Diari de Sant Cugat 333

48
El 'diari 9 de Sant Cugat 20 rTabríl'M'.W Destaquem L'handbol de la UE Sant Cugat baixa a Primera Catalana Pàgina 26 Entrevista a Mercè Calafell, vocal de l'EMD l'àRiua 7 Nou equip redactor del Parc de Torre Negra I'àelna 12 La Biennal d'Art, amb les noves tecnologies Pàgina 32 L'escola de negocis d'ESADE s'ubica al Centre Borja Pàgina ,ÍS El PP aferma el govern de CiU fins al 2 0 0 3 __ _____ —_-- Ualcalde cedeix al PP les carteres d'Economia i de Serveis Urbans a canvi d 9 un govern estable Pàg.6 Els pressupostos de la Generalitat inclouen el CAP de Valldoreix La FAV constata el baix nombre de metges del CAP actual g . 14 ns4C4rvroNS el "diari" de Sant Cugat et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles... i tot per TRUCA I INFORMÀ-Tí'N ,„ 10.800 ___ TEL. 93 589 62 82 CATALOMA CONEIXEU-NOS, C E R A M I Ç ESTEM AL VOSTRE SERVEI nmi • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany « Accessoris OBERT DE DIUUNS A DISSABTE HORARI: dl odv. de Sa 13 h . de 15o20h _i.de?al3h i de 16 Q 20 h • Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció EXPOVENOES: OWWJ Ora. Soni Cugat, km 3. Cetdonyolo del VaWs. Tel. 93 580 15 00 _enoiAíre),25 Barcelona. M 93 41908 46 Rocafort, 112. Barcelona Tel. 93 i2ò 00 08 GARRIGA Taller, fabricació pròpia Exposició t venda C. Xerrïc, 2 (PI .Ajuntament) Tel / Fax 93 675 29 02 Oficines 1 exposició Cria. Cerdanyola, 67-71 TelJFax 93 589 18 78 08190 Sant Cugat del Vallés

description

Diari de Sant Cugat nº333, 20 d'abril de 2000

Transcript of Diari de Sant Cugat 333

Page 1: Diari de Sant Cugat 333

El 'diari9 de Sant Cugat

20 rTabríl'M'.W

Destaquem

L'handbol de la UE Sant Cugat baixa a Primera

Catalana Pàgina 26

Entrevista a Mercè Calafell, vocal de l'EMD

l'àRiua 7

Nou equip redactor del Parc de Torre Negra

I'àelna 12

La Biennal d'Art, amb les noves

tecnologies Pàgina 32

L'escola de negocis d'ESADE s'ubica al Centre Borja

Pàgina ,ÍS

El PP aferma el govern de CiU fins al 2 0 0 3

__ _____ — _ - - —

Ualcalde cedeix al PP les carteres d'Economia i de Serveis Urbans a canvi d9un govern estable Pàg.6

Els pressupostos de la Generalitat inclouen el CAP de Valldoreix

La FAV constata el baix nombre de metges del CAP actual ràg. 14

ns4C4rvroNS el " d i a r i " de Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

INFORMÀ-Tí'N , „

10.800 ___ TEL. 93 589 62 82

CATALOMA CONEIXEU-NOS, C E R A M I Ç ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

• nmi • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany « Accessoris

OBERT DE DIUUNS A DISSABTE

HORARI: dl odv. de Sa 13 h

. de 15o20h _ i . d e ? a l 3 h i de 16 Q 20 h

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

EXPOVENOES: OWWJ Ora. Soni Cugat, km 3. Cetdonyolo del VaWs. Tel. 93 580 15 00 _enoiAíre),25 Barcelona. M 93 41908 46 Rocafort, 112. Barcelona Tel. 93 i2ò 00 08

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

Exposició t venda C. Xerrïc, 2

(PI .Ajuntament) Tel / Fax 93 675 29 02

Oficines 1 exposició

Cria. Cerdanyola, 67-71 TelJFax 93 589 18 78

08190 Sant Cugat del Vallés

Page 2: Diari de Sant Cugat 333

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Tricicle • Vania • Gay Mercader produeixen

C L U B C A P Í T O L

RAMBLA, 138 • BARCELONA

9 3 4 1 2 2 0 3 8

* > -

26 d'abril •

3 i 10 de maig

a les 22.30 h

original de

Paco Mir

dirigida per

Josep M. Mestres

Els diumenges podeu gaudir d'un

a cavall per Collserola

per a 2 persones

Jumping QUAD Sant Cugat

Cada

setmana

regalem

1 tiquet

pera

2 persones

Excursió d e 2 h G R A T U I T A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família

• Només cal carnet B-l o Al

^^^ I-fflhffsEE ^Bü ^^ 1 •*HMMWI*M*M*4||tt & WHfk

gtmmmtmm&L *mm****fmm*m 0BÉ|fVKfflf *•**"*

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiarti. Sant Cugat

ENTRADES de franc (per a dies feiners)

CARNET amb punts per gua­nyar t iquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de d l a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

Page 3: Diari de Sant Cugat 333

EIS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ El tema de la

hetmana Dijous, 20 d'abril del JtW 3

Mones de Pasqua

S'avança la venda de mones a la ciutat Les pastisseries destaquen un increment de les comandes i les vendes anticipades

Com cada any, les mones seran les protagonistes del dilluns de Pas­qua. Aquesta Setmana Santa, però, els santcugatencs han optat per comprar les mones uns dies abans i no esperar l'últim dia. Així ho han posat de manifest les pricnipals pastisseries de la ciutat, que han

destacat un augment de les com­pres i les comandes fetes al llarg de la setmana passada. Pel que fa a la resta, tant els gus­tos com els preus es mantenen molt similars als de l'any passat. En aquest sent i t , els pastissos de gema, trufa o mantega, acompa­

nyats d'una figura de xocolata se­gueixen sent la primera preferència per a la majoria dels santcugatencs. En el cas dels preus, aquest any oscil·len entre les 2.500 i les 3.800 el quilo en el cas dels pastissos i entre les 2.000 i les 5.000 pessetes en el cas de les figures. Pel que fa

a les temàtiques, aquest any el per­sonatge més demanat per la cana­lla és el Pikachu, de la sèrie Poké-mon, o el Tarzan de Walt Disney. També els ous o les pilotes de xo­colata continuen sent propostes ben acollides pels santcugatencs a l'hora de regalar la mona.

ESTER CASTANYER

- Sant Cugat -

Els santcugatencs han optac aquest any per comprar les mo­nes de Pasqua amb més anti­cipació. Així ho han manifestat diverses pastisseries de Sant Cugat, que han coincidit a dir que s'ha registrat un avança­ment en les vendes. Aquest in­crement de la demanda anti­cipada ha sorprès una mica els pastissers locals ja que, segons han explicat, aquest any una gran majoria no han volgut es­perar al darrer m o m e n t pe r comprar la mona i han peferit fer les comandes i les compres uns dies abans del que s'havia establert en els darrers anys. Així ho explicava Josep Maria Roure, de la Pastisseria Rou­re, que comentava que "aquest any ja hi ha hagut molta de­manda. Acostuma a ser normal que la gent encarregui la mona uns dies abans, però aques t any ja s 'ha c o m p r a t m o l t a cosa", lot i això, les pastisse­ries de Sant Cugat esperen que els dies més forts de vendes segueixin sent el d iumenge i el dilluns. Segons el pastisser Jaume Sàbat, "la gent ha can­viat cl s i s tema de comprar . Abans les vendes es feien més repartides, però ara molta gent espera el darrer moment" . Sà­bat ha afegit que aquest any els pastissers hauran de comp­tar amb cl fet que el d iumen­ge de Pastiua coincideix amb la diada de Sant Jordi i que això potser comportarà que no es facin tantes vendes com en al­tres anys.

Pel que fa als gustos i les pre­ferències dels santcugatencs a l'hora de comprar la mona, els pastissers coincideixen a dir

que no s'ha produït cap canvi destacat . E n t r e les diferents demandes , les més habituals continuen sent els pastissos de gema, de trufa o de mantega, acompanyats d 'una figura de xocolata, o bé una sola figura de xocolata més gran. Així ho explica Francesc Roure, de la Pastisseria Roure, que ha afe­git que "cada any es ven de tot. Nosaltres acostumem a fer un assort iment variat perquè la gent compra totes dues co­ses". En aquest sentit, i amb l'objectiu de satisfer els gus­tos de tothom, els pastissers de Sant Cugat han preparat una gran varietat de temàciques i figures de xocolata. M e n t r e que la Pastisseria Alegret man­té el cos tum de fer sobretot ous de xocolata de diverses mi­des i amb diferents motius de­coratius, Josep Maria Roure ha

Jaume Sàbat: "Elfet que el diumenge de

Pasqua coincideixi amb la diada de Sant Jordi

potser suposarà que no es facin tantes vendes"

preferit aquest any fer sobretot figures planes. Segons ha ex­plicat aquest pastisser, "m 'he estimat més fer peces de xo­colata planes, potser pel tipus de personatges que volia re­produir aquest any". Pel que fa a les pastisseries Mora i Sà­bat, la varietat de formes i de figures és la nota característica de les mones que s'han prepa­rat per aquesta Setmana Santa.

També els preus s'han man­tingut molt similars als de l'any

passat. En el cas dels pastis­sos, oscil·la entre les 2.500 i les 3.800 pessetes el quilo, mentre que pel que fa a les figures, podem trobar des de petits ous de xocolata de 50 pessetes fins a figures d 'entre 2.000 i 8.000 pessetes , segons la mida i el grau d'elaboració. En aquest sentit, la majoria de pastissers de Sant Cugat conserven la tra­dició de fer figures artesanals ja q u e , s e g o n s J a u m e S à b a t , "aquestes són les que marquen la diferència, les que perme­ten jugar amb la invent iva". Tot i això, la gran demanda de mones fa que aquesta pràctica més artesana! s'hagi de com­binar amb les mones de motllo, q u e p e r m e t e n f e r - n e m é s quanti tat i a uns preus més as­sequibles.

La festa de la mona comptarà també aquest any amb les tra­dicionals caramelles a càrrec de les corals de Sant Cugat . Aquest any, la Coral La Lira i la Coral de La l 'n ió recorreran els carrers de la ciutat passant per alguns punts emblemàtics com la llotgeta del Monestir i acabant a la plaça Barcelona davant l 'Ajuntament.

També amb motiu del dia de la mona, el dilluns de Pasqua Ràdio Sant Cuga t oferirà el programa Xocolata per ï'utti. Des de les onze del matí i fins a les dues del migdia, aquest espai regalarà un total de 10 mones cedides pels pastissers de la ciutat. Nou d 'aques tes mones es regalaran a les per­sones que truquin al programa i encertin les 5 preguntes que se'ls plantegin. La mona res­t a n t es sor te ja rà e n t r e t o t s aquells que no hagin encertat les respostes.

Des de fa dies, les mones omplin i Is aparadors de les pastisseries /•': X.L.

AUTOMATISMES

I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat

I Servat

AV. LLUÍS COMPANYS, SO (ABANS ALFONS SALA)

Page 4: Diari de Sant Cugat 333

Setmana ELS /CANTONS DIJOUS. >0 d'abril del 2000

Els p e r s o n a t g e s

Pokémon i Tarzan són aquest any els protagonistes de les m o n e s

A/tres temes demanats són els Teletubbies o Les Tres Bessones

Els personatges de dibuixos animats continuen sent els preferits de la canalla a l'hora de triar la mona FOTO: X. L.

E.C.

Fils personatges de la sèrie Po­kémon són enguany els grans protagonistes de les mones de Pasqua, segons han explicat els pastissers de la nostra ciutat.

Com cada any, els dibuixos animats i les pel·lícules de Walt Disney tornen a ser els temes principals de les mones de xo­colata i els preferits per als més petits de Sant Cugat. Aquesta vegada, el personatge més de­manat per la canalla és el Pi-kachu, un dels monstres prota­gonistes de la saga Pokémon, una sèrie que ha t ingu t una

molt bona acollida en t re els nens i nenes de totes les edats. D 'ent re els diversos personat­ges que surten a la sèrie, aquest monstre de color groc ha esde­vingut el preferit de la canalla i s'ha convertit així en la figu­ra de xocolata més demanada d'aquesta Pasqua. Així ho co­mentava el propietari de la Pas­tisseria Mora, Francesc Mora, que explicava que "aquest any el Pokémon és el que demana tothom".

D'altra banda, i tal com ja s'ha fet en els darrers anys, els pas­tissers de Sant Cugat han vol­gut recuperar també els herois an imats p re sen ta t s per Walt

Disney aquesta temporada. En aquest sentit, Tarzan ha estat el gran favorit d 'enguany i el podem trobar fet de xocolata amb una gran varietat de gustos i de tamanys. Altres protago­nistes de les mones de Pasqua d 'aquesta Setmana Santa són Les Tres Bessones o els Tele­tubbies, que al igual que l'any passat, estan tenint molt èxit entre les criatures més petites.

Finalment, i per als més tra­dicionals, els ous, les pilotes o les cases de xocolata continuant formant part del clàssic reper­tori de mones que ofereixen enguany les pastisseries de la nostra ciutat.

La t r a d i c i ó

Una tradició que s'ha mantingut al llarg

dels segles E.C.

- Sant Cugat -

La tradició de les mones de Pasqua continua encara molt arre lada a Sant Cuga t . Pels pastissers de la nostra ciutat, aquest és un costum popular que encara m a n t e n e n molts santeugatencs i que no sem­bla que s'hagi de perdre. Així ho ha explicat el responsable de la Pastisseria Alegret, Joan Alegret, que ha comentat que "la gent segueix comprant la mona per Pasqua cada any. Jo crec que aquesta és una festa que a la gent li agrada i que se seguirà manten in t" .

L a t r a d i c i ó d e r e g a l a r la mona tal com la c o n e i x e m avui es remunta al segle XV, tot i que les seves arrels po­den trobar-se ja durant l 'èpo­ca d e l ' I m p e r i romà . Ja en a q u e l l m o m e n t se sap q u e ex is t ia un c o s t u m d ' o r i g e n àrab que consistia a oferir co­ques i pastissos a les divini­ta t s de l r amat . Po t ser q u e aquesta festa, que se celebra­va pels voltants del mes d'a­bril, hagi arribat fins als nos­t res d ies a m b la festa de la mona de Pasqua. Tot això, ha estat durant els darrers segles i especia lment a finals del se­gle passa t , quan s 'han anat perfilant alguns dels costums més populars que es man te ­nen encara avui en dia.

D ' aque l l a època provenen cradicions com la de decorar els pastissos amb ous - q u e an­tigament es posaven en funció de l 'edat de la criatura a qui es regalava la m o n a - o d'afegir-hi altres c o m p l e m e n t s com les figuretes decoratives o les plo­mes de colors. D'altra banda, cap a finals del segle passat es va comançar a abandonar la tradició de fer les mones ar-t e s a n a l s - f e t e s a m b p a s t a d 'ensaïmada o amb coca- i es van imposar les mones de pas­tisseria i els primers pastissos fets a m b formes i a m b uns mot ius deco ra t iu s d e t e r m i ­nats.

T a m b é dins el r i tual de la mona de Pasqua, un dels cos­tums populars que més s'ha mantingut fins als nostres dies és el fet que la mona l 'han de r ega l a r e l s avis o el p a d r í . "Això encara es fa molt, hi ha molta gent que ho conserva" c o m e n t a J a u m e Sàba t , q u e afegeix que "actualment tam­bé hi ha molts pares que com­pren la mona per als seus fills, o que compren una mona per a la família". En aquest sentit, Sàbat afegeix també que cada vegada més, les mones que es compren per a casa acostumen a estar fetes amb un pastís de­corat a m b ous , m e n t r e q u e lesmones q u e es regalen als fillols o als néts solen ser molt més elaborades.

Joan Alegret Pastisseria Alegret

"Per fer una mona

no hi ha cap secret.

üúnica cosa que

cal és saber

treballar bé la

xocolata i després

utilitzar ingre­

dientsdebona

qualitat*"

Jaume Sàbat Pastisseria Sàbat

"M'agraden les

mones artesanals.

Sempre busco la

diferència, la

inventiva. Crec que

fer mones és molt

divertit, amb

imaginació es poden

fer moltes coses"

Francesc Mora Pastisseria Mora

"Nosaltres encara

tenim la tradició

deferfigures

artesanals. Pots

agafar un perso­

natge, dibuixar-lo,

retallar-lo i

convertir-lo en una

figpra de xocolata"

Josep Maria Roura

"Les mones són

una tècnica, que

després depèn del

quevulpus

aconseguir Si

conéms

xocolatay lyúnic que

cal és imaginació"

Page 5: Diari de Sant Cugat 333

ELS f CAMONS Dijous, -V d'abril del2000 Enquesta

E n q u e s t a

Qui et regala la mona

i quina mona

t'agradaria que et

regalessin aquest any?

La majoria de nens i nenes de Sant Cugat segueixen gaudint de la tradició de la mona men a regalar una figura de xocolata, i molts d'ells aquest any esperen que sigui un de Pasqua. Moltes vegades, l'encarregat de regalar la mona segueix sent el padrí, personatge del Pokémon. Tot i això, encara hi ha molta gent que regalen els típics o en la seva absència, els pares o els tiets. A la majoria de les criatures els acostu- ous i les pilotes de xocolata, que també són ben acollides pels més petits.

FERRAN RECASENS

6 ANYS

MARIA SANJUAN

5 ANYS

ANDREU FREIXAS

4 ANYS

ROCIO LAVID

7 ANYS

JOAN C A S T E L L Ó

4 ANYS

"A mi m'agrada que em regalin la mona, però jo sóc de Mèxic i no acostumo a passar la Setmana San­ta aquí. Aquest any m'agradaria que em regalessin una mona del Pokémon".

"A mi la mona me la regala sem­pre el meu padrí. I aquest any el que m'agradaria és que em rega­lés una mona del Tarzàn o d'algun altre personatge de dibuixos ani­mats".

"Cada any em regalen la mona, sempre me la regala el meu padrí. Aquesta vegada el que més m'a­gradaria és una pilota de xocolata, això és el que em fa més il·lusió de tot".

"A mi no em regalen la mona, per­què el meu padrí és a Suïssa i no me la pot reglar. Però cada any la meva mare fa una pastís per a mi i els meus germans, i així tenim una mona".

"A mi la mona me la regala la meva tieta i m'agrada molt. Aquest any, el que més m'agradaria que em re­galés és una mona que sigui una muntanya amb el Mickey Mou-se".

MARIA GÓMEZ

8 ANYS

G I I M BONAVENTURA

13 ANYS

D A N I E L T I I . É

8 ANYS

ALBERT BARROSO

11 ANÍS

NÚRIA PILAR RODRÍGUEZ.

5 ANYS

"Kl meu padrí és qui em regala la mona, i aquest any ja me l'ha re­galat, és una pilota de xocolata. Però el meu padrí m'ha dit que també em portarà una cosa d'Amè­rica".

"La mona me la regalen el meu padrí i la meva padrina. Normal­ment el que em regalen sempre és un ou de xocolata, i jo crec que aquest any també serà un ou, a mi ja m'agrada, em va bé".

"Jo visc a Bèlgica, i no m'han re­galat mai la mona perquè allà no és tradició. A mi m'és igual, no em fa il·lusió que un cop a l'any cm re­galin una mona o una figura de xo­colata, allà no és costum".

"La mona me la regala el padrí, i quasi sempre em regala un ou de xocolata, sense pastís. Per aquest any m'és igual, no vull cap figura ni cap personatge determinat. Ja cm va bé un ou".

"La mona me la regala sempre el meu padrí. 1 aquest any la que em faria més il·lusió és una mona del Pokémon. Aquesta és la que m'a­gradaria més perquè m'agraden molt aquests dibuixos".

Ofertes recomanades

CENTRE DE LA IMATGE Piaça del Or. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Mana, 14 Tet. 93 675 57 24

fdigital f teu distribuïdor de cameres pomt / material digital Kodak a Sant Cugat Pentax Espia 42d

3 9 . 9 0 0 pttí. (iva inclòs) Fent» Espio 738 2 2 . 5 0 0 pus. {(vi tnctèí)

Page 6: Diari de Sant Cugat 333

EIS 4 CANTONS

Política Dijous, JO d'abril del Jíkk>

A l c a l d i a

Convergència i Unió fa públic el pacte amb el PP per a la governabilitat

Recoder i Rodríguez volen acabar la legislatura amb P acord

Convergència i Unió (CiU) ha fet públic un acord amb el Partit Popular (PP) a nivell local que suposa l'abandonament definitiu del go­vern amb minoria. L'acord, que es resumeix en catorze punts, es basa, segons l'alcalde, Lluís Recoder, i la nova tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Berta Ro­dríguez, en la confiança mútua i la seriositat.

El pacte per a la governabilitat, que va ser sig­nat dimarts, disposa un cartipàs municipal amb una tinència d'alcaldia menys que fins ara, per reduir la despesa municipal. El nou equip de govern, que passa a tenir tretze re­gidors, neix amb la voluntat d'arribar al final de la legislatura havent desenvolupat els serveis de la ciutat, la política econòmica i el creixe­

ment. La incorporació dels regidors del PP a l'alcaldia fa que el popular Joan Martí Garcia passi a ser tinent d'alcalde de Promoció Econò­mica i Hisenda, que Jaume Tarragó s'enca­rregui de Parcs, Jardins i Descentralització, i que Atfredo Bergua sigui el cap de l'àrea d'es­ports del consistori, mentre que històrics com ara Pasqual d'Ossó canvien de càrrec.

Lluís Recoder (CDC), alcalde

B. Rodríguez (PP) S. l'rbans i Descentralitzaeió

/

J. Recasens(l'DC) Presidència i S. Ciutadans

\

J. Carbó (CDC) Ciutat Sostenilile

M. Garcia (PP) Promoció Econòmica i Hisenda

M.Conesa (CDC Igualtat, Pol. Social» i S. Grala.

\

J. Tarragó (PP) A. Ponsa (CDC) Parcs, Jardins i Servei»

Descentralització Personals

/ . Ferrés (UDC Medi Ambient, Seg,

Ciutadana i Mobilitat

A. Bergua (PP) J.TubauUnd.) P. d'Ossó (CDC) Esports . Instal·lacions Promoció

esportives econòmica

7. Tubau (Ind.) Comerç, Consum,

Indústria i Servei»

M. Sabrà (CDC) Partícip., Comunieaeió

i Promoció ciutat

EMILI BKLLA

- Sant Cugat -Ja és una realitat. El tan espe­

rat pacte local per a la governa­bilitat ha arribat, i ho ha fet de la mà del Partit Popular. Des de fa mesos, l 'equip de Convergèn­cia i Unió ha mantingut conver­ses per llimar les diferències amb el PP, o el que és el mateix, per posar en comú una sèrie d'objectius que conformen els catorze punts del projecte per a Sant Cuga t . El nou marc de col·laboració institucional neix amb la voluntat de dur a terme els acords programàtics al llarg del que queda de legislatura.

Segons l'alcalde, Lluís Reco­der, el nou pacte es basa en la "confiança entre les persones, que és tan important com el co­lor polític". Recoder ha asse­nyalat que podran "tirar enda­vant" els seus projectes, "sense el perill de perdre votacions", tot i deixar una porta oberta al diàleg amb la resta de forces po­lítiques. Per la seva banda, la

nova tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Ber­ta Rodríguez (PP), ha subratllat que s'ha trobat amb "persones serioses" a l'hora de negociar. Rodr íguez ha mostrat el seu compromís per aconseguir fi­nançament a Madrid per tirar endavant el projecte per a Sant Cugat.

" H e m vo lgu t fer una política de contenció econò­mica", apuntava Rodr íguez , que es tradueix en la reducc ió de les sis tinències d'al­caldia a un total de cinc. Així, la Comissió de Go­vern munic ipa l queda composta per l'alcalde i cinc tinents d'alcalde, que són - a banda de Rodr íguez- Joan Recasens (Presidència i Serveis als Ciutadans), Mercè Conesa (Igualtat, Polí t iques Socials i Serveis Generals), Joan Martí Garcia (Promoció Econòmica i

Lluís Recoder: "Quan entri en un

ple ja sabré el resultat de totes les votacions "

Hisenda) i el fins ara tinent d'al­calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que repetirà en el càrrec. Les novetats a les regidories de­legades passen per la incorpora­ció dels populars Jaume Tarragó a Parcs, Jardins i Descentralit­zació, i d'Alfredo Bergua a la d'Esports. La fins ara tinent d'al­calde de Serveis Personals, Àn­

gels Ponsa i el ti­nent d'alcalde de Seguretat Ciuta­dana, Jordi Fer­rés, passen a ser r e g i d o r s , igual q u e P a s q u a l d'Ossó, que fins ara ostentava la tinença d'alcaldia d'Economia i Fi­nances i que ara

s ' e n c a r r e g a r à de P r o m o c i ó Econòmica.

El creixement, els serveis i la fiscalitat seran els tres pilars de la ges t ió mun ic ipa l . El nou equip de govern, que ha anun­ciat la imminent presentació dels pressupostos, suprimirà la

taxa de sanejament - a petició del P P - i posarà en marxa l'Ofi­cina de Promoció i Turisme, la rehabilitació total del Monestir i el Celler Cooperatiu, el museu del Monestir, un jutjat de pri­mera instància, el Registre de la Propie ta t , la de legació de la Cambra de Comerç, la millora del serveis postals i la col·locació del cable , en t r e d 'a l t res . En matèria d'educació, a grans trets, es volen augmentar les places d'escoles bressol i potenciar el C o n s e l l Esco la r M u n i c i p a l . Quant a sanitat, l'objectiu és fer realitat l 'extensió del CAP. La urbanització dels districtes, la vianantització del centre, el Parc Rural de Torre Negra i un Pla d 'Adequac ió i M a n t e n i m e n t dels equipaments esportius són altres de les iniciatives de les dues forces polítiques, que volen rebaixar el peatge dels túnels de Vallvidrera i no concedir més llicències d'obertura de grans superfícies. Una altra novetat és la creació de la regidoria d ' I­gualtat, tal com volia el PP.

IC-V exigeix la

destitució del

di rector del

Centre Cultural

E. B. - Sant Cugat -

El grup local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V7) va de­manar al ple de dilluns la desti­tució del director del Cent re Cultural, Tomàs Seix, per con­siderar-lo responsable de la mala gestió d'aquest organisme autò­nom municipal, que en el da­rrer exercici va acumular un deute de 54 milions de pesse­tes. La manca de patrocini i el fet que tot i la qualitat dels es­pectacles no s'hagi pogut equi­librar la balança, han fet que els ecosocialistes hagin traslladat aquesta petició al govern muni­cipal. Des d'IC-V han demanat que es reuneixi el Consell Ge­neral del Centre per donar ex­plicacions.

La fins ara tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Pon­sa, va respondre que no es con­vocarà la reunió fins que l'A­j u n t a m e n t no t ingui l 'es tudi sobre la gestió dels patrocinis encarregat a l'Institut Cerdà de Barcelona. IC-V també ha mos­trat la disconformitat amb l'O-AMCIC, un altre dels organis­mes autònoms municipals.

JERC vol una nova biblioteca per a la ciutat

E . B .

Les Joventuts d'Esquerra Re­publicana de Catalunya a Sant Cugat demanen que es cons­trueixi una nova biblioteca que respongui a les necessitats re­als del municipi, a més de l'am­pliació de l'horari de l'actual de nou del matí a nou del vespre, cada dia. També volen que s'ad­quireixin nous exemplars per consultar, què s'ampliïn les pla­ces, que hi hagi bombetes a tots els llums i que es col·loquin cor­tines a la sala. El president de les JERC, Jordi Guimerà, va ex­plicar que l 'equipament actual no reuneix les condicions per poder-hi estudiar, entre d'altres, per la "incompatibilitat" amb el cicle de narració de rondalles infantils (L'hora del Conte).

Page 7: Diari de Sant Cugat 333

ELS 1CANTONS Dijous, 20 (l'abril del ZOOO Polàica

£ M D de V a l l d o r e i x

Mercè Calafell. Vocal de Serveis Personals de ÍEMD

"UEMD fa que els polítics de Valldoreix siguin més accessibles

JOAN SORIANO

-Valldoreix-

Mercè (Calafell i Carrasco és veïna de Valldoreix des de fa 18 anvs. Professora del llenguatge dels signes per a sords, l'actual delegada de Serveis Personals de l 'KMD ha estat sempre una persona compromesa en les ac­tivitats del districte. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de primera hora. ha estat vocal en altres m a n d a t s . M a n i f e s t a q u e fa aquesta tasca com un servei als altres, sense "sentir cap afany polític".

— El creixement residencial de Valldoreix està provocant can­vis entre el veïnat'' - L'actual resident de Valldoreix comença a ser bastant més jove que anvs enrere. Kl canvi es deu a l'arribada de matrimonis joves que hi han vingut aprofitant la casa d'estiueig dels pares. Kntre les llicències d'obres hi ha mol­tes destinades a la rehabilitació de cases velles.

— Es preveu, «lones, un aug­ment de places escolars a curt termini? - Kl curs 2()()()-2(X)l en serà. ate­sa l'arribada d 'aques ts matri­monis joves, gairebé de prova. l.es inscripcions per a l'escola bressol s'obriran el Z de maig i a partir d'aquí veurem si hi ha més demanda que oferta de pla­ces. Fins ara, l'escola bressol acollia també nens de Sant Cu­gat, però és possible que en aquest curs vinent l'oferta de 56 places quedi satisfeta només amb els nens residents a Vall­doreix.

— Es traslladarà l'escola bres­sol? - Durant aquest mandat farem un estudi sobre els equipaments de Valldoreix. Fan falta, per exemple, un teatre i una sala po­livalent d'exposicions. La ma­teixa seu de l 'KMD ha de ser objecte de reforma, perquè no s'ajusta a la normativa d'elimi­nació de barreres arquitectòni­ques en els llocs públics. Dins d 'aquest pla es preveu treure

l'escola bressol d'on és i es trac­tarà d'ubicar-la a l'àmbit de l'es­cola Ferran Clua, perquè és lò­gic q u e si una mare té nens petits, pugui portar-los al ma­teix recinte.

- El CAP estarà enllestit en aquest mandat? - Crec que sí. Kstcm en con­verses per determinar quines especialitats hi ha d'haver. Tam­bé s'està parlant de destinar un únic centre per a les urgències, si aquest servei s'oferirà al CAP de Sant Cugat o al de Valldo­reix. Els actuals metges i per­sonal sanitari de l'actual ambu­latori continuaran fent les visites al nou CAP.

- Quina àrea li reclama més esforços? - L'àrea de Cultura: tallers, ac­tivitats infantils..., el Primer con­curs de Música de Cambra ha estat un èxit. S'hi van presen­tar onze grups d'una gran qua­litat. Però també estic en co­municació amb les associacions. - Ha detectat noves tendèn­cies en el consum del lleure a

Calafell ha aiiuneiat que a//nesí és el seu darrer mandat eom a -foral !•': XA,.

Valldoreix? - L 'KMD ha potenciat els ta­l lers , 'que han t ingut una ex­cel·lent acollida. Ilem advertit que existeix una gran demanda d'aquestes activitats orientades tant per als infants com per als adults. Malgrat tot, Valldoreix és una població una mica difícil perquè se sent molt a gust a casa seva, on hi tenen de tot.

- Finalment, la festa major serà d'una o dues setmanes? - Només d'una. Institucional­ment la festa major començarà el 15 de setembre i acabarà el 17. - Encara subsisteix el senti­ment segregacionista a Vall­doreix?

- Això ja ha passat. Ks veu com a materialment impossible. De què viuríem? Valldoreix només té habitatges unifamiliars, sense indústries, ni oficines, ni comerç.

- Però hi ha el sentiment de pertànyer a Valldoreix? - Kns sentim valldoreixencs, és cert. I cada vegada ens en sen­tim més. Però d'aquí a comptar amb un ajuntament propi hi ha una gran diferència. L'KMD té sentit tal com és: són més de 50 anys tic funcionament, l 'n dels avantatges de l 'KMD és que fa els polítics més accessibles. Hi ha molta gent que ve a veure'ns per resoldre problemes entre el veïnat.

Per Sant Jordi, regalem, música

Sant Cugat

COL·LABORA

^ W f C l K S e m p r e a p r o p t e u

Campanya vigent fins que s'esgotin les existències

Del 17 al 23 d'abril Els establiments de Sant Cugat Comerç

us regalem per les vostres compres el CD Recull de Clàssics, níím. 2

Page 8: Diari de Sant Cugat 333

US 4 CANTONS

8 Op nuo rt/yow.f. .'i» d'abril del JiW

ELS CANTONS Sci in . in . i r j i n d e p e n d e n t de S.tnf ( . n u a i de l Val lès

% Premia Local de Sant Cugat, S.L.

( .t-FL-i Sani \ni i . in.4_'-44. I I M ' Í I I Sani Ci i f íJ i i ic l \ alies I cl '».* SS« I Í , J SJ l-.,x 'Vi '.74 _Mi_M

K . I K H ) (.•k-i·tiimK.i hn !>:,'• vilaw eh ^..ni/s.inrLimai Vlrcv,,' electró nu. .i iU4i.uUi)ns(sii>!sji i i i> i i ç j i . i t i n i

Consell d'Administració K a m o n ( í r a u ( p r e s i d e n t )

Josep \ l . ( Uhreri/ii. l'ere Ksi|uerda i \ a \ ier l'Urnells (ed i tor delegat)

Director Josep M a r i a Val lès

Redacció i V n m <!«• In M ' t n i u n a : t'.ster ( i as tanve r :

I N t l í t i c u : I -11111J í Be l la i Joan S o r i a n o ; O p i n i ó : Josep M , N'aliés; S o r i r l a t : Ks tc r Cas tanye r i M a g d a M é n d e z :

K . iHorn : K m i l i Hel la : I!< o n t t i i i i i i : ' l 'uní M ' í i i t e n e g r o i Joan Sor iano;

O i i l t u i - i i : ' l ' i .n i M o n i c i K s z r o ; K*|M>rls: A l e \ l / i p e / ;

Comercial ( l a n n e n K\ aralar

Consell Editorial R a m o n C r a u ( p r e s i d e n t ) , Josep M . C a h r e r i / o

( v i c e p r e s i d e i i t ) . V í c t o r A l e x a n d r e . Francesc C a r b ó , l o r d i ( ! ; h ; h . Narc ís ( l as tanve r . A l b e r t de Pab lo .

X a v i e r l : o n i c ! K , Roge l i Ped ró , R a m o n Pros, l . l u í s P u i g , K m i l i Rerïé. M o n t s e r r a t R u n i b a i i .

l 'aco Soler , Josep A. T e i x i d ó . Joan Tortosa, Josep M Sans T r a v c , Joan T r o va no. N ú r i a Zaba la .

M a n e l Pardo i Pepa M a r t í n

Subscripcions Siiula fjóme/

Fotografia X a v i l .arros. i i K d u a r d F . m n v e s

Disseny i maquetació Joan P u c n e s i M a r t a C a b r o l

Correcció Blanca Pi

Impressió R o t u n p r e s T c l l>7_Ml l 05 V5

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: (iMO.S-4?

/ ,', 4(,iM.,n. L-xprcssj ÚIUUIIIR-IK IJ si·\ jn|»im.'.cricKcJit (. iuls. Kls .nTu lev smiLif, csprcxM-Ti I ..piimi dels seus jiiMrs.

i|iic /•/ 4 ('..infun- no t'j s o J ncitrssJriiimcíH

l 'nl. l icKióadhcrKija

( l ) A C P C C j u l i i i i a Jc la Prem.a

E d i t o r i a l

s.c. C/ Menà ItoAmda, B. Lacat 7

U F u S N 2 3 7 l SantCagat Distribució ú'ELS 4 CANTONS

als subscriptors

El preu de Vestabilitat Finalment, tot i que després de tan­

ta rumorologia no ha sorprès ningú, ja tenim pacte, i ara signat i esce­

nificat en Lina sala de plens farcida d'infor­madors. C i l ' i PP han arribat a un acord que pretenen mantenir fins a la fínalització d'aquest mandat, cl 2003: la desitjada es­tabilitat al govern local. L'estabilitat recla­mada per tots els grups de l'oposició i la tranquilitat esperada per l'alcalde Recoder ja estan garantides; s'ha acabat la criticada interinitat de l'equip de Ci l ' . tot i que l'al­calde mai no s'ha cansat de dir que durant aquest temps, des del 3 de juliol passat, data de la constitució de l'Ajuntament, la ciutat mai no ha estat desgovernada.

Durant aquests nou mesos, han ensenyat les dents a Cil no tant sols el bloc d'es­querres liderat pel cap de llista del PSC, Jordi Menéndez, amb qui Recoder de cap manera ha volgut fer '"l'abraçada de l'ós", sinó que també el feliç somriure de la fla­mant diputada popular a Madrid, Berta Ro­dríguez, en mes d'una ocasió havia fet es­tralls davant de grans temes presentats per l'equip de govern; recordem els projectes d'aparcaments al centre.

Però tot i la desinformació i la intoxicació de rumors que ha existit sobre el tema, de­sinformació que també ha marcat la vida interna de l'Ajuntament, molts es pregun­ten per què s'ha trigat tant a arribar a un acord, per què tant de camí quan el dia des­prés de les eleccions el cost polític segura­ment hagués estat molt inferior a l'actual, amb un PP avui reforçat per una majoria

absoluta a Madrid i amb una coalició na­cionalista debilitada al parlament català. Recoder ha aguantat la pressió, ha volgut es­tar-ne segur, lligant els fils tot esperant el re­sultat dels diversos comicis, i al mateix temps acostumar-nos a tots a assumir cl pac­te com a fet, com el desenllaç natural i ine­vitable. I n pacte explicat amb pèls i se­nyals per un mitjà comarcal que ha anat aplanant el terreny. No es pot negar que l'aprenentatge de tants anys a Madrid és avui una experiència en la negociació, però tot això deixa també, un panorama ple de dubtes i incerteses.

Per un costat, el PP diu que ha aconse­guit tot allò que reclamava, però l'estira i afluixa amb Berta Rodríguez potser no ha estat el més dur. Recoder ha hagut de convèncer el seu soci de coalició, ÜDC, que calien sacrificis per l'estabilitat, ja que el pacte comporta la cessió al PP de grans quotes de poder que estaven en mans dels dos regidors democratacristians que cedei­xen una tinència d'alcaldia així com una àrea de gran pes polític com Serveis Ur­bans, durant dotze anys en mans d'en Joan Recasens. Berta Rodríguez amb les seves pluriocupacions polítiques haurà de fer un gran esforç i envoltar-se de grans suports per gestionar eficaçment l'àrea de la nete­ja i els forats.

A les files convergents, Pasqual d'Ossó, cedeix una tinença d'alcaldia important, economia, i Àngels Ponsa, passa també a regidora dependent de la gran àrea de pre­sidència sota la responsabilitat de Joan Re­

casens. L'àrea, clau, de Ciutat Sostenible, Recoder l'ha mantingut per a la coalició na­cionalista, amb en Jan Carbó al capdavant.

L'altre canvi, aquest fet amb calçador, ha estat la inclusió del popular Alfred Bergua com a regidor d'Esports, compartint àrea amb el fins ara titular Jaume Tubau; una solució salomònica que caldrà veure com es llegeix, tot i que el regidor independent, assumeix la plena responsabilitat en in­frastructures esportives, el seu paper da­vant el món esportiu local, més complex del que sembla, ha estat aquests mesos més que destacat.

Ara, Recoder haurà d'activar sense con­templacions la gran renovació interna que va començar amb la incorporació de la figura del gerent, un càrrec necessari per impul­sar l'administració que vol el ciutadà i que ara haurà d'esforçar-se a refer l'organigra­ma pel que fa a noves àrees, nous càrrecs de confiança i, és clar, adaptar un pressupost del qual no es poden esperar grans focs d'arti-fi.

L'estabilitat ha arribat a la plaça de Bar­celona, però tot i les incògnites, el més im­portant: els ciutadans esperem que aquest pacte, fora de personalismes i quotes de poder guanyades per uns i perdudes per altres, reforci i agilitzi tot allò que la nostra ciutat reclama i necessita per afrontar els reptes actuals.

Que aquests 13 vots que donen l'estabi­litat siguin utilitzats per uns i per altres amb responsabilitat i generositat cap a totes les sensibilitats del nostre municipi.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. F.l.S 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Rotacions públiques

Promotors de d i s c o t e q u e s , cambreres depubs, comercials, models, personatges famosos, individus amb el do de parau­la i bona presència són acre­d i ta t s com a a u t è n t i c s rela­cions públ iques .

Concep tes erronis d ' aques t tipus fan que s'esvaeixi el re­coneixement i el respecte d'a­questa professió que potser no ha sabut integrar-se.

Mos t r em quin és el nost re t reba l l de d e b ò , qu ina és la base i quin és el mòbil de les nostres funcions.

T e n i m una finalitat comer­cial? No, no venem una imat­ge pe rquè es consumeixi al­

cohol, ni tampoc venem una cara perquè es compri un ma­qui l la tge . La nostra finalitat és social.

Mit jançant impor tants pro­grames de RP s 'han aconse­guit sòlids l ideratges en em­preses que estaven a la cua de la popularitat , s'ha utilitzat la comunicac ió i la informació com a principals fonts d 'exe­cució, s 'han avaluat en pro­fundi ta t invest igacions i es ­t r a t èg ies per aconsegui r els seus objectius.

Les relacions públ iques ser­ve ixen a l ' i n te rès social d e ­s e n v o l u p a n t la c o m p r e n s i ó m ú t u a e n t r e les o r g a n i t z a ­cions, i els seus públics con­tr ibueixen a debatre les qües­

tions de la societat i faciliten el diàleg entre aquests . Es a dir, els interrelacionen.

Creuen que un famós, men­tre mostra la seva imatge, re­alitza un programa exhaustiu de relacions públ iques o du a t e rme l 'organització de con­gressos?

Per finalitzar, cal dir que , en el t r anscu r s d ' a q u e s t s anys d ' e s tud i hem descober t l ' e ­norme carència de cone ixe ­men t s que regna en aquesta societat respecte al concepte de la nostra futura professió.

Estudiants de Relacions Públiques de Novaula

E I S e v e r e n T i t o

WWTAR l t í H 0 K J R

COvVPOïiTft S M R S h *

Í ' E ( S V ) Í L Í B « . Í

3. GLMfc NO ES ?G*s>v

{ RES ?BL cfvrv,'...

ets ?*crss y T>E G0\Jtr»N \

0

i fi

, ^ r ^ C T » % y f f B « y ! , ^ ' ' •, i ·y^·"< qyy v·y\i·"iilT^

Page 9: Diari de Sant Cugat 333

ELS-/CANTONS Dijous, 20 d'abril del 2000 OjHIliÓ

C a r t e s d e l l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i cl número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sr. Director:

Sóc una mare de tres fills, un d'ells en plena adolescència, que han nascut i han crescut en la c iu t a t de San t C u g a t . Tots tres desenvolupen les se­ves activitats en el municipi: són a lumnes d 'escoles públi­ques. de l'Escola Municipal de Música, m e m b r e s de l 'Agru­pament Escolta Betenguer el Gran, i han participat en acti­vitats esportives i de lleure or­ganitzades per diferents ent i­ta t s del m u n i c i p i . To t això mostra que l'oferta del muni­cipi pels infants i adolescents és prou rica. Aquest paisatge no ens ha de fer perdre de vis­ta que hi ha mancances greus en la nostra ciutat per als ado­lescents i joves. Úl t imament hem pogut llegir a la premsa els problemes que t e n e n di­verses entitats per poder tenir un local ja que els preus dels lloguers no són assequibles a mol tes d 'e l les . Duran t molt poc més d 'un any hi ha hagut un projecte alternatiu, el del Casal Tor re Blanca, q u e ha ofert als joves i, a tothom que s'hi ha volgut acostar, activi­tats diverses que no s'oferien en cap altre àmbit de la ciutat. Era un espai diferent, gestio­nat per un grup de joves. Els okupes de Torre Blanca han.or­ganitzat conferències, tertúlies sobre temes sociopolítics, con­certs de grups locals, exposi­cions. el pregó de la Festa de Tardor, obres de tea t re . . . El meu fill i molts dels seus com­panys han participat i han tre­ballat a Torre Blanca. Sent ien a q u e s t p r o j e c t e com a seu , també. Desconec si durant tot aquest temps ha existit un es­pai de comunicació i diàleg en­tre els okupes i representants de la corporac ió m u n i c i p a l , però considero que és total­ment inacceptable la manera en què les autoritats pre tenen acabar amb Yokupació de la ma­sia de Torre Blanca: inculpar tres dels joves okupants perquè són els únics que tenen fitxats, imposant - los una mul ta mi­lionària. Crec que el projecte de Torre Blanca ha de tenir un lloc al nostre municipi, com el té en altres ciutats europees, i les nostres autori ta ts han de trobar la manera de mantenir-lo, perquè és una alternativa per a un sector de joves prou nombrós del nostre municipi. Els adults que vam ser joves en un moment de la història del nostre país ben diferent de l 'actual, sovint ens que i ­xem que els joves d 'avui en dia són passius, consumistes i que passen de tot. Els okupes de Torre Blanca no són d'a­quests; podem estar d'acord o

Queixes sobre Sant Cugat En aquesta-carta he es­

crit tot un seguit de queixes que tinc sobre Sant Cugat. Són de diversos temes dcslligats, però que penso que caldria tenir en compte.

• Av. IJuís Companys. Fa poc s'ha fet una re­construcció del carrer i e m pregunto, per mi­llorar què? Les voreres d'aquesta avinguda eren prou amples (no com la de molts carrers del po­ble que , per si no n'hi hagués prou, tenen ins­tal·lades al mig pals de telèfon o fanals). Potser ha estat perquè el carrer adquirís una categoria superior i així poguessin cobrar més impostos als comerciants. El cas és que l'obra crec que ha comportat més aviat problemes: d 'aparcament i de trànsit. Em pregunto p e r q u è han fet una via d 'un carril i mig (només n 'és útil un) en un ca­rrer tan transitat i, per si no n'hi hagués prou, han el iminat la possibili tat d 'aparcar en tota una banda del carrer (si abans ja hi havia problemes d 'aparcament) .

• Il·luminació. Els carrers de la zona del pas­seig de Sant Magí cada dos per tres es queden mig a les fosques. Quan no s'espatlla un fanal, és un altre. Tot i que funcionen tots, el passeig no està gaire ben i l · luminat ja que els l lums coincideixen amb ia copa dels arbres i el fullam no deixa passar gaire llum. Quan és de nit i has de passar pel barri fosc, a banda que no fa gai­re gràcia, no veus si trepitges les oportunes ca-que tes de gos (de la qual cosa tenen te culpa massa amos).

• Els nous parcs. Estic d'acord que es facin espais verds, però podrien ser un xic més origi­nals. El parc Central , ta zona de la rambla del Celler i la Pollancreda, l 'avinguda Can Vullpa-lleres i Francesc Macià... Trobo que tots aquests llocs són bastant semblants, massa. Els arbres ali­neats de forma molt artificial, de cop uns cami-nets de ciment de color blau o groc, etc. Haig de dir que trobo molt bé que es posin fonts (per­què úl t imament has de comprar l'aigua embo­tellada), però s'haurien de cuidar, ja que molt so­vint n ' he vist que ragen sense parar (i l'aigua

va escassa). Sobre l'aigua, què vol dir el «llac» del parc Central? És un niu de pudor, que només serveix per malgastar ai­gua (perquè no crec ni que sigui bonic). Les pa-' pereres d'aquests parcs: no sé què ho fa que es­tiguin instal·lades en grupets de dos o de tres, grupets bastant separats entre si, tot s'ha de dir. Quant a les espècies d'arbres que es planten, no sé quin criteri utilitzen per escollir-les. Els pollancres, tan estesos al poble darrerament di­ria que gastenforça aigua, potser s'hauria de te­nir en compte a l'hora de triar-los. Com també el fet que creen molta brutícia quan floreixen i que provoquen al·lèrgia a força gent (cada cop més).

• Oci juvenil. Tots hem sentit que vivim en un poble amb no sé quants equipaments , molt ben comunicat, amb molts serveis... A l'hora de la ve­ritat, res. Què deu fer que la majoria de jovent marxi fora per anar de marxa? Crec que l'Ajun­tament no té gens en compte el lleure juvenil Només tenim l 'Espai Jove i el Chic, tots dos engloben un concret grup urbà. No hi ha acti­vitats adreçades a tothom. Molts ens vam alegrar quan vam veure que a Torre Blanca s 'obrien noves oportunitats. S'ha de dir que la gent d'allà han fet una gran tasca; tant de reconstrucció de la casa (tot i que amb decoració «no pija» que no agrada a alguns), com cultural i d'oci. Deixant de banda el tema de l 'ukupació, penso que l'A­juntament s'hauria d'avergonyir de veure el que han aconseguit gent jove sense gaires recursos, una cosa que amb els recursos de l 'Ajuntament ja s'hauria d 'haver fet fa temps. A sobre, t enen els nassos de demanar el desallotjament a gent que ha fet una feina que haurien d 'haver fet ells. N o hi estic d'acord. No, fins que no s'ha­gin creat més llocs d'esbarjo per a tothom. I, tot i així, llavors, se n'hauria de parlar.

D 'una noia nascuda a Sant Cugat que no se sent gens santeugatenca, per cert...

no a m b les s e v e s c r e e n c e s , però no podem ignorar que te­nen idees i ganes de fer coses, i això és el més important.

Crec que el meu fill i tots els altres joves que comparteixen les i l · lus ions dels okupes de Torre Blanca poden perdre un espai d ' i n t e r c a n v i , d ià leg , i aprenentatge important. Seria una llàstima!

Eulàlia Picas i Riera

'El nuevo amanecer'

L'arribada de la dreta a la ma­joria absoluta ha rescaptat la més rància quinta essència de l 'espanyolisme canti t ronat. . . Ara ve l 'època en què podran

imposar la seva volunta t de­mocràticament.

Prenem per exemple tres fets q u e s e m b l e n s e n s e re lac ió però que rea lment han estat orquestrats perquè els catalans, com diu en Josep Hugue t al seu darrer llibre, siguem sim­ples "cornuts pagant cl beu­re".

• Espanya / I t à l i a es tad i de M o n j u ï c , 29 de març (com deien alguns diaris "Barcelo­na ja no es podrà dir més que no és Espanya") .

N o m é s un de ta l l : un total d'11.000 entrades regalades als socis de l 'Espanyol. I és clar, tots elspeperos (del PP) que ja l 'omplen per si mateixos.

Fins i tot al darrer partit del G i rona F C , un g r u p e t a m b

bandereres preconstitucionals animaven l 'equip de la ciutat d ient :" ;Gerona , Gerona, Ge-rona. . . !"

• Enjudic iament de la vida universitària per la persecució del català a la Rovira i Virgili, orquestrada pel club del sen­yor Vidal-Quadras, "con vi ven­cia cívica catalana (com diu en Barni ls " conn ivènc ia c ín ica cantalarrana").

• Celebració del Dia de les Fo rces A r m a d e s (les s eves ) amb desfilada per l 'avinguda Diagonal de Barcelona (27-5). Exhibició de lafuerza del im­peri o a la colònia que li dóna més beneficis . Potser com a mostra d 'agraïment? Proposo la idea de fer una desfilada pa­ral·lela amb roba íntima (com

proposava en Toni Soler a Ma­lalts de te/e).

• I per acabar, la més heavy de totes: l 'Estat es gasta 2 qui­los a recuperar la partitura ori­ginal de l 'himne feixista Cara al sol i resulta després que és falsa!

Massa coincidències amb un únic fi, no creieu?

Així doncs, és millor que ens hi posem bé perquè sinó,du­rant qua t re anys, i si tot se­gueix per aquest camí, ens pot arribar a fer força mal tanta fric­ció diàriament. . .

Ah! 1 t a m b é cal q u e com­prem força ulleres de sol per suportar el nuevo amanecer, no fos cas que ens en l luernem i ens creiem allò d'"Espafia va bien" (les colònies anar fent, gràcies a Déu).

Joan Garriga

A Miquel Montserrat

Primer de tot li voldria agrair la seva carta que fa referència al llibret de 100 anys de Sant Cugat . I m'agradaria fer algu­nes pun tua l i t z ac ions . Q u a n parlo que el memorial escrit per Eugeni Canas va ser el pri­mer llibre escrit en català, em refereixo, com queda clar en tot cl llibre, com un fet oco­rregut a Sant Cugat, sense re­ferir-me de cap manera a fets generals del país que s'expli­quen sempre en quadrats gri­sos. El segon punt que m 'ha sorprès és el recel que mostra envers la meva descripció dels anys del franquisme.

Vostè creu s incerament que algú pot creure que el meu lli­bre és neutral respecte al fran­quisme? De totes maneres, el que més interès pot tenir de cara al futur és que les vivèn­cies que vostè i altres van viu­re els anys 70 fent activitats clandestines surtin explicades i publicades per tal que hi hagi constància a partir d'ara en el futur, si no, ens passarà com a tantes coses que poden ser im­portants per a la ciutat i per al país i que mai acaben rebent la importància que poden ha­ver tingut, perquè simplement no consten enlloc.

Montserrat Rnmbau

ass«%oA

BELL&^pdATS

«.«pï»' «A /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10- 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORMEU.!

Page 10: Diari de Sant Cugat 333

10 Opinió U S /GUVTONS Dijous, 20 d'abril del 2000

Ei p o r x o

Dones i sentit comú MONTSKKKAT Rl MBAU

E l món en el qual vivim encara és dels homes. Han canviat en aquests últims anys moltes co­

ses, entre aquestes cal destacar l 'eman­cipació de la dona, que ha tingut com a principal fonament el fet que la dona pot tenir els fills quan vulgui i pot tenir els fills que vulgui. Crec sincerament que si avui dia la dona pot fer tot el que fa és precisament perquè ha aconseguit alli­berar-se de l'esclavitud que representa­va no poder tenir cap control respecte als seus embarassos. Hem aconseguit, doncs molt. sobretot si ens comparem amb altres països de cultura musulma­na, però així i tot encara vivim en una societat en què manen el homes. Si les doncs ocupéssim molts més llocs de po­der ilins la nostra societat, estic segura que moltes coses serien radicalment di­ferents LI com són ara. Si les dones tin­guéssim algun poder no permetríem que a les nits la majoria dels locals on van els nostres fills estiguessin oberts fins a les 6 o 7 del matí. Quants països hi ha en què els joves surten totes les nits dels

caps de setmana i no arriben a les seves cases fins al matí de l 'endemà? Pregun­teu-ho i si heu viatjat, sabreu que aquest fet només passa al nostre país. Quan tor­nen al matí ja no

sumir al llarg d'aquestes nits que no aca­ben fins l 'endemà al matí, tots sabem també la gran quantitat de canalla que agafen els caps de setmana comes etí­

l ics, cana l la q u e

Crec sincerament que si avui dia la dona pot fer tot el que fa és

poden tenir els re­flexos normals per­què porten tot un dia i una nit sense descansar, i ens es- .

garrifem en llegir precisament perquè na aconseguit ais diaris els conti- alliberar-se de Fesclavitud que nus i estúpids ac­cidents que aca- representava no poder tenir cap ben amb la vida de COïïtrol respecte als SdlS tants i tants joves. 1 ens esgarr i fem emba/YlSSOS

també quan llegim les agressions i les pallisses que fan molts grups de caps rapats a joves, a al­tes hores de la matinada, agressions que només responen a la més pura bestialitat de l'home, agressions que acaben, de ve­gades, en assassinats. Tots sabem la quan­titat d'alcohol que els joves arriben a con-

molts d'ells no te­nen pas l 'edat de beure encara alco­hol. Per què tots plegats accep tem sense dir absoluta­m e n t res q u e els nostres fills arribin a les 7 o 8 del matí? Per què els locals nocturns han d'es­tar o b e r t s fins a aquestes hores? Per què els joves que no t e n e n enca ra

l'edat poden consumir alcohol a qualse­vol lloc que vagin? Per què les autoritats juguen demagògicament amb cl jovent autoritzant aquests horaris nocturns? Pre­guntes que ningú ens respon, i tots con­tinuem callant, com si no passés res, com

si no fos un problema important, com si fos normal que ara les nits hagin deixat ja de ser nits. I penso que potser si les do­nes tinguéssim algun poder en aquesta societat on només manen el homes, se­gurament acabaríem amb tanta estupi­desa, amb tanta inconsciència i acabarí­em amb tanta demagògia, perquè són els nostres fills els que es maten o queden malferits a les carreteres a altes hores de la matinada, perquè són els nostres fills els que són agredits, al llarg d'aquestes nits tan llargues i fosques, per uns bèsties a qui no podem ni anomenar persones. Hi entra en joc l'instint de supervivèn­cia, perquè la dona durant milions i mi­lions d'anys s'ha cuidat de protegir els seus fills, mentre l 'home sortia a caçar i feia la guerra, per això, segurament, si les dones tinguéssim realment poder, hem de creure que no faríem guerres, perquè va en contra del nostre intint més atàvic. Però el món és dels homes, ells són els que manen, els que posen les normes, els que imposen les lleis... I així anem.

El s o t e r r a n i

Opinions MARTÍ OLAYA

D 'opinions n'hi ha per donar i per vendre . De vegades fins i tot

t 'agraden les divergències si, darrere d'una opinió, hi ha una actitud coherent , una posició sincera i respectuosa amb l'o­pinió dels altres. Tinc un amic, home de bon cor i alegria en­comanad i s sa , q u e es tà con­vençut que si a la farmàcia li donen potingues de franc i co­bra una pensioneta catorze ve­

gades a l'any, és gràcies a Fran­co. I ves, que li has de dir! En-fadar-t'hi?

Ara, per opinió rotunda la de l 'arquitecte Oriol Bohigas que vam poder llegir a La Vanguar-dta del dia 2 d'abril. Traduei­xo: "El PSC ha d'acabar de de­cidir-se a separar-se d 'aques t partit decrèpit que és el PSOE i construir un partit català d'es­querres, que es el que ens fa falta." Això ens recorda el que

opinem molts després de les eleccions: "Si en Pallac no ha­gués mort tan aviat!" Però re­cordem també l'opinió oposada a la de Pallac d'un cavaller de la política, home honest i lluita­dor incansable: Joan Raventós. Tots dos, i en aquest cas, tots tres, esgrimeixen opinions sin­ceres, però contraposades.

En l l e s t im-ho . Puc opinar i opino. Els anomena t s dofins del grup polític actualment en

el govern de Ca ta lunya , po­drien acabar de madurar com a persones, com a polítics i com a ideòlegs; acabar de passar pel sedàs de les confrontacions les seves subtils però inevitables diferències, i fins i tot, incor­porar a la piscina de la palestra nous dofins. . . I fer-ho el que resta d'aquesta legislatura i un pa re l l de l e g i s l a t u r e s m é s . Mentrestant, un polític de soca-rel, sòlid i de vàlua contrasta­

da, respectat i admirat per tot­hom -inclosos els seus adver­saris polítics-, un centrista ben centrat com és en Miquel Roca J u n y e n t , podria i r rompre de nou al capdamunt de l 'esmen­tat grup (o, si de cas, d 'un hi­potètic ens consensuat) i assu­mir, quan toqui, l 'honorable i compromès paper de president de tots els catalans.

És n o m é s una opinió . Q u e ningú s'enfadi.

Page 11: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CAINTONS Dijous, JO d'abril del .ViV Opinió 11

La l l o t j a

Bojos pel cinema FONTO BERTA

a noticia (|iie es

M J poden construir 18 noves sales de cinema a Sant Cugat ( E L S Qr.VTRK C AN­IONS. d ivendres 14 d 'abr i l ) m 'ha posat els pèls de p u n t a . En to ta l ser ien , si no em t'alien els n ú m e ­ros. 31 panta l les només a Sant Cu­gat. sense comp­tar lògicament les que tenim també molt a prop a les localitats veïnes. P e n s a r e u q u e h a u r i a d ' e s t a r molt content per tenir tantes sales. I us he de dir que en altres circumstàncies n'estaria. Però O c i n e m a i n d e p e n d e n t n o r d - a m e -les es t ra tègies de les grans mul t ina- ricà.'.O que hi haurà sessions especials cionals del cinema i la nefasta expe- dedicades a clàssics del cinema? O que riència que vivim després de la inau- se celebraran debats sobre pel·lícules?

d ' e n t r e t e n i m e n t i que per això mateix. ara no tenen un lloc on exhibir-se. M'a­g r a d a r i a v e u r e a Sant Cugat pel·lícu­les com Mones com la Ih'tky de J o a q u i m Jordà , p r e m i a d a a Sitges, a infinitat de festiv als internacio­nals i per l'Associa­ció Catalana de Crí­t ics com la mi I lor pel·lícula espanyola de 1W) (sí, més que 'l'o do sobre mi IIUI-

r/re). M'agradaria veure a aquest me-gacomplex pel·lícu­les com la grega La elernidad y un dia d'Angelopoulos, c o n s i d e r a d a u n a obra mestra. Son no-

que si la pel·lícula és dolenta, la pu- més dos exemples d'un tipus de cine-blicitat boca a boca (la més eficaç que ma q u e obriria els ulls a aciuells es-es coneix) la converteixi en un fracàs. pectadors que pensen que el cinema Ara les pel · l ícules són vist i no vist. d 'avui dia només està fet de sexe i de

guració dels Ye 1 mo e m fan p e n s a r que tindrem un total d e 31 sales de cinema però q u e c o n t i ­nuarem v e i e n t l es mateixes pel·lícules. Penseu pot­ser que amb tantes sales

podrem veure c inema català, c inema europeu o cinema asiàtic? O que po-

Tindrem un total de 31 sales de cinema però,

continuarem veient les

mateixes pel·lícules. El que

veurem serà més cinema

nord-americà

Si ho penseu, permeteu-me que us digui que sou més innocents que un nadó. El que veurem serà més cine­ma n o r d - a m e r i c à . El t i n ­drem més a prop de casa i duran t menys t e m p s . Les mate ixes pe l · l ícu les d'ara pe rò en més c i n e m e s , en més aparadors. Perquè l 'es­tratègia actual que s'ha im­posat a tot el món es de fer una pel·lícula durant molt poc t emps al màxim nom­bre possible de locals. Així

s'aprofita la publicitat i s'incita els es­pectadors a veure-la de seguida, per

Passen com un l l ampec . En municipis com al nostre duren normalment una set­mana i si funcionen, dues, o màx im, t res . N o hi ha temps perquè fracassin.

Jo estaria molt content si les 18 sales d 'aquest com­p l e x es m u n t e s s i n a m b motius rea lment c inema­togràfics i no només mate­rialistes. Això em demos­traria que els seus amos estarien bojos pel cinema i no bojos pels diners. M'a­gradaria que aques tes sales servissin per donar a conèixer aquelles pel·lícu-

violencia gra­tuïts o histò­ries sense sol­ta ni v o l t a . T e n e n raó p e r q u è , e x ­cepte poques honoroses ex-

iWagradaria que aquestes sales servissin per donar

a conèixer aquelles pel·lícules que no són únicament cepcions, és

, ., . l ' ú n i c q u e

espectacles d entreteniment p o t ] e n veLire al nostre mu­n i c i p i . P e r ò com que sóc pessimista,

p e n s o q u e serà l 'únic que segu i ran ve ien t als 18 nous c inemes . M'agra-

drem veure cinema en versió original? estar al dia. I així no es corre el perill les que no són únicament espectacles darà molt equivocar-me.

P&E SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial » Publicitat

Disseny de Pagines Web • Projecte i Muntatge ó"Estands • Producció Periodística

Sant 3ordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès TeL 93 590 86 00 fax. 93 590 86 V> E«n»& [email protected]

Page 12: Diari de Sant Cugat 333

OS4C4NTONS

Entorn 12 Dijous, 20 d'abril del 2000

E c o l o g i s m e

Aquesta setmana es coneixerà el nou equip tècnic de Torre Negra

L'advocat del consistori té 20 dies per respondre Núnez i Navarro

La Comissió Especial de Seguiment dels Rodals de Torre Negra va comptar amb la presència de l'advocat del consistori, Jordi Miró, que defensarà l'Ajuntament de la demanda interposada per Mont SA, del grup Núnez i Navarro. Miró, que té 20 dies per donar una resposta, va tranquil·litzar els membres de la comissió, dient que es tracta d'un estratagema jurídic de l'empresari barceloní. La reunió, però, no va ser­vir per fer públic el nou equip tècnic del projecte en substitució del de l'advocat Josep Cortina, que es podria conèixer aquesta setmana.

E M I L I BKI . I .A

- Sant Cugat -

"Sóc optimista i espero que aquesta se tmana t indrem un nou equip tècnic" que s'encar­regui de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al sector de Torre Negra, deia el t inent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan Carbó, després de la reunió de la Comissió Espe­cial de Seguiment dels Rodals de Torre Negra de d imecres passat.

Kn aques t sent i t . Carbó ha avançat que mantenen "con­verses mol t a v a n ç a d e s amb dues persones", sense revelar-ne els noms, "que espero que la

setmana que ve podran donar el vistiplau definitiu". D'aquesta manera s'acabaria per al con­sistori amb un problema "molt desagradable per nosal t res" , afirmava el regidor. Carbó re­cordava que és "costós" que un equ ip redactor abandonés el projecte a la meitat d 'un pro­cés administratiu.

D ' a l t r a banda , Jordi Miró, l'advocat contractat per l'Ajun­tament per representar-lo da­vant la demanda interposada per l 'empresa Mont SA, d 'un dels propietaris de Torre N e ­gra, Núnez i Navarro, va expli­car que l'Ajuntament té 20 dies de termini per contestar la de­manda, una resposta que Miró

La reunió es va fer a la sala de comissions de ÍAju/i/amerit F: X.L.

està a punt d'enllestir. Segons Carbó, l'advocat va vo­

ler tranquil·litzar el consistori interpretant la demanda com una estratègia jurídica de l 'em­presa del president del Barca "per guanyar temps i per fer re­bombori. No hem de patir per aquest tema. Hem d'estar tran­

quils". L'origen del problema a Torre Negra prové del pas de sòl urbanitzable no programat a no urbanitzable, a través d 'un Projecte d'Actuació Urbanísti­ca (PAU), que va ser instat per Núnez i Navarro i denegat per l'Ajuntament. El procés, doncs, és a mans de la justícia.

E c o ! m e

IC-V promou la primera iniciativa

legislativa comarcal per Collserola

Tres consells comarcals vetllaran per la protecció del parc E. B.

- Sant Cugat -

Els grups comarcals d'Inicia­tiva per Catalunya-Yerds (IC-V) dels consells comarcals del Vallès Occidental, el Baix Llo­bregat i el Barcelonès presen­taran la primera iniciativa le­gislativa comarcal de la història d ' aques t s organismes supra-municipals a l 'Estat espanyol.

Es tracta d 'una proposta per fomentar el desenvolupament sostenible de la regió metro­politana de Barcelona, prote­gint els espais naturals d ' in­terès q u e es tan en perill de desaparèixer per causa del pla­nejament actual del sòl o per­

què no entren dins dels límits de protecció del Parc Natural de Collserola.

La secció local del partit durà al proper ple de l 'Ajuntament una moció perquè el consisto­ri s'adhereixi a la iniciativa, que p e r m e t q u e els conse l l s co­marcals puguin traslladar pro­posicions no de llei al Parla­m e n t de C a t a l u n y a . En els tretze anys que fa que existeix aquesta figura a la llei d'orga­nització territorial, no havia es­tat utilitzada mai aquesta via "atípica", segons el president local del partit, Xavier Boix, que apuntava que "els consells comarcals no han funcionat mai de manera òptima, a pic ren­

diment" . L'objectiu de la proposició és

acabar de definir el futur del sòl del territori, que "no està resolt del tot", ha afegit Boix, i "aturar possibles actuacions" de la Genera l i ta t com són la construcció d'infraestructures com el túnel d'Horta o el vial de Cornisa.

En aquest sentit, el president municipal dels ecosocialistcs ha explicat que el que cal ara és negociar la iniciativa als ma­teixos consells, en què "qui ta­lla el bacallà és el Partit dels Socialistes". Boix ha comparat aquest procediment legislatiu amb la recollida de siganturcs popular, "és el mateix, però a

F.s vol protegir Collserola

nivell dels consells comarcals". Per la seva banda, el regidor

de la formació, Joan Balada, ha recordat el perill que pot com­portar la política de liberalit­zació del sòl del vicepresident del govern cen t ra l , Rodrigo Rato. tot i que l'alcalde de Sant Cugat no la comparteix.

Sant Cugat s'adherirà al Consorci de Collserola

E.B.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat per unanimitat l'ad­hesió del municipi al Consorci del Parc Natural de Collserola. Actualment, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i el por­taveu del P S C - P S O E , Jordi M e n é n d e z , formen part d'a­quest òrgan, en representació de l 'Ajuntament i de la Man­comunitat de Municipis de l'à­rea metropolitana de Barcelo­na, respectivament.

Fins ara, el consorci estava format només per la Diputació de Barcelona i per la Manco­munitat. A petició del consis­tori santeugatenc en el període d'exposició pública dels Esta­tuts del Consorci, els ajunta­ments podran formar-ne part gràcies a la incorporació de la seva proposta. L'equip de go­vern ha remarcat la volunta t d'integració a aquest organisme de gestió del parc per continuar amb la tasca de preservació de l'espai natural.

R e a c c i o n s

Per la seva banda, el regidor del PSC-PSOE, Salvador Gau-sa, ha destacat que aquest pas significa una "millora en les re­lacions entre administracions supramunicipals". En la matei­xa línia, el portaveu municipal d ' I n i c i a t i va per C a t a l u n y a -Verds, Francesc Godàs, ha afe­git que si no s'havia fet fins ara, és per f e x c e s s i v a prudència i desconfiança" del govern local, i que l'adhesió és prèvia a la in­corporació de Sant Cugat a la Mancomunitat de Municipis. Godàs ha destacat que la incor­poració del consistori no impli­ca una despesa monetària.

El regidor del Partit Popular, Jaume Tarragó, ha recordat que el 25% del Parc de Collserola entra dins del terme municipal de Sant Cugat i, alhora, el 46% del territori municipal trepitja part de l 'espai na tu ra l . Des d'Esquerra Republicana, el por­taveu local, Eduard Pomar, s'ha felicitat per la incorporació, que ha tardat per la "visió autàrqui­ca i tancada" de l'anterior equip de govern.

Page 13: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CfWIÜNS Dijous, 20 d'abril del 2000 Eiitom 13

R e s i d u s

La ciutat augmenta la recollida de paper, ampolles de cava, roba i piles Vidre i esporga davallen, mentre que els medicaments s'estanquen

EMILI B K U . A

- Sant Cugat -

La recollida selectiva de pi­les. roba i calçat, ampolles de cava i paper i cartró a la nostra ciutat ha experimentat un crei­xement continuat des de l'any 1996, segons informa el full in­formatiu Clarinet que edita l'A­juntament i el ("entre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA). En canvi, el sector del vidre, l'esporga, l'oli de cuina i el dels medicaments van notar un lleu­ger retrocés l 'any passat res­pecte a l'any 1998.

Concre tament , els punts de recollida als centres municipals, juntament amb els del carrer i la deixalleria, s'han recollit més de 50.000 peces de roba, inclo­sa la sabateria, passant dels 652 grams per habitant l'any 1998 als 870 de l'any passat.

D'altra banda, l'any 1999, els santcugatencs van llençar gai­rebé 3.000 ampol les de cava més que l'any anterior, i en van retornar els envasos en algun dels 24 e s t ab l imen t s de què gaudeix la ciutat. Exactament, l 'any passat es van compilar més de 13.000 ampolles, men­tre que l'any anterior se n'ha­vien recollit unes 10.400. Les botelles que es reutilitzen es­talvien tot el procés de recicla-teg, ja que amb un rentat ade­quat es poden tornar a reomplir.

Un altre dels sectors que han recollit més material ha estat el

A Sant Cugat es recullen tota mena dt residus h

del paper, entre caixes de cartró que el 1998-. La dificultat del de galetes, paquets de tabac, diaris, revistes i cartrons de pa­quets de iogurt o cervesa, en­tre d'altres, que han pujat un total de quatre tones en els da­rrers dotze mesos

t rac tament de les piles com­porta despeses econòmiques e l e v a d e s i un gran c o n s u m energètic, però és un procedi­ment que cal realitzar per evi­

tar que els metalls - a r r i b a n t a les SantCugüt COmptü pesants vagin a pa-

amb 24 punts

de recollida

1.746-. Les caixes de mida gran ple­gades també es po-

den dipositar ais ^ampolles de cava contenidors destí- r

nats al paper i car­tró. Quant a les pi­les, un residu domèstic de gran toxicitat, se'n van recollir més de 5.700 kg, cosa que es tra­dueix en 100 grams per habi­tant l'any -quasi 8 grams més

rar a l 'entorn. Ben al c o n t r a r i , van ser 25 les to­nes menys de vi­dre que es van re­c u p e r a r l ' any pas sa t , q u e van

ba ixar d e les 635 a les 610. Igua lment , el sector de l 'es­porga va notar una davallada de quasi 34 kg. L'esporga recollida - u n s 253.000 k g - s 'emmagat-

X.L..

z e m a r à a la nova P l a n t a de Compostatge de Sant Cugat, on es triturarà i es barrejarà amb brossa orgànica i es convertirà en compost.

L'oli de cuina, que es fa servir per a la fabricació de sabó i cosmètics, fa tres anys que es recull a Sant Cugat, i s'ha man­tingut aproximadament al vol­tant dels 40.000 litres, set més que l 'any 1997. Els medica­ments, no caducats, precintats i reconeixibles, també es van mantenir el 1999 tot i retroce­dir sensiblement. Els medica­ments es poden anar a portar a qualsevol farmàcia de la ciutat i al Centre d'Assistència Primà­ria (CAP).

La recollida en xifres

P a p e r i ca r t ró

1999:1.746 tones 1998:1.417 tones 1997: 1.345 tortes

Ampolles de cava

1999: 13. 104 ampolles 1998:10.480 ampolles 1997: 8.714- ampolles

Vidre

1999: 610 tones 1998: 635 tones 1997:577 tones

1999: 253.280 kg 1998: 287.820 kg 1997: 235.970 kg

Ro&s i «alçat

1999:50.282 kg * 1998:33.237 kg 1997; 16.399 kg

CHí deeuiaa

1999:40.128 «tros 1998:41,240 litres 1997: 3,156 litres

1999:5.779 kg 199S:5.0S5kg l99?:4.7Sï kg

1999:1:454 k% 199& t.457 kg 1997:1.393 kg

Urbanisme

El consistori dóna llum verda a la reparcel·lació de Can Cabassa S'hi construiran els primers pisos de PROMUSA

E. B. - Mira-sol -

La sessió plenària del mes d'a­bril va consensuar la proposta d'aprovació inicial del Progra­ma d'Actuació Urbanística del sector de Can Cabassa, al dis­tricte de Mira-sol. Als terrenvs

s'hi ha de construir la primera promoció d'habitatges de l'em­presa municipal PROMUSA als districtes, que acollirien un to­tal de 1.500 persones. La troba­lla de restes arqueològiques a la zona va fer que el projecte que­dés paralitzat l'any 1999. Ara, l 'equip de govern ha presentat

les modificacions pertinents del pla de reordenació de Can Ca­bassa, que ha estat ben rebut per la resta de forces de l'Ajun­tament amb algunes considera­cions. El t inen t d 'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va assegurar que s'han arribat a acords amb els propietaris dels

terrenys i va anunciar que els promotors aportaran un total de 70 milions de pessetes a la cons­trucció dels equ ipament s co­mercials projectats. Carbó va ad­metre que haurien d'haver tret a informació pública l 'ordena­ció dels terrenys, mentre afegia que "les negociacions van ser difícils per arribar a una repar­cel·lació voluntària". Carbó va fer aquestes declaracions en res­posta a les queixes de l'oposi­ció, com la de Joan Balada, d'IC-V7, que t ambé va demanar un informe jurídic.

Des del PSC-PSOE, Salvador Gausa van argumentar el seu vot afirmatiu remetent-se al fet que

s'ha contemplat una reserva del sòl pe r a P R O M U S A , per a equipaments i perquè s'ha tin­gut cura de les troballes romanes i està prevista la construcció de ponts a la riera del districte -inclòs el seu sanejament-. Gau­sa va apuntar que "val la pena fer una planificació dels serveis abans de l'arribada" de les fa­mílies, és a dir, un pla d 'equi­paments. El PP valora positiva­ment que s'hi vulgui construir una zona comercial i esportiva. I n dels punts del programa electoral d 'ERC era l'aprovació de dilluns, que van recolzar per­què té en compte Ics restes i els propietaris dels terrenys.

lii^

COMPOfyEfyTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA % éleíor '•"' '

Av. Graeíís, 35 Tel. 93 590 66 86 Fax 93 590 66 67 e-maií: [email protected] web:

wwwleonelli.com

Page 14: Diari de Sant Cugat 333

OS 4 CANTONS

Societat 14 Dijous, 20 d'abril del 2000

S a n i t a t

El nou CAP es començarà el 2001 Els veïns demanen però mesures més urgents per descol·lapsarla situació actual

Els pressupostos de la Generalitat per a aquest any 2000 preveu la construcció del nou Centre d'As­sistència Primària de Valldoreix. El nou CAP, que suposarà l'exten­sió del que hi ha actualment a Sant Cugat, s'edificarà en uns terrenys propers a l'estació dels Ferrocarrils de Valldoreix i es preveu que es comenci a construir a partir del

2 0 0 1 . Així ho va anunciar fa uns dies la t inent d'alcalde de Pre­sidència i Benestar Social de l'A­juntament, Mercè Conesa, que va manifestar que potser en una pro­pera reunió amb la delegada de la Regió Sanitària Centre, a la qual pertany Sant Cugat, podran tenir més dades sobre aquesta qüestió. De moment, en una reunió del l'A­

juntament, responsables del Ser­vei Català de la Salut i represen­tants de la FAV de Sant Cugat, es van posar de manifest algunes da­des relacionades amb el funciona­ment del CAP de la ciutat. Segons aquestes dades, actualment la sa­nitat pública de Sant Cugat ofereix un metge per cada 3.229 habitants i les llistes d'espera per al metge de

capçalera acostumen a ser de quin­ze dies. D'altra banda, també s'ha esmentat que mentre que la po­blació ha crescut en quasi 20 .000 persones des del 1991 , el nombre de metges del CAP s'ha mantingut igual. És per això que des de la FAV consideren que és urgent prendre mesures per descol·lapsar i millo­rar la situació actual.

K.C. - Sant Cugat-

La Ceneralitat de Catalunya ha previst en els pressupostos d'aquest any 2(HK) la construcció d'un nou ('.entre d'Assistència Primària a Vall­doreix. Kl (lAP, que serà l'extensió de l'actual CAP de Sant Cugat, es preveu que es comenci a construir l'any 2(X)l. Així ho va explicar la ti­nent d'alcalde de Presidència i Be­nestar Social, Mercè Conesa, que va confirmar que "en els pressu­postos tic la (ieneralitat. en l'apar­tat projectes del Departament de Sanitat es preveu el projecte arqui­tectònic del CAP de Sant Cugat". I .'objectiu d'aquest centre, que es construirà en terrenys propers a l'es­tació de Valldoreix, és oferir un ser­vei més proper per als veïns de Vall­doreix i Mira-sol i millorar la situació de saturació que pateix l'actual CAP de Sant (lugat. I .'anunci de la cons­trucció d'aquest centre va arribar un dia després que es reunissin re­presentants de l'Ajuntament, del Servei (iatalà de la Salut i de la Fe­deració d'Associacions tic Veïns de Sant < àigat per parlar sobre la si­tuació de la sanitat pública Kn aquesta reunió es van posar de ma­nifest algunes dades sobre el (!AP de Sant ( !ugat, que, segons el pre­sident de la FAV, Xavier I.aborda. "demostren que la situació actual és insostenible". Actualment, a Sant Cugat hi ha un metge per cada ?i.lll) habitants, mentre que la re­lació normal seria, per metge, de 1.1XX)/2.(XX) persones. D'altra ban­da. la reunió també va servir per evidenciar que el nombre de met­ges entre els anys 1991 i el 2(XX) no ha variat, mentre que la població ha crescut en prop de 20AXX) habi­tants. Pel que fa al funcionament del ('.\l\ les llistes d'espera per al metge de capçalera són de 15 dies

i de mesos per a especialistes com l'oftalmòlego el ginecòleg. "La si­tuació és realment dolenta", co­mentava Laborda, que va afegir que "aquesta és la primera vegada que ens donen dades, i això ja és un pas per tenir en compte. Ara ja se sap quina és la situació i tothom ho re­coneix. El que cal és veure com es rebaixa aquesta taxa metge-pacient tan desorbitada". En aquest sentit, Laborda va apuntar la necessitat de prendre mesures immediates com ampliar els recursos i l'espai desti­nat a la sanitat pública. Pel que fa a l'anunci de la construcció del nou CAP de Valldoreix, 1 .aborda va dir que "està molt bé, ja feia temps que feia falta, però crec que ha es­tat una cosa sobtada i que la infor­mació que s'ha donat és molt im­precisa". Laborda es va mostrar esperançat que en una propera reu­nió amb l'Ajuntament i l'ICS-pre­vista per a finals de maig- se'ls pu­gui dir ja alguna cosa més concreta i que se'ls anunciïn algunes mesu­res per millorar la situació actual ja que, segons \ a afirmar, el nou CAP no varia el fet que calgui prendre mesures urgents. Kn el mateix sen­tit es va expressar durant el ple de dilluns la regidora d'ERC, Sara Ber­tran, que va destacar que el nombre d'habitants de Sant ( àigat continua creixent i que la situació no es podrà mantenir així fins que es construeixi el nou CAP. Bertran va demanar a l'equip de govern que. entre altres mesures, estudiï la via­bilitat d'arribar a un acord amb HCC. Mercè Conesa va recordar que aquesta és una qüestió que s'ha plantejat però que no és fàcil ja que de moment "la situació en aquest moment a l'HGC és molt confu­sa". Tot i així Conesa va reafirmar la voluntat d'aconseguir que "l'­hospital pugui donar un servei de sanitat pública a la ciutat".

I:l\ Zfiiní/f SntilCugathan denunciat• reiteradament el'rol'lapsequi A///n 1 aitn.iK U'deSanff u-mt I \ 11 / / \KKOS \

Xavier Laborda President l* AV

"Elprojecte de construcció d'un nou CAP està molt bé, però hem de recordar que mentrestant els

problemes no es resolen i la situació segueix sent urgent"

Mercè Conesa Tinent d'alcalde de BmmarSocial

"Etptvjeetedel nou CAP és en

cu Servei esma

r * *

mm ae

Page 15: Diari de Sant Cugat 333

ELS4CArYTONS Dijous, 20 d'abrildel2000 Societat 15

I n a u g u r a c i ó

Centenes de persones a la inauguració dels nous jardins del Monestir

Aquest és el primer pas per a la remodelació de tot Pentorn del monument MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat-

Centenars de persones van par­ticipar molt activament en la inau­guració de la remodelació dels jar­dins del Monestir, que es va fer dissabte a la tarda. La festa va comptar amb les actuacions dels bastoners de l'Esbart, els Caste­llers de Sant Cugat i dos grups d'a­nimació infantil. L'acte va comp­tar amb la presència de representants de l'equip de go­vern i dels grups de l'oposició del consistori i del rector de la parrò­quia de Sant Pere d 'Octavià, mossèn Blai Blanquer.

Amb dos pilars de benvinguda. els Castellers de Sant Cugat van ser els encarregats d'encetar Tac­te d'inauguració. Unes obres que van començar fa més d'un any i que han tingut una inversió de 65 milions de pessetes. "Hem hagut d'esperar molt de temps i tenir molta paciència, però avui ja te­nim aquest nou espai recuperat, del qual podem gaudir", assegu­rava l'alcalde de la ciutat. Lluís

l!Ajuntament tol' poun en mana un pla fjuliil irnnanjuimni dtl \lnm\tii ni «m nioni, //ui pi neu temi tnllestu tl 2002 h b /•

Recoder. Després d'aquest inici de festa i la protocol·lària tallada de cinta, tots els assistents van vo­ler van fer una passejada pels jar­dins del Monestir, que va estar en­capçalada per les autor i ta ts presents.

En finalitzar la visita pel nou es­

pai. l'alcalde va demanar als sant-cugatencs que es cuidcssin del manteniment dels jardins:"L'hcm de cuidar i és responsabilitat de tots nosaltres". Recoder també va explicar que es treballa pensant a aconseguir una millora global de tot l'entorn del monument arqui­

tectònic santcugatenc: "Sempre he pensat que aquest Monestir als santeugatencs ens agrada tant que de vegades no el volem ensenyar, però hem de fer que aquest edifi­ci sigui un centre d'atracció per a la nostra ciutat". En aquest sen­tit, es volen arranjar parts com la

part posterior de les muralles i la façana del Palau Abacial. "Crec que és una bona fita per a la nos­tra ciutat que l'any 2002 tinguem tot aquest entorn recuperat", po­sava com a marge l'alcalde.

lTna de les primeres actuacions que es portaran a terme, un cop inaugurats aquests jardins, és la vianantització dels voltants del Monestir. Recoder va anunciar que el dia 17 de maig es farà el con­curs per escollir el projecte que es portarà a la pràctica, i que tallarà al trànsit les places Augusta i d'Oc­tavià, i els carrers de la Creu i de Santiago Rusinol.

A la inauguració va assistir mossèn Blai Blanquer, que ha mostrat en diverses ocasions la seva discon­formitat amb l'execució de les obres d'adequació dels jardins del Monestir. "Es bon senyal que les coses es moguin , perquè si no es fa res, ningú no s'equivoca. Quan es fa es pot equivocar, però la pit­jor equivocació és no moure res", afirmava Blanquer, que també es va alegrar de la intenció de tirar en­davant un pla director pel Mones­tir. "Espero que el mètode de tre­ball que se segueixi sigui diferent del que s'ha fet fins ara", va dir, i va explicar que calia "elaborar un pro­grama de necessitats en què parti­cipin totes les parts implicades", és a dir, la parròquia, la Generalitat i l'Ajuntament.

L'animació infantil i una xocola­tada popular van tancar la inaugu­ració dels jardins del Monestir.

C e l e b r a c i o n s

La comissió demana l'opinió dels santeugatencs sobre la Festa Major

üenquesta també permet proposar activitats per al programa

M M . - Sant Cugat -

La comissió de festes de Sant Cugat ha elaborat enguany una enquesta que s'ha distribuït per la ciutat amb la finalitat de conèi­xer l'opinió i recollir les propos­tes que es facin sobre la Festa Major. L'enquesta abasta la gran majoria d'àmbits de la festa gran santeugatenca, tant pel que fa a continguts com pel que fa a ubi­cació d'activitats. Entre tots els que omplin l'enquesta es realit­zarà un sorteig d'un viatge per a dues persones, que es portarà a terme durant l'arrossada popu­lar.

"Volem que la gent participi abans i durant la Festa Major, si recollim l'opinió dels santeuga­tencs, s'hi involucraran més", ex­plicava un dels membres de la comissió, Toni Samsó.

Des de preguntes tan generals com ara:"Què hi trobes a faltar a la Festa Major de Sant Cugat?"a d'altres tan concretes com ara: "^Participaries en l 'engalana-ment del teu carrer?", l 'enques­ta fa un ampli repàs a gran part dels aspectes que inclou la festa. "Ens interessava fer un repàs a tots els actes, si bé n'hi ha alguns de més problemàtics que d'al­t res" , assegurava Samsó. En aquest sentit, la ubicació de la

fira d'atraccions i del castell de focs són algunes de les més com­plexes. "Sabem que algunes ac­tivitats comporten cert sacrifici per als veïns de la zona on estan ubicades", explicava el membre de la comissió de festes, "però també és important que com­prenguin la situació. Aquesta també és una manera de parti­cipar en la F"esta Major".

Una altra de les propostes que es p lan tegen en aques ta en­questa és la possibilitat de con­vertir tot el centre històric de la ciutat en una illa de vianants du­rant els dies que duri la festa (del 28 de juny al 2 de juliol). "És un tema delicat", assegurava Samsó,

Ar prepara la Festa Major 2000 "però cal reconèixer que la millor manera de participar-hi és que no hi hagi vehicles pel mig".

L'enquesta apareix publicada al setmanari TOT Sant Cugat, i es pot entregar als locals de la pu­blicació (carrer Sant Antoni, nú­mero 42-44) o a la Casa de Cul­tura, abans del 25 d'abril.

La Llar d'Avis de la Parròquia, en l 'assemblea ordinària

M.M. -Sant Cugat-

La Llar d'Avis de la Parròquia celebrarà l'assemblea ordinària el dimarts 25 d'abril vinent. La reunió serà a les 6 de la tarda (mitja hora després, en segona convocatòria) als locals de la llar.

L'assemblea començarà amb la lectura de l'acta de la reunió anterior, a la qual seguirà l'ex­posició de l'estat de comptes. Tot seguit, les diferents sec­cions exposaran les activitats que han portat a terme al llarg de tot l'any i finalitzarà amb els precs i p reguntes dels assis­tents .

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat rto r ^ ^ r t Sant Just PI. Can Cadena,2 0 ) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Bonavista 63-65 Valldoreix 3 93 480 36 00

Page 16: Diari de Sant Cugat 333

16 Societat ELS 7 OyVITÏVS Dijous, 20 ei'abril del 2000

T r a d i c i o n s

Un mar de palmes i

palmons omple el

diumenge de Rams

I.ii hniiiln i un > i II tei di\ d 'un entanmatulmnta la (nu /li In nu I /-.'./•'. Iji partieipniió en l'/ute va ser multitudinària per part dels santrugatents /•': /•.'./*.'

MAGDA MKNDKZ

Prop de 2.(MK) persones van om­plir de gom a gom la llotgeta del Monestir i la ( >eu de Terme per assistir a la tradicional benedicció de les palmes i palmons de diu­menge de Rams. Les activitats per commemorar aquesta diada, però, van començar dissabte al vespre amb una actuació del grup Mediterrània.

Milers de pesones van partici­par diumenge al matí a la tradi­cional benedicció dels rams que va començar puntualment a les 12 del migdia. La comitiva reli­giosa va sortir de l'església en pro-

La novetat

presents, es va procedir a la be­nedicció. "És notable que en un lloc tan gran s'ha produït un ni­vell d'atenció tan important, amb

molt de respecte", remarcava Blan-

cessó fins a l'escenari des d'on es va fer la cerimònia. Una de les principals novetats d'aquest any ha estat la incorporació d'un cor infanti l , que va acompanyar el pas

de la processó can- prjncjpal a"aOUeSt <*ucr- A m é s ' o m -tant Ossana ai fill bé va des tacar de David, "el cant ÜHJ kü eStCLt lü "l'assistència de

que corresponia 'íncorúoraàÓ d'utl gCM Ü C " " " lCS

als infants, que i'^OlpulUtlU U UH edats i condicions,

van ser els propo- COr infantil motors de l'acla­mació de Jesús", € ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ 8 1 8 2 segons va explicar mossèn Blai Blanquer. Després de recordar el passatge bíblic de l'entrada de Jesús a Jerusalem i adreçar un missatge de pau als

una característica molt important, té un aire festiu". La tarda de diu­

menge de Rams va servir perquè unes seixanta persones partici­pessin en el darrer Via Crucis dels que s'han fet pel claustre del Mo­

nestir cada diumenge de Quares­ma. "Fs una meravella fer-ho en un escenari com aquest, perquè agafa una dimensió de recolliment que invita a reflexionar".

D'aquesta manera s'encetaven oficialment ets'actes de Setmana Santa a la nostra ciutat. Malgrat tot, aquest any el grup Medi­terrània va obrir les activitats dis­sabte al vespre, davant d'una tren­tena de persones. Els balladors van interpretar dues danses típi­ques d'aquestes dates: l/i passió de Verges i \aMutxiganga de Sitges. "Espero que es consolidi i es pu­guin realitzar cada any com a pòr­tic de la Setmana Santa", va de­clarar mossèn Blai Blanquer.

S o l i d a r i t a t

La campanya solidària per Veneçuela s'allarga durant

tota la Setmana Santa

E.C.

Durant la subhasta es van vendir 17 qwidres d'artistes /orals i i vne(olans F: XI..

La subhasta solidària pels dam­nificats de Veneçuela va recaptar divendres passat 625.000 pesse­tes. En total, es van vendre 17 qua­dres de diversos artistes locals i ve­neçolans. Les obres restants, una cinquantena, seguiran exposades a La Lnió Santcugatenca fins des­prés de Setmana Santa amb l'ob­jectin que totes les persones que hi estiguin interessades puguin ad­quirir algun d'aquests quadres.

La subhasta solidària, a la qual van assistir de representants de l'Ajuntament de Sant Cugat i del consolat veneçolà a Barcelona, va començar amb una petita xerrada de la delegada d'aigua i saneja­ment de Creu Roja Espanyola a Veneçuela, Angelina Abilar, que va explicar quina es la situació ac­tual de Veneçuela i quines són les actrivitats que està duent a terme la Creu Roja. Entre altres coses, Abilar va destacar la necessitat de dotar d'aigua potable i d'aliments els campaments i de començar a

plantejar la reconstrucció dels ha­bitatges. Abilar va destacar també la importància de totes les activi­tats solidàries que s'estan fent a Sant Cugat i a altres poblacions, ja que, segons va dir, "s'està donant una resposta elogiable".

Per la seva banda, la responsable de l'Oficina Sant Cugat Solidari, Maria Franquesa, es va mostrar molt satisfeta amb la col·laboració que ha rebut fins ara la campanya però va lamentar la poca resposta dels ciutadans durant la subhasta: "Tot el que ha sigut organització ha comptat amb molta col·laboració. i això és molt positiu, però potser el que ha faltat ha estat una mica més de participació de la gent de Sant (iugat; fins ara ja s'han fet co­ses i s'han recollit diners, però fal­ta encara que la població es mobi­litzi una mica més per activitats d'aquest tipus". F.s per això que des de l'organització de la cam­panya s'ha decidit allargar encara uns dics l'exposició i la venda de les obres d'art, que es podran veu­re i adquirir fins a finals d'abril a I ,a 1 nió Santcugatenca.

Informació «obre els estudis superiors al III Minisalo de l'Ensenyament

M. M. - Sant Cugat-

Els joves santeugatencs que es­tan acabant els estudis de batxi­llerat o d'ESC) sempre es troben en aquestes dates davant la difícil situació d'escollir quina sortida acadèmica triaran, si volen conti­nuar amb els estudis superiors. L'Espai Jove de la Casa de Cultura acollirà des del 25 d'abril i fins al 5 de maig la tercera edició del Mi­nisalo de l'Ensenyament, un espai quepermetnobar de forma re-du'i&am1a%rforaaactó sobre es­tudis superiors qué poden cursar.

•• Aquest espai organitzat perl'A-juftCmçenx é j ÍWU versió resumi­da del p i u l a r Satóíle l'Ense­nyament que es fa a Barcelona. En aquesta edició s'hi pot trobar •informació sobre els estudis uni­versitaris, cicles formatius i altres tipus d'ensenyament.

A banda dels fulletons informa­tius, en el Minisalo de l'Ensen­yament hi haurà una persona que podrà assessorar, informar i orien­tar a tots els visitants de la mostra. També hi haurà en aquest espai un ordinador connectat a Inter­net a disposició de tots els joves per tal que puguin realitzar qual­sevol tipus de consulta a través de la xarxa.

Xerrades informatives

Una de les novetats d'aquest any del Minisalo de l'Ensenyament és la programació de dues xerra­des. La primera, el 26 d'abril, adreçada als alumnes de 4t d'ESO i Ics seves famílies, que tractarà sobre les diferents opcions que tenen els estudiants un cop han superat aquest curs. la segona xe­rrada està orientada a tots aquells estudiants de segon curs de bat­xillerat i les seves famílies, i servirà per conèixer més a fons la l ni-versitat Autònoma de Barcelona. Totes les xerrades es faran a la Casa de Cultura, a les vuit del ves­pre.

L'horari del Minisalo de l'En­senyament és de 17.30 a W.M) h. i als matins podran anar-hi els grups concertats.

Page 17: Diari de Sant Cugat 333

E1S4CANTMVS Dijous, 20 d'abril del 2000 17

Per Sant Jordi, diumenge 23 d'abril,

les llibreries de Sant Cugat

serem a la plaça del Monestir

Del 17 al 29 d'abril gaudeix del 10% de descompte

\

LLIBRERIA xiiofóa.,4./ ^dJex/ind ex/tnari/L

l l i b r e s

Lfü!SiWQÍN(ÏRÍ Llibre infantil i Juvenil Jocs didàctics

Page 18: Diari de Sant Cugat 333

18 Societat ELSÍCANIÜNS Dijous, 20 d'abril del 2000

M o c i o n s

Unanimitat en el ple per a les mocions de temes socials

Tots els grups van acordar treballar per la condonació del deute

E. C./M.M. - Sant Cugat -

La unanimitat de tots els grups municipals va ser la nota caracte­rística de les diverses mocions pre­sentades durant el ple celebrat di­lluns.

Tots els grups municipals van vo­tar a favor de la moció presentada en el ple de dilluns per la xarxa ciu­tadana a favor de l'abolició del deu­te extern. Kn aquest text s'especi­ficava tots els aspectes referits al deute adquirit pels països empo­brits del Tercer Món i els condi-cionants que fan que aquesta si­tuació de dependència perduri dins l'estructura econòmica internacio­nal. I !n dels aspectes destacats del text feia referència als exitosos re­sultats de la consulta del 12 de març passat a la nostra ciutat, que va ex­pressar de manera clara la voluntat dels santeugatencs d'eliminar el deute adquirit pels països pobres.La moció sobre l'abolició del deute ex­tern va ser llegida per una de les membres de la xarxa ciutadana, malgrat que va passar a ser institu­cional, ja que tots els grups la van acceptar. I ^aprovació d'aquest text, suposa l'adhesió de tots els partits polítics representats al consistori a les tres qüestions que es planteja­ven a la consulta social. A més, s'hi va afegir un quart punt en què l'A­juntament es va comprometre a ele­var els acords d'aquesta moció a una institució de més alt nivell ad-

Tofs els partits van poskionar-se afavor de condonareldeute extern F.X.L.

ministratiu (consell comarcal, Di- d'esmenes, té l'objectiu de garan-putació de Barcelona, Parlament tir la correcta protecció i cura dels de Catalunya, govern de Catalu- animals i de conciliar-ne els drets nya, Congrés dels Diputats i el go- amb els de les persones. Així ho va vern de l 'Estat) . destacar la tinent

Aquesta és la prime- E l p k Va aprOVar d'alcalde de Be-ra acció a nivell mu- nestar Social, nicipal de la xarxa U n a n 0 V a Mercè Conesa,

ciutadana per l'abo- OrdenatlÇa SOÒre que va afegir que lició del deute ex- . . . i •* " p e a la correcta tem,desprésd'obte- tltl€tlÇa l CirCUlaClO aplicació d'a-

nir el còmput global / / ' / 7 « / / » / z / ç questa ordenança serà necessària tota una tasca pe­dagògica i d'edu­

cació social". Conesa va subratllar també el fet que aquesta ordenança s'ha fet des d'un principi buscant el

dels resultats de la consulta social.

D'altra banda, tam- ™ í '> : ; ! ! ! í

bé es va produir un acord en rela­ció amb la nova ordenança muni­cipal sobre tinença i circulació d'animals. Aquesta regulació, que ha de passar encara per una fase

diàleg i el consens amb totes les formacions municipals, amb les so­

cietats protectores d'animals i amb la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat. Aquest dià­leg va ser molt ben valorat per tots els grups representants al consisto­ri, tot i que des d'ERC es va mani­festar la voluntat de presentar en­cara noves esmenes. Per la regidora d'Esquerra, Sara Bertran, "la nor­mativa presentada inicialment per CiU era massa coartiva i tot i que s'han acceptat algunes propostes i millores, encara falten coses per­què sigui una normativa exemplar".

Entre altres mesures, la nova or­denança de tinença i circulació d'a­nimals determina el cens obligato­ri per a gossos, unes mesures de seguretat per als gossos considerats perillosos o la prohibició de tenir aus de corral i bestiari oví i porcí dins el nucli urbà. La infracció d'a­questa regulació serà sancionada segons el grau de gravetat i les mul­tes podran oscil·lar entre les 10.000 i les 150.000 pessetes.

També durant el ple d'ahir, tots els grups polítics van acordar donar su­port a les mocions presentades des de l'equip de govern i des d'ERC' per tal de fomentar l'ús de produc­tes etiquetats en català. En aquest sentit, totes les formacions van acordar la importància de consumir aigua, vi o cava etiquetats en català i potenciar-ne d'aquesta manera l'ús social. És per això que l'Ajun­tament s'ha compromès a consu­mir aquests productes i a fer-los ser­vir per als actes organitzats des del consistori o orgaanismes munici-

C a m p a n y a

Les botigues de Centre Vila regalaran un llibre a cada

client per Sant Jordi

M M .

Els botiguers adherits a l'asso­ciació Centre Vila han posat en marxa la seva particular campa­nya de Sant Jordi. Des de dimarts i fins dissabte, totes aquelles per­sones que visitin alguns dels co­merços dels carrers Santa Maria, Xerric, Anselm Clavé, Teatre, la plaça del Doctor Galtes i les Ga­leries Santa Maria rebaran un lli­bre.

D'aquesta manera, les botigues de Centre Vila es volen "afegir a aquesta tradició catalana" segons va explicar un portaveu de l'as­sociació. En total seran 3.000 lli­bres els que es repartiran, de cui­

na, aventures i contes infantils, editats per una empresa santeu-gatenca. "Així volem agrair la fi­delitat dels nostres clients i ani­mar els nous a comprar a les nostres botigues", explicaven des de l'associació de botiguers de Centre Vila.

Aquest és el primer any que s'ha posat en marxa una campanya d'a­quest tipus per Sant Jordi. "Es es­pecial que sigui en Pany 2000, perquè creiem que és un bon mo­ment per fer una renovació co­mercial, tenint en compte també que som una associació molt jove", explicava el portaveu de Centre Vila. "Esperem que agra­di a la gent i que pugui tenir con­tinuïtat en propers anys".

S u c c e s s o s

Un veí de Sant Cugat, acusat d'estafar una

empresa br i tànica

M.M.

Un veí de Sant Cugat, el coreà Jong GK, de 40 anys, ha estat acu­sat d'estafar una empresa britàni­ca fent-los una comanda de 350 microprocessadors per a la seva companyia, l'import dels quals mai no va pagar.

El fiscal va demanar una pena de dos anys i nou mesos de pre­só pel santeugatenc, en el judici que es va celebrar el passat dia 12 d'abril a la secció cinquena de Bar­celona.

Durant el procés, Tacusat va ex­plicar que l'encàrrec d'aquesta co­manda el va fer per a Tempresa d'on era administrador, Merisel

Telecom. Quan va efectuar la co­manda dels microprocessadors confiava que tenia el recolzament financer de l'entitat. Quan va ado­nar-se que no rebia els diners que s'havien d'abonar, quantitat que ascendia a 9,7 milions de pessetes, Tacusat va explicar que no podia fer front al pagament.

Segons l'acusació, Jong GK va agafar el 30 de juny de 1998 un resguard d 'una transferència bancària i va manipular la data per substituir-la per la d'aquell dia, enviant-la per fax a Tempresa britànica. Va ser aleshores quan aquesta empresa va enviar els 350 microprocessadors amb el con­venciment que ja s'havia acordat Tordre del pagament

El diàleg agafa força per trobar una solució a l,6okupació'

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

El desallotjament dels okupes de la masia de Torre Blanca està en procés de diàleg. Dilluns de la setmana passada, representants de l'assemblea i l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, es van reu­nir a l'Ajuntament. Malgrat que el to va ser cordial, no es va arri­bar a cap acord per retirar la de­manda civil que hi ha interposa­da. D 'a l t r a banda , al ple municipal del mes d'abril es va aprovar per unanimitat una mo­ció d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) per mantenir el dià­leg com a via de solució i de debat sobre el futur de la masia de Torre Blanca.

Una de les representants de l'assemblea okupa va explicar que en la trobada amb l'alcalde (la se­gona que mantenen en la pre­sent legislatura), van plantejar com a base la retirada de la de­manda i, després, reiniciar el dià­leg per arribar a un acord entre les dues bandes. "Ens sembla molt bèstia que, de cop i volta, en ple diàleg, ens interposi una de ­manda, encara que sigui civil", explicava una de les okupes de Torre Blanca. Finalment, Reco­der va dir que pensarien alterna­tives a la demanda i la setmana que ve tornarà a haver-hi con­tacte entre les dues parts, amb alguna proposta en ferm. "No vo­len treure la demanda, per això queda clar que podem posar en dubte les seves ganes de dialo­gar", explicaven des de Tassem-blea.

D'altra banda, tots els grups municipals van votar favorable­ment la moció presentada al ple per IC-V sobre el desallotjament dels okupes. Iniciar el diàleg com a via de solució de les responsa­bilitats de l'Ajuntament i obrir el debat amb les entitats santeuga-tenques per determinar el futur de la masia eren els punts prin­cipals de la moció. El text origi­nal, però, incloïa l'exigència de la retirada de la demanda, punt que va ser esmenat pel mateix grup d'IC-V.

Page 19: Diari de Sant Cugat 333

E1S /CATVTWIS Dijous. 20 d'abril del 2000 Societat 19

E n t r e v i s t a

Joan Rios. President de rAssociació de Veïns de Torre Blanca

44 Tenim molt clar que no serem una associació reivindicativa99

ESTER CASTANYER

-SantCugat-

Des de fa unes quantes setmanes, el barri de Tone Blanca compta amb una nova associació de veïns que vol treballar per millorar la zona. Pel president d'aquesta entitat, Joan Rios, algunes de les prioritats de l'associació són donar-se a conèixer i treballar en temes d'urbanisme i seguretat.

- Quins són els objectius princi­pals? - Crec que el que més ens preocu­pa ara és el tema de la seguretat, ja que

marcat? - De moment, estem creant uns grups de treball, i espero que a la propera reunió ja puguem posar-nos-hi. Però volem seguir un ordre: primer que la gent ens conegui i després presentar-nos a les entitats. I llavors, a partir d'una presentació, explicar les nostres preocupacions, les nostres idees i les solucions que proposem des del nostre punt de vista.

- Teniu prevista alguna campanya informativa per als veïns? - Sí, ja vam decidir enviar unes car­

tes de presentació i fer com una en-

durant les últimes "CftC QUÇ el ÇUe fflés questa a tot el veï-setmanes han en-._.._.. nat en la qual es de-trat en pisos del €HS pTeOCUpu urü manen una sèrie de

voltant, en pàr- mateix és el tema de Punts que creiem

prioritaris com ur-la Seguretat" banisme,seguretat,

manca de serveis.

quings, etc. I ara jo crec que és el que més preocupa la gent. Aquest és un | 1 | I | | | | | | | | | tema que planteja­rem a l'Ajuntament i que esperem que s'ho prendran amb bastanta se­rietat. - Quines altres prioritats us heu

lltllllllllllll Bàsicament per te­nir una idea del que

pensen els veïns. Vam pensar que seria simpàtic buscar diferents ma­neres que aquesta enquesta arribi a l'associació: una serà a través dels

presidents de les comunitats, de fet hi ha 1 membres de la junta que es­tan ja buscant aquests presidents, i vam pensar també fer una bústia de l'associació, que és al bar Te­lefèric, perquè d'alguna manera, a més d'utilitzar-la ara perquè la gent pugui deixar-hi la seva enquesta, i quedi també com un lligam més entre l'associació amb el veïnat, per fer suggeriments, etc.

- Quina espereu que sigui la res­posta dels veïns? - En la majoria dels casos, tots estem molt vinculats amb la nos­tra comunitat i per ara hem tin­gut un suport molt positiu del veïnat. Com ja he dit, tenim pre­vist enviar una carta, l'enquesta, una còpia de l'acta de constitució de la junta i un full en què po­dran posar les seves dades per inscriure's a l'associació. De mo­ment la gent està responent d'u­na manera molt favorable.

- Ha comentat que un tema que ek preocupa és l'urbanisme. Quina és la situació? - En relació amb aquesta qüestió, ja hem tingut alguna xerrada informal

Joan Rios és el president de hi nova associació de veïns de Torre Hlanca F: X.L.

amb l'Ajuntament per parlar del tema de la velocitat, ja que hi ha hagut diversos accidents, i de la den­sitat del trànsit. Aquests són els te­mes principals, i el que volem és estu-

centar escudiar totes les possibili­tats i veure si es pot preservar una mica la zona. També volem treba­llar amb el RACC i consensuar pos­

sibles solucions. - Es important tre-

diar-ho i presentar "jV(9 VoletYl plüfltCJür ballar conjunta-

leg només problemes, també aportarem

solucions"

propostes - Quines serien propostes? -A l'Ajuntament ja els vam presentar una proposta de di­recció de carrers i tot això, i se'ls va demanar que estudiessin bé la zona, que hi ha escoles i que hi anirà mol­ta gent a viure. Abans que apare­guin els problemes és important in-

ment amb totes aquestes entitats? - Tenim molt clar

que no serem una associació reivindi­cativa, que només

•! |1||||:|1| :S: protestarà. Intenta­rem portar-ho tot

per una via de diàleg i ben estudiat. No volem presentar només proble­mes, també aportarem propostes de solucions.

S o l i d a r i t a t

La Vall recapta 8 milions de pessetes per a un pla

solidari amb l'índia

MAGDA MÉNDEZ

El col·legi La Vall ha aconseguit recaptar un total de 8.073.892 pes­setes que aniran destinades a un projecte d'ajuda solidària amb l'índia. Els diners es van recollir dins la tercera Marxa Solidària que organitza l'escola, que va im­plicar les 1.500 alumnes del cen­tre.

Concretament, el projecte a què es destinaran els diners recaptats serà la construcció d'un consul­tori mèdic a l'índia i per donar suport a l'itinerant, que atén set­manalment els anomenats s/ums, els barris de barraques. EI pro­

jecte es porta a terme a través de la Fundació Promoció Social de la Cultura.

La Marxa Solidària es va cele­brar dilluns 10 d'abril i va consis­tir a fer que el grup d'alumnes de La Vall completés un recorregut de vuit quilòmetres caminant pels boscos que envolten el recinte. Les noies van haver de buscar pa­trocinadors entre les persones més properes (pares, avis, germans, amics...) que col·laboraven en aquesta activitat fent la seva apor­tació econòmica per cada quilò­metre que recorrien.

Les nenes més petites que re­ben classes a La Vall també van poder participar en aquest pro-

l alumnes de l JI Vall tan maptar fam jecte solidari. Però, en aquest cas, les aportacions no van ser econò­miques, sinó amb material sani­tari. Les alumnes d'educació in­fantil tenien un recorregut més petit, i, per cada volta que realit­zaven al circuit, podien fer la seva aportació material amb cotó, be­nes, gases, tiretes i esparadrap.

per al projecte humanitari F..-CEDIDA Aquesta és la tercera edició de la

Marxa Solidària de La Vall. L'any passat les alumnes de l'escola van recórrer un total de 8.261 quilò­metres (el recorregut era de vuit per persona) i es van recaptar 3.376.400 pessetes. Els fons d'a­quella Marxa Solidària van ser per l'ajuda humanitària a Lituània.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

La Casa de

Cultura acollirà

una nova xerrada

sobre la diabetis

E.C. -SWfT CU««T-

La importància de controlar la pressió arterial en el diabè­tic serà el tema central de la xerrada que ha programat per al dia 26 d'abril l 'Associació de Diabètics de Catalunya. La conferència, que anirà a càrrec d 'un dels metges de capçale­ra del CAP de Sant Cugat, el doctor Fèlix Aliaga, té l 'ob-jectiu d'informar i aconsellar les pe r sones a f e c t a d e s pe r aquesta malaltia per tal de mi­llorar-ne la qualitat de vida.

La conferència començarà a les set de la tarda a la Casa de Cultura.

3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

Page 20: Diari de Sant Cugat 333

20 Societat ¥1Ü /CANTONS Dijous, JO d'abril del J000

L l i b r e s

La valldoreixenca Matilde Priante publica un llibre de grafologia

Uobra se centra en la grafologia dins el món empresarial

'Grafologia per a la selecció i avaluació de personal' és el títol del llibre que aca­ba de publicar la grafòloga valldoreixenca Matilde Priante. L'obra està adreçada es­pecialment als professionals dels recur­sos humans i als professionals de la gra­fologia, i descriu el procés i l'aplicació d'aquesta tècnica en l'àmbit de la selec­ció i avaluació de personal. Entre altres aspectes, Matilde Priante descriu en el lla­

t í - Sant Cugat -

bre com es pot fer la valoració d'una per­sona per a un lloc de treball o com es po­den estudiar les possibles alteracions aní­miques i la seva repercussió en la feina. 'Grafologia per a la selecció i avaluació de personal' ha estat publicat per l'edito­rial Paidós i es pot trobar ja a les botigues. La presentació oficial del llibre serà, però, el dia 26 d'abril, al convent dels Sagrats Cors de Valldoreix.

I.a grafòloga valldoreixenca Matilde Priante araba ile publi­car cl seu pruner llibre, titulat (Iralolu^ia />/r d Li sclrtíii'i i ava­luació di /><rsonal. Publicat per l'editorial Paulo-,. aquest llibre Cità adreçat als professionals de l'àmbit empresarial o als profes­sionals de la grafologia <|ue esti­muli interessats en aquesta apli­cació.

"I ,a idea de t'er aquest llibre va si irtir d'un curs a un grup de pro­fessionals de l'àmbit empresarial i dels recursos humans, que em van suggerir que recopilés en un llibre tot el que els havia explicat a classe", explica Matilde l'rian­tc. que afegeix: "Jo ja teia temps que volia escriure un llibre so­bre grafologia i vaig veure que de llibres especialitzats en aquest tenia, n'hi ha molt pocs". Al llarg del llibre, la grafòloga valldorei­xenca descriu com, a partir de la grafologia poden determinar-se les possibles alteracions aními-

E n t i t a t s

1:1 llibre, 1)111 jn es d la ventin, estil

ques o de conducta d'una perso­na i com poden afectar la seva feina. Aquesta tècnica s'aplica no només en la selecció de perso­nes per a una feina sinó també en els processos de restructura-ció, promoció o canvis dins una mateixa empresa. "Kl que fem és conèixer les aptituds de les

tenint de moment foren èxit F: X.I..

persones de cara a acceptar més responsabilitat o agafar un nou càrrec"

Kl llibre Grafologia per a la se­lecció i avaluació de personal es pot trobar des de ja fa uns dies a les botigues i es presentarà al Con­vent dels Sagrats Cors de Jesús de Valldoreix el dia 26 d'abril.

L'assemblea local

de Maulets celebra

el cinquè aniversari

E.C. - Sant Cugat-

L'assemblea local de Maulets celebra aquest any el c inquè aniversari . Per commemorar aquesta data, el grup santeu-gatenc ha organitzat una expo­sició retrospectiva d ' aques t s cinc anys.

I.a mostra, que s'inaugurarà el proper dia 26 d'abril a l'A­teneu Santcugatenc, permetrà veure i recordar les diferents a c t i v i t a t s o r g a n i t z a d e s per aquest col·lectiu, com poden ser xerrades i debats, concerts, testes o concentracions. L'ex­posició, formada per fotogra­fies, diapositives i cartells, re­collirà també un petit resum d'alguns actes nacionals en què hi han pres part els Maulets de Sant Cugat.

Després d'aquests cinc anvs d'existència a la nostra ciutat, la valoració des d 'aquest col·lec­tiu és positiva, tot i que reco­neixen que podrien haver fet més coses. Així ho ha explicat un dels membres de l'assem­blea, Oriol Piera, que ha co­mentat que"no hem tret tots els fruits que en podíem haver tret. Crec, però, que la nostra feina ha millorat moltíssim en aquests 5 anys, que ara tenim una experiència, un rodatge, i em sembla que això és molt positiu".

L'exposició retrospectiva de

Maulets s'inaugurarà el dia 26 d'abril a dos quarts de nou del vespre i es podrà veure fins al dia 12 de maig.

D'altra banda, i al marge dels actes del cinquè aniversari, el grup local de Maulets ha orga­nitzat una xerrada en homen-tage a l'assagista valencià Joan Fuster. La xerrada, que comp­tarà amb la intervenció del rec­tor de la l 'AB i president de l ' Inst i tut Joan Fuster, Carles Solà, vol ser un homenatge a la tasca feta per aquest escrip­tor en la conquesta dels drets nacionals i socials dels Països Catalans. Aquest acte es farà a l 'Ateneu Santcugatenc el dia 27 d'abril, a partir de les nou del vespre.

I n i c i a t i v e s

La CAL demana a l'Ajuntament que

doni suport al Correllengua 2 0 0 0

Lent/tat demana a PAjuntament que presenti una moció d'acord municipal

E.C.

La (Itxirdinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha sol·licitat a l'Ajuntament de Sant Cugat que presenti una mo­ció al ple perquè es doni suport al Correllengua, una iniciativa que s'organitza des de fa 5 anys amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua catalana.

Aquesta petició, que s'ha pre­sentat a tots els ajuntaments del Principat i que es preveu fer arri­bar també als consistoris del País Valencià i de les Illes Balears, vol aconseguir l'adhesió dels ajunta­

ments perquè recolzin el Corre­llengua 2000 i les entitats que l'organitzen. Així ho ha explicat un dels membres de la CAL a Sant Cugat, Bernat Pros, que ha comenta t que "aques t és un acord a què van arribar la CAL i les entitats que hi participen, per demanar als ajuntaments que do­nin suport al Correllengua i a les entitats, i demanant també que es contribueixi a la difusió de la proposta". La iniciativa del Cor­rellengua va començar ara fa 5 anys amb la finalitat d'organitzar una acció reivindicativa però tam­bé lúdica en defensa de la llen­gua catalana. Des del mes de se­

tembre i fins al novembre, el Co­rrellengua recorre els Països Ca­talans passant per diversos po­bles i ciutats on s 'organitzen activitats diverses de caràcter in­formatiu, lúdic i cultural. L'any passat, aquesta proposta va arri­bar per primera vegada a Sant Cugat, i és per això que des del col·lectiu local de la CAL espe­ren que el consistori santcuga­tenc aprovi aquesta proposta: "L'any passat el Correllengua va passar per primera vegada per Sant Cugat, i per això tenim l'es­perança que aquest any la res­posta de l'Ajuntament sigui po­sitiva, que ens donin suport"

E m p r e s e s

Aramis Fuster presenta la seva nova pàgina web a la

discoteca Up & Down

MAGDA MÉNDEZ

La popular bruixa Aramis Fus­ter, fincada des de fa anys a Vall­doreix, va presentar dimecres de la setmana passada la seva nova pàgina web. La presentació es va fer a la discoteca barcelonina Up & Down. i hi van assistir unes qua­ranta persones. Entre les cares co­negudes, van destacar el periodis­ta del cor Julià Peiró, i el Màgic Andreu.

La pàgina web d'Aramis Fuster permet a tots els seus visitants conèixer a fons la trajectòria pro­fessional de la bruixa, a més de po­

der realitzar les seves consultes a les cartes del tarot i tenir accés a una botiga virtual on es poden comprar des de manuals de brui­xeria a talismans. La connexió fun­ciona com una línia 906, amb ser­vidor propi, però amb finestres als principals portals d'Internet. L'a­dreça és www.aramisfuster.net.

Page 21: Diari de Sant Cugat 333

ELS -/CANTONS Dijous, 20 tTabril del 2000 Publicitat 21

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTQI>6de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa HS I CANTONS

Nom: Adreça:

CP: Població

Telèfon

RAfT ¥ ¥ rCLUB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : Rambla R i bata Nada, 20 • Tel. 93 495 50 71

Page 22: Diari de Sant Cugat 333

22 Societat ELS ÍCAIYIÏMNS Dijous. lOri'ahrildel JtkV

' C à s t i n g ' de R à d i o S a n t C u g a t

Francesc Orella. Actor

(.<• La professió cTactor ens obliga a obrir-nos al mercat"

El conegut actor valldoreixenc va presentar-se al 'Càsting' de Ràdio

Sant Cugat el 31 de gener del 2000, entre pont aeri i pont aeri de

Barcelona a Madrid, on hi va setmanalment. Actualment, a la capital

de l'Estat participa a la sèrie 'El comisario' de Tele 5. Orella, desta­

cat actor en tots els àmbits que abasta la seva professió (televisió, ci­

nema i teatre), es va mostrar molt natural i segur en tot moment, mal­

grat que no va deixar de fumar en cap moment. Un home de caràcter,

amb les coses molt clares i sense cap mena de problema a dir el que

pensa. Un dels somnis de la seva vida: trobar la seva mitja taronja.

M\(ii)\ \li:\i)i:x -Sant Cugat-

l-'.l nieu nom és Francesc Orella i Pinell. Vaig néixer a Barcelona. I'l I de juny del 1%7. per tant, sóc Bessons. Sóc solter i no tinc cap fill. - Per què gairelíé sempre fa |»a-|iers de dolent? - Doncs mira. no ho sé. Això ho haurien de contestar els que em contracten, però suposo que els dono el tipus. - Ens pot explicar quin és el seu pa(M>r a la sèrie El comisario de Tele ó? - És un policia, no és cap delin­qüent. Forma part de la comissa­ria de policia, però sí que n'és un una mica especial, perquè és d'a­quells de la vella escola, l'na mica cremat, que crea merder, té força mala llet. Però també té un punt catxondo, està una mica passat, per sobre, i s'enfronta bastant amb els companys perquè són d'un altre estil, més actuals.

- Llim li va sortir la possibilitat d'anar a treballar a Madrid? - Perquè la directora del càsting de la sèrie, la Carmen Otrilla, em coneixia, havia vist alguns treballs meus i va pensar que podria i que era interessant per al paper. Em va proposar ella i la resta em van acceptar.

- <lreu que ara és uii lx»n mo­ment |ier donar-se a conèixer en l'àmbit estatal? - 1 íome, està bé, fer una sèrie per a la televisió d'àmbit estatal, per­què per als actors és important sor­tir, que et conegui gent que nor­malment no et coneix, que és el que ens passa als actors catalans. Fora de ('atalunya no et coneixen, si només treballes a TV3 o fas te­atre aquí. És una pena, perquè tro­bo que la nostra professió ens obli­ga a obrir-nos al mercat, obrir-nos

camins i altres feines. Penso que és normal que un actor d'aquí tre­balli a Madrid o on sigui, I'na sè­rie de televisió és bo per això. - La televisió és el mitjà més rà-|>i<l per fer-se famós? - Home, és el més immediat per donar-te a conèixer, perquè el te­levisor és un electrodomèstic que tothom té a casa i que et veu mol­ta gent alhora. - Què és el que faria si li digues­sin que ha de morir d'aquí a cinc minuts? -Collons! D'aquí a cinc minuts? No em dóna temps de res. Fer al­guna trucada, suposo. - Per acomiadar-se? - Suposo que sí. Es que amb cinc minuts no em dóna temps ni de trempar. - Quin muntatge de Morir de Ser­gi Belliel li agrada més, el tea­tral o el cinematogràfic? - Els he fet tots dos... 1 lome, són llenguatges molt diferents, el que passa és que la pel·lícula del Ven­tura Pons respecti absolutament el text. Quin m'agrada més? Igual. - Ventura Pons ha afirmat que la història que vostè interpreta a la

Orella estiuejava quan era petit a la que ara és rasa seva a Valldoreix F: X.I..

pel·lícula era l'adequada per co­mençar a rodar, perquè vostè es mostra especialment sublim ac­tuant. Què en pensa? - Això ha dit en Ventura Pons? Quines coses! Està molt bé que digui això de mi. Està bé co­mençar, però sempre és un risc, també. - N'està satisfet, d'aquest paper? - Home, sempre penses que hau­ries pogut tenir més temps i fer-ho més bé. Però no està malament. Jo sóc bastant crític, normalment. - Per ser pallasso tonto s'ha d'es­tudiar carrera? - (Riti) No, es veu que no. Però aquest era el dubte que jo tenia de petit, li vaig fer aquesta pre­gunta al meu pare quan ell em va

preguntar què volia ser de gran. — Vostè ha afirmat en alguna oca­sió que ha tingut la sort d 'a­prendre sobre l'escenari. Con­sidera que cal estudiar la tècnica per ser un bon actor? - Sí, absolutament. Aquesta tèc­nica es pot estudiar a l'Institut del Teatre, o en qualsevol altra esco­la privada, i la pràctica sobre l'es­cenari és una altra escola. Però sí, la professió d'actor és un ofici com un altre, amb unes particularitats i unes tècniques que s'han d'a­prendre. I més en aquest moment que hi ha gent jove que es pensa que ser actor és molt fàcil.

'Càsting s'emet els dilluns a les 23h Repetició de l'entrevista a Montse-r-

reit Caldurh, dissabte 22 a les I4h.

Les preguntes de La Veu

•Far ia Pacte sexual amb un home damunt d 'un escenari? Bé, sí... per què no? Si Pobra ho demana, és clar. I lo he fet amb una noia, a La ronda, però amb un noi, no. • Insu l t i g reument Ventura Pons: Qm- l'insulti? Bé.. . és una mica tieta. Però prefereixo insultar un polític com l'Aznar o els del PP, que no pas el Ven­tura Pons.

• Si vostè va Huitar per man­tenir al capdavant del TNC Josep Maria Flotats, com és

que ara no és conseqüent i continua treballant-hi? No, jo tampoc- és que hi lluités tant; juntament amb 300 com­panys vern signar un manifest al seu dia. Sobre aquest tema jo tinc moltes opinions, no sóc ni pro-Flotats ni anti-Flotats, res no és blanc o negre. Tenia un bon projecte i és un bon pro­fessional però també la caga molt. I pel que fa a la feina, jo hi treballo si el projecte m'in­teressa, independentment del teatre que ho produeixi.

Les Proves

JORDI RAMOS

- Orella dedica part del temps lliure a cultivar les hortalisses del seu terreny. Per això, se li va fer un examen de la matè­ria. EI resultat: Aprovat (6,5). - Durant la segona prova es va haver de posar en el paper de Sòcrates, de l'obra Núvols, en record al seu primer personat­ge en teatre professional. Va reconèixer que feia temps que no interpretava una comèdia grega d'Eristòfanes.

"No estimo tot el que faig. Faig el que puc' .99

EMII.I BKI.LA

-Sant Cugat -

- Morir o què? -Morir, quan sigui l'hora. - Quin és el perquè de tot plegat? -Si el sabés no seria aquí ara jo. - Diuen que els bessons són infidels. V«jstè ho és? -Sí. - Expnqui'ns un secret de família. -No en tenim gaires. En tot cas. si són secrets, ho continuaran sent. - Valldoreix independent? -La independència és una cosa que es porta a sobre. De Sant Cugat? Ho podria ser una mica més. - Barcelona o Madrid? -Barcelona com a ciutat i per viu­re-hi. Madrid, per treballar-hi i per conèixer gent. - Va ser vostè qiri imitava el germà lleig dek germans Calatrava al |iati dels escolapis? -Sí. - La tristesa és un vici? -Pot ser-ho, però malament si ho és. És un estat anímic com un altre. - Les paraules elegants són since­res o les paraules sinceres no són

-Les paraules sinceres poden no ser elegants i les paraules elegants no sempre són sinceres. - Estima el que fa o fa el que esti­ma? -Estimo el que faig, no tot, i faig el que puc. - Què és la hipocresia? -Això sí que és un mal vici de mol­ta gent Dir el que no penses, apa­rentar el que no ets i vendre una pel·lícula que no és. - La vida que porta és la vida que vol? -En bona part estic content. -S'ha plantejat mai si les seves pa­raules són miDors que el seu si­lenci? -Sí. Hi ha de tot. Depenent del mo­ment callo i observo. D'altres haig de parlar, com ara, que si no, quedo malament. - Ara li diré una sèrie de noms i haurà de diiwie un adjectiu: Ventura Pons: Tieta. PadrxPaco: Adolescència difícil. Mario Gas: Talent concentrat Adolfo Marsillach: Talent descon-centrat.

Galatea: Experiènica molt satis­factòria. TritúEscrihuda: Una vella companya que ara està tirant endavant pro­jectes molt bons. StanL·lavski: L'abecé dels actors.

Page 23: Diari de Sant Cugat 333

EIS4CÀNTONS

Comarca Dijous, 20d'abnldel2000 "23

C i u t a t s

Condecorats els mossos que es van enfrontar a delinqüents a PA-7

El Departament d'Interior va entregar les medalles de bron­ze al mèrit policial als agents dels Mossos d'Esquadra Josep Solano i Santiago Javier Pabón per haver-se enfrontat a un grup de delinqüència organit­zada a l'autopista A-7, posant en perill la-seva pròpia integri­tat física.

El Departament d'Interior va entregar les medalles d'honor amb motiu del Dia dels Mossos d'Esquadra en un acte durant el qual el conseller Xavier Po­mes va demanar als agents que desenvolupin la seva tasca po­sant en pràctica virtuts com la perseverància, la prudència, la paciència i tots aquells valors propis de Catalunya com la to­lerància, la capacitat d'integra­ció i el coratge.

Pomes va voler reconèixer també els mèrits dels "herois

anònims" com són altres mem­bres del Cos que no han rebut cap condecoració i a les res­pectives famílies..

Per la seva banda, el director general de Seguretat, Xavier Martorell, va fer un repàs al desplegament de la policia ca­talana seguint un model de substitució en matèria de se­guretat ciutadana i trànsit des del 1994 i de tots aquells rep­tes que té per davant el Cos dels Mossos d'Esquadra com el desplegament a l'àrea me­tropolitana de Barcelona i en matèria de trànsit a les comar­ques barcelonines-i tarragoni­nes a finals del 2000. Martorell va demanar als agents que .es marquin com a objectiu acon­seguir la satisfacció dels=çiuta-dans deixant de banda les es­tadíst iques policials. /Intra-ACN

T e r r a s s a

S a b a d e l l

Denegada una subvenció per a dues escoles

La consellera d 'Ensenya­ment, Carme-Laura Gil, ha explicat que el motiu per de­negar la subvenció a les esco­les bressol L'Heura i Torre Verda de Sabadell remet a l'excés d'alumnes matriculats per sobre dels autoritzats.

En resposta a dues pregun­tes parlamentàries formulades pel diputat d'ERC, Josep Bar-galló, la consellera ha explicat que L'Heura, que gestiona l'a­grupació de veïns Concòrdia, supera la capacitat autoritzada per la llei en tenir vint places autoritzades i 57 alumnes ma­triculats. En el cas de Torre Verda, que gestiona l'Associa­ció de Veïns de Can Rull, l'ex­cés no és tan acusat però per 35 places autoritzades hi ha 51 alumnes matriculats. Tots dos centres han presentat re­curs de reposició, el qual en aquests moments està en fase de tramitació. /Intra-ACN

Rubí

1 .600 milions per millorar la riera

La Generalitat de Catalunya invertirà 1.600 milions de pes­setes per millorar la riera urba­na de Rubí

El govern català invertirà 1.600 milions de pessetes du­rant els propers quatre anys en el tractament paisatgístic del tram de la riera urbana de Rubí a la comarca del Vallès Occi­dental.

Amb-aquesta actuació, el De­partament de Medi Ambient de la Generalitat vol solucionar els problemes hidràulics com ara les possibles inundacions que pot provocar aquesta riera. Per això s'instal·larà una llera amb escullera que tindrà vege­tació a les juntes.

Les obres afectaran un tram de 2.800 metres que va del pont dels Ferrocarrils de la Ge­neralitat de Catalunya (FGC) de la localitat de Rubí fins al polígon industrial de La Llana. /Intra-ACN

Un total de 7 anys de presó al Capità Timó per diverses estafes

Eis fets delictius es remunten a l'any 1995

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 7 anys i 9 mesos de presó, així com multes que sumen 3.150.000 pessetes José Manuel Quíntia Barreiros, el Capità Timó, per estafar diverses persones, en­tre les quals hi havia un empresari terrassenc, a qui oferia negocis mi­litars sobre els quals no tenia cap control d'adjudicació, per un total de 132 milions de pessetes.

La sentència de la secció vuite­na de l'Audiència condemna igualment a 6 mesos de presó i 900.000 pessetes de multa Ma­nuel Argiz Fonseca, que tenia co­neixement de les estafes i mèto­des del processat i es feia passar pel seu fill, i també absol un ter­cer processat, l'advocat Esteban Gómez Rovira, que no tenia res a veure amb els negocis fraudulents. El Capità Timó també és con­demnat a cinc caps de setmana d'arrest per una falta d'ús de roba militar, amb la qual facilitava l'en­gany.

Els fets es remunten a l'any 1995, quan el Capità Timó es va presentar a diversos empresaris i comerciants fent-se passar per al­

ií/ Capità Timó es feia passar per almirall de l'Armada FO TO: Intra-A CN

mirall de l'Armada, i José Manuel Argiz, com el seu fill.

Entre les estafes que presump­tament van cometre està la que va sofrir un industrial de Terrassa, responsable d'una empresa càr-nica, a qui van conèixer mentre Quintia s'emprovava un vestit de militar en una botiga de Barcelo­

na. Segons l'acusació, els processats

van proposar-li importar 3.000 to­nes de cam algeriana per a l'Exèr­cit, i a canvi d'un precontracte que simulava el segell del ministeri de Defensa, van obtenir amb aquest engany un total de 85 milions. /In­tra-ACN

C i u t a t s

Un 7 8 % dels municipis disposen de pàgina web a Internet

Un 78,3 per cent dels ajunta­ments del Vallès Occidental dis­posen de pàgina web, segons l'estudi Els ajuntaments catalans a Internet, realitzat per la Univer­sitat Pompeu Fabra de Barcelo­na. Els responsables de l'estudi destaquen la important presèn­cia dels ens locals a Internet però adverteixen de la nul·la existèn­cia de pàgines municipals que permetin fer gestions adminis­tratives on line i de la necessitat d'aprofundir en la informació so­bre els serveis que presta l'ajun­tament.

Per ordre de més a menys el Barcelonès té un 80 per cent dels municipis amb presència a la xar­xa, el Vallès Occidental un 78,3 per cent, el Vallès Oriental un 74,4 per cent, el Bages un 68,6 per cent, l'Anoia un 60,6 per

cent, el Baix Llobregat un 58,6 per cent, el Garraf un 50 per cent, el Maresme un 42 per cent, el Berguedà un 38,7 per cent, l'Alt Penedès un 29,6 per cent i fi­nalment Osona amb un 29,4 per cent.

Dels 311 municipis que hi ha a les comarques barcelonines no­més 165 tenen pàgina web, és a dir un 53,1 per cent. Amb tot, cal distingir entre el que s'anome­nen webs de municipi del que són webs d'ajuntament. En el primer cas, un 52,7 per cent dels webs barcelonins, es parla de pà­gines que contenen informació sobre la població o la història, mentre que les segones, un 47,3 per cent del total, recullen els serveis de l 'administració i "aquestes són les bones", segons Miquel Salvador, un dels autors

de l'estudi, de manera que Bar­celona és la demarcació de Ca­talunya, després de la de Giro­na, que té més pàgines d'aquesta mena. Al Principat, aquests per­centatges són del 72 per cent i el 28 per cent respectivament.

L'estudi Els ajuntaments cata­lans a Internet, realitzat la tardor del 1999 per Miquel Salvador i Miquel Juncosa, ha revisat els continguts, el disseny, la gestió i la dimensió relacional, entesa com a activitat política i admi­nistrativa que afecta directament els ciutadans, d'aquests webs de les corporacions locals del Prin­cipat.

Dels 946 municipis que hi ha a Catalunya, 583 disposaven de pàgina web el desembre de l'any passat, és a dir, un 61,6 per cent del total. /Intra-ACN

Page 24: Diari de Sant Cugat 333

24 Societat ELS-f C4IYTONS Dijous, 10 d'abril (tel 2000

n

EL TRIOMF DE POKÉMON

Pokémon, Tarzàn i els Teletubbies són aquests anys els principals personatges de les mones de xocolata. Com ja és habitual, els més petits s'han decantat pels seus ídols

animats a l'hora d'escollir la seva mona de Pasqua.

Pàgines 3 a 5 FOTO: XA VI LARROSA

LA VARIETAT TRIOMFA A L'AUDITORI

Els temes de Montsalvatge, Bach o Xostakòvitx van ser ben acollits pel públic del Teatre-Auditori, que va

aplaudir sobretot les peces dels dos darrers compositors. Tot i això, aquesta vegada les vacances van imposar-se i només 300 persones van assistir al concert de l'OBC, un espectacle que inaugurava les actuacions de música

clàssica de la temporada.

FOTO: XAVI LARROSA

PALLASSADES INAUGURALS

Després de més d'un any d'obres que impedien el pas pels jardins del Monestir, dissabte es va inaugurar la remodelació d'aquest espai. I!animació infantil va ser

un dels aspectes que va cridar l'atenció, a més de les actuacions dels bastoners de l'Esbart i els Castellers.

Però, sobretot, un descans: no haver de fer tanta volta per arribar a la Casa de Cultura.

Pàgina 15 FOTO: EDUARD FARINYES

NOVES VEUS PER A LA BENEDICCIÓ

La tradicional benedicció de les palmes i palmons del diumenge de Rams va aplegar prop de 2.000 persones a la llotgefa del Monestir i la Creu de Terme. Una de les novetats d'enguany ha estat la incorporació d'un cor infantil en Pacte. Un relleu generacional que queda

plasmat en aquesta fotografia.

FOTO: EDUARD FARINYES

Page 25: Diari de Sant Cugat 333

ELS4C4JVrtK>B Dijous, 20 tf abril del 2000 Societat 25

• I m

TOT VERD

El Monestir està més verd que mai. Tenim un nou entorn, tot nou, tot acabat d'estrenar i tothom té ganes de

gaudir-ne. Ha estat un regal per a la ciutat, però per damunt de tot un autèntic regal pel nostre Reial

Monestir.

Pàgina 15 FOTO: Edurad Farinyes

-·*ríK>T»·««-ií5· , -V

» •««e·»*' •** .,.»«.,:, <s»» tfs3*»» •-•as», --

PLOU I FA SOL

Els colors de l'arc de Sant Martí van coronar divendres passat la plaça dels Quatre Cantons. Després d'una

estona de pluja, tots els santcugatencs van poder gaudir d'aquest sorprenent fenomen, que es va poder veure des

dels diversos punts de la nostra ciutat.

FOTO: XAVILARROSA

L'ESTRANYA PARELLA

Dimarts es va presentar a la Sala de Plens de l'Ajuntament l'esperat pacte de govern entre Convergència i Unió i el Partit Popular. L'alcalde continuarà sent alcalde, però Berta Rodríguez passa a ser tinent d'alcalde de Serveis Urbans i

Descentralització. El nou govern municipal, que es basa en la confiança i la seriositat, vol arribar al final de la legislatura.

Pàgina 6 FOTO: XA VI LARROSA

Lels mobles

carré ífà mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Page 26: Diari de Sant Cugat 333

EIS 4 CANTON

26 Dijous, >0 d'abril del 1000

H a n d b o l

La UE Sant Cugat ensopega a la pista del Bordils i baixa a Primera Catalana Els locals s'acomiaden de la Primera Nacional dues temporades després

La derrota de l'equip d'handbol de la Unió Es­portiva Sant Cugat a la pista gironina del Bordils -una de les pistes més complicades de la cate­goria- per 24 gols a 22 ha fet baixar de catego­ria el conjunt vermell-i-negre. Després de dues

Al.KX LÓl'KZ

temporades consecutives a Primera Nacional, els homes de Joan Sancho s'han acomiadat d'u­na categoria que havia costat morts esforços as­solir. Després d'encapçalar moltes jornades la zona de descens, aquest equip local ha vist com

finalment perdia la categoria i baixava a Primera Nacional. Ara els santcugatencs jugaran la Copa Catalana, mentre es comença a configurar l'e­quip que la propera temporada defensarà els co­lors de la UE Sant Cugat

El primer equip de la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant (úigat no militarà la propera temporada a Primera Nacional. La derrota dels vermell-i-negres de diumenge passat a la pista gi­ronina del Bordils per un ajustat 24 gols a 11 ha provocat el des­cens directe de categoria dels sant­cugatencs. De fet, bona part de la competició han ocupat alguna de les tres places de descens a Pri­mera Catalana. L'entrenador de la UE Sant Cugat, Joan Sancho, ha admès que la pèrdua de la ca­tegoria és solament responsabili­tat "del tècnic i dels jugadors" i que s'ha baixat de categoria "per mèrits propis". De fet, hi ha una dada significativa que explica la temporada irregular dels santcu­gatencs. Dels tretze enfronta­ments que han hagut de disputar lluny del pavelló municipal, tan sols han sabut sumar un únic punt. Aquest es va aconseguir a la pista del Gavà.

Així, que l'equip local ha estat un dels dos pitjors antepenúltims dels quatre grups de Primera Na­cional, posició que finalment l'ha dut a perdre la categoria. Amb 17 punts, el conjunt de Joan Sancho ha posat punt final a dues tem­porades consecutives a Primera Nacional. Cardedeu i Sant Quir­ze són els altres dos equips que, en zona de descens directe, acom­panyaran la propera campanya els santcugatencs a jugar a Primera Cata lana . D 'a l t ra banda , els equips que jugaran la promoció d'ascens a Divisió d'Honor "B" són La Roca i el Manyanet.

A partir d'ara, la junta directiva de la UE Sant Cugat i el cos tèc­nic del primer equip d'handbol de l'entitat començaran a treballar de cara la temporada que ve. La setmana vinent es preveu que es faci una reunió en què es co­mencin a definir alguns punts

assegura que no sap

L'equip (Thandbol de la UE Sant Cugat militarà com ara fa tres anys a Primera Catalana FOTO: E.F.

concrets, com per exemple la con­tinuïtat o no de Joan Sancho com a màxim responsable tècnic del primer equip de la secció. En la trobada l'entrenador exposarà tot un seguit de punts a la junta di­rectiva, que d'altra banda haurà de pronunciar-se sobre la conti­nuïtat del tècnic al primer equip. Tot i que Sancho estaria disposat a continuar, té molt clar que hi ha alguns aspectes que cal millorar.

Una estructura sòlida

Dotar la secció d'handbol d'u­na bona estructura és una de les principals obsessions de Sancho, que creu que s'hauria de potenciar el plancer. El tècnic és d'aquells que opina que el primer equip hauria d'estar integrat per juga­dors formats al planter, però que en aquests moments no és així per diversos factors.

Després de les vacances de Set­mana Santa, el sènior santeuga-tenc entrarà novament en com­petició. Serà a la Copa Catalana d'handbol.

•Joan SanchByft l'equip d'handbol* Cugat no sap ni Í seran els jugadors» equip que no tenen 1 de continuar la properaçaafltt-panya. De fet, cl que sí ha oaaa* (

firmat Sancho és que serà amb els quatre jugadors més veterans del conjunt amb qui parlarà pri­mer. Armand Mora, Joan Cinta, Juanjo Gonzalez i Pere Antich són la base de l'actual equip que està integrat per un total de 16 jugadors.

D'altra banda, el que sí té de­cidit el tècnic vermell-i-negre és com a mínim el nom d'un juga­dor del primer equip amb el qual no pensa comptar per a la tem­porada que ve. Joan Sancho ha preferit no fer públic quin és aquest jugador fins que no ho sàpiga el mateix interessat.

El tícnk: local recortek que rto sap quin pot ser ei futur d e bt ptamiMa de la UE Sant Cugat, quant als jugadors que {Inte­graran la propera campanya, & Primera Catalana. £3 tècnic b»

i que ígpai que ja Va succeir $i erjt-ha»

EI que també ha avançatSaé-._ cho és que no ha paffatambea^p-jugador per incorporar-io * h # \ !nió Esportiva Sant Cugatüb» pronosticat que veu cil" que hi guin fitxar ara per l'equip v«r« ' mell-i-negre.

Segons el tècnic, <J« çm 31» , temporada 2000-200Í a Primera Catalana ha de crear "un equip competífcpf perquè d'aquí a uns anys es p^ . , gui tornar a pensar a pujar. /A.LI *~

rïK

B à s q u e t

Barbens: "Hi ha opcions de jugar el 6play-ofiP d'ascens"

A L .

L'equip sènior "A" de la UE Sant Cugat va superar dissabte a la sala escolar el Club Natació Ter­rassa per 61 punts a 48. Aquest resultat, però, no l'ha pogut situar en zona de promoció d'ascens després de la victòria de l'Sferic Terrassa a casa contra el Grup Bar-na. Els santcugatencs continuen així cinquens a la classificació. El tècnic del conjunt vermell-i-ne­gre, David Barbens, creu que el seu adversari més directe, l'Sferic Terrassa, "perdrà algun dels tres partits que encara ha de jugar. En­cara hi ha possibilitats de jugar el play-qff, no hi ha res perdut". Amb tot, l'entrenador local adverteix que el més important "és que guanyem nosaltres". Quan falten dues jornades perquè acabi la lli­ga, l'Sferic encara ha de jugar un partit ajornat a casa davant el Sant Medir. Aquest xoc es jugarà l'I de maig. La propera jornada, el 29 d'abril, la UE Sant Cugat rebrà l'últim, el Sant Jordi, i l'Sferic vi­sitarà La Unió-Cerdanyola.

T e n n i s V

Alex Corretja debuta dilluns al Trofeu Godó

El tennista santeugatenc Àlex Corretja inicia dilluns la seva par­ticipació al Trofeu Compte de Godó, que es juga a les instal·la­cions del RCT Barcelona. Aquest torneig finalitzarà el diumenge 30 d'abril.

Aquesta setmana Corretja par­ticipa al Torneig de Montecarlo, que té lloc al Principat de Mòna­co. A l'hora del tancament d'a­questa edició, el tennista local s'havia desfet en primera ronda d'Alberto Berasategui per 7-6 (5) i 6-1. El santeugatenc és ara ma­teix situat en la desena posició de la Carrera de Campions amb un total de 131 punts. /À.L

Page 27: Diari de Sant Cugat 333

ELS IOVJYT0NS Dijous. 10 d'abril del >m Esports 27

H o q u e i h e r b a

El Júnior perd amb el segon i encaixa la desena derrota consecutiva a la Lliga Eequip santcugatenc no puntua al campionat des del 24 d'octubre passat

Al-KX LÓPEZ - Sant Cugat -

L'equip femení del Júnior d'ho­quei herba té molt difícil de man­tenir la Divisió d'Honor femeni­na després de patir dissabte passat a Madrid la desena derrota al cam­pionat de Llisa al terreny de joc del segon classificat, el San Pablo Valdeluz, per 2 gols a 0. Amb aquest resultat, l'equip blau-i-ne-gre continua en zona de descens directe amb només 4 punts i a 4 punts també de jugar la promo­ció de descens, posició que ara mateix ocupa l'Atlètic Terrassa. La salvació és ara mateix a cinc punts, placa que encapçala el RC Polo de Barcelona.

L'entrenadora-jugadora del Jú­nior, Núria Olivé, ha apuntat que tenen "molt difícil mantenir la ca­tegoria, entre altres moltes coses perquè tampoc no depenem de nosaltres mateixes". Olivé ha pro­nosticat que amb un mínim de 5 punts sobre els 10 que s'han de jugar el seu conjunt podria arribar a jugar la promoció per no baixar

l'.equip femení del Júnior té molt ililííil mtintemi-^e quan faltin um tomades de categoria, però tot i així està convençuda que el seu adversari més directe, l'Atlètic Terrassa, "su­marà més d'un punt abans que acabi la competició".

La propera jornada no tindrà lloc fins al 29 de desembre, quan el Júnior femení es desplaçarà al camp del tercer, la Reial Societat.

Les jugadores kxals e?> desplaça­ran a disputar aquest xoc molt conscients que no guanyen un partit oficial des del 24 d'octubre passat, quan l'equip local va im­posar-se al terreny de joc de la Universitat de Sevilla.

El calendari que ha d'afrontar l'equip femení del Júnior és més

peiquè aiabi la 1 hyi l-O/tJ /-. h. que complicat, ja que quan falten cinc jornades per al final de la Lli­ga s'ha de veure les cares amb tres dels quatre equips que encapça­len la classificació. El calendari és el següent: a fora amb la Reial So­cietat, el Sardinero i l'Atlètic Ter­rassa i a casa amb el RC Polo i el Club Deportiu Terrassa.

Hoquei patins

El benjamí "A" del Patí Hoquei jugarà les 6semi' del català

A.L. - Sant Cugat -

L'equip benjamí "A" del Patí Hoquei ('.lub Sant ( Àigat s'ha clas­sificat per disputar els dies 29 i 30 d'abril a Palau de Plegamans la fase final del Campionat de Ca­talunya després de superar la se­gona ronda del català enfront el Mataró. Si a l'anada els santeuga-tencs van guanyar a casa per 7 gols a 4. en partit jugat fa dues setma­nes, a la tornada, enfrontament disputat cl cap de setmana pas­sat, els jugadors que dirigeix Da­vid Olmo van empatar a 2 gols. Així, el Patí Hoquei jugarà una de les semifinals contra el Vol­tregà, mentre que Pulcra la jugaran Igualada i Sant Ramon de Vila­franca. Dissabte es jugaran les se­mifinals i diumenge la final.

Quant als dos sèniors de l'enti­tat, el masculí va imposar-se al Geniol el Pla per 4 gols a 3 i el fe­mení, que també va jugar a casa, va derrotar contundentment el Navarcles per 9 a 0.

Trobada

La Coordinadora debat el funcionament dels

Jocs Esportius Escolars Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

L'organització i el funcionament dels Jocs Esportius Escolars va ser el tema de debat de l'última reu­nió de la Coordinadora d'Entitats Esportives, que va celebrar-se di­lluns passat a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat. Jaume Es­pina, president de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, va de­tallarà la plataforma esportiva qui­na és la filosofia que persegueix l 'OMET (Oficina d'Esport Mu­nicipal per a Tothom). La Fun­dació UE Sant Cugat és, junta­ment amb STAF (Servei Tècnic d'Activitats Físiques) les dues en­

titats que gestionen l'OMET. En acabar la reunió de la Coordina­dora d'Entitats Esportives, el pre­sident de la mateixa, Antoni Pé­rez, va precisar que "avui s'ha tractat un tema, que en un principi podia semblar un tema tabú com són els Jocs Esportius Escolars., però el que realment ha servit és saber que no ho és i no té per què ser-ho". Pérez ha volgut anar més enllà i ha manifestat que "s'han aclarit alguns petits punts foscos". A la trobada, Jaume Espina, que dins la Coordinadora desenvolu­pa les funcions de vicepresident, va comprometre's a facilitar tota aquella informació que se li de­mani des de les entitats locals.

La plataforma espot tiva ha tm n/it a demanar al tonsistori una reunió de caràcter urgent FOTO: XAYI LARROSA

Una reunió urgent

La plataforma esportiva va de­cidir per unanimitat comunicar a l'alcalde Lluís Recoder que en els propers dies es produeixi una tro­bada. Així, Pérez ha dit que de­manaran "una reunió de caràcter urgent amb l'alcalde". El presi­dent de la Coordinadora espera i

confia que Recoder "compleixi la seva paraula" de trobar-se amb la plataforma abans que s'aprovin els pressupostos. La plataforma vol discutir la partida d'esports destinada a instal·lacions esporti­ves. La Coordinadora va mostrar-se del tot preocupada pel fet que ara mateix les converses entre l'A­juntament i la plataforma estan

en punt mort . A la reunió de dilluns a la qual

van assistir-hi el CV Sant Cugat, rOlimpyc, el PH Sant Cugat, l'Es­grima, la Fundació, el Rugbi, i la PB Sant Cugat s'hi va començar a estudiar la possibilitat que el se­tembre vinent la Coordinadora or­ganitzi unes 48 hores d'esport, que aglutini totes les disciplines.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius

Tel. Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

Page 28: Diari de Sant Cugat 333

28 Esports ELS ? CANTONS Dijous. 20 (fiibrildel 2000

M o t o c i c l i s m e

Xaus debuta al mundial de Supersport amb l'únic objectiu d'assolir el títol

La primera cursa es corre diumenge al circuit australià de Phillip Island Al.KX LÓl'l-Y.

Kl pilot santcugatenc de moto­ciclisme Rubén Xaus debuta aquest diumenge, per segon any consecutiu, al (lampionat del Món de Supersport. I ho farà al circuit australià de Phillip Island. Aquest jove pilot de només ZZ anys no es conforma tan sols a superar la cin­quena posició hnal que va obte­nir en la passada campanya, sinó que assegura que el màxim ob­jectiu "es el títol". Kl pilot local afirma voler assolir la primera po­sició amb un "vull guanyar el cam­pionat", tot i ser conscient que "és cert que sóc un dels candidats però se que serà molt dur i hauré de lluitar bastant per aconseguir-ho". La temporada passada va finalitzar en la cinquena plaça d'un total de 36 pilots amb una victòria a Misa-no i cinc pòdiums.

Enguany, després de córrer amb la marca Yamaha, aquest any ho farà amb la firma italiana Ducati, més concretament amb l'equip Ducati Perforance. Rubén Xaus

Xaus assegura que està a punt per afnmtar el mundial de supersport FOTO:F..F.

s'ha mostrat més que satisfet amb la seva nova motocicleta Ducati 748 RS i ha afirmat que està pre­parat per a la competició. D'a­questa manera, Xaus ha assegurat que "la moto està responent per­fecte, estem rodant ràpid i amb temps molt bons". Xaus assegura

que tot ja esta a punt per començar la temporada i afirma que "no hi hauria d'haver cap problema".

Després de presentar-se com a pilot oficial de la marca bolonyesa el 28 de gener a la Carpa Sant Cu­gat, Xaus va començar la.pretem-porada, que, segons el pilot, "ha

anat del tot bé i he tingut temps més que suficient per adaptar-me a la motocicleta i també al circuit de Phillip Island". Rubén Xaus, que s'ha entrenat al CAR de Sant Cugat i a Itàlia, considera el cir­cuit australià com un circuit "rà­pid on pràcticament no tens des­cans". El santeugatenc, que hi haurà de completar un total de 25 voltes, espera "treure el màxim de punts possible". De fet, el pilot local té molt clar que haurà de ser molt regular per endur-se final­ment el campionat. "Començar bé és important, però fer-ho bé a totes les curses encara ho és més".

Onze curses, en total

Els onze grans premis del mun­dial són: Phillip Island, el 23 d'a­bril, Sugo, el 30 d'abril, Donington, el 14 de maig, Monsa, el 21 de maig, Hockenheim, el 4 de juny, Misano, el 18 de juny, València, el 25 juny, Brands Hatth, el 6 d'a­gost, Assen, el 3 de setembre,Os-chersleden, el 10 de setembre i Imola, el 15 d'octubre.

F U t b 0

El Sant Cugat guanya a la Lliga quatre mesos després

À.L.

Després que el Sant Cugat P.s-port perdés la categoria la set­mana passada al camp del Sant Andreu, nou equip de Tercera Divisió, diumenge passat l'equip vermell-i-negre va guanyar l'I­gualada per un contundent 4 gols a 1. Aquest triomf, que arriba ja massa tard perquè l'equip ha bai­xat a regional preferent quan fal­taven sis jornades perquè acabés el campionat, ha suposat la victò­ria més contundent dels de Hans Schonhofer a la Lliga. El conjunt vermell-i-negre no guanyava un enfrontament des del 6 de gener passat, quan es va imposar al camp del Ripollet. Des de lla­vors, tan sols havia sumat un punt: a casa amb el Vilassar de Mar. La victòria amb l'Igualada ha suposat el segon triomf del campionat a casa, després de su­perar també el Manresa. La pro­pera jornada serà el dia 30, quan el Sant Cugat jugarà a Manresa.

| Ràdio Sant Cugat Aiitnr.uaat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 44 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21

PH S A N T CUGAT (fem.) Caria Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 20 Mònica Vidal 18

HOQUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 22 Gina Abelló 16 Luci López 13

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre 13 Ricki Ruiz 11

Borja Campos 11 CharliPatllé 11

FUTBOL SALA

WINTERTHUR SANT CUGAT Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Josep Gonzàlez 15 Javi López 14

OLIMPYC F L O R E S T A Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13 José Luis Sànchez 13

M A S J A N E R ( f e m ) Elisabet Escrivà 33 Cristina Garcia 30 Maite Gómez 20

HANQBQL UE SANT CUGAT Armand Mora 26 Albert Rovira 24 Juanjo Gonzàlez 24 Eloi Safont 24 Pere Antich 11

BÀSQUET

UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28

UE SANT CUGAT (f< :m.) Marta Puig 41 Mabel Méndez 21 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12 Júlia Villar 12

FUTBOL S A N T CUGAT Francesc Bayo 38 Nando Zamora 29 Joan Coleu 18

PB S A N T CUGAT (fem.) Laura Gallego 37 Laura Martín 30 Mònica Martínez 27

CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

Page 29: Diari de Sant Cugat 333

ELS íCAtYFOfVS Dijous, 20 d'abril del 1000 29

RESERVES:

93 674 86 61

Page 30: Diari de Sant Cugat 333

30 Esports ELS / Q V V r t f f t S Dijous, 20 d'abril del 2000

i & m m-'mwr-w * m m: mmm

FUTBOL

1a Catalana Sant Cugat-lgualada 4-1

2a Regional I ,a Farga-Sabadell 2-1

3a Regional I )epuradores-Júnior 4-6 Mira-sol descansa

2a Div. Juvenil Sant (!ugat-( -an Boada 2-4 Joan XXlll-jrmior 1-5

la Div. Cadet Júnior-( j n Rull 4-2

2a Div. Cadet Sant (àjgar-( estellat 1-1 Industrial-Sant Cugat 0-2

llbidabo-Mira-sol 5-3

Preferent Infantil Collblanch-Sant Cugat 4-1

2a Div. Infantil Ripollct-Sant (lugat 0-5 Jabaojúnior 4-í) Mira-sol descansa

1a Div. Aleví Sant (aigat-Sabadell 1-2 K. Cerdanyola-Sant Cugat 1-3

2a Div. Aleví Sabadell-Júnior 0-2

Prebenjamí Roureda-St. Cugat 0-6 Sant ( iugat-Oan l-'atjó 9-0 Sant Cugat-Rubí 2-1

Benjamí Badia-St. Cugat 1-2 Sant Cugat-Oan Rull 9-0

2a Div. Femení l'B .St. (:tiKit-.\lolin.s de Rei 6-0

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» Olimpyc l·loresta-CN Sabadell 3-5 Winterthur Sant Cugat descansa

1a Divisió La Marina-Ohcss 4-H

1a Divisió femení Mas Janer-Castellder'els ajornat

2a Divisió «A» Olimpyc l·loresta-( )an Setta I-4

2a Divisió fem. «B» Les Planes-W. Sant Cugat 2-2 Martorelles-Mds Janct 3-0

Femení base Vallirana-W. Sant Cugat 6-1

2a Div. Juvenil Olimpyc-CN Sabadell I-5 Winterthur Sant Cugat descansa

3a Divisió Salesians G.-Mas Janer 8-3

Cadet Olimpyc Florcsta-C.\ Sabadell . . .5-5 Winterthur Sant Cugat descansa

Infantil Olimpyc Floresta-Martorell 4-6

Aleví Olimpyc I·'loresta-l·'.sparreguera . .1-7

BÀSQUET

1a Catalana l'K Sant Cugat-CN Terrassa 61-48

2a Catalana femení Construccions-l'E Sant Cugat 57-36

3a Catalana «B» Imma-Sant Cugat «B» 57-49 l ' E St. Cugat -B»-St. Medir . . . .76-82 St. Ramon N.-St. Cugat «A» 67-47

Júnior masculí

l "E S't. Cugat-Salle Condal 73-72

Júnior femení L'E Sant Cugat-CESC 56-48

Cadet masculí UE St. Cugat «A-·-Cerdanyola 61-66

Cadet femení l 'E St. Cugat-Sant Joan 30-62

HANDBOL

1a Divisió Nacional Bordils-UK Sant Cugat 24-22

1a Cat. Juv. masculí Granollers At. -VE St. Cugat 23-18

2a Cat. Cadet l 'E Sant Cugat descansa

HOQUEI PATINS

1a Catalana PH St. Cugat-Oeniol el Pla 4-3

Fèmines PH Sant Cugat-Navarcles 9-0

Júnior P H S t . Cugat «H-Manl leu U- l

Aleví PH Sant Cugat descansa

Benjamí <Camp. Catalunya)

Mataró-PH Sant Cugat «A- 2-2

Prebenjamí PH Sant Cugat «B» descansa PH Sant Cugat <>C» descansa

HOQUEI HEBBM

Div. d'Honor femení San Pablo Valdelu/.-Júnior

ESQUAIX

1a Categoria Via Sport- Sant Cugat <• A» 0-1

2a Categoria Sant Cugat «A—MediterTània 2-1

3a Categoria Vic-Sant Cugat «B» 0-4

Veterans Badalona-Sant Cugat «A» 0-3

g $ p Oi:R;i:T W E 5 C ^ M f c l A W

A G S N D A

BÀSQUET

Infantil femení Agora-Cul. Tecnos(ds) (lastellbisbal-l !E Sant Cugat (ds)

Aleví masculí Pins Yallès-Sjnt Jordi "A" (ds) Santa Isabcl-Rcgina Carmeli (ds) Joan Maragall-Pureza de Maria (ds) Pla Farreras-Pure/J de Maria (ds)

Aleví femení 13 .00 Avenç-Col. Carme (ds)

Benjamí Pins del Vallès-M. Rubí (ds)

FUTBOL A-7

Femení iW.30Jimior-Cav.ill Bernat (ds) 0 9 . 0 0 Ramon Lliircnv-Àgora (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 KK Foiró « B - L e s Fonts «B» (ds) 0 9 . 0 0 Esc. Pia « A - E E Foiró -A» (ds) 10 .30 La Farga-Schola «A» (ds) 13 .00 Mira-sol-Viladecavalls (ds) Avenç (descansa)

Prebenjamí 10 .00 Rubí «B-Àgora «D- (ds)

10 .00 Sp. Rubí-Sant cugat «B» (ds) 11.00 Can Jofresa «B- -St. Cugat «A» (ds) 0 9 . 3 0 Júnior-Sant Llorenç (ds) 13 .00 Àgora «B-Bisbat d'Kgara (ds) 1 2 . 0 0 Àgora «C»-Can Trias (ds)

FUTBOL a-n

Infantil 0 9 . 0 0 Sabadell-Àgora (ds) 11 .30 KK Foiró-Escola Pia (ds)

FUTBOL SALA

Infantil RubíNorte-Aveny (ds) Thau-Col. Balmes (els)

Aleví 13.00 Ferran Clua-Rubí Norte (ds) 11.00 Santa Isabcl-Joan Maragall(ds) 12.00 Eumpa-Montserrat ids) 10.00 Balmes-llRKl.es Planes (ds) 10.00 Rubí N. «B-I.icco Politècnic (ds) 11.00 Joan Maragall-Pau Casals (ds)

HANDBOL

Infantil Col. Carme «A—Arnau Cadell (ds) Centre Obert fm-Col. Viaró (ds)

11.00 M. Rubí-Leonardo da Vmci (ds) 11.00 Viaró-Rubí (ds) 12.00 Ramon i Cajal fm-Ct. Obert fm (ds)

Aleví Pau Casals-Viaró (ds) La Kloresta-Torre de la Llebre (ds)

mm-M M:&mmmm

BÀSQUET

Infantil masculí Sant Jordi-Àgora 2-0 Avenç descansa

Infantil femení VE Sant Cugat-Escola Pia 2-0 Avenç-16 Setembre 53-12

Aleví masculí Ferran Clua-Avenç 21-68 Sant Jordi «B»-Joan Maragall 0-2 Centre Obert-Pla Farreras 26-22 Pureza de María-Catalunya 36-47 Pins Vallès-Sant Jordi «A» ajornat Santa Isabel-Regina Carmeli . . ajornat

Aleví femení Cultura Pràctica-Avenç 2-0

Benjamí Pins del Vallès-Verdaguer 2-0

Sant Jordi • A»-Ferran Clua 34-47 Pla Farreras-Avenç 20-24 La Floresta-Santa Isabel 0-0 Collserola-Sant Jordi «B» 14-41 Regina Carmeli-Joan Maragall . . .33-22 Agora-Catalunya «A» 0-2 Pins del Vallès-M. Rubí ajornat

FUTBOL SALA

Cadet Leonardo da Vinci-Epic Casino . . . .7-5

Juvenil IKS Angcleta Ferrer-EI Bullidor . . .3-2 Frankfurt Aleman-AV Pinar 2-8

Aleví Joan Maragall-Rubí Norte «A» 5-7 Ferran Clua-Montserrat 6-6 Liceo Politècnic-Les Planes 1-5 Balmes-Pau Casals 1-1 Rubí Norte «B—Joan Europa ajornat

HANDBOL

Infantil Leonardo da Vinci-Rubí «A» 37-22 Col. Carme «A—Arnau Cadell . . . ajornat

Centre Obert fm-Viaró ajornat

Benjamí Joan Maragall-Santa Isabel «B» 0-8 Catalunya «A—Joan Maragall «A» . . .4-4 Avenç-Ferran Clua «A» 1-7 Torre Llebre-Santa Isabel -A» 5-3 Ferran Clua «B»-Cijtalunya «B» 8-0

Aleví Avenç «B—Avenç «C» 2-6 Ferran Clua «B—Pau Casals «A» 8-0 Avenç «A—Verdaguer «A» 8-0 Montsessori-Joan Maragall 8-0 Collserola-Verdaguer «B» 8-0 Ferran Clua «A»-Catalunya ajornat Pau Casals «B»-Viaró ajornat La Floresta-Torre Llebre ajornat

VOLEIBOL

Infantil femení Rubí « A - E I Pinar 2-0 Avenç-Col. Martí 0-2 Àgora-CN Sabadell «B» 0-2

Aleví Joan Maragall «A—Pla Farreras . . . .2-0 Ferran Clua «A»-Joan Maragall «A- .. .0-2 El Pinar-La Floresta 2-0 Ferran Clua «B— Joan Maragall -B- .. .0-2

s^^^jgi:[gg j-jjjijs^ E Í1^ 11^^ - ' - ^ ijpjfe^üs^Jaiiifeggi ^ 'ÏÏÍÉSE-^^='' -' jjjSiy -:; D E M A N D I S

C O M E R C I A L E S

• Carnet (ituotiduciï • Vehiauoptopio

• lnaiipotaaon ínmeihata >r orsrcE • Alta Seguridad Sona]

• Sueldo fito • t omisiones • Superables las iOO 000

Tel. 93 674 83 33

Rubí

Granífl-Ponaderio junto a instituto

93 S99 02 55

L A J I J O N E N C A

t i c 1,1 V '"• . I r ' t f ' < , , ' l I I •

Villa, 1 * Xerrít:. 30 Major, 29

Tel. 93 675 25 86

PEPE ASENSIO

&alUdeiaÍa

t •• # / * i * i

W i n CUe, 14 / 93 675 49 37

4MMMM M M H H M tt MMMM WHMMfe

Í A T E L I E R BLAU» * «

L· marcs i • 3MMMMM « «MMKK K M M U w J

Av. Torreblanca, 2 93 589 19 31

Page 31: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CÀIY1WS Dijous, 20 d'abril del 2000 Esports 31

Primera Catalana

Masnou-Peralada 2-0

Castelldefels-Gramenet . . . .3-1

P. Mafumet-Andorra 0-5

Granollers-Sant Andreu . . . 1 - 0

Sant Cugat-Igualada 4-1

Palafrugell-Manresa 2-0

Júpiter-Cerdanyola 2-2

Prat-Ripollet 2-0

Vilassar-Vilafranca 3-2

Valls-Santboià suspès

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt*

S.im Andreu .'\' 11 6 5 62 2X 72

l·ip'tcr

\ ll.lss.ir

l'alalrtiüell

Ripollet

(iramcncr

IVraUla

Ccrdamola

Santboij

Vilafranca

Masnou

I' Mafumet

l'rar

IS d

1() 6 1(1

40 60

51 54

51 51

\2 I.!

Vi I 5

12

5 14 4.1

l. 12 5X

X III 4« 47 511

4 14 65 45 49

41 54 49

4 14 45 45 49

(. 14 55 59 45

5 15 511 1,1 44

lli

Manresa 55 12 6 15 41) 45 42

( jstelldctcls 5 i 9 15 11 4H 49 411

Andorra 52 11 5 | i , 55 55 5X

Cranollers 55 III 7 16 44 65 57

Valls 52 9 5 IS 45 M 52

leiulada 55 9 5 19 51 l>5 52

Sani <'upa 3 3 5 + 2 1 31 7 3 19

La propera (30 d'abril): Gramenet-Perelada: Andorra-( Castelldefels; Sant Andreu-Pobla Mafumet; lj>ualada-Gra-nollers; Manresa-Sant Cugat; Sanrboià-Pa-lafrugcll; Cerdanvola-Valls; Ripollet-Júpiter; \4lafranca-Prat; Vilassar-Masnou.

Segona Regional

G R U P 5

Joan XXIII-Lumen 1-2

Mil·Ienari-La Romànica . . . .2-2

La Farga-Sabadell 2-1

Ripollet-Barberà 1-2

Tibidabo-Badia 2-1

25 Setembre-Caldes 1-0

La Planada-Can Rull 3-2

Llanó-Can Rull 0-1

E. Cerdanvola-Maurina . . . .6-0

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts

Joventut 25 2X IS 5 7 hi 45 57

K C e r d a n w J a 2 9 17 4 S 62 44 5.5

Mbidabo 29 16 6 7 72 4X 54

B.irix.r.i 29 17 1 II % 50 .52

l~i Planada 2S 15 4 9 5X 55 49

Maurma 2') 15 7 9 59 51 46

Lal'ai-uu 2 9 13 6 10 7 5 72 IS

Can Rull 29 II 7 11 51 56 40

Caldes 29 11 5 1.5 57 44 5H

Sabadell 2') 1(1 7 12 55 57 57

Badia 29 10 7 12 65 f,5 57

L u m e n 2X II 5 14 41 50 56

Llanó 29 10 14 46 55 5.5

Joan XXIII 2X 9

Ripollet 2X 9

Castellar 29 9 1(,

2 47

4 54

54

57 54

45 52

74 51

l.iRomimv.i 2X X 5 15 52

Mil·lenari 29 6 4 19 49

La propera (30 d'abril): La Romànica-Lumen; Sabadell-Mil-lenari; Barberà-La Far»a; Badia-Ripollet: Caldes-Tibidabo; Can Rull-Joventut 25; Castellar-La Planada; Maurina-Llanó; E. Cerdanyola-Joan XXIII.

Tercera Regional

G R U P 14

Equip PJ PG PE

Si. Andreu 24 19 I

Can Fatjó 25 IS 4

Rubí 26 IS .i

Mira—.l A. 2 5 UI O

Júnior 25 16 1

Sanl 'edr , , 25 15 4

San l .orcivo 27 15 5

Montserrat 24 14 5

Csan lloada 25 15

Depuradores 25 1(1

L c s l o n t s 2(, 9 5

R. Llorens 25 (i 2

CanuAcïl 24 4 5

l'ItM. I ,«»! .1(1 I 0

l ' N u e u , 26 2 5

Sant Ollir/c 24 1 2

GF

95

9 1

9 9

7b

102

59

56

44

2B

.54

57

St

52

49

4X

112

nu

i n

121

112

La propera (30 d'abril): Montserrat-Júnion Camí Vell-Rubí; Sant An-dreu-Ramon Llorens; Sant Quirze-Cn Bo­ada; Castellbisbal-Pueblo Nuévo; PB Sant Cugat-San Lorenzo; Mira-sol Adesa-Les Fonts; Can Fatjó-Matadeperenc; San Pe­dró-Depuradores.

Primera Cata lana

G R U P 2

Sant Pere-Andorra . . . .88-66

Les C o r t s - C N Sabadell .79-84

Lleida-Caldes 75-68

Sf. Terrassa-Grup Barna79-60

Rubí -U. Cerdanyola . . .77-67

Sedís M.-Ripollet 83-73

U E St. Cugat-CN Terrassa 61-48

Sant Medir-Sant Jordi . .65-54

Sant Jordi -CN Terrassa 74-63

Equip PJ PG PP PF PC P u n t .

Sant l ' c rc 28 22 6 2IS4 1984 .50

CrupBarna In 19 9 2061 1XX5 47

Andorra 1H 19 9 2075 1X95 47

I R S t . Cupil 2 8 18 10 2 I 3 S 1 9 8 2 16

St. lerrassa 27 IX 9 1919 172.1 45

C N Terrassa 2X 1.5 1.5 1772 1769 45

S e d í s M . »X 15 15 2051 19X1 4,5

Rubí 2« 14 14 20X2 2095 42

C N Sabadell 2X 12 16 19X6 195X 411

I . Cerdanyola 2X 12 16 1X61 2002 4(1

l -csCorts 2X 12 16 194X 1971 40

Caldes 2X II 17 1726 1X66 59

Ripollet 2X II 17 201X 210S 59

San tMedi r 27 11 16 1X55 1956 5X

Lleida 2X 10 IX 191)5 1X95 5X

Sara Jordi 2B 4 24 1497 2005 52

La propera (30 d'abril): CN Terrassa-Sedís Mausa; Ripollet-Rubí; l í. Cerdanyola-Sf. Terrassa; Grup Barna-

Lleida; Caldes-Les Corts; CN Sabadell-SantPere; Andorra-Sant Medir; l'E Sant Cugat-Sant Jordi.

Segona Catalana

G R U P 1 F e m e n í

APB-Sant Nicolau 49-47

Construccions-IJE St Cugat .57-36

Josep Tous-Vilanova 77-53

Martorell-Bellsport 77-46

Olesa-Sant Martí 50-45

Viladecans « A - C E S B . . .65-59

L'Hospitalet-Santpedor .ajornat

St Gervasi-Viladecans ><B" .ajornat

Equip P PG P P PF P C Punta

Olesa 27 22 5 1727 1467 49

L'Hospitalet 26 22 4 1607 I25i 4x

Josep Imis 27 19 S 1521 1407 46

Santpedor 26 16 10 1217 1041 42

Conslrueuuns 26 10 II) 1596 159X 42

Vilanova 27 14 15 1452 I4(,9 41

Yiladce-ans.A- 27 14 l i 1457 1420

.M'B 27 l i 14 1229 1516

CKSIt 27 15 14 154X 1526

Hellsimn 26 15 15 1212 1244

Sant Muní 27 II 16 1520 I4III

SantN'ieolau 27 II 16 1525 1552

Viladecans - B - 26 12 14 1501 1556

Martorell 27 9 IX I.W4 1554

l E S i . C u p l 2 7 3 2 1 1 2 1 1 1 6 2 6 3 0

SamCe tvas i 24 4 2(1 971 1279 2X

41

La propera (30 d'abril): CESB-OIesa; Sant Martí-Sant Gervasi; N'iladecans «B»-L'Hospitalcc;Santpcdor-Martorell; Bellsport-Josep Tous; Vilano-va-Construccions; UE Sant (^ugat-Sant Nicolau; Viladecans «A»-APB.

Primera Nacional

G R U P C

Sarrià de Ter-Sant Quirze .32-25

GEiEG-Castelló 25-21

Bordils-UE Sant Cugat . . .24-22

Les Corts-La Roca 27-26

Tres de Mayo-Laminados .30-21

Sant Esteve-Gavà 40-25

València-Cardedeu 19-22

Equip PJ PG

l . a R o e a 26 17

Les Curts 26 16

Sarrià de ler 26 16

Laminados 26 14

T r e s M a y o 26 15

Cas te l ló 26 12

Sant K s t e \ e 26 15

CKiKC; 26 I I

Valentia

Bordils

C.j·.i,

l F. Si .Cigi«l 2 6 8

Sant CJtnr/.e 26 6

C a r d e d e u 26 4

26 11

26 9

26 X

PE PP GF

4 6 697

4 s 755

6 7 6X2

6 X 654

1 12 6X2

700

612

610

657

681)

627

65S

645

697

661

5X5

6XK

71X

65,1

654

6.55

747

7UX

694

59

57

56

52

52

50

27

24

24

25

20

17

FUTBOL SAU

Primera Nacional A

G R U P 5

Alfa 5-Manresa 7-1

La Almunia-Sfcoris 3-5

Indústries G.-Èpk Casino . . .4-5

Olimpyc F . -CN Sabadell . . . .3-5

Corbera-La Murga 6-2

Hospitalet-P. Andorra 9-4

Rubí-Montserrat 2-6

Tallers descansa

Equip

•Ml'j 5

Sientis

Kpic Cas ino

La Almtiniü

PJ PG PE PP GF GC Punts

25 20 5 2 165 69 65

24 17 4 5 115 64 55

24 17 4 5 120 75 55

25 12 5 10 95 XX 59

Olií imu> • K. 2 4 12 2 10 8 7 « 7 :<H

Curlvcra

La \ l u r»a 24

1*. Andorra 2rr

Tallers 24

Manresa 24

Indústr ies ( i . 24

Montserrat 25

C N Sabadell 24

Hospi ta le t 24

Rubí 24

24 10 4 10 X7 7s

24 9 5 10 112 l i s

l i

X 5 15

s 5 15

7 6 12

5 15 lllll 112

5 15 66 119

La propera (29 d'abril): Manresa-La Almúnia; Sícoris-lndústrics Garcia; Èpic Casino-Olimpyc Floresta; CN Sabadell-Corbera; La Murga-Hospi-talet; P. Aiidorra-Rubí; Montserrat-'Pallers.

Primera Nacional A

G R U P 6

Babar Català-Barcelona . . . .3-1

Vilassar-Monsant 5-5

Gràcia-LIopart 3 3-5

Manacor-Elèc. Ciem 7-4

Calvià-Maxon 9-5

C N Caldes-La Unión 1-2

Sant Andreu-L'Esclop 5-1

Winterthur Sant Cugat .descansa

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts

La In i . ïn 25 19 | 5 95 65 5X

Vilassar 25 17 4 4 156 XI 55

Manacor 24 17 5 4 122 72 54

BabarCatalà 25 12 5 X 96 92 41

W. Si. CUIOU 2 4 13 1 10 1 3 2 1 2 4 l o

Barcelona 24 12 .' II) 116 9.5 5X

Klec .Ciem 24 12 2 1(1 l o s 92 5S

Cabia 24 1(1 4 10 117 125 54

L'Lsclup 25 10 1 14 105 119 51

Montsant 25 X 4 11 95 95 2X

Llopart .! 24 x | 15 'Al 104 25

C N Caldes 24 7 4 15 110 124 25

Cràcia 24 X I 15 10X 150 2.5

Maxon 25 4 5 14 91 144 17

Sant Andreu 24 4 2 IX X6 129 14

La propera (29 d'abril): Babar Català (descansa); Barcelona-Vilas­sar; Montsant-Gràcia; Llopart .VManacor; Elec. Ciem-Calvià; Maxon-CN Caldes; La Unión-Sant Andreu; L'Esclop-W. Sanr Cugat.

wwmmm Primera Catalana

G R U P A

Cornel là-Vendrel l 3-2

L'Espluga-Vilafranca . . . .3-8

Vilanova-Calafell 0-0

R e u s Dep.-Hospitalet . . . .0-0

C P Monjos-Vila-seca . . . .4-3

Martinenc-Juneda 4-4

P H St. Cugat-Geniol el Pla .4-3

Mollerussa-Ina St. Just . . .1-1

Equip PJ PG

R e u s D e p . 25 22

C l ' Monjos 26 19

l'H St. I ,mat 2 6 17

PE PP GF GC Punta

\ ilalranca

Juneda

Mollerussa

InaS t , Just

\ ila-sesa

Hospitalet

Mart inene

Cornellà

\eni l rel l

l.'Ksplusra

( í emo le l l ' l a

Calafell

\ i l a n o \ a

26 17

26 17

26 15

26 I I

26 12

66

79

9 1

15

III

l i

15

16

146

14(1

1 3 3

125

115 X2 55

105 XX 29

X5 76 26

96 m 25

156

106

125

175

La propera (30 d'abril): Ina Sant Just-Comellà; Vendrell-L'Ksplu-ga: Vllat'ranca-\ilanova;Calafell-Rcus Dcp.; Hospitalet-<.'l'Monjos; VIla-seca-Martinenc: Juneda-PH Sant CuRat; Cíeniol el Pla-Mo­llerussa.

;:;vHííJQllTO:;:(iffi

Divisió d'Honor

Femení

San Pablo ValdeluznJúnior . .2-0

l Iniv. Sevilla-R. Sociedad . . .1-2

Club de Campo-Polo 2-0

Club Egara-Sardinero 1-1

A t Terrassa-CD Terrassa . .0-9

Equip PJ PG PE PP GF GC Punta

C l ) lerrassa 15 12

SI'V 51 15 II

R. Sociedad 1 i >.

Satdinen, 15 (

CluliCanipo 15 =

l Iniv Sevilla 15

Club Keara 15 ;

l'nio l i 5

\t. lètrassa 15 5

Júnior 13 2

20 1(1 16

14 15 12

15 211

17 55

16 55

7 44

9 32

La propera (30 d'abril): R. Sociedad-jr'inior. Polo-Univ. Sevilla; Sar-dinero-Club de Campo; Terrassa-Club Ega-ra; At. 'lerrassa-San Pablo Valdcluz 51.

mmmw^

Primera Catalana

F A S E D ' A S C E N S

Equip PJ PC PP SG SP Punta

<:V Sani CnaBl 2 2 0 6 1 4

Llars M u n d c t 2 1 1 4 5 5

Badia 2 1 1 5 5 5

Olot - B - 2 0 2 0 6 2

La propera (7 de maig): Olot «B»-Llars MundeK CV Sant Cugat-Badia.

Page 32: Diari de Sant Cugat 333

HS4CANTOVS

M ^\ • — Espectacles

Cultura 32 Dijous, 20 d'abrildel2000

Pintura

L'art català es mostra al món Compte enrere pera la XII Biennal d'Art Contemporani, apostant per la tecnologia

El 1977, realitzar una itinerant d'art català

era, segons el galerísta Josep Canals, "un

acte d'afirmació nacional". Ara, quan han

passat només 23 anys, trobar-se pròxim a

inaugurar l'edició número dotze és per al

santcugatenc "una oportunitat de mos­

trar al món" l'art que realitza "un dels paï­

sos amb un nivell de creativitat més alt

del món". És per això que la Biennal que

s'innaugura enguany fa una important

aposta per les noves tecnologies de la in­

formació. Un dels actes centrals de la iti­

nerant, la inauguració, que, com és ja tra­

dicional, es durà a terme als Claustres

del Reial Monestir de Sant Cugat, podrà

ser vist a tot el món a través d'Internet

mitjançant un sistema de videoconferèn-

cia. La inauguració de la mostra, a la que

asistiran alcaldes de diferents localitats

catalanes, així com també representants

de la Generalitat i de la Diputació de Bar­

celona, donarà el tret de sortida a una

mostra que recollirà treballs de 34 artsi-

tes catalans, en representació del més

nou i el més consolidat de l'art contem­

porani català. L'itinerant recorrerà un to­

tal de 16 ciutats de Catalunya, incloent-

hi també l'andorrana Encamp. Segons el

promor de la iniciativa, Josep Canals, la

Biennal reflexa "la vitalitat que té a co­

marques la iniciativa privada i la societat

civil en general".

T O M MONTKNECJRO

- Sant Cugat -

Kl p r o p e r do t / . e de m a i g tindrà lloc Tacte d ' inaugura­ció de la XII Biennal Mostra d 'Art C o n t e m p o r a n i Ca ta là 2000 als Claustres del Mones­tir de Sant Cugat. L'exposició it inerant iniciarà amb aquest acte un recorregut per diverses ciutats catalanes i andorranes que finalitzarà a finals de l'any 2001, oferint un extens pano­rama de l 'art c o n t e m p o r a n i que s'està realitzant al Princi­pat ac tua lment i durant l 'úl­tim quart de segle. La mostra, organitzada per la Galeria Ca­nals de Sant Cugat, és un dels aconte ixements de més difu­sió exterior del municipi, i està dedicada enguany a fer una re­visió històrica del paper i del significat de les edicions an­teriors, així com

de l'art de la democràcia", se­gons Canals.

Lús de les noves tecnologies en la difusió i en l 'accés als continguts de la mostra és una de les novetats més importants de l'edició del 2000 i 2001. De fet, la Biennal ha apostat for­t a m e n t per les poss ib i l i t a t s dels nous mitjans edi tant un extens catàleg oficial en for­mat de C d - R o m - a més del tradicional en pape r - que su­posa una novetat a nivell es­tatal, pel fet de presentar en format electrònic l'art d'artis­tes joves, Cd-Rom que recull la història de la Biennal amb a b u n d a n t d o c u m e n t a c i ó es­crita i audiovisual. La inicia­tiva compta t amb é amb una pàgina a In ternet , tot i que la novetat d 'aquesta edició està en la retransmissió per mitjà d 'una webcam de la cer imò­

nia d ' inaugura-

t a m b é a h o m e - 'Sant Cugat es mostra CÍÓ de ia mos-natiar als col·la- / • > • /> v t ra , f i n a n ç a d a boradors i artis- dl T/lOtl €S l tXOgin p e r Airtel com a

t e s q u e h i h a n d'una mostra que es participat al llarg . v

podrà seguir per videoconferència

de més de dues dècades.

S e g o n s el d i ­r e c t o r de la B i e n n a l , J o s e p Canals , hi ha un canvi gene-racional entre "la primera gent que exposava a la biennal, que volia trencar amb l'art conser­vador del franquisme i intro­duir les grans corrents plàsti­ques del moment a Europa", i l'art actual, "sovint procedent d 'aquel ls mateixos ar t i s tes" , però que "persegueix més di­r e c t a m e n t la t r a n s g r e s s i ó i l'anàlisi de les formes perso­nals d 'express ió" . És per això

nou patrocina­dor. Aques t in terès pels nous mit­j a n s es v e u r à

I reflexat defini­t ivament a l 'e­

d ic ió q u e farà c o m p l i r a la mostra el quart de segle, l 'e­dició del 2002, que serà, se­gons el promotor de la inicia­tiva, "la Biennal de les noves t ecnolog ies" . Vídeo, instala-cions, ciber-art, imatge electrò­nica..., tots fets de provocació plàstica a través de les noves tecnologies , apareixeran per pr imera vegada a la Biennal en aquesta propera edició. La inauguració de la XII Biennal,

EAjurat de l'edició número dotze de la Biennald'\rt Contemporani el tomposen jurats de totes les edicions anteriors E: X. I..

que la mostra número dotze que tindrà com a convidats a ha volgut ser el "reflex fidel l ' a l ca lde L l u í s R e c o d e r , al

Conseller de Cultura de la Ge­nerali tat de Catalunya, Jordi Vilajoana, així com a r e p r e ­sen tan t s t a m b é de di ferents municipis i de la Diputació de Barcelona, donarà especial re­llevància al fet que, segons Jo­sep Canals, "Catalunya és una po tènc ia artística m u n d i a l " , doncs tot i que "ara no tenim els grans mestres que vam te­nir, ha aparegut una generació nova que fa 25 anys comença­va a d e s p u n t a r i que actual­ment són autèntics puntals en el panorama in te rnac iona l " .

La difusió de l ' i t inerant no ha estat, però, únicament in­ternacional. Una intensa cam­panya de publici ta t , t i tulada "El 12 de maig Sant Cugat es M O S T R A r à al m ó n " o m p l e durant els darrers dies els di­ferents espais publicitaris del municipi i de la comarca, Tot plegat, segons Canals, per tal de "difondre l 'esperit huma­nista dels nous t emps" .

Tal i com recorda el galeris-ta santcugatenc, la Biennal "va

c o m e n ç a r en un m o m e n t històric en què en aquest país no ten íem llibertat, amb l'úl­tim alcalde de la ciutat desig­nat a dit per la

Andorra, i fins a un total de 16. E n t r e els ar t is tes que hi part icipen es t roben els sant-c u g a t e n c s C a r m e n Anzano ,

Sergi Barnils i Jo-

a r r i b a t - f i n s a ra - a un con-

dictadura, i ha EngUanj lü Biennal sep Grau-Garriga. /- • • , E l j u r a t , p e r la

fa una revissio seva. banda, t e x t soc i a l i hlStÒfica de 23 anys c o m p t a r à a m b —-'--'•- — ' - personalitats des­

t acades del món d e l ' a r t , c o m el crític de El Perió-

- o , dico de Cata lun-^"' ya , J o s e p M a r i a

Cadena , el degà de la facultat

d'innovadores aportacions plàstiques

a r t í s t i c m o l t encoratjador i c o r d i a l " . É s per això q u e Canals defen­sa la m o s t r a privada com "un dels pilars fo­namenta l s sobre els que s'a-guenten moltes iniciatives cul­turals a Catal lunya". Amb tot, el director de la Biennal agra­eix a les administracions "d 'un i altre color", " l ' important su­port" que donen a la iniciati­va. 34 artistes han estat selec­c iona t s per pa r t i c ipa r en la mostra, que recorrerà diverses ciutats catalanes, incloent-hi les capitals de província i lo­calitats com Reus, Tortosa, Te­rrassa o el comú d 'Encamp, a

de Belles Arts^Ie Barcelona, Pere Falcó, o els pintors Jau­me Muxart i Mercè Diogène, entre molts d 'altres.

Segons Canals, amb iniciati­ves com la que t indrà lloc el proper dia 12 és possible "do­nar fe de que som ciutadans q u e h e m passat per un mo­m e n t m o l t i m p o r t a n t d e la història de l'art, com és el se­gle XX, i de la voluntat de do­nar-nos a conèixer universal­men t" .

Page 33: Diari de Sant Cugat 333

ELSf CAIYTONS Dijous. 20d'abril' del 2000 Cultura 33

E x p o s i c i o n s Imatge

La diversitat de l 'art català en una Col·lectiva de Primavera

LEspai Ribas exposa des d'ahir obres de pintors reconeguts

T O M MON TKNKCÍRO

-Sant Cugat -

1,'Kspai Lluís Ribas va inaugu­rar ahir Col·lectiva de Primavera, la ja tradicional exposició que or­ganitza cada any l'espai santeu-gatenc. Kn aquesta ocasió, la sala proposa una trentena d'obres de pintors espanyols que adopten diverses visions i tècniques pictò­riques. amb dos únics punts en comú, segons Ribas: ser artistes de "reconeguda valia i de quali­tat" i ser exponents de "pintura fi­gurativa". Abelló, Cruaíias. Cu­rós, Eva Lleida, Lau ren t i no Martí, Andreu Martró, Daniel Merino. Poveda, Rollan. Sarque-11a. Vila-Canellas i Vives Fierro són només alguns dels artistes que es veuen representats en aquesta col·lectiva, la major part dels quals provenen del mateix fons d'art de la galeria, i que fan incursions tant en oli com en tèc­nica mixta i en aquarel·la. Hi ha, però, una única incursió en l'abs­tracció, que ve representada per Pilar Marçà, amb dues escultu­res sobre fusta "amb molta estè-

Zoom Centre de la Imatge mostra la Gent del Circ de Zambrano

T. M. S.

\Mló. ( nunnis, Martíl hierro són a/^i/ih cltk m1i\tes que omplen In «il/i I: V /..

tica", per Ribas, així com també una representant de la pintura més jove, Eva Lleida. Entre les obres més destacables es troben dues interessants notes de Josep Maria Vilà-Canellas, així com també dos nus de Rollan, d'una època en què conreava els grisos i violats, diverses peces de.Mar­

tró i algunes obres molt recents del sud d'Itàlia de Vives Eierro, entre moltes altres. Segons Ri­bas, aquest conjunt de pintors pot representar molt perfectament, tant en temes com en tècniques, "el panorama actual de la figura­ció" en el nostre context més im­mediat.

"Alegria, tristesa, absència i do­lor". Aquestes quatre paraules re­sumeixen, pel fotògraf Vicente Zambrano, la mirada que ha vol­gut fer pel món del circ. Zoom Centre de la Imatge torna a re­novar l'oferta fotogràfica de la ciu­tat amb la inauguració de la mos­tra resultant d'aquesta mirada, que forma part de la Primavera Fotogràfica del municipi. Cent del ( arc. el nom de l'exposició del fotògraf barceloní, és segons ell, "un projecte dedicat a la gent que viu i treballa en el circ i per al circ".

Segons Zambrano, cl fet que no hi hagi preparació per a la foto­grafia dels personatges de Cient del Circ, és el responsable d'a­conseguir unes instantànies que reflecteixen "l'estat natural del moment reflectit en el rostre" de pallassos, domadors, equilibristes i de tota la gent que fa possible l'espectacle itinerant. El fotògraf, que s'ha especialitzat en la foto­grafia tècnica ée quiròfan, i que exposa obratfonstantment en di-

VicenteJ. '/jimbrano FOTO.X. /..

ferents congeressos mèdics, ha volgut aconseguir que amb aques­ta exposició la gent "conegui mi­llor la gent de circ", que propor­ciona "somriures a canvi de respecte i atenció pel seu treball". Zambrano és responsable del Ta­ller de Fotografia de la Casa de Cultura.

~U~rí i Te de í 0 a t t 0 Calidoscopi musical

Música ORQUESTRA SIMFÒNICA

DE BARCELONA I NACIONAL

DECATALl'NYA Música: Johann Scbasrian Hach,

X*avier Montsalvatge i Dimitri Xostakòvkx.

Solistes: Salvador Martínez., Do­lors Cniralt, Vicent Oliver, David Ballesteros i l rstila Dürschlcr.

Director. Josep Pons Llaci dia: Teatrc-Auditori. 14 d'a­

bril

En la nova visita, l'OBC ens ha dut una mostra variada en el temps i la geografia J c | a m à d'un direc­tor, encara jove, que fa temps ha deixat de ser una promesa per con­vertir-se en un valor reconegut que fa una feina important des de la seva Orquestra del Teatre Lliure i a la Simfònica de Granada, bàsi­cament. El concert va començar

amb el de Brandemburg núm. i en fa major BWV 1047, una compo­sició datada l'any 1721 que Bach escriu a la italiana, en la línia del concerto grossa, i que subtitula Con­cert tivec plusiers instruments, en aquest cas donant prioritat a la flauta, l'oboè, fa trompeta i cl vio­lí, amb interpretacions sòlides dels solistes (especialment remarcable per la seva dificultat Vicent Oli­ver a la trompeta), que Pons va di­rigir molt lleuger, sense encarca­raments, deixant treballar els instrumentistes.

La segona peça era cl Co/icierto del àlbayzin de Moncsalvatge per a clave i orquestra, amb la solista suïssa Ursula Dütschler, que va fer una demostració de virtuosisme al llarg de tot eí concert. El primer temps, con spirito, comença amb una creació de clima per part de les cordes i Yostinctto del cal-vicèmbal, un tema elegíac amb

duos amb el violoncel i trios amb la flauta i l'oboè de gran bellesa tímbrica. Uadagietto amb una presència constant de la solista i percussió, per acabar amb mode-ratu amb aires de xaranga i una magnífica intervenció de contra­baix i violoncel.

La segona part era per a la Sim­fonia núm. J9, op. (>3 de Xostakò­vkx, sens dubte la millor de les seves simfonies, amb una estruç-1 tura propera a l'abstracció, lluny j de les obres estalinistes, plenes de I referències descriptives obligades. \ El primer temps, amb una dura-' da propera a la meitat de l'obra, introdueix el tema principal amb ' la corda i el clarinet fins a un cres­cendo abassegador. L'orquestra, I dirigida per un Pons expressiu que esprimia al màxim tots els recursos; magnífics de la partitura, va ferí una interpretació brillant amb unes intervencions solistes de qualitat. -

ï

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel.

i Fa

x 93

589

43

20

\ft v:::í

l \ M o n t s e r r a t M è fo d e I r e n e u

C a 1 d u c h iS:'5'*'-;g"1|£.'#: r a — • — | * | l l i

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel.

i Fa

x 93

589

43

20

3 ret

emai

l.e

o 1 a Musical

Música • Teatre ; • Dansa ï f I

Ori

ent,

31

0819

0 Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

Tel.

i Fa

x 93

589

43

20

e-m

ail:

cal

duch

íe

Page 34: Diari de Sant Cugat 333

34 Cultura ELS4 GUVTONS Dijous. >0 tf abril del 2000

Des de la història Ln espai de Pere Vivó i Gili

Una Setmana Santa al Monestir. Segles enllà...

Desp leguem la ima­ginació. Només in­v e n t a r e m u n s

quants visitants. Tampoc no és pas massa. Traslladem-nos 250 anys enrere: al 1750! És d iumenge de Rams i imagi­nem-nos, doncs, que un grup de joves barcelonins, s'ha po­sat de camí cap a Sanr Cugat. Volen passar-hi tota la Setma­na Santa. Travessen Sant An­dreu, el Coll de Montcada i, a les envis tes de Cerdanyola , enfilen el camí que voreja la riera. Fn poques hores s'han plantat a l 'Era dels Monjos.

Assegurada l ' e s tança a l'­Hospital, surten a fer un volt. Els impressiona cl gran espai que separa l ' immens monestir de la petita vila. Els expliquen que , allà, ja no hi baten res. El màxim que s'hi fa són les fires de maig i de se tembre . El Portal de la Vila, anomenat també de la Mare de Déu, els convida a traspassar-lo. Aquell

carrer Major té l'encís tic tots els carrers majors dels pobles, amb més pàtina històrica que cap altre. Al capdamunt: Sant Pere, l'església de la vila, amb un petit cementir i al redós i amb petita plaça davant.

"No, la benedicció de Hams no serà aquí" , els diuen amb un cert to melangiós i rci\ in­dicatiu: totes Ics festes im­portants s'han de celebrar al Monestir. Els monjos ho ma­nen!

A l'hora, tota la vila és a la llotgeta amb branques de llo­rer o d'olivera a Ics mans. L'a­bat, un home encara jovenàs, Bonaventura de (ïavolà. pre­sideix amb una gran palma a la mà, els monjos, amb una de molt petita. Feta la benedic­ció, l'abat, amb la gran i bella creu gòtica processional, col­peja tres vegades les portes barrades tic l'església. S'obren de bat a bat i les traspassa, re­cordant l 'entrada del Crist a

Jerusalem. Darrere seu, tot­hom. Ha estat cl que més els ha impressionat de la litúrgia d 'avui. . .

De l'ofici del dijous Sant els ha sorprès -pe rquè no ho ha­vien vist mai en l loc - quan al degà - e l monjo més a n t i c -apropant-se a ta seu abacial, l'abat li ha fet entrega de to­tes les seves claus. Després, tots els monjos han fet el ma­teix, posant les seves a mans de l 'abat. Ges t , que acabarà en els Capítols Pasquals quan faran el desapropi: lliurament de tots els càrrecs interns, per d e s p r é s red i s t r ibu i r - los de nou. En el cadirat més baix del cor hi eren presents cl bat­lle, els regidors o síndics i els obrers de Sant Pere,

La missa del d iumenge de Pasqua ha estat solemníssima, el gran orgue ha tornat a res­sonar amb tota la seva força. A la tarda, resades les vespres, en processó, han baixat altra

vegada: autoritats, obrers i po­ble per recollir el ciri pasqual, beneït el dissabte al Monestir. i han retornat després, per de­sitjar a l'abat les bones festes i convidar-lo a presidir Tofici del dilluns i a la benedicció del terme. Ara sí, tota la festa serà a Sant Pere!

Per això, cl dilluns han tor­nat per recollir primer l'aigua baptismal, beneïda també el d issabte al Monest ir , i des ­prés, amb l'abat i monjos, tots cap a Sant Pere. I aquesta sí que ha estat la gran festa pas­qual per a la vila!

Els forasters s 'han admirat de tanta harmonia entre tots: en t re Mones t i r i vila! Però algú, que ja els ha agafat con­fiança, els ha dit a mitja veu: "No sempre és així!" A vega­des, a Sant Cugat -com arreu-una cosa són les fetes i la li­túrgia i tota una altra la dura i sovint conflictiva realitat de la vida!

La figura femeninaprotagonitza la mostra d'.Xdo/J <i l'.nfor l·OÏ'O: CEDIDA

Adolf atrapa el temps al nou Enfoc L'artista santeugatenc Adolf

inaugura dissabte vinent al ('en­tre d'Art Enfoc una exposició in­dividual de fotografia en la qual presenta obres realitzades durant els darrers 13 anys. Les fotogra­fies d'Adolf, seqüències d'imat­ges, sèries retocades amb pintu­ra -fotopinturcs-, polaroids i diapositives, representen el cos femení en diferents actituds i mo­viments, amb la voluntat "d'ex­plicar una acció", segons el sant­eugatenc.

A través d'una trentena d'a-questes obres, d'entre ducs i tren­ta imatges cadascuna, l'artista re­

flexiona sobre el pas del temps i la seva aprehensió (múltiple, frag­mentada...) per part de l'artista. Segons el mateix pintor, "la im-mediatesa tic la fotografia" és la raó per la qual prefereix aquest mitjà, juntament amb el dibuix, per tractar aspectes com la con­traposició o la seqüencialitat de les imatges. La gènesi d'aquest treball es troba en Ics primeres composicions fotogràfiques que va realitzar el pintor el PW7. Amb aquesta exposició s'inaugura el Centre d'Art Enfoc. un nou espai fix d'exposició d'art fotogràfic. / T. M. S. (SANT Cl x;,vi)

l'exposició mostra el qui, el com i el perquè del món de la lectura FOTO: X. !..

Ja és 23 d'abril a la Biblioteca La Biblioteca del Centre Cul­

tural va inaugurar el dia 10 pas­sat una nova exposició que subs-t i tue ix Les dones i la ciència, organitzada per l'Institut de Cul­tura de Barcelona. Es tracta de Lectures robades, un recull de fo­tografies en blanc i negre que mostren l'experiència quotidia­na de llegir.

Les imatges, un total de tren­ta. van acompanyades de la cita d'escriptors i pensadors univer­sals, com Borges, Eco, I talo (lal-vino. Pi i Maragall o Proust i San Juan de la Cruz. entre d'altres. Les cites d'aquesta llarga llista

d'intel·lectuals reflexionen so­bre els aspectes més diversos i, de vegades, més inversemblants de la lectura, des dels protago­nistes d'aquesta activitat (llibre i lector) fins a les característi­ques de la paraula com a mitjà d'expressió. La mostra, realit­zada pel Col·lectiu de fotogra­fia Blanco y Negro, un grup de prop d'una dotzena de fotògrafs originat inicialment en un taller de fotografia, i la Biblioteca La florida de l'Hospitalet de Llo­bregat, s'ha pogut veure també recentment a Manresa. / T. M. S. (SANT Cl GAT)

Dos segles de música per Sant Jordi

T.M.S. -Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat serà l'encarregada demà al Teatre-Auditori de Sant Cugat d'interpretar el Coucr/T de Sant Jor­di, amb un repertori basat en mú­sica de principis i finals del segle XX. L'orquestra santeugatenca, sota la direcció de Josep Ferré, i amb el concertino d'Anna Calvo, té previst tocar un repertori ba­sat en Txaikovski i Xostakòvitx, a la primera part, i part d'una òpe­ra de Salvador Brotons i la Sititede les Cordes invisibles per a guitarra i orquestra de corda de Josep N laria Bardagí, en la segona, en repre­sentació de la música del 1900 i del 2000, respectivament. El con­cert, la primera ocasió d'escoltar a Catalunya l'òpera Rrcemit F.very Ma», de Brotons, comptarà amb la interpretació, entre d'altres, de Pere Bardagí al violí. En un con­cert que posarà en contrast la mú­sica que inicià el segle i la que el finalitza, el germà del composi­tor considera que "la música que es recordarà d'aquest segle serà el jazz i la simfònica de pel·lícu­les".

L'Escola d'Art presenta l'obra de Rut Soler

T. M. S. - Sant Cugat -

La il·lustradora Rut Soler no hauria imaginat mai que la seva primera exposició estaria com­posta per mobles . El fet és , però, que a partir del proper 26 d'abril, l'Escola Municipal d'Art inaugurarà Del carrera casa, una mostra de l 'artista santeuga­tenca en què presentarà vuit peces de mobiliari, incloses din­tre de l'ambient d'una instal·la­ció. Soler utilitza motius mís­tics i mitològics, que són el resultat de l'evolució del seu dibuix, en miralls i taules rea­litzats amb materials recuperats del carrer. La mostra és fruit, segons l'autora, "tant de la ne­cessitat personal com de la vo­luntat d'autosuficiència".

Page 35: Diari de Sant Cugat 333

E1S /CANTONS DIJOUS. JO iT abrilM JO00 Cultura 35

I m f r a e s t r u c t u r e s

Color Companyia de Dansa crea una esco la a Sant Cugat

El nou espai difondrà l'interès per la dansa al municipi

TOM VIONTKNEfiRO

- Sant Cugat-

Rosa Maria Grau, directora de Color Cia de Dansa recorda molt positivament l'acollida del pú­blic de Sant Cugat durant les ac­tuacions que va realitzar la com­panyia l'any passat al Cent re Cultural. És tant per aquest in­terès "especial" dels santcuga-tencs cap a la dansa com pel fet d'haver triat la ciutat com a seu dels assajos de Color, que els membres de la formació han de­cidit establir a Sant Cugat (-olor Dansa, una nova escola de ball, que tot i haver començat a im­partir classes el febrer amb un notable nombre d'alumnes, no serà inaugurada fins a principis del mes vinent.

Aquesta no és, però, la primera experiència docent dels mem­bres de la companyia. Grau, di­rectora de la nova escola, és la responsable d'una iniciativa si­milar a Gavà, a més de formar part del professorat de l'Institut del Teatre. Per la seva banda, Síl­

via Calvo, primera ballarina de la companyia, és la responsable d'u­na escola de dansa ubicada a Cas­tellar del Vallès.

Segons Rosa Maria Grau, l'es­cola dóna resposta a "l'enorme interès per la dansa que hi ha a la ciutat", en especial, i darrera­ment, per "la dansa espanyola". És el ball flamenc, de fet, el que trien molts dels nous alumnes del centre, que dóna la possibili­tat també d'aprofundir en la dan­sa contemporània, clàssica, i el jazz, en nivells juvenils, d'adults i professionals.

La directora de la nova escola destaca que el mètode pedagògic de l'escola està basat "en un pro­fessorat compost per ballarins en actiu", cosa que dóna la possibi­litat als alumnes de conèixer el vessant més professional del món de la dansa.

Per Rosa Maria Grau, la pràcti­ca de la dansa és una activitat "extraordinàriament enriquido­ra ", que "no només proporciona al ballarí una tècnica , sinó tam­bé, un coneixement especial de

Seu (te Fescola de Color Dtuis/i E: X. /..

l'espai i del propi cos i un millor autocontrol", a través del conei­xement d'un "llenguatge dife­rent".

El proper dia 29, amb motiu del Dia Mundial de la Dansa, la com­panyia realitzarà una sessió d'as­saig oberta al públic.

U S t C a

Dies d'intensa activitat coral per a PEscola Montserrat Calduch

T M. S. - Sant Cugat -

L'esco la A r t i s t i c o m u s i c a l Montserrat Calduch es troba immersa dintre d'una forta ac­tivitat, especialment pel que fa a les corals que el centre pro­mou: la Coral Bella Harmonia i la nova Coral Ginesta. És aques­ta última formació vocal, d'apa­rició recent, i dirigida per Mi­reia G i m é n e z , la q u e va participar el 25 de març passat en els actes que celebra el Se­cretariat de Corals Infantils de Catalunya, sota el nom de Ju­guem Cantant. L'activitat, que es duu a terme anualment, va tenir lloc a Ullastrell, i va aple­gar un centenar de nens cantai­res d'edats compreses entre els quatre i els set anys, procedents de la pràctica totalitat de les co­rals infantils del Vallès Occi­dental.

Les activitats extracscolars de grups lligats a l'Escola Montser­rat Calduch, van continuar la set­mana passada amb la participa­

ció en un concert multitudinari. En aquesta ocasió va corres­pondre el torn a la (-oral Bella Harmonia, que va participar en els actes del 150è Aniversari del Cant Coral a Catalunya, que van tenir lloc el 9 d'abril passat al Palau Sant Jordi de Barcelona. A més, la formació santcugatenca, que celebra enguany els quin­ze anys de vida, iniciarà en breu un intercanvi amb un cor ho­landès de La Haia.

Pel que fa a l'activitat docent del centre, l'Escola Montserrat Calduch ha rebut recentment la visita d'Alain Motard, professor de piano dels Conservatoris Su­periors de Música de París i de Bordeus), visita que es repetirà durant la primera quinzena de juny, mes durant el qual inter­vindran també en l'activitat de l'escola la violinista Anna Bohi-gas i el compositor i guitarrista J a u m e Torrent, a m b D u a n e Dorgan a la bateria. Els cursos musicals de l'escola comptaran amb la cloenda habitual del pia­nista Antoni Besses.

€> C l u b C a D i t O l sala2 Rambles 138 Barcelona 93 412 2038 Grups 93 318 8181

Ix ;" > **

* s

aU8<*eï£S

Page 36: Diari de Sant Cugat 333

36 Cultura ELS /CATVIONS Dijous. 20 d'abril lirl 2000

El r e p o r t a t g e

Can Gatxet era una masia antiga de Mira-sol amb més de tres-cents anys d'història. A prop hi havia jar­

dins amb una font i una gran bassa, una mena de parc molt popular i concorregut fins als anys quaranta.

Ara tot és enrunat, la font aquí i la masia més enllà, a banda i banda de l'avinguda de Bilbao. Potser un dia

es recuperarà el parc.

Can Gatxet: el parc i la masia, runes adormides

a Un final, un inici, un dubte..." (A. Susanna)

M A K I A N O K I . A ROVIRA

- Sant Cugat -

Kl r eco r r egu t fins a la ba­rriada de Mira-sol es pot fer pel dret , caminant per l 'avin­guda del ("arrií, l 'n petit jardí, de sp ré s de passar la via per sota, té ara els cirerers florits. L'Escola d 'Arqui tectura és a cinc minuts , rere el grup de castanyers d ' índies, ("al parar atenció per creuar la carretera, sense cap pas. Després hi ha un camí amb camps de vege­tació mig salvatge, vorejada la senda per margarides.

Es un lloc verge de vida sen­tenciada pel ciment. Hi ha ca­s e t e s h u m i l s q u e s e m b l e n oblidades, no gaire lluny del tràfec de l 'autopista. En deu minuts s'arriba a l 'estació de Mira-sol, on la plaça Borràs i els voltants menen a una vida de poble, ben diferent encara de l b r o g i t d ' u n a c i u t a t de 60.000 habitants . Els veïns es queixen del trànsit, que s'ha fet veloç, que ha començat a trencar la tranquil· l i tat de 50 anys.

Allà mateix, un hort amb fa-veres encara per fruitar pro­

met els guisats de faves ten­dres. Les cava i les rega Joan Llahí, que coneix bé la vida d'aquell parc que envoltava la font de Can Gatxet .

- La casa tenia un gran nom... Als anys 30 van començar a vendre terreny per urbanitzar. Volien fer xampany, però va ser poca cosa . Venia mol t a gent . i feien publici tat de la font per fer la urbanització. Es va vendre bé i després la font ja els va fer nosa, deien que vindria massa gent i això se­ria com les Planes.

En Joan, 79 anys de cap ben clar, porta un gran cistell amb o u s a c a b a t s de p lega r . E m miro els tolls, els pagesos - e l s pocs que q u e d e n - deuen estar contents per aquesta pluja que finalment s'ha decidit a cau­re.

- El quiosc que hi havia a la font el duien els meus sogres, par lem de fa molts anys! Hi van posar un merendero i ells ho vigilaven. Després , cap al 40, Borràs deia a tothom que deixessin les terres per urba­nitzar, que llogarien el camí, i va fer els plànols per fer les cases. Arribava des del carrer

Teruel fins aquí. D e P o n t e v e d r a a T o l e d o

(aquí, no allà) el bosc salvatge omple l 'espai que envolta la font. Des de la tanca de pedra mig caiguda la veiem davant el mur d 'ob ra , a prop de la bassa arran de terra, sobrevi­vint en la selva de pins altís­sims, llorers malalts per la con­taminació propera, tres grans pollancres, dos salzes i les al­zines que ocupen la terra que ten ien de fa t e m p s , l en tes i segures. Potser serà un dia un parc recupera t , potser no, la història torna i no torna, igual i diferent.

- Fixi's quins arbres més ma­cos..., això sempre era un bosc, ara és una porqueria. Aquí hi havia d ' h a v e r la ba r r aque t a que emplenava la bassa, és ta­pat d 'herba. Fa 50 anys ja va­lia molts diners, això. Veu? El banc i les escaletes, es pujava amunt ; aquí hi havia com dos safarejos, i agafaven aigua per regar.

M 'exp l ica , en Joan, q u e la casa vella l 'havien comprada per fer-hi una escola, però no va tirar endavant . Anem cap allà mirant les cases noves, al-

/.ii font de Can Gatxet n primers i/e se^le. Avui aquests entorns han canviat completament. FOTO .1 RXIl'

gunes de notables, molts qui- de mates de punxes, grans fu-los, limitat l'accés per l 'excés. Toledo enllà , una tor re-pou marca el límit del barri urba­nitzat, amb grues properes, al costat de l 'autopista veïna de la qual ens separa el canyar.

- El més maco és cl túne l . Vostè sap el que era, abans? Quan jo era nano, per pujar la Rabassada en carro hi estàvem sis hores. Després van fer el tren, però hi havia gent que , per no pagar els 50 cèn t ims que valia, anaven a peu amb dues garrafes de vi. Per entrar a Barcelona encara els feien pagar 10 cènt ims del vi. Fins a Rubí el tren valia un ral.

Ens acomiadem, el veig mar­xar amb la camisa de quadres i la boina, a poc a poc cap a casa seva. Carrer Sevilla enllà arribo a les runes de la masia. Un caminet de pam passa en­mig de les herbes altes, quasi de bosc de r ibera . N o sé el nom d 'aques tes flors liles de color intens, només una mata solitària, potser supe rv iven t d ' èpoques passades.

Un gran xiprer s'alça a prop de la paret cantonera, maons drets , maons a terra, al costat

l l e s d i b u i x a d e s d e n e r v i s blancs, pintura natural i per­fecta, ignorada de tothom. Tot el verd té la vivor nova de l'ai­gua. Les heures s'enfilen murs amunt , finestres i voltes de la casa on el senyor Civit hi feia cava. Les troanes s'ho miren esperant la propera pluja.

Als carrers tranquils arriben les v e u s r a d i a d e s , n o t í c i e s d 'Etiòpia on moren nens cada dia, molts milions a una passa de la mort. El món ric hi envia el menjar amb poques pres­ses , m e n t r e els a l ts càr recs d iuen que no passa res, que encara hi ha temps. Móns se­parats, l 'un tranquil i satisfet, l 'aitre desesperat i misèrrim, sense poder sortir de l 'expo-liació que li feren els rics.

Blanc i negre de l ' e spèc i e humana. Feta la gesta de com­ple tar el genoma (3.000 mi­lions de lletres químiques per interpretar), no s'ha volgut re­s o l d r e el r e p a r t i m e n t d e l s béns, del menjar suficient que hauria d'arribar a tothom. Les glicines i els primers grocs de la ginesta són amenaçats per núvols ben foscos.

c i n 0 m a C r í t i c a de

Fama sense fronteres

Pel·lícula: Héroes fuera de òrbita Director. Dean Parisot Actors: Tim Alien, Sigourney

Weaver, Alan Rickman Durada: 99 minuts

Héroes fuera de òrbita és una diversió senzilla i directa, que fa referència gens dissimulada a la coneguda saga de Star Tttk.

En aquesta pel·lícula els ac­tors de ia sèrie televisiva Ga-laxy Quest, famosa en el seu temps, ara fa vint anys, es de­diquen a sobreviure anant de convenció en convenció dels seus seguidors, firmant autò­grafs i repetint les frases que els van fer famosos, la qual cosa irrita a tots menys a l'antic co­mandant Jason Nesmith (Tim Alien) a qui li entusiasma re­viure el seu paper i sentir-se el

ISABEL SÀEZ

centre d'atenció. La vida del grup d'actors can­via quan apareixen uns extra­terrestres de debò que, creient que les seves pel·lícules són un document històric, vénen a la Terra per demanar-los ajut contra els seus enemics. Veure Sigourney Weaver en

un paper doble, en el de l'ac­triu Gwen de Marco i en el del seu personatge de la sèrie, una versió perversa de la tinent Ri-ptey d'Alien, aquí fent de ros­sa tonta per imperatius del guió, repetint les informacions que emet l'ordinador central de la nau, és una bona raó per no perdre's aquesta comèdia. Un altre atractiu afegit és la in­tervenció de l'anglès Alan Rickman, actor i director de solvència provada que compa­gina les Jungla de Ctistal amb històries com Sentido y Sensibi-

lidad, queixant-se justament d'haver de fer un paperot poca-solta en lloc de poder treballar en el teatre seriós. Els efectes especials són de h companyia Industrial Light and Màgic Í estan realitzats per alguns dels seus millors espe­cialistes, com Stan Winston i Í£im Bromley. El resultat fa que Héroes fuera de òrbita tingut un millor nivell i més sofisti­cat que el de les darreres pro­duccions de Star Trek. Desta­quem el maquillatge, el gegant de pedra i els nens verds que tant agraden a Gwen de Mar­co quan els descobreix, a més d'escenes com la de la sortida de la nau del moll espacial. Una pel·lícula simpàtica, dinà­mica, totalment inofensiva, amb una durada perfecta per entretenir i no avorrir.

>'// utilitat l'oli en les seves obres, de caràcter figuratiu FOTO: E. FARINYF.S

Nekane YU a la Floresta ' 'Èxi t de púb l i c " . Aques ta

sentència pot fer-se servir per fer un balanç de l'exposició que va inaugurar la setmana passada l'ar­tista vasta estretament vinculada amb la Floresta Nekane VIL La

individual, en la qual la pintora presenta algunes de les seves dar­reres obres a l'oli, es podrà veure al local de la l Tnió Recreativa i Es­portiva de la Floresta fins al 30 d ' a b r i l . / T M . S. (LA FI.ORK.STA)

Page 37: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CATVTONS Dijous, 20d'abrildel2000 Cultura 37

A r t

Jordi Traperho fa una mirada per 12 anys de creació pictòrica

6Diari d'art' recull les experiències personals de Fartista T O M MONTKXKGRO

- Sant Cugat -

És l'interès per donar a conèixer la perspectiva personal sobre el propi procés de creació pictòrica el que ha mogut el pintor Jordi Traperho a la publicació de Dia­ri (Fart, un recull de reflexions, poesies i dibuixos que s'ha dis­tribuït per diverses llibreries de Sant Cugat. El llibre, del qual s'­han realitzat dues tirades en cas­tellà i català de cinquanta exem­plars cadascuna, està destinat a comprendre els elements que in­tervenen en el treball artístic a través del recull de les experièn­cies quotidianes de l'artista sant-cugatenc al llarg del per íode comprès entre 1987 i 1999. Amb paraules de Traperho, "no és fre­qüent que l'artista parli de la seva obra", i encara "menys" del seu procés creatiu, però és una ex­periència "molt recomanable" i, sobre to t , una "part comple ­mentària del treball artístic". Se­gons el pintor, a través de les "di­ferents etapes" de la seva obra, el

lector pot comprovar a Diari d'art com els seus interessos s'han des­plaçat des de "la relació de l'o­bra amb l'esperit cosmològic" dels vuitanta i primers dels no­ranta fins a la recent "expressió primitivista". Traperho, que con­cep aquesta tasca pictòrica com un viatge, creu que la missió del pintor és recrear la realitat, as­pecte pel qual la seva obra pictò­rica intenta donar una visió global del món, incloent-hi subjectivitat i objectivitat.

L'artista santeugatenc es decla­ra molt interessat en el llenguat­ge literari, i, de fet, té inacabades dues novel·les i està conreant in­tensament durant els últims anys la poesia. Amb tot, reconeix que la seva obra poètica és "més líri­ca" que les seves pintures.

Diari d'art, que inclou una vin­tena de dibuixos de l'autor, que reprodueixen alguns apunts rea­litzats amb bolígraf, és una breu síntesi d'una mena de diari per­sonal del pintor, que consta de seixanta-quatre quaderns.

Traperho ha seleccionat els tex-

I\a formació va inaugurar els espectacles de música clàssica del trimestre K: X. ]..

L'OBC sorprèn amb variat repertori

Traperho ha e\mf 'Dian d'ml' Fm /• 4C tos de forma quasi "aleatòria", tot i que intentant "representar mín imament" alguns dels as­pectes més interessants dels seus quaderns. És per això que l'ar­tista ja està pensant a publicar una segona part d'aquesta obra, Diari d art 2, que veurà la llum la tardor vinent.

E.C. -SawrCuGar-

L'Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalunya va inaugurar divendres la pro­gramació de música clàssica d'a­quest trimestre al Teatre-Audi-tori. Prop de 300 persones van poder gaudir d'un variat reperto­ri que va combinar peces de Bach, Montsalvatge i Xostakò-vitx.

Tot i que l'inici de Setmana Santa va suposar un assistència de públic més baixa de la pre­

vista, l'espectacle de l'OBC va ser molt ben rebut pels especta­dors, que van aplaudir sobretot les peces de Bach i de Xostakò-vitx. Pel director de l'orquestra, Josep Pons, una de les principals característiques d'aquest concert és que "es tracta d'un concert molt complet, molt variat. Alguns dirien que eclèctic, però jo crec que és molt complet. Ens passe­gem pel Barroc, ens passegem per Montsalvatge, sempre genial, i en aquest concert molt original. I amb Xostakòvitx, crec que sa­turem l'espai".

Griful Oil. S.L. Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE Estacions de S C r V C l al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Page 38: Diari de Sant Cugat 333

EIS 4 CANTONS

Economia 38 Dijous, 20 d'abril del 2000

I n v e r s i o n s

ESADE tria el Centre Borja per ampliar la seva escola de negocis

V.equipament, per al qual es rehabilitaran 4.000 m-, s'inaugurarà el 2002

ESADE ha posat els ulls sobre el Centre Borja de Sant Cu­

gat. Després de vuit anys. Lluís Mar ia Pugues, l'actual di­

rector de la institució universitària, abandonarà el seu cà-

rreg després de l'estiu, per fer-se càrreg, entre d-altres, del

projecte d'ampliació de l'escola de negocis de l'entitat, que

estarà ubicada en el centre vallesà propietat de la Compan­

yia de Jesús. El Centre Borja compta actualment amb l'Ins­

titut de Bioètica i la facultat de Filosofia i de Teologia.

T O M \ l o \ I I . M O K O

- Sant Cugat-

El (Centre Borja de Sant Cugat ha estat el lloc triat per ESAI )E. la institució universitària privada, per ampliar els serveis del seu Centre de Desenvolupament Directiu (CDD), l'escola de negocis que actualment es troba ubicada a Bar­celona i que d'aquí a dos anys comptarà amb una nova seu a Sant Cugat. El nou centre estarà desti­nat a executius interessats a seguir programes de formació, i té pre­vista la posada en marxa durant l'any acadèmic 2002. El Centre de Desenvolupament Directiu d'E-SADE està configurat com un lloc de trobada d'empresaris, directius i professors per a la reflexió sobre

les organitzacions socials i econò­miques, i està destinat a alumnes de tot el món.

Aquest projecte de trasllat de part de l'activitat del ()I )D està dirigit per Lluís Maria Pugés, actual di­rector de la institució, vinculada a la Universitat Ramon 1 Till des del 1992, que a partir d'ara es dedicarà íntegrament a la posada en marxa de les instal·lacions. En declara­cions a Ràdio Sant Cugat, Pugés, que ha deixat el càrrec després de vuit anys al front de la institució, creu que Esade "ha de consolidar la xarxa de relacions internacionals creada durant aquests anys". El professor Carlos Losada, llicenciat per Harvard i exsecretari general d'Administració i Funció Pública de la Generalitat, ocuparà el lloc

El Centre Borja és propietat He la Companyia He Jesús FOTO: XAVIIARROSA

de Pugés. El gerent del Centre Borja, Pere Sugranyes, ha des­mentit que la Companyia de Je­sús, l'orde propietària, tingui pre­vist destinar 1.500 milions de pessetes en la rehabilitació i ade­quació de l'espai que ocuparan les instal·lacions de l'escola d'ESA-DE en el centre, tal com va infor­

mar recentment La Vanguardia. Amb tot, Sugranyes creu "molt po­sitiu tant pel Centre com per Sant Cugat" el fet que ESADE hagi confiat en el municipi per ampliar la seva oferta de serveis. Actual­ment, el Centre Borja compta amb la facultat de Filosofia i de Teolo­gia i amb l'Institut de Bioètica.

L l e u r e

Richard Ellis ja busca llogaters per al nou centre lúdic Diversia La promotora THI gestionarà directament les 18 sales de cinema

T. M. S. - Sant Cugat / Cerdanyola -

Llogater d'experiència en el sector de l'oci, ubicat preferi­blement al Vallès o a la província de Barcelona i amb voluntat d'o­ferir servei adreçat fonamental­ment a l'àmbit familiar. Aquest és el perfil de negoci que de­manda per a Diversia Richard Ellis, l'empresa que comercia­litza els diferents espais i locals del nou centre d'oci de Sant Cu­gat a través del seu despatx de Barcelona. Segons ha pogut sa­ber E L S 4 CAN TONS, la consulto­

ra britànica començarà a oferir en breu els aproximadament

3.000 m2 d'espai comercial per a petits i mitjans operadors de restauració amb què compta el nou equipament de serveis del municipi.

Els empresaris locals tindran preferència en l'adjudicació dels locals, tal com es va comprome­tre l 'operador T H I Le i su re , l'empresa que promociona i que gestionarà Diversia, amb els re­presentants del consistori. Se­gons Eric Van Daalen, director general de T H I Leisure a Es­panya, una de les intencions del complex és "veure's integrat" dintre de la vida del municipi, raó per la qual és "important" comptar amb empresaris arrelats

al territori. Abans de concretar la venda

d 'aquest espai comercial, Ri­chard Ellis, un grup de serveis financers dedicat a donar solu­cions a inversions d 'empreses d ' E l ' A i Europa, vol tenir en­llestits els contractes de dos dels tres grans operadors de Diver­sia, q u e es faran càr rec del gimnàs i del Family & FCnter-tainment Center. El gimnàs d'alt nivell -que oferirà servei als pro­fessionals i directius de les em­preses ubicades a la zona de Can Joan, l 'emplaçament del com­p lex- compta ja amb l'interès d'un operador, el nom del qual encara no s'ha fet públic.

Per la seva banda, dues són les empreses interessades a fer-se càrrec de l'espai familiar, el Fa­mily & Entertainment Center, un equipament d'entre 3.000 i 4.000 m- que constituirà un dels centres d'atracció de Diversia. L'altre correspon als cinemes, que comptaran amb entre 14 i 18 pantalles, i que serà l'únic es­pai gestionat directament per la promotora britànica T l 11 Leisu­re. L'empresa de serveis va cre­ar a principis de març la filial TI I I Sant Cugat SA, hereva d'u­na societat similar promotora del centre d'Alcobendas, amb l'ob-jecte d'adquirir els terrenys ad­jacents amb la clínica Asepeyo i la fàbrica de material de cons­trucció Almar, i de realitzar-hi la construcció, en un espai de 8.0(K) m- amb un aparcament per a 1.500 vehicles.

Diversia té un cost total de 12.000 milions de pessetes, i, amb un temps de construcció de divuit mesos, s ' inaugurarà durant el primer trimestre del 2002.

Pryca va obtenir un 2 , 4 % menys de beneficis

T. M.S. - Sant Cugat -

La companyia de distribució mi­norista Prvca va obtenir l'anv pas­sat uns beneficis de 20.139 mi­lions de pessetes, tet que suposa una disminució del voltant del 2.49? respecte a l'anv anterior. L'empresa, que compta amb un centre al Sant ( Cugat (Centre (Co­mercial, va augmentar les vendes en un 1,6%, amb 532.927 milions de pessetes, cosa que li va com­portar uns beneficis abans d'im­postos de 45.669 milions de pes­setes (un 1.5% més en relació amb 1998).

La companyia, que va dur a ter­me la junta general d'accionistes la setmana passada, compta amb 58 hipermercats a tot Espanya, amb una superfície comercial de 612.052 m2, i és propietària de 43 galeries comercials. Actualment, Pryca es troba en fase de cons­trucció de tres nous hipermercats, un dels quals, amb 11.400 m2 de superfície, ocuparà part dels ter­renys de l'antiga fàbrica La Ma­quinista, de Barcelona, i l'empre­sa matriu està en procés de fusió amb la també francesa Alcampo.

Els clients de SCC ja poden viatjar gratis

T. M. S.

L'entitat que agrupa el petit i mitjà comerç del municipi, Sant Cugat Comerç, ha signat recent­ment un conveni de col·labora­ció entre l'Ajuntament, els auto­busos urbans de Sarbus i els aparcaments del Monestir i Co­lom per tal que els clients de les botigues associades hi puguin ac­cedir de forma gratuïta. Els co­merciants obsequiaran els seus clients amb t iquets d 'aparca­ment, de zona blava i de bus, que els facilitaran el desplaçament pels diferents espais del munici­pi, ja sigui amb transport públic o privat. La promoció de Sant Cugat Comerç, que properament nomenarà un nou dinamitzador comercial, tindrà validesa fins al 31 de desembre vinent.

Page 39: Diari de Sant Cugat 333

ELS iCAIYTONS Dijous, 20 d'abril del 2000 Economia 39

Les empreses; GAMMA 2000 DETECTIUS

De respostes àgils i directes, Luis Garrido (Rubí, 1956) és persona de conversa discreta, com correspon a aquell que té en la informació el mitjà de vida. El detectiu vallesà, que considera que Sant Cugat estava mancat "del servei necessari" que realitza un detectiu, ha inaugurat recentment al municipi la seva pròpia agència de detectius, després de vint anys de carrera professional en despatxos de renom de Barcelona. Si sospita que la seva parella l'enganya o és un empresari preocupat pel rendiment d'algun empleat, i vol un detectiu amb experiència, possiblement li demani ajuda.

Luis Garrido. Director

"El millor detectiu privat és aquell que passa més desapercebut"

TüNI MONTKNKGRO - Sant Cugat -

- Me l'imaginava amb gabardi-na, com PhiDip Marlowe...

- Home, no. Hi ha una enorme diferència entre els detectius privats reals i els que la gent coneix a tra­vés de la televisió. A la televisió, per exemple, es veu molta violèn­cia, fet que a la realitat no es dóna. El detectiu que fa una bona feina és aquell que fa la feina sense que ningú se n'assebenti, sense ser de­tectat. A més, aquesta és una feina molt sacrificada, amb moltes hores d'espera i d'avorriment.

- Es troba en situacions de risc personal':'

- No, no hi sol haver risc personal. El detectiu ha de ser prou hàbil per adonar-se si la persona a la qual segueix s'ha assabentat de la seva presència, i reaccionar a temps.

- Es trepitja sovint la línia que se­para la legalitat de la il·legalitat?

- Sempre estem circulant en aquesta línia. L'important és no do­nar el pas cap a la part més il·legal.

- Quins són els treballs més nor­mals que li ofereixen?

- Gran part de la nostra feina con­sisteix en la realització d'informes per a empreses. Moltes vegades reclamen els nostres serveis les companyies d'assegurances, en ca­sos, per exemple, de seqüeles d'ac-

Segons Luis Garrido, el deteniu privat "ha de tenir una pasta especial", ja que és una feina "molt sacrificada " /'.': X. L.

cidents en què es reclamen fortes indemnitzacions per haver-se que­dat en una cadira de rodes, quan el qui ho reclama gaudeix de tan bona salut que fins i tot pot jugar rl futbol. En aquests casos, el detec­tiu pot aportar proves gràfiques en el judici que demostrin el frau.

- Quina formació rep un detec­tiu privat?

- Els estudis consisteixen en tres anys a la universitat, cursant crimi­nologia.

- Hi ha molt intrusisme en la seva professió?

- Hi ha molta gent fent-nos com­petència deslleial: cases que rea­litzen informes comercials i segui­ments, o empreses de seguretat que no estan autoritzades a realit­zar cert tipus d'investigacions i les fan. Qualsevol persona que realit­zi tasques de vigilància vestit de paisà en una gran superfície ha de ser necessàriament un detectiu pri­vat.

- I la competència? - En realitat no som tants, en tot

l'Estat hi ha uns 1.600 detectius privats. Tenint en compte el vo­

lum de feina que requereixen les empreses i els particulars espanyols, el pastís per repartir dóna per a tot­hom. Les grans agències, però, es reparteixen les porcions més grans.

— Quin ha estat el cas més es­trany amb què s'ha trobat?

- N'hi ha molts. Un dels que pot sobtar més és aquell del client que volia que fes una investigació, no de la seva dona, sinó de la seva amant, per qui realment estava preocupat i gelós. També m'he trobat amb el d'un client important que volia con­trolar la seva dona, saber què feia en

el seu temps lliure. Doncs la dona, d'edat molt avançada, va arribar-me a proposar, que estava d'incòg­nit, posar-me un pis i mantenir-me.

- Es un bon negoci muntar una agència de detectius?

- No. Ser detectiu és veure's obli­gat a treballar molt, a moltíssimes hores de feina. No és possible fer diners ràpidament muntant una agència de detectius.

- S'ha negat alguna vegada a treballar en un cas que li han pro­posat?

- Sí. Jo m'he arribat a trobar amb un client que volia contractar-me quan jo ja havia estat contractat abans per vigilar-lo precisament a ell.

- Com van de consideració en ek àmbits policials i judicials?

- Hem guanyat molt amb la fun­dació del Col·legi Oficial de De­tectius de Catalunya, el primer de tot el món, fet que ens ha donat molt més prestigi i credibilitat. A més, ens defensem de situacions d'intrusisme i guanyem força per proposar reformes en el marc jurí­dic que regula la nostra actuació.

- Quina importància té en la seva feina el secret professional?

- El secret professional és la base de tot. Si no es manté el secret pro­fessional, no es pot fer camí en aquest negoci. És necessari, però, saber oferir també al client bons serveis perquè en quedi satisfet. El córrer de boca en boca és molt important per a un detectiu privat.

- En l'era de les telecomunica­cions i d'Internet, havent-hi tan­ta informació circulant lliure­ment, creu que la seva feina perd sentit?

- De cap manera. La meva feina és cada vegada més demandada i necessària. La informació circula lliurement, però la que realment és de qualitat s'ha de pagar, està res­tringida.

O c u p a c i ó

Sant Cugat debat P exclusió social i laboral de la comarca

El Centre Cultural acull les jornades de cloenda de Mesura-10

T. M. S.

Més de 10.000 famílies del Vallès Occidental es troben en una situació social i laboral precà­ria. Els esforços de les entitats vallesanes perquè aquestes si­tuacions personals no degenerin en l'exclusió social d'aquest seg­ment de la població van dur a la creació el 1998 de la Mesura-10 del Pacte per l 'Ocupació del Vallès Occidental. La setmana passada es va presentar a l'Esco­la Municipal de Música de Sant Cugat la memòria de les actua­cions que ha realitzat aquesta ini­ciativa, que ha donat feina du­rant l'últim any a 85 persones

amb problemes que inclouen la drogodependència, la malaltia mental o les doncs amb càrregues familiars, entre d'altres, en un to­tal de 19 projectes que van des de la jardineria al manteniment d'espais, passant pel reciclatge i la neteja.

L'acció més important de la Me­sura-10 és, però, la potenciació de les empreses d'inserció labo­ral, companyies amb un fort com­ponent de formació i de servei social, que utilitzen els anome­nats "jaciments d'ocupació" en favor de col·lectius desfavorits.

Durant la jornada, a la qual van assistir el president del Consell Comarcal, Carles Ferrer, i la di­rectora general d'Economia So­

cial de la Generalitat, Dolors Llo­rens, a més de diversos repre­sentants del consistori santeuga-tenc, es va presentar un estudi sobre la viabilitat jurídica d'in­troduir una clàusula d'inserció so­cial als contractes que atorguin les diferents administracions, així com també un estudi de l'exclu­sió social a la comarca, que con­clou que les administracions no destinen prou recursos a l'exclu­sió social, a més de posar en evidència la ineficàcia de certs plans d'ocupació. Segons l'estu­di, Sant Cugat té, en general, un grau de risc d'exclusió social molt més baix que la mitjana comarcal.

L'augment de les diferències socials és un dels aspectes més

Mesura-'l'0haengegat19pivjectesF..X. /..

preocupants de la demografia a la comarca, segons els experts, ja que el Vallès Occidental és el lloc triat per molta població jove de recursos mitjans i alts, que con­trasta amb un nombrós segment de població en risc d'exclusió so­cial, llindar sota el qual se situen unes 20.000 famílies.

Nova oficina d e Caixa de Manresa

T. M. S.

El director general de Caixa de Manresa, Adolf Todó, va anun­ciar la setmana passada, en el transcurs de la celebració de l'As­semblea General Anual de l'en­titat, la propera obertura de dues noves oficines al Vallès Occiden­tal, una de les quals estarà ubica­da a Sant Cugat. L'obertura forma part del procés d'expansió de l'en­titat d'estalvi, que possibilita la inauguració del voltant de 10 ofi­cines noves cada dos o tres anys, fet que Todó defineix com una política "prudent i continuada", destinada a fer de la caixa l'enti­tat d'estalvi "líder" en el territo­ri de la Catalunya central. A ban­da d'aquesta oficina, Caixa de Manresa obrirà enguany oficines a vuit localitats catalanes.

Page 40: Diari de Sant Cugat 333

US 4 CANTONS

Immobiliària 40 Dijous, -'i' d'abril del >i >t >0

A L Q U I L E R

PISOS

C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., bano completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000

Z. Monasteno Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

'Endavallada. 2 1 Jttx..•. T«t«..#.3. 5 8 9 «5 66

A L Q U I L E R

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000

V E N T A

• FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 hab., 2 bafios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construidos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, j;LLÀMANOS YAÜ

C/ V a l l d o r e i x . 5 8 • T e t . 9 3 S 8 9 7 3 7 4 - 9 3 5 8 9 8 1 8 1

P I S O S EN V E N T A

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. infanti l. . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M

T O R R E S EN V E N T A

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 .48 M

• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

; * M * Í » . J P J M Í

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza yjardin. Solar 400 m2 45 M

• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje

cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehiculo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,

trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

F I N r3 A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amuebtado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com,-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

: . : «O i» Í *à t Í ! : í * i ; ;* : .T«l. ; :93::S8»;::03;;a7 . . / F.. M a c i à . 6 9 » 9 3 6 7 4 «!&::«»;;

V E N T A S • Obra nueva en z. tranquila. Atico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 banos, acabados

de calidad, calefacción, cerramientos aluminio, doble acrist., pàrking, jardín com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 banos, satón 25 m2, suelos

màrmol, todo exterior, perfectes acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardín 65 m2, 3 hab. dobles, 2 banos, trza.-velador, cerramientos

aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos banos y aseo, salón-comedor con

chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristat., tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 bafios, aseo, coc.-of., tot. exterior, pL pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-sol Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M

<m.mmmimuietr m * vmmmmgm^.mvu

L T i • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,

balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M »Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M > Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M

• 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M

' 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M

> 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M

• 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

:í«raa^.<tet:.:C#tt«ttpap*mMw;!;»3::589.. oo 6 6

PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 16 M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina 31,5 M • Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M

^íiiiiMÉMï.müemm^BÈM^l^mmmmx:m:^0\.xf>!±

T E L L V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina . 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

m:musjimMmïm*mm.Mms®ïAls%2 4* - 93 «7* *3 &«

V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres

plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: sal.-com. 50 m2, coc-off., hab. y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l a : 4 hab. dobles y 2 banos .desde 62 M

• Dúplex en Parc Centrat. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 bafios, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M

• Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc-off., bodega, despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

A L Q U I L E R • Local comercial. 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000 • Piso Parc Central. 3 habitaciones J55-2SS • Wso Coll Fava. 3 habitaciones • 120.000

I M M O B I L I A •]

V E N D E S

• Z. Centre. 70 m2, menj.-cuina, 3 dorm., bany, sortida exterior. Tot reformat Vistes 21 M

• Parc Central. 60 m2, menj.-estar, 2 dorm., bany, parquet, pàrquing, trasters i piscina 31 M

• Parc Central. 110 m2, 3 dorm. (1 suite), 2 banys, 2 terrasses, pàrquing i traster 49 M

• Pla del Vinyet. 150 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 b„ 2 pi. pàrquing, taster, z. com. amb piscina 71 M

• Valldoreix. Solar 1150 m2, vivenda 280 m2, 5 dorm. (2 suites), 3 banys, estudi i 2 pi. pàrquing .88 M

• Turó del Golf. Nova a estrenar, 615 m2, vivenda 400 m2, 5 dorm. (2 suites), 3 banys 96 M

• Solar Z. Casal Mira-sol. 700 m2 42 M

Page 41: Diari de Sant Cugat 333

H E R F I N Q U E S L! P I S O S • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

1" calidad. Últimos-pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llana.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 çri2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Corvarv te» . 5 2 . R u b í • T e l . 9 3 6 9 7 4 5 6 2

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • 2. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio

con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

P U ç a O c t a v i è . 8 • T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

P I S O S • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bafio, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

T O R R E S A D O S A D A S • 1 1 4 - 2 . Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bafio, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina . . . .67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, diseho exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M

Av. Lluïs Companys. 8 • Tet. 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 93 589 26 43

N D 3Mfí V E N D E S

• Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b., saló-menj., cuina-offke, jardí 55 m2 i pk. P-3079 43 M

• Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Rius i Taulet. Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M

• Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M

• Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M

• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943 60 M

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 O O

ï L L O G U E R S • Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (totindós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacdó 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix. 60 • Tel. 9 3 6 7 4 «7 15 - 93 5 8 9 33 6 8

I N M A V E N D E S

• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t raster . . . . 65 M • Torre d a t Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C / C a s t l l l e l o s . 3 1 - T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

I M M O B . & S E R V I C E

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72 M

• Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84,9 M

P l a c a O c t a v i à . 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 SA 0 3

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000

• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 45.000

• Local C/ Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat 100.000

Av. Lluís Comoanvs. 22 - Tul. 93 6 7 4 14 9 1 - 93 674 14 97

T I L A V E N T A • 2. Centro-Estadón. 120 m2, ext , soleado, to ta l reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,

salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • 2. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio,

cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instaladones, gran

terraza, aire acond 240.000 alquiler.fTraspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

V I U à . 1 - l o c a l 8 (ent rada per Dr. Mur i l lo . 2 1 ) - T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

T O R R E S EN V E N T A

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, gran codna, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M

• Valldoreix. 227 m2 const, salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M

• Valldoreix. Nueva construcdón, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 banos, aseo y codna completa 76 M

• Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M

Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

:::Rt»L«l- i t t s U C i f e l ò ï V é * t f a a ü . e r , 1 9 . : V a l l d o r e i x ? : » : 'Te l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS • Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3

hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pL d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000

• Rbla. del Celler. Pis en edifid nova construcdó, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

LOCALS • Av. Francesc Marià (Coll Fava). 55 m2, ideal

per a negod. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments

donats d'alta 70.000

PARQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. 2. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159.2. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. 2. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, salò-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa,

possibilitat cfampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • 2. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000

Or. Murillo. 6 . Sant Cugat * Tel. 9 3 6 7 5 6 2 75

• Empresa germano espaüoia de Serviaos Jnmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecrión cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos. cCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixamplí, Ciudad-DiagonaL Sant Just

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. íNuestros clientes? Multinadonates, Entidades finanrieras y Consulados. tldtomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y casteUano.

HíMOS AL03AD0 A MÀS Df 100 FAHÍUAS EXTHAH3ÍRAS A SANT CUGAT

B e l t r a n i R ò z D i d e . 8 . B a r c e l o n a • T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Page 42: Diari de Sant Cugat 333

42 Estètica ELS /CAJYTONS Dijous 20 d'abril del 2000

Estètica i Bellesa article: La fita d'aprimar-se (I)

Al cos, posa-n'hi i no en treguis, diu una dita popular; però, en la mesura justa, hi afegim nosaltres. Tots sa­bem que un excés de pes no és saludable per a nin­gú, ni recomanable si es pretén seguir els valors estè­tics actuals. El problema de l'excés de pes es troba especialment als països desenvolupats, d'una banda perquè s'hi men­ja més del que el cos necessita i es fa inadequada-ment, i de l'altra, perquè hi ha més sedentarisme. Concretament, fan engreixar els aliments rics en ca­lories, greixos i carbohidrats, que a més aporten un va­lor nutritiu ben escàs.

EL PES IDEAL Es pot aconseguir un pes equilibrat calculant l'índex de masa corporal de la següent manera: • Es divideix el pes (kg) per l'alçada (m) al quadrat • El resultat s'ha de situar entre 20 i 25 • Si excedeix de 30, s'està posant en risc la salut Assessoreu-vos, però, per un especialista, ja que també hi influeixen l'edat i la constitució personal. L'excés de pes s'adverteix també amb aquests senyals: • Acalorament • Ofec i esbufec freqüents • Sensació de pessantor • Dolor en algunes articulacions En general, una persona es considera obesa quan pesa més d'un 20% del màxim establert com a normal i en comptades ocasions respon a una malaltia.

COM APRIMAR-SE Deixar de menjar en excés és un vici tan difícil de su­perar com ho és desprendre's de l'hàbit de fumar. La clau rau a perdre pes d'una manera constant i se­gura, i per això cal canviar el ritme de vida: reduir les calories que es consumeixen diàriament i introduir la pràctica de l'exercici. És més important intentar controlar i mantenir el pes en el transcurs de la vida, que no aconseguir un apri­mament ràpid en iniciar determinada dieta, ja que, en opinió d'alguns experts, la constant repetició de dietes d'aprimament, i la posterior recuperació del pes perdut, resulta més perjudicial que l'obesitat matei­xa. Per això: • Escolliu una dieta variada i equillibrada, rica en fibres

i pobre en greixos i carbohidrats elaborats. • Feu tres àpats diaris de quantitat moderada • Mengeu a poc a poc, en plats petits, ben atents al

que mengeu, per no picar distretament. • Beveu aigua fresca o sucs baixos en calories i eviteu

les begudes alcohòliques i ensucrades que porten moltes calories.

• Eviteu sopar molt i tard a la nit; feu-ho abans de les 8, perquè a partir d'aquesta hora, l'organisme endega el seu programa d'estalvi energètic i consumeix menys calories.

Seleccionar bé els aliments • Els aliments han de contenir molts nutrients (carns

magres, peix, ous, llegums, verdures i cereals) i po­ques calories.

• Augmenteu el consum de fibra perquè sacia, dis­minueix l'absorció del colesterol i la glucosa i evita el restrenyiment. La contenen les verdures fresques, els productes integrals de carbohidrats complexos i la fruita, especialment pomes, figues, baies i kiwi.

• S'ha de rebaixar el consum de greixos però mai eli­minar-los de l'alimentació, perquè molts processos fisiologies de l'organisme en necessiten. Alguns die-tistes estableixen que una dieta saludable ha de con­tenir el 30% de matèries grasses, mentre que altres les situen entre el 10 i el 15%. Elimineu els dolços i la brioxeria i escolliu productes lactis de baix contingut de greix. Al moment de cui­nar, feu-ho amb oli vegetal, a la planxa, bullint, a la papillota, al forn o al vapor; eviteu els fregits.

• Eviteu els carbohidrats elaborats, perquè contenen moltes calories i poques vitamines i minerals, així com ets productes que resulten després d'afegir su­cre a la farina, el pa, t'arròs blanc, etc.

Les necessitats càloriques difereixen entre els homes i les dones i segons el tipus de vida que es porti. Com que és preferible seguir una dieta dirigida per un met­ge, serà ell qui determinarà el vostre consum. De mo­ment, però, podeu orientar-vos amb aquests parà­metres:

HOMES DONES

18-35 anys 18-35 anys

DONES

18-35 anys Inactiu: 2 500 -Actiu: Inactives: 1.900 3.000-Molt actiu: 3.500 Actives: 2.150 36-55 anys Molt actives: 2.500 Inactiu: 2.400 - Actiu: Durant l'embaràs: 2.400 2.800 - Molt actiu: 3.400 Durant la lactància: 2.800 Més de 56 anys Més de 56 anys Inactiu: 2.200 Inactives: 1.700 Actiu: 2.500 Actives: 2.000

L'ACTIVITAT FÍSICA Ja sabeu com és d'important fer algun exercici per man-ten" el cos i la ment sans, però, a més, quan es tracta de contribuir ai manteniment de la Unia, resulta vital Es tracta de practicar algun tipus d'exercici càrdiovas-cular, almenys tres cops a la setmana. Les sessions han de superar la 1/2 h, perquè fer 20 minuts de gimnàs­tica intensa obliga al cos a recórrer als dipòsits de greix acumulats i d'aquesta manera es redueix Segons un estudi, els esportistes que fan exercici en 3 sessions cur­tes perden més pes que els qui fan sessions llargues i espaiades. Per no buscar-se excuses per no fer gimnàstica, és mi­llor escollir un centre esportiu a prop de la feina que permeti aprofitar el temps, fins i tot els descansos del migdia. Una altra manera de fer exercici és aprofitar qualsevol moment per caminar, com recórrer a peu les distàn­cies que en cotxe es fan en 5 minuts. Hi ha tantes activitats esportives que resulta difícil no trobar una que agradi. Un exemple del consum de calories/hora seria: • Caminar: 260 • Pedalar en bicicleta: 300 • Fer footing: 400 • Jugar a l'esquash: 650 • Nedar a velociat mitjana: 500 Podeu trobar més informació al nostre article del pas­sat 10 de març.

C^K^W PERRUQUERIA

ESTÈTICA

SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat

des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis ler

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEll

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos

Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

f íí^ííP 4 H WMÀ

m y l \ j r * ' ' W

• Tractaments corporals

r Micropigmentació

r Tatuatges

r C/ ML SOL, 22

«• 08190 SANT CUGAT

m Tfno. 93 590 05 41

ceutre d cslèlicu

Cl Francesc Moragas. 2S • Tel 9S (>7S SK í í 0819(1 Sant Cu^at Oci Valies

Massatge biosmòtic Centre SPA Quiromassatge ^ ^ ^ ^

Aromateràpia S i Sdíut

Hidroteràpia | i T íA/f l íUra/" ' Tractament natural pels peus I I I ^ r

Tractaments facials

Tractament anti-estrès

Peeling corporal amb

productes naturals

mans

Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpia

i algoteràpia per.

ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis

acne

psoríasis

artrosis

artritis cel lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 690 149

òilutt-Uontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

W W € # %/f O Mm CP Mm

el conse 11: Per què s'engreixa

• Moltes persones mengen per omplir algun buit emocional o per estrès. La solució és superar aquest estat i trobar-hi alternatives com poden ser fer meditació o algun hobbie relaxant.

» Per un desajust en el consum de calories en deixar de practicar algun esport o en canviar d'hàbits i realitzar una feina que requereixi un me­nor esforç físic.

•Per prendre medicaments com els esteroides o la píndola anticoncep­tiva, que fan engreixar de mica en mica. Quan no sigui possible reduir la dosi o canviar de fàrmac, caldrà disminuir la quantitat de calories en l'alimentació o practicar més exercici.

> Per trobar-se en una edat avançada, ja que el metabolisme basal de l'in-divu s'alenteixent amb els anys i, a més, coincideix amb el fet que en aquest moment de la vida se sol practicar menys exercici. Per evitar una acumulació de greix, convé reduir paulatinament la in­gestió diana de calories, fer exercici, o ambdues coses alhora.

Page 43: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CANTONS Dijous, 20 d'abril dtl 2000 Salut 43

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANAN1COLETTI Sant Antoni, 74. » 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass Sanitària, Ffatc, CV VtUà, 49. » 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria OR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera], aparafl digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torre Blanca, 2-B,2n,A1. « 9 3 5 8 9 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediona interna, especialitats. Santiago Rusind, 2, entr. ta. « 9 3 67415 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. DüRuns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. 99367463 29 tr 93 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT» MEDICINA ESTÈTICA Dra. Arma R. Cerdà » Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca. 2-8. 2a planta. desp. 8-9. tr 9 3 5 8 9 43 5 7 « 9 3 589 43 58

DEL. GERVAL, GERIATRIA VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a Hure fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos. Infermeria. Formació: Cl Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, corfcol de ma-lans. ajuda a la fer, trastorns especials. 3a-kjt i reserves a oïxricfc Av. Tons Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. w 93 589 3967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'aiuda a les persones grans. malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora deT di8 o la nit. Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3967

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Gerfatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sanitas, M. Fiatc, Previasa., Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.

«935893926 «609331060

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Maigs de capçalera. Vistes a rJcrncM-mútues. Major, 36.2n. «936740025

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀN­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita RabasaHostench. Col: 15.097 Ftbta. Ricatallaoa, 20.1 r 3a « 93 674 72 16

Ecomedicina Laboratoris AYUR PI. Ajuntament NaturopaHa y masafs terapéutlco « 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Ruano), 17, baixos « 93 589 60 55

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implamotogia, prò­tesis, odontopediatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca. 2-8,2a, 11. « 9 3 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia í odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 689 7040

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-Ctó TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca, 2-8,2n A, despatx 6. «5890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3,2n 1a. (U. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Cínica dental. Dl a dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magí, 22, baixos « 9 3 6 7 4 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS • BULOÚ Major, 23 - 25.1r 3a « 9 3 6 7 5 6 4 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 SB» 51 06

Otorinoloringòleg OR. FERRAN FERRAN VftA Winterthur - Previasa - Assistència s nftaria. Madrfiac. Francesc Moragas, 48, ent 2a. «936754853

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Ftbta. Ribatallada, 20,1r 3a. « 93 674 7216

AINA-P1LAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent, Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 5 6 9 35 4 8 « 6 4 9 9 3 59 37

DRA. ANNA PUJ IBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavanada,21, 1r. « 93 569 29 95 « 93674 20 79

Podologia JOSEP M. FREIXEOfeS Matòtttes def peu, ortesis. plantilles or-topècHques, paptiomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. w & 3 S 8 9 6 3 13 *r « 2 9 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Raça Dr. Galtes. 5,2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1 '

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, in 1a. « 93 6 7 4 36 53 « 9 3 4 1 8 4 8 48

INSTITUT PStCOMÈDtC SANT CUGAT Psicologia chWca, psiquiatria, depres­sions, aksohotsme, toxicomania, tas­tem» d'ansietat, estrès, tabaquisme, Av. Torre Blanca, 2-8.3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago FlusMot. 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Tocoginecologia-Obstetrícia OR. JESÚS FERNANDEZ BAKAN Tocogínecologfa. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 41 1a. « 9 3 5 8 9 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 9 3 5891307

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 58918 88

DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona, 21,1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

> * « * « * * * * * <

CLÍNICA DENTAL i i i Ú

Major, 23-25, 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

I

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATÍA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

I

el consell de la setmana: Els efectes medicinals secundaris Aitta De vegades els medicaments, junt als beneficis cu­

ratius propis, presenten alguns trastorns que convé analitzar. Es tracta dels efectes secundaris que s'espe­cifiquen en el prospecte corresponent i que depenent de les característiques del preparat i de la persona es manifesten amb nerviosisme, tremolors, molèsties a l'estómac, somnolència, nàusees, marejos, etc.

Tan aviat com apareguin les molèsties, l'especialista les estudiarà, sense deixar el tractament, per descar­tar que el medicament causi efectes nocius en ei ma­lalt per una dosi incorrecta o per una sensibilitat especial d'aquest envers el producte. Davant uns efectes lleus, i desestimades les possibilitats anteriors, s'opta sem­pre per seguir amb la prescripció donada perquè im­porta més el benefici que aporta que no els inconve­nients. Interrompre ta medicació sobtadament podria tenir conseqüències greus; en el cas d'una medicació contra la hipertensió, per exemple, es poduïria «na pujada brusca de la pressió arterial, que podria causar una hemorràgia cerebral.

Per tot això quan se'ns administra un nou fàrmac con­vindria que el metge alertés sobre efs possibles efec­tes indesitjables perquè el pacient distingís entre una reacció normal de la que no ho és.

A continuació destacarem tres efectes que són molt habituals:

Pèrdua de reflexos. Es pot presentar una disminu­ció de l'activitat mental o somnolència que fa perdre la capacitat d'atenció, els reflexos i la coordinació. Per això en aquests casos és molt perillós conduir, fer anar màquines o desenvolupar activitats que demanin tota la capacitat mental.

Pel que fa a la conducció, a més d'estar prohibit el consum d'alcohol, es recomana evitar els menjars co­piosos perquè provoquen somnolència. Per exemple, tancar els ulls durant tres segons mentre se circula a 100 km/h suposa recórrer més de 80 m a cegues i penseu que el risc d'adormír-se al volant es multiplica per set durant la nit.

Igualment important és tenir'present els medica­ments que incideixen en aquest sentit, sent els princi­pals els antihistamínics (contra processos al·lèrgics, i an-tidepressius, tranquil·litzants, alguns antihipertensius,: antigrtpals i antjrefredats).

També estats d'ansietat, una hipertensió maf tracta­da, una diabetis no controlada, l'embaràs o l'estrès:

pocten interferir en el són nocturn i ocasionar un de-; fieient descans que provocarà fatiga i pèrdua de reflexos al moment de conduir.

Pèrdua de Ui ffbkto. Davant un desinterès per les re-. facions sexuals cal consultar primer de tot un metge, però entre altres causes pot estar determinada per l'administració d'alguns fàrmacs aliens a aquesta ac­tivitat Aquest és el cas d'alguns antidepressios d'últi­ma generació, anticonceptius orals, tractaments con­tra la hipertensió, diü reties i fàrmacs antipsicòtjcs.

Incompatibilitats Els resultat de barrejar alcohol amb medicaments és perillós en el 50% dels casos, i inddetx sempre en el sistema nerviós. Es dóna sobre­tot en ets que es recepten per dormir, contra els ma-rejos, l'al·lèrgia, el refredat, la hipertensió, etc. Igual­ment, hi ha medicaments incompatibles entre si, cosa que fa que el metge hagi d'estar sempre al corrent de l'historial del seu pacient.

Hi col-iabonn:

Dr. JESÚS CAKNICM: Pxilrtr», Gartnunwròteg

EVA M* to LA PtftA: lopoped» infantil

SkVTA HUMÀ: Mcòtoaa lnf»nto)uv«nll

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

LAyur í miento Tel. 93 675 63 39 •

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostanch

Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tol. 93 674 72 16

Si vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

Page 44: Diari de Sant Cugat 333

Gastronomia OS i CANTONS Dijous. 20 d'abril del hVO

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET

Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

BACCO

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

EL MESÓN

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

EL PUNT

Sabadell, 41 670 5940 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

GRANJA AUGUSTA

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

NAKHALA

Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

PA I PA

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA JIJONENCA

Major, 29 93 675 25 86

Gelats artesans i cafeteria

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Brandada de bacallà

Ingredients:

- 400 g de bacallà

remullat molt blanc

- 2 grans d'all

- 2 dl d'oli d'oliva

- 6 cull. soperes de llet

- pa de motllo de forn

- sal

- pebre

Elaboració: Bulliu el bacallà amb llorer durant 5 minuts. Es­correu-lo i assequeu-lo. Traieu-ne la pell negra i, molt important, les espines, si en té. Amb oli ben calent daureu els alls pelats, volta i volta, aixafeu-los i poseu-ho en una cassola amb

el bacallà a foc.suau durant 5 minuts perquè en prengui el gust.

Escalfeu 1/2 dl d'oli i aboqueu-lo a sobre del ba­callà, després esmicoleu-lo i passeu-ho tot per la batedora, treballant-ho amb força fins que que­di ben compacte. Tot seguit afegiu-hi en mínimes quantitats llet i oli calents dos cops més. Assaoneu-ho amb sal i pebre al gust. • Quan el puré de bacallà hagi absorbit la totalitat de l'oli i la llet, com si fos un puré de patates espès, aparteu-lo del foc i col·loqueu-lo en platets individuals.

Consell: Hi ha gent que hi afegeix puré de patates del que ve preparat en pols i uns altres que al final de tot gratinen la brandada al forn, lleugerament. Es pot guarnir amb llesques de pa fregit i untades amb all, en forma de triangle.

BA« RESTAURANT

\1XIU 11. IVrr Sa», (t

^ / í r S * ^ » ^ - 01«r<at \.U>

ESPECIALITAT EN BRASA

C i i r u * i ver i lu r» ' * liru*a <'.n<|u<-* xa i ia ta

Cargols u hi llmiiiu

I A M A S I A

i I I I 1 I 0 I I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

Augusta

l'taça Augusta. I-

KMIIKI'ANS

KM·KCIAI.S

l'I,VI s

COMBINUS

l'I.Vrs I1KI. III \

Sant Martí, 10 08190-San» Cugat del Vallès

BILLAR FRANCÉS (CARAMBOLA)

BILLAR AMÍRKÀ - POCH. 5 1

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

MSlÉt&itff&Tii; ktSmta iBmàtimqStim Sant Marti, 9 csimMLAriotEiitojA,

Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • i i i

Carrer de lalorre, 14

Tel. 93 674 12 85

w Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi. 33 - Tel. 93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

R Francesc Macià, 71 L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . f f v f f v

• Is entrepans... f f v f f v

el cafè... <ffv#fv les pastes... <ff*-*H el suis... * H f f i

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

I I Mesím Bar Restaurant

t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6

Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7

>* VI S d W*« r^SÍ\/}

Pruèbalc antei del «5 de mayc c

te íe perderes.

MïCanacta McDonaxr» McSahara

Page 45: Diari de Sant Cugat 333

EIS4CA1NTOINS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 9 3 6 7 5 34 54

GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a « 93 67441 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - toc. D « 9 3 67444 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos « 9 3 675 99(12

Bar Musical Sant Marti, 10 « 9 3 5 8 9 4 7 9 0

CABALLU PETIT Cerveseria •B<asa9us6

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 « 93 674 OS 49

CUGART Torrent Bomba, 14 " 9 3 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 93 67415 09

SUN BIKE Can Matas, 2 " 83589 7757

M. Pere San. Pda. 125 « 9 3 589 38 06

ARQUITECTURA • CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B « 9 3 6 7 5 7835

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a * 93 589 65 67 P « M 4 9 4 5 «9

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a P 33 675 IB 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 P 93 674 361»

JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 P 93 S » 41 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r P I

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 93 569 ari 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. 8arcelona, 9 B P 93675X12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n P 9 3 5 8 9 j n 0 f )

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P I Fa* 93 674 34 7*

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 5653

TUBAU La Torre, 14 « 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 93 675 3 0 6 5

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 9 3 S B 9 74 78

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 9 3 674S747

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 01 6Q

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 «936746500 _

i CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P.93 674.'i04H

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders. 8 A « 9 3 675 2 0 0 1

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 9 3 689 8280

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 vaasaoisoo

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 67405 03 P 93 589 31 21

BALLS DE SALO • CLUBS DE MUNTANYA t ESPORT PEPE ASENSIO

Anselm Clavé, 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 9 3 5897798

BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 93 589 13 99

CUE SANT CUGAT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 9.1 674 19 Q3

EL PUNT Copes i sopars « 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 " 9 3 6 7 4 9 6 0 2

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 P 9 3 5 H 9 74 4?

COPY-GRAFIC Can Matas, 8

« 9 3 6 7 5 3 6 5 3

OFINOVA Lluís Companys, 18 « 9 3 6715 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos bete-conxxr0nexo.es « • 9 3 675 3? 67

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 9 3 6 7 4 26 24 « 9 3 4 7 7 0 7 59

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 « 9 3 67403 08

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 6 7 4 9862

UESC Cànovas del Castillo, 9 « 9 3 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALDS C Comercial St. Cugat « 9 3 6744654

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 13 96

FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTICA EL PONT Girona, 3 « 9 3 67507 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 9 3 6 7 4 73 81 « 9 3 6 7 5 7820

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Or. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 71

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 0060

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 75 98

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 6 7 4 7546

HÍPICA SEVERINO Pg.Calado, 12 « 9 3 674 77 40

CRISTALLERIES • FOTOGRAFIA.VIDEO CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 « 9 3 674 13 9B

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 « 3 3 6 7 4 77 64

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 60

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 SH909 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674 13 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar P f l 3 5B9a iO»

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 9 3 S B 9 2H33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 « 93 589 75 72

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32

« 93 675 37 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 3 8 5 2

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 7968

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6996748 «93674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 58957 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 6 7 5 4757

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 P 9 3 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 674 6028

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 6 4

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 675 22 07

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 « 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9359080 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora 18 P 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 9 3 590 80 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S0_ Mn.Cinto Verdaguer, 18 P 9 3 589 26 38

MANTSERV, SA. Av. Catalunya, 18 P 93 674 60 58

GELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA LA JIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n « 9 3 6 7 4 7453

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 67 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 9 3 5 9 0 8 2 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L PI. Quatre Cantons « 9 3 674 3087

ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 85 63

KAtA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0541

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 9 3 S 8 9 2 3 4 3

'ARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 P 93 674 36 94

Li MIREIA'S Valldoreix, 33 « 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 9 3 67445 77

li ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A « 9 3 5 8 9 4 7 4 2

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 6 7 4 0 1 7 4

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 « 9 3 5 9 0 6 1 8 9

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Vctória, 48 « 9 3 58920 78

LA FLORESTA Pearson, 36 « 9 3 589 78 00

LES PLANES « 9 3 67557 05

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 58986 77

MÀRMOLES SANT CUGAT Can FaÇó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 1937

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 58914 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 89 0149

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5 9 0 2 6 8 0

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 674 09 95 « 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 589 2232

EGA MOBLES Cànovas del Castio, 2 « 93 58900 74

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. RegUI, 9-19 « 9 3 5 8 9 0023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 02

BUJEMOON Major. 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h « 93 67S 02 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 « 9 3 6 7 4 74 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5 8 9 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 5 8 9 7232

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 6 7 4 0 0 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 5 8 9 8 8 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 « 9 3 6754757

VALLÈS NET SantRamon,4 P 93 674 89 78

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 935897202

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 9 3 6 7 5 1 2 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93674 07 77

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 9 3 5 8 9 6068

DBON ESTILISTES Martorell, 12 « 93 589 56 57

ESTUSTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 674 85 63

FORMA'S Sies Rogent 18 A « 9 3 6 7 5 4006

JUANI Xerric, 28 « 9 3 6 7 4 6699

JEANLOUISDAVD Plaça Dr. Galtes, 5 « 9 3 675 67 70

PERRUQUERIA VERD) Castillejos,11 « 9 3 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 9 3 6 9 2 79 04

PESCA SALADA I LLEGUMS

SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 6 7 4 5 7 5 2

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 « 9 3 674 6 8 4 7

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 « 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 « 93 589 23 77

MAT, CONSTRUCCIÓ — QBRES C 0 N S 1 T O 0 N S™jESIDENCIES FOAP Rius i Taulet, 27 « 9 3 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 674 1490

MENJARS PREPARATS

ROSTI DOR A U LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 « 93 589 82 7S

CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a P 93 589 07 57

STANZA VaJWoreix, 10 « 9 3 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 589 7732

ÒPTIQUES TEMDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 93 589 44 95

MERCERIES H PARAMENT DE LA LLAR JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 75 32

LA PERLA Major, 3 « 9 3 6740138

GENEVIEVELETHU V1là,6 « 9 3 6740316

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6 7 4 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5 5 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*à,1 « 9 3 6 7 5 2 4 0 7

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/h « 9 3 5 8 9 8 9 9 9

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 « 93 67S 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 « 9 3 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, SA. COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graels,35 « 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 « 93 674 36 88

TALLER MECÀMCCP. CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 6746362

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 9 3 67469 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca,13 « 9 3 6 7 4 53 07

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 5 8 9 8 7 02

TINTORERIES TWTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 « 9 3 6 7 4 77 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusfiol, 35 « 9 3 6 7 4 77 83

TWTORERIA ST.CUGAT Rtte. Rbatatada 34 P 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 « 9 3 6 7 4 4 1 6 7

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 935894422 P 93 675 51 57

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 936746945 Tel. urgències « 9 0 8 8 9 8 7 36 P 9 3 6 7 4 6 9 4 5

VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 93 589 77.40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 7 42

IBERPLAN VIATGES VaIWoreo, S9 «9358916 78

USSIATOURS Plana Hospital, 10 » 93 589 61 50

CANSAl AOERIA JULIANA Franc .-so Moragas, 26 « P . » 674 08 7 7

Page 46: Diari de Sant Cugat 333

46 Cultura ELS -/CANTONS Dijous. 10 /Ttihril ttel 1000

De dilluns a divendres • D e 7.00 h a 8.00 h El despeilador. amb Salva Y'allvé • De 8.00 h a K).(K) h Prunera Planti, amb (ieni Lozano •Dc1().(K)ha 13.00 h (ianibirota, cl magazín. amb Clara Borrell • D e 1100 a 1140 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 1140 h a 14.00 h Amb molt tle gust. l'espai t/e gastronomia, amb Pep Blanes • De 14.00 ha 17.00h Volt/e tartla. amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.(H)h r.ant/ana. el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al llom, el musical, amb Saba Yallvc • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero •De20.1Sha21.00h El millor t/el magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roc/t Worltl (di­marts), Dtinte/>g?w/(dimecres), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.(X) h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • D e 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

• D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez

• D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'.infonnatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Yïllena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h li ui d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

• De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en mana 3a edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Llibres i roses ompliran els carrers de Sant Cugat

La diada de Sant Jordi sempre ha estat una de les més celebrades pels sant-cugatencs. Malgrat, que no acostuma a ser festiu, els carrers i places de la ciu­tat s'omplen de roses i llibres, que la gent regala als éssers estimats. El fet que enguany caigui en diumenge i en Setmana Santa és excepcional, però els llibreters santeugatencs no han cedit a les lleis del mercat i sortiran amb les tradicionals parades a l'aire lliure. Una bona excusa o un al·licient més per sortir a pas­sejar i aprofitar per remenar entre les nombroses novetats editorials i els títols més clàssics que ens presenten des de les parades amb un 10% de descompte. I, sobretot, respirar l'ambient excepcional que es viu per Sant Jordi.

Divendres 21 R. Rivtère Dr Murillo, 1 93 674 04 30

Dissabte 22 Llorens Santa Maria, 27 93 67415 31

Diumenge 23 Domènech Pg,St Magí, 50 93 675 3353

Dilluns 24 Culte» Ptge. Diputació, 6 93 674 03 64

Dimarts 25 Texidó Rbla. del Celter, 97 93 674 77 49

Dimecres 26 Moral Santa Teresa, 40 93 675 33 44

Dijous 27 Fomós Manel Farrés, 95 (P. Central) 93 674 0512

<r -,

</*>> <* * ,\jy/' *'

: Dissabte Sant Stes larbula, vg mr i Apel les i Llucl, disc de Jesús

i Diumenge 23 „ _ ^ _ _ _ „ . -^-^, „ — ; Pasqua de Kesurrecció. sts. Jordi, mr. patró de Catalunya i Marol i Gerard, bs. i Dilluns 24 .- . ] Ntra. Sra. de l'Alegria, sts. Kere fcrmengol, merc., sapas, mim., mr. i Honori* bs. ]

i Dimarts 25 • *" , ^ . sts. Marc, evang; Anian i brmini, bs.; Hermogenes, mr. i Sta. Calixta, mr.

Dimecres 26 ^ Ntra. Sra. del Bon Consell, Sts. Isldor, arq. de Sevilla íOet i Marcel·lí, p. p. mr. ; Dijous 27 : Ntra. Sra. de Montserrat, patrona de Catalunya. Heinald, mr i Sta Zita, vg. f

h Divendres 28 . . _ ' - * * H Sts. Pere Lluis Chanel, prev. mr; Prudenci, b. i Teodora, vg mr \

*?>!£ JP

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura)

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Fins al 23 d'abril. Al claustre del Monestir.

• Meggi Putols. Objectes recu­perats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril. À l'Esc. Mun. d'Art.

• Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins

I al 30 d'abril. Al Centre Cultural.

\ • Graffiti... grafits. 6.000 anys de llen-f guatge marginal. Fins al 7 de maig. i « • 10a PRIMAVERA FOTOGRÀ-* FICA 2000: Pep Pujol: Identitats i - Kim Manresa: L'ordre de la mare ' Tensa de Calcuta. Fins al 7 de maig. I A la Casa de Cultura i al claustre

del Monestir respectivament.

• Minisalóde l'Ensenyament. Fins al 5 de maig.

SALES PRIVADES

£ • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 ~ d'abril. A La Galeria.

• Mejàn, pintura. Fins al 30 d'abril. - A Canals Galeria d'Art.

• Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig. A la Sala Rusinol.

; • Col·lectiva de primavera, pin-I tura. Fins al 31 de maig. A l'Es-I pai Lluís Ribas.

\ • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.

I MUSICA I CONCERT DE SANT JORDI f Orquestra Simfònica del Y'allès. , Música de principi i final s. XX

28 d'abril, a les 22 h.

Page 47: Diari de Sant Cugat 333

ELS /CANTONS Dijous. 20 d'abril del 2000 Cultura 47

AJUNTAMENT '

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMIC

PROMUSA

93 589 22 88

93 58913 82

9367427 19 '

93 589 31'88

93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

Centre Soc. San. LF

Ctre. Alzheimer St. C.

93 5691122

93 58944 55

93 589 78 00

9367423 83

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

General de Catalunya

93674 12 34

93 6742459

93674 7615

935891212

Valld'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de ('Esperança

93427 20 00

93 203 40 00

93414 48 48

ASSOCIACIONS

AAPP WCan MajóVall. 93674 5049

AAPP i W Valldoreix

AAPP Montserrat Vall'.'

93674 2197

"936742105

AAPropJV. la Floresta 93674 20 89

AAW Aigualonga Flor. 93674 51 29

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

AAPPíWMira-sol 93674 2018

AAW V Carme Mira-sof 93 674 10 03

AAWSUoanMira-sot 9367471 03

Consumidors 93 268 45 67

BOMBERS

Bellaterra

Generalitat

Rubí- Sant Cugat

93692 80 80

085

93 699 80 80

ENTITATS

AS»

CPA

93675 35 03

935891674

C.Castelteno-Manchego 93 589 76 05

Germanor Cavis 93 58957 98

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Sant Cugat Comerç

LLEURE

Arxiu Gavin

93674 03 22

WmïïW Arxiu Municipal

Arxiu Nac. Catalunya

935890712

93589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Casa! d'Avis SC 935891638

Casal Valldoreix 936744599

Ctre. Cívic la Floresta 935890847

Pokémon

Sant Cugat 2

Scream3

Ctre. Cívic les Planes

Cines Cinesa (reserves)

Cines Yelmo (reserves)

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

936755105

93589 0941

90212 4134

93 67453 96

93 674Í006

93 675 26 52

Llar d'Avis Parròquia

Piscina Valldoreix

MITJANS COMUNICACIÓ

93 589 0598

93 6754055

Els 4 Cantons 93 589 62 82

Ràdio Sant Cugat 93 675 59 59

Tot Sant Cugat

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

93 674 8661

93 5891155

93 674 6696

PARRÒQUIA

Les Planes 93204 7503

St. Pere Octava 93 6741163

Valldoreix 9367405 69

POLICIA

CuefpO Nacional 93 674 7858

Municipal i Protecció Civil 092

Erin Brockovich

Yelmo 3

16.00-18.10-20.20-22.30 Historia de to nuestro

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93674 7612

DNI (Citaprèvia) 93 5893080

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93674 20 89

Catalana de Gas 93 725 2944

Correus 93 674 7096

ENHER Rubí 93 69918 92

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Funerària 9358955 52

Repsol-Butà 93874 1580

SOREA 93 58900 21

TRANSPORTS

Aeroport 9347850 00

Carreteres 93 204 2247

FGC 93 20515 Ï5

Grua 936743371

RENFE 934900202 <

Port

Ràdio Taxi

9331887 50

"93*589''44 2 y ~

Taxis (parada) 936740997

Valldoreix (parada! 936741111

L

17.15-20.00-22.40

16.00-18.30-20.40-22.50

Yelmo 4

Scream3 15.50-18.00-20.30-22.50

J^iis^^is Yelmo5 Sant Cugat 3 Las normas de la Casa de la Sidra 17.15-19.45-22.40 American Beauty 16.30-19.15-22.00 Yelmo 6

Sant Cugat 4

Erin Brockovich

ToyStory2/DobietraicÍón 16.00 / 18.15-20.30-22.45 -

16.15-19.00-21.50 Yelmo?

la princesa M.... / Cotgadas 16.45 -19.30 / 22.50 T

YELMO SANT CUGAT Yelmo 8

Yelmo 1 Jugando a tooe 16.00-19.45-22.40

Pokémon 16.15-18.15-20.15-22.40 Y e l m o 9

Yelmo 2 Héroes fuera de òrbita 16.00-18.30-20.40-22.45

EMD Valldoreix ,m CASAL DE 1»1 CULTURA DE flf VALLDOREIX

i n fo rmac ió i i n sc r i pc i ons De dimarts a divendres

D e 9 a 1 1 . 3 0 i d e 16.30a 1 9 h

P l a ç a de l C a s a l , s / n .

Tel . i t ax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

J O I E R I A

a la c e r a p e r d u d a

Dimecres de 16 a 18 h •

J A Z Z i n f a n t i l

( d e 5 -7 a n y s )

Dimecres de 17.30 a 18.45 h •

D I B U I X I P I N T U R A

Dilluns de 19 a 21 h

• IOGA

Dimecres de 20 30 a 22 h

• G Y M - A E R Ò B I C

Dimarts i dijous

de 9.30 a 10.30 h

• T A I - T X Í

Divendres de 9.30 a 10 30 h

CONFERENCIA: DAD, a càrrec de

A les 19 .30 h a l

C o r s d e J e s ú s i

O r g . V a l l d a u r e x

Col · labora l 'EMD

dis Medieva ls i el

I n f o r m a c i ó : Tel

p t e s .

P U N T T a l l e r d e p l à s t i c a

Dimarts de 17.30 a 18 .45h

• P A T C H W O R K

Dimarts de 10.30 a 12 h

• E S T A M P A C I Ó

s / r o b a - b a t i k i s e d a

Dimecres de 10.15 a 11.45 h •

V I T R A L L S D E C O R A T I U S

Dimecres de 12 a 13.30 h

O R F E B R E R I A

Nivell 1. Dj. de 1 8 a 2 0 h

Nivell 2 Dm. de 18 a 20 h

D i m e c r e s 2 6 d ' a b r i i

LA GRAFOLOGIA, HUELLA D E LA IDENTI-Mat i lde Pr iante.

c o n v e n t d e les M i s s i o n e r e s d e l s S a g r a t s

M a r i a d e V a l l d o r e i x .

( C e n t r e d ' E s t u d i s d e Va l ldore ix ) .

de Val ldoreix, l 'Arxiu Gav in , l ' Inst i tut d 'Es tu -

conven t dels Sagrats Cors de Jesús i Mar ia .

9 3 6 7 4 41 4 2 . P r e u : 5 0 0 p t e s . , s o c i s : 3 0 0

D i v e n d r e s 2 8 d ' a b r i l

RITUAL GOSPEL SONGS A les 2 1 h a l ' e s g l é s i a p r o t e s t a n t d e Va l l do re i x

(cl B r o l l a d o r ) . P r e u : 4 0 0 p t e s . V e n d a a n t i c i p a d a : C a s a l d e

C u l t u r a d e V a l l d o r e i x . O r g . E M D d e Va l l do re i x .

D i s s a b t e 2 9 d ' a b r i l

I C ICLE DE S O , C I N E M A I A R T C O N T E M P O R A N I • C I N E M A : d e 18 a 2 3 h

• M Ú S I C A : d e 2 3 a 1.30 h

Al C a s a l d e C u l t u r a d e V a l l d o r e i x

O r g . D P W ( J o v e s d e V a l l d o r e i x ). C o l . E M D d e V a l l d o r e i x .

VHM 1 1 ^ 1 I G MMftf B ^ I

SANT CUGAT El cinema de casa teva

2a- SETMANA 3a- SETMANA Za- SETMANA 123 SETMANA

Erin Brockcvich

SALA 2 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 G O L F A 0 0 . 4 5 : E l a r t e d e m o r i r

SALA1: 16.50-19.30-22.15 GOLFA: 00.40 18 ANYS

SALA 4 16.15-19.00-21.50

GOLFA: 00.30 APTA SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 GOLFA 00.30: COLGADAS

ONESH Q S i i S2 § Parèúty

2 íi. gratis Diswcr»* dia Carnet t astudani Cantat més

de lM?«ctai)« unlverstan uraraSSjnys U g Q

* ^ ™ * ^ " ^ ^ ^ ~ ^ ^ a M H B M B J ^B^R^R^PM^PW

Accessos min-jsvàltds

Carrwt Jov«

Vdn*» anticipada

Sasjona* P w w r í a í r * numerada* Mr»al* ci t t i í

Page 48: Diari de Sant Cugat 333

BLS4CAMONS Dijous. 20 d'abrildel 2000

48 Setmanari de SANT CUGAT I VALLÉS

ò&g&ii'xwt1

Antonio Navarro. Director de TAeroport de Sabadell

"El 8 0 % dels vols de qualsevol aeroport són vols no comercials'

Al.KX LÚI'KZ - Sant Cugat -

Antonio Navarro és cl director de l'Aeroport de Sabadell des de l'octubre de 1998, tot i que hi està estretament vinculat des del 1986. Aquest sunteugatenc tam­bé és psicòleg especialitzat en aeronàutica i cofundador i vice-pres ident de l'Associació Es­panyola de Psicologia de l'Avia­ció. Ha estat també delegat de l 'ONT al Paraguai.

- Quin moment viu l 'Aeroport «le Sabadell? - l 'na situació de canvi. Es un aeroport que ha sofert força can-\ is en la seva activitat en els úl­tims anys. Es un aeroport que ha passat de fa 25 anys a tenir una sola escola on es volava molt poc a tenir avui en dia quatre es­toics que són un centre de ne­gocis molt important amb mol­ta activitat.

- Amb un funcionament molt

actiu i dinàmic...

- L'any passat, l'aeroport va te­nir un moviment total de 50.000 aeronaus, que és una xifra enor­me si ho comparem amb altres aeroports de les mateixes carac­terístiques. Per exemple, el de Reus té uns 10.000 moviments l'any i el de Girona, 5.000 l'any. L'Aeroport de Sabadell és el novè dels-42 aeroports de l'Es­tat quant a trànsit. Però en el que és el seu tipus concret de trànsit, que és el d'aviació ge­neral. el de Sabadell i el dels Quatro Vientos són els més im­portants. I en la seva categoria, el de Sabadell és el més impor­tant de tots. A l'Aeroport de Sa­badell té una base permanent de l'ordre de 250 avionetes. En els aeroports en general, el 809? de vols són vols no comercials.

- I qui transita l 'Aeroport de Sabadell? - Del 100% del trànsit dels seus 50.000 moviments, hi ha un 60% que són vols d'instrucció, vols d'escola; un 20% que són vols d'aeronaus d'Estat; un 10% de

Antuniu Stiiurm també' c.<psicòleg aeronàutic FOÏ'O: XAVI Í.ARROSA

vols de particulars; i un 10% de - És cert que ha estat un aero-d'aeronaus (pic vénen d'altres països. També és un aeroport obert al trànsit internacional de la seva categoria. - Es un petit gran aeropor t . . . - Sí, i tant. Es un aeroport únic amb els serveis que pot oferir. A més, a banda de formar pi­lots, també for­mem hostesses i h o s t e s , q u e fins ara només es podien for­mar en les ma­teixes compan­y ie s . Avui e n dia, tan sols es formen a Saba­dell en uns cursos que només els impartim nosaltres. També haig de dir que tenim la flota d'­helicòpters més important de l 'Estat amb uns 25 de perma­nents.

- L 'ae ropor t , p e r ò , ha topat amb més d'un conflicte?

port que ha tingut molts con­flictes amb l'entorn i això no li ha permès créixer. No hi ha hagut mai consens amb els ajunta­ments de les poblacions dels vol­tants, (jue han impedit el des­envo lupamen t de l 'aeroport .

Avui en dia estem en un p rofund canv i . Pe rò ja hem arribat a un acord amb les au­to r i t a t s locals . T a m b é v o l e m

"El 75% dels accidents d'aviació

en el món es produeixen per r M atraure juntament

factors humans" amb la cambra de Comerç nous centres tecnolò­gics d'aviació de

França, que hi entenen bastant. - Què és el Pla Director? - És un instrument de planifi­cació, que en aquests moments és en la fase d'aprovació que de­termina quin serà el creixement de l'aeroport i en quin sentit, de tal manera que les autoritats lo­

cals de l'entorn puguin planifi­car l'ús dels seus terrenys com­patibles amb l'activitat portuà­ria. Tindria poc sentit pensar que en una prolongació d'una pista es pugui concedir llicències per ús res idencia l p e r q u è al poc t emps t indr íem veïns que es queixarien del soroll. D'aquesta manera, les autoritats urbanísti­ques d 'aquests municipis han de planificar-ho en funció d'un pla director que els digui com creixerà l'aeroport. Així s'evita­ran els problemes que hi ha ara.

- Quina és la principal missió d 'un psicòleg aeronauta? - Hem de partir d'una dada es­sencial i és que el 75% dels ac­cidents d'aviació en el món es produeixen per factors humans. Això vol dir que és una qüestió que s'ha de tenir molt en comp­te. Tant és així que l'agència es­pecialitzada de l 'ONU en avia­ció en mol t s pa ïsos s 'ha sensibilitzat d'aquesta manera. El que han fet és incloure en tots els programes de pilotatge assignatures en les (mals es cons­ciència a la gent i s'estudia qui­na és la reacció de l'ésser humà.

- L'avió és el mitjà de t rans­por t més segur. - No n'hi ha cap dubte. Si ens creiem l'estadística podrem do­nar fe d ' aques ta dada. Hi ha molts més accidents de cotxe que no pas d'aviació. Els acci­dents d'aviació es produeixen en un 75% per actuacions inco­rrectes dels pilots, dels contro­ladors, o dels mecànics. Es a dir, de totes aquelles persones in­volucrades en què un avió voli. I només un 25% en alguna cosa imprevisible, que no es podria haver fet res per part de l'ésser humà.

- Creu que els pilots estan ben formats? - Espanya és un país que té molt bons pilots. De fet, n'hi ha un bon grapat que han après a pi­lotar a l'Estat i que actualment estan treballant als Estats Units, que és el mercat d'aviació més gran que hi ha en el món.

Cinemes IORDI CASAS

Llegeixo que entre Sant Cugat i Cerdanyola es construirà un gran centre lúdic, que comptarà entre altres coses amb divuit sa­les de cinema. Per tant, si tot se­gueix al ritme previst, d'aquí a dos anys tindrem una trentena de sales. En menys de deu anys haurem passat de la misèria a la sobreabundància cinematogrà­fica. Això em fa recordar que la meva relació amb la cinemato­grafia santeugatenca (la projec­tada a Sant Cugat, s'entén), sem­pre ha estat bastant escadussera. Del vell cinema de l'inici de la rambla del Celler, desconegut per la majoria afortunadament, només conservo dos records i, a més , mol t d i s t anc i a t s en el temps: una pel·lícula rodada a Penyíscola i protagonitzada per Charlton Heston i Sofia Loren, quan l'entrada valia el mateix que un viatge en tren Sant Cu-gat-Barcelona (vuit pessetes); i la qualitat de la projecció de les darreres pel·lícules que hi vaig visionar, infumable. Van venir anys de crisi del cinema, coinci­dint amb la popularització del vídeo, i el nostre municipi, com tants d'altres, va aprendre a abs­tenir-se d'aquest gaudi. La histò­ria es reprèn a pincipis de la dè­cada dels noranta i el que en recordo amb més nitidesa, a part de la inauguració de les noves quatre sales, és la discussió con­sistorial -llarga, extremadament llarga- sobre la necessitat de re­servar una quota per a les pel·lí­cules europees. Santa innocèn­cia!! Anys a venir, el que s'ha reivindicat és la projecció en ca­talà. Ni un ni altre plantejament han tingut gaire incidència. Pel que fa a les sales de la zona ru-binenca, el fet de ser un ésser desmotoritzat no m'ha permès atansar-m'hi gaire. De tota ma­nera, quan n'he repassat la car-tellera, no recordo haver sentit cap tipus de trempera cinema­togràfica. De fet, de les darreres deu bones pel·lícules que he vist, només una l'he vist a Sant Cugat. Això sí, ha estat la més oscaritzada. Si d 'un temps ençà presumim de ser un municipi de no sé quantes estrelles, a par­tir de l'any 2002 ens sortiran per les orelles (encara que en aquest cas, seran cinematogràfiques).

*i7\

ATI *

GALERIA DE ARQUITEC <V Í \ n ( in . 1Ï GAL·IZACION IVlTRlORISMi ; ÏAHDÍ

;\t*IL u < V ; I \ M •>

'! ;S - CAMP

K a n i b l a d e l t ( ! 8 1 9 0 h a n i C u tiíi i l l e i V.i i: