DIARI DE VILANOVA Cartes al director · Bis i el meu germà, Toni Cuevas, amb la seva família; per...

1
Cartes al director Cartes al direCtor per CorreU ordiNari Des de Capçanes Núria Cuevas Bis Capçanes Sóc vilanovina però fa anys que visc en un poble del Priorat (Capçanes). Per gentilesa del meu bon amic Ramon Francàs, molts caps de setmana arriba a les me- ves mans el DIARI DE VILANOVA. Em fa molta il·lusió per moltes raons. Hi viu la meva mare, Rosa Bis i el meu germà, Toni Cuevas, amb la seva família; per tots els records de la infantesa, i, sobre- tot, perquè Vilanova l’estimo i a tots els vilanovins i vilanovines. Jo, com Francesc Macià! Però també estimo el que ara és el meu poble i el de la meva filla, Capçanes. En ser un poblet petit (400 habitants), l’escola és rural, i em sento molt orgullosa que la meva filla Alba hi vagi. En total a l’escola hi ha sis nens i set nenes i dues mestres, aprenen com si tin- guessin una mestra particular, a més hi ha sis mestres itinerants especialitzades en anglès, música, educació física, educació especial, plàstica i castellà, una monitora i un menjador. El nivell acadèmic és molt alt, per això, quina va ser la meva sorpresa quan vaig llegir en aquesta secció que una senyo- ra estava molt indignada perquè havia d’anar a una escola rural. Ho vaig interpretar, potser estic equivocada, que es referia a una escola inferior. Doncs haig de dir que els nens i nenes de P3 i P4 ja saben llegir i escriure i que les qualificacions són excel·lents. Les mestres estan molt per ells i elles, i els pares molt informats en tot moment. Jo vaig anar a l’escola Cossetà- nia i després a la Miraculosa, ara el 10 opinió 7 d’agost del 2009 DIARI DE VILANOVA el que era a data del 13 de novembre de 2006 (registre d’entrada 23084) i la darrera del 29 juliol de 2009 (regis- tre d’entrada 018524/1). En total, nou instàncies entra- des, una reunió amb el regi- dor de Serveis Viaris i una queixa elevada al Síndic de Greuges. Finalment, diven- dres 31 de juliol la plaça tor- nava a tenir els tres arbres i un banc més. Avui, dilluns 1 d’agost, tres dies després, l’Ajuntament ja ha vingut a retirar un dels arbres per- què un veí s’ha queixat, ver- balment, perquè li molesta. D’això, jo en dic eficàcia selectiva. oN liNe www.diaridevilanova.cat aprova que els treballadors de la brossa es declarin en vaga? el FÒrUM www.diaridevilanova.cat Data: 29-07-2009 Títol: Quin país! Autora: Agusprix Comentari: Estic fent reformes a casa i he contractat empresaris del país, però quan arriben els treballadors, resulta que un és rus i l’altre polonès (treballen 10-11 hores sense queixar-se). Són bons treballadors, no tinc res en contra d’ells, només em pregunto: on son els catalans i espanyols? A l’atur? També veig que als carrers on s’estan fent obres la majoria són marroquins... Conclusió: treball per als nouvinguts i atur per als autòctons. Quin País! Cim, i guardo molt bons records, però haig de dir que em sento pri- vilegiada de formar part de l’es- cola rural de Capçanes. Desitjo a tots els pares i mares de Vilanova que sentin el mateix que jo amb l’escola dels seus fills. Continua la crema dels contenidors de paper enric Golanó i Monrabá vilanova i la geltrú Continuen les cremes de con- tenidors de paper a la plaça del Pou, suposo que també deu de ha- ver cremades a altres indrets de Vilanova. Però a la plaça del Pou tenim problemes tant de dia com de nit. Durant les nits del caps de setmana, quan no són crits, cre- men contenidors. L’últim, el dia 28 de juliol a les sis del matí, ja no esperen al cap de setmana. Seria no tocar de peus a terra culpar d’aquestes destrosses la Policia Local per la manca de vigilància als carrers a les nits, però una mica esquitxats potser sí. Però la plaça del Pou pateix d’altres molèsties de les quals sí que és responsable la Policia Local –No fa mes de un any a la plaça es va col·locar una senyal de pro- hibició de parada i estacionament de vehicles a tota la plaça, i segons a quines hores es impossible dur-hi els nens petits a jugar per la quantitat de motos que estan parades arreu de la plaça amb el perill que tenen de cremar-se o fer-se mal. Principalment quan entren i surten. La Policia Local ja en pot veure de vehicles parats dins de la plaça que no mou un dit. A 30 metres hi ha un aparca- ment per a motos. La Policia Local ni cas Els senyals es col·loquen per algun motiu. –També tenim un pas de via- nants que més que una seguretat per a les persones és un perill, ja que no és respectat per part del vehicles, que hi passen més pen- dents dels altres vehicles que pu- gen pel carrer de la Unió que del senyal d’ Stop i del pas de vianants per tal de no haver d’aturar-se a la incorporació al carrer Unió. Ja hem tingut mes d’un ensurt. Senyor Regidor prengui mides, sisplau, gràcies. Eficàcia selectiva Clara Virgili vilanova i la geltrú Aquesta és una d’aquelles his- tòries enrevessades, que es desen- volupen durant mesos i anys i que un cop acaben es poden resumir en poc més de dues paraules. Una història que parla d’un espai de la ciutat, la plaça del Sagrat Cor, a la Geltrú, i de com un fet apa- rentment simple, com és l’habili- tació de la plaça, pot esdevenir un cúmul de despropòsits que l’únic que posa de manifest és l’evident incapacitat de l’Ajuntament de mitjançar i trobar una solució satisfactòria per a tots. Anem al cas. Avui (dilluns 3 d’agost) a la plaça falta l’arbre que hi havia plantat al mig dels altres dos. L’han vingut a treure els serveis municipals perquè, segons ens han dit, molesta per entrar el cotxe en un garatge. No entrarem en discussions sobre si és veritat que molesta o no (tot i que hem vist el propietari entrant el cotxe amb l’arbre posat sense necessitat de fer maniobres), perquè del que volem parlar en aquesta carta és de l’eficàcia se- lectiva de l’Ajuntament. Quan es va fer la reurbanit- zació de la Geltrú, l’any 2004, en aquesta plaça es van posar tres arbres i cinc bancs. Amb el pas dels mesos aquests elements van anar desapareixent gradualment (bancs trencats, arbres arrancats) fins que només hi va quedar un banc (cap arbre). La primera ins- tància entrada a l’Ajuntament de- manant que la plaça tornés a ser El més trist, al final, és l’aspecte que acaba oferint la plaça. Amb un forat a ter- ra on falta un element. Pot- ser vindran a tapar-ho amb ciment, com la darrera ve- gada. Potser hi plantaran la paperera, a qui ja afectuosa- ment hem posat de nom nò- mada, perquè cada dilluns la trobem instal·lada a un racó diferent de la plaça. Potser hi faran una rotonda, per- què tots puguem circular millor. Qui sap. L’únic que sembla clar és que seure i parlar, fer les coses ben fetes i trobar solucions satisfactò- ries per a tothom és massa difícil. No Si 18,00 % Les cartes hauran d’estar signades i hi constarà el nom i cog- noms del comunicant, l’adreça, el telèfon i el número de DNI. El DIARI es reserva el dret de publicar o extractar les cartes rebudes, que no podran sobrepassar les 20 línies mecanografi- ades. Els continguts han de ser respectuosos amb les persones, les entitats i les institucions, i es donarà prioritat als continguts locals . No s’atendran consultes o trucades telefòniques sobre originals no publicats o extractats. 82,00 %

Transcript of DIARI DE VILANOVA Cartes al director · Bis i el meu germà, Toni Cuevas, amb la seva família; per...

Page 1: DIARI DE VILANOVA Cartes al director · Bis i el meu germà, Toni Cuevas, amb la seva família; per tots els records de la infantesa, i, sobre-tot, perquè Vilanova l’estimo i a

Car

tes

al d

irec

tor

Cartes al direCtor per CorreU ordiNari

Des de CapçanesNúria Cuevas Bis

Capçanes

Sóc vilanovina però fa anys que visc en un poble del Priorat (Capçanes). Per gentilesa del meu bon amic Ramon Francàs, molts caps de setmana arriba a les me-ves mans el DIARI DE VILANOVA. Em fa molta il·lusió per moltes raons. Hi viu la meva mare, Rosa Bis i el meu germà, Toni Cuevas, amb la seva família; per tots els records de la infantesa, i, sobre-tot, perquè Vilanova l’estimo i a tots els vilanovins i vilanovines. Jo, com Francesc Macià!

Però també estimo el que ara és el meu poble i el de la meva filla, Capçanes. En ser un poblet petit (400 habitants), l’escola és rural, i em sento molt orgullosa que la meva filla Alba hi vagi. En total a l’escola hi ha sis nens i set nenes i dues mestres, aprenen com si tin-guessin una mestra particular, a més hi ha sis mestres itinerants especialitzades en anglès, música, educació física, educació especial, plàstica i castellà, una monitora i un menjador. El nivell acadèmic és molt alt, per això, quina va ser la meva sorpresa quan vaig llegir en aquesta secció que una senyo-ra estava molt indignada perquè havia d’anar a una escola rural. Ho vaig interpretar, potser estic equivocada, que es referia a una escola inferior. Doncs haig de dir que els nens i nenes de P3 i P4 ja saben llegir i escriure i que les qualificacions són excel·lents. Les mestres estan molt per ells i elles, i els pares molt informats en tot moment.

Jo vaig anar a l’escola Cossetà-nia i després a la Miraculosa, ara el

10 opinió 7 d’agost del 2009DIARI DE VILANOVA

el que era a data del 13 de novembre de 2006 (registre d’entrada 23084) i la darrera del 29 juliol de 2009 (regis-tre d’entrada 018524/1). En total, nou instàncies entra-des, una reunió amb el regi-dor de Serveis Viaris i una queixa elevada al Síndic de Greuges. Finalment, diven-dres 31 de juliol la plaça tor-nava a tenir els tres arbres i un banc més. Avui, dilluns 1 d’agost, tres dies després, l’Ajuntament ja ha vingut a retirar un dels arbres per-què un veí s’ha queixat, ver-balment, perquè li molesta. D’això, jo en dic eficàcia selectiva.

oN liNewww.diaridevilanova.cat

aprova que els treballadors de la brossa es declarin en vaga?

el FÒrUM

www.diaridevilanova.cat

Data: 29-07-2009Títol: Quin país!Autora: AgusprixComentari: Estic fent reformes a casa i he contractat empresaris del país, però quan arriben els treballadors, resulta que un és rus i l’altre polonès (treballen 10-11 hores sense queixar-se). Són bons treballadors, no tinc res en contra d’ells, només em pregunto: on son els catalans i espanyols? A l’atur? També veig que als carrers on s’estan fent obres la majoria són marroquins... Conclusió: treball per als nouvinguts i atur per als autòctons. Quin País!

Cim, i guardo molt bons records, però haig de dir que em sento pri-vilegiada de formar part de l’es-cola rural de Capçanes. Desitjo a tots els pares i mares de Vilanova que sentin el mateix que jo amb l’escola dels seus fills.

Continua la crema dels contenidors de paperenric Golanó i Monrabá

vilanova i la geltrú

Continuen les cremes de con-tenidors de paper a la plaça del Pou, suposo que també deu de ha-ver cremades a altres indrets de Vilanova. Però a la plaça del Pou tenim problemes tant de dia com de nit. Durant les nits del caps de setmana, quan no són crits, cre-men contenidors. L’últim, el dia 28 de juliol a les sis del matí, ja no esperen al cap de setmana. Seria no tocar de peus a terra culpar d’aquestes destrosses la Policia Local per la manca de vigilància als carrers a les nits, però una mica esquitxats potser sí.

Però la plaça del Pou pateix d’altres molèsties de les quals sí que és responsable la Policia Local

–No fa mes de un any a la plaça es va col·locar una senyal de pro-hibició de parada i estacionament de vehicles a tota la plaça, i segons a quines hores es impossible dur-hi els nens petits a jugar per la quantitat de motos que estan parades arreu de la plaça amb el perill que tenen de cremar-se o fer-se mal. Principalment quan entren i surten. La Policia Local ja en pot veure de vehicles parats dins de la plaça que no mou un dit. A 30 metres hi ha un aparca-ment per a motos. La Policia Local ni cas

Els senyals es col·loquen per algun motiu.

–També tenim un pas de via-nants que més que una seguretat per a les persones és un perill, ja que no és respectat per part del

vehicles, que hi passen més pen-dents dels altres vehicles que pu-gen pel carrer de la Unió que del senyal d’ Stop i del pas de vianants per tal de no haver d’aturar-se a la incorporació al carrer Unió. Ja hem tingut mes d’un ensurt.

Senyor Regidor prengui mides, sisplau, gràcies.

Eficàcia selectivaClara Virgili

vilanova i la geltrú

Aquesta és una d’aquelles his-tòries enrevessades, que es desen-volupen durant mesos i anys i que un cop acaben es poden resumir en poc més de dues paraules. Una història que parla d’un espai de la ciutat, la plaça del Sagrat Cor, a la Geltrú, i de com un fet apa-rentment simple, com és l’habili-tació de la plaça, pot esdevenir un cúmul de despropòsits que l’únic que posa de manifest és l’evident incapacitat de l’Ajuntament de mitjançar i trobar una solució satisfactòria per a tots.

Anem al cas. Avui (dilluns 3 d’agost) a la plaça falta l’arbre que hi havia plantat al mig dels altres dos. L’han vingut a treure els serveis municipals perquè, segons ens han dit, molesta per entrar el cotxe en un garatge. No entrarem en discussions sobre si és veritat que molesta o no (tot i que hem vist el propietari entrant el cotxe amb l’arbre posat sense necessitat de fer maniobres), perquè del que volem parlar en aquesta carta és de l’eficàcia se-lectiva de l’Ajuntament.

Quan es va fer la reurbanit-zació de la Geltrú, l’any 2004, en aquesta plaça es van posar tres arbres i cinc bancs. Amb el pas dels mesos aquests elements van anar desapareixent gradualment (bancs trencats, arbres arrancats) fins que només hi va quedar un banc (cap arbre). La primera ins-tància entrada a l’Ajuntament de-manant que la plaça tornés a ser

El més trist, al final, és l’aspecte que acaba oferint la plaça. Amb un forat a ter-ra on falta un element. Pot-ser vindran a tapar-ho amb ciment, com la darrera ve-gada. Potser hi plantaran la paperera, a qui ja afectuosa-ment hem posat de nom nò-mada, perquè cada dilluns la trobem instal·lada a un racó diferent de la plaça. Potser hi faran una rotonda, per-què tots puguem circular millor. Qui sap. L’únic que sembla clar és que seure i parlar, fer les coses ben fetes i trobar solucions satisfactò-ries per a tothom és massa difícil.

NoSi18,00 %

Les cartes hauran d’estar signades i hi constarà el nom i cog-noms del comunicant, l’adreça, el telèfon i el número de DNI. El DIARI es reserva el dret de publicar o extractar les cartes rebudes, que no podran sobrepassar les 20 línies mecanografi-ades. Els continguts han de ser respectuosos amb les persones, les entitats i les institucions, i es donarà prioritat als continguts locals . No s’atendran consultes o trucades telefòniques sobre originals no publicats o extractats.

82,00 %