Diari de Sant Llorenç - Festa de Sant Antoni Abat 2009 - Número 1

DSantLlorenç Diari de Sant LlorençGener del 2009

D Publicació InformativaEdició Festa de Sant Antoni

Número 1 | Any 1Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

Les fortes nevades aguanten el turisme en plena crisiL’ESTACIÓ DE PORT DEL COMTE REP UNA BONA AFLUÈNCIA D’ESQUIADORS I S’OMPLEN ELS ALLOTJAMENTS DE LA VALL DE LORD P. 11 a 13

Totes les fotografies de la història de la festa

SANT ANTONI ABAT A SANT LLORENÇ DE MORUNYS

LA FESTA GROSSA DELS

ANIMALS

ELS ORÍGENS DE SANT ANTONIEls únics tres tombs nocturns P. 3

Entrevista a Josep Llohis, extraginer P. 4

TOTS ELS ACTESTres Tombs i benedicció, el dissabte P. 5Passabars, gimcana i molta música P. 6

S’estrena un concurs de munyir vaques P. 7Tornen els gossos d’atura P. 10

P. 8 i 9

DSantLlorenç GENER DEL 2009 2

DPortada

Sant Llorenç té els únics Tres Tombs nocturns dels Països CatalansArreu del territori, se celebren festivitats en record dels antics traginers i en honor dels animals

Els Tres Tombs de Sant Llorenç de Morunys es fan cada any al vespre. A. E. cAvALLiSTES vALL dE Lord

Albert Garcia

La festa de Sant Antoni Abat se celebra arreu dels Països Ca-talans. En cada comarca, té les seves singularitats. La de Sant Llorenç de Morunys és que els Tres Tombs no es fan amb llum de dia, sinó al vespre.

Arreu, les celebracions en honor a Sant Antoni Abat ser-veixen per homenatjar l’antic gremi dels traginers. Sant Anto-ni era el seu patró, ja que, tradi-cionalment, ha estat el protec-tor dels animals útils per a les feines del camp.

A Sant Antoni Abat, també se’l coneix com a Sant Antoni del porquet, perquè així l’ha representat la tradició catòlica. Diu l’Església que Sant Antoni va guarir un garrí miraculosa-ment i, per això, se l’invoca per demanar salut per als animals.

El culte al sant té l’origen al segle XII i, des de llavors, s’han anat estenent arreu les celebra-cions populars en honor seu.

Festa grossaDècades enrere, el dia de Sant Antoni era festa grossa en molts municipis. Totes les persones que treballaven amb animals feien una aturada per trobar-se en pobles i ciutats i retien ho-nor al seu patró.

En la majoria de municipis, se

celebren els Tres Tombs. A Sant Llorenç, es fa primer el passaca-rrers. Els genets fan un recorre-gut per tot el poble, s’endinsen al nucli antic, i acaben fent pròpiament els Tres Tombs a la plaça Major, al voltant de l’arbre.

A les comarques del sud del Principat, al País Valencià i a les Illes Balears, Sant Antoni se ce-lebra amb foc, com tantes altes festes mediterrànies.

En algunes comarques valen-cianes, fan el que anomenen ba-

rraques: unes fogueres amb for-ma de con. A Mallorca, en diuen foguerons, i cremen tota la nit, mentre s’hi couen botifarres i s’hi canten cançons.

Fogueres al sudLa tradició de la foguera també arriba a algunes zones meridio-nals de Catalunya. A Gandesa (Terra Alta), fa dotze anys que van recuperar l’antiga festa de Sant Antoni, més o menys com la feien dècades enrere. Allà, s’encén una foguera amb la

llenya que aporten els veïns del poble, i a més, es rifa un baco-net per recordar una tradició del poble: al llarg de l’any, els veïns alimentaven un animal que rondava pels carrers i, per Sant Antoni, el sortejaven.

Arreu, els protagonistes de la festa de Sant Antoni Abat eren els matxos. Híbrids de cavall i somera, eren els animals més utilitzats en les tasques del camp per la seva força i resistèn-cia. En l’actualitat, les bèsties de treball s’han substituït per

animals d’oci. Els cavalls que te-nen moltes famílies amants de l’hípica com a afició reomplen les cercaviles dels Tres Tombs.

No és, doncs, una festa en un honor a un gremi, perquè els traginers ja han desaparegut i animals no són de càrrega. Però la festa es manté ben viva arreu dels Països Catalans.

És una de les celebracions més populars de l’hivern i se celebra indistintament en pobles petits i en capitals. Sant Llorenç no n’és una excepció.

El mes passat, es va presentar a Ascó (Ribera d’Ebre) el llibre La festa de Sant Antoni als Països Catalans. El volum és el resul-tat d’unes jornades d’estudi que es van fer el febrer del 2006 i que ara veuen la llum a partir de l’edició que n’ha fet el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).De nord a sud, explica les dife-rents maneres de celebrar una mateixa festa, i traça línies de futur, analitzant, fins i tot, la manera com la celebració de Sant Antoni pot ser un bon atractiu turístic.

Un llibre recull i explica la tradició

DIVULGACIÓ

LES CLAUS

PrecristianismeEls ritus per demanar la bona salut dels animals del camp ja es practicaven en l’Antiguitat

SantExplica l’Església que Sant Antoni va guarir miraculosa-ment un porquet i per això és el patró dels animals

TraginersEl gremi va proclamar Sant Antoni com el seu patró i es van estendre arreu les festes dels Tres Tombs


||| Els orígens de la festa | HISTÒRIA >>

DSantLlorenç GENER DEL 2009 4Portada

Devia ser una feina dura… –Treballàvem de sol a sol al –

bosc. Des que sortia fins que se’n anava. Jo tenia 25 o 26 anys aleshores i érem força la gent que ens hi dedicàvem al poble. Avui, això ja s’ha perdut. Abans, no es tenia un animal per no res. Bé, sí, de fet, ja en aquella època, els turistes podien llogar rucs o matxos per passejar fins al Santuari. A cada casa, hi ha-via un ruc o dos, com ara hi ha cotxes.

Vostè va organitzar la festa –de Sant Antoni durant un temps.

I tant que sí. Era una festa –molt gran i els que ens gua-nyàvem la vida amb els animals la guadíem molt. La societat que l’organitzava nomenava dos priors cada any, tot i que això podia variar. El Jordi Capellà i jo vam ser pirors cinc o sis anys seguits. Ens ho organitzàvem tot nosaltres. Hi va haver molts anys en què la festa s’hauria po-gut perdre, però la vam aguan-tar el meu germà Manel i jo.

Quins actes organitzaven? –Més o menys com ara. Pri- –

mer, el dissabte o el dia abans

de Sant Antoni, féiem el passa-carrers i els Tres Tombs, ja a la Plaça Major. L’endemà s’anava a missa a les 11 o a les 12 i llavors féiem la benedicció. Anàvem a buscar el rector a l’església amb tres mat-xos i la bandera catalana. Un cop havien beneït els animals i ens havien donat el pa, anàvem a fer la Corrida i les anelles. I, a la tarda, féiem el Gran Ball de Traginers al jardí.

Quines d’aquestes activitats –era la més esperada?

Sens dubte, el més bonic era –la Corrida, una cursa que es feia

des d’on ara hi ha la gasolinera fins al portal de la capella, da-vant del jardí. Havien estat fins una quinzena de corredors, ja fós amb rucs, cavalls i sobre-tot matxos. Pujaven de tres en tres i el que anava guanyant es quedava, mentre que els dos restants quedaven eliminats, i així fins que només quedava el guanyador. D’aquesta manera, no era una sola cursa si no que pujàvem sis o set vegades.

Vostè hi devia participar. –Ja ho crec. Vaig guanyar-la –

nou anys seguits amb el Tordi-llo, un matxo molt bo que te-nia. Recordo que, a la sortida, l’havia de girar al revés perquè quan veia marxar els altres ja volia sortir ell, ja ho savia que havia d’anar al davant. Quan arribàvem al portal, la terrassa del jardí i aquella zona del vol-tant de l’arribada, estava plena de gent, era tot un espectacle.

Hi havia premis? –Al joc de les anelles, que es –

feia davant d’on ara hi ha el Xaplin, hi solia haver de 100 a 300 pessetes de premi. Aquesta activitat, la féiem damunt dels animals i haviem d’encertar

amb un bastó unes anelles que hi havia penjades. Per altra ban-da, el guanyador de la Corrida s’enduia un pollastre. Més tard, ja ens patrocinaven una copa, que ens entregava l’alcalde del poble, Lluís Cornet.

Era una festa important? –I tant que sí. No hem d’obli- –

dar que és la festa major d’hi-vern del poble. Els vilatans féiem més gresca per Sant Antoni que per la festa major d’estiu, a l’agost. Encara han estat valents d’aguantar-la. Ara fa uns anys que s’ha tornat a revifar. Era una festa molt maca i els que treballàvem amb animals ens la sentíem molt nostra.

Recorda alguna anècdota? –Una vegada, treballava en –

una rasa que queda sobre Coll de Nargó, on teníem els ani-mals. Els vaig fer baixar expres-sament a peu per poder fer Sant Antoni. Vaig perdre tres dies: un d’anada, un de tornada i el de la festa. Clar que llavors vaig aprofitar per ferrar-los, però el motiu va ser únicament poder gaudir de Sant Antoni.

Dolors Pujols

Encara molts veïns de Sant Llo-renç recorden els orígens rama-ders de la festa de Sant Antoni. Homes com Josep Llohis han vist com la celebració ha can-viat al llarg dels anys.

Va treballar molts anys al –bosc amb els matxos. En què consistia la seva feina?

Era traginer. Portàvem boi- –xos, carbó… Tot això anava a bast, és a dir, tot allò que no es podia arrossegar ho carregàvem damunt els matxos. També ar-rossegàvem troncs. A vegades, amb un pi, havíem de posar fins a quatre o cinc animals. Primer, els matxos no eren meus, però després, els vaig comprar i en tenia tres.

Recorda alguna zona en –especial?

Sobretot Vilamala. Hi vaig tre- –ballar sis anys. Per on passàvem llavors, avui ja no s’hi passaria. Els picadors tallaven. Llavors, els arrossegadors anàvem al da-rrere i trèiem la fusta. L’havíem de pujar dels clots de Vilamala fins a Vallonga, on després d’un temps, hi van poder arribar els camions. D’allà, també en trèiem boixos i carbó.

“Sens dubte, el més bonic era la Corrida, i jo la vaig guanyar nou anys amb un matxo molt bo”

“Era una festa molt maca i els que treba-llàvem amb animals ens la sentíem molt nostra”

“Encara han estat va-lents d’aguantar la festa, i ara fa uns anys que s’ha revifat”

LES FRASES

Josep LlohisANTIC TRAGINER I ORGANITZADOR DE LA FESTA DE SANT ANTONI

“La gent del poble féiem més gresca per Sant Antoni que per la festa major d’estiu”

Josep Llohis treballava amb matxos com a traginer. DOLORS PUJOLS

||| Els orígens de la festa | ENTREVISTA |


DFesta Tornen els gossos d’aturaLa festa de Sant Antoni recupera aquest any el concurs de pastors. Hi participaran els millors animals de Catalunya, com el nét de la famosa Coloma. P. 10

| CONCURS |||

Dijous, 15 de gener 20:30 h Passabars. Sortida: plaça del MurDivendres, 16 de gener23 h Festa country, a Cal PampaDissabte, 17 de gener10:30 h Missa en honor a Sant Antoni11 h Espectacle i gimcana eqüestre

13:30 h Benedicció d’animals, a la plaça de la Canal19 h Tres Tombs amb els grallers Som Kom Som, amb sortida a la plaça del Mur 23 h Ball de festa ma-jor d’hivern, a càrrec de l’Elisabeth, al bar JardíDiumenge, 18 de gener8 h Esmorzar popular, a la plaça del Mur

9:30 h Concurs de munyir vaques, amb premis per als millors munyidors11:30 h Concurs de gossos d’atura amb Jordi Muxach, Armand Flaujat, Mercè Ribot, Florenci Serra, Hilari Novillo i altres.Del 15 al 18 de generExposició de fotos antigues de Sant Antoni, al bar Jardí

Programa d’actes

Un grup de cavalls (dalt) s’encaminen al punt de la benedicció (baix a la dreta), per on també passen gossos. Els cavalls també protagonitzen el passacarrers (baix a l’esquerra). a. E. C. VaLL DE LORD

Tres Tombs i benedicció per Sant AntoniEls actes de la festa es concentren el dia del sant, que s’escau en dissabte

Redacció

La tradicional benedicció d’ani-mals a Sant Llorenç de Morunys es podrà celebrar el mateix dia de sant Antoni, que enguany s’escau en dissabte. Habitual-ment, la benedicció es fa el diu-menge posterior al 17 de gener, però, aquest any, es farà el dis-sabte, coincidint que és el dia del patró dels traginers.

Així, coincidiran en un sol dia els principals actes de la festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys. El dissabte, 17, començarà amb una missa en honor a sant Antoni, a 2/4 d’11. Després, es farà un espectacle eqüestre i una gimcana, i a 2/4 de 2, tindrà lloc la benedicció d’animals, a la plaça de la Ca-nal.

Allà, es podrà veure la tradi-cional desfilada de cavalls, va-ques, gossos i, fins i tot, algun senglar.

Objectiu: el públic joveA la tarda, els genets del poble treuran els seus cavalls per par-ticipar en el passacarrers i els Tres Tombs. La comitiva sortirà de la plaça del Mur, travessarà

el poble per l’exterior, per la zona del bar Llohis, a la carre-tera de Berga, i arribarà fins a la plaça de la Canal. Després, els cavalls entraran al nucli antic del poble i recorreran els prin-cipals carrers de la zona.

Aturades i porronsAllà, es preveu que facin diver-ses aturades, davant dels bars i de les botigues que ofereixen als genets porrons, begudes i aperitius.

Finalment, la comitiva arri-barà a la plaça Major, on es fa-ran els tradicionals Tres Tombs al voltant de l’arbre que hi ha al centre de la plaça.

Els genets es distribuiran en petits grups de tres o quatre, i faran les voltes en torns. Fa uns anys, ho feien tots alhora, però l’augment de la participació, en els últims temps, ha fet necessa-ri que els Tres Tombs es facin en petits grups.

Es preveu que s’apuntin al passacarrers i als Tres Tombs una vintena llarga de cavalls. La majoria són animals de hobby, que tenen molts veïns de Sant Llorenç i alguns propietaris de segones residències.

La gimcana, una demostració d’habilitats i una estona de diversióACTIVITATS

Dissabte, 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, se celebarà la tradicional gimcana de cavalls, acompanyada d’una ex-hibició de salts, entre d’altres coses, que faran diversos mem-bres de l’associació esportiva Cavallistes de la Vall de Lord.

La gimncana es dirigeix alhora a petits i grans. Hi ha establertes dues categories diferents, una destinada als

adults, i una altra, als nens i nenes.

Cadascun dels participants haurà de fer les proves que ha preparat l’organització. Una consisteix a agafar un porró que hi haurà col·locat a sobre d’un bidó i beure a galet des de sobre del cavall. En una altra, els genets hauran de fer passar els cavalls per sobre d’uns plàstics. I els partici-

pants també hauran de fer un eslàlom en un circuit marcat amb unes banderes, entre d’altres proves, que serviran per mesurar les habilitats dels genets.

L’exhibició i la gimcana començaran a les 11 del matí i tindran lloc a la zona esporti-va de Sant Llorenç de Morunys. FOTO: assOciació espOrTiva cava-

llisTes de la vall de lOrd

| A MÉS |||

RUTA>> La festa de Sant Antoni, la festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys, començarà dijous, 15 de gener, amb el pas-sabars. Totes les persones que tenen cavalls i totes aquelles que els vulguin acompanyar s’han citat a 2/4 de 9 del vespre a la plaça del Mur per recórrer els set bars que hi ha a Sant Llo-renç de Morunys.

Un grup de grallers posarà música a la ruta, que es pre-veu que s’allargui fins a les primeres hores de la matinada. L’organització calcula que hi as-sistiran una vintena de genets, amb els seus cavalls, a més de les persones que seguiran la ruta a peu.

L’itinerari serà més o menys improvisat, però passarà per tots els bars del poble.

MÚSICA>> La festa de Sant Antoni tindrà molta música. Divendres, 16 de gener, es farà una exhibi-ció de ball country. Començarà a les 11 de la nit i es farà a Cal Pampa, en un antic càmping que encara conserva un ampli local per fer-hi activitats. Hi haurà demostració que faran els alumnes del curs de country

que es fa al llarg de l’any a Sant Llorenç de Morunys, a càrrec de Víctor Esgueva, de Montma-jor. El professor també portarà alumnes d’altres cursos que di-rigeix al Berguedà.

El ball de festa major serà l’endemà, dissabte, 17, també a les 11, al bar Jardí, i anirà a càrrec de l’Elisabeth.

El passabars portarà els genets a tots els bars de Sant Llorenç

La nit country i el ball animaran la festa de Sant Antoni Abat

el ball de festa major serà dissabte a les 11 de la nit. a. e. c. v. l.

DSantLlorenç GENER DEL 2009 6Festa


L’esmorzar popular estrena un concurs de munyir vaquesEls participants competiran amb un animal de plàstic

Cada any, desenes de persones participen en l’esmorzar popular de la festa. a. E. CavallistEs vall lord

Berta Francàs

Per primera vegada, la festa de Sant Antoni de Sant Llorenç de Morunys tindrà un concurs de munyir vaques. Es farà diumen-ge, 18 de gener, a 2/4 de 10 del matí, coincidint amb l’esmorzar popular.

L’organització instal·larà prop de la zona de l’esmorzar una vaca de plàstic especialment pensada per a la competició. Els que ho desitgin es podran inscriure allà mateix, i partici-par en un concurs. Guanyarà el que demostri que és capaç d’extreure més quantitat de llet en un termini de temps deter-minat. Hi haurà premis per als millors munyidors.

Cada any, un espectacleEl president de l’associació es-portiva Cavallistes de la Vall de Lord, Gerard Pujols, explica que “cada any, s’intenta organitzar algun espectacle relacionat amb els animals durant l’esmorzar

popular”. S’aprofita, segons Pu-jols, que “hi ha molta gent” per organitzar concursos, activitats especials o exhibicions. Altres vegades, per exemple, s’han fet demostracions d’arrossega-ment, entre d’altres activitats relacionades amb la ramaderia. Aquesta vegada, les vaques se-ran les protagonistes.

S’ha optat per fer el concurs amb una vaca de plàstic, per-

què era molt complicat munyir vaques de debò, i n’haurien fet falta moltes. “Però, encara que sigui de plàstic, serà molt real, i esperem es pugui demostrar qui té més habilitat a l’hora de munyir”, explica Pujols.

Esmorzar per a tothomL’esmorzar popular començarà a les 8 del matí i es farà, com sempre, a la plaça del Mur. L’àpat s’espera que torni a ser multitudinari, com en els úl-tims anys. Per aconseguir que sigui un èxit, els membres de l’organització ja hi començaran a treballar a les 6 del matí, ence-nent els focs.

Quan arribin els participants, les brases estaran a punt per coure-hi la cansalada i la boti-farra, cadascú la seva. Serà un àpat gratuït que donarà el tret de sortida als actes de diumen-ge, que continuaran més tard amb el concurs de munyir va-ques i amb un concurs de gos-sos d’atura.

Els cavalls són els grans pro-tagonistes de la festa de Sant Antoni a Sant Llorenç de Mo-runys. Però, aquest any, el diu-menge, 18 de gener, serà el dia dels altres animals. Carn de porc, a l’esmorzar; concurs de munyir una vaca, just després, i un altre concurs, el de gossos d’atura, amb gossos i ovelles, completen el programa.

Diumenge, el dia dels altres animals

ACTIVITATS

| NOVETAT |||

DSantLlorenç GENER DEL 2009 8Festa||| Sant Antoni anys enrere | EXPOSICIÓ >>

Avui, les coses han canviat. Els animals ja no són impres-cindibles per a la feina. La maquinària ho ha canviat tot. Però els cavalls reapareixen. Ara, per l’efervescència del hobby de la hípica. I la festa de Sant Antoni Abat reviu amb força a Sant Llorenç.

Mirant enrere, queda clar que la festa major d’hivern d’avui dia té una enorme tradició que s’ha de buscar en el passat. Que hi ha substrat per mantenir les celebracions actuals. Que hi hagué un temps en què Sant Antoni Abat era un dia més assenyalat del que ho és ara. Però, avui, la festa mira cap al futur, sense oblidar les arrels fermes i sòlides que la relacio-nen amb el passat.

Hi hagué un temps en què els animals eren essencials per a la feina dels homes. No hi havia cotxes, no hi havia tractors, no hi havia camions. Però hi havia rucs i ases per anar d’un lloc a un altre, mules per treballar el camp i matxos per traginar.

I tots anaven amunt i avall per Sant Llorenç de Morunys.

El dia de Sant Antoni Abat, el seu patró, es reunien per encomanar-s’hi i per demanar que els animals continuessin funcionant tan bé i ajudessin tant a simplificar la vida, amb salut i energia.

Aquell dia, molts es treien la roba de treball i es mudaven: fins i tot, portaven corbata, i americana. I, com s’aprecia a les fotos, també moltes dones

s’enfilaven al llom de l’animal i, contentes, miraven a càmera, immortalitzant l’alegria d’un dia especial.

Famílies senceres reunien tots els animals que tenien a casa per anar als Tres Tombs i a la benedicció, i feien que lluïssin com mai.

El bar Jardí acull una mostra de fotografies antigues de la festa de Sant Antoni. Algunes són inèdites

Una mostra per mirar cap al passat

L’exposició de fotografies antigues de Sant Antoni es pot veure mentre duri la festa, del dijous, 15, al diumenge, 18 de gener. Entre les fotos, n’hi haurà algunes que no s’han exposat mai fins ara.

Del dijous, 15 al diumenge, 18

CITA

DSantLlorenç GENER DEL 2009 9Festa||| Sant Antoni anys enrere | EXPOSICIÓ |


Les estrelles dels gossos d’atura, a Sant Llorenç

La festa de Sant Antoni tornarà a ser l’escenari d’una competició de pastors. Hi assistiran els millors del país, entre els quals l’amo de la famosa gossa Coloma, Jordi Muxach

el nét de la Coloma, el Kiss, i amb ell, participarà al concurs de gossos d’atura de Sant Llo-renç de Morunys, que es farà el diumenge, 18 de gener, a 2/4 de 12 del migdia en un camp a la carretera de l’escorxador.

Juntament amb Muxach (L’Estartit, Baix Empordà), que l’any passat va ser segon a la lliga catalana, seran a Sant Llo-renç Hilari Novillo (Santpedor, Bages), tercer, i altres pastors estrella, com Armand Flaujat i Mercè Ribot (Bor, Cerdanya) i Florenci Serra (Odèn, Solsonès).

El concurs serà una exhibició

fora de temporada, perquè el campionat es disputa entre el juliol i el setembre. Però els pastors prometen especta-cle i competitivitat. Hi seran animals de diferents races, des dels gossos d’atura catalans fins als border colie, com el Kiss, que fan molt bé de pastors.

“Volem que els especta-dors puguin veure tot tipus d’animals durant la festa de Sant Antoni, i no només cavalls”, diu el president de l’associació esportiva Cavallis-tes de la Vall de Lord, Gerard Pujols. Per això, l’entitat ha

recuperat una activitat que ja es va fer a principis de dèca-da durant dos anys seguits. “Llavors, vam decidir deixar descansar els gossos d’atura i passar a fer altres coses, però ara els hem volgut recuperar, perquè agraden molt”, detalla Pujols.

La clau del seu l’èxit és la intensitat del concurs, i la demostració d’intel·ligència dels animals, d’una generació que segueix els passos de la Coloma.

Fermí Riu

Segurament, és la gossa més famosa de la història de Cata-lunya, i es va convertir en tota una estrella mediàtica durant els anys 90. “La Coloma era tranquil·la, com el seu pare, el Company, que va morir atropellat per un cotxe. En canvi, la seva mare, la Taca, era tot un caràcter”, recorda el seu amo, Jordi Muxach. Pare i mare van transferir a la Colo-ma una genètica que la va fer àgil, astuta i campiona, i que ella trambé ha deixat a la seva descendència.

Ara, Muxach triomfa dirigint

Els pastors que participin al concurs de Sant Llorenç hauran de guiar els seus gossos perquè segueixin el camí marcat. Després, hauran d’aconseguir que els animals els obeeixin i condueixin el ra-mat d’ovelles fins a l’interior d’un tancat. Els pastors no es podran moure i hauran fer que els gossos els facin cas només amb els seus crits.

Conduir el ramat d’ovelles al tancat

OBJECTIU

Un concurs de gossos d’atura que va tenir lloc recentment al municipi de Canillo (Andorra). ARXIU Jordi Muxach amb la gossa Coloma, anys enrere. lAColoMA.CoM

| CONCURS |||


DPoble||| L’hivern del sector turístic | NEU >>

Port del Comte va camí de superar els esquiadors de l’any passat tot i la crisi50.000 persones ja han passat per l’estació davant els 85.000 de tota la temporada anterior

Famílies i nens es diverteixen a la nova zona de tubbys i trineus de Port del Comte. ARXIU

Albert Garcia

Port del Comte ja ha rebut gai-rebé un 60% de tots els esquia-dors de la temporada passada, quan encara queden tres mesos per acabar l’època de l’esquí. En un mes i mig, l’estació ha comp-tabilitzat 50.000 esquiadors, da-vant dels 85.000 de tota la cam-panya 2007-08.

“La nostra crisi és quan no te-nim neu, i aquest any, de neu, no en falta”, explica el director de Port del Comte, Alfons Fe-rrer. Les nevades generoses de les últimes setmanes han com-pensat els possibles efectes de la crisi amb escreix. I, al plat po-sitiu de la balança, encara s’hi afegeix un altre factor: “hi ha moltes famílies que han deixat de viatjar a l’estranger i han de-cidit fer turisme de proximitat o bé quedar-se a la segona resi-dència”, assegura Ferrer.

Escenaris de futurSí que s’ha detectat entre els esquiadors una certa actitud d’estalvi: els cotxes van més plens, perquè més gent els comparteix, molts es porten l’entrepà de cas en lloc d’anar al restuarant, i porten els esquís de l’any passat, perquè, aquest cop, no hi ha hagut pressupost per canviar-los.

Però les ganes de neu han po-

gut amb tot, i els esquiadors s’han volgut rescabalar de les últimes campanyes, que han estat molt dolentes pel que fa a les nevades.

La temporada va començar ex-cepcionalment d’hora. Port del Comte va poder obrir l’últim cap de setmana de novembre, gràcies a les nevades primeren-ques. “Tampoc no hem marcat una gran diferència amb tempo-rades anteriors, perquè el més habitual és obrir a principis de desembre, però hem guanyat

una setmana, i el més impor-tant és que les nevades s’han repetit, considera Ferrer.

Més neu i més activitatsA la benevolència del cel, s’hi ha sumat una inversió en nous equipaments, que ha permès arribar als 250 canons de neu artificial i ampliar fins als dos quilòmetres la superfície inni-vada.

A més, la neu que es fabrica cada cop és més productiva, perquè avancen estiu rere es-tiu els treballs per aplanar el terreny i plantar-hi herba. Els trituren les roques més grans, s’escampen els trossets petits per fer més llisa la superfície i, si cal, es fertilitza la terra per facilitar el creixement de la ve-getació. És que, des de l’estació anomenen “neu d’estiu”.

També ha posat en un granet de sorra en l’augment de visi-tants la inauguració, aquesta temporada, de la zona de tubbys i trineus. La cinta transportado-ra i el tobogan de muntanya que transportaven flotadors ge-gants a l’estiu també es fa servir ara per baixar-hi amb trineus. La proposta ha tingut molt èxit, i hi arriben a entrar unes 350 persones per dia, que paguen una entrada de 10 euros per gaudir de la instal·lació durant una hora i mitja.

||| 1 | Més canons25 nous canons d’alta produc-ció a la zona hotel i Clot de la Vall. ||| 2 | Més produccióNova planta que augmenta el 50% la capacitat de producció. ||| 3 | “Neu d’estiu”Reposició i sembrat de vegeta-ció en més de set quilòmetres de pistes.

||| 4 | Tanques paraneu800 metres de tanques noves a les pistes.||| 5 | Material nouMés material d’esquí i snow-board.||| 6 | Parc infantilZona de tubbys i trineus per als més petits, i per als que ja no ho són tant, amb l’ampliació i la millora del pàrquing.

Més equipaments per millorar el serveiInnovacions

LES XIFRES 350persones passen cada dia per la

zona de tubbys i trineus, la novetat de la temporada a Port del Comte

25nous canons s’han instal·lat a

l’estació, que ja en té 250 i una superfície innivada de 2 km.

DSantLlorenç GENER DEL 2009 13Poble||| L’hivern del sector turístic | ALLOTJAMENTS |

L’esquí és el principal revulsiu del turisme d’hivern a la Vall de Lord, gràcies a l’estació de Port del Comte. ARXIU

La Vall de Lord resisteix a la crisi i el sector turístic registra una ocupa-ció excel·lent. La neu abundant contrarresta la conjuntura econòmica

Any negre, turisme blanc

volum de reserves que l’any passat. Però, a l’inconscient de molts clients, s’ha instal·lat la doctrina de l’estalvi, i molts s’estrenyen el cinturó en tot el que poden. S’ha reduït la llargada de les estades, i ara les pernoctacions són de tot just 2 o 3 dies. I, a més, les reserves es fan a darrera hora, apurant fins a l’últim minut, buscant ofertes i regatejant.

Als restaurants, també es nota la mentalitat estalviadora. “Molts no fan postres”, explica Marta Planas, de la casa Vilasa-ló, a la carretera de la Llosa del Cavall. La casa té apartaments amb capacitat per a 4 o 5 perso-nes i un restaurant.

L’arrencada de l’hivern ha estat “bona”, però “tot just aca-ba de començar”, diu Planas.

Admet que el seu negoci depèn “absolutament” de la neu. “Els que vénen aquí, vénen per la neu. Si no de què viuríem?”, reconeix. I, aquest cop, de neu, n’hi ha, i molta.

Per això, no ha tingut proble-mes per ocupar tots els aparta-ments durant les festes de cap d’any i Reis, amb turistes de l’àrea de Barcelona, i també de prop de València.

El nivell de reserves per a les pròximes setmanes és bo. Però caldrà veure si continua nevant.

De moment, davant l’any negre que presagia l’economia, la temporada turística a la Vall de Lord ha començat excepcio-nalment blanca.

Aurora Rodríguez

Missió impossible trobar una habitació a peu de pistes en les pròximes setmanes. I, a la vall, no s’ha penjat el cartell de complet, però les reserves van a bon ritme, i l’hivern ha començat com a mínim igual de bé que l’any passat.

A l’alberg Mirador Port del Comte, amb 200 places, no hi ha ni una sola habitació lliure fins al 14 de març. Segons Carme Muntada, no hi ha “grans diferències” respecte a temporades anteriors. Potser només una: aquest cop, la neu ha arribat abans i sembla que per quedar-s’hi. “Nosaltres no tenim mai problemes per omplir, perquè som a tocar de l’estació de Port del Comte, i som un alberg, així que tenim preus molt competitius”, ex-

plica Muntada, que no para de contestar correus electrònics de possibles clients, advertint-los que ja té totes les habita-cions plenes.

A Sant Llorenç, les dades no són òptimes, però tampoc no estan gens malament, tenint en compte les circumstàncies econòmiques.

Josep Llohis té uns 40 aparta-ments turístics i unes 60 places més a l’hostal Piteus. Assegura que, si hi ha neu, com aquest any, no té problemes per cobrir-les totes. “En moments concrets, com les vacances de Nadal, podríem omplir totes les habitacions dos o tres cops, però les places són les que són”, admet. Diu que la crisi no ha passat cap factura al negoci, i que està registrant el mateix


Editorials

Una nova publicació per a la gent de Sant Llorenç

Aquest que teniu a les mans és el primer exemplar del DSantLlorenç, una publicació que neix amb voluntat d’explicar els principals esdeveniments festius que

tenen lloc al llarg de l’any a Sant Llorenç de Morunys. El diari, l’edita Bífidus Produccions, una empresa de Berga,

que ha comptat amb la col·laboració de persones, entitats i empreses de Sant Llorenç de Morunys, i amb el patrocini de l’Ajuntament.

Com aquest, ja tenen diaris propis els municipis de Berga, Gironella, Bagà, La Pobla de Lillet i Avià. Aquestes i d’altres publicacions, les podeu llegir a www.bifidusproduccions.com.

Amb ganes de fer periodisme de molt a prop, municipi per municipi, posem aquest diari a la vostra disposició. Esperem que la lectura us resulti interessant. I moltes gràcies.

Número 1. Etapa 1. Gener del 2009Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Ricard Codi-na, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Xavi RosiñolDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Cre-aBústia a bústia UnipostDistribució 10.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006

La festa de Sant Antoni, entre el passat i el futur

La festa de Sant Antoni Abat, de Sant Llorenç de Mo-runys, està vivint una segona joventut. Com bé explica Josep Llohis en una entrevista que li fa Dolors Pujols en

aquest DSantLlorenç, la festa ha patit en alguns moments per la seva supervivència. Recentment, el principal motiu de preocupació ha estat el desús en què ha caigut el bestiar en l’àmbit rural. Amb la popularització de la maquinària agríco-la, ja no es fan servir els matxos que abans protagonitzàvem la festa de Sant Antoni.

Però cada cop són més les famílies que tenen un cavall i que són amants de la hípica. Aquesta afició creixent ha permès que hi hagi més animals a Sant Llorenç de Morunys i, per Sant Antoni, això es nota al passacarrers i als Tres Tombs.

De manera que allò que fa poc era una festa que costava mantenir viva ara torna a ser una gran festa major d’hivern.

Qui perd els orígens perd la identitat. O almenys això diuen. La festa de

Sant Antoni Abat podria quedar com a ane-cdòtica tenint en compte que avui dia els animals ja no són una necessitat. Ara bé, la festa major d’hivern de Sant Llo-renç de Morunys és ben viva. I això que ni Sant Llorenç de Morunys és conegut arreu per la seva festa de Sant Antoni ni és una festivitat que atreu les masses. És, sense anar més enllà, una festa per a la gent del poble. Sense grans actes ni un gran pressupost, la progra-mació conserva l’essència de la festa d’anys enrere i, al mateix temps, sap adaptar-se als nous temps.

Aquest any, les activitats comencen el dijous. Això vol dir que no tots els actes són el cap de setmana i que, per tant, s’ha tingut en compte la gent que viu i treballa al poble. En un món rural on les oportu-nitats no abunden, sobretot la gent jove que aposta per quedar-s’hi cal que s’impliqui (com, de fet, ja fa) en dinamit-zar la vila. La Vall de Lord és

una zona amb una vida cultu-ral activa, i si és així, és gràcies a les entitats que treballen en diversos àmbits. Gent que mol-tes vegades és la mateixa en les diferents associacions, però no per això deixen el pedal a mig gas en cap.

L’Associació de Cavallistes de la Vall de Lord és un bon exemple de tot això que deia. Amb els pocs anys de vida que té, ha col·laborat amb festes majors de la vall, s’ha aven-turat a organitzar raids i s’ha implicat de ple en la festa de Sant Antoni. Una festa major d’hivern que enguany ve més carregada d’actes que mai. Lluny de decaure, doncs, sem-bla que va a més, amb nous actes i mantenint els de tota la vida. Hi haurà una exposició

de fotos anti-gues

de

Sant Antoni i un concurs de munyir: un petit homenatge a la gent que va mantenir viva la festa i una manera d’ensenyar a les futures generacions acti-vitats diàries que han quedat en desús.

La festa, doncs, ha canviat. Si antigament els matxos eren els animals que més hi abun-daven, avui són els cavalls. En aquells temps, els animals eren un element de treball fonamental per la supervivèn-cia dels nostres avantpassats. Avui, són un element més d’oci per a molta gent. Però, si alguna cosa no ha canviat, és la il·lusió d’aquells que organitzen i s’impliquen en la festa. Una altra cosa que no ha canviat? Sant Antoni segueix sent, tot i el pas dels anys, una festa per a la gent del poble.

Dolors Pujols estudia Periodisme

Dolors Pujols

Una festa per al pobleSant Antoni és avui una festa ben viva No decau, sinó que s’adapta als nous temps sense perdre l’essència d’anys enrere

DOpinióVall de LordDansa típica de Sant Llorenç de Morunys i rodalies que es caracteritza per entabanar la parella i portar-la a l’hort, amb una mà a la pitrera i l’altra al cul.

PiteuAcció originària de la Vall de Lord que hom fa servir al passar per una carretera o camí amb poca visibilitat. Just abans del canvi de rasant, piteu!

St. Antoni AbatExpressió castellana utilit-zada pels servents de Sant Antoni, quan aquest tornava de fer tres tombs amb el seu porquet i es volia banyar. Vamos a l’abad Sant Antoni!

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

DSant Llorenç

Diari de Sant Llorenç - Festa de Sant Antoni Abat 2009 - Número 1

Documents

Transcript of Diari de Sant Llorenç - Festa de Sant Antoni Abat 2009 - Número 1