DIARI DE SESSIONS - · PDF fileCatalunya per a exposar la seva opinió sobre...

Compareixença d’una representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per a exposar la seva opinió sobre l’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 357-01303/10) p. 3

Projecte de lleid’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreati-ves (nomenament de la ponència) (tram. 200-00028/10) p. 10

Compareixençad’una representació del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01181/10) p. 11

Compareixençad’una representació de la Federació Catalana de Socie-tats Musicals amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01180/10) p. 13

Compareixençad’una representació de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01179/10) p. 15

Compareixencesacumulades (tram. 353-01170/10, 357-01274/10 i 357-01302/10,) (decaigudes) p. 24

Compareixençad’una representació de l’Ens de l’Associacionisme Cultu-ral Català amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01184/10) p. 24

Compareixençad’una representació de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01185/10) p. 26

Compareixençade Joan Gallart Olivé, cap del Servei de Prevenció de la Sub-direcció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, per a informar sobre les ac-tivitats d’espectacles públics i recreatives i llur regulació (tram. 357-01273/10) p. 31

Compareixença d’una representació del Consell de Col·legis d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreati-ves (tram. 353-01182/10) p. 38

Compareixença d’una representació de l’Associació d’Internautes amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01187/10) p. 39

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Sèrie C - Número 677

Sisè període 26 de març de 2015

Comissió d’Interior

Presidència de l’Excm. Sr. Celestino Corbacho i Chaves

Sessió núm. 30

S U M A R I

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

www.parlament.cat

Sèrie C - Núm. 677 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 26 de març de 2015

COMISSIó D’INTERIOR, SESSIó NÚM. 30 3

SESSIó NÚM. 30

La sessió s’obre a les deu del matí i vuit minuts. Presi-deix Celestino Corbacho i Chaves, acompanyat de la vi-cepresidenta, Maria Senserrich i Guitart, i del secretari, Josep Cosconera Carabassa. Assisteix la Mesa el lletrat Francesc Pau i Vall.

Hi són presents els diputats Lluís Guinó i Subirós, Anna-bel Marcos i Vilar, Joan Morell i Comas i Joan Recasens i Guinot, pel G. P. de Convergència i Unió; Gemma Calvet i Barot, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya; Cristòfol Gimeno Iglesias, pel G. P. Socialista; Santi Ro-dríguez i Serra, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Jaume Bosch i Mestres, pel G. P. d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i Matías Alonso Ruiz, pel G. P. de Ciutadans.

Assisteixen a aquesta sessió el vicepresident segon del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, David Guàrdia Mascó; la gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Carmen Zapata; el president de la Federació Catalana de Societats Musicals, Josep Parés Estil·les; el president del Gremi d’Empresaris de Cine-mes de Catalunya, Camilo Tarrazón Rodón; el president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Josep A. Viana Crespo; el president de la Coordinadora de Tra-bucaires de Catalunya, Antoni Moliné; el cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Sal-vaments, Joan Gallart Olivé; el representant del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Jordi Artiga i Pascual, i el president de l’Associació d’In-ternautes, Víctor Domingo.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença d’una representació del Consell Na-cional de la Joventut de Catalunya davant la Comissió d’Interior per a exposar la seva opinió sobre l’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 357-01303/10). Comissió d’Interior. Compareixença.

2. Compareixença d’una representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona davant la Comissió d’Interior per a exposar la seva opinió sobre l’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recre-atives (tram. 357-01302/10). Comissió d’Interior. Compa-reixença.

3. Compareixença d’una representació de Comissions Obreres amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01170/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

4. Compareixença d’una representació de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya amb relació al Pro-jecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01179/10). Comissió d’In-terior. Substanciació.

5. Compareixença d’una representació de la Federació Catalana de Societats Musicals amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01180/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

6. Compareixença d’una representació del Gremi d’Em-presaris de Cinemes de Catalunya amb relació al Pro-jecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01181/10). Comissió d’In-terior. Substanciació.

7. Compareixença d’una representació de l’Ens de l’As-sociacionisme Cultural Català amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01184/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

8. Compareixença d’una representació de la Coordina-dora de Trabucaires de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01185/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

9. Compareixença de Joan Gallart Olivé, cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, da-vant la Comissió d’Interior per a informar sobre les activitats d’espectacles públics i recreatives i llur regulació (tram. 357-01273/10). Comissió d’Interior. Compareixença.

10. Compareixença de Xavier Salvadó Rovira, cap de la Unitat Central de Jocs i Espectacles dels Mossos d’Es-quadra, davant la Comissió d’Interior per a informar so-bre les activitats d’espectacles públics i recreatives i llur regulació (tram. 357-01274/10). Comissió d’Interior. Com-pareixença.

11. Compareixença d’una representació del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01182/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

12. Compareixença d’una representació de l’Associació d’Internautes amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01187/10). Comissió d’Interior. Substanciació.

La vicepresidenta

Bon dia. Benvinguts a la Comissió d’Interior. Comen-çarem els treballs de la sessió d’avui.

Compareixença d’una representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per a exposar la seva opinió sobre l’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 357-01303/10)

I avui tenim la compareixença del senyor David Guàr-dia, vicepresident del Consell Nacional de la Joventut.

Seguirem la metodologia que ja vam fer a l’altra ses-sió. Deu minuts que té el ponent per poder exposar el seu posicionament explicant la llei, i els grups tindran un temps de tres minuts per fer les preguntes conveni-ents; i després el compareixent podrà respondre amb un temps aproximat de cinc minuts.

Per tant, té la paraula el senyor David Guàrdia.



David Guàrdia Mascó (vicepresident segon del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya)

Bon dia a tothom. Com comentaven, doncs, em dic David i vinc en nom del Consell Nacional de la Jo-ventut de Catalunya, sobradament conegut, però faig pinzellada de trenta segons per si algú va despistat o despistada.

Com sabeu, és la plataforma de segon grau que agru-pa unes noranta entitats juvenils i consells locals de joventut. Representa, doncs, l’associacionisme juvenil en àmbits molt diferents, com el sindical, tant d’estu-diants com de treballadores, educatiu, cultural o po-lític; és a dir, per exemple, totes les organitzacions juvenils polítiques de tots els grups parlamentaris pre-sents al Parlament de Catalunya. Vetllem per políti-ques d’emancipació i defensar drets dels i les joves, i entre aquests, també, el de la participació. I, per tant, també fomentar, reconèixer i protegir l’activitat asso-ciativa. I aquest és un dels motius que ens porta avui a comparèixer aquí.

Apostem, doncs, per una societat civil forta. I aquesta desenvolupa part de la seva activitat, com sabeu, tant a l’espai públic, en espais oberts, com en locals tancats, bé siguin propis o siguin d’altri. I, per tant, l’associa-cionisme i la societat civil, en general, està fortament afectada per aquesta llei.

Els comentaris que fem i reflexions, evidentment, també són útils i d’aplicació a la normativa anterior ja vigent, no?, òbviament, com la mateixa Llei 11/2009, doncs, de 6 de juliol, de regulació administrativa, es-pectacles públics i entitats recreatives. Però que hi ha-gin alguns elements que sí que ja estiguin vigents... –algun potser fins i tot pitjor–, això no exclou, di-guem-ne, que puguem fer aquestes reflexions, que són, ja ho dic d’avançada, clarament crítiques envers el projecte de llei perquè avui se’ns ha cridat a poder comparèixer i dir el nostre parer.

Com dèiem, justament l’associacionisme fa una acti-vitat recreativa i cultural en el seu sentit més ampli, i, per tant, és objecte d’aquesta llei, com diem. En el cas de l’associacionisme juvenil, quan una entitat juvenil, per exemple, organitza un concert de petit format al seu poble, quan un casal de joves organitza qualsevol activitat lúdica, però també quan un agrupament es-colta, un esplai, fa un xou de petit format per celebrar la castanyada amb infants, o potser quan una orga-nització sindical fa una performance al mig del car-rer per denunciar precarietat laboral, o fins i tot pot-ser quan una organització juvenil política dels vostres grups parlamentaris, doncs, fa un míting o una activi-tat amb una persona que toca la guitarra i, per tant, té un element d’activitat cultural i recreativa, ja els afecta aquesta llei.

Moltes activitats, per tant, poden ser considerades es-pectacles públics i activitats recreatives, i amb una frontera que ens fa difícil separar-les, diguem-ne, d’altres activitats. I ens preocupa molt, per tant, com aquesta llei equipara aquestes activitats associatives populars i de base amb indústries culturals i activi-tats professionals. Per això creiem que sí que ofega, restringeix i burocratitza l’activitat associativa, que

entenem que ha de ser al màxim de lliure; és un va-lor contra un altre, diguem-ne, el de la seguretat, el dret de persones participants, amb el de la preservació d’aquesta activitat de la societat civil i associativa, i que, en canvi, cada cop més està sotmesa a més con-trol administratiu.

Entrant ara al que fa referència a la llei, vèiem que no hi ha cap element de diferenciació, més enllà d’aques-ta disposició addicional segona, doncs, que sí que esti-pula un règim d’adaptació i de calendarització perso-nalitzat. Però, més enllà d’aquest element, veiem que no hi ha cap política pública diferenciada o singular envers aquesta activitat associativa que pot contenir elements de tradició culturals, i la resta. I això real-ment ens preocupa.

Això queda clarament reflectit en l’objecte, en l’àmbit d’aplicació, no?, que diu que és per a tothom. També creiem que no només és per a tothom, sinó que està molt enfocada a aquesta activitat econòmica. És a dir, en el seu preàmbul, per exemple, parla...: «Es consi-dera essencial per afavorir el creixement econòmic, l’ocupació, la innovació i la competitivitat.» Ostres, no sé si alguns d’aquests elements que comentava abans, d’activitat d’associacionisme juvenil, doncs, entrarien en aquesta definició de preàmbul, no?

També és cert que jo vinc a defensar, venim a defensar l’associacionisme com a activitat, i no tot allò que de-senvolupa una entitat sense ànim de lucre. Perquè pot ser que un gran festival professionalitzat estigui de-senvolupat per una entitat sense ànim de lucre, amb nul·la capacitat associativa; però això entenem que és una petita escletxa o un petit, si em permeteu l’expres-sió, frau, el fet que es realitzin activitats que poden ser empresarials des d’una entitat sense ànim de lucre –associativa en aquest cas, però sense aquesta dinàmi-ca associativa i voluntària–, com hi pot haver gent que té vies d’autoocupació i utilitza una fórmula jurídica d’associació en lloc d’una empresa o d’una cooperati-va, diguem-ne.

Parla de «simplificació administrativa», la seva finali-tat, a l’article 2, de «principis de mínima intervenció i simplificació administrativa», i entenem que aques-ta premissa no es compleix. Té una diferenciació molt clara entre persones usuàries i organització. Això per a un espectacle cultural, de dimensions culturals, té lògica. Per a un teatre amateur, per exemple, que no sabem on acaba el participant i el que col·labora... I com fa l’assaig general? I si fa l’assaig general a l’es-pai públic, també? I si convida amics i amigues que el van a veure? Si és una entitat associativa, on hi ha sòcies i persones que hi participen i que tenen un rol que no és tan dicotòmic o tan separat, aquí ens gene-ra una certa diferenciació, evidentment, de l’especta-cle cultural, on queden molt més separats organització i usuàries. Per tant, aquest és un primer punt que ens preocupa.

Un segon és el tema de la protecció de les persones menors d’edat. L’article 9 diu, justament, que les per-sones..., o sigui, que es prohibeix, doncs, que, per exemple, persones menors de setze anys assisteixin a activitats recreatives musicals, llevat dels casos en



què es realitzin actuacions en directe i vagin acompa-nyades dels progenitors, tutors o guardadors. És a dir, una organització política juvenil, que admet militàn-cia a partir dels catorze anys..., una persona amb quin-ze anys no pot anar a un espectacle musical sense els seus..., depèn en quines condicions, evidentment; hi ha moltes coses que –ara en parlarem– vénen desglos-sades per reglament i, per tant, caldrà veure-ho. Pe-rò aquesta incertesa fa que, d’entrada, aquest protec-cionisme dels menors d’edat ens vagi contra un model nostre, el de la participació juvenil, que és progressiu i que no entén tant d’edats concretes, i que és un apo-derament i una emancipació per a la participació des que ets adolescent fins que ets jove, ja a cavall..., cap a l’adultesa, com pot ser el meu cas, ja tombant els tren-ta anys.

Més enllà d’això dels menors d’edat, que sí que veiem que ens preocupa –i que, per cert, estem parlant de fal-tes greus; per tant, de 1.000 a 10.000 euros, cosa que trobem desproporcionada–, també l’aforament. És a dir, el fet que l’aforament, per tant, sigui un element també a tenir en compte en activitats a l’aire lliure en què no pots preveure aquest aforament fa que quan es desenvolupi per reglament, si una activitat, per exem-ple, no supera el llindar en què calen mesures extres..., posem per cas, doncs, que calgui un seguit de serveis –d’una assistència, de control d’accés... Però, clar, per saber si compleixes o no l’aforament, caldrà tenir un control d’accés per vetllar que no superis cert llin-dar, diguem-ne. Llavors acabarem fent punts d’accés en ballades de sardanes, no? I qui diu ballada de sar-danes, diu una activitat associativa de qualsevol tipus. Per tant, el tema de l’aforament, sobretot a l’aire lliure, pel que fa a activitats populars i associatives ens pre-ocupa molt.

Després, volíem comentar que hi han molts elements que vénen per reglament. És a dir, el desenvolupament i, per tant, allò en què caldrà certes mesures que pu-guin limitar l’activitat associativa ve per reglament. Estem parlant, per exemple, doncs, de tema higiene i salut pública, que diu «els dispositius d’assistència sa-nitària que s’estableixin per reglament»; llavors, no sa-bem a partir de quan serà. En «Assegurances», no?, «amb l’abast i requisits establerts per reglament». Pel que fa al control d’accés: «Per reglament es determi-naran els establiments i les activitats regulades per aquesta llei que, en funció de l’aforament, hauran de disposar de personal de control d’accés.» És a dir, no sabem a partir de quan caldrà tenir personal d’accés. És lògic que hi hagi una part que, evidentment, vingui regulada per llei..., ai, per reglament. A la vegada, ai-xò ens genera una incertesa i una manca de garanties, el fet que el govern de torn, per tant, amb un canvi de reglament, pugui matar l’activitat associativa de cop. Per tant, creiem que la llei hauria de ser garantista en uns mínims, perquè després el reglament, per tant, no pugui anar en contradicció amb uns principis bàsics, com és el de preservar aquesta activitat associativa.

Més enllà de tots aquests elements, que queden dei-xats per reglament..., però en canvi el regim sanciona-dor sí que queda ben clarament, com ha de ser..., cla-rament estipulat per llei, tenir un règim sancionador;

que a mi se’m fa difícil, doncs, valorar-lo, perquè allò que fa que segons quines entitats hi entrin o no anirà per reglament; doncs, ens genera certa incertesa.

Després també hi ha el tema de les sales i els espais associatius, on sí que és cert que hi ha aquesta dis-posició addicional que, com dèiem, permet que hi pu-gui haver un calendari propi i autònom per a les enti-tats sense ànim de lucre amb una activitat associativa sociocultural; això és cert. Ara bé, a la llarga han de complir la llei per igual. El que demanem estricta-ment és que hi pugui haver excepcions. És a dir, que en activitats en sales, ateneus, locals d’entitats asso-ciatives, que a vegades per qüestions històriques de-terminades no puguin complir la normativa, hi pugui haver un procediment; que es faci un estudi determi-nat i cas a cas es valorin quines condicions realment han de complir. I que això només sigui per a espais as-sociatius. Una empresa que el genera no; aquest..., no hi ha d’haver excepcions, ha de complir, diguem-ne, la llei. Però l’ateneu, que aporta el local, que fa cent anys que té això, hem de poder fer una via..., no només allargant el termini d’aplicació, sinó també podent fer una via d’excepcionalitat, diguem-ne, i que, evident-ment, la mateixa Administració pugui valorar quins elements i quins no, doncs, pot complir aquell espai.

Aquesta excepcionalitat, que sí que l’apunta una mica la llei, l’apunta en sales, però no en espais oberts. És a dir, creiem que també cal introduir elements, per tant, de singularització en espais oberts, perquè no passi que, al final, sigui la ballada de sardanes, sigui la colla bastonera, sigui el concert juvenil, sigui l’activitat de l’ateneu popular, sigui el que sigui, diguem-ne, ens ve-iem sotmesos a una regulació que acabi dificultant la tasca associativa.

També l’article 24 parla del Consell Assessor d’Activi-tats d’Espectacles Públics i Recreatives, que és qui té les funcions de deliberació, consulta i assessorament per tal de facilitar..., bé, és l’espai, diguem-ne, de par-ticipació i de desenvolupament d’aquesta llei. Creiem que no queda ben clar. Perquè aquí parla que hi haurà la Generalitat, administracions locals, col·legis profes-sionals, sectors directament interessats en les matèries i objectes d’aquesta llei, però no queda prou clar que el sector associatiu tinguem una participació, en aquest sentit, determinant i que, per tant, puguem fer sentir també la nostra veu en el desenvolupament d’aquesta llei. Creiem que per llei caldria, per tant, blindar que hi tinguem cabuda d’una manera molt clara.

No he escoltat totes les intervencions d’altres com-pareixents que hagi pogut haver, però (sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’inter-venció) –acabo; dos minutets, els tinc? (Veus de fons.) Sí?– segurament endevino que molts d’ells deuen ha-ver demanat exempcions, no?, per al seu jardinet: «Os-tres, que no ens toquin els ateneus, que no ens toquin la cultura popular, que no ens toquin...» El problema és que jo he fet unes quantes compareixences on tot-hom sempre anem defensant que no ens toquin aquest jardinet, i potser ja comença a ser hora de revertir aquest procés i de realment plantejar-nos com hem de fer una política pública que blindi i protegeixi tot l’as-sociacionisme i no anar ficant nyaps, diguem-ne, amb



aquella legislació sectorial, doncs, que realment ens afecta.

Per tant, tot i entendre i, per tant, demanar certa exempció o excepció, sí que creiem que cal preservar l’activitat associativa per llei en general, no en sec-tors determinats, que sempre podem, diguem-ne, dei-xar-nos forats en algun moment o altre; més que res perquè l’onada, diguem-ne, reguladora no té fi.

Jo, per exemple, estic en una entitat de Ciutat Vella, on per fer una activitat al carrer, com a associació..., és el primer districte de Barcelona i dels primers llocs del país on, per posar una parada de signatures, ara cal pagar una taxa. És a dir, cal pagar una taxa igual si ets una empresa que anuncia una discoteca, com si ets una associació de veïns que recull signatures per a una ILP. Cal pagar una taxa per fer això a la Rambla del Raval avui en dia, a la ciutat de Barcelona, diguem-ne. I això és un camí que és imparable i que..., bé, espero que sigui parable, evidentment, però que, en qualse-vol cas, estem anant cap aquí i que ens preocupa for-tament, i creiem que la Generalitat hauria de blindar també tota aquesta realitat.

Per últim –i acabo–, creiem, doncs, que és necessari, més enllà que amb aquesta llei hi hagi aquesta política pública diferenciada també per a l’activitat associati-va, creiem que també és necessari que hi hagi algun marc legislatiu que protegeixi i blindi l’associacionis-me. Des de la nostra entitat i moltes altres defensem una llei, en el fons, de foment i suport a l’associacio-nisme.

I justament fa un temps vam comparèixer amb la Llei de voluntariat, que és una llei que un cop més tam-bé regula l’activitat de la participació associativa i de voluntariat, quan el que hauria de fer justament és una llei transversal que parli d’espai públic, de fiscalitat, de finançament, d’espectacles, de coses com aques-tes per a tota l’activitat associativa i que ens protegei-xi davant les tres mil normatives que, cada cop més, doncs, ofeguen aquesta activitat associativa i que no ens deixen altre remei que la professionalització i la burocratització, o que directament..., a creixement dels moments socials, no? És a dir, les entitats diuen: «O desaparec o me’n vaig a les muntanyes» –exagero una mica– «és a dir, ocupo l’espai públic i m’és igual qualsevol normativa, o directament no tinc altre remei que tenir tres tècnics que presentin trenta mil llicèn-cies per fer la nostra activitat.» I la petita associació de veïns, excursionistes, esplai, agrupament escolta, doncs, de barri, cada cop més té més dificultats per fer la seva feina.

Per tant, moltes gràcies per permetre’ns donar la nos-tra visió sobre aquesta llei en general, amb les dificul-tats del sector associatiu i també de les entitats juve-nils. I «merci» per tot.

La vicepresidenta

Molt bé, moltes gràcies. Ara és el torn dels grups. In-formar-los que la diputada del Grup d’Esquerra Repu-blicana està bloquejada en un accident i ens ha dema-

nat que si arribés a temps dins del seu torn, encara que no fos per l’ordre, li permetríem fer la intervenció.

En tot cas, té la paraula el diputat Cristòfol Gimeno, del Partit Socialista.

Cristòfol Gimeno Iglesias

Gràcies, presidenta. Bon dia a tots i a totes. Gràcies, senyor Guàrdia, doncs, per les seves explicacions i per les seves aportacions des del seu punt de vista.

Ho hem dit aquests dies en què hem escoltat diferents compareixents: és evident, doncs, que en aquesta llei conflueixen diferents sensibilitats i diferents situaci-ons en funció de qui llegeix aquest projecte de llei. Per tant, és evident, com hem dit, aquesta vessant molt tècnica que té la llei, que cal desgranar-la en funció de qui la interpreta. I és evident també, com deia vostè, que no és el mateix activitats amb caràcter mercan-til, mercantilista i amb ànim de lucre, que entitats, as-sociacions, entitats juvenils, associacions culturals del nostre país, perquè l’activitat és diferent.

Ara, el que sí que és evident és que hem d’intentar, en la mesura del possible, aconseguir que aquest projecte de llei sigui un projecte de llei aplicable, que sigui un projecte de llei, doncs, que sigui útil i que serveixi per traslladar jo crec que el missatge més important..., a banda del que, una mica, marca aquesta llei, que és el principi de simplificació administrativa i mínima in-tervenció; però això és una part; però l’altra és intentar que l’oci, en tots els àmbits de l’actuació que es produ-eixi, sigui segur i que traslladem d’alguna manera a la ciutadania aquesta seguretat i aquest rigor i organitza-ció en totes les activitats.

Per tant, és diferent, evidentment, les compareixences que vam tenir el dimarts passat –hi havia molts sec-tors que representaven oci nocturn, discoteques, sales de festes, concerts, etcètera; avui també en tindrem al-guna– i el que vostès representen. I, per tant, una de les primeres preguntes..., perquè ens interessa, doncs, també conèixer aquesta opinió i, per tant, moltes com-pareixences van en aquesta línia, com la que vostè avui comença. On podem fer..., és a dir, aquestes ex-clusions que l’article 3 estableix, on creu que podríem matisar per intentar que vostès..., una mica, totes les associacions i entitats que vostès representen pogues-sin estar ben representades?

És evident que tant si són en petit format com en gran, hi insisteixo, hi han uns requisits mínims que s’han de complir. Però de quina manera vostè creu que hau-ríem de posar el topall? De quina manera creu que podríem millorar aquest reglament? Les al·lusions al reglament..., ho hem dit també nosaltres en diferents moments i, per tant, doncs, també hi han moltes re-missions i nosaltres hi hem sigut crítics des de bon principi.

Acabo, presidenta, amb una pregunta que li vull plan-tejar..., tot i que escoltarem amb atenció la transcripció de la seva intervenció per poder presentar, si escau, esmenes al projecte de llei. Però hi ha una pregunta que li vull fer, concreta, bàsicament per l’exclusió que es fa, específica, en aquest Catàleg del patrimoni fes-



tiu de Catalunya. Quina impressió en tenen, vostès? Creuen que és una bona eina, doncs, el Catàleg del pa-trimoni festiu de Catalunya? I si el criteri que es fa servir perquè una festa estigui catalogada o no pot te-nir..., és a dir, la veuen..., ho avalen, vostès, que aquest sigui un filtre que ens pugui ser útil a tots.

En qualsevol cas, doncs, de moment aquesta pregunta, i moltes gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. És el torn del Grup Parlamentari del Partit Popular. Té la paraula el senyor Santi Rodríguez.

Santi Rodríguez i Serra

Gràcies, presidenta. Gràcies, també, per la vostra aportació del Consell Nacional de la Joventut.

I una reflexió, més que una pregunta. Certament, aquesta llei està pensada per a, diguem-ne, establi-ments professionals, per a activitats econòmiques, fo-namentalment. I s’exceptuen en alguns casos..., bas-tants casos –i aquí és on crec que segurament haurem de filar més prim–, determinades activitats, i es tenen en compte determinades activitats, tant de cultura po-pular com d’entitats –d’entitats sense ànim de lucre–, i segurament haurem de filar més prim.

Jo ara estava concentrat en el tema que heu explicat de l’edat, de l’article 9. I certament, segurament..., segur que la redacció és millorable, però jo entenc la limita-ció..., l’entenc; una altra cosa és que s’hagi expressat adequadament o no s’hagi expressat adequadament. Jo entenc la limitació que fa a l’article 9. És una limi-tació als bars musicals o a les discoteques, eh?, perquè els menors d’edat, doncs, si hi ha una actuació en di-recte puguin ser-hi. Però no ho entenc, que hauria de ser en altres tipus d’activitats, no? I, per tant, jo crec que segurament haurem de repassar bé la redacció per delimitar perfectament on es produeixen, on està el lí-mit, on està la barrera en el fet que s’exigeixin unes coses o se n’exigeixin unes altres.

I amb relació a les exigències, estem parlant no d’exi-gències de mesures de seguretat, que en aquest cas estem convençuts que han de ser exactament les ma-teixes, siguin activitats públiques o siguin activitats privades, siguin activitats organitzades per empreses o per mercantils o per professionals o siguin activitats organitzades per entitats sense ànim de lucre, perquè en definitiva la seguretat de les persones ha de ser la mateixa, amb independència que sigui un el titular o sigui un altre. En tot cas, el que podem discutir i hem de discutir és si la intervenció administrativa neces-sària per autoritzar l’exercici de determinades activi-tats ha de ser més farragosa o menys farragosa. Per tant, des d’aquest punt de vista, doncs, nosaltres evi-dentment estem disposats a intentar que la intervenció administrativa sigui la mínima possible, però en qual-sevol cas sempre garantint la seguretat i garantint les normes bàsiques dels assistents als espectacles i acti-vitats recreatives en general.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Té la paraula el senyor Jaume Bosch.

Jaume Bosch i Mestres

Gràcies. Gràcies també al senyor David Guàrdia. Des del punt de vista del meu grup, coincidim bastant en com s’ha caracteritzat aquest projecte de llei. És a dir, ens sembla que és un projecte de llei molt pensat per afavorir l’activitat econòmica vinculada a l’oci, amb l’eliminació de llicències, etcètera, i segurament poc meditat amb relació als sectors associatius que parti-cipen en aquestes activitats de cultura, d’oci, etcète-ra, i que no formen part de l’estructura aquesta empre-sarial amb què jo crec que fonamentalment, –i fins i tot, com s’ha dit en el preàmbul, queda molt clar– està pensant aquest projecte de llei.

Segurament, per tant, això ens obligarà, en la línia del que deia el David Guàrdia, a plantejar algunes es-menes que permetin, si més no, blindar l’activitat del món associatiu. I des del meu punt de vista, em sem-bla una bona idea aquesta necessitat de la llei de fo-ment i suport de l’associacionisme, que és el que hau-ria de regular específicament aquest món, en lloc de vincular-lo cada vegada sectorialment a les normati-ves que anem traient, no? Per tant, en prenem nota. La seva intervenció dóna peu a diverses esmenes, que ja li avanço que el meu grup les presentarà.

I, després, una pregunta al marge. Vostè no s’hi ha re-ferit, però és un tema que afecta no tant les associaci-ons juvenils, sinó els joves, que és els problemes que hi ha hagut, moltes vegades, amb el control d’accés a discoteques, sales de festa, etcètera, moltes vegades a causa, entenc jo, de prejudicis o manca de formació de les persones que controlen l’accés. És a dir, un deter-minat comportament, una determinada imatge, dóna peu al fet que no se’t permeti entrar, a coses d’aquest tipus. Aquí hem tingut, o estem tenint aquests dies una certa polèmica, en el sentit que hi ha dos models: un és que la formació de les persones que controlen l’accés la facin les sales de festa als centres formatius seus, i l’altre és que hi hagi una intervenció clara de l’Administració –i fins i tot alguns hem parlat de l’Ins-titut de Seguretat Pública– a l’hora d’assegurar que els exàmens que superen aquestes persones són els adi-ents, sobretot per respectar els drets dels clients que volen accedir a una sala de festes o a una discoteca.

En aquest sentit..., potser no ho heu parlat, però sí que, si pot ser, l’opinió, en el sentit que la meva, com a mí-nim, és que és una garantia, especialment per a la gent jove, el fet que el personal que controla l’accés als lo-cals d’oci estigui avalat per una formació rigorosa i examinats per l’Administració. A veure si pots comen-tar alguna cosa respecte a això.

El president

Té la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió, el diputat senyor Lluís Guinó.



Lluís Guinó i Subirós

Moltes gràcies, president. Gràcies per la seva inter-venció. De fet, la seva intervenció donaria per entrar en àmbits que segurament no són els que d’alguna ma-nera configuren l’objecte d’aquesta sessió. En primer lloc, voldria centrar una mica la qüestió en la conside-ració d’aquesta llei com una llei bàsicament tècnica, que no entra en algunes de les coses que vostè planteja i que, des del nostre punt de vista, són molt interes-sants.

És a dir, quan vostè diu «blindar l’associacionisme amb una llei pròpia i específica» i, per tant, d’alguna manera regular l’associacionisme i, a més a més, to-ta la seva capacitat d’activitat que té en una sola llei, és una opció positiva; el que passa, que no és l’objec-te pròpiament d’aquesta llei. I, per tant, des d’aquesta perspectiva, el que pretén aquesta llei sobretot és, més enllà de la simplificació administrativa i de facilitar el que vostè d’alguna manera ha negativitzat, que és el fet que es tracta d’una llei bàsicament destinada al sector de l’activitat d’oci, el que és cert és que la llei té un objectiu fonamental, que és que l’oci es desen-volupi amb seguretat; aquest és l’objecte fonamental d’aquesta llei. Més enllà d’això, estic d’acord que se-gurament el que vostè planteja a nivell de tenir una llei pròpia de l’associacionisme i, a més a més, amb el conjunt d’activitats que desenvolupa perquè estigui legislativament concentrat en un sol àmbit..., a mi em sembla més que correcte. Per tant, des d’aquesta pers-pectiva, ho veuríem bé.

Veiem bé, també, que tingui interès, d’acord amb l’ar-ticle 24, de formar part d’aquest consell assessor. A mi em sembla que és lícit i legítim que vostès hi siguin, en la mesura que hi hagi altres entitats dins d’aquest àmbit.

I, després, voldria comentar-li una qüestió que ja hi ha fet referència el diputat d’Iniciativa, és la seva opinió respecte a si creu adequat el control de l’Administra-ció respecte a la formació de les persones que contro-len l’accés a aquests locals.

I, per altra banda, incidir una mica en el fet que hi ha l’article..., que m’hi ha fet pensar: hi ha l’article 3, que es refereix a l’àmbit d’aplicació, que en unes exclusi-ons hi ha l’apartat b, que diu: «Els actes i celebracions de caràcter veïnal o associatiu, amb un aforament mit-jà, que no es duen a terme en establiments oberts al públic inclosos en el catàleg establert per reglament, sempre que no comportin cap risc per a la seguretat de les persones i per als drets de tercers o per a la integri-tat dels espais públics, sens perjudici del que establei-xin les ordenances municipals.»

O sigui, hi ha una derivació cap a la consideració de determinades activitats que no queden incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, algunes de les quals es poden incloure en les que vostè plantejava com a activitats habituals de les associacions i, per tant, aquestes no formarien part d’aquest àmbit d’aplicació d’aquesta llei. Fins a quin punt vostè creu que aquesta exclusió, d’alguna manera, inclou algunes de les acti-vitats que vostè plantejava, que creia que no caldria que se subsumissin en l’àmbit d’aquesta llei.

I per altra banda, també, veu que hi ha una remissió a les ordenances municipals. Vostè feia referència que als ajuntaments hi ha una tendència, cada vegada més generalitzada, a liquidar les taxes municipals per aquestes qüestions; des de la més simple fins a la més complexa, suposo que aquestes taxes es deriven per l’ocupació de via pública que es fa en l’espai correspo-nent. I aquesta és una altra qüestió, que és pròpiament de taxes. Jo el que li volia preguntar són dues coses en concret. És suficient aquesta exclusió per a les activi-tats que desenvolupen les associacions? Primer punt. I, si no, quina és l’alternativa que vostè planteja? I per altra banda, també, si està d’acord que la formació del personal d’accés als locals d’alguna manera estigui controlada, inspeccionada per l’Administració.

Moltes gràcies.

El president

Molt bé, gràcies. Té la paraula, en nom del Grup Par-lamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada senyora Gemma Calvet.

Gemma Calvet i Barot

Sí. Abans de tot, disculpes pel retard per un imprevist i, a més, agrair-li l’exposició que ha fet. El company Josep Cosconera m’ha posat una mica al dia dels te-mes que vostè ha plantejat. De tota manera, de cara a les esmenes repassarem la gravació per aprofundir-hi.

Hi han dos temes que ha llençat vostè en què nosaltres coincidim, que és l’aspecte des del punt de vista dels usuaris, dels destinataris de la regulació d’aquesta llei pel que fa als espectacles i també als esdeveniments culturals, que són els joves. I, per tant, aquí entenem que la capacitat d’accés, des del punt de vista norma-tiu, ha d’estar molt plantejada en termes no restrictius, i això, doncs, segurament ho haurem de polir una mi-ca pel que fa als límits que l’edat estableix. I, d’altra banda, tot el tema de la càrrega econòmica vinculada a les taxes; ens sembla que és un tema important i, per tant, ja mirarem com encabir-ho, i segurament tam-bé hi han competències de caire municipal que aquí s’hauran d’ajustar bé.

L’altra qüestió que nosaltres li volíem plantejar és des del punt de vista..., i també d’acord amb el planteja-ment participatiu que el mateix portaveu de Conver-gència i Unió, doncs, acull quant a l’òrgan assessor. Nosaltres creiem que el Consell Nacional de la Joven-tut de Catalunya és un òrgan important, des del punt de vista del que representa, perquè posem en valor que la gent jove es comprometi; es comprometi en les tas-ques legislatives i es comprometi també en la presa de posició respecte del que es regula i com es regula.

La cultura per nosaltres és una eina essencial, i els espectacles aquí també acullen aquesta dimensió cultural, de dinamització de la cultura, des de crite-ris, doncs, que vagin en vista a poder aglutinar al mà-xim les expressions culturals que des del punt de vista d’espectacles públics i d’iniciatives es puguin plante-jar. I, en aquest sentit, creiem que cal flexibilització per acollir també les dinàmiques expressives de cultu-



ra impulsades des de la gent jove o amb destinataris cap a gent jove, que segurament són de naturaleses bastant diferents des del punt de vista, en alguns ca-sos, dels mateixos espectacles, que alguns altres que estan molt més estandarditzats i molt més introduïts en els espectacles regulats a nivell comercial i amb un altre nivell de demanda.

Per tant, aquí és on veurem –i, en aquest sentit, creiem que era oportuna la seva compareixença com a repre-sentant del Consell Nacional de la Joventut–..., haurem d’incloure aquesta visió d’engrandir la capacitat d’or-ganització i de gestió d’esdeveniments culturals que puguin, doncs, ser encabits a la llei i que no es vegin impedits per exigències reglamentàries massa rígides.

En tot cas, restem a la seva disposició, també, per si vol fer-nos arribar alguna esmena en concret.

Gràcies.

El president

Molt bé, gràcies. Doncs, per respondre a les pregun-tes formulades pels grups parlamentaris, té la paraula.

David Guàrdia Mascó

Nosaltres fèiem aquest punt més global, amb alguns exemples, com en el tema de les taxes o així, per fer veure que, més enllà de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, hi ha aquesta situació general que volem ficar so-bre la taula. És a dir, som conscients que he ficat alguns exemples que anaven més enllà de l’abast, però servia per a això, no? Perquè és una idea que ens passa molt sovint; és a dir, la cultura popular associativa no és el mateix que les indústries culturals. Això no vol dir que una cosa sigui més important que l’altra, sinó que cal una política pública diferenciada. I això no treu que quan s’estudiï un cas concret també es vetlli per quins elements hi ha d’haver. Però quan fiquem el focus en una realitat concreta sempre perdem menys llençols que no quan fem espais més englobadors i a tothom per igual, doncs, que ho poden posar molt més complex.

Quan parlem d’una llei sobre associacionisme..., heu comentat: «Regulació?» No; sobretot, foment i suport. Quan diem «foment» és foment a nou associacionis-me, i quan diem «suport», suport a aquell existent. És a dir, entenc que regulació implica, evidentment, tot plegat, no?, però hi ha un element, ja, d’urticària nos-tra quan es parla de regulació; però evidentment ja en-tenc perfectament que era una adhesió, diguem-ne, a la daixò. I és un element que anem reproduint a tots els espais, però que evidentment entenem que no és objecte d’aquesta comissió.

Per al tema de com podem garantir, no?..., que comen-tàveu, doncs, això, crec que per llei caldria garantir re-alment algunes activitats que per reglament realment no poguessin ser objecte de regulació. I això pot ser o en global... Perquè, escolta, si diem: «Totes les activi-tats..., és a dir, en qualsevol dels casos, les activitats ics de menys de cinc-centes persones no seran objecte d’això», llavors ja m’és igual si això és empresa priva-da o és associació, diguem-ne. Una via és..., per la part

baixa potser ja tindríem, doncs, el 80 per cent de les activitats excloses de segons quins elements o segons quins ítems; l’altre element és, com comentava, una ampliació de l’article que comentàvem abans, relatiu a les associacions o a l’activitat associativa, que real-ment blindés aquesta realitat i que no permetés que a nivell legal, després, per reglament, sí que algunes d’aquestes activitats realment siguin objecte de regu-lació i al final acabi sent més complicat.

Per tant, la proposta seria que la llei aquesta, a l’espera que tinguem una llei de foment i suport de l’associa-cionisme, aquesta llei realment blindi i asseguri uns mínims que per reglament no siguin canviables i que protegeixin aquesta activitat associativa d’una manera més desenvolupada de com ho fa l’article que comen-tava el Grup de Convergència i Unió.

Pel que fa al catàleg festiu, no? –ara no recordo quin grup ho comentava, disculpeu–, és obvi que una ex-clusió d’aquelles festes populars que estan incloses en segons quin..., en un catàleg, és millor que no hi sigui. Però sí que faig la reflexió que sempre que regulem i fem excepcions sempre ens deixarem coses, no?, i que, per tant, una política en què posem una línia del que sí i del que no, sempre hi haurà elements, doncs, de cultura popular o d’altres elements –jo vinc a repre-sentar les entitats juvenils, no la cultura popular– que ens els deixarem fora. Per tant, jo sí que volia ficar so-bre la taula, amb referència al que es comentava des del Grup del Partit Popular, que les expressions ciuta-danes són o haurien de ser irregulables, des d’un punt de vista que d’allò que passa al carrer hi ha un ele-ment, diguem-ne, que se’ns ha de poder escapar de les mans perquè ha de ser així; és a dir, la societat civil no es pot regular fins a l’últim... I hem d’assumir aquest element, no sé si de risc, provisionalitat o de llibertat. I, per tant, aquí sí que comento que hi ha un conflicte de drets, no?, entre el de la seguretat, el no-sé-què, i el de l’expressió i manifestació de la societat civil.

I cal valorar que a l’empresa privada aquest conflicte de drets no hi és i, per tant, queda molt clar que ha de ga-rantir això; però aquí cal valorar, quan preservem uns drets de seguretat de no sé què, si estem vulnerant-ne d’altres. I, per tant, cal valorar en quins casos cal as-sumir, doncs, un equilibri que, per tant, no equipari aquesta activitat associativa a l’activitat professional, vull dir... Per tant, discrepo lleugerament en el fet que la seguretat ha de ser igual per a tothom, perquè en aquest cas hi ha una col·lisió de drets que cal tenir en compte.

Pel que fa als menors –m’hi torno a referir–, efectiva-ment, cal que quedi més clar, perquè no queda clar; és a dir, potser és un element tècnic que se’ns ha es-capat de les mans, però el tema aquest de diferenciar en directe i no en directe no l’acabem d’entendre. És a dir, una sala d’un local públic, per exemple, en què un casal de joves anuncia una festa popular, si hi ha música en directe o si hi ha música enllaunada és dife-rent? Potser és que sóc jo que se m’ha escapat, però al llegir l’article aquest, quan parla de música en directe no entenc per què hi ha una diferenciació. I potser és un element tècnic que podem resoldre fora d’aquesta compareixença. Però, en tot cas, crec que cal treballar molt més aquest tema de les persones menors d’edat,



perquè, si no, les entitats juvenils que organitzem con-certs o organitzem activitats, bé, tindríem dificultats a l’hora, doncs, de fer aquesta activitat, no?

Pel que fa als accessos a locals privats, aquí parlem d’una altra lliga. Efectivament, aquí les situacions que s’han produït justament són d’impunitat davant de molts casos, doncs, de discriminació a l’accés a segons quins locals per motius diferents i amb dife-rents variables. Per tant, completament d’acord que la intervenció sigui pública i, per tant, garantir-ho amb la connexió..., no ho sé, amb l’Institut de Seguretat o amb els organismes que cregueu convenient. Però to-talment d’acord que aquesta formació no recaigui en l’àmbit privat mateix que després fa l’activitat, perquè pot ser un colador i pot crear diferències entre aquest nivell de formació. I, per tant, aquí sí que faig una..., és veritat que és un element que no hem ficat sobre la taula per manca de temps, però sí que fem una aporta-ció a ampliar, per tant, els supòsits en què aquesta dis-criminació no pot ser i, per tant, que siguin inclosos temes d’homofòbia, temes de gènere i, per tant, també qualsevol tipus de discriminació amb qualsevol varia-ble, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i els drets humans, també, en l’accés al tema privat.

Per tant, creiem que cal fer un esforç més que l’ele-ment, doncs, de xenofòbia –ara ho dic de memòria, eh?– i de temes racistes, si no ho recordo malament, que hi havia en aquest article. Per posar un exemple, jo vaig participar fa uns mesos en una activitat orga-nitzada per SOS Racisme en què parelles d’aspecte di-ferent entràvem a discoteques conegudes de Barcelo-na. Jo era la parella «blanca» –amb totes les cometes del món, diguem-ne– i, per tant, vaig evidenciar com als locals més –i us ho puc assegurar– concorreguts de Barcelona, la parella de persones gitanes, la parella de persones del Magrib i les persones d’origen africà, amb pell clarament fosca, no van poder entrar i jo vaig poder entrar. I vaig escoltar com l’argument era «no esteu a la llista», diguem-ne. I, per tant, hi han subter-fugis, diguem-ne, pels quals realment això és evident. I ho vaig experimentar durant tres hores, fent un expe-riment a diversos locals al centre de Barcelona.

No vull deixar-me res i... Un segon... Efectivament, llavors crec que hauríem o d’ampliar aquest article d’associacions o blindar aquelles activitats perquè per reglament, doncs, no puguin ser invasives. Com comentava, això de les taxes era un exemple. Quan comentava això de les ordenances municipals... Per mi el que cal és que la llei també sigui garantista envers l’activitat associativa, i, per tant, entenent que hi pot haver llibertat, tampoc compartim que una ordenan-ça municipal pugui arribar a ser molt més restrictiva que una altra en aquest tema i posi molt més contra les cordes segons quina activitat. I, per tant, entenem que amb aquesta lògica de política pública de foment i pre-servació i protecció de l’associacionisme, bé sigui de manera global, bé sigui amb elements en lleis secto-rials, creiem que també ha de garantir que els ajunta-ments no puguin arribar a fer una actuació que pugui realment entorpir aquesta activitat, perquè generaria un greuge en la mateixa societat civil que realment ens preocuparia.

Per tant, aquest element garantista de l’activitat asso-ciativa creiem que cal augmentar-lo també en allò que fa referència, doncs, al marge dels ajuntaments pel que fa a ordenances municipals.

I crec que més o menys per sobre ho he contestat tot; si no, doncs, podem resoldre-ho també en algun altre espai.

El president

Molt bé, doncs, moltes gràcies per les seves explicaci-ons i la seva compareixença. Si hi ha alguna cosa que vostè consideri d’interès per als grups parlamentaris, sempre pot fer-ho arribar per escrit, per al seu conei-xement i per a l’ampliació d’aquesta compareixença que ha fet aquí avui.

Moltes gràcies.

David Guàrdia Mascó

Gràcies a vosaltres.

El president

Molt bé, vinga.

Un moment, que continuem, eh? (Veus de fons) No, no... (veus de fons), ja, ja..., però tenim algunes coses de logística, eh?

Projecte de lleid’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (nomenament de la ponència) (tram. 200-00028/10)

No, ho he preguntat i, bé, d’acord amb el guió que han rebut, hi havia una ampliació de l’ordre del dia, que simplement era incorporar un punt a l’ordre del dia d’avui per nomenar els membres de la ponència per part dels grups parlamentaris.

El que els demanaria és que cada grup parlamentari avui aquí present, si ja tenen decidit qui és el diputat o la diputada que ha de formar part d’aquesta ponència, doncs, que facin la proposta ara. I als grups absents, que no estan presents en aquest moment, ja els farem arribar..., per correu, que també facin arribar qui és la persona, qui és el diputat o la diputada que els grups proposen.

No sé si ara estan en condicions vostès de... (Veus de fons.) Sí? Doncs, molt bé. A veure, perquè quedi enre-gistrat, senyor Jaume Bosch, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.


Jo mateix, president.

El president

Per part d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida, el senyor Jaume Bosch. Per part del Grup Socialista?




Sí, president, jo mateix, també.

El president

Per part del Grup Parlamentari Socialista, el senyor Cristòfol Gimeno. Per part d’Esquerra Republicana de Catalunya?


Jo mateixa, Gemma Calvet.

El president

Doncs, per part del Grup Parlamentari d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, la senyora Gemma Calvet. I per part de Convergència i Unió? Perdó: per part del Partit Popular de Catalunya?


Jo mateix.

El president

Per part del Partit Popular de Catalunya, el senyor Santi Rodríguez. I per part de Convergència i Unió?


Lluís Guinó. Gràcies.

El president

Per part de Convergència i Unió, el senyor Lluís Guinó.

Bé, quedaran pendents el Grup Parlamentari de Ciuta-dans, el Grup Mixt..., i ja està, no? Doncs, molt bé.

Doncs, com l’altra compareixença és a les onze i sem-bla que no han arribat els compareixents, farem ara un petit recés, i fora ja de comissió els comunicaré una petita cosa, simplement de calendari, però que no cal que quedi enregistrada.

La sessió se suspèn a tres quarts d’onze del matí i sis minuts i es reprèn a les onze i sis minuts.

El president

Reprenem la sessió.

Abans de donar-los la benvinguda i donar la parau-la als compareixents, havia quedat pendent la comu-nicació, en aquest cas per part del Grup Parlamentari de Ciutadans, de la persona, el diputat o diputada que proposen per a la ponència.

Matías Alonso Ruiz

Sí, president, seré jo mateix: Matías Alonso.

El president

Molt bé. Doncs, per part del Grup Parlamentari de Ciutadans, formarà part de la ponència el diputat se-nyor Matías Alonso.

Compareixençad’una representació del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01181/10)

Bé, donem la benvinguda i agraïm la seva presència a la senyora Carmen Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya; al senyor Josep Pa-rés, president de la Federació Catalana de Societats Musicals, i al senyor Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, que compareixen amb relació al Projecte de llei d’ordena-ció de les activitats d’espectacles públics i recreatives.

Sense res més... Per on comencem? Per vostè? (Veus de fons.) Doncs, comencem d’allà cap aquí? (Veus de fons.) Doncs, té vostè la paraula per un temps màxim de deu minuts.

Camilo Tarrazón Rodón (president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya)

Gràcies, senyor president. Diputats, membres de la comissió, primer de tot voldríem agrair la invitació d’aquesta comissió per poder explicar les nostres con-sideracions en aquest projecte de llei. Jo estic en repre-sentació del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalu-nya, que representa 480 pantalles, prop de 60 cinemes i, en termes de quota de mercat, un 80 per cent del mercat.

Hem de dir..., la veritat és que l’esperit d’aquesta llei en principi ens agrada. I això ho diem perquè, des del nostre punt de vista, aquest projecte de llei compleix els principis que s’anuncien en el preàmbul de la llei i que es refereixen a la mínima intervenció i a la simpli-ficació administrativa. També volem destacar, com a tema positiu, la preeminència del silenci administratiu positiu i establiment de les bases per donar seguretat jurídica a les empreses perquè puguin desenvolupar els seus negocis complint la normativa.

Un altre aspecte que veiem com a positiu de la llei és la flexibilitat, que permet la realització d’activitats ex-traordinàries amb el mateix règim d’intervenció, sense cap autorització addicional. Esperem i creiem impor-tant que aquests principis es reprodueixin en el regla-ment del desenvolupament de la llei.

Altres coses que considerem positives és la introduc-ció de la finestra única –article 26–, que facilitarà l’ac-tivitat de les empreses en tot el que a tràmits de l’Ad-ministració es refereix. També ens sorprèn, i ho veiem positiu, que en aquesta normativa es contemplen les entrades de caràcter tecnològic –article 4–, una reivin-dicació que el sector fa temps que fa i que encara no ha sigut recollida per la normativa sectorial específica del cinema.



Creiem que el fet que s’estableixi el règim de comuni-cació prèvia amb caràcter general..., nosaltres ja està-vem inclosos, les sales de cinema, en el règim de co-municació prèvia, però nosaltres creiem que la seva inclusió amb caràcter general és una cosa positiva.

Ara, és veritat que també ens genera algunes inquie-tuds, que la definició i l’esperit de la llei a vegades es va torçant a mesura que vas llegint els diferents arti-cles.

En general, la resta dels aspectes, tal com ja s’ha fet en els antecedents normatius, es remeten al desenvolupa-ment reglamentari, que per coherència ha de respectar els principis de mínima intervenció i de simplificació administrativa que s’anuncien en la llei. I, per tant, es-perem que els requisits reglamentaris siguin proporci-onals a la norma bàsica, que no incorporin nous ele-ments no previstos per la llei, i que el reglament no sigui desmesurat respecte al règim especial aplica-ble a les sales de cinema; tot en concordança amb els principis i objectius de la normativa vigent que ja està en vigor.

Dit això, al gremi ens agradaria fer uns mínims co-mentaris relatius a uns articles concrets que els deta-llaré a continuació i que, amb el permís de vostès, els farem arribar en forma de propostes d’esmenes a tots els grups parlamentaris. I aquests comentaris són fruit d’aquestes inquietuds que veiem.

Per un costat, voldríem deixar clar que hi han hagut moltes normatives, hi han hagut moltes reunions a la Comissió d’Interior, i l’activitat de cinemes és una ac-tivitat que per les seves peculiaritats té poc risc. I a vegades ens trobem sobrepassats per una acumulació de normes que a vegades semblen contradictòries, que no sabem quina aplicar. Tenim normativa de cinemes, tenim normativa d’espectacles, vull dir..., i a vegades es creen confusions. I aquest marc és el que ens pre-ocupa.

Per exemple, de l’article 12, «Higiene i salut pública, assistència sanitària i comptabilitat acústica». Ens sem-bla molt bé que es desplegui dintre del reglament una norma específica per als espectacles, però ara mateix s’acaba de publicar el Decret 30/2015, que defineix els mitjans d’autoprotecció, i nosaltres ara per ara tenim dubtes de quina és la normativa que s’hauria d’aplicar. És important clarificar-ho. No oblidem que tots aquests decrets i aquestes normatives per a les empreses sig-nifiquen despeses en formació, en equipaments. Clar, aquesta seguretat jurídica és necessària.

El mateix passa amb el tema del personal de control i accés i sistemes de control d’aforament, a l’article 17. Volem deixar palès que els cinemes ja tenen un sis-tema de venda d’entrades que controla l’aforament, homologat per la Generalitat de Catalunya, i que te-nen personal per tallar les entrades i controlar l’accés. I, per tant, no hi fa falta cap mecanisme addicional. I això està regulat per la normativa de cinema. Lla-vors, per això es creen aquestes confusions.

Com sabem que el desenvolupament reglamentari ha d’establir els requisits proporcionals a la norma bà-sica, que no incorporem altres elements no previstos

anunciats a la normativa legal que ja hi ha. I ens pre-ocupa que no s’incorporin, com ha passat en anteriors casos, requisits que siguin desmesurats respecte al rè-gim aplicable a les sales de de cinema, ja que l’activi-tat de cinema suposa menys risc que altres activitats d’espectacles o recreatives, ja que als cinemes l’afora-ment està clarament controlat gràcies a l’activitat que desenvolupa amb el públic assegut a una butaca, i no poden haver-hi més persones que les de les butaques.

També volem fer una referència a l’article 18, «Perso-nal de seguretat privada». A la normativa actual en vi-gor ara, els cinemes, que és una activitat de baix risc, no estan obligats a tenir persones de seguretat priva-da. Esperem que la normativa continuï igual. Així és al projecte de llei; però, bé, sempre és un tema que ens ha inquietat, quan s’han anat posant cada vegada més requisits i més obligacions.

I tot això... Hi ha un altre problema que trobem en el desplegament d’alguns articles; articles que per la no-concreció o indefinició dels termes ens creen una inseguretat jurídica o que generen dubtes de la seva aplicació respecte a altres normatives o de la seva prò-pia interpretació. Això en part ja venia dels articles a què ja m’he referit. Els poso un exemple. A l’arti-cle 5, de drets i obligacions de les persones, que té un desplegament d’obligacions llarguíssim, per exemple, en el seu punt 2 ens regula la publicitat orientada a menors d’una manera tan restrictiva que sembla que no puguem fer publicitat, i nosaltres venem pel·lícules dirigides a públic familiar, a públic infantil; crea uns dubtes molt importants i no defineix els criteris. Hi ha una certa subjectivitat en tot, no? També, en el 5.2 es fa servir el terme de «justificadament», així..., «sen-se causa justificada». Aquests termes, escoltin, legal-ment no diuen res. Llavors, això és... I no oblidem que aquesta llei també comporta un règim sancionador important, per la qual cosa les obligacions han d’estar clarament definides.

Hi ha un article –en aquest sí que intentaria ser més clar– que ens preocupa molt: l’article 48, sobre la vi-gència de les comunicacions prèvies, les llicències i les autoritzacions. Nosaltres hem aplaudit la incorpo-ració de les comunicacions prèvies de manera general amb un règim per a totes les activitats d’espectacles. Però, per exemple, en l’article 48, en el punt 2 diu que s’han d’establir les condicions fixades per la norma-tiva vigent en el moment de la presentació de la co-municació. És lògic. Fins ara com ho fèiem? Tens una normativa, la compleixes: ho presentes i et posaven un segell i tenies l’autorització. Això és el que hem acon-seguit agilitzar. Però, acte seguit, el 48.3 ens diu que els titulars s’hauran d’adaptar quan ho estableixin les disposicions normatives posteriors. És a dir, jo he co-mençat una activitat sota unes condicions; poden can-viar. Permanentment he d’estar actualitzant tot això? Tot el que he guanyat en el 48.2 ho perdo i m’ho com-pliquen al 48.3. Quina seguretat tenim?

I finalment –i ja acabo–, hi ha un grup d’articles en què es detecta una intervenció excessiva de l’Adminis-tració en les activitats privades o un diferent tracta-ment respecte a l’activitat privada i l’activitat pública. I evidentment no em sembla correcte. En el cas con-



cret..., parlo de l’article 19, que fa referència al foment públic de la qualitat de les activitats i establiments. Bé, aquí tenim un problema. Considerem que tots els conceptes que proposa l’article 19 són massa heteroge-nis. També ens preocupa que es creï una referència a requisits especials de seguretat; una altra possible ar-bitrarietat. I el que ja és sorprenent és que el reglament d’espectacles entri pel que fa a valoracions culturals dels espectacles. Home, parlar de la qualitat en matè-ria d’activitat d’espectacles a través d’etiquetes és cre-ar una indefinició i una inseguretat, i no creiem que sigui la funció d’aquesta llei.

I, en aquest sentit, hi ha una cosa que voldríem refe-renciar, i és, per exemple, el cas de l’article 22, «Com-petències administratives d’intervenció». Tant a la Generalitat com als ajuntaments, en l’àmbit de les se-ves competències se’ls atribueixen les competències administratives per inspeccionar i sancionar –sem-pre sancionar– i també per poder ser titulars d’esta-bliments oberts al públic, explotadors o organitzadors d’activitats d’espectacles públics i recreatives. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Acabo. Aquest gremi es pregunta qui inspeccionarà i sancionarà els organismes públics com a titulars d’establiments o organitzacions d’ac-tivitats? Les administracions són un dels principals empresaris d’espectacles, i les administracions públi-ques fan en moltes ocasions competència deslleial a les sales de cinema, oferint la mateixa o similar pro-gramació, moltes vegades de manera gratuïta. La Llei de cinema els ho prohibeix relativament, però no es contemplen sancions.

Aquest tractament diferencial també es posa en relleu a l’article 28, que eximeix els establiments de titulari-tat pública i les activitats d’espectacles públics i recre-atives organitzades per l’Administració dels règims de comunicació, llicència o autorització. I nosaltres cre-iem que haurien de tenir uns requeriments idèntics als de les empreses de titularitat privada.

Moltes gràcies per la seva atenció.

El president

Moltes gràcies, senyor Tarrazón.

Compareixençad’una representació de la Federació Catalana de Societats Musicals amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01180/10)

A continuació, té la paraula el senyor Parés.

Josep Parés Estil·les (president de la Federació Catalana de Societats Musicals)

Bé, gràcies, president. Diputats, diputades, acompa-nyants i amics, en primer lloc volem agrair la possibi-litat que ens heu ofert per fer-vos arribar les nostres in-quietuds i preocupacions, entre d’altres, per la inclusió, en la regulació de les activitats d’espectacles públics

i recreatius, de les activitats que realitzem des de la Federació Catalana de Societats Musicals i des de les seves associacions musicals arreu del nostre país. Cal dir que la nostra activitat com a bandes de música, va des d’una vessant simfònica, que porta la música dels grans compositors –mestres de música clàssica, con-temporània, pròpiament música de banda– a tots els indrets del territori, per petits que siguin, a una altra vessant, com és la música festera, doncs, amb concerts al carrer, desfilades, seguicis populars, cercaviles, et-cètera, i això per a totes les bandes de música, siguin bandes titulars simfòniques, siguin bandes juvenils, o bandes d’iniciació, moltes vegades lligades a la forma-ció inicial que van rebent persones de totes les edats als nostres centres. I tot això en funció, una mica, de les formacions que cada associació pot tenir o segons la seva estructura, sense deixar, però, al marge un al-tre element, que són les activitats de les nostres es-coles de música, com a part integrant i indissoluble de les mateixes bandes.

És a dir, som subjectes actius del món cultural des de la vessant popular i tradicional, de forma estricta-ment amateur. No som professionals ni tenim ànim de lucre. I per aquest motiu entenem que no hem de ser incloses ni s’han de regular les nostres activitats culturals amb les mateixes normes i regles que les es-trictament empresarials o lucratives que es regulen en aquest avantprojecte, ja que, en cas contrari, nosal-tres entenem que es distorsionaria totalment la reali-tat. Ho repeteixo: tota aquesta regulació normativa es fonamenta en una activitat empresarial amb marcat caràcter mercantil, tal com permanentment es fa re-ferència al mateix avantprojecte de llei. Així es par-la d’«establiments», dels «explotadors de negoci», dels «espectacles públics». I al final fa la impressió que es posa amb calçador «altres activitats», com són les que en l’àmbit social o de cultura popular ens ocupen a nosaltres.

D’aquesta manera, ja en el preàmbul podem llegir tres o quatre pinzellades –l’apartat 3–: «Aquesta llei vol or-denar el sector d’acord amb les exigències provinents de simplificacions administratives i altres.» Però hi ha un sector. És clar que nosaltres no tenim res a veu-re amb el sector anomenat i definit d’«espectacles pú-blics» –és que no hi tenim res a veure–, on podem tro-bar..., i ho dic així perquè vinc d’un territori on tenim Port Aventura, el Cirque du Soleil o les actuacions mu-sicals del Palau Sant Jordi, fins i tot l’avui anomenat Barcelona World, amb casinos, bingos i altres. Tot això ens posa..., la llei ens situa a nosaltres al bell mig.

Tanmateix, si seguim llegint una mica –al mateix pre-àmbul, eh?–, doncs, es parla d’«assolir una interven-ció administrativa mínima i proporcional amb les fi-nalitats d’interès públic per afavorir el creixement econòmic, l’ocupació, la innovació, la competitivitat, l’increment de la llibertat d’elecció dels consumidors i usuaris i l’obtenció de noves oportunitats de nego-ci». Resulta obvi que les bandes de música, la Federa-ció Catalana de Bandes de Música, quan participa a la festa o forma part de la mateixa festa..., no som agents de l’activitat econòmica en el sentit que proposa la llei –no ho som–, més aviat estem patint els efectes nega-



tius de la inactivitat a vegades del sector públic o pri-vat en matèria cultural en general.

Però si fem un pas més, a l’apartat cinquè del mateix preàmbul diu que «en definitiva, aquesta llei pretén aplicar al sector de l’oci els canvis obrats i tal». Ho afirmem; realment ho podem fer i ho fem: afirmem ta-xativament que no en formem part, de l’anomenat sec-tor de l’oci, i menys tal com ho preveu la llei o tal com ho estableix aquest projecte de llei. Cal dir que a cap país d’Europa, contràriament al que es fa esment en el text, ni les bandes de música ni les associacions cultu-rals sense ànim de lucre formen part de cap altra àrea o sector que no sigui el cultural –però el cultural en majúscules–; això és el que nosaltres entenem.

Entrant a la valoració de l’articulat, volem remarcar que no podem negar –ni ho fem; ans al contrari– que aquesta regulació sigui interessant i fins i tot necessà-ria per a les activitats que regula de forma específica i amb tot luxe de detalls, però no es pot aplicar a tot un sector de la societat que de forma altruista es dedica a mantenir viva i intenta potenciar la cultura popular, que, tal com el seu nom ens diu, és una cultura del po-ble i per al poble, i es realitza habitualment junt amb el poble, i moltes vegades en espais públics, per tant en espais del poble. No som ni empreses, ni negocis, ni establiments, ni cap altra forma mercantil d’activitat econòmica. Senyors i senyores, som el que som, agents de la cultura popular del nostre país, no una altra cosa. Per això en el seu moment vàrem formular al-legacions a l’articulat de l’avantprojecte en el marc del tràmit d’audiència previst en l’ordenament administra-tiu, que varen ser desestimades en la seva totalitat per la Direcció General d’Administració de Seguretat en base als següents raonaments, que intentarem relatar expressament per situar ben bé on ens trobem.

Ens diuen: «S’ha de manifestar que les bandes de mú-sica estan excloses de l’àmbit d’aplicació de l’avant-projecte de llei, atès que aquest regula el règim jurídic i la intervenció administrativa aplicable a les activi-tats d’espectacles públics i recreatives incloses en el catàleg establert per reglament –el catàleg aquest, no el de festes, el del reglament de la mateixa llei–, ai-xí com els establiments i els espais oberts al públic on aquestes activitats es duen a terme, però no regula específicament l’activitat de les bandes de música, ai-xí com no regula l’activitat de les companyies de tea-tre, dels actors, artistes o músics, als quals se’ls aplica la normativa expressa en matèria d’artistes, intèrprets o executants. En aquest sentit, s’entén per espectacle públic els cinematogràfics, teatrals i musicals, com a activitats a les quals s’aplica l’avantprojecte; així ma-teix s’aplicarà a les activitats recreatives enteses com a activitats musicals, és a dir, discoteques, bars mu-sicals, etcètera. Per tant, una banda de música no en-trarà dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest avantprojecte per si mateixa, atès que no és competència d’aquest departament, sinó que únicament si es realitza una ac-tuació en directe a l’interior d’un establiment del nos-tre catàleg, el titular d’aquest establiment haurà de fer la comunicació a l’ajuntament corresponent, però que en res afecta el grup de música.

»D’altra banda» –acaben– «pel que fa a l’al·legació consistent en el fet que s’exclogui del futur reglament les bandes de música» –que era un altre dels elements que nosaltres incorporàvem a les nostres al·legacions, que s’hi fa referència a l’article 3.1 de l’avantprojec-te– «hem de manifestar que, malgrat que aquesta pro-posta es fa amb relació al futur reglament, tenint en compte el sentit d’aquest avantprojecte, es tindrà en compte en la seva redacció.»

L’argumentari, tot aquest argumentari d’aquesta res-posta resulta o va resultar d’entrada clarificador pel que feia o fa a alguns dels temors o recances que te-níem. Però continuem creient que el més senzill seria excloure expressament de l’àmbit d’aplicació de la llei no les bandes de música, com alguna vegada es diu, com un sector o una activitat concreta, sinó a tots els col·lectius de cultura popular, i així no hi podria ha-ver per part de ningú –ni responsables administratius, ni institucions, ni organismes– cap altra interpretació de la normativa. Continuem pensant i reiterant que, tot i les explicacions i arguments que ens han tramès, quan entri en vigor la norma, si no es modifica dona-rà peu a diferents lectures i interpretacions que gene-raran, segur, diferents criteris d’aplicació de la norma en funció dels diferents responsables administratius o estaments. I per això us reiterem la nostra proposta ra-onada per tal d’excloure expressament, em repeteixo, de l’àmbit d’aplicació de la llei, els col·lectius de cultu-ra popular.

Sí que us volem dir, i ho reiterem, que valorem po-sitivament que en l’àmbit d’aplicació no s’hi inclo-guin aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, que és un altre. El reconeixement més absolut a aquesta ex-clusió. Dins de les festes catalogades, s’hi troben ac-tivitats de cultura popular que per si mateixes també es celebren, en moltes ocasions, al marge de la cober-tura d’una festa declarada i reconeguda dins del catà-leg. Us vull posar un exemple que crec clarificador. Jo vinc de Tarragona, d’acord? I amb la referència al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya 36.094 fi-gura: «Tarragona. Santa Tecla. Seguici popular. 23 de setembre. Cercavila.» Doncs, bé, la Banda Unió Musi-cal de Tarragona, que és una de les nostres bandes del territori, què està fent? Com que forma part del que és la festa, doncs, està exclosa d’aplicació de la llei, però si l’endemà fem el mateix a la Rambla, llavors sí. Això ens sembla una mica fora de lloc. El mateix passa amb Sant Magí. Però és que a més ho trobem a Amposta, a Benissanet, a Lleida, a Alcanar, etcètera, és a dir, en quantitats i quantitats de pobles i ciutats del país. Em permeteu un minut? (Veus de fons.) Gràcies.

El resultat és que aquestes activitats, i segons la seva tipologia, doncs, poden considerar-se festivals; que no hi estem d’acord, tal com algú ha afirmat des d’aquesta tribuna, també, des de la Direcció General de Cultura Popular. Nosaltres entenem que no. I, per tant, segons la terminologia que fem servir o emprada poden ser considerades activitats de risc quan en realitat no ho són. Així, al mateix article 3, en l’apartat 4.f, exclusió de l’àmbit d’aplicació concreta «qualsevol acte o cele-bració que no es troba inclòs al catàleg establert per



reglament», considerant que fa referència al catàleg que parla l’apartat 1 del mateix article 3, que és el que podria incloure les consideracions que els estem fent.

Per finalitzar, i concretant tot el que hem dit, des de la Federació Catalana de Societats Musicals proposem que s’incorpori un nou punt a l’apartat 4 de l’article 3 comentat, en el següent sentit... On es digui: «Que-den excloses les activitats pròpies dels col·lectius de cultura popular.» En cas contrari, o que les dificul-tats tècniques per incorporar-ho a la llei..., us dema-nem que quedi clar que la proposta l’hauríeu de re-collir o s’hauria de recollir al mateix reglament que s’ha d’aprovar, al qual es fa referència en l’articulat de l’avantprojecte, excloent, ho repeteixo, els col·lectius de cultura popular específicament del catàleg. Cal dir que, tanmateix, la mateixa direcció general..., amb el que us he llegit heu vist que entenen que ho podrien valorar positivament. Aquesta proposta no és tan sols nostra, d’una federació, també és –els sentireu des-prés– dels companys de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, del qual formem part activa; però no tan sols de l’ens, que ens engloba a tots, sinó també d’altres federacions.

En tot cas, es van fer moltes altres al·legacions a tot l’articulat, tot i que de prosperar la nostra proposta i d’acceptar-se el contingut de tot el que hem dit en el punt anterior, no tindria cap mena de raó de ser con-siderar-les, i que ara no les repetirem, ni molt menys, perquè ja els consten a tots vostès. Però en el cas que no estimin la proposta que els hem fet, les reiterem i les posem a la seva consideració.

Restem a la seva disposició per al que considerin oportú, des de la Federació Catalana de Societats Mu-sicals, i moltes gràcies per escoltar-me.

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, senyor Parés.

Compareixençad’una representació de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01179/10)

I, a continuació, té la paraula la senyora Carmen Za-pata.

Carmen Zapata (gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya)

Gràcies. Gràcies a tots per donar-nos l’oportuni-tat d’expressar la nostra experiència empírica sobre aquesta llei.

Asacc representa els interessos de les sales de con-certs de Catalunya, al voltant de seixanta sales en tot el territori. I us volia definir què és una sala de con-certs. Una sala de concerts és una oferta multiformat de música en directe adreçada al públic general per al

seu gaudi en un context de lleure; sí, però a la vegada també és l’escenari multiformat al servei de la difusió cultural, i també és l’espai que el músic requereix per poder treballar i créixer, per donar-se a conèixer i per poder establir contacte amb el seu públic.

Sigui pel tipus d’establiment, sigui per l’activitat, aquesta llei ens toca per totes bandes. Oferim concerts que són activitat d’espectacle, també som activitat de caràcter recreatiu, som establiment de concurrència pública de caràcter fix, i també som, segons com es miri, restauració, perquè l’activitat musical pròpia-ment dita es combina sempre, com a mínim, amb un servei de bar; o sigui, tot a la vegada.

Sent així, i malgrat que la direcció general ens va avi-sar que ens havia enviat l’avantprojecte a una adreça equivocada quan el tràmit d’audiència ja s’havia aca-bat, hem pogut seguir, òbviament, amb molt interès la tramitació d’aquest projecte de llei, amb l’esperan-ça de veure solucionats els problemes i destravats els obstacles a l’activitat que les sales de concerts de Ca-talunya arrosseguen des de la legislació anterior.

De moment, els problemes no estan resolts, en aquest projecte de llei, per molt carregat que estigui de bones intencions, que hi són. L’activitat de les sales de con-certs és prou important perquè les nostres preocupa-cions siguin preses seriosament. Però no només amb les intencions, les necessitats han de ser ateses en l’ar-ticulat de la llei, en el seu desplegament reglamentari i en la seva aplicació per l’Administració autonòmica i local. Es tracta d’un problema de fons i de mentalitat, i si això no s’entén, creiem que serà molt difícil avan-çar.

Anem per parts. Les bones intencions de la nova llei. El preàmbul del projecte diu: «Aquesta llei vol orde-nar el sector d’acord amb les exigències provinents dels principis de mínima intervenció i de simplifica-ció administrativa, etcètera, d’una manera plena i sa-tisfactòria.» També diu, en teòrica congruència amb la Directiva europea de serveis, que el mercat únic és pilar bàsic de la construcció europea, i que l’asso-liment d’una intervenció administrativa mínima i la simplificació administrativa «es consideren essenci-als per afavorir el creixement econòmic, l’ocupació, la innovació, la competitivitat, l’increment de la llibertat d’elecció dels consumidors i usuaris i l’obtenció de no-ves oportunitats de negoci per a les empreses».

Si ens quedem amb aquest missatge: afavorir, innovar, competitivitat, increment de la llibertat d’elecció, si aquest és l’objectiu de la llei, les sales de concerts de Catalunya estem d’enhorabona, sembla que sí que ens prenen seriosament en el preàmbul i així ho confirma quan diu: «Pel que fa a les activitats d’espectacles i de caràcter recreatiu, ens trobem sense cap mena de dub-te davant d’un sector de gran importància econòmica i social. Per tal d’incentivar el seu creixement, cal proce-dir a una ordenació moderna del sector, la qual promogui la iniciativa particular, fent-la, en tot cas, compati-ble amb les exigències de l’interès general.»

No obstant, tot i el reconeixement de la importància econòmica i social del sector, i malgrat que la Unió Europea imposa instaurar mesures adreçades al pro-



grés econòmic, les funcions de la Direcció General d’Administració de Seguretat que s’ocupa d’aquesta matèria –o sigui, Interior– ens fan dubtar de la finali-tat de la llei. El dubte és: vol en veritat l’Administració encarregada de garantir la seguretat a Catalunya pro-moure la iniciativa particular en el sector de les acti-vitats d’espectacles i recreatives? A priori, el foment d’aquesta activitat ens sembla una tasca més adequa-da per a departaments sensibles a les necessitats del sector, com podria ser Empresa i Ocupació, o lleure i cultura, raó per la qual veuríem coherent un traspàs de competències a favor d’aquests departaments, com va fer Anglaterra, per exemple, l’any 2005; i els suggerei-xo que mirin el vídeo que l’alcalde de Londres va pen-jar fa uns dies a YouTube per entendre la importància de les sales de música. Res impediria, si fos així, la in-tervenció complementària o les directrius dels depar-taments d’Interior, Medi Ambient i de qualsevol altre en funcions sobre matèries i incidents per garantir la compatibilitat de la nostra activitat amb la resta d’inte-ressos a protegir.

En qualsevol cas, per incentivar el creixement econò-mic del sector, cal que es desfacin els obstacles nor-matius i administratius injustificats amb un marc le-gal que garanteixi el desenvolupament de l’activitat. Com? Ja hem esmentat que cal, primer de tot, un can-vi de mentalitat: no regulin ni classifiquin tant; no ofeguin l’empresari amb excessives responsabilitats; siguin flexibles, més enllà del sistema de permisos; apliquin el principi bàsic de proporcionalitat en totes les fases de la intervenció de l’activitat, des de la regu-lació fins a la incoació del procediment sancionador. La llei ha de servir per establir els principis i criteris objectius, dins d’un marc de garanties legals, també, i especialment per al responsable de la iniciativa econò-mica, després de la tasca administrativa de comprovar si l’activitat de la sala no incideix negativament sobre la resta de béns a protegir. Recolzin l’activitat, o al-menys deixin que l’activitat existeixi, es desenvolupi i creixi en benefici de l’interès particular i en benefi-ci de l’interès general. I molt important: facin complir aquests criteris i principis a l’Administració local, per-què, si no, la llei no serviria de res.

Centrem-nos un moment en les competències citades al projecte. Prevenció i extinció d’incendis i protecció civil –article 132.1–, salut pública –article 162–, segu-retat pública i seguretat privada –article 163–, i tot ai-xò «sense oblidar, a més» –diu el preàmbul– «l’exis-tència de títols competencials diversos sobre un ampli conjunt de matèries relacionades amb les activitats d’espectacles i recreatives, com són el consum, el me-di ambient, l’urbanisme i l’ordenació del territori i la protecció dels menors».

És en el com les competències esmentades s’utilitzen per justificar l’ordenació d’aquesta matèria on nosal-tres identifiquem l’origen de les problemàtiques que afecten les sales de concerts de Catalunya. I això no vol dir que considerem que no són aspectes prou relle-vants. Ho són i molt. Però s’utilitzen tan genèricament i per justificar tanta regulació o, en el cas d’urbanis-me, per justificar impediments absoluts de tan ampli espectre, que el resultat és frenar l’activitat que teò-

ricament es pretenia promoure; una activitat que, al-menys en el cas de les sales de concerts, pel seu múl-tiple vessant social, econòmic i cultural, representa també un interès general a protegir. El consumidor, el medi ambient, l’entorn urbà i el menor disposen de les seves pròpies lleis de protecció específiques, l’in-compliment de les quals ja comporta responsabilitat i sanció, a part de les corresponents accions judicials, civils i penals que es puguin instar contra l’infractor.

Donin, si us plau, un cop d’ull a l’article 5 del projecte de llei, «Drets i obligacions dels titulars dels establi-ments explotadors i organitzadors de les activitats». És a dir, drets i obligacions de l’empresari que té la inici-ativa econòmica que aquesta llei vol promoure. Tenim un primer epígraf de drets, el 5.1, amb cinc apartats, dels quals tres són obvietats innecessàries, drets ja re-coneguts amb caràcter general per l’ordenament jurí-dic. I ara, si us plau, l’epígraf 5.2, de les obligacions de l’empresari. Tenim vint-i-sis obligacions, una per a cada lletra de l’abecedari; no en tenim més perquè no tenim «enya» en català. Més obligacions, més infrac-cions, més sancions; sancions que s’acumulen a les previstes a la normativa sectorial sobre protecció del menor, del consumidor, de la publicitat, el medi ambi-ent, etcètera, i més diners per a les arques públiques. Ni totes aquestes obligacions estan justificades, ni són compatibles, ni la llei ens dóna el marc de garanties legals mínimes per poder defensar-nos quan algú ens imputi incompliment d’aquestes obligacions.

Els titulars de les sales de concerts mantenen amb aquesta llei problemes seriosos i concrets sobre qües-tions com la responsabilitat per conductes incíviques a l’exterior del local, on el titular no té cap mena de con-trol ni influència; no poder decidir, segons criteri pro-pi, sobre l’accés dels menors als concerts, quan l’orga-nitzador o el titular és qui millor coneix la idoneïtat o no-idoneïtat de l’activitat per a aquest tipus de pú-blic. No podem estar obligats per llei a admetre l’ac-cés del menor de setze anys acompanyat a un concert, garantir al mateix temps la seva protecció i carregar, a sobre, amb la responsabilitat per qualsevol incidència que es pugui produir estant-hi present el menor. Són tots els concerts adequats per a menors? La resposta és no. És un avenç i una excel·lent oportunitat que els menors, els joves, puguin accedir a les sales de con-certs, però cal protegir-los i protegir els organitzadors de la inseguretat jurídica en casos en què el llenguat-ge, les imatges o altres continguts estiguin en contra-dicció amb les lleis de protecció del menor.

Tinc temps per..., me’n queda una miqueta? Tres mi-nuts? (Veus de fons.) Bé, intento ser breu.

El problema del titular i responsable de l’activitat, que no pot defensar els seus interessos legítims i els seus drets adquirits en un procediment amb mínimes ga-ranties de seguretat jurídica quan l’Administració lo-cal decideix reduir l’horari de l’activitat i, en canvi, aquesta, l’Administració, pot fer i desfer sense acredi-tar la raó de la seva decisió, fins i tot quan la reducció horària pot suposar pèrdues del 70 per cent del rendi-ment empresarial; la prohibició indefinida de tots els usos recreatius en bloc a determinades zones, subjec-tant l’emplaçament d’una activitat musical a la inver-



sió privada, en un pla de reforma en base a normes urbanístiques obsoletes o especulatives, o basades en criteris de política econòmica i/o política de populari-tat dels ajuntaments i dels districtes; el cost no amor-titzat derivat de mantenir les instal·lacions i el personal requerit reglamentàriament en funció de l’aforament del local, també els dies fixos de menor afluència de públic –cal flexibilitzar les obligacions de seguretat en funció de l’ocupació real de les sales en moment de crisi. El projecte de llei no es preocupa gens d’aques-tes qüestions. En canvi, sí que considera important re-collir el dret de l’usuari d’una sala de concerts a rebre un tracte respectuós del titular de l’establiment. Bé, molt moderna, aquesta llei, veritablement.

Per molt simplificat que esdevingui el règim d’au-toritzar les activitats recreatives, de res serveix si el projecte de llei abusa de l’interès general fent-lo ser-vir de pretext per justificar altres formes d’intervenció administrativa sobre l’activitat, ja sigui per imposar més obligacions al titular de l’establiment, per exigir el compliment de costosos requisits tècnics, certifica-cions i adequacions que agreugen la càrrega de l’ad-ministrat, ja sigui per tipificar cada cop més conductes infractores, és a dir, més conductes subjectes a sanció i més responsabilitat per al titular de l’activitat; un ti-tular responsable, que és també, no ho oblidem, titular de drets tan essencials com el dret constitucional a la llibertat d’empresa.

I no oblidem tampoc que l’emprenedor, prestador de serveis d’aquest sector socialment i econòmicament tan important, la iniciativa econòmica del qual calia protegir i promoure en el context del mercat europeu únic de serveis, pilar bàsic de la construcció europea, o això ens diu la llei..., aquí ni mínima intervenció, ni molt menys encara promoció de la iniciativa particular en el sector dels espectacles i les activitats recreatives. En canvi, curiosament, quan l’activitat és d’iniciativa pública, llavors sí que sobtadament els restants béns comuns a protegir –el medi ambient, la seguretat, l’en-torn urbà, el civisme, els veïns, etcètera– entren au-tomàticament en equilibri d’interessos amb l’activitat musical que promou l’Administració, justificant l’ex-cepció a la regla general, sigui aquesta de permís, de límit o de prohibició de l’activitat.

Les competències dels ajuntaments en planificació ur-banística –només amb aquesta qüestió ja tindríem per a un llarg debat: l’urbanisme i l’ordenació del territo-ri– és interès general o és la panacea administrativa per prohibir usos recreatius i així prevenir conflictes d’interessos? Es tracta de promoure la iniciativa priva-da en el sector recreatiu de la música per fer-la com-patible amb els interessos generals, o es tracta d’im-pedir l’activitat per evitar potencials queixes de veïns? Des de l’Asacc podem afirmar amb base empírica que, en alguns ajuntaments de Catalunya i alguns districtes de Barcelona, la planificació urbanística és utilitza-da per treure’s de sobre un problema. L’argument que ens han donat és fàcil d’entendre: si prohibim les ac-tivitats recreatives associades normalment a un hora-ri nocturn, no tindrem queixes de veïns a la zona i no haurem d’activar el servei públic de vigilància noctur-na; ens avancem al problema i quan remunti la crisi i

vinguin més veïns al barri ja no tindrem l’activitat. Si per a alguna cosa ha de servir aquesta llei hauria de ser, en congruència amb el dret europeu, per garantir que només una raó imperiosa d’interès general pugui efectivament impedir el lliure establiment i desenvo-lupament de l’activitat econòmica de serveis d’inicia-tiva privada.

El lleure i el turisme, aquestes també són competèn-cies exclusives de la Generalitat esmentades en el pre-àmbul. Se suposa que lleure i turisme justificarien en positiu una regulació que, ja ho hem vist, es proposa a la promoció del sector econòmic de l’espectacle.

A propòsit de la cultura. La música en directe, a més de ser socialment i econòmicament important en tant que activitat de lleure, com ja reconeix el projecte de llei, representa també un actiu cultural del qual tots som beneficiaris, precisament pel seu vessant cultural, la sala de concerts es diferencia objectivament d’altres activitats recreatives com són els karaokes, els establi-ments d’activitat sexual o les discoteques a l’ús, que ofereixen serveis i productes diferents, però que estan subjectes a la mateixa llei que les sales de concerts; quan es limiten aquestes activitats, no ens adonem que també s’estan limitant les activitats de les sales de concerts.

Respecte als grans equipaments culturals i esportius, les sales de concerts, gràcies a la diversitat de formes i continguts, apropen la cultura musical a un públic més ampli i heterogeni; la sala és l’espai on els grups ex-hibeixen les seves creacions, on mesuren les primeres reaccions del públic, el lloc que segueix al local d’as-saig i el pas previ a festivals i gires per grans equipa-ments, com poden ser el Palau de la Música, el Liceu o el Palau Sant Jordi. L’empresari de la sala de con-certs inverteix constantment en equipament; es consi-deren, les sales catalanes, entre les millors equipades tecnològicament del món –i no ho diem nosaltres, ho diuen els artistes que toquen a les nostres sales. Inver-teixen en la programació musical que després nodreix el cartell d’esdeveniments populars organitzats i pro-moguts per l’Administració pública, com ara les festes majors, els festivals, sigui el BAM, la Mercè –i ja aca-bo–, etcètera.

Bé, volia llegir una cita del conseller Mascarell, fa uns dies, però és una mica llarga. En qualsevol cas, els passaré la meva intervenció per escrit i una sèrie de propostes.

Com a conclusió: les activitats recreatives musicals d’iniciativa privada continuen sent vistes i tractades pel legislador català i pels serveis tècnics de l’Admi-nistració com una amenaça i una font de conflictes. En la ponderació d’interessos que fa l’Administració competent sobre aquesta matèria, sempre fa prevaldre, com a criteri general –menys quan l’organització és l’Ajuntament, evidentment–, l’interès que hi ha a l’al-tra banda de l’activitat. Això, tot i entenent les funci-ons de seguretat que té assumides estatutàriament la conselleria d’Interior, en cap cas és coherent amb les intencions de promoure el creixement del sector pre-dicades al preàmbul de la llei i la Directiva europea de serveis.



Cal que els departaments de Cultura i Empresa s’im-pliquin en la protecció de la nostra activitat; si no és assumint directament les competències d’ordenació de l’activitat, introduint mesures efectives de protecció i impulsant una política regulada d’aplicació comple-mentària que promogui les sales de concerts en tant que iniciativa econòmica i cultural, distingint-se de les altres activitats amb una funció merament recrea-tiva. Els recomano que mirin el vídeo que els he citat abans, o l’exemple d’Holanda, on existeix una política específica per a les anomenades Horeca culturals, que preveu excepcions a les limitacions d’usos recreatius i de restauració per a aquelles activitats com les sales de concerts, on l’aspecte recreatiu i de restauració es-tà combinat amb continguts culturals. Si no revertim aquesta situació, evidentment hi perdrem tots.

Gràcies per la seva atenció, i perdó pel discurs tan llarg.

El president

Moltes gràcies, senyora Zapata. Passem al torn dels grups parlamentaris perquè formulin les preguntes o consideracions que estimin oportunes.

En primer lloc, té la paraula, en nom del Grup Par-lamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada senyora Gemma Calvet.


Gràcies a tots tres, amb les seves diverses visions, no sempre coincidents, sobre la llei. I tractaré, amb aquest breu torn d’intervenció, de condensar alguna de les qüestions que nosaltres ens plantegem després d’escoltar-los, amb relació a la possibilitat d’integrar aquests suggeriments en les esmenes o no, si en com-partim els plantejaments.

Començaré per la darrera intervenció, la senyora Za-pata, atès que l’altra té algunes coincidències i són, em sembla, bastant diferents. Miri, nosaltres estem d’acord que la burocràcia no pot ser un impediment, i a facilitar al màxim, des del punt de vista de la res-ponsabilitat pública..., facilitar i premiar l’esforç eco-nòmic que fan els empresaris i els emprenedors en la dinamització de l’economia productiva vinculada a la cultura, en aquest cas a les sales de concerts, que vostè en representa aquesta federació. Estem total-ment d’acord en això i, per tant, tractarem de reorien-tar la regulació en aquesta línia.

També li he de dir que no estem d’acord que la direc-tiva de serveis sigui el tot de les polítiques públiques europees. Nosaltres som crítics amb algun dels contin-guts de la directiva de serveis; sabem que és un plan-tejament marc, però que conviu amb altres directives. I, per tant, el nostre plantejament no és –i en aquest sentit discrepem de l’exposició de motius de la llei– fer un tot d’aquesta directiva que justifiqui un nivell de flexibilització i de liberalització que dilueixi garanties com les dels drets del consumidor, les del control de la seguretat i també sobretot la dinamització, des del punt de vista de la intervenció pública, de determinats sectors culturals que són menys competitius econòmi-

cament, però que han de ser protegits. Per tant, és en aquest equilibri on intentarem inserir algun dels sug-geriments, però també tenint com a punt de partida aquesta discrepància d’enfocament.

D’altra banda, vostè ha plantejat alguna qüestió vincu-lada a aquest equilibri entre el sector públic i el sec-tor privat quant a les exigències. Clar, jo penso que una de les justificacions que fa la llei o que justifica aquesta regulació és que, efectivament, l’obligació de l’Administració, quan és ella la titular i la capdavan-tera del negoci, per dir-ho així, o de l’activitat cultu-ral, ja parteix d’una obligatorietat prèvia a fer ús de tota la normativa en matèria de seguretat i d’exigènci-es de so i de garanties de l’aforament; per tant, ja ho té incorporat en la seva pròpia normativa. Aquí el que s’incorpora és el plus d’exigència al sector privat per-què no té aquest recorregut previ que està situat en la seu pública. Em sembla que aquesta és l’explicació i, per tant, no compartiríem aquest plantejament que hi ha un desequilibri d’exigències. Em sembla que aquí el que es busca..., una congruència entre com es fan les coses. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)

Vaig avançant. Què eren, dos minuts, avui?

El president

No, tres.


Ah, tres. N’han passat tres, ja? (Veus de fons.) Doncs, llavors encara en necessito un i mig o dos per a la resta.

El president

Ho deixem en un i mig.


Un i mig. D’acord, president, gràcies. Per tant, el te-ma de la planificació urbanística..., nosaltres aquí tam-bé tractarem de ressituar-ho, però pensi que hi ha tot l’abocament del dret al descans, que per nosaltres sí que és un interès o una raó imperiosa d’interès gene-ral, i que sí que entraria en aquesta... (Veus de fons.) I, per tant, sí que entraria dintre d’aquesta necessitat de construir aquest equilibri. Però de tota manera mi-rarem bé els seus suggeriments.

Pel que fa al senyor Tarrazón i al senyor Parés, al que representen, bé, nosaltres ens hem quedat amb dues idees clares que hem de revisar. Una és la necessitat d’incorporar al redactat una ponderació més focalit-zada d’algunes activitats que representen, no fer una regulació genèrica. I, per tant, segurament es podria introduir en algun dels articles aquesta ponderació sectorialitzada per als sectors que representen. Tam-bé és una preocupació nostra i del grup –i per això es va debatre si això corresponia a Interior o a Cultura– tot l’impacte que en termes culturals comporta aques-ta norma. Per tant, estem estudiant bé l’articulat per incorporar aquesta obligació, des del sector públic,



de garantir, en moments tan dramàtics com la puja-da d’un 21 per cent de l’IVA, que la cultura no es vegi més castigada del que ho està sent ja amb normatives com aquesta.

Per tant, els assegurem..., i, en aquest sentit, els con-videm que en aquest àmbit, en l’àmbit de tot el que representa la promoció de la cultura i la garantia de l’exercici de la cultura a través de la normativa, ens puguin fer arribar..., si ho tenen en l’articulat concret, en aquesta línia que jo introdueixo, que és sectorialit-zació, focalització i promoció i protecció de la cultu-ra, doncs, perquè hi ha evidentment, per raons de de-manda, desequilibris, eh?..., perquè hi han demandes de desequilibri respecte d’una oferta o d’una altra, i també per raons òbviament d’obligació dels poders públics a garantir la cultura com a eix vertebral d’una societat desenvolupada. I, per tant, en aquest sentit, sí que els agrairíem que ens aportessin els seus sugge-riments, amb aquest tractament diferenciat i amb el plantejament que vostè ha fet també de l’exclusió de col·lectius de cultura popular, que podem coincidir-hi.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari Socialista, el diputat senyor Cristòfol Gi-meno.


Gràcies, president. Gràcies també a tots els comparei-xents –el senyor Tarrazón, el senyor Parés i la senyora Zapata– per les seves explicacions, extenses o no, però que, vull dir, des del seu punt de vista, doncs, traslla-den, com hem dit abans, les diferents sensibilitats, les diferents peculiaritats de cada intervinent. Per tant, és a dir, insisteixo en el fet aquest que serà complicat, en una mateixa llei, intentar incorporar totes aquestes sensibilitats, però hem d’intentar fer de les seves apor-tacions i del treball que fem des dels grups parlamen-taris..., millorar amb les esmenes que siguin necessà-ries aquest articulat.

Jo aniré concret a preguntes, perquè crec que, una mi-ca, les posicions les anirem matisant sobre la marxa, i més que estar a favor o en contra d’algunes de les ob-servacions que han fet, intentaré ser concret amb al-gunes preguntes.

El senyor Tarrazón, i serviria també una mica per a la senyora Zapata..., és a dir, en la llei s’intenta..., a part del principi de simplificació administrativa i mínima intervenció, intentar preveure que aquest oci al qual tots tenim dret, aquest oci que cada vegada demana més la ciutadania, el puguem..., es pugui fer amb seguretat, aquest oci es pugui fer en termes del menys risc possible. I, en aquest sentit, la llei inten-ta..., a través de paràmetres –de superfícies, d’usuaris, d’espectadors–, diguéssim, d’aquests centres, intenta objectivar-ho. Una de les preguntes que els faria..., és a dir, creuen que hi hauria alguns altres paràmetres més adients, més correctes per intentar..., aquest risc i

aquesta probabilitat de risc, que la podríem objectivar d’una manera més concreta?

I pel que fa referència també al senyor Tarrazón, per-què n’ha fet una mica..., una mica, ho ha apuntat, el tema de..., aquesta referència que feia a les entrades de caràcter tecnològic. També ens agradaria la seva opinió –i la de la senyora Zapata també–, bàsicament perquè després també avui tindrem una compareixen-ça, del debat que hi ha, en un d’aquests articles de la llei, pel que fa referència a la venda d’entrades online i a la revenda d’entrades. Una mica, com creuen que podríem matisar i millorar aquest articulat que regula aquesta venda d’entrades, que ha generat a les xarxes socials un cert rebombori.

Per al senyor Parés..., coincidència pel que fa a tota l’explicació general. I nosaltres, el nostre grup també en el seu moment es va entrevistar amb els represen-tants de l’ens cultural que representa, d’alguna mane-ra, totes les associacions culturals i musicals. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Aniré acabant, president. Però és evi-dent que hem de veure, aquestes propostes que vostè planteja, de quina manera les podem incorporar.

Dues preguntes molt concretes. Si entenem que aques-ta proposta que vostè ens fa, d’excloure els col·lectius de cultura popular..., doncs, ho acceptéssim tal qual –des del desconeixement, i ho sento, potser hi ha algu-na part que ho regula–, seríem capaços d’establir-los, els col·lectius de cultura popular? Estan establerts? Es-tan definits? Estan concretats? O ens trobaríem que associacions que potser no tenen..., alguns, alguna part de la societat no els consideraria cultura popular i després ells hi voldrien ser? Aquesta pregunta.

I segona, al senyor Parés. De les entitats, associacions musicals que poden disposar de locals, com veuen, com valoren aquesta disposició addicional segona que dóna el termini d’un any en aquest procés d’adaptació progressiu a la llei d’aquests establiments, i la impos-sibilitat, en alguns casos, d’alguns d’aquests equipa-ments, per la seva situació centenària o per les seves condicions arquitectòniques.

I bàsicament aquestes serien preguntes que ja he fet també a la senyora Zapata i, en tot cas, serveixen una mica per a tots.

I agrair-los, com dic, les seves explicacions i que ens facin arribar les seves intervencions, perquè així ho analitzarem amb més detall.


El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, el dipu-tat senyor Santi Rodríguez.


Gràcies, president. En primer lloc, agrair les interven-cions i disculpar..., no he pogut sentir la intervenció del senyor Tarrazón, tot i que m’imagino que com a



representant del Gremi d’Empresaris de Cinemes su-poso que serà una certa satisfacció el fet que el seu sector passi al règim de comunicació prèvia, cosa que no significa que no hagin de complir mesures de segu-retat. I aquest és l’element que jo crec que és impor-tant destacar d’aquesta llei.

Aquesta llei no estableix que unes activitats i altres hagin de reunir més o menys mesures de seguretat, les mesures de seguretat les han de reunir tots els esta-bliments, les han de reunir totes les activitats, ja sigui el titular públic o ja sigui privat. I dintre dels privats, ja siguin d’activitats sense ànim de lucre o activitats culturals o activitats empresarials i amb ànim de lu-cre, eh? Per tant, una cosa és les mesures de seguretat que s’han de complir, i una altra, que és la que pre-tenem regular o la que es pretén regular en aquesta llei, la intervenció administrativa, que per posar en funcionament una d’aquestes activitats o un d’aquests establiments s’han de reunir... Per tant, des d’aquest punt, sí que podem valorar, sí que podem discutir si la intervenció administrativa que es preveu en deter-minats casos és la més adequada o podria ser encara més simple i que permetés també agilitar la posada en marxa de determinades activitats.

Vaig directament a les preguntes. En tenia..., bé, tenia una petició i dues preguntes. Una de les preguntes ja l’ometo perquè l’ha formulat el senyor Gimeno, que és amb relació..., i sobretot suposo que això afecta les sa-les de concerts fonamentalment i els cinemes, que és aquesta possibilitat, que està d’alguna manera prohibi-da específicament en la llei, de la revenda telemàtica d’entrades; no professionalment, en el sentit que no es tracta que un pugui comprar un centenar d’entrades i vendre-les, sinó que jo com a client puc comprar dues entrades, pot sorgir qualsevol impediment, no hi puc assistir i decideixo vendre-les, a través de qualsevol plataforma tecnològica, a qui me les pagui, senzilla-ment. Aquesta seria una pregunta que és la que ha for-mulat el senyor Gimeno.

La petició a la senyora Zapata amb relació..., que ho podríem fer nosaltres també, eh?, i ho podríem dema-nar als serveis de la cambra, però jo crec que vostès ho deuen tenir més estudiat, que és amb relació a aquestes vint-i-sis obligacions que s’estableixen als empresaris, que n’hi han moltes que són reiteratives i és cert, pe- rò si ens en poguessin fer, allò, un esquema i dir: «Aquesta obligació ens l’imposa aquesta llei; aquesta altra obligació ens l’imposa aquesta altra llei.» Jo crec que això ens facilitaria molt la feina, especialment en uns mesos que són certament frenètics des del punt de vista legislatiu, perquè no sé si és que s’acaba la legis-latura o què, però sembla que la marxa que portem és bastant considerable.

I la pregunta que li anàvem a fer, que és un element que em sembla que no ha sortit. La llei preveu un se-gell de qualitat Q10. I aquest segell de qualitat el pre-veu en funció de paràmetres de seguretat, convivència i accessibilitat. La nostra opinió és que la seguretat, la convivència i l’accessibilitat han de ser denomina-dors comuns de tots els establiments i de totes les ac-tivitats. I, per tant, no és optatiu ser mereixedor d’un segell de qualitat, sinó que és una obligació de tots els

establiments i de totes les activitats. En canvi, sí que creiem que seria més oportú regular la qualitat dels establiments o la qualitat de les activitats per motius culturals, per motius de programació o per motius fins i tot arquitectònics de la sala en la qual es pugui des-envolupar una determinada activitat d’aquestes carac-terístiques. I això seria tot.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. En nom del Grup Parlamentari d’Ini-ciativa per Catalunya i Esquerra Unida, té la paraula el diputat senyor Jaume Bosch.


Gràcies, president. I moltes gràcies a tots tres per les seves aportacions. Hi ha hagut alguna pregunta que han fet els meus companys i que, per tant, ja no la re-petiré. Sí que volia fer un comentari, que és que tots tres sectors que avui estan aquí, tot i que són molt di-ferents entre si, des del meu punt de vista compartei-xen una cosa, que és que tenen un vessant cultural, ca-dascú diferent; fins i tot, independentment que en un cas hi hagi un legítim afany de lucre i en altres no, te-nen un vessant cultural evident, cosa que no sé trobar a les discoteques o a les sales de festa. I segurament un dels problemes d’aquesta llei i de la llei del 2009, que la vam fer quan governàvem nosaltres, és que es dóna un tractament homogeni o gairebé homogeni a situacions molt diverses, i segurament el que caldria és que anéssim pensant, en aquest país, en una llei que donés un tractament molt més global a les activitats que tenen un vessant cultural.

Dit això, jo crec que hi ha aspectes que han plante-jat, que alguns, des del meu punt de vista, són de fà-cil solució en el tema del projecte de llei; un és el que plantejava el senyor Parés. Jo crec que la solució evi-dent és que cal excloure les activitats de cultura po-pular, perquè dedueixo..., i, en tot cas, potser és una pregunta, però dedueixo que ja ho ha dit vostè, que el Catàleg del patrimoni cultural no és exhaustiu i, per tant, aquesta exclusió que fa la llei a través del catàleg aquest no inclou moltíssimes activitats i, per tant, ho hem d’ampliar segur.

Pel que fa a les altres dues activitats, evidentment és més complicat i hem de buscar més i encertar quines esmenes podem presentar. Sí que compartim amb el senyor Parés i, d’alguna manera, alguna cosa que han dit vostès. Jo crec que vostès i els diputats i diputades compartim una cosa, que és la prevenció cap al re-glament. És a dir, vostès, perquè la llei ho deixa molt obert, hi ha una quantitat importantíssima d’aspec-tes que queden en mans del reglament. I els diputats i diputades, perquè en el que podem incidir és en la llei, però en el reglament ja no hi podem incidir, perquè lò-gicament l’aplicarà el Govern de torn.

En tot cas, si em permeten, gairebé..., no sé si és una broma, però un petit comentari irònic, que és que la senyora Zapata ha fet referència que en les obligacions dels titulars s’arribava fins a la lletra zeta, fins a l’úl-



tima lletra de l’abecedari. Bé, aquesta llei, que incor-pora tots els principis de simplificació i tal, arriba fins a la lletra zeta, i l’anterior llei, titllada d’intervencio-nista, es quedava a lletra erra. És a dir, la llei simplifi-cadora ha afegit vuit lletres més a les obligacions dels titulars, cosa que no deixa de ser curiosa.

Per tant, nosaltres el que sí que atenem és, com a mis-satge fonamental, la seva especificitat cultural, cadas-cú en el seu àmbit, amb relació al que la llei pensa. I el preàmbul jo crec que és molt clar en això. És a dir, la llei està pensada per a discoteques, sales de festa i tal, tant com a àmbit de negoci, com per simplificar-los les formulacions administratives, però segurament queda molt coixa a l’hora d’atendre les diversitats de situaci-ons que tenen locals com els seus o activitats com les seves, que tenen un vessant cultural evident.

Per tant, nosaltres n’hem pres nota. Quan ens facin ar-ribar el material ens l’estudiarem a fons i ja els avan-cem que coincidim amb algunes de les esmenes que han quedat en l’aire i que nosaltres, el meu grup pre-sentarà.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Bosch. Per part del Grup Par-lamentari de Ciutadans, té la paraula el diputat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, president. Bé, moltes gràcies als com-pareixents per les seves aportacions. I dir-los que es-perem que ens facin arribar també les seves propostes concretes d’esmena i també els continguts de les expo-sicions, que han quedat una mica en l’aire perquè no s’han pogut completar.

Bé, en certa forma he recollit la idea que vostès con-sideren que hi ha una mena d’excés normatiu que els afecta directament i que hi ha també un excés d’ambi-güitat, pel que fa a la redacció, que fa veure amb preo-cupació el possible desenvolupament d’aquesta norma –el desenvolupament reglamentari–; que tingui uns efectes que hi vagin en contra fins i tot, que siguin in-congruents amb els objectius que la mateixa llei mar-ca de mínima intervenció i de simplificació adminis-trativa. Hi han referències supèrflues –ens ho han fet veure– i que no aporten absolutament res més que, potser, la possibilitat que hi hagi arbitrarietat interpre-tativa en algun moment per part de les administraci-ons que siguin responsables de la seva aplicació.

Per tant, potser és això, de les seves exposicions: la manca de seguretat jurídica que pot arribar a provo-car fins i tot aquesta llei, en unes activitats, a més, que –s’ha dit– són empresarials, sí –no en el cas de la Fe-deració Catalana de Societats Musicals, però sí les al-tres dues–, però que en tot cas estan molt directament relacionades amb la cultura..., amb l’àmbit del lleure, però amb la cultura.

Per tant, jo m’he quedat amb aquesta idea, que és pot-ser massa intervencionisme; encara que sigui una llei

que vulgui simplificar, encara es vol intervenir massa. I, en certa forma, he arribat a entendre que podia po-sar en qüestió alguns aspectes fonamentals de lliber-tat d’empresa, no?, i dins d’això, algunes d’aquestes..., aquesta llista d’obligacions, en què algunes sí que que-den absolutament fora.

I, bé, haurien d’entrar en el debat de les activitats de la cultura popular, amb quines condicions poden estar al carrer –que jo crec que han d’estar al carrer–, pe-rò també en quins moments i amb quines condicions concretes. I sobretot també l’ús de locals, que hagin de reunir unes condicions determinades. Perquè al final la música té..., a mi m’agrada moltíssim, eh?, ja li ho dic, però té un problema: que hi ha gent que, sempre que l’escolta, l’escolta com un soroll. I això és així.

I res més. Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula, finalment, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el diputat senyor Lluís Guinó.


Moltes gràcies, president. Gràcies per les seves inter-vencions, totes elles enriquidores, i d’alguna manera els convido també que ens facin arribar per escrit el contingut de la seva intervenció, per veure si podem articular esmenes al text per tal de millorar-lo, òbvi-ament, i, per altra banda, també que satisfacin míni-mament les expectatives respecte a aquesta qüestió.

Centrant-me en les intervencions específiques i parti-culars de cadascun de vostès, pel que fa als cinemes he entès..., vostè ha fet una valoració positiva del text. De fet, l’objectiu del text, encara que aparentment sembli que hi hagi més obligacions per als promotors i per al sector lúdic i musical, el cert és que la volun-tat clara d’aquest text era simplificar, facilitar les co-ses, no posar problemes i, en tot cas, que es desenvo-lupi l’activitat amb un màxim estàndard de seguretat. I això fer-ho compatible –que ja ha sortit en les seves intervencions– amb una altra qüestió transcendent, que és el dret al descans de les persones. De fet, en la intervenció del síndic ahir..., o dimarts, en aquesta mateixa sessió, el cert és que va posar sobre la taula una problemàtica habitual i molt coincident els darrers temps, i és que rep, com a síndic, moltíssimes quei-xes vinculades a aquesta mena de col·lisió entre el dret a desenvolupar activitat cultural i activitat musical en determinades hores i, evidentment, el dret a descans que té la gent. Però, en tot cas, aquesta llei el que pre-tenia era intentar equilibrar aquests dos drets i fer-los factibles de forma ben equilibrada.

Hi ha una qüestió que també han posat sobre la tau-la altres compareixents, i és el que té a veure amb la qüestió de la cultura popular. És a dir, és possible que, d’acord amb les seves intervencions i amb alguna altra que s’ha portat a terme en aquesta comissió, l’article 3, quan defineix l’àmbit d’actuació d’aquesta llei, no si-gui prou concret o, d’alguna manera, no s’hagi traslla-dat normativament el que era l’esperit d’aquesta llei.



És a dir, crec francament que la direcció general, quan planteja inicialment aquest text, té en compte, per òb-via, la preponderància i la importància de la cultura popular del país –aquest és un país que no s’entén sen-se precisament aquesta cultura popular– i, per tant, es va intentar amb aquestes excepcions, d’alguna mane-ra, de forma exhaustiva resoldre aquesta problemàtica. És cert que, d’acord amb el que vostès plantegen, no s’ha aconseguit exactament aquest objectiu i, per tant, d’alguna manera també defensem que la cultura popu-lar tingui un àmbit de protecció, que la cultura popular d’alguna manera no sofreixi les exigències d’aquest text, i és possible que, més enllà del Catàleg de patri-moni festiu, s’hagin d’incorporar algunes manifestaci-ons de cultura popular que no estan incloses. Per tant, d’alguna manera, veiem amb bons ulls aquesta seva aportació.

I en darrer terme i pel que fa a les sales de concerts, el cert és que m’ha fet la sensació –i ja acabo, president– que tenen moltes coses pendents amb l’Administració. I com que tenen moltes coses pendents, jo els convi-do que iniciïn un procés de diàleg més intens, perquè de fet amb aquesta llei no resoldrem tots els proble-mes que vostès plantegen. Perquè n’hi ha un, també, de força habitual, que té a veure amb els usos urba-nístics de..., en concret, ha parlat de la ciutat de Bar-celona respecte als diferents districtes, però a més a més també en d’altres ciutats. Aquesta és una qüestió que no pot resoldre pròpiament aquesta llei, i aquesta és una qüestió que s’ha de vehicular o articular a tra-vés d’un altre tipus de proposta. I, a més a més, ha fet esment també de la competència –que això és reitera-tiu també en aquesta comissió–; la competència de les activitats que són pròpiament públiques i que el pro-motor precisament és l’Administració. Aquesta és una qüestió pendent de resoldre, segurament, que tampoc podrem resoldre amb aquesta llei. N’han de parlar, s’han de crear espais de diàleg precisament entre les administracions i el sector privat per evitar aquestes competències o aquestes confluències en desenvolupa-ment d’activitats.

I una altra cosa molt important –i per acabar– que també crec que s’ha de comentar o tenir en compte és que hem d’articular sistemes de mediació en el que són aquests dos conflictes que es generen a partir de l’ús recreatiu de l’oci, sobretot l’oci nocturn, i aquest dret al descans que té la resta de la població. I en la mesura que siguem capaços d’equilibrar-ho a través d’aquests processos de mediació, em semblaria posi-tiu. Per tant, els demanaria què els sembla que l’Ad-ministració articuli aquests mecanismes de mediació, per evitar precisament alguns conflictes que fins i tot acaben certament en via judicial.

Moltes gràcies.

El president

Bé, moltes gràcies. Bé, hem acabat. Ara no es tracta-ria tant de fer un debat, per temps, sinó, en tot cas, que vostès precisin alguna cosa, si consideren oportú fer-ho, amb el menor temps possible, no més enllà de tres minuts. I, en qualsevol cas, també contemplin una al-

tra possibilitat, que és fer arribar als grups parlamen-taris no solament la documentació que estimin opor-tuna, sinó fins i tot, atès que la llei té un text articulat, doncs, aquelles possibles esmenes que vostès farien si tinguessin l’oportunitat d’ostentar la representació d’un grup parlamentari, més enllà que després cada grup parlamentari faci el que consideri oportú.

Per tant, sense res més, i començant també com hem començat al principi, el senyor Tarrazón en primer lloc. I li demanaria, si és possible, doncs, que en tres minuts contesti allò que estimi més concret o més im-portant.

Camilo Tarrazón Rodón

He apuntat de les intervencions de tots vostès bastants punts i intentaré contestar breument i amb precisió al-guns dels punts que he fet. Si me’n deixo algun, dis-culpin, no és això.

A veure, començant per l’ordre d’intervenció, la se-nyora Gemma Calvet. Ella ha parlat del desequilibri d’exigències i de la sectorialització. Miri, objectiva-ment, nosaltres en tots els articles veiem un gran des-equilibri d’exigències entre el que és la iniciativa pri-vada i la pública; la pública s’autoadjudica l’interès general i, en virtut d’això, doncs, passa per sobre de tota la normativa.

Llavors, el senyor Cristòfol Gimeno ha fet una pregun-ta: què creiem que és l’objectivació d’això? Que això una miqueta jo ho lligo, en el meu esquema mental, amb el tema de la sectorialització; ho ha tret el senyor Bosch, no? Aquí tenim un gran ventall d’activitats. Miri, en el tema de l’objectivació, nosaltres creiem que el risc no s’ha de valorar solament per l’afora-ment, com es fa, sinó també pel tipus d’activitat. L’ac-tivitat de cinema no és una activitat en viu, és una ac-tivitat gravada, tenim unes exigències urbanístiques i de seguretat de temes de foc brutals. Perquè se’n facin vostès una idea pràctica: aquesta sala on estem –aquí hi ha un aforament de seixanta persones i estem so-bre unes trenta-cinc persones– està fora de la norma-tiva; ni aquell graó és correcte, ni la sala és ignífuga, i jo estic trepitjant un fotimer de cables..., que a mi em tanquen al cinema, m’entenen? I això era per dir: sí que hi ha aquesta diferència. És important ponderar el tipus d’això; ho han apuntat la senyora Gemma Calvet i el senyor Bosch: és important la sectorialització.

Després, una altra referència que han fet: sobre la pre-venció del reglament. Oi tant, que ens preocupa el re-glament. Les inconcrecions de la llei del 2009 han ge-nerat uns desplegaments reglamentaris impossibles de complir. I això, en part, ens porta que estiguem el 2015, per tràmit d’urgència, modificant la norma del 2009. És veritat que el pecat original està en aquest gran ventall d’activitats i a no poder sectorialitzar els temes.

El senyor Santi Rodríguez ha fet un comentari sobre la qualificació del Q10. Nosaltres ho hem dit: no en-tenem el criteri heterogeni que es posa a les valoraci-ons. I, efectivament, la seguretat, la convivència són criteris universals que s’han d’aplicar. I no es pot fer...,



inclús recordo que en aquest article posen alguna cosa sobre situacions especials de seguretat o una cosa ai-xí. Si em donen un temps ho busco a les meves notes, que és... «Valor dels requisits especials de seguretat, valors de convivència, qualitat i accessibilitat de les instal·lacions, valor artístic, patrimonial o cultural.» Això ho hem dit, no ens sentim còmodes amb una normativa que atorga segells de qualitat fent anàlisis qualitatives de les activitats dels espectacles. No sé si és una versió moderna de censura o és una derivació de l’excés del legislador.

I contestant al senyor Guinó, de CiU, doncs, miri, sí, a nosaltres ens agrada ser constructius. Sabem que vos-tès tenen una tasca titànica, van contra rellotge. No sé si tenen aquí una bomba al final, però tenen una tramitació exprés d’un tema tremendament complex, amb molts sectors, amb diversitats d’inquietuds, que hauríem de fer nosaltres un esforç de simplificació i homogeneïtzar o compartir aquestes inquietuds. I sí, hem volgut començar amb una valoració positiva: és veritat que pel que és l’activitat de cinemes, el tema de la comunicació prèvia ja estava recollit arran de la le-gislació del 2009, perquè som una activitat que consi-derem que tenim baix risc. El gran risc que tenen a les sales les persones és que algú de vostès s’aixequi aquí i comenci a donar cops, m’entén?, perquè pel que és la nostra pròpia activitat... Ara, sí que és veritat que després hem anat desgranant –i segurament no ho he fet amb suficient claredat– la lletra petita i el detall, i en el detall veiem coses que entren en contradicció i que ens inquieten.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. A continuació, té la paraula el senyor Parés.

Josep Parés Estil·les

Bé. Jo crec que ha quedat palès que jo no pinto gaire cosa aquí al mig. (L’orador riu.) Però, bé, dit això, que és una mica el que havia inicialment plantejat..., tot i ser del món cultural, en l’esquema de plantejament..., probablement són diferents, no?

A veure, a la senyora Gemma Calvet. Doncs, nosaltres encantats. Us farem arribar a tots els grups polítics el que hem dit i la proposta concreta –perquè a més és molt concreta i molt puntual–, i degudament motivada.

Jo crec que, efectivament, l’exclusió de la cultura po-pular d’aquest marc normatiu seria important. Seria important, i això no vol dir, de cap de les maneres, que quedéssim desregulats allí, podent fer el que es considerés oportú; en absolut. Per nosaltres hi han dos marcs. Un és el Catàleg (l’orador estossega) –perdó– de festes populars de Catalunya, que té una regulació específica i on hi han unes normes per part fins i tot dels mateixos ajuntaments, que les estableixen en cada moment. Per tant, aquest seria un. I l’únic que intenta-ríem també –i això seria repetitiu– és que... No tothom està a dins del catàleg, d’acord? –no tothom–, perquè són festes, són activitats festives. I llavors hi ha un an-

nex, també, en un altre catàleg, que parla d’aquells fets que es consideren..., formen part de la cultura popu-lar d’aquest catàleg, però (l’orador estossega) –perdó– no com a entitats; excepte una que són els companys trabucaires, que sí que hi figuren, que ja després, a la tarda o quan sigui, en la seva compareixença ja els ho explicaran, d’acord?

Cristòfol, a nosaltres, ho reitero..., excloure’ns de la cultura popular. La cultura popular quedar exclosa, i ho repeteixo, de l’àmbit d’aplicació de la llei. Hi ha un llistat? Nosaltres..., l’Ens de l’Associacionisme Cultu-ral Català està format per gairebé totes les federacions i confederacions del nostre país. Hi som gairebé tots. Però no obstant també hi han uns elements objectius per valorar-ho, com són les declaracions de la mateixa UNESCO, de la qual l’ens –que també els companys ja intervindran–, doncs, pot servir com un element de referència, de dir què hi posem aquí dins o què no hi posem, dins d’aquest conjunt de llistats, d’acord?

Disposició addicional segona. Clar que sí, que estem preocupats. Ho vam fer constar en les esmenes aques-tes que deia que vam plantejar en el seu moment. Pe-rò el que sí que entenem són dues coses. Primera, que no pot ser que només vagin destinats els recursos als ateneus, com va passar amb el que, si no ho recordo malament, el Lluís Puig, director general, va comen-tar. Que això..., que sí, que molt bé, que un deu, però per exemple, nosaltres..., se m’acut la Lira d’Amposta, la Sénia, Roquetes i altres molts que tenen patrimo-ni i que, en canvi, no han rebut ajuts perquè no eren ateneus. Per tant, temperem-ho tot. Jo ja sé que és molt difícil per a vostès determinades coses, però, ho-me, forcem una mica el tema i posem-ho tot en ordre, d’acord?

Per tant, també als espais aquests ajuts per remodelar o per condicionar-ho i per ajustar-se a tota la normati-va que s’estableixi; no aquesta que nosaltres entenem que és una passada, pel que nosaltres representem, no la que preveu l’avantprojecte.

Al Partit Popular. Doncs, sí –sí–, nosaltres ho volem, eh?: volem estar dins d’un marc de seguretat; és el principi que ens ha de regir i ens regeix. Nosaltres vo-lem..., vaja, aquí tenim un compromís total i absolut, d’acord?, però dins del que nosaltres podem fer, dins de les nostres possibilitats i d’aquelles que..., ho repe-teixo, ja algunes les estem complint; si no, no podríem sortir al carrer ni podríem...

El president

Senyor Parés, hauria d’anar acabant.

Josep Parés Estil·les

Acabo –acabo. Per tant, compromís total.

Al Jaume Bosch. Doncs, sí, ho he contestat: ampli-ar-ho a la llista i endavant. Quant al reglament, ja sé que no hi poden entrar –no hi poden entrar, vostès–, però sí una cosa: sí que a les memòries a vegades que-da el que s’ha de dir, perquè després qui vingui a in-



terpretar-ho com a mínim tingui algun element de re-ferència. Només això.

A Ciutadans, el mateix, d’acord? Nosaltres sí que ac-tuem al carrer i en sales. Clar que sí. I algunes pro-pietat del que representa aquí la companya de taula, d’acord? Però bàsicament i essencialment hi ha una part important, que és sobretot la que estem defensant, que és la de carrer, la popular, la que el concert és a la plaça major del poble, per dir-ho així, d’acord?

I acabo. Lluís, cultura popular, excloure-la, si us plau. Llista. Fem una llista. Vegem quins elements formem part o no del que nosaltres anomenem el moviment de cultura popular, d’acord? Ens: a tope, endavant. I UNESCO: criteris.

Per tant, en general, sí a la regulació del món associ-atiu, que és l’altre element que queda por ahí cada ve-gada penjat, bàsicament també pel que fa referència al món associatiu cultural, d’acord? Sí a la seguretat, sí a les garanties dels participants en tots els actes; clar que sí, nosaltres al davant i primers. I us aportarem les esmenes o el que nosaltres faríem i el text de la inter-venció.

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies. Finalment, la senyora Zapata, per res-pondre. Tres minuts.

Carmen Zapata

Molt bé. Gràcies. Bé, jo volia posar un exemple una mica clarificador de què vull dir quan dic que s’hau-rien d’excepcionar les sales de concerts dins d’aquesta llei. Una de les coses era això del Q10 que ha esmen-tat el Partit Popular, que estava en la meva intervenció i –després ho veureu– no he tingut temps d’exposar. Però, per exemple, parlem d’un cas concret. Si pensem en el districte de Gràcia, hipersaturat de locals de pú-blica concurrència, on es prohibeixen totes les activi-tats i no es concedeix cap llicència per un pla d’usos municipal. Està sobresaturat de sales de concerts el districte de Gràcia? Jo crec que no, però quan estem limitant, ho estem limitant tot.

Per nosaltres és importantíssima la seguretat, no es-tem dient que nosaltres no ens ajustaríem a la segu-retat; evidentment que ho fem, perquè, si no, estaríem tancats fa temps, evidentment, com bé deia ell. I no s’ha de sobrepremiar amb un Q10 a qui compleix la normativa, però sí que s’han de protegir els espais. I si hi han ciutats al món poc sospitoses de no tenir nor-mes de seguretat ben rigoroses, com són Amsterdam, Berlín, París, Londres o Glasgow, en les quals la mú-sica en viu és un motor econòmic importantíssim i és un valor cultural inqüestionable, si elles són capaces d’excepcionar les activitats culturals dins d’una llei i traspassar competències a altres departaments, no en-tenc per què nosaltres no podríem ser capaços de fer-ho igualment.

Queda molt per fer, ho sé, i jo..., bé, bàsicament, de les coses que s’han esmentat, jo tinc els documents aquí,

que ara us els passaré, amb totes les nostres propostes i la intervenció; per tant, no entraré més en detall d’al-gunes qüestions.

I sobre el que s’ha dit de les entrades i la revenda, veri-tablement nosaltres aquí posem a la venda un concert online i no som responsables de qui compra i revèn; en tot cas, això és una qüestió dels consumidors i d’altres competències, però considerem que nosaltres aquí no hi podem intervenir de cap manera. I ja està.

Moltes gràcies.

El president

Doncs, moltes gràcies, senyor Tarrazón, senyor Parés i senyora Zapata, per les seves compareixences i les àmplies explicacions donades a aquesta comissió i els seus suggeriments. Els agraïm, per tant, la seva pre-sència.

Compareixencesacumulades (tram. 353-01170/10, 357-01274/10 i 357-01302/10,) (decaigudes)

Comunicar a la comissió que aquest matí..., bé, que inicialment en el dia d’avui estaven pendents tam-bé tres compareixences, que eren la de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la de Comis-sions Obreres i la del senyor Xavier Salvadó Rovira, que per diferents motius han excusat la seva presència avui aquí, davant d’aquesta comissió. Per tant, deca-uen aquestes compareixences de l’ordre del dia.

Ara ja solament ens queden tres compareixences per finalitzar durant el matí... (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Això és que diu que el president ha d’acabar també... (Ri-alles.) Jo els demanaré que esperin deu minuts més, perquè ara faríem un petit recés en la comissió i d’aquí a deu minuts reprenem la sessió ja amb les últimes compareixences del matí.

Moltes gràcies.

La sessió se suspèn a dos quarts d’una del migdia i qua-tre minuts i es reprèn a tres quarts d’una i cinc minuts.

El president

Bé, reprenem la sessió.

Compareixençad’una representació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01184/10)

Agraïm al senyor Viana i al senyor Moliné la seva pre-sència i les seves compareixences davant de la Comis-sió d’Interior amb relació al Projecte de llei d’ordena-ció de les activitats d’espectacles públics i recreatives.



I, en primer lloc, tindria la paraula, per un temps es-timatiu de deu minuts, el senyor Viana, perquè faci la intervenció que estimi oportuna.

Josep A. Viana Crespo (president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català)

Moltes gràcies, senyor president. Bon dia a tots. Se-nyores i senyors diputats, amics, senyors, perme-tin-me que faci un petit preàmbul a la nostra inter-venció respecte a l’avantprojecte de llei d’ordenació, i és en funció..., que ahir es varen concedir els Premis Nacionals de Cultura del 2015, i des de l’Ens de l’As-sociacionisme Cultural Català, doncs, voldríem felici-tar tots els guardonats, i també permetin-me que espe-cíficament feliciti la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, una federació inclosa dins de l’Ens de l’Associacionisme, que ha obtingut, doncs, un premi –aquest premi, no? Felicitar-los per la feina que desen-volupen, per la innovació que fiquen a les seves activi-tats, i també per la manera de compartir la festa que tenen amb tots els ciutadans i ciutadanes del país. De manera que felicitats a aquesta federació.

Bé, ja començant la intervenció des de l’Ens de l’As-sociacionisme Cultural Català –abans, com vostès ja saben, es denominava Ens de la Comunicació Associ-ativa–, dir-los que des de la seva creació, ara fa quasi deu anys, ha estat treballant com a confederació i en l’eix vertebral del tercer sector cultural del país, cultu-ral català.

Els projectes desenvolupats conjuntament amb les vint-i-vuit federacions que integren l’ens han ajudat a donar a conèixer les activitats de la cultura popular i tradicional catalana en totes les seves branques, tot fo-mentant l’associacionisme i desenvolupant una realitat associativa i un model social que ens és propi i que ens identifica culturalment amb molta intensitat, pos-siblement des de fa centenars d’anys, i específicament des de la segona meitat del segle xix fins als nostres dies.

Al mateix temps, treballem per visualitzar i fomentar les propostes de milers d’associacions que actuen amb milers d’activitats en tots els racons de la geografia ca-talana. A més, hem de tenir en compte que hem evo-lucionat en les nostres maneres de comunicar, establir metodologies que s’integren en un àmbit de moderni-tat i que ens situa, com a col·lectiu profundament im-plicat en la cultura popular, en una dinàmica moderna i projectada cap al futur. I tot això ho fa l’ens, però sobretot ho fan les entitats, les associacions i les fede-racions sense afany de lucre, amb un gran esforç dels seus associats i amb un compromís vers la identitat, la cultura i la societat catalana, que m’atreviria a dir que no té precedents i que cal tenir en compte en tots els aspectes socials i administratius que els puguin afec-tar, com ara aquest Avantprojecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives.

Així, doncs, després del que acabo d’exposar i de la memòria implícita..., millor dit, de la història implíci-ta, socialment parlant, que tenen milers d’entitats ca-talanes, moltes d’elles amb més de cent anys d’exis-

tència, ens trobem amb un avantprojecte de llei que les preocupa i les desorienta.

Efectivament, les activitats que desenvolupem les nos-tres entitats estan a l’entorn de la festa i l’associacio-nisme en l’àmbit de la cultura popular. Aquestes ac-tivitats no són espectacles públics amb un interès de lucre econòmic i amb tractament mercantil, ni estan realitzades per agents d’activitat econòmica en el sen-tit que es proposa a la llei. Les entitats són agents cul-turals, ho torno a repetir, sense afany de lucre, que re-alitzen activitats festives i/o associatives amb un grau molt alt d’assoliment dels objectius culturals proposats i que no comporten riscos manifests.

Així, doncs, les actuacions musicals i concerts –per exemple, de les bandes de música, de les corals, de les sardanes–, les rues, danses i balls –dels geganters, capgrossos, bastons–, les mostres –dels puntaires, de catifaires, falcons, teatre al carrer, pastorets, fes-tivals infantils-, cercaviles amb foc –bestiari, corre-focs, dimonis, trabucaires–, concursos de castells i al-tres, quan participen en el si de la festa no ho fan com agents d’activitat econòmica en el sentit que es propo-sa en aquesta llei.

L’ens i les entitats que l’integren volem transmetre la nostra preocupació pel que entenem una visió distor-sionada o insuficientment tractada de la realitat de les activitats festives en el món de la cultura popular, per la qual cosa la inclusió en la regulació de les activitats d’espectacles públics i recreatives al mateix nivell de les entitats empresarials i lucratives ocasiona, al nos-tre entendre, una situació d’impossibilitat d’aplicació de la futura llei, així com el dictat d’unes mesures in-necessàries per a aquelles celebracions enteses com a cultura popular.

Entenem com a encertada la iniciativa de contemplar que no s’hi incloguin aquelles manifestacions festives que consten al Catàleg del patrimoni festiu de Ca-talunya, tot i que existeixen un seguit de realitats que no s’han tingut en compte en el moment de redactar l’article 3, en el punt c del seu apartat 4, en el sen-tit que hi ha manifestacions festives que, sent exacta-ment les mateixes, són tractades de diferent manera i es desenvolupen sota la cobertura de festa catalogada, on l’àmbit social i públic..., que no és exactament una festa reconeguda. Això també ho ha comentat el nos-tre company Josep Parés, de la Federació Catalana de Societats Musicals, en la seva intervenció avui mateix.

Aquesta no-consideració per als nostres objectius és substancial i fa que la llei presenti articles que ens afectin directament, malgrat la voluntat i l’esperit amb què el redactor ha volgut identificar les activitats prò-pies de la cultura popular.

Ens trobem, doncs, amb dues realitats que mouen un gran nombre d’activitats anuals que no es contemplen en l’avantprojecte. Aquelles activitats que sense el pa-raigua puntual de la festa catalogada desenvolupen una mateixa activitat, tal pot ser el cas de les ballades de sardanes, la dansa tradicional, representacions de falcons i castells, gegants, concerts corals, concerts de bandes, catifaires, teatre al carrer, puntaires, pesse-bre, cercaviles, rues, etcètera. I també ens trobem amb



activitats com les descrites en el punt precedent, pe-rò que pel sol fet i al moment de ser catalogades amb una terminologia concreta adquireixen una cataloga-ció de risc –concerts de corals, concerts de sardanes, concerts de bandes. Es fa evident, com també s’ha dit fa una estona, que aquestes mostres musicals de cultu-ra popular, pel sol fet de ser considerades com a con-certs, no se les pot considerar d’alt risc.

El mateix article i en el seu apartat 4.f concreta: «Qualsevol altre acte o celebració que no es trobi in-clòs en el catàleg establert per reglament, considerant que fa referència al catàleg de què es parla a l’article 3, apartat 1, podria incloure les consideracions anteri-ors.» En aquest sentit, proposem que el mateix regla-ment exclogui els col·lectius de cultura popular especí-ficament del catàleg. En termes generals, i considerant les afectacions d’ús d’espai públic –assegurances, re-glamentacions diverses, plans d’autoprotecció, norma-tiva sobre el foc, normativa sobre l’ús d’armes d’avant-càrrega, projecte de llei sobre l’espai públic– i sent coneixedors del projecte de redacció d’una propos-ta de llei sobre l’associacionisme per part de la con-selleria de Cultura, sembla assenyat proposar que els nostres col·lectius s’excloguin de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, concretament de l’article 3 de l’avant-projecte, evidentment, de llei.

En resum, creiem que els col·lectius de cultura popular han de ser contemplats respecte a la llei de la següent manera: excloure de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei totes aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg de patrimoni festiu de Catalunya, sense perjudici del que estableixen les ordenances munici-pals.

Dos: que no siguin inclosos en el catàleg establert pel futur reglament de la llei les mateixes manifestacions festives que donen sentit a les festes que consten en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

I, per últim, que no siguin incloses en el catàleg esta-blert del futur reglament de la llei totes les manifes-tacions de cultura popular, posant accent en aquelles susceptibles de ser considerades de risc, com és ara les activitats enteses com a concerts –sardanes, corals, bandes de música–, i aquelles que ja disposen de regu-lació pròpia –cercaviles amb foc, correfocs, dimonis, diables, bestiari–, que ja són regulats per la ITC 18 del Reglamento de artículos pirotécnicos y cartuche-ría, RD 563, del 7 del V del 2010, i cercaviles i mos-tres amb armes d’avantcàrrega –trabucaires, mique-lets, coronela–, que ho són des de l’article 107.c del Reglament d’armes aprovat del Reial Decret 137/93, de 29 de gener.

Així, doncs, fetes aquestes consideracions, passo la paraula al nostre company, al meu company Antoni Moliné, de la Federació de Trabucaires, que també aprofitarà aquesta intervenció.

Gràcies.

El president

Bé.

Compareixençad’una representació de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01185/10)

Té la paraula el senyor Moliné.

Antoni Moliné (president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya)

Bon dia a tots, i gràcies per poder jo estar aquí, avui, i adreçar-me a vostès. Nosaltres som de l’entitat de l’ens de comunicació. Aquí el company ha remarcat, vaja, el més important, que suposo que vostès en deuen ha-ver pres nota, però jo vull dir-los una cosa, que en po-dríem dir la «sensibilitat del carrer», eh? Aquí el com-pany ha parlat bé; perfecte i el meu suport i el meu agraïment.

Nosaltres, com altres entitats, som gent que fem oci; estem al carrer, continuem les nostres tradicions –les continuem mantenint–, som solidaris amb coses que passen al nostre país, les institucions ens consulten fins i tot quan han de fer un polígon industrial, però som no lucratives. Això ha de marcar una línia, per-què vostès ho entenguin.

Jo sóc president d’una confederació de trabucaires. Sapigueu que hi han colles de trabucaires que m’han plegat per una llei d’hisenda, etc., que vostès conei-xen. Se m’ha provocat una alarma i m’han començat a plegar colles. He estat amb ajuntaments on les normes de seguretat que m’han aplicat són superiors a les que faria el Ministeri de l’Interior.

Vinc a dir que els demano a vostès que siguin sensi-bles amb les mesures que vostès consideren per bé fer-nos passar, perquè la situació de crisi econòmica com-porta, sobretot..., ara us parlaré del món trabucaire. Us explico que un quilo de pólvora val cinquanta euros i si hem d’agafar la benzina, hem d’anar a esmorzar, no sé què, no es pot sortir. La majoria de colles, aquests diners, aquests calerons que fan, els fan al seu poble per la festa major, la qual cosa vol dir que un fet de cohesió social entre nosaltres, que ens repartim i ens intercanviem i tot això, és prou difícil.

Jo el que ha dit el company ho subscric fil per randa, només els vull dir..., aquesta atenció: que nosaltres, en moments determinats, hem sigut pal de paller –pal de paller per a la democràcia, pal de paller per a Catalu-nya, pal de paller per a la llengua, pal de paller per a tot–; que la majoria de grups trabucaires que han sortit –que en són cinquanta; que l’any 80 n’hi havien vuit– és fruit que al moviment de cultura popular la gent hi ha continuat, vol dir que els meus trabucaires han sigut geganters, han sigut diables i han fet de basto-ners. Tenim un grup de gent excepcional, dins del mo-viment associatiu. Només els demano que entenguin que és una aportació no lucrativa la que fem nosaltres –o sigui, que ens costa calers–, i orgullosament ho fa-rem i ho farem i ho continuarem fent, i els demano que sobretot siguin curosos.



Jo, com a, diguem-ne, president dels trabucaires, amb tots els reglaments que tenim del Ministeri de l’Interior, sobre avantcàrregues, pólvores i etcètera, una mica més la Guàrdia Civil, estrenyent els sistemes de segu-retat, ens hauria ofegat, no hauríem pogut portar ni un pistó a la butxaca, ens haurien... Bé, no ho sé... Recor-do que a algú li han fotut una cleca de trenta mil eu-ros, i ara sembla que s’ha acabat amb sis i ja veurem què passa. M’explico? És a dir... I acabo, perquè hem d’anar a dinar i... Senyor president, em permeto la bro-ma perquè penso que, en la política, la simpatia també hi és.

Sigueu curosos, no poseu faixes que no ens deixin res-pirar i sapigueu que la cultura popular està fent un es-forç en aquests moments de crisi econòmica brutal.

Gràcies..., perquè el company m’ha pres el discurs.

El president

Bé, doncs, agrair les explicacions al president de l’Ens d’Associacionisme Cultural Català, el senyor Viana, i al president de la Coordinadora de Trabucaires de Ca-talunya, el senyor Moliné.

I ara passem al torn dels grups parlamentaris. Té la paraula... Bé, no hi és, ha hagut de sortir per... Ja li do-narem la paraula després.

En nom del Grup Parlamentari Socialista, té la parau-la el diputat senyor Cristòfol Gimeno.


Sí, gràcies, president. Com deia el senyor Moliné, sí que cal, a vegades, una mica d’humor, una mica de bones sensacions en aquest món de la política en què nosaltres ens movem. En qualsevol cas, agrair-los les intervencions, les explicacions que han fet, al senyor Viana, al senyor Moliné, des de la seva sensibilitat. I com hem dit tot el matí i el dimarts passat i l’altre dia de la setmana passada que vam fer compareixences, anem veient, anem evolucionant i anem veient, doncs, totes aquestes necessitats o singularitats que ens van traslladant.

En qualsevol cas, el que és evident és que haurem de fer un esforç tots els grups parlamentaris per intentar incorporar, amb el poc temps que tindrem per presen-tar esmenes, totes aquestes singularitats i aquestes es-pecificitats. I, per tant, des del principi, des del nostre grup, doncs, que ja tenim molt clar que hem de vetllar per mantenir, per preservar, per potenciar tot el que és la cultura popular, per totes aquestes entitats que d’al-guna manera representa en global l’Ens de l’Associa-cionisme Cultural Català, però també per la Coordi-nadora de Trabucaires, hem d’intentar fer l’esforç de millorar aquest redactat inicial que tenim en aquest projecte de llei.

Però és evident, doncs, que –bé, ho he fet abans amb el representant de les associacions musicals–, una mica, hauríem de conèixer una mica això que ja he dema-nat, és a dir, si excloent, com demanava vostè, senyor Viana, els col·lectius de cultura popular..., és a dir, si amb això en tindrem prou o no en tindrem prou i qui-

na redacció més adequada –si hi pot haver una redac-ció més adequada– podem fer per preservar una mica la funció i la finalitat d’aquesta preservació de la cultura popular.

Ha dit vostè, doncs, que trobava encertat el fet que existeixi el patrimoni festiu de Catalunya. Aquesta setmana va estar també aquí el director general, ex-pressant-nos una mica els criteris. Creu que aquests criteris que fa servir la UNESCO per catalogar o no aquest patrimoni festiu de Catalunya són suficients? Podríem donar-hi una volta més per intentar aconse-guir que algunes sensibilitats –potser no majoritàries, però algunes sensibilitats– se’ns colin aquí i ens pu-guin desvirtuar una mica l’objectiu d’aquest catàleg.

I, per tant, doncs, jo res més, perquè bàsicament la co-incidència és..., amb les seves observacions i amb les seves reflexions hi coincidim en part. Hem de veure, hi insisteixo, com podem presentar esmenes els grups parlamentaris per recollir una mica totes aquestes si-tuacions, però, una mica, també preservar d’alguna manera aquest dret a l’oci del qual parlàvem també aquests dies –dret a l’oci, dret a la convivència ciuta-dana de tots els espectacles i activitats recreatives–, que el puguem garantir amb l’aplicació d’aquesta llei; amb la voluntat de ser sensibles, de no afegir més càr-regues administratives i més problemes a les entitats i associacions culturals que tenim al nostre país.


El president

Gràcies. Ara, en nom del Grup Parlamentari d’Es-querra Republicana de Catalunya, té la paraula la diputada senyora Gemma Calvet.


Hola a tots dos i benvinguts. Efectivament, tal com comentava el portaveu del Partit Socialista de Cata-lunya, aquí és important que puguem inserir aquesta vessant de la cultura popular des d’una visió potser una mica contrària del que hi ha plantejat –i és en el que vostès han fet èmfasi–, que és plantejar-nos la se-va exclusió en aquesta normativa. Per nosaltres és un tema nou; han sigut altres compareixents que també ens ho han exposat i, per tant, acollim aquest suggeri-ment; l’acollim i veurem com això no redunda en ab-solut a diluir el compliment d’altres normatives que ja són vigents ni tampoc en la garantia de la seguretat de les persones, que també segur que compartim que és una màxima. Per tant, mirarem, estudiarem bé la ma-nera de poder-ho encabir.

I també volíem posar en valor el fet que el model d’in-serir, des del punt de vista de la seguretat, la visió de regulació de tota l’expressió cultural quan hi han grups de persones, doncs, té aquests riscos, riscos que pugui tenir una lectura de biaix del foment de la cultura, no? I aquí també haurem de veure..., i si vostès tenen, més enllà de l’exclusió que demanen, algun suggeriment per tal de garantir algunes de les demandes..., que vos-tès en el dia a dia de la gestió de les seves expressions culturals i a la pràctica han pogut detectar alguna ca-



rència, alguna dificultat, des del punt de vista de tute-la normativa o de garanties, doncs, a veure on enca-bir-les, perquè si les hem de treure d’aquí, les haurem de posar en algun altre lloc o, si més no, generar, com deia el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, potser un marc regulador nou.

En tot cas, també creiem que és important diferenci-ar les activitats amb ànim de lucre de les que no en tenen. I aquí, aquesta precisió també ens sembla molt acurada i, per tant, també la incorporarem en la mesu-ra del possible. Com deia jo abans, en l’anterior torn, en un moment de crisi econòmica en què estem vivint, amb una directiva de serveis que opta, doncs..., tam-bé legítimament perquè l’economia productiva és im-prescindible, però que opta per un model de liberalit-zació absoluta i de dilució d’alguns aspectes d’entitat pública..., per nosaltres són importants. Aquesta llei creiem que intentava buscar un cert equilibri en això i, per tant, jo crec que s’ha fet un esforç en el departa-ment en aquesta línia, però també hem de fer valdre el concepte de «cultura» com un dels eixos que no poden estar sotmesos a una directiva de serveis i a unes im-posicions de taxa d’IVA com la que hi ha, que és un 21 per cent, perquè el que estan és reduint el valor cultura a la seva mínima expressió.

Per tant, en aquest context tan complex i que segura-ment depassa el marc normatiu que avui estem aquí treballant, però que ens sembla que és imprescindible d’establir aquestes bases, també, polítiques i ideològi-ques i de valors de país, doncs, nosaltres els agraïm la seva col·laboració i també estem a la seva disposició per a qualsevol suggeriment.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida, el senyor Jaume Bosch.


Bé, moltes gràcies també a tots dos per les seves apor-tacions. Em sembla que vostès hi eren abans, també, quan hem fet diverses intervencions, i em sembla que ja veuen que..., jo crec que hi ha una àmplia majoria de grups que coincidim amb vostès en una cosa evident, és a dir, una cosa és una discoteca, que és una activitat absolutament respectable, i l’altra és la cultura popular que vostès tiren endavant. I, per tant, qualsevol perso-na que es mogui només en aquests ambients sap per-fectament la tasca que vostès fan des d’una voluntat altruista de no guanyar-hi re i, al contrari, fer un ser-vei a la comunitat, no? Per tant, em sembla que l’ex-clusió és evident.

Aquí, veus, entrant en l’exclusió, potser una cosa que ens preocuparia és... Sembla evident, pel que han dit vostès i pel que s’ha dit abans també, que el Catàleg del patrimoni festiu seria insuficient, no n’hi hauria prou. Per tant, la fórmula correcta que abastés, digués-sim, una mica totes les entitats seria fer la referència a cultura popular o a les entitats que formen part de

l’Ens de l’Associacionisme Cultural..., o més val dei-xar-ho obert al concepte «cultura popular»?

Segona qüestió. El senyor Viana ha fet referència a una formulació que venia a dir que la llei digui que el re-glament no els podrà incloure. Jo opino que és millor deixar les coses ben clares i, per tant, que caldria pot-ser no fer referència al reglament, sinó dir: «No, no, queden excloses aquestes entitats.» Perquè després, si ho deixem obert al reglament, encara que sigui que el reglament no els pot incloure, és una formulació que jo no la trobo del tot clarificadora, diguéssim, no? Més val, si optem majoritàriament per excloure’ls, que els excloem a la llei i ja no ens preocupem del reglament.

I després una pregunta. En la llei anterior, la de l’any 2009, jo recordo que ens van venir a veure les colles de..., bàsicament eren de diables i tal, preocupats per-què el Ministeri de l’Interior estava preparant una re-gulació que era molt restrictiva i, curiosament, el que se’ns va demanar llavors era que les activitats de grups de foc, com ara correfocs i altres espectacles amb foc i pirotècnia, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial, es regeixin per aquesta llei, la Llei d’espectacles del 2009, i per la normativa secto-rial en la matèria. Això ens ho van demanar per evi-tar quedar inclosos en la normativa que semblava que preparava el Ministeri de l’Interior i, curiosament, a la llei del 2009 figura això. Llavors, ara, en el projec-te, això ja no hi és. La pregunta és: jo entenc que, pel que he anat seguint, aquesta problemàtica que llavors preocupava molt ja no es deu haver portat a terme i que, per tant, aquests grups de diables, etcètera, hauri-en d’estar exclosos, igual que vostès, de la normativa.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari de Ciutadans, el diputat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Gràcies, president. Moltes gràcies als dos comparei-xents per la seva compareixença i per la informació que ens aporten. Estem d’acord absolutament que l’as-sociacionisme cultural, doncs, hauria d’estar exclòs d’aquesta normativa més específica d’activitats d’es-pectacles públics i recreatius, però pensem que des de la vessant de l’ànim de lucre.

Per tant, bé, jo l’única cosa que els pregunto és si pen-sen que haurien de tenir algun tipus de normativa es-pecífica, potser, des de l’àmbit de cultura, però que també, reconeixent, doncs, la singularitat d’aquestes entitats, que hi hagués una normativa específica per a la seva participació en actes festius al carrer i en què es fes constar també una referència a altres normatives que són d’aplicació –i que, de fet, s’apliquen, vull dir, amb normalitat–, que puguin venir del mateix Govern d’Espanya o que siguin altres normes de la mateixa Generalitat que siguin aplicables, o si entenen vostès que potser l’exclusió hauria de comportar també que



tingués una regulació específica, com a entitats de l’àmbit cultural, la seva participació en festes?

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Finalment, té la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el senyor Lluís Guinó.


Gràcies, president. Gràcies per les seves intervenci-ons. Encara astorat del que anuncien: que al vol d’ahir l’accident el va provocar deliberadament un copilot de l’avió. Perquè ho sàpiguen. (Veus de fons.) Terrible. I per això m’ha costat de seguir-los en un moment de-terminat de la seva intervenció. Però com que alguns dels seus arguments coincidien amb els que ha formu-lat el senyor Parés, jo els vull manifestar que poden estar ben tranquils. Vostès desenvolupin la seva acti-vitat de caire popular, mantinguin les tradicions que són autènticament catalanes, i ho facin amb la tranquil-litat que el Parlament de Catalunya, d’alguna manera, tenim l’obligació d’intentar facilitar-los les seves ac-tivitats, que les continuïn desenvolupant, i en cap cas posar-los cap mena d’impediment a l’activitat habitual i normal, que és el que interessa des d’una perspectiva de país. Això en primer lloc.

Per altra banda, aquesta vegada sí que els dic que hem de fer un esforç legislativament, que és intentar ser molt conscients del que ens expliquen i, a més a més, aquesta vegada traslladar aquest interès a la nor-ma, que és el que, de fet, és la nostra feina. Per tant, a la vista que hi ha una coincidència general dels grups parlamentaris en aquest sentit, nosaltres estem dispo-sats a resoldre aquesta qüestió de forma positiva.

Ja li ho ha preguntat el diputat d’Iniciativa. Jo el que voldria saber és: el Catàleg festiu de Catalunya incor-pora un seguit d’activitats que ja estan previstes, estan catalogades i és un llistat molt exhaustiu. Llavors, el que no inclouria aquest catàleg, que són aquestes ac-tivitats que segons vostès queden com..., una mica, en una zona així de pràcticament alegalitat, perquè no se sap si estan incloses o no estan incloses. La pregun-ta és: hem de seguir el llistat que vostès diuen de la UNESCO? Hem de seguir el llistat de la confederació d’associacions del qual vostès ja disposen? O és no-més que depèn del lloc on es desenvolupa l’activitat? És a dir, l’activitat que vostès fan en un moment deter-minat a l’aire lliure –vol dir, en un espai públic– té uns determinats condicionaments i, llavors, si aquest ac-te, per qüestions meteorològiques..., que sol succeir als ajuntaments: actes que es fan a l’aire lliure, que tenen a veure amb la cultura popular, no es poden desenvo-lupar per qüestions meteorològiques i es fan o bé en el teatre, o bé en el pavelló corresponent, etcètera. La problemàtica és realment aquesta o és simplement que hem de fer un llistat d’exclusió que digui «el catàleg festiu més aquest altre llistat d’entitats o activitats de cultura popular» que vostès consideren que s’ha d’ex-cloure d’aquest llistat?

En darrer terme, sincerament, els diputats treballem per tal que les seves reivindicacions o inquietuds si-guin satisfetes. No fem lleis..., encara que ho sembli, de vegades, eh?, però no fem lleis per complicar la vi-da a ningú, sinó que fem lleis per facilitar-la.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Bé, s’ha acabat el torn dels grups parlamentaris, i ara el senyor Viana o el se-nyor Moliné, doncs, tindrien la paraula per respondre específicament aquelles coses que els hagin pogut pre-guntar els grups parlamentaris.

Josep A. Viana Crespo

Gràcies, senyor president. Gràcies a tots els diputats i diputades que ens han fet suggeriments, preguntes, qüestions, no? D’alguna manera, intentaré respondre-les també d’una manera conjunta, perquè, en funció de les seves preguntes i els seus suggeriments també, hi han molts paral·lelismes en les seves intervencions.

A mi m’agradaria exposar, en primer lloc, que les nos-tres entitats, les entitats de cultura popular de Catalu-nya no van exclusivament per lliure per la vida –valgui l’expressió, eh?–, vull dir, abans s’ha fet referència des d’un dels diputats ara absent de la sala, que caldria te-nir i mantenir qualitat, convivència i seguretat. Bé, tot això ho fan; ho fem, eh?, sens dubte –sens dubte. Qua-litat, per raons òbvies, i no m’estendré en el tema; con-vivència, perquè ja fa dècades, per no dir segles, que tenim convivència i que la promovem; i seguretat, que és un dels aspectes més punyents i, d’alguna ma-nera, més important de tot aquest avantprojecte, bé, d’alguna manera també la tenim contemplada. I per què? Doncs, perquè nosaltres tenim també, la immen-sa majoria, per no dir la totalitat –suposadament la to-talitat–, assegurances, pòlisses de responsabilitat civil que emparen d’una manera molt concreta les nostres activitats al carrer i a la festa, eh?

Dit això, doncs, se susciten preguntes del senyor Gi-meno, de la mateixa senyora Calvet, del senyor Bosch, vostè mateix, senyor Guinó..., si el Catàleg del patri-moni festiu de Catalunya ho empara tot i, d’alguna manera, les activitats que no hi siguin ja no quedari-en reflectides i, per tant, què hem de fer amb tot això? Bé, si no ho recordo malament, la mateixa intervenció del director general de Cultura Popular, Associacio-nisme i Acció Cultural..., ja va dir que el catàleg era una eina oberta, era un document obert al qual es po-dien incorporar altres activitats festives que encara no hi són, eh?

En aquest aspecte, doncs, primer, podríem incorporar altres activitats festives que en aquest moment no hi estan reflectides, però que, seguint amb la dinàmica del que ens explicava o demanava el senyor Bosch i la mateixa senyora Calvet, amb la dinàmica dels pa-ràmetres que exigeix, o que suggereix, millor dit, la convenció de la UNESCO –la Convenció per a la sal-vaguarda del patrimoni cultural immaterial–..., doncs, aquestes dinàmiques les tenen tots, gairebé tots els



agents de la cultura popular, ja estiguin dintre del ma-teix catàleg com no. O sigui, que en funció d’això ja tindríem aquí un camí obert per incorporar-los, d’al-guna manera. Però des de l’Ens de l’Associacionisme –i entenc que des de totes les federacions que l’inte-gren–, estem perfectament oberts a debatre, a consen-suar la inclusió de les nostres activitats i les nostres entitats a dintre del catàleg i, en funció d’això, que-darien, com dèiem, excloses d’aquest avantprojecte de llei o d’aquesta llei.

Agrair-vos també aquest tarannà, aquesta intenciona-litat que ens manifesta el senyor Guinó, respecte al fet que vostès legislen «no en contra de», sinó «a favor de», eh? Doncs, bé, recollim aquest envit, aquesta di-nàmica, i l’agraïm; l’agraïm, sincerament, no? Com agraïm també el tarannà del representant..., el senyor Alonso, que, bé, faran esforços també i que d’alguna manera entenen perfectament la dinàmica de la cultu-ra popular per poder-la encabir de la millor manera possible a l’articulat definitiu de la llei.

En definitiva, en la meva intervenció acabo tot dient que estem oberts a qualsevol tipus de gestió, de sugge-riment, d’acompanyament. Agraïts també a la direcció general, en funció de la qual també ens movem, o en funció dels nostres àmbits ens movem paral·lelament, tant en l’àmbit de la salvaguarda del patrimoni cultu-ral immaterial com en aquest àmbit del Catàleg del patrimoni festiu, i col·laborar en tot el que se’ns de-mani i en tot el que puguem fer de la millor manera possible.

Si el meu company té alguna cosa a dir...

Gràcies.

Antoni Moliné

Bé, diguem-ne, acabar, agraint, no?, que em deixeu in-tervenir. Jo el que vull dir és el següent: que en el te-ma del foc, en el tema dels trabucaires, la nostra bar-raqueta, per entendre’ns, l’hem arreglat, és a dir... Què vol dir? Quin és el meu...? Bé, per exemple, els dia-bles. Interlocutors? La Comunitat Europea. Doncs, no sé què, la normativa de la Comunitat Europea; la Ge-neralitat; no sé què... Inclús jo recordo, en una època molt endarrere, que inclús els eurodiputats també van intervenir i, bé, va haver-hi una moguda... Fins i tot vaig anar a la manifestació amb..., eh?, a la plaça de Sant Jaume. Vull dir que tots, pel nostre tarannà de país, ens hem anat protegint, no? Llavors, és bo, perquè també aquestes coses jo no les sabia, també, que els diables...

El món trabucaire? El món trabucaire també hem pa-tit..., jo crec que és incomprensió per part, diguem-ne, de les autoritats..., a veure, diguem-ne, de Madrid. No s’ho prenguin així com..., en el sentit en què jo ho dic, però, vull dir, funcionaris d’aquí Catalunya que no han entès que nosaltres, doncs, tenim una activi-tat lúdica, etc. Llavors, això també ha estat, per part nostra, un treball que hem fet per a aquest reconeixe-ment. I aquest reconeixement nosaltres, diguem-ne..., i també per a la Generalitat i per tot, bé. I ara avancem per una certa normalitat; com diria un company: «Bé,

fins a la pròxima, no?», vull dir, que hi hagi algú que es passi, no? Bé, és així, vull dir, el món de la cultura popular té aquesta petita, diguem-ne, guspira del que ha de passar.

Però que sapigueu que, en aquests dos casos en con-cret, tot això comença a estar molt normalitzat. Els di-ables entre ells s’ensenyen, no sé què, fan uns cursets, unes històries i tal. El món trabucaire ara entrarem..., i ara us vull dir una cosa curiosa: no és que des de la Comunitat Europea diguin: «Nois, heu de fer això.», sinó que és al revés: hem coincidit que nosaltres hem de conèixer que no podem fer segons què..., vull dir, clar, perquè tothom s’hi apunta, eh? Que no hem de fer segons què, que hi han uns permisos, que hi ha una sèrie de coses..., fins i tot els dic que estem treballant el tema del soroll; és a dir, al final hem pensat: «Bé, escolta, la gent ens correrà a borrassos, eh?, si a les set del dematí...» Vull dir, i estem fent un treball, un tre-ball sobre el so. I en veritat els anuncio que el dia 11 d’abril farem una presentació d’aquest treball, i perquè sàpiguen on el presentem...: a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca.

Allà nosaltres hem dit: «Senyors, volem que ens feu un curset, perquè creiem que els nous companys que entren...» Els que som vells ja sabem com hem de ti-rar. Escolta, els de Solsona ens van ensenyar en el seu moment i ja està, no? Però dir: «Escolteu, sapigueu què és el que feu. Sapigueu que hi ha gent que els pot agradar, gent que no els pot agradar, no?» Llavors, vull dir, amb això vull respondre a aquestes iniciati-ves interiors que tenim nosaltres; a poquet a poquet les anem adreçant. A vegades hem tingut embolics, eh?, però vull dir que això jo crec que està bastant ben registrat, tenim les nostres assegurances i, bé, de tant en tant sortim al diari; però, bé, això que quedi clar en aquest lloc, que suposo que arribarem a un bon acord, que és molt... Mireu, la paraula és que per anar a fer de trabucaire al dematí i anar a despertar la gent d’un poble no pots pensar que et fotin 30.000 euros de mul-ta o 25.000 euros de multa de la delegació. Vull dir, no, això no pot ser, eh?, vull dir, això ja ho arreglarem; no sé com, però el que no és possible no és possible, vull dir, per la cabota no s’hi pot entrar.

I m’adreço a vostès, que són els nostres representants, perquè ho sàpiguen d’un president petit, eh?, vull dir, nosaltres tot just som sis-cents trabucaires arreu de Catalunya, cinquanta colles, cinquanta poblacions, parlem tres o quatre idiomes diferents, el de Lleida i el de la Sénia que parlen el mateix, després hi ha el castellà..., bé, l’hòstia. Tot ho fem en català, no hi han dobles llengües, eh? Però, vull dir, que ho sapigueu, això, vull dir, aquesta cohesió social.

Perdoneu, que m’enrotllo.

Gràcies per tot, quinze vegades. Gràcies.

El president

Bé, moltes gràcies, al senyor Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, i al senyor Mo-liné, president de la Coordinadora de Trabucaires de



Catalunya. Acabem la sessió del matí i, per tant, agra-ir-los novament les seves compareixences.

Es suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda. Grà-cies.

La sessió se suspèn a dos quarts de dues del migdia i un minut i es reprèn a les quatre de la tarda i dos minuts.

El president

Bona tarda. Es reprèn la sessió amb la compareixen-ça de Joan Gallart Olivé, cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció Ge-neral de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, davant la Comissió d’Interior per informar sobre les activitats d’espectacles públics i recreatives i llur re-gulació.

Compareixençade Joan Gallart Olivé, cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, per a informar sobre les activitats d’espectacles públics i recreatives i llur regulació (tram. 357-01273/10)

La següent compareixença, la del senyor Jordi Artiga, es farà després, a les quatre i mitja, per impossibilitat material de poder venir a les quatre de la tarda.

També aprofitem per excusar la presència de la senyo-ra Gemma Calvet, que per unes qüestions sobrevingu-des no podrà ser present aquesta tarda. I no sé si tam-bé hi ha algun problema... Aquest matí m’ha dit que no podria assistir, el senyor Santi Rodríguez, però que in-tentaria estar present. Però, en qualsevol cas, m’han dit tots dos que, evidentment, després ja recuperarien la compareixença als efectes de tenir una opinió sobre el que vostè digui, si no és tant des del punt de vista presencial, sí, després, per escrit.

Bé, sense res més, té la paraula el senyor Joan Gallart.

El cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (Joan Gallart Olivé)

Bé. D’entrada també, una mica, arran del que ha co-mentat el president, aquí teniu les meves dades de contacte –correu electrònic, telèfon del Servei de Pre-venció de la Subdirecció General Tècnica de Bom-bers–, perquè, bé, més enllà de, una mica, la informa-ció i el que puguem explicar avui aquí, i intercanviar, doncs, si teniu qualsevol pregunta o qualsevol comen-tari a fer, sense cap mena de problema ja ho atendríem des d’allà al servei.

A veure, una mica, la idea nostra és explicar-vos i dei-xar una mica en clar el motiu o el perquè, doncs, la Di-recció General d’Administració de Seguretat ha comp-tat amb Bombers a l’hora de redactar i definir aquest tipus de llei; una llei, que és d’àmbit, diguéssim, clara-ment administratiu, de regulació administrativa. I els

bombers, doncs, bé, és una mica difícil d’interpretar, si ho voleu, què fem en un àmbit d’aquesta índole, no? Doncs, per nosaltres és d’una importància gran, per-què bàsicament –és el que anirà sortint a les explicaci-ons que intentaré donar-los– nosaltres ens movem en l’àmbit purament tècnic, eh?, estrictament tècnic; aquí ens hi entén i ens hi comprèn tothom, als bombers, en l’àmbit de regular les condicions tècniques dels riscos i, en aquest cas, pel servei nostre de prevenció, els ris-cos d’incendi en els edificis. Però el que també se’ns fa evident a casa nostra és que, a més a més de regular l’aspecte tècnic, les condicions tècniques dels edificis, és important també regular aquells processos de veri-ficació d’aquestes condicions; això és molt important, perquè si no hi ha processos de verificació, quan hi calen –quan hi calen–, en la mesura o en la intensitat i amb la proporció que hi calen, aleshores, regular sola-ment les condicions tècniques és quedar-te sol, d’algu-na manera no tens garanties, diguéssim, supletòries, no tens garanties més enllà.

En l’explicació, ja dic, eh?, apareixerà aquest concepte com un dels que ens fa entrar, dels que ens ha fet par-ticipar en la redacció d’aquesta llei; que també haig d’aclarir que, evidentment, en els detalls, diguéssim, d’operació de la llei, nosaltres no hi som, eh? Hi som en les qüestions clau, eixos de definició de com treba-llarà o com vol operar aquesta llei.

(L’exposició de l’orador/a és acompanyada d’una projecció de xarts, els quals poden ésser consultats a l’expedient de la comissió.)

Bé, veurem, per començar, una mica el tema del risc que tenen els edificis i les activitats. Us situaria en el sistema de prevenció d’incendis a Catalunya, perquè vegeu una miqueta l’encaix d’aquests dos subsistemes –el sistema de prevenció d’incendis i el sistema regu-lador de les activitats d’espectacles públics i recreati-ves–, per després aterrar, diguéssim, pròpiament amb el contacte en allò que la llei ha hagut d’incorporar per ser, diguéssim..., engranar bé amb el sistema de pre-venció d’incendis, no? I al final unes conclusions molt telegramàtiques que vénen a resultat de tot l’exposat.

Bé, a veure, no voldria fer, diguéssim, acte de sensa-cionalisme ni molt menys, eh?, solament situar-nos. Nosaltres, els bombers, vivim una mica d’això, de co-nèixer el risc, de conèixer l’accident derivat d’un risc, de conèixer també els efectes derivats d’un accident, efectes sobre béns materials, sobre persones, sobre medi ambient, a vegades amb més o menys intensitat sobre cada un d’aquests vectors, però que bàsicament, en el nostre dia de guàrdia, diguéssim, els bombers veiem això, treballem sobre això, sobre aquest tipus d’escenaris. Evidentment, aquests tan catastròfics no són els quotidians –evidentment que no, i menys a ca-sa nostra, menys en un país de, diguéssim, un nivell prou avançat, eh?–, però sí que, bé, apareixen fenò-mens accidentals domèstics, no domèstics, industrials, no industrials, etcètera.

Aquí he fet una mica de recull del que serien dife-rents..., tres casos d’incendi, que he intentat que fos-sin geogràficament propers perquè ningú se sentís, diguéssim, llunyà a l’accident, que «això no va amb



nosaltres»; prou greus, eh? Parlem de 239 morts en un cas, de 156 en un altre, de 100 en un altre. Parlem de països com els Estats Units, on la prevenció d’incendis als edificis és una peça, diguéssim, transcendental, és un mirall per a altres països com el nostre. Per tant, bé, som aquí.

Voldria, per exemple, passar a un nivell més il·lustratiu: a la fotografia de baix, els cantants; part d’ells s’han adonat de l’incendi, part d’ells ni tan sols encara no s’han adonat que hi ha un incendi desenvolupat en l’edifici. Això és el que explica, diguéssim, la catàstro-fe, per entendre’ns, eh?, que és un fenomen que quan apareix pot ser molt violent.

De què parlem en el cas d’incendi? Parlem d’intoxica-ció de fums d’incendi, intoxicació per gasos, i parlem també d’efectes de temperatura –cremades, lesions, etcètera.

No hem d’oblidar l’altra part, la part dreta de la trans-parència, que sense involucrar l’incendi..., i això pot ser que us expliqui en part perquè apareixen tipologies d’activitats que no són pròpiament associades a edifici i a càrregues de foc i a possibilitat d’incendi, que són les activitats massives, les activitats d’elevada ocupa-ció. Sense aparèixer un fenomen, diguéssim, físic, ac-cidental, com pot ser l’incendi, hi han hagut accidents i hi ha accidents que provoquen danys severs sobre les persones. I això..., bàsicament, aquí l’únic element que juga aquest paper és la massificació, la densitat d’ocu-pació, la quantitat de persones per metre quadrat que puguem tenir, d’acord? Tema també il·lustratiu i també sense mirar d’anar massa lluny per trobar exemples, doncs, tenim el cas del Love Parade a Alemanya, el 2010, el cas de Madrid, a la revetlla de Halloween, el 2012, i el cas de Dublín, que l’he posat, encara que sigui, diguéssim, poc significatiu a nivell de persones afectades, perquè és un cas que no està en una activi-tat pròpiament massiva; les altres estan al voltant de desenes i, algunes, centenars de milers d’assistents. Aquesta no, aquesta era una activitat d’un pub, d’un pub irlandès de Dublín: 1.500 ocupants; no estem en l’escenari massiu, sinó que estem en un escenari de densitat d’ocupació.

Bé, com es gestiona aquest risc? Com podem limitar el risc d’incendi o el risc d’atrapament, aixafament de persones? Com el titular obté garanties i pot prendre-hi responsabilitats? És important: demanem als titu-lars dels establiments i les entitats que prenguin res-ponsabilitat sobre els assumptes que tenen entre mans, sobre aquelles activitats que volen desenvolupar. Com obtenen aquestes garanties els titulars? Per ells matei-xos? Per la seva avaluació? És capaç, la seva avalua-ció, d’identificar els perills, els riscos i donar-los so-lució? Ho farà bé? Estarà tranquil? No ho sabem, hem de posar aquests elements en joc, no?

Quan han d’aparèixer garanties majors? Quan no n’hi ha prou amb les garanties ordinàries que pugui posar a l’abast el titular, ja sigui, evidentment –ja ho veureu després–, doncs, comptant amb l’actuació d’un tècnic professional, que aquest sí que pot identificar els ris-cos, mesurar-los i tractar-los, reduir-los fins a l’extrem, diguéssim, fins al nivell assumible; això és el que fem

amb la normativa tècnica, eh?, arribar a extrems assu-mibles de risc.

Per tant, aquestes són les preguntes que al final, després de veure una mica el risc, hem de saber contestar, no?

A nivell del sistema de prevenció d’incendis a Catalu-nya, que és el que tenim regulat per una llei del 2010, doncs, allà hi tenim una sèrie d’agents identificats, una sèrie de normatives tècniques, reglaments tècnics que mesuren el risc i el tracten, una sèrie de processos ad-ministratius que apareixen quan cal; «quan cal» vol dir quan hi ha un nivell de risc que no podem assu-mir solament en mans d’una sola verificació, d’una so-la actuació professional i necessitem fer aparèixer una redundància, si ho volen, però que, al cap i a la fi, és una garantia que necessitem perquè el nivell de risc ens ho demana, no?

En si mateix, diguéssim, tenim un esquema que podrí-em dibuixar com el que presento, no?: un esquema en què surt un promotor, amb un interès, una oportunitat, una economia també, un entorn, un país, un estat –el que sigui–, i que, per executar el seu projecte, la se-va idea, doncs, necessita sempre una actuació profes-sional d’un tècnic. Aquesta actuació professional serà més intensa o menys intensa en funció de la grandà-ria, és a dir, el risc d’allò que vol executar aquest titu-lar. A partir d’aquí, apareixerà un control administra-tiu? Depèn; depèn de la grandària, el risc d’allò que es vol executar. Si és petit, amb l’actuació del tècnic professional n’hem de tenir suficient, l’Administració no ha de fer un paper redundant. Però si aquest risc és important, haurà d’aparèixer l’Administració per ve-rificar que tot s’ha fet bé, perquè l’accident pot tenir conseqüències fatals.

Quan dic això de «l’accident pot tenir conseqüències fatals», han de pensar amb la definició del que és el risc. El risc és la vulnerabilitat, és l’exposició i és el pe- rill; però el risc també és la probabilitat que ocorri un accident per les conseqüències de l’accident –si jo hi tinc moltes persones, les conseqüències poden ser més fatals; si hi tinc menys persones, les conseqüènci-es poden ser menys fatals–, dintre, si ho voleu, d’una mateixa estadística d’aparició del fenomen d’incendi; és a dir mateixa probabilitat, conseqüències diferents.

Bé, en el sistema ens apareix una certificació del tèc-nic, ja sigui perquè s’han fet obres..., i això ja no ve del sistema de prevenció d’incendis, sinó que ve del siste-ma regulador de l’edificació, de la Llei d’ordenació de l’edificació del 99. I, per tant, si hi han obres, ja hi ha unes garanties també que aquí fan aparèixer un tècnic que subscrigui que allò que s’ha fet s’ha fet bé; s’ha fet bé d’acord amb els reglaments, d’acord amb els pro-ductes subministrats a l’obra, d’acord amb el col·locat, amb l’instal·lat, amb el revisat, eh?

I, en qualsevol cas, si és per posar en funcionament una activitat, també hi apareix, pel concepte de pre-venció d’incendis, una certificació del tècnic, una certificació que assumeix la posada en funcionament d’aquella activitat.

Més enllà d’això, tenim verificació o control, que pot ser previ, pot ser posterior o pot ser periòdic, depen-



drà; la normativa ho regularà igual, amb el mateix sis-tema, amb el mateix esquema de graduació del risc. I al final un ús i manteniment, que també hi ha d’haver aquí per part del titular.

Bé, quin és el treball que hem fet, diguéssim, quan se’ns ha demanat per part de la Subdirecció General d’Espectacles i Activitats Recreatives? Bàsicament ha sigut casar, unir, mirar que hi hagin els mínims im-perfectes, diguéssim, entre el nostre sistema, que ja opera de la mà, necessàriament, dels processos de lli-cències d’obres i d’activitats. I, en aquest cas, aquesta llei està treballant els conceptes de «llicències d’acti-vitats» de les activitats d’espectacles públics i recre-atives; per tant, es fa necessari aquest casament, eh?, aquest encaix.

Aquí us hem volgut destacar, diguéssim, els punts més destacats, els més incidents d’aquesta unió, d’a-quest engranatge dels dos subsistemes; primerament, amb una part de definicions. Hem hagut de recórrer a conceptes comuns, perquè estem treballant un àmbit comú. El tècnic projectista, al final, està treballant en un àmbit comú, està utilitzant una llei reguladora per legalitzar una activitat; és la seva missió fer el projec-te, fer els passos per legalitzar aquella activitat, però ha d’atendre unes necessitats derivades de la preven-ció d’incendis als edificis: la seguretat –la safety. Amb això també voldria dir...: nosaltres som safety, policia és security. Hem de separar-ho perquè la llei tracta els dos àmbits; aquí, en català, és la paraula única, i això a vegades ens pot despistar una mica, no?

Concepte d’«activitat de risc important». Aquest l’hem hagut d’importar del sistema de prevenció d’incendis. Hem hagut d’importar aquest concepte perquè és el concepte que allà, d’alguna manera, més o menys in-directament, ens encamina a situar la necessitat d’un control preventiu previ a l’inici de l’activitat i, per tant, per declarar d’una manera inequívoca que aquelles ac-tivitats que necessiten un règim de llicència o autorit-zació són aquelles considerades de risc important.

Aforament. «Aforament» és un concepte que hem ha-gut de fer aparèixer perquè puguem, diguéssim, iden-tificar la condició administrativa de nombre d’ocu-pants màxims que pot haver-hi en aquell establiment. Aquesta limitació del nombre d’ocupants màxim pot aparèixer per diferents conceptes, per diferents mo-tius, un d’ells, òbviament, pot ser la seguretat –la sa-fety–, pot ser; poden aparèixer-ne d’altres, eh?, poden aparèixer d’altres limitants.

Més enllà de l’aforament, tenim el concepte d’«ocu-pació», aquest sí que és pròpiament de la safety i aquest el necessitem; el necessitem perquè serà el que garantirà que la capsa, l’edifici, que és un element nor-malment rígid, perquè està construït amb elements físics, reuneixi les condicions d’evacuació, les condi-cions de seguretat en cas d’incendi, que la normativa declara, que la normativa tècnica li demana. Alesho-res, aquest concepte el necessitem per tenir la garantia dipositada que aquella capsa es construirà o es posarà en funcionament l’activitat a dintre seu reunint aque-lles condicions exigides per la norma tècnica. A partir d’aquí, la gestió d’aquella capsa podrà ser fins a aquell

límit, òbviament, aquell serà un dels límits i serà un lí-mit important; segurament, serà intransgredible, eh?, però pots anar avall i, aleshores, fem anar el concepte d’«aforament».

Aquí us hem posat, una mica, les relacions entre els dos conceptes, entre l’ocupació i la capacitat dels mit-jans d’evacuació. Aquesta és indissociable. L’ocupació és la xifra que manarà determinar quines amplades, quines són les longituds, quins números de sortides haig de tenir. I això és una relació, diguéssim, tècni-ca, purament tècnica, normativitzada, reglamentada. I l’altre és el concepte de l’«aforament», com aquell element de gestió del local en el qual jo em puc bellu-gar a l’hora d’haver de complir altres exigències més de caire administratiu, no tan rígides ni severes com les de seguretat, eh?, ni intransgredibles, òbviament.

I després, l’últim és el concepte de «modificació subs-tancial», que és un concepte que ve vinculat també, com no pot ser d’altra manera, al concepte de «mo-dificació significativa» en matèria de seguretat en cas d’incendi. Totes aquelles alteracions, modificacions, ampliacions, reformes, canvis d’ús, etcètera, que pu-gui sofrir un establiment, doncs, per la part de la pre-venció d’incendis s’ha de fer l’anàlisi de si allò esde-vé en si mateix una modificació significativa que faci aparèixer noves necessitats de seguretat en el local. Si la resposta és que sí, doncs, aquí hi haurà d’haver un tractament com a mínim igual que el que ha seguit el curs de l’autorització o del permís d’aquella activitat. Si la resposta és no, es pot simplificar la modificació. Per què? Doncs, tornem-hi: perquè l’actuació del tèc-nic ja serà l’última garantia per arribar a certificar la qüestió, eh?

Més coses –i vaig acabant, eh?–: les condicions i re-queriments generals. És una cosa, diguéssim, d’ano-menada molt general en el projecte de llei, no? «Cal complir amb les condicions de prevenció i seguretat en cas d’incendi, segons la normativa d’aplicació.» S’ha de dir, s’ha de deixar dit. Ja està, eh? No es diu més. Però això s’ha de dir; és una obligació que no és literal o no és imposada per a aquesta llei, però és una recordada per a aquesta llei. Això té una doble ves-sant; és a dir, no estem dient que tots els establiments han de complir la darrera normativa, han de complir la que els tocava complir en el moment en què es va-gin legalitzar, que es vagin reformar, que es vagin am-pliar.

I per acabar, doncs, tindríem el règim d’intervenció del títol 4. I aquí una mica d’esquema, en el sentit del que els explicava, no? Quan tenim una activitat nova que s’ha de posar en funcionament ens hem de pre-guntar: «És de risc important? Arriba als nivells en els quals hem de prendre majors garanties per no dei-xar sol el titular davant del tècnic, definint i declarant aquelles condicions de seguretat? N’hi ha prou? No n’hi ha prou?» Sí. No. Si és que sí, necessitem un rè-gim superior d’intervenció prèvia, que casa, lliga amb el que imposa la Llei d’incendis del 2010. Que és que no; doncs, tenim un règim inferior, un règim simplifi-cat de comunicació prèvia. Que tenim modificacions? Doncs, el mateix: són substancials? Són significatives en l’àmbit de prevenció d’incendis? És de risc impor-



tant l’establiment? Si es «sí», «sí», doncs, necessites una llicència; si és que no, doncs, amb una comunica-ció prèvia, més reduït.

Pel tema del règim de controls, diu aquí «establir per reglament.» La llei, bàsicament, va treballar en el con-cepte de «bé, es podran fer controls de posada en fun-cionament..., es podran fer o no es podran fer, ja ho definirem per reglament, no?» Doncs, ja es definirà per reglament. Òbviament, haurem d’estar atents que casin en aquells controls que nosaltres tenim imposats a la Llei d’incendis.

També dir que justament avui s’ha publicat al DOGC el Decret 42/2015, de regulació de les entitats col-laboradores de l’Administració en l’àmbit de la segu-retat pública. És això, eh?, també, aquell decret; són aquestes entitats, són les nostres, són també les de Protecció Civil, com a qüestió també lateral en el de-cret.

Conclusions finals. S’ha considerat la seguretat amb el concepte safety, no security, com un dels eixos prin-cipals de la llei; això nosaltres ho podem dir, és a dir, ens satisfà també dir-ho, la veritat.

S’han importat els conceptes tècnics clau del sistema de prevenció i seguretat en cas d’incendi als edificis. S’han importat aquests conceptes per fer un ús comú d’aquests conceptes.

S’han incorporat els mateixos mecanismes de garantia de la seguretat; no s’han inventat nous mecanismes, s’han creat uns mecanismes absolutament paral·lels, absolutament iguals dels que tenim o molt similars dels que tenim des de fa trenta i quaranta anys, aquí, per trobar garanties i també participació o intervenció prèvia de l’Administració.

I s’ha encaixat la intervenció administrativa prèvia en matèria de prevenció d’incendis, la que ja tenim deter-minada des del 2010 i en funcionament, doncs, avui, sota el paraigua de la Llei 9/2009, que quedaria dero-gada per aquesta llei.

I, bé, això seria, una mica, tot el que nosaltres voldrí-em informar.

El president

Molt bé. Moltes gràcies per la seva exposició. Passem a les preguntes per part dels grups parlamentaris.

En primer lloc, en nom del Grup Parlamentari Socia-lista, té la paraula el diputat senyor Cristòfol Gimeno.


Gràcies, president. Gràcies, senyor Gallart, per les seves intervencions i, d’entrada, perquè –almenys, a aquest diputat que li parla– ens ha aclarit..., m’ha acla-rit alguns conceptes que, potser, en el que portem de compareixences, doncs..., si més no, tenia dubtes; no és que no els tingués clars, però en tenia dubtes. I d’en-trada demanar-li si és possible –crec que sí; una mica, ja ho dit–..., si pogués traslladar el powerpoint aquest a la Mesa i ens el fes arribar a tots els diputats perquè ens pugui servir una mica de referència per a les es-

menes que, si escau, vulguem presentar els diferents grups parlamentaris en aquest projecte de llei.

Primer concepte que m’ha quedat clar, però que... I vaig a..., cinc o sis preguntes ràpides –ho intentaré. Ens ha diferenciat «aforament» i «ocupació», que en aquests dies, d’alguna manera, potser no ens quedava clar del tot. Però, tot i això, és a dir, per part dels re-presentants que han vingut del sector, doncs..., qüesti-onen la necessitat que fem aquesta diferència; alguns ho demanen, d’altres no. I, per tant, una mica, com veu això i quin plantejament faria per..., entenc, prio-ritzant una mica aquest concepte de seguretat i de pre-venció que hauríem de mantenir, però... Bàsicament, aquesta pregunta.

Els paràmetres, doncs, que també..., els vectors aquests de risc o els paràmetres que valoren el risc, aquí, en aquest projecte de llei i des del nostre punt de vista, entenem que són dos: una mica, les superfícies, en funció de l’activitat que es faci en els diferents es-tabliments, i després, també, el nombre de persones. Ara, una pregunta també concreta: les superfícies i les quantitats de persones creuen que són correctes? És menys segur un establiment que tingui 490 persones o un que en tingui 501? Ja sé que és difícil concretar-ho, però, bé, és aquesta qüestió que... Quins paràmetres més podríem incorporar en la quantitat de persones o en la quantitat de metres quadrats per intentar, hi in-sisteixo, objectivar una mica més aquests conceptes?

Una altra qüestió ràpida. És a dir, clar, sota el prin-cipi de simplificació administrativa i mínima inter-venció, que és, una mica, també l’objecte..., una mi-ca, l’exposició de motius i a l’inici, doncs, aquesta llei, clar, potser de l’explicació que ens ha fet es desprèn que no hem d’escatimar controls, mecanismes previs a l’atorgament de la llicència. És a dir, a mi m’ha gene-rat dubte de si l’objectiu de la comunicació prèvia, per tal de facilitar..., doncs, hem de tendir cap a aquesta línia o tornem a l’atorgament de llicències, que és el que d’alguna manera, des de l’Administració, a vega-des ens aporta més garanties. Per tant, una mica, tam-bé com ho veu, això.

(Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)

I dues preguntes més –ràpides, president. Pel que fa referència als establiments existents –vostè hi ha fet referència–, és a dir, té una mica coneixement o han analitzat o han avaluat vostès, des del Cos de Bombers i des de la prevenció, a quantes activitats existents, a quants equipaments existents podria afec-tar l’aplicació d’aquesta llei, i si podria suposar, doncs, en alguns casos, tancaments?

I, finalment, doncs, el que afecta també, com dèiem avui, entitats socials, entitats culturals que han vingut. Aquesta norma no... En principi, ells demanen –acti-vitats culturals, associatives– que siguin excloses to-talment d’aquesta llei. Evidentment, vostè s’ha referit bàsicament a establiments tancats, a equipaments tan-cats, però respecte a aquesta part del que es produ-eix, del que es desenvolupa, del que es fa en l’espai pú-blic, en espais més oberts..., bé, quina valoració en fa, de tota aquesta demanda que fan tot aquest col·lectiu



de cultura popular, d’activitats, associacions diverses en aquest sentit?

I una última pregunta –acabo, president–, perquè hi ha fet referència vostè ara, al final. És a dir, hi haurà un decalatge de temps entre quan estigui aprovada aques-ta llei i el nou reglament que es desprèn d’aquesta llei; és a dir, estarem durant un temps, el que sigui, quan s’aprovi aquesta llei, amb el reglament del 2010. Com ho farem, això, entre tots?


El president

Gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parla-mentari d’Iniciativa i Esquerra Unida, el diputat se-nyor Jaume Bosch.


Gràcies, president. I moltes gràcies, senyor Gallart. Jo aniré una mica en la mateixa línia del senyor Gime-no; és més, fins i tot crec que potser a tots plegats ens hauria anat bé..., casualitats, eh?, però que ens hauria anat bé que vostè hagués intervingut en les primeres compareixences, perquè m’ha suscitat algunes qüesti-ons que tenen a veure amb com han llegit la llei, bàsi-cament, el sector empresarial de discoteques, sales de festa, etcètera.

Per una banda, el tema de comunicació prèvia o llicèn-cia. Ells, el sector empresarial ens ha dit..., ens ha ve-nut la idea de la comunicació prèvia com un simple fet de simplificació administrativa –per tant, menys pa-pers–, «estem molt contents, menys papers». Vostè ho ha vinculat al grau de risc; és a dir, a menys risc hi cap la comunicació prèvia, a més risc hi cap o és necessà-ria la llicència. Avui, per exemple, el responsable del gremi de cinemes ens deia que ells ja estan subjectes a la comunicació prèvia, perquè s’estableix que el risc és menor o molt poc; sempre existeix, però que pot haver-hi menys risc en una sala de cinema que en una discoteca, per exemple, no?

Clar, això em fa a mi augmentar els dubtes que tinc de si estem fent bé de donar facilitats de comunica-ció prèvia a temes tan delicats com discoteques, sales de festa, etcètera, perquè, evidentment, la llicència dó-na un mecanisme d’intervenció superior a l’Adminis-tració, i estem parlant d’una qüestió de seguretat dels usuaris, no?

El segon tema que també ha sigut objecte de controvèr-sia –ho deia el senyor Gimeno–: ocupació/aforament. Un dels màxims responsables de les empreses de dis-coteca ens explicava un cas que, segons sembla, li va passar a ell en un local seu, en què va rebre una san-ció no per superar el límit d’ocupació, sinó per superar el límit d’aforament. I ell ho llegia com una injustícia. Diu: «No, perquè, home, jo estava dins dels límits de l’ocupació, però em vaig passar amb l’aforament.» Pe-rò, clar, jo entenc que l’aforament..., encara que l’ocu-pació, entenc jo que és el límit màxim de la seguretat, l’aforament també ha de ser obligatori i ha de ser san-cionat si no es compleix; no és que digui: «Bé, jo ja

compleixo amb l’ocupació i no compleixo amb l’afora-ment, no passa re.» No, no, sí que passa. I aquí se’ns va voler, una mica, explicar que la contraposició entre els dos conceptes era: «Home, si ja complim amb l’ocupa-ció, no ens toqueu els nassos amb l’aforament», quan jo crec que l’aforament també té la seva importància. Bé, conèixer la seva opinió sobre això.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. En nom del Grup Parlamentari de Ciuta-dans, té la paraula el diputat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, se-nyor Gallart, per la seva intervenció, per la seva expo-sició. I, bé, només redundar en la qüestió de l’ocupació i de l’aforament, que acaba de deixar anar el senyor Bosch, que ha plantejat el senyor Bosch; si vostè pensa que l’aforament d’un mateix establiment podria variar, dins els límits de l’ocupació, en funció de l’activitat concreta que es pugui desenvolupar en cada moment.

També li volia preguntar, doncs, quina valoració en fa, dels nivells de seguretat a les instal·lacions on es desenvolupen activitats d’espectacles públics i recre-atives, en aquests moments? Si pensa que estem prou bé en un rànquing de seguretat en aquest àmbit o si s’hauria de treballar més, conscienciant. Per tant, lli-gat amb això, si pensa que els professionals i els em-presaris en tenen prou, de consciència, respecte a la necessitat de garantir la seguretat en tots aquests esta-bliments implicats en aquest tipus d’activitats.

I, finalment, si creu, com d’alguna forma ens ha sem-blat que creuen algunes organitzacions empresarials, que els establiments que es dediquen a aquest tipus d’activitats que depenen de les administracions públi-ques compleixen o no els mateixos requeriments que compleixen els establiments que depenen exclusiva-ment de l’activitat privada. Perquè hem tingut algun tipus d’insinuació al respecte. Si hi ha algun tipus de diferenciació en això.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té, finalment, la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el diputat senyor Lluís Guinó.


Gràcies, president. I gràcies, senyor Gallart, per la se-va intervenció. Ha succeït el que ja li han comentat, que és que resulta que totes les qüestions més conflic-tives que han plantejat els representants dels sectors, els ha definit vostè amb les qüestions més importants que defineixen aquesta llei; per tant, d’alguna manera, el paper del sistema de prevenció d’incendis en l’ela-boració i l’articulació d’aquesta llei ha estat fonamen-tal i bàsic. I jo el que li proposaria és que concretés



una mica més diferents conceptes que són bàsics en aquesta llei i que ajudaran, en la mesura del possible, sobretot, fins i tot al sector, a poder tenir una opinió més acurada d’aquests conceptes, que cal definir-los bé per no generar precisament inseguretat jurídica en alguns casos.

Quan vostè parla de «modificació substancial» i ho vincula directament amb la Llei 3/2010, a mi em fa l’efecte que, fins i tot des d’un punt de vista de tècni-ca legislativa, més enllà d’aquesta remissió conceptu-al, seria bo definir en la mateixa llei què es conside-ra, realment, una modificació substancial i què no es considera modificació substancial. Ho dic perquè els representants del sector mateixos algunes de les qües-tions les definien com a substancials –recordo qüesti-ons que tenen a veure amb qüestions d’evacuació, per exemple–, però, en canvi, d’altres qüestions que tenen a veure amb l’estructura física, fins i tot, de determi-nats locals, ells deien que potser..., sobretot en temes d’accessibilitat, posaven en dubte que això es pogués considerar modificació substancial o no. Per tant, se-ria bo i, hi insisteixo, ja més també per una qüestió de tècnica legislativa, que fossin capaços de concretar una mica què es considera «modificació substancial».

Ha fet esment d’una altra de les problemàtiques con-ceptuals que se’ns ha exposat en aquesta comissió, que és el concepte d’«aforament» i el d’«ocupació». I jo també insistiria en una pregunta que ja li han fet, per-què és un dubte raonable, que és fins a quin punt és possible flexibilitzar l’aforament en moments en què, d’alguna manera, resulta econòmicament inassumible l’obertura de determinats locals si s’han de complir estrictament les condicions d’ocupació. Aquesta és la pregunta i suposo que el motiu pel qual el sector plan-teja aquesta qüestió.

Hi ha un altre tema que també ens han posat sobre la taula els representants sobretot dels ateneus i de to-tes aquelles associacions sense afany de lucre, que són propietaris o titulars d’edificis històrics i que, per tant, en molts casos hi ha dificultats tècniques, algu-nes vegades fins i tot inassumibles, per portar a terme les mesures necessàries contra incendis, per exemple. Aquesta és una altra de les qüestions que m’agradaria que em pogués respondre, si tenen una resposta con-creta i determinada. Comprenc la complexitat, eh?, i, per tant, entendria que qualsevol procés d’aquestes ca-racterístiques, tal com ells proposen, es pogués fer de forma gradual, etcètera.

I l’última qüestió era una altra qüestió conceptual. Quan parlem d’activitats de «risc important», crec sin-cerament també, com a..., amb l’objectiu de ser curo-sos, concrets i exhaustius, hauríem de conceptualitzar una mica, almenys que poguéssim definir què és ai-xò del «risc important», per ser més objectius del que som fins ara.

Gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Bé, tal com vostè ha dit al principi, que ha ofert als grups parlamentaris una

adreça electrònica en què li poden fer arribar papers..., i fins i tot li han demanat la possibilitat –i això ja de-pèn de vostè– de disposar del powerpoint, i fins i tot, doncs, si hi ha alguna esmena que consideri oportuna, la podrà fer arribar directament als grups parlamen-taris.

Jo ara li donaré cinc minuts, però sóc conscient que amb cinc minuts difícilment pot fer una concreció de totes les coses. Procuri, en la mesura del possible, sin-tèticament, simplement respondre aquelles coses que han sortit d’una manera més reiterada i, evidentment, jo crec que després, amb aquesta possibilitat de tenir fins i tot contactes amb vostè, si vostè ho estima opor-tú, doncs, jo crec que en el desenvolupament de la po-nència de la llei..., podran enriquir-la, els diputats i les diputades, gràcies també a les seves aportacions. Per tant, a veure si som capaços amb cinc minuts...

El cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció General Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Amb cinc minuts..., sí, ho podem fer tot ràpid i mala-ment, però bé...

El president

Bé, ja, ja..., el que passa, que, clar, la ponència..., hem començat aquest matí, encara continuem tenint diver-ses compareixences i... Jo ja sóc conscient..., bé, tots som conscients que els temps que donem als compa-reixents no són segurament els que necessitarien per fer una exposició adequada, però, per una altra banda, també són moltíssimes les compareixences que aques-ta comissió ha de dilucidar en un temps concret, no? En fi, jo estic convençut que vostè serà capaç de fer una bona síntesi.

El cap del Servei de Prevenció de la Subdirecció Genereal Tècnica de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

A veure, ràpidament: aforament/ocupació. Ho ne-cessitem. Ho necessitem, perquè tenim l’experiència ja viscuda de fa molts anys. Estem nosaltres partici-pant en els processos de llicències d’activitats d’es-pectacles públics i recreatives des de fa molts anys a Bombers –jo ni hi era, vull dir, fa molts anys–, i te-níem el conflicte sempre d’aquella definició de l’afo-rament, per part de l’ajuntament, vinculat amb altres temàtiques que no eren estrictament la seguretat. Ens beneficia enormement i beneficiarà el sector enorme-ment separar els dos conceptes. Per què? Perquè, al separar els dos conceptes, alliberem del concepte de l’«aforament» càrregues innecessàries.

I al concepte d’«aforament», que demanen o que pre-gunten si pot arribar a ser flexible, la resposta per part nostra, per part de Bombers, la resposta és: com que tenim la fiança posada en el concepte d’«ocupació», l’aforament va alliberat de conceptes de seguretat. Per tant, s’han d’avaluar quins requisits administratius van vinculats al concepte «aforament», per, si escau, atendre bé que pugui ser flexible. Si no desvinculem,



si no dissociem aquests dos fenòmens, aquests dos conceptes, no ho podrem llegir, i nosaltres haurem de rigiditzar necessàriament el concepte d’«aforament», d’acord? Això per una banda.

Dos. El sector. Doncs, el sector demana això, segu-rament, perquè li fa falta..., i jo, modestament, entenc que ens fa falta explicar-nos millor, eh?, i arribar, di-guéssim, al sector també; explicar-li quins interessos, quines intencions, quines preocupacions tenim i com les volem treballar i com les volem atendre.

Concepte de risc associat a superfície, a número d’ocu-pants. És el que tenim definit en la Llei 3/2010; és el treball que es va fer en aquell moment per distingir el que necessitava aquesta llicència... Seria obrir un de-bat, eh? No dic que no es pogués obrir. Es podrien in-corporar altres conceptes de valoració de risc, però se-ria obrir un altre debat, que de moment el tenim tancat perquè hi ha una llei del 2010 que així ho regula, i de moment ens està funcionant com ens està funcionant.

Modificacions substancials. Recordeu..., i val també per al concepte de «comunicació prèvia», que un podria mig entendre que està desemparat, no?, que està desatès de les condicions de seguretat. No és exactament així. Hi ha un tècnic projectista a qui se li donen unes atribuci-ons competencials, a través de les quals té una actuació professional. I que aquesta actuació professional també té garantia, també aporta garantia; si no, no caldria l’ac-tuació professional. Aquí també s’ha de treballar.

I la simplificació administrativa, que també comenta-ven, doncs, va en aquesta línia, posa valor a les dife-rents peces de la cadena; que actua quan un empre-sari, quan un ciutadà vol engegar una activitat, vol construir un edifici. És aquest sistema que tenen di-buixat. Aquest apareixerà i s’activaran els llumenets concrets en funció del risc; però no vol dir que quedi a les fosques, eh?, hi haurà un llum sempre encès, que és el del tècnic projectista, que, a mode de certificació tècnica, a mode de projecte, a mode d’estudi, a mo-de de deu estudis, al final ha d’arribar a la conclusió que al seu client li ha de dir: «Així, vostè pot engegar l’activitat.» A partir d’un cert nivell que hem de situ-ar i que nosaltres ja teníem fixat, com a intervenció prèvia de l’Administració de la Generalitat –cinc-cen-tes persones cinc-cents metres quadrats–, doncs, és en el qual redundarem en aquesta verificació. El tècnic projectista és un enginyer industrial, un arquitecte, un aparellador com jo, com els tècnics de Bombers, som el mateix. El que passa, que uns fem una revisió dels altres, estem en un pla superior que els altres, d’acord?

Què més? Activitats existents públiques culturals o privades. No hi ha distinció a la normativa tècni-ca, que és la que al final mesura el risc, el classifica i imposa les condicions tècniques que al final graven amb la condició econòmica de tirar endavant allò; són igual per al públic, que per al privat, que per als es-pectacles folklòrics i culturals, és exactament el ma-teix –exactament el mateix. Per tant, diferències de ni-vells de seguretat no n’haurien d’aparèixer, no n’han d’aparèixer, perquè la normativa tècnica, que és aque-lla que m’imposarà aquelles condicions, aquells límits i aquelles mesures, no distingeix sobre això.

Activitats existents. La normativa tècnica és de l’àmbit de l’edificació en general, i en l’àmbit de l’edificació, la normativa sol no tenir un caràcter retroactiu. Per tant, aquelles activitats existents no han de patir, en teoria, per la posada en funcionament d’una nova llei regu-ladora de les activitats, perquè en cap cas aquesta llei introdueix exigències tècniques sobre els edificis; in- corporarà, si ho volen, exigències administratives; incorporarà també un règim, diguéssim, del que seria el reconeixement de les llicències ja atorgades. I em fa l’efecte..., ja ho he dit abans, que hi han detalls opera-cionals de la llei que nosaltres no hi entrem, però em fa l’efecte que sí que hi és, això. Per tant, no estaríem en el pla d’increment de mesures de seguretat, incre-ment de costos, per legalitzar activitats.

Reglament del 112. És un tema també operatiu de la llei. Jo desconec, des de l’àmbit de Bombers, digués-sim, com això està previst, però òbviament que deu estar previst, eh? De fet, el que sí que jo sé és que el decret de les entitats col·laboradores, com a part inte-grant també d’aquesta circumferència que teniu grafi-ada, doncs, està, i és una peça que no teníem i que ara tenim. I que nosaltres el que anem fent és participar del fet que vagin encenent-se tots els llums necessa-ris d’aquesta circumferència quan toca, i que aquests llums tinguin les peces normatives, legislatives, tècni-ques, informatives, etcètera, necessàries. És la nostra missió. No acabarem mai, però és aquesta la missió.

Valoració del nivell de seguretat actual. Bé, a veure, aquí jo, bàsicament, ho resumiria molt ràpid: no hem de parar mai –mai–, s’ha de treballar i d’intentar mi-llorar el present –mai. No crec que tinguem una situ-ació, diguéssim, dolenta, però sí que crec que tenim una situació millorable. Per això, doncs, hem d’anar estimulant la regulació tècnica, l’actuació professional dels tècnics, l’actuació professional dels tècnics de les administracions també. En això estem.

Però no estem en això en una casella d’aquestes, es-tem en totes aquestes caselles; també en l’actuació del promotor, en la responsabilitat inicial d’aquella pre-tensió que té. La persona ha de conèixer que té uns lí-mits en les seves idees, el seu projecte personal tindrà uns límits i els ha d’acceptar. Tindrà uns costos que no només seran els de construir aquell establiment i posar-lo en funcionament, seran associats a garantir la seguretat també –també–; per tant, en l’ús i en el man-teniment. Si fem tota la volta i oblidem l’ús i el manteniment, no hem fet res, és un fracàs estrepitós, és ab-solut. I també, per tant, apareixen uns nous actors aquí, que ni són el tècnic municipal, ni és el tècnic projectista, ni és el tècnic de Bombers, és tan sols el promotor, que va vinculat a les condicions d’ús i man-teniment. Nous reglaments de l’àmbit de la seguretat industrial, nous agents..., és molt gran això.

I, bé, en fi, una mica, el resum seria això.

El president

Molt bé. Doncs, moltes gràcies per la seva explicació a la comissió. I reitero el que he dit abans: si algun membre, algun diputat o diputada considera que ne-cessita ampliar aquesta informació, doncs, ja es posa-



rà en contacte a través de les adreces que vostè mateix deixi aquí, a la comissió.

Ara, no suspenem la sessió, simplement tres, quatre minuts per acomiadar el senyor Gallart i passaríem, ja, a la següent compareixença.

La sessió se suspèn a tres quarts de cinc de la tarda i es reprèn a tres quarts de cinc i sis minuts.

El president

Bona tarda. Reprenem la sessió.

Encara que estava prevista inicialment una comparei-xença a dos quarts de cinc i una altra a les cinc, atès que els dos compareixents ja són presents, substanci-aríem les dues compareixences en el mateix moment.

Compareixença d’una representació del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01182/10)

En primer lloc –i li donem la benvinguda–, el senyor Jordi Artiga i Pascual, del Consell de Col·legis d’En-ginyers Tècnics Industrials de Catalunya. Y también la comparecencia de una representación..., bueno, en este caso del señor Víctor Domingo, que viene en su calidad de representante de la Asociación de Internau-tas en relación con el proyecto de ley que estamos dis-cutiendo. Y, en consecuencia, también le doy la bien-venida.

El tiempo estimativo –y en la medida de lo posible yo les pediría que se ciñeran a él– será de diez minutos. En primer lugar tendría la palabra el señor Jordi Ar-tiga. I després ja el senyor Víctor Domingo. Després, posteriorment ja els grups parlamentaris formularan les preguntes que considerin oportunes i vostès po-dran respondre en el torn final.

Doncs, sense res més, té la paraula el senyor Jordi Ar-tiga.

Jordi Artiga i Pascual

Hola, bona tarda. A veure, vinc en nom del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Cata-lunya, i la meva visió personal és des de tres punts de vista, de la llei. Sóc tècnic privat, secretari d’un col-legi d’enginyers. També vinc perquè sóc tècnic muni-cipal de l’Ajuntament de Castellbisbal. Vam fer unes al·legacions pràcticament idèntiques a les que ara pre-sentaré. Allí estic com a tècnic expert en activitats i protecció civil. I també sóc integrant del grup de tre-ball de la FUE, on hem treballat amb l’ordenança ti-pus de diputació, l’aplicació del 112, tota l’aplicació del marc de la FUE tant en activitats ambientals innò-cues com d’espectacles.

A veure, una mica voldria tirar enrere. La llei 11 i el decret 112 han tingut un problema molt greu amb el món local, d’aplicació. La veritat és que el compli-

ment legal ha sigut bastant minso en segons quins as-pectes. Hi ha una tesi compartida amb el món local, que és que aquesta llei, quan va sortir, anava molt ori-entada cap a establiments musicals, cap a discoteques, amb un grau d’afectació bastant alt. I, per contra, es va voler posar al mateix nivell les activitats extraordi-nàries del món cultural i associatiu. Creiem que això es va penalitzar amb unes mesures descompensades i que esperàvem, bé, que amb aquesta nova llei se solu-cionaria.

A la pràctica, la veritat és que el compliment en activi-tats extraordinàries –parlo d’activitats extraordinàries bàsicament a l’aire lliure– ha sigut bastant decebedor tant per a les entitats, com per als responsables, com per als tècnics municipals com per als regidors; per a tothom, perquè ningú ha volgut fer la feina bé ni ha pogut fer la feina bé, no?

Veiem que en aquest projecte de llei es continuen gra-vant les activitats extraordinàries. I ara voldria expo-sar una mica el problema que veiem en aquest redac-tat actual. El problema principal ve de l’article 3.4, el punt b, d’àmbits d’aplicació, i l’article 4. L’article 3 diu: «S’exceptuen els actes i celebracions de caràcter veïnal o associatiu amb un aforament mitjà d’entre 151 i 500 persones, que no comporten cap risc per a la seguretat a drets de tercers ni la integritat dels espais públics.» I, per l’altra, l’article següent diu: «Totes les activitats extraordinàries són activitats de risc impor-tant i, per tant, estan obligades a règim de llicència.»

Només comparant aquests dos articles se’ns presenta tot un ventall de preguntes. Si excloem tots els actes i celebracions veïnals o associatives d’aforament mit-jà, amb quina norma aniran? Qui les regularà, una or-denança? Perquè, clar, si anem a parar a l’ordenança –i jo no sóc massa defensor de l’autonomia municipal en segons quins aspectes–, voldrà dir que cada ajunta-ment començarà a fer una cosa diferent de la del veí, una tramitació diferent de la del veí, amb uns parà-metres diferents dels del veí. I això és un problema; un problema perquè impedeix l’aplicació de la FUE. Perquè si a la FUE no tens tots els paràmetres idèntics per a totes les poblacions de Catalunya, no pots apli-car una sola carta de serveis, un sol document.

Suposo que deu ser un error, però, clar, si parla de risc mitjà perquè siguin exclosos, els de risc baix, entre ze-ro i cent cinquanta persones, suposo que també esta-ran exclosos; però no ho posa.

Han de ser activitats sense cap risc. Algú és capaç de signar que hi ha una activitat sense cap risc? Jo no. Jo crec que ningú. Ara ho estàvem comentant amb el meu company Joan Gallart. No hi han activitats sense risc, és impossible. Sempre hi ha un risc. Qui és el ma-co que signa, com a tècnic, com a responsable de l’en-titat o com a responsable polític? No, ningú.

Hi han activitats extraordinàries sense cap risc? Quan precisament a l’article 4 ens estan dient que totes les activitats són de risc important, o sigui, risc alt. A veure, perquè sigui convocada per una entitat o per-què sigui convocada per un particular passa de ser de risc nul a risc important? No ho acabem d’entendre. Si les classifiquem totes com a risc alt, totes van a llicèn-



cia. A mi, que jo sàpiga, tant la llei de simplificació com la directiva de serveis ens obliguen a fer que el règim natural de tramitació sigui la comunicació prè-via o la declaració responsable, no la llicència. La lli-cència ha de ser per a casos extraordinaris, per a casos justificats: per qüestió ambiental, de contaminació, de risc. I en aquest cas no creiem que sigui aquest.

Estem sobrecarregant de tràmits administratius unes extraordinàries, d’una base popular, bàsicament po-pular, i això no augmenta la seguretat; augmenten els tràmits, augmenta la burocràcia, augmenta tota la tra-mitació, augmenta tot el volum del que comporta el temps de termini de presentació dels documents. Tota aquesta sobrecàrrega creiem que va en contra del tei-xit associatiu català, de veritat.

I demanem no una exclusió, no cal que hi hagi una exclusió de la llei i diguem «aquestes no cal que hi si-guin» –no, no, ja m’està bé que hi siguin–; però una graduació, graduem-ho bé. No és el mateix una acti-vitat que sigui un concert de quinze mil persones que no una trobada de castellers o una de geganters, que en tenen cent cinquanta. No és el mateix. Les estem fi-cant al mateix sac.

Després, també veiem dos problemes, sobretot per manca de definició a la llei. Un és el tema de la comu-nicació prèvia. A veure, tothom té clar que la comuni-cació prèvia ha d’aportar una documentació adjunta. Ja ho diu la llei ambiental, ho diu la llei de simplifi-cació, els bombers també hi estan totalment d’acord, perquè és bo que el tècnic privat es responsabilitzi d’una part de la responsabilitat que té el titular com a cap de l’espectacle que es farà. El problema és que la llei no ho posa. Diu que ho dirà en un reglament posterior. Sí que més o menys ho apunta, però hi han diferents articles en els quals no surt exactament que s’hagi d’aportar documentació del projecte adjunta a la comunicació prèvia.

Això... Què passa? Doncs, que crea una diversificació de criteris. Hi hauran ajuntaments que diran: «Sí, sí, el projecte ha d’anar acompanyat.» «No, no cal que ho posem, perquè la llei no ho posa.» Se’ns diu: «Podeu utilitzar el decret 112 mentre no hi hagi un reglament nou.» A veure, és com si et venen un cotxe i et donen les instruccions d’un altre: «No, bé, utilitzi les que pu-gui i les que no, doncs, se les inventa.» No ho sé... Per-què, clar, si anem a un reglament que no és de la ma-teixa llei, la cosa no funciona bé.

Llavors, nosaltres reclamaríem que aparegués a la llei una obligació: que el reglament surti en sis mesos, que és el mateix termini d’aplicació de la llei. O sigui, te-nim una mala mania en aquest país, que creem les lleis i els reglaments surten quan surten, i mentrestant els tècnics municipals anem com anem –amb una sa-bata i una espardenya–, i això redunda en el fet que els titulars, quan vénen a preguntar i quan vénen a fer una tramitació, no hi ha manera que ens aclarim ni entre nosaltres, de diferents poblacions, ni sabem què explicar-los.

L’altre tema és de conceptes. Entenem que hi han con-ceptes poc clars. Per exemple, hi ha un tema que diu: «Actuacions musicals en directe mitjançant veu, ins-

truments acústics o altaveus o amplificadors de bai-xa intensitat.» Si pregunto a tots els assistents d’aques-ta sala què entenen per baixa intensitat, suposo que sortiran com deu, quinze versions diferents. A veure, s’ha de posar un valor, no es pot posar «de baixa in-tensitat», perquè això crea –i més en aquest cas– que, segons si és baixa o alta intensitat, se’n va cap a co-municació prèvia o llicència. En una població li di-rem «llicència», i a la del costat diran: «No, no, jo això ho entenc baix i serà comunicació prèvia.» No podem anar així. A veure, hem de tenir uniformitat al territo-ri, si volem anar com a país, perquè, si no...

Un altre tema. Per fer les inspeccions (sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’inter-venció) –ja acabo–, de part dels Mossos podran en-trar diferents serveis d’inspecció. Què s’entén per «di-ferents serveis d’inspecció»? Policia local? Els tècnics municipals? ECA? Cossos privats? No ho diu, no ho aclareix.

Tampoc no defineix les que són activitats de risc baix o les que són sense risc. No ho explica. Explica les que són activitats importants.

Veiem diferències entre la codificació de la llei i el que hi havia de catàleg. El catàleg encara no ha sortit, l’ad-junt de la llei, però en l’última versió sí que surt dife-rent.

Hi han algunes activitats que queden fora de la llei –hi continuen quedant–: els chiquiparks, activitats de joc de rol i simulació, parcs infantils, establiments per a celebracions... Totes aquestes activitats estan fora de la llei. Entenem que són activitats recreatives, però si no estan dintre del catàleg i llavors tens problemes per ficar-les, com ho regules? Home, ja que fem una llei nova, intentem cobrir tot el ventall, o almenys posem un cul-de-sac, no?, d’allò que...

I una altra cosa que també trobem a faltar són els ter-minis d’aplicació de la FUE a l’entrada de la tramita-ció obligatòria de la FUE.

Moltes gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies.

Compareixença d’una representació de l’Associació d’Internautes amb relació al Projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives (tram. 353-01187/10)

Tiene la palabra ahora el señor Víctor Domingo, presi-dente de la Asociación de Internautas.

Víctor Domingo (president de l’Associació d’Internautes)

Muchas gracias. Buenas tardes. Bueno, el motivo de mi comparecencia... Yo agradezco la llamada a la Asociación de Internautas para explicar..., solamen-te, en este proyecto de ley que se está estudiando en



el Parlamento de Cataluña, es sobre un punto, y es el punto de la venta y reventa de entradas por internet.

Cuando nosotros conocimos esta intención del proyec-to de ley, pues, nos llamó poderosísimamente la aten-ción que se planteara este articulado para, bueno, con-trolar, parece ser, para darle a los organizadores un poder sobre la venta de las entradas. Entonces, noso-tros, inmediatamente...

Aquí hay un precedente, si me permiten, que fue ha-ce..., recientemente, en este mismo Parlamento, se aprobó una ley, que fue la que nosotros denominamos la ley del canon en el ADSL, que se aplica a las opera-doras telefónicas para financiar el cine catalán. Es una cuestión que nos llamó poderosísimamente la atención y de la que hicimos una campaña en contra, con todas nuestras posibilidades, porque lo que se haga en el Par-lamento catalán puede tener un efecto de dominó con otros parlamentos, incluso en el Parlamento estatal. Y no es una buena idea. Y, como dijimos en su momen-to, no fue una buena idea en aquel entonces, y reciente-mente el Tribunal de Justicia Europeo ha dicho que no se pueden poner cánones a las operadoras telefónicas.

Nosotros no es que estemos defendiendo a las opera-doras telefónicas, sino que estamos defendiendo que si a las operadoras telefónicas les pones cánones nos van a revertir en la factura mes a mes, como ahora mismo están planteando; tanto Vodafone como Telefónica re-cientemente han dicho que nos van a subir la factura.

Y entonces nos llamó mucho la atención que en una ley sobre tema de espectáculos se sacara este asunto de la venta y la reventa de internet. Entonces, nosotros inmediatamente nos pusimos manos a la obra e hici-mos una encuesta, un estudio de campo dentro de los consumidores, de los residentes en Cataluña, para ver qué opinaban a este respecto.

Yo, bueno, puedo dejarles..., aunque se lo he mandado a todos los grupos parlamentarios, pero les dejo el es-tudio por si quieren tener todos los datos, y no voy a incidir. Bueno, la situación básicamente es que vimos que el 60 por ciento de los ciudadanos catalanes ha-bían comprado entradas, en los últimos doce meses, para conciertos, espectáculos en vivo, cine y depor-tes –en los últimos doce meses. Bueno, ahí está en el estudio la segmentación por edades y todo ese tipo de cosas interesantes.

Y en lo que nosotros entramos y venimos en la com-parecencia de hoy a explicar: el 76 por ciento –75,6 por ciento– ha comprado alguna vez, lógicamente, las entradas por internet, ya sea desde el móvil o el PC; también están los porcentajes de edades y de utiliza-ción. No voy a insistir sobre ello para no echar mucho tiempo, pero luego lo que les estábamos preguntan-do...: qué opinaban sobre este asunto. De ese 80 por ciento, del 60 por ciento que habían comprado, el 20 por ciento de los usuarios que nos contestaron dijeron que –el 19, exactamente el 19,1– no habían podido uti-lizar esas entradas porque no lo habían podido hacer, por los motivos que fueran.

Pero lo que nosotros preguntamos de una manera ex-plícita y por activa y por pasiva es qué opinaban a la

hora de que ellos tuvieran esa entrada y qué podían hacer con ella. Por supuesto, la opinión mayoritaria en todos los segmentos de edades –muy mayoritaria– era que la entrada era propiedad de la persona que la había comprado, no eran los organizadores de los es-pectáculos... Los organizadores de los espectáculos tienen prioridades para, una vez que entras en el re-cinto, poner las condiciones que quieran, pero antes de entrar al recinto y con esta entrada, estas personas se creen con su titularidad y pueden hacer lo que quie-ran: ir al espectáculo, no ir, revenderlas, regalarlas, o quemarlas en la puerta, si les apetece. Pero, bueno, a lo mejor ese es un extremo indeseado.

Pero sí que en todos los porcentajes, en todas las con-testaciones, lo que están diciendo básicamente es que eso es propiedad y que tienen la posibilidad incluso de revenderla, llegando incluso a los extremos de que si es por más precio, pues, por más precio, pero que eso es una cuestión en la que nadie puede entrar, ni el le-gislador, ni la Administración, ni el organizador ni nadie.

Otra cosa. Nosotros no hemos preguntado..., porque me imagino que cuando en esta ley se están propo-niendo otro tipo de cuestiones, me imagino que lo que estarán ustedes buscando es controlar a las mafias. Pe-ro, bueno, ahí hay otro tipo de posibilidades, pero que en ningún sentido tienen que penalizar al ciudadano en esto, que ha comprado una entrada y puede hacer con ella lo que quiera y, desde luego, regularlo o li-mitar su posibilidad de acción, pues, es lo que en el estudio, de una manera absolutamente clara, nos están diciendo. Ese era el motivo.

¿Alternativas que puede haber a esta cuestión? Pues, ahí se pueden ver muchísimas alternativas, como en algunos casos vender las entradas nominativas para que no haya ningún problema. Me refiero a que si de lo que se trata de hacer aquí es ir contra las mafias que cogen i revenden. Uno de los problemas que se han suscitado, y también sale en la encuesta, es la posibi-lidad de que los propios organizadores, digamos, alte-ren esa ley del mercado. Ahora mismo hay un ejemplo muy claro. Yo creo que hay un concierto de U2 en el mes de octubre, precisamente aquí, en Barcelona, que hace un mes dijeron que se habían agotado las entra-das y ahora han vuelto otra vez a salir a la venta, y na-die sabe qué es lo que sucede.

Ese es un problema que, desde luego, a nosotros no nos afecta, pero lo que sí que nos afecta es que la gen-te, el ciudadano honesto, tenga problemas a la hora de revender o de hacer con esas entradas lo que quiera, porque se supone..., y además es una cuestión lógi-ca: la mayoría de gente que compra estas entradas las compra por internet, y si quiere hacer algo también lo va a hacer por internet. Y eso es una cosa que nos preocupa, porque en un caso lógico de que alguien no quiera ir a un concierto, a un partido de fútbol, o no pueda ir en ese momento, si no puede ir al partido de fútbol, no puede ir al campo o a la puerta a vender-lo en ese momento, lo tendrá que hacer antes.

Entonces, lo que nosotros pedimos es una atención pa-ra que este tipo de actividades personales, individuales



y no dentro de lo que son las mafias de la reventa, pues, no se regulen y no se criminalicen, de alguna manera.

Esa era, un poco, la intención de mi intervención y lo que les quería comentar, basado en el estudio que he-mos hecho.

El president

Pues, muy bien, muchas gracias. Pasamos ahora al posicionamiento de los grupos parlamentarios. Y, en primer lugar, tiene la palabra, en nombre del Grupo Parlamentario Socialista, el diputat senyor Cristòfol Gimeno.


Sí, gràcies, president. Gràcies, senyor Artiga. Gracias, señor Domingo. Anirem... La valoració, possiblement –si l’han sentit en la part anterior, que han pogut estar a la sala–, que fem els diferents grups, ja la coneixen i, per tant, aniré –intentaré ser directe– cap a les pre-guntes. I aprofitaré una mica la condició d’aquest do-ble o triple barret que explicava el senyor Artiga que representa, doncs, perquè ja ha tocat alguna de les co-ses que ja hem preguntat des del Grup Socialista a al-tres compareixents i que ens preocupen.

Ho ha dit vostè, és a dir, quan estigui aprovada aques-ta llei –la que tenim ara o amb les esmenes, amb el contingut que finalment puguem aprovar–, hi haurà la necessària adaptació d’aquestes ordenances muni-cipals. I, per tant, a nosaltres ens preocupa el que pot suposar i la repercussió que pot tenir en l’organització dels ajuntaments, dels grans –tindran més capacitat–, però sobretot dels mitjans i petits.

I vostè, des d’aquesta experiència, una mica, que ha explicat, com creu que l’aplicació d’aquesta llei i aquest canvi de rol que amb la comunicació prèvia es planteja, d’actuar no abans sinó actuar després de la comunicació prèvia, com pot afectar i què pot su-posar, doncs, per a l’organització i en termes també econòmics, per als mateixos ajuntaments? Estic pen-sant –suposo que em surt a mi el meu barret d’alcal-de, també– per a ajuntaments petits, d’acord? Per tant, aquesta seria una primera pregunta.

Del que ha explicat vostè també se’n desprèn la neces-sitat de concretar molt més totes aquestes definicions, en les quals hi ha molts dubtes i conceptes d’aquests de baixa intensitat, de baixa..., és a dir, de conceptes potser prou clars. I, per tant, li agrairia que en aquest sentit..., jo tinc les esmenes que des del col·legi d’engi-nyers van fer arribar, però que, vull dir, si en aquest sentit ens poden fer arribar als diferents grups més concreció, doncs, millor que millor.

I una última pregunta, pel que fa referència –també perquè ha sortit en altres compareixences– al termini. Alguns operadors es queixaven que en la llei es plan-teja ampliar el que és el termini sancionador, de sis mesos a un any. És a dir, vostè creu, des de la seva ex-periència, que això és correcte, que hauríem de man-tenir els sis mesos?

I una última pregunta. Dues més a vostè i després aniré al senyor Domingo. Pel que fa a la comunica-ció prèvia, vostè ha fet referència a la documentació i que hauríem de concretar més amb quina documen-tació s’ha de fer, quina documentació s’ha d’acompa-nyar, en aquest sentit. Per tant, si ens podria concretar una mica més.

I pel que fa referència a aquesta documentació, a nosaltres ens va cridar l’atenció aquest informe que vostès van presentar, i li demanaria, si us plau, si ens podria concretar més el que a nosaltres ens preocupa, el que fa referència als establiments oberts al públic no fixos, amb estructures desmuntables i itinerants, perquè..., la comunicació, però després, doncs, quin tècnic competent hauria de signar aquesta documen-tació.

(Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)

I al senyor Domingo –acabo, president–, perquè tinc l’informe, tenim des del nostre grup l’informe que va presentar l’Associació d’Internautes respecte a l’opi-nió dels consumidors sobre aquesta compra i revenda d’entrades. Nos preocupa básicamente..., no es solo el control de mafias, sino un poco la especulación que puede ir relacionada con la reventa de entradas y la posibilidad de una sobreocupación sobre una reventa. Por desgracia, pues, en algunos momentos hemos vis-to experiencias muy tristes y muy desagradables. Es decir, lo que nos preocupa es esto.

Entonces, sería posible..., es decir, ya nos han hecho llegar algunas operadoras distintos redactados..., es decir, eliminar la prohibición. Pero, ¿usted entiende que sería posible que en la reventa de entradas los or-ganizadores estuvieran obligados a hacerlo con pla-taformas tecnológicas que tuvieran un control sobre esta especulación, sobre la limitación del número de entradas, sobre esta reventa de una manera, pues, des-controlada? Es decir que... No sé, hemos hablado con alguna operadora que nos dice que revenden las entra-das pero no pagan al comprador hasta que este com-prador no ha notificado a la plataforma que ha acce-dido, ha utilizado aquella entrada con las condiciones en que se la han vendido. El precio es otra cuestión. Pero que, en este sentido, sería posible incorporar cri-terios y cuestiones de este tipo en este proyecto de ley. Entonces, si podríamos obligar de alguna manera –ara sí que acabo, president–, para limitar esta cantidad en la venta de entradas y en la reventa –que si uno lo hace de manera particular, entendemos desde nuestro gru-po que no es especulación–, y si entiende que esto se-ría posible.

Gracias.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, el dipu-tat senyor Santi Rodríguez.




Gràcies, president. Agrair també al senyor Artigas i al senyor Domingo les seves intervencions.

Amb relació al senyor Artigas, jo crec que ha fet tot un seguit de consideracions que tenen un denomina-dor comú que considero extraordinàriament important i d’enorme valor, i que segurament no havíem tingut fins aquest moment aquesta visió.

Jo conec també una mica l’àmbit en què ens estem movent, i, certament, una percepció entre els ope-radors d’aquest àmbit és que a Catalunya hi han, en aquest moment, 948 normatives diferents. És a dir, 947 de cadascun dels ajuntaments, més la normativa de la Generalitat, que s’afegeix a la dels ajuntaments. I, per tant, jo crec que les reflexions que ens ha fet vos-tè són interessants, extremadament interessants des del punt de vista de, efectivament, intentar ser pràctics en l’elaboració d’aquesta llei. I quan dic «pràctics» dic deixar d’una forma meridianament clara què és el que es pretén i, per tant, que també els ajuntaments i els tècnics municipals que després hauran d’interpretar aquesta llei tinguin clar què és el que vol el legislador amb relació a aquesta matèria, no?

I, per tant, és en aquest sentit..., jo li formularé una pregunta, perquè va ser una qüestió que va sorgir en una compareixença d’abans-d’ahir, concretament del Gremi de Firaires, perquè així com en la intervenció administrativa jo crec que queda molt clar que hi han tres nivells –comunicació prèvia, llicència i autorit-zació–, hi ha un terme mitjà que porta a la confusió, que és el de la comunicació prèvia amb control inicial. M’agradaria conèixer la seva opinió respecte d’aquest híbrid, que em sembla que en si mateix és una contra-dicció. Però, en qualsevol cas, prenem nota del conjunt de valoracions que vostè ha fet, per tal d’intentar re-soldre la problemàtica que vostè esmenta.

En relación con la aportación del señor Domingo. Nos parece una aportación extremadamente interesante e importante. Es cierto, algún operador ya nos ha hecho llegar la inquietud por quizás un exceso de celo en la redacción de la ley en relación con el uso de platafor-mas tecnológicas para la reventa de entradas para esos acontecimientos. Yo creo que como legisladores he-mos de profundizar en la posibilidad de estas reventas desde el punto de vista del particular, porque cierta-mente conocemos la opinión de los usuarios, incluso la percepción de que cuando uno compra una entrada está en el derecho absoluto de utilizar esa entrada. Pe-ro también es cierto que hay alguna limitación.

Los organizadores de los espectáculos tienen reserva-do el derecho de admisión, y tienen unas determina-das normas y unas determinadas limitaciones al uso de esas entradas. Por lo tanto, yo creo que especial-mente lo que deberemos tener en cuenta es dónde situ-amos el límite entre lo que se puede considerar el uso del mecanismo de la reventa o el abuso del mecanis-mo de la reventa.

Y también especialmente lo que se deberá tener en cuenta es qué garantías tiene el consumidor, qué ga-rantías tiene el usuario en el momento de adquirir una

entrada, digamos, de segunda mano, a través de una plataforma tecnológica. Y evidentemente un valor añadido es que a través de estos canales puede haber una responsabilidad que no existe a través de los cana-les habituales, que es la compra, digamos, furtiva, en la entrada de determinados espectáculos.


El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa, el diputat senyor Jaume Bosch.


Gràcies, president. Gràcies als compareixents. Amb relació al senyor Artiga, agrair-li les aportacions. Ha fet suggeriments que crec que ens seran d’utilitat. Per no repetir temes, li plantejaria dues qüestions que no han sortit.

La primera. Vostè ha fet referència al tema del regla-ment i, a més a més, amb la quantitat de remissions que hi ha al reglament en aquest projecte de llei, aga-fa molta importància quan se’n podrà disposar. La llei 11, de la qual vostè ha explicat també els proble-mes que ha originat sobretot en el món local, etcète-ra, plantejava un termini d’un any perquè s’aprovés el reglament. Aquest projecte de llei no planteja cap ter-mini, i jo crec que vostè ha fet un suggeriment, que com a mínim el meu grup recull, que caldria establir un termini, que vostè fixava en sis mesos, per equipa-rar-ho a l’entrada en vigència de la llei i, per tant, que quan entri en vigència la llei això hi sigui.

Val a dir –això és com un comentari al marge– que entrem en un calendari complicat. Aquesta llei, anant bé, es pot aprovar el juny-juliol. Després es dissoldrà el Parlament. Podem no tenir govern amb activitat normal potser fins a l’octubre-novembre i, per tant, si aquesta llei està en vigor aniran passant els terminis i podem tenir un problema. En tot cas, recollim el seu suggeriment que s’ha de fixar.

En cuanto a la intervención del señor Domingo, que también agradecemos, la verdad es que mi grupo par-lamentario, cuando tuvimos conocimiento del comu-nicado que hicieron y del estudio, nos pareció que era importante que ustedes pudieran comparecer en el Parlament para explicar directamente a los diputados su visión. La verdad es que coincidimos en que no se puede impedir la venta de entradas a particulares que las han adquirido legítimamente y, por tanto, es evi-dente que el artículo este que hemos citado hay que modificarlo.

Me sumo a algunas de las cuestiones que le han plan-teado mis compañeros sobre aspectos ya más concre-tos, que también me interesan, en el sentido de no re-petir tampoco las preguntas que le han efectuado.

I, finalment, ja que aquesta és l’última intervenció abans d’acabar les compareixences d’aquesta llei, deixar constància de la preocupació, que crec que és compartida per molts diputats i diputades, que si al-



guna llei no es mereix un tractament de superurgència és aquesta llei, i que estem tocant temes absolutament delicats i complicats, i que tindrem escassíssims dies per preparar les esmenes, i que jo crec que de les com-pareixences que s’han substanciat es dedueix que fins i tot caldria encara més contactes amb sectors afectats per anar polint els temes.

I, per tant, jo deixo constància de la preocupació del meu grup, que potser es pot traduir en la votació fi-nal, si això arriba al Ple, que hi pot haver lleis molt senzilles en què el tràmit de superurgència es pugui més o menys justificar, però que la complexitat tèc-nica d’aquesta llei desaconsellaria anar tan de pressa, que podem cometre errors importants que després pa-garan els usuaris, els tècnics, etcètera, si no ho fem bé.

Gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies. D’acord amb el que vostè està dient ara, jo crec que al final... (Sona el senyal acús-tic que indica que s’ha exhaurit el temps d’interven-ció.) Ja? No m’aclareixo mai amb els dos... Toma. Ai-xò per al lletrat. Te lo regalo. (Rialles.) Tenia previst, per part de la presidència –lògicament, al final–, que si els grups volien fer alguna intervenció, simplement de cloenda d’aquestes compareixences que hem tin-gut, doncs, que la poguessin fer. Ho farem, en qualse-vol cas, perquè hi hagi constància del que vostès con-siderin oportú.

A veure, ara el Grup Parlamentari de Ciutadans. I té la paraula el diputat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, president. Doncs, agrair als dos com-pareixents les seves intervencions, i començar pel final del senyor Bosch, també. Estic absolutament d’acord que aquesta llei té prou complexitat per no merèixer aquest tractament d’urgència que ha demanat o pot-ser ha imposat el Govern. I també, doncs, manifestar la preocupació que, amb els terminis d’aprovació final d’aquesta llei, és possible que en el moment que sigui vigent, per temps no hi hagi cap possibilitat que hi ha-gi cap mena de reglament que la pugui desenvolupar, i que ho hagi de fer, a més a més, un nou govern. Per tant, pensem que és una llei que venia a arreglar mol-tes coses i potser n’empitjorarà algunes, no?

El senyor Artiga, en certa forma ha vingut a reforçar la idea que jo tinc, per part d’altres compareixents, que la llei té prou ambigüitat perquè generi un cert nivell d’inseguretat jurídica. Una llei que hauria de ser el contrari. Fins i tot aquesta inseguretat, d’alguna for-ma, pot recaure també en els professionals, en els tèc-nics que tenen la responsabilitat del control i de la ins-pecció dins de les qüestions que toca aquesta llei.

Per tant, bé, a part de demanar-li, també, que ens pu-gui fer arribar les seves propostes i els seus dubtes so-bre aquest projecte de llei, que també ens ha manifes-tat, doncs, no li hauria de fer cap mena de pregunta al respecte, perquè més o menys és aquesta idea.

Y al señor Domingo, pues, bueno, hay un riesgo de fraude en la reventa, o en la compra de entradas reven-didas a través de cualquier plataforma, igual que lo hay cuando las compras en la puerta de un estadio y se las compras a cualquier otro. O sea, el riesgo está. Pero sí que es verdad que incluir este artículo como se incluye, pues, en cierta forma criminaliza al usua-rio, crimina-liza al comprador, en el sentido de que es una norma preventiva para evitar que vaya a cometer algún tipo de fraude una persona que puede haber adquirido to-talmente legal, por métodos absolutamente legales, una entrada absolutamente legal también, ¿no?

Por lo tanto, yo creo que intentar poner puertas al campo en el mundo de las nuevas tecnologías es com-plicado. Generalmente es ineficaz, por más que se empeñe uno. Y, por lo tanto, también considero, co-mo me parece deducir de su intervención, que es una intromisión directa en el derecho de propiedad, sobre unas entradas que se hayan podido adquirir legalmen-te y siguiendo procedimientos legales.

Y nada más, y felicitarle también y agradecerle la la-bor de salvaguarda de los derechos de los internautas y de los usuarios de las nuevas tecnologías, que sé que llevan haciéndolo muchos años y que lo hacen con un buen nivel de éxito.

Gracias.

El president

Moltes gràcies. Té, finalment, la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el diputat senyor Lluís Guinó.


Gràcies, president, i gràcies a ambdós compareixents. En primer lloc, senyor Artiga, nosaltres estem fran-cament d’acord amb vostè quan al principi de la seva intervenció ens deia que hauria estat bo que en aques-ta llei nova que en modifica una d’anterior –i que evi-dentment quan un es planteja la modificació d’una llei anterior és per millorar-la– haguéssim distingit clara-ment el que són les activitats culturals associatives del que són pròpiament activitats que tenen o que formen part del que són les activitats d’oci nocturn i que es desenvolupen en locals especialitzats, discoteques, sa-les de festa, etcètera. És una qüestió que no es resol inicialment en aquesta llei. D’acord amb les compa-reixences que s’han fet i amb la insistència dels grups parlamentaris, esperem que en el termini d’esmenes siguem capaços, precisament, de distingir bé ambdues concepcions i d’alguna manera ho puguem reflectir en el text legal. Això per una banda.

Per l’altra: quan vostè ha comentat que hi ha la ne-cessitat que el projecte de llei exigeixi l’aportació d’un projecte tècnic pel que fa al règim d’intervenció admi-nistrativa tant de llicència com de comunicació prèvia, home, aplicant un criteri d’analogia, és francament co-herent pensar que les exigències de documentació que configuren o que es marquen en la llei per al cas que vostè comentava és fàcil que s’apliquin també, de



forma anàloga, per a casos de llicència prèvia o comu-nicació prèvia, o la llicència pròpiament dita.

Per tant, es pot entendre que necessàriament la do-cumentació que s’aporta inicialment per a la prime-ra proposta s’ha d’aportar en el cas de la comunica-ció prèvia i de la llicència. És a dir, tinc dubtes de si realment és una qüestió pròpiament tècnica. Ente-nem nosaltres que no tindria cap sentit que es neces-sités aportar documentació en uns casos i no s’hagués d’aportar la documentació tècnica corresponent en els altres.

Des d’un punt de vista legal, a mi em fa l’efecte que hi ha una remissió directe a un altre tipus de norma-tiva, però si és el cas, i per aclarir i per evitar la inde-fensió, precisament, i les diferents interpretacions des d’un punt de vista administratiu i en els ajuntaments, etcètera, i per homologar i homogeneïtzar la norma-tiva, ens semblaria també correcte que hi aparegués. Per tant, des d’un punt de vista d’esmenar el text, és perfectament possible tirar-ho endavant.

I llavors també hi havia una qüestió que sí que és cert que pot generar certa inconcreció, que és el tema de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, quan vostè parla de les activitats que són de tipus associatiu, i que d’al-guna manera s’exclouen d’aquesta llei, precisament, perquè són molt habituals, perquè teòricament no aporten risc i perquè d’alguna forma també poden ser regulades per les ordenances municipals, en alguns casos. És a dir, l’article 3.4, el paràgraf b –aquest matí també n’hem parlat– són bàsicament el conjunt d’ac-tes i celebracions de caràcter veïnal i associatiu que no són grans..., d’alguna manera no vénen articulats a partir de grans concentracions de gent i d’ocupacions grans, sinó que són una gran part de les activitats que es desenvolupen en els municipis. Això és veritat.

Per tant, el que nosaltres defensem és que no se’ls apliqui de forma estricta la normativa, que tal com hem vist amb l’anterior compareixent és una norma-tiva especialment estricta si atenem, precisament, la Llei 3/2010, de Bombers, i, per tant, en aquestes ac-tivitats és perfectament possible que l’exigència i, per tant, el caràcter d’extraordinari no sigui necessari. Es-tem d’acord amb vostè, des d’aquesta perspectiva.

Però sí que és cert que hauríem de concretar exacta-ment quines són les activitats, o concretar-les molt mi-llor..., quines són les activitats que s’exclouen i quines s’entenen en aquest paràgraf de l’article 3.4, paràgraf b. Certament, són la majoria d’activitats que desenvo-lupen els ajuntaments i, per tant, seria bo també con-cretar-ho amb més minuciositat. Li agraeixo les seves aportacions.

Por lo que se refiere al artículo 15, yo solo tengo una duda y es: respetando la libertad de cada uno y la ti-tularidad de la entrada en cuestión, etcétera, lo que ha movido a la Administración para articular o para re-flejar este artículo en este texto legal es cómo se evi-ta el fraude. Y la cuestión que le planteo es: desde su perspectiva, cómo se evita el fraude en los casos de re-venta que no esté controlada, que se haga sin las con-diciones mínimas de seguridad, para evitar problemas como los que se han planteado en el caso de Madrid,

que por un exceso de aforo por vender demasiadas en-tradas hubo más gente de la que cabía en aquel espa-cio y se produjo el grave suceso del que estamos ha-blando.

En todo caso, para no centrarlo en el Madrid Arena, el tema es: ¿cómo se evita el fraude en el caso de la venta de entradas?

Gracias.

El president

Moltes gràcies. Bé, doncs, per respondre a les pre-guntes i aclariments que han formulat els grups parla-mentaris, els demanaria que a veure si són capaços en cinc minuts de respondre cadascú, i, en tot cas, sem-pre amb una possibilitat que està totalment oberta, de la qual el senyor Domingo ja ha fet menció, que és que vostès facin arribar als grups parlamentaris, si així ho estimen oportú, qualsevol document o qualsevol am-pliació d’informació de la que avui mateix han donat en aquesta comissió.

Senyor Artiga, té la paraula.

Jordi Artiga i Pascual

A veure, intentaré contestar totes les preguntes. Re-percussió de l’aplicació d’aquesta llei. A veure, en principi aquesta llei és més laxa que la que teníem fins ara. Els requeriments han baixat en tant que les comu-nicacions prèvies abans eren..., per exemple, a restau-ració, cent cinquanta persones; ara en són cinc-centes. Hi ha diferents actuacions que han rebaixat el nivell de graduació respecte a l’aplicació de llicències, res-pecte a les comunicacions prèvies. Per tant, aplicar-la no representa un sobreesforç per a moltes de les acti-vitats, perquè, al cap i a la fi, ja anem, potser, a regula-ritzar una mica..., que en la primera llei, la llei 11, pot-ser ens vam passar una mica de frenada, no?

La inspecció. Ara tindrem la inspecció després, en al-gunes activitats en què abans teníem control inicial. A veure, la qüestió és –i això ho vaig comentar ahir a la ponència de la llei de simplificació– canviar el xip. O sigui, els ajuntaments, els tècnics municipals han d’ajudar, i han d’ajudar des del moment de la con-cepció de l’activitat. I han d’assegurar que tant el tèc-nic com el titular sàpiguen què és el que han de fer i el que no poden fer; que el titular prengui consciència; que hi hagi una coresponsabilitat del tècnic –el tècnic ha d’assumir la seva part de responsabilitat–, i si tot això queda quadrat, queda definit abans de..., no hi ha cap problema. Després vindran les inspeccions i no hi haurà cap problema. I estarem en un escenari molt mi-llor del que era la llicència, que era una cosa molt pro- cedimental, molt burocràtica, amb terminis molt llargs..., sinó una cosa molt més àgil, molt més activa, molt més proactiva per part dels ajuntaments respec-te a les activitats. No té massa diferències, la llei. Per tant, no trobo que hi hagi una complicació excessiva en l’aplicació.

Quina documentació ha d’aportar la comunicació prè-via? A veure, bàsicament el projecte i el certificat del



tècnic conforme allò s’ha fet amb la base del mateix projecte. Això és el que marca la comunicació ambi-ental quan estem parlant de la «paca», el que marca la comunicació prèvia quan estem parlant de les in-nòcues en la llei de simplificació; és el que –ho co-mentava..., ja ho he dit, ho hem comentat– estava més o menys pactat amb els bombers al seu moment, per-què ells també trobaven que era necessària, sobretot, aquesta coparticipació dels tècnics i aquesta responsa-bilitat, que fan el projecte i fan el certificat final. I ai-xò ha de quedar clar que s’ha d’aportar, perquè, si no, el tècnic municipal rebrà un paper i no sabrà per on agafar-ho. Si no queda clar que aquesta documentació ha d’anar adjunta a la comunicació prèvia... I no crec que hi hagi cap problema, perquè no hi ha cap sobre-càrrega, no augmenten les càrregues. El projecte ja hi és, ja ha de ser-hi. El certificat ja ha de ser-hi. Per tant, l’únic és adjuntar-ho o no adjuntar-ho; això no és una sobrecàrrega. I augmenta molt la seguretat respecte de la visió del municipi, respecte de la visió dels regidors. Principalment, també ens estalviem feina, els tècnics municipals, perquè no hem d’obrir expedients sancio-nadors, no hem d’obrir obres sense llicència, si tot allò ja sabem que està bé, hi ha un tècnic que se’n respon-sabilitza i a més a més ja m’ho porten.

El tema de les estructures desmuntables. A veure, més o menys segueix com fins ara. Les fires tenen uns con-trols i uns certificats, en alguns casos anuals. Cada fi-raire ha de portar el seu certificat. I el que és molt im-portant és el certificat in situ, que en diem. És quan..., una vegada està muntada l’atracció, o quan està mun-tada la carpa. Aquest és el principal. Per què? Perquè hi ha tota una supervisió dels certificats anuals de bai-xa tensió, de tot, de seguretat industrial, bàsicament, i a part s’ha tingut en compte el muntatge, si allò està ben fet o no està ben fet.

No hi ha un control inicial per part de l’Administra-ció. Hi ha una inspecció global, que no afecta les fires. O sigui, quan nosaltres anem a fer la inspecció a una fira nova, a un recinte firal, eh?, en què hi han diferents atraccions de cavallets i tal, anem a mirar la global, no la seguretat de cada una de les instal·lacions. Això ja ho té el tècnic, que ha signat que està bé. Nosaltres anem a mirar que els passadissos siguin suficientment amples, que no hi hagi cables pel mig que la gent no ensopegui, que no tallin les sortides d’evacuació, que hi hagi tot això. Per tant, no és un control inicial, sinó que és una inspecció in situ d’altres aspectes.

I només..., potser acabar dient que allò de l’article 3..., clar, a les activitats posa que «només les que tenen un risc nul». I torno a dir el mateix: no hi han activitats de risc nul. Com a tècnic de protecció civil li puc as-segurar que no hi han activitats de risc nul. Totes te-nen cert risc. Fins i tot la més segura té... I, si no, pre-guntin-ho als de l’avió de fa uns dies, no? Totes les activitats tenen cert risc. Per tant, nosaltres entenem que les cinc-centes persones d’aforament era un bon criteri, estava acordat amb Bombers, i enteníem que les cinc-centes persones és un bon nivell, de dir: «Ho-me, cinc-centes persones al mig d’una plaça, doncs, bé, tampoc no tenen..., a partir de cinc-centes potser ja podem començar a tindre certs problemes d’evacu-

ació si passa alguna cosa o tal.» Però tampoc no hem demanem desregularitzar-ho, treure-ho fora de la llei, que quedi en terreny de ningú, campo de nadie, no? No. Una gradualització de les actuacions és el que cre-iem que potser seria millor.

El president

Moltes gràcies. Finalmente, para responder a las pre-guntas que le han formulado, tiene la palabra el señor Víctor Domingo.

Víctor Domingo

Muchas gracias. Empiezo por el final. ¿Cómo se com-bate el fraude? Pues, el fraude se combate aplicando la ley, siempre. No hay ningún… Yo es que no vengo aquí a hablar sobre prácticas de los usuarios y de los ciudadanos, fraudulentas. No, no. Hay una normativa muy amplia, tanto estatal como autonómica, para todo lo que es el fraude. Hay una ley de servicio de comer-cio electrónico, donde se especifica muy claramente lo que es fraude. Es que me despisto un poco, porque, claro, me están comentando: «No, que haya más en-tradas.» No, eso es otra cosa distinta a lo que yo he ve-nido aquí a participarles a ustedes. No, no. Yo he com-prado una entrada del organizador y yo lo que quiero es poder revenderla a mi antojo, si quiero revenderla, o si la quiero utilizar, o puedo, como he dicho antes de una manera exagerada, quemarla delante de la puerta porque no me gusta y es mi acto de protesta. No, no, eso no es fraude.

Ahora, el fraude es otra cosa. Porque lo que ustedes están planteando es que el organizador controle. Por-que cuando sucedió lo del Arena, que ha puesto usted el ejemplo, por las noticias que yo tengo de los medios de comunicación es que el organizador vendió más entradas de las que eran posibles o de las que eran efectivas. Entonces, fue el organizador el que come-tió el fraude. Pero no fueron los usuarios; los usuarios compraron las entradas de una manera…

Y, luego, la segunda pregunta, en la que han coinci-dido dos grupos, que es el asunto de las plataformas. Cuando se vende por internet..., normalmente yo no conozco –y se lo tengo que confesar– cómo funcionan estas plataformas, pero la plataforma madre es eBay, para vender este tipo de cosas, y entonces es donde normalmente se hace eso. Pero hay, sí que es verdad, tanto a nivel estatal..., incluso creo que en Cataluña hay alguna plataforma de estas características. Bueno, ahí sí que, si se quiere regular esto se puede entrar a conseguir que esas plataformas, pues, tengan una con-fianza y den una seguridad al usuario a la hora de ha-cer esas gestiones. Y en eso sí que ustedes tienen la posibilidad de controlarles y de asegurar. Y cuando yo aquí en Barcelona me compro un Barça-Madrid, pues, saben que si la vendo por ahí tengo la absoluta seguri-dad de que no hay tongo y lo puedo hacer sin ningún tipo de problema.

Esa sí sería una cuestión en la que ustedes están..., bueno, sus posibilidades de poder legislar sin…, ya di-go, porque yo lo que pretendo es: no toques al usuario,



porque el usuario doméstico no está haciendo fraude. El usuario doméstico, si vende una entrada, puede ser que a lo mejor sea falsa, pero porque se la ha vendido el organizador o quien sea, falsa. Eso es lo que habría que controlar.

Y ya solamente un entrecomillado. No sé si Cataluña o el Estado español pueden controlar eBay para tener ese control, pero sí que desde aquí se puede, pues, a lo mejor, ofrecer un sello de confianza a las operado-res que se atengan a ese tipo de regulaciones, donde además eso no sería malo porque el usuario iría allí absolutamente confiado de que no va a tener ningún tipo de problema a la hora de hacer cualquier transac-ción de estas características. Y se puede controlar el número de las entradas que se venden y tener un con-trol sobre todo este tipo de cosas.

Gracias.

El president

Molt bé, doncs, gràcies. Hem acabat les compareixen-ces. Per tant, el que he dit al principi: amb aquestes dues compareixences ja s’han acabat totes les que la comissió havia aprovat. I ara, en forma de cloenda, si algun grup parlamentari vol fer ús de la paraula? (Pausa.) Senyor Gimeno, en nom del Grup Socialista?


Sí, gràcies, president. De fet, també afegir-me una mi-ca al que expressaven i al que comentaven el senyor Bosch i el senyor Alonso, tant d’Iniciativa com del Grup de Ciutadans. Des del nostre grup, veiem que la tramitació d’aquesta llei que, com hem dit en diferents moments dels diferents dies de compareixences, és una llei molt tècnica que, com dic jo, trepitja molts ulls de poll i que afecta moltes sensibilitats i molts àmbits, doncs, el fet de tramitar-la urgent...

El president

Em permet, senyor diputat? Perquè jo crec que ja han acabat els dos compareixents...


Ah, d’acord. Sí, sí...

El president

Acomiadem els dos compareixents, si m’ho permeten.

Primer, agrair la presència de tots dos, del senyor Ar-tiga i d’una forma..., i permeti-m’ho, senyor Artiga..., de una manera especial al senyor Domingo, que se ha desplazado hoy de Madrid a los efectos de atender la solicitud que esta comisión le había hecho para poder comparecer. Se lo agradecemos porque a 620 quiló-metros siempre es un poco más difícil desplazarse.

Víctor Domingo

El AVE lo alivia mucho.

El president

El AVE alivia mucho, eso es verdad. En todo caso, le deseamos buen regreso. I agrair també al senyor Arti-ga les seves explicacions.

I, com he dit abans, doncs, qualsevol informació que vostès estimin oportuna la poden fer arribar als grups parlamentaris.

Moltes gràcies.

(Pausa.)

Bé, doncs, continuem. I estava amb l’ús de la paraula el diputat senyor Gimeno.


Sí, gràcies, president. Acabo molt ràpid, perquè crec que tots intueixen el sentit de la meva intervenció i, per tant, doncs... A més a més, aquest diputat els par-la en la meva primera intervenció com a ponent del meu grup parlamentari en la tramitació d’una llei, si a més a més és urgent, i superurgent, i tindrem pocs dies, i a més a més em sembla que tindrem la Setma-na Santa per entremig, home, reconsiderar la possibi-litat d’aquesta tramitació urgent urgent, si és possible. Si no és possible, doncs, farem el que podrem. Ma-nifestar també la possibilitat que els diputats ponents dels altres grups tenen molta més experiència que jo mateix i ho sabran valorar correctament, però since-rament crec que, com he dit al principi, toquem molts àmbits, toquem moltes sensibilitats i que potser, si és possible reconsiderar-ho, des del nostre grup també ho demanaríem.

Gràcies.

El president

Molt bé, doncs, moltes gràcies. Alguna paraula més? (Pausa.) Senyor Bosch?


Sí, simplement, molt ràpid... Ah!, volia parlar també... Ah!, no, no. Molt ràpid, ja ho he dit abans. Jo no sé si forma part del que és possible, que la Mesa de la co-missió elevés a la Mesa del Parlament la possibilitat de si es pot reconsiderar el tema o, si no, com a mí-nim que hi hagi flexibilitat màxima a l’hora de consi-derar les pròrrogues possibles. Abans ens comentaven que sembla que hi ha hagut algun cas. Perquè ara, si no ho tinc mal entès, són quatre dies –dos dies d’una pròrroga, un dia d’una pròrroga i un dia d’una pròr-roga–, vuit dies en total hàbils. I sembla que ja hi ha algun precedent d’alguna comissió en què s’ha ampli-at la primera pròrroga, que, bé, no és el que nosaltres voldríem, però com a mínim que fos una cosa així.

I només una consideració per al grup majoritari. És a dir, com menys elaborades estiguin les esmenes –i hem vist que aquí s’obre una problemàtica molt àmplia– més complicada serà la tasca a la ponència. Per tant, jo crec que valdria la pena dotar-nos tots del temps necessari per preparar unes bones esmenes,



consultar amb els nostres tècnics o fins i tot, encara, si calgués fer alguna consulta específica per correu elec-trònic a algun dels compareixents i coses d’aquest ti-pus, que ens podrien ajudar a millorar la qualitat de les esmenes. Si no és possible, farem el que podrem. Intentarem fer-ho el millor possible, però estem par-lant d’una llei que és molt important i en què l’aspecte tècnic té un paper fonamental.

El president

Senyor Santi Rodríguez?


Per afegir-nos a aquestes peticions de com a mínim flexibilitat en els terminis.

El president

Senyor Matías Alonso?

Matías Alonso Ruiz

És, una mica, reiterar el que s’ha dit, però, de fet, la norma sí que té, doncs, una bona intenció i una bona redacció inicial, però hi han aspectes que segur que s’han de retocar. Ho hem vist. I alguns s’han de re-tocar a fons. Per tant, la tècnica legislativa potser de-mana això, que les coses es facin amb calma i que es facin amb molta cura, no?

Per tant, si el que hem de fer és garantir precisament això, donar aquesta garantia de qualitat a una llei, doncs, bé, precisament aquests terminis ho dificulta-ran. Perquè al final el que hauríem de mirar és, inde-pendentment del temps en què es pugui aprovar aques-ta llei, que acabi tenint prou qualitat perquè compleixi el seu objectiu amb total seguretat per a tots els agents implicats.

El president

Senyor Guinó, vol fer ús de la paraula?


No, jo insisteixo també en la línia que s’apliqui el mà-xim de flexibilitat als terminis.

El president

Molt bé. Doncs, atès que ara la flexibilitat ja no depèn d’aquesta Mesa ni d’aquest president, el que sí que fa-rem, senyor lletrat, vostè que és una persona eficient (Rialles), és, atenent la demanda que hi ha hagut, fer arribar una petició que interpreti...

El lletrat

Què direm? Senyor president, els lletrats què direm? Farem un escrit...

El president

No, home, no, però jo interpreto que hi ha hagut una certa..., i fins i tot diria unanimitat, en el sentit de dir: «Escolta, que es flexibilitzin els terminis establerts», sobretot també atenent a unes circumstàncies, de les quals no s’ha fet menció, però que tenen la seva im-portància, i és que la setmana que ve queda minvada per la Setmana Santa. I això té també importància.

Bé, doncs, amb aquesta petició de què farem trasllat en nom de la comissió, gràcies a tots els grups par-lamentaris, també, per haver facilitat el desenvolupament d’aquesta mateixa comissió en totes les com-pareixences que hem tingut.

I, sense res més, s’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a tres quarts de sis de la tarda i vuit minuts.

DIARI DE SESSIONS - · PDF fileCatalunya per a exposar la seva opinió sobre...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - · PDF fileCatalunya per a exposar la seva opinió sobre...