Divendres 11de setembre de 1999 EIS 4 CANTOINS Núm. 302

Any Vil

El "diari" de Sant Cugat 225 ptM.

SUMARI

Prop de 200 ciutadans s'adhereixen a la plataforma social

Santcugatencs pel Canvi Pàgina 11

El Grup de N a t u r a presenta al·legacions contra l'ampliació del

camp de golf Pàgina 16

L'espectacle de varietats de la festa major de les Planes aconsegueix el ple

Pàgina 20

Els problemes per tancar els fitxatges de l'equip d'handbol de la

UESC afecten el conjunt Pàgina 32

El CMSC presenta les

activitats per a la nova temporada

Pàgines 3 a 7

Aquest n ú m e r o inclou la t e r ce ra fitxa

del col · leccionable: "La l legenda de

sant Cuga t"

Recoder obté a Madrid un registre de la propietat per a Sant Cugat

El servei entrarà en funcionament a la nostra ciutat abans de finals d'any

Pàgina 11

Set actors de luxe presenten temporada al Teatre-Auditori

D'esquerra a dreta: Pep Sais, Carme Sansa, Carles Canut amb el seu fill, Joan Pera, Cristina Solà, Paro Moran i Ricard Borràs FOTO: XAVILARROSA.

Pàgina 36

• CATALONIA C E R À M I C

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00

FIU? PRESENTA

Mont Plans Chaise Longue

TEATRE ARNAU

Deutsche É l Akademie C E N T R E A L E M A N Y D E L V A L L È S

Especialistes Cn alemany

Cursos a mida per a empreses, escoles, nens i adults Tots els nivells garantitzats

Matrícula gratuïta

£> 93 675 27 27

ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TPMDnQÀHÀ f F TFATRP

Truqueu i reserveu les vostres entrades gratuïtes!

presenta:

"Chaise Longue" Voldria tornar a visitar ciutats ja conegu­

des... i conèixer llocs mai vistos. Descobrir racons màgics, catedrals i tas­ques. Ah! i hotels amb sabonets al lava­

bo. Amb tu. Seure a les terrasses de totes les places i fer el vermut amb... Va nena, un dia és un dia! "Si us plau, unes huevas i unes gambetes salades... i unes

olivetes... ah! i uns tacos de pernil del bo!". I xerrar, xerrar i xerrar. Encara tenim

tantes coses per dir-nos!

MONT PLANS

DISSABTE 18 DE SETEMBRE A LES 22 h. TEATRE ARNAU

Pròximament.... Jango Edwards

FILA presenta:

"El estado del malestar" En los albores del s. XXI se puede afirmar con rotundidad que el que no es feliz es porque es

idiota del todo. Asentada la democràcia en Occidente, el estado del bienestar luce con esplendor. Automóviles, motocicletas, tampax, compresas con alas, sin

alas, internet, realidad virtual, pizzas, hamburgue-sas, metro, autopistas, parques temàticos, multici-nes, palomitas, rebajas, grandes àreas comercia-

les, pàrkings, teléfonos móviles, golf, paddle, mountain bike, congelados, incendios forestales, huelga de lluvia, huelga de inteligencia, footing,

rayos UVA, Viagra, peluquín, futbol, televisión, mas canales de televisión, zapping, paellador, Inserso, Mossos d'Esquadra, seguratas, porteros de disco­

teca, discoteca, vacaciones, jFeliz Navidad!, {Prospero ano nuevo!

Que prospero aho nuevo... Feliz siglo nuevo... ...Feliz segundo milenio: ;y bienvenidos al futuro!

...Sospecho que soy idiota del todo.

Carles Flavià

DIUMENGE 19 A LES 20.30 h SALA MUNTANER

fàtw*^

EIS4CA!NTQI>S

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, II de setembre de 199<)

mmmmmmmmsmm

P r o g r a m a d ' a c t i v i t a t s d e I C M S C

El Club Muntanyenc es prepara per fer el 2 0 0 0

S'està preparant una nova secció i la celebració dels 25 anys de la coral

Integrat plenament en la set­mana d'inici escolar, el Club Muntanyenc va presentar aquest dimarts la programa­ció del curs. Els socis podran cursar assignatures en qual­sevol dels vuit departaments en què es divideix el centre i que, si s'ha de jutjar per les propostes inicials, els dona­ran molts crèdits de diversió.

R I T U CASALS

- Sant Cugat -

I és que hi ha d 'haver de tot, per a tots els gustos, perquè cadascun dels dos mil quatre-cents socis que té "el Club" , com és conegut per to thom, pugui trobar la seva activitat o activitats d'esbarjo, esport, ecologia, cul tura i/o música. En cadascuna d 'aques tes àre­es, la nova temporada promet part de tradició i també aquell pessic de novetat necessari per reactivar l 'adrenalina i atreure nous m e m b r e s a la famíl ia . Precisament, i en la secció de

Xatth Cmtanyei. pie\tdent del Club. ta presentat Itt piogn/mtitw ptl min <ut\ l·OTO.X. LARROSA

m u n t a n y a , C a r l e s Alayo va manifestar la voluntat de pro-mocionar activitats per atreu­re la gent jove.

Per a la tardor, el Club ja ha preparat un calendari que , de ben segur, cap soci podria se­guir si no es desdoblés en qua­tre o cinc persones. Si fos nen

o nena , podria anar els dis­sabtes a l'Esplai Sarau i ser un dels 150 infants santeugatencs que es distreuen amb les pro­postes dels 30 monitors. Tam­bé podria participar en la tra­dicional Marxa de Regularitat, q u e el p rope r 24 d ' o c t u b r e arribarà a la 41 ena edició. Si

aques t a persona fos ado le s ­c e n t , podr ia c o n v è n c e r e ls seus pares que vol anar a es­quiar amb el Club , i per co­mençar podria anar a la Eira d 'Esqu í , que es farà del 2 al 14 de novembre, per adquirir el material necessari. T ingués l 'edat que t ingués, el nostre

soci podria gaudir t repi t jant les fulles dels plàtans dels jar­d ins del mones t i r d u r a n t la Festa de la Tardor o enriquir el seu intel·lecte visitant la re­trospectiva que l'artista local J o s e p Grau Gar r iga farà al Club al mes d 'octubre .

Després de Nadal , els socis podran pair els àpats tot es ­coltant el concert de Nadal de la coral, que al 2000 celebrarà les seves noces d'argent. I des­prés, grans i petits podran suar la cansalada a la mitja marató del 6 de febrer i a la Copa Sant Cugat d 'esquí de fons el ma­teix mes. Per reposar els mús­culs, el 3 de març hi haurà el clàssic concert de Carnestol­tes-i a l'abril, novament a fer cames tot preparant-se per a l 'estiu: a la tercera Caminada P o p u l a r de S a n t C u g a t a Montserrat .

El Club té b o n a salut

Tot i la seva edat , 50 anys, "el C lub té bona salut", asse­gura el president de l 'enti tat Narcís Castanyer. Se celebrarà el c inquè aniversari de l 'esco­la de muntanya , serà l 'orga­n i tzador del 23è Aplec dels Països Catalans i s'està estu­diant l 'aprovació d 'una nova secció: la de cultura, que aglu­tinarà totes les activitats com ara exposicions, conferències, projeccions i fins i tot la in-formatització dels arxius.

Sec o n $ e s p o r t i v e s

La gimnàstica rítmica del Club serà activitat extraescolar

El 12 de desembre hi haurà el gran cros de l'any

Enguany s'espera que hi nagi un centenar d alumnes de gimnàstua rítmtta. F. X l.

R. C. Z. -Sant Cagat-

La secció d'atletisme del Club organitzarà un gran cros el 12 de desembre, que unificarà les dues curses d'aquest estil que fins ara es feien a l'entitat, la dels esquia­dors i la de la secció, i una tercera que, com ja és tradicional en al­tres poblacions de la comarca, és oberta a totes les entitats vallesa-nes i a les escoles. Aquesta serà la primera activitat destacada de la secció, amb diverses categories de competició que aniran des dels 3,5 quilòmetres de la prova més llarga als mil dos-cents metres de la més curta.

El primer diumenge de febrer de l'any 2000 hi haurà la mitja ma­rató organitzada conjuntament amb el Club Natació Sant Cugat i que podria comptar amb nou cir­cuit. Per tancar el curs, al juny tin­dran lloc els tercers campionats socials al Centre d'Alt Rendiment.

Pel que fa a la gimnàstica rítmi­ca, la responsable de l'àrea, Paqui Leplat, va anunciar que durant aquest curs l'activitat al pavelló municipal serà promocionada a les escoles com a activitat extra­escolar, per a la qual ja hi ha una llista prèvia d'una seixantena de nenes i s'espera arribar al centenar. "Intentarem que les nenes es mo­tivin i que puguin formar algun conjunt perquè, a la llarga, les que

tinguin possibilitats puguin arri­bar al CAR, on ja tenim altres noies que participen en campio­nats autonòmics i nacionals.

L'esport rei de l'hivern, l'esquí, seguirà durant aquest curs fent pista per l'entitat. La Fira d'Es­quí i de material de muntanya, or­ganitzada per la secció, serà del 2 al 14 de novembre a la Casa de Cultura. La primera sortida per utilitzar el material aconseguit a la fira serà als Alps pel pont de la Puríssima i, des d'aleshores, que­darà oficialment inaugurada la temporada per seguir realitzant sortides. L'escola d'esquí conti­nuarà activa per als més petits cada quinze dies a les pistes de l'esta­ció de la Molina.

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 11desttembre de 1999

C o m i s s i ó de c u l t u r a

La cultura reclama el seu pes dins l'entitat

Grau Garriga obrirà l'any d'exposicions

La frase que diu "cos sa, ment sana" és ben certa. Però si a més de sana la ment pot estar desperta, molt millor. Per aquest motiu, el Club organitza, cada vegada amb més freqüència, activitats de caràcter cultural i intel·lectual que tonifiquen els músculs utilitzats durant l'exercici muntanyenc. A causa d'aquest creixement d'activitats i també del nombre de públic interessat, a les calderes de l'entitat es cou la idea de crear una secció de cultu­ra per a l'any 2000.

R.C.Z. - Sant Cugat -

Si la junta directiva i l'as­semblea de l'entitat aproven la creació de la nova secció, es procedirà aleshores a crear la pròpia assemblea i l'elecció d'un director o directora per al nou membre de la família CMSC De moment, les acti­vitats dins l'anomenada Aula de Cultura seguiran dins la vi-cepresidència del Club. La secció de cultura treba­

llaria sobre dos eixos: d'una banda, una tasca interna, que comprèn la biblioteca, l'arxiu i la creació d'una base de da­des; d'altra banda, una acció externa, amb l'organització de conferències, projeccions, ex­posicions i obres de teatre. En referència a la biblioteca,

La secció de cultura catalogaria la

biblioteca, informatit­zaria l'arxiu i crearia

una base de dades

Alfredo Arcchavala va explicar que voldrien "organitzar-la, classificar els llibres i informa­titzar-la, amb l'objectiu de po­sar la biblioteca a l'abast de la gent de Sant Cugat, que tot­hom sàpiga que al Club Mun­tanyenc hi ha una biblioteca de muntanya". A més, s'em­prendria la tasca d'informatit­zar l'arxiu de l'entitat, cosa que facilitaria qualsevol consulta que s'hagués de fer, i també es pretén crear una base de dades amb "conferenciants, assistents a les conferències i entitats cul­turals que hi ha al poble i amb les quals pot haver-hi inter­canvis culturals", segons Are-chavala.

I mentre la secció no sigui aprovada, la comissió de cul­tura ja treballa en les activitats que sota el nom d'Aula Cultu­ral oferirà a Sant Cugat durant aquest curs escolar. Les activitats es dividiran en

exposicions d'art i conferèn­cies.

Les exposicions

La primera mostra del CMSC d'aquest trimestre serà l'ex­posició de gravats que l'artis­ta Josep Grau Garriga farà al mes d'octubre, tot recordant

l'Aula de Cultura del CMSC ha una, .7. 'tat santruaitenra. FOTO: X. L.

ix z& anys

* La celebració dels 25 anys #csàsïència marcarà tots els ac­tes que la Coral del Club Mun-taayene realitzarà durant el

Tk/t i <pste les noces de plata de la. cotal seran cl 8 de gener del 2.000, el primer acte de ce­lebració no es farà íïrtó al 15 ds gener, data en ia qual es pre-sefttatà tota la temporada de coseem í «"oferirà una petita castfcda d s mostra. Per Sant Medií, $*©fgarjàtzarà un Con­cert, de Carnestoltes, que ín-çtewifc «opar i ball, í pel juny ia coral oferirà el tradicional con­cert de festa major. En aques­ta ocasió, però, el grup brindar! una actuació molt especial, i és que «fstà & punt de tancar u» aentd amb l'Orquestra de Sara

, Cugat per tal de poder oferir un fgw concert conjunt que $'Ï8tçfr>retaria al Tearrc-Audi-torí.

"Totes aquestes actuacions, però, estaran estretament lli­gades al nostre aniversari per­què els 25 anys són una fita molt important que volem ce­lebrar amb tota la dignitat pos­sible", ha explicat el president dels cantaires, Gabriel Cargol Ai marge d'aquestes actua­

cions ja programades, fo C*faÍ del Muntanyenc est* pepsprtt una gira per Alemanya í Bèlgi­ca que pensa realitzar dutSÈftt el mes d'agost de f lany vinent. Tot i que encara $*ha» de con-firmat Us dates concretes, Car-

[fet

Etgptp tacarà cvnstrva a/gott dés primers mmbm 4e ta coral E: X. L.

paraular ja diverses actuacions, als santcygatencs que vulguin Amb el programa d'actes pràc- entrar a format part d'aquest*

agrupació dé cantaires. I és La formaaé COral que, segons Ckrgolja coral ne-

/ . • cesska un relleu generacional

ousca cammres «pef ^ <|Be ptím<.m cobrar joves per aconseguir vi«t-*-<àHe anys més", ja que

. . . , ert aquest col·lectiu encara hi .

el relteu generacwnat ba afa *igu»s M& ampoàtm dels seus membres f* h\ «f *"« • ff°*T ?m

1 any de la seva fundació* La Coral éci Club Mt&pfe» ;

venc està composta «miaïlntíKtf * per 38 cantaires, un H&% <&$*' quals són dones j UI» #%,»#* bomes. / A0EA COSTAR

no» quedat fer una crida

la primera exposició de la seva vida, que fou amb gravats i al Club Muntanyenc, ja fa més de quaranta anys. Així mateix, s'estan preparant altres expo­sicions en col·laboració amb l'Escola Municipal d'Art i s'o­fereix la sala a tots els artistes novells de la ciutat perquè pu­guin començar a experimen­tar la sensació de l'exposició. Un dels mandats de la futura secció de cultura serà la pre­paració d'un reglament intern que tipifiqui el tipus i les con­dicions de les exposicions que es facin a l'entitat.

Les conferències

Per al primer trimestre, la co­missió de cultura prepara una conferència amb motiu dels 60 anys de la fi de la Guerra Ci­vil, en què es podran acostar a l'audiència temes com la Re­pública i el fenomen de l'e­migració.

El 26 d'octubre s'ha progra­mat una conferència amb mo­tiu de l'Aplec dels Països Ca­ta lans , que enguany es realitzarà a Sant Cugat orga­nitzat pel CMSC. "Una acti­vitat de muntanya també ori­gina una activitat cultural, no va deslligat", va comentar Are-chavala. Altres xerrades del 1999 po­drien tocar el tema de ia fi del mil·lenni i la qüestió política, aprofitant la celebració d'e­leccions autonòmiques. Per a l'any vinent, s'està pre­

parant un cicle sobre Collse-rola amb la col·laboració del Patronat d'aquest Parc Natu­ral, i a l'abril hi hauria alguna activitat de caràcter literari o teatral, aprofitant la proximitat de la diada de Sant Jordi.

ELS /GÜYIUNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Setmana

Grup de N a t u r a

Els ecologistes tenen fronts oberts en tots els àmbits

Torre Negra continua sent la gran incògnita per resoldre

El Grup de Natura s'obre pas enmig d'una sel­

va de conflictes urbanístics i mediambientals.

Una temporada més, el col·lectiu ecologista del

Club Muntanyenc enceta el nou curs amb un

munt de qüestions damunt la taula. Algunes

són velles guerres que costen de superar, com

és el cas de la protecció de Torre negra í ro­

dats, però altres són noves "injustícies" que

atempten contra l'entorn de Sant Cugat i per

les quals, sovint, només aquest col·lectiu llui­

ta . Un altre mes de setembre, els membres

d'aquest grup inicien el curs amb la butxaca

plena de somnis i bons propòsits i molta fei­

na per fer.

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Ld seva es una lluita, sovint, con­tra les administracions, les grans institucions o fins i tot les grans e m p r e s e s . L e s seves a rmes , però, no passen de les mobilit­zacions ciutadanes i els clams en favor d'un entorn que s'estimen com ningú. És per això que un setembre més se senten "estan­cats, pendents d'un fil, però amb moltes ganes de lluitar. Perquè som anti gairebé tot". Així es de­finia German Llercna, un dels components més actius d'aquest col·lectiu. Segons ell, "estar con­tra tot" significa lluitar contra les urbanitzacions que destrossen espais verds, les plantes de trac­tament de residus que contami­nen l'aire, les immobiliàries que volen edificar en paratges en vies de protecció...

Aquells que vulguin entrar a formar part d 'aquest col·lectiu - s e m p r e n e c e s s i t a t de més col·laboradors-, la nova tempo­rada hauran de continuar orga­nitzant accions per aconseguir que finalment la Torre Negra i els seus rodals siguin protegits, segons ha advertit Llerena. "A més, però -ha afegit l'ecologis­ta-, també protestarem per la construcció de la benzinera de can Borrull. per la possible ur­banització de la zona de can Vi­lallonga. per l 'ampliació del camp de golf. per l'explotació

de la pedrera Berta i continua­rem integrats en diverses plata­formes supramunicipals que llui­ten pel tractament adequat dels residus." Com a novetat d'enguany, el

Grup de Natura es planteja pro­moure l 'educació ambiental a les escoles i, al mateix temps,

vol continuar organitzant sorti­des naturalistes, l 'n altre dels serveis que promourà és cl de l'alternoteca, un fons de llibres, vídeos i documentació en gene­ral sobre ecologia, medi ambient, solidaritat i drets humans que està a disposició de tot aquell que el vulgui consultar.

El CMSC seguirà de ben a prop VAgenda 21 local

• "EI CMSC es vol compro metre arob J'Agenda 21 loeal perquè tenim una sensibili­tat especial envers el medi ambient." L'afirmació del president del Club, Narcís Castanyer, és ben clara: un dels principals objectm$ de l'agrupament per als pròxims mesos és el seguiment de l'a­plicació d'aquest, paquet <te mesures que han de perme­tre aconseguir un Sant Cugat mediamb ten talment sosteni­ble. El primer pas |a el va fer

abans de l'estiu, quan, junta­ment ainh la Fundació Sant Cugat, el CMSC va organit­zat el primer gran debat sobre aquesta qüestió. Arran d'a­quella primera trobada cívi­ca, s'ha» constituït diverses comissions de treball -mol­

tes integrades per socis del aiateixCiub- que tenen per objectiu impulsar altres de­bats e s els diferents àmbits (residus, soroll, entorn natu­rals...). Segons Castanyer, en «n termini màxim de quinze dies es reunirà la coordina­dora de les comissions que definirà ua pla de treball "per tal d e caïHinBar promovent esforços per la implantació de l'Agenda 21*.

Des del Clttb Muntanyenc e s reclama que l'aplicació d'aquestes mesures mediam­bientals es promoguin des de la societat civil o, en tot cas, amb la seva participació i col·laboració activa, i no tan sols des de l'administració lo­cal corn, segons eils, pretén l'equip de govern santctiga-tenc. / A. C.

La lluita per un tractament adequat dels residus també e's una de les activitats del grup verd. FOTO: X. /..

El «inp convoca actes per la protecció de Tom Negra des de fa 5 anys. E: X. I,.

PENEDÈS ÍNDEX

GUANYI si la borsa (NIKKEI 225*) puja i no perdi si baixa.

GARANTIM com a mínim el capital invertit

més u n percentatge de la revaloració mitjana

de l'índex NIKKEI 225:

2 anys i 100% 5 anys opció-1

5 anys opció-2

100%

110%

50%

100%

50%

GAUDINT d'una FISCALITAT molt favorable:

De 2 a 5 anys

De 5 a 8 anys

Més de 8 anys

30%

60%

70%

(*) El NIKKEI 225 és un índex dels 225 principals valors de la Borsa de Tokio. (**) PENEDÈS ÍNDEX és un producte de CEP Vida de Segu-ros y Reaseguros, S.A., creat en exclusiva per als clients de Caixa Penedès, entitat col·laboradora de CEP Correduría de Seguros, S.A., segons la Llei 9 / 1 9 9 2 , del 30 d'abril, de Mediación de Seguros Privados. Està inscrita en el Regis­tro de Corredores de Seguros, núm. J-853, i té concertada una assegurança de responsabilitat civil i ha constituït garantia, segons l'article 155 d'aquesta llei.

VINGUI A QUALSEVOL OFICINA DE:

Caixa w Fènedès

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999

S e c c i ó de muntanya

Una agenda de muntanya estressant

Caps de setmana i festius ja estan tots ocupats

Sortir a caminar ja no ós el que era. La secció de muntanya del club ha aconse­guit complicar bastant la decisió de l 'on, com, quan i amb qui, a causa de la varie­tat d'ofertes existents. Es pot anar a Coll-serola o al Pirineu, caminar una hora o fer-ho dos dies, pujar desnivells o esca­

lar parets, però sempre amb l'objectiu de divertir-se i gaudir de la natura sense fer-la malbó. Per a aquest any, la secció pre­para les activitats que ja són conegudes de tothom i altres programes que, espe­cialment aquesta tardor, demanaran la participació de tots els santcugatencs.

R.C.Z. - Sant Cugat -

Les activitats de la secció de muntanya començaran el pro­per 2 d'octubre, amb motiu del Dia Internacional de la G e n t Gran, amb una caminada d'una hora pels voltants de Sant Cu­gat. "Sortirem del cinema a les onze del matí i farem un tomb que passarà per alguns indrets com la Torre Negra i el Pi d'en Xandri, arribarà fins al Sant Crist de Llaceres i acabarà a la plaça

Barcelona aproximadament una hora més tard", va explicar el responsable de la secció, Carles Alayo, que va fer una crida a tots els membres de les diferents franges d'edat per participar en la jornada.

La Marxa Infantil de Regula­ritat, que enguany arribarà a la 41 ena edició, serà el proper 24 d'octubre, i com en tantes altres ocasions serà una de les activi­tats que mobilitzarà més gent, no ja del Club, sinó també de Sant Cugat. "A finals de mes us

presentarem el cartell de la mar­xa, ja que ara que els nens co­mencen l'escola farem el recull i la tria dels dibuixos que dona­ran imatge al cartell i a la sama­rreta d'enguany", va dir Alayo.

Una altra de les activitats que ja està mobilitzant desenes de persones, i que serà una de les novetats que s'està organitzant per a aquesta tardor, és la 23ena edició de l'Aplec dels Països Ca­talans, que enguany es farà a Sant Cugat organtizada per l'en­titat local. Durant tres dies, 30 i

l.n Marxa de Regularitat és tot un esdeveniment social entre les famílies santeugatenques FOTO: X. 1.ARRÒSA.

LEbCI2JFT s .

INtrids Ctrfígrófica. Oftaurtkación no

C ^ ^ y j|||iinii(1<M Ifcéfko-pfótticos,

INICIO MES DE OCTUBRE - HORARIOS COMPATIBLES

Inscripció": Muntaner, 45 - 47 , entlo. 2S

TEL 9 3 451 0 4 3 9 WWW.ESCRIPTG.COM

L'esquiés una de les activitats que s'inclouen dins aquesta secció R: X. L.

31 d'octubre i el primer de no­vembre, prop d'un miler de per­sones de l 'àmbit excursionista de totes les zones dels Països Catalans vindrà a la nostra ciu­tat. El programa del CMSC per a l'ocasió estarà farcit d'activi­tats a l'aire lliure i de reunió, com ara sortides a Montserrat i al Montseny als matins, i acti­vitats culturals, xerrades i pro­jeccions a les tardes. Pel que fa a les sortides de la secció de muntanya, enguany-se seguiran fent quatre excur­sions al mes.

"Moltes vegades tenim pro­blemes per fer les sortides, per­què tots els d iumenges estan

Enguany Sant Cugat acollirà

l'Aplec dels Països Catalans organitzat

pel CMSC

ocupats i ja sabem q u e quan s'organitza alguna activitat ex­tra, es trepitgen unes o altres ac­tivitats. És una conseqüència de les activitats que s'han anat aug­mentan t durant aquests anys gràcies als socis que s'han abo­cat en l'organització de sortides a diferents indrets i amb diver­ses temàtiques", comentava Ala­yo.

I és que no es pot parlar no­més de sortides. Cal especificar. Hi ha l'escola d'excursionisme per als nens i les nenes a partir de cinc anys. Hi ha les activitats del grup dels joves, el grup de senders que en els darrers nous anys ja ha recorregut més de mil cinc-cents quilòmetres. També hi ha les excursions a la mun­

tanya en el sentit més tradicio­nal de la paraula: t ravesses i cims. El grup del pas a pas, els de l 'esquí de muntanya i els aficionats a l 'a lpinisme. Més a propet surten els que passe­gen per Collserola i les excur­sions matinals, que són un cop al mes.

C. Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

E1S4 CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Enquesta

L 'enquesta

Què en pensa del Club Muntanyenc com a entitat SOCI ial?

- Sant Cugat -Aquesta setmana el president del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC),

Narcís Castanyer, i els caps de les diverses seccions de l'entitat han pre­sentat les activitats i els programes que tenen previst desenvolupar du­rant els pròxims mesos. És tot un ventall de possibilitats que s'obre davant els santcugatencs i que abasta àmbits tan dispars com la natura, la cultu­ra, la solidaritat, l'esport o les activitats infantils. Un munt de cursos, sor­

tides i tallers que posen de manifest la bona salut que té aquesta entitat lo­cal i les ganes que tenen de fer coses els ciutadans. A ells els hem volgut preguntar si en tenien prou, si creien que el CMSC complia la seva funció social o si, per contra, tenia encara algunes mancances. Les opinions, com sempre, han estat variades, tot i que a través d'aquesta enquesta queda ben clar que el CMSC a Sant Cugat és tota una entitat.

Jl DIT OCHOA

34 ANYS

PROFESSORA

"Fa molts anys que no en sóc sòcia, però crec que estan fent molt per la natura: estan llui­tant per la Torre Negra i pel-medi ambient, perquè eviten la destrucció de zones verdes."

CONSOL PAGÈS

69 ANYS

JUBILADA

"És una entitat molt activa, però haurien d'existir més clubs per a la gent gran, perquè ara per ara, per a nosaltres, que som un altre tipus de joventut, no hi ha res."

CINDA BESGA

66 ANYS

MESTRESSA DE CASA

" Jo estic molt contenta perquè els meus néts hi van i estan en­cantats de tot, perquè fan moltes activitats, no tan sols les típiques excursions. Jo trobo que no fa fal­ta res més, fan de tot."

JUAN LUIS SIMÓ

24 ANYS

ESTUDIANT

"És una institució que crea afi-ció, però hauria de fer un esforç per cuidar més el medi ambient de Sant Cugat. A més, s'hauria d'obrir més a altres segments de la nostra població."

LI'ISA MARTÍNEZ

42 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Francament , em sembla molt bé, perquè fan moltes activitats per als nens. Penso que el club ja està bé tal com és. Els meus fills sempre hi han participat."

IRENEO SOTO

64 ANYS

PALETA

" Jo destaco el gran nombre d'ac­tivitats que porten a terme, i so­bretot l'esport, concretament les curses i maratons, però sempre es pot fer més; si hi ha més coses, hi guanya tothom."

XAVIER JIMÉNEZ FÀBREGA

30ANYS

METGE

"Em sembla una entitat perfecta, i necessària per a qualsevol vila, ciutat o poble. A més, t'ajuda a descobrir la natura i és molt útil per tothom, tot i que sempre es pot fer més."

SERGIO ALEJO

20 ANYS

ESTUDIANT

"Jo vaig participar a la marxa quan era petit i l'experiència em va agradar molt, sobretot perquè t'ajuda a descobrir la natura. Si ara no hi participo no és per falta de ganes, sinó de temps."

Turisme a c t i u ^ ... MILLOR AMB USSIA TOURS

(foto Grup 1 INGLATERRA-ESCOCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Agost).

Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre

USSIA M TOURS ^jji^^ G.C. Ut

Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR]

Cada mes regalem 5 VIPS exclusius de La Carpa amb els quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes. Veniu a buscar-los!

(reservat el dret d'admissió)

HIPÏCA SEVLR1NO

Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica passejada a cavall per la rodalia de Collserola. Veniu a la redacció a

buscar els vals i confirmar el dia.

C/hwnouftt/mNERSNL COMPANY

Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa. Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de

cada dia. Afanyeu-vos!

*i*i*im LES COVES DEL SALMTRE

A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Visiteu una de les joies turístiques més antigues de Catalunya.

Ensenyeu el carnet del Club a les taquilles i tindreu dues entrades de franc.

GrifuI OU, Servei Estació

935004555

A la benzinera GrifuI de la carretera Cerdanyola obtindreu un descompte de 2 pessetes per

cada litre de benzina. Només cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.

*A«0 LA FILOSOFÍA >LL *VOA/

Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subs­

criptor escollit a l'atzar. Bona sort!

SQUASH CLUB SANT CUGAT

C. Sant Jordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CLASSES DE NATACIÓ

PER A BEBÈS (0-2 anys)

nens + 2 anys i

adults

Matrícula a meitat de preu. Només cal que vingueu a buscar el val que us farem i podreu gaudir d'un descompte del 50% en el preu de

la matrícula.

ENTROIDO RESTAURANT - BRASERIA

Especialitat: vedella d'Àvila

Plana de l'Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60

Cada mes sortegem entre els nostres subs­criptors dos menús gratuïts per anar a dinar al restaurant Entroido, un dels millors restaurants

de la nostra ciutat.

Fes-te subscriptor

Ef «ari de casa.

Ara, per només 3.600 ptes/ (un exemplar setmanal fins al 23 de desembre de 1999)

- '• ** &1 'J, <li^&:,&2Ky&£l

iftlIlIlSIliBii

US 4 CANTONS

PoKlica Dkenilns. II,•/, nhml·i; ,/, / W

T r a « f i

Reivindicant de manera tranquil·la Polítics i ciutadans participen en els nombrosos actes convocats per a la Diada

Sant Cugat ha celebrat la Diada durant tres dies. Des d'una con­ferència històrica fins a ofrenes florals, passant per actes de caràcter més festiu, la commemoració del dia nacional de Ca­talunya ha estat qualificada enguany de "molt més lluïda". Mal­grat que la tranquil·litat ha estat present tot el cap de setmana i la participació ha estat considerable en tots els actes convo­cats, els polítics dels grups locals han tingut també algun tema per retreure's. La Diada d'enguany ha recordat el passat histò­ric de I' 11 de setembre de 1714, però també -molt subtilment-el futur polític del 17 d'octubre de 1999.

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

La d'enguany ha estat una de les celebracions de la Diaila més lluïdes dels darrers temps. Això a lmenys és el que han manifestat representants de to­tes les forces po l í t iques del municipi i que van confirmar els centenars de santeugatencs que han participat d 'una ma­nera o altra en els diferents ac­tes convocats.

"Crec que hem fet una cele­bració molt digna del dia na­cional de Catalunya", explica a Ki.s 4 ( " A N I O N S l'alcalde de

Sant Cugat. Lluís Recoder. "ja que hem combinat el caràcter festiu de la Diada amb cl rei­vindicatiu d'allò que com a po­ble català demanem, lluitem i treballem, per obtenir amb vis­ta al futur tota aquella llibertat que encara ens falta."

I aquest ha estat l 'esperit de tots els actes celebrats durant el cap de setmana, des de les nombroses ofrenes florals al monument de Rafael Casano­va fins a les havaneres, la con­ferència històrica i els balls tra­dicionals.

F l o r s a m b eo lo r c a t a l à

La d 'aquest any ha estat una de les diades més florides. Per­què a més de les ofrenes de diferents partits polítics, en­guany s'ha fet un homenatge institucional al monument de Rafael Casanova, punta l del nacionalisme català. I un acte insti tucional per duplicat: ja que tant els membres del con­sistori s an teuga tenc com els vocals de l 'Enti tat Municipal Descentralitzada de Valldoreix es van apropar a la plaça que

porta el nom del d iputa t per retre-li homenatge .

Tots els grups polítics amb representació consistorial (Es­querra Republicana de Cata­lunya, Iniciativa per Catalun­ya - Verds , P a r t i t P o p u l a r , Partit dels Socialistes de Ca­talunya i Convergència i l 'nió) van assistir dissabte a un dels actes centrals de commemora­ció d'aquell 11 de setembre de 1714 en què els drets i les lli­bertats dels catalans com a po­ble van ser arrabassades per la força de les armes.

I aques t va ser t ambé l 'ob-ject iu centra l del pa r lament institucional que l'alcalde va

Per primera vegada. el monument a Rafael Casanova ha rebut un homenatge floral institucional FOTO: X. L.

llegir amb motiu de la Diaila. " N o hem mort d ' enyorança ans d'enyorança hem viscut", les paraules de Pere Quart van

formar part també d'un discurs que recordava el passat i apos­tava pel futur del país.

"Al costat del record, cada 11

^J^%-^^|t^í<|Écflfe^ié; per ! :ͧj|Í4M

• Malgrat l'alta participació, el civisme i el desenvolupament tranquil de la celebració del dia de Catalunya, la Diada d'enguany, amb el nacionalis­me com a estendard de la ce­lebració ha suscitat cert ma­lestar entre els grups polítics de la ciutat.

El quid de la qüestió: l'equip de govern va decidir penjar la bandera espanyola al costat de la catalana durant tot el dia. Quan ja feia dos anys que a 1' \ juntament de Sant Cugat, com en molts altres consistoris d'arreu la geografia catalana, durant la Diada només oneja­va la bandera nacional, el can­vi d'enguany ha promogut cer­ta crispació i algun retret molt directe per part d'alguns grups polítics municipals.

És el cas d'Esquerra Repu­blicana de Catalunva (ERC),

del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d'Iniciati­va per Catalunya - Verds ( K '.-V). els quals han manifestat públicament la seva discon­formitat amb aquesta decisió, i no tan sòls pel simbolisme que representava enlairar no­més la senyera.

" M o l t s a j u n t a m e n t s han mantingut la línia de la cam­panya Vn país una bandera. ex­plica Eduard Pomar-portaveu del grup local d 'ERC-, "i aquí no s'ha respectat el que es va decidir fa dos anys, i això ha deslluït la celebració, amb una actitud que no entenc en un partit que es fa dir nacionalis­ta." Rn el mateix sentit s'han manifestat membres dels al­tres dos grups, tant Joan Bala­da (IC-V) com Jordi Menén-dez (PSC), qui apunta que "no és tant el fet de la bandera en

si. cl que es rellevant en ter­mes polítics és que acabin fent cl que diu el Partit Popular".

Per la seva banda, tant Con­vergència i l 'n ió(CiU)com el Partit Popular (PP) han des­mentit aquestes afirmacions. "Cadascú en el cor porta la bandera que porta", sostenia l'alcalde, Lluís Recoder, "però una altra cosa és complir la le­galitat vigent." 1 amb el ma­teix argument ha explicat Ber­ta Rodríguez (portaveu del PP) la seva sol·licitud: "Per primera vegada dés de fa anys s'ha complert el que marca la llei: penjar tant la bandera nacio­nal com la catalana, i nosaltres només vam demanar que es complís. Per evitar problemes, el primer que s'hauria de fer és-canviar la llei, però mentre hi sigui s'ha de complir."/ A. B.' M.

de se t embre ens serveix per refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb el seu po­ble, amb la seva construcció nacional (...) aquesta ha de ser la nostra vocació, segurs que la Catalunya del futur serà allò que els catalans vulguem que sigui i convençuts que val la pena preservar allò que podem oferir al món, allò que ens fa diferents."

A l'igual que en el parlament institucional, els grups polítics que van fer la seva pròpia ofre­na ( E R C , PSC i CiU) t ambé van mantenir l 'actitud de rei­vindicació sociocultural que va marcar l'evolució d 'una festi­vitat molt tranquil·la.

I en la mateixa línia de sin­tonia, tots els representants po­lítics han coincidit a afirmar que aquesta ha estat una Dia­da molt digna, amb molta par­t icipació popular i un sen t i ­ment de reivindicació que , tot i ser molt tranquil·la, s'ha dei- . xat notar a la ciutat. Sobretot, han destacat, per la quant i ta t d ' a t t e s nous q u e aques t any s'hají incorporat a una de les celebracions més arrelades des que, ara fa vint anys, va tornar la democràcia als ajuntaments de tot Catalunya.

10 Política ELS4CANIWS Divendres, 17 de setembre de 1999

Conferència

Josep Maria Solé i Sabaté recorda als santeugatencs

que Catalunya va perdre els seus drets per la força

La xerrada enceta els actes institucionals organitzats enguany amb motiu de la Diada ANNA BORAI

La reflexió sobre la dualitat entre un món d'identitats i un món de globalitat. Així va voler enfocar l'historiador i locutor radiofònic Jo­sep Maria Solé i Sabaté la con­ferència que encetava els actes ins­titucionals en commemoració de l'Onze de Setembre.

Solé, explicitant des del principi que no volia fer tan sols una repas­sada històrica del que ha estat Ca­talunya des del 1714, va explicar a la seixantena de persones que es van apropar divendres a la Sala Ca­pitular del monestir els factors que van propiciar el que. dos segles des­prés, encara es commemora, "uns fets que no són agradables de re­cordar, però que conformen la nos­tra història".

Per a l'historiador, el que és molt clar és que Catalunya va perdre els seus drets i llibertats per la força, "i perquè hagin passat prop de tres-cents anys no s'ha d'oblidar, ara pre-

L'a/ca/de va presentar el conferenciant de la xerrada institucional amb motiu de la Diada FOTO.XAVÍ LARROSA

cisament està passant en altres llocs, però la gent és molt solidària amb tot el món i no se'n recorda del propi". Solé va explicar que Catalunya ha nascut dues vegades, "la segona al

segle XIX, època anomenada "re­naixença" perquè va ser quan es van començar a recuperar les insti­tucions, tradicions i expressions cul­turals que li havien estat negades

durant tants anys". Amb vista al fu­tur, tot s'ha de recordar: "Perquè Catalunya es mereix un lloc a les pàgines de la història, amb els ma­teixos drets que altres pobles."

C e l e b r a c i ó

Els diferents actes organitzats amb motiu de la Diada tenen una bona resposta popular

Les danses tradicionals van posar ritme i color a la Diada FOTO: X. L.

Els castellers tambévan posar el seu gra de sorra a la celebració FOTO.X. L.

A. B. M. - Sant Cugat -

Si tots els polítics han coincidit a assenyalar que aquesta ha es­tat una diada molt lluïda no ha estat pas per casualitat. Dife­rents entitats locals hi van po­sar el seu gra de sorra per fer que la Diada de 1999 tingués alguna cosa de diferent i especial.

A part de l'ofrena floral, també hi va haver altres activitats or­ganitzades en l 'àmbit institu­cional i que van tenir també una bona resposta popular. .Danses, columnes humanes amb els co­lors catalans, la plaça Barcelona va tenir durant tot el dia l'aire de festa (molt més que tradi­cional) que la celebració neces­sitava.

D e s de l Contrapès nou del Grup Mediterrània de La Unió (dansa que va ser creada per Sal­vador Melo en plena dictadura franquista per reivindicar la ma­nera de ser del poble català) fins als pilars amb senyera dels Cas­tellers de Sant Cugat o les dan­ses de l 'Esbart i el cant d 'Els

Segadors, amb Fusió, tot va dur el segell autòcton per a un es­perit nacional.

L a D i a d a a les ent i ta ts

Altres entitats de la ciutat van celebrar també l 'Onze de Se­tembre amb tots els honors.

Per exemple, el Centro Popu­lar Andaluz, entitat que per se­gon any va voler demostrar la seva integració a una cultura que sempre ha afirmat que tam­bé considera seva, va celebrar cl dia nacional del país convi­dant tota la ciutat.

Un acte en el qual van ser pre­sents representants de la major part de forces polítiques de la ciutat (CiU, PSC, PP, i IC-V) i que va comptar amb la partici­pació d'altres personalitats, amb l'objectiu, segons va reconèixer Gabriel Ruiz -president de l'en­t i t a t - "de dur a la pràctica el que sempre hem defensat: el més important és la convivèn­cia, i quina ocasió millor que la Diada per demostrar que a Ca­talunya és una realitat".

Recoder (CiU) i Rodríguez (PP) a les llistes electorals

A. C.

L'alcalde, Lluís Recoder, i la portaveu de la secció local del PP, Berta Rodríguez, han estat inclosos a les llistes electorals dels seus respectius partits per a les eleccions autonòmiques del pròxim 17 d'octubre. Tots dos encaren aquest nou repte amb il·lusió i confiança en la victòria i se'l p lantegen com una ocasió ideal que els per­metrà lluitar encara més pel bé de Sant Cugat. En aquest sen­tit, l'alcalde - n ú m e r o 23 de la llista de C i U - ha declarat: "Ser diputat al Parlament català òb­viament serà una porta i una targeta de presentació molt im­portant per poder treballar per la ciutat." Recoder ha recordat que "moltes de les inversions que necessitem a la ciutat, per exemple en matèria educativa o esportiva, han de venir o po­den venir del govern de Cata­lunya i l'obligació de l'alcalde és in tentar que aques tes in­versions es facin". Pel que fa a la decisió de Joan Aymerich de no presentar-se a les elec­cions internes per ser revalidat com a diputat, Recoder s'ha li­mi ta t a dir: "És una decisió personal de la qual no conec els detalls, però si en Joan ha­gués volgut hauria pogut optar de nou al càrrec." Amb tot, Re­coder ha volgut lloar el treball del seu predecessor: "En Joan ha fet una feina important al Parlament de Catalunya durant molts anys i això és una cosa que se li ha de reconèixer, com crec que li reconeix el partit."

El P P t a m b é es tà s egur

Per la seva banda, Berta Ro­dríguez -número 15 de la llis­ta del P P - ha vist la seva inte­gració a les llistes com "un vot de confiança en la gen t del Vallès". En declaracions a E L S 4 C A N T O N S , Rodríguez ha in­

dicat: "Si en Lluís i jo aconse­guim entrar com a diputats tin­drem l'ocasió de tirar endavant moltes iniciatives per a la ciu­tat. Podrem impulsar Sant Cu­gat des del Parlament de Ca­t a lunya . " E n aques t s en t i t , Rodríguez ja ha avançat la in­tenció del seu parti t de pre­sentar una esmena per aconse­guir que la nostra ciutat pugui gaudir de la integració tarifà-ria pel que fa als mitjans de transport públic, "una iniciati­va que promourem encara que jo no sortís escollida".

ELS -/CANTONS Divendres. 17 de setembre de 1999 Política n

S e r v e i

Sant Cugat tindrà un registre de la propietat propi abans de finals d'any

L alcalde ha dut la negociació a Madrid personalment

Ai RA C O S T A / INTRA-ACN

- Sant Cugat -

Abans de finals d'any. Sant Ci l ia t comptarà amb un regis­tre de la propietat que agilit-zarà tots els tràmits i les ges­t i o n s p r o p i s d e la compra-venda

que l 'alcalde, Lluís Recoder, hagués treballat personalment en les negociacions durant di­versos mesos. Dimecres d'a­questa setmana l'alcalde va fer la seva darrera intervenció en aquest sentit al Congrés dels Diputats, amb la qual va acon­

seguir l 'aprovació

d ' hab i t a tges . J^a n Q v a 0flCina de la m i n i s t r a de L'oficina s'o- Justícia, Margarita

facilitarà els Mariscal de Gante .

tràmits que s'han de Aquesta ha.estat

* una consecució que

brirà a la ciu­tat i permetrà que agents de la p r o p i e t a t fef~per COfííprar Utl l 'actual alcalde de • i_:i:-_:. _ _ la ciutat s'havia fi-

pis o per obtenir xat personalmem

una hipoteca

immobiliària, advocats, pe­rits i la pobla­ció local en general pugui l l l l l i l í l l l i l l beneficiar-se d 'un servei molt necessari en zones de gran creixement ur­banístic com Sant Cugat.

L'acord, que p e r m e t r à ins­tal·lar la nova oficina a la ciu­tat, s'ha tancat aquesta matei­xa setmana a Madrid, després

com a fita durant la darrera campanya

Illflll lf electoral municipal i per la qual ha in­

tervingut al Congrés dels Di­pu ta t s en més d 'una ocasió. "Han estat uns mesos de ne­gociació intensa, però que han acabat amb un resultat positiu per a la nostra ciutat", ha dit Recoder, qui, a més, ha assen- Recoder s'havia fixat aquest fita dinant la daneia campanya FOTO: X. L.

I n i c i a t i ves

La plataforma pro Maragall Santcugatencs pel

Canvi compta ja amb 2 0 0 santcugatencs adherits

El grup treballarà amb el PSC i IC-V en les pròximes eleccions autonòmiques

Ai'R.\ COSTA

- Sant Cugat -

La plataforma Santcugatencs pel Canvi s'ha presentat aquesta setmana de forma oficial a la ciu­tat. Amb la voluntat d'agrupar ciutadants que creguin que Pas­qual Maragall és la millor alter­nativa a l'actual govern de Jordi Pujol, la plataforma ciutadana tre­balla des de les passades elec­cions municipals des de l'àmbit social. La participació, el volun-tariat, però sobretot la ferma cre­ença que el canvi de color polític al govern català és possible són les bases d'aquest moviment so-ciopolític que a Sant Cugat ja compta amb 200 membres. El seu portaveu, Pau Calsamiglia, ha indicat: "Amb aquesta inicia­tiva pretenem sumar aspiracions amb il·lusió i entusiasme per tal d'aconseguir un gran canvi per a Catalunya."

La plataforma ha format coalició amb el PSC i amb IC-V, per la qual cosa en els pròxims comicis autonòmics no farà una campan-

c;utacia»s pel íd'wï

Maragall I

La plataforma està integrada per professionals de tots els sectors i professions FOTO: XAVILARROSA

ya pròpia. "Tots tres grups tenim pleixin tots els punts pels quals seves files hi ha nombrosos sim-un mateix candidat, que és en Pasqual Maragall, i per tant su­marem esforços perquè ell guan­yi les eleccions", ha dit Calsami-glia. Un cop a c a b a d e s les eleccions, el grup santcugatenc estudiarà el seu futur, tot i que el seu portaveu ja ha anunciat que vetllaran perquè es com-

donen suport a Maragall. "Des­prés ja veurem per què la plata­forma no té un contingut polític tan marcat com el dels partits, sinó que és un grup social molt obert i plural." De fet, cap dels membres de la plataforma Sant­cugatencs pel Canvi és militant de cap partit, tot i que entre les

patitzants del PSC i d'IC-V. El primer acte públic d'aquest

col·lectiu es farà el pròxim di­marts i consistirà en un sopar en un conegut restaurant de Mira-sol al qual assistirà el mateix Pasqual Maragall per escoltaries propos­tes dels seus simpatitzants sant­cugatencs.

yalat que "arribar a un acord no ha estat fàcil, però ara era el moment" . 1 és que la revisió del mapa de registres a tot l'Es­tat només es fa cada 5 anys i tot just ara s'està duent a terme. Si Recoder no hagués aconseguit l'obertura de l'oficina ara, Sant Cugat hauria d'haver esperat com a mínim 5 anys més per tornar-ho a intentar.

Fins ara, qualsevol gestió que requeria l'ús del registre de la propietat s'havia de fer a Te­rrassa, ja que la nostra ciutat no disposava de cap oficina i els serveis d 'aques t t ipus es­taven delegats a la capital va-llesana.

Donada l'alta activitat que ge­nera Sant Cugat en afers im­m o b i l i a r i s , el c o n s i s t o r i va aprovar una moció demanant el trasllat del subregistre nú­mero 2, que actualment està a Terrassa. La demanda de l'A­juntament va venir avalada pel Depar tament de Justícia de la Cenerali tat i pels propis regis­tradors. Ara, després de mesos de negociacions i de la inter­venció directa de Recoder, el ministrei de Justícia ha conce­dit aquesta divisió, que com­portarà una sensible millora en la tramesa de gestions com la compra d'un pis o la concessió d 'una hipoteca per part d 'una enti tat bancària.

Un munt

d*idees en

un manifest •Els membres de la plata­forma s·mtçügawac» han elaborat un laaaifcst en cl qual defineixen els aspec­tes socials, polítics i econò­mics que desitjarien canviar. À banda dels més generals, previstos per «uses les pla­taformes Ciutadans pel Canvi de Catalunya, cl do­cument també fij<a algunes prioritats que s'haurien de resoidreendeas concret de Sant Cugat

- Adequar eíjnapa escolar a les necessitats dd creixe­ment ét laektat - Prescrvar&fsàrees natij-

- Resoldre els de mobilitat ie i

CeïttrcdeSesefaracíó - Afavorir Tacàvim eo-

«sefctal cíàssièa 1 i'éuéi a jeves e m p r e u ; - Premcníre la ereadó

US i CANTONS

12 Ooinió

^ | ^ ^ _ Diveri, Divendres, 17 de setembre de 1999

ELS CAIYIO>S Sctiiuiun independent de Sant (-unat del \üllò*i

• : Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

<:JÍKT S.H11 \ IH. . I I I . IV hai\i)s -OH I 4(1 SantCugai del Valies lel SN'í (,_' MJ |-"JA SS»> J0 41

IMIK in f lc i iriiiiK j lui|W.'\ iljv^cti.iimi/sanicüHJt I- m.ul s.nil(-tiL:.itt<i\iljwi;b. l ·i.in

Consell d'Administració K.iinun ( ír.in (president)

J.^p M ( .duen/... IVu ls.|iK-rd.i i \ .HKT [•..rncllsictlitor Jclcuat

Directora \n r . iCos i . i

Redacció l'itlili< ,ji/t.iili>rii/0|MiiHt: \iira O i s U ; Sin-iftut/ Ki •nioniia: Anna Boran;

C u l t u r a : Kuth ( as.i|s: K-|Htrt-: \ l e \ l .ó ixv.

S..|i,)aril:t l: Mol ina l lcmahc.

Comercial ( armen KvaraLir

Consell Editorial Kanwn (.rau l president i JWp M. < .abren/,. (\ leepiesidem i

Vkt.-i MeN.indre.l·'unte·.eCjrhn. J.irdi Casas. Narcís Cisumer. \ll.cn De l'al·l.i, l'ere Ks^ucnla. Viwer Kurnclls, knstian

HerUil/lieimei. U.^eli IViln.. Kam..n I W Lluís l'nin, Kmili Keiïe. Mait.i Suhrra. I'.n» Soler. Josep A ïcixidó. J..aii l·irti.sj. Josep \ t . Sans Ti.ne, jnan [n>\jn<>.

Jaume li i luii. Mcciur VJII. Niiru Zahala \iira Costa ( s e n e u r u l

Subscripcions I .aura M m u e i

Fotografia \ J \ i I.arri'sa i Ldiurd Karinvcs

Disseny i maquetació juaii Inertes Maria Cabrol

Correcció Mnnrscrrat Snto

Impressió Rfinmprcs{472)4».OS.9S

Distribució MjilinK \allcs S [.. Icl. 5K9.23.7l

Dipòsit legal; (il-MW-W

h.K 4 ( dilluns c\[ (ts-j uinumcíit Ij sti J i>))iiH«Wn els cdiionjli. Eh urtkks siptau cniiicv^cii l·iipiini'i .lclwn% jiKDfviiuc KU 4 Uniun» no 14 ici·i net-esUríamcnt

IVihhuitó «Ihcrttlj r

E d i t o r i a l

( ï )ACPC

/14M xe ÚÍmàbink,l\xàl

UFnS»2371 Distribució d'ELS 4 CANTONS ^ ^

als subscriptors \

El registre, un servei de ciutat

E l juliol de 1995 va en­trar una de les mol­tes instàncies que

diàriament arriben a l'Ajun­tament. Aquesta a la qual ens referim, signada per l'As­sociació de Propietaris de Sant Cugat, argumentava la necessitat que Sant Cugat t ingués un registre de la propietat propi perquè no-

. taris, advocats, procuradors, API, administradors de fin­ques, gestors, entitats bancà­ries, promotors, constructors

i un llarg etcètera no ha­guessin de resoldre el gran nombre d'assumptes de tots els santeugatencs i santeu-gatenques via Terrassa dià­r iament; l'any 1994. per exemple, es van atorgar un total aproximat de 12.000 as­sumptes públics suscepti­bles de ser registrats pel que fa només a béns immobles ubicats al nostre municipi. Les gestions que s'hi poden fer, però, són encara moltes més: des dels drets de su­

perfície, censos, hipoteques, drets d'usdefruit fins a de­claracions d'obra nova, se­gregacions de finques, do­nacions, resolucions judicials, etc. En definitiva, un organisme absolutament necessari. El gener de 1996 l'Ajunta­

ment de Sant Cugat va apro­var una moció instant Ma­drid a concedir el registre. Posteriorment, la Generalitat i el mateix president dels re­gistradors de Catalunya van

donar suport a la iniciativa municipal. No ha estat, però, fins aquesta setmana que el diputat al Congres i alcalde de Sant Cugat Lluís Reco-der, amb el suport del grup parlamentari català, ha «re­matat la feina» obtenint el compromís del govern cen­tral perquè abans de finals d'any Sant Cugat disposi del seu registre de la propietat. Que Sant Cugat sigui consi­derada ciutat depèn, en gran part, d'aquests avenços.

Qüestió de símbols La simbologia és una qües­

tió que sempre ha fet ba­llar el cap als estudiosos

de diferents branques de les cièn­cies socials. Però, malgrat que està molt clar que amb diferents llenguatges, entorns culturals i caràcters cada persona interpre­tarà un mateix símbol a la seva maner, sí que hi ha una cosa que queda força clara: una bandera sempre simbolitza el poble que representa, i és aquesta, i no cap altra, la seva funció.

Qüestions paral·leles serien co­mençar a filosofar sobre quines són les actuacions a emprendre i de quina manera s'han de dur a terme quan es vol aconseguir que el símbol es faci també realitat. Això és el que segurament ha passat aquesta setmana a Sant Cugat durant la celebració de la Diada, que ha estat, malgrat tot, una de les més lluïdes dels da­rrers anys, gràcies sobretot a la participació popular i als nom­brosos actes que s'han organitzat en l'àmbit institucional.

Tothom té molt clar que la ce­lebració de 1' 11 de setembre és també un símbol per al poble català, no tan sols un record de tot el que per la força se'ns va robar i després negar, sinó de tot el que això ha comportat amb els anys: una lluita cons­tant perquè no tan sols es pugui sentir internament, sinó també cap a fora que el poble català té la seva pròpia identitat. Un factor clau que quasi tres-cents anys després continuem rei­vindicant.

En aquest sentit, ambdós sím­bols comparteixen un mateix sig­nificat: la senyera simbolitza el poble català, i durant la celebra­ció de la Diada també simbolit­za tot allò que el poble català pre­tén reivindicar. I si es reivindica és perquè no s'està gaire d'acord amb el que hi ha establert, i en tot aquest context, quin sentit té penjar una altra bandera per man­tenir la legalitat quan, segons ens diuen, el símbol que proporcio­na un drap tampoc és tan impor­tant?

£ l l e c t o r e s c r i u

Kls textos ttamesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de I )NI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

El club de/s immadurs

Sí, jo sóc un immadur i m'agra­da reconèixer-ho públicament. Sóc un immadur, és clar, si accepto la tesi de l senyor Maragall, feta

pública el dia 7 de setembre als mitjans de comunicació, dient que "la maduresa de Catalunya" no­més es demostrarà si els electors aposten pel canvi, i que, per tant, una victòria d'en Jordi Pujol diria molt poc en favor dels catalans. És evident que en política les "sorpreses" són constants. Com que jo penso votar el sen­

yor Pujol, sóc un immadur i m'a­grada ser-ho. Sembla que això de la democràcia no tots l'hem entès gaire bé. Fins ara, jo pensava que votar a qui em sembli és un acte de maduresa democràtica; però ara descobreixo que no, que votar segons qui és un acte d'immadu­resa.

() potser no sé què vol dir ser

madur o immadur. Com que m'agrada aprendre una

mica cada dia, proposo crear el Club dels Immadurs, amb el propòsit de dedicar tots els es­forços necessaris per fer una re­cerca exhaustiva sobre la imma­duresa democràtica. Si algú pensa com jo, el convido

a afegir-se a aquest club d'imma­durs demòcrates. No cal pagar quotes, penso que n'hi ha prou de reconèixer públicament aques­ta mena d'immaduresa.

Ah, també convindrà considerar si TV3 ha de fer els seus progra­

mes en català o en castellà...!, ja que sembla que el senyor Mara­gall això no ho té gaire clar. / MA­NEL PLANAS (Sant Cugat)

Als simpatitzants del PP

A diversos amics meus els ha sorprès rebre una carta signada pel senyor Francesc Llatjós, en què m'inclou com a suposat vocal de lajunta local del PP, que ell encara presideix. Ignoro a quanta gent s'haurà enviat aquesta circular, per la qual cosa considero necessari fer públic el meu desmentiment.

Des de la constitució del nou Ajuntament, en què vaig deixar de ser -com a regidor del P P -membre nat de la junta local, no hi he tingut cap més relació. Ja vaig haver d'apel·lar la seu pro­vincial el mes de maig en veure'm inclòs, sense el meu consenti­ment, en la seva proposta de llis­ta electoral. Considero que els càrrecs són

per servir-los i no per servir-se'n en profit personal i el mateix amb el patrimoni dels partits, i mai no es­tic disposat a participar en un pro­jecte empresarial ni polític que no

JUVE. GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. ft***s*to

BELL&

•w»'

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler. 17 • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 16 15' 08190 SANT CUGAT

resulti a la vegada viable i ètica­ment ben fonamentat Respecte a qui considera que cal mantenir-se en aquests grups, pot evitar mals majors, i així ho fa, però crec que està condemnat a una amar­ga decepció. Ja fa més d'un any, quan vaig po­

der comprovar de forma reitera­da que no coincidia amb el senyor Llatjós en aquest apartat, ja vaig manifestar la meva decisió d'a-partar-me'n, però la qüestió que­dava aleshores en la discreció dels membres de lajunta, alguns dels quals han actuat de manera sem­blant a mi. La seva contumàcia a incloure'm públicament entre els seus col·laboradors, coneixent la meva repugnància a estar entre ells, m'ha obligat ara a fer aques­ta declaració, per aclarir a tots els destinataris de les seves cartes la meva veritable posició./ RAMON GASPAR DE VALENZUELA (Sant Cugat)

ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Opinió 13

La l l o t j a

El país del canvi

IQRPI CASAS

E n un extrem del conti­nent euroasiàtic existeix un petit país anomenat

Catalunya, que el seu Molt Ho­norable (i Honorífic, si hom ha de jutjar per la seva llarga pre­sidència) ha rebatejat, amb la seva particular parla i per tal d'abreujar, com a Cat. . .unya. Els més vells recorden que fa molts anys, després d 'un perí­ode encara més llarg de negror a n t i d e m o c r à t i c a , van fer-se unes eleccions per tornar a la normalitat cívica i política. En­tengui's bé, es tractava de re­cuperar unes institucions d'a­rrels h is tòr iques , aconseguir una vida homologable amb la del seu entorn geogràfic i dotar la seva llengua autòctona - d e s d'aleshores anomenada pròpia, malgrat que si fa no fa la mei­tat de la població n 'emprava una a l t ra - d ' i n s t rumen t s pe­dagògics i mediàtics per esten­dre 'n l'ús (ús censurat i repri­mit durant els anys de negror ja esmentats).

Els mitjans per fer-ho estaven clars: l 'autogovern. La finalitat també, encara que aquí el mot esdevenia més gelatinós i am­bivalent: recuperació o recons­trucció nacional. El grup polí­tic al qual, contra tot pronòstic, s'encarregà la tasca, aviat va fer

una barreja pròpia (i, per tant, no compar t ib le) en t re un as­pecte i l'altre. Amb l'argument, poc discutible, que estava re­construint institucionalment un país desvertebrat per anys d'es­tultícia i mala bava, ha anat tre­nant un país d'acord amb les seves conviccions i els seus in­teressos més pregons. L'auto­govern ha esdevingut, entre al-t r e s c o s e s , un p o d e r ó s instrument per estendre la seva influència política i social, la qual cosa ha comportat ningu-nejar les institucions més pro­peres als ciutadans, especial-

La llengua ha assolit

nivells elevadtssims

de comprensió,

però el seu ús social

no avança

ment la de la seva ciutat més important i esportivament més internacional (i no tan sols per la importància del seu club de futbol, el p res iden t del qual també ha esdevingut honorí­fic). La seva institució més re­

presentativa, el Parlament, s'ha transformat progressivament en un gris organisme des t ina t a treballar per a la major glòria del Molt Honorable i dels que li fan costat, no se li ha reservat ni el dret a opinar sobre la seva dissolució ("Reventós, he fet el cim! Ah, per cert, he deci­dit..."). Pel que fa a la seva llen­gua, instrument de comunica­ció e s d e v i n g u t l ' à n i m a i l 'essència del país, s 'ha anat produint una curiosa paradoxa: malgrat que la seva compren­sió ha assolit nivells elevadís-sims, el seu ús social no avança. Sembla que per a molts l'essèn­cia de la seva catalanitat no im­plica l'ús d'una llengua deter­minada (de les dues possibles), anatema que s'intenta comba­tre aprovant normatives san-cionadores que després no es poden aplicar i qualificant d'an-ti(tot) els que s'atreveixen a ai­xecar la veu per dir que això de la normalització lingüística és mes complicat i complex del que sembla. I. /ast buf not /cas/, a còpia d'anar reclamant més diners i inventar fórmules fis­cals, ha aconseguit ser l 'admi­nistració pública més endeuta­da de totes les que l 'envolten.

I així han ana t passan t els anys. Els que podien haver por­

tat la contrària, i legitimats n'es­taven, no debades havien estat clau en el procés de recupera­ció institucional, han viscut en­cotillats pel pes de la història receot i del llenguatge polític i

Lautogovern ha

esdevingut un

instrument per

estendre la seva

influència política

simbòlic. Si es fiquen amb el grup governant, resulta que es­tan contra el país i, per tant, a favor dels que des de fora es­tant els fan la punyeta. Si ca­llen, se'ls diu que no tenen pro­postes (o programa, que és el polí t icament correcte). I així han anat fent la viu-viu. Això sí, cadascú pel seu compte: per a uns es corre massa, per a al­tres el país està estancat, uns tercers veuen la defensa d'in­teressos particulars en el que es diu que es fa en nom del país i, fins i tot, hi ha qui no sap ni contesta (com a les enquestes). En definitiva, els ha anat cons­

truint una nació - m o t amb el q u a l e s d e f i n e i x e l pa í s e n q ü e s t i ó - sense saber exacta­ment si coincideix amb la que ells (i amb ells una bona part dels seus conciutadans) han de­sitjat (i per la qual han lluitat, tot cal dir-ho).

Però el cansament a voltes es­devé productiu. A empen te s i rodolons ha anat obrint-se pas la idea que cal donar la volta a la s i t u a c i ó . Un h o m e d ' a s ­cendència poètica va decidir, encara que no se sap ben bé com, que encapçalaria la idea. Tot tornant d 'unes vacances va començar a construir una t e ­ranyina de complicitats, con­sistent a patejar-se el país i po­sar neguitosos els governants de sempre (els quals ja hem descrit). Ha anat aconseguint adhesions i, el que és més im­portant, ha començat a fer creu­re a molta gent en la possibili­tat del canvi.

I en aquestes estem quan això s'escriu. Ja han començat les batusses. Però, manllevant les paraules d'un poeta del país en qüestió, encara tot està per fer i tot és possible. A veure, a veu­re.

Jordi Casas és col·laborador

/ / ' E L S 4 C A N T O N S

El Sever en T i t o E I porxo

A un bon amic

Fa molt temps, el 27 de maig passat, ens va deixar un santeugatenc de soca-rel,

després d'una llarga i dolorosa ma­laltia: en Josep Castané i Roque, que era la memòria de les nostres arrels: participava en les xerrades de Ràdio Sant Cugat, en les del Casal d'Avis de la Parròquia i allà on fos per recordar aquell Sant Cugat de la infantesa.

De menuts érem veïns, nosal­tres al 16 del carrer de l'Hospital i ell a tocar de la plaça dels Mon­jos. Amb els altres vailets del ca­rrer jugàvem a fet a amagar entre les bótes del seu celler i la seva àvia ens renyava. Com molts altres camperols del poble, es dedica­ven a les vinyes, i a cal Caballu venien bon vi per a totes les but­xaques.

Jo no tan sols vull recordar en Jo­sep de quan érem petits, ni com a historiador del poble, ni com a un gran poeta. Sóc na Trinitat Gar-

T R I N I T A T GARCIA

eia, l'csperantista presidenta del Grup d'Esperanto Josep Anglès, de Sant Cugat, i per això vull re­cordar-lo com a esperantista. En Josep va començar un curs d'es­peranto a l'Ateneu Santeugatenc i el va impressionar tant que des d'aleshores no deixà de treballar per a l'esperanto, molt més que altres que en sabien més. En no­més cinc anys el grup organitzà a Sant Cugat tres congressos, de concurrència desigual, que es fe­ren al Centre Borja, lloc molt apro­piat per a aquests esdeveniments, ja que els congressistes no havien de desplaçar-se ni per al treball ni per a l'esbarjo, la música, el teatre, l'església, etc. I tenien bon men­jar i bon llit.

L'any 1985 es féu el lr congrés, el de la Federació Catalana d'Es­peranto. El segon fou el de la SAT, és a dir, Associació Mundial d'In­ternacionalistes, el 1987, i el darrer, el de la Federació Espanyola

d'Esperanto, el 1990. I, seguidament, dos anys conse­

cutius, la Setmana de Cultura i Esbarjo. Com que era internacio­nal i com que fora de les fronteres ja coneixien Sant Cugat i el Cen­tre Borja, també tingueren força concurrència. La Setmana conti­nua fent-se en altres viles de Ca­talunya i aquest any és la setena edició. Tot això vol dir molta fei­na i molts maldecaps. Si en Josep no tenia gaire facilitat a l'hora de parlar l'esperanto, tothom el com­prenia i l'apreciava pel seu tre­ball, ja que aviat acceptà el càrrec de tresorer del grup, i de feina mai no en faltava: trobades mensuals, cursos, exposicions i un llarg etc.

L'amic Josep ens ha deixat mas­sa aviat, però està entre nosaltres en el pensament. També ha dei­xat una família molt estimada.

Trinitat Garcia és presidenta del Grup d'Esperanto Josep Anglh

14 "6 ELS /CAIYIWS Divendres, 17 tie setembre de 1999

E í t e r r a t

L'onze de setembre dels treballadors

L 'Onze de Setembre ha estat una diada reivindi­cativa, reivindicativa en

l'aspecte nacional, però com a sindicat no podem oblidar que la reivindicació nacional ha d'anar lligada a la social. Des del ves­sant sindical, i més concretament des de la Intersindical-CSC, un dels punts de major connexió entre la demanda nacional i so­cial, el dia de la Diada de Cata­lunya rau en la reivindicació d'un marc nacional de relacions labo­rals, d'un àmbit de negociació, el català, diferenciat del de la resta de l'Kstat. Darrerament han sorgit diversos casos que po­den suscitar reflexions al lector sobre cl moment pel qual passa aquesta reivindicació.

Kn primer lloc, cal deixar clar que si en algun àmbit es pot dir que pren especial rellevància el fet de funcionar partint d'este­reotips, amb les idees prefixa­des, no necessàriament d'acord amb la realitat, és en el camp sindical, i això en contrast amb la importància i la quotidianitat del món del treball. Aquesta situació pot ser fruit de la conjunció de tres elements: un cert desprestigi i distanciament dels sindicats i els treballadors, el desistiment que des de molts sectors objec­tivament interessats s'ha fet del sindicalisme i, finalment, un des­coneixement excessiu del que és la realitat del món sindical. A partir d'aquí, funcionar partint d'estereotips és lògic i la mani­pulació i la impostura esdeve­nen fàcils, sobretot si es compta amb una important influència institucional. En un context de rituals com és el de l'Onze de Setembre, es va parlar pels des­cosits del marc català de rela­cions laborals, això sí, sense apro­fundir-hi gaire... No cal, gràcies. Anem a un fet prou il·lustratiu:

fa uns dies el conseller d'Eco­nomia de la Generalitat de Ca-

ISABKL P A L A R È S

talunya i component destacat de CDC, Artur Mas, declarava que veia «assenyada i viable» la cre­ació d'un àmbit laboral català. Cal puntualitzar, perquè pel que sembla el conseller abaixa molt el llistó. Entén el marc nacional de relacions laborals, o àmbit, com diu ell, com a l'aplicació de l'índex de preus al consum (IPC) de Catalunya als convenis esta­tals. D'aquesta manera se salva­ria el diferencial, que és més alt a Catalunya (mig punt més l'any passat -2,2% a l'Estat i 2,7% a Catalunya-), i es recuperaria la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors catalans. Fins aquí tot és de color de rosa, però n'hi ha prou, senyor Mas? Ens sem­bla que no.

Si ens prenem

seriosament les

relacions laborals,

ens anirem trobant

Des dels sindicats estatals CCOO i UGT s'ha insistit da­rrerament a apujar les remune­racions dels funcionaris catalans en funció de l'IPC de Catalun­ya. El que no diuen és que això està totalment en contradicció amb l'Estatut Marc de la Funció Pública, que ells mateixos han signat fa poc a Madrid, i que iguala per a tot l'Estat les re­muneracions bàsiques dels fun­cionaris. Se signa el que es diu? Es diu el que se signa?... A no­saltres ens costa d'entendre. Per a nosaltres, la Intersindical-CSC, el tema del marc de rela­cions laborals és excessivament seriós com per frivolitzar-lo, per a nosaltres només és abordable a fons si la mateixa estructura organitzativa del sindicat ho per­

met. Des de la Intersindical po­dem reivindicar un marc propi de relacions laborals, perquè no depenem de cap estructura es­tatal, en aquest aspecte no arros­seguem cap llast, cosa que no exclou les relacions solidàries fins on calgui. Per a nosaltres, un marc propi

de relacions laborals es basa en dos principis: el primer és el principi de proximitat, adequant les normes i les institucions a la societat que les genera, facili­tant la participació i cl control democràtic dels treballadors i dels ciutadans en general. I el segon és el principi d'identitat, element d'estructuració d'un es­pai socioeconòmic determinat i un element de primordial im­portància en referir-se tant als aspectes lligats a la producció de béns i serveis com als relacio­nats amb la mateixa organitza­ció social. Si volem anar-hi a fons, cal reivindicar competèn­cies legislatives (pensem en les pensions o en la determinació del salari mínim, per posar dos exemples), competències ple­nes en matèria d'ocupació i for­mació, un sistema català de Se­guretat Social, una revisió del sistema fiscal (superant la situa­ció actual obsoleta i contrària als interessos dels treballadors) i uns serveis públics de qualitat, com a element vertebrador d'aquest espai.

Si en parlar de marc de rela­cions laborals ens referim a això i ens ho prenem amb la seriosiat que el tema mereix, mentre anem fent camí, ens anirem tro­bant tots. Si només es tracta de fer volar coloms i de la frívola aplicació de certes tècniques de màrqueting sindical, tal dia farà un any.

Isabel Palaris és secretària confederat de la INTERSINDICAL-CSC

El s o t e r r a n i

Contaminació

IOAN TORTOSA

M odernament han apa­regut moltes revistes que dediquen ínte­

grament el seu contingut, i es­pais amplíssims d'altres, a di­fondre el sentit estètic aplicat a gairebé tot, des de la decoració general dels habitatges al dis­seny de mobles, cortines i cati­fes, i a la gran profusió d'objec­tes que es poden classificar com a inútils, però que el suposat bon gust i l'estètica en són els seus únics atributs funcionals. No cal dir que l'apartat d'indu­mentària s'ha mogut també ple­nament en el camp de l'estèti­ca i del disseny. Després de tot això, que podríem classificar com a l'aspecte més personal i íntim, hi ha una part important del nostre entorn que queda orfa del bon gust i de l'estètica, cosa que fa que se'ns imposi la con­taminació visual, tant si es vol com si no es vol, inevitable com els lladrucs dels gossos, els gasos nocius o l'aspecte de les moto­cicletes. Aquí a Sant Cugat ja es va encetar una polèmica per causa de les manifestacions de l'arquitecte I. Solà Morales que, com totes les polèmiques, tan sols va servir per marcar posi­cions antagòniques sense que cap de les dues bandes fes cap mena de reflexió i en què sols teòricament s'invitava la posi­ció contrària a fer una visita de­tinguda a Sant Cugat, els uns per posar en evidència els seus encerts i els altres les seves pí­fies. Però la realitat és que Sant Cugat està contaminada visual­ment i que el que té de disseny i d'estètica, també el mai gust, la deixadesa, l'especulació i al­tres endergues, enlletgeixen arreu el panorama urbà, entès en tot el seu conjunt i no en aï­llats sectors triats. Últimament, invocant la «privacitat», han pro­liferat les tanques de bruc que confereixen un aire barracaire,

que ofeguen els espais de totes dues bandes, que ofenen vi­sualment per antiestètiques i que s'han desplaçat dels antics «xiringuitos» i de la indústria que assortí d'escombres els escom­briaires de Barcelona o les arte­sanes que hàbilment confeccio­naven els mateixos pagesos per escombrar eixides i corrals.

Una moda que contrasta total­ment amb els petits jardins sen­se cap mena de tanques de les cases angleses o holandeses on domina l'aspecte estètic per da­munt del sentit de possessió i aprehensió d'uns metres cúbics

.exclusius d'aire. Pals de tota mena -de fusta, de ferro o de ciment-obstaculitzen les vore­res i un teixit de cables, uns a mitja alçada, altres penjats a les parets o més amunt de les teu­lades, forma un envelat an-tiestètíc. Sols són exemples de les moltes coses que trenquen l'harmonia de la suposada ciutat model. I és que el més acurat disseny sempre quedarà desba­ratat per aquestes noses visuals, fins i tot pels inevitables conte­nidors i la seva àrea d'influèn­cia d'escampalls. De totes les revistes que volen educar-nos en l'estètica i en el bon gust, potser caldria potenciar-ne una que ajudés a afinar la nostra sen­sibilitat col·lectiva urbana i es­pecialment dels qui en són els responsables més directes, per­què Sant Cugat pogués apun­tar-se un altre qualificatiu: «ciu­tat visualment descontaminada». No cal dir que, resolt l'aspecte antiestètic de la contaminació visual, abans o després, caldria descontami-nar-la de tots els altres conta-minants ambientals i sonors. Potser així s'acostaria una mica a la grandiloqüent idea de «ciu­tat model».

Joan Tortosa e's cronista local

Í 8 40MUBLE. (f

AHAt AM» COTXE H t SAHT CltóAT £S CAtA CO? Mtt WFÍCIL·-SUES LA CAMSAUUA PE MALA MAHEKA.«T10

\

- ?E* SO*T, fE*o , SEMftlA QtíE P£* FI CfoaHTAMEttT S «A

DECIDIT k fENPRE MEStltE» tí

.-SÍ, HE UECMIIT QOE HM* «SHAT ÜH CONVENI AM» El RACC AMB LA IHTEHCIÓ, 01ÜEH, PE TMBJUHU

SOUICIOM&...H

Miu si PEU te» ttrfca EL ftoauwu UÜE El COHVEHJ f t t FE! EES ESTllPtS,

PÜfcAtX CMC Mty&_. \

vottc» sf UUE no mi SER, «r H .-«PELS E6TÜW5NECESSITEN TANTS ANYS ~ IHAGWA'T U ftÜE HECEWTMAHKIUSOLPIE'L AM& CJHC AHY614£& Ai PAMtíRT

ELS4 CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Opinió 15

o <«i C3

!

A grans trets

Àngel Casas

Satisfacció personal

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcuga-tenc exregidor del PSC local. L'estudi que ve a conti­nuació ens revela els trets més ocults de la seva per­sonalitat.

*'4*C»<f.

Analitzant la lletra d'Àngel Casas podem deduir que ens trobem davant d'una

persona que és bàsicament tem-peramentar. A aquest tret del seu caràcter hi contribueix el seu gran potencial energètic, que li dóna força i consistència per aconseguir tot allò que es proposa. En aquest sentit, podem assegurar que quan l'Angel Casas vol convèncer algú sobre qualsevol dels seus punts de vista i criteris ho aconsegueix gairebé sempre. La clau del seu èxit, sens dubte, és la seva efusi-vitat i la gran persuasió dels seus missatges, armes que reforça uti­litzant gestos que li permeten ob­tenir encara més credibilitat. D'altra banda, la seva caligrafia

també ens denota que és un home normatiu i bastant rígid amb si

mateix. És per això que normal­ment es permet molt pocs errors perquè és altament orgullós i quan s'equivoca li costa molt reconèi­xer-ho. Sí que es pot dir en favor seu

que li agrada involucrar-se de for­ma molt personal en tot allò que realitza, indistintament de l'àm­bit en el qual es desenvolupi. És un home responsable i li agrada que li reconeguin els seus esforços bàsicament perquè creu que tot el que obté s'ho ha guanyat amb el seu esforç.

Amb la col·laboració:

SELECCIÓ- FORMACIÓ Arao6,208,3r 3a-06011 Barcelona •fcl.«4510439· - Fax93451739ó

La b i b l i o t e c a

Es hora de treballar

Aquest curs que hem iniciat es desenvoluparà entre dos mil·lennis i posarà a prova

les dotacions de recursos docents especialment a l'ensenyament se­cundari, ja que entraran en fun­cionament tots quatre nivells de l'ESO en tots aquests centres. Al nostre municipi això significarà un esforç d'adaptació molt im­portant, ja que és un dels pocs on l'alumnat que opta per l'escola pública no segueix la tendència regressiva que caracteritza aquest col·lectiu en la resta de ciutats de la nostra comunitat autònoma. Hem vist publicades dades en les quals s'indica que, a Catalunya, el nombre d'estudiants a l'ensen­yament no universitari ha dismi­nuït, en general, en uns 18.000 so­bre un total d'l.001.479. Contràriament, al nostre munici­pi, la pressió dels ciutadans que demanen una plaça als instituts d'ensenyament públic ha crescut,

de la mateixa manera que ha es­tat passant des de fa molts anys, la qual cosa és coherent amb l'in­crement de santeugatencs arribats per ocupar els nous habitatges d'a­rreu del nostre territori.

En relació amb les infraestruc-tures, cal dir que hem rebut una carta signada pel president de la Generalitat en què se'ns anuncia la ferma voluntat del Departament d'Ensenyament d'impulsar la cre­ació del quart institut a partir de l'i­nici del curs 2000-01, i diu que en qüestió de setmanes (la carta té data del 7 de juny, encara que ha estat segellada el 26 de juliol) es publicarà al Diari Oficial de la Ge­neralitat de Catalunya (DOGC) la licitació del concurs per a la se­lecció de l'arquitecte redactor del projecte, i que, seguidament, s'haurà de redactar aquest pro­jecte. Acaba aquesta carta dient que el Govern i el Departament d'Ensenyament han pres les me-

ANGEL D E VICENTE

sures adequades per fer raona­blement possible la construcció del nou CEIP Joaquim Pla Fa-rreras, que podria estar disponi­ble abans de l'inici del curs 2002-03 si no hi ha causa de força major que ho impedeixi. D'altra banda, l'alcalde, Lluís Recoder, anuncia mitjançant el setmanari Tot Sant Cugat de la setmana següent a la diada de l'I 1 de setembre que al DOGC del 2 d'agost passat es va publicar l'anunci corresponent a la licitació per adjudicar la redac­ció del projecte i la direcció d'obra del nou CEIP esmentat, i que el termini per a la redacció del pro­jecte bàsic és de vuit mesos i el pressupost és de 17 milions. Atès el significat estricte del re­

dactat de la carta del nostre presi­dent, podem entendre, en primer lloc, que hi ha una ferma voluntat d'impulsar la creació del quart ins­titut a partir del curs proper. No hem d'entendre que s'afirma que

en aquest proper curs estarà cre­at En segon lloc, podem entendre que si no hi ha causa de força ma­jor que ho impedeixi, la cons­trucció del nou CEIP Joaquim Pla Farreras -i conseqüentment el nou IES- podrien estar disponi­bles abans de l'inici del curs 2002-03, ja que s'han pres les mesures adequades per fer raonablement possible la construcció del nou CEIP. No hem d'entendre que s'afirma que estarà disponible per al curs 2002-03. Les reserves que ha inspirat el

redactat de la carta del nostre pre­sident ens ratifiquen en el conei­xement que tenim sobre la seva prudència, però no coincideixen amb la ferma voluntat de tota la comunitat educativa de Sant Cu­gat, manifestada expressament en el Consell Escolar Municipal que va impulsar la moció aprovada per unanimitat pel ple de l'Ajunta­ment perquè les fites cronològi­

ques esmentades fossin preses com a ferms compromisos per part de qui té les competències per fer-les realitat. D'altra banda, els terminis que per a la redacció del projecte bàsic del nou centre anuncia l'alcalde (vuit mesos per a la redacció del projecte bàsic que s'hauran de sumar als terminis co­rresponents al període de licita­ció, els quals desconec en aquests moments) podrien ser coherents amb les fites abans esmentades si tot el procés es desenvolupa sen­se entrebancs.

Creiem en l'interès manifestat per tots els estaments involucrats en l'ensenyament dels nostres fills perquè aquests gaudeixin d'una oferta educativa de qualitat. Vet­llarem perquè es compleixi la dita que "la feina puntualment ben feta, sí que té futur."

A ngel de Vicente és president de la Coordinadora d'AAÍPA de les

escoles públiques de Sant Cugat

16

EIS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 17 de setembre de 1999

M o b i l i t z a c i o n s

No a l'ampliació del golf privat El Grup de Natura presenta al·legacions per evitar el creixement delgreen

El Grup de Natura i l'ADENC han presentat aquesta set­mana a l'Ajuntament de la ciutat un plec d'al·legacions amb què demanen que s'aturi el projecte d'ampliació del camp de golf Sant Cugat. Els ecologistes consideren que la cre­ació de tres nous forats al green afectaria de manera im­portant l'entorn natural de les instal·lacions -la Costa del, Golf-, una zona que intenten protegir des de fa mesos.

Ai'KA COSTA

- Sant Cugat -

En cl document lliurat al con­sistori, els ecologistes al·leguen els valors ecològics de la zona i l'impacte ambiental i social que hi tindria aquest projecte, com a via per intentar que l'equip de govern l'aturi. D'una banda, in­diquen que les instal·lacions es troben a la Costa del Golf, "una zona que forma part de la unitat ecològica i paisatgística dels ro-dals de la Torre Negra i que és d'una gran importància per pre­servar la biodiversitat del Parc Metropolità de Collserola". Així mateix, en les al·legacions s'es­pecifica que l'ampliació de les instal·lacions esportives "supo­saria una modificació de la mor­fologia i la vegetació de la zona i la limitació de l'espai de lleu­

re dels ciutadans. A més, com­portaria l'aportació d'agroquí-mics que poden afectar la fauna i contaminar la riera i requeriria una aportació encara més gran d'aigua en un context de clara mancança".

C a l d r à e s p e r a r

De moment, i segons ha con­firmat Lluís Llerena, del Grup de Natura, l 'acalde. Lluís Re-coder, s'ha compromès a estu­diar les al·legacions. "L'únic que volem és que ens asseiem a par­lar-ne dins el marc de la comis­sió de seguiment de la protecció de Torre Negra i rodals perquè no passi com amb l'anterior al­calde, que sempre acabava rà­pidament amb aquests temes", ha dit Llerena. Segons l'ecolo­gista, el que s'hauria de fer és

Els ecologistes ja han fet mobilitzacions

discutir i estudiat si realment val la pena fer aquesta amplia­ció del golf o si "només és un caprici per als nous habitants de la urbanització de la Costa del Golf -a l costat del green". En qualsevol cas, la darrera parau­la és de l 'Ajuntament, que en

per evitar Vampliació FOTO: X. L.

els pròxims dies haurà de res­pondre les al·legacions i decidir si dur l'aprovació de l'ampliació del golf al ple o si, per contra, decideix aturar el projecte fins que no es debati amb més pro­funditat. "Esperem que no ens facin una mala jugada i que ac­

cedeixin a aturar-lo", ha sospirat Llerena. I és que, per als eco­logistes, això donaria temps a convocar una comissió de se­guiment per estudiar amb més de t en imen t l 'assumpte. Tot i així, els defensors de l 'entorn tampoc estan gaire esperançats que la situació es resolgui favo­rablement, ja que l'antic equip de govern, liderat per Aymerich, ja va fer l'aprovació inicial del projecte.

Si no fos possible aturar aquest projecte, els ecologistes dema­nen que, com a minin, es dugui a terme de la millor manera pos­sible. Es per això que amb les al·legacions també han dema­nat que es faci una avaluació d'impacte ambiental "com a re­quisit previ per continuar la dis­cussió sobre el projecte".

El document presentat al con­sistori local es tanca amb el prec, per part dels ecologistes, que s'iniciï l'estudi de protecció se­lectiva de la rodalia de Torre N e g r a q u e l ' A j u n t a m e n t va comprometre's a elaborar ara fa ja quatre anys.

S a n c i o n s

L'Ajuntament imposa la primera

sanció pels lladrucs d'un gos

El veí denunciat haurà de pagar 15.000 pessetes

Els gossos poden ser una font de \oroll molt molesta si no se'ls educa t X l

A. B. - Sant Cugat -

L 'Ajuntament ha posat una multa de 15.000 pessetes a un ciutadà, el gos del qual borda­va sense parar i causava nom­broses molèsties als veïns. Els fets van ser denunciats per un veí que, emparant-se en la nova Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora, va exigir al consistori una solució a les molèsies que el gos ocasionava.

Durant tots els caps de set­mana, el gos bordava dia i nit i els veïns havien hagut d'avisar nombroses vegades la policia municipal perquè resolgués la situació. Els agents, però, no van trobar mai a casa el propie­tari de l 'animal i tampoc vart aconseguir que el gos deixés de bordar. Tot i així, van notificar formalment a l'amo de l'animal l'obligatorietat que en controlés els lladrucs.

Després de comprovar que el soroll causat pel gos superava

el llindar pe rmès per l 'orde­nança del soroll - e l límit eren 30 dBÀ i els lladrucs superaven els 40 dBA- , l 'Ajuntament va imposar la sanció al veí de Sant Cugat.

Aquesta és la primera vegada que s'aplica la nova ordenança del soroll pel que fa a les molès­ties causades per un animal. Tot i l'import econòmic, però, fonts de l 'equip de govern han de­clarat que la seva intenció és educar i sensibilitzar la població més que no pas sancionar.

ÍLS4G\iVrCKVS Divendres, 17 de setembre de 1999

• •&•• <^-- k& s '* «"»«**; Í*.V* ,t~?%mmL·-

TAjwpÇ/vi

coap-espiral

Curs 99/00

® Selectivitat.

[ f t f l Prova accés a la Universitat per majors de 25 anys.

1 ^ , Classes de repàs (tots els nivells).

ESCOLA D ESTUDI I REFORÇ

Cursos de lecto-escriptura.

m Orientac ió i

tractament psicopedagògic.

Av. Alfons Sala, 9 Av Francesc Macià, 61

Tel. 93 589 53 28 08190 St. Cugat del Vallès

@/j® In fo rmac ió i pre- inscr ipc io :

coap-esp i ra l C / V . l l à 22 • Tel 93 589 21 ,15

SANT CUGAT DEL VALLÈS

S^Hf& Curs 99/00

vi\m i

CURS 1999-2000 ANGLÈS • ALEMANY

FRANCÈS • ESPANYOL CATALÀ

TRADUCTORS i INTÈRPRETS

INSCRIPCIÓ OBERTA

Rbla. Can Mora, 18 local 1 Tel. i fax: 93 675 22 01

e-mail: mnesdale@mx2.redestb.es

LOCAL CLIMATITZAT

IDIOMES •TRADUCCIONS Des de 1979

RiusiTaulet2,Pral. -Tel. 93 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

e-mail: way-in@abaforum.es.

:--*<*• fe W ^ ^ ' a

ANGLÈS • FRANCÉS ALEMANY • ITALIÀ

CURS 99/2000 amb la garantia:

S P R I N T I D I O M E S

Francesc Morogas, 8 Tel. 93 589 22 64 Valldoreix, 56 Tel. 93 674 66 35 Santiago Rusinol, 2 Tel. 93 674 15 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

®

.ïbuferaR' x Computer Education for ^SChUdrenà Adulis

In formàt ica per a nens

Més de 130 centres a tot el món

C/ Martorell, 26

Tel. 93 589 47 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

A. . . ESTWPfAR

17

18 Entorn ELS4CAIYTONS Divendres, 17 de setembre de 1999

c I s

CARRERS CÀNOVAS DEL CASTILLO I

a i* r

r s

d

a fi

f

lEÜS liDUUBSí •«MW^M

L 'únic que segurament tenen en comú Francesc de Moragas i Cà­novas del Castillo és que els dos

van néixer al segle XIX» La seva trajectò­ria, tarannà i popularitat, però, van arribar per causes i. sota circumstàncies molt di­verses que han fet que al llarg dels anys

lo «MHWMWKM

recordat amb simpatia, men-íïre desperta el malestar espe­

ctre els sectors més catakruV atadanía. El primer, Francesc

un advocat i economista, l*o-ntal del qual fou la preparació

de la Caixa de Pensions per a k

vellesa i d'Estalvis. El segon, Antonïo Cà­novas del Castillo, es caracteritzà política­ment per la persecució i repressió del re­publicanisme, esdevenint puntal de 2a política conservadora contrària al catala­nisme i, en general, als avenços democrà­cies aconseguits abans del t$7k.

tHÍÀtim «UÉMMftfWMilMtam·wM··

Són una de les entrades ptincipals a ía ciutat i, en especial, ai seu nucli, tot i que amb el pa* dels anys estan cedint

importància a altfes vies més ràpides. Acce­dint a Sant Cugat de» de k Rabassada, Cà-

V HipMliÉMiMUMM·

tlílo és el carrer que ens donarà a la ciutat i ens conduirà fins

Moragas, la vk amb la qual en-JÜBMÏOS fins a un altre enclavament

tat: la plaça dels Quatre Can­

tons. La connexió enéee ambdós i dl se» pas

eomer-celona-i social del ciaiihïstòric-han vies en importants ca*re*s de Sant Cugat

• VENTA, ALQUILER

• ADMINISTACION

DE FINCAS

•VALORACIONES

GRATUITAS

Francesc Moragas, 58 08190 Sant Cugat (BCN)

Tel. 93 674 78 45 Fax. 93 675 50 53

ELS4CAiyrCK>S Divendres, 11 de setembre de 1999 Entorn 19

FRANCESC MORAGAS

A rribar a Sant Cugat pel ca­rrer Cànovas del Castillo és tot un plaer pels sen­

tits. El disseny urbanístic de la via -és un carrer molt ample- i la ve­getació que l'acompanya -tot una filera de plataners a banda i banda de la calçada- l'han convertit en un pas intermig entre el verd fron­dós de l'Arrabassada i el ciment dur del nucli de la ciutat. De fet, aquest carrer és l'encarregat de re­bre els visitants que accedeixen a la ciutat des de Collserola, i ho fa

ERC ha demanat

que es canviï el nom de Cànovas

del Castillo pel de Salvador Allende

amb tota la majestuositat possible. La via és tranquil·la, poc transita­da i sovint és visitada per nom­brosos ocells que vénen del parc de Collserola. La seva importància s'accentua -al marge de la seva be­llesa- per la presència d'alguns dels serveis més importants de la ciutat. Així, és a Cànovas del Cas­tillo on es troba la seu de la Poli­cia Local, però també la Casa Mò­naco -seu de l'àrea de Serveis

Personals de l'Ajuntament- i l'Es­cola Municipal d'Art.

El carrer Cànovas del Castillo mor tranquil·lament en un en­creuament de vies del que alhora neix el carrer Francesc Moragas. Una via dóna pas a l'altra gairebé sense percebre's el canvi, si no fos pels nombrosos establiments co­mercials que de cop i volta co­mencen a sorgir a totes dues vo­reres. I és que Francesc de

Moragas és un altre d'aquells ca­rrers curulls de botigues i activi­tat comercial que tant sovintegen al nucli de Sant Cugat. Tallers, bo­tigues de roba, de mobles, immo­biliàries, assessories i empreses de diversos tipus s'apleguen unes al costat de les altres per submergir el vianant en el ritme frenètic de la vida quotidiana de la ciutat. Aquí el trànsit ja és molt més ata­peït i en hores punta fins i tot s'hi

troben retencions. Francesc de Moragas, però, és un carrer amb molta so/era, un d'aquells que és a l'agenda de tots els santcugatencs perquè en ell hi troben una mica de tot. En ell es combina a la per­fecció les arrels -representades per botigues amb més de 50 anys d'història- amb la novetat que aporten nous comerços i alguns serveis, com les oficines del Cen­tre Cultural.

JET

/

s

C a r r

9

S

S

fi t

c u

mui

INTERIORISMO / DECORACION CORTINAS, ROPA DE HOGAR

Francisco Moragas, 6 y Alfonso Sala 40

AVGVSTA SERVEIS

GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

Francesc Moragas, 31 - Local 2

Fax 93 675 52 02

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(Barcelona)

ASSESORIA SANT CUGAT DEL VALLÈS

Administració de finques Gestoria

t

OXI'HIS \ \ I ( l (, \ l

20

EIS4GVINTON5

Societat Divendres, 17 de setembre de 1999

Festa major

Participació selectiva Els actes nocturns són els més seguits durant la festa grossa de les Planes

Els veïns de les Planes han celebrat aquest cap de setmana la seva fes­ta major. Durant tres dies, tots els habitants del districte han sortit al carrer per tal de participar en un o altre dels actes que hi havia pro­gramats per a aquesta edició. Des

de concursos fins a trobades gas­tronòmiques, passant per activitats infantils i balls a la nit. Una festa grossa que s'ha mantingut en la ma­teixa linia de sempre, tant pel que fa al contingut (amb alguna novetat que ha resultat positiva) com per la

reacció ciutadana: els veïns de les Planes han respost a les convo­catòries nocturnes, han omplert els recintes i han gaudit dels especta­cles. També han tingut molt bona acollida les activitats infantils. On no hi ha hagut tanta participació ha

estat en els diferents concursos con­vocats. Tot i així, des de la comissió de festes s'ha qualificat el desenvo­lupament d'aquesta celebració de molt postitiu, perquè, com és habi­tual, durant tres dies el barri ha es­tat tota una festa.

l'alcalde va donar el tret de sortida a la je\ta mtijot d'aquest an\ I h /•

A. B. M. - Las Planos-

"Que per qualsevol festa ma­jor cal alegria i par t ic ipació aquí no és un tòpic, és una re­alitat." Amb aquestes parau­les va començar el pregó que donaria per encetada la festa major de les Planes 1999. Com a pregoner de les festes, l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Re-coder, \ a fer una crida a tots els veïns del districte per gau­dir de la seva festa com sem­pre.

I la festa major de les Planes d 'enguany ha tornat a propor­cionar el que prometia d 'en­trada: activitats per a tots els gustos, de ixant oberta a tot­hom la possibilitat de partici­pació. l 'na resposta veïnal que s'ha mantingut en la línia, sent força considerable en les acti­vi tats noc tu rnes i més aviat discreta en altres convocatò­ries.

"La participació en general ha estat força positiva", expli­ca a Ki.s 4 C A N T O N S Begona

Parareda - m e m b r e de la co­missió organi tzadora- , "però com sempre , a l'hora de con­cursar encara ens costa que la gent es mobilitzi. '" Les con­vocatòries, malgrat tot, van se­guir el seu desenvo lupament delimitat: el concurs de pae­lles, per exemple - r ecupe ra t després de molts anys sense fer-se- , només va tenir dues p a e l l e s c o n c u r s a n t s , p e r ò aquest fet no va ser motiu de decepció: to tes dues paelles van obtenir el primer premi.

Kls actes esportius sí que van obtenir resposta, "cot i q u e " , reconeix Parareda, "per exem­ple a la marató encara hi ha molta més gen t de fora, fet que ens sembla perfecte; però ens agradaria que en general la participació activa que ob­ten im amb altres coses s 'es­tengués a tot el programa".

P e r q u è , tal com anunc iava Recoder en el pregó inaugu­ral, les Planes "és un dels dis­t r ic tes san teuga tencs on feu més vida de barri i participeu més ac t ivament en les nora-

/r> diferents actnitats infantils programades en aquest i nlutn dt la U^ta yo^a di //< l'iam <van serben rebmií - i I I

sones en el sopar d 'homenat ­ge a la gent gran del barri. El mateix dissabte al vespre, l'es­pectacle de varietats va ser el centre de la festa. Una activi­tat que es desenvolupa des de fa uns quants anys, però que en aquesta edició va comptar a m b un e l e m e n t i nnovador que , segons alguns membres de la comissió, va fer el seu efecte. En t re vedets , màgics i acudits humoríst ics, hi va ha­ver una actuació sorpresa per a alguns, e s p e r a d a per a al­t res . . . i és que els stripteases van provocar molta expecta­ció.

De tot i amb tothom que vol­gués participar-hi, aquest ha estat l 'esperit d 'una celebra­ció que va finalitzar diumenge amb el piscolabis de fi de fes­ta, ja entregats els premis dels diferents certàmens, fet el sor­teig de festa major i acabada la cercavila de cloenda. L'na festa major q u e , e n a q u e s t

1999, t o thom ha coinc id i t a atr ibuir- l i el qual i f icat iu de "molt agradable".

/ a cerc/rvila de festa major també és una < ita \es.uiti a les Planes K: E. /•.'.

broses entitats i el ric teixit as­sociatiu que teniu, i que du­rant tot l 'any us ajuda a tren­car a m b la ru t ina del dia a dia". 1 aquesta característica d'implicació i activitat va que­dar palesa en moltes activitats de la festa major d 'enguany, sense excepc ió si es fes re­ferència només a les adreça­

des als més joves del districte. Per e x e m p l e , l ' o r q u e s t r a

Placton va aconseguir diven­dres a la nit congregar moltes pare l les de ball , d eu de les quals van participar en el con­curs que en aquesta festa arri­bava a la quarta edició.

Al dia següent es van aple­gar més d'un centenar de per-

&S-/CAIVroNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 21

A c t i v i t a t s

La tercera festa dels

veïns del Parc Central

se celebrarà demà

A. B. M. - Sant Cugat -

Per tercer any consecutiu, l'As­sociació de Veïns del Parc Cen­tral ha convocat una trobada lú­dica i festiva, en la qual els més petits tindran, de nou, un paper important.

La celebració, que es desen­voluparà demà a partir de les onze del matí, manté la mateixa línia que les altres edic ions . "Lobject iu. a més de donar a conèixer l'associació, és que els veïns ens coneguem i puguem fer alguna cosa tots junts", ex­plica Joan Segura -president de l'entitat organitzadora-, que con­firma que aquesta tercera tro­bada inclou també algunes no­

vetats: una bicicletada infantil amb premis per als guanyadors i-diplomes per a tots els partici­pants, i també un bany d'escu­ma amb animació per tancar les activitats del matí.

Però les possibilitats seran molt variades: llits elàstics, exhibició policia), de judo i aeròbic. I a la tarda, des de xocolatada i els ge­gants de la Creu Roja fins a l'ac­tuació dels Castellers de Sant Cugat, que en aquesta ocasió sortiran a plaça acompanyats pels Castellers de Cerdanyola.

Com sempre també, tal com reconeix el president de l'asso­ciació de veïns del barri, és una festa per als habitants del Parc Central, però també oberta a tot­hom que hi vulgui participar. Les activitats infantils són el centre d'una festa veïnal que arriba enguany a la seva tercera edició F: X. /..

S e n s i b i l i t z a c i ó

Un col·lectiu santeugatenc promou

una campanya per la pau al municipi

Una conferència cTArcadi Oliveres serveix per presentar-la

REDACCIÓ

La Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat -plataforma formada per santeugatencs a títol personal i entitats del municipi, que es va constituir al maig per oposar-se als bombardejos de l'OTAN contra l'antiga Iugoslàvia- pretén iniciar ara, a la ciutat, una campanya per la pau en l'àmbit general. La idea no és treballar tan sols per la pa­cificació del Kosovo, sinó anar més enllà i conscienciar la gent sobre la importància d'oposar-se a qualse-vortipus de militarisme per evitar nous conflictes bèl·lics al món.

Per dur a terme la campanya, la Coordinadora pels Balcans -que ha anunciat que pròximament es rebatejarà amb un altre nom- vol implicar tots els col·lectius de la ciutat, i ha convocat una reunió oberta a tothom per dilluns dia 20 a les 8 de la tarda a la Casa de Cul-tura, on es decidirà en què con­

sistirà exactament la campanya. La presentació dels objectius d'a­quest col·lectiu, però, ja es va fer dimecres passat, coincidint amb una conferència d'Arcadi Olive­res, president de Justícia i Pau, en què es va parlar, precisament, de com es pot treballar per a la pau mundial en l'àmbit local.

"El 1994 Espanya es va abstenir en una votació a l 'ONU per con­demnar de genocici el general in­donesi Suharto, perquè una im­por tan t empresa espanyola , fabricant d'avions militars, tenia una fàbrica a Jakarta i no volia que els negocis li anessin malament", va explicar dimecres Oliveres, que va destacar la importància d'in­formar-se per saber què hi ha re­alment darrere un conflicte bèl·lic. Segons el president de Justícia i Pau, Sant Cugat és una localitat que sobresurt per l'alt nivell cul­tural de la seva població i, en con­seqüència, ja té un punt a favor perquè la gent estigui predispo­

sada a informar-se sobre temes d'aquest tipus.

Així doncs, segons Oliveres, la campanya per la pau que es vol encetar s'hauria d'encaminar, en primer lloc, en aquest sentit. D'al­tra banda, Oliveres també propo­sa treballar perquè a Sant Cugat hi hagi una educació per la pau: "Per exemple, caldria que els centres d'educació secundària es negues­sin a rebre propaganda del minis­teri de Defensa", va dir en re­ferència a la campanya que el govern central ha iniciat als insti­tuts per reclutar nous soldats, que consisteix a convidar els alumnes a visitar casernes o fer-los xerra­des sobre "els avantatges de tre­ballar per a les Forces Armades".

El president de Justícia i Pau també va parlar de com es pot tre­ballar per la pau a títol personal. Per exemple, va explicar que es pot fer objecció fiscal a les despe­ses militars del govern, descomp­tant de la declaració de la renda

Oliveres va explicar com es pot treballar per la pau des de Sant Cugat F.:X. L.

els diners que l'Estat destina a despeses d'aquest tipus. Així ma­teix, també va dir que cal ser res­ponsable amb el nostre consum personal. "I na de les empreses que fabrica més mines antiperso-na al món és filial de la Fiat i de la Daewo. Es il·lògic que un dia ens

manifestem al carrer contra la uti­lització de les mines antipersona i que un altre ens comprem un cotxe de la marca Fiat", va argu­mentar. En aquest sentit, Oliveres va animar els santeugatencs a fer difusió d'aquests temes dins la campanya per la pau.

CENIREDE LA IMATQE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 • Sant Cugat

digital El teu distribuïdor de cameres |digi poln

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat i el millor servei!

nt* i material digital Kodak a Sant Cugat U n a n o l o j a ;i n u a I q i

en I .'» 0 0 0 p i e s . 11 ta d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s Nikon Zoom 210

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs) Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptos. (iva inclòs)

22 Societat U S /CANTONS Divendres. 17 de setembre de 1999

T r a d i c i o n s

Cors, balls i sopar per

tancar les jornades

culturaL· manxegues A. B. M.

I hi festival de balls regionals tan­carà diumenge les'dotzenes Jorna­des (lulturals del ('entro ('astellano-Manchego. En aquest festival hi actuaran el grup de ball de la Casa de Cuenca de Barcelona, la Irman-dade Galega de Rubí, l'escola de dansa andalusa Tal como Somos i el Grup Mediterrània de La Unió Santcugatenca.

Però abans d'aquest acte -que es

desenvoluparà a la plaça d'en Coll a partir de les cinc de la tarda-, el cap de setmana haurà acollit altres acti­vitats, part d'un programa que ha posat a l'abast dejs santeugatencs diferents mostres de la cultura i les tradicions d'aquesta comunitat. Aquest vespre, per exemple, el claustre del monestir acollirà la ja tradicional trobada de cant coral, en la qual participaran enguany la co­ral La Lira del Club Muntanyenc, el cor Aulos, el Cor de Cambra del Monestir, la coral de la Casa de

La Coral La Lira va actuarà la plaça Barcelona el cap de setmana vinent. FOTO: EDUARD FAR/MT.S

Cuenca i la coral Aires de la Mancha del centre organitzador.

Demà dissabte està convocat el sopar en honor dels guardonats com

a manxecs de l'any, premis que s'a­torguen cada edició.

Igual que en totes les Jornades, hi ha hagut campionats socials i con­

cursos que enguany, segons cl pre­sident de l'entitat -Juan Carrasco-també han gaudit de molta partici­pació popular.

C o n v o c a t ò r i e s

La Festa de la Tardor reivindica més

espais públics per als santeugatencs

Un cop escollit el lema d'aquesta edició s'obrirà el concurs de cartells

A. B. M. - Sant Cugat -

F.sp/iis pel poble. Aquest és el lema escollit entre les associa­cions i entitats de la ciutat pera la vint-i-quatrena edició de la l'esta de la Tardor santcugaten­ca.

"Ks cl que es va escollir per majoria entre totes les entitats presents" , explica Carme Ta-lleda - m e m b r e de la comissió

organitzadora-, "un lema que deixa possibilitats per a moltes interpretacions i moltes lectu­res diferents entorn un mateix tema: des d'espais naturals com 'Torre Negra fins a habitatges que es podrien utilitzar amb fins socials, com la caserna de Mira-sol, l'antic casino de la Floresta o la masia-casal social de Torre Blanca."

I el punt que es vol reivindi­car aquest any és, segons els or­

gani tzadors i par t ic ipants , la manca d'espais públics que te­nen entitats i ciutadans de Sant Cugat per poder-se trobar.

Un cop escollit el lema, la co­missió acabarà d'establir les ba-' ses i obrirà el concurs de cartells per escollir la imatge que il·lus­trarà la Festa. I na celebració de la qual encara s'estan acabant de perfilar alguns detalls, fet que motiva que continuïn les reu­nions entre entitats i comissió

La Festa de la Tardor local arriba enguany a la vint-i-quatrena edició F.: X.I..

organitzadora. La propera trobada serà el dia

12 de setembre i es farà al Casal

Social Okupat de Torre Blanca, els membres del qual han con­vidat tothom a assistir-hi.

MITES i LLEGENDES SANT CUGAT El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS El "d iar i" de Sant Cugat

17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santeugatenques

Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.

ELS /CAIYFQINS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 23

Santcugatencs pel canvi

Manifest Maragall

Davant les properes eleccions al Govern de la Generalitat, un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, representats de diferents àmbits socials, i al marge de filiacions polítiques concretes, hem decidit crear a la nostra ciutat una plataforma cívica i progressista que doni suport a la figura política del candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya: en Pasqual Maragall.

Aquesta plataforma cívica vol aglutinar a totes aquelles persones que veuen i senten la necessitat d'una transformació profunda de la política actual a Catalunya, d'una renovació real de les seves idees i d'un canvi capaun nou model de societat més justa i equilibrada, que progressi, entre altres en els següents aspectes:

• Donar pas a un nou concepte de fer política i a un nou estil de govern, deixant enrera el model personalista, per obrir les institucions a noves formes de participació ciudadana.

• Convertir Catalunya en un país valent, amb empenta i decisió. encara més obert, solidari, modern i integrador.

• Treballar per una nació sòlida, forta i respectada, amb pes real i decisiu, tant a l'Estat Espanyol, avançant cap una estructura federal, com a la Unió Europea.

• Endegar una nova política més progressista, més constructiva i més efectiva per a Catalunya, front al model de fer una política a la baixa, basada en el doble discurs.

• Lluitar per aconseguir una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya: joves, gent gran, dones i homes, treballadors, emprenedors, malalts i sans... i avançar capa a una societat civil activa, lluitadora, amb intervenció efectiva a la política de Catalunya.

• Fer que els Ajuntaments, que representen la política més propera al ciutadà, prenguin un paper més important en la construcció del nostre país, fugint de centralismes empobridors.

• Resoldre alguns dels greus problemes locals a Sant Cugat que depenen del govern de la Generalitat, especialment pel que fa a:

• Adecuar el mapa escolar i al seu desplegament, a les necessitats inmediates del creixement de la ciutat (4t i 5è IES)

• Preservar les àrees naturals peri-urbanes (Parc rural de la Torre Negra)

• Resoldre els problemas de mobilitat (peatge i col·lapse de la B-30)

• Alliberar el monestir de les activitats industrials del Centre de Restauració, preveient la seva restauració i la de l'entorn.

• Afavorir l'activitat comercial clàssica i l'ajuda a emprenedors joves, com a valor social, econòmic i creador de llocs de treball.

• Promoure la creació d'habitatges veritablement socials accessibles als joves i a les famílies que creixen.

Creiem que Pasqual Maragall és la persona idònia per a aconseguir aquests objectius i per a convertir Catalunya en un país veritablement plural i de progrés, un focus cultural, econòmic i social a partir de la igualtat d'oportunitats, la col·laboració, la tolerància i la solidaritat. És la persona que pot adequar eficaçment les nostres diverses sensibilitats eh pro d'un projecte per a Catalunya, en el que tots hi tinguem cabuda per a treballar plegats cap a la recerca d'una societat civil forta i respectada.

Fem una crida, des d'aquest manifest, a totes aquelles persones que se sentin identificades i il·lusionades per a fer realitat aquest projecte de país que encapçala en Pasqual Maragall.

Sant Cugat del Vallès, setembre de 1999.

Presentació als santcugatencs de la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Ei dia ÍJ <ïe setembre de 1999 a les 20.30h :% al Restaurant Can Caèassa. Mira-sol (Sant Cugat) Preu tkkefc 5.000 PTA ;,ç

Si està interessat ert assistir, pot sol·licitar la seva reserva trucant al telèfon 93 272 38 41 Es prega confirmació de la seva assistència abans del 17 de setembre.

Santcugatencs pel canvi

Maragall

24 Societat ELS4CANIOVS Divendres, 17 de setembre de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

MARXOSOS I DE VALLDOREIX La festa major de Valldoreix ha posat la marxa necessària per rematar l'estiu festiu de Sant Cugat. El cap de setmana passat, i també aquest que avui comença, Valldoreix està de festa. Activitats a totes hores, gent pertot arreu i molts anys

d'experiència avalen el certificat de diversió assegurada. Pàgina 26 FOTO: EDUARD FARINYES

I AMB ELLS ARRIBÀ LA TEMPORADA Molts dels artistes que aquesta temporada passaran per l'escenari del Teatre-Auditori de

Sant Cugat van venir a presentar els seus espectacles aquesta setmana. La extrana pareja, o Pera i Moran, que és el mateix, Ricard Borràs, Carme Sansa o Carles Canut, entre altres,

van contestar les preguntes de la premsa per fer-los venir aigua a la boca.

Pàgina 36 FOTO: XAVILARROSA

A LES PLANES TOTHOM EN SURT PREMIAT La festa major del districte ha omplert de vida els ja molt

actius carrers de les Planes. Activitats per a tots els gustos (i sabors), i encara que als concursos no hi va haver gaire competència, el bon humor dels que estaven de gresca ha

arrodonit una celebració que a la nit sempre guanya adeptes. Pàgina 21 FOTO: EDUARD FARINYES

AMB SABOR DE MÚSICA I CERVESA El grup folklòric d'Eslovàquia Puls va compartir els seus cants, els sons i les danses amb el

públic santcugatenc dins la celebració de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya que la setmana passada van aturar-se a Sant Cugat.

\ Pàgina 39 FOTO: XAVI LARROSA

ELS4CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

UNA DIADA DE BANDERA La Diada va transcórrer plàcidament entre actes, himnes,

homenatges i ofrenes florals, païdes una mica més tard amb la menja de la crema catalana. El desacord d'alguns grups

polítics per la inhabitualpresència de la bandera espanyola al balcó del consistori municipal va trencar la calma d'una

jornada marcada per l'ambient familiar.

Pàgines 9 i 10 FOTO: XAVILARROSA

UNA TEMPORADA DE CLUB El Club Muntanyenc Sant Cugat organitzarà enguany el tradicional Aplec dels Països Catalans i està preparant l'entrada en funcionament d'una secció de cultura. Aquestes

són dues de les novetats de l'entitat per a aquest curs, en el qual no faltaran les tradicionals Marxa de Regularitat, Fira d'Esquí, exposicions, xerrades i sortides.

Pàgines de3a6 FOTO: XAVI LARROSA

MOVENT-SE PER LA PAU El sempre eloqüent i explícit Arcadi Oliveres ha estat el

convidat d'honor per a la conferència que la Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat va convocar per donar a

conèixer la nova campanya que s'encetarà al municipi en favor de la pau: Vobjectiu que tothom es mogui també en l'àmbit local per allò que es necessita en l'àmbit mundial.

Pàgina 21. FOTO XAVI LARROSA

Lels mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26 Societat ELS /CAMIONS Divendres. 17 de setembre de 1V99

Festa major

Valldoreix encén la traca final

Maria Bajos iniciarà amb el pregó Fúltim cap de setmana d'activitats

A. B. M. Aquesta mateixa nit hi haurà les tradicionals havaneres, amb el cre­mat, i més tard, a mitjanit, la fes­ta jove. El concert d'enguany no comptarà amb la participació del grup local Paquita's Nipples, tot i que s'anunciava al programa de festes. En el seu lloc actuarà un al­tre conjunt de joves santcugà-tencs: El Gremio, seguits dels Mr. Bugy. Tancarà l'espectacle el grup Ja t'ho Diré.

Durant el penúltim dia de festa, demà dissabte, les activitats in- -fantils seran les grans protagonis­tes: festes de l'escuma, concurs infantil i juvenil de pintura ràpi­da, jocs i tallers... Propostes <|iie es

veuran cornple-E lgriip Ja t'ho Diré m e n t a d e s pel

. • . / concurs de pae-

actiia aquest vespre a la ,, ,. . . . . i r lles. 1 actuació del

l·l'Sta JüVe, precedit pels g rup de t ea t re . / / Espiral (amb El

coniiintslocals „ ., „ . , , . J Petit Pruit ep) i,

. Ml'. Bugy l El Greillio per tancar el dia, el ball de festa major amb l'or-

m^mmmimmmsmmmís questra Astòria. Diumenge també es tancarà la

celebració anual amb un concert -amb Abbey Road i SmokingSto-nes-, però abans hi haurà hagut concursos, gimcanes, cercaviles, ball de gegants, espectacles tea­trals, entregues de premis, una vi­sita a l'Arxiu Gavín i la ja tradi­cional sardinada ecològica.

Aquest cap de setmana, doncs, els valldoreixencs enfilaran la rec­ta final de la seva festa grossa.

Després de quinze dies d'acti­vitats continuades, i quan encara és present el record de la missa major i el vermut popular que van tenir lloc ahir. la festa major de Valldoreix proposa aquest cap de setmana els plats forts que li res­ten.

Enrere queden ja enlairades de globus, campionats esportius, ex-hibicions acrobàtiques, anima­cions infantils i concursos de fo­tografia. en t r e al tres mol tes activitats que han omplert l'a­genda tres caps de setmana se­guits.

Avui. quan con­tinuen vigents al­gunes cites plan­tejades fa dies (lla Mostra d'Art e/e Valldoreix a l'Associació de Propie tar is i Veïns n el curs d 'h is tòr ia , per posar dos exemples), començarà amb el pregó l'últim cap de set­mana de la festa major de Valldo­reix de 1 W .

Maria liajos. responsable des de fa molts anys del bar de l'estació dels ferrocarrils, serà l'encarrega­da de donar el tret de sortida al que, des de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), els or­ganitzadors van qualificar dels tres dies forts de la festa.

Ahir es va rel·lebrar nua missa major a Sant Cebrià. FOTO: X. /,.

Eb Ja f ho dirf actuaran demà a Ui nit al Casal Cultural de Valldoreix. F: X. /,.

El festival infantil torna diumenge a la Floresta

A. B. M. - La Florosta-

S'han acabat les vacances. 1, com cada any, l'Associació de Veïns i Propietaris de la Flo­resta ha organitzat un festival per donar la benvinguda a la nova temporada. La festa, adreçada sobretot al sector més jove de la població. se celebrarà diumenge a la tar­da a la seu de l'entitat flores-tana. "Serà un festival infantil com els que estem acostumats a fer des de sempre", explica Emili Rané - u n dels membres de l'associació organitzadora-, "amb una mica de tot, titelles, a n i m a c i ó in fan t i l , be rena r . etcètera."

Per als organitzadors, és nor­mal que la festa mantingui la mateixa línia després de tants anys, "perquè la gent ja la co­neix, agrada, i s'espera la seva celebració". De fet, segons re­coneix Rané, "no tan sols vé­nen els petits, sinó que arros­seguen amb ells tota la família: aquesta festa sempre ha tin­gut molt èxit". I és que la mit­jana d'assistència, segons ex­plica el f lorestà , se s i tua al vol tant de les 250 persones.

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, entitat oc­togenària molt vinculada a la vida social del districte, orga­nitza des de fa molts anys dues ce lebrac ions d 'aques t t ipus, una per donar la benvinguda a les vacances i una altra per festejar la tornada.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat...... Carrer........ Codi postal NIF o DNI

Telèfon Fax

DADES DE ÍÀ SUBSCRIPCtÓ

Data d'alta , . . . ^ . „ . Adreça d'entrega ...

Nombre d& fons

Ef diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatnuGGoficinaDDnndcnn núm c o m p t e ü O i n D n L Ï T J Titular

• Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de ,.„..,.,„.,. de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

ELS4CANTONS

L ATENEU Divendres, 17 de setembre de 1999 27

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Suport a l'Ateneu

Cursos i activitats de l'Ateneu:

• PINTURA, a càrrec de l'artista local ADOLF. ü JÜ©©[?B[P<gB(S)l3)©8 • L'OFICI D'ESCRIPTOR, a càrrec de MONTSERRAT ESPALLARGUES.

• ACTrVTTATS CULTURALS, conferències, visites culturals, presentació de llibres... • ESPLAI PICA-ROCA, per a nens i joves, i durant tot el curs, colònies,

campaments i rutes, casals.

• SALA D'EXPOSICIONS, Exposicions permanents i de periodicitat 15 dies.

• ACTIVITATS DE FIRART, Col·lectiu d'artistes.

• ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PLAÇA D'EN COLL, MONESTIR I SANT FRANCESC, associacionisme

i suport als veïns. • DONES A L'ATENEU, Col·lectiu de Dones de Sant Cugat.

I moltes altres activitats...

• LLOC DE TROBADA I REUNIÓ DELS

SANTCUGATENCS

• BIBLIOTECA, COL·LECCIONISME, PESSEBRISME • ACTIVITATS DE LLEURE I FORMACIÓ

• CONSELL DE VEÏNS I COMERCIANTS

DEL NUCLI ANTIC

• CONSELL DE VEÏNS I COMERCIANTS

MONESTIR-CTRA. DE CERDANYOLA

1/AT 1EN1E ü és a la plaça de Pep Ventura, 1 - Nucli antic de Sant Cugat Inscripcions a les activitats; del 15 al 30 de setembre

Informació i obertura de secretaria: de 6 a 9 de la tarda Tel. 93 674 51 95

"la sumi" www O F E R T A E S P E C I A L P E R A E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER 7 9 0 erts. AL MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 MB.

sumi

"la sumi^ SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 Fax. 93 71035 41

I tKKAbïA Major, 9 Tel. 93 733 33 66 Fa». 93 733 31 65

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Loca! 162-163 ~el./Fax. 93 729 48 68

SANT CUGAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 589 75 90 Fax. 93 675 52 55

OS 4 CANTON

Economia 28 Divendres, 11 r/r setembre de 1999

L a b o r a l

El termòmetre de Fatur també puja La taxa de desocupació local creix durant els mesos d'estiu i se situa al 5,41%

A l'igual de les temperatures, l'índex d'atur de Sant Cu­gat va créixer al juliol i s'ha mantingut a l'agost. Seguint amb les tendències que també han enregistrat les taxes tant al Vallès Occidental com a Catalunya, el descens continuat de desocupats enregistrats que s'havia encetat a principis d'any s'ha vist estroncat pels mesos d'estiu. El que no ha canviat és que continuen sent les dones les menys afavorides en la contractació laboral.

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Aquest estiu s'han trencat al­guns esquemes dins el món la­boral. Si la tendència generalit­zada era que durant els mesos estiuencs les taxes d'atur bai­xessin (els sectors de l'hostale-ria i els serveis augmenten les o fe r t e s de fe ina) , e n g u a n y aquesta línia no ha continuat la trajectòria que duia fins ara: els índexs d'atur han pujat durant els mesos de juliol i agost.

Així, com ha passat amb la taxa de l 'Estat espanyol, de Cata­lunya i del Vallès Occidental, l ' índex d 'a tur de Sant Cugat també ha augmentat: del 5,05 que s 'enregistrava al mes de juny ha passat a situar-se al 5,41

tant al mes de juliol com al d'a­gost (índex extret de la població ac t iva de l p a d r ó de l 1996) . Aquesta variació implica que al juny hi havia 1.126 aturats i ara són 1.207 les persones sense fei­na, q u e s ' i n c l o u e n d ins les 24.628 del Vallès Occidental i les 171.879 que es van compta­bilitzar a l'agost a Catalunya.

Igual que a Catalunya i al Vallès Occidental, a Sant Cugat el pa­norama laboral ha vist una altra tendència que no ha seguit la mateixa línia: al mes d'agost va disminuir l'atur femení (de 709 persones es va passar a 695) mentre que el masculí va aug­mentar (de 498 s'ha passat a 512 homes sense feina). Aquest can­vi, però, no impedeix seguir afir­mant que, no tan sols a Sant Cu-

L't'ndex d'atur durant el mes d'agost s'ha mantingut igual que el que es va enregistrar al mes de juliol. FOTO: X. L.

gat, l'atur femení és molt més elevat que el masculí: a la nostra ciutat, el percentatge és d 'un 4 2 , 4 1 % d e m a s c u l í per un 57,58% de femení. Si es manté el desglossament

per sexes, les xifres denoten que la franja d'edat també varia: el major nombre d'homes aturats

tenen entre 55 i 59 anys (en to­tal, 74 persones), mentre que entre les dones, les més afecta­des es troben en la franja d'en­tre 30 i 34 anys (en total, 125 persones). Aquesta última fran­ja d'edat és també la que més persones a turades registra al Vallès Occidental (amb 3.457'

inscr i ts) i a Ca t a lunya (amb 23.570 aturats i aturades). Pel que fa a l 'atur santeuga-

tenc, segons el grup d'activitat econòmica, la manufacturera continua sent la que té més atur, amb 319 persones inscrites, la qual cosa suposa un 26,43% del total d'inscrits.

C o n f l i c t e s

Els treballadors de Sharp decidiran

si continuen endavant amb la vaga

Empresa i comitè es troben avui per acostar posicions A. B. M.

Els treballadors de Sharp decidiran entre avui i dilluns si fan vaga K: X

Entre avui i dilluns es faran les votacions que decidiran si, final­ment, els treballadors de l'em­presa Sharp segueixen endavant amb la vaga convocada per al pro­per dimarts dia 21 de setembre. Així ho han confirmat diferents

representants sindicals de l'em­presa santeugatenca, després de reconèixer que, de moment, cap dels documents presentats per la direcció de l'empresa ha estat completament satisfactori per al comitè que defensa els interessos de la plantilla (i en el qual hi ha representants del COP, l 'SOC. Ü G T i C C O O ) .

"De tots els documents que hem rebut", explica Juan Villena (COP), "no hi ha hagut cap que compleixi els punts principals que vam demanar." Unes pre­misses bàsiques que, segons pun­tualitza Eduard Pomar (UGT), "passen per deixar explícit que l'empresa seurà i negociarà amb el comitè les diferents possibili­tats abans de tornar a acomiadar treballadors".

Per arribar a aquest acord, demà està prevista també una reunió • de mediació amb la inspecció de treball. Trobada que potser no farà falta realitzar, segons es ma­nifesta des de la direcció de l'em­presa. I és que ahir a la tarda l'empresa va presentar un nou

document al comitè. "És un es­crit definitiu", explica Frederic Albinyana -vicepresident de la planta santeugatenca- "en el qual hem posat molt esforç i amb el qual, honestament, pensem que es dilueix qualsevol possibilitat de negativa." Per a Albinyana, queda molt clar que amb «1 nou document s'arribarà a un acord.

D'altra banda, la direcció ja ha fet públic l'últim acomiadament, que se suma als onze que es van efectuar a finals del mes d'agost: el fins ara director del departa­men t de Personal, Alejandro Fernàndez, ha estat substituït per Miquel Àlvarez, que serà el nou director de Recursos Hu­mans.

ELS /CANTONS Divendres, I7 de setembre de 1999 Economia 29

L'EMPRESA: DEUTSCHE AKADEMÍE, CENTRE ALEMANY DEL VALLÈS

El pròxim 1 d'octubre inaugurarà el primer centre de cultura alemanya del Vallès, una institució on tothom que ho de­sitgi -sense límit d'edat- podrà aprendre no tan sols a parlar la llengua germànica, sinó a conèixer i apreciar la cul­tura, la història i les tradicions que s'hi amaguen al darrera. La Cristina ha lluitat durant molts anys per fer realitat aquest petit somni que li permetrà transmetre als seus alumnes el respecte i l'admiració que sent pel poble germànic.

Cristina Vinas. Directora i copropietària del centre

46 U alemany és un idioma que et dóna una agilitat mental molt gran"

ArRA COSTA

- D'on sorgeix Deutsche Aka-deinie?

- Es un projecte que teníem pensat des de feia uns 12 anys. Durant aquest temps hem treba­llat en el món de l'ensenyament tant aquí com a Alemanya i l'ex­periència en diversos centres ens ha ensenyat tots els handicaps de Ics classes d'idiomes i també les possibles millores. Va arribar un moment que com a professors te­níem uns límits, però desitjàvem fer Ics coses com crèiem que ca­lia fer en el món de l'ensenya­ment i aleshores vam decidir muntar la Deutsche Akademie.

- I n centre ipie és més que una escola, oi? - l*'.l que pretenem és que. a ban­

da de ser un centre lingüístic, tam­bé sigui un centre cultural ale­many : és a dir, ensenvem l'idioma alemain pera tots els nivells i per a totes les edats, però sempre des d'un filtre cultural. Intentem acos­tar la mentalitat alemanya a l'es­tudiant per aconseguir que a< |iiest aprengui l'idioma d'una manera més amena i que alhora li permeti enriquir-se culturalment. Creiem que és molt important que la per­sona també comprengui la cultu­ra de l'idioma que està aprenent, al marge que la comparteixi o no.

- El coneixement <le la cultura alemanya deu estar ple <le tò­pics. Com la definiria vostè per evitar-los?

- Veiem la cultura com el reflex de l'actualitat d'un país. Nosal­tres ens centrem més en l'actua­litat que en el passat perquè con­siderem que mirar cap enrere no té gaire sentit. En un moment de­terminat podem impartir semi­naris culturals històrics, però les classes tenen un caràcter molt pràctic. Parlem de la cultura i de l'actualitat alemanyes. Intentem explicar com viu la gent i per què fan les coses de determinada ma-

| Xiiias creu i/ite per aprendre un idimmi,••///'conèixer la cultura delpaís A'.-.V./.

nera... Totes les cultures tenen avantatges i inconvenients, la germànica també, però si entens una cultura, aquesta cultura t'en­riqueix. Això no vol dir que hagis de fer el mateix que aquelles per­sones. però com a mínim saps que hi ha més variants de formes de vida i aleshores poden passar dues coses: o bé que estiguis més con­vençut de la teva pròpia cultura o bé que la vulguis enriquir partint d'allò que has vist, i això és el que nosaltres trans­metem.

— A banda de les classes, ofereixen act ivi ta ts com­plementàries? -S í , impartirem

seminaris cultu­rals i tur ís t ics . Aquests darrers són la nostra ve­ritable especialitat i consisteixen en cursos de quatre hores de du­rada que es divideixen en tres parts: una de cultural, una altra de descripció de la zona -expliquem què és el que realment val la pena visitar si es va a Alemanya- i una

tercera de lingüística, per agafar unes nocions mínimes de l'idioma que et permetin gaudir més del viatge. Són cursos que es faran durant tot l'any i que pretenen ser un ajut per al turista perquè pugui assegurar-se que gaudirà al màxim.

— Quin és el nivell de coneixe­ment d'idiomes a Catalunya?

— Hi ha hagut un gran progrés. potser impulsat pels nostres pro­

pis pares, que LeS perSOtieS que cada vegada s'­

han vist més li-Süben més d'Ml mitats en el seu

propi camp i

idioma troben feina han induït els seus fills a l'cn-

amb més facilitat s envamen t . 1

també pels pro­pis adolescents, que s'han ado­

nat que per accedir a un lloc de treball és bàsic ja no tan sols apren­dre un idioma, sinó més d'un. I ,es persones que saben més d'un idioma avui en dia troben feina amb molta més facilitat. — l 'anglès és l'idioma predo­

minant. On se situa l'alemanv?

- És molt lògic que l'anglès pre­domini perquè és un idioma ab­solutament internacional. Però també és veritat que l'alemany s'està identificant ja com el segon idioma, fins i tot per davant del francès. L'alemany ara és l'idio­ma número u a la l 'nió Europea; a més, és una de les llengües més traduïdes del món, a través de l'a­lemany pots accedir a diverses cul­tures, com l'austríaca, la suïssa o l'alemanya... Tot això es reflec­teix en la demanda, juntament amb cl fet que aquí a Sant (lugat també hi ha moltes empreses d'o­rigen alemany, concretament SÍS.

- A partir de quina edat es fa pràcticament impossible apren­dre un idioma com F alemany?

- Mai no és impossible apren­dre un idioma, mai no és tard per aprendre alguna cosa. Això és pre­cisament una de les qüestions que podem transmetre de la cultura germànica: no existeixen edats, simplement és el cos qui en un moment donat et pot portar al­guns handicaps, però això també et pot passar quan ets jove. Hi ha estudis nombrosos que demos­tren que el cervell mai no peni la seva capacitat, només quan es dei­xa d'utilitzar. L'alemany és un idioma que et dóna una agilitat mental molt gran.

- Hi ha, però, certs aspectes de l'alemany que el convertei­xen en una llengua difícil, no?

- El més difícil és, sens dubte, la gramàtica, però nosaltres la im­partim de forma inductiva: primer s'aprenen les frases en el seu con­text i després es dóna l'explica­ció gramatical, de manera que l'a-lumne ja gairebé ha deduï t la norma abans que se li expliqui. Es cert que les declinacions són força complicades, però cal dir que no tots els alemanys les usen co­rrectament tampoc. L'important és que la persona aprengui a ex­pressar-se correctament, sense que s'hagi de tornar boja amb els as­pectes concrets de la gramàtica.

La supressió del peatge de l'A7 -B30 és cada cop més a prop

REDACCIÓ

Mentre s'han tornat a rebaixar els preus d'alguns dels peatges de les autopistes catalanes, el pre­sident de la Generalitat, Jordi Pu­jol, ha tornat a fer pública darre­r amen t la seva in t enc ió d'aconseguir la supressió del pe­atge de l'autopista A7 a l'altura de Sant Cugat.

Segons va anunciar Pujol, aquest serà el pròxim objectiu de l'ad­ministració autonòmica, la qual continuarà negociant amb el mi­nisteri de Foment que s'elimini aquesta barrera, rescatant-ne la concessió.

La supressió del peatge de l'A7 al seu pas per Sant ( àigat, és una de les mesures reivindicades des de fa mesos per diferents col·lec­tius i partits polítics vallcsans. En­tre les raons esgrimides, la ne­cessitat que sigui una via de lliure circulació per ev itar les retencions que provoca al lateral de l'auto­pista.

S'inicia un curs d'atenció als clients

A. B. M. • Sant Cugat/ Terrassa-

Dilluns va començar la v intena edició del curs d'atenció al client que convoca la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

"Es tracta d'un curs que s'orga­nitza dos i tres cops per any des de fa molt temps", explica Maria 'Pe­resa Bigourdà -responsable de la divisió de Formació-, "i que ha anat evolucionant fins a englobar tots els aspectes d'aquesta ges­tió."

En quaranta hores, els disset alumnes d'aquesta edició-un dels quals és d'una empresa de Sant Cugat- aprendran diferents qües­tions: des d'aspectes relacionats amb el llenguatge i la comunica­ció fins a tècniques de percepció i observació de necessitats, per­fils de clients, formes d'atendre'Is, etcètera.

SANT CUGAT

SOLIDARI

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100

Núm. compte: 57- 0200662441

Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya

Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 - Banc de Sabadell

Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

1 Col.labora-hi!

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100

Núm. compte: 57- 0200662441

Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya

Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 - Banc de Sabadell

Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100

Núm. compte: 57- 0200662441

Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya

Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya

Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 - Banc de Sabadell

Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

MSI CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS • TORTOSA PUIG

St. Bonaventura, 13 93 07534 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, 1r2a 93674 4 * 6 4

• EULÀLIA PINYOL & Manel Farrés, 15 a Local D 93674 44 69

AGENCIES DE VIATGES

•USSIATOORS Plana Hospital 93569 6 1 5 0

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2

935892247

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C7 La Mina, 17. L B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8. 2n 3a 93 589 65 6f 608 4945 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93589 4 4 * *

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 41 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 93 58930 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r 2a 93589 30 66

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill, 3 93 674 17 29

• ARXIU GAVfN 9 3 6 7 4 2 5 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 93 675 3 0 * 2

ASSESSORIES

• DIGEST. Assessors Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

Anselm Clavé, 14

9 3 6 7 5 4 9 3 7

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

9 3 5 8 9 * 2 9 9

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 58947 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93589 Í4 56

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649

•CUGART Torrent de la Bomba. 14 93674 4 3 9 0

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix, 41 93 674*509

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93674 1285

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 * 4 * 8

•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93674 5747

•SAGARRA Endavallada, 22 938740180

•PAPIOL Venda i neteja CànovasdelCast·o,4 93 674 6S 00

CENTRE COMERCIA

•PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat Km 4 9 3 5 6 5 4 9 00

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 0

• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 8 2 8 0

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 9 3 5 8 0 * 5 0 0

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 67405 03 9 3 5 8 9 3 1 2 *

M •CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 5 3 9 6

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n

CONGELATS

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93874 1903

• E L PUNT Copes i sopars 6 7 0 5 9 4 0 0 *

Estapé, 57 93 589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 475*

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6754S[02

• POU D'ART Balmes ,35 93 5906086

Valldoreix, 14 93674 0393

COPISTERIES •GUOCINEMATOGRAFIC,

• ARPAU Valldoreix ,45 938749602

•COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93589 74 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

• OFINOVA Alfons Sala, 18

93 67523 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos T»l.936753267 Fax. 93 675 32 09 Dersconxxr9nexo.es

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93 6 7 4 * 3 9 8

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

9 3 6 7 4 * 3 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 936747*64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusiriol, 49 93 674 06 57

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

L M ENSENYAMENT

• COAP Villa, 22 9 3 5 8 8 2 * 15

•PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 8752201

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 * 0 8

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona. 8 93 589 75 «2

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 93 675 3*00

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada. 20

9358938 52

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1. 3r pis (Barcelona) 9 3 4 * 2 * 9 39 9 3 6 7 4 3 4 3 5

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 Í 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 9 3 5 9 0 8 2 7 9

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 81

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 6 2

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

ENQUADERNACIONS

• M* TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93 6742624 BCN 93 417 07 59

B enquadernacions m. mestres

Pàdua,73,tda. 08006 Bamatona Tel. 417 07 59

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 838747068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 936740882

•LAJUONENCA C/ Major, 29 8 3 6 7 5 2 5 8 6

HAMSURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4

•GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 936740080

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93675 5 9 5 3

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Bonàs, 54 Valldoreix 93674 7598

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

FERRETERIES

• E L PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 *3 8* 93 6 7 5 * 8 20

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

33?

IL'Ü • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 * * 4 0

IMMOBILIÀRIES

• Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/ Villa, 7, 4t 6a. 93674 8285

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 6 7 4 0 8 9 7

• ARENASAN Endavallada. 21 , bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6

• FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 Fax 93 589** 04

•FMQUES GJRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254

•ÒRGAN Plaça Octavia, 7 93674 3 2 0 0

• SASI Plaça Octavià, 7 93 674 3 2 0 8

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93675 1556

•4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entj. 93 5 8 9 2 3 * 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs. 1 93 674 *5 46

FOTOGRAFIA.VIDEO • INSTAL·LACIONS

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 58933 00

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS

•INSTALACIONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Cinto Verda­guer. 18 93 589 26 38

•MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

JARDINERIES

• GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4

JOGUINES

•JOGUNESMARGA Sta Maria, 44 93 674 *5 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6

SÍ • MIREIA'S Valldoreix. 33 93 674 99 40

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9367445 71

SI • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0* 74

LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric. 8

93 590 6*89

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 5892018

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7800

•LES PLANES

93 675 5 * 0 5

MARBRES

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 * 0 8

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 * 9 3 *

•MES MARCS Enric Granados, 15

9 3 5 8 9 * 4 2 9

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala. 10

935893269

MAT. CONSTRUCCIÓ

• SUMIN rSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 590 26 80

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 0 * 3 8

MOBLES DECORACIÓ

• CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 »5 50

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 -Major, 6

935892232

•EGA MOBLES Cànovas del Castao, 2 9 3 5 8 9 0 0 * 4

«MAJIK Sant Jordi, 29

935890286

MOBLES JARDÍ

•MDUBRUC Av. Ragul, 9-18 9 3 5 8 9 0 0 2 3

'IMIMWIJ

•ARWENBOUTIOUE FJss Rogent, 52 9 3 5 8 9 6 * 8 3

• BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h OT6750267

•CAMPMANY Vafctoroix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7232

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0097

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosseló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13-local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5

•VALLÈS NET SantRamon.4 93 674 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

•RÜTTO Sant Jordi 32 93 5 8 9 0 6 0 6

•LA FESTA Santiago RusinoL 8 93675 3304

•ONA Major, 16 93 6 7 5 5 9 2 *

•MAVI Objectes de regal Alfons Sata, 12,Botiga 3

93675 0454

OBRESCONSTRUCC •CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 93 589 0 * 5 *

• D E CONSTRUC­CIONS VaUoreix.10 93 67465 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2

•SERRALLERIATIE-RRAICOMASCa Mozart9. (Barcelona) 932*8*996

ÒPTIQUES

•TEMOÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES

•SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6 7 5 * 2 99

•LA LIONESA

vakforeix,79 9 3 6 7 4 0 7 7*

PAPELERIES

•PAPELEWALUFA

C.VaJdoreot,23

93590 61 19

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEVEVELETHU V*à,6

93674 03*6

PERRUQUERIES

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 8 0 8 8

• JUAN Xerric, 28 93674 6699

•JEANLOUBDAVD Doctor Gal·lès, 5 9 3 6 7 5 6 * 7 0

• DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 58956 57

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 93674 5 7 5 2

•FERRON Rius i Taulet 20 M 67168 47

•PISCINES SANTCUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca. pde.1-5

9 3 6 7 5 * 3 8 8

• RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 9 3 8 8 9 2 6 4 »

• T.M.G. T a l e n Borrell. 6 TtílFax 9 3 8 7 4 3 4 78

•TJHLQ. Expoddó I vendes

Alfons Sala, 36

9 3 6 7 5 5 8 8 8

SL • MARJNG VALLÈS, S.L.

Mero© nocioreaa, o

9 3 5 8 9 2 3 7*

W • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

9 3 8 7 4 4 2 2 3

•CUCARRÓ Santiago RusrW, 30 9 3 8 7 4 8 6 8 0

EndavaJada,12

9 3 5 8 9 8 4 * 6

ROBA PER A LA LLAR

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS 93674 00*4

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 67532 74

•REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sala, 50

935891799

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL C/Sol. 19 93 674 36 88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 6 3 62

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 9 3 6 7 4 6 9 5 0

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13

93 674 53 0*

TELEFONIA

•AIR TELECOM Telefonia i comuNcacions Carretera de Cerdanyola. 49

9358987 02

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2

•TMTORERMSANT CUGAT Santiago Rusifiol, 35 9 3 6 7 4 * * 8 3

•TeMTORERUSANT CUGAT Rba RJbatasaoa, 34 938752228

• TMTOREMASANT CUGAT Alfons Seta. 2

936744*87

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 9358944 22

936755*5*

•FALGUERA vna.1

93675240*

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 9 3 6 7 4 6 9 4 5 Tel. urgències 908 8 9 8 * 3 6 M 6 7 4 6 9 4 5

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 * 3 0 5

•VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7 * 4 0

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 í í

ELS4CANTONS

M A N O

Classificats

Estudiant de piano amb expe­riència fa classes particulars per a nens i nenes.Molt econòmic!

Blanca. 93 674 11 28

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITÀLIA TEL. 93 674 42 29

PINTURA EN GENERAL Presupuestos sin compromiso Seriedad, rapidez y limpieza.

Sr. Martin Tel. 616 57 89 48 / Tel. 93 675 61 61

SE VENDE RENAULT MEGANE COUPE 1.9 DTI MATRÍCULA UH • AIRE ACONDICIONADO DIREC. ASISTIDA - CIERRE CENTRALZADO

AIRBAG CONDUCTOR • RADIOCASETE CON MANDO BAJO EL VOLANTE

P: 2 .250 .000 Tel. 6 2 9 0 5 0 0 5 7

PROF. D'ANGLES fa classes de conversa i lectura.

Tots els nivells. Tel. 93 674 97 79

Senyor de 45 anys amb experièn­cia s'ofereix per cuidar persones

grans. Matí o tarda. Tel. 93 674 85 63

NI IW O

A R E I M A S A I M

• Torre en Valldoreix. Esplendido Jardin 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dorm., garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, coci. electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 48 M.

Tel. 93 589 45 66 • C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 bahos, sal-comedor, cocina

equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., trast., videoportero, z.comunitaria. Alquiler: 130.000. Tel. 93 589 45 66

• Cl Santiago Russinyol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, coc-office, patio interior, arm. y focos empotr., tot. exterior, calef., elèctrica, suministros contratados.

Alquiler: 95.000 ptas. Tel. 935894566

• Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup: 90 m2. 3 hab.(1 suite), 2 banos, coc-office (fit, lavapl., microond., vitroceràmica), sal'on-comedor con aire acond., arm., y focos empot., lava (lavad., y secadora) ,2

terrazas, calef.. gas, parquet, pk., trastero, suministr., contrat., z. comun. con piscina. Alquiler: 125.000ptas. Tel. 935894566

• Zona Torreblanca. Apartamneto amueblado. Sup: 60 m2. Hab. doble, bano completo, sal-com., cocina equipada (encimery hornoelectr., lavad., nevera), lavadero, calef., radial, balcón, pk.,

suministr., contr., parque infantil comun. Alquiler: 90.000 ptas/mes. Tel. 935894566

• Planta baja con jardin (delante colegio Europa) Sup.: 115 m2., 4 hab. (1 suite), 2 bahos compl. coc-off., gran salón-com., arm. y focos empot. ,

parquet, calef. gas., riego autòmat., antena parab., pk., trastero, suministr., contrat., jardin com. con piscina. Alquiler 145.000 ptas. Tel. 93 589 45 66

Ò R G A N

PISOS EN V E N T A

• Z. Centro. 78 m2, 3 dor., 1 b., calef., ase, sal-com. 25 m2 panoràmico a Collserola.

Precio: 16.500 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Z. Centro. Sup. 115 m2., 4 dor., 2 b., calef., ase, 1 pk., muy buen estado de conervación.

Precio: 26 Mill. 7e/ . 93 674 32 08

• Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm., 2., 2pzas. De pk+trastero. z. cominitaria sin piscina. Precio: 38 Mill.

Tel. 93 674 32 08

• Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 banos, ase, 2 pk + trastero, g. terraza, videoportero y z. comun. sin piscina. Precio:

40 Mill. Tel. 93 674 32 08 T O R R E S EN V E N T A

• Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Montseny, lindante por su dere-cha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una

parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. Precio: 35 Mill. Tel. 93 674 32 08

• Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., amplia buhardilla. Precio: 45 Mill.

Tel. 93 674 32 08

F I I M C A S S A N T

V E N T A S • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., salón-comedor, cocina y un bano completo (reformado), terraza.Sol

todo el dia. Precio: 18 Mill. 93-674 08 97

• Sant Domènech. Piso bajos seminuevo de 91,5 m2,3 hab.. 2 bahos completes. Terraza 50 m2. Jardin y piscina comunitarios. Pàrking + trastero. calefacción, preinstalación aire acondicionado, parket, etc. Precio: 27, 5 Mill. j

OPORTUNIDAD! 93936740897 • Mirasol. Torre individual de 100 m2,4 hab.. salón-comedor, cocina reformada, bano completo reformado y aseo.

Garage cubierto. Salón de 312, 5 m2. Precio: 32 Mill • Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill.

• Zona Golf Adosada de 280 m2 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 bahos completes y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardin privado y comunitario con piscina. EXCELENTE

UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 93 674 08 97

• La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabutasas vistas panoràmicas. Precio: 37 Mill.

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Predo: 40 Mill. 93 674 08 97

A L Q U I L E R E S • Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos banos completes. Calefacción. Terraza amplia. Pàrkings trastero. Servivio de alta. P: 130.000 93 674 08 97

• Zona Vinyet. Àtico dúplex de 4 hab. dobles, sal.-com. de 40 m2. coc.-off., 2 bahos, 1 aseo. 2 plazas de pk. Jardin y piscina comun.Precio: 235.000 ptas/mes. 93 674 08 97

• Sant Domènech. Torre de 300 m2,4 hab., salón-comedor amplio, cocina-office, 2 banos completes y aseo. Sótano con habitación de juegos, bodega, etc. Estudio. Dos plazas de pàrking. Jardin privado con

piscia. En perfecte estado. Precio: 250.000 ptas/ mes

SERVEI DE PLANXA DE

ROBA RECOLLIDA I ENTREGA A DOMICILI

TEL. 93 674 85 63

Ceràmica artesanal EL AUIBE

• Escudos heraldicos por encargo •Articulos regionales

•Paisajes, textos, poemas, mapas ...

Av. L'Estatut, 132 . Rubí Tel. 93 588 38 60

CLASSES PARTICULARS DE MATEMÀTIQUES

Professor amb molta experiència TEL. 93 674 42 29

NOU TERMOMIX. La revolució de la cuina

Informació al tel. 93 674 21 11.

• Í IRSÍJ ÍV&ÍÍ £íÏ!:3K?B:-:i: ^ • • 1 O I P I S O S

ü G R A N O F E R T A E N A L Q U I L E R E S ! !

- Estación:3 hab. desde 70.000 - Valldoreix: unif. 2 hab., amueblada, parket, salón con hogar: 90.000

- Estación: 4 hab., tza., sol t/d , calefacción: 100.000 - Golf: Apartamentos y pisos nuevos y amueblados, z. com. y piscina, pàrking, alto standing,

desde 120.000. - Valldoreix: unif. solar 600 m2, 5 hab., 2 banos, salón con hogar, sol, piscina: 275.000

- Pisos, Ados., y Unif. de alto standing. • St. Francesc - Monasterio: 4 hab., baho+aseo, totalmente reformado, vistas a Coll Fava.

Precio: 20'5 M • La Floresta: unif. solar 620 m2 útües, 3 hab., bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia,

totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS!!

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CUENTES

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 Horario continuado de Lu. a Sab. de 9 h. a 21 h.

F I N Q U E S G I R O N E L L A

A L Q U I L E R • PARC CENTRAL. NUEVA PROMOCIÓN A ESTRENAR.

Plantas bajas, duplexs, pisos de 4 dorm. con arm. empotr. ampl. com-sal., coc-Office, 2 banos, ampl. terr. estud, jardin part., park y trast. Zona comun. con pisc. Acabados de calidad.

A partir de 150.000 ptas.. Tel. 93 674 72 54

• PARC CENTRAL. AMUEBLADO. 3 dorm con arm. empot., com-sal. coc-off., 2 banos compl., terraza, pàrking. BUEN ESTADO! Alquiler: 128.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• JUNTO FFCC. AMUEBLADO. 2 dorm con arm. empotr., com-sal. coc equip, bano compl., terr., todo exterior, mucho sol. BUEN ESTADO. Alquiler: 80.000 ptas.. Tel. 93 674 72 54

• ZONA CENTRO. AMUEBLADO. 4 dorm., com-sal, coc, lav, 2 banos, calef, terr. Alquiler: 75.000

• CÉNTRICO. 3 dorm., com-sal., cocina,2 banos, terraza, calefacción, Precio: 75.000 ptas.

V E N T A • ÀTICO DUPLEX. 5 dorm., con arm. empotr., ampl com-sal con parq., coc-off., lavado, 2 banos, 1 aseo, 2 ampl terr, park y trast. MUCHO SOL Y EXCEL VISTAS. Precio: 42 Mill.. Tel. 93 674 72 54

• JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. terr 25 m2. Dúplex de 40 m2 con muchas

posibilidades. Precio: 25 Mill. Tel. 93 674 72 54

• JUNTO FFCC. 4 dorm., ampl com-sal con parquet, coc-off de diseho, 2 banos compl., terraza. TODO REFORMADO MUY BUEN ESTADO. Precio: 25 Mill.. Tel. 93 674 72 54

• MIRASOL. Torre 3 dorm., com-salón, coc-off, bano compl., jardin y piscina. MUY BUEN ESTADO. Precio. 37 Mill.Tel. 93 674 72 54

B A C H S

VENTAS • MIQUEL COSTA: 51 m2 - Com. - Coc. - 1 Dorm. - Bano Jard. y Pisc. comun. -

Calef. -Ase. 17.100.000

• C7 V A L L È S : Sobre àtico totalmente reformado - 55 m2- Com-Sal - Cocina -Americana-2 Dorm - Bafio - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas.

• C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 -Com-Sal . con ch im.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Bahos - Jardin - priv. y piscina comuni tàr ia.37 000.000

• R B A L . DEL CELLER: 120 m2 - Com. Sal. - Coc-Off. - 3 Dorm. 2 Bahos - Pk. 1 Coch - Trast. - Jard. y Piscina com. - Ca le f . A. Acond. : 32.800.000

A L Q U I L E R E S • C/ ORIENTE: 60 m2 - Com-Sal . - Coc. - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000

• C7 PLZA. B A R C E L O N A : 60 m2 - C o m - S a l . - 3 Dorm. - Bano. Alquiler: 65. 000 ptas

• C7 P9 GAUDÍ : 60 m2 - Com. Sal.- 2 Dorm.- Bano - Calef. - Ase. - Jard y Pisc. comun. - Alquiler: 85.000 ptas.

• C/ J O A N OLIVER: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. -Jard. y Pisc. comun. Alquileler: 110.000

• COLL FAVA: BAJOS CON TERRAZA. NUEVO A ESTRENAR. 85 m2 - Com. - Sal. -Coc. - 3 Dorm. - Barïo. - Aseo con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun.

Alquiler: 120.000 ptads

TEL: 93 674 24 69

EIS 4 CANTONS

32 Divendres. 11de setembre de 1999

Handbol

II

Sancho: "Es cert que aquesta situació està afectant l'equip

La UE Sant Cugat encara no té perfilada la plantilla del sènior La lliga de Primera Nacional comença d'a- equip ha hagut de suportar un munt de continuen en estat de rebel·lió mentre ha qui a dos caps de setmana i el tècnic de problemes que, tal com ha reconegut San- calgut desfer el segon equip per manca de

la UE Sant Cugat encara no ha pogut tan- cho, han acabat influint l'equip. Els juga- jugadors. "Cada dia que passa em trobo

car la plantilla. Des del juny, el pr imer dors Esteban Rodríguez i Óscar Palència amb una notícia nova."

Al.F.X LÓPF.Z

- Sant Cugat -

I /entrenador de l'equip d'hand­bol de la l nió Esportiva Sant Cu­gat, Joan Sancho, continua treba­llant encara en la configuració de la plantilla de l'únic equip sènior de la secció d'handbol, ja que el segon equip s'ha desfet per falta tic jugadors, l·ln aquests moments, el tècnic, que complirà la seva cin­quena temporada al capdavant del conjunt vermell-i-negre, té a la seva disposició els següents juga­dors: Pere Antich, Kloi Safon i Alex N'únez com a porters, i Joan ( anta. Atmand Mora, JuanjoGon-/.alez. Roger Antich, Albert Rovi­ra. han Salas, han Martínez, Xavi Puig. Pablo Menéndez , Lluís Puig, Jordi Martínez i Jorge Gon-zalez com a jugadors de pista. D'al­tra banda. Ksteban Rodríguez i Oscar Palència, que no estan en­trenant-se amb l'equip santeuga-tenc, no tenen la baixa federativa de la VE Sant Cugat. Però, per contra, quatre jugadors que fins ara jugaven al sènior "B" podrien incorporar-se al primer equip. Aquests són el porter Alex Nú-nez i els jugadors de pista Lluís Puig, Jordi Martínez i Alex Loza­no. També cal afegir que el juga­dor Juvi Montilla, que al juny va causar baixa, s'entrena ara per ara amb l'equip, tot i que Joan Sancho no creu que Montilla decideixi quedar-se.

Joan Sancho viu amb preocupa­ció la situació actual que envolta el primer equip i afirma amb re­signació que "si tot hagués anat com havia d'anar, la plantilla ja es-

Tomàs: "Rodríguez i Palència són jugadors del primer equip "

l'equip d handb·l de la UE Smt Cunit que dirigeix Joan Sancho presentarà mortes novetats aquesta temperada FOTO: E4C

taria del tot tancada", en una cla­ra referència a la desaparició del segon equip i a la problemàtica del cas Esteban Rodríguez i Oscar Palència. Sancho no oculta el di­fícil moment que pateix el sènior "És cert que aquesta situació està afectant l'equip. El ritme dels en­trenaments no ha estat mai el que havia de ser perquè els jugadors i jo mateix estem més pendents dels afers exteriors que d'entre­nar. (lada dia que passa em trobo amb una notícia nova", ha explicat l'entrenador santeugatenc. Jordi Tomàs, segon entrenador

del primer equip, i el juvenil mas­culí de l'entitat, seran guardonats el proper 25 de setembre en la XIII I-esta de l'Handbol Català.

* "La junta directiva de la l 'E Sant Cugat no té pensat donar la baixa a Esteban Rodríguez i Oscar Palència. Són jugadors del club amb caràcter general." D'a­questa manera* Enric Tomàs, president de l'entitat, ha aclarit quina és la darrera hora sobre aquest afer. Una vegada més, "ïbraàs ha repetit (a pel·lícula dels fets: "Són dos jugadora que en el seu moment es van compro­metre a seguir at primer equip í Joan Sancho comptava així amb ells. Si a última hora ban volgut

abandonar l'entitat és un pro­blema dels dos jugadors, no pas nostre." Segons Tomàs, l'entitat només facilitarà la baixa federa­tiva a Rodríguez i Palència en cas que "la l 'E Sant Cugat tro­bi jugadors que cobreixin aques­tes dues places".

El tècnic Joan Sancho ha ex-pJkaf, d'altra banda, que "els dos jugador» em veuen a mi com a culpable de Jaíseva situació. quan ets culpables $f>ri ells perquè és una situació que han provocat ells mateixos". /A.L.

Hoquei patins

El Patí Hoquei presenta demà tots els seus equips

À.L. - Sant Cagat -

El Pa t í H o q u e i C l u b Sant Cugat presenta demà a partir d 'un quart de vuit de la tarda al pavelló municipal tots els equ ips de l 'ent i ta t . Els con­jun t s que enguany integren l 'entitat que presideix Antoni Pérez són els següents: un sè­nior "A", dirigit per Lluís Sàn-chez, dos júniors, un sènior fe­mení, dos infantils, un aleví, dos benjamins, tres prebenja-mins i l'Escola d'Iniciació. La presentació es donarà per fi­nalitzada amb un sopar de ben­vinguda a la temporada que tindrà lloc al mateix pavelló municipal.

Aquesta nit, a dos quarts de nou en primera convocatòria i a les nou en segona, el Patí Hoquei Club Sant Cugat fa a la Casa de Cultura l'assemblea general ordinària amb el se­güent ordre del dia: lectura de Pacta anterior, evolució i pro­jecció de l'entitat, informe es­portiu temporada 98/99 i pla­nificació temporada 99/2000, estat de comptes temporada 98/99 i pressupost temporada 99/2000, informe programa de les àrees i precs i preguntes .

Pel que fa al sènior masculí. cal destacar que ja ha jugat el primer enfrontament de pre-t emporada . Els jugadors de Lluís Sànchez van perdre amb la selecció estatal juvenil per 1 gol a 8. Aquesta mateixa set­mana, el club ha tancat el fit­xatge de Leonardo Palacios. Aques t és un jugador de 12 anys que és membre de la se­lecció de Colòmbia.

El Pat í Hoque i Sant Cugat debutarà a Primera Catalana al pavelló municipal el 3 d'octu­bre davant el Vilafranca.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS T 93 38067 00 innovacions i el màxim confort.

A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i o

ELS4GUY1WS Divendres, 11 dt setembre de 1999 Esports 33

F u t b o l s a l a

El Winterthur es presenta amb I1 objectiu de mantenir-

El FC Barcelona "B "guanya la la edició del Torneig Winterthur Després que el Winterthur iniciés la pre­temporada el 23 d'agost, dissabte es va presentar de forma oficial davant l'afició al pavelló municipal. L'equip de Jaume

ALKX L Ó P E Z

Estrada va perdre davant el Barca "B" per 4 gols a 11. En aquest enfrontament, unes 300 persones van poder veure les cinc incorporacions d'aquest conjunt

per a aquesta nova temporada. A l'acte, també va presentar-se la junta directiva del club, així com els cinc equips de base que configuren l'entitat.

El Winterthur Sant Cugat va presentar-se dissabte davant unes 300 persones al pavelló munici­pal amb una derrota amb el FC Barcelona "B", equip que juga també a Primera Nacional "A", per 4 gols a l l . D'aquesta mane­ra, el conjunt blaugrana va en­dur-se la primera edició del Tor­neig Winterthur. Tot i la desfeta, Jaume Estrada, jugador-entrena-dor del conjunt vermell-i-negre, apunta que "tot i que aquest mal resultat ha fet crear dubtes sobre el nostre potencial, estic molt tranquil perquè l'equip està tre­ballant molt bé i va per bon camí". La presentació oficial va servir per veure en directe els cinc nous fitxatges: els porters Manel Munoz (FS Gavà) i Jordi Rodríguez (FS Ripollet), i els ju­gadors Xavi Portell i Javi Ramí­rez, del Club Natació Sabadell, i Sergio García (Olimpyc de la Flo­resta). Completen la plantilla Jau­me Estrada, Javi López, Josep Gonzàlez, Carlos Sànchez, Oriol Serra, Xaloc Rion i Alberto Pas­tor. Estrada ha explicat que "la plantilla del Winterthur és una plantilla molt compensada, ja que

Maesta és la plantilla del Wiaterthur Saat Caiat que v i presentar-se dissabte davaat mes S i l panamà FITI: EIUAII MUNTES

tenim jugadors molt joves i altres de més experimentats. Tots els jugadors hauran de lluitar per aconseguir un lloc perquè tenim un equip on tothom hi pot ju­gar". Finalment, segons Estrada, l'objectiu d'enguany és "mante­nir la categoria sense patir pro­blemes".

Més partits de preparació

Abans que el 2 d'octubre co­menci la lliga, el Winterthur par­ticiparà aquest cap de setmana a les 24 hores de futbol sala que or­ganitza él Coplasti de Rubí, men­tre que el 25 de setembre rebrà a casa l'Hospitalet de José Luis Qui-

noa. Des que el FS Sant Cugat va iniciar la pretemporada el 23 d'a­gost, aquest equip ha guanyat dos partits -Gironella i Coplasti- i ha perdut davant el FC Barcelona "B".

Dissabte també van presentar-se la nova junta directiva del club i els altres cinc equips del club.

Supersport

Ruben Xaus acaba cinquè al Campionat del Món

À.L. /

El pilot santeugatenc Ruben Xaus va ser segon diumenge en l'última de les onze proves que configuren el Campionat del Món de Supersport. La cursa va tenir lloc al circuit alemany de Hoc-kenheim. A la classificació final d'aquest mundial, Xaus ha estat el cinquè millor pilot dels 36 que hi han pres part. El campió ha es­tat el francès Stephane Cham-bon, que ha sumat 153 punts, 52 més que el santeugatenc. Ara. el pilot estudia el seu futur amb vis­ta a la propera temporada.

E s q u a / x

L'Esquaix Sant Cugat, a Andorra

- Sant Cagat -

L'Esquaix participa aquest cap de setmana a l'Anyós Club d'An­dorra en dos campionats: el de Catalunya de veterans per equips i en una prova del circuit català. Al català, hi prendran part Dani Gue­rrero, Paco Rueda, Vicenç Pardo i Bartomeu Brasó, i al circuit ca­talà hi aniran Santi Grau i Santi Altarriba. /À.L.

F u t b o l s a l a

L'Olimpyc espera superar el sisè lloc

de l'any passat

nqgMpV***

A.L.

Amb pràcticament la mateixa plantilla de la temporada passa­da, l'Olimpyc de la Floresta va presentar-se oficialment dissabte a les pistes municipals de la Flo­resta davant la seva afició. El pri­mer equip va guanyar l'Esparre­guera per un ajustat 3 a 2 en la IV edició del Memorial Lluís Pujol, però va saber reaccionar després d'anar perdent perO a 2. El tècnic Àngel Ruiz, que dirigeix l 'O­limpyc per setena temporada con­secutiva, ha decidit no fer cap in­corporació i tan sols compta amb deu jugadors: els porters José Luis

Sànchez i Esteve Miftarro, i els jugadors Joan Reixach, Jordi Rei­xach, Jordi Aranda, Ventura Fer-nàndez, Dani Martí, Oriol Salva­dor, Manolo Fe r r e t e i Carlos Rueda. Segons Ruiz, "tots els ju­gadors es coneixen i això és molt bo per a l'equip". L'entrenador, que comptarà amb el suport del porter José Luis Sànchez, que farà funcions de segon entrenador, ha reconegut que "la plantilla és cur­ta", però pensa utilitzar al llarg del campionat jugadors del segon equip.

Àngel Ruiz està satisfet amb el treball dels seus jugadors en aquesta pretemporada: "Encara estem de rodatge, però en les dues

&sw Sà mmm .•C:"'!f s«&J: ^ I H T ! •** '<s&mr*®% l i » Í M l

L'Olimpyc de l i Floresta va

setmanes que falten perquè co­menci la lliga, penso que estarem a punt per encarar l'inici del cam­pionat." Ruiz ha assegurat que veu en els jugadors "moltes ga­nes de fer una bona campanya". L'Olimpyc de la Floresta s'ha pro­posat enguany superar la sisena classificació obtinguda la tempo-

presentar-se aaa ena victària eaatra 1'Espama.uera FOTO: EDUARD FMINYES

rada anterior. "Procurarem conti­nuar millorant, amb la intenció de fer-ho sempre el millor possible. Millorar la classificació de l'any vinent seria el nostre objectiu." Aquest conjunt va començar la pretemporada el 30 d'agost.

Dissabte també es van presentar tots els equips de base de l'O­

limpyc contra l'Esparreguera, ex­cepte el segon equip, que va per­dre contra el Champion.

L'Olimpyc encara ha de jugar el 23 de setembre a la pista del Co­plasti i el 25 a l'Ametlla de Mero-la. A l'hora de tancar aquesta edi­ció, el conjunt florestà havia de jugar fora contra l'Escola Pia.

34 Esports ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999

F u t b o l

El Sant Cugat Esport no guanya en partit oficial des del 25 d'abril En competició oficial de lliga ha perdut els últims set enfrontaments

Només un punt després de les dues pri­meres jornades de lliga a Primera Ca­talana. Aquest és el balanç del Sant Cu­gat Esport a la Wga, que primer va perdre

AI.KX LÓPEZ

a Vilassar de Mar i diumenge va empa­tar a 2 gols al Camp Municipal d'Esports amb el Prat. Bayo va fer de penal als úl­tims minuts l'empat definitiu. José Ra-

Després de les dues prime­res jornades al campionat de lliga de Primera Catalana, el Sant Cugat Esport només ha sumat un dels sis punts en joc en perdre al camp del Vilassar de Mar i empatar diumenge a 2 gols al Camp Municipal d'Esports en partit correspo­nent a la segona jornada. Un penal comès sobre Joan i transformat per Bayo va donar l'empat definitiu al conjunt que dirigeix Hans Schònho-fer.

El president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid, afirma que no se sent preocu­pat "per la situació en què es troba el primer equip", tot i que reconeix que sí que és cert que "estava esperançat que aquest diumenge aconse­guiríem els tres punts amb el Prat". Malgrat tot, Alacid vol deixar molt clar que "la plan­tilla del primer equip i el seu cos tècnic compta amb tota la confiança de la junta directi­va". El màxim responsable de l'entitat ha manifestat que no se sent "nerviós i més veient com està l'equip".

B Sa* Cajat Espiri M fMayi M partit

El Sant Cugat Espor t de Hans Schònhòfer fa set partits consecutius que no guanya en partit oficial, després que s'im­posés la temporada passada al Camp Municipal d 'Esports davant el Valls per 2 gols a 1. Aquesta darrera victòria va ser el 25 d'abril.

MM M Z9 faMI Mil: HMM FMIHYB

En cerca dels tres punts

Aconseguir un triomf diu­menge al camp del Júpiter se­ria un pas molt important del Sant Cugat, que s'allunyaria en­cara més de la sempre perillo­sa zona del descens directe. El

mon Alacid ha manifestat que no se sent preocupat per la situació i ha aprofitat per donar tota la seva confiança al cos tècnic i als jugadors.

Júpiter no és precisament un dels camps més fàcils de la Pri­mera Catalana. A més, l'equip barceloní ocupa ara mateix la part alta de la classificació, mentre que l'equip vermell-i-negre té un punt.

El president santcugatenc de­talla que "el Júpiter és un dels rivals de la competició més di­fícils de superar. Guanyar-los ai seu camp serà molt difícil, però tampoc no descarto treure un bon resultat d'aquest partit".

Hans Schònhòfer recupera per a aquest partit dos jugadors: Lluc i Roger, però no podrà comptar amb el capità Xavi Jansà ni amb Chus Roldan. Jansà no viatjarà amb l'equip per motius professionals, men­tre que Roldan està malalt.

El Júpiter és, a priori, un dels equips candidats a lluitar per l'ascens de categoria. Per pre­parar aquest enfrontament di­jous, el Sant Cugat Esport va disputar un partit amistós al Camp Municipal d 'Esports contra el Can Oriach de Saba­dell, equip que juga a la Pri­mera Regional. El conjunt sant­cugatenc jugarà diumenge a partir de les dotze del migdia. Un triomf donaria, sens dubte, molta tranquil·litat a l'equip.

Rugbi

Excel·lent paper del CR Sant Cugat a la Molina

À.L /

Els equips de base del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior van im­posar-se a l'Osseja en totes les ca­tegories en Xstage de pretempo-rada que aquest club va fer a la Molina el cap de setmana passat. Els equips aleví, infantil i cadet també es van entrenar diumenge al camp de gespa d'Alp. El no­vembre, l'Osseja podria tornar la visita. D'altra banda, el 25 i 26 de setembre l'equip cadet debutarà al Campionat de Catalunya.

Voleibol

El Sant Cugat participa a la Lliga Catalana

-SaatCufjat-

Tot i que la Lliga Catalana de Primera Divisió "A" va començar el cap de setmana passat, el sè­nior femení del CV Sant Cugat debuta en. aquesta competició dis­sabte rebent a casa el CE Hor­tons. Els cinc equips participants són el CV Sant Martí "A", el CV Santa Coloma "A", el CV Rubí, el CV Sant Cugat i el CE Hortons. El primer equip classificat es pro­clamarà campió. /A.L.

Bàsquet

Es presenten demà cinc equips de la UE Sant Cugat El sènior "A " masculí s'enfronta alCB Molins de Rei

A.L.

Els equips júnior masculí i fe­mení i els dos sènior masculins i el femení de la secció de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat es presenten oficialment demà a la Sala Escolar. El sènior femení s'enfrontarà a partir de les sis de la tarda al CB Sant Jordi de Rubí i el sènior "A" masculí ho farà amb el CB Molins de Rei, mentre que el "B" rebrà el Bon Pastor. Per contra, el júnior masculí jugarà davant l'IPSI i el femení també amb el CB Sant Jordi de Rubí.

Quan al sènior "A" masculí, aquest serà el primer i únic par­tit de pretemporada abans que el

proper cap de setmana aquest conjunt debuti a Primera Cata­lana. L'única novetat del primer equip és el fitxatge d'Abraham Carreras, un base molt experi­mentat. David Barbens, que s'es­trena com a tècnic d'aquest equip, explica que Carreras és "un jugador excel·lent i amb mol­ta experiència", alhora que afir­ma que "és un jugador molt im­portant per a nosaltres i que estic convençut que ha estat un bon fitxatge". El jugador del sub-20 de l'any passat, Dani Salvat, puja al primer equip. Després que el sènior "A" comencés la pretem­porada el 23 d'agost, Barbens as­segura que "cada cop els jugadors responen millor i tots tenen mol­

tes ganes de començar a jugar". El tècnic ha fet balanç de la seva plantilla: "D'aquí a un mes podré analitzar més profundament la meva plantilla, però crec que és un equip on tots els jugadors es­tan capacitats per jugar a Prime­ra Catalana. Tot dependrà molt de la capacitat de sacrifici i con­centració que tinguem."

La plantilla, al complet

La UE Sant Cugat estarà for­mada pels següents deu jugadors:

. Nacho Argento, Braulio Argen­to, Dani Salvat, Pau Riera, Xavi Fuertes, Toni Ballart, Gerard Mo­reno, Ferran Quinto, Jordi Cla-ramonte i Abraham Carreras. David Barkra calda pwaaaait Intilla FOTI: XAVI LAMIU

ELS /CANTONS Divendres. 17 t/e setembre tle 1999 Esports 35

Trobada

S'endarrereix l'oficialització de la Coordinadora d'Entitats

L'alcalde, Lluís Recoder, es reunirà amb la plataforma el 5 d'octubre

La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat no va constituir-se de for­ma oficial dimarts tal com en un principi s'havia acordat De fet, els estatuts van ser

ÀLKX LÓPEZ

- Sant Cugat -

Tot i que en un principi estava previst que dimarts passat es constituís de forma ja oficial la Coordinadora d'Entitats Espor­tives de Sant Cugat, s'ha enda­rrerit aquest procés malgrat que els estatuts ja han estat aprovats i tan sols falta la signatura de to­tes Ics entitats fundadores. La plataforma tampoc va escollir la nova junta directiva, que estarà integrada per un president, un vicepresident, un tresorer, un se­cretari i la resta de clubs faran la funció de vocal. D'aquesta ma­nera, qualsevol club que repre­senti la coordinadora formarà part de la Coordinadora d'Entitats, que tindrà el domicili social a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

Els components de la platafor­ma tornaran a reunir-se el proper dilluns i serà llavors quan es de­cidirà quins seran els quatre pre­sidents que encapçalaran la jun­ta directiva. Tot just una setmana més tard, la Coordinadora d'En­titats Esportives signarà final­ment els estatuts.

En el que dimarts va ser la reu-

aprovats, malgrat que no se signaran fins al 27 de setembre. El proper dilluns està previst que la plataforma triï la nova jun­ta directiva. En la reunió de dimarts, però,

un total de dotze clubs van assistir a la de­sena reunió de la Coordinadora. Aques­ta ha estat la vegada que més entitats han participat en la trobada.

Un tttil de itbt cliks vin assistir diurts 11* dnm rat-iii ie la CoanHiadara a"Eatttats Hfmtint FOTO: XAVIUM8SA

nió número onze d'aquesta pla­taforma es va batre el rècord d'as­sistència: dotze clubs van presidir la trobada. Aquests van ser el C lub Esgrima Sant Cugat , el C lub Voleibol Sant Cugat , la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, el Winterthur Sant Cugat,

el Club Petanca Mira-sol, el Club Muntanyenc Sant Cugat, la Pen­ya Blaugrana Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat, la Unió Esportiva Sant Cugat, l'Olimpyc de la Floresta, la Unión Depor-tiva Mira-sol - Adesa Bacó i el Sant Cugat Esport.

Reunió amb Recoder

Si no es produeix cap canvi, Lluís Recoder es reunirà amb la Coor­dinadora el 5 d'octubre. En la reu­nió, la Coordinadora presentarà un dossier en què detalla les ne­cessitats de l'esport local.

K à r t i n g

Tres pilots locals lluiten per endur-se el Fórmula

À.L.

El Campionat Fórmula Cata­lunya de Karts acull diumenge al matí al circuit Kartòdrom Cata­lunya de Lliçà de Vall la sisena i avantpenúltima prova d'aquesta competició en què hi ha tres pilots santcugatencs amb serioses op­cions d'endur-se el triomf final en les respectives categories. Aquests són Jordi Monserrat, en categoria sènior, Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. La cur­sa tindrà com a al·licient que es correrà en sentit invers al que és habitual en aquest circuit.

Jordi Monserrat ocupa la terce­ra posició amb 69 punts, a tres punts i mig del segon classificat, Alex Antolín, i a quinze del líder d'aquesta categoria, el pilot ba­daloní Josep Sobre. En cadet, Oli­ver Campos és segon amb 95 punts, a tan sols dos punts i mig del primer classificat, Alfredo Sal-dón, de Vallromanes. En aquesta mateixa categoria, el seu germà Daniel ocupa la quarta plaça amb 47 punts. Finalment, en categoria aleví. Marc Cebriàn és segon amb 88 punts, a nou punts i mig del líder, que és el pilot barceloní Ai-tor Martínez. El seu germà Da­vid és sisè amb 37 punts.

Les dues últimes proves del Fór­mula seran el 17 d 'octubre al Kartòdrom d'Aragó, a Saragossa, i el 14 de novembre al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall.

Pr imera Cata lana

2a jo rnada

Valls-Masnou 1-0 Palafrugell-Júpiter 1-2 Sant Cuga t -Pra t 2-2 Granollers-Vilassar de Mar 1-2 Pobla Mafumet-Vilafranca 4-3 Castelldefels-Ripollet 2-1 Peralada-Cerdanyola Mataró 1-4 Santboià-Gramenet 1-2 Andorra-Manresa 0-1 Sant Andreu-Igualada 2-0

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt.

St Andreu ? 7 0 (1 5 (1 h

Vilassar Mar 2 7 1) 0 5 ? h

I1 Mafumet 2 7 1) 0 5 3 6

Júpiter 7 2 0 0 5 3 6

Ccrdanvola 7 1 1 1) 5 2 4

Gramenet 7 1 1 1) 3 2 4

Castelldefels 2 1 1 (1 3 2 4

Manresa 2 1 1 0 ? 1 4

Vilafranca 2 1 0 1 n 5 3

Valls 2 1 1) I 3 3 3

Igualada 7 1 1) 1 1 2 3

Prai 2 (1 2 0 3 3 2

Santbmà 2 0 1 1 2 3 1

Palafrugell 2 (1 1 1 2 3 1

Sant Cugat 2 0 1 1 3 5 1

Peralada 7 (1 1 1 2 5 1

Ripollet 2 0 0 2 1 3 0

Andorra 2 0 0 2 0 2 0

Granollers 2 0 0 2 2 5 0

Masnou 2 0 0 2 0 4 0 .

La propera (19 de setembre):

Valls-Palafrugell-Júpiter-Sant Cugat Esport; Prat-Granollers; Vilassar de Mar-Pobla Ma­fumet; Vilafranca-Castelldefels; Ripollet-Pe-relada; Cerdanyola Mataró-Gramenet; Santboià-Antíorra; Manresa-Sant Andreu; Masnou-Igualada.

Segona Regional

l a jornada. Grup 5

La Planada-Juventud 25 Septiembre....l-0 Llano-Tibidabo 0-0 Escola Cerdanyola-Ripollet (suspès) Maur ina Egara-La Farga 1-0 Castellar-Mil·lenari 1-2 Can Rull-San Pedró 0-2 Caldes Montbui-La Romànica 2-0

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt.

San Pedró

Caldes M.

Mil·lenari

Juan XX I I I

Maurina

La Planada

Tibidabo

I.lano 1 0 1 0 0 0 1

Sabadell 0 0 (] 0 0 0 0

Ripollet 0 0 0 0 0 0 0

Badia 0 0 0 0 0 0 0

K.CcrdanyolaO 0 0 0 0 0 0

Barberà 1 0 0 1 1 2 0

Castellar 1 0 0 1 1 2 0

La Farg-a 1 0 0 1 0 1 0

Juventud 1 0 0 1 0 1 0

Romànica 1 0 0 1 0 2 0

Can Rull 1 0 0 1 0 2 0

Tercera Regional 16.00 Júnior-UD Mira-sol-Adesa (ds.) 1130 Montserrat Terrassa-PB Sant Cugat (dg.)

VOLEIBOL

Uiga Catalana femenina 19.30 CV Sant Cugat-CE Hortons (ds.)

La propera (19 de setembre):

Juventud 25 Septiembre-Juan XXIII; Tibi­dabo-La Planada; Ripollet-Llano; La Farga-Kscola Cerdanyola; Mil·lenari-Maurina Ega-ra; San Pedró Lumen-Castellar; La Romànica-Can Rull; Sabadell-Caldes Mont­bui; Barberà-Badia.

A?': 6 S N

PETANCA

FUTBOL

0 0 2 0 3

0 0 ? 1) 3

0 0 2 1 3

0 0 7 1 3

0 0 1 0 3

0 0 1 0 3

1 0 0 (I 1

Primera Catalana 12.00 Júpiter-Sant Cugat (dg.)

Segona Regional 12.00 La Farga-Kscola Cerdanyola (dg.)

2a Divisió Nueva Badalona "A"-CP Sant Cugat "A"

4a Divisió AV Las Planas "A"-CP Sant Francesc "A"

4a Divisió femení CP Mira-sol-CP Barcelona "A"

5a Divisió Atlètic Ca n'Anglada "B"-CP Mira-sol CP Sant Cugat Atlètic "A"-CP Casablanca "A"

6a Divisió CP Sant Cugat "B"-CP Torrente "B" CP Ca n'Anglada "B"-CP Sant Cugat Atlètic "B" CP Sant Francesc "B"-CP Pedró IV "B"

HS4CANTON5

g^i f Espectacles

Lultum 36 Divendres, 17 de setembre de 1999

T e a t r e - A u d i t o r i

Un dau de set cares Pera i Moràn anuncien la darrera 'Extrana pareja' pel 27 de novembre

Cristina Solà i Ricard Borràs ( 0 so­par dels Idiotes), Paco Moran i Joan Pera iLa extraüa pare/a), Pep Sals i Carme Sansa ÍHamleÚ i Caries Canut

A Ï R A COSTA

- Sant Cugat -

Com un dau màgic de la sort amb set cares, els set actors van arribar dimarts al migdia al Teatre-Auditori amb la in­tenció de "vendre" uns es­pectacles que ja no necessiten presentació. I "na munió de pe­riodistes va acollir-los amb l'expectació (|ue sovint des­perten les estrelles ja consoli­dades i tant els uns com els al­tres van rebre el que esperaven.

Kls dos grans estels de Tacte van ser sens dubte una parella estranya que ta 5 anys que co­rre pels escenaris explicant els seus problemes domèstics. Paco Moran i Joan Pera, però, van confirmar que l'especta­cle arriba ja al seu final i van anunciar en primícia que el 27 de novembre faran l'última re­presentació al Palau Sant Jor­di per intentar batre el rècord d'assistents a una comèdia te­atral. Satisfet de tornar per se­gona vegada al Teatre-Audi­tori, Joan Pera va confessar: "Sant Cugat és un punt i a part, un lloc especial de Cata­lunya." Moran, per la seva banda, fou l'encarregat de fer riure els presents després de confessar que dalt l'escenari "sempre ens ho hem passat molt bé perquè hem estat una parella molt ben avinguda, tant a dins com a fora del tea­tre". La parella d'actors tam­bé va avançar que el pròxim 25 de desembre presentarà el

(Les dones sàvies). Set actors de pri­mera fila que aquest dimarts es van donar cita al cafè del Teatre-Auditori per presentar de manera oficial la nova

programació que s enceta aquesta nit, Acompanyats pel director del Centre Cultural, Tom Seix; per l'alcaMe, Uufs Recoder, i per la tinent d'alcalde de

Els actors van atreure l'atenció de nombrosos mitjans de comunicació. FOTO: XAVI LARROSA.

Preus econòmics per a la temporada vinent

• Quan amb prou feines ha­vien passat dues hores des que s'havien posat a la ven­da les entrades per als es­pectacles del Teatre-Audito­ri, el Centre Cultural ja havia exhaurit pràcticament totes les entrades per a la Reina de bellesa de Leenane i per a El sopar dels idiotes, dos dels es­pectacles més esperats de la programació del darrer qua-drimestre de l'any.

Desenes de persones van acumular-se durant tot di­

marts a les oficines del Cen­tre Cultural per adquirir per avançat les seves entrades. Amb tot, el preu de les en­trades encara provoca quei­xes entre una part del públic local, queixes que aviat po­drien apagar-se, ja que l'al­calde, Lluís Recoder, ha anunciat aquesta setmana que per a la temporada vi­nent -gener-abril 2000- es posaran en marxa una sèrie de descomptes per a la gent jove, que tot just ara s'estan

acabant de definir. Aquesta és una de les de­

mandes que s'han fet sentir més des que el Teatre-Audi­tori es va inaugurar ara fa 5 anys i també una de les pro­meses que gairebé tots els partits polítics van fer durant les darreres eleccions muni­cipals. Recoder tractarà ara de fer-la realitat per tal que el Centre Cultural sigui més accessible als estudiants i als joves amb dificultats econò­miques. / A.C.

Serveis Personals, Àngels Ponsa, els intèrpret» no van escatimar lloances a la ciutat ni al teatre que en els prò­xims mesos els veurà actuar.

nou espectacle en el qual ja treballen, La jaula de las locas.

Els dos r ep resen tan t s de Hamlet, Carme Sansa i Pep Sais, també van aportar algu­nes notícies destacades a la roda informativa. Així, Sais va indicar que a Sant Cugat es farà la darrera funció de Ham­let en català, perquè a partir del novembre l'obra comença una gira amb gairebé el ma­teix repartiment d'actors, però en llengua castellana. A l'ho­ra de motivar els espectadors en potència, Sais va afirmar: "Aquest Hamlet no ha de fer por a ningú perquè se segueix molt bé, és proper, entenedor i, a més, és com un thriller per­què hi ha molts morts!".

L'èxit d'El sopar dels idiotes tampoc es va posar en dubte. Després d'haver-se represen­tat prop de 450 vegades da­vant unes 150.000 persones, aquesta ha estat una de les funcions amb més demanda d'entrades al Teatre-Auditori. Un dels seus protagonistes, Ricard Borràs, va indicar que l'espectacle està anant tan bé que no es descarta la possibi­litat de fer-ne una versió en castellà. Lluís Canut, en representació

de Les dones sàvies, va com­pletar el repartiment d'actors promocionals de la nova tem­porada teatral del Centre Cul­tural, que comença aquest ves-pre amb el concer t dels portuguesos Ala dos Namora-dos, emmarcat dins el cicle Músiques del Món.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

_ Tf/HiJV Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e Cerdanyo la , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Lucas

ELS'íCAIYroNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Cultura 37

Concerts

Tonades de Portugal i sons de Cuba al Teatre-Auditori

Comença la temporada amb el cicle Músiques del Món RrTH CASALS

- Sant Cugat -

El Tea t re -Audi tor i de Sant Cugat ha triat l ' ambient llatí per aixecar el teló d 'aques ta primera temporada del curs i darrera de l'any. Aquesta nit els músics portuguesos Ala dos Namorados i demà a la nit els cubans Sep te to Nacional Ig-nacio Pineiro caldejaran l'am­bient de la platea per preparar tots els santcugatencs per al fred hivern.

Amb aquest programa de cap de setmana, cl Centre Cultural dóna continuïtat al cicle Mú­siques del Món, una iniciativa que cl curs passat ja va gaudir de molta acceptació ent re el públic local.

Ala dos Namorados , una de les formacions més innovado­res del mapa musical por tu­guès dels nos t res d ies , p r e ­sentarà el seu quar t i darrer C D , Solta-se o Beijo, que han editat aquest any 1999. Per la seva banda, el sextet portuguès

Els dos grups interpretaran les millors cançons dels seus darrers treballs discogràfics. FOTO: CEDIDA

crea una música d ' interessant i dels cants medievals que re- per Manuel Paulo, Joao Gil i caràcter mest ís amb influèn- posen sobre la malenconia del Joao Monge, creadors del grup cies dels ri tmes de Cap Verd, fado i els sons populars portu- que s 'encarreguen del piano, del music-hall amb gust de jazz guesos. El grup està integrat l 'acordió, la guitarra i la per­

cussió. Els acompanya el baix de Ze Nabo, el clarinet i saxó de Ze Antonio Santos i la veu de N u n o Guerreiro, que es va unir al grup després de ser des­cobert casualment en un con­cert.

Ritmes de Cuba

Després que aquesta nit ac-tuin els portuguesos, demà dis­sab te subst i tui rà els nost res veïns geogràfics el mític septet d'Ignacio Pineiro, que malgrat e\ cognom no és p o r t u g u è s , sinó cubà . L 'agrupació cari-benya és considerada pels ex­perts com una de les bandes que popularitza el r i tme del son entre tota la societat cari-benya.

Quan Ignacio Pineiro va su­mar, l 'any 1927, el so d ' u n a trompeta al son cubà, que havia nascut anys enrere a les plan­tacions de canya de sucre a l'o­rient de Cuba, va establir les bases sobre les quals uns anys després naixerien ri tmes que ara són tan p r e u a t s com el mambo i la salsa.

D e m à a la nit , set d è c a d e s d e s p r é s del p r imer S e p t e t o Nacional, nous músics cubans acostaran tot el gust del rom, la calor i el coco a Sant Cugat.

D 'aques ta manera s'iniciarà la nova temporada del Cen t r e Cultural .

Griful Oil. Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E S t a C i O n S d e S e r V e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

38 Cultura U S ÍCA1YTONS Divendres, 17 de setembre 1999

T e a t r e

El Petit Pr íncep aterra demà al

planeta Valldoreix R.C.X.

Anticipant-se en cl temps, ei Cirup de Teatre Espiral comença aquest cap de setmana el seu ho­menatge particular a Antoine de Saint-Exupéry, del qual se cele­brarà el centenari del naixement l'any 2(100. La formació teatral de Trini Escrihuela representarà dis­

sabte i diumenge al Casal ( àiltu-ral de Valldoreix l'obra més co­neguda de Saint-Exupéry, El Petit Príncep, conte de referència en el nostre segle.

L'obra tindrà una durada d'una hora i quart, aproximadament. En aquests setanta-cinc minuts, els deu actors de l'obra intepretaran els-quinze personatges d'El Petit

Príncep, seguint l'adaptació feta per la directora del grup, 'Trini Es­crihuela, que ha realitzat un mun­tatge amb molt de ritme i un gran efecte plàstic. Per concentrar el \ iatge interplanetari d'E/ P<t/t Príncep. Escrihuela enriqueix la reducció de text amb diapositi­ves. transparències i sorprenents màscares per als personatges. A més, el muntatge estarà acom­panyat amb música d'Anton Dvo­rak, Saint-Saens, Txaikovski i Mendelssohn.

Serà, en paraules de la directo­ra d'Espiral, "un entreteniment tant màgic com filosòfic, per a tots els públics", ja que un altre dels aspectes que Escrihuela ha tin­gut més en compte a l'hora de re­alitzar el muntatge és la preser-

L'any 2000 se celebrarà el centenari del naixement de l'escriptor Antoine de Saint I- xtipen FOTO: XAVII.ARROSA

vació de tota la màgia d'aquesta obra que ha enamorat generacions des del 1943, any en què Saint-Exupéry va publicar l'obra. Un any més tard, aquest polifacètic aviador i escriptor moria en ser abatut dins l'avió que pilotava.

El Petit Príncep, interpretat per Laia Cerdà i Marta Iglesias, visi­tarà un rei, un vanitós, l'embriac, el comptable, un fanaler, el geò­graf, la serp, una flor, la guineu, el guardaagulles i un marxant, i es­coltarà de tots la seva concepció

de la vida i el pas del temps. "Va­lorem massa tot allò extern", in­dica Escrihuela, "només allò que veiem, i de la resta no ens n'ado­nem." Com ja va dir Saint-Exu­péry, "tot el que és essencial, és in­visible als ulls".

Cant

El Cor Infantil i Juvenil torna d'Estònia

i Finlàndia amb energies renovades

Ha cantat al costat d'algunes de les millors corals del món R.C.Z.

El (lor Infantil i Juvenil de Sant Cugat (CIJSC) ha arribat aquest dimarts del seu viatge per Finlàn­dia i Estonià, on durant vint dies ha cantat al costat d'agrupacions corals tant d'ambdós països com d'altres nacionalitats d'Europa i e lsEl 'A.

Els 46 components del cor sant-cugatenc, adolescents d'entre deu i disset anys, van començar la seva gira participant al Festival Sym-patti, que cada quatre anys es re­alitza a Finlàndia amb la partici­pació de centenars d'agrupacions fineses i vuit corals de diferents països del món. Enguany, el CIJSC va compartir públic amb agrupacions d'Islàndia, Canadà, F^slovènia, Rússia, Lituània, Es-lovàquia i Bèlgica a la ciutat de Jo-ensuu, on va començar el festival. Posteriorment, els santeugatencs van cantar a Jyvaskyla, a Espoo i a la històrica ciutat deTurku, antiga capital finesa, on va acabar la tro­bada quadrianual. El director del

"Les millors corals del mon són a Kstòma'

cor santeugatenc, Martí Marín, ha explicat a E L S 4 CANTONS la gran

experiència "tant musical com hu­mana" que per a tots els membres del grup ha significat aquest viat­ge. Per exemple, durant l'estada a Finlàndia van conèixer el compo­sitor de música coral Pekka Kos-tianen, de reconegut prestigi en l'àmbit coral europeu, i van com-

snDisseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

D O O L N / Tel. 93 588 7886 '— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

, assegura Marín FOTO. X. URROSA

partir espais amb corals com Vox Aurea, Tapiola i Cantores Minores, corals estrella al seu país.

Els darrers dies del viatge, el CIJSC va fer parada a la televisió estatal d'Estònia, a Tallin, la capi­tal del país. També allà el contac­te amb diferents compositors, agrupacions, escoles i universitats va ser constant i possiblement fruc­tífer. De les coneixences durant els vint dies per terres nòrdiques, Marín destaca els encàrrecs que el cor ha fet a diferents composi­tors dels dos països per fer arran­jaments de cançons populars ca­talanes i també la invitació que els va fer el director del Cor de la Fil­harmònica de Tòquio per anar a un festival de cant coral al Japó l'any 2001.

H i s t ò r i a

Noves lliçons de l'imaginari col·lectiu

santeugatenc R.C.Z.

Cugat -

Amb la història del calendari festiu de la vila de Sant Cugat va començar dilluns el VI Curs d'Història de Valldoreix. El tèc­nic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Pedró, va obrir el foc d'a­quest curs amb un repàs de les tradicions que les famílies de Sant Cugat han celebrat durant aquest mil·lenni, de gener a de­s e m b r e . P e d r ó va comença r l'exposició amb totes les tradi­cions que acompanyen l'arri­bada de l'hivern i la celebració del Nadal: Pastorets, dinars i diada de Reis endolcits amb la llegenda del Gall del Monestir, que els assistents van poder es­coltar del C D que el mateix Pe­dró ha reali tzat per a aques t setmanari.

I l'any que ve . . .

El tècnic municipal va parlar també de les tradicions per Sant Antoni, els dies de Quaresma, la Setmana Santa, i va apuntar les dues grosses de la primavera: Sant Medir i Sant Jordi, que l'any vinent ampliarà per als as­sistents al proper curs d'història local. En acabar, alguns mem­bres del públic assistent van en­riquir la sessió amb les seves experiències tradicionals a Vall­doreix i van recordar el pessebre vivent que es feia anys enrere.

Rogeli Pedró FOTO: X.LARROSA

Durant tota la setmana, una cinquantena de veïns i veïnes de Valldoreix i Sant Cugat han seguit el curs del centre d 'es­tudis local, Valldaurex, que en­g u a n y ha r e b u t apor tac ions com la d e l 'h i s tor iador i ar­queòleg Marc Orriols, que va par lar d e la p r e h i s t ò r i a i la història antiga de Collserola, o altres exposicions, com la Casa A y m a t d e S a n t C u g a t i la presència i influència musul­mana a Valldoreix. Avui d i ­vendres, el president de Vall­daurex, Juanjo Cortés, parlarà de la població de Sant Cugat i Valldoreix del segle X al XIII . Demà acaba el curs, amb una visita comentada al castell de Canals de Valldoreix.

ELS4CANIÜNS Divendres, 11 de setembre de 1999 Cultura 39

F o l k l o r e

Les danses eslovaques atrauen més de dues-centes persones

LEsbart obre Pacte de les Internacionals Folklòriques a Sant Cugat

Tudefl reiiiicia les classes de gralla i timbal

R.C.Z. - Sant Cugat -

Tota l'alegria, la malenconia, la picaresca i la tristesa de la petita Eslovàquia van ser di­jous passat a la plaça Barcelo­na de Sant Cugat amb les dan­ses i la m ú s i c a d e l g r u p folklòric Puls. La quarantena de components de l'agrupació eslovaca van ser a la ciutat dins el programa de les 27enes Jor­nades Internacionals Folklò­riques de Catalunya, que van començar el 2 de setembre a Calella. Les seves voltes i els seus salts van anar precedi ts de les voltes i els salts de les corrandes que va interpretar l 'Esbart Sant Cugat per obrir l 'acte i fer més gran l ' in ter­canvi cultural.

Puls va interpretar danses i cançons e s lovaques , música ucra ïnesa i a lguna polca de l ' e s t de l pa í s , a m b un bon e q u i l i b r i e n t r e l ' h u m o r , el t emperamen t i la malenconia típica de les cultures eslaves.

Puls tomarà a actuar aquest diumenge a Matadepera FOTO: XAVI LA RROSA

Alguns dels components fins i tot van demos t r a r les seves dots teatrals amb una pet i ta comèdia sobre la relació d'una parella quan ella descobre ix el s e u no i e m b r i a g a t a ca l 'hostaler. Acompanyaven la t r e n t e n a

de ballarins nou músics equi­pats amb violins, un contra­baix, dos acordions i un clari­net. I t ambé la càlida rebuda de les m é s de d u e s - c e n t e s persones que es van reunir per veure l 'actuació i que no van parar de créixer durant l'hora

i mitja d 'espectacle . Puls. ha trepitjat els escenaris

de França, Holanda, Norue ­ga, Itàlia, els Estats Units i Ca­nadà des de 1955, any en què va néixer aques ta agrupació per retrobar les cançons, dan­ses i músiques tradicionals bà­s i camen t de Test d 'Es lovà -quia. Com va explicar un dels components del grup a E L S 4 CANTONS, "Fobjectiu de Puls és protegir les tradicions ori­ginals del nostre país i fer cre­a c i o n s a r t í s t i q u e s d ' a r r e l s folklòriques per donar a conèi­xer la nostra cultura d 'una ma­nera atractiva i en tenedora a tot el món".

I la festa continua

Fins aquest d iumenge , Puls i altres cinc grups de l ' índia, M è x i c , Rúss ia , A r g e n t i n a i Polònia mostraran el seu art al públic català en actuacions per tota la geografia del Principat, q u e acabaran a la veïna po­blació de Matadepera .

A c t o r s

Jaume Pla debuta a la televisió amb la seva participació a 'Nissaga: l'herència'

Elsanteugatenc sortirà al capítol del proper 21de setembre

R.C.Z. - Sant Cugat -

Quan estava fent El maniquí-à\ Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Jaume Pla va comentar que li agradaria poder partici­par en alguna de les t e l eno -vel·les actuals. I ja hi és. I no podem oblidar que Jaume Pla, sempre actor amateur, va deci­dir fer del teatre la seva princi­pal activitat quan es va jubilar. D'entrada es va estrenar amb el T N C i ara és a TV3.

"Un bon home"

El proper d i l luns 27 de se­tembre, Pla donarà vida a En­ric Coll, un vidu que entrarà a la telenovel·la de la mà de la fa­mília Bertran. En la seva pri­mera escena, rodada la setma­na passada, ja s'enfronta a un suposat disgust: es troba amb Antònia Bertran, que l'ha citat per dir-li que la jove d'ella és amant del gendre d'ell. "Sóc un bon personatge, no mato a nin-

Pla va encapçalar el moviment independentista de fíe/later/a aoans de viure a òant Cugat h Oi'u: ÀA17 J.AKKUÒA

gú", indica Pla, "s'adapta molt bé a la meva persona i puc re­accionar igual que ho faria si em passés alguna cosa semblant a la meva vida real." Segons Pla, el vidu Coll és un

personatge "molt natural, pla­ner i agradable que aporta va­lors ètics i de tolerància", un

caràcter, doncs, ben contrari al de la majoria de joves assassins i incestuosos que trobem en els Montsolís, els Castro i els Ber­tran.

Amant del tea t re des de la seva joventut , i sempre actiu sobre diferents escenaris d'a­f ic iona ts , J a u m e Pla ha fet

vida d 'empresari . En jubilar-se, va aprofitar els seus conei­x e m e n t s de m à r q u e t i n g per vendre el seu millor produc­t e : " U n h o m e d ' e d a t p e r ò ferm, ple d e vida i in te l · l i ­gent" , segons el perfil reque­rit pel canal autonòmic, i que es diu Jaume Pla.

R.C.Z. - Sant Cagat -

El Tudel l , els cursos d ' ins­truments tradicionals catalans de la Coordinadora d 'Enti tats de Cultura Popular i Tradicio­nal local, rcinicien aquest se­tembre el seu segon any d'en­senyamen t a Sant Cugat . El curs passat ja van començar amb una dotzena d 'a lumnes, que van aprendre les bases per tocar la gralla i el timbal. En­guany, Tudell amplia la varie­tat d 'ofer ta i t a m b é ofereix lliçons d'acordió diatònic, sac de gemecs, flabiol i tamborí. I d 'acord amb les línies d ' en ­senyament de la música tradi­cional catalana, Tudell entrarà en el món de l ' ensenyament del solfeig o llenguatge musi­cal.

"Cont inuem amb la intenció que Tudell sigui una escola se­riosa, que segueixi un pla d'es­tudis que pugui permetre als nostres alumnes tocar bé tots els instruments", asseguren els responsables de la iniciativa.

El primer semestre

De moment, i per falta d 'un local estable, les classes conti­nuaran fent-se al Centre d 'En­senyament Primari Joan Mara-gall, en un horari que anirà de dilluns a divendres de sis a nou de la tarda, segons la disposició dels alumnes i professors. Les c lasses d ' a q u e s t p r imer se ­mestre començaran el 4 d'oc­tubre i donaran pas al segon semestre del curs després de tretze sessions. Les classes se­ran d ' un o dos a lumnes i el preu del semestre oscil·larà en­tre les 15 i les 20 mil pessetes.

Els professors de gralla i tim­bal se ran els m a t e i x o s q u e l'any passat: Galdric Santana i Albert Carbonell. L'ensenya­ment del sac de gemecs anirà també a càrrec de Galdric San­tana i Núria Lozano, Montse­rrat López i Alba Alayo seran les docents de l'acordió, el fla­biol i cl tamborí i les classes de l lenguatge musical, respecti­vament.

Les inscripcions seran del 22 de setembre a I'l d'octubre, de sis a vuit de la tarda a la Casa de Cultura.

CDRlNfANTL SANT CUGAT

Associació Musical Aula de So

C. Orient, 56 Tel. 93 589 76 40

40 Cultura ELS4CAIYIÜNS Divendres, 17 de setembre de 1999

E n s e n y a m e n t

Figueres escriu un manual d'història

de Catalunya

- Sant Cugat -

1 .'historiador santcugatcnc Josep \ l . I-'ioueres ha escrit un dels pri­mers manuals d història de ( ata-lunva dels segles \ l \ i \ \ per LI l'ensenyament secundari. I n dels pruners perquè a<|uesta matèria. lins ara inclosa dins els plans d'es­tudi, però mai de manera obli­gatòria, ho passarà a ser en aquest nou curs escolar. "Kns ha costat \ int an\s, però al final ha arribat. Serà la primera vegada i|iic s en­senyarà de forma re­glamentada i obli­gatòria", assegura l'historiadora Kl.s4 ( . . \ \ T O \ S .

FI manual ha estat realitzar a petició de l'editorial Fcir, es­pecialitzada en lli­bres d ' e n s e n y a ­ment. i ha costat al santcugatcnc dos anys de treball. "Ks una obra pensada per a uns alumnes molt acostumats a un món d'imatges, de conceptes di­rectes i als manuals amb molt sentatius de l'època, com ara po-text, en què les fotografies només lítics, científics, intel·lectuals, ar-tenen un paper d'il·lustració, que tistes, així com una entitat i una hem substituït de manera més pel·lícula que completi l'ambient

pautes franceses: una presentació a base de fotografies atractives, majoritàriament molt conegudes; el guió de la unitat i un text d'i­niciació "que permeti a l'alumne capbussar-se en el que serà la uni­tat. com un aperitiu", diu l'histo­riador. A continuació, cada unitat disposa d'una cronologia, que es presenta molt ajudada de la imat­ge gràfica (fotografies i il·lustra­cions), que ambienten el període i donen elements de coneixe­ment. Després ve el cos del capí­tol. amb el text d'explicació, que

F igue res ha reduït al mà­xim. e labo­rant-lo per no ser carregós. "Se l'estudia­ran amb facili­tat". assegura el san teuga­tenc. La unitat es comple t a

amb documents (institucionals, visuals, mapes, gràfics i textos de caràcter popular), una biografia per unitat de personatges repre-

"Es una obra pensada per a uns

alumnes molt acostumats a un món

(Timatges"

didàctica", explica Figueres. FI manual té 400 pàgines i divi­

deix el contingut en quinze uni­tats, que constaran de tres crèdits \ariables. Iotes les unitats se-

de l'època per als estudiants. Així mateix, al final tic cada unitat, hi ha una proposta de treball per fer a classe i activitats de recordatori. Figueres indica que totes les uni-

gueixen un mateix esquema, que tats expliquen la història més enllà Figueres ha ideat a partir de les de la vessant política: economia,

GARRIGA •mmm I M S I F X I ' O S K I O

Taller Fafricació pròpia

Tantsivostèésacasac(misiiioMés>,| AÜXVYD — ~

continua vetDaitt per la seva llar

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T MctuMX, Prestigi, Seguretat i Servei Av. AHon» Soto. 30-T»t, <tS S Ü M 7 99-Sont Cugat <itl Vattt»

SISTEMES OE SEGURETAT lOf l ïUl fS SMOTCS ïWKaO

In Í/J 1/ ,'!,/ l·i^iitii's f. mtmbre fle IWssoc'uició ConèixfrCatalunya hOK) l·l \ 4 ( WI'OW

població, societat i política. Així mateix, l'autor ha volgut obrir les lliçons més enllà de Barcelona, per tal de reflectir aspectes de moltes poblacions

i capitals de comarca catala­nes, i fins i tot Sant Cugat apa­reix en tres ocasions en forma d'il·lustració o fotografia.

Aquest manual d'història de

Catalunya conté mil fotogra­fies, la majoria e x t r e t e s del fons bibliogràfic del mate ix Figueres, format per deu mil títols.

Patrimoni

Associacions i entitats locals se

sumen al correllengua d'enguany

La cercavila de la flama comptarà amb gran participació

A. B. M. - Sant Cugat -

Algunes entitats sancugaten-ques ja han confirmat la seva participació en la tercera edi­ció del correllengua al seu pas per la ciutat. Organitzat per la Coordina­

dora per la Llengua ( C A U . el correllengua i la flama cpie re­presenta el català van sortir de Perpinyà el passat dia 12 i arri­baran-a Sant Cugat el dia 25de se tembre . Aquí, la participa­ció en aquesta simbòlica rei­vindicació cultural i naciona­lista serà una cercavila pels carrers del centre de la locali­tat.

Ja són vuit les enti tats sant-cuga tenques que s'han ofert per participar-hi act ivament: els Capgrossos, el Grup Me­d i te r ràn ia . els Xafavins, els bastoners de l 'Fsbart i els de La Unió, els diables, els ge­gants i els castellers. Cadas­cun d 'aques ts col·lectius de­s e n v o l u p a r à les s e v e s activitats en un moment o al­tre de la cercavila, que acabarà amb un pica-pica.

Però encara que no sigui ac­t ivament en la cercavila, en­cara hi ha més associacions q u e s ' h a n v o l g u t a f eg i r a a q u e s t a crida per a Fús co­rrecte i generalitzat de la llen-

l'nb/ettiu del inriellcngu/i és potent un i us socialdeicatalà rulu: X. /..

gua del país: Maulets , el Cau de la Floresta, el Grup d 'Es­tudis Locals ( G E L ) , el Casal Social Okupa t de Torre Blan­ca, el Col·lectiu Antimilitaris­ta de Sant Cugat (CASC), l'A­grupament Escolta Berenguer el Gran, les Joven tu t s d 'Es ­querra Republ icana de Cata­

lunya ( J E R C ) i San t C u g a t Comerç han estat els primers d 'adherir-s 'hi .

EÍ corre l lengua es convoca amb l'objectiu de reivindicar i potenciar l'ús social de la llen­gua catalana arreu dels Països C a t a l a n s ( t an t a C a t a l u n y a com a València com a les illes

ELS -ÍCAMONS Divendres. 17 de setembre de 19M Cultura 41

3 U

La Rosassa acull les

darreres talles i

quadres de Paco Salas

Paro Salas reprèn enguany l'activitat docent FOTO: XAVÍ LARROSA

R.C.Z.

L'artista santcugatenc Paco Salas ha iniciat la temporada de la seva galeria. La Rosassa, amb l'exposi­ció de noves talles de fusta i noves pintures. Materials càlids, temes dolços, imatges del record i visions punyents comparteixen l'espai de la sala, abocant tota la creativitat de Paco Salas dels darrers anys. Les talles, en fusta de pi de Flandes, xiprer, pal de ferro, til·ler i pi d'O-regón (EUA), són verges, dones, pageses i, en general, homenatges a l'home i la dona. Entre els qua­dres, paisatges desapareguts del Sant Cugat de no fa tant, una al·le­

goria a la família, una representació del que Salas anomena "la vall de la vida, perquè sempre s'ha d'anar amunt", el drama de la guerra i fins i tot el drama de les pasteres i l'am­bició de creuar l'estret. Així mateix, i després d 'una

temporada d'inactivitat docent, Paco Salas reprèn aquest curs l'ensenyament de la talla de fus­ta en el seu estudi del carrer Montserrat. Les classes seran per a nens i nenes a partir de deu anys i aniran de setembre a juny. Al juliol, i després de l'aprenen­tatge de tot el procés que envol­ta l'art de la talla de fusta, els alumnes exposaran el seu treball a La Rosassa.

•v

Èxit d'assistència i creativitat en la

celebració dels 13 anys de Canals Dotze artistes locals van inaugurar la temporada

R.C.Z. -Sant Cugat -

Josep Canals va celebrar el tretze aniversari de la seva galeria diven­dres amb una sonada inaguració amb molta gent i molt d'art. Art de tot tipus, colors, textures i formats. Art de Sant Cugat. A l'exposició U+l artistes de Sant Cugat es pot veure obra de Sergi Bamils. (i.irles Briega, Joan Tortosa. Jordi Traper­ho, Mercè Diogene. Jaume (larod, Josep Royo, Pep Codó. Gómez Gà-mez, Mejan, Neus Colet i Teresa Farrés. El +1 el posen les ducs obres del mateix galerista, Josep Canals: una pintura, "A l'entorn de Collse-rola" (1*582), i una escultura. "Ma­ternitat" (1978).

Com a "sacerdot d'espiritualitat", segons les seves paraules, ("anals ha fet d'aquest principi de tempo­rada tota una previsió de l'any ar­tístic 99-2000 a Sant Cugat. Les pe­ces de Joan Tortosa, Neus Colet, Josep Royo i Jordi Traperho, per exemple, són com un "continuarà" que atrapa l'atenció de l'observa­dor fins que en puguem veure la següent mostra. Com un índex, tal com diu Tortosa. "Les col·lectives són com un índex, on es poden veu­re petites mostres de cada artista." En el cas d'aquest polifacètic in­tel·lectual santcugatenc, l'índex mostra quatre peces que, si bé són una continuïtat amb la tècnica de la darrera exposició que ja va pre­sentar a la Canals, canvien l'esce­nari. "Tinc preparades idees que

Polítics i intel·lectuals van celebrar l'aniversari de Canals FOTO.X. IARROSA

no es mouen de Sant Cugat, però no restà Jordi Traperho, que ha saltat

seran ni monestirs ni carrers. L'índex de Neus Colet també

mostra un treball de continuïtat amb Artexpo, però amb un marcat caràc-

Canals exposa dues obres seves a la

galeria, però va deixar de pintar quan

la va obrir

ter evolutiu. "Són peces interactives. Hi ha el cotxe, que és un element que fa molts anys que treballo, però que m'agrada. És simpàtic". I el flo-

enrere en el temps reprenent vells temes, però amb una nova mirada. "He tomat a les temàtiques que tre­ballava en els orígens. A les pintu­res, al tema del paisatge imaginari i al bosc encantat; i a les escultopin-tures, als tòtems que ja he treballat. A vegades, l'evolució és cíclica i el tema de la natura sempre està molt present en la meva obra."

I les fruites de Gómez Gàmez, les peces de Mejan, els minipaisatges de Jaume Carod, els estris de Josep Royo, les escultures de Codó, els nus de Briega, la parella de teles de Barnils, així com els quatre Dioge­ne i els tres Farrés, que robaven la mà del públic per atrapar-lo cap al seu interior.

C r í t i c a d ' a r t

Un boom amb dotze més un TATIANA BLANOUÉ

Lloc: Galeria Canals Autor/s: Col·lectiva Tècnica: Esatltura, pintura, gravat Dates: fim al 30 de setembre

Un cop més, la contemporaneïtat es converteix en la protagonista a la Galeria Canals. Només entrar restes bocabadat de la força pictò­rica que desprenen les parets de la galeria; es respira un aire total de canvi de mil·lenni, de recull cul­tural, de ganes de seguir apostant per pintors que l'únic que volen és una empenta per seguir enda­vant.

Un bosc ple de pinzellades colo­ristes, on Canals deixa descobrir la seva energia personal de manera clara i directa. Uns primers plans d'un Royo que vol devorar l'es­pectador convertint els seus tapis­sos en "pintura-pintura", sempre amb un primer pla. Tot seguit, un Carod en tot el seu

esplendor simbolicominimalista ens deixa entreveure els seus pen­saments estructurats en una lírica que enamora. Una Neus Colet ple­na de creativitat escultòrica que es combina amb els seus pensaments sempre tridimensionals i de gra­vat, sense deixar de banda els seus referents en un principi quasi sem­pre formals. Escultures que poden ser vistes com a pintures sempre emmarcades però sense ser-ho per tal de poder-les traduir en objetes sempre poètics, monocroms i sum­mament atractius.

Peces de Mercè Diogene, sempre carregades de cromatisme, paisat­ges plens d'alegria i de vida, no deixant mai de banda la seva qua­litat pictòrica. Un Traperho sempre innocent en la seva concepció pictòrica, quasi a l'estil de Klee. Sempre colorista, però carregat de pintura, i veritable personatge de l'avantguarda pictòrica, on els seus

tòtems passen a ser quasi una ca­racterística en la seva obra. En Bar­nils sempre construint el seus es­pais amb línies d 'un desordre absolutament ordenat i sempre acompanyat d'una pluja de colors en què poder-te perdre i sentir-te sempre agraït de trobar-te immers en la seva pintura. Expressionis­me formal, el de Carles Briega; les seves dones voluptuoses sobre­surten del formats. Teresa Farrés, pedagoga pictòrica que s'evidencia en la seva contundència pictòrica sempre partint del classicisme acadèmic. Riqueses quotidianes traduïdes en pintura és el que Gó­mez Gàmez aconsegueix trans­metre en les seves atmosferes sem­pre subtils. Un Tortosa carregat de misteris urbans ubicats en un en­torn desconegut, però ple de llu­minositat. Finalment, Mejan ens presenta els seus paisatges sem­pre nets i absolutament atraients.

HU7 PRESENTA / / El estado del malestar"

Carles Flavià

DIUMENGE 19 ALES 20.30 h

SAU MUNTANER ..>..-.*.,.*.\{..>..M..

42 Cultura ELS ÍCA1YTONS Divendres, 11 de setembre de 1999

A r t « r i

Canals prepara la primera biennal de

Pany 2 0 0 0 R.C.Z.

- Sant Cugat -

Demà dissabte es reunirà a Sant Cugat el jurat encarregat d'escollir els artistes que parti­ciparan en la primera Biennal Mostra d'Art Contemporani C Ca­talà de l'any 2000. Aquesta ex­posició, que viatja temporada rere temporada des de 1M77 per tot el territori català, s'inaugu­rarà al mes de maig de l'any vi­nent a la (íaleria Canals de Sant Cugat. Kl seu responsable, el santeugatenc Josep Canals, tou l'impulsor d'aquesta biennal ara ja ta 11 anys i serà un dels com­ponents del jurat durant la jor­nada de demà. Precisament, en aquest jurat s'hi troben reuni­des diverses persones que du­rant aquestes més de dues dè­cades han aportat el seu criteri per seleccionar els artistes par­ticipants en la biennal. Perso­nalitats del món de l'art, com el crític Josep M. Cadena, la crí­tic i professora de Belles Arts Anna Guasch, l'artista Jaume

Muxart i el director del centre de restauració de la Generali­tat, Josep VI. Xarrié, participaran també en aquest jurat. La seva tasca serà seleccionar els 40 ar­tistes que considerin més re­presentatius d 'aquest final de segle entre els 386 pintors i es­cultors que han exposat en les diverses biennals. Kntre aquests quasi quatre-cents artistes, hi ha diversos santeugatencs. com els pintors Josep Grau Garriga, Sergi Barnils, Mercè Diogene i Miquel Cabanas i Alibau. i els escultors Ricard Sala, Pep Codó, N e u s Co le t i la barce lonina Maïs, entre molts altres artistes nacionals i estrangers.

Qüestió de mil·leni

Josep Canals ha volgut desta­car que la reunió del jurat "serà cen t d ies abans de la fi del mil·lenni" i que amb l'exposició resultant "Sant Cugat partici­parà en els actes culturals que s'organitzaran a tot Europa la primavera de l'any 2000".

E x p o s i c i o n s

La Galeria atura el temps amb un homenatge al bodegó

Més de trenta artistes mostren fruites, flors, gerros i altres

R.C.Z. - Sant Cugat -

La sala d 'art La (íaleria ha a c o n s e g u i t allò q u e d u r a n t tants i tants anys molts homes i dones han ambicionat: atu­rar el temps . Amb l'exposició El bodegó, aturar el temps. La Galeria t indrà fins al proper 15 d ' o c t u b r e fruita fresca i flors obertes que no moriran. Els envejats mags que ho han aconseguit són 34 artistes di­ferents, de totes les t endèn ­cies, tècniques i moments .

En aques t h o m e n a t g e a un dels t e m e s més antics de la història de la pintura, i que s'ha atribuït majoritàriament a les dones, el que predomina a La (íaleria són quadres d 'homes. Hi ha bodegons realistes, in­definits, aclaparadors, mono­croms, coloristes, mediterranis, clàssics, barrocs i de caràcter pastel. Hi ha flors, fruites, pin­zells, gerros, gots, tasses, cafe­teres, cavallets de fusta, fins i tot una sopera. La varietat és

El bodegó és el reflex del temps aturat FOTO: XA VI I.ARROSA

una característica destacable d'aquesta exposició.

L'especialitat dels títols

L'altre aspecte atractiu de la mostra són els títols de les pe­ces. Perquè, i sentint-ho molt pels detractors dels quadres amb títols, en les creacions de La Ga­

leria alguns títols enriqueixen encara més la pinzellada de co­lor. Per exemple , el "Digues què haig de fer?", de F. Arumí; "La implicada", de R. Sunyer; "Els meus tresors", de M. Cap­devila; "La lectura", de J. Mom-pou, i el "Tabasco, Perrins, cu-rri, pebre i xilè", de Leonard Beard.

I m OH tfip' lllilipilBs • HHteíwlfc

DAVANT ELS INCENDIS FORESTALS, LA INFORMACIÓ ES PROTECCIÓ

Si habites en una zona propera al bosc: • Informa't del senyal d'alerta del teu municipi. • Memoritza els números de telèfon dels equips de socors. • Localitza l'interruptor general del corrent elèctric i les claus generals de l'aigua i el gas de casa teva. • Tingues a mà un petit equipatge de seguretat amb els elements més necessaris: un transistor de piles i una llanterna, els medicaments indispensables i la documentació personal. • En cas d'emergència, escolta la ràdio per rebre informació. • I, en qualsevol cas, segueix les consignes de les autoritats.

CAL PRENDRE PRECAUCIONS: • Tingues a punt reserves d'aigua. En primer lloc, aprofita l'aigua de la teva piscina o altres dipòsits, si en tens. • Tingues a punt les eines bàsiques contra incendis (destrals, serres, etc). Equipa't de mànegues de prou lon gitud per accedir a tots els punts de la teva propietat i d'una bomba amb motor tèrmic. • Desbrossa i neteja els voltants de casa teva, sobretot les herbes i els matolls propers als dipòsits de gas, fuel, etc. Un jardí cuidat i ben regat és menys perillós. • Compte amb la xemeneia! Posa-hi una tela metàl·lica per evitar que saltin espurnes o brases.

Si seguiu aquests consells elementals, tots plegats podrem lluitar de manera efectiva contra els incendis forestals.

ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Cultura 43

El r e p o r t a t g e

Vilallonga és nom de castells, marquesats, comtats i pobles escampats pertot. A més del Tarragonès i el Ripollès, també en tenen el Rosselló, el Vallespir i la Safor. A migjorn de Sant Cugat hi dorm un mas massa manso, perdut i paralitzat a la proximitat de la riera.

Un mas centenari i sentenciat: can Vilallonga

"Passa la nit, invisible endolada" (Guerau deLiost)

MARIANGKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

A la banda de migdia o sud de la població, el bosc va desaparei­xent menjat per les cases que s'hi fan de nou. Hom pot passejar pel golf i seguir en direcció a can Tra-bal. A l 'esquerra hi ha l 'oceà Atlàntic, per on es pot començar a navegar. És una tarda que no­més pot ser de setembre, perquè l'aire és càlid i la brisa fresca anuncia ja la tardor que s'apropa. Als jardins encara hi ha nens que juguen i riuen amb unes veus que semblen les mateixes de quan, fa temps, altres nens -pot­ser els seus pares- jugaven com ara juguen ells. Jocs, bicicletes i vacances que fineixen, amistats que cal acomiadar perquè tot tira endavant i se'n faran de noves.

Fent companyia als habitatges nous i freds, mancats de vida vis­cuda. hi ha els que es noten tre­ballats i soferts, amb una calma que és la mateixa d'abans. El pas­satge del Port, a mitja navegació, té la tranquil·litat dels paratges sense mossegar per l'especula­ció, que queda enrere, no gaire lluny.

Els documents més antics del monestir ja parlaven, cap als anys 900, d'un lloc dit Aqualonga, que

hauria derivat en Vilallonga. La riera baixava l'aigua abundosa que ara ha minvat, però encara marca el seu recorregut amb la vegetació diferenciada. Les ma­sies que devia haver-hi prop del r iuet , ja fa tants segles , e ren agombolades per l'ermita de Sant Cebrià, que en ser derruïda es traslladà, amb nom i tot, cap a Valldoreix. Fa molt de temps que se n'ha perdut tot el rastre, menys alguna pedra, potser.

Masos i molins que ja no hi són, els pots imagimar ara quan arribes a la fita de la teva travessia i veus uns grans lledoners i una figuera sense fruita a prop de la masia, que és giravoltada per un filfe-rrat rovellat que l'encercla i l'aï­lla dels intrusos. Les finestres de la golfa ensenyen el cel blau, cel que fa de paret perquè ja no hi ha les que es bastiren al segle XVI.

Es veu que per allà hi havia tam­bé un cementiri i una altra ermi­ta, dita de Sant Joan de Mora, en relació probable amb la casa del mateix nom. A can Vilallonga guardaven una verge romànica que devia ser la de Sant Cebrià i que fou destruïda durant la gue­rra civil. Des d'aleshores el mas ha sofert els canvis extraordinaris que ha viscut el país en aquests anys. País que ha variat, en dues

generacions, més que temps en­rere en segles.

Prop del mas de can Vilallonga hi ha una era, situada més baixa, que serveix per a les pràctiques de la gent que munta a cavall. Posar una hípica o un restaurant és la sortida de moltes masies ara que s'ha acabat aquí la vida de pagès. Ni agricultura ni aprofita­ment del bosc. Van desaparèixer els carros que anaven amunt i avall carregats de les gavelles de llenya prima per cremar als forns, neteja de sotabosc que els man­tenia nets i endreçats.

Aquella capella que havia estat consagrada per Guislabert l'any 1047 devia existir d'abans. Eren èpoques d'incursions àrabs... La d'Al-Mansur de maig del 985 ha­via sortit de Còrdova i va saque­jar Barcelona durant tres dies, ocasionant molts morts i captius. El comte Borrell aconseguí fi­nalment expulsar-los sense po­der evitar que s'emportessin un botí important i molts presoners fets esclaus. Hi havia gent dels voltants que s'havia refugiat dins les muralles de Barcelona, d'al­tres potser a l'església o al con­vent que hi havia aquí abans de ser edificat l'actual monestir.

Els pagesos de la zona van haver de treballar durament per arre-

Can Vilallonga. FOTO: XAVl LARROSA

plegar diners a fi d'aconseguir rescatar els presoners. Borrell ha­via demanat una ajuda al rei franc, que no va arribar, els lligams es consideraren acabats i des d'allí cap a la independència de Cata­lunya, més o menys.

La gent parlava de tot això cada dia, de com eren els àrabs, cruels i també refinats. Al-Mansur por­tava un grup de poetes a la seva expedició perquè anessin cantant les seves gestes. La ciutat de Bar­celona tenia aleshores 1.500 ha­bitants i Sant Cugat, quatre ca­ses. La venjança va ser terrible: el 1010 Ramon Borrell s'arribà fins a Còrdova. L'acompanyà l'abat Odó, que quan anaven maldades s'amagava al monestir de Sant Llorenç i si calia viatjava a Roma per aconseguir butlles del papa. Es veu que eren, en total. 10.000 que van passar la ciutat a mata-

degolla, fent 3.000 morts i en-duent-se un gran botí.

Després d'aquelles tragèdies, va arribar una època de pau i cal­ma que va ser aprofitada per re­afirmar les fronteres. Al nostre monestir s'hi augmentaren les edificacions, s'amplià l'església i es començà el campanar, que no s'acabà fins al cap de molt de temps.

Can Vilallonga i altres masies es van fer més tard, potser damunt les que havien vist tots aquells drames. L'aigua podria baixar per la mateixa riera, les grans alzines i roures centenaris que encara hi beuen tal vegada són descen­dents dels d'aleshores, però el panorama ja no hi té similituds. Només si t'endinses al bosc, ben endins, trobaràs una pau imme­morial bressolada per les bran­ques que mou el vent.

C r í t i c a de c i n e

Un home i el seu somni

Pel·lícula: Búlw gris Director: Rkhard Attenborough

Actors: Pierce Brosnan, Antte Gali-peau Durada: 127 minuts

A Búho gris, el director Richard Attenborough, fidel a la seva tra­jectòria, ha filmat la història d'un altre home destacat per la seva lluita en defensa dels drets de po­bles o races oprimides. Després de Gctndhio Biko, en aquesta oca­sió tracta la poc coneguda figura d'Archie Belaney, "Búho Gris" ("el que viatja de nit"), un de­fensor convençut de la forma de vida de les tribus índies de l'Amè­rica del Nord que fa seves les pa­raules del cap Seattle adreçades al president dels Estats Units sobre la relació de l'home i la natura. En aquest cas, i a diferència d'un Gandhi, Belaney (Pierce Bros-

I.SABKL SÀEZ

nan) no escull pròpiament el seu camí, sinó que s'hi troba gairebé obligat. El seu somni és viure en llibertat en els boscos del Canadà, com un nou Hiawatha, el seu he­roi de l'adolescència.

Encara que les seves conferèn­cies, que el porten fins al Regne Unit, semblen més aviat un nú­mero de circ que un testimoni se­riós, tal com succeeix avui dia amb tants i tants xamans de pacotilla, indis New Age i "il·luminats" de tota mena, aquesta semblança no és casual. Attenborough mostra l'ambivalència de la situació: un missatge real, un sentiment autèn­tic, que pot manifestar-se gràcies a la beneiteria d'un munt de gent àvida d'escoltar històries de "sal­vatges" i a l'oportunisme dels que saben descobrir una ocasió de ne­goci.

Búho gris és una pel·lícula plena

de detalls en què sovint els més petits són els més importants. Es nota que un dels guionistes és el de l'excel·lent Tierras de penum-tra, sobretot per la relació de pa­rella entre Belaney i Pony (Anne Galipeau), l'índia Mohawk, en la qual importa tant el que es diu com el que es calla.

Valoració positiva del tema, del guió, de la fotografia, de paisat­ges d'una gran bellesa, i de la BSO signada per George Fenton, que aconsegueix fragments molt ins­pirats. Problemes de ritme a la primera meitat, massa contem­plativa. L'acció pren cos i s'arri­ben a aconseguir moments d'e­moció genuïna a mesura que Belaney accepta compromisos.

En resum, pel·lícula de "lectu­ra" suau, que guarda relacions de tema i estil amb el cinema de Ro­bert Redford.

EXPOSICIÓ INICIAL "TEMPORADA FI DE SEGLE"

amb l'obra actual d'en

ALEXANDRE MATAS

JUNY. Cassà de la Selva. O.s.t. 46 x 55 cm.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 sinol

SartiagoRusinol,52-SantCugatdel\^lès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

44 Gastronomia ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999

AMBELTEU SUPERMENIT D'ESTIU

RCGALSCGUR.

Sant Cugat Centre Comercial

Sabadell, 41 Tel.: 670 55 40 01

Carrer de la "forre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 5891418

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

RESTAURANT CAN EDO Tot a la brasa. Dj. tancat Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 80 Betlaterra

0 11 ENJAR? BAR REST. ARNAU BAR BOKATA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 93 589 19 72

Cafeteria i restaurant jj BAR REST. ARNAU BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3

93 589 03 76 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

CUESANT CUGAT Sant Martí, 10 93 589 47 90 Bar musical EL CASINET Camí de Can Ganxet,47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi. 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11

Braseria i cuina de mercat EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA

Sabadell, 41

93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11

Copes i sopars Braseria Frankfurts

EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA

Plana de l'Hospital, 7

93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11

Copes i sopars Braseria Frankfurts

EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11

Copes i sopars Braseria Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Creps, amanides, menús ITALIANS LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32

Menú diari

Creps, amanides, menús

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans LA JUONENCA LA MASIA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n

93 675 34 02 93 589 34 45

Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA LA MASIA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n

93 675 34 02 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG NAKHALA

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9

93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa MAS ROIG NAKHALA

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes SQUASH Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú TORRADA GRILL

1 Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

Que ENJAR? Rèmol amb salsa maionesa

Per M. Àngels Quadras

Ingredients - 800 g de rèmol - 200 g de llagostins - 2 ous durs - 2 manats de "canonigos"

- 1 l l imona, pebre, julivert i sal

Elaboració Netegem el rèmol i el tallem a filets, dos de cada costat. Els posem a coure en

una cassola plena d'aigua fins a cobrir-los (podem guardar les espines per fer

una sopa). Hi afegim suc de l l imona, un gra de pebre i sal. Quan bull ho retirem

del foc i ho deixem refredar dins la mateixa aigua.

Ho col· loquem en una plàtera i hi posem el julivert i els ous picats. Al costat hi

col· loquem els "canonigos" i a sobre els llagostins prèviament bullits. Se serveix

amb salsa maionesa.

Consell El rèmol s'hauria de comprar en una peixateria de confiança.

En el pròxim número expl icarem com es fa una salsa maionesa.

CANSALADERIA JULIANA

C/ Francesc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 811

LA M A S I A

( D i t ( I | I I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

A*LÉ.©

£VS£.AN(?«

HAS WK&t&e.

TTU-- 9^ é>V\ "5-0 é><9

IQUEL

Heíados La Jijonenca

C. Major, 29 - Tel. 93 674 25 86

C. Xerric, 30- Tel. 93 674 13 48

Cl Milà, local 4 • Tel. 93 675 3402

SANT CUGAT DEL YALLKS

B JWn Bar Restaurant

Tota una t r ad i c i ó

Pi. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

VALLÈS PA

El pa de Sani Cugat

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE, "COLL FAVA"

Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riora, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) •FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSFORNETS"DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (la Floresta)

ENTROIDO RESTAURANT - BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila

Mona de l'Hospital, 7

fel. 93 674 58 60 08190 Soni Cugat

ELS /CAJYTONS Divendres, 17de setembre de 1999 Cultura 45

es Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr.). Sàbat Bonich

Dr.). Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb JeSfxiftc aïs

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr.). Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. }. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Omets et-conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusihol, 2, entsol. 1a

TELS. 9 3 6 7 4 1 5 2 6 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Guia Mèdica Centre de Rehabilitació «tM#ANAMI<S0L£ffí

Cirurgia

»CiMtftÉ«twc$Aa«r ÇsrtWkíats de conduir í amsas. Wéífeína Bit*ma, especialitats. & Smia&t Rusifto), 2, enfcl*.

tlSJ»

Dietètica Nutrició

ocmmm Ofens, dtaBcn*;dtaH$*·,tiet.

TAT* «CSNTBE jy _ _ _ . MEDKMHAeSferfòA o». A M « n. osn& * ors. «os*-*> Sabana » üra. ts« i QSKSS

Av. ïbmjfctanaa, 2«8» í a planta,

9 3 3 8 8 4 3 8 8

Fisioteràpia «SOraUROMARSRRÉ Fiatoietipia, Asstettneia saniíà-

Geriatria ERIATfllA

Ateneu * MfBOfi» BtW>» « * «t seu datnicBI. AsaaasansA·nt.a llur» f«n»tí4rs.Ga*ttó dtt « « -stdéndaa i tfatw» fecüns». in­fermeria. Foema&lo. <</ Atigef Oifttwfà, 9 08195 Sw* Cwg*t

«.panwnes . . . . .... , * * i * » n » f O0f*ol d» makàs, ajuda * fe ter.

•

• t t ^ : * t e * r & * o t A » f -*R«Ktt2tH0flg«. S a N « #*>taa * 1*3 p«Son*B gaws, SM&tftt *»íwrtk!* o ctwtva-«is nft, St#Mm**&ssft rtpH,*a-gsr l4r»Me «wd Av. 1dn»Ww»* S i>4 afZ t»t9o «mtcugat.

LABORATORIS

8£guà*ays7, baixos,

Metge capçalera •JJftESQWROtCAÜSSA QariaMa.A*. ïorrefaiancB, 2-A Ass. aanít Agr. Mútua, Sànrtas, M, Fia*!, Prev..«iít HOC « 9 3 589 38 26. « «08 8318 80 ürg. 24 h, *>c!tfeíS.

•DKMCWraaWWÍSABRtaA" Matat dtt^pçaleta. Vistes adorni-f3ít|.m«Iuw. Major, $6, Jn. Sant

» * » « 7 4 < > e &

Mútues • UNJON MUSfBA fBSS-VtCO «úsua ffafcefdente <f* *»U*ffl*ft. 3KT1„ Ptsça Augusta,

- F « 98 #7» 10 08

Odontologia :TR£ DSNTAt. I

SentCugat

Fa* 93 589 3313

M C A BSNTAL AU-

Odontologia géoetai, ««(atantoto-

gfc, protests, ottaitopedlsWs, or­todòncia. mútues. Av "Eafrebtan-oa, £4,2a, 11. Sant CugaL «838750803

« S U N Í C A DENTAL OOCTOfiBftANDT. {JrKKBndta i Odontologia ge-HKat. CSf SantSí Maria, 9,1f2«. -

»B3 7040

•Cí lNtCA ORTODÒNCIA I W$FUNC»Ó TEMPORO-IWI&SULAR A* TSjBatfara, 2-8,2n A, deepabt fe S«wt Cagat " 96-«752212

• CLlHtCA DENTAL MA-

K tW6, 3. 2n la (Wfons Sata oantonada fiçtóti « 9 3 «74 7 2 400

• O R A . M . 4 A U M E SAURA Cfeca dental. D), adv 9-13 h i 16-20 h. Pg Sant Ma^. £2. beu-Ms. Saftt Cuoat « 9 3 8 7 4 2 3 3 5

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb («6 »*wlpals mútM«s C/ San­ts. Maria, 10. Sant Ornat «935895106

Otorinolaringòleg tofueemm FERRAN VILA Wirttorflwf - Prwiasa - As-SïstèftCía sartílaria Medifiac FtattOíac Monagas, «S, antr 2a.

• « « É J » « . COROMINAS CASARAMONA Padlaft*», wma infantil, HoflW coMrfngtMfe». RMa. Rftjatallatía, 20, I r i a . Sant Cugat «9967*7216

•HtAfciCANOSA ÚBEïïA P«o1«ti»-M«*£Jnaactolsí£asnt A% Tjjmatfttwa, 2-6. 3r pis. Sant

«&3*74:S798

• 0RA.AK»APUJ1BET| CAU»» ' Padíatría, ïàaSok. Salut Mapfre. gn<tsv«(la<fe.'íï1, 1r pis Sant Cugat

«3 674 201»

Podologia

•eeSOSAVlftALLONQA Pod»0ogfa, fo«opè<»a Probtó-ities Sanguatg» i apranentaige C/Wk 5-7,1f 2a. 8a«Cu9àt. «83S8&1215

Pediatria

• JOSEP M.FRSXEDES MalsRies <3el 0tu, orteais, plan-«las ortopèiítetoos, papítomes, cirurgia dof petf. Ikepee a cortve^ nit. « 9 3 589*313 « 6 2 9 1 * «$36

Psicologia-Psiquiatria! • CENTRS m PSICOLO-QlAClAílCA Ttastams-d'apebOíntatge r de » parla. Nen», adetesoents i aduli» AV. Catalunya, 21,3r 1a. Sant Cugat. * t » « 4 N »

• CENTail»ftlCOTERA» PIADCtWaÜS pBtccíogt», ptàqaíaSna, logopè­dia. Plaça t% astos. 5, 2 I Í 3a, Sant Cugat

• DRA.PAÜRM Psieotogi». Ansietat, depressió, cfBcultats de «ajac», trastorns a l'adoi«icèncía, psicoteràpia. Hora* *etwtegud«s. C/ Fran­cesc Mor»»» . 25-27, 2n 1a. SantÇwat. « 9 3 67436 S8

93 41* 494&

« INSTITUT PSfCO-

SAHT CUGAT Psfcatogía etímea. psiquiatria, d*S>i<«»arars, aicoholisme, to«-coottrta, trastorno d'ansietat, Wtrte, tatmqiisma. Av. Torr». ïXaoea, a-í, 3r A di»p. n i 12 $ataOag«t « 9 3 5 6 9 3 7 6 7

« M A R I A D O L O R S C A R -RCRES BENNASAR Centr* Míidlc 8a*>at Santiago Rusí-fio?, 2. sntr. 1B. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1 5 2 6 « 8 4 * 7 4 0 1 4 7

Torogineralogki bstetrida mm. JESÚS FERHANDEZ BAOAN TaeogiWKjotogía. Hores ton-

Av. Catalunya, 2 1 , 4t 1a. Sant

« 9 3 5 8 9 4 8 0 8 P»rtlc«i«r 9 3 674 74 0 9

• O R A , M Í L A O R O S M A R T Í N E Z M E D I N A i 4.4 . OsÓMEZ C A 8 E Z A C / F ra r tçesc M o r a g a s 125,1» 3a . « 9 » 6 8 » 1 3 0 7

Traumatologia »JO$B»OOMJr*SOP6CH Ihwmatologl*, ortopíxte. As-•tetèrtsia sanitària. Previasa, taadirtoc, PoHcllrtre Torrafalafi-«a, 2-$, 2a-t0. Sant Cugat. «935891888

« Dit FERMIN ARAMBU-RO Cirurgia, ortopèdica traurna-tològtca, Horss convingudes. C/ Giro­na, 21,1r 3a. Sam Cugat. « 98874 43 46 93 589 0534

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistència,

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..;

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 -12

SANT CUGAT DEL VALLÈS

•••*•••••• •••••••••••»••••••••••••••••••«* • • • « * $•*••• · 8 « 8 · « · · S · · · · · · · · · · · · * · · • • • • •

IUH1IMI1 f i í | #;;:*; ü E M E S : f HIRlI^iJH^i IÍKI-IÍ CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

Yelmo 5 CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

Novios 16.00-15.15-20.30-22,45

CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

16.00-T9.10-22.15 Yelmo 6

CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

Buhogris 17.00-19.45-22.45

CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

16.45-19.30-2245 Yelmo 7 -

CISIESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Inspector Gadget 16.00 -18.0$ - 2Q,10 - 2£1§

Sant Cugat 2

SterWaís.iaamenazafeflía8ira 16.15-19.1S-22.1S

Sant Cugat 3

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

l a novena puerta 17.00-19.45-22.45

EtsecretodeThomasCrcHwi 16.C& -18.15-2&30-. 22.45

Sant Cugat 4

Eyes wide shut 17.00 - 20.30

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4

16.15 -18.30 - 20.30 - 22,50 Yélmo 8 EtsecretodeThomasCrcHwi 16.C& -18.15-2&30-. 22.45

Sant Cugat 4

Eyes wide shut 17.00 - 20.30

YELMO

Yeimol

Eyes «íide shut

Yelmo2

La amenaza fantasma

VÉ5J03

Inspector Qadgét

Y#no 4 tnstiBto 17.15-20,00-22.45

EtsecretodeThomasCrcHwi 16.C& -18.15-2&30-. 22.45

Sant Cugat 4

Eyes wide shut 17.00 - 20.30 Ei s«o«to de Thonias Crow m 16.00 -18.15 - 20.30 - 2230 Yelmo 9

EtsecretodeThomasCrcHwi 16.C& -18.15-2&30-. 22.45

Sant Cugat 4

Eyes wide shut 17.00 - 20.30 Ei s«o«to de Thonias Crow

París-Ton ibuctu 16.00-18,15-20.30-22.45 ibuctu 16.00-18,15-20.30-22.45

Em ailS/TrlT CUGAT h t t p : / / w w w . c i n e s a . e s

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA

cuy i s i mnMAH

iYES W l i E SHUT SALA 2:16.00-18.15-20.30-22.45

GOLFA: 01 .00 APTA

SALA 3:16.00-18.05-20.10-22.15 G O L F A : 00 .30 APTA

mmmpmgm SALA 1:16.00-19.00-22.00

GOLFA: 00.45 13 ANYS

5a SETMANA 4a SETMANA

SALA 4:16.15-19.15-22.15 GOLFA: 01.00 APTA 13 ANYS

C I N E S H W, S3 2B S M ÏH Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Camet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. Accessos als ServiCaixa minusvaKds

Pagament amb targeta de crèdit

46 Cultura ELS i CANTONS Divendres, 17 de setembre tie 1999

K;!; mMMmM 1 A D I O:: v. É.::É;::§:l,te* m -...•- §

De dHuns a divendres Tira in i lles, el concurs • De 7.00 h a K.00 h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 8.00 ha 10.30 h • D e 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb (íeni Lozano i />//- Avant-matx trrcista • D e 14.00 ha 15.00 h • D e 10.30 ha 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) /,// revista, cl magazín de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • I ) c 13.00 a 13.30 h C.otton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró l'estrena • De 13.30 ha 13.50 h • D e 18.30 h a 19.00 h F.entrnista (repetició) El.xip, amb Xavi Montero • De 13.50 ha 14.00 h • De 19.00 ha 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Buc d'assaig, ami) Carles Roca • De 14.00 ha 18.00 h • D e 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé

Diumenge • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor /'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 h a 21.00 h El racó de la poesia El millor del magazín • D e 9.30 h a 10.00 h • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa la edició l'estrena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 h a 11.00 h rotllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cerca (divendres). • De 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa E.lque queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • D e 13.30 h a 14.00 h • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa 2a edició Vallès sense Erm/feres. • D e 14.00 h a 16.00 h • De 24.00 h a 24.35 h Tal com érem. amb J. M. Alvira {.'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7,(X) h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • D e 19.00 h a 21.00 h • De X.OOha 11.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Es cap tic setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.00 h • De 10.00 h a 12,(K)h Esport en marxa Ja edició

La p r o p o s t a

Viatjar pel món a través de la música

El Teatre-Auditori enceta aquest cap de setmana la darrera programació de l'any i ho fa amb el cicle Músiques del Món, una oportunitat per escoltar el millor de la música cubana i portuguesa. Des de la malenconia dels fa-dos fins al son cubà més autèntic podran sentir els que decideixin anar avui o demà al vespre al Centre Cultural. Ala dos Namorados i Septeto Nacio­nal Ignacio Pineiro seran els encarregats d'acostar la música d'altres cul­tures al poble santeugatenc, amb una qualitat que d'entrada està més que garantida i amb la possibilitat que el públic descobreixi melodies que li per­metin viatjar, encara que sigui amb la imaginació, a terres llunyanes. Dos espectacles altament recomanables.

17 DIVENDRES

18 DISSABTE

XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELUWO-I^NCHEGO • Campionat de llançament de la soga femení i masculí. A les 19.30 h. * Carreres de sacs. A les 20 h< • Cant coral al claustre del monestir, amb la Coral La Lira del CMSC„ Cor Aulos, Cor de Cambra del Monestir de Sant Cugat, Coral Castilla-La Mancha dbl Centro Càsteltano-Manehego, Org.: Centro Castellano-Manchego, Junta de Comumdades de Castilla-La Mancha.

CURSOS I SEMINARIS • Juanjo Cortés: "La població de Sant Cugat i Valldoreix s, X-Xïï'r. • Es lliurarà certificat d'assistència. A les 20 h„ Coiwent MM.SS, Corazon.es de Jesús y Marjb.

VISITES COMENTADES • Visita comentada a FArxíu Gavín. A tes 10.50 h, Av, Mas Fuster, 57. Org.: Josep M. Gavín.

XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELLANO MANCHEGO • Sopar en honor dels manxecs de Pany. Entrega de la MIga'de Oro. - A les 21.30 h. Org.: Centro Castellano-Manchego, Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha,

:;ÏÍHMNGE • Titelles, pallassos, il·lusionisme. Entn A les Í730 h* APV La Floresta.

EXCURSIONS I SORTIDES * Sortida del pas a pas a la Baixa À les 7 h. PI. Monestir. 0rg.;Cïttb Muntanyenc Sant

es, sorteig de joguines.

M •Passeig per Collserola: serra de Gaüi^ís> Sortida del Club Muntanyenc Sant OM0Í» f atça Barcelona, 5. A tes 9 h. Org,; Clttb Mumanyenc Sant Cugat.

XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELLANO-MANCHEGO • Festival de baïïs regionals amb Grupo de Baíle de la Casa de Cuenca a Barcelona, Irtnandade Ca-lega de Rubí, escola de dansa andalusa Tal comoSomo*, Grup Mediterrània de La Unió! A les 17;$. Plaça tfen Coll. Org;: CeétroCastellano-Manchego, Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.

Exposicions

SALES MUNICIPALS

• Escola d'Art: exposició de projectes d'il·lustració. Dels alumnes de segon d'il·lustració de l'Escola d'Art. Fins al 30 de setembre.

SALES PRIVADES

• "El bodegó, aturar el temps". Exposició col·lecti­va. La Galeria. Fins al 15 d'octubre.

• Mercè Carvajal, interiors. Galeria Pou d'Art (Balrrtes, 35). Del 4 al 29 de setembre.

• Alexandre Matas. Sala Rusifiol (Santiago Ru-sinol, 52). Del 16 de setem­bre al 5 d'octubre.

TEATRE-AUDITORI

• Solta-se o beijo (música portuguesa) Divendres 17 de setembre

ales 22 h. Preu: 2.500 ptes.

• Septeto Nacional Ignacio Pineiro. Concert de son cubà. Dissabte 18 de setembre a les 22 h. Preu: 2.500 ptes.

ELS M A N T O N S l)::,/u/ns. II <lr íetanl·ir clc IWi Cultura 47

Ajuntament 93 58922 68

Borrtoers Betlaterra 9369280 80

Bombers Generditat

Bombers fabí* SarrlÇugat

085

9369S8090

CAP # 5 * 1 1 2 2

:&W;;urgè(Cíe*:. 935894455

: p s a í ) e c p u » :..;•: 935891382

Cftnte Soctal i Sanitari L i ;935Í978«I

I ^ v a i i j M * 1 ;§e | t ;<599

:§atèÍMaÉè Q«!s M &W&** Canto Cívte laSoresta 93 589 08 47

C**»CMcie*Pt»fte$ tt'ÉP1*» :Íà^i&ÉWM*ÉI(jf sf 93 589 2018

Cinemes St. Cugat fBser.) 935880941

:Çon*as 336)17096

feüBifipoia Sant Cugat : P6741234

:|&wftoja Valldoreix 936SP459

pspensartta Floresta :'. 936747615

M. MurtsGipal DeséertraSl 936742?:i19

ÉNHÈftftubi 936991892

FECSA (atere* al cfient)

FECSA (avaries)

9007373 73

9007474 74

Informació FGC

Funerària

Hisenda

Jutjat

932051515

9358955 52

93 5891155

93 674 65 96

Valldoreix (parada) 93 6741111

Grua 93674 33 71

Aigües la Floresta 93674 20 89

AAPPÍWMira-sol 93674 2018

AAW Verge Carme Mirs-íol 936741003

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 71 03*

AAPPíWVHdoiwx 9367421 97

AAPPÍ W C . Montserrat VaS.9S6742í 06

«PPWCanMsjóVai . 936745049

AftpRjp.IVsSKlaFloresta a36?42069

AAWAJgtttówgateSür. 93674 5129

Ass. Consumktets 832664567

D t t P a j y è v t y 935693061»

CentreAtAeimerStCugat 936742383

Germanor Cavts 93 589 57 96

Ho5p. Generat de Catalunya 33 58912 t í

Hosp.Vaíd'Hebron 83427 20 £»

Hosp. Sant Joan de Déu 93203 4000

M de l'Esperança 93414 4846

Informació Carreteres 3320422 47

Informació Aeroport 9347850 00

Informació RENFE 9349002 02

Informació Port. 9331887 50

OMIC 93589 3188

PolidBiic Torreblanca 93 58918 88

Parròquia St. Pere Octavtà 93 67411 63

Parròquia ies Planes 93 204 75 03

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Municipal Vaíktoreíx 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prat Civil - 092

Pot Municipal iVaildoretx) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 93 674 7612

Taxis (parada! 936740997

Ràdio Taxi 9358944 22

PROMUSA

ASDI

Arxu Gavin

93 589 17 32

93 675 35 03

93 674 25 70

Casal d'Avis SC 9358916 38

Llar d'Avs Parròquia 93589 05 98

Ciub Muntanyenc 93674 53 96

Coral de la Unió 93 67410 06

Esbart Sant Cugat

Tot Sant Cugal

93875 26 52

9367486 61

GrupSup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

936749314

936758969

Repsot-Butà

Sant Cugal Comerç

SOREA

936741580

9367403 22

9358900 21

Els 4 Cantons 935896282

•ï'Jl^íííSJBflk 31 ií:??' ':W$ï'':''':$Ím:^M ' ^ - ^ Í Í Í - Í ^ S S Í W Í Í Í " i f l f f f l

D i v e n d r e s 1 7

._

• M e l i l l a D i s s a b t e 1 8 • S a n t J o s e p d e C . D i u m e n g e 1 9 ._ • S a n t G e n e r D i l l u n s 2 0

._

• S a n t E u s t a q u i D i m a r t s 2 1 • S a n t M a t e u D i m e c r e s 2 2 • S a n t M a u r i c i D i j o u s 2 3 • S a n t L i n u s D i v e n d r e s 2 4 • M a r e d e D é u d e la M e r c è

EMD Valldoreix

Al* CULTURA DE f i VALLDOREIX

• Informació i tnscripaons: De dimarts a <jrve«rjf«s,

<f11a13hide17a18h Te!, i f3X93 589 82 69

FESTA MAJOR DE VALLDOREIX

Divandres 17

ESPECTACLE INFANTIL DE MÀGIA "POTA DE CONILL-, AMB

SIM SALAVIM

A les 18 h. PI. del Casal Cultural de Valldoreix.

HAVANERES a la pi. de l'estació. A les 22.30 h. A les 23.15 h,

gran cremat.

Dissabte 19

-CONCURS INFANTIL I JUVENIL DE PINTURA RÀPIDA

Inscripcions: de9.15a11.30h. Plaça de

l'estació dels FGC

-VISITA COMENTADA A L'ARXIU GAVÍN

A les 10 30 h. Av. Mas Fuster. 57

- FESTA DE L'ESCUMA

A es 12 h. Plaça de' Casal de Cj l í j ra de Valiccre'x

- CONCURS DE PAELLES I BALLS DE SALO

rscipcions del 7 a! 1 7 a Casal d'Avis de Vaüdo'e'< E Jaume

Ferrar CUa

- ESPECTACLE INFANTIL "LA PERA LLMONERA ' A es 18 h

P s',.i e s p o r t v a de Valldoreix

-TEATRF EL PET.T PRÍNCEP"

A es 21.30 h. Casal de C u i l j ' a de Val.ao reix.

-V-L . OC FESTA MAJOR AMB L'OPCUESTRA ASTOPIA A es

23 - P aça del Casai C j u ^ r a

Diumenge 19

- CFRCAVILA A les 10 30 h. Sortida de l'EMD de Valldoreix

- BALL DE GEGANTS A les 11.30 h. PI. del Casal de Cultura

- TROBADA CASTELLERA. A les 12 45 h. Plaça del Casal.

-ESPECTACLE INFANTIL. A les 18 h. Plaça del Casal

IIHIHIIS 1. SAHT CÜGAT-MtRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.03 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de* Sant Cugat., -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a i'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'úftim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

• UNIA 2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a ies 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 rt-09.53 h I als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FOC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a ies 22.35 h

fíecorregat Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

T CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació -Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

Recorregut. F. Colom, ta Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies femers. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i ais 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

SANT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.4$ i als 15 i 45 minuts de cada hora fins S tes 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

48 ELS4CANIÜINS

Setmanari de SANT CUGAT I VALLÉS

Divendres, 17 de setembre de 1999

' U -

Dris Bouissef. Periodista

"Els mitjans aguditzen el rebuig contra els marroquís 99

Ri:TH CASALS

- Sant Cugat -

Set anys després de marxar del Marroc "a cuita-corrents", Dris Bouissef pot començar a recordar amb distància els 13 anys a la presó i el dia que una veu del ministeri d ' Informa­ció el va amenaçar a ell i a la seva família pels seus articles al diari El País. Fill de mala­guenya i de marroquí , la na­cionalitat espanyola li va faci­l i t a r una l lar s e g u r a . Ara , assentat a Sant Cugat, treballa com a responsable de comu­nicació de l'ONCï Cooperac-ció a Barcelona.

- No en s a b e m r e s , d e c o m és la vida al M a r r o c . - És que els grans mitjans de

comunicació donen una infor­mació q u e és ver ídica, però que només explica una dese­na part del que hauria d 'ex­plicar. No c o n t e x t u a l i t z e n i només parlen dels països del sud quan hi ha alguna tragè­dia. Però la gent no reflexiona sobre això i es diu "Ah, ja tor­nen a matar-se, allà baix". La vida real, la cultura de la gent d 'aquell país, no es coneixen. No donen e lements d'anàlisi. I amb el Marroc això és més greu, perquè és un país veí en el qual hi ha molts interessos. Valdria la pena que ens cone­guéssim millor, i els mitjans de comunicació poden fer-ho, però no volen.

- Això té molt a veu re a m b la imatge q u e la soc ie ta t té dels immigran t s?

- Pot ser. Per exemple , jo re­cordo que quan va haver-hi el conflicte per la pesca ent re el Marroc i la Unió Europea tots els mi t jans d e c o m u n i c a c i ó parlaven gairebé amb odi dels marroquís. A mi, com a conei­xedor de les dues cultures, em va semblar que estava al límit

Dris Bouissef és autor de tres llibres FOTO: XAV1 l.ARROSA del racisme. En general, la vi- versa, desagradable... I encara sió és que els dolents som els moros perquè es tem deixant sense feina els espanyols. Però el tema és molt més complex, i en general són els mitjans els que aguditzen el sentiment de rebuig que ja hi pugui haver contra els marroquís.

— Quina és la r aó inicial d 'a­q u e s t r e -

després , la colonització, amb totes les guerres que això va comportar; i les guerres el que no fan és que estimis el que consideres el teu enemic . Tot això ha anat deixant un sedi­m e n t molt negat iu . I cal su­mar-hi un desconeixement to­tal de la cultura.

- Qu ins són

"La qüestió sahrauíés e,s efectes de u. , , . M. d ic tadura en les

un tema tabú al Marroc, famílies dei Ma-es considera un tema rroc

n\ . „_.___._,_,_ . -Bàsicament , XII , l 'esglé- Sagrat Í CulaCCeptar la problemes d'ori-sia í" 6 , i c a versió oficiar gen I,egal' ^ qualificava J que els aspectes l'islam de re- •&&4&Í&11*' c ' e ' e s relacions ligió diabòli- '""" famil iars e s t an ca i luxur iosa , i això és una regulades per una llei d 'or i -

buig? - La q ü e s ­

t ió ve d e m o l t l l u n y . Ja al s e g l e

postura oficial que no sé si s'ha anul · lat . Desp ré s va venir la I nqu i s i c ió i f i n a l m e n t l ' ex­puls ió dels àrabs i els j u e u s del país. Hi ha molta l i teratu­ra espanyola contra els moros, i s e m p r e els qua l i f iquen de persona dolenta , l ladre, per-

gen corànic, religiós, com a la resta del món islàmic, però al Marroc, per exemple, la religió és més pragmàtica. Hi ha els ulemes, que són els que inter­pre ten l'Alcorà, i al Marroc el rei és qui escul l la doc t r ina que cal aplicar. Si els governs

haguessin deixat que els ule­mes discutissin en t re ells, la història de l'islam hauria estat molt diferent. Però, en canvi, els poders polí t ics s 'han fet seva la qüest ió religiosa i han imposat àls u lemes les seves normes.

— P e r ò tan poc c o n c r e t és l 'Alcorà , que s e ' n p o d e n fer t an tes l ec tu res? - És que en no haver-hi una

institució com l'església catò­lica, que unifiqui, s'ha produït aquesta disgregació segons els interessos de cada poder po­lític i de cada època.

— P e r q u è emig ra la gent? - És un p r o b l e m a s o c i o e -

conòmic. Hi ha molt poca fei­na i molt atur. El repar t iment de la r iquesa és molt injust. Els sous són molt baixos i fins i tot gent que al Marroc tre­ballava ve aquí a buscar una feina perquè estarà molt més ben pagada. Un mestre d 'es­cola, per exemple , si és pare de famí l ia , viu q u a s i en la misèria. I hi ha una altra cau­sa, que per a mi és la prolon­gació de l 'estat colonial. Els pa ï sos de l N o r d , q u a n han marxat d 'aques ts països, han mantingut els seus privilegis econòmics. Un exemple: si em compro un cotxe al Marroc, compro un Seat o un Renault . Els diners que jo pago, els he guanyat al Marroc, però se 'n van a un altre país.

— Com veu el futur de l seu país a m b el n o u m o n a r c a ? - Segons els polítics que tre­

ballen ara al país, sembla que és molt més obert , democrà­tic i dialogant que el seu pare. Jo penso q u e les coses can­viaran, però len tament . Pen­so que hi ha bones possibili­tats si l 'esquerra democràtica marroquina i la societat civil saben aprofitar l 'opor tuni ta t per aprofundir en la democra­tització del país.

ha carta TORDI CASAS

Tinc la impressió que gran part del que ara diré ja ho he escrit al­guna altra vegada, però el fet d'haver escrit més d'un centenar de columnes em fa ser benèvol amb mi mateix (sospito que la sensació de repetir-me anirà en augment). Anem al tema. No sóc dels que pensen que sigui obli­gada, ni moralment ni estètica, la conservació del nostre patrimoni històric. No obstant això, sóc cons­cient que juguen al seu favor po­derosos i variats arguments: im­pera t iu moral (les fu tures generacions tenen dret a conèi­xer-lo), raons històriques (allò de les nostres arrels i...), considera-cionsestètiques i el fet contun­dent que la llei ens hi obliga. Però una cosa és predicar i una altra entrar en matèria. La definició i aplicació d'una política sobre pa­trimoni requereixen voluntat po­lítica, idees i diners. Fins ara, de la primera n'hi ha hagut ben poca, les segones estan per descobrir (si és que existeixen) i pel que fa als diners, sempre han existit al­tres prioritats. Definir una políti­ca sobre patrimoni també exigeix un pas previ: disposar d'instru­ments que ens permetin saber amb què comptem. En aquest tema no es pot suposar, com suc­ceïa amb el valor quan s'anava a la mili, hi poden haver sorpreses. Això és el que pot passar amb la carta arqueològica que molt pro­perament s'entregarà a l'Ajunta­ment. Aquesta carta, producte d'un encàrrec de la dita institu­ció i del treball d'un equip rigorós, ens mostrarà que a Sant Cugat hi ha (o hi ha hagut) 89 punts d'in­terès arqueològic (66 més dels que indicava l'anterior carta de 1988). D'aquests, més d'un terç són d'origen romà, la qual cosa confirma la forta romanització del Vallès. També hi podrem llegir, i això té molt a veure amb el que deia més amunt, que de totes aquestes restes només un 15% es troben en bon estat. La carta ens arriba en un bon moment: nous aires polítics i nova empenta ur-banisticodestructora, no debades en pocs mesos hem vist derruir quatre edificis que mereixien una atenció prèvia, encara que només fos com a reflexió (per no parlar de prospeccions i de la possible con­servació d'alguns elements).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs