DIARI DE SESSIONS - Síndic de Greuges de Catalunya · 2017-03-23 · Sèrie C - Núm. 170 DIARI DE...

Í N D E X

Comissió del Síndic de Greuges

PRESIDÈNCIA DE LA I. SRA. DOLORS COMAS D’ARGEMIR I CENDRA

Sessió núm. 5, primera reunió

DIARI DE SESSIONSVI legislatura

Quart període

Sèrie C - Número 170

Dimecres, 25 d’abril de 2001

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Informedel Síndic de Greuges al Parlament de Catalunya corresponent a l’any 2000 (tram. 360-00005/06) (p. 3)

Sèrie C - Núm. 170 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 25 d’abril de 2001

3

SESSIÓ NÚM. 5.1 COMISSIÓ DEL SÍNDIC DE GREUGES

SESSIÓ NÚM. 5.1

La sessió s’obre a tres quarts de cinc de la tarda i cincminuts. Presideix la Sra. Comas d’Argemir i Cendra,acompanyada de la vicepresidenta, Sra. Bruguera iBellmunt, i de la secretària, Sra. Sánchez-Camachoi Pérez. Assisteixen la Mesa el lletrat major i el lletrat Sr.Santaló i Burrull.

Hi són presents les diputades i els diputats Sr. Farguelli Sitges, Sr. Lladó i Isàbal, Sr. Salvatella i Suñer i Sr.Soy i Soler, pel G. P. de Convergència i Unió; Sra.Malla i Escofet, Sr. Masllorens i Escubós i Sr. PérezIbáñez, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, iSra. Porta i Abad, pel G. P. d’Esquerra Republicana deCatalunya.

Assisteix a aquesta sessió el Síndic de Greuges, Sr.Anton Cañellas i Balcells, acompanyat de l’adjunt delSíndic, Sr. Enric Ricard Bartlett i Castellà, l’adjunt delSíndic per a la Defensa dels Drets dels Infants, Sr. Jor-di Cots i Moner, la secretària general, Sra. Elisabet Abe-lla i Roca, i el cap del Gabinet, Sr. Xavier Bover i Font.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Informe del Síndic de Greuges al Parlament de Ca-talunya corresponent a l’any 2000 (tram. 360-00005/06). Síndic de Greuges. (Informe: BOPC, 165, 6).

La presidenta

Bona tarda, anem a donar inici a aquesta sessió de laComissió del Síndic de Greuges.

I la mecànica serà la següent: en primer lloc, el síndicde Greuges ens presentarà el seu Informe; pararem acontinuació per un quart d’hora, de cara que tots tin-guem temps de descansar una mica i preparar, acabarde perfilar les preguntes o comentaris que vulguin fer,i després hi haurà les intervencions de cada grup per untemps màxim –hem dit– de vint minuts, però amb unacerta flexibilitat presidida per la prudència de tots i ca-dascun dels que intervinguin.

Recordo, també, que acabarem aquesta sessió ambaquesta part i que continuarem demà a la tarda a dosquarts de cinc, també, que serà el moment en què elSíndic de Greuges donarà resposta i comentarà les di-ferents qüestions que s’hagin presentat, i que hi hauràtemps, també, per fer algunes repreguntes, si es consi-dera necessari.

Informe del Síndic de Greuges al Par-lament de Catalunya corresponent al’any 2000 (tram. 360-00005/06)

Per tant, donem inici, doncs, ara sí, al contingut d’aques-ta sessió i, per tant, passo la paraula a l’il·lustre senyorAnton Cañellas, síndic de Greuges de Catalunya.

El síndic de Greuges (Sr. Anton Cañellas i Balcells)

Il·lustre senyora presidenta, il·lustres senyors membresde la Mesa, il·lustres senyores diputades, il·lustres se-nyors diputats, bona tarda –altres dies, altres vegadesera «bon matí», «bon dia»–, doncs, bona tarda.

L’actuació del Síndic de Greuges durant l’exercici de l’any2000 és l’objecte de la meva compareixença davant devostès, avui i demà. Durant l’any 2000, aquesta Comissióva celebrar tres sessions, una d’elles per considerar l’In-forme anual de 1999 i dues més per tal de conèixer tresinformes monogràfics, informes que feien referència acentres d’acolliment d’infants i adolescents desemparats,als espais públics de joc per als infants i, finalment, l’ac-tuació de l’Administració pública en matèria de preven-ció i intervenció davant el risc d’inundacions.

La matèria objecte dels informes especials referits nos’analitza en l’Informe anual que els presento i que vaiglliurar al molt honorable president d’aquest Parlamentel passat dia 7 de març. Abans de referir-me al seu con-tingut, vull fer esment d’una qüestió de procediment.Fa pocs dies, en una reunió amb una representaciód’aquesta Comissió, amb motiu de la visita a la nostrainstitució d’un dels ombudsmen de Bèlgica, em vaigassabentar que els grups parlamentaris no van disposarde l’Informe fins el dia 14 de març. Jo estava conven-çut que el tenien el mateix dia 7, quan el vaig lliuraramb un exemplar per a cada grup al Parlament. He presnota d’aquesta circumstància, que, com vaig assenya-lar a la il·lustre senyora presidenta, lamento profunda-ment, per tal que en properes trameses d’informes no esprodueixin desajustaments entre el moment que nosal-tres divulguem un breu resum d’allò que presentem i elseu coneixement per part seva, senyores diputades, se-nyors diputats.

En primer lloc, parlarem d’estadística. El nombre d’ex-pedients iniciats l’any 2000 ha estat de 3.966, 88 delsquals van ser actuacions per pròpia iniciativa o d’ofici.En general, es detecta una tendència a l’alça en l’acti-vitat. Així, el nombre total d’actuacions s’incrementaen 108, cosa que representa un 2,79%. Els expedientsde queixa augmenten en 88, fins arribar a 3.878, quesuposa un 2,31%. Les actuacions d’ofici pugen en 26,que significa un augment del 41,93%. Amb tot, com heassenyalat altres vegades, el lleuger increment o dismi-nució del nombre d’actuacions no és especialment sig-nificatiu; més important que el nombre de les queixesque rebem és el tracte que els donem, la resposta queobtenim de les administracions i la utilitat que els infor-mes que fem amb base en aquest treball representen perals poders públics en general i per a aquest Parlamenten particular.

El percentatge d’acceptació de les nostres consideraci-ons, en els 532 casos que hem demanat a les adminis-tracions que modifiquessin la seva actuació, se situa–el 31 de desembre– en el 70%. Les decisions queadoptin a les resolucions pendents de resposta, per partd’aquestes, determinarà el grau de creixement d’aquestpercentatge d’acceptació. El passat dilluns dia 23 està-vem ja en un 73%. Amb caràcter general, la col·labo-ració de les administracions públiques amb el Síndic ésla que exigeix la Llei d’aquest Parlament 14/1984, del20 de març, que regula la nostra institució. En algunesocasions, però, no hem trobat aquesta disposició col-laboradora. Els casos on així ha estat, per manca deresposta a la nostra demanda d’informació o per exces-siu retard a contestar, els reflectim a l’annex 8 de l’In-forme, fent ús de l’habilitació que ens confereix l’arti-cle 24 de la Llei.

25 d’abril de 2001 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm. 170

4

COMISSIÓ DEL SÍNDIC DE GREUGES SESSIÓ NÚM. 5.1

A continuació em referiré, senyores diputades i senyorsdiputats, a algunes mesures organitzatives de projecciói de redacció institucional. El Servei d’Informació alCiutadà de la nostra oficina ha continuat la seva tascad’atenció als ciutadans, ja sigui amb visita a la nostraoficina, com amb comunicació telefònica. Una presen-tació de la seva tasca –que inclou els cinc desplaça-ments que vam efectuar fora de la seu– es troba a lasecció 13 i a l’annex 2. Efectivament, l’any passat emvaig desplaçar amb una part de l’oficina a Mataró, aOlot, Vilanova i la Geltrú, la Seu d’Urgell i Berga, peratendre els ciutadans que ho requerissin. La finalitatd’apropar la institució al ciutadà i divulgar-la, que estàen l’origen d’aquesta mobilitat, també va motivar lanostra participació en un bon nombre de conferènciesi taules rodones arreu de Catalunya, les quals relacio-nem a l’annex 9.

A l’apartat d’annexos, en el 15, concretament, tambéhauran trobat el comentari sobre la nostra web; avui ésuna realitat, modesta però amb un nombre creixent deconsultes que porta a causa de la demanda que –m’agra-da remarcar-ho– aquesta Comissió parlamentària em vaefectuar fa un parell d’exercicis. D’altra banda, benaviat estarà disponible el resum de l’Informe, publica-ció de poc de més de vint pàgines, que editem en català,castellà i anglès des de 1995 i que trametem a un nom-bre considerable de persones físiques i jurídiques inte-ressades en la nostra activitat.

En l’àmbit de les relacions institucionals, hem continu-at col·laborant amb altres institucions de garantia dedrets en l’àmbit català, estatal i internacional. A Cata-lunya, els contactes més freqüents són amb els síndicsde greuges locals i amb els síndics de greuges de lesuniversitats. La nostra posició ha estat inequívocamentfavorable a la seva instauració quan així ho han deciditles col·lectivitats locals o universitàries, l’activitat de lesquals passa a supervisar l’actitud col·laboradora nostra,facilitant la informació que se’ns ha demanat o dema-nant la seva participació en aquelles actuacions que ensha semblat que era institucionalment convenient. Enaquest sentit, i a títol d’exemple, em remeto a la parti-cipació del síndic municipal de Vilafranca del Penedèsen l’actuació d’ofici sobre el dipòsit municipal de de-tinguts d’aquella localitat, exposada en l’apartat deSeguretat Ciutadana, a les pàgines 51 i 53 de l’Informe.

Des del punt de vista estatal, em permeto destacar lanostra participació en la quinzena edició de les Jorna-des de Coordinació entre els Síndics de Greuges del’Estat Espanyol, celebrades a Vitòria-Gasteiz i Bilbaoel passat juny, on, entre altres encàrrecs, vam presentaruna ponència sobre les penes alternatives a la presó il’acompliment en règim obert. En l’annex 11 hem re-produït les conclusions d’aquelles Jornades dedicadesa quatre àmbits temàtics, entre els quals l’aportació deles nostres institucions a la cultura de la pau.

En l’àmbit internacional, entre altres nombroses activi-tats que intentem que serveixin per difondre la institu-ció de l’ombudsman, del síndic de greuges, arreu delmón, però, alhora, per fer present Catalunya en els fò-rums internacionals, vull assenyalar que vaig participaren el Setè Congrés de l’Institut Internacional de l’Om-budsman, on vaig presentar dues comunicacions –en el

mateix annex 11 n’hem fet un breu comentari. Capítola part mereix la nostra activitat en l’Institut Europeudels Ombudsmen, del qual ostento, com vostès saben,la presidència en el bienni 2000 - 2002. És per això quedediquem l’annex 12 a fer un resum d’aquesta tasca.

En aquest sentit, vull remarcar la participació en diver-sos fòrums del Consell d’Europa en peu d’igualtat ambels ombudsmen nacionals, segons els patrons europeus,mentre nosaltres, amb aquests mateixos paràmetres,som un ombudsman regional. A l’annex 13, on es co-menta l’activitat impulsada des de la Federació Iberoa-mericana d’Ombudsmen, de la qual ocupem la vicepre-sidència segona, el dediquem especialment al seminarisobre la infantesa i l’adolescència que vam organitzar aBarcelona el passat mes de juny –i que alguns de vos-tès recordaran– i que van donar lloc a l’anomenadaDeclaració de Barcelona, que reproduïm íntegrament,i que es va trametre a la desena Cimera Iberoamerica-na de Caps d’Estat i de Govern.

Per acabar aquesta referència a la nostra activitat enl’àmbit internacional, vull assenyalar que el Programainternacional de cooperació amb Bòsnia - Hercegovina,iniciat l’any 1998, s’ha consolidat com un projecte benvalorat per l’Agència Espanyola de Cooperació Inter-nacional, per l’OSCE –el que és més important enca-ra–, per diverses institucions de les dues entitats de laFederació i de la regió balcànica, fins al punt que se’nsha plantejat la possibilitat d’ampliar el programa a d’al-tres països dels Balcans. Fem un comentari de tot aixòa l’annex número 14.

Senyores i senyors, a continuació d’aquest comentari ala nostra projecció institucional, els exposaré algunesde les qüestions que hem abordat en l’Informe, seguintl’ordre de presentació d’aquest.

Procediment administratiu, funció pública. Les quinze-nes Jornades de Coordinació dels Síndics de Greugesde l’Estat Espanyol, celebrades al País Basc –a quèm’he referit–, van concloure necessari recordar que elprocediment administratiu, a més d’un element subs-tancial per a l’eficàcia de l’actuació administrativa, esconverteix en un sistema de garantia dels drets indivi-duals dels ciutadans i de la seva participació en elsmecanismes de presa de decisió dels òrgans administra-tius. L’oportunitat i la necessitat d’aquest recordatori esfan evidents quan comprovem el nombre considerablede les nostres actuacions, prop del 20%, relatives alsconflictes entre els ciutadans i les administracions pú-bliques, que afecten els seus drets en els procedimentsadministratius.

Sempre que en tinc ocasió, recordo que una adminis-tració eficaç i respectuosa dels drets dels ciutadans ésun element afavoridor del desenvolupament econòmici social. L’arribada a Catalunya del tren d’alta veloci-tat, la millora de les instal·lacions portuàries i dels ae-roports, la inversió en investigació i desenvolupamentsón factors importants per assegurar el nostre progréscom a país. Al costat d’aquests elements, disposard’una administració competent, professionalitzada,àgil i respectuosa de la legislació és un valuós actiu,un gran actiu, un actiu que potencia els efectes posi-tius dels elements esmentats. Si aquestes característi-


5


ques manquen a l’Administració, dels elements men-cionats, no s’obté tot el seu rendiment potencial.

L’any 2000, hem constatat que determinats problemesja detectats en relació amb l’aplicació per part de lesadministracions públiques de les normes de procedi-ment es continuen suscitant. Ens referim, per exemple,a les dificultats amb què es troba el ciutadà quan volobtenir una informació de l’Administració. Vegi’s, enaquest sentit, els problemes d’articulació entre l’Ajun-tament de Barcelona i el Departament de Benestar So-cial pel que fa a la regulació de les condicions materi-als mínimes de les residències geriàtriques. Aquest casens va portar a fer uns suggeriments que han estat ex-pressament acceptats per l’esmentat Departament.

La introducció en els processos administratius de lesanomenades noves tecnologies és vist amb simpatia perla majoria dels nostres directius públics, motiu pel quales dediquen considerables recursos a difondre-les. Així,certes tramitacions que anteriorment s’havien d’efectu-ar en presència física ara ja es poden canalitzar a travésd’Internet. Aquest és un avenç que valorem i convidema potenciar, sempre que es faci, però, amb garanties.L’ús d’aquestes eines no pot comportar un relaxamentde l’Administració pel que fa al respecte dels requisitsprevistos en cada procediment, i cal ser especialmentcurós en el compliment del que dicten els mandatsconstitucionals sobre la utilització d’aquests mitjans.També considerem que la seva implantació no pot re-dundar en un sobrecost per a l’usuari. D’aquí les nos-tres consideracions sobre les cauteles a adoptar ambrelació a l’accés telefònic a les dades d’un expedientadministratiu, o la nostra intervenció relativa a la loca-lització ràpida pel Servei Català d’Ocupació dels de-mandants de feina amb telèfon mòbil.

Si parlem de localització del ciutadà, cal remarcar laquantitat considerable d’expedients sancionadors perdiversos conceptes, entre els quals les infraccions detrànsit, que ens veiem obligats a demanar que quedinsense efecte per la pràctica defectuosa de notificacions.Coneixem els esforços que les administracions estanfent en aquest camp, però encara així constatem casoson, o bé la infracció queda sense sanció, o bé la sanciós’imposa forçant la interpretació de la norma.

Dins d’aquest apartat de procediment administratiu, ensreferim també al règim local. Enguany, destaquem lesqueixes dels ciutadans la resolució de les quals ha es-tat possible mercès a la reforma de la Llei estatal derègim local. Com a mostra, citaré l’acceptació de lesnostres consideracions per part del Departament dePolítica Territorial amb relació a la participació del’Ajuntament de Palamós en l’autorització d’unesinstal·lacions portuàries. A vegades, però, les modifica-cions legals –com les que aquest Parlament aprova–requereixen un desenvolupament reglamentari posteriorque triga massa a arribar. Entenc i valoro la voluntat dequi ostenta la potestat de regular per reglament d’inten-tar assolir el màxim d’acord amb els destinataris de lesnormes –com he dit en aquesta Comissió altres vega-des, això facilitarà el seu compliment posterior–, peròs’han de posar dates límit. En la recerca de consens noes pot ajornar indefinidament l’efectivitat d’un mandatlegal. En aquest sentit, la nostra recomanació al Depar-

tament d’Interior, que entenem acceptada, d’impulsarl’aprovació del reglament que ha de regular la mobili-tat dels agents de la Policia Local entre els diversosajuntaments de Catalunya en compliment de la Llei depolicies locals de l’any 1991.

Al costat de les normes i dels mitjans materials, el per-sonal és un recurs bàsic per aconseguir aquella Admi-nistració àgil i eficaç i sotmesa a la llei que pretenem.Fins i tot m’atreveixo a dir que, de tots tres aspectes, ésel més important, ja que sense gaires mitjans i amb unanormativa imperfecta un bon personal pot tirar enda-vant un projecte, i ni tots els mitjans ni la normativamés escaient ho aconseguiran si el personal falla. És peraixò que insistim un any i un altre en el necessari res-pecte als principis constitucionals de mèrit, capacitat iigualtat a l’accés a la funció pública. Aquest any, hohem exemplificat en un concurs-oposició lliure convo-cat per l’Ajuntament de Barcelona on hem demanat unmajor rigor en la redacció de les bases de la fase deconcurs, i a l’acceptació, per l’Ajuntament de Mont-cada i Reixac, de les consideracions efectuades sobre lapublicitat de les convocatòries.

La interpretació de les clàusules contractuals també hademanat la nostra atenció al llarg de l’any 2000. Il-lustrem aquesta activitat amb les consideracions adre-çades a l’Ajuntament de Sant Just Desvern per tal demantenir l’equilibri econòmic d’un servei gestionat enrègim de concessió, consideracions que l’Ajuntamentva atendre.

Per acabar aquest apartat, una referència als drets elec-torals, bàsics com són en un sistema democràtic. Eltransfuguisme a les corporacions locals, l’assignació deconsellers electes al Consell Comarcal de la Cerdanyai el règim de recursos a la normativa electoral són elstres aspectes que hem considerat. Aquest darrer as-sumpte, la necessitat de reformar la Llei orgànica delrègim electoral general pel que fa al règim de recursoscontra les decisions de les juntes electorals, el vam con-siderar arran de la queixa que ens va fer arribar unaassociació ciutadana que havia previst fer una consul-ta sobre la procedència de l’abolició del deute extern,fent-la coincidir amb la data de les eleccions generals.En el tema de les mesures a adoptar per la Generalitatper donar compliment a l’acord relatiu al transfu-guisme, en l’àmbit de l’Administració local, ens hemremès al treball que està efectuant aquest Parlament.

I finalment, pel que fa a la composició del ConsellComarcal de la Cerdanya, on la Junta Electoral, a l’horade fer l’assignació de consellers, també van comptabi-litzar com a regidors els locals de les entitats descentra-litzades de la comarca, un criteri que no va ser aplicaten cap altre territori de Catalunya, plantegem en aquestParlament i a vostès, senyores diputades i senyors dipu-tats, la possibilitat de modificar la normativa actual queregula la composició dels consells comarcals amb elpropòsit de fer-la més concreta, perquè no estigui sub-jecta a interpretacions obertes que donin peu a situaci-ons com l’exposada. Igualment, mentre la modificaciólegislativa no es produeixi, advoquem per una de termi-nada interpretació on la referència al regidor s’interpre-ti restrictivament, excloent els vocals de les entitats des-centralitzades.


6


Seguretat ciutadana. A l’apartat de Seguretat Ciutada-na, arran de les visites a les comissaries dels Mossosd’Esquadra efectuades durant l’any 2000, visites onhem trobat força aspectes positius, hem assenyalat lanecessitat de trobar una solució en els problemes detec-tats d’espai per arxivar els atestats o els problemes de-rivats de les mancances de l’Administració de Justícia,que utilitzen les dependències de les comissaries perdipositar-hi els objectes a disposició judicial, o hi dei-xen en dipòsit els vehicles recuperats o a disposiciójudicial. També s’hauria de solucionar, igualment, l’in-convenient de recórrer sistemàticament als Mossosd’Esquadra per practicar el gran volum de notificacionsformulades per jutjats, la qual cosa implica que s’hagide destinar un bon nombre d’agents a esbrinar el domi-cili del ciutadà i a la posterior notificació, menystenint,doncs, la formació que han rebut a l’Escola de Policiaen una activitat que podria efectuar perfectament unpersonal sense aquesta preparació. En tots dos casos,ens trobem amb una necessitat a cobrir, amb un serveique cal prestar per tal que els òrgans jurisdiccionalspuguin desenvolupar la seva tasca, que, davant de lesmancances de l’Administració de Justícia, està prestantla policia autonòmica.

Habitatge i urbanisme. Les polítiques de promociópública d’habitatges, juntament amb una actuaciód’ofici relacionada amb el Pla per reordenar urbanísti-cament la zona que actualment ocupa el barri de CanTunis, de Barcelona, han concentrat el que ha estat lanostra actuació en matèria d’habitatge. Pel que fa a l’ur-banisme, hem presentat especial atenció a tres aspectes:l’exigència de les cessions d’aprofitament mitjà per partde l’Administració, les relacions entre dret civil i dreturbanístic i la problemàtica derivada dels desperfectesconstructius en obres que promouen els poders públics.

Per facilitar la universalització de l’accés a l’habitatge,les administracions poden constituir-se com a promo-tores públiques d’habitatges o bé establir un preu mà-xim de venda, en cas d’actuacions privades, a canvi deconcessions d’ajuts. En el primer cas, constatem que elnombre de promocions públiques que s’emprenen ésinsuficient per cobrir la demanda actual. A més, obser-vem que alguns d’aquests habitatges, posteriorment,són venuts fraudulentament a preu de mercat, fet que ala pràctica provoca que no puguin ser adquirits per lesfamílies de rendes més baixes, i que dels pressupostospúblics se’n lucrin, injustificadament, els beneficiaris oterceres persones. Per esmenar aquesta situació, propo-sem la modificació de la Llei d’habitatge per incloure-hi la figura de la compravenda a carta de gràcia, on esfacilitin mecanismes perquè les institucions puguin re-cuperar els pisos i cases que han promogut però quehan entrat dins el circuit de l’especulació. Tenim notí-cia dels estudis efectuats per l’Institut Català del Sòl enaquesta línia, amb caràcter previ al nostre Informe, itambé del treball d’aquest Parlament en la tramitaciód’una proposició no de llei en la mateixa direcció. Pelque fa a la política de preus màxims, constatem que noha aconseguit el seu objectiu, això és de contenir elspreus.

Una informació periodística sobre el projecte urbanís-tic que suposarà la desaparició del barri de Can Tunis,

a Barcelona, on s’afirmava que només s’oferirà un nouhabitatge als afectats en situació legal, ha motivat l’in-terès i l’estudi en profunditat del cas per part nostra i larealització de diverses visites al barri. A partir d’aquí,hem suggerit al consistori que dins la categoria d’ocu-pants legals també es tinguin en compte les famíliesque, tot i no tenir títol documental, porten anys vivintal barri, i que els veïns estiguin permanentment infor-mats sobre l’impacte que els suposaran les obres prèvi-es a l’expropiació de les seves «vivendes». Les nostresconsideracions, que van més enllà d’aquest aspecteconcret, pretenen que una obra de remodelació urbanís-tica amb un pressupost important serveixi també per ferpolítica social, i no solament per desplaçar la margina-ció d’una zona a l’altra. El cert és que fins ara, malgrathaver fet múltiples reiteracions a l’Ajuntament de Bar-celona, no hem rebut encara resposta.

Medi ambient. Les molèsties produïdes per l’excés desoroll que generen certes activitats o conductes ha tor-nat a ser, un cop més, motiu de queixa per part demolts ciutadans. Hem detectat, també, el creixementde la preocupació dels ciutadans per les eventualsconseqüències que pot tenir per a la salut la instal·lacióindiscriminada d’antenes de telefonia mòbil i xarxesde distribució elèctrica. També ens hem ocupat deltractament de residus i del dret a la informació ambi-ental. La concessió de llicències provisionals en ma-tèria d’establiments públics i activitats recreatives re-quereix una prudència extrema. Les molèsties i elsmaldecaps que aquesta mena de negocis poden ocasi-onar a l’entorn, fins al punt, en ocasions, d’haverd’abandonar el propi habitatge, és una font de conflic-te latent. Per això els poders públics, en aquest cas elslocals, han d’esmerçar el màxim rigor a l’hora de ve-rificar que aquestes activitats no contravenen les nor-matives vigents, molt especialment en allò que fa re-ferència a sorolls.

L’atorgament d’aquesta llicència, de caràcter provisio-nal mentre no s’atorga la definitiva, per a un període desis mesos prorrogable a sis més és una potestat delsajuntaments, que la poden concedir d’ofici o bé a ins-tància de part i està supeditada a l’exigència de certescondicions. D’aquesta manera, l’obertura de l’establi-ment no pot suposar un risc per a la seguretat de lespersones i cal verificar que els nivells acústics que s’hiregistraran no superen els límits fixats als domicilis delsveïns colindants o afectats. Per tot plegat, hem reiteratla necessitat que els poders locals siguin molt curososen l’exercici d’aquesta facultat i hem recordat la ne-cessitat de dotar-se d’una ordenança específica sobre lamatèria.

En l’informe també trobaran una aproximació al dretd’informació ambiental que materialitza el principi detransparència administrativa. L’hem il·lustrada amb al-guns exemples, com ara el cas de la informació sobrela potabilitat de les aigües afectades per la contamina-ció per nitrats de l’aqüífer del Baix Ter. Per acabaraquest apartat, fem el seguiment de les nostres conside-racions sobre l’activitat de l’aeroport de Barcelona i lesmolèsties per sorolls als veïns de la zona, consideraci-ons que ens felicitem que hagin merescut una iniciati-va parlamentària. Em complau informar-los que, amb


7


posterioritat a la presentació d’aquest Informe, el De-partament de Política Territorial ens ha comunicat laseva substancial coincidència amb les nostres conside-racions.

Tema tributari. El nostre paper d’intermediació entre elciutadà i l’Administració té en l’àmbit tributari una deles seves expressions més reeixides. Moltes de les quei-xes rebudes denoten la frustració dels ciutadans davantd’una administració que veuen opaca. Naturalment,quan fem aquesta valoració no podem oblidar la granquantitat d’actes tributaris que no impliquen cap menade queixa; normalment, no es discuteix la legalitat vi-gent, la norma, sinó el procedir dels organismes tributa-ris, ja sigui en forma d’errors, abús de facultats mitjan-çant el recurs indegut al procediment de constrenyiment,o bé passivitat. Em permetran que remarqui dues qües-tions: els interessos de demora a percebre pel ciutadàcom a conseqüència d’ingressos indeguts de l’Admi-nistració i la descoordinació entre diverses administra-cions.

La Llei estatal de drets i garanties dels contribuents, del’any 1998, va incorporar diverses novetats en relacióamb la devolució de les quantitats a retornar per part del’Administració. Una d’aquestes va ser suprimir l’obli-gatorietat de denunciar la demora de l’Administraciócom a requisit per percebre interessos pel retard. Tot iaixò, es continuen donant casos en què els òrgans tri-butaris no actuen d’ofici a l’hora de complir amb aques-ta obligació de comptabilitzar i, per tant, retornar elsimports en concepte ni interessos de demora. Aquestsretards, ja sigui en el reconeixement del dret al retorn,o l’hora de satisfer el pagament, provoquen que els in-teressos que ha d’abonar l’Administració siguin consi-derables. Per posar un exemple, relatem el cas d’uncontribuent que ens denuncià la retenció efectuada pelDepartament d’Economia per respondre d’un impostde transmissions sobre l’impost que havia de percebrecom a devolució de l’IRPF. Doncs bé, una vegada re-solt el cas favorablement a l’interessat, va rebre les mésde 199.000 pessetes retingudes i prop de 112.000 enconcepte d’interessos.

La configuració actual de la fiscalitat de la Generalitati dels ens locals fa gairebé inevitable que es planteginproblemes de coordinació. Aquest fet adquireix, fins itot, relleu en el cas de les normes de valoració dels bénsimmobles de la naturalesa urbana, que, a la pràctica,són un element referencial a utilitzar en diversos im-postos –IBI, transmissions, IRPF. En les relacions en-tre la hisenda estatal i l’autonòmica, cas dels tributscedits, s’han fet intents per resoldre aquest problema,però no s’ha vertebrat cap mecanisme equivalent en elcas dels ens locals, la qual cosa provoca situacions in-sòlites, com ara que un ciutadà persegueixi l’Adminis-tració per pagar-li l’IBI.

Sanitat. Com assenyalo en la primera pàgina de l’Infor-me d’enguany, hem canviat una mica el seu planteja-ment per fer-lo més breu. Conscients que ser exhaustiusen el relat de les temàtiques que se’ns plantegen encada àmbit d’actuació ens portava, sovint, a ser reitera-tius en relació amb els darrers anys immediats, indefec-tiblement, a augmentar el volum d’aquestes pàgines,amb el risc de convertir-les en una lectura impossible,

hem optat per seleccionar uns pocs assumptes per l’àm-bit temàtic, amb independència del relat, a l’annex 7, detotes les actuacions on hem demanat a l’Administracióun canvi de criteri. Val a dir que enguany, per primercop, l’Informe ha disminuït en el nombre de pàgines.És per això que a Sanitat ens limitem a comentar lesllistes d’espera i el nou pla de xoc, l’índex de cesàriesi protocols d’embaràs i, per acabar, repassem un seguitde suggeriments de diversa naturalesa.

Durant l’any 2000 s’ha donat un impuls important perresoldre el gran problema de les llistes d’espera per adeterminades intervencions quirúrgiques. Les mesuresextraordinàries i l’establiment progressiu de tempsmàxims d’espera, que tant havíem demanat, semblaque reduiran progressivament el temps de demora,d’acord amb el pla de xoc adoptat pel Servei Català dela Salut. Hem cridat l’atenció sobre la necessitat, tam-bé, d’assolir els objectius fixats en els plans de salut deCatalunya, reduint els alts índexs de parts amb cesària,sobretot en els centres privats, per tal d’evitar les pos-sibles lesions que poden patir les dones i els nadonsdurant el part. És per això que hem suggerit al Depar-tament de Sanitat que agiliti l’elaboració del protocold’atenció del part. Com hem pogut comprovar, l’Admi-nistració pretén disposar-ne ja durant aquest any 2001.En l’Informe poden també trobar els nostres suggeri-ments, majorment acceptats o en tràmit de ser-ho, rela-tius a l’accés a la històrica clínica, la inclusió de la podo-logia en el sistema sanitari públic, el dret a una segonaopinió i la lliure elecció de sexe dels descendents, en elcas de persones afectades per malalties hereditàries.

Consum. En la mateixa línia de centrar l’Informe enpocs temes, a consum ens hem dedicat al tractamentautomatitzat de les dades de caràcter personal de quèdisposen determinades empreses prestadores de ser-veis. L’anàlisi de les queixes formulades en relació amboperadores de telefonia o proveïdores d’electricitat ensvan portar a un seguit de consideracions que caldriapredicar, fins i tot, amb major motiu amb relació a al-tres entitats, en particular les financeres. Constatem lalegalitat del consentiment tàcit; és a dir, que el silencidel client al qual s’ha demanat autorització per tractarles seves dades es considera equivalent a haver donatpermís per fer-ho. Però, d’acord amb el marc jurídicvigent, plantegem que, com a contrapartides a l’avan-tatge que per a les empreses de servei suposa aquestmecanisme, cal que concorrin dos requisits. El primer,que aquest consentiment tàcit sigui un consentimentinformat, això és, que prèviament s’hagin indicat al’afectat les dades a tractar, la finalitat del tractament,qui el durà a terme i la possibilitat de revocar el consen-timent en tot moment, i també la forma en què es potexercir aquest dret de revocació. Segon, que es doninfacilitats per expressar la negativa al consentiment.Pensem que no es pot exigir que per negar el consen-timent calgui fer-ho per escrit i proposem preveure lacomunicació telefònica com alternativa.

Entre les altres actuacions que comentem en l’Informe,permetin-me que recordi que el Departament d’Indústriaha acceptat el nostre suggeriment sobre la informacióque cal donar als ciutadans que formulen una reclama-ció amb relació a un servei turístic, o bé l’acceptació per


8


l’Entitat Metropolitana del Transport de l’admissió decotxets d’infants en els vehicles de transport públicadaptats a persones amb mobilitat reduïda.

Treball i pensions. L’apartat de Treball el dediquem,ateses les queixes rebudes, a un comentari sobre elsefectes de les sentències en el dret laboral, i marcada-ment a unes reflexions sobre la combinació entre laprestació d’atur i el treball a temps parcial. Treballar enla modalitat contractual a temps parcial permet perce-bre la prestació parcial d’atur en cas que el treballadortingui, almenys, una reducció en una tercera part de lajornada de treball. En la tramitació de les nostres actu-acions, hem detectat alguns dèficits d’informació sobrel’aplicació d’aquest dret per part d’algunes oficines del’Institut Nacional d’Ocupació. Més enllà de la suficièn-cia de la informació, el cert és que, en certes condicions,per al treballador és més beneficiós econòmicament res-tar a l’atur que no pas treballar a temps parcial. És peraixò que ens preguntem si no s’hauria de repensar lacombinació entre prestació d’atur i treball a temps par-cial a la recerca d’un nou punt d’equilibri.

En el comentari que efectuem sobre el sistema de pen-sions, assenyalem que tot i la millora en la gestió de lespensions de la Seguretat Social, continua essent evidentla insuficiència de les prestacions econòmiques de lespensions mínimes del sistema que, en la nostra opinió,fa que tot i els progressos encara no s’hagi assolit elmandat constitucional sobre la suficiència econòmicaen els ciutadans de la tercera edat, mitjançant pensionsadequades i actualitzades periòdicament. Si volen unadada feridora que ens hauria de fer reflexionar sobre lesnostres prioritats, comparin l’increment de les pensionsmínimes amb l’increment del preu del butà que neces-siten els seus perceptors per cuinar o per a calefacció.Aquesta reflexió és exigible del Govern de l’Estat, peròtambé del conjunt dels poders públics i de la societat.

No vull acabar aquest comentari sense una referència,que poden ampliar amb la lectura detallada del relat del’Informe, a la nostra intervenció relativa a la tramita-ció de les pensions complementàries meritades per ciu-tadans espanyols residents a França com a treballadorsemigrants. És una mostra de la col·laboració amb elsnostres homòlegs europeus, en aquest cas el Médiateurde la Republique, al qual molts de vostès coneixen per-sonalment, i de la bona disposició de l’Administraciócentral de l’Estat a facilitar-nos la informació.

Serveis socials. En els recursos destinats als ajuts a sub-vencions que complementen els serveis socials sónnecessàriament limitats i, per tant, cal restringir-ne tam-bé el dret d’accés a les situacions que es consideren demés necessitat. D’això en som ben conscients, peròpensem que en determinats ajuts convindria introduirunes modificacions que, malgrat que puguin suposar unesforç pressupostari addicional, permetin complir mi-llor la finalitat per a la qual aquests ajuts han estat cre-ats. En aquest sentit, podem esmentar l’ajut de suporta les famílies amb una persona gran discapacitada alseu càrrec. Si la resolució que atorga l’ajut tingués efec-tes econòmics des de la data de sol·licitud, com hemrecomanat, s’afavoriria amb més intensitat la perma-nència d’aquestes persones al seu entorn. Tots estemd’acord que romandre en el propi entorn és, per regla

general, allò que més convé a la persona gran i que re-dueix la pressió de demanda de places residencials al-ternatives, sens dubte més costosa. El Departament deBenestar Social no ha acceptat la nostra recomanacióen els termes que la vam formular, si bé ens ha indicatque està valorant les nostres consideracions en el marcd’un projecte de decret de prestacions a la persona, querefondrà tots els ajuts en aquesta matèria.

D’altra banda, en els ajuts tècnics per a l’autonomiapersonal i la comunicació per adquirir audífons, perexemple, el requisit d’haver obtingut la condició legalde disminuït abans dels seixanta-cinc anys deixa almarge moltes persones grans sense que s’hagi establertun recurs alternatiu per donar-los cobertura. El Depar-tament de Benestar va manifestar-nos que compartia lavaloració de la necessitat, però que no era possible es-tendre la cobertura d’aquest ajuts a les persones quali-ficades com a disminuïdes després d’haver complert elsseixanta-cinc anys. En la meva opinió, tant un supòsitcom un altre evidencien la insuficiència de recursosdestinats a serveis socials. Si aquest dèficit fos conse-qüència d’una priorització inadequada de la despesa,caldria redirigir aquesta immediatament. Si és conse-qüència, en canvi, d’un finançament insuficient delspoders públics de Catalunya que tenen la responsabili-tat de prestar aquests serveis, caldria que el Parlamentconsiderés reclamar als responsables la seva adequadadotació. Aquest caràcter limitat dels recursos destinatsa l’atenció social comporta, també, que el nombre deplaces d’atenció residencial per als col·lectius de gentgran i persones amb discapacitat sigui inferior a la de-manda del ciutadà. En alguns casos, això obliga lesfamílies a fer cara a situacions de convivència difícil-ment sostenibles, davant de les quals només podemoferir una escolta pacient i solidària.

Ensenyament no universitari. El capítol sobre ensenya-ment no universitari també podria subtitular-se «mesu-res per assegurar el dret a l’educació i a la igualtatd’oportunitats», ja que aquest és, de fet, l’objectiu deles queixes rebudes i de les actuacions d’ofici de lesquals anem efectuant el seguiment. D’altra banda, femnotar que l’any 2000 s’entreveu un cert canvi de ten-dència en el motiu de les queixes que se’ns presenten.En aquest sentit, la defensa dels interessos personalsdels alumnes per la seva condició d’infants i adoles-cents ha tingut més pes, proporcionalment, que els as-sumptes relacionats amb l’organització del sistemaeducatiu. Es tracta de queixes que no responen a l’ac-tivitat directa de l’Administració, sinó produïdes en elsi de l’escola mateixa. Així, hem tingut denúncies perun presumpte tracte vexatori a membres de la comuni-tat educativa –expulsió d’alumnes en bloc en una esco-la privada–, o pels maltractaments psicològics que unamestra infligia presumiblement als seus alumnes. Sónqüestions delicades, difícils de provar, que afecten elmés íntim de l’activitat pedagògica, però que han depoder abordar-se per garantir la qualitat de l’ensenya-ment.

També hi ha hagut queixes per la manca de recursosque garanteixin el compliment del dret a l’educaciódels infants amb necessitats educatives especials. És unproblema recurrent: hem fet el relat de tres queixes que


9


fan referència a la falta de personal de suport de caràc-ter sanitari, a la pervivència de barreres arquitectòni-ques i a una insuficient atenció logopèdica. Però hi hauna queixa de més abast que se centra en el model d’in-tegració escolar dels infants amb necessitats educativesespecials que eviti el seu aïllament. Certament, com ateló de fons del tractament que s’ha de fer dels casosd’ensenyament no universitaris, hi ha el gran tema i elgran debat de la integració, perquè entenem que nomésla integració pot enfortir la igualtat d’oportunitats. Laigualtat d’oportunitats ens ha de portar a continuar tre-ballant en l’actuació d’ofici sobre la concentraciód’alumnes d’immigrants a les escoles, que havíem ini-ciat fa més de dos anys. Els nostres suggeriments, que,en definitiva, apunten a una visió i a una solució globaldel problema, no descarten qualsevol tipus de mesuraque eviti una concentració que impedeixi la seva inte-gració, recomanant, fins i tot, que s’utilitzi la normati-va sobre preinscripció i matriculació anual en aquestsentit.

La igualtat d’oportunitats és també el centre d’una al-tra actuació d’ofici ressenyada en el nostre Informe.Ens referim a l’absentisme, que hem formulat a dosnivells: un de general, tendent a precisar el circuit aseguir per escometre aquest problema, i un altre de mésparticular, concretat en les dificultats específiques del’escola d’un barri marginal. S’han fet els primers plan-tejaments amb el Departament d’Ensenyament i ambl’Ajuntament de Barcelona, tot confiant que en el pre-sent 2001 pugui arribar-se a conclusions apreciables.Per tancar aquest capítol cal dir que moltes de les quei-xes que es presenten en el camp de l’ensenyament nouniversitari reclamarien una resposta ràpida per part del’Administració, que no sempre es dóna. I això potafectar un bon començament de curs i, fins i tot, la vidaescolar.

Professors i universitats. La nostra actuació en relacióamb la funció pública docent ens ha dut a posar l’ac-cent en la importància de la inspecció educativa. Lainspecció és un dels factors que, d’acord amb la legis-lació vigent, han d’afavorir la qualitat i la millora del’ensenyament. Hem recomanat que les decisions delDepartament que afecten el funcionament dels centresdocents, especialment, encara que no únicament, les re-latives a les plantilles del centre, s’adoptin després d’ha-ver pres en consideració els informes emesos pels inspec-tors. Igualment, hem demanat una actuació inspectoraactiva que impedeixi que l’equip de govern del centredocent incompleixi la normativa aprovada per les admi-nistracions educatives.

En l’àmbit de l’ensenyament universitari, on hem col-laborat amb els síndics de les universitats públiques deCatalunya, exposem un cas tramès pel síndic de laUniversitat Rovira i Virgili i un altre pel de la Univer-sitat de Barcelona. Hem destacat una qüestió no resol-ta que supera l’àmbit universitari: la qüestió dels bene-ficis de les famílies nombroses. Arran de l’anàlisi de laconsulta que ens va formular la Universitat de Vic, hemarribat a la conclusió que els membres de les famíliesnombroses que estudien en universitats privades hauri-en de rebre un benefici equivalent al que percep un es-tudiant d’una universitat pública. En aquest capítol,

comentem el suggeriment al Departament d’Universi-tats amb relació al sistema de càlcul de la nota d’accésa la universitat, que no ha estat acceptat, i la recomana-ció, que sí ho ha estat, relativa a la clarificació de lanormativa de recàrrec per segons estudis als alumnesamb matrícula d’honor.

Normalització lingüística i cultura. Com en altres anys,en aquesta temàtica de l’ús de les llengües oficials, hemcercat de desdramatitzar els conflictes, objectivar-los iurgir el compliment de la normativa reguladora. En al-guna ocasió hem hagut d’intervenir davant d’un ús in-adequat del català en una notificació fora de l’àmbitlingüístic català, però la majoria de casos plantegen lesdificultats que troben els qui volen fer ús de la llenguacatalana en les relacions amb els poders públics o lesrelacions socioeconòmiques. En l’Informe trobaran uncomentari sobre l’ús del català en aquest sector socio-econòmic, sobre l’ús a l’Administració electoral i deregistre civil i, finalment, sobre l’ús a l’Administracióde Justícia. La normativa és clara quan regula el dretdels ciutadans a usar la llengua catalana en les sevesactuacions davant dels òrgans de l’Administració deJustícia. Aquesta claredat no es reprodueix quan ensreferim al dret de ser correspost en aquesta mateixallengua. Després de comentar les dues interpretacionspossibles sobre la normativa reguladora vigent, insistimen la necessitat que les administracions competentsdotin els òrgans jurisdiccionals dels mitjans materials ipersonals perquè els ciutadans puguin fer ús del seudret en iguals condicions a com s’està fent en les altresadministracions. En aquest sentit, ens referim a algunesde les iniciatives del Departament de Justícia, durantl’any 2000, com el pla pilot, que té 40 oficines judici-als treballant íntegrament en català durant un períodede sis mesos.

La major part de les poques queixes rebudes en l’àm-bit de la cultura, excloent les qüestions relatives a lanormalització lingüística, es refereixen a la protecciódel patrimoni cultural de Catalunya. La Llei del patri-moni cultural català, de l’any 1993, assigna a les admi-nistracions públiques vetllar per la protecció i difusiódel patrimoni cultural. Enguany ens hem referit, espe-cialment, al patrimoni arqueològic. La protecció delselements que integren el patrimoni arqueològic es dura terme en funció del valor del bé mitjançant la decla-ració de bé cultural d’interès nacional o la seva catalo-gació. La declaració de bé cultural d’interès nacionalcomporta la necessària adaptació de les normes i elsplans urbanístics que afecten l’immoble, però no ensconsta que aquesta adaptació s’efectuï habitualment. Aaquests dèficits de protecció al·ludim en l’Informe.

Justícia. Com en altres anys, la lentitud en la tramitaciódels procediments judicials, les disfuncions en l’orga-nització de les oficines judicials, la manca de modernit-zació funcional dels edificis on s’imparteix la justícia ila insuficiència crònica dels mitjans materials i perso-nals destinats a l’aparell administratiu que hi dóna su-port constitueixen el gros de les queixes dels ciutadans.Algunes d’aquestes queixes les reproduïm amb indica-ció de les nostres actuacions, on sempre hem trobat elrecolzament decidit del president del Tribunal Superi-or de Justícia de Catalunya i una actitud col·laboradora


10


dels membres dels òrgans jurisdiccionals a què ens hemadreçat. En intentar transcendir els casos concrets, tro-bem que el repartiment fragmentari de les responsabi-litats i de competències entre el Consell General delPoder Judicial, el Ministeri de Justícia i el Departamentde Justícia respecte de les matèries que aquest té atribu-ïdes amb relació als mitjans materials, personals i d’ofi-cina judicial és un clar obstacle per al bon funciona-ment de la justícia. Finalment, fem un comentari sobrela nova Llei d’enjudiciament civil, comentari ben pocoriginal, ja que l’han repetit tots els que l’han d’aplicar,en el sentit que perquè aquesta Llei sigui efectiva s’hand’incrementar els recursos. Esperem, doncs, que lamanca de mitjans materials i humans no interfereixi enla seva eficaç entrada en vigor.

Serveis penitenciaris. L’any 2000 hem realitzat 76 ac-tuacions en aquest àmbit, de les quals 17... –i perdoninque en el document que els hem enviat posem 76, no–,de les quals 17 –que no són les 76, com diu el nostredocument– han estat d’ofici. Entre aquestes darreres,les actuacions d’ofici, cal consignar la visita a tots elscentres penitenciaris de Catalunya per tal de constatarla situació en què es troben. D’aquestes visites, s’hanelaborat unes consideracions que s’han tramès al De-partament de Justícia. En aquest Informe anual no de-tallem el resultat de cada una d’aquestes visites, ja quetinc la intenció de dedicar un informe extraordinari aaquesta qüestió. Tant de la tramitació de les queixesdels presos com de les entrevistes obtingudes amb ellsi amb el personal penitenciari, durant les visites, dedu-ïm alguna conclusió que sí que hem consignat en aquestInforme.

La manca d’estímuls dels interns per reduir la condem-na a conseqüència de la supressió de la redempció depenes pel treball en el Codi penal de 1995 i la reducciód’expectatives de permisos de sortida o de tercers grausa causa d’una interpretació restrictiva de la legislacióprovoca el desinterès de molts interns per participar enels programes de tractament. Així, es redueixen lespossibilitats de rehabilitació i de reinserció, cosa queperjudica els interns i el conjunt de la societat, i es pro-dueix un augment de la conflictivitat dels centres peni-tenciaris. Atesos els dèficits de les persones que ingres-sen a la presó, és lògic –com recollim a l’Informe– quees produeixin incidents impensables en altres ambients.El medi penitenciari no és pas fàcil; és per això que desdel síndic sempre hem demanat la màxima considera-ció per a les persones que hi treballen. Les mesures deseguretat són necessàries per prevenir els actes violentsi per reaccionar de forma proporcionada i eficaç. Arabé, les mesures de seguretat són una solució parcialque, forçosament, han d’anar acompanyades d’altresper combatre la falta d’incentius que tenen els internsamb la legislació vigent.

Una altra de les qüestions comentades a l’informe 2000ha estat la pràctica d’escorcoll de les cel·les. Hem reco-manat a l’Administració penitenciària que clarifiquésles previsions amb relació a la pràctica de l’escorcoll ales cel·les i, en particular, sobre la presència dels internsafectats. Em complau informar-los que l’Administraciópenitenciària ha acceptat la nostra recomanació mitjan-çant la circular 3/2001.

Senyores i senyors diputats, tot seguit i per acabar, emreferiré als tres capítols transversals –o, per ser exactes,parcialment transversals– de l’Informe, dedicats a in-fants, la violència contra les dones i la immigració.

Infants. En la introducció de l’apartat dedicat a infantses valoren una sèrie d’iniciatives públiques destinadesa millorar el benestar dels infants i adolescents. Recor-dem que l’any 2000 va fer deu anys de la celebració, aNova York, de la Cimera Mundial de la Infància, ambl’objectiu d’impulsar la implementació de la convencióde les Nacions Unides sobre els drets de l’infant. Lacommemoració d’aquest aniversari s’ha retardat fins elsetembre del present any 2001, i des del Síndic desitja-ríem que es produís un ressò institucional d’aquestasegona Cimera mundial aprofitant l’avinentesa per di-fondre la convenció. A nivell estatal, s’ha impulsat laLlei orgànica sobre la responsabilitat penal dels me-nors, la qual no solament reclamarà mols esforços idedicació de recursos per atendre els joves infractors,sinó també un treball de pedagogia per fer penetrar elmissatge que aquesta norma comporta sobre el tracta-ment educatiu d’aquests nois i noies.

En el nostre àmbit, hem celebrat la publicació, sota laresponsabilitat del Departament de Justícia, de l’estu-di El maltractament d’infants a Catalunya i la creacióde l’Observatori de la Infància i de l’Adolescència. Desde la nostra institució, confiem que aquest darrer orga-nisme contribueixi a afavorir una visió global de la in-fància i que ajudi a precisar l’autoritat competent quancoordini institucionalment les accions a favor de la in-fància, vista en el seu conjunt més enllà de les situaci-ons de risc.

Finalment, destaquem la reestructuració de la DireccióGeneral de la Infància, avui anomenada del Menor.Dins aquesta reestructuració es crea una secció especialper als menors indocumentats, cosa que prova l’entitati la significació del fenomen dels menors no acompa-nyats que hi ha en els nostres carrers. És un fenomenque no veiem resolt i que posa a prova l’eficàcia delnostre model de protecció a la infància i a l’adolescèn-cia. Per contribuir a la solució d’aquest fenomen, queredundaria beneficiosament en l’organització de la pro-tecció a la infància, hem fet a l’Administració, un seguitde suggeriments.

Hem rebut queixes, també, relatives a qüestions que esderiven de l’exercici de la facultat protectora per part del’Administració. Algunes es refereixen al funcionamentdels centres i al proveïment de recursos alternatius a lafamília. Hem continuat treballant en una actuació d’ofi-ci, d’ampli abast, sobre els centres residencials d’accióeducativa que confiem concloure el present any 2001.Així mateix, durant l’any 2000, es van signar els pro-tocols per al tractament dels processos a causa d’abu-sos sexuals a menors a les demarcacions de Girona,Tarragona i Lleida. Des de la secció d’infants, tambéressaltem, encara, la necessitat de prestar una majoratenció a l’ajut als pares en la criança dels fills. En elnostre Informe fem el relat de cinc queixes que en sónexemple, quasi paradigmàtiques. Casos de fills ambdisminucions, reducció de taxes, manca de places pú-bliques en determinats ensenyaments o la gratuïtat d’al-guns serveis.


11


Tot i les iniciatives públiques que abans mencionàvem,trobem a faltar la publicació del reglament que tantesvegades hem demanat de desplegament de la Llei cata-lana d’atenció a la infància i a l’adolescència, ja queaixò impedeix perseguir, com es desprèn de les tresqueixes que hem tingut i una actuació d’ofici que hememprès, la difusió de videojocs inadequats i determina-des publicacions pernicioses i, també, de protegir casosde vulneració de la intimitat de menors.

Violència contra les dones. El capítol dedicat a la vio-lència contra les dones pretén oferir una aproximació aaquest assumpte des de la perspectiva de les actuacionsper eradicar-la. Actuacions que contemplen els punts devista legislatiu, judicial, educatiu, sanitari, social, de se-guretat ciutadana i de formació. En la seva anàlisi reco-llim tot un seguit d’iniciatives promogudes des de lesdiverses instàncies. En aquesta línia, plantegem la re-forma de sis lleis estatals en considerar que les soluci-ons que ofereix l’actual normativa no són suficients.Algunes de les qüestions a resoldre són que no sempres’acumulen les denúncies, que en les faltes no s’adop-ten mesures cautelars i la manca d’agilitació en la tra-mitació d’alguns expedients judicials, per bé que hemobservat una gran conscienciació dels titular dels òr-gans jurisdiccionals a l’hora d’intervenir en aquestscasos.

Una de les mesures més urgents a modificar, que jahavíem reclamat fa uns anys, és la imposició de sanci-ons econòmiques als agressors, cosa que repercuteix enla unitat familiar. En aquest sentit, plantegem substituirla sanció de la multa per una pena de treballs en bene-fici de la comunitat. Entre les iniciatives que es propo-sen, al marge de les reformes legislatives, destaquem lacreació de torns d’ofici especials en els col·legis d’ad-vocats per atendre aquests casos, la formació de tot elpersonal judicial implicat en aquesta problemàtica i laclarificació dels criteris de derivació a les cases d’aco-lliment per part de serveis socials.

Immigració. En aquest Informe, com en el de l’anypassat, dediquem dos apartats a la temàtica immigratò-ria. D’una banda, el capítol transversal específicamentdedicat a la immigració i, en segon terme, el llibre se-gon de l’Informe. Si féssim un resum apressat podríemdir que demanem la millora dels òrgans encarregatsd’executar les polítiques d’estrangeria, particularment,encara que no exclusivament, els de l’Administracióexterior espanyola. Podem discutir si la política que calarticular és una o una altra, però si l’Administració quel’ha d’aplicar no està prou dotada, l’aplicació fallarà.Necessitem que l’organització encarregada de dur aterme aquestes polítiques disposi dels recursos sufici-ents.

En l’anomenat llibre segon, destaquem que la norma-tiva actual sobre immigració no s’adapta bé a la com-plexa realitat social que vol regular i alertem sobre lanecessitat de facilitar la integració social dels immi-grants i d’evitar processos d’exclusió que podrien com-portar el desenvolupament d’actituds xenòfobes entreels sectors menys afavorits de la societat catalana. Tam-bé subratllem els aspectes positius de la immigració,entre ells la seva aportació al creixement econòmic i al’equilibri demogràfic, i també la confiança que en el

procés d’incorporació la llengua catalana es consolida-rà a llarg termini, com ha succeït en processos anteri-ors.

La nostra llei reguladora estableix que la nacionalitat noés un impediment per demanar la nostra intervenció. Latraducció pràctica d’això és que som una instituciópública obligada legalment a intervenir en defensa delsdrets de les persones estrangeres, amb independènciade la seva condició de regularitat o irregularitat en elterritori. No dediquem a aquests ciutadans més atencióque als nacionals: l’any 2000 van ser 71 actuacionssobre gairebé 4.000, però, certament, ens n’ocupem.Molt sovint, els seus problemes, si no són adequada-ment resolts, poden traduir-se en problemes que afec-ten els nacionals i el conjunt de la societat. És per aixòque durant el recent debat sobre la modificació de laLlei orgànica d’estrangeria em va semblar necessari,per defensar aquest drets i també –vull subratllar-ho–els drets dels ciutadans nacionals, adreçar-me als grupsparlamentaris del Parlament estatal fent-los arribar lameva opinió sobre alguns aspectes plantejats en la re-forma. Aquestes consideracions, formulades des d’unprofund respecte a la funció institucional de les CortsGenerals, assenyalaven les dificultats que per a la ges-tió del fenomen migratori produiria aquella respostalegislativa.

Senyores diputades, senyors diputats, no vull allargar-me més en aquesta exposició, però, òbviament, quedoa la seva disposició per aclarir aquells aspectes queconsiderin oportú demanar-me.

Il·lustre senyora presidenta, il·lustres membres de laMesa, il·lustres senyores diputades i il·lustres senyors,moltes gràcies per la seva atenció.

La presidenta

Gràcies, senyor Cañellas. Volia indicar, abans que inter-rompem la sessió, que ens acompanyen a la Mesa l’ad-junt del síndic, el senyor Enric Bartlett, i el senyor JordiCots, que és l’encarregat de temes de la infància. Tam-bé acompanyen en aquesta compareixença el senyorXavier Bover, que és cap del Gabinet, el senyor EugeniCastelló, la senyora Montserrat Cusó, la senyora DolorsRovira, la senyora Judit Sartorio, la senyora AlexandraSolà, la senyora Maria Núria Trias i la senyora SílviaBèrnia, tots ells assessors o assessores del Síndic. Elsdono a tots la benvinguda, i el fet que ho faci ara no voldir que siguin benvinguts a partir d’ara, sinó, evident-ment, des de l’inici mateix de la sessió. Gràcies.

Interrompem, aleshores, ara, per un quart d’hora –mà-xim vint minuts, els cinc minuts, allò d’arribar cap aquídesprés del quart d’hora– per reprendre-la després ambles intervencions dels diferents grups.

Gràcies.


12


La sessió se suspèn a tres quarts de sis de la tarda i esreprèn a les sis i cinc minuts.

(La vicepresidenta substitueix la presidenta en la direc-ció del debat.).

La vicepresidenta

Reprenem la sessió.

Té la paraula, pel Grup d’Iniciativa per Catalunya -Verds, la senyora Dolors Comas.

La Sra. Comas d’Argemir i Cendra

Moltes gràcies, senyora presidenta. Bé, un cop més te-nim ocasió de comentar aquest Informe anual que enspresenta el Síndic de Greuges, i vull felicitar-lo, tambéun cop més –ja ho vaig fer l’any passat–, per l’Informeque ens presenta. Un informe que mostra que la insti-tució de la Sindicatura de Greuges va tenint un arrela-ment cada vegada més fort i més progressiu i legitimi-tat a Catalunya, tenint en compte l’elevat percentatged’acceptació de recomanacions que el Síndic fa a dife-rents institucions. Considero que és un element bastantimportant a tenir present, i considero que la introduc-ció d’una pàgina web que pugui fer més fàcil als ciuta-dans de conèixer i, sobretot, l’accessibilitat al Síndic ésimportant, com també ho va ser en el seu momentinstituir aquestes visites fora de la demarcació de Bar-celona.

També vull felicitar-lo –encara que no toqui per època,però sí que no vull esperar l’any que ve per fer-ho– pelfet d’haver acceptat, en el seu moment, actuar de me-diador en el conflicte que va tenir lloc a partir que di-ferents immigrats estrangers es tanquessin a diferentsesglésies de Barcelona després del procés de regularit-zació que va deixar tanta gent fora de la possibilitat deregularització. Ja vostè no ho ha esmentat, no ho haesmentat perquè, ja dic, no tocava cronològicament –per-què això va ser, doncs, el mes de gener, si no m’equi-voco, d’aquest any 2001, per tant, no corresponia enaquest informe–, però sí que volia jo indicar-ho perquèno volia esperar l’any que ve per fer-ne referència, en-cara que tampoc hi haurà inconvenient, l’any que ve, afer-ne referència. Perquè, encara que no va poder con-cloure la mediació, sí que crec que va ser positiu i quees van donar passos endavant i vostè, doncs, va assumirun compromís que era molt difícil i que, per tant,doncs, jo crec que s’ha de valorar com a tal.

També el nostre Grup valora la projecció internacionalde la mateixa Sindicatura a partir de les activitat querealitza, sigui amb les col·laboracions amb altres om-budsmen, sigui amb la tasca com a president de l’Ins-titut Europeu d’Ombudsmen, sigui, doncs, amb el fetque es realitzés a Barcelona la reunió de la FederacióIberoamericana d’Ombudsmen i que va tenir una assis-tència, doncs, molt nodrida i va ser força important,sigui també amb les relacions de cooperació ambBòsnia i Hercegovina, que ja fa anys que es duen a ter-me i que són importants, també.

Des del punt de vista, ja entrant al contingut de l’Infor-me, entenc que l’Informe toca tota una sèrie de qüesti-ons..., clar, la Sindicatura s’ha de moure en dues dimen-

sions, allò que li arriba i les actuacions d’ofici, i allòque li arriba no ho pot triar; les actuacions d’ofici síque, aleshores, ja van orientades. En aquest sentit, pelque es pot percebre a l’Informe, efectivament, els temesque sorgeixen són, en general, temes que han sigut–podríem dir–, alguns d’ells, subjecte de debat social,que han tingut rellevància; altres són temes –podríemdir– més invisibles, que afecten alguns ciutadans enconcret, de vegades no menys importants, com, perexemple, les dificultats d’escolarització de personesque tenen situació, doncs –jo què sé–, de discapacita-ció, que això, com ha dit abans, és un tema recurrent.Però, en tot cas, temes importants com el de llistes d’es-pera, transport sanitari, atenció a la vellesa, o temescom els d’infantesa, immigració, violència contra lesdones, que han estat molt presents en el debat social,doncs, apareixen, o els problemes amb la justícia, apa-reixen a l’Informe del Síndic.

Per això mateix –i aquesta ja és una pregunta o un sug-geriment que li volia fer–, doncs, hi ha un conjunt detemes que, si bé sí apareixen –i vostè mateix ha donatrelleu a alguna de les dimensions que hi apareixen–, encanvi, els més conflictius no apareixen. Em refereixoals temes de medi ambient, que –insisteixo– sí que elsha tocat i sí que li han arribat determinades queixesreferides a sorolls, referides als establiments, per exem-ple, de determinats locals que puguin donar molèstiesals veïns, però, en canvi, hi ha temes molt importants decaràcter ambiental i que han generat, també, conflictei debat social que no apareixen a l’Informe. Tal vega-da perquè es canalitzen a través d’altres vies, aquestconflicte, de vegades, en la mesura que són grups eco-logistes que hi intervenen, de vegades van directament,doncs, a través de fiscalia a portar algunes qüestions.

Però, precisament, com que la missió del Síndic, desdel punt de vista de mediació, pot ser molt important al’hora d’evitar que arribin a la judicatura determinadesqüestions si es poden resoldre en l’àmbit, justament, dela Sindicatura, per això em permeto suggerir la possi-bilitat que, si no li arriben, pugui fer algunes actuacionsd’ofici en temes com, per exemple, referits a l’aigua, ala gestió de l’aigua, en el sentit que hi han molts con-flictes provocats pel tema de l’aigua. I no em referirénomés al que genera el Plan hidrológico nacional, queés molt gran i que, clar, hi ha molta gent que veu quementre s’estan realitzant transvasaments, doncs, es per-meten fer camps de golf, posem per cas, i és tota unacontradicció, sinó també tots els problemes que gene-ra la contaminació de l’aigua, el que fa referència a lesdepuradores, a la contaminació dels aqüífers, que ésmolt important a llocs com a l’Empordà o a la comar-ca d’Osona, per exemple, o la contaminació de l’aiguade xarxa, per tant, la que arriba el consum humà direc-tament i que, per tant, afecta molts ciutadans a Catalu-nya que, possiblement, com que no són els de Barcelo-na i l’àrea metropolitana, precisament, potser per aixòmateix tenen més dificultat d’arribar al Síndic.

Volia assenyalar, en aquest sentit, també, conflictes ambrelació al medi natural i figures de protecció del medinatural que, com que no es porten a terme, podríem dir,tota una sèrie de mesures per protegir determinats es-pais, poden haver-hi conflictes quan es planteja la ins-


13


tal·lació, posem per cas, d’una estació d’esquí o quan espreveu realitzar un mapa d’implantació eòlica, precisa-ment. Cito conflictes concrets que hi han hagut i que nohan arribat, per diferents raons –no jutjo–, no han arri-bat a la Sindicatura, però que suggeriria que en algunscasos, doncs, pugui actuar d’ofici perquè estan –di-guem-ne– implicant amplis espais del territori, senseque això es pugui veure reflectit.

Des del punt de vista d’altres qüestions, i fent-li alguncomentari i algunes preguntes concretes al respecte, undels temes que assenyala és les relacions amb l’Admi-nistració, que és un tema recurrent que apareix en tots,pràcticament en tots els informes del Síndic. I que aixòens mostra..., hi han molts exemples que mostren laindefensió del ciutadà davant de la relació amb l’Admi-nistració, per diferents causes, i que no ha canviat su-ficientment la cultura de l’Administració entesa com aservei al ciutadà i s’entén més com un mecanisme depoder o que és el ciutadà que s’hi ha d’adaptar. Però ami m’ha cridat l’atenció l’estancament de les deman-des, en aquest sentit. És a dir, és un tema recurrent peròno s’incrementa. Com ho interpreta? Ha millorat objec-tivament el funcionament de l’Administració pel que fareferència a l’atenció al ciutadà?

Un altre dels temes que considero molt, en aquest cas,molt important és la qüestió de l’habitatge, perquè eldret a l’habitatge és un dret de les persones, reconegutcom a tal en el nostre marc constitucional, també, i, encanvi, aquest dret està limitat per diferents raons: perl’encariment de la «vivenda»; pel fet que la pròpia ma-nera en què està present el sistema de l’habitatge en lanostra societat fa que sigui un negoci, és a dir, un ele-ment del qual se’n pot extreure especulació, fins al puntque les mateixes administracions s’han convertit enpromotores d’habitatges, és a dir, han hagut d’entrar enla lògica del sistema, fins i tot, per fer habitatges soci-als. I suggereix, com una de les possibilitats en el casd’aquestes pràctiques fraudulentes, que persones quehan obtingut habitatges, doncs, en millors condicionsd’aquest promoguts per l’Administració, després elsvenguin a preu de mercat. El fet que aquest sistema defer una compravenda a carta de gràcia..., em preguntosi, al mateix temps, no seria convenient, també, quel’Administració tingués un estoc suficient d’habitatgesde lloguer per poder-los proveir a sectors especialmentdesafavorits, com la gent amb menys recursos, o la gentmés jove, també, com una manera de compensar aquestelement de l’habitatge com un dels factors que entradintre de l’especulació, negoci i guany, quan es tractad’un element important dintre dels drets de les persones.

S’ha referit a les llistes d’espera, i estic d’acord, a mésa més, que el Síndic expressi una certa satisfacció en lamesura que havia assenyalat en diferents ocasions elproblema que representava i que, finalment, s’hagin co-mençat a prendre mesures, com un pla de xoc per abor-dar les llistes d’espera i reduir el temps d’espera; jo, enaquest sentit, diria que, de totes maneres, no perdi devista, és a dir, continuï estant atent a aquesta qüestió,perquè és cert, és a dir, tot el que es diu a l’Informe éscert, i la valoració en positiu de les accions que s’hanfet són certes, també, però que queden encara bossesimportants de llistes d’espera en determinats hospitals,

en certes patologies, i afecten, sobretot, persones grans.I, per tant, fent cas a una recomanació que feia el Sín-dic a l’Informe de l’any passat, justament en aquestesqüestions, tot recordant que els drets de les persones nocaduquen amb l’edat, doncs, també caldrà veure que lespròtesis de genoll, les cataractes, les pròtesis de maluc–que afecten, sobretot, persones grans– es resolguinamb satisfacció.

També, el que vull assenyalar és un..., vaig de pressaper no esgotar, justament, el temps, però un dels temesmolt importants que ha sortit en l’Informe és el tema dela concentració d’alumnes immigrats en els centreseducatius. I la preocupació del nostre Grup que l’actualGovern no vagi en la direcció que recomana el Síndic,i que nosaltres, com a mínim, coincidim que a travésdel Decret de matriculació i d’altres mesures –tambécal tenir en compte les polítiques urbanístiques, que, endefinitiva, fan que unes determinades persones es con-centrin més que no pas en uns altres–, doncs, el quedeia és que ens preocupa que no es vagi en la direcciórecomanada. I per tant, doncs, que aquest Departamentde Govern, en concret, sigui més reluctant que altres al’hora de seguir les recomanacions del Síndic. Ens pre-ocupa i li demanaríem que persistís, també, en aques-ta línia, perquè entenem que és important.

També ens preocupa molt el tema que el sector de lajustícia estigui en la situació que està i sigui tot unàmbit per resoldre. Crec que el Síndic raona molt ade-quadament que el fet que hi hagi una lentitud tan granen la resolució dels processos que entren en el contextjudicial és un factor que fa que els ciutadans desconfi-ïn de la justícia, i això és un dèficit democràtic. Per tant,en la mesura que intervenen diferents administracions,no només una –com a mínim, la que correspon a l’Es-tat i la que correspon a la Generalitat de Catalunya–,entenc que aquest és un aspecte en què cal continuarinsistint per intentar que es resolgui de la manera mésràpida possible la dotació de recursos personals i ma-terials necessaris perquè la justícia sigui més àgil i lespersones puguin tenir confiança que els possibles con-flictes que arribin o problemes que arribin al sector ju-dicial es resolguin.

Entenc que és molt important també en l’Informe lapart que fa referència a la infantesa. És un tema que seli ha donat sempre força relleu en cas de la Sindicatu-ra, que té un adjunt especial per a aquests temes, i quecompartim, justament, que se li doni aquest relleu i laimportància, i ens preocupen justament dues qüestionsbàsiques. Una, tot el que fa referència al que és unapolítica de disminució progressiva dels recursos delscentres residencials d’acció educativa, que el Síndicindica que han disminuït i continuen en procés de dis-minució sense que això vagi acompanyat d’un incre-ment equivalent de l’acolliment familiar, que és el quecaldria impulsar. I que continua havent-hi llistes d’es-pera en els equips d’atenció a la infantesa per la matei-xa pressió que tenen aquests equips d’atenció a la in-fantesa de fer el diagnòstic, per la quantitat de casosque els arriben, però també de derivar les criatures capels recursos adients. I per tant, doncs, esperem aquestinforme que diu que estan fent, que conclouran –deien–l’any 2001, perquè entenem que és molt important i


14


que és un d’aquests aspectes que cal continuar-hi vet-llant. I l’altre aspecte que ens preocupa també és el delsmenors no acompanyats. I la pregunta amb relació alsdos aspectes és si consideren que està fent prou l’Ad-ministració amb relació a aquestes dues dimensionsd’atenció a la infantesa i, per tant, doncs, si la línia enquè s’està actuant és suficient.

Finalment, els altres dos temes que queden com a im-portants, que volia destacar, és el de la violència con-tra les dones, que han assenyalat tota una sèrie demesures que es podrien implementar, és un tema im-portantíssim que també des del Parlament hi estemintervenint constantment, i, en aquest cas, la preguntaés si han fet alguna revisió o algun informe sobre lescases d’acollida, perquè, en tot cas, la impressió quetenim, a través d’informacions, del seu funcionament ésque, per una banda, són insuficients; per altra banda,s’estan donant noves situacions socials amb relació adones amb problemes que van a parar... –diguem-ne–,moltes d’elles són derivades a cases d’acollida, queestan pensades inicialment per resoldre les qüestions oper acollir les dones víctimes de violència i que estantractant casos molt diversos, que també han de ser trac-tats i resolts, però que caldria veure, en aquest sentit, siprecisament no estan fent suplència de la manca d’al-tres recursos i, per tant, si en aquests moments és un re-curs suficient.

I finalment, pel que fa referència al tema d’immigració,que és un aspecte que el Síndic hi ha donat també moltarellevància en diferents anys, dedicant-li el llibre segon,tant en l’Informe de l’any passat com en aquest, i quehem de dir que el nostre Grup valora força el tipus deplantejaments, valora molt el tipus de plantejamentsque ha fet el Síndic en aquestes qüestions, li volia pre-guntar, precisament, és a dir, amb relació a aquella pro-posta que va fer i que vostè s’hi ha referit, que va ferarribar a diferents grups parlamentaris al Congrés deDiputats, també ens ho va fer arribar, doncs, al Parla-ment de Catalunya, amb relació a aquelles personesque, procedents de països amb els quals no es té con-veni signat, tenen aquesta situació que, estant en situa-ció irregular, ni se’ls pot retornar al país d’origen nise’ls pot dotar amb documentació per poder legalitzarla seva situació, i, per tant, és un cercle sense sortida, sis’ha atès la recomanació que feia el Síndic en aquestcas concret.

Faria aquesta pregunta, i insistir, un cop més, com enaquest terreny de la immigració ens juguem en el nos-tre país moltes coses que, en aquest cas, també, si va-lora si l’Administració, la local, l’autonòmica, està fentprou coses pel que fa referència..., o és suficient pel quefa referència al que serien les polítiques d’integració, jano només les de regularització d’estrangeria, que les hacomentat més extensament.

I amb això acabaria la meva intervenció, i de nou do-nar-li les gràcies pel seu Informe i la presentació quen’ha fet avui en aquesta Comissió.

La vicepresidenta

Gràcies, senyora Comas d’Argemir, per l’esforç de sín-tesi: ha estat, concretament, divuit minuts. Té la parau-

la, pel Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, lasenyora Carme Porta.

La Sra. Porta i Abad

Gràcies, senyor presidenta. Bé, abans de res, agrair alSíndic el seu Informe i la seva presència avui aquí.També crec que ell també ha fet un esforç de síntesi enla seva exposició; ha estat una hora, però tots i totessom conscients que era molt difícil, en una hora, resu-mir tot aquest Informe, que és bastant complet, comcada any, malgrat –com ja havia dit al principi– quetambé ha fet un esforç perquè sigui més curt que altresanys. En tot cas, en aquest Informe hi ha una diversitatenorme de queixes presentades a la institució, i això ensporta, o porta el Síndic, d’alguna manera, a un conei-xement també gran de les diferents institucions i del seufuncionament. I és per això que també és lloable elconstant esforç d’innovació en l’Informe i també en laconcreció, cosa que s’agraeix molt en la seva lectura,també.

D’alguna manera, a mi també m’agradaria destacar, hiha en la presentació de l’Informe un paràgraf en el qualdiuen, d’alguna manera, que aquest és un informe queel que vol és retre comptes en aquesta Parlament coma comissionat, però que no només ha de ser això, aquestInforme, sinó que, d’alguna manera, ha de ser no no-més la manera de valorar, sinó l’instrument que ens hade proporcionar el Síndic al Parlament, precisament,amb aquesta foto qualitativa de la societat que ens ofe-reix aquest Informe. Jo el que li vull dir és que, real-ment, per a nosaltres és un instrument necessari i que,realment, nosaltres valorem molt positivament, donatque ens dóna, d’alguna manera, també, una avaluacióde les nostres pròpies polítiques i que, de forma conti-nuada i regular, ens ajuda a actualitzar i a posar al dia.

També en les reflexions que es fan en el llibre segon del’Informe, jo crec que hi ha una demanda satisfeta que–crec recordar, si mal no ho recordo– vam fer des delnostre Grup, que era la demanda d’informes de políti-ques transversals, és a dir, que eren temes que podienafectar més d’un departament o més d’una acció polí-tica i, per tant, agraïm molt sincerament l’esforç ques’ha fet en aquests tres àmbits d’actuació transversal, ipensem que, a més a més, bé, és una manera de comen-çar, també, d’informes transversals o, en tot cas, aspec-tes transversals en l’Informe, que pensem que és inte-ressant.

Malgrat que el propi Síndic ha dit que la tendència al’alça, que ja és petita, igual que era la tendència a labaixa l’any passat, sí que pensem que s’ha d’observar,i, en aquest sentit, valorem positivament tant els despla-çaments fora de la seu, que constatem que és un esforç,com l’operativitat de la web, tant pel que fa a la millo-ra de la informació cap a la ciutadania, com també lapossibilitat d’expressar queixes via Internet, no?, i pen-sem que això no deixa de ser un instrument, també, decara a la institució, interessant. Per altra banda, aquestany també volíem destacar el fet que hi hagi un llistatd’administracions col·laboradores en el qual hi ha unarelació il·lustrativa del que s’accepta i no s’accepta, quetambé per a nosaltres és un aspecte que ens fa molt deservei, no?


15


Bé, entrant en aspectes concrets, hi ha un tema quenosaltres, precisament, hem seguit molt de prop, que enfa esment l’Informe i que també se n’ha fet esment avuiaquí, que és el tema del Consell Comarcal de la Cerda-nya. Nosaltres hem seguit molt de prop el tema, hemtirat endavant alguna iniciativa parlamentària... Somconscients que el seguiment que ha fet el Síndic haaportat també algunes millores, malgrat que no s’hapogut, el tema..., bé, no es va poder arreglar –diguem-ne– com tothom hauria volgut, però, en tot cas, pensemque el seguiment que ha fet el Síndic, en aquest sentit,ha sigut molt de prop, també, perquè a nosaltres tambéens ha servit molt tota la informació –diguem-ne– quees desprèn del propi Informe, com també el seguimentque nosaltres hem fet, i pensem que totes les iniciativesque l’Informe ens indica són molt útils perquè això notorni a passar, és a dir, que hi hagi unes males interpre-tacions de la llei que puguin donar peu que els dretselectorals siguin vulnerats.

Per una altra banda, en el tema de seguretat ciutadana,el fet de proposar-se fer un informe extraordinari, comja es diu a l’Informe, sobre els resultats de els visites ales comissaries dels Mossos d’Esquadra em sembla queés una empresa lloable i necessària, també, que agraïmmolt, molt al Síndic, no? De fet, es repeteixen en aquestInforme anual els problemes d’infraestructures de lescomissaries dels Mossos d’Esquadra, així com dels di-pòsits judicials i de detinguts, que d’alguna manera jaés un tema clàssic i que ha estat objecte de diversosinformes i fins i tot d’un monogràfic, i tot i així pensemque és una reactualització del problema, i que aquestInforme serà molt benvingut.

I també el paper, que ha destacat avui el mateix síndic,com a missatgers, d’alguna manera, dels mossos d’es-quadra, que per a notificacions, situacions, emplaça-ments judicials, és una situació poc desitjable; donat,també, que el mateix Informe parla d’inseguretat ciu-tadana, és una cosa una mica poc equilibrada, d’algunamanera, que els mossos d’esquadra estiguin fent de mis-satgers judicials, és a dir, estan desenvolupant funcionsque d’alguna manera no els acaben de pertocar i, en can-vi, s’està parlant d’inseguretat ciutadana en una sèried’àrees on encara no hi ha hagut un desplegament real.

En el tema de l’habitatge, s’evidencia en l’Informe lainsuficiència en l’oferta pública d’habitatge –que és unfet que ja tothom n’era conscient, però, un cop més,s’evidencia– i, de fet, és una cosa que a nosaltres enspreocupa moltíssim. També ens preocupa el fet que hihagi especulació amb habitatges protegits, que hi hagiun preu de venda superior al màxim autoritzat i que, pertant, hi hagi una impossibilitat real de molta gent d’ac-cedir a habitatges protegits perquè s’està especulantamb ells, així com la impossibilitat, també, d’accedir,per part d’algunes persones o famílies, als ajuts per ahabitatge, precisament pel preu de venda de sortida delshabitatges de segona mà. Pensem que és un tema quetoca enguany l’Informe, que és prou important perquènosaltres hi parem atenció.

També, a nivell tributari, nosaltres destacaríem que lesqueixes rebudes pel Síndic en aquest àmbit –com béhan dit i com bé recull l’Informe– no és, en cap cas, perdiscutir la legalitat, sinó per actuacions errònies i abu-

sos administratius. És a dir, que la ciutadania es trobaindefensa enfront de l’Administració en matèria tribu-tària, i això no és només una percepció ciutadana quees té, sinó que s’executen unes accions abusives o, sim-plement, hi ha, com s’ha indicat, passivitat administra-tiva que provoca procediments que no s’executen i, pertant, greus trasbalsos als ciutadans i ciutadanes que elspateixen.

En el tema sanitari jo destacaria que, bé, hi ha temes jaclàssics en el tema sanitari, de funcionament dels cen-tres, de la pròpia aplicació de la reforma, però jo crecque el més destacable és el tema de l’índex de cesàri-es. Nosaltres, realment, és un tema que, no sé, fins i tot,una mica ens ha espantat, no?, d’alguna manera; perquèCatalunya està molt per sobre del nivell que marcal’OMS en les cesàries, i avui, llegint, aquest migdia, irepassant l’Informe, clar, m’adonava que no nomésaixò, sinó que, a més a més, a les clíniques privades hancrescut un 4% en l’últim any. Per tant, això són inter-vencions que s’estan aplicant de forma desmesurada ique, a més a més, d’alguna manera, hauríem de mirara què respon, que possiblement no respon a objectiusmèdics, sinó més aviat a objectius –diguem-ne– admi-nistratius, possiblement, no? I hauríem d’estar amatentsa aquest tema.

En el tema del consum, també, el tema de les dades, del’ús de les dades personals, el tema Telefònica potser ésel tema estrella, el tema de què es fa més esment a l’In-forme, però evidentment no és l’únic, i avui també s’haressaltat, no? És preocupant, en tot cas, que una com-panyia que tenia el monopoli i, per tant, té les dadesd’una gran part de la ciutadania que estava –que esta-va i està– abonada o que tenia telèfon, doncs, estan enpoder d’aquesta empresa i, per tant, és preocupant quetot això es faci sense, d’alguna manera, consultar direc-tament les persones que hi estan abonades. En tot cas,les queixes no se centren tant en la utilització –m’hasemblat veure–, sinó en com s’ha fet la comunicació deles empreses o d’aquestes empreses implicades a l’usu-ari, a les persones usuàries, per obtenir el seu consen-timent. D’alguna manera l’Agència de Protecció deDades ja s’havia definit en aquests termes, no?, quesemblava que s’enviés per escrit a l’empresa si no s’es-tava d’acord amb la utilització d’aquestes dades, peròaixò, tot i no ser il·legal, d’alguna manera, sí que ratllala manca d’ètica. Bé, la manca d’ètica és segura, però,en tot cas, sí que ratlla la legalitat vigent, d’algunamanera, doncs, perquè sempre són, allò, entre línies.

Felicitem, també, d’alguna manera, el Síndic, l’obser-vació feta als autobusos, en el tema dels autobusos, deltransport públic, l’adaptació no només a persones ambmobilitat reduïda, sinó també en un tema tan concretcom és les persones que, de forma puntual, tenen redu-ïda la mobilitat, siguin pares, mares, avis, àvies, o can-gurs, o germanes, o germans que porten en aquell mo-ment una criatura amb un cotxet i que, per tant, no tenenaccés de forma normalitzada, diguem-ne, al transportpúblic. Pensem que és un èxit –diguem-ne– que des del’àrea metropolitana o des de l’Entitat del TransportMetropolità s’hagi fet cas de la seva queixa o del seusuggeriment, i pensem que és una cosa que ens n’hau-ríem de felicitar tots plegats.


16


En el tema de les pensions hi ha 215 queixes, que pen-sem que no són poques, i a més a més se’ns fa esmentque la majoria són per quantia. És a dir, que hi hanqueixes per la quantia..., la majoria de les queixes sónper la quantia de les pensions, que són pensions moltbaixes. Se’ns crida l’atenció, també, sobre el càlcul depensions d’invalidesa, i això potser sí que agrairíem quefacin una mica de..., si demà ens pogués concretar unamica més on són les queixes i quines són les eines de quèens hem de dotar, i així com també en la gestió. Semblaser que no només és la insuficiència de les prestacions,sinó que hi ha una gestió administrativa prou llarga iprou incòmoda per als usuaris que fa que, moltes vega-des, aquestes pensions es cobrin de forma irregular.

Per una altra banda, pel que fa als serveis socials, a mim’agradaria destacar que hi han hagut 11 actuacionsd’iniciativa pròpia. Jo crec que és molt en un tema enquè constantment, en aquest Parlament, estem fent ac-tuacions i estem aprovant actuacions; és a dir, no nomésestem discutint, sinó que estem aprovant de forma con-tinuada; és a dir, no només es tracta d’insuficiència derecursos; no només es tracta de manca de cobertura,sinó que, a més a més, d’alguna manera, alguna cosafalla, perquè de forma continuada ens veiem abocats,tant des d’aquí al Parlament com des del Síndic, a feractuacions, no? És a dir, possiblement haurem de tor-nar a fixar-nos en els serveis socials com una cosa im-portant; possiblement hauríem de fer algun dia un altredebat monogràfic en aquest Parlament, o potser haurí-em de demanar al Síndic, també, d’intentar fixar temesmonogràfics en serveis socials que ens ajudin a avan-çar en aquest tema, perquè, realment, es parla de mancade places residencials per a persones grans o disminu-ïdes psíquiques quan és un tema que, en l’últim any, jocrec recordar que devem haver aprovat com unes quin-ze iniciatives diferents, i llavors, clar, ens preocupa, enspreocupa molt, no? La tramitació de jutges... Estemparlant de persones amb moltes dificultats econòmi-ques, amb moltes dificultats d’ajuts, per tant, no estemparlant de persones amb una vida normalitzada, ambuna feina que es pugui mantenir, sinó que estem parlantque hi ha una tramitació d’ajuts que no s’estan portanta terme de forma –diguem-ne– normalitzada amb per-sones que estan patint greus dificultats.

Avui s’ha dit dues vegades; el síndic ha dit, ha destacatel tema dels audífons, la senyora Comas d’Argemir hadestacat el tema de les pròtesis, jo els podria parlar queno fa gaires dies la consellera de Benestar Social vaestar aquí, vam treure el tema de les cadires de rodes,dels ajuts a les persones amb discapacitats, amb dificul-tats econòmiques per comprar una cadira de rodes, elsés realment una cosa dificultosa, encara que sigui repe-tir, perquè els ajuts arriben quan ja s’ha fet la compra,via factura, i per tant, moltes vegades, la compra no éspossible, donades les dificultats econòmiques queaquestes persones tenen. A més a més, reben un sol ajutper any, i moltes vegades, pel propi ús d’aquest tipus decadires, s’han vist en la necessitat de tornar a invertir i,evidentment, s’han hagut de quedar sense o han hagutd’anar tirant com ham pogut, coses que en casos dedificultat de mobilitat molt gran, doncs, han sigut real-ment espantoses totes les conseqüències que ha portata aquelles persones, no?

Torno a destacar la importància dels tres temes trans-versals, donat que són eines de treball i anàlisi impor-tantíssimes i imprescindibles per posar en marxa polí-tiques integrals, i en aquest sentit voldria reconèixerl’esforç fet en aquests tres àmbits, com l’atenció delsinfants, la violència contra les dones i la immigració,que són importants lluites socials no exemptes de con-flicte que hi ha hagut en els darrers anys, no? En aquestsentit, vull reconèixer i felicitar –tot i que ja ho fet ladiputada que m’ha precedit– el paper del Síndic o l’ofe-riment del Síndic com a mediador en el conflicte que hiva haver amb els immigrants tancats en les esglésies deBarcelona, i jo penso que, d’alguna manera, com a co-missionat del Parlament, va ser un gran avenç i un granrepresentant, que la classe política, d’alguna manera,no ens desenteníem del tema, sinó que estàvem allà imolt ben representats. Vull tornar-lo a felicitar, doncs,per aquesta actuació que va tenir.

Jo, el que destacaria també és que en general i en l’In-forme, hi ha temes que diríem que ja són clàssics, no?,en tots els àmbits d’actuació, tots els àmbits d’anàlisique ens presenta l’Informe, i que possiblement, també,com ha dit la diputada que m’ha precedit, hi ha un certestancament en les actuacions, que potser podríem ana-litzar d’una vegada per totes, perquè d’alguna maneral’Informe anual del Síndic no deixa de ser una avalua-ció de la vida política d’aquest Parlament, no deixa deser una avaluació del sistema de què ens hem dotat, desistema social, del sistema democràtic de què ens hemdotat, i contínuament anem rebent les mateixes queixeso els mateixos inputs, i molt poques vegades, quansembla que les coses han pres el camí de solució veiemque, realment, s’ha solucionat, no?

Aquests són molts temes; en l’àmbit dels serveis soci-als potser són els més evidents, no?, però hi ha moltís-sims temes que ja són uns clàssics, i que possiblementel fet que es decideixi fer estudis monogràfics o infor-mes monogràfics, d’alguna manera ens hauria de cou-re, no? És a dir, si això és una avaluació del sistema,aquest sistema vol dir que no funciona gaire bé. És adir, d’alguna manera aquesta avaluació potser ens dónauna imatge real de la societat, com deia, la foto aques-ta, qualitativa, de la societat que tenim, però que peruna banda ens agrada veure que anem pel bon camí, osigui, que anem tots junts, que anem conjuntament, queel Parlament no va per una banda, la societat per unaaltra, que les iniciatives parlamentàries que es prenenen aquest Parlament van en vies de solucionar temes,però d’alguna manera, també, és on acaba tot això, querealment no se solucionen els problemes, no?

D’alguna manera és això el que volíem destacar engeneral, i felicitar-lo i agrair-li, un cop més, la seva pre-sència aquí i aquest informe que ens ha fet.

Gràcies.

La vicepresidenta

Pel Grup Parlamentari Popular té ara la paraula la se-nyora Alícia Sánchez-Camacho.

La Sra. Sánchez-Camacho Pérez

Moltes gràcies, senyora presidenta. Moltes gràcies, se-nyor síndic, per l’Informe que ens ha presentat avui


17


aquí. Jo haig de tornar a dir que espero no esgotar eltemps de la meva intervenció, malgrat que, com que lesdiputades que han parlat abans, doncs, han dit moltesde les coses que hauríem de tornar a repetir, algunesd’elles ja no caldria tornar-les a esmentar. Però el quesí que volia era agrair-li la realització d’aquest Informe,a vostè i a tot el seu equip, el Síndic Adjunt i el Síndicde la Infància, en el sentit que crec que fan una bonatasca. Per als que som diputats –ja li vaig dir en la mevaprimera intervenció l’any passat–, diputats novells –araestaríem ja a l’hemisferi d’aquests diputats novells–,doncs, és, evidentment, molt gratificant, molt pedagò-gic i, a més, és una eina de treball constant per al quepot ser després l’activitat parlamentària dels nostresgrups parlamentaris.

Valoraríem, en primer lloc, l’augment de les queixes ide l’activitat que s’ha fet. Vostè ha esmentat l’augmentno solament en el nombre d’expedients, sinó també enel nombre d’expedients de queixes, el percentatge decadascun d’ells. També molt positivament el desplaça-ment, en sentit d’acord amb la Llei 14/1984, però queha fet i que fa el Síndic, el desplaçament a les terres ial nostre país, a cadascuna de les comarques gironines,que intenta fer una aproximació al ciutadà de les nos-tres institucions, ho valorem extraordinàriament posi-tiu; la pàgina web i, sobretot –com no podria ser d’unaaltra manera–, valorem també molt positivament lamediació que el síndic de Greuges va dur a terme enrelació a la problemàtica generada en matèria d’immi-gració aquí, a Barcelona, tot i que no es va poder clourei no es van tenir en compte gran part, o algunes, però,de les conclusions presentades, sí que va ser un instru-ment molt eficaç i que nosaltres valorem molt positiva-ment.

La projecció internacional –com no podia ser d’unaaltra manera–, per a nosaltres és un orgull que el nos-tre Síndic dugui a terme tasques tan importants com lapresidència de l’Institut i que porti reunions aquí, alnostre país, no solament d’Iberoamèrica, sinó reunionsde la Federació, etcètera.

Passaríem al que seria el contingut de cadascuna de lesvessants de l’Informe, i en això tornaria, també, a repe-tir –com s’ha dit abans per altres diputats– el que són al-guns dels aspectes o vessants recurrents, és a dir, aque-lles que cada any sembla ser que les tornem a repetir ique, d’alguna manera, ens qüestionen si l’Administra-ció de la Generalitat de Catalunya hi ha esmerçat elsrecursos perquè es puguin solucionar els problemesque nosaltres detectem.

Envers l’Administració pública, vostè ha fet, doncs, elque seria el pes de les queixes gairebé estructurals dequalsevol tipus d’administració, no solament de la nos-tra, sinó també a nivell estatal o d’altres comunitatsautònomes, com serien les necessitats de l’augment derecursos humans, necessitats de recursos materials i,sobretot –sobretot–, la garantia del que han de ser lescondicions de mèrit, capacitat, concurrència, etcètera,del món funcionarial en l’Administració.

Jo, el que sí que em pregunto, per exemple, senyor sín-dic, seria envers actuacions d’ofici en matèria de fun-cionariat, el gran nombre de funcionaris interins que

encara pateix i que jo crec que està essent, gairebé,doncs, una xacra institucional en el nostre sistema ad-ministratiu, com és, per exemple, en el món de la cultu-ra. A nosaltres ens està començant a preocupar moltaquesta dinàmica la qual s’està començant a generar enmolts dels museus importants a Catalunya, en els qualsgairebé un gran nombre de funcionaris que hi estan tre-ballant són funcionaris interins; com vostès saben, araanem quasi a un procés en el qual s’estan establint unspatronats, i aquests funcionaris poden, fins i tot, passara ser, doncs, personal que podria ser proveïdor de ser-veis amb algun altre tipus de relació, ja fóra relació la-boral o relació societària, i nosaltres voldríem saberquines serien les actuacions que el Síndic, per exemple,es planteja amb el personal interí, perquè, el de Sanitat,moltes vegades ja l’hem tractat, però, per exemple, elde Cultura, crec que a vegades no n’hem fet l’esmentnecessari, ens agradaria que ens valorés molt aquestaactuació.

Hi han algunes, molt poques iniciatives respecte al si-lenci administratiu, i ens sorprèn, també, perquè respecteal silenci administratiu positiu, doncs, la interpretacióque fa el Síndic és l’adient i la correcta, el negatiu tam-bé, però hi han molt poques queixes respecte al quepodrien ser disfuncions del que seria l’aplicació del si-lenci administratiu negatiu, la qual cosa ens satisfà.

Respecte a la necessitat de la normativa que vostè haparlat, quan parlava del Consell Comarcal de la Cerda-nya, també ha fet un esment i una recomanació a lanecessitat de modificar la normativa dels consells co-marcals, que nosaltres compartim i que nosaltres cre-iem i que, de fet, el nostre Grup Parlamentari hi estàfent i farà iniciatives en aquest sentit.

Un altre dels temes recurrents, senyor síndic, és la se-guretat ciutadana. La seguretat ciutadana, vostè ha fetal·lusió als mossos, i sobretot a temes tan importantscom el que s’ha succeït al barri de Can Tunis. Respec-te als Mossos d’Esquadra i el tema dels dipòsits judici-als i, sobretot, a comissaries, com la de Blanes, o comis-saries gironines, però d’altres, a les quals s’està utilitzantun gran espai d’aquelles comissaries per dipositar el quevostè ens ha dit, no solament documents, sinó tambédipòsits de vehicles, etcètera, m’agradaria saber, doncs,com es reben per part de la Conselleria anterior les re-comanacions del Síndic, respecte que ni les dependèn-cies dels mossos, doncs, han d’anar adreçades en grancontingut a això i, després, a les actuacions dels mos-sos, sobretot en el que vostè ha dit, no?, que no tenende fer, en gran part, les notificacions judicials, sinó quepodríem atribuir això a altres tipus de personal, que nohagués de ser el que tingués la qualificació dels mossos.

Respecte als temes de medi ambient, el Síndic de Greu-ges ha estat tractant de temes tan important com el del’aqüífer del Baix Ter i el problema dels nitrats i la con-taminació acústica, i a mi m’agradaria saber també elseu posicionament respecte a altres tipus de contamina-cions, com són també la contaminació lumínica, aques-tes contaminacions sobre les quals ja el Parlament deCatalunya i els grups parlamentaris –en aquest cas, elnostre també– ja hi hem fet interpel·lacions, ja hi hemfet el que suposa aquest tipus d’aquesta nova contami-nació. Ens agradaria saber, també, les queixes dels ciu-


18


tadans i el posicionament del Síndic en aquest sentit. Idesprés m’agradaria saber en algun dels aspectes, comfóra l’incendi que es va produir al cap de Creus i laproblemàtica judicial que va succeir envers això, sobreel tema del que era el desig d’establir un parc eòlic, elparc eòlic a aquella zona, i si el Síndic havia iniciat al-gun tipus d’actuacions respecte a tot el que va sortir alsmitjans de comunicació, que anava arran d’aquell in-cendi, i del que va suposar després la impossibilitat perpart de l’empresa d’establir el parc eòlic allà.

En matèria de sanitat, vostè ha fet i ha parlat de les llis-tes d’espera i de la preocupació que això suposa, lesllistes d’espera, per als ciutadans de Catalunya, i nos-altres voldríem saber quina és la valoració que el Sín-dic fa d’aquest avís, d’aquest anunci dels nous criterisde valoració, dels nous criteris de baròmetre respecte ales llistes d’espera que fa –si no ho crec malament– unasetmana o dues setmanes que va sortir als mitjans decomunicació i fins i tot el conseller també en va fercomunicació aquí al Parlament de Catalunya. Voldríemsaber, també, si feien referència a les llistes d’espera,aquest cop més, el pla de xoc va anar referit a patolo-gies –com és la patologia de cor, patologies molt i moltconcretes, patologies greus–, però voldríem saber, aquestestabliment d’aquests criteris, d’aquest baròmetre,doncs, com ha estat rebut per part del Síndic.

Em sorprèn, també, les poques demandes que hi hanhagut en matèria de sanitat, les poques queixes respecteal que va ser la contractació del transport sanitari, untema que, la veritat, aquí, al Parlament de Catalunya ien aquesta Comissió, doncs, va tenir un tractament jocrec que profund, se li van fer diferents preguntes alconseller, vàrem fer interpel·lacions al respecte, i el Sín-dic, que reconeix la capacitat de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya –com no podria ser d’una al-tra manera– d’escollir els procediments d’adjudicació,i en aquest cas el troba adient, i després ja parla de l’ad-judicació dels lots..., tots coneixem els problemes, tam-bé, pels mitjans de comunicació, que es van produirenvers l’adjudicació d’aquests lots, i em sorprèn tam-bé que hi ha poques queixes a aquest respecte, amb totel que això va generar, no? També ens agradaria, doncs,d’alguna manera, el posicionament del Síndic respec-te a com accepta això que hi hagués aquest menor nom-bre de queixes, i queixes..., potser menys queixes indi-viduals que no queixes d’empreses o queixes de lesempreses que podien dur a terme o que podien optar aaquest concurs.

En relació amb les competències de treball, el Síndic haparlat de la compatibilitat, o queixes en concret –i tam-bé es recull a l’Informe– del que seria la compatibilitatde les prestacions d’atur amb el treball a temps parci-al, i ha parlat d’un institut nacional de prestacions od’ocupació, que jo crec que es devia referir a les oficines,o a les OTG, o al Servei Català d’Ocupació, i m’agra-daria saber quines han estat les recomanacions del Sín-dic i com ha estat rebut per part de la Conselleria deTreball aquesta –pel que sembla– manca d’informacióen el que podria ser, doncs, la necessitat de coneixe-ment dels ciutadans, de la compatibilització d’una einatan important com pot ser la recepció parcial de la pres-tació d’atur, i també el desenvolupament d’una feina

laboral a temps parcial, la qual suposa, doncs, la inser-ció d’aquestes persones en el món del treball i suposatambé la percepció reduïda –és a dir, parcial– de la pres-tació d’atur. Ens agradaria saber com la Conselleria deTreball ha rebut aquestes recomanacions per part de laSindicatura.

Amb relació a pensions hi ha un gran nombre de quei-xes, un gran nombre de queixes quant a..., vaja, unesqueixes; jo valoro important que s’hagin adreçat unnombre de ciutadans d’aquesta mena, un gran nombre,respecte al càlcul de les pensions i les quanties de lespensions, i a mi el que em sorprèn, sobretot, és amb elcàlcul de les pensions d’invalidesa. Home, jo crec que,d’alguna manera, coneixem més de prop el procés ad-ministratiu de reconeixement d’aquestes prestacions, joels ho podria dir, el Síndic també ho coneix sobrada-ment, que fa anys, doncs, el procés de reconeixementd’aquestes prestacions era molt més llarg, perquè, amés, la prestació d’invalidesa, a més, suposa la inter-venció d’un òrgan sanitari, la realització d’una sèrie deproves que també es dilaten molt en el temps i fan queel procediment administratiu sigui molt més llarg, s’hareduït nombrosament, i aquesta reducció ha suposat unretall dels terminis de reconeixement de les prestacions,important. Tot i això –tot i això–, encara és un dels rep-tes que tenim per endavant, però crec que és important,també, no considerar que la gestió es faci de forma ir-regular, perquè en cap cas es fa de forma irregular, nimolt menys, sinó que els terminis s’han reduït ostensi-blement i considerablement al llarg d’aquests anys,però que també s’ha de tenir en compte que no és comel reconeixement d’una prestació de jubilació, que ésmolt més fàcil o molt més ràpid poder-ho fer, que nopas amb les prestacions d’invalidesa.

El que també m’agradaria del síndic i de la Sindicatu-ra és alguna valoració del darrer acord, per exemple, enmatèria de pensions i la incidència que això pot tenir alnostre país, a Catalunya, del darrer acord que es va sig-nar entre el Govern i entre algun sindicat, ComissionsObreres, i la patronal nacional. Ens agradaria, doncs,home, que les valoracions positives que es pogués ferrespecte a aquest acord, doncs, escoltar l’opinió delSíndic de Greuges de Catalunya.

Envers els serveis socials, doncs, nosaltres no volemque els serveis socials i la política de serveis socials si-gui i segueixi essent la ventafocs de la política catala-na i de la gestió administrativa catalana. Ja la diputadad’Esquerra Republicana s’ha referit al gran nombred’actuacions parlamentàries que en aquest Parlamentde Catalunya, i solament en aquesta legislatura –la si-sena legislatura–, s’han dut a terme amb relació a lespolítiques de serveis socials. Exclusivament, i sobretoten matèria de gent gran, en matèria de les polítiquesadreçades a la gent gran, i també als col·lectius amb es-pecials dificultats, com serien els col·lectius disminuïts.

Però és que el Síndic, en l’Informe, i també en la sevaexposició, ha dit coses que a mi em semblen molt im-portants, i ha parlat de la insuficiència clara de recursosen matèria de política social a Catalunya, i sobretot haparlat que ens hauríem de qüestionar i el Departaments’hauria de qüestionar quin ha de ser l’adreçament, sila priorització de la despesa social o que els recursos


19


són ostensiblement menors al que la demanda està ge-nerant, i sobretot, com ha estat rebuda aquesta críticaque, en gran part, creiem constructiva –perquè va adre-çada a poder millorar, doncs, l’increment del pressu-post adreçat a les polítiques socials, que crec que és undels reptes de futur, perquè els temes de la dependèn-cia, els temes de l’atenció a la gent gran, no solamental que és la prestació assistencial, sinó també al quegenera d’actuació econòmica i empresarial aquest nougran tercer sector és molt important.

Valorar molt positivament el que el síndic ha dit enversa tot el tema del transport i la normalització del trans-port, sobretot en els cotxets, per part de l’àrea metropo-litana, i passaríem a ensenyament.

Jo li voldria preguntar al síndic –perquè ha fet al·lusióa les necessitats i a l’ensenyança no superior, a l’ense-nyament no universitari, respecte a..., tots coneixemtambé l’abast que va tenir en els mitjans de comunica-ció i a la societat l’Informe del Síndic, en què parlàvemd’aquells famosos guetos i els col·lectius amb necessi-tats educatives especials, per evitar els aïllaments quees produïssin, sobretot, quan ens referíem a immi-grants, però també a d’altres situacions, i jo voldria pre-guntar al Síndic –perquè també ha fet referència altema de l’absentisme, al tema de l’absentisme del pro-fessorat–, un dels problemes que nosaltres creiem ques’estan produint, més greus en matèria del professorat,tant en l’educació no universitària com la universitària,i és aquest, l’esmentat, l’estrès dels professors, i aquestanomenat el burn out, no?, com si s’han rebut les quei-xes, per part dels professors, per part del professorat, itambé –també– els supòsits de violència o d’incipientviolència que s’hagin pogut produir a les escoles d’en-senyament no superior.

En justícia, senyor síndic, també estem en aquells temesrecurrents, sobretot quan ens referim a presons; quanens referim a presons tots sabem, també, la modifica-ció que el Codi penal, l’any 95, amb la reducció de lespenes de treball, va suposar, però, sobretot, el que enspreocupa molt són els episodis de violència, els episo-dis de violència interna entre els presoners, i sobretot,també, amb les persones que estan treballant a les pre-sons. Vam veure fa setmanes notícies, també, de preso-ners que moren per sobredosi a les presons catalanes iens sembla absolutament molt, molt preocupant. Nos-altres també voldríem la valoració que el Síndic, enaquest Informe i demà, ens pugui donar respecte al queha de ser la garantia; una cosa és la privació del dret ala circulació, a la llibertat circulatòria dels presoners,però la garantia dels seus drets i de la seva dignitat a lavida que han de dur a terme les presons, perquè no suc-ceeixin episodis d’aquestes característiques.

Amb relació a la infància, també valorar extraordinàri-ament positiva la sensibilitat que la Sindicatura deGreuges té, sobretot el síndic en matèria d’infància térespecte al menor. Vostè ha parlat de l’aplicació de laLlei del menor i ha parlat d’un tema molt important,que no solament hem de tenir referència als problemesque això ha dut a terme respecte a l’aplicació de la Lleio quant a la mancança de recursos, sinó també a l’efec-te pedagògic que s’ha de fer amb relació a aquesta Llei.Nosaltres també estem molt preocupats respecte a tot el

que és normativa amb relació a la infància, en tant quela Generalitat de Catalunya, doncs, creiem que no hadesenvolupat de forma reglamentària moltes de les lleisque, amb relació a la infància, s’havien d’haver dut aterme, i, per exemple, s’han produït supòsits com el quees recull a l’Informe i com el que vostè ha esmentat,que és el tema dels vídeos de violència, com el nostreGrup va denunciar en el cas d’aquests temes..., no re-cordo si era el nom del joc, però aquell videojoc ques’adreçava o que nosaltres crèiem que tenia un fortcontingut violent amb relació als infants.

I per darrer tema, senyor síndic, el tema de la violènciaa les dones. Nosaltres voldríem conèixer, de la Sindica-tura, la valoració –que també se li ha preguntat per partdel Grup Parlamentari d’Iniciativa– respecte a la man-cança de places que hi ha de cases d’acollida per a do-nes que han patit violència. És..., ja no diria que la de-núncia és greu en el sentit que no estem a l’alçada, nosolament d’altres comunitats autònomes, sinó tambéd’altres països de la Unió Europea quant a les places decases d’acollida. Però també m’agradaria saber la valo-ració del Síndic respecte al que nosaltres anomenem«actuacions positives», sobretot amb relació a la rein-serció de l’espòs violent o de l’esposa violenta, i so-bretot també a mesures alternatives a aquestes casesd’acollida. És a dir, que l’espòs que ha patit aquesta vi-olència moltes vegades hagi de sortir del domicili –o lagran majoria de vegades–, i en canvi es produeix la si-tuació absolutament incongruent que el que ha dut aterme, el que ha executat, el que ha realitzat aquestaviolència, doncs, es manté en el domicili, i amb el queaixò suposa per a la persona que ha patit aquella violèn-cia, després, el desarrelament del seu domicili i el des-arrelament també dels fills, perquè la majoria de supò-sits afecten dones. A nosaltres ens agradaria també lavaloració del Síndic respecte al que nosaltres diem,aquestes fórmules constructives o alternatives de la vi-olència, del tema de la violència contra les dones.

I, simplement, jo no ho he trobat..., potser hi està, peròno he trobat al respecte la valoració del Síndic o lesactuacions d’ofici que nosaltres creiem que s’estanproduint en el tractament judicial a Catalunya de temesrelacionats amb violència respecte a les dones, temes d’as-setjament sexual. Hem vist fa jo crec que un mes sen-tències absolutament contradictòries, com eren aquellesque es van referir, a l’Audiència, a la violació d’aque-lla menor que es va considerar, doncs, que no era cau-sa d’agreujament de la pena, de penalització i d’agreu-jament de la pena que es va posar a l’assetjador perhaver perdut o perquè ja havia tingut relacions sexualsprèviament, i, en canvi, sentències absolutament con-tradictòries aquell mateix dia, o l’endemà, en les qualsno es tenia en compte –com no ha de ser d’una altramanera, perquè, evidentment, no s’ha de tenir en comp-te en cap cas– en el cas d’una persona que estava exer-cint la prostitució. Jo crec que a Catalunya ja hem pa-tit força contradiccions en l’àmbit judicial respecte atemàtiques en matèria d’assetjament, com no pot ser,tampoc, oblidar la sentència famosa de la minifaldillaaquella, a Lleida, que ja va generar, doncs, una situacióde rebuig social important. A nosaltres..., no ho he tro-bat, senyor síndic, potser, però ens agradaria algun pro-nunciament sobre el que creiem que és un tractament


20


contradictori en l’àmbit de la justícia, respecte a coms’han de tenir en compte, com s’han de tractar els de-lictes d’assetjament sexual.

I per aquest Grup Parlamentari, no sé si hem esmerçato hem esgotat tot el temps, senyor síndic, però agrair-li –com no podria ser d’una altra manera– la seva par-ticipació i, sobretot, el contingut de l’Informe.

Moltes gràcies, senyora presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies a vostè, senyora diputada, tant en el seu cascom en el cas de la senyora Porta s’han ajustat al tempsmil·limètricament, cosa que els agraïm tots plegats. PelGrup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, téara la paraula el senyor David Pérez i Ibàñez.

El Sr. Pérez i Ibàñez

Moltes gràcies, senyora presidenta. Excel·lentíssim se-nyor Anton Cañellas i col·laboradors, un any més elmeu Grup li vol fer avinent el nostre reconeixement ala seva tasca de defensor dels drets dels ciutadans i ciu-tadanes de Catalunya. Nosaltres considerem que la sevainstitució, la institució del Síndic, és avui ja un referentciutadà, que es fa necessària l’existència d’aquesta ins-titució que pugui alertar, avisar i recomanar als poderspúblics la manera de millorar la relació amb els ciuta-dans i ciutadanes de Catalunya, allò que l’any passatnosaltres denominàvem la «consciència crítica» i queaquest any, per no repetir-nos, podríem denominar coml’«esperit de lluita per a la millora de l’actuació de lesadministracions del nostre país».

Esperem i confiem que en properes trameses d’infor-mes no es produeixin aquests desajustaments entre elmoment que vostès difonen el breu resum de l’Informei el moment en què nosaltres en tenim coneixement. Síque estem totalment d’acord amb la descripció quevostè mateix fa de la institució del Síndic de Greugescom aquest altaveu d’una societat cada cop més conei-xedora dels seus drets i de les mancances que aquestapateix, i valorem també molt positivament aquestesxifres que ens relata respecte a la seva actuació. El quesí que potser ens preocupa una mica més és que el per-centatge d’acceptació de les seves recomanacions habaixat respecte a l’any anterior, sobretot si aquesta no-acceptació s’ha degut a la manca de resposta per partd’algunes les administracions esmentades.

Ens és materialment impossible, en els minuts que te-nim per fer la intervenció, de fer una valoració de totsels temes del seu Informe, que estan recollits a l’Infor-me, però no volem renunciar a fer-li arribar la nostraopinió sobre l’Informe, i és en aquesta direcció que,quan acabi la meva intervenció, li faré a mans aquestpetit resum sobre les opinions, les reflexions i les pro-postes que ens han suggerit tots els temes que vostè ensha plantejat. I aprofitaré aquest temps de presentacióper parlar d’uns temes que nosaltres considerem trans-cendentals: la seguretat ciutadana, la sanitat, els serveissocials, l’ensenyament, la infància, les dones, els immi-grants i la llei electoral. Els primers, sobretot, perquèrepercuteixen en aquesta part de la societat potser mésdesprotegida de la societat i l’últim per la seva transcen-dència política.

Els socialistes podríem dir que hem patit molt la perver-sió d’aquest sistema de funcionar amb una norma elec-toral que ja no respon a la realitat demogràfica i socialde Catalunya; la Catalunya de fa vint anys no és laCatalunya d’ara; per sort, el país ha canviat i Catalunyano pot continuar donant l’esquena als compromisosadquirits a l’Estatut i als mandats del Parlament, quedeixen molt clara aquesta necessitat. El Govern –potserper por a les conseqüències– s’entesta a no resoldreaquest punt, que pot enterbolir –pensem nosaltres– elnormal desenvolupament de la nostra autonomia. Lacontínua reclamació del Govern queda desacreditadaquan no soluciona una qüestió que té al seu abast i quepot solucionar Catalunya sense necessitat de demanarres a ningú, de crear cap conflicte o de generar capnotícia. Per tant, una vegada més, nosaltres ens unim aaquesta reclamació que fa el Síndic demanant la cele-ritat i la «premura» en la confecció d’aquesta norma.

En el que fa referència a seguretat ciutadana, compar-tim la seva preocupació per l’augment de la sensaciód’inseguretat que, dia rere dia, es produeix entre elsnostres ciutadans i ciutadanes, però, com vostè, nosal-tres creiem que les causes principals són fonamental-ment dues. En primer lloc, el dèficit històric d’agents ide cossos de seguretat estatals, autonòmics i locals, i elreplegament efectiu dels cossos estatals en aquelleszones en què encara no s’ha produït el desplegament demossos d’esquadra; i en segon lloc, la lentitud amb quès’està fent, precisament, aquest desplegament de mos-sos d’esquadra, i en especial a la Regió Primera. Li hede dir, senyor Cañellas, que el meu Grup ha fet reiteratsesforços per tal de propiciar que ambdues causes esresolguessin al més aviat possible per tal de solucionaraquest problema. De totes formes, nosaltres continuaremdemanant mesures concretes per agilitar el desplegamentde mossos i, sobretot, per configurar un sistema polici-al i de seguretat diferent a l’actual, on la prevenció i laproximitat i la coordinació en siguin les característiquesprincipals. A més, compartim les seves reflexions al vol-tant dels dèficits estructurals de les comissaries que havisitat, la incorrecta utilització dels efectius de mossosd’esquadra que acaben fent treball de funcionaris de jus-tícia –això també passa en el cas de les policies locals–i la necessitat que l’actuació de forces de seguretat siguiproporcionada, ajustada a drets i que respecti drets tanbàsics com són el d’expressió o el de manifestació.

Fem esment al tema de la sanitat, ja que el meu Grupconsidera que la sanitat, a Catalunya, és un tema prouimportant i que necessita un gran procés de millora i deregeneració que acabi amb els mals endèmics que ar-rossega i que doni un millor servei. Convindrem totsque els dos principals problemes que té la sanitat aCatalunya són, en primer lloc, l’endeutament econò-mic, que arriba a xifres absolutament escandaloses, iprecisament també les llistes d’espera. Potser el segonproblema és també conseqüència del primer, però elque ens ha de preocupar és la resolució d’aquests pro-blemes. És molt trist que no hi hagi hagut una actuaciómés o menys decidida en matèria de reducció de lesllistes d’espera fins que no ha sortit a la premsa el casde pacients que morien a les llistes de cardiologia. Ésveritat que, per part del Govern, s’ha presentat un plade xoc, però potser arriba una mica tard i potser no


21


abasta totes les mesures possibles per acabar amb aquestmal. És més: també vostè hauria de denunciar que enalguns casos aquest pla de xoc ha anat més adreçat a lesclíniques privades que a les públiques.

Aquests dos temes ja van ser esmentats l’any passat,precisament, pràcticament per la totalitat dels grups,perquè l’any passat encara no ens havíem adonat d’unaltre problema que potser ara el tenim més sobre la tau-la, un problema en qüestió de matèria sanitària que estàcreant aquesta mena de desconcert social. Em referei-xo al tema del transport sanitari. Potser s’hauria d’ha-ver estudiat millor la situació abans de fer aquests can-vis que, massa sovint, posen sobre la taula que potseraquesta situació ha anat a pitjor en aquest tema.

Referent als temes de serveis socials, trobem molt adi-ents les resolucions del Síndic davant de les queixesplantejades pels ciutadans i ciutadanes, les recolzem ifem potser una breu menció a la nostra preocupaciódavant de la manca de places de residència per a la gentgran i la manca, també, de places de residència per amalalts mentals. Potser hauríem de fer tots un esforçmés important per mirar de donar cobertura a aquestanecessitat de gent que es troba sola, sense família i sen-se capacitat, en molts casos, econòmica per sobreviu-re dignament, i gent que, per la seva malaltia, no potaconseguir una integració correcta en la societat. Tot icreure que l’internament, en ambdós casos, ha de serl’última solució, sí que no podem tancar els ulls davantde situacions que freguen el risc d’exclusió social imarginació. Pel que fa al meu Grup, l’existència deserveis socials té sentit en la mesura que ajuden a solu-cionar aquest tipus de problema i, per extensió, ens aju-den a configurar una societat més justa i igualitària quel’actual. Així ens volem sumar també a les seves apre-ciacions davant la necessitat de millorar la gestió delsajuts davant les dificultats d’accés dels ciutadans ambmobilitat reduïda, la situació dels cecs amb gossos pi-gall i la necessitat de revisar el barem per mesurar elnivell de disminució d’una persona.

Un altre tema molt important és el que vostè englobaamb el títol de..., parlaríem d’ensenyament, en l’apar-tat d’educació i cultura. Ens preocupa especialment elfet que es pugui qüestionar tot el procés d’integracióescolar que s’ha de donar a la nostra societat, en totsaquells col·lectius que, per causes diverses, puguin pa-tir risc d’exclusió social. Estem parlant, principalment,de discapacitats, estem parlant d’immigrats, d’immi-grants o de col·lectius marginats.

En el cas dels discapacitats, tal com dèiem abans, cre-iem que s’han de fer tots els esforços possibles per pos-sibilitar que les persones amb discapacitats puguin ac-cedir al dret a l’educació que té tot infant, i una de lesactuacions principals hauria de ser, definitivament,l’eliminació de les barreres arquitectòniques que encaraexisteixen en els centres escolars. La integració escolard’immigrants necessita una atenció especial. Tots sa-bem que amb la Llei d’estrangeria actual, aprovada enel Congrés, el fet de la integració escolar potser es fauna miqueta més difícil. Crec que algunes actituds perpart d’alguns dirigents polítics són poc constructives enaquest sentit. Un any més, els socialistes ens veiem enl’obligació de reclamar al Govern que es prengui serio-

sament el tema de l’educació, en especial en allò que fareferència a la creació de places d’escola-bressol públi-ques en el tram de zero a tres anys. Primer s’havien deconstruir 30.000 places; després van dir que això esfaria entre la iniciativa pública i la privada, i desprésvan aprovar un pla, al qual no s’han adherit molts imolts municipis, que considerem absolutament buit decontingut i poc útil per resoldre el problema de mancade places en aquest tram d’edat. Diríem que és un pe-gat, una solució de mínims.

Nosaltres ja hem reclamat, recentment, que tenint encompte que una plaça d’escola-bressol ve a tenir uncost entre 600 i 800.000 pessetes l’any, potser la Gene-ralitat hauria d’assumir en un principi la meitat d’aquestcost, unes 300.000, 400.000 pessetes, i això voldria dirque els ajuntaments que no tenen competència enaquesta matèria suplissin la diferència amb el cost real.Bé, aquesta és la nostra proposta, però ens hauríem deposar a treballar ja, perquè la situació actual vulnera eldret a l’educació pública que tenen els nostres petits.

M’agradaria parlar, també, d’un tema que no tenia pre-vist parlar, però en funció de la seva intervenció, ara,davant d’aquesta Comissió, ha sortit, i aprofitaria perdir-lo. Estic passant al camp de l’ensenyament univer-sitari. Vostè planteja el tema del dret de les universitatsprivades a rebre una compensació econòmica per lesajudes que donen en concepte de família nombrosa perobligació legal. Doncs, nosaltres pensem que no, queaixò no hauria de ser una prioritat, que no és un temaprioritari. Per què? Doncs, perquè nosaltres creiem queuna universitat privada –tot i prestar un servei essenci-al– ha d’estar subjecta a obligacions de tipus socialsense necessitat de rebre cap compensació econòmica,precisament per fer..., com d’altres institucions o d’al-tres ens, que no reben cap compensació per complirfidelment els seus drets i els seus deures.

Dit això, sí que ens interessa molt més buscar solucionsa altres problemes que ens planteja el seu Informe, comsón les queixes rebudes que afecten l’accés als estudis,aquelles que qüestionen el sistema de proves físiquesen l’accés a les carreres de l’INEF, les dificultats queposen les universitats per admetre sol·licituds de trasllatd’alumnes que ja han iniciat els estudis, dificultats enla validació d’estudis, problemes amb les devolucionsen concepte de matrícules, criteris de concessió de be-ques i ajuts, i dificultats dels alumnes per dotar-se,queixes d’estudiants que han cursat estudis a l’estran-ger pel que fa a l’homologació de títols, i les queixesdels professors amb referència a la funció docent o elcost dels estudis universitaris. Crec que aquests són elsproblemes de funcionament que s’haurien de resoldre,que demanen del Govern una resposta clara, decididai seriosa.

En el tema dels infants, nosaltres celebrem –nosaltrescelebrem– l’aprovació de la Llei del menor, que tantenrenou està causant i que sembla que s’ha tractat pot-ser de forma incorrecta pels mitjans de comunicació.Ens preocupa com s’està duent a terme el desenvolupa-ment d’aquesta Llei, que sembla que només ha servit–segons alguns mitjans– per fer sortir al carrer un muntde joves delinqüents. El problema és que les adminis-tracions no han posat –com sol passar moltes vegades–


22


tots els recursos suficients per desenvolupar de formacorrecta aquesta Llei. També ens preocupa que el Go-vern segueixi, tal com denuncia el Síndic, sense pre-sentar al Parlament el reglament per desenvoluparl’articulat de la Llei 8/1995, sobre atenció i protecciódels infants i adolescents, i ens indigna, perquè aixòpossibilita que ens trobem, paradoxalment, amb casosen què la comissió d’un delicte contra un infant o unadolescent quedi impune, precisament, i no pugui sercastigat per la manca d’aquest reglament.

De forma molt especial, faré esment de dues temàtiquesque creiem que el Síndic tracta en el seu Informe ambmolt d’encert, que són la violència contra les dones i laimmigració. És per això que el volem felicitar de for-ma especial pel treball en aquestes dues matèries. Enl’àmbit de maltractaments i violència contra la dona,sigui de tipus físic o psicològic, creiem que l’Informeens demostra que les polítiques a dur a terme en aquestcamp han de formar part d’un pla integral que analitzitots els fronts i totes les possibilitats per tal de preveniraquestes situacions. Es tracta de polítiques transversalsque afecten tots els departaments i totes les institucionsi que necessiten consens i recursos per dur-les a terme.El Síndic parla de polítiques i mesures a acceptar endiferents àmbits, com són l’àmbit judicial, l’àmbit edu-catiu, l’àmbit sanitari, l’àmbit social, l’àmbit de la se-guretat ciutadana i l’àmbit de la formació.

És evident que en l’àmbit judicial es fa necessària unareforma legal que reguli com han d’actuar els jutges ijutgesses davant els casos de maltractaments i violèn-cia, per tal d’evitar que es produeixin situacions humi-liants per a les dones. En l’àmbit educatiu, nosaltrestrobem que l’important és educar en els valors de laigualtat entre home i dona, i així com fomentar els va-lors de convivència, diàleg entre els més petits; i enl’àmbit sanitari hauríem d’articular les mesures neces-sàries per donar una bona cobertura sanitària a les do-nes que han patit violència. I pel que fa a l’àmbit so-cial, cal posar-se a treballar en el camí d’afavorir lareinserció social de la dona maltractada, que sovint potpatir una situació d’exclusió social, sigui per la sevamanca de recursos, sigui pels danys psicològics sofertso sigui per la seva desconnexió de la societat després depatir aquests maltractaments. Per tant, calen mesuresd’ajut econòmic, d’acollida i d’ajuda psicològica.

I pel que fa a l’àmbit de la seguretat ciutadana, s’hau-ria de treballar conjuntament amb els cossos de segu-retat i la societat en si mateixa. La denúncia de casos demaltractament és essencial per eradicar aquest proble-ma; caldria, doncs, formar correctament aquests cossosen l’atenció a la dona maltractada i a incidir en l’actua-ció ràpida i eficient. Paral·lelament, caldria treballar enla conscienciació de la ciutadania; i finalment, val lapena incidir en la formació. Això, a més d’una mesurareactiva, hauria de ser també una mesura preventiva, jaque molts casos de violència no es denuncien per la de-pendència econòmica de la dona envers a l’home i, perextensió, dels fills i de les filles. La formació possibi-litaria, en primer lloc, la independència econòmica dela dona en el moment de sofrir, de patir un maltracta-ment, i la reinserció a la societat després d’haver estatvíctima.

Per anar concloent, senyor Cañellas, parlaré del seuInforme al voltant del fenomen –eh?– que no problemade la immigració. I vull defensar això en aquesta Co-missió i davant la Institució que defensa els drets de laciutadania, i remarco «ciutadania», que la immigracióen si mateixa i els immigrants com a tals no són capproblema. El problema és que la nostra societat i lesnostres institucions no saben respondre amb eficàcia iamb criteris de generositat i de solidaritat a un fenomenabsolutament imparable. Per tant, vagi per endavant quela immigració no és cap problema, per molt que signifi-cades persones del nostre país s’esforcin a dir el contrari.

Primer de tot, i encara que aquest tema es veurà en l’In-forme de l’any 2001, però, voldríem agrair-li de nou elsseus constants esforços per tal de solucionar els tanca-ments d’immigrants a les esglésies de Barcelona, elsquals reclamaven la seva regularització. En aquest casvostè va demostrar diligència, iniciativa i responsabili-tat, característiques que potser no pot capitalitzar l’ac-tuació del Govern autonòmic i, sobretot, del Governcentral. En aquesta cambra s’han fet intervencions perpart d’algun diputat que es permetia el luxe d’insinuar–quan no d’afirmar– que la condició de persona s’acon-segueix amb la concessió del DNI espanyol o de permi-sos administratius. Nosaltres defensem que la Llei ésmillorable, perquè, per una banda, no respecta els dretsbàsics de les persones i, segon, perquè com també diuvostè a l’Informe, la realitat supera també aquesta Lleii la fa de difícil compliment. No val esgrimir l’article 13de la Constitució; no malbaratem la carta magna peramagar prejudicis ideològics.

Nosaltres pensem que la Llei, que havia de ser de dretsi de deures dels immigrants, alguns l’han convertit enla «Llei dels papers»: es consagra tota la política d’im-migració a la possessió o no d’uns papers. Nosaltresvolem fer política en l’horitzó de la convivència i de lacohesió social, des del respecte a les diferències cultu-rals existents. Es tracta de parlar d’interculturalitat,d’enriquiment mutu, d’integració mútua i de respecte ales creences, però sobretot de fer treball social que per-meti als immigrants una vida digna i que no els acabiconvertint en font de conflicte continu; solament aixíconstruirem una societat moderna, rica culturalment iamb uns nous horitzons i uns nous reptes per afrontar.

Bé, acabo, senyor Cañellas, senyores i senyors diputats.El meu Grup creu que l’informe d’aquest any del Sín-dic ens demostra –a més de moltes altres coses– quel’Administració, potser, que la nostra Administracióestà una mica paralitzada en alguns aspectes, que ja noté empenta i que ja no sap què fer per donar, de vega-des, solucions a alguns problemes que tenia sobre lataula, que tenen sobre la taula els ciutadans i les ciuta-danes de Catalunya, i això no és prou, i això no és nou.Nosaltres portem molts anys denunciant aquesta situa-ció i sense obtenir cap resposta.

Res més, acabo tornant a agrair al Síndic de Greuges elseu treball i encoratjant-lo a continuar pel camí de ladefensa dels drets de la ciutadania des de la indepen-dència, l’eficàcia, la seriositat i la responsabilitat prò-pies de la institució que vostè representa.

Gràcies, senyora presidenta, senyores diputades i se-nyors diputats.


23


La vicepresidenta

Gràcies, senyor diputat. I ara, pel Grup Parlamentari deConvergència i Unió, té la paraula el senyor Pere Lladó.

El Sr. Lladó i Isàbal

Moltes gràcies, senyora presidenta. En primer lloc,doncs, agrair al senyor Cañellas, al síndic de Greugesde Catalunya, i als seus adjunts, el senyor Bartlett, elsenyor Cots i tots els membres del seu equip el fet,doncs, que avui ens hagin presentat l’Informe de l’any2000 i, a més a més, doncs, que al llarg de l’any, gene-ralment, sempre que demanem alguna informació,qualsevol diputat d’aquest Parlament, a la Sindicatura,doncs, sempre rebem moltes atencions i, per tant, avui,possiblement, és el moment de fer-ho constar i d’agrair-ho, i a la vegada, doncs, agrair el fet que generalmentsempre les seves observacions, sempre, són observaci-ons fetes amb molta diligència i fetes amb molt fona-ment de causa, i això, nosaltres, des del nostre GrupParlamentari, pensem que és molt important.

Bé, d’antuvi sí que caldria destacar..., a nosaltres ens hosembla, i encara que pogués ésser reiteratiu, possible-ment, intentaré no repetir algunes coses que aquí s’handit, però que, en tot cas, sí que hi ha tres aspectes quesón bàsics, de la gestió que fa la Sindicatura de Greu-ges de Catalunya. En primer lloc, una vegada més esdemostra que la nostra societat, afortunadament, avan-ça molt de pressa, i que l’Informe del Síndic de Greu-ges, generalment, ens dóna algunes observacions o faalgunes observacions i dóna algunes idees, doncs, d’as-pectes que possiblement, cinc, sis, set, deu anys enrerepensàvem que..., ni hi pensàvem, per dir-ho d’algunamanera, no? Per tant, moltes vegades aquest seu Informe,l’Informe del Síndic de Greuges de Catalunya, s’avançaa esdeveniments que en més d’una ocasió ens pensemque són situacions que no poden succeir i, en canvi,succeeixen, i que les administracions estan obligades adonar-hi resposta.

En segon lloc –també és evident–, volem destacar unfet que per a nosaltres és cabdal, que és la independèn-cia del Síndic de Greuges de Catalunya. Ens semblaque això és fonamental, a més, quan sabem, doncs, quemolts col·legues seus passen per moltes dificultats quanexerceixen la seva tasca. Per tant, és evident que l’In-forme del Síndic és una fotografia de la realitat que enstoca viure, però és una fotografia en blanc i negre, ésuna fotografia amb foscos i clars. Perquè avui encaramoltes vegades les administracions –la Generalitat,ajuntaments, el Govern central, etcètera– no podendonar resposta a les necessitats de molts ciutadans i, pertant, és bo, doncs, que la Sindicatura de Greuges en faciesment i que, a més a més, faci les seves observacions.Perquè hem de veure en el seu Informe, senyor Cañe-llas, la necessitat de millorar en molts i molts aspectes.Massa vegades el fort dinamisme de la societat xoca deple amb una determinada administració que, a vegades,no és capaç de donar resposta a reptes que té al davant.

I en tercer lloc, el nostre Grup Parlamentari vol desta-car la importància que té el Síndic de Greuges de Ca-talunya des d’un punt de vista nacional i, a més a més,també vostè n’ha fet esment. Catalunya és un país pe-

tit, una nació sense Estat que té en el Síndic de Greu-ges –i, en aquest cas, en la Sindicatura– una institucióimportant a nivell europeu, important a nivell iberoa-mericà; i el fet que avui vostè sigui el president de l’Ins-titut Europeu de l’Ombudsman ha de ser i és un motiude satisfacció per a tots nosaltres; o la col·laboració quevostès estan fent amb els ombudsmen de Bòsnia Her-cegovina, que ja fa un temps, un parell d’anys, vamtenir l’oportunitat d’assistir aquí a una reunió, doncs,amb ells. Per tant, a nosaltres ens sembla que la sevatasca és molt important per la difusió de Catalunya ar-reu del món. Ho ha dit el senyor Pérez: altaveu d’unasocietat cada cop més coneixedora dels seus drets i deles mancances que aquesta pateix. Això ho diu vostè,ho escriu vostè, i hi estem plenament d’acord.

3.966 expedients, 88 d’ofici; increment d’actuacions,2,79% –lleugera tendència a l’alça. Per tant, confirmala consolidació de la institució i confirma, a la vegada,allò que molts catalans i catalanes esperen de vostès,que és que, en tot cas, facin de mitjancers entre unesdeterminades administracions i els ciutadans i ciutada-nes de Catalunya. Percentatge d’acceptació entre 70 i73%; per tant, nosaltres pensem, doncs, que és un bonpercentatge, i també hem de felicitar el fet de posar enfuncionament la web, doncs, que dóna peu perquè qual-sevol persona es pugui dirigir a vostès des de qualsevolracó de Catalunya.

En els desplaçaments fora de la seu, que cada any hiinsistim i que a nosaltres ens sembla, doncs, que estàmolt bé que es facin i que creiem que, fins i tot, s’hau-ria de mirar de fer-ne algun més, ens ha sobtat el fet,doncs –que ens agradaria saber què és el que realmentva passar–, que a la Seu d’Urgell hi haguessin tan poquesconsultes al Síndic de Greuges. Tenint l’oportunitat quehi ha el Síndic de Greuges de Catalunya, alguna cosadevia passar a la Seu quan, realment, a Mataró va tenir21 visites, a Olot en va tenir 16, a Berga en va tenir 15i, en canvi, a la Seu –segons l’Informe– diu que nomésen va tenir 3. Suposo que no és cap errada, però, en totcas, bé, ens agradaria saber una mica com van anaraquestes seves visites i quina acceptació van tenir, no?I per tant, doncs, aquest fet ens sembla que és bo con-tinuar-lo estimulant –continuar-lo estimulant–, el fet dedivulgar la presència del Síndic de Greuges de Catalu-nya arreu del país. Ara, també és veritat que vostès, enaquests últims temps, cada vegada –sigui per part delsadjunts o sigui per part de vostè mateix– tenen moltapresència en conferències, en col·loquis, en xerrades,que a nosaltres ens sembla que és fonamental de cara adivulgar la seva figura i, per tant, nosaltres això ho va-lorem molt positivament.

Bé, vostès han fet referència que el llibre segon és de-dicat a la immigració; l’any passat també ho era. És ungran encert. Generalment, si deu anys enrere, doncs, hihavia algun polític agosarat que havia apuntat que elrepte que tindria el nostre país a començaments del se-gle, o a finals del segle passat i començaments d’aquest,era la immigració, doncs, bé, generalment un o altrehauria pensat: «Potser sí, potser no», però que, en totcas, el que és bo són totes les reflexions que vostès fan,és una bona iniciativa, i més quan els índex d’immigra-ció que vivim avui a casa nostra se situen molt per sotade la mitjana de països europeus.


24


Sap que, generalment, cada any, aquest portaveu sem-pre hi fa referència, a més, perquè tenim, en aquest casnosaltres, al lloc on hem desenvolupo, on visc, l’expe-riència de tenir un 11% de població immigrada. I tenimun 11% de població immigrada amb un 5,5% senegam-biana; amb un 4% de ciutadans dels països del Magrib,amb gairebé un 2% de sud-americans. I tenim, afortu-nadament, una forta cohesió social, I el nostre Govern,possiblement amb errors i amb encerts, però, en tot cas,dóna ensenyament a tots els nens i nenes que vénen.Ara acaba de venir una bona colla de nens i nenes equa-torians; estan ja escolaritzats, es van escolaritzar, exac-tament, en tres dies. Tenim, per exemple, doncs, quetots ells tenen targeta sanitària, que tot això és un esforçmolt important de tots els ciutadans i ciutadanes deCatalunya que, en definitiva, doncs, donen suport al fetde la immigració, i a nosaltres ens sembla que això ésmolt important.

Perquè jo identifico la immigració amb el fet de ser po-bre. Quan parlem d’immigració, la immigració és serpobre. Ningú parla d’immigrants com poden ser, doncs,aquests directius o alts executius japonesos o alemanys,d’aquests no en parlem, no en parla pas ningú. Pertant, hem de parlar realment, doncs, d’aquest gent i, pertant, que aquesta gent busca en el nostre país les possi-bilitats de poder-se desenvolupar com a persones, lespossibilitats de viure en llibertat i, per tant, nosaltreshem de fer esforços en aquest sentit. Aquest Informeseria bo –jo penso– que des de la Sindicatura de Greu-ges, encara que ha dit vostè que sortirà un resum a laweb, però que aquest monogràfic es fes arribar alsmunicipis que tenen més forta implantació immigratò-ria. En aquest cas, jo, si parlés de les comarques gironi-nes, que és la meva circumscripció, hauria de parlar,doncs, de Salt, de Palafrugell, de Banyoles, de Sant PerePescador, i a les comarques de Barcelona els dos casosque jo conec més són els de Vic i de Manlleu. Però, entot cas, a mi em sembla que seria bo fer-ho arribar.

Ho ha dit molt bé el senyor Pérez: no hem de parlard’un problema, hem de parlar d’un repte, un repte quehem d’afrontar amb valentia i sense por, i vostè ja ensho va explicar molt bé l’any passat en el seu Informe enel llibre segon; aquest any ho torna a repetir. Per tant,tots els esforços que fem, doncs, per conscienciar-noscada vegada més amb el repte que tenim al davant sónpositius. Reflexionar sobre tot això ens sembla al nos-tre Grup Parlamentari que és molt i molt positiu, i lesseves consideracions, entre tots plegats, les hem de di-vulgar al màxim, i cal treballar, bàsicament, en tresgrans eixos: la cooperació internacional, la regulaciód’entrada i les polítiques d’integració. M’agradaria ferun petit debat amb vostè sobre aquestes qüestions, per-què vostès estan molt experimentats en aquests temes,i amb els altres companys diputats i diputades. Però, entot cas, sí que jo li formularia tres o quatre preguntes.

Vostè creu que la manca de sobirania política és undèficit important a l’hora d’acollir millor la immigra-ció? Vostè, per exemple, també fa referència a les repre-sentacions diplomàtiques espanyoles encarregades detramitar els visats. Estem plenament d’acord que enaquest terreny hi ha dèficits importants, ho hem vistaquests mateixos dies quan grups d’equatorians han

anat al seu país, doncs, a buscar els seus visats i han vistque hi havia moltíssimes dificultats en aquest sentit. Pertant, esforços hem de fer en aquest camp i, per tant, totallò que vostè pugui apuntar, la Sindicatura de Greugesde Catalunya, segur que tindrà molt més ressò que nomoltes vegades alguna declaració que pot ser molt bri-llant, però que moltes vegades, doncs, no té la mateixaimportància que pot tenir una declaració seva. En totcas, assolir una bona integració, de ben segur, no ésfàcil, però que, en tot cas, també estem d’acord queaquests processos són llargs i que, de ben segur, seràqüestió d’un parell o tres de generacions.

Però, en tot cas, les preguntes que jo li voldria formu-lar en aquest sentit és: conèixer el seu parer sobre elpaper de les mesquites que avui juguen a casa nostra.Realment, m’agradaria que vostè aprofundís si, sota elseu criteri, són lloc de tancament de cultura, són llocsde guetització, o bé que poden ser focus irradiadors decultura, de contacte entre cultures diferents. M’agrada-ria que vostè fes un esment sobre aquestes qüestions. Itambé, doncs, ja que també s’hi han referit els anteriorscompanys que m’han precedit en l’ús de la paraula,com vostè va fer de mitjancer, doncs, el mes de genera Barcelona, finalment, les seves gestions no van poderacabar de quallar. On van raure les majors dificultatsque vostè, realment, va tenir perquè no pogués acabar,doncs, les seves gestions amb èxit? Comparteix la ideaque la concentració escolar no és bona per a la integra-ció, senyor síndic? I a la vegada també, tothom, absolu-tament tothom, té dret a sortir del seu país, però quinaopinió té vostè sobre els països receptors d’immigració:han de controlar els contingents de gent que arriben perpoder viure com nosaltres?

Serien qüestions que a mi m’agradaria que demà ens enfes cinc cèntims. Perquè aquest llibre segon és un en-cert, i tot allò que puguem fer a l’entorn de la immigra-ció ha de servir, doncs, per tenir-ho més present i que,a la vegada, tots intentem almenys mentalitzar-nos queserà el repte que tindrem aquests propers deu anys ique, evidentment, hem d’intentar posar-hi tots els mit-jans possibles. El treball a favor de la integració ésl’aposta per la cohesió social i, evidentment, sota elnostre criteri, és l’antídot més important contra el racis-me i la intolerància. Bé, tots els esforços, en aquest sen-tit, ja siguin de la Generalitat, siguin del Govern central,dels ens locals que afavoreixin la integració social delsimmigrants, evidentment, tot implicant-hi drets i deu-res, seran pocs.

Bé, molt breument, doncs, perquè esgotaré els vint–perquè la resta de portaveus em sembla que ho hanfet, però, vull dir, tampoc em voldria estendre més delcompte–, i encara que sigui breument, ens agradaria feralgunes consideracions de l’Informe. Un any més, i jo,quan vaig accedir a aquesta cambra i vaig llegir les pri-meres intervencions de la senyora Rosa Bruguera, ge-neralment cada any feia incís o feia esment dels temesde normalització lingüística, no? I la veritat, doncs, ésque, malauradament, cada any, en els seus informessorgeix aquesta qüestió, i compartim les seves opini-ons en el tema de la normalització lingüística, perexemple, en el camp judicial, les dificultats que té lallengua catalana per entrar en el camp judicial; les di-


25


ficultats que pateix també en els àmbits socioeconò-mics –vostè ho diu molt bé en el seu Informe–, que vandes de la manca de contractes d’arrendament en catalàfins a les dificultats de trobar programes per a ordinador;l’absència de la nostra llengua en els prospectes dels me-dicaments, o la manca d’impresos en català a les ofici-nes de Correus.

Malauradament, en els informes de la sindicatura deGreuges cada any, cada any, doncs, sorgeixen les difi-cultats que tenim amb la llengua catalana, és clar, lesque pateix una llengua petita com la nostra, minorità-ria com la nostra però que, en tot cas, seria bo que acon-seguíssim també fer avenços importants en aquest sen-tit, de reiterar que les administracions no han d’estar alservei de la defensa dels drets abstractes d’una llengua,sinó des dels drets concrets dels ciutadans a utilitzar-la,i l’ús d’una determinada llengua oficial no pot derivaren l’àmbit territorial de l’òrgan titular de la competèn-cia, sinó que ha de derivar en l’àmbit de l’òrgan quel’exerceix, que la tramita i, finalment, resol, i això ani-ria una mica per a algunes administracions, doncs, queencara tot això no ho tenen ben clar.

Bé, en l’àmbit de l’ensenyament, m’agradaria, ens agra-daria, també..., avui vostè n’ha parlat, doncs, una mica,però que és veritat que han sortit moltes informacionsen els mitjans de comunicació sobre aquesta qüestió, iens agradaria, doncs, conèixer una mica la seva opinió,possiblement una mica amb més profunditat de lad’avui. Més que res perquè vostè mateix, doncs, enl’Informe ens parla d’algunes qüestions com pot ser elDecret 56/2001, del 20 de febrer, que a nosaltres ens vasobtar una mica que en un informe de l’any 2000 vos-tè fa referències a un decret de l’any 2001, però, en totcas, ens agradaria saber una mica la seva opinió sobreaquest Decret. I a més, doncs, perquè vostè general-ment en l’Informe fa moltes referències a l’esborranydel Decret, que vostè, en certa mesura, doncs, em sem-bla que el qualifica de tímid i parcial. Bé, en tot cas, anosaltres ens agradaria que vostè demà ens ho comen-tés amb una mica més d’aprofundiment, doncs, aquestaqüestió. I la veritat és que li estarem agraïts si ho fa.Més que res, doncs, perquè també han sortit moltesopinions en els mitjans de comunicació i que, en totcas, semblava com si hi hagués un enfrontament entrela que és la Sindicatura de Greuges de Catalunya i elDepartament d’Ensenyament, que no hauria de ser així.I per altra banda, si fos així, penso que s’haurien debuscar les fórmules perquè el Departament d’Ensenya-ment fos diligent amb les observacions, doncs, que fala Sindicatura de Greuges de Catalunya.

Bé, i, en tot cas, també vostè diu que hi ha casos que elDepartament d’Ensenyament no li ha donat resposta,doncs, també ens agradaria saber en quins casos elDepartament d’Ensenyament no ha donat resposta a lesqüestions que vostè feia. Hi ha un fet, una proposta quefa vostè, senyor Cañellas, que és el fet de tenir, de do-tar-nos d’una llei d’educació catalana; ens sembla moltbona aquesta proposta. L’honorable consellera, en l’úl-tima intervenció parlamentària que va tenir en aquestacasa, ja va manifestar, doncs, que s’estava redactantaquesta llei d’educació catalana; per tant, una vegada

més hem de deixar molt clara la importància, doncs,que tenen les observacions del Síndic de Greuges deCatalunya.

Bé, quant a Sanitat, vostè reconeix en el seu Informeque hi ha hagut un impuls important en la qüestió de lesllistes d’espera. Hi ha un fet que a nosaltres ens semblaque també s’ha de valorar, que és que, des d’un punt devista sanitari –també hi han fet referència alguns por-taveus anteriors–, l’any passat es van rebre unes 190queixes i aquest any se n’han rebut 162, la qual cosasempre pot ser un indicador important i positiu, no?Vostè, bàsicament, fa referència, des d’un punt de vis-ta sanitari, al tema de llistes d’espera per a intervenci-ons quirúrgiques, al tema del transport sanitari i a l’ele-vat índex de les cesàries, o, si més no, serien els tresgrans punts que vostè toca en el seu Informe, no? Bé,l’existència de les llistes d’espera, evidentment, és unfenomen inherent als sistemes sanitaris públics i d’ac-cés universal, com és el nostre, no?, ocasionat moltesvegades per un desequilibri entre una oferta forçosa-ment limitada i una demanda de serveis que creix il-limitadament.

En tot cas, nosaltres estem satisfets perquè des del De-partament de Sanitat s’han fet molts esforços de cara amillorar les llistes d’espera, de cara que cada vegada hihagi menys gent en llista d’espera, i, per tant, això enssembla que és positiu i que diu molt en favor del Depar-tament de Sanitat, que en algunes ocasions, en el seuInforme, i jo mateix, com a portaveu, jo mateix, en al-gunes ocasions, havia donat la raó a algunes de les se-ves consideracions que feien, no? Bé, en tot cas, dirtambé que tots els esforços que està fent el Departa-ment d’Ensenyament..., perdó, de Sanitat –tenia al capel Departament d’Ensenyament–, el Departament deSanitat, és que ens ha de permetre que l’any 2003,doncs, les llistes d’espera se situïn, per a qualsevol pa-tologia, per sota dels sis mesos, amb un temps mitjàd’espera inferior als tres, la qual cosa a nosaltres enssembla que és un pas qualitatiu endavant.

Reconeixem, en tot cas, també –em sembla que ho hanpreguntat alguns altres portaveus–, que hi ha deficièn-cies en el tema del transport sanitari, per tant, encara hiha deficiències en aquesta qüestió, per tant, s’han de fermolts més esforços en aquest sentit, malgrat, doncs,que la veritat és que des d’un punt de vista de transportsanitari, es fan –nota que em passa el Departament–5.400 serveis diaris, no?, per tant, la qual cosa vol direl volum que té aquest tipus de serveis, però que, en totcas, també en aquest sentit cal millorar i cal posar-hi lamàxima diligència possible, en el sentit d’algunes deles observacions que des d’un punt de vista sanitari favostè, senyor síndic.

Bé, quant a qüestions, doncs, de medi ambient, sobre-tot hi ha una qüestió que també ha sortit en alguns al-tres informes que vostès han presentat, que és el temade la contaminació acústica; el tema de la contaminacióacústica, que afecta moltíssim la ciutat de Barcelona, oi?,i que vostès també hi fan referència, i que també cal fer-hi esforços i solucionar aquesta problemàtica, i la veri-tat és que no és fàcil, perquè, en tot cas, fer complir lesordenances municipals quant a soroll, o que es podendesprendre de bars musicals, o es poden desprendre


26


d’equips d’aire condicionat, etcètera, moltes vegadesaquestes ordenances municipals costa de fer-les com-plir; ja n’havíem parlat en altres ocasions, no?

Quant al tema de serveis socials, compartim tambéexactament les opinions seves quan diu que l’ingrésresidencial ha de ser l’últim recurs quan no resulta pos-sible mantenir la persona gran o amb disminució psí-quica en el domicili. Mantenir aquestes persones en elseu entorn afectiu és l’opció preferent, per tant, doncs,nosaltres compartim plenament la seva opinió. Cal in-crementar el volum i tota la tipologia dels recursos des-tinats a atendre la gent gran i els disminuïts. Sap perfec-tament vostè, doncs, que s’estan fent molts esforços desdel Departament de Benestar Social en aquest sentit, ien aquests moments hi ha una clara voluntat de fer totsels possibles perquè la gent gran, les persones granspuguin desenvolupar-se en el seu entorn social i fami-liar, sempre que sigui possible i que així ho desitgin.Per tant, potenciar els serveis i prestacions dirigides aaquesta finalitat és una de les prioritats del Departamentde Benestar Social, i, en aquesta línia, l’objectiu és l’ex-tensió del programa «Viure en família», que vostè coneixperfectament, incrementar, també, l’oferta de places re-sidencials per a gent gran amb finançament públic i con-solidar el model d’atenció a les persones grans ambdependències.

Bé, en tot cas, podríem comentar, doncs, alguns aspec-tes... Vostè, en tot cas –no he esgotat els vint minuts,eh?, encara; no, no els he esgotat, encara–, bé, en totcas, molt breument, doncs, perquè generalment tindriamoltes més coses a dir, però que, en tot cas, no hi faréreferència i aniré acabant, senyor Cañellas. Doncs, tam-bé valorar molt positivament totes les observacions quevostè fa en qüestió de matèria penitenciària. Vostè ma-teix ho ha dit: l’any 2000, les visites que ha fet a tots elscentres penitenciaris de Catalunya i al pavelló hospita-lari penitenciari de Terrassa. Vostè ens ha anunciat uninforme extraordinari en aquest sentit; per tant, nosaltresestarem amatents a la presentació d’aquest informe, per-què ens sembla que també serà molt bo per poder-hitreballar, i l’Informe seu també recull els suggeri-ments sobre la conveniència de regular els escorcolls ales cel·les dels centres penitenciaris per tal de garantir,de donar més garanties als interns. Bé, en tot cas, quanes va tancar l’Informe encara no ho podíem dir, però sí

que cal dir que s’atén la petició seva, ho sap perfecta-ment ja, perquè el proppassat 7 de març es va lliurar alSíndic una còpia –em sembla– de la circular 3/2001,sobre els escorcolls a les cel·les dels interns, donant aixícompliment al suggeriment que vostè feia, no?

Bé, dit tot això, m’agradaria parlar, doncs, dels menors,aprofitant que hi ha el senyor Cots aquí, però, en totcas, no tinc temps, i veig que esgoto els vint minuts.Agrair, realment, el fet que vostès ens hagin presentatl’Informe. Sàpiga, doncs, que és una eina molt impor-tant de treball per al nostre Govern d’aquest país, i quenosaltres també estem convençuts que ha de servir perdonar alguna idea a una oposició que tenim bastantdesorientada.

Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, se-nyor síndic, i ho dic amb tota l’afectivitat del món. (Ri-alles i remor de veus.)

(La presidenta reprèn la direcció del debat.)

La presidenta

Gràcies, senyor Lladó. I, escolti’m, si necessita cincminuts més per acabar de presentar el que volia dir, jocrec que no hi ha cap inconvenient per part de ningú, iaquesta Mesa, per descomptat, cap problema, eh?

El Sr. Lladó i Isàbal

Sí, com que demà continuarem, jo tampoc voldria araestendre’m, perquè les senyores diputades de la Mesafeien referència que anés acabant, eh? Si no, puc tornara començar, vull dir que no tinc... Molt agraït.

La presidenta

Bé, doncs, moltes gràcies de nou a tothom, i arriba elmoment d’acabar aquesta sessió. Recordem que demàla reprendrem amb el que seran les respostes i comen-taris del síndic de Greuges, a dos quarts de nou, enaquesta sala.

I per tant, ara, se suspèn la sessió.

La sessió se suspèn a tres quarts de vuit de la tardai cinc minuts.

DIARI DE SESSIONS - Síndic de Greuges de Catalunya · 2017-03-23 · Sèrie C - Núm. 170 DIARI DE...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - Síndic de Greuges de Catalunya · 2017-03-23 · Sèrie C - Núm. 170 DIARI DE...