ELSHCANTONS Divendres, 6 de gener de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 75 «Any III»200 pessetes

I Punt i seguit Un nou carrer Major ja remodelat s'ha obert aquestes festes als vianants i als botiguers. Plana 3

Els cotxes ja circulen pel carril d'en­trada a la ciutat de l'avinguda Rius i Taulet. Plana 3

Els usuaris dels FF GG de Sant Cugat es mostren majoritàriament favora­bles a la supressió de la segona classe. Plana 4

El tren nuclear que passava per Sant Cugat cap a França procedent de la central de Vandellòs I ha fet l'últim viatge. Plana 5

I Economia L'any 94 acaba amb quasi dos mil aturats inscrits a les oficines de la INEM de Sant Cugat, encara que més de tres mil van demanar feina. Plana 11

La direcció de Sharp i els treballadors arriben a un acord sobre la plataforma reivindicativa. Plana 11

I Cultura i espectacles Sam Abrams, filòleg nord-americà re­sident a Sant Cugat, explica que li van desaconsellar aprendre català. Plana 13

Sant Cugat amaga nombrosos tallers d'artistes que de portes endins creen pintures i escultures. Plana 14

El còmic El Víbora, que va néixer a la Floresta, celebra quinze anys com a referent històric i contracultural. Plana 15

La Jove Orquestra Simfònica de Ca­talunya actua aquest cap de setmana al Teatre-auditori del Centre Cultural. Plana 15

I Esports El president de la UESC treu im­portància a la polèmica que han creat els mals resultats de l'equip a la segona divisió de bàsquet. Plana 26

L'equip de Copa Davis prepararà al CAR l'eliminatòria davant Àustria. Plana 25

I Punt divers Els robatoris fan pujar l'índex de de­linqüència del 94 a Sant Cugat per primer cop en quatre anys. Plana 28

Esteban Martínez és l'únic que ven a Sant Cugat El Fanal, la revista dels indigents. Plana 30

• Apunts La Coral Sant Cugat celebra vint anys de concerts i prepara noves activitats. Plana 32

Les cues i la gran afluència de nens fan pensar a l'Ajuntament en una nova ubicació per a les activitats del Nadal a l'envelat. Plana 33

Aasb aquesta «dfcM5n$<kM&a& tat extt&ptsr efa» fet («vista ftesftacia

L'Ajuntament pretén retallar els «privilegis» de l'EMD

El conveni econòmic del 82 anirà als tribunals amb l'oposició de PSC i PP

Valldoreix estudia impugnar els pressupostos municipals de l'any 95

• Sant Cugat.— El conveni econòmic que l'any 82 van signar l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD suposa un «tracte de pri­vilegi no per als veïns de Valldoreix, sinó per a la pròpia Entitat, que rep més diners

per habitant que la resta del municipi», en paraules de l'alcalde, Joan Aymerich. A proposta de l'equip de govern, el ple va aprovar dijous de la setmana passada por­tar al Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya aquest document i aplicar pel 95 una nova proposta que no s'ha pogut consensuar de moment amb l'EMD. El seu equip de govern estudia impugnar el pres­supost muncipal. Planes 2 i 3.

CAVALCADES

Els Reis van arribar puntuals la nit màgica. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Els Reis arriben a tots els racons de Sant Cugat

Els carrers es van col·lapsar de nens i pares H Sant Cugat.— A la vigília de Reis no podien faltar Ses Majestats d'Orient perquè els nens poguessin lliurar-los les seves cartes. Melcior, Gaspar i Baltasar van ser capaços d'arribar simultàniament a tots els indrets del municipi. Però els tres Reis no es van limitar a les tra­dicionals carrosses: a la Floresta van arribar

en tren i a les Planes, a cavall. En alguns indrets van gaudir d'una bona xocolatada, com a Valldoreix, i a d'altres, com a les Planes, els van obsequiar amb una safata de gambes. Ni el fred ni el retard que van patir algunes cavalcades van poder treure la il·lusió dels més petits. Plana 31

Des del gener els impostos municipals són un 5% més cars H Sant Cugat.— L'impost de béns immobles s'ha apujat un 5 per cent a partir d'aquest mes de gener, encara que la quantitat final a pagar dependrà dels nous valors del cadastre, que el Mi­nisteri d'Economia ha revisat des­prés de nou anys. L'impost d'ac­tivitats econòmiques, per la seva part, ha quedat congelat, una me­sura que pretén afavorir la reac-tivació del comerç local. La resta d'impostos, taxes i preus públics s'incrementen també un cinc per cent en funció de l'evolució de l'IPC. Plana 10.

La Generalitat no ha fet efectiva encara l'ajuda pels incendis • Sant Cugat.— Cinc mesos des­prés del foc que va arrasar 168 hectàrees a les Planes i la Floresta, els afectats encara no han rebut cap subvenció. Tot i que la ne­cessitat més urgent, un habitatge on viure, ja l'han resolta, molts veïns esperen els ajuts que els van prometre quan les brases en­cara cremaven. Les flames van devastar bosc i matolls i van des­truir cases i vehicles. Molts veïns hi van perdre els mitjans amb què es guanyaven la vida i ara critiquen que els ajuts s'endarrereixin per culpa de la burocràcia. Plana 29.

El camp de golf públic Sant Joan obre els primers nou forats • Sant Cugat.— Des d'aquesta setmana ja es pot jugar al primer camp de golf públic de Catalunya, situat entre els termes municipals de Sant Cugat i Rubí. Des del mes de juny, en què va entrar en funcionament el camp de pràc­tiques, hi han passat quinze mil golfístes provinents de tota la co­marca i de Barcelona. Ara el camp completa la primera fase obrint al públic els primers nou forats de la part de Sant Cugat. Tothom que hi vulgui jugar ha de passar unes proves d'aptitud i obtenir una llicència federativa. Plana 25.

P A S S U Í , P H CAKKKR M A J O R

I N s a n t c i i g ; i t c n c s p a s s e g e n sov in t

pe l r e m i k l e k i l c a r r e r M a j o r . F e s

v o l t e s i l ' e m p e t l r a t de l sol liati a t r e t

c o m p r a d o r s i e l s e o m e r e i a n t s

e o n t i e n r e c u p e r a r e ls c l i e n t s v a n

p e r d r e a m b les o b r e s . P l a n a 3 .

ner de 1995 I t l l l I I I I N K ALS T R E N S

Els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat ja només paguen un preu per agaiar el tren. i tenen les mateixes possibilitats de seure o quedar-se drets. Fa decisió aixeca opinions enfrontades. Plana 4.

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC PER A VALLDOREIX

I I conven i q u e l 'anv P'S2 van s ignar mia . Fn r i c R e n a u . Si l 'any 199.5 s'a-l ' A j u n t a m e n t de Sant C u g a t i l'I Militat p l iques aques t conven i , s egons un in-Munic i | ia l D e s c e n t r a l i t z a d a es un pri- fo rme de l ' i n t e rven to r mun ic ipa l . Val l -vilcgi desca ra t - ' p e r a Va l ldore ix , en | dore ix rebr ia 171 mi l ions de pes se t e s p a r a u l e s del t inent d ' a l ca lde d ' F c o n o - ' m e s del q u e li c o r r e s p o n . Per aques t

mo t iu i a p r o p o s t a de l ' equ ip de gove rn de C i U . el ple va a p r o v a r d i jous de la s e t m a n a p a s s a d a p r e s e n t a r un r ecu r s d a v a n t el T r i b u n a l S u p e r i o r de Jus t íc ia de C a t a l u n y a c o n t r a aques t d o c u m e n t .

al qual subs t i t u i r à u n a nova p r o p o s t a a c tua l i t z ada q u e ha e l abo ra t l 'Ajun­t a m e n t sense el c o n s e n s de l ' F M D . FI seu e q u i p d e gove rn e s tud i a im­p u g n a r de nou el p r e s s u p o s t mun ic ipa l .

L'Ajuntament vol que l'EMD gestioni només el que es recapta a Valldoreix

HI pic porta al TSJC el pacte econòmic del 1W2 amb la negativa de PSC i PP

L'Ajuntament retirarà la denúncia si es consensua un nou pacte ahans de tres mesos

i i i i \ i i u \ \ n \ s B Sant ( ugat • O m tot cl que c- i ccapli ;i \ alldoieix si^m re-11 ii ii.iI ;i \ alldoi eix. Ni un.i pesseta mes ni una menis Ai\i va definir il tinent d'alcalde d'Economia. I ni ic Renau, la lïlosotiu que pre-i;il a l'Ajuntament de Sani Cugat a l'Iioia d'establir quines quan iilat- s'hauran de Uan-tcni cada an\ a I'l iililat Municipal Dcscctl-tialil /ada I Ajuntament deiilin-i_i.na cl conveni econòmic vigent lius ala que icgula aquestes Iran-Icicncics, signat al ll'X2. pciquc es, en palaiilcs de Keiian. -Ilio-pelanl " i le-ui pel a una dis-tiihucin hscal dels iniposlos equi­tativa a tol el municipi-.

Aquest docnnieill. segons Re­nau. es un • pinilcu,! descarat- a lavoi de l'I Ml ). els coeficients que s'usen pci c.ilculai les trans­ferències han quedat destasats. se­gons reconeixen totes les parts. i no es coi iesponen amb la realitat socio-econòmica ni de Valldoreix ni de la resta del municipi. -No es un privilcm per als veïns de Valldoreix, cl privilegi cl te l 'FMD com a administració -aclareix l'alcalde tic Sant Cugat, Joan Ay­merich que rep més diners per habitant que la resta vici municipi. Per tant, els serveis també haurien de ser millors, però no es així. Fa ran es una mala gestió de l'e­quip de govern de l'FMD.>• Ro­tund va ser també el tinent d'al­calde d'Fcotiomia: »l.a necessitat de revisar aquest acord es ina­pel·lable. De fet. mai no s'ha pogut aplicar i ha estat la causa principal del conflicte Sant Cugat-Valldo-reix que arrosseguem ta anys.»

Fa denúncia del conveni davant els tribunals, que es va aprovar amb els vols en contra del Partit

HI ple va aprovar la denúncia del conveni amh Valldoreix pern les negociacions continuen obertes. Foto: ELS 4CANIONS

dels Socialistes, el Partit Popular i la regidora d'Iniciativa per Ca­talunya, Montse Turu. no és, però, definitiva. F 'equip de govern de

CiU proposa que totes dues ad­ministracions se sotmetin a ar­bitratge institucional perquè s'a­pliqui allò que decideixin informes

externs. <• Per tant, no estem ofe­gant econòmicament ningú, tal com diu Valldoreix. Fa possibilitat de negociar continua oberta», va aclarir l'alcalde en el ple. Con­cretament. l'oferta que fa l'Ajun­tament a l 'FMD és aprovar un conveni nou pel 1995 abans de tres mesos i retirar llavors la de­nuncia. Mentre això no es pro­dueixi. l 'Ajuntament aplica uni­lateralment per l'any 1995 un nou document que no s'ha pogut pac­tar amb l 'EMD.

Pel regidor socialista Tr ino Martínez, la denúncia del conveni del 1982 <.es un salt al buit» i • un error, perquè tot acabarà als tribunals». «Creiem en la justícia distributiva i no volem cap pri­vilegi per a Valldoreix», va re­conèixer Martínez, que hi va afegir que «és evident que cal substituir cl conveni del 1982, però amb l'acord de totes dues parts.» «S'es-ta qüestionant la supervivència de l 'FMD a través de l'estrangulació dels seus recursos econòmics», va concloure.

Al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya les opinions es van dividir. FI seu portaveu, Jordi Ca­sas. va votar a favor i la regidora Montse Turu. membre a més de­ia Candidatura de Progés per Vall­doreix, en contra. «Es lògic que l'Ajuntament es plantegi la de­núncia del conveni del 1982, però s'hauria d'haver plantejat amb més participació de l'oposició», va ser la primera reflexió de Casas. El regidor considera que la trans­ferència a Valldoreix que preveu enguany l 'Ajuntament (214 mi­lions de pessetes) «demostra que la continuïtat de l 'EMD és in­viable sense el suport econòmic de l 'Ajuntament de Sant Cugat».

L A C R Ò N I C A

Cues de pansa: un remei infal·lible CÈLIA CERNADAS

N o era previst al guió ni es­tava planificat. Però alguns no s'ho creien quan ho van sentir: de fet, va servir de

colofó a tres hores de disquisicions i intents de trobar la clau que expliqui el perquè de tants anys de despropòsits entre Sant Cugat i Valldoreix. Al regidor socialista Trino Martínez li va canviar la cara quan, després d'haver acusat l 'equip de govern de CiU de qües­tionar la supervivència de l 'FMD estrangulant-la econòmicament , l'alcalde li va recordar que la quasi ileu anys l'equip de govern so­cialista va voler eliminar la llavors Entitat Focal Menor (FEM) , un tet que ja es coneixia i que va servir d'aiiüinicnl electoral en la

darrera campanya. De manera resumida, el foc

creuat (sempre en to crispat) es va desenvolupar així:

—Aymerich: «Al 1985 el PSC a Sant Cugat volia tancar PEEM i, si no ho va fer, va ser perquè nosaltres, CiU, vam ser prou pru­dents com per voler mantenir-la. Què vol ilir, ara. que el senyor Oriol Nicolau (alcalde de la ciutat aquell any) no era del PSC".'»

—Martínez: «Està mentint des­caradament. El senyor Nicolau no representava l'opinió del PSC. Lira l'alcalde i tenia uns criteris, però aquesta no era la posició olicial del partit. Que el senyor Nicolau opinés d'una manera determinada puntualment, cosa que desconec.

és una altra qüestió. Però el partit mai no ha estat en contra de l 'EMD. Potser hi ha hagut un problema de comunicació o en­tesa.»

Continua la pel·lícula amb la intervenció de l'alcalde recor­dant-li que existeix un vídeo en què s'han enregistrat aquestes de­claracions del mateix Oriol Ni­colau. FI vídeo en qüestió és un programa de T V F en el qual l 'ex-alealde socialista afirmava que «la posició del grup municipal socialista es que l 'FFM no està justificada, perquè comporta unes deseeononues. unes duplicitats ad­ministratives i. en definitva. unes disfuncions institucionals. Sembla que no és cl model que necessitem

per aplicar al territori de Sant Cugat.»

Aclarit aquest punt, i a banda de safarejos sobre el passat i re­partiment de cues de pansa per a desmemoriats, el regidor del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, ex-cendint-se de les seves funcions, va suggerir el nom de Jordi Casas, regidor d'IC, com a candidat per convertir-se en «membre hono­rífic» de l'equip de govern, ja que, igual que CiU. defensava la de­núncia del conveni econòmic del 1982. «Espero que l'equip de go­vern prengui alguna decisió ràpida sobre aquesta proposta, perquè d'aquí a cinc mesos plego de re­gidor. Ja cm diran alguna cosa», va respondre Casas.

-:V.> estem ofegant ningú. Oferim

a l'alldoreix la possibilitat d'acordar un nou coinenipel /w.5

abans de tirs mesos i retirar aixi

la denúncia-

L'li Ml), i no els veïns de

l 'alldoreix, gaudeix d'una situació

privilegiada, perquè rep mes diners

per habitant que la resta del

municipi. Però això no es tradiuix

en una millora dels serveis a i. au sa

de la maia gestió de l'eijtttp de

govern de l'EMD

(Joan Aymerich., alcalde de Sani Cugat)

«Volen que mantinguem I alldoreix

com una zona amb tracte de

privilegi descarat respei te de les

altres'.'-

«La necessitat de revisar el conveni

del 1982 es inapel·lable. De fet.

ha estat la causa principal del

conflicte Sant Cugat-Valldoreix-

(Enric Renau, tinent d'alcalde d'Economia i

«Les xifres de la nova proposta

demostren que la continuïtat de

l'EMD és inviable sense el suport econòmic de l'Ajuntament-

«Es lògic que l'EMD no estigui disposada a discutir el nou

document, perquè el resultat de

l'actualització de les xifres és molt cru»

(Jordi Casas, portaveu del grup municipal d'IC)

«S'està qüestionant la supervivència de l'EMD a través

de l'estrangulació dels seus recursos econòmics»

m

«La denúncia del conveni que proposa l'equip de govern és un

error, perquè tot acabarà als

tribunah»

(Trino Martínez, regidor del PSC)

• • •

«Amb la proposta unilateral de l'Ajuntament, l'EMD 'delenda est'»

(Ramon Gaspar de Valenzuela, regidor del PP)

«Per nosaltres, l'únic conveni que continua vigent és del 1982. No

espot aplicar unilateralment allò que digui Sant Cugat»

(Lluís Ginjaume. vocal de l'equip de govern de l'EMD)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT 3

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC

L'ACTUALITZACIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC

O Principals conclusions de l'informe d'intervenció de l'Ajuntament

~] I L'aplicació directa i automàtica del conveni econòmic de l'any 82 és I inviable, perquè no s'ajusta a la realitat sòcio-econòmica del municipi.

O El conveni econòmic de l'any 82 és lesiu per als interessos públics econòmics de la hisenda local.

El conveni econòmic de l'any 82 no té en compte l'augment dels serveis que l'Ajuntament de Sant Cugat presta a tot el municipi, inclòs Valldoreix, ni els canvis que s'han produït en les quantitats que es recapten cada any en concepte d'impostos.

^ I Cal revisar cada any les transferències que ha de fer l'Ajuntament de | Sant Cugat a l'EMD de Valldoreix.

O Quantitats que rebria enguany Valldoreix segons el conveni que s'apliqués

A. Conveni econòmic de l'any 1982 429 milions B. Pactes puntuals dels anys 1992 i 1993 330 milions C. Conveni que proposa l'Ajuntament per al 1995 314 milions

Font: Informe d'Intervenció de l'Ajuntament de Sant Cugat

L'EMD vol tornar a impugnar els pressupostos de. Sant Cugat

c.c. • Valldoreix.— L'Entitat Muni­cipal Descentralitzada de Valldo­reix estudia la possibilitat d'im­pugnar els pressupostos munici­pals de l'any 1995, que s'aprovaran el dia 10 d'aquest mes. Si fos així, Valldoreix tornaria a recórrer als tribunals com ha fet sistemà­ticament amb èxit des de fa dotze anys per desacords en les quan­titats que li transfereix l'Ajunta­ment de Sant Cugat.

El problema, evidentment, se centra en com cada administració calcula la quantitat de diners que li correspon rebre a Valldoreix. Un informe de l'interventor mu­nicipal clarifica la diferència subs­tancial que hi ha si s'aplica el conveni econòmic de l'any 1982, que l'Ajuntament denunciarà da­vant els tribunals, o s'apliquen cri­teris més actualitzats.

Si l'any 1995 es calcula segons el primer document, a l'EMD li pertocarien quasi 430 milions de pessetes. Segons la nova proposta que ha elaborat l'Ajuntament i que l'EMD no ha acceptat de moment, la quantitat es redueix a 316 milions. La raó d'aquesta diferència, segons el mateix in­forme. és que la realitat social i econòmica del municipi ha can­viat i actualment ha disminuït con­siderablement, per exemple, el que es recapta a Valldoreix a tra­vés de l'Impost de Béns Immobles.

Però les diferències no acaben aquí: l'EMD hauria de pagar tam­bé pels serveis que li presta l'A­juntament de Sant Cugat, com ara el cementiri, l'escorxador, Pro-musa. els mercats o el Centre Cul­tural. Per aquest concepte. Vall­doreix hauria de pagar, segons l'informe d'intervenció, uns cent milions de pessetes. -L'Ajunta­ment ha utilitzat aquest informe per fixar la quantitat que trans­ferirà enguany a Valldoreix i que consta als pressupostos del 1995: dos-cents catorze milions de pes­setes.

Sí a la filosofia, no als números

Però evidentment l'equip de go­vern de l'EMD no hi està d'acord: «mentre no es digui el contrari o mentre no es pacti un nou con­veni. per nosaltres només és vàlid el del 1982». explica Lluís Gin-jaume. vocal d'Economia de l'EMD. Per tant, Valldoreix cal­cularà el que li ha de transferir Sant Cugat en funció d'aquest do­cument. «Les xifres no coincidi­ran. i per tant és més que probable

URBANISME/COMERÇ

Lluís Ginjaume. Foto: ELS 4 CANTONS

que impugnem els pressupostos municipals».

Ginjaume assegura que, de fet, l'equip de govern de Valldoreix està d'acord amb la filosofia de la nova proposta que ha fet l'A­juntament per al 1995 «però vull veure d'on surten els números, com ha calculat Sant Cugat el que els veïns de Valldoreix paguen en impostos». «Ens diuen: us tor­narem el que hem cobrat; però jo em pregunto, quant ha cobrat Sant Cugat de Valldoreix?», s'ex­clama el vocal d'Economia, que lamenta no haver tingut el temps material per estudiar la nova pro­posta de Sant Cugat per al 95. «Si a mi em demostren que les quantitats que diu l'Ajuntament es corresponen a la realitat, no hi haurà cap raó per rebutjar el document», assegura.

Del suggeriment que va llançar l'equip de govern al ple de dijous de la setmana passada, en el sentit de deixar que sigui una institució externa la que determini els cri­teris d'un nou conveni que posi fi a les baralles, Ginjaume as­segura que no en sap res.

Hi ha encara una altra qüestió: el vocal d'Economia de l'equip de govern de l'EMD posa en dub­te que Valldoreix hagi de pagar a Sant Cugat els serveis que no són imprescindibles. «Al teatre ve gent no tan sols de Sant Cugat, i bé que no han de pagar res».

Els passejants han envaït el carrer Major aquestes festes. Foto: J.A. MULA.

Els comerciants del carrer Major confien que es reprendrà l'activitat

Durant els mesos de les obres, s'ha notat el descens de les vendes ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El carrer Major de Sant Cugat. remodelat, recupera de mica en mica la seva activitat habitual. Les festes de Nadal han afavorit que els ciutadans surtin al carrer i s'hi passegin. Els co­merciants, que durant els mesos que han durat

les obres han patit les incomoditats del fang i la polseguera, esperen que el nou aspecte del carrer els permeti retrobar-se amb part de la clientela que havien perdut. La sensació general entre els botiguers del carrer Major és que les obres han durat massa, i que al febrer canviaran les coses.

Els adjectius que fan servir els comerciants del carrer Major per descriure la situació que han viscut en els darrers cinc mesos, mentre s'hi han estat fent les obres de remodelació, no són gens afala­gadors. La gran majoria considera que els treballs dels operaris els han perjudicat i s'han perllongat més del que era necessari. «Això ha estat desastrós», explica M. Lluïsa Garriga, propietària del bar que ocupa el número 1 del carrer, que hi afegeix: «Hem estat men­jant pols i fang durant cinc mesos. La culpa la van tenir els de l'aigua, que es van retardar molt i tallaven el subministre sense avisar.» El vespre de Nadal encara hi havia

obrers netejant, i les tanques eren fins fa pocs dies a banda i banda del carrer.

«Jo he perdut el 50% del volum de venda. Ara. ens hem revifat una mica perquè per Nadal tot­hom compra, però és a la pri­mavera quan s'ha de demostrar que el negoci rutlla, i això ja ho veurem», diu l'Alfons, que té una carnisseria. Ell està d'acord que el carrer ha quedat molt bonic, però insisteix que els treballs s'han allargat i que han resultat per­judicials. «L'Ajuntament no ha pensat que es podria rebaixar a la meitat les llicències municipals per compensar-nos, per exemple.» L'Alfons creu que s'han de cons­

truir més aparcaments públics al centre històric.

Però, tot i que el sentiment de desavantatge és general, no el comparteixen unànimement tots els botiguers. «Jo crec que la remodelació era molt neces­sària, i tampoc no hi ha hagut tant de retard. El carrer ha quedat preciós i la gent s'oblidarà que durant un temps era difícil ve­nir-hi a comprar», assegura la pro­pietària d'una òptica. Amb aques­ta opinió coincideixen els comer­ciants del carrer. De moment, els santeugatencs ja passegen sovint pel nou carrer Major i han re­trobat els comerços més nous i els que tenen tradició.

URBANISME

Rius i Taulet, obert al trànsit.— Les obres de recuperació del carrer Rius i Taulet van acabar el dia 31 de desembre amb la retirada de les tanques que tallaven el pas dels vehicles en direcció a Sant Cugat. La principal via d'entrada al nucli urbà per al trànsit provinent de Rubí havia estat tallada a

causa de l'esllavissament de terres que van fer malbé la calçada, conseqüència, segons l'Ajuntament, de les obres de construcció d'un aparcament subterrani. Kampió, empresa encarregada de la construcció de l'aparcament, haurà de pagar el cost de les obres de reparació. / x.c. Foto: J.A. MULA.

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S Divendres, f> de gener de I W

SERVEIS

^ W * * ! » * ^ ^ * W ^ ? | í Ç •-*• =•

Sílvia Escoruela 30 anys

Administrativa a Intermón

«Crec que ja era hora que se suprimís. Si en un moment va tenir sentit, ara |a no en té. Jo em desplaço sempre amb els ferrocarrils, i mai no havia fet servir la segona classe. Això era un retard, que. per sort, ja ha quedat enrere.»

Joaqum BenamkJi 27 anys

Treballador de la construcció

«Jo ni ho sabia. Ja no em quedaré dret pensant que vaig a segona. Sort que les han tret, però ara han apujat els preus i entre la targeta i l'es­morzar ja se me'n va un bitllet de mil pessetes. Haurien d'apujar els vicis.»

Santi Martín 17 anys

Estudiant

«A mi em sembla molt bé. La segona no era res, era una bestiesa pagar més per seure, i ara tothom té les mateixes oportunitats. És una qüestió de sort. El que m'emprenya és que hagin apujat els preus, però al gener és inevitable.»

CarlosRuiz 17 anys

Estudiant

«Abans, a tercera anàvem com les sardines, però ara et pots posar allà on vols. Feia una enveja veure els vagons de segona només mig plens...I si et ficaves en un vagó de se­gona, no hi havia més remei que quedar-te dret.»

Núria Noguer 46 anys

Mestressa de casa

«Jo no pago segona classe per res del món. És una ver­gonya que encara hi hagués diferències i també que hagin apujat els preus. Això dels fe­rrocarrils és una renda. Els meus fills em costen quinze mil pessetes al mes.»

Valen Garcia 37 anys Enginyer

«No m'ha fet gaire gràcia, per­què jo feia servir la segona classe. Penso que els avis ara ho tenen més difícil per trobar seient, i crec que s'hauria de mantenir la segona classe a segons quines hores. Hi haurà pinyes per poder seure.»

Marià Recio 54 anys

Comercial

«Em sembla que això no arri­ba enlloc. En un termini curt de temps, d'aqui a dos anys, tots estarem pagant el mateix bitllet de segona que pagaven abans alguns, però sense po­der seure, perquè no hi haurà Hoc.»

Montserrat Vidal Mestressa de casa

69 anys

«Som tots iguals. No entenc la gent que per anar a Valldoreix ha de treure un bíttlet de sego­na. Ja no es tracta de pagar més diners o no, és que és molt lleig. Tots hauríem de ser més educats, cedir els seients i prescindir de les dasses.»

Ignasi Pareüada 30 anys

Informàtic

«Tota la gent que es queixa que no podia seure, ara tam­poc no seurà. Només hi ha un vagó més. Aviat apujaran el preu del bitllet per compensar els ingressos que perden amb la supressió de la segona classe.»

Francesc GayoJ 31 anys

Enginyer de Telecomunicacions

«Em sembla bé. Però aquest canvi perjudicarà la gent que comprava bitllets de segona. Els avis tindran menys possi­bilitats d'assegurar-se el seient Però els que viatjàvem a tercera continuarem tenint els mateixos problemes.»

Ti·iit ANÍit I S C A S T L ' K R A . t'olus: JA. Ml I A

D e s de I" l de g e n e r , els F e r r o c a r r i l s de la G e n e r a l i t a t n o m é s t e n e n u n a classe. Les tar ifes h a n pujat , p e r ò a r a el p r e u

del bitl let es un i ta r i i to ts els v a g o n s són iguals p e r a t o t h o m . Els usuar i s s 'han p r e s a q u e s t a m e s u r a d e m a n e r e s d i f e ren t s .

Els e s t u d i a n t s , q u e havien re iv indica t la sup re s s ió , n ' e s t a n sat isfets . Els v ia tge rs q u e p r e f e r i e n p a g a r m e s p e r p o d e r s e u r e

ho t r o b e n a fallar. L ' e m p r e s a c o m e n ç a d ' a q u e s t a m a n e r a u n a r e n o v a c i ó q u e té c o m a objec t iu o p t i m i t z a r el servei i r e fo rça r - lo .

Fora classes als trens Els Ferrocarrils de la Generalitat volen compensar les pèrdues i reforçar el servei

A M , l i S < \ S l l t - R A

I Sant Cil iat . I Is trens de les línies dels Ferrocarrils de la Ge­neralitat ja no fan distincions. Els vagons dels eonvois. tant els els antics, verds de vellut, com els mes nous. amb un supersònic dis­seny blanc i taronja, han perdut els números que des de la creació de les línies i fins al 31 de de­sembre d'aquest any passat dis­tingien Ics classes segona i tercera. Aquesta dilcicnciació permetia a alguns usuaris tenir el seient ga­ran t i t i viat jar c ò m o d a m e n t . Aquests darrers anys, amb la in­coí poraeio de la línia que arriba fins a la Lnivcrsitat Autònoma i la mussilicacio dels viatges, fer el reconegut Harcelona-Sahadell o a l'inrevés era tota una odissea.

Fes tarifes, que canvien sempre amb l'anv. han pujat, en les línies interni bancs, d'un 4 '1 ' r . Fn el cas de les interurbanes, on hi ha les estacions del terme de Sant Cugat, la pujada es d'un 3"SSrr. líl preu del bitllet senzill s'ha fixat en una quantitat intermèdia entre el que abans \alien els de segona i tercera. De fet. la diferencia entre la tarifa de totes dues classes era notable. El FW4, per exemple. anar en tercera de Sant Cugat a Barcelona, costava 210 pessetes. Si l'usuari volia fer servir la segona classe, n'havia de pagar 50 més. Ara. el preu ha quedat en 225. Aquests preus pertanyen al grup 4.

E.n el cas del grup 3, el dels

Ara no cal fi\nr-se en quin; enen els \am»ns • : l l . S - ( ANIONS

trajectes que uneixen Sant Cugat amb Terrassa i Sabadell, el preu del bitllet senzill ha quedat en 100 pessetes, que l'any passat creu 175 la tercera classe i 215 la se­gona. Les tarifes del grup 1. que

enllac,a trams curts del reconegut de la línia, eom ara els districtes entre si o amb Sant Cugat, i Sant Cugat amb Rubí o Bellaterra. també presenten modificacions. FI bitllet de tercera, fins ara, cos­

tava 85 pessetes, i el de segona KM). Enguany ha quedat en un valor intermedi: W pessetes. Les targetes de deu viatges, i els abo­naments mensuals i anuals també han tingut canvis significatius, i, en general, s'han modificat fins assolir un terme mitjà entre els antics preus de segona i tercera classe.

La direcció de l 'empresa ha as­sumit aquesta supressió de les classes, que li reportarà una pèr­dua d'uns l»ll milions de pessetes l'any, eom a mesura provisional abans no faci una modificació substancial del servei. FI mante­niment de la línia, que ha perdut força viatgers els darrers anys, es­pecialment des que es van obrir el túnels de V'allvidrera, ha obligat a aplicar aquesta mesuia. Però. a mes. la pressió dels mateixos viatgers ha tel palesa aquesta ne­cessitat. lot i això. no tots con­sideren que hagi estat una bona idea. Fls que volien tenir garantit el seient com a mínim en un vagó no estan d'acord amb la desa­parició de Ics classes.

La companvia ferroviària té previst, els propers anys. incor-porai set/e trens nous de quatre cotxes, i a més, el ]W7 podria funcionat la variant entre Sabadell i l 'Autònoma. que reduirà l'a­fluència a la línia que uneix aques­ta ciutat amb Barcelona. L'ob-jectiu és establir nous itineraris i augmentar hi freqüència dels trens u tota la línia.

L'Ajuntament sol·licitarà una subvenció per fer un gimnàs al Maragall

AN<;|-:i.S(.'AS'Il l-KA • Sant Cugat .— El ple de l'A­juntament que es va celebrar la setmana passada va aprovar sol·li­citar a la Generalitat una sub­venció de 33 milions de pessetes per construir un gimnàs a l'escola d 'Educació General Bàsica Joan Maragall del municipi. L'ajuda econòmica s'ha demanat a la se­cretaria general d 'Esports de la Generalitat per a l'edificació de les instal·lacions esportives del centre. L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ja havia anunciat al consell escolar del centre en una reunió el mes de setembre que les gestions per sol·licitar aquesta subvenció ja es duien a terme. El projecte global per al col·legi Joan Maragall inclou tam­bé un menjador. Aquesta és una ant iga reivindicació de pares . alumnes i professors del col·legi. Representants del centre van de­manar a l 'Ajuntament que tra­metés les subvencions oportunes. i aquests darrers mesos s'han agi­litat els tràmits. El pressupost glo­bal del projecte és de 50 milions de pessetes.

L'Ajuntament, tot i no tenir competències en matèria d'Ense­nyament, ha demanat a les àrees corresponents de la Generalitat subvencions de fins a 40 milions de pessetes. La del gimnàs en concret és de 33 milions de pes­setes. El regidor d 'Esports, Xavier Figueres, va explicar durant la ses-sió del 24 de desembre, en la qual es va aprovar aquesta sol·li­citud, que si la Generalitat no concedia l'ajuda completa, l'Ajun­tament es faria càrrec de la resta del pressupost. A l'escola Joan Maragall, els nens fan gimnàs en una pista polisportiva exterior que va finançar l 'Ajuntament, però no tenen unes instal·lacions oportu­nes on es pugui fer esport també quan plou o fa fred. Així mateix. al menjador dinen cada dia 300 nens, quan la sala té capacitat només per a 100.

Per Nadal augmenta el volum de cartró recollit al carrer M Sant Cugat.— L'increment del consum durant les festes de Nadal representa també un increment del volum de cartrons d'embalatge respecte a la resta de l'any.

Residu Mínim recull les caixes de cartró que els comerciants han de deixar al costat del contenidor d 'escombraries més proper als seus establiments, dintre de les hores convingudes, és a dir. de dos quarts de dues a les tres de la tarda, mentre l'establiment ro­man tancat. Residu Mínim recor­da que en aquestes dates s'ha de ten i r una cu ra especia l amb aquests embalatges, perquè, com que n'hi ha molts, si s'acumulen poden envair el carrer. Els cartró ha de ser plegat i col·locat en el lloc corresponent, x.c.

Pujals visitarà el Centre Cultural, el Conservatori i el CP Maragall H Sant C u g a t . - - FI conseller d 'Ensenyament de la Generalitat. Joan Maria Pujals. farà dilluns que ve una visita a Sant Cugat. El conseller arribarà a mig mati. cap a dos quarts de dotze, i visitarà primer de tot el Conservatori Mu­nicipal de Música Victòria dels Àngels. Després, es desplaçarà fins a l'escola Joan Maragall, on s'entrevistarà amb el director, i passejarà pel recinte. Pujals vi­sitarà també alguns dels nous edi­ficis de Sant Cugat, eom ara cl Centre Cultural. . A.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT 5

INFRASTRUCTURES

El 23 de novembre el tren que transportava els residus radioactius provinents del desmantellament de la central nuclear Vandellòs I va fer el seu darrer viatge. El ramal del Papiol, és a dir, la línia ferroviària de Renfe que passa per Sant Cugat, era la via per on s'enviaven els elements radioactius cap a una planta de tractament a l'Estat Francès.

Últim viatge del tren nuclear El darrer carregament provinent de Vandellòs I travessa Sant Cugat

XAVl CAVA • Sant Cugat.— El material pro­vinent de Vandellòs I era com­bustible irradiat dels reactors nu­clears que es transportava fins al centre de tractament de residus de Marcoulle, a l'Estat Francès. Aquests elements, altament pe­rillosos, eren custodiats per tèc­nics de la mateixa central nuclear i per agents de la Guàrdia Civil en l'anomenat popularment tren nuclear. Es transportaven en pla­taformes especials, que anaven se­parades per vagons coixí, per tal d'evitar una col·lisió directa entre els contenidors en cas d'accident. El trajecte dels residus començava a Vandellòs mateix, i continuava per la línia regular de Renfe fins a Sant Vicenç de Calders, on es desviava en direcció al Papiol, pas­sava per Sant Cugat i anava cap a Portbou, a la frontera amb l'Es­tat Francès.

La central Vandellòs I va ser tancada definitivament l'any 1991, quan es va procedir al seu des­mantellament. Aquesta era l'única central nuclear espanyola que en­viava els residus nuclears fora de l'Estat, ja que la resta de centrals els emmagatzemen en piscines es­pecialment condicionades. Els viatges amb material nuclear van començar el 1974, i en total se

n'han fet 149, en els quals s'han transportat un total de 186.000 unitats combustibles.

Línia comercial

Tot i ser conegut pel pas del tren nuclear, el ramal del Papiol és una línia on hi ha un intens tràfic comercial. La seva finalitat és el transport de les mercaderies que provenen de diferents punts de l'Estat i que han d'evitar el pas per la ciutat de Barcelona. Enguany el tràfic s'ha incrementat un 5 per cent respecte al 1993. El transport es fa tant amb càrrega directa com amb contenidors. Del total de transport que es fa, un 85 per cent té com a destinació Alemanya i, en menor quantitat, Anglaterra, l'Estat Francès i Itàlia. Les ciutats amb les quals existeix un major tràfic comercial són Mannheim, Düsseldorf, Karlsru-he, Leberkusen i Colònia, a Ale­manya, i Londres i Liverpool a Anglaterra. En direcció contrària, existeix un modest tràfic entre po­blacions com Girona i Granollers cap a Portugal.

Les mercaderies transportades són majoritàriament vehicles, tant sencers com per peces. L'expor­tació de cotxes a la resta de la Unió Europea, sobretot a Ale­manya, és la principal activitat de

la línia. Aquesta activitat ha aug­mentat fins a tres vegades respecte de l'any passat. Les mercaderies provenen de la fàbrica de Seat a Martorell, i d'altres de semblants de València i Aragó. També es transporten productes siderúrgics, químics, manofacturers, de butà i derivats del petroli. Juntament amb els productes d'automoció i de les manofactures, els transports que més han crescut enguany han estat els de productes químics, materials de construcció, cereals i paper. També destaca el trans­port d'aigua mineral catalana en direcció a Madrid.

Eix europeu

Renfe està potenciant aquesta línia seguint les directrius de la Unió Europea, que considera el transport per ferrocarril com el més ràpid, segur i ecològic. Per aquest motiu el Consell de les Comunitats Europees inclou la lí­nia entre Portbou, Barcelona, Va­lència i Múrcia, per un costat, i la que uneix Lisboa, Madrid, Barcelona i l'Estat Francès, per l'altre, dintre dels 57 eixos de co­municació europea considerats com a «fonamentals». Això fa que la línia del Papiol sigui una im­portant connexió ferroviària de mercaderies amb Europa.

Els trens de mercaderies travessen Sant Cugat en direcció a Alemanya, l'Estat Francès, Itàlia i Anglaterra. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Restaurant i " w , ü "

CAN £ 9 0 Informi's ara mateix dels nostres menús

de Reis. PRÒSPER ANY 1995

Lleó Mil. Bellaterra. Tel. 692 24 24 - 580 66 60

Us desitgem un

pròsper any 1995

Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

Finques 1 5

PISOS LLOGUER SENSE MOBLES 1 . ZONA COLL/MARAGALL: 65 m2,3 hab.. 1 bany, tot exterior, vistes, sol, pocs veins. 65.000 Pta/mes. 2. ZONA CORREUS: 80 nf, 3 hab. + traster, 1 bany, 1 lavabo, calefacció exterior, parquet. 75.000 Pta/mes. 3. ZONA MERCAT NOU, APARTAMENT NOU PER ESTRENAR: cuina separada, armaris de paret, serveis d'alta. 60.000 Pta/mes. 4. ZONA PL. AJUNTAMENT: 65 m!, 3 hab., 1 bany, pocs veins. 60.000 Pta/mes. 5. ZONA MONESTIR: 62 m!, 2 hab., 1 bany, calefacció, exterior, 65.000 Pta/mes. 6. ZONA ALTA, ÀTIC DÚPLEX: 150 nf, 4 terrasses, 4 hab., 2 banys, calefacció, parquet, pi. pàrquing opcional, traster. 125.000 Pta/mes. PISOS LLOGUER A M B MOBLES 1. ZONA ESTACIÓ: 110 m2 + 50 m : terrassa, 4 hab., 1 bany i lavabo, calefacció, llar de foc, parquet. 100.000 Pta/mes. 2. ZONA MERCAT NOU, APARTAMENT: 1 hab., 1 bany, cuina, menjador. 65.000 Pta/mes. 3. ZONA ESTACIÓ: 110 nf, 4 hab., 2 banys, parquet, calefacció, terrassa, pi. pàrquing. 110.000 Pta/mes. 4. ZONA EIXAMPLE, ÀTIC DÚPLEX: 180 nf, 5 hab. + estudi, 3 banys, parquet, calefacció, pi. pàrquing, terrassa, zona enjardinada amb piscina, pista tennis. 5. PIS DESPATX MOBLAT, ZONA ESTACIÓ: 80 m2, bany, lavabo, tots els serveis complets.

ESCULTURA: Carme Grau

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

15 anys treballant amb art plus 0 ari

Espai d'art i enmarcació

Emmarcació i venda d 'aquarel · les , gravats, làmines,

fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i

l 'experiència d 'uns professionals que coneixen l 'ar t

de prop facilita l'elecció d 'un o altre color, forma o

material. A més, hi ha motllures decorades a mà,

miralls a mida i por ta re t ra t s .

Col·lectiva de Nadal

SENYORES DE L'ART»

Horar i : De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

6 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS/Divendres, 6 de gener de 1995

ELS CANTONS Setmanari iiHlcjvrulcnt. c.tlala. comarca! i democratii.

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

Cam/r \ . r v \ li UKIWSanl Cugat del Vallès

P m l d · n t K.Éiimifirjt.i^ldeviU

Director Jiiscp Riera i Fixit

Redactora «n cap < VIÍJ Cfnuvbh

Redacció Vivi Cava. .\r.fii-ís t w.teru, N.ina ,1è Mas iPunt i seguit), Maite liui^uli-

i Pum itc kisiat. Can Mixrll 'Kvnomia), Ertima Ansola. Xavier Borrav J.Td:

litirites, Pere Pu'"., I·iíiuril Jencr i Cultura i espectacles!. Montse sani

(Reportat pesi. Canue KI-MTII' I l-Aporti I. Sílvia Batroso, Ramon Luque tPunt

dmTsl, JiK-p Mana \ alio. f-rancex: Cartx\ Sorna üenuher (ApunLs), Nacho

IH, ivitiiCrtiidr^ai, Maiw I-sputosai Josep Antoni Mula (Fotografia).

Capcomardal (Vmma Bosch

Equip comarclai Kn^a Mana Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

R.Mimrires / [97:t 40 05 95

Distribució

Mailing Valies SL

Diposi! legal ÜIJ05-93

tu U v , j ,<p!nniiT ít. eiiitunab. Els arocitsi firmat

.t.f1-, ^ue lils 4 CJMOT> nu fa seva uaessanamenl

L'estratègia del cargol

F a cinc mesos que van tenir Hoc-els incendis de la Floresta i les Planes, que van cremar cinc cascs de primera residència i

un taller de ceràmica. Un període durant el qual els afectats han hagut de cercar un nou habitatge, sovint en unes condicions econòmiques molt mes difícils que les anteriors al si­nistre.

La generositat d'amics i familiars ha estat crucial per tirar endavant. Per a molts, encara ho és. perquè els ajuts i les subvencions que la Ge­neralitat els va prometre encara no han arribat.

FI fel de perdre-ho tot és dramàtic: cl que pateix aquesta situació ha de

refer una llar o uns mitjans de vida destruïts, i en aquesta tasca necessita un ajut que ha de ser solidari i ràpid. En aquests casos, les bones intencions dels polítics, tant els locals com els de més amunt, es donen per fel. Es preocupen de l'anguniejat ciutadà, li donen ànims i li prometen suport. Fins i tot les primeres actuacions que va assumir l'Ajuntament de Sant Cu­gat. les més urgents, van arribar quan realment es necessitaven.

Però el problema ve quan les bones intencions queden diluïdes en la feixuga maquinària burocràtica.

Els expedients, informes, la com­plexa ordenació de les relacions entre administracions, formen una densa

jungla que es fa lenta de travessar. Les solucions no arriben, els ajuts s'ajornen, tot i que pagar el lloguer de la casa nova no es pot pas ajornar. A la fi, no resulta sorprenent que el ciutadà percebi que l'administració se'n despreocupa un cop cl problema ha deixat de sortir als mitjans de comunicació. Polser és un sentiment que no té raó de ser. Però tampoc no tenen raó de ser els tràmits legals si els ciutadans han d'emmotllar-hi les seves vides, i no són els pro­cediments els que s'adapten als ciu­tadans. Perquè, quan els homes que­den lligats de mans per la burocràcia, les bones intencions esdevenen inú­tils.

La UESC aposta pels resultats a llarg termini

E ls resultats obtinguts fins ara pel primer equip de la UESC han estat motiu de polèmica darrerament. No es pot negar

que la temporada actual no és de les mes brillants per a l'equip que te Sani Cugat a la segona divisió estatal. Però la UESC ja va explicar a principi de temporada que no tenia l'objectiu d'aconseguir grans resultats a la lliga, MIIO preparar els jugadors

per a la temporada vinent. El fet que el Club Bàsquet Sant Cugat no pogués afrontar el final de la lliga a causa de la crisi econòmica i que la UESC es fes càrrec de les despeses per després absorbir el club ha causat una situació que només es pot so­lucionar de dues maneres: o bé baixant de categoria o fent una in­versió econòmica lluny de la filosofia de la LIESC. L'estat actual del bàs­

quet no és un cas particular, sinó que respon a la línia general del que ha passat en l'àmbit esportiu els darrers anys. Els clubs van apostar per una política expansiva basada en la semiprofessionalització dels equips i s'han trobat amb la recessió eco­nòmica i la davallada del nivell de competició. De moment, ara com ara, l'única aposta per assegurar el futur dels clubs és la de l'esport amateur.

E L L E C T O R E S C R I U

ISadal 2.000

• La fe en la veritable encarnació del Fill de Déu és el signe de l'autèntica fe cristiana. Allò es­pecíficament cristià no és la creen­ça en la divinitat de l'home, sinó la fe de la veritable humanitat de Déu. Pels cristians, el naixe­ment de Crist és un esdeveniment únic. El Nadal és el misteri de l'amor de Déu vers els homes.

El segle VI, el monjo Dionís l'Exigu ( + 556) va rebre l'encàrrec de fixar el calendari litúrgic de l'Església. La festa del naixement de Jesucrist assenyalà el primer any de l'era cristiana. Amb les dades de què disposava llavors, Dionís el va situar l'any 754 des de la fundació de Roma. Però tot indica que va cometre una lleugera errada i que Crist va néixer 6 anys abans, els quals, sumats als 1.994 en curs, ens do­nen com a resultat 2.000. Acabem, doncs, el segon mil·leni del naixe­ment de Jesucrist. Segons les da­des de la investigació moderna, el càlcul de Dionís s'ha de co­rregir. Entre els historiadors hi h a força c o n s e n s s o b r e a ixò . E l s evangelis expliquen que Jesús va néixer «als temps del rei Hero-des», que va morir el 750 després de la fundació de Roma, tal com explica l'historiador Flavi Josef a les Antiguitats judaiques.

Jesucrist, per tant, va haver de néixer abans del 750 i no el 754. A aquesta diferència de quatre. s'han de sumar dos anys més, que és l'edat aproximada de Jesús quan es produí la matança dels innocents, decretada per Herodes pocs mesos abans de morir. En conclusió: el naixement de Jesús a Betlem va haver de pass.u l'any 748 després de la fundació de Roma, sis anys abans del que s'in­dica al calendari oficial.

Abans de Dionís, els sistemes de datació eren molt variats i con­fusos. Tot i l'error de càlcul. Dio­nís va fer un bon servei a la hu­manitat. La nativitat de Jesucrist és el fonament de l'era cristiana, que també ha passat a servir de referència per als no creients.

lils tcxMs 11 iiiicso, a aquesta secció nu han d'excedir Jo Us d ratlles mecanografiades i .'autor els podrà signar amb TjeiaK o pseudònim si ho sol·licita, pern l'original Ira de venir signat i es imprescindible

que In ligi i in et domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. /-.Vs 4 ( imtorv, es reserva el dret de :,L.ih!icar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

Dionís es va inspirar en sant Lluc, considerat el primer teòleg de la història. L'evangelista va concebre la història de la huma­nitat com una història de la sal­vació. Veu Crist com el centre del temps. En conseqüència, Dio­nís fa, del naixement de Crist, el moment cimer de l'esdevenir històric. La nativitat del Senyor vindria a ser el punt de referència obligat, la línia divisòria dels se­gles en abans i després de Crist.

El Nadal és la celebració d'un esdeveniment únic. Pels cristians, és la commemoració de la unió indissoluble de la divinitat amb la humanitat en la persona d'un

Nen. Si la investigació històrica té raó, aquest fet s'esdevingué a Betlem ara fa exactament 2.000 anys. El Nadal és una festa sin­gular i més enguany, quan, molt probablement, en celebrem el bi-mil·lenari. ,• JOSÉ-MARTÍN GIMÉ­NEZ, doctor en Teologia. Sant Cugat

Els boscos es cremen, i els rius?

H Aquest estiu la premsa va tenir l'oportunitat d'expressar àmplia­ment els sentiments d'impotència, descontentament i ràbia que els ciutadans hem tingut davant els

L A P U N X A D ' E N J A P

incendis, que fins i tot s'han endut vides humanes i han deixat arra­sada la nostra maltractada geo­grafia. Els polítics, davant aques­tes crítiques, sembla que comen­cen a qüestionar-se si realment són tan perfectes com creuen. D'una manera callada, els nostres rius fa molt de temps que són en flames sense aixecar polsegue­ra, agonitzant de manera silen­ciosa. I és que les flames, en un riu, es manifesten d'una manera diferent, el cabal queda sec pel mal aprofitament hídric (regadiu per inundació, en lloc de degoteig o altres sistemes estalviadors com fan a Israel) o gairebé sec (cabal

ecològic per a alguns, normalment minicentrals elèctriques), o bé són maltractats i modificats radical­ment amb extraccions d'àrids, que converteixen un tram amb corrent on l'aigua es purifica i s'oxigena en una gran llacuna poc profunda i d'aigües aturades. Sota aquestes condicions, la temperatura de l'ai­gua es dispara i arriba a cotes insuportables per a les poques es­pècies que ens queden. La con­taminació, amb aquesta falta de cabal, es concentra fins a valors molt alts i, és clar, la piràmide fràgil, que correspon a la d'un ecosistema aquàtic, se'n ressent i emmalalteix. En tenim exemples clars que han passat per aquest procés, el més proper és la conca del riu Besòs. Fa només vint anys encara hi havia anguiles i fins i tot, poc abans, truites i molls.

Tots hem assistit a la mort del Besòs en silenci, la premsa ho ha ignorat totalment, com ara ig­nora el deteriorament de conques com la del Segre, la Muga, el Ter, el Freser, l'Anoia, el Llo­bregat, la Tordera, etc. Els rius, desgraciadament, es moren len-tamente de manera soferta i ca­llada, sense aixecar columnes de fum. I aquesta mort silenciosa evi­ta que la premsa assetgi els po­lítics, que només reaccionen da­vant el cadàver del riu. Però ales­hores ja és massa tard.

Caldria que les administracions apliquessin les normatives exis­tents. Al Parlament han d'aprovar fa temps el Plan Hidrológico Na­cional, que preveu canalitzacions despietades. El govern central ha reduït el cabal mínim al 10%, me­sura que va en detriment de la utilització racional de l'aigua amb una política d'estalvi i alhora d'u­na garantia de sosteniment dels ecosistemes ja maltractats i fràgils.

Crec sincerament que l'ésser humà encara serà capaç de sor­prendre'ns i culpabilitzarà els ma­teixos rius de morir-se de manera silenciosa i de no protestar amb fum i asfixiant gent, de deixar-se matar sense queixar-se. ,• josl·l* í i R A l . ' . president Assoc. Pescadors Con-

servacionistes l ' a ta lunva. Sant Cugat

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 PUNT DE VISTA 7

L A T R I B U N A

• • . I pau als animalons a tota la Terra? MANUEL DE SEABRA

Així mateix, així ma­teix. És clar que tam­poc els homes a tota la Terra tenen la tan desitjable pau i fins i tot s ' ap ro f i t en

aquests dies per treure avan­tatges els uns dels altres. Però en relació amb els nostres com­panys de destí còsmic no se sent ni una paraula.

Ja sabem que hi ha una carta dels drets dels animals apro­vada internacionalment, però. com és obvi. és més paper mu­llat que la dels drets de l'home. És clar que hi ha gent que lluita pels drets dels animals, com Keith Mann. a qui la jus­tícia anglesa ha condemnat a 14 anys de presó perquè va portar la seva lluita fins al punt de posar vuit bombes incen­diàries en una granja avícola.

De fet, nosaltres ens com­portem envers els animals amb una prepotència i una crueltat absolutament immorals. Ni tan sols ens passa pel cap que els animals són éssers vius, fets de sang i dolor com nosaltres. És cert que l'Església ens diu que els animals no tenen ànima i en això es vol trobar la jus­tificació per a tot el que els fem, però qui sap si un dia la mateixa església no vindrà a dir-nos que sí, que en tenen, d'ànima, els animalons. Potser una ànima petita i amable, però ànima que mereix respecte. De fet, oi que això va passar també en relació amb les dones, que durant molts segles no s'accep­tava que tinguessin ànima?

Però que tinguin o no ànima no ens ha de preocupar si no és com a problema teològic purament teòric. Que són és­sers de sang i dolor, ningú no en dubta, suposo. I tanmateix, des de les nostres consciències de cristians civilitzats, ge­nerosos i bondadosos, els infligim un patiment tan inimaginable que va portar la Milícia per als Drets dels Animals, el Departament Justicier o el Front

JOSEP

d'Alliberament Animal, a la Gran Bre­tanya, a delinquir en el nom del benestar dels animals, a través d'accions que s'apropaven al terrorisme.

Precisament aquests dies de Nadal i Cap d'Any, quan tant es parla de bondat i d'amor, tenen lloc les més terribles hecatombes d'animals per sa­tisfer la nostra cupiditat i gola. Animals en la majoria dels casos creats en con­dicions de terrible patiment, no només

inhumà sinó fins i tot inanimal, un patiment que no s'hauria de poder imposar a cap ésser vivent.

Les nostres taules de con­sumidors grassos i contents es­tan plenes de sofriment i no ens n'adonem. Mengem els nostres companys de viatge en aquest coet espacial que es diu Terra amb la consciència ben tranquil·la, sense ni tan sols pensar-hi. Però en la mostra supèrbia ens considerem mag­nànims i bones persones. La matadissa de Nadal, Cap d'Any i Reis no ens afecta al més mínim. Al contrari, omple les nostres panxes i alegra els nos­tres esperits.

Malgrat el nostre avança­ment moral, el nostre estat de civilitzats, continuem ignorant els drets dels animals. I fins que els respectem plenament. no serem plenament civilitzats. Però l'home és tan contradic­tori i paradoxal que sí que hi ha un país on els animals són respectats, on se'ls estalvia pa­timent. Es tracta de l'índia. La gran majoria dels indis són ve­getarians, les vaques hi són sa­grades, hi ha grups religiosos que arriben a l'extrem de portar màscares al nas i a la boca per no empassar-se bacteris, d'altres van escombrant el terra al davant seu quan caminen per tal de no trepitjar insectes. És certament portar les coses a un extrem poc pràctic, d'a-

DUIXANS cord. Però l'índia és sens dubte el país on els animals pateixen

menys. Ah!... Però és també un dels països on l'home més pateix, amb les seves terribles i cruels divisions socials per castes i on, malgrat la democràcia, les castes inferiors tenen menys drets que els animals.

Senyors, m'atreveixo a preguntar: en­vers els homes o els animals, la crueltat forma part de la nostra naturalesa?

Manuel de Seabra és escriptor

L A G A L E R I A

Un altre tipus de tristesa

JOSEP FRADERA i SOLER

R epassar les notícies, amb tragèdies a desdir, significa posar la pell en contacte amb fets dramàtics que fe­reixen la nostra sensibilitat i que

fan que cada cop se'ns faci més difícil entendre la naturalesa humana. Algun dia potser en parlarem perquè creiem que mai no se'n parla prou. La llista és esfereïdora: Grozni. Alger, Ruanda, Sarajevo, Israel... Però ara voldríem comentar un altre fet, per sort incruent, que com a catalans con­vençuts de la bondat de la democràcia ens ha produït una gran tristesa. Si voleu potser és un altre tipus de tristesa. Més íntima, més melangiosa, però a fi de comp­tes tristesa.

Al Parlament de Catalunya, mentre a l'hemicicle es debatien els pressupostos del 95, uns parlamentaris es permetien la tra­pelleria de cridar i cantar desaforadament

pels pas sad i s sos .

«Mentre a l'hemicicle es debatien els pressupostos del 95, uns parlamentaris es permetien la trapelleria de cridar i cantar

desaforadament pels passadissos»

Menjaven torrons, bevien cava i, segons la premsa, muntats damunt les taules ex­plicaven acudits i es burlaven de les for­ces polítiques contrà­ries. No va servir de res que se'ls cridés l'atenció. Van conti­nuar com si res. I, mentre, la Cambra estava gairebé buida i els seients dels bro­mistes estaven freds i enyorats ja que no

hi descansaven els culs dels seus posseïdors, que si ho són és per voluntat popular.

Crec, sincerament, que és una notícia molt trista. Com a català, com a home de fe en les nostres institucions, aquesta desconsideració pública va ser la gota que va contribuir a aigualir-me les festes na­dalenques. Els polítics es queixen del poc respecte i consideració que mereix la seva classe davant l'opinió pública. Fets com aquests no contribueixen pas a millorar-ne el concepte.

Creia que ser parlamentari era tenir pa­tent de seriositat i responsabilitat i, so­bretot, de respecte a les nostres corpo­racions que, tot i les seves mancances, tant ens ha costat de recuperar. Veig que anava equivocat.

E L T R Í P T I C

E s fàcil retreure que els americans són pròdigs en armament domèstic, però aquí qualsevol ximple pot tenir una es­copeta de cacera, i això demostra que,

disposin què disposin les lleis, les armes sempre acaben arribant a mans de qui està disposat a fer-Ies servir. A Amèrica, fonamentada en la iniciativa individual i el respecte al lliure albir, qualsevol ciutadà pot posseir armament. Aquí, on el poder ha vist sempre en tot ciutadà un anarquista en potència, hi ha moltes li­mitacions, però en la pràctica són molts els cadàvers amb forats de bala. Conten les crò­niques que a la diríeu que tranquil·la Vi-

Els bojos som nosaltres

MANUEL CASTANO

lafranca del Penedès ha actuat un assassí psi­còpata, dels de cine, d'aquests que surten al carrer, armats fins a les orelles, i es posen a disparar a dojo contra qui li passa pel davant. A la mateixa hora, precisament, una televisió oferia una pel·lícula del mateix tema; així, aquest que fou oasi català s'ha trobat servida

E N S Í S I F

la coincidència entre l'assassí de ficció i la ficció assassina d'un pertorbat. No donem la culpa al cine; al cap i a la fi, som perfectament ignorants de qui són i què els passa pel cap als nostres veïns, i les històries del cine ens ajuden a entendre'ls. No ens afanyem a con­cedir atenuants al criminal, l'últim que s'hauria de perdre és el respecte a la seva voluntat de fer el mal. Abans fóra un malànima, ara se'n diu psychokiller, però si qui troba sortida a les seves cuites amb l'automedicació d'una teràpia bèl·lica és un personatge de moda, vol dir que hi ha hagut moltes equivocacions i moltes inhibicions.

SClC'c A&PA*. "•'.•«31_£

E L V E S P E R

Videoclubs IMMA MERINO

E ls propietaris dels videoclubs, que prou problemes tenen amb l'allau de pel·lícules me­

diocres que emeten les cadenes privades i públiques —a excepció de La 2— i la programació de films recents —sovint també me­diocres— de Canal Plus, protesten perquè a les llibreries i quioscos ha arribat primer La sehora Doub-fire que als seus establiments. Del que no protesten és que els arribin films com ara La sehora Doubfire i altres exquisideses que Holly­wood ha produït sense escrúpols en els últims anys. Han deixat que la seva botiga s'omplís, a més dels èxits de torn, de productes de segona o tercera fila, de te­lefilms reciclats, de derivats de­generats de sèrie B i de porrws infumables. I ja se sap que en l'oferiment de la merda hi ha mol­ta competència. Per què no pres-sionen les distribuïdores videogrà-fiques per tal que renovin l'oferta amb bons clàssics en versió ori­ginal, amb pel·lícules que els ci­nemes no s'arrisquen a estrenar? Com a mínim, no tindrien tanta competència. Potser també hau­rien de tancar la botiga, però al­menys no haurien contribuït tant a la pol·lució àudio-visual.

8 PUNT DE VISTA E L S 4 C A N T O N S D i v e n d r e s . 6 d e g e n e r d e 1995

L A T R I B U N A

La joguina, una imatge del món

L A G A L E R I A

E s t i m a d e s M a j e s t a t s d'( ) r i en t . C o m q u e a q u e s t a n \ he es ta t mol t ho b o n a . vull

q u e c m p o r t e u i o t e s Ics | o -g u i n c s q u e a n u n c i e n a l.t te-lev isio i. a m e s . un o i d i n n d o i . un v ídeo . . . ••. I) una in.uiei a s e m b l a n t p o d e n c o m c n ç a i nn-le i s ele c a l l e s qae pci les elatcs n a d a l e n q u e s escí nu .in cK n e n s i n e n e s als k e i-. M a g s .

I I 1110:1 d i. '..i o g u i n a es un Cal .U'.icl i .ae cu l .iiil a q u e s t s d ics o l e i c i v . :. .-. isio a la quitv.i l l . : . l i . | i . i! '.I m.qoi la i.c '. cgade s. q i . e d a c f . i p . f x a d a ,;e ' .eia e l an l s .iiai 'K is. I a m K cis i';i; es p :le Vi "i upa, s; • •. n -1

i l a u n 11. '• i

••i 11 l.u u n i e n

h

.;., •: a e s s a . ' \ • . . j ; k k I

i ai ai que Ic . l i I ' I M I1VO-

I , p i I .i l 'ael-

l e i ' l - . a i ' i c -

I r . l . in l p e .

1111 l a i i i c u l p e l

i , u i s i e i o 11. -

u i ni al ue s q.ii i 1.1 o 11: i: as sk ilur.. l ' e : la u < i:s p: ei icupa I.; i i f a l gc d e . i.u i q u e lae ilila l,i |ogi i ina c o i n e i c i a l i k's i c -pe icuss i í i i i s q u e le en el p r o c é s d e s o c i a l n / a c i o dei n e n i la Meii.i Rega l .u una i o g u i n a es l egu la i i dee s „ , ! ' ; , ,i i]uc po ­d e n iiigai k b í u M n l s I i s jo­g u i n e s p o s s i l u l i k ' i i l i l e r e n l s i o | s i | ,n m e s ili i i l a i i o i i a i - s e . I l . imbe i's ,:,,;i,,i l.i-, e l e m e n t s p e r q u è es laein una idea del m o n i in \ n ien I s a dir . a m b la j o g u i n a els i n l a n l s a s s i m i l e n la l e a l i l a l , c o m de i a P iage t , incoí poi an l - l a i d o m i n a n t - l a .

A c t u a l m e n t , en les j o g u i n e s q u e s ' a n u n c i e n o b s e r v e m q u e In ha n i n o t s t an t p e r als n e n s c o m p e r a Ics n e n e s , p e r ò t e ­nen u n a t i p o l o g i a i uns c o m p l e m e n t s d i t e t e n t s . Lis n i n o t s pos s ib i l i t en fer un j o c t c l a c i o n a t a m b la m a t e r n i t a t i a m b el fet d e t e m i c u r a de l s a l t r e s i d e la seva a p a r e n t a física. T a m b é hi h a n i n e s p e n s a d e s p e r q u è la n e n a les p u g u i g u a r n i r , canv l u i -ne l ' a p a r e n t a i. si po t

VI K I \ HXRISI RO

j a n ç a n t el p r i m e r t i p u s d e j o c s . d ' e n f r o n t a m e n t s bè l · l i c s , el n e n r e p r o d u e i x un m o d e l d e soc ie t a t c o m p e t i t i v a , v i o l e n t a . q u e d iv ideix el m o n e n b o n s i d o l e n t s , i q u e exa l t a l 'a fany de d o m i n i i p o d e r c o m a va lo r s en sj m a t e i x o s . A q u e s t a m e n a de jocs iomcnt i . i i l e l a c i o n s de d e s c o n f i a n ç a , d e por . de ri­val i ta t , ilc r a n c ú n i a . . . q u e d ' a l ­g u n a m a n e t a e i i s c n v c n als in­fants utia única m a n e r a d e r e s o l d r e con l l i c t c s ( a m b la to i ea de !.-. v i o l è n c i a ) i una a 'i ma di \ i n ' . inada d ' e s t a b l i r • ei.-i .i is a m b pobli, s d i f e r e n t s ••i p'ici'.s. mil : .. , - . f a t e r r e s -, •- .. i. en il. •.' .... p u o m o u r e

11 .u i ons a - i ai i, i c a n v i ï n

i " . i i l i r s . .' . 1 1 l l a k ' O s i l ' . l -

!•]!'.'a' ' • c s d. 'f i ibfkl.i a es-i'.-l- ,'ie kiiaieg • k'o. ipel ac io .

( ad.i c o p T e s . eh ocs i |uc s ' .munc ien s.ip n:cs m c c a n i l -. a l s : a ' e s s e l i s i v a i e Vi t l co -

es. cel ves leiecai i g . K n i n e s

i ! ' ' | l i le e , | l ! c l a f d e lOt . . .

• p c ' c i . U i-., a n e g a t i v a m e n t i li el . \ sk f k o h i p a n i e n t de l s ml .u i l s . pciqi .k ' p o t e n c i e n un |,ik ma io i il.u l a m e n t so l i ta r i , q u a n . de !ct, l ' a spec te social i alek'f II i le 's n e n s i n e n e s és i m p r e s c i n d i b l e p e r al seu d e ­s e n v o l u p a m e n t . N o r m a l m e n t . aqiik'sics j o g u i n e s h a n e s t a t e l i s sc ' ivndes p e r a c o n s e g u i r una idea e o i r e e t a q u e s ' ob té pi t jant un b o t o . m e n t r e el q u e es r e a l m e n t i m p o r t a n t e n els i n t an t s es q u e a p r e n g u i n a t e ­mi m o l t e s i dee s i Ics s à p i g u e n i n t c r r e l a c i o n a r .

l 'o les a q u e s t e s re f lex ions e n s fan ser c o n s c i e n t s del va lo r

JOSKP Dl'IXANS e|UC !c el joc ell l ' evo luc ió p e r ­sona l i socia l elcK infan ts . P e r

se r . fer- les m e s a t r a c t i v e s . D ' a q u e s t a t a n t . c r e i e m q u e les j o g u i n e s són m a s s a m a n e r a , les n e n e s a p r e n e n rols d e d o n a i m p o r t a n t s p e r q u è les d e i x e m en m a n s o b j e c t e i en q u e d e n p o t e n c i a t s e ls h à b i t s d e l s i n t e r e s s o s de la i n d ú s t r i a d e les c o n s u m i s t e s . j o g u i n e s .

M o l t s n i n o t s pos s ib i l i t en q u e es faci un j o c d ' e n f r o n t a m e n t s bèl · l ics o d e Ah K.

t r eba l l s a s s i g n a t s al seu g è n e r e . Mi t -• nik'mhic .le ia e'iiorktin.ielor.i il KilieikUM-kT la Solidariui!

Per Nadal, un infern a cada corral?

SI H. .SI! . l<( . \ •

N o sé si us p a s s a , a v o s a l t r e s , p e r ò c a d a any e m cos t a m e s a c c e p t a r tot al lò q u e p o r t a i n t r í n s e c el N a d a l . Q u a n s ' a c o s t e n a q u e s t e s d a t e s , lot

al io q u e h a u r i a d e s e r p le de joia i a legr ia es conve r t e ix e n t r i s to r , i m e s sj vols veure q u e tol e s p e n s a t p e r fer-hi m a r q u e t i n g . c o m e r ç ; en r e s u m , e n g n n v . Si vols a t ansa r -1c a la r ea l i t a t , n o m é s et cal e n g e g a r ei te­levisor i v e u r e c o m o b r e n e b i n f o r m a t i u s : f o i l s a T x e t x è n i a . un bo ig q u e ma'.a gen :

a \ l a t ï a n c a . un a u t o e a t ele i anqu i s qac s \ s'. vel la a A b r e r a i, a ixò si, es i c l v . i \ e s de N a d a l , q u e f i na lmen t h a n c o i i v n c a i N o e l a n a n m a i un i n f o r m a t i u f e C a l c a . I IA 'HI q;ii lla nascu t un n o u d e l . ai , e .

o kpae els I C A h a n dcc id i l a p o i l . u p ui elel p ik-ssupost mi l i t a r al I c u c : M o n . . q u e le l ls tn i D u d à i e v h.in elecie'u su ïc ida- -s , c o n j u n t a m e n t . A q u e s t e s no t i c i e s e m 'i.r.i

l'ien ili se-l d .ikj-.li -'..i

••Menjar, brindar i dii bestieses. (lasltirtol ullà que no es Ic per dir (jíic cl Nadal ha anal de prunera. Les iesies son eada cop menys llamineres. Cada dia iots ens mereixem mes carbó.

k s | C

l l . i l n

la i s del se.i p i e g i . , Illa. l'e l e , a k a C .. llos,ill I e s. i|Ui i 's |c f

e l imini o b b g . o o i la­m e n t a m b la la im. ia . e n s les h e m d ' e m p a s ­sar e n t r e plat i plat Aivo es el N a d a : . ' ( > hi ha a l g u n a m s i mes'. ' M e n j a r , bl in­da r a m b cava o xam­p a n y aque l l qui pu­

gui . i d i r b e s t i e s e s i b e s t i e s e s . G a s i a i p e r força . C o m p r a r la nova c o l o m a ele l ' A r m a n i o el'un s o n a e s t a b l e r t a F r a n ç a q u e es diu P a c o R a b a n n e . Ca l t r i a r cl lloc m e s c a r p e r a c o m i a d a r l 'any, p e r q u è , si no , q u e d i r a n els a m i c s ? Ca l g a s t a r tot al io q u e n o es té p e r d i r q u e el N a d a l ha a n a t d e p r i m e r a . I d e s p r é s pas sa el e|ue p a s s a , q u e to t l 'any a r r o s s e g u e s u n e s fes tes q u e c a d a c o p s ó n m e n y s l l a m i n e r e s , sj be c a d a d ia to t s e n s m e r e i x e m g r a n s q u a n t i t a t s d e c a r b ó i n o p r e c i s a m e n t p e r e sca l fa r la c a sa , s i n ó p e r e sca l fa r un infern q u e j u s t a m e n t c o m e n ç a e a d a any p e r N a d a l .

A m b tot p l ega t vol ia d i r q u e jo n o m ' h i t r o b o b é p e r N a d a l , s e n z i l l a m e n t p e r q u è j o n o sóc així la r e s t a d e l ' any.

Sebastià Raça es present.atur J'l'sp.iii. ,i I \ :

L A N E S T R A

Volia podrida, o tot ve d'Espanya I VLX11. IABRHGA

N o fa g a i r e , e n un c o n e g u t e s t a b l i m e n t , u n a n o m e n y s c o n e g u d a rev i s ta d e g a s t r o n o m i a q u e tot i s e r e d i t a d a a B a r c e l o n a es d e d i c a a c a n t a r les

g lò r i e s d ' E s p a n v a . o r g a n i t z a v a u n a d e les seves m a n i f e s t a c i o n s . Lis c u i n e r s e n s v o l i e n d e m o s t r a r q u e to t . t a m b é e u l i n à r i a m e n l . ve de la n o s t r a m a r e a n o m e n a d a E s p a n y a . . . La d a t a ha e s t a t b e n t r i a d a , p e r d i r si fa n o fa q u e l ' e scude l l a i c a r n d ' o l l a q u e c r è i e m t an n o s t r a e s . en r ea l i t a t , u n a d e ­r ivac ió regional del seu eoeido ei d e la m é s s o l e m n e olla podrida. N e i m é s fa l ta r ia . LI c e n t r e . C a s t e l l a , q u e , s e g o n s el p o e t a , ha fet E s p a n y a , és t a m b é la r e f e r è n c i a : n o ­s a l t r e s s o m p e r i f è r i a , n o t e n i m h i s to r i a ni r e f e r e n t s i. c o m diu J i m é n e z I . o s a n t o s . la n o s t r a l l engua , d a v a n t les g l ò r i e s ele l 'es­p a n y o l pa r l a t p e r 3l)(l m i l i o n s , es c o m un d i a l e c t e t r iba l afr icà . L ' A c a d è m i a de la L e n -g u a o A z n a r ( segui t d ' A n g u i l a i G u e r r a ) t a m b é es f iquen ele p e u s a l 'olla tot p a r l a n t de la l l engua coinúii. L p e r t an t . t a m b é la c u i n a i l 'olla eomnn es l ' e s p a n y o l a . R e s ele p e n s a r q u e la cu ina c a t a l a n a es n a c i o n a l , a m b h i s tò i i a i g u s l o s p r o p i s . C o m d i u e n cK l l ibres ele cu ina <\p,ni\ola. n ' e s u n a m a ­n i fes tac ió regional A ae |ucs ta gen t , n o els an i r i a m a l a m e n t un xic ele d o c u m e n t a c i ó .

I ja q u e p a r l a v e n de' l ' o r igen an t i c i p r i ­migen i elel plat ibetie ' a n o m e n a t «ol la» , es p o d e n t roba i a m b la s o r p r e s a q u e a l m e n y s

la c a t a l a n a n o d e u r e s a E s p a n y a , al c o n t r a r i . L e s p r i m e r e s r e f e r è n c i e s d ' a q u e s t p la t . e n e s p a n y o l , s ó n el seg le X V I I . d a t a del p r i m e r r e c e p t a r i escr i t e n a q u e s t a l l engua . P e t o e n c a t a l à j a el t r o b e m d o c u m e n t a t en re­c e p t a r i s de l s s eg l e s X I I I - X 1 V ( c o m un inèd i t d e la B i b l i o t e c a d e C a t a l u n y a , el Llibre de Sent Soví, p a s s a n t pe l q u a t r e e e n t i s t a Llibre del eoch o pe l Com usar bé de beure e menjar, d e F r a n c e s c E i x i m e n i s ) . F i n s i to t el n o m , m é s d e t a l l a t , d e carn d'olla és recol l i t p e r S e n t Soví; i E i x i m e n i s d iu q u e a q u e s t s u b s t a n c i ó s b r o u i c o m p a n y i a s 'ha d e se rv i r d e s p r é s d e l 'ast o ros t i t .

E n c a r a avu i , a M e n o r c a , e s fa t a m b é Volia podrida. A S a r d e n y a , on s ' han c o n ­serva t t a n t s p l a t s c a t a l a n s , c o n t i n u e n ela­b o r a n t la lepudrida. q u e . c o m a f i r m e n les b e n f o n a m e n t a d e s fon t s i t a l i anes , é s di <<n-üine catalana. P e r t a n t , p e r r e t r o b a r l ' o r igen d e les n o s t r e s o l l e s , o l l a d e s . c a r n s d 'o l l a . bul l i t s , olles podrides o Imites ( m o t s reco l l i t s a l 'A l cove r ) , n o cal p a s p e n s a r en un c e n t r e q u e és la m a r e d e t o t e s Ics o l les i una pe r i f è r i a q u e recul l les e n g r u n e s o cK plats ( e s c u d e l l e s ) t r e n c a t s . P o t s e r e s to t el con ­t r a r i , o g a i r e b é . E n a q u e s t cas . c o m en a l t r e s , n o és e x a c t a m e n t ce r t q u e to t s m e n ­g e n d ' u n a m a t e i x a ol la . l l i ha . c e r t a m e n t . u n a ol la e s p a n y o l a . P e n i t a m b é n 'hi ha una ele c a t a l a n a , fa rc ida d e tot i l'orca...

.l.ienic l.ihrk'iM es las:, .na.lei i puií-ain,

4A

I I

Mt

El dia 9, REBAIXES #,

ase -JSiwaBiftíafla^

HiminTïMwiiSn i

SJVHTttlGAT

Villò, 1 1 Tel. 674 42 00

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ

DE PERMISOS

DE CONDUCIR

14 anys al seu costat

Gràcies per la seva confiança

Roba nens

Renovació constant

de models.

Bona qualitat i bons Preus!

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

Cristalerias

ARTE nr m

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

Dr. murillo, 3 Tel. 674 73 13

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BC

Eiufonesa

PASTISSERIA

BOMBONERIA '

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

T e l

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI

V i l l a , 1 - L o c a l 5 6 7 4 6 2 9 9 - 5 8 9 0 4

lalwm Calçats i Complements

2 5

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24

Tel. 675 55 06

ADMINISTRACIÓ DE LA

LOTERIA NACIONAL

Valldoreix, 67 - A

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

«qp»>*qp»·

IlloUIjRpsIlt CEf¥REFESrlfíCÀ

• Tractaments facials i corporals

• Depilació definitiva • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Hidromassatge • ftesoteràpia • Algoteràpia -

Fangoteràpia • Sauna-Solàrium • Col·laboració mèdica

Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

0?*cUU& i 1/cndune&

&arwttefa,

Valldoreix, 27 Tel. 674 04 68

Sant Cugat del Vallès

P U G E N E L S I M P O S T O S 1 ( 1 . Divendres, 6 de gener de 1995 D O S M I L D E S O C U P A T S

Els impostos per al 1995 pugen un 5 per cent com a norma general, el mateix increment que es registra en les taxes i preus públics. L'IAE es congela i la taxa per obertura de nous comerços baixa. Plana 10.

Sant Cugat ha acabat el 1994 amb unes 2.000 persones a l'atur. Els mesos en què s'han registrat més desocupats són maig i setembre. Per sexes, l'atur a Sant Cugat està equilibrat. Plana 11.

IMPOSTOS

E:.ls i m p o s t o s i taxes d ' e n g u a n y a San t Cuga t h a n c rescu t un 5 p e r cen t res­pec t e a l 'exercici passa t . A q u e s t in­c r e m e n t afec ta l ' impos t s o b r e b é n s im­m o b l e s , l ' impost tic c i rcu lac ió , l ' impost

s o b r e l ' i n c r e m e n t del va lo r de ls t e ­r renys , la taxa p e r exped ic ió d e d o ­c u m e n t s a d m i n i s t r a t i u s , la taxa p e r r e ­t i r a d a de vehic les , la taxa d e c e m e n t i r i m u n i c i p a l i la de l l icències u r b a n í s ­

t i ques , a m é s de ls p r e u s públ ics . L ' ú n i c a b a r a t i m e n t q u e es p r o d u e i x r e s p e c t e a l 'exercici passa t és el q u e c o r r e s p o n a la taxa p e r l l icència d ' o b e r t u r a d ' es ­t a b l i m e n t s c o m e r c i a l s . L ' a b a r a t i m e n t

d ' un 30 p e r c e n t e n a q u e s t a spec t e r e p r e s e n t a u n a p r o b a b l e d i s m i n u c i ó de m é s d e 8 mi l i ons d e p e s s e t e s en con­cep t e d ' ingressos . A m b a q u e s t a m e s u r a es vol afavori r la r e p r e s a e c o n ò m i c a .

L'augment de HM, sense les modificacions de la revisió cadastral, és del 5%

L'impost sobre l'activitat econòmica es manté igual que en

l'exercici passat

El consistori augmenta l'extensió fiscal per sobre de la pressió fiscal

per repartir millor els costos

La taxa per obertura d'establiments comercials baixa un

30 per cent respecte al 1994 ( - \ l I MOKlil .L.

• Sant Cugat i I criteri general que ha seguit l 'Ajuntament de Sant Cagat per aprovar l'incre­ment dels impostos pel 1995 ha cst.it l 'augment de l'extensió fiscal per siihic óc la pressió fiscal, amh la qual cosa es vol aconseguir que pagui mes gL-iil. 1 .a norma general pieveu un inciciuciU del 5'-' en la maioria dels u s i s I "excepció la piutaütinit/i. ii l 'IAl: I impost d'activitats i Liiiioiaiqucs'i -que queda congelat - i les taxes co-uesponents ,i l 'obertura d'establi­ments comcícials I I consistori de sani ( UL;.U In decidit congelar l'I \ I per uiavoiit la represa eco-nomna . tol i la puja de l'IPC. Amb l,i reducció de les taxes per llu encia *:'• '"c l ' u u d'cslabliments , - ••.. •' i; n i u i ' ON| ical de tra-r r l.i. i* i. I •• . • 'i• •• !i i .• l'ii s indicat un M-UCU'.I .lc '..IÍ it.i basat en el ei uu .l'nu i mi. idi'al. i» vi\ lla; i pe­ni: de I'.nfvd.il que cul desen-\oinpai \ i \ i .-- piclcn eoiregir Ics quoies t. \eessi\ es auc provoca cl -usu nií de la tarita aplicada •us ii i. en iclacio amb altres mu-:ih ipis. \ m b ai|ucsia reducció la 111 •-. i i: 1111; v i •- • pio ' \ ih ic dels ingres­so-. liiin :i conseqüència del canvi es pol siui.ii ai voltant d'un 30 ii un 3" '< Ai\o significa una dis-ui iiikio de nies de s milions o!e pessetes pel l'cxcrcie! del l l | l)s eu lei.iCH i ami > > I di I i1'1'-! en a t | U e ' s | e, Uie ^ 'p 'u

I impost sobre els bens immo­bles se solmei enguanv. a la revisiei dels valors cadastrals que fa el Ministeri d'l conomia cada vuit anvs A mes. en el cas dels im­mobles urbans l'increment corres­ponent a l'cvercici del 1945 es del 0.5 pe i cent i en el cas dels immobles rústics l'increment es del 5 per cent.

I.'impost de circulació o impost sobre vehicles augmenta un 5'-'<. Lis turismes pagaran entre 3.340 i 23.710 pessetes, en funció dels

. I V x

O IMPOSTOS

• Impost de béns immobles (IBI) La quantitat que s'ha de pagar es calcula en funció dels nous valors cadastrals quel'1 de gener van entrar en vigor, a partir de la revisió que fa cada vuit anys el Ministeri d'Economia. Si una finca es revalora segons l'evolució del mercat, l'IBI s'apuja.

• Impost d'activitats econòmiques (IAE)

Queda congelat.

• Impost de vehicles Puja un 5 % l'impost que s'aplica als turismes, autobusos. camions, motos i tractors.

• Plusvàlua de propietat urbana

Es paguen en cas d'herència o de compra-venda d'un terreny i es manté el mateix ticus impositiu del 94, afectat també per la revisió dels valors c.anastrals.

Q TAXES

• Retirada amb grua dels vehicles

Puja un 5%.

• Llicència d'obertura d'establiments comercials i industrials Baixa un 30%. Exemple: Comerços en general, 55.000 ptes.

Bars nocturns, 525.000 ptes.

Q PREUS PÚBLICS Utilització privada d'un terreny públic (instal·lar tanques per obres, parades, quioscos, terrasses de bar, guals) Puja un 5%.

Font: Regidoría d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat

Pensió mínima familiar per ajnajors de 65 anys

Pensió mínima de viduïtat o invalidesa per a majors de 65 anys

Pensions no contributives per a invàlids ancians sense recursos

Per a rra.ors de 18 anys

Pera menors de 18 anys

Retribució minima diària per a ttebaüadors eventuals i temporers

Majors de 18 anys

Menors de 18 anys

J30.220 ptes. / mes

51.180 ptes. /mes

34.070 ptes / mes

62700 ptes / mes

41 430 ptes. / mes

2.971 otes. ,'dia

1963 ptes./dia

Retribució minima del servei domèstic

Majors

Menors

•_

fc„-i

Beçi.at

Gasc-i"

"jcac

Tipus

Súper-

Reduït

Nnrma

de 18 anys 487 pte^

de 18 anys 322 ptes

MESURES APROVADES ANTERIORMENT

' ' •^^•IHlilWF^ s alco-oiiques ^ \

es / ^ .Super i normal. 2.1 ptes. Sense D'oni 2

/ \ Ros, " 3 ptes Negre 11

- -^M^^^^ff^l^^MIBMlEkl^^. 1994 1995

ïcut 3 %

e\ 15*.

' c a

hena

ï;ïSsl ?>

3.5

Mes

ple,

f

4

-r

1 6 •

Cartes urbanes i interurbanes , / j ^

intemac. Europa 4_\

Fora a Europa ' \ / '

1 pla.

5 Dies

5 pies

cavalls fiscals de cada automòbil. Eïls a u t o b u s o s p a g a r a n en t r e 22.040 i 3l).235 pessetes, segons Ics places. I Is camions pagaran entre 11.190 i 39.235 pessetes, se­gons els quilograms de càrrega útil. Els tractors pagaran entre

4.670 i 22.040 pessetes, segons els cavalls fiscals I n el cas dels re­molcs i semi-remolcs, pagaran en­tre 4.670 i 22.04(1 pessetes, en fun­ció dels quilograms de càrrega útil. I en el cas de Ics motocicletes i els ciclomotors les tarifes van

des de les 1.170 fins les 16.000 de cementiri municipal i la laxa pessetes, segons la cilindrada.

Pel que fa a les taxes, hi ha un increment del 5% en el cas de les taxes per expedició de do-

per llicències urbanístiques. Ris preus públics pugen un 5%. com a norma general, tot i que no s'han revisat aquells que la co-

cuments administratius, la taxa missió de govern aprova en altres per retirada de vehicles, la taxa moments de l'any.

S'apugen les pensions, el tabac, l'alcohol i correus I I l·l 'NÏ

I Madrid. Ln l'última reunió de l'any, l'executiu estatal va pren­dre diverses decisions econòmi­ques pendents, entre les quals des­taquen la rebaixa de l'IVA d'un punt i l'increment dels impostos especials i Ics tarifes postals, entre d'altres.

Pensions revaloritzades

El govern eslatal va aprovar una rcvalorit/ació d'un 3.5 per cent de les pensions de la Se­guretat Social al 1995. A més. se'ls anlicarà l'actualització co­

rresponent al 1004 a causa del desviament de la inflació, que sig­nifica un í),9% addicional, que es farà efectiu en una paga. La re-valorit/ació del 1995 beneficiarà 6.375.0110 pensionistes, OO.IIOI) dels quals són de les comarques gi­ronines. A més, el govern central va acordar que cap no podia su­perar les 265.332 pessetes men­suals.

Creix el salari mínim

LI salari mínim interprotes-siona! tindrà un increment d un 3,5 per cent. Segons això. el SV1I

ha quedat fixat en 62.700 pessetes mensuals Pei als treballadors me­nors de IS anys aquest salari de referència se situarà en 41.430 pessetes mensuals.

La \\urn^s'apuja poc

L'increment mitjà de de les tarifes elèctriques es d'un i .48 per cent. tot i que per al sector in­dustrial . els grans usuaris sig­nificarà un descens en lermes mo­netaris amb l'objeetiu de millo­rar-ne la competitivitat. Segons el Ministre d'Indústria i bnergia, Juan Manuel Lguiagarav, aquest

increment es el menor aplicat als últims vint anys, quan es va fixar el Sistema Integrat de Facturació d'Energia Elèctrica.

I . ' IRPF. deflactat

El govern també va fixar una nova taula de retencions a compte sobre rendiments del treball, que es deflacta d'un 3,5 per cent per descomptar l'efecte de la inflació prevista al 1995. Les modifica­cions en les taules de retencions i escales de gravàmens eliminen els electes de la inflació sobre els pagaments de l ' IRPF i repre­

senten una liberalització de re­cursos per als contribuents de prop de 100.000 milions de pes­setes.

Mesures laborals

Les condicions per a la con­tractació laboral per circumstàn­cies de producció, interinitat, obra o servei determinats i nova ac­tivitat, han quedat regulats en el nou reglament. Segons cl Minis­teri de Treball, el reglament es un pas més en la plena aplicació de la reforma laboral, per • afa­vorir la creació d'ocupació".

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 ECONOMIA 11

DESOCUPACIÓ

Més de tres mil santcugatencs van demanar feina a l'INEM l'any passat

L'INEM ha atès més de 20.000 sol·licituds durant el 1994 Gairebé 2.000 persones han cobrat durant

el 1994 el subsidi de desocupació a Sant Cugat. Són gairebé 2.000 persones que es consideren desocupades. Hi ha un termini mitjà anual de 1.300 que han sol·licitat feina entre el gener

i el desembre del 1994, però que no es ca­taloguen com a desocupats. Són, simplement, demandants. EI gruix d'aquests dos grups con­forma el volum de persones que són inscrites a l'oficina de l'INEM de Sant Cugat. Entre

els veritables desocupats, el percentatge d'ho­mes i de dones és ben bé de meitat i meitat, i com acostuma a passar en la majoria d'a­gències d'ocupació d'arreu, el demandant tipus és jove i amb estudis mitjans.

DESOCUPACIÓ

i tres mil santcugatencs van r feina a l'INEM l'any passat EM ha atès més de 20.000 sol·licituds durant el 1994 ibrat durant Sant Cugat. i consideren mitjà anual ítre el gener

i el desembre del 1994, però que no es ca­taloguen com a desocupats. Són, simplement, demandants. EI gruix d'aquests dos grups con­forma el volum de persones que són inscrites a l'oficina de l'INEM de Sant Cugat. Entre

els veritables desocupats, el percentatge d'ho­mes i de dones és ben bé de meitat i meitat, i com acostuma a passar en la majoria d'a­gències d'ocupació d'arreu, el demandant tipus és jove i amb estudis mitjans.

L'oficina de desocupació, al carrer de Can Matas. Foto: J.A. MULA

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— L'agència de l'I­NEM de Sant Cugat ha tramitat al voltant de 3.300 demandes de treball al llarg de l'any que acabem d'acomiadar. Però aquesta quan­titat no indica el nombre de de­socupats que hi ha a la ciutat. De fet, aquests són només aproxi­madament 2.000. La resta, uns 1.300, són els qui demanen feina però que no tenen tota la dis­ponibilitat per acceptar-ne qual­sevol. Són estudiants, o gent que ja està treballant i vol millorar les seves condicions. Aquests de­mandants no es consideren de­socupats, perquè no reben el sub­sidi o no necessiten trobar feina amb una relativa pressa.

El percentatge que representen aquests 2.000 desocupats men­suals entre la població activa és impossible de saber, perquè cap institució no ha estat capaç de proporcionar dades sobre la quan­titat de gent que treballa a Sant Cugat: l'INEM a Barcelona i a Sant Cugat i l'Ajuntament es pas­sen la pilota mútuament.

D'un mes per l'altre, l'incre­ment mitjà de desocupats ha estat l'any passat de 45 persones. En aquest mitjana hi ha dues excep­cions destacables. El mes d'abril la diferència entre les persones que es van donar d'alta i les que van demanar la baixa és de 93. Aquest increment en relació amb els altres mesos coincideix amb el registre de desocupats més alt de tot l'any, el mes de maig, amb 2.011 persones. El mes de setem­bre també és significatiu pel que fa al creixement de desocupats,

CATI MORELL H Sant Cugat.— La direcció de la multinacional japonesa Sharp ha arribat a un acord amb els treballadors pel que fa a la pla­taforma reivindicativa que el co­mitè d'empresa va presentar el mes de juliol, i s'ha compromès a iniciar una valoració del llocs de treball a partir del segon se­mestre de l'any. Les negociacions entre els treballadors i la direcció van començar el setembre, tot aprofitant l'anunci de la visita del president Jordi Pujol a la planta de producció d'aparells de tele­visió i fax. Amb motiu de la inau­guració de les noves instal·lacions, els treballadors van anunciar una vaga que no van arribar a fer, perquè la direcció va començar a dialogar amb el comitè.

En el primer contacte, van arri­bar a un acord sobre dos dels trenta-quatre punts que havien presentat a la plataforma reivin­dicativa del juliol. Els sindicats van aconseguir un augment de l'I per cent sobre el conveni pro­vincial, amb caràcter retroactiu,

122, i per l'elevat registre: 2010. El major nombre de persones

que sol·liciten feina té entre 20 i 39 anys. Aquesta característica, la comparteixen homes i dones. En canvi, a partir dels 40, són els varons els qui presenten més

i una concessió de 12.000 pessetes en concepte d'ajuda escolar als treballadors amb fills d'edats com­preses entre els 3 i els 16 anys. Això va servir perquè els treba­lladors desconvoquessin la vaga i per entrar en un procés de tandes negociadores que va permetre sig­nar l'acord final l'última setmana de desembre.

El document final que ha re­sultat d'aquests tres mesos de reu­nions conté l'essència del que es va projectar en un principi, tot i que se n'han matisat molts punts. Per exemple, s'ha aconseguit el plus de puntualitat que demana­ven els treballadors, però, en lloc de ser les 5.000 pessetes que exigia el comitè d'empresa, el plus acor­dat serà de 2.000 pessetes men­suals.

El conveni, que serà revisat l'any que ve, encara no inclou l'augment salarial per al 1995. Es preveu, segons els treballadors, que es decideixi aquest increment a principi del mes de març. Igual­ment, encara no han decidit quina serà l'ajuda econòmica que rebran

sol·licituds per tornar a treballar. Respecte a la formació, el 30% dels registrats tenen el certificat d'estudis. EI 21% ha fet l'EGB, el 10% té el batxillerat, el 7 5 % ha estudiat Formació Professional i un percentatge semblant té una

els treballadors amb fills que tin­guin d isminucions físiques. Aquest punt és molt difícil de decidir, segons declaren els tre­balladors, perquè s'ha de tenir present el tipus de disminució de

titulació mitjana o superior. Pel que fa a les activitats econòmi­ques, les més sol·licitades són les de comerç a l'engrós i al detall, administratius, operaris de la in­dústria tèxtil,i els serveis prestats a les empreses.

què es tracti en cada cas. De totes maneres, el conveni ha entrat en vigor amb l'any nou i durant el mes de gener s'acabaran de ma­tisar aquells punts que encara no han quedat ben polits.

Denuncien que l'augment dels preus afectarà les famílies amb menys renda

EL PUNT H Madrid.— La pujada dels preus de l'electricitat, la gasolina, el tabac i l'alcohol, que va entrar en vigor el dia 1 passat, perju­dicarà les famílies amb menys ren­da i comportarà una rebaixa «con­siderable» del poder adquisitiu dels ciutadans, van denunciar di­verses organitzacions de consu­midors. La presidenta de la Con­federació Estatal de Consumidors i Usuaris (CECU), Maria Rodrí­guez, va destacar que els impostos indirectes que s'apliquen sobre al­guns productes i serveis són «re­gressius i no tenen en compte el nivell de vida de cada ciutadà, i graven les economies més fe­bles». Rodríguez va afegir-hi que, tot i que els productes de consum habitual i necessari no han pujat per sobre de l'IPC, hi ha «un doble sistema de mesurar», com és el cas de l'electricitat, el preu de la qual augmenta un 3 per cent per al consum domèstic i en canvi disminueix per al consum empresarial.

Per a l'Organització de Con­sumidors i Usuaris (OCU), l'aug­ment generalitzat de preus com­portarà un impacte «considera­ble» sobre l'IPC i la butxaca dels usuaris, que incidirà especialment sobre les famílies més desafavo­rides. En aquesta línia es va ex­pressar el portaveu de la Unió de Consumidors d'Espanya, Ra­fael Urrialde, que va destacar que l'increment de l'IVA no està prou compensat per la baixa de les re­tencions de l'IRPF en els casos de gent a l'atur i famílies amb renda baixa. Per a la Federació Estatal de Mestresses de Casa «la puja dels preus és una reacció en cadena que afecta cada cop més al consumidor».

EI nombre d'hipoteques sobre finques urbanes baixa un 6,87 per cent H Madrid.— El nombre d'hipo­teques sobre finques urbanes for­malitzades l'octubre passat va pu­jar a 35.096, quantitat que re­presenta un descens del 6,87 per cent en relació amb el mes an­terior, segons l'Intituto Nacional de Estadística. D'aquest total, 28.775 hipoteques van correspon­dre a habitatge construït; 2.449, a projectat; 680 van ser solars i 3.198, altres edificis. El total del capital prestat per les capitals financeres va ascendir a 284.071 milions, un 5,02 per cent menys que al setembre. Les finques rús­tiques hipotecades van ser 1.600, un 1,46 per cent més que el mes anterior, i el capital prestat va pujar a 14.716 milions, un 0,81 per cent menys que al setem­bre. / EL PUNT

Alerten el consumidor sobre les rebaixes H Barcelona.— L'Associació de Consumidors de la província de Barcelona ha advertit, en un co­municat, d'algunes mesures que han de prendre els clients respecte a les rebaixes per tal d'evitar els malentesos i males compres en aquest període que ara s'obre. Per exemple, l'Associació aconsella que els consumidors no es deixin portar per l'impuls a l'hora de comprar els seus articles, que exi­geixin sempre la factura, que mirin de no confondre les rebaixes amb liquidacions o saldos, ja que els articles rebaixats no poden tenir tares de cap tipus, mentre que en altre tipus d'abaratiment això sí que pot passar, i que, d'altra banda, s'assegurin que no es ca­rrega un sobrepreu quan es paga amb targeta de crèdit.

EMPRESES

Sharp signa amb els treballadors un acord sobre la

plataforma reivindicativa Els dies vinents enllestiran el document

Aspecte de les instal·lacions de Sharp a Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS.

-5-*-

MN/W .S.j/i/ Ci<wl tlcl \'üllcs

Sent*** <*<

Mercat Pere San, 125-126 Tel. Í84 .Í8Ü6 SANT CUGAT

MENJA POC I PAEIX BÉ

Plaça Pere San, 9

Tel. 674 00 60

08190 SANT CUGAT DEL

VALLÈS

E n ' i c G r a n c d o i ' . i , loca l 2 (Merca t P •. i >.: San]

0 5 ' <?0 SANT CLGAT DEL VALLÈS TEL 589 21 17

Sbsefruiís • Servei gratuït

a domicili

Mercat Municipal Pere San Parada 123 Tel. 589 44 81

E L A B O R A C I Ó PRÒPIA I ARTÉS A N A L

FELIUGRIFUL xarcuteria • cansaladeria

• formatgeria

Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

BLAN (O OLOR

Cortines Persianes Edredons

Tendals Papers pintats

Pintures Suro

Parquets Guies

i complements per a la decoració

Major, 10 Tel. i Fax 674 51 72 08190 SANT CUGAT

ADMINISTRACIÓ

DE LA LOTERIA

NACIONAL

Pil l in • ^

Major, 33 Monestir)

0174 VTDEL

*©* 3303^«1185

Servei Gratuït a Domicili

Mercat Pere San, 120

Tel. 589 14 48

Mercat Torreblanca, parada 1 -5

Tel. 675 13 89

ELS TALLERS DELS ARTISTES 13 • Divendres, 6 de gener de 1995 «El VÍBORA» FA 15 ANYS

La comunicació amb Barcelona, la facilitat per reconvertir antics espais industrials i la tranquil·litat de la zona són els principals factors que fan de Sant Cugat una ciutat amb més de 250 artistes. Plana 13.

El districte de la Floresta va ser l'indret on es va gestar El Víbora després de la creació d'Ediciones la Cúpula per Josep M. Berenguer, que defineix la revista com un «ritual de joventut». Plana 15.

Li van desaconsellar que estudiés el català amb un argument: «Es una llengua des­coneguda i sense futur.» En arribar a Catalunya —amb una beca per estudiar castellà—, però, va adonar-se que el català

LLETRES

era una llengua amb una gran tradició literària que valia la pena estudiar. «Com també s'ho val conèixer el portuguès per poder llegir Pessoa en original», hi afegeix Sam D. Abrams. Establert a Sant Cugat

des de fa més de deu anys, ha estat professor en diversos centres docents, ha publicat nombroses traduccions de poesia catalana a l'anglès i col·labora com a crític literari en alguns diaris barcelonins.

S A M D . A B R A M S . Filòleg. Catalanòfil nord-americà

« Em desaconsellaven aprendre català» IMMA MERINO

• Girona.— Com a traductor i divulgador l i te rar i , Sam D. Abrams viatja per una carretera —no sé si gaire asfaltada— en dues direccions. Segons el retrat que l'escriptora Marta Pessarro-dona li fa al Uibre Fauna, recent­ment publicat, Abrams ha fet ado­nar els lectors catalans de la li­teratura nord-americana no co­neguda, o en tot cas, fer conèixer millor la coneguda, com és el cas de les apassionants Aventures de HuckleberryFinn. Escoltant la ma­nera com parla de la novel·la, es demostra l'última observació de Pessarrodona: «Sé, també, que sempre me'l trobaré solidari a fa­vor d'alguna causa perduda.» Abrams m'ensenya un mapa, que no és del tresor, però que atresora l'itinerari que, a la recerca de la llibertat, segueixen Huckleberry Finn i l'esclau fugitiu Jim pel riu Mississipí i la seva ribera. El mapa està reproduït en una edició nord-americana d'Aventures de Huckleberry Finn, que també in­clou imetges de diverses adapta­cions cinematogràfiques de la no­vel·la de Twain. Li comento que cap de les que conec no em satisfà, i de manera particular, l'última, produïda per la Disney.

—«Es espantosa. A més, passa per alt detalls fonamentals de la novel·la com ara aquell moment en què Huckleberry reconeix Jim i, sabent que és un esclau, dubta què fer amb ell fins que ho té ben clar i li diur'Encara que con­demni l'ànima al foc etern, t'a­judaré.' Aquesta actitud és molt transgressora moralment.»

—Però es correspon amb una actitud moral de Huckleberry.

—«És clar. Huckleberry repre­senta uns valors que Mark Twain creu que estan amenaçats i que tenen a veure amb la llibertat. la sinceritat i la compassió pels altres. A més, saps què passa? Que no s'acaba d'entendre la no­vel·la en relació amb el punt de vista que hi projecta l'autor. Men­tre que Tom Sawyer l'escriu un home gran que mira enrere i reviu el que té de nen, Huclkeberry Finn reflecteix el que resta a Twain de rebel, rodamón i fugitiu. En relació amb la vida de l'escriptor, aquesta novel·la l'escriu en un mo­ment en què fa temps que du la vida burgesa que va començar amb el seu casament. El seu nivell de vida era molt alt. Vivia en una casa amb cinc banys i quinze criats. De fet, ell era d'una manera i vivia d'una altra.»

—En una conferència a pro­pòsit de Moby Dick, José Maria Valverde comentava que aquesta novel·la de Melville és el llibre nacional dels EUA. Hi afegia que li agrada molt, però que prefereix Aventures de Huckleberry Finn pel fet que el commou que el jove s'enfronti a l'ordre social i que estigui disposat a anar a l'infern abans que delatar el seu amic. Valverde considera que aquesta gosadia no converteix l'obra de

Sam Abrams viu a Sant Cugat des de fa molts anys. Foto: ANNA CARRERAS.

Twain en una bona candidata per ser el llibre nacional dels EUA. Essent nord-americà, està d'acord amb aquesta consideració?

—«lla subversió de l'ordre tam­bé és a Fulb d'herba, el gran poe­ma d'Amèrica de Walt Whitman, i a moltes na­rracions de Herman Melville, que de Moby Dick només va vendre 200 o 300 exemplars a l'època. Va costar molt de pair abans de ser considerada una gran novel·la. Crec que el gran problema és un al­tre: té a veure amb l'e­dat del protagonista. El fet que sigui un nen fa pensar que no pugui tractar-se d'una litera­tura per a adults. Això perquè es considera que un nen no pot tenir sen­timents profunds i una visió co­herent del món. A partir d'aquí, s'ha situat el Huckleberry dins la categoria de novel·la juvenil. A més, als professors d'universitat

«Em deien que el català era una

llengua minoritària. Jo

contestava que hi ha una gran

literatura i que val la pena

saber-lo per llegir tant ek clàssics com Calders.»

els costa prendre's seriosament els esforços literaris de Mark Twain. En canvi, Hemingway va veure clar que Huckleberry Finn és la primera gran novel·la nord-ame­ricana i en la qual hi ha una gran

creació de llenguatge. De fet, és la primera vegada en la història de la literatura occidental en què la llengua col·lo­quial serveix per a la creació literària. Fins i tot Faulkner, que no parlava mai bé de nin­gú, va haver de de re­conèixer que Twain era un dels seus mestres.»

—A vostè no sembla costar-li reconèixer el valor d'altres literatu­res, com ara la catalana.

—«Em preguntes pel perquè del meu inte­rès? Fa anys vaig venir

amb una beca per estudiar cas­tellà. En arribar, vaig adonar-me de l'existència a l'Estat Espanyol d'altres llengües romàniques, que tenen la seva pròpia tradició li­

terària. En el cas del català és impressionant. Hi ha figures molt grans a gairebé totes les èpoques. De Ramon Llull i Ausiàs March a Maragall, Carner i Riba. És per això que no puc estar d'acord amb el fet que als departaments d'His­pàniques de les universitats es­trangeres s'estudiï Garcia Lorca i se'ls oblidi a ells.»

—La situació no ha canviat? —«És veritat que, en els últims

anys, algunes universitats nord-a-mericanes s'han fet més receptives a la literatura catalana. I sé que hi ha molts estudiants nord-ame-ricans d'Hispàniques que hi estan interessats. Quan jo vaig comen­çar a estudiar català, em deien que no em serviria de res, que era una llengua minoritària que no coneixia ningú fora de Ca­talunya. Jo els contestava que hi havia una gran literatura i que val la pena aprendre una llengua per tal de poder llegir un autor en veu original. Val la pena co­nèixer el català per llegir Calders, posem per cas. I també el por­tuguès per llegir bé Pessoa.»

Els Yideoclubs de Catalunya portaran als jugats la renda de pel·lícules als quioscos

EFE • Barcelona.— La venda de pel·lícules de vídeo a establiments que no tenen llicència per fer-ho fa perillar la supervivència dels videochibs, segons considera l'As­sociació de Videochibs de Cata­lunya, l'opinió de la qual és que aquesta practica és una compe­tència deslleial. Aquest argument serà la base de les accions legals que l'entitat pensa emprendre per evitar que persisteixi la situació.

La venda de pel·lícules a quios­cos, llibreries, gasolineres o dro­gueries sovint la faciliten les ma­teixes productores de vídeo, com ha passat —posen d'exemple els propietaris de videoclubs— amb La senora Doubtfire, que va arribar a aquells llocs abans que a les botigues especialitzades. El ma­teix es pot afirmar —segons la mateixa font— de Liberad a Wilty i Los telenecos en cuentos de Na-vidad, que ja es poden trobar tam­bé a quioscos i llibreries. El pre­sident de l'Associació de Video­clubs de Catalunya, Carles Mar­tínez, considera que la finalitat d'aquesta pràctica suposadament il·legal és aconseguir col·locar el producte a xarxes de distribució més àmplies. Per Martínez, que compara la situació que pateix el seu sector amb l'estrena d'una pel·lícula per televisió abans que es faci a les sales cinematogrà­fiques, això es «prepotència o pràctica monopolista» per part de les productores, una actitud que ja va ser detectada l'any passat —precisament al voltant de Na­dal, quan augmenta el consum— amb La bella y la bèstia, de Walt Disney—. En aquella oportunitat, però, l'associació va aconseguir fer que es retirés la pel·lícula dels quioscos que només tenen auto­rització per vendre productes vi-deogràfïcs. / EFE

Exposició del pintor Ernest Descals a la Sala Rusinol • Sant Cugat.— La Sala Rusinol presenta del 12 al 31 de gener una exposició del pintor Ernest Descals Pujol. Aquest artista va néixer a Manresa l'any 1956. De formació autodidacta —llevat d'u­na breu assistència a l'Escola Mas-sana—, es va iniciar en la pintura a partir del 1973 i va participar en nombroses exposicions col·lec­tives i certàmens per moltes pro­víncies de l'Estat, a més d'Europa i l'Amèrica Central. Va realitzar col·laboracions amb Picasso i amb causes humanitàries, com Amnis­tia Internacional. Segons el ca­tàleg publicat per la sala, Ernest Descals és un gran creador d'at­mosferes i no dóna gaire impor­tància als detalls; es deslliura dels elements superflus en una síntesi d'essencialitat dels valors plàstics. Es lliura a la pintura intentant captar impactes emocionals i per aconseguir-ho juga amb les llums, amb les ombres. La seva pintura dosifica el color, alhora que busca l'harmonia dins d'una gamma que tendeix a les tonalitats grisoses. Les figures sorgeixen als seus pai­satges com ombres fugisseres. Aquesta és la segona exposició individual que presenta a la Sala Rusinol, on no faltaran els temes d'escenaris com Barcelona i tam­bé París. / P.P

14 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

ART

l n m iin numhic d'artistes han trohat aquí l'espai idoni per a la creació. Molts han adequat cases antigues o han reconvertit vells espais industrials per fer-s'hi el taller. Fotos: ELS 4 CANTONS.

L'any 1970 el grup Estudi d'Art tenia registrats 11)0 artistes que treballaven a Sant Cugat. Actualment, hi ha uns 2?() tallers d'artistes Són distribuïts per tots el districtes, però sobretot es concentren a la Floresta. A Sant Cugat s'ha produït un fenomen paral·lel a altres ciutat europees, com és la reconversió d'antics espais industrials en tallers d'artistes. Aquesta concentració es deu a la comunicació amb Barcelona, les facilitats per disposar d'espai i la tranquil·litat de la població.

Sant Cugat, taller d'artistes Al municipi hi ha instal·lats uns 250 tallers de pintors, escultors, ceramistes i gravadors

t'tiRi: PI cu H Sant Cugat. Fa uns dotze anvs, l'associació d'Amics de Sant Cugat va publicar un escrit amb motiu de la primera Mostra d'Art. La secció Estudi d'Art, un grup d'artistes de la ciutat, que des de feia cinc anys havia entrat com a grup dins d'Amics de Sant Cugat van fer seu l'eslògan: «Sant Cugat terra d'artistes». A la publicació, on escrivien diferents artistes, es feia un estudi sobre la història i les raons de la gran concentració d'artistes a la ciutat.

(a l pensar que aquest feno­men, si existeix, es produeix en èpoques recents. En el passat, Sant Cugat no havia estat una població especialment productora i exportadora d'artistes o d'art; tot i els excel·lents exemples ar­quitectònics de la ciutat.

l a primera exposició que es

va fer a Sant Cugat va ser, tal com ens explica Francesc Caba­nes, l'any 1930 i la segona dos anys després.

Posteriorment, l'any 1934, l'A­juntament va fer una exposició per mostrar els cartells del concurs de la Festa Major. Els anys 1941 i 49 es van organitzar mostres d'art al mateix Ajuntament. El taller d'enquadernació de Canas va ser un nucli important d'ar­tistes.

Fou en aquests moments quan la ciutat va viure una important activitat creadora. La Casa Aymat va plantejar la seva renovació, que va originar la coneguda Escola Catalana de Tapisseria. Al voltant d'aquesta i de l'Escola Interna­cional de Pintura Mural, molts joves creadors van tenir l'opor­tunitat de treballar a la ciutat. L'artista Josep Grau Garriga és

un exemple de santeugatenc que en poc temps aconseguí una fama internacional.

L'any 1970, l'anomenat Estudi d'Art tenia registrats 100 artistes que treballaven a Sant Cugat. D'a­quest grup, impulsat per Josep Canals, actual director de Canals Galeria d'Art, sortí el nucli de l'Escola Municipal d'Art.

Un altre fenomen que ha afa­vorit la concentració de tallers és la història recent de la Floresta. Els setanta van ser uns anys d'auge de la cultura. Josep Maria Be­renguer, editor de la revista /;"/ Víbora, definia la Floresta com «la frontera de l'oest, situada en­tre dos grans municipis, que va ser un brou de cultiu de foragits culturals». D'aquesta època que­den un gran nombre d'artistes que han continuat instal·lats aquí.

Avui dia, tot i que no hi ha

cap cens dels artistes que treballen i viuen a Sant Cugat, cal pensar que el nombre ha augmentat con­siderablement. Entre Sant Cugat i els districtes trobem pintors com: Rudolf Hàsler, Paco Minuesa, Marta Balaguer, Xavier Figueres o Sergi Barnils. També trobem escultors com: Bibiana Pedemon-te, Maria Roldan, Pep Codó, Francesc Lozano o Ricard Sala. En aspectes de l'art contemporani com ara les instal·lacions o el vi-deoart, treballen artistes com Oriol Corominas, Àngels Ribé o Valentí Torrens.

Tenim referència de molts més artistes que treballen i viuen a la població. Tot aquest important potencial creador no comporta que tingui una presència real en la vida artística del municipi, per­què és una activitat de portes endins.

Les raons són múltiples. Fins fa pocs anys, els artistes de Sant Cugat podien disposar d'espais de grans dimensions a preus asse­quibles. Un exemple en són els antics locals de la fàbrica de ce­ràmiques Barnils. Actualment hi ha un nucli de tallers d'artistes en aquesta zona. Paco Minuesa treballa des de fa anys en un local de l'antiga fàbrica. Per a ell, «a-questa zona és idònia per pintar. és molt a prop del centre i és tranquil·la.

Un altre exemple d'espai re­convertit és el taller de sis dones artistes de la Floresta que tre­ballen en un local que havia estat una granja de pollastres.

Per l'escultor Ricard Sala, les principals raons de la concentra­ció de tallers són també «la tran­quil·litat i les bones comunica­cions de la població. Tot acte crea­tiu necessita una tranquil·litat per poder treballar. Treballo a Vall­doreix des de fa vint-i-cinc anys i sempre hi he trobat un tracte personal que afavoreix la creació».

Una altra possible raó és la mateixa construcció dels habitat­ges, en especial a la Floresta, a Valldoreix i a Mira-sol. Pedemon-te diu que «les cases de la Floresta tenen una gran quantitat d'espai per organitzar-hi els tallers i això permet sincronitzar el treball ar­tístic amb la vida quotidiana».

MUSICA

El Concert de Nadal de la Simfònica del Vallès enlluerna

el públic del Teatre-auditori A.C.

• Sant Cugat.-- El públic es va divertir de valent amb l'actuació que l'Orquestra Simfònica del Va­llès va oferir el dia 2X de desembre al Teatre-auditori del Centre Cul­tural. Les entrades s'havien ex­haurit amb dies d'antelació, i els espectadors esperaven expectants l'actuació dels músics i del di­rector, un conjunt molt ben com­penetrat que ha sabut fer del seu concert de Nada! un clàssic.

Per l'escenari i per la platea van passejar-se les Roses del Sud. de 1 amb flors i lot. el lij/.v del Tresor

durant el qual un aferrissat pirata llançava monedes de xocolata al públic, i cl I als de l'Emperador, amb el qual es va tancar el pio-grama. Però. a més. va ha\cr-hi una primera part un xic diticil. amb sis danses alemanyes de Mo-/art. precursores del vals. i una peça del compositor contempo­rani francès Milhaud que el públic no va entendre del tot. Els es­pectadors van gaudir d'alio niés amb els bisos. i van acompanyar picant de mans els populars acords de la Marxa de Radensky. 1:1 Tea­tre-auditori s'ensorrava. Lis mi'.sies de la Simfònic.t van fer palès el seu excepcional sentit de l 'humor, l-nto: MANT, hSPINOSA.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

PUBLICACIONS

CCWHWA·JWjriCS- -UBOTT ~?rt79""^«5TTS" mmm

GOÀf CRIADERO !a continuació» de Viclousland, por

!$SHÍtA.&BEATRi:

PROPELLER-MAN ^TSCHULTHHSS *

fon la parficipación especial de

MAX IRON

NAZARIO M. A. MARTÍN

MÒNICA & BEA FONTERIZ

JAIME MARTÍN

SHELTON SOLANO.

PEï£íí:8 AOGE'

p0r KÓNIG Por SHELTON y PIC^LWgüMBADAv

Josep Maria Berenguer, editor d'El Víbora, i la portada del quinzè aniversari. Foto: JA. MULA.

Fa quinze anys que la revista «El Víbora» va néixer a la Floresta

Publicada per Ediciones la Cúpula, ha estat portaveu de la contracultura barcelonina XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Qui ho havia de dir, fa quinze anys, que la revista El Víbora seria un referent històric i (contra)cultural. També és la segona revista de còmics per a adults més veterana

del mercat, després d'El Jueves. Amb aquest motiu ha sortit al carrer un número especial. Normalment, els aniversaris se celebren en arribar als 25 anys o als 50. Però la gent d'Ediciones La Cúpula ha decidit celebrar

els 15 anys, la nina bonita, perquè qualsevol oportunitat és bona per fer festa, diuen. I ho practiquen: a la Floresta, on es va gestar la criatura, el que més es recorda d'aquests quinze anys són els saraus llegendaris.

La Cúpula és una de les cases més conegudes i emblemàtiques de la Floresta: una semiesfera gri­sa, com un ou gegantí que un ocellot hagués deixat mig enterrat. Es la residència de Josep Maria Berenguer. La va construir ell ma­teix, els anys 70, quan formava part d'un gabinet d'arquitectes es­pecialitzat en la construcció de cúpules geodèsiques: entre altres, el recinte esfèric que els va en­carregar Albert Boadella per als assaigs d'Els Joglars. L'any 1979, Berenguer va batejar l'editorial que acabava de constituir amb el nom popular de la seva residència.

Aleshores col·laborava amb l'associació de veïns de la Floresta, per als quals dissenyava cartells i publicava un butlletí, El Enterao, amb l'ajuda d'un altre veí, Josep Toutain, un editor amb molt de pes específic dins la indústria del còmic.

La primera revista

Aquell any, Berenguer va gua­nyar un premi de disseny pels seus cartells per a l'associació de veïns i es va engrescar a editar una revista, una mena de ma-gazine per l'estil de YActuel fran­cès. Toutain va deixar-li un milió de pessetes i el suport logístic de la seva editorial, amb la con­dició que la revista fos de còmics. «I encara sort que li vaig fer cas», diu, «perquè un temps després, quan vaig fer una revista més sem­blant a la idea que jo tenia en principi, hi vaig perdre uns trenta

milions». La revista, que ja s'havia decidit que fos de còmics, s'havia de dir Goma-3 (nom filoterrorista que no va agradar a la presidència del govern, la qual va retenir el permís de publicació fins que el van canviar pel més subtil d'El Víbora) bevia directament dels postulats estètico-ètics d'«el rot­llo», la versió barcelonina de la contracultura underground que te­nia com a portaveus la revista Star i fanzines com El Rrollo En-mascarado (sic), (aleshores ja de-

Poc menys que deu dies després de l'assalt del tinent coronel Te­jero al Parlament, El Víbora va treure al carrer un número es­pecial sobre l'afer, fet a cuita-co-rrents la mateixa nit del 23-F, a la Cúpula (lloc de reunió sem­pitern de la penya viperina), entre trucades d'amics estrangers que els oferien refugi a l'exili i un que proposava comprar pistoles a 50.000 pessetes a la plaça Reial per començar la resistència ar­mada. Aquest especial 23-F, editat en un temps rècord, ha quedat com una de les anècdotes més significatives dins la història d'El Víbora, com l'especial Europa Vi­va, un magazine editat simultà­niament per vuit revistes més (Ac-tuel de França, Etc de Suècia, Fri-gidaire d'Itàlia, Mais de Portugal, Oor dels Països Baixos, The Face

sapareguts) i com a centres neu­ràlgics el Bar Zurich de la plaça de Catalunya, els bars de copes de la plaça Reial i del Raval (a-leshores encara se'n deia «el Xi-no») i les comunes de la Floresta. D'aquest humus fecund van sortir els primers col·laboradors habi­tuals d'El Víbora: Max, Martí, Ga­llardo & Mediavilla, Nazario... ells feren un retrat irònic i canalla de la societat que els envoltava, un retrat ple de lumis, transvestits, policies fatxes, pinxos, macarrons,

de la Gran Bretanya, Tip d'A­lemanya i Wiener d'Austria), un projecte de revista paneuropea que Berenguer va continuar tot sol i en el qual va perdre més de trenta milions. O la recent cre­mada de 500 exemplars a Ve­neçuela, ordenada pel cap de Co­rreus sota l'acusació de porno­grafia i sense cap resolució judicial que ho confirmés. Formen part de la llegenda de la revista, com els famosos saraus que els anys vuitanta s'organitzaven a la Cú­pula i les paellades al Casa Blava, que van fer famosa la penya d'El Víbora a tot la Floresta. Ara la revista s'ha professionalitzat molt i aquella disbauxa forma part del passat. «Aquests quinze anys m'han servit per aprendre l'ofici d'editor», confessa Berenguer. Els temps canvien. / x.B.

camells, sexe explícit i molta ex­perimentació formal del mitjà. Contra el que tothom pensava, fins i tot els mateixos responsables de la revista («Ara som els degans del mitjà, però fa quinze anys no ens pensàvem pas que duréssim tant», comenta Berenguer), la re­vista no tan sols es va mantenir, sinó que va créixer vertiginosa­ment fins arribar als cinquanta mil exemplars de tirada i va con­vertir-se en un dels referents cul­turals de l'època. Perquè El Víbora va marcar època: els diaris més importants li dedicaven extensos i erudits comentaris. Un disc de Joan Manuel Serrat va sortir amb un exemplar de la revista foto­grafiat a la portada, i a la redacció rebien un allau de trucades i cartes anònimes plenes d'amenaces que no es podien prendre gaire a bro­ma, aleshores: feia poc que una bomba de l'extrema dreta havia esventrat el conserge de la revista El Papus.

Ara ja no reben amenaces anò­nimes, la tirada ha baixat i s'ha estabilitzat en uns 20.000 exem­plars. Curiosament, el públic con­tinua tenint una mitjana de 24-26 anys. «El 90 per cent dels nostres lectors tenen entre 18 i 28 anys, i sempre ha estat així», explica Berenguer. «És un fenomen cu­riós: és l'etapa que va del final de l'adolescència fins al principi de la pèrdua de les il·lusions ju­venils. Com si El Víbora fos una mena de... sí, de ritual de joven­tut».

La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya actua al Teatre-auditori

EMMA ANSOLA I Sant Cugat.— El teló del Tea­tre-auditori del Centre Cultural torna a aixecar-se aquest cap de setmana per donar pas a la nova temporada d'espectacles que es representaran durant els mesos de gener, febrer i març. Avui dis­sabte, la Jove Orquestra Simfò­nica de Catalunya (JOSC), cons­tituïda per músics d'arreu de Ca­talunya, actuarà a les deu del ves­pre amb la mezzo-soprano Liliana Bizineche. La JOSC va ser creada per la Federació de Joves Or­questres de Catalunya amb el su­port de la Generalitat per tal de fer-ne un projecte pedagògic que té com a objectiu la constitució d'una orquestra simfònica d'alt ni­vell, ideada com a primer pas per als músics més.joves abans de la seva incorporació en el món professional. Per aconseguir aquesta fita, es disposa d'un pro­fessorat internacional que ha de canviar en funció de l'objectiu de cada interpretació musical mentre que els joves s'han d'anar succeint, sense renunciar a un instrument de formació i a un treball en equip. Les actuacions de la JOSC se ce­lebren tres vegades a l'any, des­prés d'una setmana de concen­tració en què es realitzen diverses proves als músics i es concreta la formació de l'orquestra.

El programa que oferirà la Jove Orquestra, dirigida per Josep Pons, inclou l'obertura Coriolà, de Ludwig van Beethoven; Wesen-donk Lieder, de Wagner, i la vui­tena simfonia postromàntica de Dvorak. La mezzo-soprano Liliana Bizineche, que ha actuat al costat d'artistes de renom com Verret, Gedda, Kraus, Schreier, Bergan-za, Cuberli, Furlanetto, Randova, Carreras, Janowitz i Manuguerra, també actuarà en aquest concert interpretant les peces amb la Jove Orquestra. La fundació Gulben-kian li va atorgar el premi a la millor interpretació per la seva participació en el concurs inter­nacional de cant a París, alhora que va rebre l'Alice TuÚy Prize a la millor interpretació de música francesa. El diari Le Quotidian de París va fer esment del treball de la soprano en un article on destacava la puresa de la seva veu, l'art damunt l'escenari, el dra­matisme i la dicció de la seva interpretació. Bizineche va iniciar la seva carrera internacional in­terpretant Charlotte en l'òpera Werther, de Massenet, al teatre Sao Carlos de Lisboa, acompa­nyant el tenor Alfredo Kraus. En­tre els seus compromisos futurs, cal destacar les actuacions a Mos­cou, amb els Virtuosos de Mos­cou; a Leipzig, amb la Gewand-haus Orchestra, i a Roma i Lon­dres sota la batuta de sir Yehudi Menuhin.

El Teatre-auditori del Centre Cultural ha pres la iniciativa de reduir el cost de l'entrada del con­cert amb l'objectiu de fer arribar la música clàssica a tot tipus de públic, incloent-hi els més menuts. El preu establert és de cinc-centes pessetes. Els propers espectacles que es podran veure a l'escenari del Teatre-auditori del Centre Cultural inclouen teatre —amb Amor a mitges, d'Alan Ayckbourn, el divendres 13, a les deu del vespre— i un concert de música barroca pel grup català Diates-saron i la soprano M. Lluïsa Mun­tada, el 21 de gener. L'últim es­pectacle del mes estarà destinat a l'apartat teatral, amb l'obra Pe­tits contes misògins, de Patrícia Highsmith, interpretada per la companyia T de Teatre. Aquesta serà l'última representació d'a­questa peça teatral que es farà als escenaris catalans.

23-F, paelles i disbauxa

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS Divendres. 6 de gener de 1995

LLETRES

L'escriptora gironina Maria Mercè Roca —premi Sant Jordi 1992 per la novel·la Cames Í/C seda — és la creadora de la historia de Secrets de família, la telenovel·la tic l'V'3 que, a partir

del dia I d de gener, substituirà Poble Nou a la sobretaula de la cadena ca­talana. Roca. que va rebre l'encàrrec directament de TV3 —perquè havia escrit històries que havien enganxat.

li van dir—. assegura que l'experiència està resultant molt interessant. L'es­criptora, que creu que el secret d'una bona telenovel·la rau a explicar bé una història, afirma que Secrets de família

serà molt diferent de Poble Nou. Roca es resisteix a explicar detalls de l'acció del serial, que ja s'està rodant als es­tudis d'Esplugues de Llobregat i als carrers de Girona.

Maria Mercè Roca i el seu gat persa, fotografiats dijous al seu domicili. L'autora diu que quan li van proposar fer la telenovel·la es va quedar molt parada, però alhora molt contenta. [•"(Un: MARTI ARTA1.1.IO.

«

M A R I A M E R C È R O C A . Escriptora. Creadora de la historia de ..Secrets de família», el nou serial de TV3

El secret és explicar bé una història »

MMJl ' t I R l l KA

I (piionn Com va anar que li encarreguessin la telenovel·la?

- «Em van trucar de TV3 i m'ho van proposar. Em vaig que­dar molt parada, però molt con­tenta. Vaig avisar d'entrada que jo no havia fet res per a televisió. Em van dir que ja ho sabien, evi­dentment. però que també sabien que havia escrit històries que ha­vien enganxat la gent i que això era el que volien. A partir d'aquí vaig començar a treballar en el projecte.»

—Quan va ser això? —«Entre maig i juny. Llavors

vaig tenir uns mesos, no tant per escriure, sinó més aviat per definir la sèrie. És una mica com quan fas una novel·la, que els mesos se te'n van pensant i llavors el temps d'escriptura és reduït. 1 això és el que vaig fer. Pensar a quin lloc passaria l'acció, quins per­sonatges hi hauria, què els hauria de passar, etc. Va ser el que em va ocupar més temps.»

—De seguida va tenir clar que l'acció passés a Girona...

—«Ho va proposar TV3, per­què jo, d'entrada, no m'hagués atrevit a proposar-ho mai. A TV3, però. ho van tenir molt clar des del començament. Em van dir que jo, vivint a Girona, coneixeria mi­llor el tarannà de la gent, les coses que fa, com pensa, quines am­bicions té. En definitiva, que la gent de Girona seria gent molt més propera a mi. I em va semblar interessant.»

—Quin va ser el procés de

treball? —«Primer vaig fer una descrip­

ció dels personatges molt treda, que va consistir a especificar les edats, les professions, etc... També vaig determinar el caire vital de cadascun: com són. què els passa. quines dèries tenen, quines am­bicions. Després vaig especificar els parentius entre ells. I finalment el que els passa a la sèrie. També vaig marcar el que jo pensava que eren les crestes més importants, una mica repartides al llarg dels capítols.»

—I a partir d'aquí?

—-Això és el que televisió va aprovar. Tot seguit van cridar en Sergi Belbel perquè treballés els aspectes de dramatúrgia. A més, Belbel encapçala un equip que es dedica a farcir la història, per­què, evidentment, el que jo vaig fer va ser marcar les línies ge­nerals. Vaig definir coses com ara: aquesta persona comença a tre­ballar a tal lloc, coneix aquesta persona i a través d'aquesta co­neixença li passa tal cosa i després resulta que...>'

—I després s'introdueixen els diàlegs?

Rodatge com el de «Poble Nou» MR

H TV3 utilitzarà a Secrets de fa­mília el mateix procés de rodatge que s'ha utilitzat a Poble Nou. La sèrie constarà de 190 capítols que es filmaran al ritme de cinc per setmana als mateixos estudis d'Esplugues de Llobregat, on l'Antònio i companyia han viscut durant tot aquest 1994. L'horari de treball dels actors comença a les set matí i acaba a les tres de la tarda. Tres equips diferents s'encarreguen de la realització dels capítols, a un ritme frenètic que només s'aturarà els mesos d'estiu, quan l'emissió del serial també farà una pausa.

Ni TV3 ni Maria Mercè Roca han volgut revelar cap detall de la trama de Secrets de família fins dimarts vinent, quan el serial serà

presentat en roda de premsa a Girona. De fet, només se sap que l'acció girarà al voltant d'una fa­mília —com a Poble Nou— que viu en el popular barri de Sant Narcís. La cadena catalana tam­poc ha volgut donar a conèixer de moment quins són els prin­cipals actors del serial. Secrets de família ja s'està rodant des de fa uns dies als esmentats estudis d'Esplugues, on de moment ja hi ha muntat un plató amb set de­corats per començar a treballar. Ara s'està habilitant el plató on fins fa pocs dies s'havia rodat Po­ble Nou. Jaume Banacolocha, que repeteix en la producció executiva, comenta que aquests darrers dies s'ha estat treballant de valent, però que tot l'equip confia molt en l'èxit de la història.

—«No. abans dels diàlegs s'han d'especificar més coses de cada personatge, com per exemple quan comença a treballar en un determinat lloc i per què hi co­mença a treballar, i qui li dóna la feina, o com se la busca. Cal anar omplint la història setmana per setmana i capítol per capítol.»

—Abans que li proposessin par­ticipar en Secrets de família, seguia Poble Nou o algun altre serial?

—«Jo veia Poble Nou quan po­dia, però des que em van fer l'en­càrrec no em vaig perdre cap ca­pítol. Alguns els veia fins i tot dues vegades.»

—Hi ha moltes diferències en­tre Secrets de família i Poble Nou?

—«Sí, però no hem d'oblidar que estem dins el mateix gènere. En aquest sentit, una cosa que ens ha costat molt ha estat no repetir temes, perquè Poble Nou ja n'ha tocat molts. Per exemple, a mi em passava que se m'acudia alguna cosa i després ho veia a Poble Nou. Llavors havia de bus­car-ne una altra. Tot plegat ha estat un esforç d'imaginació im­portant, de buscar coses que in­teressin, coses noves i amb el han­dicap de ser els segons. Perquè si els de Poble Nou van tenir l'in­convenient de ser els primers, tam­bé van tenir l'avantatge que ho podien fer tot.»

—Com valora aquesta expe­riència?

—«Pel que fa a la possibilitat d'haver creat una història, molt bé. M'agrada veure com una cosa comença a agafar forma del

. • n i

1 T c 1

no-res: primer tens uns personat­ges que no són res. després els comences a emparentar, a invo­lucrar-los en problemes, a do­nar-los ànim, cor i a ter-los co­herents. Ara som en una segona fase. cle la qual m'ha sorprès molt la immediates,! i la velocitat amb què es treballa a televisió. Això és una cosa que al començament et deixa una mica pei plexa També hi ha el fet de treballa! en equip. la qual cosa jo no ha\ ia let ma: 1 el caic esta elai es qrc -.cl'sc un •-.•quip ."ü'ofe-siiiFi.il eon: .-. m. -a. la lelcliovc' la Mi • :!.;' I.i e lai lo se | M.aij lv-ne1

ho ha : e|"..-!.! l'i. lla s •.,;. -_...:..•- p..; tant oc ,'•'/'/; \, ••( i T- l-1| i lao de ei IM. i i ' e p :i! lv .

- -No els ta poi e! ';:u -.-. I h.e la gen! busqui un nou /',-..'....- \. , i quedi decebuda'.'

-Lis primers capítols seran una mica els mes durs perquè Poble Nou estarà molt present en­cara i. a més, una cosa no\u sem­pre costí: d'cntrai. I s elai que Poble Nou pesarà. Lis personatges de la sèrie han WNCÍI/ un anv amb els teleespeetadoi s. | ,i -d'.l ja nr havia de ter cap esfoiç pei ca tendre'ls. Sabia perleclamcni cap. on anaven, que feien... 1 .aa can­viem. Nous personatges, nous ac­tors. noves histories. Nosaltics pensem que al començament a la gent li costarà una mica. però llavors s'hi enganxaran els que s'hi hagin d'enganxar. Pnble Nou crec que va ser un fenomen únic i irrepetible. Ara tendim mes a la normalitat i quan TV3 faci la te­lenovel·la número HI les coses se­ran més normals.»

—Li fa por que algú la critiqui per haver fet una telenovel·la.'

—«Estic molt tranquil·la. La te­lenovel·la és un gènere tan lloable com qualsevol altre. Un gènere que té unes regles que s'han de saber seguir. Treballant a Secrets de família jo no m'he sentit en cap moment incòmoda. Penso que està molt bé que es canviï de re­gistre i que després d'això es faci una altra cosa.»

—Quin és el secret d'una bona telenovel·la?

—«Que la història estigui ben explicada, que no hi hagi res gra­tuït, ni res fora de temps, ni res precipitat, sinó que els personat­ges siguin coherents, del comen­çament al final. Això s'aconse­gueix només tenint la història molt ben travada abans de començar. Està clar que les històries ben explicades enganxen. Aquesta és l'arma: seduir explicant.»

—Com són els personatges de Secrets de família ?

—«En general tots són molt pròxims, molt quotidians, excepte un parell que potser surten una mica de la norma i que per això mateix potser també atrauran.»

—No li espanta la feina que encara li queda?

—«En un dels llibres que vaig llegir per informar-me una mica sobre la confecció de guions do­naven la solució al guionista que és al principi d'una història i té por. Sortir-se'n és molt senzill, afirmaven. Com ho fa per fer qui­lòmetres? Primer un pas i després un altre i així s'arriba al final. Doncs, amb la telenovel·la és una mica així, primer un capítol i des­prés un altre. Fins al final.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

LLETRES I

Maria Mercè Roca està treballant des del mes de juny en la nova telenovel·la de TV3, que es començarà a emetre el 16 de gener. Foto: MARTÍ ARTALEJO.

«Hem de valorar les coses dintre el seu gènere»

MIQUEL RIERA H —S'ha dit que amb Poble Nou s'ha demostrat que a Catalunya també es poden realitzar produc­tes àudio-visuals de ficció amb èxit, i trencar d'alguna manera el tòpic que afirmava el contrari. No creu, però, que els esforços d'escriptors com vostè s'haurien de dedicar també a altres pro­ductes àudio-visuals, a més de les telenovel·les?

—«És una cosa que ja vindrà. L'important és començar i a partir d'aquí fer altres coses. Ara bé, sense deixar de banda les tele­novel·les. Són importants les te­lenovel·les. En aquest sentit, pen­so que ens hem d'acostumar tam­bé a valorar les coses dins el seu gènere i a no comparar coses de gèneres diferents. Es com si com­paréssim pomes amb peres. Entre les pomes, hi ha pomes bones i pomes dolentes i entre les peres, també. Doncs, també hi teleno­vel·les ben fetes i telenovel·les mal fetes. I en una telenovel·la hi ha solucions dolentes i solucions bo­nes. Nosaltres, per exemple, estem fent aquest producte que és Se­crets de família tan ben fet com sabem. Hi posem tot el nostre esforç perquè sigui una bona te­lenovel·la. És clar que s'han de fer altres coses. S'ha de fer tot. Hem de tendir cap a la normalitat. Però a mi em sembla que ja es va per aquest camí.»

—Està preparant alguna altra cosa o Secrets de família no li deixa temps per a res més?

—«Jo tinc una novel·la, que ja la tenia començada quan vaig re­bre l'encàrrec de TV3. Ara mateix. no sé si la podré acabar perquè és molt absorbent això de la te­lenovel·la. El que passa és que, també és veritat, una novel·la de la qual ja tinc la meitat feta no seria gaire difícil intentar enlles­tir-la. A vegades també va bé po­der aparcar un moment la història

de Secrets de família i fer una altra cosa. Desintoxicar-te...»

—Vostè va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la fa dos anys. Com ha vist la polèmica que s'ha generat aquest any entorn al guar­dó?

—«Per sort l'he vista des de fora. Penso, de totes maneres, que és molt trist que de la polèmica es pugui desprendre, sobretot per part dels escriptors que comen­cen, que tots els premis estan ad­judicats i que els jurats ja no es llegeixen les obres que s'hi pre­senten. Això no és veritat. Si més no, no és la norma general. Jo he estat membre d'uns quants ju­rats i sempre ens ho hem llegit tot. Ara bé, que a vegades això no passa? Potser sí... Una altra cosa que em sabria greu és que arran de la polèmica, que, de fet, no té res a veure amb l'obra li­terària, es digués que l'obra gua­nyadora del Sant Jordi d'aquest any no és bona. L'obra és bona. Jo estic convençuda que la no­vel·la que ha guanyat és una bona novel·la, perquè si no no l'ha­guessin premiada.»

—Quan va guanyar el Sant Jor­di va comentar que ja podria viure del seu treball com a escriptora. Ha estat així? Quins canvis li ha comportat això respecte a la seva obra?

—«Sí, puc viure'n, però la feina com a escriptora és exactament la mateixa. Ara tinc tot el temps que vull i això és molt important, no tant perquè aquella novel·la t'hagi de sortir millor, sinó perquè puc llegir molt més, viatjar, viure d'una altra manera, fins i tot per­dre el temps. També et dóna una satisfacció personal molt impor­tant, que és el fet de poder viure del teu treball, com fa la majoria de la gent. Jo tinc dos anys d'ex­cedència de la meva feina. Ara començo el segon. Quan s'acabi, ja veurem què passa.»

CINEMA

«Forrest Gump», «Pulp Fiction» i «Quiz Show», favorites als Oscar Tom Hanks i Jodie Foster destaquen com a millors intèrprets

M.R. H Sant Cugat.—Forrest Gump, de Robert Zemeckis, Pulp Fiction, de Quentin Tarantino, i Quiz Show, de Robert Redford, són les principals pel·lícules favorites dels crítics i especialistes nord-americans en la cursa dels Oscar, que es concediran el mes

Forrest Gump, que repassa la història recent dels EUA a través d'un individu de baix coeficient mental però a qui les totes les coses surten bé, ha aconseguit si­tuar-se ja com a quarta pel·lícula que més diners ha recaptat en tota la història. El film té set no­minacions als premis Globus d'Or i un triomf als Oscar serviria per rellançar la seva carrera en el camp del vídeo.

Pel que fa a Pulp Fiction, gua­nyadora de la Palma d'Or en el darrer festival de Canes, és una barreja explosiva de violència, ac­ció, diàlegs brillants i dosis d'hu­mor negre. El film, que s'estrenarà aviat a l'Estat Espanyol, té el vist-i-plau dels crítics de Los An-geles, que l'han considerat ja la millor pel·lícula de l'any.

Quiz Show és el darrer film de Robert Redford, amb Ralph Fiennes i John Turturro. Redford explica la història d'un programa de televisió dels anys 50 on un concursant va encertar totes les preguntes diverses setmanes se­guides. Només hi havia un pro­blema: els productors del progra­ma l'informaven de les respostes per aconseguir més audiència. Les crítiques per Quiz Show han estat molt bones, però el públic s'ha desentès del film de Redford.

Més aspirants

Altres films amb possibilitats són Prèt-à-porter —la pel·lícula so­bre el món de la moda de Robert Altman—; Entrevista con el vam-piro, de Neil Jordan; Frankenstein, de Kenneth Branagh —una nova visió més fidel a la novel·la de Mary Shelley—; Nell, de Michael Apted —la història d'una jove que ha viscut amagada per la seva mare a les muntanyes—; The Shawshank Redemption, de Frank Darabont —basada en un relat d'Stephen King—; Ed Wood, de Tim Burton —sobre el conegut com el «director de cinema més dolent de la història»—, i fins i tot Cuatro bodas y un funeral, pel·lícula de Mike Newell que ha tingut molt d'èxit.

Els intèrprets

En el camp de la interpretació masculina, els especialistes apov ten de nou per Tom Hanks, de qui tothom lloa l'actuació a Forrest Gump. Un altre candidat és Paul Newman, que a Nobody' Fool, de Robert Benton, ha fet el seu millor papaer des que va guanyar un Oscar per El color del dinem, al 1986. Newman interpreta un tre­ballador que vol recuperar l'amor de la seva família. Els crítics també posen a la llista John Travolta per Pulp Fiction, Tim Robbins per The Shawshank Redemption i Tom Cruise per Entrevista con el vam-piro.

Jessica Lange per Blue Sky i Jodie Foster per Nell, totes dues nominades pels Globus d'Or són les principals candidates a l'Oscar a la millor interpretació femenina. En la cursa també hi participen Susan Sarandon per Mujercitas i El cliente, Meg Ryan per Cuando un hombre ama a una mujer i Jennifer Jason Leigh pel seu paper de Dorothy Parker a Mrs. Parker and the Vwious Cercle.

de març. Tom Hanks per Forrest Gump, Paul New­man per Nobody's Fool i Tim Robbins per The Shawshank Redemption són els favorits en l'apartat de millor actor, mentre que Jodie Foster per Nell i Jessica Lange per Blue Sky destaquen en l'apartat de millor actriu.

A dalt, Urna Turman, a Pulp Fiction, de Quentin Tarantino. A baix, Tom Hanks, en un moment de Forrest Gump, de Robert Zemeckis.

18 CULTURA-ESPECTACLES HLS 4 CANTONS Divendres. í, de gener de 1995

LLETRES

Quan Vavantguarda anava al davant I ••( ' . l 'ni q i K -,c . i i a c a .i I

( i h v o n . l ; , " ••

Vutiir SaK.uloi Dalí ( I t iur i - \ i : u k v l d i l i i l i . i l S l l l le l · l l'àj-iiu-s: -I"' • \ V \ \

V. U I M I' \< .1 S l( )K1) \

^ any l'J"?I van aparèixer a l 'ans els volums Om I:

I /.u revulution paraiuiiquc 1 -* i Oui 2: l.'iirchiiiii·t·lisinc

Uíi7i/j/í<//ii'. que aplegaven textos de Salvador Dalí de diversa pro­cedència. l·l 1977. l'editorial bar­celonina Ariel en va traduir una selecció amb cl títol Si. Ara. l'e­ditorial madrilenya Siruela ha re­cuperat tots els articles, poemes, manifestos, catàlegs, conferencies i inèdits de Oui i n'ha fel una edició anotada, a c a n e c de Maria J. Vera. D'aquesta manera, al cos­tat de textos apareguts en revistes com Cuiners d'un. I.c Surrealisme au senice de la révohuum, Mi-notaure i Art .VCH.V, tenim l'opor­tunitat de llegir els primers articles de Dalí. publicats entre 1927 i 1 "-J30 en revistes com L'amic de les Ans i La Publicitat, i esca-motejats a l'edició d'Aríel.

I'ls 84 textos de d'or auc se ataca a La Gioconda.'. escrits en­tre 1927 i 1928. permeten tenir accés a les argumentacions, jus­tificacions i exposicions d'un pin­tor que sempre es va preocupar d'explicar-se de paraula i sobre el paper, i que va fer pública os­tentació de les seves obsessions. Si be la cultura de titulars en què vivim immersos facilita la des­qualificació del pensament dalinià per efectista, provocador, inflat, e t c . la lectura atenta d'aquests textos revela una continuïtat i un desenvolupament coherent de Ics seves idees al llarg dels anys, de les quals voldria destacar-ne dues:

L'ambició de Dalí en l'àmbit pictòric era «.materialitzar amb el furor de precisió més imperialista les imatges de la irracionalitat concreta». Si André Breton va considerar que la fotografia po­sava fi a la pintura realista, Dalí va anar més enllà, tot utilitzant les tècniques fotogràfiques i mi­croscòpiques per transmetre els escenaris que poblaven els seus deliris.

—Amb ei pas dels anys, l'a­vantguarda esdevé rereguarda. En una conferència de 1928, Dalí cri-

I.'editorial Siruela ha publicat un recull de texlos de Salvador Dalí sobre l'art i l'avantguarda.

tica l 'adoració de la pàtina, «una porqueria que el temps acumula sobre els edificis, sobre els ob­jectes, sobre els mobles...», i la compara amb el to groguenc que solen adoptar les cantonades més visitades pels gossos. Dos anys més tard, Dalí escriu que qui aplaudeix Un ehien andalou és «un públic embrutit per les revistes i divul­gacions de l 'avantguarda, que aplaudeix per esnobisme tot el que li sembla nou i rar. Aquest públic no ha comprès el fons mo­ral del film, que apunta direc­tament contra ell amb una vio­lència i crueltat totals». Afegim-hi

una frase de la cèlebre conferència Picasso y yo de 1951: «L'art mo­dern es troba en via de crear un nou academicisme, potser pitjor que l'anterior; ja que en aquest, si més no, hi havia alguns vestigis de tècnica.» En els nostres dies, amb l'antiga avantguarda reclosa en museus i jutjada aberrantment per la pàtina, i una falsa avant­guarda subvencionada amb fons públics, la incomprensió moral de l'art s'ha tornat encara més obs­cena.

La lectura dels articles de Dalí contribueix a aclarir alguns epi­sodis de la seva Vida secreta re­

lacionada amb Gala / Dullita o les llagostes, i comprendre l'aplicació de les teories científiques i psi­coanalítiques a la pintura dalinia-na. Algunes de les seves idees envelleixen bé: Dalí va compren­dre immediatament la importàn­cia de l 'ADN, i la seva defensa de l'art pompier connecta amb l'ul-trarealisme pictòric de moda. En canvi, el maquinisme dels primers escrits, de filiació futurista, avui ens sembla ingenu.

Pel que fa als seus elogis de Franco, i sense voler justificar-los en absolut, crec que es devien a una posició insegura i defensiva

a ultrança. Mes paranoic que crí­tic. probablement Dalí hauria lloat igualment Negrin o Durruti (o un rei constitucional, com va fer més tard), sempre que el deixessin continuar les seves investigacions inquisitorials a Portlligat. hn tot cas, si no copsem el rerefons de Ics seves obres, no és pas perquè ell no s'expliques prou: pràctica­ment no va fer res mes durant tota la vida, fins al punt de dur l'autoanàlisi a la frontera del tre­nc sí.

Manier isme progressiu

Ordenats cronològicament, els textos mostren un to sensiblement similar al llarg dels anys. d'un ma­nierisme progressiu, latent ja en els primers escrits. Els períodes circulars, les frases torrencials i l'adjectivació sinestèsico-alimen-tària són potser els trets estilístics més notables. Si bé els primers escrits revelen un visionari ple­nament convençut del que afirma. amb els anys es com si Dalí s'a­donés que algunes de les seves idees inclinaven la gent a riure més que a pensar: a partir de l 'etapa nord-americana, el seu dis­curs s'embolcalla de tècniques aproximadament circenses, sense que es produeixin grans variacions en les idees de fons. L'exemple més conegut és la conferència pro­nunciada a la Sorbona l'any 1955.

L'editorial Siruela ha publicat ÍPor què se ataca a La Gioconda'.' en una col·lecció dedicada a l'art. i, ja des del títol, se centra en els aspectes pròpiament artístics del discurs dalinià. La introducció de Maria J. Vera és interessant. però les seves notes resulten mas­sa onomàstiques: descriuen per­sonatges, però a vegades no ex­pliquen prou el context d'una con­ferència, per exemple. D'altra banda, el criteri biogràfic és lax: a un lector català li pot sorprendre que se li expliqui qui és Pompeu Fabra, i que alhora es doni per entès que sap qui és Raymond Roussel. A grans trets, però. el sentiment que provoca aquest lli­bre és el d enveja. Si ja és trist no tenir un bon recull d'articles de Dalí en català, encara ho és més haver de llegir en una edició castellana traduïda del francès els textos que Dalí va escriure durant el que l'editor anomena «l'etapa catalana».

Els misteris de Granada • «Granada de las mil noches»

Autor: Franeiseo Nieva. (íènere: Novel·la. Kditorial: Seix-Barral. Pàgines: 274.

PONÇ PUIGDEVALL

F raneiseo Nieva (1927). co­negut principalment per la seva activitat teatral, va pu­blicar a començament d'a­

quest any la seva primera novel la , El viaje a Pantaélica. Adoptant la forma d'un dietari particular, el protagonista deixava constància del viatge que realitzava l'any 1787 des d'un poblet de Galícia fins a la mediterrània illa de Pantaé­lica, un territori oscil·lant entre el mite i la llegenda i que actuava a la manera de centre i resum del món. Inscrivint-se dintre del corrent de la literatura al·legòrica i didàctica, i utilitzant elements i tècniques característiques d'al­tres gèneres, des de la novel·la picaresca fins a la sentimental, Franeiseo Nieva traçava un qua­dre satíric del món i aplicable a qualsevol època. Però de tots els aspectes d'irrefrenable força

literària que destil·la cada pàgina del llibre. El viaje a Pantaélica és especialment memorable per la constant invenció verbal, per la desenfrenada imaginació poè­tica i per la insòlita creació d'uns espais escènics i unes situacions difícils d'oblidar: el cementiri ven­jatiu, per exemple, o la delirant nit a l 'òpera, o els preparatius de l'excursió al país dels colosos.

I encara no apagada l'admiració per aquesta novel·la, Nieva acaba de publicar la segona. Granada de las mil noches. Cal dir d 'entrada que aquí el lector repeteix també la satisfacció d'anar de sorpresa en sorpresa, de constatar que les pàgines es devoren frenèticament i que. episodi rere episodi, es té la inusual sensació d'haver en­sopegat amb una novetat que con­té immenses dosis d'autèntica li­teratura. El títol no indueix ja a cap engany: la novel la trans­corre durant les mil nits que un contemporani nostre passa a la Granada del segle dinou amb la intenció de conèixer un avantpas­sat seu. 1 tampoc se sentirà de­cebut qui inevitablement hi associí

el record de Les mil i una nits, perquè les fantasies i els relats que anota —també en un die­tari— el protagonista d'aquest viatge cap al temps passat l'en-llaminaran com els contes ma­quillats per Scherezade —àmplia­ment citada en aquestes pàgines. Estem lluny del que és una no­vel·la històrica.

Saber i entendre els misteris

Granada de las mil noches s'es­tructura de manera semblant a l 'anterior. Es una mena de calaix de sastre on té cabuda tant l'ex­periència personal d'aquest viat­ger a una altra època com l'ex­periència escoltada als amics i co­neguts, una variada lliçó de coses sotmesa sempre a l'afany de saber i entendre els misteris, els violents contrastos d'una ciutat feta de jar­dins i cementiris inesperats. Un món entre sòrdid i hilarant que s'articula en una narració feta de paranys i tramoies de clara afi­liació cervantina i estirada fins al límit de la farsa. Res és el que sembla ser, els personatges i els espais es transformen de sob­

te, no hi ha la seguredat de cap or todòxia narra t iva : Franeiseo Nieva, a les seves novel·les, hi crea les seves pròpies lleis i que s 'emparenten, és clar, amb l'es­cenografia teatral.

A vegades, de fet, es pot tenir la sensació de llegir la noveli i t-zació d'una peça teatral, amb tot el que comporta aquesta audàcia d 'obertura i exploració del terri­tori del gènere narratiu i que pot fer recordar de lluny una novel·la de Manuel Longares, Soldaditos de Pavia. I tot narrat amb un to sonor i conceptualment barro-quitzant, i que té les arrels tant en el llenguatge popular, però mai utilitzat com en una operació cos­tumista, com en l 'elaboració i rea­daptació a les circumstàncies de l'escriptura dels clàssics.

I alguna cosa sí que hi ha de teatral o d'operístic o, més aviat, de sarsuela, principalment en el seu caràcter plàstic. La Granada que apareix aquí fotografiada po­dria ser la descripció d'un ambient andalús segons els tòpics i la mi­rada en tecnicolor d'algun estudi del Hollywood clàssic. Fins i tot

hi ha un capítol on el protagonista contempla els fets tràgics que l'en­volten d'acord amb el blau i el vermell amb què es filtraven el blanc i el negre del cinema mut. Els múlt iples fils a rgumenta l s duen implícit l'univers d'evasions que sempre han figurat com a constants durant la trajectòria del romanticisme. I els mateixos pro­tagonistes de la novel·la són sovint els estereotips que ocupen les pà­gines de la narrativa del segle dinou. Arreu de la novel·la hi ha una consciència cultural que filtra la percepció dels gestos i les coses. El narrador ho observa tot des de l 'acumulació del coneixement i, en un moment , anota que «nos encontràbamos en el escenario mas idóneo para las estampas anda-luzas de Estébanez Calderón». O es lamenta més endavant que ni Poe ni Stevenson ni Conan Doyle haguessin conegut aquesta ciutat. Per sort per al lector contem­porani, Franeiseo Nieva ha decidit constituir-se en hereu directe i emprendre la redacció dels mis­teris fantàstics de la Granada del segle passat.

1 I 11 7

EL CENTRE DE LA GUITARRA

CENTRE D'EDUCACIÓ I INFORMACIÓ

• Guitarra clàssica • Guilarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Musica de cambra • Orquestra de guitarres

•Teràpia corporal • Dispokinesi

Ctra. Cerdanyola 68, 5è 2a OS 190 Sant Cugat del Vallès

HI !<)') SS')SS(>iS

1984-1994 10 anys d"activitat professional

a Sant Cugat

'HE BRITISH CENTRE Valldoreix, 56, lr - Tel. 589 23 84

j \nglés per a nens i nenes des dels 6 anys t Cursos de preparació per als exàmens

d'OXFORD & CAMBRIDGE

(onversation Qu6

per als que saben una mica (o molt) d'anglès.

I També francès, alemany i castellà.

Centre de Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres coses...!

Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 589 20 04

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) 34096/011

4*fkx<U,

EGB, BUP, FP I COU

• Grups reduïts • Aula de deures i esbarjo • Tècniques d'estudi • Cursets d'ortografia catalana

• Cursets d'ortografia castellana

Secretaria: de 5 a 8 h tarda

c/ Villa, 22 -Tel. 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS 3*».»

Sant Cugat Centre d'Orientació i Assessorament Psicopetíagògk

- Orientació professional i d'estudis - Diagnòstic i tractament

psicopedagògic - Prevenció primària del fracàs

escolar - Reeducacions - Tècniques d'estudi - Classes de repàs

(EGB, BUP, COU, FP)

Horari: de 4 a 8 (tardes) cl Alfons Sala, 10 - Tel. 674 32 04 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

£A3í?r<©£ ^Htm ym'/oti - M(,J( (H/MCtf.

Curs integral de Restauració d'Antiguitats • Teoria i tècnica de la restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener

• Informació al 674 04 27

Impartit per Neus Santos

Magatzem i tallers: Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir)

08190 Sant Cugat del Vallès

CENTRE CLÍNIC VETERINARI

SANT CUGAT Av. Graells, 7, baixos

Tel. 674 85 61

Dr. E. Toralles Dr. S. Grancro

CERDANYOLA Sta. Marcel lina, 15

Tel. 692 94 01

RIPOLLET c/ dels Afores, 57

Tel. 580 70 12

Telèfon urgències 908 59 23 72 PERMANENT

ELSAIBKKS • Criança selectiva de

Dobermans de

BIANSANC.

• Escola d'ensinistrament:

Obediència, Defensa i

Atac, Guarda, etc.

• Residència Canina.

• .Assistència Veterinària.

• Controls sanitaris abans

d'ingressar a les

instal·lacions.

• Correcció de problemes de comportament.

TeL 674 87 04 Sant Cugat del Vallès

VETERINÀRIA

SANT CUGAT DIAGNÒSTIC Dra. ANNA VENDRELL

Perruqueria canina

Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54

08190 Sant Cugat del Vallès

Horari: De 10a 1 - 5 a8 Dissabtes: 10 a 2

Consulta veterinària Visita domiciliària Perruqueria Servei de pinso a domicili Criança de cadells

Rhi.i M-. ( inlii VíTilaiiu-r, !, ba ixos

TH. SH'UI.S 7 I IW190 VALLDOREIX

• » « •

CLÍNICA VETERINÀRIA

S A N T C U G A T

VACUNACIONS • RX-C«t*8iA MEDIONA PREVENTIVA

c/ Vinyotes, 10 • 08190 SANT CUGAT DEL VAUES-BÀRCEIDNA

AAATNS|0tADS)Hl30-13H TARD£S(DLABV)17 20H

Tel.67505 12 «URGÈNCIES 487 13 31 ABONAT16Í8

C 1. í M C \ V K T E R I N À R 1 A

• Sexatge -

• Revisions

• Desparasitacions

Javier Vergés Xavier Valls Veterenan Esp. en Aus

Veterenari esp en Rèptils i Rosegadors

bidosa dins b Clínica Veterinària Sant Cugat. C/ Vmyotes, 10

Principis bàsics per tenir cura d'un animal:

• Educació i control de l'animal

• Vacunes, neteja i alimentació correctes

Pi //j^a^L

•'' / / / >-/*W^l·

34020000*2

/ / /' / r Jt /È

yy/rMll

v' v/Y/ \ v v » ^ ^ v ^3j

c/ DE LA CREU, Núm. 33 TEL. RESERVES 5891329 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Identificació mitjanç microxip (obligatori < gener-95)

Espai intern o extern pròpies necessitats d

L'ABANDONAMENT D'UN ANIMAL ÉS PROBLEMA DE TOTS

• Hi ha centres de protecció on recullen el seu gos/gat

Urgències 24 h

Dispensari Veterinari del Vallès 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS c/Sabadell. 23 Tel. 674 69 45 De 1 0 h a 1 3 h i 1 7 h a 20 h de dilluns a dissabte.

08190 VALLDOREIX Av. Baixador, 1 18 Tel. 674 55 45 de 17 h a 20 h dimarts i dijous.

> *

CENTRE VETERINARI

5" > * HORARI: Dies laborables 11-13.30 h i 18-20.30 h

(Dissabtes només matins)

Av. Enllaç. 29-31 (baixos B) lateral 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 674 53 I I

Prevenció de malalties (vacunes, desparasitacions, dietes d'alimentació, reproducció... J

^ J £ Tractament sanitari en general.

Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal.

Visites a domicili.

Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

Tel. Urg. 24 h. 908 94 68 71

> *

> *

«? »••«

' • < $

c/Villa, 5 Tel. 675 01 52 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ANIMALS DE COMPANYIA

ALIMENTS - ACCESSORIS

• SERVEI A DOMICILI

•AQUARIS, PEIXOS TROPICALS I MUNTATGE D'AQUARIS

• RÈPTILS, MUNTATGE DE TERRARIS

• PERRUQUERIA CANINA

MS OMPRAR LSEVOL ANIMAL... ;i AMB LES CONSEQÜÈNCIES NO ÉS CAP OBJECTE!!!

- Pupilatge - Classes de salt - Compra-venda

cavalls - Camps amb

semillibertat

c/ Oceà Atlàntic, 84 Tel. 674 82 29

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HÍPICA SEVERINO

- Classes equitació

- Lloguer cavalls

- Compra-venda

- Domatge

- Pupilatge

C/ Príncep Tel. 674 11 40

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

CLÍNICA EQUINA Antonio J. Villatoro

Masia Can Caldes Ap. de Correus 173 Tel. (93) 589 31 41

(908) 85 96 81 08190 Sant Cugat del

Vallès - Barcelona

HÍPICA CAN

CALDES Cavalls

de pupil·latge En semillibertat

Masia Can Caldes Apartat de Correus, 254

Tel. 589 00 45 _ SANT CUGAT

EI3H CANTONS El diari de casa

d Xerric, 5 Tel. 589 62 82 SANT CUGAT

LA FAUNA SANT CUGAT DEL VALLÈS

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa. MES QUE UNA JOGUINA

SOM ESPECIALISTES EN CASES

Disposem de més de 20 models de diferents mides en exposició permanent. (A disposar a Tacte).

CWÍT>

fw Desmuntables, aïllants pràctiques, resistents i molt decoratives.

Horari: Laborables de 9 a 2 i de 5 a9h. Festius de 10 a 2 h.

Rbla. Celler. 35-37 • Tel. (93) 674 13 05 • 08190 Sant Cugat del Valies (Barcelona)

:4tww&«9m iwti$N®m

• C A S T E L L V Í S e r v e i s i A d m t s Rius I Tau le t . 4 « • 6 7 4 12 41

• G C I C O N S U L T I N G Sant B o n a v e n t u r a , 8. Ent l .

t r 675 49 05

*íjy° • AUTO-ESCOLA CA-. * l l | SAS Martorell. 47

TT 674 1497

• ANIMALS PERRUQUE RIA I i M

T T 5 8 9 13 29

• D I S P E N S A R I V E T E R I N A R ( í

• LA F A U N A M t

T- 6 4 1 3 05

• A U T O - R E C A M B I O S V A L L È S Crir- .te la C - e i .

• A U T O M Ò B I L S T M G H c - p a - a c i c A i ' o r s S a l a , 34-35

-<? i : * o c

• N I S S A N R O M A N M a r

iD-ell 41 w 675 45 79

- * UOMC'

• PARQUING TORRE-• VET SANT CUGAT B L A N C A A, 'or.eolanca.

P IÍ>I ai g d f í i l y e T- CíbOS 12 6 7 4 0 9 4 5 ^ 5 8 9 2 4 8 ,

• RENAULT-ACERSA

f i l l tT 589 26 49

Instal·lacions

Reparacions

ROUERAL '

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av Coslellol, 73

Tel. 589 6125

Tel. mób 908 94 41II

• A I F A ; : i r i •p

TT 6 7 4 43 0 4

• C O L H O R A

b lanca 1 ; ' ' 4

• F O T O V Í D E O F.R

T* l ' J 3 hH

-p; •?*

• F U S T E R I A E B E N I S T E H I A L S . C a - . i i : ,

• J O I E R I A T O U S P b l j R fcalatiada 24 c TT 675 52 52

• SANBER-5 Anseir Gla .* 2C TT 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NUM. 2 Major, 33 (Junt Tio'iestn TT 674 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó NÚM.1 Valldore.x. 6 ? A TT 589 47 42 R*' *O0C'

Vi , j~fSssH*¥&íW

• A N T O N I C A M P O S

. M I : I \j).\* 2 ' -T b 7 4 06 62

• M I L A R T O B E U A

i t iago R j s i n o l -d

I t r 6 7 4 06 57

Re* **0C

• V I L A E L E C T R O L L A R

: S A S a r t a M a r a 4C TT 589 0 2 71 Ret '6ÉOKI

.^CAi'J'JÍCÀ

M 11 M I N I

! \ ! í > k í

EXPOSICIÓ I VENDA:

XAILDOREIX, i I

r-MLtR: ORIEST, b8

ÍFI.h"". MW1

F « h " ' « 6 1

Sjnt Cuaal del Vallei

EL MAS H RIURES

IURK IEMIE

l'\(,E.S

T e l . 675 16 37

servei i domicili

! ' ;hM ; j \ ; i l l i l i . rm. l?0

• E N G L I S H C O N N E C T I O N ES. : ; : i

S a r t D o r i e i " . i

«e< 13100C"

• A T E L I E R B L A U Av To-- reb lanca . 2 TT 589 19 31 -9t I : D X '

• M A R C S V A L L È S O va l i es , 23 Sant Cut ,at t r 6 7 5 4 9 43 - * 2'JCOC'

• M É S M A R C S C E ir Granados . 15 Sar 11 i ^ TT 589 14 29

t *Ü(X,I

• SOLSONA Rosselló. 2 tr 589 32 89 IV Jtf'X'

t J M IRET Mt>[. ,

T 675 53 53

• G R A N J A S A N T D O ­M I N G O c,1 R e u s , 2 5 0 8 1 9 0 S a n : C u g a t TT 6 7 4 13 25

^ 1X0C

• R U B I O Vil la t r 6 7 4 62 99 - " '63OQ0'

local 5.

• BAR-CAFETERtES Don Bar c Rcssello 2 TT 674 36 36 I V XXOCCt

• B O K A T A S Plana H o s p -tal, J5 -3 , r

TT 589 19 72 f\M -uc.yy

• M E R M E L A D A E X P R É S <"•' Val ldore ix S6

• C O P I I M A T G E M -.

TT 589 23 68

• C O P Y - G R A F I C

TT 6 7 5 36 53

CENTRE

AUTORITZAT

E MÈTODE

i IREll)

-. SEGARRA

"O ï Canovas del 2 c Castillo, 14 " • s Tel 67? 11W

SosefiruUs

Mercat Pere San 3 araca '23

' SER'.'E-GFATü'iT

: ; i CCW CILI

Tel. 589 44 81

• G E R D S A N T I V E R I

TT 6 7 4 OC 6C

• C U G A R T C ' T o r r e m de la Eior-ioa 14 t r 6 7 4 43 90

Re' 21X001

• G R U P V I B E L L E S A R T S Montser ra t , 31

TT 6 7 5 20 01 Ret •yyx.·

• S P R I N T I D I O M E S

F rancesc M-rrat;.:'-, L!

TT 589 22 6 4

H* 2C'XXI1

• W A Y - I N

C / G i r o n a 1 6 TT 6 7 4 06 93 P i s ' . I ., - •

Rel 1D0W

• H I D R O E L O R A .

TT 6 74 7S 98

• HIPK A SE- /ERIN

• D G D A S S E G U R A N ­

C E S ( . i r a >l « l l i . . .

I J G A S S O C I A T S Pi [ . - , • t - i , , - i 1 I l i a . ' C S

TT 675 30 12

• M A P F R E ("1

TT 589 19 95

v \ \ l t L.ü'AT

(,FSII() S.A.

Servei

d Assessorament

A d m i n i s t r a t i u

Assegurances

g e n e r a l s

i admin is t rac ió

de f inques

(•' Scn-iaoo ïusinol. 32.

le-s 6751?"02 b74 66 69.

h» 539 27 74

• CICLES CARDONA Valldoreix. 41 TT 674 15 09

• VINS NOE SA Baixada

Sart Sever, 4 TT 589 19 83 3e- WOOCt

• PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Canovas del Casti-Ho, 4 t t 674 65 00

I,V ! '·!|' !:'|i'" !^ : 'l

• NOGUERA FRANCINO

• CL DENTAL BANA-

RES Francesc Moragas 8. 2r « 6 7 4 18 77 M -600001

• MATERIALS DE LA CONSTRUC^O FLAP c, R us Taulet 2 V 674 05 03 Sant ( a

RC XOUCO

• SUMINISTROS VALL DOREIX Mossèn Jacn t Verdaguer 'O 1

TT 674 14 90 -« **cmi

• B L O C K L -» Í S H I I Sant Cuga t |

t r 589 53 48

FW 'DOK:

• C L A R A M U N T I N S T

Y O G A P ' p n i-", -i i • ••

T T 6 7 4 21 03 Ret "54X":"

• E S P O R T S ' E R R A N E U

C/ S a c •*» •• " *'W S a r t C.(.;,; ' t r 6 7 4 62 02

Saí IXO:.

• G I M N À S O L I M P O Av A l t o r s Sa.a 29, B

TT 675 37 07

R » 530C'-'

• S Q U A S H S A N T C U

G A T S a r t J : n : i < ' ••

TT 6 7 4 98 62

• E S T A N C M O N E S T I R

> ANN> F ^ T

• I N S T I T U T D E B E L L E - • J O I E R A

S A R V B ^ i n ^ s c I

3 j i 5 ' u s i * t ' q i t

TT e^S 58 55

TT 674 99 40

• J O I E R I A

li 6 ^ 4 :>3 ^ 4

• D O L C E T S A l fons Sa la , 20 . t r 6 7 4 42 82

• E L S A R C S S A L O DE

T E P*- " : : i t f b a 'u .d 1 ' -14 l „ ,il

• J O I E R I A S P A D A ~-i«s 39 ' r 1 >••!.! t r 589 55 4 9 S-- . -

^ , U J . H , I J I . "

TAPISSERIA

CORTINES

EDREDONSI

COORDINATS

Frrjncfóí Morogas, i

(Quatre Cantons)

Tel. 674 38 9?

• C A S A DE L E S C O R T I ­

N E S V i c t c r B a l a g u e r , 26

Hi.fct

TT 697 20 71

-tr' 5ÍXC1

• O R u i N A S O F T R Li I a i . M :•.: '- TT 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

SA R .-._-i I . c n 3 TT 589 33 00

• T A L L E D A R 1 C O M A

-T R^4 f h 4

• J O G U I N E S M A R G A i la Ma a 44

TT 6 7 4 15 32

CASAJUANA (lAI.ERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens petits.

_ Santiago Rusinol, 37

• Tel 589 22 32

a i T e r '<Vj|Of, 6

Sant Cugat dd Voles

Mi».

EtABORÀCIÓN ENMARMOIES Y<SRANITOS NATURALES

Tel. 699 38 98| Fax 588 24 531

Ctrc. c •e errsssc,

081=' PUBI

07

I P R O M U S A A . -ar-i-a 2 P T 58Q 1 ' 32

• F O R M A S E las R K ) H I I 1B-A TT 675 40 06

R e <4X<»>

• P E R R U Q U E R I A A SA L I N A S C/ Sant Jo rd 25 IT 6 7 4 89 15

• P R E S E N Z A M n i l o - f l ' . 20 TT 589 4 6 51

Rel -JMCC

• D E C M O D E C O R A C I Ó

T ) :tSL: y o r a g a & 4

TT 674 38 92

i • C O P E R S E TT 6 7 4 62 39

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M c s s e r C ntc Vn-

daguer 18 V a l l d o - e u

TT 589 26 38

R^ -àJÜ'

• M A N T S E R V . S A . 1 .

C a t a l u n y a 18

TT 6 7 4 6 0 58

Rel 50TX-

• C A M P M A N Y j a l h D P I .

TT 674 14 82

• C A S T E L L V Í H O N D A R i , lli

TT 589 32 11 --•4 > i

• M O T O T R À F I C A • n's

T T 6 7 4 07 73

• P A M O B E SL ; V -a

TT 589 35 23 Re- * 4 r o i :

• V A L L È S N E T ' m o r 4 TT 6 7 4 89 18

• C O N S T R U C C I O N E S

• A S S U M P C I Ó M n n e s l l i 33 TT 6 7 4 36 51

Re; -i-m_l_

• ROSITA Pg FtuD., 113 Valldorex

TT 674 31 47 Ret -eoOC'

fa \ -M.XiUHRA

Tapisseria

IX'conicií)

. , \ iii.-,. i

i . . L , , i :

h- l I.7S ï-l l li

l>SI«MIN;int C u s a l

ihl \ al l .s

LmiesMT BT

Tr in-t n u l r

EnliiTi i in lk

T W H i \ Fiíb'xlhs HM* S

REFORMAS

INTEGRALES

DELAVIV IENDA

BANO COCINAS PARQUETS

IMOQUETAS_ CERÀMICA I

Presupucslos sin cttinpronii-.tt

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sa- i l A - n : r i . 1

TT 6 7 4 11 82

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rusi - io i

35

TT 6 7 4 11 83

-? I43OO01

• T I N T O R E R I A S A N T | C U G A T R a m b l a P i t a t a l l a -j da. 34

! TT 675 22 2 8

^ - 40031

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Artons Sa la , 21

TT 6 7 4 41 6 7 i =? I B : * -

• M A I L I N G V A L L È S S L S a l " , r j c r í i f i -D : I Ü I

^f/ï?>fí

TT 589 23 71

Tota una

tradició

PI Ortovio 5

Tei. 674 TO 47 / 589 27 02

Sant Cugat del Volies

ENV1MENTS URBANS,

NACIONALS

I INTERNACIONALS

Paquetería urgent a tot Espanya

675 10 11 9 0 0 300 4 0 0

• CANSALADERIA JU­LIANA F-anceso Moragas 26 TT 674 08 B1 - - • 4 > * : <

«jf>£*ï

• T A T E R S =

TT 675 55 06

c

• S A N T C U G A T . Z n n a C ü l o m e r , a c o s t a d a , d e 3 0 0 r - 3 nab v i p l e s , ur e s t u d i de 50 rr s a l o d e 30 TT i men jado r de 17 rrr a dos nive l ls , h a b . d e ser-vfií T e r a s s a g a r a t g e oer a 3 cotxes Jardí (100 nv ) , p isc ina pnva*.s

53 0 0 0 0 0 0 TT 674 08 97

r i r o s Sà-it Oucja:: Ast .SC 'X'WCC'S

• S A N T C U G A T Z o n a V nye t a d o s s a d a , de 2 7 0 nv cons l r m e s jard i p r i va : i co rnuT ta r , a m b p i s a n a . 4 t iab [?. s ó n - s u i t e s » ) , es -tuCi 3 b a r y s , s a l ó d e 4 0 r v «e i - iene ia , etc tfaü de s e r v e i i g a r a t g e p e r a 2 co txes

50 .000 .000 . -TT 6 7 4 08 97 F·r..a:.5a·:Cjsa:i Rel FSC·CO«X)W

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t F r a n c e s c c a n t o n e r a . se -m inova : a l d a v a n : hi te ur j a fd i púb l ic , 3 hat) * es tud i + 2 t rasters Pàrciuing molt e s p a i ó s , )ardi p r v a t d ' uns 70 m", ca le facc ió 34 .000 .000 . -

t r ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 6 i^mjesSaa; flel FS HM20006

• Z O N A T O R R E B L A N C A p laces c e ga ra tge des e t i 700 0 0 0 -TT 6 7 4 7 7 76 nritiítj^ i Rp "

• APARTAMENTS NOUS a es renar d 2 d mitons

-i i a " r a de b a n v i r n i l H

P r e u v e i c a a

8 4 0 0 . 0 0 0 Pra TT 6 7 4 72 54 ;Frcas GioreHòi R-?t F

• P IS 80 r r \ re nar , 3 h a b . 2

e x t e r i o r . Darqu nai 14 5 0 0 . 0 0 0 t r 675 43 2 4 i rnjues Rwa =<? •-

• P I S D E 3 d

a m n a ' m a n s m e n i a d c t - s a i o l a r e g c a n - D r ; comaie r E x t e f c p a r q j o g m r

area c u l U ' a l 13.65CCOC'-TT 6 7 4 72 54

pr

pa

L, a 3a'" nq

;w o r r

i e

: dr-P

S J

a s s a •ir

<«5>

es V'S.

33C

: i :

- ic Da a, h

aça J

i : -

•e to

•3

n e : sa r Cf ir

• CASA ADOSSADA 240 j m;, a prop estació. 2 pàr-

quings, tot en perfecte es-' tat.

43.000.000-rr 675 43 24

fAju-esHocai fle* FH 130600^

• L O C A L 170 rr-, d Ca rn C o l o m é ' 2 p o r r e s al ca -r r e r en v e n d a o Noguer P r e u 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o 16C' 0 0 0 P laymes. TT 675 43 2 4 ir«WJes^LKa ~4 FR'OOSCOOe

• P I S D E N O V A C O N S ­T R U C C I Ó 60 H , a - a n a l í . de t a qua l · ' a ! , 2 rtr-mit:: r is.

13 5 0 0 0 0 0 -TT 6 7 4 12 0 4 , ' 6 7 4 11 81 iSe-x-i flH' - r ' i : y ; i v

• P I S R E S I D E N C I A L

r v |a'C. i .-...-rr : r .-ir-ys 2 pa 'C i . i >:-. I " - •, r „ - .

a estre-r~if 26 800 000 TT 675 43 24 l r . n o j « -_•_<, "'-• • - r T r W . l

• S A N T C U G A T D -; ; le 3 h a b . D a r . ü , n . a s a l c " i t n ' . T r t o - \:A i a s c e n ­sor e > t e r o r assu t-Na' 12 700 0 0 0 -TT 530 86 69 .' 580 98 54 Fr: - - . : ;>. jü i ' , . i l i i Fi.- - - - ^:«>:::

n l i T

• MENJARS PREPA RATS TASTA'M TT 589 29 M ,' 589 35 35 »*t ax-y

• SUPERMERCAT VI­LARÓ TT 589 35 82

VENDES

• A T 1 C D U P L E X Z o n a Me rea N o u 120 m* + 2 0 m- t e r ' a s s a , 4 h a b sa ló m e r v a d o r a m b x e m e n e i a ,

o l f ic 1 marbre

j • D A N V I L M O T O S . S L Sabade l 32 8

I TT 6 7 5 16 06

• T A L L E R E L E C T R Ó -

S O L J So l . n J m 19 TT 6 7 4 36 88 S a n : Cuga t

• T A L L E R M E C À N I C P C A N A L S Ci Sant [ In-rmi,

• T A L L E R E S M E N A P;

• L N E A D I R E C T A

H t r 589 03 4

lavabo ca le facc i

r : a r a u e t P ^ C ::MmaliT, pa rqu ing t r as ' e - c p c o n a i

p r e a o s 22 0 0 0 0 0 0 • TT 675 33 55 ,' 589 26 43 .h3AGes:n rnobi ans; =rt KSA

1 Í 6 Ï - 1

• C D R . M U R I L L O 1 1 . Aí ic d u p l e x 23C m- + 70 m ' r e r r a s s a 'j d e m , 2 banys -* l avabo , salo m e n ­jador c u m a e(|, i :>ada, ar­m a r . s , c a l e t F i í c e pa r a u n g . z ü ' i a c i r n u n ' a i a , p isc ina 45 COO 0 0 0 TT 6 7 4 57 16 ,' ="a* 6 7 4 57 54 i u - a-t l · . . " : ^ '

• P I S À T I C C Al fons Sa-,i 4 h al- ' h.my, 1 ava : n aní : : i!i.tx.a 43 m de te-" r i s s c í t o l a ç a d e p a r

1-1 '"'G TT 674 77 76

• PROP CREU ROJA L P r m

1 1 a

- Q B 46 5

• SOBREATK

VICOMCA

674 78 SO 674 91 61

i hab : kn1,1!

3J] 'Ti i ; - :

• S O L N E T

T T 6 7 4 4 49

TORRES EK VENDA

Sant Cugot-VarMoreix, oi cosint k l'eít:

torieT00m2,menj sola.d'efr30ni

IBI de foc, oriento» i notes excel.Ien's

Sant [•jgal·Voldoieii. Zona Passeig Rj), 'cre

300 rr2, menjodo', salo í'estoi cu.nooft

estudi, (oletocció, «PtCABií.

Sant Cugot-Valkioreix, zona Mas 8wg, OPOSIUMW. le-ren 1;;':

ml, torre 90 ml (ampliables), menjador, stla d estoc c.cc, 3

hab., bsrry, colekuó, rtoster, pistre cn: dejj-odoco

Sant Cugat, zona c/ Granollers, torre OCCSSCK enn'onerc, Kivl

rnenjodcK-cuirKi30m2,solcd'estci 50T-2. 4 centes: 1 sjte

2banys, 1 servei,calefacció,hab çior.jí, iv\ï. ::Í :• •!'nit

piscira.

Sant (üOfjt-Vollòoreix, zona tontbla Vctccçtei. te-eny!; 3 3 n 3

torre 230 m2, menjodor sala ü ± : 4!Jii3, :tiicj-:F :e c: joodii

3 dotmitonsdobles,estudi 35 rïi. 2 \tmfi. SJ-ÍH. (ici::c:, «i

de foc.

Sont [i otMns Janer, terreny 500 nt2 tire 90 rr2 Ttnpd;- si:

í'estoi, cuino eQuinodc, 3 hab., bany i ta'c-r

SantCugat-ZonoelCoioner.'oiretxtaai]303r? reiindcra:

d'estar, cuincMrffka, 5 hab., i 1 suitei, seia í eror 3 K";;, ;;r,;

estudi omb sofònun, armors encaíter:. :n: rte-cis. icttcjí 3

(3hes, safareig, teler, sistema de teicrse;iii5lo: i CIÜC ira

Sont Cugal-Zona (/ Orquidio, casa de aisseny, terreny 603 r i

'orre 300 m2. menjodoc salo d'estoi 50 m2,5 Oomitons', 1 sntel.

cüitKMffke, 2 banys, sero, calefacció, garatge 3 (oíies i scfareicj

Sent (jgatfolldoieix, zona l Escovolo, teneny 1405 m2, we

295 m2 en una salo planto, menjador H m2 i sota o'esnr 50 ni,

cuncrtiffice 15 ml, 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos urers celiei

lebcsr, joies, calefacció, parquet, garatge 32 c? pisíi': JTO

aepuoooi].

PISOS EN VENDA

iona Mercot foneblonca, 84 m2, menjodor. sat :'ES'£I mi

paicuet, aire conckionat, 2 dormitoris, cuinc-omce. bany üra·e·

armons enenstots, pòrguing, 14.500 000.

Zoto Metco1 torreblonca 123 TI2, nen ::ci :;la c ts'oi 33 "3

areCDncicionaT,3hob.tunasu-te!,cune-office Í'M1,".. ::fl:r c

] gas, ü'irions eit:cstt, pcijufig 23«

APARTAMENTS EN VENDA

rthlfPW 3£r fc |ÏJO\. rar 5:-ri :r

n " V d )e i hnv(ití:: i :

( t l e

« U J . F I I " H t :,,n:-cccr.rh-'·i

t r. 1] OP I

TERRENYS EN VENDA

K UH IKH Li ErNANJui rt.30Ti2.Mi i«r

n c

SA1 0 ( j . F i raSnc750rr orBi·acóud^s·ii

1 1 1 T -n: 4 ''H--

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 6 de gener de 1995 CLASSIFICATS 23 • SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola. amb 85 m2, A hab., bany. saló, menjador, cuina, bal­có i ascensor. 11.800000-TT 580 86 69 / 580 98 54 [Foto PsoCantanyolal Rel FPC 99O001

• SANT CUGAT pis maco de 90 m71 3 hab.. 2 banys complets, saló menjador. cuina «office-, 2 balcons, ascensor, calefacció, lot exterior, pàrqulng opcio­nal, assolellat. 14.800.000.-

W 580 86 69 / 580 98 54 (Foto PBO Camanyaa). flef FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al Cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110 nv, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m!, cuina equipada, terrassa de 25 mr, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000-t t 580 86 69 /580 98 54 {ftfflPto Cerdanyola) Bel FPC 990004

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m ! i 4 hab. a l'Av. Alfons Sala. 2 banys. saló menjador, cuina equi­pada, ascensor, calefac­ció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000.-t r 580 86 69 / 580 96 54 (Foto Pta Cwftnyota). Rel FPC 990006

• SANT CUGAT Psg Cà-novas, pis de 4 hab. (3 do­bles), 120 m'. 2 banys, cuina «office», balcó, en-tresolats, ascensor, cale­facció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000-« 5 8 0 86 69 /580 98 54 (Foto PBO Cerftnyota). Ref. FPC 990005

MM • C/ CANOVAS CASTI­LLO, 2. Oportunitat. 130 m*. 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefac­ció, pàrquing, pintat. 21.000.000.-« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 dwgy).aeiiHoaoooe

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m1, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m1, cui­na •off ice», 2 places de pàrquing. Zona comunità­ria amb jardi i piscina. Ex­terior. 28.500.000.-TT 674 57 04 / 675 43 02 (fcndea). M 110070005

• C/ FRANCESC MORA-GAS, 48. Oportunitat. 85 m*, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refri­geració. calefacció, terras­sa, pàrquing. 17.500.000.-« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 [hopaQ.M.WO 20003

• C/ R I U S I T A U L E T 1 6 0

m r . 4 hab . , 2 b a n y s , sa ló -

m e n j a d o r , c u i n a « o f f i c e » ,

terrassa, plaça de pàr­quing. 27 500 000-« 674 57 04 / 675 43 02 ( M t u ) FM 110070004

• C/ SANT TOMÀS. 94 rrr7. 3 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàr­quing opcional, tardor-95 15200 000-« 6 7 4 57 16 /Fax 674 57 54 llnopai fta* >N0 2000*

• C/ SANTIAGO RUSI-NOL 110 m ! , 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador. cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàr­quing. 24 150.000-« 674 57 04 / 675 43 02 Orrttsa) Ret 110070006

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terras­sa de 12 m2, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (FiquesSaca) Rel FS 10120005

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó San t C u g a t , 5è pis. 4

hab . , v i s ta m o l t m a c a , ba l ­

có amp l i , 1 b a n y + 1 lava­

bo . S o l d e t a rda .

15 .000 .000 . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Frcjues Saca) Rel FS 10120004

• PIS 110 m1, 4 hab.. 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt exterior, cèn­tric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 - « 675 43 24 (Finques Roca). Ref. FR10060011

• P t S D E 1 2 0 m ' , 4 d o r m i ­

t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a

v i s ta , p à r q u i n g .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Sem). Ref S10000002

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cui­na, bany complet, lavabo. calefacció. Molt de sol, amb vistes a Collseroia. 20.000.000- W 674 72 54 [RnasGra»àaJ.F«FG 10060011

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garat­ge 2 cotxes, traster Jardí part. 200 m'. Zona comu­nitària amb jardí i piscina. 45.000.000.- « 674 72 54 (FnasGfooete) Rel FG1Q0BQ012

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 m*. menjador 20 m ! , cu ina. 3 hab. , 1 bany, safareig, terrassa 4 m !, ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GeiüO Immobiliària) Rel. KSA

10050012

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Sem) Ref S1000QOC3

• P R O P E S T A C I Ó S A N T CUGAT 4 hab., 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (Finques Saca). Ref. FS 10120003

• PROP HOSPITAL GE­NERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assolellat, clar. 6.300.000-« (93 )674 67 15 (Finques Saca). Ref FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.-« (93 )674 6715 (Fnjjes Saca,. Ret. FS 10120007

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m', 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 IFJnqwsVatwnraO. Rei. FV 4416

• R U B Í A v . L ' E s t a t u t , 7 5

nV. 3 hab . . mo l t d e s o l .

7 . 2 5 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 65 48 [Incusaj- Ref. 150007

• R U B Í c/ C a s p , Pe r e s ­

trenar. Dúplex de 118 i 135 m2. De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Cale­facció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàr­quing opcional . RFA. Nous. 14.200.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 {Finques Vatwnr*). Ref. FV 200003

• RUBÍ c/ Duran i Bas, 90 m1, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m1, places de pàrquing opcionals. 10 500.000 « 6 9 9 65 48 prosi). M l 50006

• RUBÍ c/ Historiador Jo­sep Serra, 95 m1, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, ca­lefacció, exterior, 2 terras­ses, pàrquing. 14.800.000.- « 6 9 9 65 48 (lnoaa).Ref.l50004

• RUBÍ c/ Lluis Ribas, 4 hab. més entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de foc. 19-500.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 99 {FinquesVtfonq. Rel FV200010

• RUBÍ c/ Montur iol , 3 hab. 89 m*. Reformat, fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000.-« 5 8 8 4017 /568 54 99 (FffiquesVaiMnraf) Rel FV443B

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-IOCALS-ÏÏRRENYS

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Juridk Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS.S.L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimadó objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Volés

67415 66-67410 54

• RUBÍ d Pau Claris. A la vora Ajuntament. 80 m*. 3 hab., ben conservat, exte­rior. 8.000.000 •

sseetsw (rna4.M.IS0VB

• RUBl d Sabadell, impe­cable, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada 1 reforma­da (cuina Integrada, torn, etc.}, sol de matins. 9.000.000-n 69» 85 48 (hajn|.MI50a>1

• RUBl c/ Verge del Pilar, A la vora de Correus, 65 m' , 3 hab. , cambra de bany. 6.450.000 -9 6 9 9 6 5 48 i l m « FW150X6

• RUBl c/ Zafiro, 70 rrí, 3 hab.. cambra bany, exte­rior i assolellada. 6.400.000.- f f 699 65 48 (hcusa). IW. i 50008

m RUBÍ Dúplex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000-n 588 40 17 t r 588 5499 |Fir«a>V·lnra>n·l FV2O0O1I

• RUBl Edifici Mercuri. 75 m', 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000.-0 6 9 9 65 46 pia»). M i m »

• RUBl local a Les Torres. 40 irr*. bany, pati. 3.600.000.-0 6 9 9 85 46 (kKUS|.M.I50O10

• RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab.. menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000-« 5 8 8 4 0 17 / 588 54 99 ( f t l l · lV l lun l l M FV4013

A RUBl -PISOS DE 2 - 3 -4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT

M A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

RJVTiNOVf*

POSSIBILITAT 1)'I\TKRÈS / .SÍ H\ I:\CTO\S

I .1 /f)A l'()\S l'I:RDL'T

*- p INFORMACIÓ I VENDA: '

r Passeig Francesc Macià, 80 A l Tel. 58813 24

Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona) illRiSSI

INTERCONSULT IMMOBILIÀRIA, S.A.

EDIFICI BARCELONA (c/ PREUS: 2 H, 8.300,000 3 H , DES DE 9.200.000 4 H„ DES DE 10.000.000

Barcelona cant. Lleida)

A 10.750.000 A 11.600.000

C A S

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iULTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

ILLÀMMNOS, I I INFOJIJMAJffMOSf Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-C© 5 8 0 8 6 6 9

24 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 6 de gener de 1995

• R U B I pis m i . de 6 ' m \

a Av t s t a t u t . ' :?L Arr-t: 2

h a b . b a n y c j i r a ^ q j i p

Normes dos. v - ' i s A m b te-

r -assa S i . p « ' l tV ! ' -

- , OOO^XKl

TT 5S8 4 0 1 7 588 5 4 9 9

rm',^, ,iirii.--„: —• • . ICÜS

• R U B Í j s ••< i. ;:<> -4 m-

E n A - L s l a M * 1 3 2 2

n a b , b a r y n . - a ^ q i . n

N o m é s dos ven-s

1 2 0 0 0 0 0 0

t r 5 * 8 4 0 17 • 588 54 9 9

Frques VaUhor';»:1 "--• • , XOVX

' o g• é s

d o o t e s ;

• R U B I P I . i : ,

100 m , :s narc

c a l e f a c n o pis i t>:t inor

8 9 0 0 0 0 0 •

TT 6 9 9 6 5 48

\\raaa] ^ 500C2

• R U B Í z o r a 'a J o s a to ­

cant merca t 3 hab , oany '

l a v a b o E x t p e r s i a n e s

d 'a lumin i Ca le facc ió Gas ,

curna nova

1 0 5 0 0 0 0 0 -

TT 588 4 0 1 7 , 588 54 9 9

^rqueiValframf V -• li%

• R U B Í / o n a L H S Tu ' r es

p rop FF G G P s , ^ . i V s de

,' 500 0 0 0 P"a ï •!.,:> i\a-

lelacciO, gas. '.;. r,i hriry TT 588 40 17 588 54 99

• ZONA RESIDENCIAL 100 nr saló amo xeme­neia, cuina «oMice», 3 hab , 2 Danys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí in­fantil. només 6 veïns, tot exterior 26.000.000-tr 675 33 55 / 589 26 43 l»S* Geitxl tminobtüai»} Ret KSA

1-X6D0C

• Z O N A T R A N Q U I L · L A

100 m-' - 160 m 1 jardí pr i­

va t s a l ó - m e n j a d o r 3 0 nV.

4 nab 2 b a n y s , c a l e l a c -

c ó . a i r e c o n d i c i o n a t , 1

p à r q u i n g + traster

2 6 000 .000 . -

t r 6 7 5 33 55 / 589 26 4 3

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

C u i n a i b a n y r e n o v a t s . 2

hab . m é s t raster i hab . sa­

fa re ig i p l anxa .

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - t t 8 7 4 M 9 7

Fr-as Sant Cugft W F$C ,0040009

• Z O N A Av R,.o Tauiet.

:kt l <*C rr" 4 nan doo ies ,

t e ' r a s s a s a l o J e 4C n 1

ï p r n e n e a Pàrq. i nq

;-' •' OOC 0 0 0

TT 6 7 4 0 8 9 7

F'·'.BÍ «.r·Ljgv, H*1 l'V -'t.JLIÏÍ

• Z O N A c/ A l fons Sala :1e

100 rr-' 4 hab , i f ~ \ i ' i s 3e

paret , salo- m e n j a d o - Cii

na, bany i ' l ava tx j

16 500 COC TT 6 7 4 08 97

,rricai ^ ' C x a - ! Fiat I'., '.-4tO.it

• Z O N A M E R C A T N O U

9 0 ni , -;alo V r- , -in <e

d'HD J. i txa sr.l . ,i',%-s

14 e.00 000

TT 675 33 55 589 26 43

• Z O N A M O N A T E R I O U*t

' ' 'OG OCKJ TT 6 7 4 08 9 7

' •»**,.-:,*: .-•& —i ''".i • t-ï&r

• ZONA MONESTIR 90 rr- rneniat fur , v.ir.i Dany

r e ' n r ^ i a t , 4 hab : o : px te -

r or, per fec te es ía i

• 2 500 000 TT 675 33 55 , 589 26 43

1X6000?

• Z O N A P E A T O N A L 70

' - • m e n a o < : r , '..<. r a 3

h a n , 2 ba-n>s c a i o f a c c t o .

sol 'V i s tes M 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 5 33 55 , 5 8 9 2 6 4 3

• M I R A - S O L 2 so lars 6 0 5

6 5 0 r r P g C a m è l i e s

M a g n i f i c a v is ta

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

i * y . 3t* 130T00,0

• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0

rr-' Z o n a e s c o l a a rqu i tec ­

tu ra . Ed i f icac ió i m m e d i a t a

29 0 0 0 0 0 0 - tt 6 7 5 4 3 2 4

\-mx<s Roca, « * FHKWO0C6

R-f

t:0600C4

I • B E L L A T E R R A Tor re tn-

| d t v d u a l d 'est i l co lon ia l es-

| p a n y o l . de i 9 0 0 TT de so-

iar. 5 b a b s a l o - m e n | a d o r

de 60 T V , p i s o n a i ves tua -

ns. etc

30 0 0 0 000.- tt 6 7 4 0 8 9 7

<^cas Sar Cugat. =* FSC 1X400CC

• C G R A N O L L E R S a-

d o s s a d a a m b a s c e n s o r

22C nr ' . j a r d í p r i v a t . 5

d o r m |2 « s u i l e s » ) , 3

banys , i lavabo, saló men ­

jador 40 rr-' ga ra tge t ras­

ter

4fi OOC 000 tt 674 77 76 •T-iartASA s* 60009

• C L A S P A L M A S , 4 . |A

la vo-a arx iu ] . 226 m J r iabi-

• a : g e 5 0 0 rr s o l a r 4

c o m , b a n y . s a l ó , c u i n a .

p a r q j i n g . j a rd i , per res tau­

r a - Z o n a u r b a n i t z a d a

2 9 0 0 0 . 0 0 0 .

tt67457 1 6 /

Fax 6 7 4 5 7 5 4

iinoga- Rçi NC 20006

• C ; O C É A N O A T L À N T I -

C O . 53 . (F inal 95) . 6 0 0 rrv

solar 2 9 4 n J hab i ta tge . Zo ­

na Gorí 5 d o r m . 4 üanys ,

1 l a v a b o , sa ló m e n j a d o r ,

c u r n a e q j i p a d a . e s t u d i .

Pà rqu ing . J a r d i .

60 .000 000 . -

w 6 7 4 57 16

Fax 6 7 4 5 7 54

• C/ S A N T A E N G R À C I A .

6 , b a i x o s Op i : r : , . i i t .v 35

m- + pat i 3 :1urni . Dany,

salo m e n j a d o r cu na equi ­

p a d a , ca le facc ió

16 0 0 0 0 0 0

v 6 7 4 57 1 6 ,

Fax 6 7 4 57 54

í.mx>ïi w ^jy·yy

• M I R A S O L ter-e 3SC rr-.

s o l a r 6 0 0 m•', 6 h a b 2

b a n y s , sa io - l e n i a q c , 6 0

m1. cu ina «o r f i c f» sala 6 0

n r . ga ra tge 2 cos*es

65 000.000-tt 674 57 04 ; 675 43 02 ifcrQMa) w i •oc:ooo;

• NOVA PROMOCIÓ ' 0 tor res a d o s s a d e s amb | a r -

d l i p i s c i n a c o n j r Tàna

2 4 0 m ! . 6 r r ' a c a r a garat­

g e 4 co txes . 4 hab es tud i .

2 b a n y s , t M V Í I Ü U , p a '

que t , martnre

38 .700 .000

tt 6 7 5 33 55 | 569 26 43

IKSAGSSIKÍ lüiirotiiliífiai fle' <S*

10060009

• S A N T C U G A T - V A L L -

D O R E I X to r re ind iv n o v a

a e s t r e n a r , d e 60C p~-' d e

s o l a r i 3 8 5 n r c o n s t r 5

hab . es tud i , 2 b a n y s c o m ­

p l e t s i un l a v a b o s a l o

men jado r ae 47 n- if? r r

d e c u i n a G a r a : g e ;> r a 2

co t xes m e s c e l e r "AO e t

jocs t raster P s c - r a

70 0 0 0 0 0 0

tt 6 7 4 0 8 97

icncasSant ZijqàS - f •> '.»'4i"0"

• S T . C U G A T a Sta ' H

resa. adossada 320 m 4 hab., 2 banys, lavabo, sa Ió- menjador, 35 m1. cu^ra «office». goffes sala des tar, terrassa, hab mòqu nes, garatge 3 cotxes ja di privat 100 nr i piscma comunitària. 57 500.000-tt 674 57 04 tt 675 43 02 Imúesa «et ' X ' X » ^

• T O R R E A B E L L A T E

R R A ?$?. - -<:' r ^ P

i a -d J I M - l - . · j i . · i , ! · •••

a n y s 4 J e u : L ' ;,

b a n y s , ' lavafcc g a r a : q

es tud i go l fes .

6 0 0 0 0 0 0 0 -

tt 6 7 4 12 0 4

tt 6 7 4 11 81

• Serri Ref S X00OO4

• T O R R E A B E L L A T E

R R A u r r f am i l i a ' 18C m-, 4

hab . 2 oanys , salo men ja

d o r 3 5 n r . c j i r a 2 0 "•

parce- la 4 0 0 n r

39 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 77 76

•tnmart», SA| FW i:>W.r

• T O R R E A D O S S A D A i

B e ' g a r a . 2 • si., t o s •

d o r m . d o b l e s 3 b a n y s .

l a v a b o , sa ló m e n j a d o r 35

m J , 2 p l a c e s d e g a r a t g e

t raster g ran

47 0 0 0 . 0 0 0

tt 6 7 4 7 7 7 6

llrfTwt*. SA; Ret i 60TXP

• T O R R E A D O S S A D A

Z c n a e i x a m p l e s u d . T u r ó

Gol f , cons ta de 3 hab. do­

b les un e s i u d d ' u n s 24

m- a m b la s e v a t e r r a s s a

s o l a r u m S a l o m e n a d e

d e 3 ' m" C j n a - o t t i c e -

d e 13 rr E r t o t a l t é 2

banys i j n lavabo . G a r a t g e

pe r a 2 c o t x e s T r a s : e r

J a ' d i d 'uns 40 m \

4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 08 97

\~*\AS >ar &jgai> Rei -SC iX«4a'4

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per es t renar . 223 nr"

- 1 0 4 d e j a r d í , 4 h a b , 2

b a n y s , 3 p l aces de gara t ­

ge fus tena interior de rou­

re i e x teno r de P V C a m b

v id 'e dob le .

26 0 0 0 0 0 0 -

tt 6 7 4 7 7 7 6

.irT^rüi 5íi Re* 160004

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A mol t cènt r i ­

ca . a m b ptsc ina comunr ta -

• ia, 3 d e r m , 2 b a n y s , oo-

na. 'dr la, sa la de m à q u i n e s

hab p lanxa 2 p laces oe

ga'alge A A 32 000 OOC • W 674 77 76 lrr.tt.-i ;•+ -et I 50003

• TORRE INDIVIDUAL Be l ia :e r ra . c o n s t a de sa lo

m e r a o o r a d o s n i v e l l s

c u i n a - o f f i ce» . un b a n y

tet a x ò a p lan ta . A l 'entre-

p a n t a d u e s h a b . d o b i e s

i fc a m a s de Da ret, a ia

i s j p e r i o e n t r e -

J i-s h a n . , m a ós

^ PS f a s e r v r

an ;a ba i xa

- l a q u i n e s

Í i ! ' a q j e es

• V A L L D O R E I X Torre So

la parce l la 6 0 0 m-, cor.s-

t r j i t s 2 2 0 m J , 4 o o r m . , 2

banys , 1 l avabo , men jado r

sa ló 35 n r , sa ia de Dillar

x e m e n e i a l lar , b a r b a c o a

ga ra tge

46 50C OOC •

TT 6 7 4 77 76

Itnnarba SA. ^ i Ò0C«

• Z O N A M O N E S T I R tor re

a c o s s a d a 140 in1" 5 hab

2 banys , ga ra tge i ja :d i 60

nr"

33 0 0 0 0 0 0 -

tt 6 7 4 7 7 7 6

iman&SAi Ret :60CO6

LLOGUERS • P I S D E L L O G U E R d e s

de 6 5 . 0 0 0 Pta a! m e s da­

vant E s t a a ó T a m b é tor res

c e t o t e s c l a s s e s , e n c a r a

que t a m b é m é s ca res

TT 6 7 4 08 97

lrireasSar:C·jgaj R^ "5C r í - iX " 1

• P I S O S , a p a r t a r r e r t s , te.

r res. locals i p laces d ^ pa '

qu ing de l loguer

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

iSwr- =*' S 'OOÚ0006

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT»

*AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

3J059I002CP

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis. calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m :

construïts. GARATGE OPCIONAL.

m___^

INFORMACIÓ: F1NCAS VALLHONRAT

Passeig ÏTímeesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RL'BÍ

u es

QP [ -C

b que es i I servei

P S

i , e- SC'OMOGi:

• T O R R E I N D I V I D U A L

ata de saic

ns ^ 4 rr- cu i -

4 n a b , . . na

3 b a n y s

^ ge per a 6

f nex d alu­

mne i v id re

H S de m e n -

1T 6 4 08 97

Z o n a

s a c a c a r -

ga ra :ge 2

Hntat t ras-

en c o s r -

t « r c e - , 1

3 n a t (1

I jardí pr -

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúplex - comuni­tat Penda 10C.000 Pta 3 nap . 1 bany, 1 saló. 1 cui­na, plaça garatge TT 674 15 66 •Cdsos = * c-oi30o:w

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, -u Mina, 19-ec m-BC OOCímes.-

TT 6 7 4 15 66

, i l isa;. Re- : 1I1300]7

• L O C A L E N V E N D A o

l log. ier 112 m' P-et. v e r -

c a 1C ™ii l ion: i L i c g u e r

60 0 0 0 Ptay'mes.

tt 675 4 3 24

• P IS de 2 d o n r m e n j a -

c o ' , c u i n a , bany c o m p l e t •

t e r a s s a D i s n o c i a : a M

ras cl

55 000,mes-tt 674 72 54 r-.i.-.hjo-**. =w fj-xatío:

• P I S c e 3 d o r m i t o r i s ,

'• '.-1: ace r - sa lo c a m b r a de

,• £i*>',• c o m p et , CL. r.a P is

• p f c - ' i r a : c o m neu t n P I

• p r t r e de Sar1! Cuga t Llo-

, : i jor ai m e s 65 OOC Pta

TT 6 7 4 72 54

, • P L A D E L V I N E T 1 j ( j

' rn-, 4 - iah | * •• s j i t e > ;, 2

; b a n y s . SH>.< " w i j a d c i ^5

t e r r a s s a 20 - i 2 a tace4 -

de p à ' d i . m q Z o n a r e m - ;

n i tana a" "o n s ^ r i a

175 CCC'ines

TT 6 7 4 57 04 ' 675 43 02

• R B L A R I B A T A L L A D A

TT 93 674 67 15 F 1 f

VENDES

TH

s 675 33 55 t r 589 26 43

• A 7 MINUTS a pe j ,1e ' es:actó de Valdoreu 4 nab , exle-ior, asso el al, amb pati priva! d'uns 40 nr, -ranqüil, aigua llum a d'alia 85 000/mes -11(93)674 67 15 orgues Sxai Re* : í ; ' 0* *•: l :

• T O R R E C T O P Í C I O

I M

F l

l r

TT 674 15 66 i , ... ï*.

• TORRE DE LLOGUER

n i ^ r . , , : : : • s . i l ^

b a r y S : : I H '

M i r n s c Z ' j t r •,

QUI la

9C COCifiies

TT 6 7 4 72 54

D D : I I I - A

• A L F A 1P

Tf 588 55 35

• A L F A f - -

TT 589 09 91

• A L F A R m e

T c p a K B

TT 675 32 5 7

i.I, t . ' . ^ - i -e' A : ' J U

• AUDI '00 B G TT 674 68 50

• CITROEN AX t re= . B - J J

TT 6 7 5 32 57

»JM LiIrt^Tl fi? *í l

• C I T R O E N A X 11 T R E ,

B-IM

3 5 0 000 . -

TT 589 0 9 91

-,aca s .: Rel F10020005

• F I A T U n o l u r b o , IE . B-

1K 4 7 5 0 0 0 -

TT 5 8 9 0 9 91

'.^ca si. ïet ^10020X3

• F O R D E s c u r i X R 3 , B-

KV

TT 6 7 4 15 0 3

iPe^«( Motor R* ; SC »MR 120X6

• F O R D F i e s t a 1.1 . g r is

m e l . B-JT

300 .000 . -

TT 588 55 35

< , i · j» *T i iRe '«1 ] l3 (a»

• G O L F • 8 GL , B-JP

; TT 6 7 4 68 50

: Aj'c "onaica Í% '.'ÀI'BS; fie' AO

• L A D A N i v a , B - N L

550 000 -

TT 589 09 91

; - i t i v 5 ; Ret F1XC0U*

• L A N C I A De l ia . H F . tur-

bc B-KY

.•9C 0 0 0 -

TT 589 0 9 91

-**» s :_Remxa»j?

• L A N C I A P r i s m a . T D S .

0 -AK

750 0 0 0 - TT 589 09 91

- * . a - ^ f IDOWO

• L A N C I A ï - 1 0 B-HD

325 '000 -

TT 5 8 9 0 9 91

f .*-iï ; I Re" - '0OXH>6_ _

• O P E L C o r s a , B I S

4 7 5 0 0 0 • TT 5 8 9 0 9 91

f . « a . si Re --X20X)i

• O P E L Co rsa G S I . B-LK.

TT 6 7 4 68 50

Aj':: ^ jn. j i ia )el '.'a es Ret ACV

' -C- CHXn

: « O P E L Kade t l . 1.3, 5 p

B-HY 4 5 0 0 0 0 . -

TT 589 09 91

n t o - s I Rei F-XttKW

• O P E L K a d e t l 1 a G T ,

b lanc B-JZ

6 0 0 0 0 0 -

TT 588 55 3 5

lAjloceraaJ! fie» A'C'''X«Xí

• O P E L V e c t r a 1 6 I A A

B -MN

n 675 32 57 |Ai,10FjlBtwi| Rel A£tXeor.tt

• P A S S A T V a r i a n t 1 8

A .A B -MG

TT 674 68 50 JAuIC Conarca del Va es Rel A:v

•0O9CO06

• P E U G E O T 2 0 5 G T I

A/A, B-JT.

TT 6 7 4 15 03

IPeurjeot Motor fiat,] Re- fiWc 12XCJ

• P E U G E O T 2 0 5 X ^

H W

TT 674 15 03 IPei eo- UowRa'M Re- PWfi-:

• PEUGEOT 309 GT, , B-HX TT 674 15 03 ifieuoeo; Motor Rajy Ret PUR '.

• RENAULT 11 GTL GL TT 674 15 03 iReuoeot. Motor R«»y

• R E N A U L T

b lanc , B-LX

6 5 0 0 0 0 -

TT 588 55 3 5

..Autocarrlrai.. Re* »'0

T S E

• R E N A U L T Clro R S - 1 . 4

B - O D TT 6 7 5 32 57

VoFstefari Re' 'í l »SXc :

• R E N A U L T C 10 i 2. 3 p

ve -me l l B -OM

975 0 0 0 TT 588 55 35

• S E A T I b z a 1 5 i, 3 p

B Ü B TT 675 32 57

AjtjF.l^JI' i fi.-' *E 'KA7XA

• S E A T lb..-rt - : n e ç - e

E-JX 40C 0 0 0

TT 588 55 35

Mocer-il --• i ' . . ' .Kïï-

• S E A T Ib i ra 1 S, n p B-

KP TT 675 32 57

" j t : iF?t^<i fi- At '••'•y-'Xfi

• S E A T Tet-.-, n i a r ; B

K" 350.OOC.-

TT 586 55 35

• S U Z U K I S « " G T B

' 5 7 2 IP. blan:-

t r 6 7 4 0 9 10

• V O L K S W A G E N 3 ™ ! 1fi

V B-LM

TT 675 32 57

E -ta v

X«XÍ

• R E N A U L T 21 2 C. A .'

B I J .

Tt 674 68 50 Aj'.c Conatca ce.'.'al ei - t ' -,C

1CO900CG

• R E N A U L T 21 T X E

b l a u . B-JJ.

650 0 0 0 -TT 588 55 35 lAjtocertraT; Rd AtC'DOOW

• RENAULT 5 GT tu-b! negre, B-HT 250.000-v 588 55 35 iMocertral) M AlC'DOOue

• F O R D Efi.ri r 1 e s e l B

H W

TT 6 7 4 15 03

^e.OK:- ^ i : ' : . - ^ ' , ' fi..' F'l·ifi IVA

d e • NISSAN Pav se r n " B-JV TT 675 32 57 .AAFs-«ao =e- AF ' Í X O ' J

• NISSAN Vane-e P'act.. cièset. B-WS TT 675 32 57 «j'jFnew. fif F xvox

• RENAULT E<pres c e sel B-^Z 650 000 -TT 589 09 91 rara i s -et F ir.ij?Xoj

ff KM Servicios de gestión inmobil iaria

• K-M. RUBI, torre zona Els Avets, seminova 140 nf de vivenda. 4 hab. 1 bany, 1 lavabo, jardi de 395 m;. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m- de terreny, ei restaurant té una capacitat de 150 persones, ''habitatge té 160 n¥, 7 habitacions. Ocasió per a família i -egocis. 37.500.000 Fia. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 nf. més un local de 80 nf. situada entre Mirasol i Rubí. sol tot el dia, Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 nf, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 nr. urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBI. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de ' 20 m- amb instal·lacions, l'habitatge té 120 nf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 nf. Ocasió única, només 42.000.000 Pta. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 nf de terreny 600 nf de bosc. 1000 i f de zona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre -ornés 14.000.000 Pta. Ref. 6/T.

Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 nf edificats, jard i 50 m. 2 habitacions, 1 bany, llesta pe' entrar-hi a viure, Ocasió. 22.000.000 Pta. Ref. lf\. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge, 3 habitacions. 1 oany, sol • entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12 600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 nf amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardí de 40 nf. Oportunitat ún.ca. només 12.700.000 Pta. Ref. 10/T. Tel 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardi 200 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions. 1 bany, situació i entom molt bo, Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17[T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç. superfície 1000 m:. a't asse e al amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m- amb -s'a. iacio 'eta d'aigua i llum. Ocasió 3.800 000 Pta. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 70C r a^b saseta de 70 m\ 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots eis serveis. Ocasió només 9.500.CCC D'a. Re'. 8rR. Te: 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tereny zona Can Mir a l'Av. P rxipa suDerfice de 628 TT. 19 m. façana, zcna yoanitzada amb tots els se-ve s preu immillorable només 4.500.000 Pta. Ref. 9;TP ~e 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assoieiíada oer edificar 6 cases, tota 12.000.000 Pta. Ref. 14[TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo. 80 TT, D S a!t assolellat. 3 habitaco Preu 8.000.000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. pis zona mercat, entorn excel·lent. 73 rr, 3 habitacions, assolellat. Preu 9 Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis duplex per estrenar. 185 m-, 130 n jtils, 50 m: de te-asse: nr, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1;D. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nr edificats, 115 nr útils. 4 *a assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref 3/D. Tel. 388 23 62.

n . Ocasió "ornés

oany safareig entorn bo.

i Pta. Ref. 14/P

4 -aotacons 2 banvs. saic de 35 ei 538 23 62. lacions, 2 banys, sa* 35 nf, alt i

• K-M. SANT CUGAT. Torre a ía zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 nf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Pta. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Valtvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 nf. zona alta i assolellada. Oportunitat. 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: solar de 838 m;. 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11 000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 mL de casa. 3 hab, Dossibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pla. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 nf, casa de 205 m2, útils 85 nf, resta ampliació: zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pta. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 nr, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT Torre a Valldoreix. Jardí de 600 nf, casa de 130 nf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Pta. Ref. 25/10O4.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardi, casa de 150 m:. 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 m2, casa de 60 nf, 3 habitacions. 1 bany. possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Mirasol. Jardi de 200 nf, casa 80 m2,3 habitaaons, 1 bany en una sola pantà. zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardi de 968 nf, casa de 180 m2 edif. útils 125 nr, 5 habitacions. 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. P eu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranqu ila a ;a vora club de tennis. V.stes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardi de 785 nf, casa de 85 nf. 4 habitacions. 1 banys. per reformar. Preu: 25 000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a a Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf, casa de 135 m\ 4 habitacions,' fca-y 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, torre a Mirasor A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nr. casa de '40 m\ útus 100 m , 3 hab :ac-ons 1 bany, per -formar. Preu 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tcrre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 irf, casa de '80 nr per 'ehaoütar posS'b tat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Pta. Re:. 35.'2323. Tel 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 m2, 3 habitacions,1 banv. possibilitat d'ampuació. 3reu 33 600.003 =:a. Pef 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, ' c e a Valldoreix. Jardí de 800 m2, casa de 225 nf. útils 110 rr-, oer 'efemar zona estac ei comercia 3-ç„ 4C-CCC CCC pta Pef. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Of ic ina Val ldoreix: c/ Muntanya , 2 - tel . 589 20 84 - ST. C U G A T

Ofic ina Rubí : c/ Rafael Casanovas , 19 - Tel . 588 23 62 - RUBÍ

GOLF PÚBLIC A SANT CUGAT 25 • Divendres, 6 de gener de 1995 POLÈMICA SENSE SENTIT

El c a m p de golf públ ic Sant J o a n

ha obe r t els p r ime r s n o u forats

— m é s d e 3.000 m e t r e s d e gespa—

u n cop el 28 de juny van p o s a r

en func ionamen t el c a m p d e

p ràc t iques . P lana 25.

E l p re s iden t d e la U E S C , J a u m e

Esp ina , c reu que la po l èmica q u e

s 'ha c rea t sob re la s i tuació q u e

t ravessa el p r imer equ ip d e la secció

d e b à s q u e t n o té senti t i és fora

d e lloc. P l a n a 26.

El camp de golf públic Sant Joan ha obert al públic els primers nou forats, un circuit de 3.164 metres que ocupa una extensió de 30 hectàrees, a la zona que pertany al terme municipal de Sant

INFRASTRUCTURES

Cugat. Abans d'accedir al terreny de com­petició, els practicants hauran de passar unes proves d'aptitud per saber quin nivell de joc tenen i obtenir una llicència fe­derativa. Aquests nou forats i el camp

de pràctiques, en funcionament des del 28 de juny, completen la primera fase de construcció del camp de Can Sant Joan. Des d'aleshores han passat per aquesta instal·lació quinze mil golfistes.

El camp de golf Sant Joan obre al públic els primers nou forats

Hi vénen a jugar golfistes provinents de tota la comarca i de Barcelona

CARMÍ- Kl·Vl·RI'i: • Sant Cugat.— El camp de golf Sant Joan. cl primer de ütulariUü pública a Catalunya, ha obert al públic els primers nou forats. D'a­questa manera els golfistes feele-rats que tenen unes condicions mínimes per jugar podran tenir accés a aquesta zona del camp. Aquells qui vulguin accedir-hi hauran de passar abans unes pro­ves d'aptitud i obtenir una llicèn­cia federativa. Amb els primers nou forats i el camp de pràctiques. en funcionament des del 28 de juny. s'acaba la primera fase de construcció del camp. Fins ara l'ú­nic que hi havia en funcionament era el camp de pràctiques, que ha rebut una afluència massiva de practicants. Segons Mario Llonch, director de l'escola, «Ics previsions s'han superat d'un 70 per cent». Llonch assegura que «el que realment incrementa el nombre de practicants és l'escola, perquè abans de sortir al camp han de passar-hi i aprendre a ju­gar, després han de passar un exa­men i aconseguir una llicència». Els cursets es fan per grups de fins a sis persones i també de forma individual. El tipus de prac­ticant que ha passat per Can Sant Joan respon a característiques molt diverses. Segons Mario Llonch, «fins ara hi ha vingut gent de totes les edats, provinents d'a-

Els nou forats i el camp de pràctiques completen la primera fase del camp

El camp es troba als termes municipals de Sant Cugat i Rubí. t-'oto: MANÉ ESPINOSA.

rreu de la comarca i de Barcelona, però sobretot molta gent que no ho havia provat. També hi han passat molts golfistes federats com a independents que no tenien on practicar el golf».

La meteorologia ha jugat males passades a la gespa del camp Sant Joan. Primer amb la sequera de l'estiu i després amb els aiguats del mes d'octubre. No obstant això, el director de l'escola afirma

que «hem decidit obrir tot i que el camp no es troba en condicions òptimes, però esperem que la lla­vor que hem sembrat agafarà fort i que a l'abril tindrem un camp preciós».

S'obren les inscripcions per a la 12a Mitja Marató

FRANCESC CARBÓ

1 Sant Cugat.— A partir del di­lluns dia 9 de gener, totes les persones interessades a participar en la 12a Mitja Marató de Sant Cugat del Vallès poden inscriu-re-s'hi a la seu social del Club Muntanyenc Sant Cugat (plaça de Barcelona, 5) de les 7 a les 9 del vespre.

Aquesta prova, que ja ha es-denvingut clàssica en la vida es­portiva de Sant Cugat, se cele­brarà el diumenge 5 de febrer. Com sempre, l'organització és a càrrec de la Comissió Atlètica de Curses, integrada a parts iguals per membres del Club Natació Sant Cugat i del Club Munta­nyenc. Enguany, la presidència —que és rotativa i canvia cada 2 anys— ha recaigut en Domingo de Pablos. que pertany al CNSC. En les dues darreres edicions la direcció havia correspost a Asensi Giménez, membre del CMSC.

La prova consta de 21,097 qui­lòmetres, distància certificada per la Comissió Marathon Catalunya. que transcorreran seguint el ma­teix recorregut urbà que en l'e­dició de l'any passat. La sortida es farà al Mercat de Torreblanca i l'arribada serà al Monestir.

Els organitzadors demanen que la gent no esperi a darrera hora per inscriure-s'hi i animen als co­rredors i corredores de la població que s'hi apuntin amb l'esperança de superar el gairebé centenar de sateugatencs que van participar en la darrera edició.

Per promocionar i donar difusió a la competició, els organitzadors tenen previst assistir diumenge vi­nent a la mitja marató de Sitges, i el dia 22, a la de Granollers, dues proves amb força participa­ció en el marc de les de la copa catalana de fons.

El cartell, com en les darreres edicions, és obra de l'artista local Paco Minuesa.

TENNIS

L'equip de Copa D avis prepararà al CAR l'eliminatòria davant Àustria CARME REVERTE

• Sant Cugat.— L'equip de Copa Davis s'entrenarà els dies vinents al Centre d'Alt Rendiment Es­portiu de Sant Cugat. Els entre­naments havien de començar di­lluns passat, però els tennistes aprofiten els darrers dies de des­cans i s'hi posaran a partir de dilluns que ve, segons fonts del CAR. Els tennistes que prendran part en els entrenaments fornien part d'una pre-selecció que sei"irà al capità, Juan Avendano, per con­figurar l'equip de Copa Davis. En­tre els pre-seleccionats es troba el santeugatenc, Àlex Corretja,

que ha assegurat que «podré en­trenar al CAR, tot i que no crec que sigui un dels seleccionats, per­què ara em preparo per a les competicions de terra batuda».

Els tennistes de l'equip estatal prepararan reliminatòria davant Àustria en un dels pavellons co­berts del CAR, condicionat amb una superfície especial. La pista que hi han muntat és de plexipave, una superfície ràpida, que esmor­teeix el bot de la pilota. Aquesta serà la superfície sobre la qual haurà de jugar l'equip de Copa Davis a Viena, en partit corre-ponent a la primera eliminatòria

del grup mundial. En la primera tanda del grup

mundial de Copa Davis prenen part 16 equips, dels quals només 8 es classificaran per disputar la segona eliminatòria. Els perde­dors de la primera tanda s'en­frontaran amb els 8 primers clas­sificats per zones geogràfiques, en una segona oportunitat que pot servir de repesca als equips del grup mundial. La llista definitiva dels tennistes que formaran l'e­quip de Copa Davis, dirigit per Juan Avendano, no es farà pública fins deu dies abans de la com­petició.

VOLEIBOL

El Memorial Arturo Cortés queda ajornat per causa

de l'Europeu Júnior CARME REVERTE

• Valldoreix.— El Memorial Ar­turo Cortés, que tradicionalment es fa per Reis, ha quedat ajornat. Aquest torneig que els darrers anys ha organitzat el Club Vo­leibol Sant Cugat, concedit per la federació catalana, no es dis­putarà en les dates previstes. La causa de l'ajornament és que per Setmana Santa es farà l'Europeu Júnior masculí. Fonts del club han assegurat que el Memorial Arturo Cortés encara no té data, tot i que hi ha la possibilitat que es

disputi després de l'estiu. El Club Voleibol Sant Cugat

treballa en l'organització del pri­mer campionat de Sant Cugat, torneig que tindrà Uoc el mes d'a­bril i serà d'àmbit internacional.

El president del Club Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, ha avançat a aquest setmanari que els equips convidats seran un de francès, un d'italià i un equip de la divisió d'honor estatal. El pri­mer campionat de Sant Cugat es disputarà només en la categoria sènior femenina.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT

4$m

' A r w i * Mercat Pere Son, 120 5891448

26 ESPORTS ELS 4 CANTONS Divendres. í> de uener de W5

BÀSQUET

Espina creu que no té sentit la polèmica sobre la situació del primer equip Lil president de la UESC éreu que ser a la segona divisió és un pur aeeident

< ARMI

• Sant Cugat I I president de .launic Espina. \ol posai fi a la sorgida a n a u d'.mes declaracions dinadoi de la secció de bàsquet,

I I presiclciil de la l 'n io Es-porli \a Sant ( 'ugat. .launie Espina. ha soitit ai pas de la polèmica creada pel les dcU.uacions tetes tant pel coordinadoi de la secció de bàsquet. Marcel·lí Massatred com pel l'ev pieisdenl del CH. Antoni < ioiiKv Massatred va fer unes declaiacions que alrihuien els problemes de! sènior A a l'an­tiga junla. nienlie que .Antoni Gó-mc/ \a manilestai que cl tècnic es va equivocat ; no ho ha volgut assimili.

Jaume i s p u u vol ireure l'erro a aquesta situació perquè' -la po­lèmica no le tao de ser». Segons Espina -en cap moment Massa­tred s'ha evèusat amb la situació de l'anv passat al C B - . Espina ha afegit que •esportivament es va salvar la categoria i que eco­nòmicament si no es perquè la UESC va contribuir a resoldre cl problema, possiblement la fe­deració hagués expulsat el club de la segona divisió per falta de pagament»'. Espina ha volgut acla­rir que «aquesta situació no pot conduir a res de bo i que per tant és absurd remoure una si­tuació que es va crear en aquell moment». Respecte a les decla­racions fetes pel tècnic de la Unió Esportiva, Jaume Espina no creu que «Massatred hagi atribuit, en cap monent la situació actual del primer equip a una gestió ante­rior. l'únic que pot imputar és

Kl.vt-.i<i'l Massatred, i de la posterior replica de l'cx-prc-!a UESC. ' sident del CH Sant Cugat. Antoni Gómez. polèmica Espina no creu que c ru ip moment Massafrcd

del coor- no ha atribuït la situ ILIO actual del primer Marcel·lí equip a una gestió m 'cpoi Quant a la reacció

Jaume Espina, president de la UESC. Foto: J.A. Ml'EA.

que no vam saber vendre la ca­tegoria, i en això té tota la raó». Segons el màxim responsable de la U E S C «tots érem conscients

en acabar la temporada passada que l'objectiu era vendre la ca­tegoria perquè no seriem capaços d'assumir un equip amb garanties

de Gómez, el president de la UESC considera que -es devia sentir ofès personalment». Es­pina ha volgut treure ferro a l'afer, perquè creu que -la polèmica no te tao de ser» i troba «absurd remoure una situació passada».

suficients per mantenir-se a la se­gona divisió estatal. El que ens interessava era jugar a la primera divisió catalana, però les gestions que vam fer no van donar el fruit que esperàvem i vam haver de muntar un equip de circumstàn­cies-.

l 'n bon amic

Ouant a la reacció de l'ex-pre-sidenl del CH. Antoni Gómez,, a qui Espina considera un bon amic, creu que «es deuria sentir ofès personalment, però crec que això està tret de context -referint-se a Ics declaracions de Massatred-, perquè és una frase més o menys afortunada que podia dir en Mar­cel·lí, no amb l'intenció de ca­rregar les culpes a l 'anterior junta, sinó amb la d' intentar donar una idea de quina era la situació ac­tual». Per Espina la reacció d'An­toni Gómez «ha estat una mica desmesurada, però en el fons tam­bé entenc que es podia sentir ofès i al cap i a la fi té tot el dret d'opinar».

Jaume Espina ha ssegurat que l'objectiu de la U E S C continua sent el mateix, «potenciar la gent d'abaix». Per tant els resultats pas­sen a un segon terme perquè el que realment importa, segons Jau­me Espina és que «l'equip humà adquireixi el nivell suficient per l'any que ve ja que estar a la segona estatal és un pur accident».

Reparació parcial del parquet del pavelló municipal fl Sant Cugat. Aprofitant cl pa­rèntesi nadalenc, que ha permès tancar cl pavelló municipal al pú­blic. l 'Ajuntament de Sant Cugat ha dut a terme l,i reparació parcial del parquet. I .'actuació duta a ter­me per l 'empresa l\irkc\iil ha con­sistit e i la reparació de les peces mes fetes malbé. .Aquesta repa­ració ha representat un cost de mig milió de pessetes.

Segons el tècnic del departa­ment d 'Espoi ïs de l 'Ajuntament. Eerran Domínguez , actuacions d'aquest tipus MHI habituals .m cop l'anv. perquè el parquet rer> l'agressió que resulta cie la prac­tica del patinatge i l 'hoquei.

Des d ' aques t a s e t m a n a els equips, que s'entrenen habitual­ment al pavelló, ja han dispos.it d ' a q u e s t a ins ta l · lac ió uii i i iki-pal. c.K.

Els equips reprenen les competicions de lliga H Sant Cugat. Els equips sant-cugatencs han reprès el ritme ha­bitual dels entrenaments després de les vacances de Nadal. I lan estat dues setmanes aprofitades de forma diferent pels equips sant-cugatencs. Mentre els uns han dis­putat algun partit amistós, els al­tres han optat per descansar. Tot i que les competicions no es re­prenen totalment, els equips han començat les sessions d'entrena­ment. El Sant Cugat Esport, l'e­quip d'handbol de la Unió Es­portiva Sant Cugat, els equips de bàsquet de la UESC. els equips d'hoquei patins tant del Club Ho­quei com del Patí Hoquei, l 'O-limpyc de la Floresta i d'altres equips tornen aquest cap de set­mana a la competició de lliga. Els qui encara tindran un cap de setmana més per descansar són el Voleibol Sant Cugat, els equips d'hoquei herba del Júnior i el Winterthur Sant Cugat. c.R.

AGENDA

i l·jHwfewWÉWlhl

1a catalana 16.45 Vilafranca Sant Cugat (Dium.l

3a regional 18.00 Viladecavalls-Can Cortés jDiss.) 11.45 Júnior-Poble Nou IDium.) 18.00 PB Sant Cugat-Caçadors IDiss.) 12.00 Mirasol-Espronceda (Diu.) _ 18.00 Adesa-St. Marti Provençals (Diss.)

Juvenil 12.00 F. Martorell-Sant Cugat A (Dium.) 18.30 Sant Cugat Tàfad (Diss.) 11.30 Can Boada-PB Sant Cugat IDium.j 15.30 Jumor-Can Dèu (Diss.)

Cadet 1000 R. Llotens-Sant Cugat (Dium.) 10.00 Júnior-PB Sant Cugat (Dium.) 12.30 f ! Romeu-Adesa jbiss.) 9.00 PB Sant Cugat-Viladecavalis (Diss.) 16.45 Sant Cugat Terrassa (Diss.)

Infantil 16.30 Sant Uorenç-Júnior IDiss.J 12.00 J. 25 Set.-PB Sant Cugat JDiss.) 15.15 Sant Cugat-Can Boada IDiss.)

2a divisió estatal SÈNIOR

11.00 UESC-Val ls(Dium.)

SUB-23 12.30 UESC Valls (Dium.)

JÚNIOR 17.30 UESC-CB Solsona (Diss.)

j ;• Campionat de Catalunya 2a CATALANA

20.15 CH Sant Cugat-CH Prat (Diss.) " 21.30 Cassan.-CH Sant "Cugat B'(Diss.)

12.00 Juneda-PH Sant Cugat (Dium.l

19.00 JÚNIOR

Arenys Munt-PH St. Cugat (Diss.)

JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-S. Manresa (Diss.) 17.30 UE Barberà-PH Sant Cugat (Diss.) 18.00 Àïguafreda-PH Sant Cugat (Diss.)

JNFANTIL 10.30 PH Sant Cugat-S' Manresa (Diss.) 9.45 Mataró-PH Sant Cugat (Dium.)

M.EVINS PH Sant Cugat-S. Manresa (Diss j 17.00

14.30 PH Sant Cugat-S. Vilanova (Diss.)

16.00 BENJAMINS

PH Sant Cugat-Canet (Diss.)

1a divisió A 17.00 C. Padilla-Olimpvc IDiss.I

1a divisió B 19.30 PB St. Cugat-Arenys Munt (Diss.)

fl Divisió d'honor cat. 17.00 Champion-Puig-reig (Diss.I

2a divisió 11.30 Aiguafreda-Olimpyc (Dium i

3a divisió 17.00 Bokatas Sa-'t Jordi (Diss.) 18.30 Cd'- Deu-Chess (Diss.i 12.00 La Costa-Valldoreix (Dium.)

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.40 ÚESC-Re"us "Esportiu (Diss i

JUVENIL M A S C U Ü 18110 UESC-Reus Esportiu (Diss.)

CADET M A S C U Ü 13.00 UÈSC-Ciutat Cooperativa (Diss )

ESPORT ESCOLAR

M i n i h a n d b o l . — E'equip aleví de l'escola Pins del Vallès disputarà la segona fase del campionat de minihandbol en el grup B. En la primera jornada. l 'equip entrenat per Glòria Tortosa, va perdre per 4 gols a 0 contra el Catalunya B. El Pins del Vallès descansarà la pròxima jornada i en el primer partit de l'any nou. que tindrà lloc el dia 14, s'enfrontarà amb l'Avenç B. La segona fase. la completarà amb

els partits davant l'equip de la Floresta i l 'equip femení del Catalunya. L'aleví del Pins del Vallès és format per Aida Màrquez, Bernat Lleida, Bernat Rebés, Oriol Romaní, Jaume Rifà, Toni Català, Glòria Subirats i Hèctor Màrquez. Els equips que s'han classificat al grup A per disputar la segona fase són el Catalunya A, el Joan Maragall, l'Avenç A i el Collseroia., c.R.

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL^ AMB PERSONAL ALTAMENT

QUALIFICAT

• Equip tècnic especialitzat • Productes d'alta qualitat • Servei de nutrició i dietètica • Medicina i cirurgia estètica

PROMOCIÓ DOBERTURA Per una neteja de cutis

et regalem una depilació completa

U Francesc Moragas 25 Tel 675 58 55

.08190 Sant Cugat del Vallès .

IDCNNytf Centre d'Estètica

OBert tot d dia i

dissabtes matí

Major, 36, 1 r Tel. 675 52 54

Sant Cugat del Vallès

" - • . -^M^^TT

«,e d e to _

• HIDRADERM • COLAGEN • ÀCID GLICÒLIC • LÍFTINGIPÍLING FACIALS

MAQUILLATGE, MAQUILLATGE PERMANENT • TINT I PERMANENT PESTANYES -DRENATGE -QUIROMASSATGEi

INFILTRACIONS • TRACTAMENTS REFERMADORS - T0T> TIPUS DE DEPILACIÓ-SOLÀRIUM

Amb col·laboració mèdica

Àngel Guimerà, 11 . Tel. 674 52 97

Sant Cugat

ROSARI LA SEVA BELLESA

• Tractaments corporals anticel·lulítics i per aprimar

• Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits

• Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acne

• Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, definitiva i elèctrica

• Neteja de cutis • Sol artificial

• S a u n a finlandesa

Dos de Maig, 22 ,2n 2a Tel 674 43 47

SANT GUGAT DEL VALLÈS

$h

«J» «J» •$• «J» «J» »J» «J» •*• »J» »J> •*• •*•

Major, 14 Telèfon: 674 01 63

SANT CUGAT

DEL VALLÈS

p e r r u q u e r s

Bellesa • Tractaments facials

• Tractaments anticel·lulítics • Tractaments

parafina mans/peus • Ungles porcellana

• Manicura/pedicura • Permanent i tint de

pestanyes • Depilació higiènica

• Maquillatge

M. Antònia

Solàrium / UVA alta p ressio Hores convingudes

c/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r Tel.589 60 88

08190 SANT CUGAT

Perruqueria • Home • Dona

• Nens

• Diagnòstic i

tractaments

capi l · lars

personal i tzats

Montserrat

Rafel

V

.- * »

At u»L W*»í*.

Els ofereix Saló de Bellesa i Perruqueria

Home-Dona Castillejos, 32

Telèfon: 675 34 08

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

IQUIROSI CENTRE D'ESTÈTICA Tractaments facials

i corporals Deoilacé definitiva Qwomassatge Drenatge limfàte

• Hidiormssatge •Pnsoteràpia • Algoterapia - Fangoteràpia •Sarna-Solàrium •Col·laboració mèdica

Valldoreix, 76 b - Tel. 589 07 06 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

«I!

S U B V E N C I O N S Q U E N O A R R I B E N

E l s a f e c t a t s d e l s i n c e n d i s f o r e s t a l s

d e l 'I 1 i e l 12 d ' a g o s t a l e s P l a n e s

i la F l o r e s t a n o h a n r e b u t e n c a r a

les s u b v e n c i o n s q u e la G e n e r a l i t a t

va a n u n c i a r h o r e s d e s p r é s d e l foc .

P l a n a 2 9 .

Z o • Divendres, 6 de gener de 1995 « E L FANAL» A S A N T C U G A T

E l v e n e d o r d e la r e v i s t a FA Fanal,

e l a b o r a d a p e r i n d i g e n t s , q u e

d i s t r i b u e i x la p u b l i c a c i ó al c a r r e r

S a n t a M a r i a d e s d e fa t r e s m e s o s .

d i u q u e a l s s a n t e u g a t e n c s e n c a r a e l s

s o b t a la p o b r e s a u r b a n a . P l a n a 3 0 .

Els r o b a t o r i s han es ta t n o v a m e n t el g r u p d o m i n a n t dels de l ic tes c o m e s o s a San t C u g a t d u r a n t el 1494 i h a n fet pu ja r l ' índex d e d e l i n q ü è n c i a p e r p r i m e r a ve­g a d a en 4 anys . S e g o n s les d a d e s d e la

SEGURETAT CIUTADANA

comissa r ia , el n o m b r e d e r o b a t o r i s en domici l i s ha a u g m e n t a t d ' u n \7% i a l ' i n t e r io r d e veh ic les se n ' h a n c o m è s 200 — 1 3 m e n y s q u e el 1993—. P a r a l · l e l a m e n t , la p o c a inc idènc ia de ls a t r a c a m e n t s a m b

in t imidac ió — n o m é s 4 2 — i de ls r o b a t o r i s a m b e s t r e b a d a — a m b u n a d i s m i n u c i ó del 2 3 ^ — c o n f i r m e n la t e n d è n c i a q u e a Sant C u g a t es c o m e t e n de l ic tes c o n t r a la p r o ­p ie ta t p e r ò s ense ag res s ions p e r s o n a l s .

Els robatoris de l'últim trimestre fan pujar l'índex de delinqüència del 1994 El balanç és de 621 delictes i significa

un increment del 17% respecte al 1993 Un 14% més d'efectivitat en la resolució

de casos fa de contrapès, segons la policia sll VIA BARROSO

• Sant Cugat. I I balanç global de la comissaria de Sant Cugat indica que durant el 1994 hi ha hagut 621 delictes, dels quals 2(K) són robatoris a l'interior de ve­hicles i 124. en domicilis parti­culars. Aquesta xifra significa un augment del I 7 ' < respecte als 530 del 1993 però. també segons les dades de la Policia Nacional, aquesta puja s'ha eontrarrestat amb una efectivitat en casos re­solts d'un 4S ' r . que representa un increment del 14' <.

Malgrat l 'augment de l'activitat delietiva que reflecteixen les dades de l'últim any. la ciutat manté encara un index de delinqüència d'un 44' r menys que el 1990, quan va comene.ar la corba descendent. lis en aquest sentit que el co­missari de Sant Cugat. Avelino Maestre, no considera significa­tiva la repiesa de 1004: -«Durant els primers nou mesos de l'any es va mantenir la tendència a la baixa. Ha estat un parell d 'onades de robatoris de bandes de fora de la ciutat el que ha fet disparar les xifres a ultima hora. Però en tot cas. son casos puntuals i lo­calitzats que no comporten un canvi de tendència general.» Una d'aquestes onades recents van ser els 36 robatoris a l'interior de ve­hicles comesos per un sol grup de delinqüents entre octubre i de­sembre. 1 Is autors eren quatre joves de Barcelona que van ser detinguts a mitjan desembre, des­prés d'haver robat en diferents pàrquings comunitaris de Sant Cu-gat.

1. altra actuació de I any que la policia ha qualificat de «re­llevant» ha estat la detenció, el 30 de maig i a final de novembre,

d'un delinqüent que havia comès 21 robatoris, primer, i 4 més des­prés, en domicilis de Mira-sol. L'individu ja havia estat detingut per haver robat al mateix districte l'any 1982, i després d'haver estat empresonat durant gairebé 10 anys ha tornat a la mateixa zona «perquè la coneixia i sabia on trobaria els objectes més valuo­sos». Actualment, després de l'úl­tima detenció, esta pendent de judici a la presó Model de Bar­celona. Aquests son casos repre­sentatius del tipus de delicte do­minant a Sant Cugat: robatoris d'objectes de valor comesos per individus de fora de la ciutat. HI perfil de la ciutat, amb un nivell de vida alt i poca marginalitat, és el que motiva, segons Maestre, «que s'importi delinqüència i que aquest tipus de robatoris siguin els més freqüents...

En el mateixa línia, una tipo­logia de delictes amb poca in­cidència ha estat, una negada més, la dels atracaments amb arma i intimidació —que s'ha mantingut en 42 denúncies— i el robatori amb estrebada, que ha disminuït un 23°; respecte al l l | 1 ' . \ a m b només 27 casos. Tampoc no són representatius, segons cl cap de la comissaria, els tres casos de violació denunc ia t s - q u e no s'han demostrat— ni cl tratic de droga detectat durant cl l l ' l)4: mo-més s'han confiscat 123 grams d'haixix en fraccions petites, 2 grams d'heroïna i de cocaïna i «quantitats menors d'anfetamines i altres drogues sintètiques», ja que l'activitat en els -punts ne­gres» de les Planes, la plaça de l'Estació i una casa de la Floresta, s'havia eliminat en diferents ac­tuacions entre 199() i 1 W .

U POLICIA NACIONAL A SANT CUGAT

1994 I Viriéctó

Robatori a l'interior de vehicles

Robatoris amb estrebada

Robatoris en domicilis

Altres

213 200 - 6 , 1 %

35 27 -23,0%

106 124 +16,9%

186 270 +45,2%

Total delictes 530 621 +17,2%

Efectivitat en delictes aclarits 34% 48% +14,0%

Avelino Maestre. Foto: MANF FSI'INOSA. Gràfic: FI. PUNT.

CAMPANYES

La Creu Roja ha recollit joguines no violentes en la

campanya de Reis d'enguany SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Les joguines no bèl·liques han estat enguany l'eix central de la campanya organit­zada per la Creu Roja en suport d '«Un nen, una joguina». Amb el lema «Això no és un joc», la proposta tenia l'objectiu de reunir joguines que no promoguin la vio­lència, el sexisme o l'individua­lisme. El resultat ha estat que la sala de recollida de material de Creu Roja s'ha tornat a omplir, però aquest cop no hi havia cap pistola de plàstic ni jocs per fer guerres simulades. La intenció d'evitar els objectes sexistes ha tingut, en canvi, una repercussió

menor. Tot i que, segons el text difós per promoure la campanya, «no es pot fomentar la igualtat entre sexes si des de petits en­senyem els nens i les nenes el rol de viure en un taller mecànic o una cuina», la cuina clàssica de joguina no ha faltat entre els objectes recollits.

La iniciativa d'orientar la cam­panya de Reis en un sentit de­terminat ha partit de la idea que el joc és una activitat fonamental en la formació de la mentalitat del nen i que tradicionalment s'han transmès a través de les jo­guines valors com la violència, el sexisme i l'individualisme. Les joguines n. collides a hi seu de la Creu Roja. Foto: J.A. MOLA

El «Tot Sant Cugat» recull 200 quilos d'aliments per a Bòsnia

S.H.

M Sant Cugat.— I 'ns dos-eents quilos de farina, sucre i oli de giral-sol recollits a Sant Cugat és el resultat de la campanya de so­lidaritat organitzada per la pu­blicació Tot Sani OÍCÍJÍ durant les festes de Nadal. L'estand instal·lat a la plaça dels Quatre Cantons. al costat de l'Envelat, serà obert avui encara i s'hi podran fer les últimes aportacions abans que es reuneixi el material per classifi­car-lo i enviar-lo a Barcelona. Des d'allà sortirà amb el convoi de l'associació Ajuda Obrera a Bòs­nia fins a la ciutat assetjada de Tuzla.

Tot i que el recompte final de­tallat encara no s'ha pogut fer perquè no es tanca l'admissió de donacions fins avui, l 'editor i im­pulsor de la campanya, Ramon Grau, ha volgut destacar el ressò obtingut per la convocatòria «mal­grat la precipitació amb què es va fer pública i tenint en compte que es va començar a promoure el mateix dia en què s"obria l'es­tand. A més, és la primera vegada que cl Tot Sant Cugat fa una pro­posta d'aquest tipus i no teníem cap experiència». Per a Grau. «l'aspecte més positiu de la cam­panya és que ha arribat a molta gent. S'hi han fet moltes apor­tacions en petites quantitats i aquesta és la manera d'aconseguir una sensibilització mes àmplia». Paral·lelament a la recollida d'a­liments es demanaven també, com a gest simbòlic, postals de Nadal dibuixades pels nens de Sant Cu­gat i adreçades als infants bos-nians, «amb l'objectiu d'aprofitar el vessant educatiu de la inicia­tiva». Aquest, precisament, ha es­tat el punt amb menys seguiment: «la gent ha utilitzat més el sentit pràctic —explica Grau— i ha pen­sat molt més en la farina, el sucre o l'oli que no en els dibuixos. Però. tot i així, hem rebut unes quantes postals molt treballades que podem publicar reproduïdes. fins i tot.»

L'únic atracament a un banc de Pany 1994, el 27 de desembre • Sant Cuga t .— L'n botí de 1.200.000 pessetes i dos atracadors sense identificar ni detenir és el resultat de l'únic atracament amb armes i intimidació que hi ha ha­gut en una oficina bancària de Sant Cugat durant el 1994. Quan faltaven quat re dies perquè s'a­cabés l'any, el dia 27 de desembre, dos individus armats amb una pis­tola i un ganivet van entrar a l'oficina del Deustch Bank de la plaça dels Quatre Cantons i van amenaçar el caixer perquè els do­nés els diners de la caixa forta. La quantitat de gent que hi havia a la plaça, al voltant de l'Envelat i el mateix Envelat, van dificultar la visibilitat de la patrulla de la Policia Nacional, aparcada a l'al-tra banda de la plaça, des d'on es poden veure totes les oficines de bancs i caixes que hi ha a la plaça i als carrers del voltant. Segons la policia, aquesta és la raó per la qual els delinqüents van aconseguir fugir amb el botí de més d'un milió de pessetes un dels dies de l'any en què. es­tadísticament, hi ha més proba­bilitats que hi hagi assalts. . S.H.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 PUNT DIVERS 29

Alguns dels afectats pels incendis del 11 i 12 d'agost visiten les restes que van deixar les flames. Fotos: J.A.MULA.

El foc dels dies 11 i 12 d'agost no només va destruir 168 hectàrees de bosc i matolls. També es va emportar vehicles, mobles, fins i tot les llars d'algunes persones. N'hi ha que han perdut fins els mitjans amb què es guanyaven la vida, i contemplen el seu futur amb incertesa. Tot i que la necessitat més urgent —aconseguir un lloc on viure—ja ha estat coberta, encara esperen uns ajuts que els van prometre mentre les brases cremaven, ja fa cinc mesos.

Una espurna d'esperança Els afectats pels incendis de la Floresta i les Planes encara no han rebut cap subvenció

XAVl CAVA • Sant Cugat.— El foc va destruir totalment la casa de Sigrid Effing amb totes les coses que hi tenia a dins. Les flames van pujar en pocs minuts fins al número 42 del carrer Pere Planes, a la Flo­resta, i va deixar la Sigrid i les seves dues filles, de 18 i 20 anys, literalment al carrer. A partir d'a­quí va començar a refer la seva vida. L'Ajuntament li va prometre ajut econòmic i una nova casa de lloguer, però ella no està gaire satisfeta: «Tots els llocs que vam anar a visitar amb l'assistenta so­cial eren massa cars. La casa on visc ara, a Valldoreix, la van trobar uns amics. Es trobava en pèssimes condicions i la vam haver de re­parar de dalt a baix.» Fins i tot així, la Sigrid paga pel lloguer cinc vegades més que pel de la antiga casa a la Floresta, que era de renda baixa.

Mobiliari nou

La Sigrid és separada i viu dels beneficis d'una botiga de la qual és propietària. L'incendi la va deixar en una situació molt pre­cària. No només havia de pagar el nou lloguer, també necessitava mobiliari i parament nous, roba, electrodomèstics... El cost era massa alt, fins i tot si ho comprava tot a preu reduït, com li va acon­sellar l'assistenta social. L'ajut va venir de mans particulars: dels amics, dels familiars, fins i tot de gent que amb prou feines co­neixia. «Tot el que tenim és re­galat: el sofà, les cadires, tot el mobiliari. Uns amics alemanys ens

van portar un equip de música; d'altres, un joc de cafè o unes cortines noves. Això m'ha fet creu­re amb molta més força en l'ésser humà i deixar de creure en les institucions.»

Més afortunat, Pere Gómez del Moral només va perdre un cobert, part de les finestres i la instal·lació elèctrica. En Pere i la seva dona vivien sota la Sigrid, però el foc no va entrar a casa seva. Per ells, l'actuació municipal va ser ràpida i efectiva: «Després de l'incendi, un tècnic de l'Ajuntament va venir i va fer un informe, que deia que la casa era habitable, sense el qual el propietari ens hauria fet fora.

A més, van col·locar tela asfàltica al sostre cremat, per evitar que la pluja el fes malbé.» En Pere i la seva dona, l'Itziar, van veure com les flames pujaven ràpida­ment per la muntanya, i van tenir el temps just d'agafar el seu fill d'un any i escapar. Ara, com ia resta, esperen uns ajuts econòmics que semblen no arribar mai. «En­cara no sabem res del tema. L'A­juntament els ha demanat a la Generalitat, s'han presentat infor­mes i més informes, i tot plegat sembla allargar-se massa.»

En una situació més difícil es troba Daniel Caselles, que va per­dre la seva terrisseria en l'incendi

La llebre i la burocràcia X.C.

M La crítica comuna de les per­sones que van patir els efectes del foc a Sant Cugat és la lentitud dels tràmits burocràtics necessaris per rebre les subvencions. Quan les administracions van haver de respondre amb urgència, la res­posta va ser ràpida. Però, amb la catàstrofe ja gairebé oblidada, els que la van patir també semblen arraconats en les ments dels po­lítics.

La gran majoria dels afectats reconeixen les bones intencions inicials de les administracions im­plicades. Però les intencions que­den frenades pels tràmits buro­cràtics i la complexa relació que s'estableix entre els organismes oficials. La necessitat d'informes,

de peritatges, de paperassa va con­sumint el temps. Mentre passa aquest temps, les persones que ho han perdut tot han de pagar nous lloguers, sovint molt més cars que els anteriors, han de comprar de nou tot allò que tenien, han de plantar cara a una càrrega eco­nòmica que per a molts és difícil d'afrontar, L'Ajuntament va oferir als que ho necessitessin ajut eco­nòmic per pagar els primers mes-sos de lloguer, i la Generalitat va donar línies de crèdits a baix interès. Però, cinc mesos després del desastre, aquestes ajudes en­cara no han deixat de ser pro­meses, mentre els seus destina­taris han de viure de l'ajut eco­nòmic i material de familiars i amics.

a les Planes. En Daniel té 38 anys i no coneix cap més ofici que les seves terrisses. La seva situació és més greu perquè la terrisseria, que ja és centenària, es troba en uns terrenys on no es permet l'ac­tivitat industrial. Ara està pendent del que se li digui per part de l'Ajuntament. «Hem estat buscant un nou emplaçament a molts llocs, però jo preferiria continuar aquí, perquè el forn encara està en peus i es pot arreglar». A l'Ajuntament ha trobat molta comprensió, però mentre espera una resposta no té feina, i s'ha d'acontentar a fer petites peces de ceràmica al Cen­tre Cultural de la Floresta, les qual mostrarà en una exposició. Els estalvis es van cremant a poc a poc, i, com la resta, encara no ha rebut cap ajut econòmic.

Artesania singular

La terrisseria del Daniel feia servir una tècnica molt especial i és l'única de les seves carac­terístiques en tot el país. Les peces que fabricava eren d'una mida gran i es destinaven a la jardineria i a l'ornamentació. Però el forn també era visitat per escultors i ceramistes, que hi coïen les seves obres. «Vaig presentar un informe molt complet explicant què sig­nificava el taller i detallant tot allò que s'havia destruït. Van dir que arribaria alguna cosa, però encara estic esperant.» El taller de ceràmica té encara molts en­càrrecs que el Daniel Caselles vol­dria satisfer. Però, com tots els altres, està pendent d'un futur incert.

La Coordinadora de l'Ancianitat prepara un servei d'atenció telefònica

S.B. • Sant Cugat.— La Coordinado­ra Interinstitucional de l'Ancia­nitat (CAVIS) posarà en marxa d'aquí a deu dies un nou servei d'atenció telefònica adreçat a la gent gran. El Telèfon de la Ger­manor, com l'han anomenat, serà atès cada tarda per voluntaris de l'organització. L'objectiu inicial és que el servei faci la doble funció de resoldre problemes pràctics dels qui l'utilitzin i d'escoltar les inquietuds personals dels avis.

Segons el president de CAVIS, Vicenç Trius, «la qualitat prin­cipal que es requerirà dels vo­luntaris que facin aquest servei serà la de saber escoltar i saber també fins on poden arribar. Hi haurà problemes que ells mateixos no podran resoldre i que hauran de consultar i dels quals hauran de fer arribar la informació a qui l'hagi demanada.»

Tot i que d'entrada la idea és que el Telèfon de la Germanor sigui utilitzat per gent gran, aten­drà també les trucades de les fa­mílies amb avis que es trobin amb problemes de convivència o de relació. «Al cadpdavall —matisa Trius— el que volem d'entrada és saber quines són les necessitats reals dels ancians, perquè a CA­VIS és possible que deixem de cobrir-ne moltes per desconeixe­ment. No hem d'oblidar que molts avis gairebé no es mouen de casa i, a part que tenen necessitats diferents, ni tan sols no ens les poden fer arribar.»

Amb les previsions de resposta que han fet abans de posar en marxa el servei, han establert uns horaris mínims —els dies feiners, de les cinc de la tarda a dos quarts de vuit del vespre— que poden ampliar si el nombre de trucades ho recomana. «Som conscients —admet Trius— que és una ini­ciativa inèdita a Sant Cugat. No sabem què passarà: si es rebren una quantitat de trucades més o menys previsibles, si utilitzarà el servei la gent a la qual va adreçat i si demanaran el tipus d'ajut que ens imaginem. Segons la resposta, variarem l'actuació si cal.» El Te­lèfon de la Germanor, que entrarà en funcionament el dia 16, és el 589 57 98.

La policia li recupera el cotxe i no sabia que l'hi havien robat B Sant Cugat.— La policia mu­nicipal de Sant Cugat ha recuperat aquesta setmana un Ford Escort amb matrícula de Barcelona B-2295-OH a l'avinguda de Vi-lladeprat amb senyals d'haver es­tat forçat i robat. El propietari, un veí de Barcelona, es va sor­prendre en rebre la notificació i va assegurar que havia deixat el cotxe aparcat i ben tancat al carrer d'Aneto de Barcelona. Abans que li comuniquessin que havien recuperat el vehicle, encara no s'havia adonat que l'hi havien robat. D'altra banda, aquesta set­mana també s'ha recuperat a Sant Cugat un Volkswagen Golf, pro­pietat d'un veí de Barcelona/s.B.

Tornen a cremar contenidors • Un nou incendi en un con­tenidor de paper va ser detectat la setmana passada al passeig de Rubí, a la confluència amb el ca­rrer Àvila. El foc va començar per causes desconegudes i el van apagar agents de la policia local amb les galledes i mànegues que els van deixar els veïns. Un cotxe dels bombers de Rubí, que va arribar al cap d'uns minuts, va assegurar l'extinció de l'incen­di. / s.B.

30 PUNT DIVERS _ KLS 4 C A N T O N S Divendres. (> de gener de 1W5

SOCIETAT

FI c a r r e r S a n t a M a r i a és , des de fa t res mesos , el pun t d e v e n d a hab i tua l a Sant C u g a t d' / . / lunal. la revista de ls qui n o t e n e n casa ni feina. FI Mucatlam, de l 'Es­tat [Tances . i el .SY/.vs. de la G r a n Bre t anya ,

son el p r e c e d e n t de la pub l i cac ió q u e es ven a B a r c e l o n a i M a d r i d i a la seva roda l ia . És un n o u mitjà de vida pe r als r o d a m ó n s q u e ha a r r iba t a Sant C u g a t g ràc ie s a un e s q u a t e r q u e viu a la F lo res ta .

Es d 'o r igen indi i expl ica q u e ha vol ta t mig m ó n d e s q u e va m a r x a r de ls E U A pe r « p r o b l e m e s pol í t ics» . A f i r m a q u e San t C u g a t e n c a r a no s 'ha a c o s t u m a t a la p o ­b re sa u r b a n a .

«

ESTEBAN MARTÍNEZ GUERRA. V e n e d o r d ' «E l F a n a l » a Sant C u g a t

A Sant Cugat els indigents encara sobten »

SOCIETAT

de fa t res j son el p r e c e d e n t de la pub l i cac ió q u e ;ual a Sant i es ven a B a r c e l o n a i M a d r i d i a la seva lels qui n o j roda l ia . És un n o u mitjà de vida pe r m, de l 'Es- als r o d a m ó n s q u e ha a r r iba t a Sant C u g a t i B re t anya , | g ràc ie s a un e s q u a t e r q u e viu a la F lo res ta .

Es d 'o r igen indi i expl ica q u e ha vol ta t mig m ó n d e s q u e va m a r x a r de ls E U A pe r « p r o b l e m e s pol í t ics» . A f i r m a q u e San t C u g a t e n c a r a no s 'ha a c o s t u m a t a la p o ­b re sa u r b a n a .

BAN MARTÍNEZ GUERRA. V e n e d o r d ' «E l F a n a l » a Sant C u g a t

ugat els indigents encara sobten »

I'..1; \1..:l:rc/ ( iuerra, al carrer Sunta M ir.a. I n;., MAM I Sl'INOSA

Ml \ I \ H \RK< )S() I Sant Cugat. Parlar del pro­blemes dels rodamóns, de les se­ves prccaiictats. del carrer, per­què la gent sàpiga que lu passa.-Aquesta es diu la filosofia d7'.7 lunal. l·ll es qui el ien a Sani Cimal des de "a I ics mesos. L'stehan Marlim./ ( n i e n i es el seu nom legal. ;H I O no el real. Nascut .1 Noti Me xic. als I stats l mils. de paí i mi 'Inca i marc mexicana \ a temi -p rob lemes amb la uisticia noid-atr.cric.ina pel h.i\ LI paí IK ipal en <. I r.u • ciment iiulcpcndcn'i-a i : ml i i s va exili.u a l'I s'.u I : a:k v -. . es \a allislai 1 la LL'I>> on h \.m doii.u una nova i.tenlil.it i Ulla nacionalitat diu u i'l: !'e-p.ui\ola. \ i \ i i es L'I que l 'la pi 'i tal a l ' Is tal l'spanvnl despre- d ha\el treballat a la mai illa e iv 'I '. auce- i. .l'una tuberculosi i d un au1. dt pi esi i per tr1 havei pocu1 yagai la 'ac-tuia dcK li.ispiiaK ' d'un divorci amb pci viu.i de la p .11 i.i potestat Cvun a conseqüència \ i a ven lu­nal: • viu d'csqua'ci a la Floresta.

( om s'ha mu u el futur un venedor d'/'/ i nua: vlespres vl'uit vida com la que w'su descriu'.'

••Haig de '. niu al dia i no mirar mai en ie ie . A lmcms tira puc viure. que quan vaig arribar ;i Barcelona estava dormint a la plaent Reial. Ara visc. Abans, quan feia de mariner, tenia feina i gua­nyava molts diners, peto no vivia.»

-- l'refereix la seva situació ac­tual'.'

— No es que ho prefereixi, però ara se que es la vida. Sé els problemes que trobes quan no tens diners. Abans feia com la resta de la geni. passava per davant de la precarictat i no la veia.-

— Venent /•.'/ lunal. per cada exemplar de 200 pessetes que li compren, en gnanva 150. Però també hi escriu sense cuanyar-hi

res. —«Així col·laboro en la tasca

de sensibilització de la revista. A mes, jo tinc un interès especial a escriure sobre la droga, Lncaia que no he estat mai toxicòman. n'he vist molts, i m'agradaria con­tribuir a evitar que n'hi hagi més. Però haig de signar amb pseu­dònim. Quan escric soc Chieo o Vip. És com em coneix la gent del carrer, però així el comprador. encara que vegi la targeta que porto amb el nieu nom legal, no sap que ho he escrit jo. Si no. seria molt fàcil que no volguessin

/./ Fanal perquè pensarien que jo també sóc drogaaddicte."

—Després d'haver venut /•,'/ Fa­nal a Barcelona, ha pretèrit el carrer Santa Maria.

—«És que a Barcelona no s'hi cap. Hi ha gairebé 301) persones venent la revista. Aquí hi ha dies que només en venc 2 o 3, però puc arribar a les 10 o 15. La diferència entre una gran ciutat i Sant Cugat és la familiarilzació amb la pobresa. A Barcelona, la gent hi està acostumada i compra menys, però s'atura mes sovint a parlar amb nosaltres. Aquí la

gent encara se sorprèn dels in­digents, els fem cert respecte.»

—Aquests últims mesos s'ha parlat molt de cedir el 0,7% al Tercer Món. Però també s'ha par­lat del Quart Món, la pobresa als països industrialitzats.

—«Aquests som nosaltres. Es­tem d'acord que s'ha d'ajudar el Tercer Món, però estaria bé que ens donessin algun subsidi, com a França. Potser algú s'ho pren­dria com una forma de vida, però molts ho invertiríem a buscar feina o a comprar material per fer pro­ductes d'artesania i vendre'ls.»

La caixera de Manresa, assassinada el mateix dia de la desaparició • Sant Cugat.— l.a caixera de l 'hamburgucscna McDonald's de Manresa va ser assassinada el ma­teix dia que va desaparèixer, el 4 de desembre, segons que ha revelat l'autòpsia. A hores d'ara no han transcendit les circums­tàncies de la mort de la noia. No obstant això, fonts dels serveis funeraris de Manresa van con­firmar que l'autòpsia revela, gai­rebé amb seguretat, que la caixera va ser assassinada la mateixa nit que va desaparèixer quan anava a ingressar en un caixer automàtic la recapatació del McDonald's d'aquell dia. que ptnavu a unes 700.000 pessetes.

Josep Rueda, president de l'as­sociació de veïns vici barri font dels Capellans, de Mamesa . on vivia Juana ( iarrucho, ha respon­sabilitzat dels fels els responsables de McDonald's . «No es pot donar una caixa amb la recapatació a unti persona per ta! que. tota MII.I i a altes hores de hi nit, vagi a ingressar els diners, perquè hi ha altres mitjans sense havei de posar en perill la secu reial deis treballadors», va dit Rueda

Fil cadàver de la tu.ia \.i ser trobat dimarts passat en un bosc de Sant Salvador de (uiardiola. HI cos va ser localit/al pe: un conductor, que es va aturar pe: orinar quan circulava per la ca­rretera de Manresa a Igualada. La guàrdia civil va buscar la seva bossa de mà i la seva documen­tació per la rodalia pcio no ia va trobar, l·l.sa < w i < >\s

Un incendi causa danys en quatre pisos de Sabadell • Sabadell.— Un incendi en un immoble del carrer de València de Sabadell va causar danys ma­terials en quatre pisos dimecres a la nit, segons portaveus dels Bombers de la Generalitat. Se­gons les mateixes fonts, l'incendi es va originar al primer pis del número 22 del carrer de València i es va propagar ràpidament cap a les dependències dels habitatges del costat. Com a conseqüència de l'incendi, Alnnalena C M . , de 21 anys, va haver de ser atesa d'una crisi nerviosa, a l'Hospital de Sabadell, però no hi va haver més danys personals.

Segons els portaveus del Parc de Bombers de Sabadell, l'incendi es va poder originar en un braser que estava situat a sota d'una de les taules del menjador. La unitat de bombers que es va desplaçar al lloc de l'incident va haver de desallotjar tots els veïns de l'im­moble i va aconseguir apagar les flames després d'una hora i mit­ja. / ELS 4 CANTONS

Demanen 36 anys de presó pel presumpte sabotejador de trens H Palafolls (Maresme) .— La fis­calia ha demanat 36 anys de presó per al presumpte sabotejador dels trens del Maresme, just quan es compleix un any del segon dels tres descarr i laments provocats. L'advocat Luis Chía ha assegurat que considera «desproporciona­da» la pena demanada per a l'a­cusat, el jove Andrés Rabadàn. que es va confessar autor del de­licte i també de l'homicidi del seu pare. Els metges que atenen Rabadàn al centre de menors de la Trinitat, a Barcelona, l'han diagnosticat com a malalt «psi-còtic», fet que. segons l'advocat, constitueix un atenuant del qual la fiscal ha «prescindit» en ela­borar l'escrit de qualificació pro­visional, on ha aplicat els 12 anys per cada descarrilament provocat, la pena màxima per aquest tipus de delicte. / J.M. FLORHS

COOPERACIÓ

Mans Unides finança enguany un centre d'abocament de

deixalles a l'Equador Caldrà recollir uns cinc milions de pessetes

un procés que els responsables del projecte volen optimitzar per millorar les condicions de vida de Ics famílies que en depenen. Amb aquesta finalitat s'ha creat la cooperativa Nueva Vida i s'ha sol·licitat l'ajut per construir una deixalleria organitzada per distri­buir i classificar els objectes re-eiclables.

La recaptació necessària per fi­nançar el projecte es farà a través de la recollida tradicional de Mans Unides a les esglésies, la segona setmana de febrer, una encesa d'espelmes amb venda de ciris l'I 1 de feiner a la plaça dels Quatre Cantons i un concert de corals el mes de març. Les previsions

sn VIA BARROSO I Sant Cugat.— 1 Is membres de l'organització Mans l ' n i d e s a Sant Cugat coordinaran enguany un projecte de cooperació per finan­çar l 'acabament de les obres de construcció d'un centre d'aboca­ment de deixalles a Ouito. a l'L-quador. Segons el pressupost que el responsable del projecte, el je­suïta Ignacio l.arranaga, ha fet arribar a Mans l 'n ides . caldran 5.31 1.1 III pessetes per a la segona fase de construcció del centre.

L'objectiu de la iniciativa és organitzar l 'economia de subsis­tència sorgida de manera espon­tània als abocadors d'escombra­ries dels suburbis de Zàmbia i Chilibulo de Ouito. Lis anome­nats «minadores». els drapaires i buscadors de deixalles aprofi­tables. hi recullen materials sòlids que després venen a intermedia­ris. La destinació final és el re­ciclatge dels objectes recuperats en indústries tot completant així

indiquen, segons la coordinadora de Mans Unides a Sant Cugat Maria Àngels Huguet, que la cam­panya arribarà enguany a mes ciu­tadans «a causa de l'efecte del 0,7' i , que ja s'ha notat en la venda de postals de Nadal. La gent ha canviat d'actitud».

Construcció d'horts comunals a Trujillo, al Perú. finançada amb els fons recollits per Mans Unides de Sant Cugat el 1992.

20 ANYS D'EXISTÈNCIA 31 • Divendres, 6 de gener de 1995 EL TEMPS, AGENDA I CINEMES

La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc complirà el mes vinent els 20 anys de la seva existència. Els responsables de la coral han previst diversos actes commemoratius. Plana 32.

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

CAVALCADES

A dalt —d'esquerra a dreta— la Cavalcada del centre i la de Valldoreix; a baix —d'esquerra a dreta—. les de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Fotos: J.A. MULA / MANÉ ESPINOSA

Els Reis d'Orient arriben a tot el municipi en cavalls, tren i carrosses per repartir els regals M el fred ni el retard d'algunes cavalcades van impedir que eh santcugatencs sortissin al carrer a saludar Ses Majestats

R.L./S.B./G.A. I Sant Cugat.— Valldoreix, Mira-sol, la Floresta, les Planes i el Centre van rebre dijous passat la visita dels Reis d'Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar van decidir pre­

sentar-se en diferents mitjants de transport. Els veïns de la Floresta van esperar els Reis a l'estació ja que van arribar-hi en tren. El cavall va ser el mitjà de locomoció escollit per Ses Majestats per visitar les

Planes. A Mira-sol, Valldoreix i el Centre els Reis van optar per mitjans de transport més tradicionals com ara els cotxes i les carrosses. Més de tres mil quilos de caramels van repartir els Reis i els seus acompanyants

per tot el municipi. Les xocolatades i els tiberis també van ser presents per passar una freda nit de Reis. Les autoritats mu­nicipals van ser les encarregades de donar la benvinguda als tres Reis Mags.

Al centre de Sant Cugat, els tres Reis d'Orient van iniciar el seu recorregut al carrer de Sant Josep a sobre tres carrosses de colors. En total, el seguici estava for­mat per una vintena de ve­hicles guarnits amb cintes de colors i carregats de cara­mels i regals per als nens i nenes del centre del mu­nicipi.

A causa de les obres del

centre històric es va haver de canviar el recorregut pre­vist. En arribar davant del Monestir, els tres Reis van fer la tradicional adoració al pessebre. A la plaça de Barcelona, les autoritats municipals —amb l'alcalde, Joan Aymerich, al capda­vant— els van donar la ben­vinguda i un petit refrigeri. El Rei Melcior, des del balcó de l'ajuntament, va dir: «El

viatge des d'Orient ha estat molt dur i hem passat molt de fred, però en arribar a Sant Cugat ens hem refet de seguida.»

Uns 500 quilos de cara­mels es van repartir a la cavalcada de Valldoreix i unes 1.000 persones van sor­tir al carrer, segons Creu Roja, l'entitat organitzado­ra, per rebre els Reis Mags d'Orient. Un circuit amb

principi i final a la seu de Creu Roja va ser l'eix de l'espectacle, amb el moment culminant de la xocolatada.

A Mira-sol, els Reis van acabar el seu recorregut al Casal Cultural. Un cop aca­bada la cavalcada es va ini­ciar la representació del tra­dicional pessebre vivent. Els organitzadors van voler de­dicar-lo a tots els infants que aquests dies de festa pa­

teixen de fred, fam i les con­seqüències de les guerres.

A la Floresta, ses Majes­tats van arribar en un com­boi dels Ferrocarrils de la Generalitat. Després de fer el recorregut, els tres Reis van recollir les cartes dels infants a la Unió Recreativa i d'Esports del districte. La cavalcada d'aquest barri va ser la més puntual en co­mençar i la primera d'aca­

bar. A les Planes, els Reis

Mags van arribar muntats a cavall. Ses Majestats i la comitiva reial van acabar la nit màgica a la parròquia de Ca l'Avi. Allà el rector els va oferir el tradicional tiberi a base de gambes i cava. Els assistents a la pa­rròquia es van fer passar el fred amb una xocolatada amb melindros.

32 APUNTS .S 4 C A N T O N S Divendres, o de uener de 1995

LA VIDA SOCIAL

L.a Coral Sant Cugat en els seus inicis i el primer director, Xavier Azqueta, santeugatenc de l'any, el 1984. Fotos: ARXIU CORAL SANT CUGAT DEL CMSC.

La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc celebra vint anys de la seva fundació La secció del CMSC, que es va fundar el 1975 amb molts cantaires de l'antic Orfeó Sant Cugat, ha previst diversos actes commemoratius

\RANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— El proper més de febrer, farà 20 anys que amants de la música i del cant van decidir crear una coral a la nostra població Dirigida durant els primers

onze anys pel mestre i dinamitzador Xavier Azqueta, els cantaires es van constituir en una secció del Club Muntanyenc, oferint un repertori inicialment de cançons de mun­tanya. després populars catalanes i pos­

teriorment de tots gèneres. Des del 1975, quatre directors més, set presidents de la Secció i més de 200 cantaires han donat vida a una Coral que ha portat el nom de la població arreu de Catalunya, a l 'Estat

Espanyol i fins i tot a Europa. Durant tot l'any, tenen previst organitzar una sèrie d'actes commemoratius. El proper serà el concert de nadal que faran el dia 14 al Monestir.

Fa vint anys naixia una nova coral a Sant Cugat. Molts cantaires del desapa­regut Orfeó Sant Cugat, ani­mats pel mestre Xavier Az­queta, van veure la neces­sitat de recuperar una tra­dició de corals que a la po­blació havia existit anys en­rera. [in un principi es va pensar desvincular-la de la Parròquia perquè tothom s'hi pogués integrar. Per aquest motiu es va demanar

ingressar com una secció al Club Muntanyenc, entitat força arrelada a la vila.

Es va parlar amb Josep Güell perquè fos el primer president de la Coral i aju­dés a engegar la secció. Güell ha qualificat el primer mes t r e , Xavier A z q u e t a . com «una persona ferma­ment humana i que sentia el magisteri de la música.>• Azqueta va aportar durant onze anys els seus coneixe­

ments musicals i didàctics en una coral que en un prin­cipi va aglutinar noranta persones i que amb el pas del temps s'ha estabilitzat en una cinquantena. Aquest quantitat de cantarires és la que ha anat mantenint-se fins avui amb un problema constant: la maca d'homes.

A Azqueta el van succeir Josep Ferré, Xavier Torns, Mique l Bohigas i Enr i c Azuaga que és el director

actual. Al llarg de tots aquests

anys la Coral, que està afi­liada a la Federació d'Or­feons de Catalunya, ha anat ampliant el seu repertori des de la cançó de muntanya a la moderna, tot passant pel jazz, la música clàssica i la popular catalana. Ha participat en diferents actes de vinculació santeugatenca com els concerts de Mans Unides, els de Festa Major,

o en la inauguraació del Tea-tre-Auditori de Sant Cugat.

La primera sortida impor­tant la feu el 1984 per par­ticipar en un concurs de cant al Pais Basc. El viatge que més recorden és el primer, que va ser d'una setmana, a la localitat de Montereale, a Itàlia. Es van començar a fer intercanvis, que s'han succeït posteriorment. Tam­bé han cantat a França, Bèl­gica i en el Festival musical

de Joensu, a Finlàndia. És una trajectòria que des

de la junta i la coral actuals es vol commemorar el millor possible. El primer acte pre­vist és el concert de Nadal que faran al Monestir el dia 14 de gener. Per la Festa Major n'estan preparant un de sonat. Altres iniciatives e s p e r e n concre ta r - l e s en l'assemblea de socis que la Coral farà el proper 17 de gener.

Sant Cugat respon solidàriament a la campanya «Un nen, una joguina»

l-'R \N( I S< CARBÓ H Sant Cugat. l a gent. si be bastant ,1 darrera hora. ha respost força he. Des dels Joves de la Parròquia volem agrair l'esforç de la població santeugatenca-. ha manifes­tat José ( ion/alev. coordi­nador de la campanva l'n nen. una jnfiuiihi.

1 es que lins el dia 4 els organitzadors de la campa-nva no van poder assegurar que tots els nens i nenes tindrien 3 o 4 joguines noves per la diada de Reis. Han estat mes de 1 H) famíles de Sant Cugat i 50 infants de Barcelona que gràcies a la campanya que es va ineiar

el passat 23 de desembre, han pogut viure la il·lusió dels Reis com la resta de la mainada de la població. Son famílies necessitades i amb importants dificultats econòmiques.

A la Parròquia de Sant Pere es van recollir les jo­guines noves i les que por­taven en bon estat. Algunes. poques, s'han hagut de llen­çar pel seu defectuós estat ja que s'han revisat totes una a una. l 'n vegada ordenades i classificades, es va procurar atendre a Ics cartes que les famíles havien fet arribar als Joves de la Parròquia. Per reula general de les deman­

des fetes, dues joguines van respondre a la demanda fe­ta, i després amb una o dues niés es van acabar de com­pletar els Reis de cada in­fant. A aquesta tasca de re­collida hi van col·laborar co­merços de la vila i entitats com la Creu Roja i cl CPA.

Ja en la nit de Reis, di­ferents equips van repartir les joguines, mentre que uns altres es va acostar el dia (> al Centre tic San Medir.

Les joguines que han so­brat es faran arribar, entre altres lloes, al Centre Cívic de les Planes, al Centre Aura i al Casal d'Infants de la Ciutat Vella. le la Parròquia han servit per recollir les joguines. Foto: MANÉ ESPINOSA.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 APUNTS 33

LA VIDA SOCIAL

Les cucs per entrar a t'envelat ja són habituals. Foto MANE ESPINÓS \

L'èxit de l'envelat de Nadal fa que cada dia hi hagi cues per poder entrar L'alcalde de la ciutat considera que és pràcticament impossible trobar un emplaçament millor

J.M. VALLÈS • Centre.— Les imatges parlen per si soles. Molts han estat els que han lluitat fent cues per aconseguir entrar en els 200 m2 de l'envelat de Nadal. Mentre alguns pares han mostrat les

seves queixes per les dimensions del local ins­tal·lat als Quatre Cantons, els reponsables mu­nicipals opinen que si canviés d'ubicació no tin­dria la mateixa resposta. Una vegada més, l'as­sistència dels nens ha estat massiva tant als

tallers del matí com en les activitats infantils de les tardes. Gran part de la responsabilitat de l'acollida de les activitats ha estat de l'equip de monitors encarregats de donar suport i de les entitats que han programat activitats matinals.

L'any passat van passar més de 5.000 persones per l'envelat de Nadal dels Qua­tre Cantons. Enguany, l'e­quipament, que arriba a la quarta edició, superarà pro­bablement amb escreix la xi­fra de l'any passat. Aquets dies s'han format llargues cues de pares i nens davant la porta de l'equipament municipal per entrar-hi. Cada tarda, cap a les 6, co-

JOSEP MARIA VALLÈS M Centre.— «Ha estat molt agradable. Coses així recon­forten la tasca diària d'un càrrec púplic com és el cas d'un alcalde. Valoro moltís-sim que la quitxalla no tingui cap tipus de vergonya a pre­guntar o expressar la seva opinió. Això és molt impor­tant; a la meva edat no era així». Amb aquestes parau­les l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, valorava sa­tisfet una entrevista espon­tània amb nens i nenes, d'en­tre 7 i 12 anys, de totes les escoles del municipi a l'en­velat de la plaça dels Quatre Cantons el dimecres 4 de gener. Els menuts volien sa­ber si era divertit ser alcalde, si tenia animals domèstics a casa, què volia ser quan era petit o si li agradaria ser president de la Gene­ralitat. Aymerich va explicar que, com la majoria de nens, quan era petit, volia ser fut­bolista i quan li van pre­guntar si li agradava ser al-

mençaven les activitats in­fantils que han tingut més acceptació i, per tant, són molts els que s'han apropat als Quatre Cantons. L'èxit de l'envelat ha provocat que molts, sobretot els pares, es qüestionin les dimensions de l'espai i hagin manifestat les seves queixes.

Solució difícil

L'alcalde de Sant Cugat,

Joan Aymerich, considera que si l'envelat no estigués on està tindria menys ac­ceptació. Joan Aymerich afirma que «part de l'èxit que té aquest envelat és pre­cisament per la seva ubica­ció. I, a la plaça dels Quatre Cantons, aquest envelat ja no es pot fer més gran». Aymerich explica que l'em­plaçament escollit és just al centre de la ciutat i facilita

l'arribada de tothom. Men­tre els nens juguen, els pares poden fer, per exemple, les seves compres pel centre de Sant Cugat. En aquest sentit, Aymerich diu que «abans sa­crificaria l'espai que canviar de lloc l'envelat». El regidor de Cultura i Joventut de l'A­juntament, Jordi Franquesa, considera que seria perfecte trobar un espai adient on concentrar les activitats de

Nadal i d'altres.

Sis hores de música

Les activitats programa­des arriben ja a la seva fi. Avui, dissabte dia 7, hi ha jocs de simulació històrica sota l'organització del Team Snafu. A les deu de la nit, música funky amb Princes of Time. Demà, fi de festa amb sis hores de música en directe.

Festa Major o si l'alcalde pateix quan hi ha eleccions. Abans d'acabar les pregun­tes dels joves periodistes, l'al­calde també va voler fer pre­guntes. Joan Aymerich els va preguntar què troben a faltar a Sant Cugat. La res­posta va ser unànime. Molts van dir que abans Sant Cu­gat era un poble on es podia jugar al carrer i als camps. Aymerich, sorprès, els deia als menuts que tan joves com són no podien haver conegut Sant Cugat com un poble: «En els últims dotze anys no hi ha hagut gaires canvis de poble a ciutat. Des que jo era petit fins avui el canvi sí que ha estat evident. Jo JUgaba a bales al carrer San­tiago Rusinol. Avui hi pas­sen cotxes».

També amb els avis

Després, Joan Aymerich va visitar el Casal d'Avis Sant Cugat i va felicitar l'any nou a la gent gran de la residència.

«El Savi», el joc d'«El Punt», nou concurs de Ràdio Sant Cugat

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— Des del passat 27 de desembre l'e­missora municipal de Sant Cugat compta amb un nou concurs que ha programat amb la col·laboració d'a­quest setmanari, Els 4 Can­tons. Els oients de RSC hi poden participar cada dia, a través del telèfon, de di­lluns a divendres, de dos quarts d'l fins la 1 del mig­dia. Així, Maribel Cayuelas i Mike Ribalta converteixen diàriament el joc de taula d'El Savi en un concurs de ràdio apte per a tots els pú­blics, en el qual, a més de jugar, s'aprenen moltes ca­ses sobre la nació catalana. A part dels premis directes que es poden aconseguir diàriament amb la partici­pació en el programa radio­fònic, hi ha un concurs quin­zenal per als concursants que més respostes hagin en­certat. El guanyador s'en-durà un joc d'El Savi cedit per Els 4 Cantons.

El Savi, un joc creat pel diari El Punt, consta d'un tauler, 1.024 targetes amb preguntes i respostes i un targeter, 8 peces en forma de peó d'escacs, un dau i les capses. El Savi també es pot comprar. Per als subs­criptors de Els 4 Cantons costa 2.800 pessetes. Per al públic en general hi ha dues ofertes: el joc amb publicitat al dors de les targetes i a la tapa de l'estoig, al preu de 4.900 pessetes, i el que no en porta, que en val 6.995.

Continua el cicle de tertúlies de la Llar d'Avis H Sant Cugat.— Aquest mes de gener la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cu­gat reprèn el seu cicle de tertúlies Vivències santeuga-tenques. Com ja és habitual, les xerrades seran conduïdes per tres coneixedors de la història de la ciutat: Josep Castané, Tomàs Grau i Jo­sep Altet. Segons el progra­ma previst, el 10 de gener es parlarà sobre el cultiu dels cereals i sobre les eres. El 14 de febrer, de l'ermita de Sant Medir, i, el 14 de març, de les fàbriques. Les xerra­des, que són obertes a tot­hom que hi vulgui participar, començaran a dos quarts de set de la tarda als locals de la Llar d'Avis./J.M.V.

Creu Roja envia el material recollit al Sàhara • Sant Cugat.— En total, unes catorze capses que om­plien un camió de gran to-natge van marxar de Sant Cugat a la seu central de Creu Roja, per posterior­ment enviar l'ajut de tot el ma\eïia\ ïecoüit als refugiats del poble saharià. La cam­panya efectuada a Sant Cu­gat ha servit per recollir ro­ba, menjar, tendes d'acam­pada i fogons de gas. La seu de Creu Roja va recollir material fins la primera quinzena del mes de desem­bre. /J.M.V.

Els nens intercanvien opinions amb l'alcalde ntercanvien opinions amb l'alcal<

Els nens van preguntar el que volien, a iniciativa de Ràdio Sant Cugat. Foia: MANL LSPINOSA.

calde no va dubtar en la per a la ciutat on vius i que nens també van tenir curio seva resposta: «Molt. M'a- estimes, com, per exemple, sitat per saber quants ha

l'envelat de Nadal on tots vosaltres ho passeu bé». Els

grada molt ser alcalde per­què pots fer moltes coses

bitants hi ha a Sant Cugat (44.852), com s'organitza la

34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, d de gener de 1995

LA VIDA SOCIAL

Pere Formiguera A mes de ser un fotògraf d'anomenada internacional, amb obres exposades als principals museus d'art, Pere Pomiigueru també és un agosarat explorador de la imaginació i visitant assidu del món de Fantasia

XII l \ I M s \ \ I

• Sant Cugal I oi hom coneix alguns del- habitants me* conci l is de I :nou cic Ianlasia. (.)ui no li.i '• i-t. en­cara que sigui de cua d'ull. un gnoin o una lada .'

l 'cm en cl mon de f-.ni i.isi.i hi li;i altres pci si >ualgcs que lambc pol se: inicies sant concixei l'et així> \.iIL1

\ i ilci cnlicv isl.ii un i iiii c. pe lo. Liil'l q U i es mol; 11111 k I. lema vcigom.i LL pailai iinh un icpoi ici i '. a i in MI un amic seu. i u l 'cic. pel rcpieseii!ar-lo.

( 'om v a v i nik \ as >n ncixci l'ogre .'

Va sci indiicclamcnl l.i saps que molts dcN csscis de I anlasia viuen amaiMls entie nosaltres. \ la placa I esseps lli ha una .. a-a on v IU una fada I a de portera. tlo te \ a te la ni ales peto es una ici ilable tada. \ casa mesa. sense que jo me n'a­dones. hi \ i\ KI un g;n un. I 'n dia. mentre estava c o n ml. es \a presentat. Vam co­mençar a parlar i ens o m fel amics. I na H M UI por­tal a una altra i un dia que vaig comentat li que volia ler el llibie d'en Pol/et em va picscnlar l 'ogre.-

Id va fer por trobar-te amb ells.'

••No. Son persones molt tímides i educades, l i s dos ogres ens van explicar toia la mi to logia r e l ac ionada amb ells. Ens vau dir que In ha moltes histories falses que els presenten com a do­lents i nwiijatn·iis. però això es del tol fals. I .a gran ma­joria d'ogres son vegetarians i no mengen ni nens ni carn de cap mena.»

-('om que son tan gros­sos. deuen haver de menjar molta quantitat de verdura.

• •No son grossos. No els confonguis amb els gegants. I Is ogres acostumen a ser d'una mida normal i no es poilen distingir dels homes. l 'odcn anar pel carrer i nin­gú no nota que son ogres. lli ha alguns gegants que també son ogres, segura­ment fruit d'un mestissatge entre aquestes dues races. També tenen poders màgics.

Pere l-nrmiguera viatja pel mon de 1 anlasia. 11 A. Ml 'LA.

« Somio un món sense violència »

de 1952.

-Nom: Pere Formiguera. Lloc de naixement: Barcelona Data de naixement: 5 de m;

-Professió: Fotògraf. -Aficions: «Explorar el mon de la imatge

i també estudiar i viatjar pels móns de la fantasia i els mites. -

-Un llibre: «í ien unes de sníedad. de Gar­

cía Màrquez.» —I na pel·lícula: «\o\vcciito.» —L'na música: «Bach.» —Màxima aspiració: •< Encara que sigui

un desig utòpic i del tot impossible m'a­grada pensar en un mon en el qual sigui realitat la total supressió de qualsevol tipus de violència.»

que guarden en secret. Úl­timament sembla que van perdent aquests poders, se­gurament per culpa que els joves viuen entre els humans i moltes vegades ni saben que són ogres. Els ogres grans tenen por de trans­metre els seus secrets. -

—Però, segons els contes. els ogres són ferotges.

—«No són especialment ferotges. De vegades els

mascles tenen mal geni, però les femelles són molt ma­ternals. tenen molts fills que estimen de tot cor. A mes. acullen qualsevol cria d'al­tres races amb tota la seva tendresa. Després vénen els problemes quan el senyor tic la llar es troba tota la casa plena de nens que fan xivarri i que es mengen el seu sopar. Ara això ja no passa tant perquè els nens

son mes llestos i no es per­den.»

—Els ogres viuen en cases i no pas en coves?

••Es clar. Fa molts anys que els ogres viuen en cases. Potser abans vivien en coves, però també molta gent hi vivia. Després van viure en cases, encara que. com que son molt tímids, les seves llars són normalment al mig dels boscos més foscos. A

mes, s amaguen perquè, com que tenen poders màgics, els homes els tenen enveja i abans els perseguien per descobrir els seus secrets, que són molt secrets. Ara molts ja s'han perdut. Ja no saben fer botes de set lle­gües.»

—Però els ogres guarden molts tresors?

—«Això no és del tot ve­ritat. Els ogres són molt es­talviadors i és clar que si estalvies tens tresors.»

—Però el Polzet va matar l'ogre i va robar el tresor?

—El Polzet, que era un noi molt espavilat, no va ma­tar l'ogre. Si llegeixes el con­te de Perrault veuràs que hi ha dos finals: un en què el Polzet només roba les bo­tes de set llegües i després es fa carter reial; i un altre en què també roba el seu tresor però no el mata.»

El Centro Popular Andaluz prepara les activitats d'enguany

JOSLPM. VALLtS • Centre.— El Centro Po­pular Andaluz (CPA) de Sant Cugat ja ha confeccio­nat el programa de totes les activitats culturals i lúdiques d'aquest any en què l'entitat complirà ei divuitè aniver­sari.

Un gran nombre dels ac­tes previstos pel Centre son propis de la mateixa entitat, tot i que son oberts a la resta de ciutadans.

La resta son col·labora­cions i paí licipacioils de! CPA en activitats d'altres entitats o associacions de! municipi o d'alircs pobla­cions.

Del programa d'enguanv. es destaquen entre altres, la celebració del Dia d'Anda­lusia que tindrà lloc el dia 25 de febrer. Al mati hi llau­rà un vi d 'honor en com­memoració de la diada i. al migdia, un[>i>nijc. A la tarda començarà un festival fol-clòrie andalús amb euiite, ball. recital de poesies i can­tada dels cors participants.

Andalús adoptiu

El dia 11 de març. el Cen­tro Popular Andaluz de Sant Cugat farà cl bateig de 1'-an­dalús adoptiu». D'aquesta manera, l'entitat vol acollir totes les persones, no an­daluses de naixement, que pel seu amor i dedicació a la cultura andalusa, hagin fet els mèrits suficients per ser escollit andalús adoptiu.

El dia 13 de maig, com ja és tradicional, el CPA ce­lebra el dia de la Cruz de Mayo amb una missa als jar­dins de la seu de l'entitat. farà una vistosa ofrena floral i, després, amb el corres­ponen vi d 'honor i actuació del cor A nuestro aire. A la celebració, hi estan con­vidades entitats andaluses d'altres localitats properes. El primer dia del mes de juny, el Centre Popular An­dalús organitzarà una gran festa per celebrar cl divuitè aniversari. Es previst un di­nar de germanor que tindrà la participació de la majoria de socis de l'entitat santeu-gatenca i es farà un reco­neixement públic al soci de l'any 1995. Per completar la diada hi haurà un festival flamenc.

Hls contes de Cesc Senat

B Sant Cugat.•-• En pocs dics de diferència, cl con-" la-contes Cesc Serrat va fer dues actuacions amb gran exil a Sant Cugat, l a pri­mera \ a ser a l'Envelat dels Oualrc ('.nilons i. hi segona. a la biblioteca del Mil·lenari davant una cinquantena de nens i nenes que prèviament s'hi havien inscrit per as-sistu-hi. Serrat, acompanvat d'unes maletes, va explicar contes ajudat per objectes o ninots que representaven els protagonistes de Ics seves capl ivadores histories. A mes. Serrat va exsplicar els contes amb la col·laboració ileK mateixos nens i nens. que l 'escol taven bocaba­dats. I M v Cesc Serrat va captivar tots els menuts de la biblioteca, i-uiu: J.A. MULA

Ceylan, un nou bar a Sant Cugat M Sant Cugat.— Han inaugurat al número 9 del carrer de Castillejos un nou bar que té per nom Ceylan i que animarà l'ambient de Sant Cugat. Aquest establiment ofe­reix un lloc on es pot anar a fer tapes, i també on es podrà prendre una àmplia varietat de còctels. El Ceylan obre les portes des de les 8 del matí fins a la matinada. El telèfon és el 589 64 55 . : v e

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

La Fira d 'Artesania instal·lada a la Plaça Octavià. Foto: J.A. MULA.

Moltes parades en la tradicional Fira d'Artesania • Centre.— Des del dia 2 fins el dia 5, en horaris de matí i tarda, diversos artesans d'arreu de Catalunya van vendre les seves obres en la tradicional Fira d'Artesania que cada any es fa a Sant Cugat, per aquestes dates d'inici d'any. El més de 20 firaires,

instal·lats a la Plaça del Monestir, van ven­dre, sota un fred glaçat, artesania de fusta, roba, orfebreria, ceràmica i altres tècniques a moltes persones que volien fer obsequis originals en aquestes diades nadalen­ques. / F.C.

Sopar de cap d'any del Casal d'avis. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Casal d'Avis acomiada l'any I Centre.— Les celebracions de Nadal del ja ha començat a rodar. Abans, però, el

Casal d'Avis Sant Cugat han arribat enguany a la seva fi. Ahir, divendres 6 de gener, els Reis Mags d'Orient van visitar els avis de la residència i els van portar un missatge de pau i esperança per aquest any que

31 de desembre passat, com mostra la fo­tografia, la gent gran del Casal d'Avis es van aplegar per acomiadar l'any 1994 i donar la benvinguda al nou any amb un sopar iunball./J.M.V.

La segona Torre de Collserola • Sant Cugat.— Aquests dies es pot visitar a la Casa de Cultura una reproducció de la Torre de Telecomu­nicacions de Collserola. La reproducció és una maqueta de la torre que està feta majoriatariament amb es­tany i que segueix el mateix patró que la construcció real, però a escala 1:1200. La nova torre de Collserola correspon a un treball con­junt dels alumnes de primer curs dels grups 1C5, 1C6, 1C7 i el grup d'Aprenen­tatge d'Oficis de l'Institut de Formació Professional Leo-nardo da Vinci de Sant Cu­gat. Els alumnes, ajudats pels professors, van fer aquesta maqueta durant el curs 1993/94. Alumnes i pro­fessors van decidir fer aquest minuciós treball en observar que la torre de telecomi-cacions, construïda just abans de les olimpíades de Barcelona 1992, ja formava part de la serra. / J.M.V.

Horitzontals: 1.- Rebran el sa­grament de l'Eucaristia. 2 . -Semblant al llorer. Etilè. 3 . - » Lloc on es munyen les ovelles, al revés. Petita quantitat amb 2 què es contribueix a alguna co­sa. Primera del grup. 4 . - Símbol 3 del nitrogen. Unitat d'intensitat de corrent elèctric (plural). Sím- 4 bol del molibdè. 5 . - Crit del car­reter per fer anar l'animal a la 5 dreta. Home castrat guardià d'un harem. 6.- Substància ela- g borada per les abelles. Membra­na tenuíssima. Instituto Nació- J nal de Indústria. 7 . - Espai a re­córrer entre dos punts d'una cur- g sa. Metall rar d'un color gris de plom. 8.- Grau d'elevació d'un g so. Viuré en un lloc. Consonant que fa riure. 9 . - L'altra conso- -i n nant que fa riure. Relatiu a l'os. Continent. 10.- Cardinal. Ram­pinyar, furtar.

Verticals: 1.- Aparell de mesu­ra del pendent d'un terreny. 2 . -Causa, al revés. Natural de Letò-nia. Sigla del sud. 3 . - Conjunt de murs que formen un clos. An­tic nom de la nota do. 4 . - Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure-se'n. Preposició. 5 . - Sím­bol del radi. Carbonat de potassi. 6.-Època de l'era terciària entre

ENCREUATS

1 2 3

GIRALT

6 7 8 9 10 11

j - ^

el paleocè i Toligocè, de baix a dalt. Fito, posat a la biorxa. 7 . -Recipient més alt i de base més perita que el gibrell. Preposició. 8.- Vocal de pas. Fer servir una cosa, a la inversa. Vall de Cata­lunya. 9.- Arrel. Infantesa. 10.-Símbol d'un element químic ra­dioactiu, alineat amb els halò­gens, darrera el iode, amb el qual té semblances. Conjunt de coses les unes sobre les altres, formant

SIS DIFERENCIES

elevació. Símbol d e l ' i nd i . 1 1 . -Trac ta rà un afer m ú t u a m e n t a m b un altre o a m b altres.

jswyv isa -"OI '«isy jsifi ox -•g -Eimn Bdsjg -•£ INI p x 1»W -•» •Dirang osno -°S °W siaduiv N --fr O ï°qQ 'OT -'£ ?lfl 'Psmin -- j írej -eSajquiCQ --\ :s|«)aoz|poq opnioç

R. SOLER

- P D 1( í / 7 J

À 9 T

--

^lr?V

X J L

•06^

^ •" °

£c**j\ i

Jl·-J/íh

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar d nom de vuit grups de tropa armada.

p

L

K

A

D

C

C

J

C

O

A

M

P

1

D

Ç B

O

1

L

R

L

J

A

H

A

M

K

E

L

T

N

L

Q

T

P

G

S

H

A

1

H

R

1

A

R

Q

1

G

T

D

Y

X

N

R

U

U

B

R

A

A

Ç Y

H

A

R

A

L

A

B

Q

1

Z

D

J

G

E

C

L

F

A

N

R

K

F

A

B

U

D

A

P

O

1

S

1

V

1

D

G

E

ESCACS J. ESCUDER

Blanques guanyen amb una llarga combinació. Soto-Colina. Cuba, 1994.

«ptusd 'çüpimbss '«)iuran3 *Bp83uq 'oisiAip 'ef[TIHHI 'ciXuBduioa 'oflBieg :ot3nfo^

*<PO 01 '01» +HOT 6 '1*1 *P1 % Vl *DtV i '.OM. KM*! 9 !JDI13*a S-0O:>KlVllHtl9V·E:imD!HI'*d«<IiP[l [:«P"re

JERÜtÍFIC GIRALT

POBLE DE L'ALT EMPORDÀ Forma part de la unitat de població de Figueres.

Imatge del treball realitzat pels a lumnes del Leonardo da Vinci. Foto: MANÉ ESPINOSA.

P O B L A C I Ó

P O S S E Ï M (umrai) WJHSSOd (B|IA) QDVtHOd WINaLVlIA

••9P»toS

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

36 APUNTS ELS 4 CAN TONS , Divendres. (> de gener de 1W5

ELS SERVEIS

Cupó de l'Once S o r t e i g de d i m e c r e s . 4 - 1 - 9 5

71218

j ü i * ,*SRÍR

S o r t e i g N u m p r e m i a t

l : :l i i ' . ;• 1 Mh 3 ' o 7 4

! : .- i n : . . - . . . Í : I I . ' .-) '•?:•.U

Trio S o r t e i g de d i m e c r e s , 4-1 95

575 S o r t e i g N u m p r e m i a t

.•", ' ' i | , : i - 1 2

• .••• . ' .'. , ! 4 8

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s . 4 - 1 - 9 5

2 - 5 - 6 - 1 5 - 2 3 2 7 - 3 4 - 3 7 - 3 8 - 4 0 42 - 44 - 45 - 46 - 54 5 7 - 6 0 - 6 1 - 6 6 - 6 7

Loteria primitiva S o r t e i g de d i s s a b t e , 3 1 - 1 2 - 9 4

' > / 1H ,-'1 4? C 4 7 R-b

E n c e r t a n t s Pesset .

' j d . - :, t

4 3 3 :!<• :>

.-'(] 0H3 He 4

3b 1 30? i l . : 3

8 728.084

2 0 1 , 5 7 2

6 .163

74b

S o r t e i g de d i j o u s , 2 9 - 1 2 - 9 4

3 1b - 18 36 40 - 44. C-l R-6.

E n c e r t a n t s

4 r l i . 6

b ,1c b + C

b o l <i|. b

23 3 b 6 t i c 4

380 04b d i : 3

Loto 6/49

P e s s e t e s

69 161 .542

11.447 4 2 8

2 0 4 . 0 5 4

6 .943

883

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 4 -1 -95

15-24 30-33

-28 -37

C o m p l e m e n t a r i

36 E n c e r t a n t s

0 de 6

0 i i f; b + C

10 de b

407 d e 4

9 397 d e 3

Bonoloto

P e s s e t e s

100 .000 .000

4 6 8 , 2 2 7

39 ,018

2 .684

4 2 3

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 4 - 1 - 9 5

14-31 -32 39 - 45 - 46

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

1 4 S o r t e i g d e d i m a r t s , 3 -1 -95

4 25 33 35 39 40. C-26 R-7.

E n c e r t a n t s

0 d e 6

3 d e 5 + C

38 de 5 2 8 0 5 d e 4

5 7 , 3 8 8 de 3

Pessetes 40.632.405

5 . 5 1 5 6 5 2

174 .178

3 .736

4 0 0

S o r t e i g d e d i l l u n s

9 - 2 1 - 3 7 - 4 0

E n c e r t a n t s

0 de 6

1 de 5 + C

2 0 d e 5

1.912 de 4

43 126 de 3

41

2 - 1 - 9 5

- 45. C-12 RS.

P e s s e t e s

19 .121 .362

14 .708 .740

2 9 4 . 1 7 5

4 .872

4 0 0

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA Dílunt tarda obert

DESCOMPTES 3a edat i cornet jove homes - dones i nens

CONFLENT

ALTA CERDANYA VALLESPIR

o o o o o o

BERGUEDÀ

ROSSELLÓ

'l'I'l'l ALT EMP0P;-A

f

cíTíf

-ï'l''z-

•l'I'l'l

Qh

? &

&

ey>s

« ^

BAGES

'/'/'/'/

ANOIA

ALT PENEDÈS

SQ

VALLES ^ki OCCIDENTAL Ç r > P

'l'I'l'l

3A=C|'.0MES

BAIX f i LLOBREGAT \ r

GARRAF

VALLÈS ORIENTAL

Variable i insegur Nevades al Pirineu i els Pre-pirineus, ruixats aïllats a la resta de comarques i ambient fred

C i h M M A P O R C \

I En el mapa isobàric s'ob­serva com els Països Cata­lans estan sota l'àrea d'acció de les altes pressions. Mal­grat això. la inestabilitat que hi haurà a Ics capes altes atmosfèriques, juntament amb el front que s'apropa per l'oest, afavorirà la for­mació de nuvolades i de ruixats a la major part del Principat. Al Pirineu. als Pre-pirineus i en algunes zo­nes del pre-litoral les pre­cipitacions seran en forma de neu i afectaran cotes d'a­proximadament 4IKI metres. tot i que no es una situació típica de neu. Les tempe­ratures seran baixes.

A les comarques gironi­nes el dia serà bastant tapat i amb un elevat risc de ruixats. A les àrees de mun­tanya nevarà però de ma­nera feble. Lis valors ter-momòtries minvaran.

Al Barcelonès i al Vallès Occidental la nuvolositat es­tarà bastant desenvolupada. l.es precipitacions seran in­termitents però podran afec­

tar qualsevol indret. Les A la Catalunya Nord la temperatures, tant les diür- situació meteorològica és nes com les nocturnes, seran poc definida. Sobre els re­baixes. lleus les nevades seran ge­

nerals i d'una certa inten­sitat. A la resta de comar­ques el dia serà tapat i plu­jós. Els valors termomètrics experimentaran una pro­gressiva davallada. Al País Valencià els núvols s'alter­naran amb les clarianes i no es descarta que puguin caure alguns ruixats aïllats. A les illes Balears la nu­volositat augmentarà a me­sura que avanci el dia.

Al litoral català els vents seran fluixos i de direcció variable però, en general, del nord. A la mar dominarà el marejol.

Demà, ambient molt fred

Al Pirineu les nevades en­cara seran freqüents, però a la resta de comarques i especialment les del sud i de l'interior dominarà el sol. A les illes Balears la nu­volositat serà variable i el risc de ruixats, elevat. Els vents seran forts i del qua­drant nord i les tempera­tures, molt baixes. La hu­mitat ambiental serà baixa i la visibilitat, excel·lent.

Alfons Sala, 23, baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

v ' v 6 Surt Surt 07,18.fsoiar, 10,10;so/ar,i 08,18 'ofe/aij 11,10 fciteia.'.i

Es pon Es pon 16,37 fsolar, 22,38 fsd 17,37 foffcjaíj 23,38 iWíc

- . - - • « . — • — . . .

Temperatures d'a Pa ïsos C a t a l a n s M à x .

A l a c a n t 15

A r e n y s d e M u n t i O.fi

B a d a l o n a 9

[Barce lona H

La B i sba l 9

B lanes 10

C a d a q u é s 9

Cas te l l ó d e la P I V I Ü 13

Eiv issa 14

L'Estar t i t 1C

F i g u e r e s 9

F o n t c o b e r t a 9

Fo rne l l s d e ta Se lva 10

G i r o n a 8

L le ida 6

La M o l i n a 0

P a l m a d e M a l l o r c a 13 p e r p i n y à 7

El Po r t de la S e l v a 9,5

P u i g c e r d à

R i p o l l 8

R o s e s 10

San t A d r i à de B e s o s 9

Sant C u g a t de l Va l l ès 9

St. Fe l iu de G u í x o l s 9

St. P r i va t d ' e n Bas 6.5

St. Pau d e S e g u r i e s 7

Sta . C o l o m a d e F a r n e r s 9

Sta . C o l o m a d e G. 7

T a r r a g o n a 11

V a l è n c i a 14

E s t a t E s p a n y o l M à x .

B i l b a o 6

La C o r u n y a 13

G r a n a d a 8

M a d r i d 8

M ú r c i a 15

S a n t a n d e r 9

S a r a g o s s a 9

S e v i l l a 13

T e r o l 7

T o l e d o 8

V a l l a d o l i d 5

M ó n M à x

A m s t e r d a m 3

A t e n e s 15

Ber l ín -2

B o n n -1

Bra t i s l ava 0

B r u s s e l · l e s 2

B u e n o s A i r e s 29

G i n e b r a -1

L i s b o a 12

L o n d r e s 5

M o n t e v i d e o 29

M o s c o u -5

N o v a Y o r k 1

Par is 2

P raga -1

P e q u i n 3

R a b a t 16

Rio d e J a n e i r o 37

R o m a 6

T ò q u i o 7

V a r s ò v i a -3

W a s h i n g t o n 2

i,':

hir M m

?

0.5

i

-5

j

2

2

2

_i

_3

?.c

-s 5

5

-1 1

2

1 3

3

10 5

-10

-1

2

1

2

-9

-10

-5

1

2

3

M i n

0

9

-4

-3

5

b

o

3

-2

-3

M i n .

-3

11

-8

.7

-6

-2

19

-4

6

3

20

-10

-7

-1

-7

-4

5

23

3

3

-10

-10

• Àries. 21 nuri;-2U abril —Hauries de ser nies amable amb la

teva parella i estar mes pendent dels seus problemes.

• Taure. 21 .ibnl-20 maig —Intenta estalviar una mica mes durant

aque-t any i mira de no tenir dcipescs inútib que pots evitar.

• Bessons. 21 m.ng-21 juny -S i continues actuant amb tant orgull.

la gent acabarà dei\ant-!e de banda i i~\o et t.ua cas.

•Cranc . 22 junv-22 juliol —Controla la situació que tens entre

mans i procura que no s'hi fiqui ningú pel mig. Vés amb compte.

• Lleó. 2.T jU.liol-2: agnst -Sigues més prudent en la teva feina i no et creïs problemes. A vegades és millor callar.

• Verge. 23 agost-21 setembre -Les-te una mica de pla amb vista a

les vacances que encara et queden. Pols aprofitar-lcs bé

• Balança. 22 set -22 octubre —La teva família i tu no esteu en el

millor moment de relacions personals. Arregla-ho.

• Escorpí. 2.i OLC-21 novembre - -T 'haur ies de relaxar i prendre ' t la vida

amb mes filosofia. No pateixis tant, no val la pena.

• Sagitari. 22 nov -20 desembre Selecciona més pel que fa a le-- afi-cioiis. L'itimament estàs una mica des-bordat da i no pots amb tot.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Haur ies de creure més en la gent

que t 'envolta i no pensar que només tu tens la veritat.

•Aquari . 20 gener-18 febrer —Assegura el teu futur i proposa els

projectes i plans laborals als teus caps. Ara és un bon moment .

• Peixos. 14 fcbrer-2U marc —Si tens estones que no saps com om­

plir, valdria la pena que les dediquessis a la teva llar.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 de gener de 1995 APUNTS 37

ELS CINEMES

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Un etarra que arriba a Ma­drid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una pros­tituta drogoaddicta i filla d'un guàrdia civil.

«Corina, Corina» Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Anys 50: la mare de Molly Singer ha mort recentment; Molly s'ha tancat en ella ma­teixa i és incapaç de pronunciar ni una sola paraula. El seu pare s'ha estat ocupant d'ella, però ara ha de tornar a la feina i decideix llogar una mainadera. Manny Singer contracta Corina, una dona de raça negra molt educada, una mica sofisticada i amb una gran sensibilitat. Co­rina aconseguirà travessar la ba­rrera emocional de Molly i farà que torni a parlar i que es con­verteixi en una gran amiga seva.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater i Virgínia McCollam. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• A final del segle XVIII, arri­ba al món del vampir Least un mortal desolat per la pèrdua de la seva esposa i la seva filla. Dos-cents anys més tard, a final del segle XX, a la ciutat de San Francisco, Louis decideix explicar la seva història a un jove reporter.

«Una foca en mi casa» Director George Miller. Intèrprets: Keith Carradine, Tina Majorino i Chelsea Field. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

• SANT CUGAT • SABADELL

Sant Cugat 1

Sant Cugat 2

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

Una foca en mi casa

La pasión turca

Elreyleón

Timecop

4.30,6.30,8.30,10.30

4.45,7.30,10.30

4.30,6.35,8.35,10.35

4.20,6.25,8.30,10.40

Rubí Palace 1 Elreyleón

Laborables: 6.00,8.00,10.30 Dissabtes i festius: 4.00,6.00,8.00,10.30

Rubi Palace 2 La pastón turca

Laborables: 6.15,8.30,10.45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubi Palace 3 Entrevista con el vampiro

Laborables'. 6.15,8.30,10.30 Dissabtes

Rubí Palace 4 Júnior

Laborables: 6.15,8.30,10.30

festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubi Palace 5 torina, Corina

Laborables: 8.30,10.45 Dissabtes i festus: 8.30,10.45

• SABADELL

CineartSsales La pastón turca

Júnior

Entrevista con el vampiro

Dias contados

Elreyleón

5.00,7.30,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

5.00.7.30,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

• Història d'una cria de foca anomenada André que, després de la mort de la seva mare a mans d'un grup de pescadors, és recollida i cuidada per la famíl ia d 'un a r m a d o r de vaixells.

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny de Vito i Emma Thompson. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Un doctor especialitzat en fertilitat decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat. Per aconseguir-ho, ha hagut de ro­bar un òvul al centre hospitalari on treballa. El doctor Larry Ar-bogast, un seu amic també gi­necòleg, i la doctora Diana Red-din, màxima rival d'Arbogast i especialista en la congelació d'òvuls, l'ajudaran en cl seu intent.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attenborough, Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Kris Kringle és contractat per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu personatge que acaba creient que és el ve­ritable Santa Claus, disposat en tot moment a dur màgia i fan­tasia a les vides dels nens i ne­nes. Kringle estableix forts vin­cles amb una nena de sis anys que té seriosos dubtes sobre la identitat del personatge.

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Recomanada: R/13. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Cinest-tres La màscara 4.00,6.10,8.20,10.45.

Euterpe Timecop

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50 Festius: 450,6.10,8.15,10.50

Montecarlo El rey león

Principal Milagro en la ciudad

Rambla Corina, Corina

• CERDANYOLA

Kursaal Magnapax El gran ca|6n

Magnapax: Niagara

La màscara

Corina, Corina

Stargate

Júnior

Una foca en ml casa

Peügro inminente

ReaJitybtes

Milagro en la ciudad

La pasión turca

Elreyleón

Entrevista con el vampiro

4.10,6.10,8.20,10.45

4.00,6.20,8.25,10.50

4.10,6.20,8.30,10.50

4.05,10.05

7.00

5.15,7.15,9.15,11.15

4.25,6.35,9.00,11.15

4.00,6.15,8.30,10.45

4.15,6.30,8.55,11.10

4.45,6.45,8.45,10.45

5.10,7.50,10.30

.5.00,7.10,9.10,11.10

4.30,6.40,8.50,11.05

5.20.7.40,10.25

4.50,6.50, a40,10.50

4.45,7.50,10.50

I Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment i es conver­teix en un autèntic dibuix ani­mat vivent, capaç de transfor­mar-se en el que vulgui. Des del moment que Ipkiss es posa la màscara inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear, i es defensa de manera original de tots els atacs.

«La pasión turca» Director Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Una dona de províncies de­cideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan durant un viatge s'enamora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cultura totalment oposada a la seva.

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe i Anne Archer. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al pre­sident dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la llui­ta contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Ryan, un analista de la CIA, decideix investigar els fets i el president envia dos dels seus homes a una missió secreta.

«Reality Bites» Director Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cefdanyola. B Lelaina és una jove que, des­prés de graduar-se al col·legi, aspira a ser director de cinema, però ha de conformar-se a ser

assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Lelaina en­registra un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'a­mistats.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansie­tats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili. Quan es troba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades per Scar, han estat assolades pel patiment i les ca­lamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'es­perit del seu pare està amb ell. Inicia així una batalla decisiva contra el seu oncle, que ara està al capdavant d'un exèrcit de hienes.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel Jack O'Neil i l'e­giptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Gi-za. El governant d'Abydos és Ra, un tirà dotat de grans po­ders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

«Timecop, policia en el tiempo» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat, i Euterpe, de Sabadell.

• A l'any 2004 l'home ha acon­seguit viatjar a través del temps. El policia Max Walker ha d'im­pedir que una banda de cri­minals modifiqui el curs de la història.

L'home armari i el seu doble

I «TIMECOP» Títol original: Timecop. EUA. 1994. Director: Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme. Ron Silver, Mia Sara i Glòria Reubcn.

ÀNGEL QUINTANA r imecop s'obre com si fos un westem: una di­ligència avança en un paisatge semidesert i

és aturada per un bandoler. Després d 'una breu discus­sió, l 'home desenfunda les pistoles i comprovem que les armes no són de l'època, sinó del futur. L'escena ad­verteix que ens trobem da­vant d'un producte que no té res a veure amb el gènere, sinó amb un film fantàstic sobre el viatge en el temps. Curiosament, a Timecop no­més hi ha una altra escena que té lloc en el passat, du­rant l'any 1929. Les altres es concentren en un marge de temps situat entre l'any 1994 i el 2004, és a dir, entre el present i un imaginari fu­

tur en el qual tot és possible, menys la destrucció de l'es­tructura de la policia nord-a-mericana.

Timecop planteja alguns curiosos problemes filosò­fics sobre el tema de la du­plicitat i la destrucció de les fronteres del temps. El pro­tagonista retrocedeix deu anys enrere per tal de poder modificar la seva existència i salvar la seva esposa, morta a mans d'un grup de cri­minals. En el passat, l 'home trobarà el seu doble —ell m a t e i x a m b d e u a n y s menys—, amb qui podrà conversar i a qui podrà do­nar consells. L'única cosa que no podrà fer amb el seu doble és tocar-lo, ni ocu­par el mateix espai que ell, ja que podria córrer el risc d'alterar les lleis del temps i de la matèria, i crear un col·lapse de greus conse­qüències. El tema del salt del temps apuntat a Timecop no és res més que una va­riant d 'una història vista mil vegades abans. Regreso alfu-

Jean-Claude van Damme demostra a Timecop que coneix bé les arts marcials.

turó, El experimento Filadèl­fia i Peggy Sue se caso són obres realitzades als anys 80 que expliquen històries de manipulació dels esdeveni­ments històrics mitjançant salts temporals. La diferèn­cia de Timecop és que el film de Hyams vol donar una pre tesa t ranscendència al

problema, i convertir una sè­rie de qüestions filosòfiques en un joc de paraules buides. L'únic que interessa al di­rector, però, és establir un marc de ficció on es puguin moure els protagonistes i on Jean-Claude van D a m m e pugui realitzar una exhibició de les seves virtuts muscu­

lars. Al final, Timecop acaba

sent una mediocre pel·lícula d'acció, en la qual els guio­nistes no han acabat de t ro­bar un rendiment a una sèrie d'idees que tractades amb un cert enginy haurien pogut produir una pel·lícula inte­ressant. Així, la idea d'ar­

ticular la dramatúrgia a par­tir de la repetició d'una ma­teixa escena, en la qual s'han manipulat una sèrie de fac­tors per evitar que acabi en desgràcia com la primera ve­gada, és atractiva. A Peter Hyams —un dels molts ci­neastes tot terreny de Holly­wood— no li interessa forçar la mecànica narrativa, pre­fereix limitar-se a fer un pro­d u c t e e s t a n d a r d i t z a t al màxim, on qualsevol excusa és bona per col·locar-hi una escena d'acció o per fer una demostració d'efectes espe­cials inspirats en els de Ter-minator II. Van D a m m e continua demostrant que, malgrat que intervingui en productes de factura més hol lywoodiana, es tà molt lluny de ser un actor a con­siderar. No és més que un armari de músculs, però , ja se sap, som en un món on els armaris han substituït els actors, els quals, a la vegada, seran reemplaçats en el fu­tur per imatges sintètiques.

38 APUNTS F I . S 4 C A N T O N S l ) i \ r m l t e v (> d e ücnc t d e 1W5

L'AGENDA

• Kailio S;iril ( umil lït dilluns a tli\t n i lns

i \ ~ i •: ; i • h ,' ,• i . . i , " > / < :

W', "< W," . !.• l l i ! - '1 ! " : .K l . 1 . i m l l

\ a \ k • I i >• i i . I- i L ' K S L T \ U ^

l l l l i M i l l . i l i u - ..Iv k S (

I V ll '-(I .i M ' h S.,•>;.' ( n t , : l

. / n i a t A v . n n h \ ( . ^ a n n ' . .IN

I V l l i : ! i : ' l l l i l r.;!\;!<ü,r: .'•••

. / / . ' / / ' i ' U i ^ . i i i i l - \ 1 \ r UA\

I V i ; - I .: I í - l !• A'( í ,Í

i . ;<it . pu 1 M ni r | •, i M R i -l>alla i M ( . I M I C I . : -

I V 1 ' ; i i ,i I : li \ i < i ; t :r:,a •/.'..' i i . . ' . ' i . 11 , : v n , i.

Ik I I .1 '.'' h I ••/ d: ••..",.'„• I'IL'M-III.H pci \ M.i i l in. I ) . : T ,i I M i I,/;;, ...-.,' ; , i ' , / , ; parlem d, . . J l l l i r l v l.i l a . l l l t . l t

<.k Is iiinnmi .inls .i I t,7iV* SÍ n\,' ,','< "i(V" s: ilim. -.i [s p ia . n.|tKin Li Miliil.iiii.i' .i I iure u ;w ;< ,'ÍIÍ. iiinli Y ( a v i m n a - i \ l t ,'sl.i I )iiii,c:i.s cr i íci i i ,il \l,:^,ii I " ' . mul- M l aMiIl·i. I ( ,.i-

lill·llli I \ 1 . < .111. is , d l ) l |Ul ls

n b l l l ' l cl . .o l l i ' l l , l c l - a l l · i / v

:i / ;•,!,!', la, amb P I ; i r I < iiMics llr-Liklic-, 1 \h.i,l i \ HniK'l p ic-cnlcn / :'. Iri na

IV IS ., I')!- /,', , „• ,,•„„• í l , pc lk lu l

i v l 'c . :i>i un,.,,.. n,i\,Mis musk ab .niih S \ ,ilhc \ Ics .'I I'l h / ,„',>.;;;, amb ( Kcu-Mc I) ,- : i I I ' .i .' i h V / M - : , w<;\. mnh IV l'.ihiss.i I )c .? ; a 11 li I blliinvl iiae ii la ícvií, dini.li !s / / ni,i-•.'iii:, ni: i lunccics: / '< \ictít i,r. l l l | PUS / ( \!rei!U I I I | \CÍH1K'V

I ,,7/ci v<v.'v !·\<iuen \ IV lHl a •" li Wi,w, ,i ,(,' ;< ü .<'*;.</ M I M W :;,.,; N;,./.'

• Dhsahk's l)c S a lli li /•/ Cull del \ /o-/,'.''/,'/ (cilicm dissabte i. I)c 1(1 ,i II h. / / inuyaizem j l icpcl icini I IV II .i \1 li. / CVÍMVIU l re- i

pcticin) I )c 12 .i I ' li / emulem (re­petíem) De 13 :i 14 li. A\aiu-inat\. C. Reverte i l 'equip d'esports. , De 14 a 15 li. \alles sense (remlere\ 11 epclieio). De 15 a l(i li. Mufiicul l/v.vrm· ïottr. amb J.M. Alvira. De ld a 14 h. Súper D]. Mú­sica amb \ . Montero. De 1<) a 2(1 h. Riff-Ratf. Mú­sica /íi·iiri, amb M. l'icaiivol. De 211 a :2 li l'rmk u In'iek. Hutk. \ifiil i Uinl\ amb .1. Maiqncs

IV 22 a s li. Miisien ui Ien i 'Ad» Mnsi ,a nnti-·.iiip

• DiunuTi^fs De S ;, 'i l, /•/ ,/,-,, ,/,•/ Semur. I missió ,le la missa de dis-sabte i mini inaei" de lesule--i.i e'.aneellea I bell I v e l . ' IV 'i ,, 'i 'II h / '/)<';•; i n "ii/i \il I:/ : M ' / ( I I '

D , ' i . ' l l i l l ' ' / V ' I / Í Í , / , 1 ' H Í C .

< uiuliill pel I' Pallissa. Pne-si i amb I 1 1 i.ceia. sal danès i s,ii si.ela. ami ' I. 1 al'l e^as. l / c m!,",c pei-ri^hcirt IV II .1 Í5 li. /.Vv>7\ CM »iiiM„ 2 a i f c s ' De 1- a lc h \t:i»u ,i! Mvsten

De K> a 1') li SupirlU. De l'i a 21 h l'nu k ,i Inuk. De 21 a 22 h. I^pnih en nu/ u/ ï[j i-dieïu IV 22 a ~ h. Miisua ui ien •• /'1,',,'í Musica nnn-siiip. I ,ada IUM.I.. /ííí,'//c(iM' ht'i'íins iiilaimuliiis. ( ,'iine\ii> amb ( alalimva l·iliiniiacin. infor­mació local i comarcal Ser-'., is lnloi maiiiis de RSC'.

6 D I V E N D R E S

• Simis l 'pilania. Melcior. Casp, Haltasar

• llniú SiinU'ti^iitrm'ii A les |n de la ml. al c al-e de la l nin SanleCL;:;:, ik .r < \>\iiw. dT'dnioiul Rosl.mc Direcció: CiuilleiMKi \ \es . i \ e n d a anticipada d 'cnl iade-a la plaça Pere San. 1^. : lorrenl de la Bomba. U Oi i;amt/aeio: ( i rup de Da l i ^ í lla Zero.

• Centre A les 10 de la nit. ba'is de salo amb fivonacci.

• Curí de Uelgrado \ les I 1.511 de la nit. a o » en directe amb C o m ü i i I, and llis Perlect Show

7 D I S S A B T E

• Sants Ramon Penvalort.

• Centre —De II) del matí ti 1 de la

tarda. Jocs de Simulació His­tòrica.

-A les lli de la nit, funkx amb Princes oi Time.

• Centre Cultural —A les 11) de la nit. a l'auditori

gà&Éai

L A P R O P O S T A

l a coral Sant Cuaal del CMSC l a , - \ R \ H

20 anys de la coral Sani Cugat

E l 14 d e genet" la Cur. i l Sani ( ' iiiiat del

C l u b M u n t a n y e n c o fe r i r à el t r a d i c i o n a l con ­

cer t d ' any n o u al m o n e s t i r , so ta la d i r ecc ió

d e l ' ae tua l d i r e c t o r del co r . Hnr ic A / u a g a . A m b

a q u e s t c o n c e r t e s c o m e n ç a r à el p r o g r a m a d ' ac ­

t e s p rev i s t p e r c o m m e m o r a r cl v in t è a n i v e r s a r i

d e la c o r a l . A la p r i m e r a par i del e u n c e r t ,

c a n t a r a n un r e p e r t o r i n a d a l e n c a m b c a n ç o n s

t r a d i c i o n a l s c a t a l a n e s , i \i \

del Centre Cultural, concert a càrrec de la Jove Orquestra Simfònica de ( atalunya. Di­rector: Josep Pons. Mezzo-so-pnmo: I.iliana Bi/incehe. In tormacio i reserves al telèfon 5,su 22 S.S.

8

9 D I L L U N S

• Sants .l'.dia I Uasilissa

D I U M E N G E

• Sants 1 ladi iTeofil .

10 D I M A R T S

• Centre -A partir de les 6 de la tarda

i fins les 12 de la nit. ac­tuacions en directe durant sis hores.

• Sants Nicanor i Cionçal .

A les 1(1 de la nit a la Casa de Cultura: Alti.ska. l'última l'nmtcrti, amb Josep Maria Cavin. Dins el cicle de con­ferencies i àudio-visuals \ 'nit-erm amb en (iavin.

11 D I M E C R E S

• Sants I lieini i Hortènsia.

12 D I J O U S

• Sants Arcadi i \ a / . u i

• Cor infantil i juvenil Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. ( encerts , sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. I el.: (i75 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta Ceràmica, ludotcca. piano, "uitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a l> del vespre hores, 'l'el.: -S'l IIS 47.

• Centre Cívic de les Planes lal lers de música, costura. mamialitats. casal i altres ac­tivitats. Informació i inscrip­cions de 5 de la tarda a () del vespre. Tel.: d75 51 (15. Triangular infantil de futbol de sala. Inscripcions al Centre Recreatiu i Cultural de les Planes.

• Casal Cultural de Mira-sol Paller de teatre, plàstica, ma­mialitats. boixets. costura. F!s-plai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura l)e\eohrinl el nosire entorn. per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de lli del matí a 1 del migdia. Infor­mació i inscripcions de 5 de la tarda a 4 del vespre. Te­lèfon: 58" 20 78.

• Ateneu Santcugatenc —2on Curset Taller de Manua-

litats: centres florals, policro­mia. porcellana russa, cuina i altres. Fins el mes de juny.

I el n75 -15 S^ ( M a . A n t ò n i a N a \ a n o i.

• ( r e u Roja - C a m p a m a de consc ienc iac ió

amb la n . i ' i i ra . Reco l l ida d'ar­bres \ o.i- de nadal . del 15 al 2 - de ee i ic r de ' ' del mat i a S del \ e s p i e als ioeab de ia ( i en Ro ia .

• Curs d'Fsperantu ()iL:.: Í irup d'l spetanto .lo-/cio Angles, l'el.: d"4 dl SO

• C luh Muntanyenc ( irup de mimtama pel a i'o> i noies de II a M ams, I e lelon: (i7.( 53 Ud.

--(irup \ a k \ . Activitats infan­tils al ( Jub cada dimarts clc les (i.5D de la tarda a '.es 7.5n del vespre.

-Classes d angles, a nivell de eonv ers.kao. I elefon: l o - -5 l 'b. ( lasses d'alletisme per a nens i nenes entre S : 12 n i o Pelcton 1-4.S.1')h.

• ( l I l l K I t l l l | 1

-Dini.li Is 24 de genet a les 7.45 ilel vespre, dins el cicle de eonlerencics sobre cultura i societat: HiMoihi i euliuni de hi \U S ' ' / i i , . ' ( / . " i í i i i/'iliiiíi.

amb 1 lisenda Duiban. espe­cialista en i·Ltiploloüia. ( entre Borja. IV!.:' b74 i'l 511 i d~4 5(i 2')

— Dimarts 51 de gener a ics 7.45 ilel vespre, dins el cicle de conferencies sobre cultura i societat. Ihsíoriii i t uiatiii de la Mesiip:ituitihi antiga, amb lilisenila Duiban. espe­cialista en cgiptologia. Centre Borja. Tel.: d"T4 I 1 511 i ii7-l 56 24.

-- Dimarts 7 de febrer a les 7 4 5 del vespre, dins el cicle de conferencies sobre cultura i societat: l.a interuee'm euluirai en l'etn/nesa. Una neeissiutl economu a. a m b V i c e n ç Trills, ex-directoi de Bayer Hispània Comercial . SA Cen­tre Borja, l'el.: (W4 1 1 5(1 i 674 56 24.

—Dimarts 14 de febrer a les 7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La mujer en la his­toria de los dereiho-. humunos, amb Nazario (ïonzàlcv. ca­tedràtic d'història de la CAB.

T.Un.0ReS?A4.ESPUN Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.luh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena. Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca. CAP. Alfons Sala Can Cadena. Estació Mira sol Mas Janer

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

flecorreguí. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala. Estació, Plaça Centre. La Floresta, F. Colom.

**

-Dies feiners.fl a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25b. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h 07 55h i 11.55h (feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a solida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.i6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06 23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 09.23h-O9.53n i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida 06.05h-06.35h i ais 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09 05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut, Sanr Domènec. CAP Sant Francesc. Plaça Celi Mercat Torreblanca, Monestir Estació FGC, Colomer. Sant Domènec.

8 , , U >.s«*»Am lgA*wijW**w^b^j Sufrufr-.!.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.l0tv -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius)

fcjfonjj&ijsg

-Dies feiners. 1 a sortida. 05.451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

A S S . R A D I O

T A X I S A N T C U G A T I V A L L D O R E I X

SERVEI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Torjetes de Crèdit

i Teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat. ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

I·l".-!.- v i c i

( m i Kcijul +

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 de gener de 1995 APUNTS 39

L'AGENDA

TELÈFONS

Dia/Poble

Sant Cugat

Farmàcia (adreça)

Riera (O. Murillo, 1)

Cerdanyola

Rubi

jAjyarez (Gajerias Unicentro)

Gibert (Tones Oriol, 4)

Montcada

• Papiol

San[Cugal[_

Cerdanyola

jGuix (Major, 25)

A.Vilà(Av. Generalitat,35)

^aJa^jSaritiago^luajol, 38)

Bach (P. Cordelles, 67)

Rubi BaUkxi (MHà i Fontanals, 1)

Telèfon

6740430

J3S26721

6996899

5641645

6683967

6740645

6922367

6990388

Montcada

1 Papiol

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

• < • Sant Cugat

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

Cullet (Passeig Diputació, 6)

Cerdanyola

Rubi

= Montcada

Vals (Avda Catalunya, 17)

Pont (Magi Ramentol, 7)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Papiol A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

6740364

6921130

697 3456

668 3967

• Sant Cugat Beringues (Alfons Sala, 46)

f Cjrdanyola_ Rivera (C. Sant Ramon, 182)

J3740483^

6920676

Rubi

Montcada

Papiol _

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

Sant Cugat

CtentenyoJlL Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

J. Relat (Major, 89)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

Moral (Sta. Teresa, 40)

Hidalgo (Rda. Cerdanyola, 1)

Cajsina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

Capdevila

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

jDcmènecb (Passeig Sant Magi SO)

Torrents (C. Diagonal, 30)

Parrla(Xercavins,7)

Montcada^

Papiol

J^ranJRbla. Montcada, 37)

A.Vüà(Av. Generalitat, 35)

58414 81_ 6K3967

6753344

6922368

6992099

6 6 8 J ? J 6 Z _ 674 3353

^803904^

5751543^

6683967

• Sant Cugat

J Cerdanyola

É Rubí

ï Montcada

1 Papiol

B Sant Cugat

* Cerdanyola

5 Rubi

I Montcada

jj Papiol

Uorens (Sta Maria, 27)

Pereiro (Avda. Catalunya, 51)

Batalté (Francesc Macià, 23)

Vila (Jaume 1,20)

A.Víà(Av. Generalitat, 35)

O M (Passeig Diputació, 6)

LWs(C.AItimira,18)

Serra (Francesc Macià, 86)

Pardo (Masia, 2)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6741531

5809700

6990430

5645904

6683967

6740364

6924708

6991343

5642139

6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

Centre Borja. 50 i 674 56 29.

Tel.: 674 11

•Casa de Cultura —Dimarts 14 de febrer a les

10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Xina i el Tibet, amb Josep Maria Gavin.

CONVOCATÒRIES

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cu­gat del Vallès per estimular

la recerca sobre temes re­lacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dota­ció: 200.000 pessetes i diplo­ma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Mu­nicipal.

EXPOSICIONS

• Sales municipals —Fins al 8 de gener a la Casa

de Cultura, olis d'Aurea Se­gura.

—Fins al 7 de gener al Casal Cultural Mira-sol exposició

SEftVEIS

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers BeSaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubi

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes SI. Cugat (Resar.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentrat.

ENHER Rubí

FECSA

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Va«dore«

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Naoiorial de Poüoa

Urgències

PoW» Municipal i Prol Chi

Pol.Munidpal(Va»dor9ix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

VaMMix (parada)

5892288

6755105

6928080

085

6998080

5891122

5894455

5891382

8744599

7252944

5890847

6755105

5892018

5890941

8747098

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

5891226

6741934

6740525

67423 79

5891155

6746696

5890847

6741163

2047503

6740569

6754055

6747856

091

092

908795125

«747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5890021

8741111

de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Horaris: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia.

—Del 17 de gener al 5 de febrer a la Casa de Cultura, Iden­titats, pintura de Marta Lu­cena.

•Sales privades —Fins al 10 de gener a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21h. Diumenges i festius d 'H a 15 h. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 22 de gener a la Ga­leria Canals, exposició d'o-

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C.Montserrat Vall.

AAPPW Can Majó Vall.

AA Prop, i Veïns La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

Alcohòlics Anònsns

DNI (Cita prèvia)

67433 71

6742089

674 2018

67410 03

6747103

6742197

6742105

674 5049

674 2089

674 51 29

2684567

317 7777

5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

H.Valld'Hebron

H. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Irrtormació Port.

OMIC

Poídinic Torreblanca

PROMUSA

5891212

427 2000

2034000

2481040

4144348

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

M W » y i! 11M M — W ASDI 6753503

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5896282

bres d'Artigau. Tel.: 675 49 02. Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d ' l i a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns tancat. Del 24 de gener al 19 de febrer, Maria Girona.

-Del 24 de gener al 19 de febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona.

-Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De di­lluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

-Fins al 15 de gener a Febo

Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'ari. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic. fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —Divendres 13 de gener a les

10 de la nit: Amor a mitges. Director: Jaume Villanueva. Telèfon: 589 22 88.

•Casa de Cultura —Divendres 13 de gener a les

7 del vespre, concert de mú­sica clàssica a càrrec de Tlieo-bald Ensemblc. Obres de Haydn, Beethovcn. Regcr i Martinu. Entrada lliure.

•Centre Cultural —Dissabte 14 de gener a les

10 de la nit, música barroca amb el grup Diatessaron. So­

prano: M. Lluïsa Muntada. Concert dedicat a George Friedrich Haendel. Telèfon d'informació: 589 22 88.

• Monestir —Dissabte 14 de gener a les

10 de la nit, concert d'any nou amb la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, amb motiu del seu 20è aniversari.

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migida i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Tel.: 674 1150.

• Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De

dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dis­sabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. De 5 de la

tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on.

Matins. Tel.: 674 69 93. • Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589

13 82.

FÈLIX ALBAJES F i n s a l I Ó d e g e n e r

Sala RusfíTol

SOCIS FONS D'ART

Rusind, 52-Sorri Cugat del Volés

Horari mati òe9o 2 tarda de 5 o 9

fel. 675 47 51

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

LES MANS Com són: La seva part externa disposa de molt poques glàndules sebàcies, la

qual cosa les fa extremadament fràgils. Tot i això, no s'arruguen amb la facilitat

del rostre, però s'emplenen de taques i es tallen. Convé cuidar-les i hidratar-les

diàriament, sobretot a l'hivern, ja que el fred és un dels seus pitjors enemics.

Mitjançant cremes específiques, una vegada a la setmana convindria aplicar un

tractament que els aporti les substàncies hidratants, nutritives i regeneradores que

necessiten, i no oblidis una manicura un cop a la setmana per donar una bona

imatge a les teves mans. Formas t'aconsella Azual Crema, que f hidrata i a la

vegada et tractarà i, en cas de taques, les emblanquirà.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

40 ELSr CANTONS Sant Cugat del Vallès sant i ugnl del \ aliés: i . V rrn v 9 *K'> 'i-* s

Divendres, d de nener de l*M5

L ' E N T R E V I S T A

«

J O A N E N R I C G A R D E . Músic de l'orquestra del programa «Persones Humanes»

Mikimoto és una persona molt humana» l a cuitat de Sant Cugat donava,

ara l'a dos anvs, la benvinguda a

un músic ple d'activitat. Joan

I-.nric Ciarde toca cl piano en

l'orquestra del programa de

Mikimoto. és integrant del grup

hxtranos en un Tren i dirigeix

l'empresa Clàssic and New

Prodigi, que es dedica a musicar

anuncis de ràdio i televisió. A

nn'-s \ ;i siravar dos l'iapc-- ,nnh cl

itrup I ango i va fer la banda

sonora de l.ct rodin l'olla. una

pel·lícula de I tancesc Bellmunt.

• Sant ( ugat ! a ! ' l i " l [ i.I -> '. ,

K W l l >\

O'.nna <. • • > l v - s i . > '

K ' . [ ' I . l ' a

i p n -

11 e u i -

M r a la nuïs,. .• i i <i i a; \i. ai\o . i nu'v a p t o l c s i o es una mica auv. l'odcin dir que hi ha dus

musica: la de creació. que • s ;.• .ai', lo està lligada a ;L -- ; I : Ui; . I I••..; 1. A la mev a C U l p ! i s , , ; e [ ! " . I . - , ! , .: ' l l i l . ' l : U l l !

a>|iies|a s euq i i . esla l l iü .da a alguna cosa. seinpie k an.i iau L li i l 'n seinoi ells >.; ida i in is.il-:ics li k m una musica per a un anunci, l'er lant. es una musica cond ic ionada pel c o m p r a d o r i d 'aques ta manera perd la part l ' rhcnna de la creació musical."

l'er tant. es una musica amb la qual els calcrs estan assegu-l a l s . '

•I'l músic el que inlcnta es que la seva musica linsiui trans­cendència. 1.1 seu somni es que­ia seva musica arribi a la majoria de gent. l·.videntment, quan un músic crea no pensa en els calci's. I)c tota manera , no ens enga-nvem: jugar al pòquer i guanyar es l'hòstia.•>

A q u a n t e s coses ha posat musica'.'

" A m o l l e s , l a i p u b l i c i t a t cada any faig uns cent anuncis de diferents tipus. A més. m'és indi­ferent el producte, tant li fa fer el de Codorniu com el de Phos-kitos. (in televisió he fet progra­mes de Julià Otero i de Ramon Pe l l i ce r ; en r a d i o he mus ica t coses per a C a t a l u n v a R à d i o , R A C 105. Cata lunya Musica.. . Ouant al cinema, he fet la banda sonora de l.u radio folla, de Bell­munt, i n'he produït d'altres. HI

Joan Enric Garde al seu estudi. Clàssic and New Prodigi, durant un moment de : entrevista, l-'nto: J.A. MULA.

• Quan Mikimoto em va dir que necessitava una

orquestra, li vaii> dir que hi aniria jo, perquè em feia

trempar. Tens hi sensació de tocar en directe.»

cinema en realitat no m entusias­ma. ja que l'únic que te de bonic és que fas la musica que vols i les peces son mes Marges. Malgrat aixo, en aquest país es paga molt malament i la culpa es que les sales no volen pagar drets d'au­tors. Moltes vegades faria una

b a n d a s o n o r a g r a t u ï t a m e n t si després els guanys obtinguts pels dre ts d ' au tors funcionessin bé. Tot això que estic dient no seria veritat si el cinema català no fos el que és, però és que el cinema català és una merda.»

—Hi ha competència amb les

versions de cançons antigues que s'utilitzen en publicitat?

—«No hi ha cap competència. 1:1 90 per cent de les cançons dels anuncis no són versions originals perquè els drets de reproducció són molt cars. Són versions que fem nosaltres. Per tant, no només no és una competència sinó que ens està obrint un gran mercat.»

—Com és el món de les Per­sones Humanes?

— «Fan tàs t i c i d iver t id íss im. Quan Mikimoto em va dir que necessitava una orquestra, li vaig dir de seguida que hi aniria jo, perquè el tema em feia trempar. I.a història té t rempera perquè tot el dia estàs en tensió. Quan sona la s intonia del p rog rama

que es meva— tens dos segons per començar i si no l'has cagat. A mes. tens la sensació de tocar en d i rec te . L·n real i tat , cl que veieu a la telc és molt poc. Nosal­tres toquem abans de començar cl programa i durant les estones de publicitat. Aquest es cl motiu que la gent aplaudeixi com a boja. no com en altres programes en que ho fan de manera forçada. Aquí aplaudeixen l 'orquestra i ho fan com en un concert.»

— Mik imo to és una pe r sona humana?

—«Sí. Té defec tes i v i r tu ts , però és una persona molt huma­na. Fa molt que el conec i es com el meu germà petit. Fs molt bona persona.»

—I és un crack de la comuni­cació?

—«No és el millor perquè, com diria ell, el mestre dels comuni-cadors és en Puyal. Ara, és dels millors. La capacitat que té per posar-se davant d 'una camera i omplir, la té molt poca gent. Amb treball i amb el temps encara serà millor. Té una cosa problemàtica i és això de ser en Mikimoto, per­què serà més crack quan sigui el M i q u e l C a l z a d a . A r a la g e n t encara se'l mira com un xavalet.»

—Ell en real i ta t és un gran radiofórmulu']

—«No és veritat, ell mai no ha estat un disk-jockey. La seva pas­sió és la ràdio, però la ràdio com a tal. Ell seria feliç fent l'.l matí de Catalunya Ràdio, sempre ho ha dit. Arribarà un dia que ho farà p e r q u è e n c a r a és m o l t j o v e , només té 29 anvs.»

L A C O L U M N A

Born lOSl.l'M. FONAI l·l.RAN

•

C om era d'esperar, els fastos en honor del canvi de segle q u c é s a t o c a r j a h a n c o m e n ç a t a e s c a l f a r

motors. Dic escalfar motors per­què és més adient al sentit de l'es­p e c t a c l e q u e se ' n s a cos t a , no només basat en la magnificència o el foc d'artifici, sinó, i sobretot. en la màquina, en el desplega­m e n t d ' e s t r i s c o n s i d e r a b l e s . mecànics i sonors, en l'elogi de la síncope a través de l'impacte menys racional.

E s e v i d e n t —i ja t i n d r e m temps de patir-ho— que hi haurà teories sobre la crisi que compor­ta tot final de segle, teories que a n i r a n des de la i n t e r r o g a c i ó sobre la data exacta en que cal celebrar el traspàs mil·lenari fins a la reflexió mes saberuda sobre el futur de la humanitat amb un dos a davant. Ara. però. la festa ja és aquí.

Els de la Fura dels Baus. a Maracanà, han llançat la primera bengala: pel que diuen han fet el que ja sabem que poden fer (que és molt). El lema que els ha ins­pirat, i que inspirarà la resta d'as­saigs i entrenaments fins al 2001.1. és aquest: Born. !.n portuguès vol dir bo. com és obvi, però. a més a més (i això també sabem que ho saben fer) els de la Fura han obert el concurs públic perquè cadascú utilitzi les sigles com mes li convingui.

«Ballar o morir», proposen, i em sembla encertat. He vist per­sones transformades, corregides i millorades, pel ritme, frenètic o p a u s a t , q u e u n a d e t e r m i n a d a música ha imposat als seus peus. Persones que, en moments pre­cisos de la seva existència, han viatjat, per culpa d'un mambo, a territoris que encara no havien e s t a t e x p l o r a t s . Els p e u s . els malucs han estat pilots guiats pel radar precís d'un bateria.

Després d'aquestes excursions gratuïtes, i alhora tan cares per­què són excepcionals, el ballador ha tornat, més tard, a la civilit­zació com si res no hagués passat. Només els observadors han pogut copsar que es tractava d'una altra p e r s o n a . E l s p e u s e r e n a l l à m a t e i x , i t o r n a v e n a c a m i n a r sobre l l ambordes , pe rò havien trepitjat un o dos metres quadrats de paradís i no eren, doncs, els mateixos peus d ' abans d 'haver viscut.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

R Torreblanca Josep Puig i Cadat'aU-h, s/n . T. Í89 24 8 1

.••\ ' \ M ' l

*9^4t? Servei

>5fijfc Domicili Mercat Pere San, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1 5 6751389 .sxaaKm

/•9/J

JOIERS-TALLERS PROPIS

l'RI-Ai l u l D I S S h S Í

OCTAVIO

SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

K K.RONOS

MEGA <UUNGHANS

TViurtce LCXÍOII

Stintuifio Rushïol. ~i<> Tel. o " - / 5<S' 5-Í Sant Cugat

^ « ^ 8 & -

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te soci de

Creu Roja +