Diari de Sant Cugat 040

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Any II. NQ 40 Divendres 11 de març de 1994 to, 100 to SUMARI

Sant Cugat Comerç vol compensacions per la instal·lació de Pryca

P A G . 4

Els 4 Cantons i la fundació del Barca arriben a un acord

publicitari

P A G . 1 4

ERC vol l'eliminació dels vagons de segona a FFCC

P A G . 1 5

Consells de districtes. L'ajuntament redueix

inversions

P A G . 16

L'empresa SAUR serà la nova concessionària de les

aigües del districte de La Floresta

P A G . 1 7

Voleibol: les jugadores del Sant Cugat trenquen el malefici de l'Esplugues

P A G . 24

Kampio "llença la tovallola"

La possibilitat que l'empresa Disvae instal·li una gran àrea comercial als terrenys de Sant Domènec-Colomer sota el nom de KAMPIO s'ha aturat de moment. Segons hem pogut esbrinar, la pròpia empresa va retirar la seva sol·licitud presentada a la Comissió Territorial d'Equipaments

Comercials. La promotora manté que aquesta retirada, produïda poques hores abans que la CTEC decidís sobre el tema, només ha estat per qüestions tècniques i de forma momentània. Les pressions de Sant Cugat Comerç han estat sens dubte decisives. p à g 3

El Partit dels Socialistes de Catalunya elegeix nova excutiva Pàg.15

L'ajuntament aprova uns pressupostos més restringits per a l'any 94

Pàg. 5

**•••&*, *>*

Preciós a partir de 11.000.000 ptas.

Financisción personsalizada

ARTUR IMMOBILIÀRIA

EN RUBÍ a 3 ntinutos Estación FFCC

c/. Pitàgores, 5 Escala A entre. 4a.

Tel. 588 57 08 Fax. 588 56 96

RUBÍ

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

fOl·lCIlIII TORREBLANCA b A IN I U U l a A I

els in forma de les

Farmàcies deTorn D e l 1 1 a l 1 8 - 0 3 - 9 4

* Divendres

in K S. Rusihol. 38 1' Tel. 674 06 45

Dissabte

12 I Pg. Diputació, 1

Tel. 67403 64

Diumenge

13 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Dilluns M () R A L Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

14 D O M

N

Dimarts

15 C St. Magí, 50 H Tel. 675 35 53

Dimecres

16 N Sta. Maria, 27 s Tel. 674 15 31

() K E

c Dijous

17 Pg. Diputació, 1

Tel. 67403 64

Divendres

18 Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Els dissabtes tot el dia i diumenges al

matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -

Tel 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

HK8£S£&v$x$£ ff

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

w>.r*«*í>-Mi* Í H « I ra»*s***i^

Horari Autobusos

i.-i S A V I ' C U í . V I - MIRV-SOI - U A S I W K R

I.. ,..M-.:.i 'i ' " i - - . j i J i M f i M M ' I I I M . " 4 ; h .

li - ,1 -.•l·.l.l.: : 'l 'li l[! ,,.:l'k'- I l>l • i : , : ' l "

IK-MI \ l l ' H \ \ S V | \ V f k k s !'.:i.:.l·n-J I.],..:!:

i.l vr.l.l.'. " S" !' Jü l l ' " j h t f - I l,>l , J S ' " I " ,

I . : in;a, 1:1 .ij : : h li D I M I - V . - M : I U M . 2 2 | ï rp

KKCOKKKU I': \1 . . . J.itur. I MAI . Vlirj -...I. l .oa . i \ jlldurciv.

1 >Uu .. SJIII C -JI. \1i-\ai. ("reu R..IJ. Ai Mún- .SJIJ.

1.- 2 M U . I I R B A D K S A N T C T G A T

IV- .1 sVsi IKIMI M('H Sortides Culu '•" T , ; J * I.. s, nill.l '1 i 1 ": - , J l l ' | l i » . ih l i · - | · . .> f .v j J !• "

I : : ir . , o r t u l j 22 ! : h . I I I M Í M . - , . tc-un-, : 22 ' M I

V'.:,'x I l 'M \( lli s , n ..lo < j , l . : ! | ' i r - i ; l>

• j , i'l ..i i v" I, in..' llh'.a-r. ' . • i ' ,;m- .. ' . i| h

i :i -••.» -. r:i.!.> 22 ; " i l · ' , , t · i , ' - i ' . . ' .., :22 - i "

K H O K R K U l : \ ' I s I M . . ' i i' K i- > . . n i M ' . . ; x P

I i ' \K'u.. ' \ l " ' i " . ; " i ..• i i '-li • I -• ..i. .!. • H i

1.-3

s \ \ T Cl ( , VI" • I.A Fl.ORKST \ • LES l'I.ANKS

\k- .. i r . ' . nV. S ' " .:> i i.l. " i i - ' I..

: ,111.1,. ', - I ' ' . i : ' i l · , v · l ' k ' - l ' > l ...i : . - . * . * ; - .

' .1 .1 . ' l ' . l . .' " II H " P ' . . - . ' M l b , ' . ' M =1 h

I. . ' l ' I ' l s | \l |H M l ,> I .1.1. I..11II1III.1

REFRANYER CATALÀ del llibre

Kll ORRh.I l l i

k. .i \ M I ML. I - ' i .

\|,.'i'...' Vn-,

\ - 3 S \ M ( I G U - R l HI- IFKRASSA

\ - 3 S W Ï ( l ( ; \ T - l i \ R ( K I ( ) N \

l l '!'J,:I :H.1M "",1

,.M : , l l . . ' , ' : . - i . ."• ].:.; ." ; I"' - LI !• i , ; . . L'I'l

l l l . ' l l

: . ' I , I ' , I I - I , i ' . i . . i " . , i , , . : ' , • , : : l i - 1 ' • ; ; L i>.s-.-.htes

- ; ; ' L·i' I 'n i . : - i ' " ' iMA'.a.lMu'r.ili!]. I'...:i

t". 22 i i' s ii .;.i ....li: u-'ii.. 'i' '^ i LTiM-n,!,.! 2 ; li

ull

M ! , l l . . " i ' . '

.1 I • li'l

: LI

•:•' .:.: s . S | , . . . . ; ' 4<i" : - , j i , , : r

. : . , . - :i - M v.-1-..i.- -ui- (."^-it..-.-. a

-2' ;s n ." .'li-.- ivviu- I,. »m .1. . . ! . . ' . • . . - in-1 i ' ' , i . i í , : , i . 2 t .

El diner fa bona olor, vingui d'on vingui

Per a aconsellar que hom no senti escrúpol per l'origen del diner

Aquest refrany és atribuït al gran rei Jaume I. Les conquestes de Mal lorca i de València van arruïnar el país, i el rei posà un tribut damunt de la latrina utilitzada per a adob de la terra. El seu fill Pere manifestà escrúpols pel tribut, que considerava fastigós.

Quan arr ibaren a les arques reials els primers diners procedents del nou impost, el rei Jaume els olorà i els féu olorar al seu fill, i després digué solemnement la frase, que ha restat proverbial.

La tradició romana atribueix aquest fet a l e m p e r a d o r Vespasià i al seu fill Titus.

El nos t re r e f r a n y e r és mo l t a b u n dant en documents re fe rents al diner, p o n d e r a t i u s els uns, desp e c t i u s el a l t res , cons ide rant-lo sota diversos aspectes.

El Temps Tendència per al cap de setmana Per avui divendres s'espera poca nuvolositat. boires matinals a l'interior.

I.es temperatures sense cain is. , -

suaus durant el dia i fredes durant la 1

nit.

Dissabte la nu\olositat anirà en aug

ment amb alguna precipitació dèbil al

Pirineu. ; \ la resta poc núvol amb

intervals nuvolosos durant el dia.

Les temperatures seran una mica

més baixes.

Diumenge entraran vents de com

ponent nord moderats amb inter

vals forts en el nord-est de

Ciirona i fluixos a la resta. Informin tó fiu üihuhi pel (Víiri'i'

I·L/C/Í'HÍ'. '//Í'-'.'Í </( Cuhilimui

8 SETMANES FANTÀSTIQUES

Rentar i secar 1.350 Tallar 1.500

oldejar i reflexos 5.200 Color 3.500 Tallar nens 1.000 Tallar homes 1.500

DESCOMPTES 3a. Edat i Carnet Jove

*ïï TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

- Ajuntament

- Ambulatori U s Planes

- Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat

- Bombers Rubí

- C A P

..589 22 88

..675 5105

.692 81180

(185

. 699 80 80

.589 1122

-SAL'R I Aigües)

-Valldoreix (parada).

.5890021

.6741111

- C A,P. L'raències 58944 55

- Casa de Cultura 5891382

• Casal Valldoreix 67445 99

-Catalana de Gas 725 29 44

- Centre Cívic La Floresta 589 08 47

- Centre Cívic Les Planes 675 51 05

- Centre Cultural Mira-Sol 589 2(118

• Cinemes Sant Cugat i Reserves i 589 09 41

-Correus 674 70 96

- Creu Roja Sant Curat 674 12 34

- Creu Roja Valldoreix 674 24 59

- Dispensari La Floresta 67476 15

- Em. Municipal Descentralitzada 67427 19

-ENHER (Rubí) 6991892

-F.EC.S.A 58912 26

-F.F.C'.C 67419 34 -Funerària 67405 25

-Crua 6743371

-G.CiviliMira-soli 674 23 79

•Hisenda 5891155

•Juliat 674 66 96

- Oficina Municipal La Floresta 589 08 47

- Parròquia Sant Pere Octavia 674 11 63

- Parròquia Fes Planes 2047503

- Parròquia Valldoreix 67405 69

-Piscina Municipal Valldoreix 675 4055

- Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

• Urgències 091

• Policia Municipal 092

- Voluntaris Protecció civil 092

• Policia Municipal I Valldoreix) 9087951 25

• Comissaria de Policia 674 7612

"l'axisiparadai 6740997

-Radio laxi 589 44 22

•Reps„l-Hjta 67415 80

- s,m t'n.;...; Cincc 674 03 22

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

ÚTILS

Aigaes l.a Floresta 674 211

AAVViPPMira-Hil 674 20

•AAVVVerse Carme Mira-Sol 67410

AAVV Saní Joan Mira-Sol 67471

• AAVV i PP Valldoreix 67421

- AAVV i PP Colònia Montserrat Vall. .674 21

- AAVV i PP Can Majo Valldoreix 674 50

- AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20

- AA.VV Aiguallonça La Floresta 674 51

- Ass. Consumidors 268 45

- Alcohòlics Anònims 317 77

- D N.I i Cita prèvia l 589 30

-Greenpeace (911 54347

- H. General de Catalunva 589 12

- H.Vall d'Hebron ' 427 20

- H.Sant Joan de Déu 20340

- Unitat Coronària 24810 - Tel. de I1 Esperança 414 48

- Inf. Carreteres 204 22

- lnf. Aeroport 478 50

-Inf. RENFE 49002

-lnf. Pon 318 8'

-OMIC 589 31

- Policlímc Torreblanca 589 18

-PROMUSA 589

ENTITATS

-ASDI 675

- Arxiu Gavin 674

-Casal d'Avis S.C 589

- Llar d'Avis Parròquia 589

- Club Muntanyenc 674

-Coral La Unió 674

- Esbart Sant Cueat 675

-El Tot Sant Cugat 674 - Grup Sup. Immigrants 674

- Ràdio.Sant Cugat 675

- Televisió Sant Cueat 589

-Els 4 Cantons 589

35 03 25 70 16 38 05 98 5396 10 06 26 52 86 61 I.U-t

59 59 14 86 14 01

5894422 Servei dia i nit

SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes

de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. 6 -SANT CUGAT- Tels. 6 7 4 8 0 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. ^ 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTKULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC...

PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Gra. Cerdanyola, SO -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

La Comissió Territorial d'Equipaments Comercials no tenia a l'ordre del dia el tema de "Kampio"

La promotora retira, 24 hores abans de la reunió, la seva sol·licitud a la Comissió Territorial El Secretari del consell de Disvae (Kampio) Josep Prat assegura que en pocs dies tornarà a ser presentada. Jaume Roca President de Sant Cugat Comerç pensa que ha estat la pròpia direcció general del Comerç qui ha rebutjat el projecte

La ComissióTerritorial d'Equipaments Comer- = cials no ha pogut pronunciar-se sobre la ubicació de ^ Kampio a Sant Cugat del Vallès perquè 24 hores abans de reunir-se amb caràcter d'urgència Disvae (Kampio) havia retirat el projecte per problemes tècnics. Malgrat que algunes fons informaren de fortes pressions per part de la Conselleria de Comerç Consum i Turisme per la retirada del projecte, el propi secretari del consell de Disvae comenta que la seva retirada era simplement per motius tècnics. També afegí que la relació amb l'Ajuntament de Sant Cugat és molt cordial, i que en un curt termini de temps, la Comissió tornaria a rebre la seva sol·licitud per la mateixa ubicació. El Sr. Prat va informar que la quantitat invertida a l'obra de Sant Domènec-Colo-mer sobrepassava els 700 milions de pessetes, i que la ubicació d'aquest supermercat a Sant Cugat per-meteria potenciar el comerç del centre de la ciutat enfront de les grans àrees comercials.

Víctor M. Morera Pep Català

La polèmica, pel que sembla, està servida

Tothom esperava la reunió que el propassat dimecres la Comissió Territorial havia convocat amb caràcter d'urgència, tot pensant que es tractaria el tema de Kampio. La reunió que Sant Cugat Comerç havia convocat unes hores abans amb els seus associats feia pensar que Kampio podia ser aprovat o denegat en

el transcurs del dimecres. Sembla ser que ni el mateix president de Sant Cugat Comerç, coneixia, la nit abans, que Disvae havia retirat momentàniament la seva sol·licitud. Els motius són, aparentment, tècnics, segons declaracions fetes al setmanari Els 4 Cantons pel Sr. Prat. Unes modificacions que a última hora varen decidir els promotors de l'obra, potser motivades per l'autorització fa uns dies del centre Comercial Pryca a l'Augusta Business Parc o pressions inesperades. Malgrat això, Disvae és totalment opti-

Mes de 700 milions de pessetes invertides en el projecte de Kampio i que momentàniament ha retirat el seu projecte. Segons els seus promotors per qüestions només tècniques

Dimecres es celebra, a porta tancada, una reunió a la Cambra de Comerç de Terrassa per començar a planificar les diferents actuacions per part dels comerciants afectats per la implantació del centre comercial que es construirà a l'Augusta Bussi-nes Park a Sant Cugat. El Sr. Xavier Hernàndez va fer declaracions després de la reunió manifestant que s'iniciarien actuacions per afavorir el comerç de la comarca.

mista, sempre segons les declaracions que el mateix Sr. Josep Prat fa a la redacció del nostre setmanari.

Un Supermercat més

"La polèmica suscitada per aquesta ubicació és exagerada. Tot és molt més senzill. La nostra intenció és instal.lar-nos a Sant Cugat.

L'informe que nosaltres tenim fet és molt contrastat i ens assegura que una gran part dels santcugatencs realitzen les seves compres fora de la ciutat. Hem retirat el projecte per solucionar petits problemes tècnics i tornarem a presentar-lo molt aviat.

Actualment la inversió, a Sant Cugat, sobrepassa els 700 milions de pessetes i el nostre interès per aquest tema és totalment vigent Precisament hem volgut retirar momentàniament el projecte per afegir-li algunes millores que considerem força importants." En un altre moment el Sr. Prat confirmà que "les re lac ions amb l 'Ajuntament de Sant Cugat són extremadament cordials, perquè el nostre projecte creiem que és molt ben vist per tot el consistori municipal". Per últim, Josep Prat no va contestar la pregunta de quina opinió li mereixia les declaracions del Sr. Gras, president de la Comissió Territorial, dient que Pryca seria l'última gran àrea comercial

que s'instal.laria a Sant Cugat, "no coneixo aquestes dec larac ions però penso que no ens afecten directament, Kampio no vol ser res més que un supermercat gran al servei del comprador de Sant Cugat i que sigui un aglutinador de la compra al centre de la ciutat"

Reunió d'urgència

El mateix dimecres, a la tarda, es reunia a la Cambra de Comerç de Terrassa, el president de Sant Cugat Comerç Jaume Roca, el vicepre-sident de la mateixa entitat Santiago Garriga, membres de la pròpia Cambra i el Sr. Josep Xavier Hernàndez, Secretari General de Comerç Consum i Turisme. Una reunió llarga i a porta tancada on sembla que es va es tudiar l'actual situació, després de l'aprovació de Pryca en la zona, i les mesures a prendre pel petit i mitjà comerç de la zona. A la sortida el nostre company Pep Cata là , va aconseguir unes declaracions del Sr. Hernàndez, comentar que "la reunió havia estat convocada per clarif icar postures i crear una comissió per poder canalitzar tot un seguit de possibles avantatges per ajudar el sector del petit i mitjà comerç de la zona"

Preguntant el Secretari General pel tema de Kampio

el Sr. Hernàndez no va voler-ne fer cap tipus de declaració.

En Jaume Roca, president de Sant Cugat Comerç, comentà que segons informacions que havien arribat fins a ell pensava que havia estat la pròpia Direcció General del Comerç la que havia rebutjat el projecte de Kampio per es tudiar- lo amb més profunditat i va desmentir, categòricament, que els comerciants de Sant Cugat haguessin rebut cap tipus de compensació . L' "afaire" sembla com si només fes que començar, i el mateix Jaume Roca va avançar una propera reunió amb els associats de Sant Cugat Comerç a fi de poder fer una valoració de tots els esdeveniments que es poden anar produint en aquests propers dies.

Sembla clar que les opinions clarament enfrontades no permeten encara afirmar o desmentir d'una forma categòrica la possible ubicació en un futur del centre comercial Kampio a Sant Domè-nec-Colomer.

De moment el dubte queda a l'aire i el comerç de la ciutat espera amb urgència respostes clarificadores per part de tots i cada un dels responsables d'aquest tema.

La llum verda que la setmana passada es va donar a Pryca, avui no ha passat d'ambre per Kampio. •

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Amb la presència de més de 60 membres de Sant Cugat Comerç

Assemblea conflictiva del comerç de la ciutat "Negociar sí, però pressionant"

Víctor Morera

A dos quarts de nou de la nit i on segona convocatòria. --'inicia a hi Casa de Cultura l'ussani-hlea convocada per la junta de Sant Cugat Comerç a li d intor-niar ah seus associats sobre la situació actual de la implantació d'arces comercials a Sani Cugat del Val Ics i per demanar instruccions ;i l'òrgan plenipotenciari de l'associació, dels camins a seguir per la junta a li de poder prendre les mesures oportunes en acjuesi respecte, l.a reunió tinalit/a al voltant de les \2 de la nit. desprès d'un debat demés de tres hores on es va poder poKar el parer dels assistens a I acte. uns ó() comerciants aproximadament.

Exposició del president HI president de Sant Cugat

Comerç Jaume Roca. començà l'acte exposant, el mes extensament possible, la situació real de l'actual estat de les negociacions. Va considerar Pr>ca com un l'et insalbable i \a plantejar tot un seguit d'inicis de negociacions amb la li d'aconseguir diferents a\ antatges de la ubicació d'aquesia gran arca comercial a Sant Cugat. Comenta el Sr. Roca que es lluitaria des de l'associació en tres fronts diferents per aconseguir compensacions per al comerç local.

Per una banda amb la demanda ferma i contundent, per part de Sant Cugat Comerç, a la Comissió Territorial d'equipaments Comercials, que no permetés la instal·lació de cap més

A petició del portaveu del Partit Popular

El Consell Comarcal vol conèixer els criteris que s'han seguit per instal·lar el Pryca El Consell presentarà una moció on es demana el perquè de la instal·lació a Sant Cugat i no a Terrassa

Redacció

HI passat dilluns dia 7. el Consell Comarcal del Vallès Occidental. \ a acceptar la proposta del portaveu del Partit Popular. Rafael Callejas, per presentar en el proper ple del Parlament de Catalunya una moció per sohlicitar del Conseller de Comerç. Consum i Turisme de la (ieneralitat. Lluís Alegre. que clarifiqui quins han estat els motius pels quals va ser informat positivament de la ubicació d'un Pryca a Sant Cugat, i en quins ho \ a fer negativament per la ubicació d'un Conti-nenle a Terrassa.

Segons aquesta proposta el centre comercial Pryca es convertirà en una de les majors àrees de grans superfícies comercial de Catalunva. També es demana a la Conselleria que es demani el parer al Consell Comarcal

I a proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els membres del Consell Comarcal. La presentació de la moció es farà a mals d aquest mes.

,03533

gran superfície comercial a Sant Cugat del Vallès.

Petició que per correu certificat ja havia estat remesa a la pròpia Comiss ió Terr i tor ia l . D'altra banda anuncià que ja s'havia entrat en negociació amb l'Ajuntament de Sant Cugat a fi d'aconseguir compensacions importants per a paliar en lo possible el dany greu que pot ocasionar la ubicació de Pryca a Augusta Business Park. Per últim i en tercer terme (el menys rellevant pel seiïor Roca), s'havia dirigit una carta a l'empresa Inte-ring (promotors del complex global) amb la fi d'obtenir un tracte preferencial pels comerciants locals que es vulguessin instal·lar en aquesta nova àrea de futura construcció.

Negociar sí, però pressionant

Després de l'exposició s'encetà un important debat que va aclarir les postures dels comerciants. que en alguns casos resultaven enfrontades a la Junta actual, reclamant falta d'informació anterior a l'autorització de Pryca. Des del públic es va recriminar el no haver convocat l'assemblea abans de l'aprovació del tema Pryca.

Després de diferents propostes que varen ser molt discutides, es va arribar a un principi d'acord votat per unanimitat, que autoritzava a la Junta a continuar les seves negociacions que van ser considerades positives, però no sense consultar a diferents gavinets jurídics que costaria i quines possibilitats d'èxit podria tenir un contenciós administratiu contra la ubicació de Pryca a Sant Cugat.

D'altra banda c's \a acordar crear també una comissió de seguiment conjunta entre membres de la Junta i membres de I Associació per continuar un seguiment electiu dels esdeveniments,

L'Assemblea demana a l'actual Junta que mantigucs informats als comerciants, amb reunions, tantes vegades com tos necessari. •

Un contenciós administratiu contra Pryca pot costar al

voltant de 3,5 milions Les possibilitats de parar la implantació són d'un 409c

Diferents fons consultades per Els 4 Cantons, ens han confirmat que un contenciós administratiu contra Pryca podria costar uns 3.5 milions de pessetes aproximadament i amb una possibilitat real d'aconseguir que Prvca no arribes a instal.lar-se a Sant Cugat del 4CÍ.

Segons l'article 115 dels Honoraris del Col·legi d'Advocats, un recurs ordinari administratiu està estipul.lat en. aproximadament. 400.000 pessetes. D'altra banda la contractació d'advocat i procurador es podria situar sobre els 2 milions de pessetes. Per últim, i segons les diferents fons consultades a gabinets de Juristes especialitzats en tenies administratius i el propi Col.legi d'Advocats, seria necessària una sèrie de peritatges i estudis complementaris de la /.ona, que podrien costar unes 600.000 pessetes.

Així doncs, presentar un contenciós administratiu podria costar al voltant de ;

a 3.5 milions de pessetes segons les fons que hem consultat. Sembla també bastant clar, que resulta força més difícil retrassar la ubicació

de Pryca a Sant Cugat que intentar guanyar un possible contenciós contra aquesta nova instal·lació. Les fons consultades van des d'un 5% a un 159r màxim de possibilitats per retardar la ubicació i d'un 30% fins a un 60'í d'aconseguir anular 1 autorització a la construcció d'aquesta Àrea Comercial.

Totes les fons consultades han citat precedents en el tema; comentant que la lluita és dura i plena d'entrabancs però que la diferència legal entre un acte discrecional i un acte reglat en aquest cas, permet agafar-se a tota una legislació vigent en aquest respecte.

Per què es parla de corrupció? V.M.

El dimecres passat 9 de març La Vanguardia publicava unes declaracions de Josep Clofent, diputat socialista al Parlament de Catalunya, en les quals assegurava que els criteris de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials "són arbitraris i les excepcionalitats es presten a la corrupció"

Per primer cop sona en aquest tema la terrorífica paraula, que últimament s'està convertint en moda al nostre país. Hom pensa que parlar com ho fa el Sr. Clofent de "intuïció de casos de corrupció", s'esdevé un tema prou perillós en aquests moments. A finals d'aquest mes el diputat socialista presentarà una interpel·lació al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió. Fa menys d'un any la Comissió Territorial denegava a l'empresa Conti-nente la ubicació d'una superfície comercial a Terrassa, adduint excés d'aquestes grans superfícies a l'àrea del Vallès.

Què ha canviat doncs d'abans fins ara'.' Podem pensar que un ajuntament socialista com el de Terrassa. és tractat diferent que un Ajuntament Convergent com el de Sant Cugat'.'

Quins són els criteris que utilitza la Comissió Territorial a l'hora d'acceptar o no la ubicació d'un àrea Coniercial'.'

Pot ser aquesta qüestió quelcom purament polític, ratllant cl tracte de favor'.'

Amb l'entorn de certs tipus d'operacions, es baralla sempre la paraula 'comissions", aquest fet és de domini públic. Per una banda les comissions que pot rebre un Ajuntament o associacions de comerciants. pel I et d'ubicar-se a prop

d'un àrea de comerç local. Es cl que en la "Jerga" dels empresaris de les grans àrees comercials es coneiv com "l'impost revolucionari ' . Aquests favors són empreats per Ajuntaments o per les mateixes associacions de comerciants per millorar el comerç local, per fer noves infrastructures viàries, per exemple. per finançar una fundació o simplement per instal·lar un pont de vianants per damunt d'un riu, que possiblement portaria el nom de la gran àrea comercial.

Consta públicament sessions d'aquestes comissions a diferents ajuntaments i entitats on s'han col·locat àrees comercials importants. Són aquestes les comissions que el Sr. Clofent vol aclarir davant del parlament? O bé, estem parlant d'unes altres comissions, les que sí poden fer olor a corrupte? Parlem potser d'aquelles comissions que intermediaris financers cobren amb diner, només per aconseguir que una empresa s'intal.li, aquí o allà'.' Jo em pregunto qui han estat realment els que han aconseguit que Pryca s'instal.li a l'Augusta Business Parc?

Ha estat només Dom qui ha negociat aquesta implantació directament amb col·laboració del nostre ajuntament o potser em de mirar més amunt'.'

Tot un seguit de preguntes que queden a l'aire, tot un seguit de qüestions que fan bo el nostre sistema parlamentari i que substitueixen en primera instància, al menvs. els tribunals de justícia per la interpel·lació parlamentària, l.a resposta a totes aquests dubtes segurament a finals d'aquest mes, quan Josep Clofent ens pugui explicar pe: que ja es parla de corrupció.!

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

Declaracions fetes abans de la retirada del projecte Kampio

Conversa de "pasillos" després de l'assemblea de Sant Cugat Comerç Simó: "Aquesta assemblea és la mateixa que es va fer el març de l'any passat" Roca: "No he transmès bé a l'assemblea la diferència Kampio-la Guinardera"

V.M.

Després de l'assemblea diferents membres de l'associació es van quedar alguna estona conversant pels passa-disos de la Casa de Cultura. Allà localitzàrem a l'anterior president de Sant Cugat Comerç, Sr. Simó, al qual li preguntarem per l'absolut silenci durant tota l'assemblea: "Aquesta assemblea és la mateixa que es va fer el març de l'any passat, les mateixes inquietuds els mateixos plantejaments les mateixes comissions i les mateixes resolucions. No hi tenia lloc cap comentari".

Pensa el Sr. Simó que s'està actuant com cal?

"Realment la postura que té l'associació és molt difícil perquè s'ha de defensar el botiguer com sigui però no hi ha gaires camins

Simó, anterior president

per defensar-lo. Les posicions estan debilitades perquè no tenen armes de defensa. Ha passat un any i no s'ha fet res, realment no sé el què hem estat fent aquí".

-El futur de Sant Cugat pot passar per més d'una àrea comercial?

"Jo no ho voldria, perquè perilla el futur del comerç de Sant Cugat, és cert que el Sant Cugat de l'any 2000 està plantejat amb diferents àrees comercials que aquíno s'han tingut en compte, com per exemple Coll Fava on hi van molts metres quadrats d'àrees comercials i algun dels comerciants que aquí s'ha manifestat ho sap perfectament".

A prop de la Junta directiva de Sant Cugat Comerç i atenent un altre mitjà de comunicació de Sant Cugat podem parlar breument amb l'actual president Sr. Roca:

"No estic content de l'assemblea, i em fa la impressió fent una autocrítica que no he sabut fer arribar a l'associat la gran diferència que hi ha entre l'àrea de Kampio i la de la Guinardera. Hi ha dues coses que s'han de tenir en compte; la Guinardera considerada com a àrea comercial i enemic nostre, és un enemic exessivament poderós, ben apadrinat, immers en uns

Jaume Roca, actual president de l'associació

interessos que van molt més enllà d'un àrea comercial, no creiem doncs que la nostra pressió pugui condicionar una decisió o altra. Kampio que com tu molt bé saps, basa la seva venda exclusivament en el consumidor de Sant Cugat, ens fa molta més por que la Guinardera".

Quina opinió en té el Sr. Roca de les declaracions fetes pel Sr. Laimón actual gerent de Comercial S.P.S. de Barcelona que ara era més necessari que mai l'existència de Kampio per potenciar el centre de la ciutat?

"No desitjaria contestar unes declaracions que penso que no tenen cap sentit, Kampio és per a Sant Cugat Comerç un gran problema amb difícil solució digui el que digui el Sr. Laimón". •

El còmic

Esquerra republicana es declara contrària a la instal·lació d'un PRYCA Redacció

ERC considera encertada la construcció d'una zona dedicada al comerç dins el parc, però es mostra contrària a la instal·lació d'una gran superfície com PRYCA, per al perill del desenvolupament del comerç local i pel que suposa d'entrada de capital estranger (francès) que no reinvertirà els seus beneficis a Catalunya.

Proposa com a alternativa la creació de superfícies i galeries de tamany mitjà, més accessibles per al capital català i que ofereixen una oferta més diversificada i afavoridora de la competència. Aquestes són les declaracions que el

cap de premsa de la secció local, David Bajona, el president de la Federació de Barcelona Comarques, David Ricart i el conseller comarcal del Vallès i alcalde de Sant Llorenç, David Llorenç, van fer durant la roda de premsa convocada per ERC als seus locals de Sant Cugat el passat dia 8.

ERC pensa demanar al Parlament la revisió de la de-cissió de la Comissió d'Equipaments de permetre instal·lar un PRYCA a Sant Cugat. També demanaran la reconsi-deració d'aquesta decisió a través del Consell Comarcal, i posaran a consideració de l'alcalde de Sant Cugat la seva proposta alternativa. •

El Partit Popular disposat a col·laborar amb Sant Cugat Comerç Redacció

Per causa de la problemàtica de la implantació de grans superfícies a la nostra ciutat el Partit Popular ha proposat la seva col·laboració amb Sant Cugat Comerç. Segons el PP, "aquesta col·laboració es fonamenta en l'existència de canals de comunicació que voldrien que fos oberta, àgil i recíproca".

El PP s'ofereix per a qualsevol consulta, iniciativa o

problema per als associats de Sant Cugat Comerç per contribuir a resoldre's a través del seu grup municipal o del grup popular al Parlament de Catalunya. Els diputats populars al Parlament ja han rebut una còpia d'un informe que va elaborar l'associació de comerciants sobre la viabilitat i expectatives del comerç santcugatenc amb motiu del projecte d'implantació de dues grans superfícies. •

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Amb l'abstenció d'IC i els vots en contra del PSC i PP

L'Ajuntament aprova un pressupost de 9.054 milions per a aquest any El Consistori santcugatenc refinançarà dos mil milions del deute municipal Joan-Marc de Semir

L'Ajuntament de Sani t 'usa t va aprovar un pressuposi de l).0>4 milions de pessetes per a aquest an\. en el tiaiiseuis del Ple extraordinari del pass.il dimarts S. Aquesta xifra suri del pressuposi eonsolulai de "?.2X5 milions i els l.7d() de la soeiet.it constructora miinieipal PROMl SA.

I I pressuposi d'enguanv \a ser vo-tal la\ oial·lement pels 12 vols de l'equip de iiincm (Cil ' i . I abstenció dels dos representants d'IC i 1 oposieio dels eine regidors socialistes i dels dos del I'l»

LI Tinent d'Alcalde d 'Economia i Hisenda, Enric Renau. \a presenlar les \ilres dels ingressos i de les despese de IA|tmtament previstos pel °4 insistint en el marc d'uns pressupostos marcats por "l'austeritat" conseqüència tic la recessió econòmica iniciada al {>2. Renau lambé va assenyalar que amb el pressupost d enguanv es lanca

La xifra dedicada a inversions serà menor aquests any

2.000 milions de deute, refinançats l'n altre punt del dia que va centrar

l'atenció de lothom va ser la proposta un cicle inversor que ha obligat a posar d'aprovació del reíinançament de dos

mil milions de pessetes del deute municipal. Enric Renau va explicar que aquesta operació era molt bona per l'Ajuntament ja que es milloren els interessos que ha de pagar passant d'un 14 per cent a un 8,60 per cent.

Aquesta refinançació permetrà situar la taxa d'endeutament al voltant del 15 per cent moll per sota del màxim establert per la llei tot i que va reconèixer que l'any vinent aquesta xifra és molt provable que arribi a un percentatge més alt.

Els grups socialista i d'Iniciativa van fer un exposició) detallada de la situació econòmica del nostre ajuntament que Jordi Casas (1C) i Trino Martínez (PSC) van qualificar de "crítica" i "d'insostenible" respectiv ament.

Amb el ret mancament d'aquest 2.000 milions ja son 3.fXX) els que l'Ajuntament ha tornat a finançar. Trino Martínez (PSC) va acusar l'Ajuntament d'hipotecar el seu futur deixant per a properes legislatures el pagament del deute. HI representant socialista lambé va lamentat que el pressupost d'enguany no consideri cap partida destinada a amortitzar el deute.

Per la seva banda l'Alcalde de Sant

en marxa nous serveis. HI Tinent D'alcalde va afegir que "l ' increment respecte a l'any passat és del 1,27 per cent"

I 'objectiu de l'Ajuntament ha estat consolidar tots els serveis que ofereix sense incrementar la pressió fiscal. Tot i això l'Alcalde. Joan Aymerich, va manifestar que en alguns casos com en l'àrea de Manteniment es farà "un estalvi del 15 per cent que no mer-marà la qualitat del servei però sí la quantitat"

Congelació salarial Aymerich també va declarar que

arran de les mesures de racionalització de la despesa de l'Ajuntament aquest any no es renovarà el contracte a 14 persones amb contracte eventual.

Aquesta postura va ser molt criticada pels grups de l'oposició) que van argumentar la seva postura en un mateix punt: HI fet que l'Ajuntament tingui contractades dues persones que s'havien d'ocupar del Planetàrium previst al voltant del Centre Cultural però que no s'ha pressupostat per aquets any i sembla que difícilment es podrà fer en un curi termini.

Els pressupostos i en pessetes i

en xifres:

Pressupost ordinari: 4.6X6.324.539

Inversions: 2.599.386.927

Org. Centre Cultural: 3(Kl.fXX).(X)0

Org. Comunicació i Informació: 64.134.459

Patronat Eiisenvament: 302.607.857

PROMESA: 1.769.030.506

Valldoreix impugnarà els pressupostos .l-M de S.

1. Entitat Municipal Descentralitzada (HMD) de Valldoreix impugnarà els pressupostos que va aprovar l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquesta actitud de l'HMD es va fer publica a través del vocal d'Hconomia de l'HMD Lluís Ciinjaume, en els transcurs del Ple.

Segons va manifestar Ciinjaume. l'HMD ha pres aquesta decisió després de no arribar a un acord econòmic amb l'Ajuntament per l'any 94. Com ja informàvem la setmana passada al no arribar-se a cap acord el conveni que estarà vigent serií el del 82 tot i que ambdues institucions han reconegut que és obsolet és més favorable a l'HMD ja que l'Ajuntament li traspassarà 81 milions més que s'hi s'hagués arribat un acord puntual pel <M .

Tot això pot canviar sustancialmenl en el moment que la Conselleria de Governació presenti una resolució que posifi a aquest contenciós.

Lluís Ginjaume, vocal a l'EMD

Cugat. Joan Aymerich, va fer palesa la voluntat de l'equip de govern d'arribar a les properes eleccions municipals del 95 amb una situació econòmica sanejada. Em aquest sentit, Jordi Casas (IC) va proposar la seva col·laboració no tan política sinó instittucional i la d'Iniciativa per Catalunya per ajudar l'equip de govern a resoldre aquesta situació. Aquesta bona predisposició a col·laborar es va plasmar en l'abstenció dels dos representants d'IC. Casas va remarcar el fet que "l'equip de govern comença a prendre mesures per fer front a la situació".

Pel que fa als representants del Partit Popular es van limitar a fer una crítica generalitzada a la política de l'equip de govern i van argumentar que votaven contràriament els pressupostos perquè com va dir en el ple el seu representant, Ramon Gaspar de Valenzuela. "el creixement del servei no és proporcional al creixement del pressupost de Sant Cugat".

Disminució de les inversions Aquest any ens troben com va re

conèixer Hnric Renau "al final d'un cicle inversor". Així) no vol dir que l'Ajuntament deixi de fer inversions a Sant Cugat sinó) que es reduiran significativament. Tot i ai\o enguany es destinaran 2.600 milions de pessetes a inversions. D'aquest 2.ÓO0 milions. 800 seran d'aportació directe de l'Ajuntament i la resta vindrà com a subvencions, essencialment de la Generalitat.

L'Alcalde, Joan Aymerich, va destacar com a inversió el cobriment de la Riera de Sant Cugat amb un cost de 250 milions. D'aquesta manera es connectarà el centre ciutat amb el final de la Rambla del Celler que s'ha desenvolupat tan ràpidament en els últims anys amb la construcció del Centre Cultural.

Plataforma Cívica per a la Conservació dels voltants de la Torre Negra

La Plataforma Cívica per a la conservació de la Torre Negra presentarà properament un manifest on s'exposaran les raons que han portat a constituir-la. La Plataforma oferirà el manifest a tothom qui es vulgui adherir a la iniciativa per tal d'evitar la urbanització de la zona.

La Plataforma va prendre aquesta decisió a la reunió que es va celebrar per tal de començar el treball de conscienciació ciutadana i d'estudi ecològic dels voltants de la Torre Negra. Amb aquesta intenció) es van crear sengles comissions, una de caire tècnic i la segona de conscienciació ciutadana. A la reunió es va reiterar el desig de la plataforma d'agrupar un important nombre d'entitats i particulars, sanleu-gatencs o no. preocupades per la conservació de la zona. La Plataforma té prevista la pròxima reunió el proper dia 22.

Ràdio Sant Cugat rep un premi pel seu programa "Vallès sense fronteres"

El passat dimarts 8 de març, la Fundació Rafael Peris va atorgar el premi Estímul al programa "Vallés sense fronteres1' de Ràdio Sant Cugat a la millor contribució a la radiodifusió cultural. En el tran-curs de la vettlada també es va donar un premi a títol pòstum de reconeixement a la tasca de tota una vida a Joaquim Soler de Catalunya Ràdio.

Xavier Fornells va manifestar al nostre periòdic que se sentia molt satisfet ja que era la primera vegada que es presentaven a uns premis i ens va comentar que la dotació dels premi -300.000 pessetes- es destinaran al programa que ajuda a la integració dels immigrants i a l'associació "Vallès sense fronteres".

L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc a l'Hotel Campus de Bellaterra i hi assitiren personalitats del món de la ràdio i l'espectacle.

Xerrada-col·loqui sobre el Canadà a l'Ateneu Santcugatenc

Ahir dijous 10 de març a les 19.30 hores. l'Ateneu Santcugatenc va organitzar una conferència-col.loqui sobre el Canadà. L'acte va anar a càrrec de l'Ateneista santcugatenc i ex-professor de la Universitat Colúmbia Britànica a la ciutat canadenca de Vancouver, Tomàs Bartrolí i Nogué.

Tomàs Bartrolí va exposar els seus coneixements sobre la història d'un fantàstic país amb milers d'illes i de llacs, que segons ell, "funciona perfectament sense una completa constitució".

pass.il

soeiet.it

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL La nit dels passerells

L a creença segons què no hi ha altra llei que la de l'oferta i la demanda en aquesta mena de

jungla, guanya cada dia més adeptes. Els incondicionals del mercat que és la vida quotidiana augmenten al mateix ritme que els dèficits públics de moltes administracions, i això serà, sinó és ja, un preu molt car que la societat pagarà per la seva prepotència a creure que el mateix mercat, amb majúscules, serà l'element regulador per si sol de tots els aspectes desequi-libradors de la nostra existència.

Per dir-ho de manera més planera, no es pot estar d'acord amb la implantació de PRYCA a Sant Cugat, si al mateix temps i de manera enèrgica i compromesa no es garanteixen per totes les parts implicades, alternatives i solucions que minvin els efectes danyosos que tota gran superfície comercial provoca en el comerç local. Això vol dir donar permisos i solucions al mateix temps.

Evidentment, el centre comercial i tota la gran àrea de negocis de l'Augusta pot portar aspectes beneficiosos a la zona, això no ho dubtem. Però aquests espectaculars possibles beneficis semblen haver distret més del compte els responsables en donar solucions per als afectats d'aquestes concessions.

Sembla prou evident que lluitar per arribar ara a pactes i contrapres-tacions, després que s'autoritzés PRYCA a Sant Cugat, és, pel cap baix, una actitud de simples "passerells". Tant de bo ens equivoquéssim i que la retirada de Kampio fos suficient per aturar el cop. Pensem que cal exigir responsabilitats i explicacions més coherents que simples dimissions o lamentacions i més encara quan aquest tema de PRYCA, ha estat damunt de moltes taules dormint massa temps, fins i tot anys.

Lamentables, tristes i vergonyoses han estat les últimes assemblees de comerciants tant de Sant Cugat com de Rubí. Impotència i desconfiança van mostrar els comerciants davant dels fets consumats del 28 de febrer quan, per la Comissió Territorial d'Equipaments de la Generalitat, es va aprovar la gran àrea comercial. Els comerciants es preguntaven: on han estat situats ajuntaments i associacions representatives dels comerciants, quan un mes abans de l'aprovació de PRYCA tots sabien data i hora, fins i tot, quasi el veredicte de la Comissió? La solució en el cas de Sant Cugat sembla que passarà per Kampio... i en el cas de Rubí, per on passarà?

Per a no ser suburbi Frederic Roda

Suburbi vol dir marginació, dependència d'altri, alienació. Es pot ser suburbi humil i pobre i,

molt més greu, es pot ser suburbi ric. No hi ha suburbi pitjor que el de les zones residencials, amb cases separades per altres parets, amb porters automàtics, gossos cridaners i circuits tancats de televisió. Tinc experiència personal, com a visitant, d'algunes urbanitzacions dels voltants de Madrid, de les que surten fotografiades a les revistes del cor, i us asseguro que al que més s'assemblen és a "Models" o a "Sing Sings" de luxe, de fals luxe.

A Sant Cugat hem de lluitar contra aquest perill de suburbi, de satèl·lit, de ciutat-dormitori.

Les maneres d'aconseguir-ho són diverses i han d'obeir no únicament a bons desitjós, sinó a tècniques concretes, a determinacions ben pensades.

Les ciutats es varen fer històricament entorn d'un mercat: fins i tot no hi ha cultura si no existeix mercat. En aquest sentit tot el que sigui autosuficiència de la nostra vila, li comporta seguretat i solidesa. Dins del mercat cal, sempre que sigui possible, un grau d'especialització en productes (gastronòmics, culturals) i si és possible, un estil comercial. En aquest sentit, tot i essent còmodes i legítims, els supermercats no són útils, i més aviat, fomenten la suburbialitat d'àmplies zones territorials.

Pel que fa a l'esperit de pertinença, cal reforçar els contactes i accions comunes dels grups socials que espontàniament es creen a partir d'un crescut

nombre d'habitants. En aquest sentit, és lògic que hi ha

gi més d'un col·lectiu per a cada especialitat cultural, esportiva, econòmica. Els grups històrics han de renunciar voluntàriament al monopoli i, fins i tot, han d'ajudar i fomentar la creació de nuclis anàlegs per raons de distància, d'edat, d'ubicació social. Tant per part de la ciutadania com de les administracions, cal ajut i protecció per a aquests grups nous: massa sovint hom cau en la temptació d'ajudar només el que ja funciona que, tot i essent legítim, ens porta a una política reaccionària.

Propiciar els encontres que sobrevolin les diferències i situar-los, generosament, al marge dels interessos contingents de tipus estrictament polític, econòmic o tributari.

Recuperar, si no el nom, sí l'esperit de les "forces vives", i donar peu a encontres informatius d'elements heterogenis: els del golf amb els ocellaires, els d'hoquei amb els vegetarians, els ecumènics amb els espeleòlegs. Aprofitar els centres d'interès existents. El Monestir, no únicament Casa de Déu, sinó Casa del Poble, no únicament patrimoni de catòlics, arqueòlegs i funcionaris: signe d'identitat, segell expota-ble. O el Casal Borja com a centre internacional de tota mena d'activitats: capitals mediterrànies d'ecumenismes.

Amb l'efemèride històrica, l'enyor del poble que fou i la nostàlgia al perfum del most de les collites, tot i ser important, no n'hi ha prou. En un altre extrem, les implantacions industrials i el gran mite de les tecnologies, tampoc fan vila a no ser que suggereixin lloc de pensament,desafiaments per a no ser suburbi. •

ABANS: Imatge de principis de segle on es pot veure l'actual carrer ARA: vista actual del mateix carrer amb canvis importants sobre tot a Francesc Moragas amb els quatre cantons al fons. També la masia de Can Peravell, avui desapareguda i un dels primers vehicles de servei públic que cobria la línia amb Barcelona i la població de Sant Cugat.

la part dreta del carrer. La seva esquerra manté encara, després de quasi un segle, certa semblança. Ens referim als edificis no a els cotxes. Tot i que sembla que toca a la fi per l'estat actual de l'edificació.

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc

8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Resposta a les puntualitzacions del senyor Pantaleón de Miguel Jordi Casas l'orhíwit del (imp Municipal dlC

El s enyor P a n t a l e ó n de Miguel, en un escrit publicat en aquest setma

nari santeugatenc "Els 4 ("anions" , que o m e t o qua l i f i ca r globalment, diu puntuali tzar-ne un de meu publ icat en el n ú m e r o de l 'onze de febrer . p e r ò em fa l ' e fec te que va força més en l l à . A n i r é p e r par ts i el començaré pels aspectes més formals.

1.1 senyor Pantaleón parla dels meus estudis "històrics", per tant. es evident que ett la se\a resposta no esta tenim en compte només l'article esmentat. Sembla que barreja l'estudi que vaig publicat al darrer número de la re-vista GAI SAC (pp. 35-44). i l'article de Kls 4 Cantons. Barreja. lorça deficient per cert, que he d'atribuir a la seva lentitud per a processar les lectures que va lent. D'altra banda, no cal insistir en el l'et que l'article que ell comenta té un sentit estrictament polític, perquè només cal veure que el signo com a Portaveu del Grup Municipal d'IC. També paga la pena. sense sortit dels aspectes formals, comentar les tres parelles de cometes que em regala. La primera i la tercera tenen el mateix sentit. posar en qüestió els dos mots emprats: "històrics" i "investigar" (es refereix a l'estudi ja esmentat i. Respecto totalment la legitimitat del senyor Pantaleón per posar en dubte el que jo faig

des d'un punt de vista històric. però -amb el seu permís- prefereixo sotmetre 'm al veredicte d'un públic mes ampli. Pel que fa a la segona, aquesta es mes greu. Pretén posar al meu haver la qualificació gratuïta (com ell indica i de "rics insolidaris", referida ak veïns de Valldoreix. quan no l'he emprada mai en cap dels meus escrits. Senyor Pantaleón. quan s'empren les cometes s'ha d'estar moll segur del que s'atribueix a l'allre. sinó niés val callar. I n darrer aspecte formal. l'.n Lin article on se m'acusa de ser traït per "certs apriorismes" i de "clara intenció de desprestigiar els qui estimen Valldoreix i defensen el seu tarannà", curiosament no s'aporta cap argument per a desmantellar el que se suposa que són. per part meva. afirmacions gratuïtes. Anem a veure-les.

En el segon i tercer paràgraf de l'article que estem comentant. s'indica que jo vindria a dir que la defensa de les competències urbanístiques per part de If.MI) de Valldoreix, té només com a objectiu l'obtenció) dels 10 per cent d'aprofitaments mitjans dels plans urbanístics i. a més. s'ens diu que a Valldoreix no se'n pot aprovar cap. F.l que jo dic exactament. i només cal llegir l'article, és que molt possiblement a Valldoreix no s'iniciï mai un pla urbanístic -i que jo sàpiga se'n podria iniciar un- i que. en tot cas. el 10 per cent d'aprofitament mitjà, per arguments que exposo i no cal repetir, hauria d'anar a un fons comú municipal, com s'ha fet amb els que s'han apro

vat fins avui. En el quart i sisè paràgraf

(segona part) toca temes hisen-dístics. Hn indicar que jo esmento un estudi sobre les aportacions econòmiques que l 'EMD de Valldoreix ha de fer a l'Ajuntament de Sant Cugat, diu que em deixo moltes coses "(intencionadament?)". però no diu coses escrites per mi i que són bàsiques: 1) Que la meva opinió al respecte està dita "amb molta cura perquè encara no he tingut ocasió d'estudiar-ho" i I estudi): i 2) Que la conclusió de l'estudi és que l'aportació de Valldoreix està molt per sota del que hauria de ser.

Avui. un cop llegit, puc afirmar que aquesta aportació en menys se situa entre els I 2 i 20 milions de pessetes, per altra part. cal dir que tenen molt poc fonament les afirmacions que fa el senyor Pantaleón sobre les mancances de l'esmentat estudi.

També en el quart paràgraf indica que és rigorosament fals que Valldoreix rebi. d'acord amb el conveni fiscal del ll)82. "la totalitat de la recaptació fiscal generada en el seu territori". Anem A veure, si Valldoreix té capacitat per a elaborar i cobrar les seves taxes, preus públics i plusvà-lues i. a més, rep -en funció del seu veïnat o del padró corresponent- l'IBI (impost sobre béns immobles), 1TAE (impost d'activitats econòmiques), l ' impost sobre vehicles i la part que li correspon de les transferències de l'Estat, què li queda per recaptar? A més. he de recordar-li -i això va pel que diu que la mitja

na de l'IBl de Valldoreix és més alta que la mitjana santeugatenca (que no té ulls per a veure la diferent tipologia mitjana d'habitatge'/)- que aquest any, a causa del desacord entre els equips de govern de l 'Ajuntament i de FEMD. l'IBI que cobrarà aquesta segona, per obra i gràcia d'un conveni que no preveu clàusula de revisió, estarà uns set punts per damunt de la realitat actual.

Per últim, en el cinquè paràgraf m'obsequia amb unes cometes força llastimoses (se sap on comencen però no on acaben). en les quals es ve a dir que jo he afirmat que les raons de la

creació de l'EMD el 1958, foren els interessos urbanístics i no l'ànim descentralitzador. Per tal de no allargar aquest escrit innecessàriament, em limitaré a reproduir el que realment he escrit: "La creació de l'EMD de Valldoreix no respon, almenys de forma fonamental, a l'intent de racionalitzar, i/o descentralitzar l'administració municipal, sinó a la necessitat de disposar d'un instrument de gestió d'un model de creixement urbanístic que ja no pot ser impulsat des de l'estricta iniciativa privada" GAU-SAC. 3. p.44). •

Creixement econòmic i ocupació Ixi reducció de la taxa de / ' atur requereix créixer amb estabilitat, eficiència productiva, preus i costos moderats i flexibilitat normativa

Fernando Real Departament <I1A onomia Foment del Treball

El creixement econòmic és una condició necessària per a crear ocupació). però és insuficient. A Espanya

es necessita un creixement del 3.3 per cent real per a mantenir l'ocupació existent; a la l'nio Europea és necessari el 2 per cent. i als l.stats Units només amb el 0.1 per cent. Aquestes xifres, que es deriven de l'anàlisi cconomeirica de les dades de creixement del Producte Real Brut i de l'ocupació dels darrers 25 anys. mostren grans diferències que s'expliquen pel valor absolut de la productivitat i la normativa laboral.

Si la productivitat ocupada creix més que l'economia en el seu conjunt podria destruir-se ocupació, ja que menys persones poden fabricar cada cop més coses i oferir millors serveis, de manera que la seva major eficàcia permet explicar el creixement i prescindir d'altres ocupacions. Malgrat això. el risc de perdre ocupacions per aquesta raó es irrellevant, ja que si la pro-ductivital s'estanqués, la provabilitat de perdre mercats enfront competidors estrangers es niés propera. La normativa desin-centiva la contractació quan és rígida, quan comporta costos laborals no salarials elevats (com cotitzacions a la Seguretat Social i pagaments per Incapacitat Laboral Transitòria] i quantioses indemnitzacions per acomiadaments. Malgrat això. com més liran és la productivitat ner r>erson:i i ni.»nnr

la rigidesa laboral, niés fàcilment es tra- motiu pel qual es redueix la propensió a indueix el creixement econòmic en nova oeu- vertir. pació. A més, en l'economia real. les coses

Com que la població augmenta cada són quelcom més complicades i la relació any. les xifres necessàries per a impedir simple entre dues variables, tal com l'esta-que l'atur augmenti, són més altes que les blerta aquí entre el creixement del P.I.B. i exposades en el primer paràgraf. l'ocupació, està afectada per moltes altres

Si hom desitja que l'atur davalli, cal créixer encara més, la qual cosa porta a exigir, en el cas espanyol, xifres de creixement sense comparació amb les d'altres països.

En canvi, amb una normativa més flexible i en un mare d'expec-talives de creixement futur estable. la propensió a augmentar plantilles podria ser més alta del que indiquen les xifres apuntades més amunt, ja que s'han calculat suposant que la normativa es manté estable.

També s'ha de tenir present que segons el tipus d'ocupació) que es creï. l'etecle multiplicador que porta a crear ocupació) addicional, serà diferent. Així. si l'ocupació pública augmenta és provable que es redueixi l'ocupació) total, ja que per a pagar-ho. per un costat, s'han d'incrementar els impostos i cotitzacions que agreugen l'ocupació al sector privat i la fan menys compe-litiva i. per un altre costat, augmenten el dèficit i el deute públic que absorbeixen el nou estalvi, redueixen el finançament dis-n.mihle per al sector privat i l'encareixen.

coses, com per exemple les expectatives de futur, ja que no es contracta prou personal només per un augment circumstancial de comandes o. de manera evident, pel cost laboral que no ha de passar l'equivalent en altres països per una producció similar per persona ocupada.

Un altre factor rellevant és la rendibilitat del capital invertit, que és en funció dels tipus d'interès i tic la composició dels recursos emprats per l'empresa (la seva distribució entre fons propis i aliens). Si la rendibilitat de la inversió és menor que el cost del crèdit, això indica que no solament

la rendibilitat de la inversió ha de dedicar-se íntegrament al pagament de les càrregues financeres, sinó que una part del guany obtingut amb recursos propis ha d'assignar-se a la mateixa finalitat. Aquest és el cas del conjunt de l'empresa espanyola en la darrera dècada, tal com ha eviden

ciat la Central del Balanços del Banc d'Espanya en els seus successius informes anuals.

L'atur a Espanya (23 per cent de !a població activa) és el doble que a la Unió Europea (11,5 per cent) i en aquesta el doble que als EE.UU (el 5.5 per cent). La producció per persona és més gran als EE.UU. que a la UE. i la mitjana d'aquesta major que a Espanya.

La rigidesa normativa, en canvi és menor als EE.UU. que a la UE. i en aquesta que a Espanya. La reducció de la taxa d'atur requereix créixer amb estabilitat, amb eficiència productiva, amb

costos i preus moderats i amb flexibilitat normativa. El desfasament espanyol, en tots aquests punts, requereix una acció simultània enèrgica, constant i compartida. Alguns aspectes, com la reforma legal o la reducció del cost del crèdit han estat empresos. Altres, com l'estabilitat del creixement que requereix que el sector públic ajusti els seus comptes i permeti una recuperació de l'estalvi privat en quantia suficient per a tendre les necessitats d'inversió, de moment, només són bons desitjós. •

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 9

(In barri, an carrer, el seu comerç

PLAÇA DEL MONESTIR I LES SEVES RODALIES El cor de Sant Cugat ha estat sempre, des de temps immemorials, la plaça del Monestir, avui plaça d'Octavià. El seu aspecte no ha canviat gaire si ho comparem amb altres indrets de la ciutat. La gent de tota la vida recorda les fires de maig

amb la plaça plena d'animals i estris del camp. És la plaça del Monestir, lloc de trobada i passejada que junt amb el carrer Santiago Rusinol fan d'aquest lloc el centre vital dels santcugatencs.

Fotos. M.Vallès

?«u6ÍL6*ehla

Santiago Rusinol, 6 Tel. 67514 53

Sant Cugat del Vallès

anïBESA 1MMO8IUARIA0ÍSÍRVHSMUNISIIR S t

Plaça Octavià, 8 Tel. 674 57 04

675 43 02 Fax. 589 19 42

Carnisseria JORDI

Santiago Rusinol, 33 Tel. 675 10 01

Sant Cugat

© Muntatges

Plana de 'Hospital, 3-5 Local 2 Tel. 675 35 00

Sant Cugat

(cMor^i w comuJHA-i

Cotilleria Llenceria

Santiago Rusinol, 41

Tel. 674 42 56

Torre 3 (PLaça del Monestir)

Tels. 589 35 82 Fax. 589 0013

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia

VISITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT

c/.cte la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

Tel. 6 7 4 1 5 02 PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

Ai LOMENAÍL

URSSA SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fax. 788 0719 EXPOSICIÓ* Arquímedes. 150 Tel. 7331405 TERRASSA-

r • \

DES DE 1967 OFERINT CONFIANÇA I SERIETAT

PI. Octavià, 7 Tel. 6 7 4 32 08 ORGan SANT CUGAT

oet VALIES

L'ASSESSORAMENT ES LA NOSTRA FORMA DE TREBALLAR A d m i n i s t r a c i ó d * Comun i t a t s t l l oguers . Venda i l loguer d e p isos , torres i loca ls .

Promoc ions f inaues i solors.

V. J FINCAS f^ "T-n

cl. Plana de I Hospital, 3-5

Tel. 589 03 07 Fax. 589 11 04

CM#Ht0

Tot per la dona embarassada Moda Infantil Puericultura

Llistes de naixement


Tel. 6754 55 80

ICARQ-J Santiago Rusuiol. 44 - Tel. 674 4660

ITT* 11' E $ T A N C 1

nuí Obj

San

CAL CRISPÍN

ectes de r tiago Rusirto Tel. 674 03 O

Sant Cugat

egal 1,23 8

SEAJN

Celler

OJ U OM»1

Bodega

Nova ubicació c/ Plana Hospital, 3-5

Tel. 674 01 69


Psg. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83

JOIERS-TALLERS PROPIS



Torres - Locales - Terrenos Apartamenbtos en venta y alquiler Administración de Fincas

C0NSÚLTEN0S » 674 12 04

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 11 MARÇ 1 9 9 4

CARTES DELS LECTORS <5s&

La cocmn&ta La calçotada

Fecsa Sr. Di rec tor

P e r m í u i m e e x p o n e r l e mi

queja con r e spec to al s e r \ i c i o

de Fecsa en el d is t r i to de Mi-

ra - so l . N o les \ o y h a h l a r de

las l í n e a s q u e al p a r e c e r en

los ú l t imos m e s e s han exper i -

m e n t a d o unas l igeras mejoras

s inó de la ca l idad del serx icio

de t lu ido e léc t r ico que recibi-

mos , muy def ic i ta r io .

fisto d e t i c i e n t e s e r v i c i o

haee q u e c o n t í n u a m e n t e ten-

g a m o s q u e r e p o n e r las b o m -

bil las de nues t ro d o m i c i l i o . Si

e s t o p u e d e p a r e c e r l e s t e m a

poco impor t an t e he de d e n u n

c ia r i e s q u e en a l g u n o s c a s o s

s u p o n e un g u s t o s c o n s i d e r a

b l e i c o n t i n u o . A d e m ú s de l

d e t e r i o d o d e e q u i p o s i n t o r -

ma t i cos . s i s t emas de a l a rma y

e l e c t r o d o m é s t i c o s . [ai n ingún

c a s o t e n e m o s p o r q u e ser los

L i sua r ios l o s q u e t e n g a m o s

q u e p a g a r la a n ò m a l a s i t ua -

eión de l 'ecsa

T a m b i é n q u i e r o hacc r lle

gar mi que ia a las a soc i ac io -

nes de v e c i n o s i p r o p i e t a n o s

pues c o n s i d e r o que es un te

ma lo su t i c i en t emen te impor

tante al q u e deber i an pres tar le

la a tenc ión necesar ia en bene

ficio de lodos .

I U . . I . Mira-sol

Objetiu la informació Sóc assidu seguidor del vos

tre mitjà des de fa poc . mes o menys set m e s o s , cons ide ran t que sóc un recent nou \ ingut a la ciutat, l 'na de les coses que mes m'han cridat l'atenció en arribar a Sant Cugat , ha estat la vostra tasca. Sóc per la meva feina coneixedor de les dificultats que representa treure un setmanari de les careeterístiques del \os t re 4 Cantons.

Sé per p ròp ia expe r i ènc i a que mantenir aquesta linea és. a la curta o a la llarga, quasi una fita impossible si darrera no existeix un patrocinador o algú que doni suport.I pel que sembla no és aquest el vostre cas.

He viscut molts projec tes i l · lusionats que per manca d'interès suficient de la societat han acabat en no res. Jo en dic elefants morts d'una societat sorda, muda i cega.

l a poc temps que he traslladat el meu domicili a Sant Cugat i una cosa que he pogut compro-bar és que en aquesta població) ni han molts d' elefants morts ja que no és gaire diferent d'altres llocs que he conegut al llarg de la meva vida. 1.'altre dia fullejant un llibre que em van fer arribar he pogut axcriguur la gran quantitat de publicacions que han nascut i han mort a Sani Cugat, h.s per això que penso que la vostra no és una tasca qualsevol. Jo he vist morir moltes il . lusiuns de

molta gent. He vist amb molta tr istor els t ancaments de varis mitjans d'informació. Tots en català. l'últim el Nou Diari a Barcelona. Puc assegurar-vos . per la meva experiència, que una tasca com la vostra és al menys digne i mereixedora del suport del públic i lectors santeugatene, i més quan els ciutadans exigim cada vegada més teni r i n fo rmac ió lliure, plural i en català.

Avui és prou evident que la majoria de mitjans d'informació tenen massa d'abjetiit polític i poc d ' e m p r e s a r i a l , fet que no passa segons veig en el vostre cas i que celebro molt sincerament. Endavant i sort.

Juan Manuel Sert

CENTRO CASTELLANO-MANCHEGO

Sr. Di rec tor de Hls 4 C a n

tons. por la presente nos dirigi-

mos a Vd. para lamentar el olvi-

do haeia nuestra entidad por par-

te de la publieación que Vd. tan

dignamente dirige.

HI pasado I i de Hehero este

Centro Cultural, por segundo aiïo

consecutivo celebro el carnaval.

con una gran rua: el ano pasado

sulrimos una decepción por es

tar poco reptcscnlados en la pu

blieación y éste ano aiín nos he-

mos llevado mas decepción por

la nLI 1 it informacion haeia nuestro

Centro, va que hemos sido este

ano los impulsores y la alegria de

casi t o d o s los c i u d a d a n o s de

Sant Cugat.

Por supues to es tamos eon-

vencidos y ereemos que ha sido

un olvido.por lo que le rogamos

que para futuras ocasiones nos

tengan en euenta , por la gran

eantidad de cultura que venimos

generando.

Juan Carrasco Torres

Presidente CCM

Nota de redacció

Tiene mas ra /ón que un santó. però nos ayudaría mueho reeibir notificaeiones e informacion de sus actividades periodicamente. cosa que no sueede. Esto facilita los despis tes , que ya de por si son fàcïles cuando no se llega a todo. Evidentemente hemos in-c u r r i d o en uno m a s . e s t a m o s convencidos que sabran diseul-parnos

les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

Humil el nau anv. cada any. cap a finals de gener fins al març. es el temps dels calents. Per la diada de Sani Medir. el dia Ires de mare. és típic fer carn a la brasa, botifarra, bones amanides. peni s.ín els menys qui excepcionalment fan calçots.

Els calçots M'MI cebes dolces obtingudes dels bruts d'una eeha vella. F.s couen tal i eiim surten de la terra, si pot ser d'un lamanv mitja: es mengen acompanyats d'una salsa molt especial feta amb tomàquet, ulls. pebrot escalivat. all tendre picat, nyores. oli, vinagre. sal i ametlles torrades.

Ha preparació de la calçotada es tot un ritu;! dóna peu a fer una trobada d'amies i passar-ho d'allò més bé. Triar els calçots, preparar el foc. posar-los damunt les graelles.

Cal lenir una bona brasa i flama feta per la llenya de sarment i. com alternativa, si no es disposa d'aquesta. llenya fina de pi o al/ina.

l'nu vegada fel el ritual, no s'acaba aquí, cal despullar-lo clavant les ungles de dos dits i amb l'altra ma. subjectar-lo per la pari superior; lot seguit veurem com surt la seva carn blanca cuita, que seguidament remullarem en la salsa per a calçots, i tot seguit, li direm adéu.

Junt amb el calçot i la salsa, ens podem acompanyar amb un raig de bon vi negre sec hegut en bóta. que és part essencial de la cerimònia.

Ha calçotada no és més que un pretext per a gaudir de la cuina i fruits de la nosfa terra; desprès podrem fer a les mateixes brases, les costelles i les botifarres. Bon profit'

• • • • • W w

Aquest espai està pensat per recollir, a tall. de ilash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra. en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de critica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.

Només fa 4 dies A'i'ia MI. i" per recordar dits. fets i comentaris de persones i entitats que contràriament ai que tem acostumats u llettir tenen un temps curt, fiícil de recordar per a molts. De recules aquest* / deu haver e·.tat oblidats pels mateixos protagonistes de la historia encara que fact quatre dies.

K S T U X S SAN IXI ( ,Al KNCS Publicació cultural de Sant Cugat del Vallès

Article publicat a"Estudis Santcugatencs" l'abril de 1983 Signat per Josep M. Figueres

La milionària Renfe

Des de fa alguns anys a Sant Cugat po- són les majoria de les estacions d'aquesta lí-dem constatar el "despilfarro" que algunes nia. empreses públiques fan amb els diners dels ciutadans.

L'estació de la Renfe que es va construir en terrenys de Can Vullpalleres és un bon

Una inversió inutilitzada pagada amb diners públics que només ha servit per evidenciar certs "despilfarros", com ja hem dit, però també que aquests poden quedar impu-

exemple d'irresponsabilitat com també ho nes en un país ple de malabaristes.

Sobre la manca de premsa l'absència de publicacions

L a nostra ciutat és mancada de publicacions. Tret de l 'experiència fallida en continuïtat

de "V'allépolis" només resta l'irregu-IUÍ butlletí d'informació municipal

I a Veu de Sant Cugat" que des de l'Ajuntament és una plataforma informativa de l 'activitat de la Casa Gran. Naturalment també hem de tenir present els butlletins interns de les entitats locals i les revistes especialitzades que de la Facultat de Teologia es projecten vers tot el món occidental. I. en aquest marc. neix "Estudis Santeugatene" amb la voluntat de ser una eina teòrica d'anàlisi del passat i del present, de totes les manifestacions que configuren una cultura: art i economia, política i història. ete. Òbviament el paper no és de suplència ni de substitució de les re-vistes d'informació/opinió local. A altres ciutats de la mateixa demografia que la nostra el panorama informatiu és cobert, almenys, per un setmanari que constantment deixa sentir la seva preocupació per una continuïtat i en les pàgines setmanals hi ha espai per l'actualitat local, dels esports a la política; hi tenen cabuda totes les reflexions sobre temes candents o de simple reflexió. Però el fet evident és que la presència d'un setmanari ajuda a la cohesió del poble i

local. Una reflexió per periòdiques a Sant Cugat és el motor de moltes iniciatives en jugar un paper comunicatiu de primer ordre...

Ens cal una revista periòdica com tantes i taules n'hi ha en la geografia catalana. Setmanal, quinzenal, o si no. mensual. Ha seva presència to mentaria la vida pública en conèixer allò -la informació- que es realitzaria i encoratjaria la vida cultural en ser portaveu de les inquietuds i opinions que tenen seu a la nostra ciutat. Ara per ara, estem en una circumstància ben especial...

Cal només l'existència d'un grup promotor que cregui en el valor de la informació, en la seva utilitat social i gosi trencar la barrera del silenci per endinsar-se en la comunicació...

Una comunitat sense publicacions és una mica morta, no disposa d'allò que la fa vibrar amb qualsevol sentiment o emoció. També és una plataforma per a expressar l 'opinió col·lectiva davant qualsevol aspecte social d'importància per a tota la població. Ha presència d'uns representants democràtics no exclou que tothom pugui opinar l l iurement. I la premsa local és un canal magnífic per a exposar un ventall divers de suggeriments, crítiques, etc. per tot allò que afecta la cosa pública, els afers d'un poble.

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

A favor de l'escola d'idiomes tradicional Oriol Oliver

Quan ens trobem en un moment econòmic tan delicat com l'actual, és lògic que tothom miri per la seva butxaca i intenti, per tant, estalviar el

màxim possible. Aquesta petita reflexió que avui en ens fem gairebé

tots, sembla no lligar massa pel que fa a l'ensenyament dels idiomes. Sí, és ben cert que la crisi també es deixa notar en aquest sector, però d'una manera desigual.

Mentre a les escoles d'idiomes privades, les tradicionals, les de sempre, sembla que el volum de matriculats ha disminuït, a les grans empreses, les macro-compan-yies, vingudes totes de fora, principalment de Nord-amèrica i Anglaterra, els alumnes són cada cop més.

L'única raó que ho pugui explicar és el gran potencial econòmic que aquestes últimes tenen, fet que els possibilita realitzar unes campanyes publicitàries que arriben allà on volen i, conseqüentment, captar la majoria de clients potencials que es podrien distribuir per les moltes escoles d'idiomes que existeixen.

Ara bé, com en moltes ocasions, el més fort o poderós no és sinònim de millor, i en aquest cas podríem dir que la història es repeteix.

En primer lloc es pot pensar que aquestes grans multinacionals dels idiomes poden oferir uns serveis més amplis que qualsevol altra escola. I ben segur que ho encertarem si pensem que allà hi trobarem un personal que ens atendrà amb una atenció molt particular, que hi haurà una gran oferta d'horaris, que podrem gaudir d'unes instal·lacions molt ben preparades i d'uns materials de laboratori i informàtic impressionant. Però, i de l'ensenyament de l ' idioma que volem

aprendre, què? Bé, doncs, això ja és una altra cosa. Si ets una persona que creus que allà t'ensenyaran,

en el sentit més ampli del verb, vas una mica despistat i errat. En aquestes multinacionals, el que aprendràs ets tu, és a dir, que per aprofitar realment el que et costarà un curs, i que no és poc, has de ser un autodidacta complert. I això és així, perquè en el seu mètode d'ensenyament es centra bàsicament en ficar-te dins d'una cabina, posar-te uns auriculars, com qui escolta música a l'autobús, i escolta les lliçons. Després, si tens algun dubte, podràs preguntar a alguns de tants professors que per allà desfilen, però segurament mai no serà el mateix.

Per tot això, m'agradaria donar un missatge prou entenedor per a tothom i a favor de les escoles tradicionals d'idiomes. En aquestes, potser, l'entorn no és tan impac-tant, però realment t'ensenyen el que vols saber. La base del seu mètode és la comunicació entre el professor i l'alumne, i també entre les persones que formen una classe. És evident que una conversa es produeix si hi ha un grup de gent que vulgui parlar i escoltar, i per tant, parlant i escoltant és com s'aprèn un idioma, i no tancat

dins d'un espai de 3 metres quadrats, escoltant unes veus que no saps ni quina cara fan.

A més, no ens hem d'enganyar, perquè tota la "parafernàlia" que envolta aquestes grans empreses, es paga en el moment de fer la inscripció, i si al fet de pagar més hi afegim el que t'ensenyen menys, el resultat no pot ser més depriment.

Crec, sincerament, que en aquests dies tan difícils per la ja esmentada crisi econòmica, no ens hauríem de deixar prendre el pel i seguir vigilant la nostra butxaca, cada cop més buida. Per tant, si volem aprendre un idioma correctament, la solució és fàcil i raonable: estudiar a les escoles de sempre. •

- La Primmirada — Mort pel cotxe

Fina Pérez

Ja se sap que hi ha hagut grans artistes, escriptors i homes d'estat que tenien els seus desperfectes privats. Les febleses

però, són tolerables i mentre no facin mal a un altre, queden compensades pels aspectes més lloables.

Fóra inútil insistir en els casos particulars separats del conjunt de la qüestió. I cap plantejament teòric sobre els hàbits automobilístics del finat Sr. Antoni de Senillosa no tornarà la vida ni a ell ni al pare i fill que, per culpa de la seva afició a córrer per la via pública a 200 Km. l'hora, s'han convertit en una trista estadística més.

Però el problema en general, el problema de la responsabilitat a la via pública, val la pena plantejar-se'l. És el problema de sempre: o bé atribuir la irresponsabilitat a aquella vaga fumarel.la que s'anomena «societat», és a dir, voler creure que les persones no som responsables dels nostres actes, i que la neurosi de la velocitat, fins i tot quan resulta criminal, queda compensada per algun «bé general» que, tot i la comoditat que ens atorga, no deixa de generar en el si de la nostra civilització una profunda patologia del cotxe; o bé -i aquesta és l'opció que, n'estic convençut, el mateix Senillosa hauria defensat- exigir a cada individu dotat de la raó una conducta responsable, sense la qual la llibertat i la democràcia que ell tan estimava serien impensables.

Els que tenen prou valor com per ser corredors de debò practiquen els seu esport a les pistes especialment designades per aquest fi. No juguen a la via pública, on, paradoxalment, moren molts més que no pas als autòdroms i els circuits de competició.

T.S. Eliot, al seu poema Mort per l'aigua, reporta com un corrent submarí arrossega per les vies marítimes el cos sense vida de Flebes el Fenici; espècie d'avís per als homes que, com els que avui dia corren feliços per les vies d'asfalt, es creuen indestructibles:

«Tu que duus el timó i mires devers so-brent / Pensa en Flebes que adés fou ga-llard i alt com tu.» •

El futur debat sobre l'Estat de la Nació Oriol Gifra

El proper mes d'abril es celebrarà el debat sobre l'Estat de la Nació.

Aquest any es preveu que serà un debat intens i força interessant. Encara que queda força temps, m'ha semblat força interessant donar algunes dades d'enquestes i estudis recents.

Una enquesta recent feta per un diari madri leny (ABC), reflecteix com les esperances dels espanyols a l'hora d'afrontar l'any 1994 no són gaire bones: el 31% dels enquestats afirma que estarem igual que l'any passat, i un 34% dels enquestats afirmen que estarem pitjor. Pel que fa a la valoració dels enquestats envers la Unió Europea, el 28% i el 29% dels en

questats afirmen que estarem igual i pitjor respectivament, mentre tant sols un 25% dels espanyols creu que anirem millor.

Després de tot, "no hi ha mal que per bé no vingui", i en aquest sentit, Jordi Pujol ja ha començat una campanya de promoció exterior , tot aprofitant el baix valor de la nostra moneda, cosa que afavoreix l'exportació, tal i com estant demostrant algunes empreses (fins i tot del sector tèxtil).

Les xifres a Espanya encara estan fora de lo desitjable: l'atur no para de créixer i ja ens apropem al 25% d'aturats (uns 3 milions i mig) respecte la població act iva, rècord d'Europa. En inversió tampox no estem a l'alçada, i així ho demostra el 25,5 del PIB in

vertit per Espanya en l'apartat d'ensenyament superior, davant del 48,5% de mitjana en la OCDE. Tampoc no ens podem comparar amb altres països en, per exemple, inversió en I+D (Investigació i Desenvolupament), on el 3,1% del PIB destinat pel Japó encara cau força lluny del 0,87% que destina Espanya. Per últim, els esforços d'alguns polítics per animar l'economia no fa baixar el 7,1% de dèficit públic, lluny del 3% previst pel ministre Solbes per d'aquí quatre anys.

En definitiva, el proper debat sobre l'Estat de la Nació serà, penso, força interessant, ja que com diu el famós diari The Times, "fa 34 anys que Espanya no estava en una recesió tant profunda". •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367

Director Josep M. Cabrerizo Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 ió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors:

Victor Morera,Talo, Joan-Marc de Semir, Emma Ansola, Pere Pieh, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau, Mont Carvajal, Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català

Fotografia: Cristina Ubinana, J.M. Mula, M.Vallès, M.a. Devesa

Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon 589 14 01 ELS 4 CANTONS

1 2 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Carta abierta del grupo popular al Alcalde de Sant Cugat Sr. Aymerich:

Sinceramente: ,,usted creo do \ordad que convencé a alguien con su.s "Ml NICIPIS" a todo color (que por cierto, cuestan 6 millones do pese-tas al cabo dol ano, según oi Prosupuosto para 1994)?

Cualquier poli'tieo ave/ado L'nticndo que las colaboraciones de otros parlidos aportan credibilidad a estos boletines y hacen esa inversión mas provechosa para todos los ciudadanos. Medítelo. por tavor.

Mientras tanto. no nos queda mas remedio que haeer nuestra valoración del Prosupuosto para 1994 a traves de "ELS 4 CANTONS", que amablemente nos brinda SLIS pàginas.

l'sted presenta este Prosupuosto bajo el signo de la "AUSTERIDAD". De entrada. su disourso no nos euadra demasiado con los números: si pasar de 4.000 millones en 1903 a 10.000 en 1904 es para usted un ejereicio de austeridad y ca-paeidad de ahorro. ;que Dios nos coja confesados cuando deeida tirar la easa por la ventaria!

Lo que pasa es que a lo mejor tiene usted miedo de superar la tasa de endeuda-miento màximo permitida por la lev. y eomo presupuestar es barato, prefiere "hin-ehar" el prosupuosto para que el poreentaje de deuda le salga teórioamente mas bajo que si calcularà dieha "ratio" sobre el presupuesto verdaderamente austero que usted sin duda querría haeer: va lo veremos en el momento de la liquidación, però déjenos advertirle que este truco tiene un nombre propio en Dereeho, se llama "l·RAUDL DL LEY". y lo define el Art. 6, 4° del Código Civil.

Però vayamos al eomentario de las cuestiones que nos parecen mas preocupan-tes:

A) DEUDA MUNICIPAL De la deuda hemos visto que usted no habla en su "MUNICIPI". Y los ciuda-

danos tienen dereeho a saber que ustedes han dejado pasar los anos de vacas gor-das sin redueirla sensiblemente. Se han limitado a refinaneiarla. Desde el "présta-mo J L'M BO" que negocio en 1988 el Sr. Piella (a la sazón Teniente de Alcalde de Lconomía y Hacienda); hasta el empréstito de 1.800 millones con 2 anos de carència y 10 de amorti/.ación que prevé el presupuesto actual y que desplaza el problema al Siglo XXL hipoteeando la acción de gobierno de eomo mínimo tres Consistorios sucesivos.

Han desaprovechado unos anos difícilmente repetibles en cuanto a nivel y re-gularidad de ingresos sin dar alivio a la carga t'inanciera que arrastraba y sigue arrastrando nuestro Ayuntamiento.

Por cierto: (;a cuanto asciende en realidad la deuda? ustedes reconocen 3.500 M, però no presupuestan 538 M en concepto de "pago de intereses de la deuda", y esto corresponde a un endeudamiento de no menos de 5.000 M, eomo cualquier contribuycnte podrà tacilmente calcular.

B) GASTO CORRIENTE Ln las paginas de "MUNICIPI" usted justifica el abultamiento de esta partida

con el argumento de que se han hecho muchos jardines. y ahora hay que mante-nerlos. ;Cómo si el pueblo no supiera que la mayor parte de jardines e infras-truoturas han sido costeadas directamente por los promotores, y que su con-ser\aciún reoae temhién en gran parte sobre los propietarios, a través de las Kntidades Colaboradoras de Conservaeión'

LI origen del mal esta en el Capitulo I (personal) y no en el riego del césped. Lo grave es haber hinchado la nòmina hasta cerca de los 1.500 M. En "MUNICIPI" habla usted de austeridad y. en cambio. nos consta que el Ayuntamiento paga cada mes sueldos nada despreciables a un ingeniero y a un físioo encargados de un "Planetarium" que no existe.

Por no hablar de los 32 millones que presupuesta para 'Secretaria del Alcalde".

C) ARTIFICIÓS CONTABLES Ln el Ayuntamiento de Sant Cugat, hasta Mario Conde podria aprender. Nos admira la capacidad del Equipo de Gobierno para disimular la mala ges-

tión. Van algunos ejemplos:

1. Ràdio Sant Cugat (que en 1993 obtuvo unos 7 millones por publicidad) prevé ingresar en 1994, 23 millones (!) (Y aún así, en otra partida, se presupuestan 35 para el Ente Municipal de Prensa y Comunicación). Cuesta de en-tender, salvo que esos 23 salgan en su mayor parte de los 26 que se prevé que va a gastar en publicidad el Centre Cultural, otra paradoja: las previsiones de ingresos por taquillaje apenas igualan esos 26 millones que vamos a gastar en llenarlo... ).

2. Por "arrendamiento de fincas urbanas" se presupuesta un ingreso de 102 M. Tampoco se entiende, salvo que se haya contabilizado el "alquiler" que en teoria (però no en la pràctica) debe pagar al Ayuntamiento el Centre Cultural.

3. En tiempo de recesión, se prevé ingresar 123 M. por tasa de "apertura de establecimientos y 180 M,. por "lieencias de obras". Nos cuesta creerlo (en 1993 por lieencias de obras solo entraron 55 millones) a menos que se compute ya la jugosa liquidación por el PRYCA en La Guinardera, que tanto incordia a nuestro comercio local.

4. Aunque habían repetido estar al dia de cotizaciones sociales, en el Presupuesto para 1994 se nos cuelan de tapadillo 150 M. de SS. y MUNPAL correspon-dientes a "aplazamientos" del 92 y el 93.

5. En los gràficos que publica "MUNICIPI" se exhibe una altísima tasa de inversión (único consuelo del sufrido contribuyente). Però es porqué incluyen los edificios construidos por PROMUSA, y estàs promociones, en rigor, no pueden considerarse "inversión municipal", pues el precio "ventajoso" de las viviendas se compensa con el precio mas bien caro de los locales, de forma que -sobre el pa-pel- al Ayuntamiento no le supone esfuerzo económico alguno.

En suma: la situación financiera de nuestro Ayuntamiento tiende hoy peli-grosamente al negro panorama que revelo la auditoria de 1987.

Y no pudiendo achacarlo a los anos francamente felices vividos hasta 1993, solo se nos ocurre imputarlo a una gestión deficiente del Equipo de Gobierno que usted encabeza. Creemos que no han sabido aprovechar en beneficio de la ciudad la magnífica coyuntura de estos últimos anos y que tampoco estan gestionando correctamente la crisis: su afàn por encubrir errores pasados les obliga a cometer-los aún mayores. y que pesaran sobre Sant Cugat en los próximos anos.

Esta os nuestro anàlisis de situación, y nuestras razones para no votar el Presupuesto do 1994.

La Junta Local del PARTIDO POPULAR

EDIFICIO SOLVALLES SANT CUGAT Av. Alfonso Sala, 48 Tel. 589 02 11

EDIFICIO "INSÍGNIA" DE SANT CUGAT

Superfícies 108 - 109 • 131 m2.

Q PRIVADO EN EL MISMO EDIFICIO ACCESO DIRECTO A TODAS LAS PLANTAS

ACABAD0S CON T0D0S LOS SERVICI0S Terminal de fax y telefono 200 líneas Aire acondicionado y calefacción Alarma sincronizada con cuadro sinóptico Detector de presencia e incendios Hilo musical - Línea especial de ordenador Ascensor antibloqueo

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 1 3

Plaça de La Unió i rodalies Tot el comerç de la ciutat

és prou representatiu de la nostra ciutat. Com altres indrets de Catalunya, la nostra ciutat també té disseminat, petita indústria i comerç que tradicionalment enlairen l'economia d'aquest país.

Les rodalies de la plaça de la Unió han aconseguit un important nivell, sota la nova imatge d'un nou emplaçament que sens dubte ha donat un caire totalment diferent a aquest indret de Sant Cugat.

La plaça de la Unió té un comerç viu, actiu i en forta expansió que conjuntament amb l'entorn del parc central es convertirà en el cor de la ciutat.

El ciutadà pot gaudir a

l'entron de la plaça de la Unió d'estebliments comercials i de servei de primer ordre segons requereixen les necessitatas d'un públic cada cop més acostumat a fer les seves compres al barri.

Un dels elements impulsors d'aquest nou nucli comercial ha estat l'edifici Sol-vallès que amb un concepte d'edificació pensat per gaudir del seu entorn ha aconseguit aglutinar l'empenta també dels comerciants de l'Alfons Sala, Anselm Clavé i Colón.

No hem d'oblidar que també s'hi troba un dels edificis més tradicionals de la ciutat com és la Unió Sant-cugatenca.B

Un Comerç viu i actiu !!

INMARBA, SA VENDA I LLOGUERS DE

PISOS - TORRES -LOCALS - PÀRKINGS...

Alfons Sala, 52 Tel. i Fax. 674 77 76

Tel. 589 42 05

Oficines i fcçutctot MOBLES D'OFICINA

SISTEMES DE SEGURETAT

DISTRIBUÏDOR EN EXCLUSIVA PER A SANT CUGAT DE:

SEGURITAT EXPRÉS

MOBILIARI PER A OFICINA

Av. Alfons Sala, 29 Tel. 674 76 45

THE BEATLES

EL NOU RELLOTGE DEL MÍTIC GRUP

EXCLUSIVA PER A SANT CUGAT [ ^ 1 j -Ansdm Clavé, 20 Tel. 674 45 71 LDanSÍ*lO

vídeo -club sant cugat

m Alfons Sala, 52 Tel. 6 7 4 66 4 9

Neumàticos SANT CUGAT Venta y reparadón de neumàticos, para automóviles y motos, todas marços y modelos. Equilibrados de ruedas para motos y automóviles -- Alineación de dirección, suspensiones, frenos, cambios de tubo de escape, aceite y filtros.

EN VARIAS MARCAS DE NEUMÀTICOS PRECIÓS C0M0 EL PRYCA OFERTA: CAMBIO DE ACEITE 1a. MARCA Y MANO DE OBRA

2.900 ptas

Anselm Clavé, 16-18 Tel. 6 7 5 2 8 5 3

^ °<> !#?l

, SANT CUGAT

NES DE MARÇ

50% D E S C O M P T E EN LA MATRICULA

Director JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 6 7 5 3 7 0 7

TINTORERIAS SarúCuqat

ALFONS SALA, 2 Te l . 6 7 4 4 1 6 7

Santiago Rusinol, 35 Tel 6 7 4 11 8 3

Rambla Ribatallada, 34 Tel 674 41 67 San Antonio, 1

Tel . 6 7 4 11 8 2

S A N T CUGAT

Perruqueria

/ / /

Montull m m m homes , dones i nens. Alfons Sala, 23 baixos

Tel. 6751651 08190 Sant Cugat del Vallès

tallers i Recanvis finestres Direcció

Suspensió - Frens Tubs d'escapament

Pneumàtics Embragatges

Accesoris

Alfons Sala, 40 Telèfon 589 33 43

1 4 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Els 4 Cantons fa Barçaia Fundació

La Premsa Comarcal dóna suport al Barca

El President Josep Lluís Núnez acompanyat per Josep M. Antràs i el President de l'ACPC Jordi Vallmajó. A la taula també hi va ser present el nostre director Josep M. Cabrerizo

Redacció

/•.'/ divendres passat va tenir lloc a la sala de juntes del Futbol Club Barcelona la signatura del conveni de col·laboració entre les l'Associació Promotora de la Fundació Futbol Club Barcelona i l'Associació Catitlana de la Premsa Comarcal.

Els diferents mitjans que formem l'ACPC hem arribat a un acord de promoció de la fundació de I' entitat barcelonista en els nostres respectius mitjans d'informació. Aquest suport té com a principal objetiu el d' evitar la conversió del Club en una S.A.. segons podria de-ribar l'entitat considerant les últimes normatives relacionades amb clubs esportius. Prèviament a la signatura, els jugadors del primer equip del Barca,

també havien s ignat el conveni de col·laboració amb la Fundació.

Josep Lluís Núnez va manifestar la seva satisfacció per la signatura de l'acord, que feia d' aquesta manera extensiu a tot Catalunya els objetius de la Fundació. Per la seva part Jordi Vallmajó i en represntació de l'ACPC, digué que aquest havia de ser l'inici de noves relacions amb el Futbol Club Barcelona. que és 1' equip de tots i que podria ser també imitat per altres entitats perquè cada vegade més, la premsa comarcal, té més incidència en les comarques catalanes.

El president del FC.Barcelona després de la signatura va oferir una roda de premsa amb els mitjans informatius que cobrien l'acte i va manifestar que si el Madrid s'interessava tan pels jugadors del Barcelona, referint-se a la in

sistència sobre el tema Laudrup "potser ens convertirem amb el seu filial, i per això ja hem afegit una mica de color blanc en el nostre vestuari". Tot ironitzant sobre aquesta polèmica que situa el danès a l'aquip blanc la propera temporada. "Això és normal que passi cada final de temporada segons la classificació del Barcelona. Es tan sols una intoxicació més a las que ja estem acostumats"

Núnez va dir que fins al mes de Maig no es parlaria de fitxatges.

Per acabar el president de l'ACPC Jordi Vallmajó va agrair al FC Barcelona la seva confiança amb la premsa comarcal afegint que aquesta recollia el sentir de tot Catalunya envers l'entitat barcelonista. •

III Cicle de conferències sobre el Tercer Món Xavier Cava - Km ma Ansola

Kl grup Baula ha continuat aquesta setmana celebrant el seu tercer cicle de conferències "Fes del Sud el teu Nord". Aquesta setmana els temes de les conferencies han estat " La revolució zapa-tista a fins del segle XX" i " És la Teologia d'alliberament motor de grups terroristes'.'". Ambdós es van celebrar els dies 4 i *•) respectivament.

La primera de les conferències va tractar del /apatisme com l'emanació d 'un profund sentiment d ' injustícia arrelat en l'indi mexicà. La revolta de Chiapas es un episodi més en la lluita en contra de la desigualtat que els nadius d'Amèrica Central es van veure obligats a encetar amb l'arribada dels colonit/adors espanyols. Aquestes són les raons que. segons el sociòleg Víctor Vidal, emmarquen l'actual conflicte a Mèxic. Vidal, membre del Movimiento Popular Re iv ind ica t ivo Mex icano . d ' o r i e n t a c i ó zapat i s ta , va exposar aqueste-. idees a l'esmentada conferencia. Ln ella el sociòleg mexicà també va alirmar que la revolta iniciada aquest gener s'ha estat preparant al llarg dels uilinis deu anvs. La població) de Chiapas. csiat del sud de Mèxic, s'ha vist abocada a la lluita armada després que

fracassesin tots els intents de resoldre la misèria i marginació en aquesta zona per mitjans pacífics. Segons Víctor Vidal, la raó de fons en el conflicte són les diferències culturals i socials entre els indígenes i la casta dirigent del país, integrada en gran part per descendents dels colonitzadors. A més s'ha d'afegir el control despòtic que els principals terratinents exerceixen a Chiapas, sense que el govern federal hi posi remei.

La segona conferència va estar a càrrec del jesuïta Ignasi Salvat, professor d'Ètica i Moral de la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona.

Salvat va utilitzar els primers moments de la conferència per explicar cl naixement de la Teologia d'alliberament. Segons Salvat va formar-se a partir d'una reflexió sobre la Sagrada Escriptura. no neutral en circumstàncieí difícils per a Amèrica Llatina on la totalitat està dominada per dictadures militars.

Polítics, educadors, teòlegs i moralistes s'adrecen a la història d'Israel com una sortida al terrorisme d'estat. La teologia d'alliberament dóna prota-gonisme al poble i als individus enfocats des de la solidaritat i la fraternitat. A la pregunta que encapçalava la conferència. Ignasi Salvat va respondre

amb una altre pregunta, És lícit aixecar-se contra la tirania?

Per a Salvat és calumniós atribuir a la Teologia d'alliberament el significat de ser un motor del terrorisme. Igual que el Déu solidari i just que allibera els israelites de l 'esclavatge d'Egipte, la Teologia d'alliberament vol sensibilitzar els pobles i els crida a l'acció. Per a conèixer millor les posicions d'aquesta ideologia. Salvat va demanar als assistents la voluntad de buscar més informació per a no caure en l'equívoc. •

EI fons del Congrés de Cultura, a l'Arxiu Nacional

l·LIs documents del Congrés de Cultura Catalana han estat cedits a l'Arxiu Nacional de Catalunya, segons un conveni signat ahir pel Conseller de Cultura. senyor Joan (iuiíart. i el president de la Fundació Congres de Cultura Cal.llana. senyor Josep Pi-Sunvei i Cuberta. LI Congrés de Cultura Catalana va celebrar-se entre els anys 147s j n)77.

L'Arxiu Nacional de Catalunya, que obrirà les seves portes enguaiiv. també ha rebut, d'altra banda, la cessin, de l'arxiu gràfic de la companyia FECSA.

Jornada sobre salut i seguretat a l'Hospital General de Catalunya

Demà, dissabte dia 12. el Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Francesc Xavier Marimon, inaugurarà a les 10 i a la Sala d'Actes de l'Hospital General de Catalunya, la jornada sota el títol de "Fem-nos protagonistes de la nostra salut i seguretat", organitzada per l'Associació Femenina del Medi Rural.

El programa d'actes s'iniciarà a les 10 hores amb la benvinguda i obertura a càrrec del Conseller i es clourà a les 17 hores. Entremig hi hauran sis ponències tant diverses com aquestes: Malalties de la mama-diagnosi i tractament; Càncer de Còlon, es pot prevenir; Actituds de la dona envers el treball i el propi cos; Malalties més freqüents entre les dones i actituds del metge i malalt; Noves investigacions i recursos per a millorar la salut; i Seguretat en el treball, la política de la C.E.E.

Aquesta associació femenina organitza regularment jornades sobre temes sanitaris i altres.

El llibre "Carenejant | CollserolaMes presentarà demà al Club Muntanyenc

Demà, dissabte dia 12 de març a les 19 hores, es presentarà al Club Muntanyenc de la nostra ciutat el llibre P.R.C-35 Carenejant Collserola" dels autors Josep Barberà i Jordi Roca. ]

Durant l'acte s'oferirà un audiovisual sobre la fauna a Collserola.

Foto Baula

Membres del grup

BAULA en una de les

seves estades entre

els indígenes del

Chiapas (Mèxic)

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 5

El Partit dels Socialistes de Sant Cugat elegeix nova executiva El dilluns es va iniciar un cicle de debats públics als locals del PSC

J3 EZ2ZX3

Xavier Borràs

El comitè local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va reunir el passat dilluns dia 7, a les 21'30, en Assemblea extraordinària, per escollir la nova executiva, composta per 5 consellers de federació, 10 consellers d'assemblea de federació i un conseller nacional. Pel que fa a la nova executiva local, ha quedat constituïda d'aquesta manera: els nomenats han estat:

Primera secretària: Maria Sansa. Secretari d'organització: Àngel Casas. Secretària de política municipal: Maribel Gil. De comunicació: Trino Martínez. De Revista: Alfredo Arechavala. De medi ambient: Josep Ma Ninerola. Sec

torial: Laura Sànchez. De finances: Jordi Gallego. De nous militants: Fernando Rodríguez. De Formació: Isabel Marín.

D'altra banda, el mateix dia, a les 20 hores, va tenir lloc a la seu local del PSC el primer d'un cicle de debats oberts que, sota el lema "Assabentem-nos i diem-hi la nostra" vol informar i donar la possibilitat de debatre públicament tots aquells projectes de llei i de-cissions legislatives importants.

Aquest primer debat versà sobre la reforma del mercat laboral. La presentació del tema va ser a càrrec de Francesc Neira, diputat al Congrés, secretari de la Comissió de Política Social i Ocupació i membre de la comissió parlamentària

que elabora la nova llei de reforma laboral. Neira va fer una exposició de les característiques la política de reactiva-ció econòmica del govern central i en especial de les mesures per flexibilitzar el mercat laboral. A judici del conferenciant, la rigidesa d'aquest mercat és la causa principal de l'escassa creació de llocs de treball al nostre país. Les mesures de flexibilització que va enumerar van ser: ampliació de les possibilitats previstes per l'acomiadament objectiu (individual), reducció del temps de tramesa per als acomiadaments col·lectius, el decret-llei de foment de la participació (que regula els nous contractes d'aprenentatge) i el de regulació de les empreses de col·locació privades.

"Tenim un sistema de mercat laboral insostenible, perquè genera molt atur", va argüir Neira, un mercat caracteritzat per un nombre cada cop més reduït de treballadors fixos amb una gran estabilitat aparent del lloc de treball (però que en temps de crisi estan igualment en perill) i un nombre molt elevat de contractes temporals que comporten gran inestabilitat, ja que als tres anys de contracte el treballador va al carrer, tant si l'empresa va bé com malament.

En el torn de debat, moltes de les rèpliques van criticar les mesures del govern central pel que suposen de retrocés en els drets dels treballadors i perquè, a judici d'alguns dels assistents, generarien una gran conflictivitat en el món laboral. •

El Secretari d'organització del PSC-Sant Cugat amb Francesc Neira

ERC vol eliminar els vagons de segona classe dels Ferrocarrils Catalans Redacció

Esquerra Republicana farà campanya perquè s'elimini la distinció entre vagons de segona i tercera classe als convois dels Ferrocarrils Catalans (FF.CC). "És escandalós que a les portes del segle XXI encara hi hagi discriminacions de classe" Va declarar David Ricart, president de la Federació de Barcelona Comarques d'ERC, durant la roda de premsa convocada per aquest partit el passat dia 8 a Sant Cugat.

La campanya consistirà en la publicació d'octa-villes informatives per què els usuaris es conscien-ciïn de la situació, i en la presentació de mocions als ajuntaments enllaçats per aquest ferrocarril: Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Sant Quirze, Be-llaterra i la Universitat Autònoma. Els ponents comfien que almenys pels ajuntaments de Rubí i Sabadell (amb majoria de la coalició Iniciativa per Catalunya, que també demana la supressió de la segona classe), la moció sigui aprovada.

La supressió dels vagons de segona ja havia estat demanada per l'alcalde de Sabadell, d'IC, i apoiada per aquesta coalició i per ERC. La proposta va ser rebutjada en ser presentada al Parlament, pels vots contraris de Convergència i Unió. Les raons aduïdes pel responsable de l'àrea de transports de la Generalitat per no eliminar la segona classe va ser econòmica: igualar la tarifa suposaria deixar d'ingressar més de trenta milions de pessetes l'any. ERC no considera prou satisfactòria aquesta explicació, ja que, al seu parer, es poden

Un comboi dels Ferrocarrils Catalans, passant per Sant Cugat.

trobar altres maneres de finançar aquest transport públic sense necessitat de mantenir la distinció calssista. Fa dos mesos ERC va presentar una carta escrita al Parlament sobre aquest afer, que fins ara no ha rebut resposta. •

Detingut per robar en un pàrking comunitari

El passat dimarts dia 8 de març va passar a disposició judicial el jove de 20 anys J.P.R. natural de Barcelona i al qual s'acusava de robatori en un pàrking comunitari. El detingut que resideix a Sant Cugat ja tenia altres antecedents policials.

Els fets van succeir en les proximitats del Passeig de Torreblanca, quan un individu va despertar les sospites d'una dotació policial del grup de Prevenció de la Delinqüència cap a les 4 de la matinada. Els agents van intervenir al sospitós diverses peces de roba del mateix tipus, tres mandos a distància d'obertura de pàrking, una navalla, diverses cintes de ràdio cassette, quatre jocs de claus i una petita quantitat de diners.

Davant de les nombroses contradiccions sobre els objectes intervenguts, J.P.R. va ser traslladat a comissaria on va reconèixer que un dels comandaments a distància provenia d'un cotxe que havia forçat al carrer Sant Francesc Xavier. La resta d'objectes va dir que eren d'un pàrking comunitari del carrer Crist Llaceres.

Detinguts "in fraganti" També van passar a disposició judi

cial José Luís G.R. i José V.N., ambdós amb domicili a Barcelona i amb antecedents per delictes diversos contra la propietat.

Els detinguts van ser sorpresos "in fraganti", per una dotació de la Policia Municipal de Sant Cugat, en ple robatori d'un vehicle estacionat al carrer Sant Jordi. Se'ls va intervenir una calculadora, una navalla i altres efectes.

Per les contradiccions sobre els objectes trobats, van ser traslladats a comissaria on van reconèixer l'autoria dels fets en companyia d'un altre persona que havia fugit amb part dels objectes robats. La policia doncs continua investigant per tal de procedir a la detenció d'aquest tercer.

La grua municipal torna a operar després d'estar una setmana aturada

Dimecres 9 de març es va reprendre el servei de la grua municipal que va restar aturada durant una setmana.

Segons ens van informar fonts policials, l'empresa concessionària va deixar de prestar el servei perquè no li sortia a compte i perdia diners ja que a Sant Cugat només es retiren uns 2 o 3 cotxes de mitjana diària de la via pública quan, en altres municipis de mateixes característiques que el nostre, se'n retiren al voltant de la vintena.

La Policia Local i l'empresa concessionària van arribar a un principi d'acord que momentàniament permetrà tornar a iniciar l'activitat de la grua.

1 6 ELS 4 CANTONS DISTRICTES DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Consells de districte a Mir-sol La Floresta i Les Planes

L'Ajuntament redueix les seves inversions als districtes Mira-sol estrenarà finalment tres ponts que travessaran l'autopista dels Túnels i que connectaran el districte amb el centre de Sant Cugat

Anna Cabassa

Els districtes patiran també les conseqüències d'un pressupost més ajustat que a l t res anys a causa, segons membres de l 'Ajuntament , de la crisi econòmica. HI regidor de Descen t ra l i t zac ió i Par t i c ipac ió Ciutadana. Josep Romero, va

Josep Romero, regidor de Descentralització

avançar els passats dies 2 i 4 de març als representants de Mi ra - so l , La F lores ta i Les Planes que l 'Ajuntament no podrà mantenir el ritme d'inversions d'altres exercicis. "A tots els districtes els seus rep resen tan t s d e m a n e n el màxim i el millor, p e r ò t a m b é e n t e n e n que ara, per la recessió econòmica, no és el millor moment per a fer -ho" va dir Romero a FJs 4 Cantons.

Tres ponts sobre els Túnels Mira-sol tindrà finalment

tres ponts que travessaran l'eix de l 'autopista dels Túnels de Vallvidrera. Així va aprovar-se al consell de districte celebrat el pa s sa t d i a 2 de m a r ç . Aquests ponts permetran una millor connexió entre aquest districte i el centre de Sant Cugat. La inverss ió serà de 32

milions de pessetes, i es complementaran amb gairebé 106 milions més per urbanitzar els carrers Àvila i Rambla del Jardí, que t ravessaran aques ts p o n t s . Un c o p s ' in ic i ïn les obres s'espera que s'allarguin entre 6 i 8 mesos.

També a Mira-sol, va aprovar-se una partida de 3 milions per a plantar 4(X) arbres.

Pel que fa al districte de La Floresta, el consell va aprovar 30 milions per a instal·lar mobiliari i construir accessos al Centre Polivalent, que la propera tardor es posarà definitivament en marxa.

Uns 109 milons es dedicaran a la urbanització de diversos carrers de la Floresta, així com a la instal·lació de clavegueres i d'algunes depuradores en altres carrers conflictius.

Els veïns d'aquest districte van demanar al reizidor d'Eco-

Mira-sol estrenarà tres ponts sobre l'autopista dels Túnels de Vallvidrera

nomia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Enric Renau, una relació de les obres que van fer-se a La F lo re s t a el passa t any 1993. Renau va demanar disc u l p e s p e r q u è no p o r t a v a aques t a i n fo rmac ió i va dir que la portaria en el següent consell de districte.

Una plaça a Les Planes El dia 4 de març va reunir-

se el darrer consell de districtes. el de Les Planes. Un dels punts més importants, aprovats dins el capítol de les invers-sions per a l'exercici del 94. és la urbanització i adequació de la zona si tuada entre els ca

rrers de La Font i Maria Antònia per a fer-hi una plaça pública. Es traca d'una zona per on passava una riera i ara els veïns han demanat mobiliari i arbrat per a poder-la utilitzar com a plaça, sobretot durant la Festa Major del districte.

També a Les Planes s'acabaran d'aquí a un mes les obres que s'estan realitzant a la pista poliesportiva.

Al consell del dijous passat dia 4 s'aprovà, per últim, una partida de 10 milions de pessetes per a millorar la xarxa viària. sobretot aque l l s car rers amb forts pendents o afectats per les plujes. •

Descoberts un cementiri i un absis que replantegen els inicis de l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix Joan-Marc de Sumir

LI dijous 3 de març va ser descobert un cementiri del segle XIII amb restes humanes desprès d'una excavació d'urgència, endegada pel Museu de Valldoreix i cl servei d'arqueologia de la Generalitat, a

l'Lsglèsia de Sant Cebrià de Valldoreix. Després es van trobar els fonaments

d'un absis romànic del s.XI-XIl que seria de l'esglèsia primitiva. Però qui millor per parlar-nos del tema que el proper Director del Museu de Valldoreix, Juanjo Cortés.

Noves aportacions a l'origen de Sant Cebrià de Valldoreix

Cortés en l'excavació on, entre d'altres, es van trobar restes d'una mandíbula

L'any 1130, l'abat Rotllan va donar al Bisbe de Barcelona. Oleguer, l'oratori de Sant Vicenç de Valldoreix i una parcel·la de terra perquè es fes la restaurac ió de l ' e sg l è s i a de Sant Cebr ià d'Aqualonga, derruïda el 1114 per les freqüents incursions dels almoràvids.

D'aquest acte tenim tres còpies conegudes, la primera al "Liber Antiquita-tum" (A.C.B. Liber Ant.Ill fol. 90) D. 235), la segona una còpia de 1223 a la Biblioteca de Catalunya (B.C. 3-VI-I-(2652) i una tercera còpia del 1575 a l 'Arx iu Parroquia l de Val ldore ix (A.P.V. Carp. Plecs Parr.).

Per a la majoria d'estudiosos locals, l'antic oratori de Sant Vicenç, corresponia a la capella situada al costat dret del presbiteri. Aquesta mateixa afirmació. la feia ja, a finals de segle passat Mn. Alexandre Segú, quan deia "jo crec que l'Oratori de Sant Vicenç de Valle Au-rex, donat per lo monestir de Sant Cui-gat, debia ser l ' ac tua l Sagr i s t i a" . (A.P.V. Crp. Plecs Parr.)

Els darrers dies un equip d'arqueòlegs de Servei d'Arqueologia de la Generalitat i del Museu de Valldoreix, aprofitant les obres de condicionament del paviment de l'església de Sant Cebrià, excavàrem el que crèiemv que era l'Oratori de Sant Vicenç.

Un cop realitzades les excavacions podem afirmar que els murs de l 'es

mentat edifici són dels ss. XIV-XVI. Sota els murs hi trobàrem una necròpoli dels ss. XH-XIII. Els murs d'aquesta construcció tallaven diverses sepultures, la qual cosa ens demostra que l'edifici és posterior a la necròpoli.

El que sabem és que fins ben entrat el s.XX aquesta construcció era la sagristia. L'origen d'aquesta capella la podem datar al 1581, ja que un document de l'Arxiu Parroquial de Valldoreix ens parla de la construcció de la sagristia en aquesta data. (A.P.V. LI. Obra fol. 221).

A part d'aquestes troballes, el que ha estat més important és que just en el pas entre la porta de l'antiga sagristia i el presbiteri s'hi ha trobat part dels fonaments de Làbsis romànic dels ss. Xi-XII, que correspondria al de la primitiva església.

D'aquest absis es conserva només una petita part que s'ha salvat gràcies al seu emplaçament sota els murs posteriors. Gràcies a aquesta intervenció arqueològica s'ha pogut localitzar part de la primitiva església romànica. Tot i això encara queden molts misteris per a resoldre en aquesta església. FJ temps ens ho resoldrà.

Juanjo Cortés G. Director del Museu de Valldoreix

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 DISTRICTES ELS 4 CANTONS 1 7

Per 44 vots a favor i 6 en contra

Aigües de la Floresta és absorbida per SAUR Josep Maria Ros, President de la Cooperativa: "Es el moment d'assolir el canvi" Víctor M. Morera

El passat dia 5 de març la companyia d'Aigües de la Floresta Pearson, havia convocat a tots els seus cooperativistes a una assemblea general extraordinària sota un únic punt del l'ordre del dia: la informació de les gestions realitzades pel traspàs de la concessió i instal·lacions a Saur, i el debat i presa de decisió per votació.

La reunió va tenir lloc a la plaça Aiguallonga al voltant de les 11 del matí en segona convocatòria. Més de 70 persones assistiren a l'acte entre cooperativistes i veïns de la Floresta interessats pel resultat d'aquesta Assemblea. Al voltant de la una de la tarda el Sr. Josep Maria Ros, actual president de la cooperativa, efectuà el recompte final de vots: 44 vots a favor i només 6 en contra. L'organ superior de la companyia decidia així, traspassar tots els serveis i la concessió d'aïgues de la Floresta a Saur, empresa que no té la concessió de tot el terme municipal de Sant Cugat del Vallès a excepció d'una petita cooperativa a Valldoreix.

Assemblea històrica El mateix Sr. Ros va qualifi

car l'assemblea d'històrica. Durant molts anys, la companyia d'aigües de la Floresta, havia

servit al districte d'aigua, mitjançant aquesta cooperativa que neixia de la voluntad d'uns flo-restans, i que compra a l'alta l'aigua a la mateixa empresa Saur. L'actual modernització de la població de la Floresta, compta amb quasi 1500 abonats, la falta d'estructura per suportar un volum proper als 90 milions de pessetes, i l'actual situació de la companyia actualment sanejada i amb correcta fi-nançació i gestió, va fer pensar a la junta directiva que era el moment de plantejar-se la possibilitat de cedir la concessió a Saur en bé de tots el florestans.

El Sr. Ros afirmà que era el moment d'assolir el canvi, i que es podien argüir temes sentimentals i nostàlgics, d'antics cooperativistes, però que la cooperativa havia complert una finalitat i ho havia fet dignament gràcies a la seva gestió històrica. L'entorn havia canviat sus-tancialment i el canvi es feia indispensable.

Recasens satisfet L'actual Tinent d'Alcalde de

Manteniment, Obres Públiques, Serveis i Medi Ambient Joan Recasens, que va assistir a l'acte en nom de l'Ajuntament de Sant Cugat, fa un parell d'apreciacions respecte a peticions del públic i acabada l'assemblea comentà que es sentia satisfet del

resultat obtingut: "Realment, penso que ha estat la decisió més ponderada i correcta. Comprèn el sentimentalisme que es pot ocasionar en aquesta qüestió perquè jo també sóc de la Floresta i la nostàlgia d'una companyia com aquesta resulta molt arrelada a la gent que tota la vida ha viscut a la Floresta, però el canvi de concessió, resultava pràcticament llei de vida". Joan Recas-sens va valorar molt positivament la decisió presa i va garantir tot tipus d'avantatges i assessorament per part de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Un canvi a millor Ramn Albareda i Roca, ac

tual cap de zona de Sant Cugat-Rubí, valora anteriorment la decisió presa per l'assemblea general de cooperativistes de la Floresta, el traspàs de la concessió.

Ramon Albareda va afegir que "realment penso que es una decisió, ponderada i correcta, l'Ajuntament de Sant Cugat, va ser l'intermediari vàlid perquè Saur prengués postura en aquesta qüestió, i seguint les ordres del propi Ajuntament Saur ha donat tot tipus de facilitat per realitzar aquesta integració. Nosaltres veniem l'aigua a la companyia de la Floresta en alça, ara

doncs és simplement el tràmit que pressuposa el fet de tenir 1.500 abonats més. He de dir també que la Companyia d'Aigües de la Floresta ha fet una magnifica gestió i la situació alhora de negociar ha estat excel·lent".

La propera assamblea ordinària de la Companyia d'Aigües de la Floresta, pot ser doncs la de la seva disolució definitiva per donar pas a la concessió de Saur que podria fer-se efectiva abans de fi d'any. •

SfltOlSATBa·WU·M

Antic dipòsit de les aigües de Sant Domènec

Organitzat per l'Entitat Municipal Descentralitzada

Convocat el "Premi Literari Valldoreix 1994" Oriol Oliver

L'Entitat Municipal descentralitzada de Valldoreix (E.M.D), va decidir recentment convocar per segona vegada el "Premi Literari de Valldoreix". Després de la primera edició, celebrada l'any 1990, i promoguda per l'Associació de Veïns de Can Majó, aquesta interessant iniciativa es va veure truncada per diversos motius.

Per això, i tenint en compte la tradició de premis literaris existents a Valldoreix, l'E.M.D. ha cregut oportú patrocinar aquesta nova edició, cercant dos objectius clars i ben definits: donar-li continuïtat i fer que Valldoreix adquireixi més renom.

Aquestes dues fites resumeixen el compromís que ha adquirit l'E.M.D., i per tal d'assolir-les no s'han escatimat esforços de cap mena. ja que a l'important dotació econòmica que rebrà el guanyador, 150.000.-ptes., s'hi ha d'afegir les ganes que hi han posat totes les persones que, d'una forma totalment desinteressada, hi treballen.

D'altra banda, i amb la intenció de donar un caràcter més obert i genèric a aquesta edició, es va decidir no fixar cap tema en concret ni tampoc limitar l'edat dels candidats. Així doncs, poden optar a aquest premi totes aquelles persones que presentin relats inèdits en llengua catalana. Cal afegir que com qualsevol altre concurs, hi ha unes bases determinades que es poden recollir a la mateixa Entitat Municipal Descentralitzada, on a més es donarà tota la informació que calgui.

El termini de presentació dels originals finalitza el proper dia 25 de març i el veredicte es farà públic en la sessió plenària de la Junta Veïnal, que se celebrarà el dia 28 d'abril al Saló de Plens de l'E.M.D. de Valldoreix.

A més i amb la intenció de donar més nom i una futura expansió a aquest premi literari, l'organització ha previst fer un sopar al restaurant "La Reserva", que reuneixi totes aquelles persones que tenen certes inquietuds literàries i en el decurs del mateix, lliurar el premi a l'autor guanyador. •

Valldoreix

La Parròquia de Sant Cebrià celebrarà l'Any Internacional de la Família

Enguany la Parròquia acollirà diferents actes

Redacció

Atès que aquest any és l'Any Internacional de la Família, la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix ha concebut una sèrie d'iniciatives que es duran a terme amb l'ajut municipal. Entre d'altres activitats es faran unes enquestes obertes a tots els veïns per tal de reflexionar sobre la família d'avui.

En l'àmbit escolar s'organitzaran concursos de dibuix, redacció, fotografia i vídeo (depenent de les edats), amb el tema central "La família".

També es farà una exposició amb una selecció d'aquests treballs i els millors seran premiats

Dintre de l'àmbit parroquial es faran estones de pregària i trobades de reflexió i estudi.

La intenció principal de la Parròquia és que Sant Cugat no deixi passar aquest any Internacional de la Familia sense pensar i dialogar sobre el tema. •

18 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Lf Arxiu Municipal, el cau de la història L Arxiu Municipal guarda tot tipus d'informació generada per la gestió Municipal des dels anys 1843, a més de col.leccions cedides per particulars i entitats

Km ma Ansola - Montse Sant

Des dels ;m\s vuitanta. I 'AIAÍU Municipal ha recopilat toia la documentació històrica que la ivtencia a Sant Cugat del Vallès gràcies al tons documental que genera la gestió municipal.

1 .'Arxiu es troha situat a la segona planta de l'edifici del jutjat. LI t'orinen dos pisos units i reformats per complir les exigències que un indret com aquest necessita, una humitat baixa i controlada. detectors de fum. portes metàl·liques anti incendi i l'absència total d'insectes que puguin fer malbé el paper.

Gemma Foj, cap de l'Arxiu Municipal de Sant Cugat.

Un important fons documental

A l'Arxiu hi podeu trobar documentació oficial, ja històrica, fulletons. revistes, aportacions gràfiques, cartells i butlletins que mostren la vida social i política del nostre poble. Es complementa amb dos lectores de microfilms i fotocopiadores.

Lis documents més vistosos són els expedients d'obres, especialment el del Casino de l'Arrabassada i el del Mercat Pere San.

Un dels documents més antics que s'hi pot trobar, data de 17.72. tractant-se d'un protocol notarial a nom del senyor Gaspar de Valia, paborde "mason" de Sant (Amat del Vallès.

LI document està escrit pel notari Miquel Cabanyeras. i el seu tret més característic és la signatura que emprà en els seus documents.

El fons bibliogràfic consta de 1.S00 metres lineals de documentació, trobant-se tot el conjunt amb molt bon estat i és forca atractiu per a l'usuari la consulta ja que les sèries de documentació són molt complertes i es pot seguir molt bé el devenir històric.

Reproduccions del cartulari a Sant Cugat

Gràcies a un conveni, l'usuari podrit consultar, aviat, a Sant Cugat, la documentació que es refereix al Monestir i que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

A canvi de la cessió de fons històrics de l'Arxiu Municipal a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que continuarà controlat pel mateix Ajuntament, les reproduccions del cartulari i altres documents filmats de l'original estaran a disposició dels ciutadans.

Fotografies d'abans i ara Una bona part de la documentació

gràfica estarà formada pel fons fotogràfic de Carles Cabanes. Aquesta donació comprèn 35.000 fotografies realitzades pel seu pare des de l'any 1940. La mostra fotogràfica recull la vida del poble en diverses vessants socio-culturals com balls, festes populars, personatges públics etc. sent un testimoni inapreciable de l'evolució del poble.

Altres activitats L'Arxiu Municipal també fa treballs

conjunts amb altres entitats i particulars per tal d'engrandir la seva informació. La seva última col·laboració ha estat amb el fotògraf Jordi Fonolleda. Ambdós han realit/at una exposició de foto

grafies del Sant Cugat modern contra-posunt-les a fotografies de principis de segle.

Altres activitats del centre són 1' elaboració de fitxes que parlen de la història i tradició de Sant Cugat, com el que porta per títol 'Les nostres tradicions"i "La nostra història" que s'anirà publicant sempre que hi hagi un esdeveniment important a celebrar. El llibre de Joan Tortosa "Masies i Ermites" també ha estat una de les seves moltes col·laboracions culturals a l'entorn de Sant Cugat.

L'Arxiu estén les seves activitatas en visites comentades al Monestir, conferències i xerrades a les escoles i una propera publicació d'un llibre amb fitxes didàctiques sobre el Monestir per professors i alumnes.

Documents més sol·licitats La preferència dels estudiosos que

demanen informació està dirigida cap als documents d'economia i hisenda, actes de premsa de comissions de go

vern que ja són històrics, amb més de trenta anys d'antiguitat, així com l'hemeroteca. Aquesta compta amb exemplars de totes les publicacions fetes a Sant Cugat des dels anys cinquanta. El més antic és una Guia Parroquial de l'any 1949 i un butlletí de l'Associació de Propietaris de la Floresta de l'any 1950.

Un Arxiu molt visitat L'Arxiu Municipal resta obert al pú

blic de 9 a 2 del matí. El fons bibliogràfic es pot consultar a la sala de lectura o es pot emportar en préstec.

Gemma Foj, cap de l'Arxiu Municipal, ens comentà mig en broma, que l'afluència en aquests darrers temps ha estat tant intensa que havien pensat en donar tanda. La veritat és que l'Arxiu Municipal ha rebut últimament moltes visites, tant d'adults com d 'alumnes d'E.G.B que cerquen informació sobre la ciutat.

Alguns del nominats pels premis de recerca de la revista Gausac també han estat visitants assidus de l'Arxiu. •

Curiositats de l'Arxiu

O R D E N G e l

Comrté^Centnal deJDi.Leias Antifaseistas

Serà fusilado sin formación de causa todo aquel que entre -en un edificio sin estardebidamente auiorizado.

San Cugat del Vallés, 1 Septiembre 1936.

E! C o m i t è b o c a L ' ^ X '-* & •

Foto esquerra: Avís del primer any de guerra col·locat en un dels edificis de Sant Cugat. La duresa d 'aquells temps es reflecteix en la severitat de l'ordre. El segell del cantó dret porta el nom de Pins del Vallès, topònim oficial del nostre municipi en temps de guerra., encara que per la majoria era difícil recordar el nou mot.

Fotot dreta: Signatura del notari de Sant Cugat de l'any 1772. La manca de temps de la nostra època no s'adiu gaire amb l'ornamentació de les firmes d'aquell període. No hi ha dubte que s'ho prenien amb molta calma.

*- r/a« -T 9lt>

r^.^ to i rrn ..A_

•fiJL·.

^ 1

i'Y.iu,-: "•Ü

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 1 9

SI QUIERES UN COCHE YA NO NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

CIUDAD. VEN A MOTOR RALLY Y ELI GE, CON TODA COMODIDAD Y SIN TENER QUE

DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA LA GAMA PEUGEOT.

YADEMAS, CON UN EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ TODO

LO QUE NECESITES PARA DISFRUTAR TU NUEVO PEUGEOT SIEMPRE A PUNTO.

O EL AUTOBÚS?

VEN A MOTOR RALLY. TU AGENTE PEUGEOT EN SANT CUGAT DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventas) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE PEUGEOT PEUGEOT

2 0 ELS 4 CANTONS VALLÈS DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Rubí destapa la caixa dels trons

Els comerciants rubinencs amenacen de no pagar impostos si es construeix Pryca Pep Català

Dimarts passat varen tancar la majoria de botigues del centre i eK propietaris varen manifestar-se silenciosament en senyal de protesta.

"No pagar cap impost si fan la gran superfície a Sant Cugat". Aquesta tou la proposta mes aplaudida pels comerciants rubinencs en l'assemblea que va tenir lloc a l.,i Sala dimarts passat.

I, acte. organitzat per les diverses associacions de comerciants de la ciutat. \a anat pujant de temperatura a mesura que els assistents hi intervenien donant la seva opinió. 1.'assemblea va reunir prop tic tres-eenies persones.

I K botiguers varen acordar d'anar mes enllà de presentar un manifest de protesta: deixar de pagar impostiïs a I"Ajuntament i a l'f.siat i ter una manifestació dav ant la (ienerahtal si les ivtimons previstes amb el Conseller de Comcíç. I.luis Alegre, no donaven una solució satisfactòria. Per a decidir si prenien aquestes meusies. es varen auto-couv ocar per al piopct dimarts dia 15 de març.

bn acabar la reunió, els assistents v;ren manilestar-sc pel centre de la ciutat, on la majoria de les botigues romanien tancades en senyal de protesta, fins arribar a I'Ajuntament. Allí els va rebre l'Alcalde de Rubí. Miquel l.lugany. el qual va parlar amb una representació deK comerciants.

bK delegats deK botiguers varen I ei lliurament del manifest

on s"hi havia inclòs el punt que assenyalava la disposició dels comerciants de no pagar els impostos si la gran superfície es realitzava.

Posteriorment. l'Alcalde i els representants de les associacions de comerciants varen fer una roda de premsa on posaren de manifest que. en aquest cas. els interessos de l'Ajuntament i dels botiguers coincidien, i que la lluita era tota una. Això sí. l.lugany va puntualitzar que la negativa a pagar impostos no afec-lava per res aquesta qüest ió , però que només era la seva opinió.

L'Alcalde va subratllar de nou que la gran superfície anava en contra de la cultura urbana mediterrània i que aquesta actuació provocava un sentiment de desinversio local, referint-se als esforços que s'han fet i encara es fan per a millorar la ciutat. També va assenyalat l'Alcalde que no és el moment d'admetre contrapartides per acceptar la instal·lació del gran centre comercial.

Per la seva banda, els representants comercials varen estar d'acord amb els raonaments de l.lugany. però varen discrepar respecte a la manifestació a Barcelona. Manuel Martori. president de l'Agrupació Rubinenca de Comerciants (ARC), va opinar que la "proposta és perillosa perquè se'ns en [iot anar de les mans", mentre que Juan Martínez. president deK comerciants del Mercat Municipal, pensava que "si s'ha d'anar a la Plaça de Sant Jaume, s'hi va". •

ERC proposa un centre comercial rubinenc La Secció Local d'Esquerra Republicana de

Catalunya no ha deixat passar molt de temps per a fer la seva proposta alternativa: fer un centre comercial a Rubí promogut pels botiguers locals en un terreny municipal situat a Ca N'Alzamora o bé a Ca N'Oriol.

Francesc Sutrias, president local de la formació republicana, va titllar l'operació de la gran superfície "d'especulativa" i que suposarà "un veritable expoli per a Rubí", segons va manifestar en roda de premsa dilluns passat.

Sutrias va informar que hi havien uns estudis comercials fets pels promotors d'aquest centre,

en els quals es posava de manifest que es preveia un volum de vendes superior a Rubí que a Sant Cugat.

Tant els representants dels comerciants com l'Alcalde varen mostrar-se contraris a aquesta mesura perquè significa incrementar el nombre d'equipaments d'aquesta mena, que era precisament el que volien evitar.

D'altra banda Sutrias va declarar que el partit donarà suport a totes aquelles iniciatives que portin a terme els petits comerciants "a tots els nivells, és a dir tan polític com jurídic".

Préstecs per d'habitatges

a rehabilitació afectats per aluminosi

Redacció

La Caixa de Terrassa ha signat amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la (ieneralilat l'actualització del conveni de col·laboració sobre finançament d'actuacions de rehabilitació d'habitatges afectats pei patologies estructurals.

Línia de crèdit de 500 milions de pessetes La finalitat d'aquest conveni

es facilitar finançament preferen-cial per a realitzar obres de rehabilitació d'habitatges que estiguin afectats per l'aluminosi o altres patologies a les estructures de les edificacions. La Caixa de I eirassa te oberta per a tal finalitat. una línia de crèdit de 500 milions de pessetes per atendre les peticions dels seus clients.

Rebaixa del tipus d'interès LI principal punt d'actualitza

ció del conveni és el tipus d'interès. que se situa entre el 7.5 per cent i el 9.5 per cent. segons els ingressos del sol·licitant. Això significa una rebaixa superior a 2 punts en relació al darrer tipus màxim, que era del 1 1.75 per cent.

L'import dels préstecs pot arribar fins al 90 per cent del pressupost del projecte i el termini d'amortització de les operacions es fins a set anys.

Subvencions i subsidi d'interessos

Aquesta línia de finançament gaudeix, doncs, d'tina subvenció i subsidi d'interessos per part de la Generalitat en funció de Ics circumstàncies personals dels be

neficiaris. Així, per a les famílies amb ingressos inferiors a 3,5 vegades el Salari Mínim Interpro-fessional, el tipus d'interès queda reduït al 7.5 per cent: entre 3,5 i 5 vegades el SM1. un 9 per cent. i superior a 5 vegades el SMI. s'aplica el tipus màxim actual del 9.5 per cent.

Així mateix, la Generalitat pot subvencionar a tons perdut una part del cost de les obres, segons els ingressos familiars. Aquest ajut pot oscil·lar entre un 10 per cent i un 50 per cent del pressupost del projecte.

Per a poder-se acollir als beneficis i als diversos ajuts previstos en aquest conveni, cal que els habitatges siguin destinats a residència habitual i permanent, i que tinguin una antiguitat superior als vint anvs. • Edifici situat a la Rambla del Celler del qual aquest mitjà es va

fer ressò de les patologies arquitectòniques que pateix.

/

GENERALITAT DE CATALUNYA

Amb Europa Des de l'I de novembre de 1993, el Tractat de

Maastricht ha entrat en vigor i ha posat en marxa un procés per assolir una integració més àmplia: la Unió Europea. Per tal de millorar el coneixement sobre els objectius de la Unió, la Generalitat ofereix als ciutadans de Catalunya aquesta informació.

QUÈ ÉS LA UNIÓ EUROPEA! (1. La Unió Econòmica i Monetària)

La Comunitat Europea esdevindrà una Unió Econòmica i Monetària, com a conseqüència de l'assoliment del Mercat Interior Europeu i de la convergència de les polítiques econòmiques de tots els països i institucions de la Comunitat, amb la creació d'una moneda única per part del Banc Central Europeu, reforçant la capacitat competitiva de la Unió Europea a nivell internacional.

Hi ha una sèrie de mecanismes que asseguren l'equilibri entre les diverses regions i agents econòmics i socials de la Unió: • La Carta Social Europea promou la millora de les

condicions de vida i de treball de la mà d'obra i afavoreix la seva igualtat dins el progrés.

• Els fons comunitaris en favor de la cohesió econòmica i social permeten de reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i l'endarreriment de les menys afavorides, compreses també les zones rurals, i presta una atenció especial als sectors industrials en crisi i a l'ajut als treballadors afectats. Hi pren, a niés, una rellevància especial la protecció del medi ambient i les xarxes de comunicació transeuropees.

ANIREM

2 2 ELS 4 CANTONS

Secció coordinada per Joan-Marc de Semir

E S Q ü í :u i in u i HI i;

SflílT ïl ï I I PI. Barcelona, 5 Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68

Un meravellós cap de setmana a la neu per celebrar el Cinquantenari

Enguany, el cap de setmana 5 i 6 de març, la sec

ció d'esquí ha organitzat al Pas de la Casa. les Socials d'esquí alpí que ha coincidit amb la celebració del Cinquantenari del Club.

Els actes d'aquesta festivitat van ser molt diversos: des d'una esquiada tradicional amb una xocolatada a la tarda i l 'esquí-nit amb una baixada de torxes de foc el dissabte fins la cursa d'esquí alpí el diumenge.

Els participants de la cursa van haver de baixar entre una mica de boira però no va ser un impediment per al desenvolupament de les dues

manegues. Aquest any, per primera

vegada, els obridors de la carrera van ser els nens i nenes de l'equip de competició junt amb el seu entrenador.

Finalment i per concloure aquest cap de setmana, el diumenge a la tarda es va fer el repart iment de premis i d'un refresc per cada participant.

Es pot dir que la gent que va gaudir d'aquest especial cap de setmana a la neu s'ho ha passat d'allò més bé i, sobretot, recordaran smepre a ben segur, la fantàst ica baixada de torxes de foc per les pistes d'esquí.

El proper cap de setmana el Club marxa a Pal i Arinsal

Per als amants de l'esquí, el Club Muntanyenc de la

nostra ciutat organitza cada cap de setmana una sortida a alguna estació pirinenca.

En aquesta ocasió s'han triat les estacions de Pal i Arinsal (Andorra). La sortida es farà el divendres 18 al vespre i es torna el diumenge després de l'esquiada.

El preu es diferent si ets soci o no del Club. Per una banda tindríem les 13.300 que pagaria el soci per les 13.800 que hauria de pagar el no-soci.

El preu inclou dues nits d'

hotel. dos esmorzars, un sopar, el viatge en autocar i els dos forfaits.

Animeu-vos a anar a esquiar ara que està a punt d'acabar la temporada tradicional.

PETITS CONSELLS

ÒPTICA (Sk) RUSIN0L

Tingueu cura dels vostres esquís

Una part molt important de l'esquí i que es peça fonamental per poder-lo practicar són els esquís. Per això haurem de tenir cura del seu manteniment no només a principi de temporada sinó també en el trancurs de l'hivern. De tenir un material en bon estat en depèn la nostra seguretat a les pistes.

Això vol dir que haurem d'anar en compte amb totes les peces que composen el nostre equip. El primer en què pensem són els esquís. Els hauríem d'anar ence-rant periòdicament. Les fixacions les hem de tenir sempre ben regulades al nostre pes. estatura i nivell d'esquí.

Tenim tot tipus d'ulleres per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar

Alfons Sala, 40 Sant Cugat del Vallès

Tel. 6 7 4 51 17

Francesc Macià, 8 Rubí

Tel. 697 09 51

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

I P « Í Í S : ; M A : : C 1 L'esquí de muntanya, un esquí d'excursionista

Quan la neu cobreix les carenes i les valls, l'excursionista utilitza els

esquís per a moure's amb certa facilitat per la muntanya, la qual cosa li permet l'ascensió a cims o la travessia d'una vall a una altra per itineraris poc freqüentats a l'hivern. Quan arriba l'hora del descens, per pales verges, la joia omple l'excursionista-esquiador. L'esquí de muntanya o de travessia és una activitat més pròpia de l'àmbit de la muntanya que del de l'esquí, i té poc en comú amb l'esquí nòrdic o l'alpí.

El material que necessitem per a la pràctica d'aquest esport és ben específic. Si bé poden utilitzar-se esquís de pista, n'existeixen de particularment eugers i dissenyats per a les condi

cions canviants de neu que trobarem al llarg de la sortida. Allò ben diferent són les fixacions, que a la pujada deixen lliure el taló, permetent-nos fer la passa endavant; en canvi, a la baixada, un dispositiu el fixa comportant-se de manera semblant a una fixació convencional d'esquí alpí.

També les botes tenen dues posicions, ascens i descens. Per a la pujada, fixarem a les soles dels esquís les pells de foca adhesives, que llisquen endavant però no enrera, i les treurem per al descens. Les ganivetes o camprons d'esquí, les utilitzarem quan la neu és dura i el pendent fort. La resta del material i la roba d'abric són pràcticament comunes als de l'alpinisme hivernal.

L'esquí de muntanya demana a qui el practica, bona forma física, sobretot bon fons, certa experiència i tècnica de muntanya i un bon nivell d'esquí per a gaudir els descensos i evolucionar alhora amb satisfacció i seguretat.

Carles Canals i Carme Jordi

SAW CUGIT ESPORTS ^ TENIM TOT EL MATERIAL

D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS

Plaça Quatre Cantons s/n. Rambla del Celler, 23 Tel. 674 30 81 Tel. 6747215

ç. #*b *• Í X v v í ^ ' ^**4 %% V í

I N F O - N E U ESTACIONS

ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU REMUNTAD0RS

OBERTS PISTES

OBERTES

ACCESSOS ESTACIONS COTA

INFERIOR

COTA

SUPERIOR PO

LS

UU

RA

TRE

PIT

JAD

A

PR

IMA

VE

RA

REMUNTAD0RS OBERTS

PISTES OBERTES

OBERT CADENES

FONT ROMEU 65 90 X .'0/32 35/40 X

EYNE 50 7|) X 14/17 16/26 X

LES ANGLES XI) ::n X 19/14 24/24 X

FORMIGUERES - I I ' i n X 7/7 17/17 X

PORTE PUYMORENS yi 120 X 13/13 15/17 X

PUIGMAL Si l KXI X K/4 14/14 X

ARINSAL I l i l 1 41 í X 15/15 n . m X

PAL 7s I I I * X 1 5/15 20/20 X

ORDINO/ARCALÍS s i ) 12'. i X 11/11 14/19 X

PAS DE LA CASA nu l i - j \ '11/5(1 47/47 X

SOLDEU:ELTARTER I:M : , n \ X i i í i i 52/32 X

LA MOLINA 20 S^ X 11 /14 21/27 X

LA MASELLA in 7 0 X 7 / 1 0 2 ,'42 X

PORT DEL COMPTE 40 SI) X X 14 /15 25/30 X

VALLTER 2000 41) IIKI X h/N N/12 X

RASOS DE PEGUERA 20 511 X 5/5 7/9 X

BAQUEIRABERET 150 ;nn X | X - • — 4 -,'4.' X

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Hoquei herba Bàsquet

El Júnior empata a casa C.F. Júnior 0 - R.C. Polo 0

Anna Borau

Cap gol es va transformar al darrer partit que va disputar el Júnior en aquest Divisió d"Ho-nor d'hoquei herba. L'empat, tot i deixar escapar un punt, és força positiu atès que el Júnior tenia un rival fort al davant: el Reial Club de Polo.

El primer període es va caracteritzar pel desaprofitament de les oportunitats: l'equip local va mantenir una bona defensa però va fallar alhora d'encarar la porteria contrària i el mateix faria el Polo, que tampoc va poder materialitzar cap vegada.

La segona meitat va seguir la mateixa línia, però va ser el Polo qui va imposar el seu ritme, obligant el Júnior a tancar-se més en defensa i a provar sort al contracop. Oportunitats no en van faltar però tot i així els gols no van arribar.

Al final empat a zero al marcador, però tercer i quart classi

ficats van oferir als seus espectadors un partit que, malgrat no haver tenir cap gol, va ser força interessant.

Amb aquest empat el Júnior es manté a la quarta posició de la taula, lloc que comparteix

amb el Valdeluz, ambdós amb 13 punts mentre que l'Atlètic Terrassa és el líder absolut després de sortir victoriós del derby que l'enfrontà amb el Club Ega-ra, a qui vencé per 3 gols a 1 en la passada jornada. •

Handbol

L'UESC manté l'esperança Redacció

Després d'un primer període no gaire encertat els jugadors de Ramon Grau s'emporten una victòria més que necessària per a mantenir viva la possibilitat de classificar-se per a la propera fase.

Tot i que el Gavà és l'útim classificat, la igualtat a la pista es va mantenir durant tota la primera part. Els jugadors de l'UESC no trobaven els forats

Gavà 17 - UESC 25 amb claredat i els de casa aconseguien mantenir equilibrat l'encontre. Així s'arribaria al descans amb l'empat al marcador, el qual deixava veure 1*11-11 que s'havia aconseguit fins a aquell moment.

La segona meitat va ser una altra història: els de la Unió Esportiva Sant Cugat van sortir amb ganes d'endur-se la victòria i, tot i que els seus rivals feien un joc molt fort, van començar a distanciar-se. La por

teria local va ser traspassada més cops que no pas la visitant, la qual cosa va fer que els de Sant Cugat aconseguissin una merescuda victòria que els permet continuar mantenint l'esperança, encara amb l'obligació de guanyar els tres partits que resten i depenent del resultat dels altres equips per a la seva classificació. Al final victòria doncs per l'UESC que va guanyar per un clar 17 a 25. •

Els punts del duel de cuers es queden a Gramenet

Gramenet 90 - C.B. Sant Cugat 59 Redacció

El duel entre els cuers d'aquesta fase d'ascens va deixar els punts de la victòria a la pista del Gramenet, equip que feia temps que no s'adjudicava cap victòria.

El partit no va ser del tot bo per a cap dels dos participants. Els dos conjunts no van acabar de trobar el seu lloc a la pista i al final va guanyar qui menys errors va cometre: l'equip amfitrió.

La primera meitat, encara un xic igualada, ja va començar amb l'avantage dels de casa que aconseguien posar-se a la davantera al marcador, posició

privilegiada que mantindrien fins a la fi de l'encontre.

La segona part va continuar amb el ritme que havia dut la primera: un Gramenet que mantenia la diferència davant un Sant Cugat poc inspirat que veia com els àrbitres, que no en deixaven passar ni una, tallaven constantment qualsevol possibilitat d'agafar un cert ritme de joc. El Gramenet va aprofitar el Ilençament exterior per acabar de distanciar-se fins arribar al 90-59 final, parcial que pot semblar molt voluminós però que no reflecteix amb claredat el que va ser realment un partit molt pobre. •

L'UESC torna a perdre UESC 59 -Bosco Horta 82

Raubó

Una altra derrota per a sumar al compte de l'equip sènior de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat, aquesta vegada a casa contra el Bosco Horta que va aprofitar la baixa forma dels santcugatencs per a fer-se amb el control del partit.

Malgrat el clar resultat, el matx va tenir una gran diferència entre les dues meitats. Tot i que el conjunt local va anar sempre darrera en el marcador, els primers minuts de joc van ser força igualats: l'UESC va sortir a la pista amb ganes i va desenvolupar una bona defensa, però el seu rival va fer el mateix i va ser l'encert a l'atac del conjunt visitant el que va marcar la distància, que al descans era de cinc punts (25-30).

Al començament del segon

període els jugadors d'Enric Tomàs van reduir la distància fins a tres punts, però els jugadors del Bosco no es van deixar impressionar i amb l'encert dels seus alers des de la línia de 6'25 van tallar la remuntada santcugatenca. Va ser als darrers minuts de partit quan els de Sant Cugat van acabar de perdre els papers i el Bosco Horta va aprofitar per deixar el marcador en la voluminosa diferència que reflectí al final: 59-82 a favor de l'equip visitant.

Així, com cada setmana, els jugadors de l'UESC comencen bé però no rematen la seva actuació, que els manté a la darrera posició de la taula classificadora. La propera jornada els encara amb l'equip de Cervera. •

fCRRCTCRM SUBMINISTRAMENTS

INDUSTRIALS

MAQUINARIA -

ELECTRICITAT

BRICOLATGE -

JARDINERIA

S 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3


CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

X C/ Balmes, 11 - Sant Cugat U 6 7 4 5 8 6 2

CREACIÓ I DISSENY

' /9/^ OCTAVIO SARDA

mir-DO TAI C O P nnnr j ip PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES

^t>"~ Tf> -n & M E G A Ü L BREITLING ^amt l tOn KRONOS #JUNCHANS ÍTlourice lacroix

1884

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

2 4 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Voleibol femení

El Sant Cugat trenca el malefici de l'Esplugues al cinquè set

C.V. Sant Cugat 3 - C.V. Esplugues 2

Futbol

El Vilafranca s'emporta els dos punts del municipal

Sant Cugat 1 - Vilafranca 2

A n n a B o n m

C 'inc -.L'IS \ ai! i k v e - - i t a r

U's n o k ' s d e \ lClul I l l i g o Kll

pill per a aconseguir cl que llu ha\ ien c-lal l ap .kcs de ler en ei que portem de lliga: \eikvr al temible l'-plugues. l'oi sembla'. a indicar que a la 11 llu ao >n-egiiii k'il. però nan demostra al marcador cl p.ii'l il nu \ a sal ,ipU' pci a cardíac- i I nis cl- me- 'loro-los" \ an ha\ or do pal n de \ alonl. tul i t)no lo- jugadores. segon- \a ouiiionlar \n na ( aslro a h; 4 ( 'anions. osla\ on moll Iranqiul-le-

1.1 pnmor sol ja \ a propiciar oi primor ensurt, l.os jugadores \ isitant- \ au sabor api oi llar los orrados do los -o\os ami ilriono- por l'or-so amb oi primor punt on un tros i nu ros. L'Esplugues o- toia amb oi primor sot amb un parcial do 1)-I5. El segon \a sor favorable a los do Sant Cugat que lot i que no \an acabar do demostrar oi sou nivell do joc van guanyar por un atapeït 15-12. Però el

conjunt local no aconseguia desmarcar-se i així l'Esplugues os faria també amb el tercer set per 13-15. El partit estava en un punt clau, el quart set podia ser el definitiu si les jugadores locals no aconseguien millorar el sous continus errors, però les de Sant Cugat es van posar de se

guida amb un avantatge de °--l que els va costar mantenir. atès que la remuntada que \ a fer l 'Esplugues \ a deixar el parcial en un atapeït 16-14. \ i \ i . un partit que es wi jugaren la línia de perdonar excessivament el contrari, on un estira i afluixa entro dos grans equips que no van demostrar gaire el sou potencial, es va resoldre al cinquè sot mitjançant el "lic-hrvak " durant el qual el Sant Cugat va despertar adjudicant-sc'l porl5-13. Al final, la "l'e cega" que deia tenir Víctor Hugo en les seves jugadores va donar el fruit desitjat i la victòria en aquest important partit (tant psicològicament, com de cara a la classificació) va es

borrar la poca continuïtat i els errors comesos en el joc.

Aquesta jornada el C.V. Sant Cugat es jugarà contra el C.N. Sabadell la classificació a la fase d'ascens a la qual tenen possibilitats d'accedir tots dos equips, l'igual que l'Esplugues. •

Raubó

D e s p r é s d ' a c o n s e g u i r una victòria fora de casa a l'anterior jornada els homes d'Antoni Garrigó van deixar escapar els dos punts que hi havia en joc en el partit que van disputar el d i u m e n g e p a s s a t al camp municipal d'esports de la nostra localitat.

En un partit amb poc color, els de Sant Cugat van notar les baixes per sanció de Queralt i

Casado i amb un joc sense iniciativa van resignar-se a veure com després d'haver mantingut l'empat fins al descans els de Vilafranca els feien encaixar dos gols a la segona meitat que serien decisius a l'hora de decidir la victòria, atès que els locals van reaccionar massa tard i només van fer pujar al marcador un gol. aconseguit per Fiancis.

Aquesta jornada el Sant Cugat jugarà contra el Calafell. •

•;vi.'..*«rt :;*;"5|fi;

RFN/VTTIT i 3 r V l H JL

CUGAT AUTOCENTRAL Noves instal·lacions. Venda i taller:

Ctra. Cerdanyola, 22 leLÍÍIÍÏ53

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 5

Futbol Sala Futbol Sala Femení

El Sant Cugat S'imposa al Llopart El Champion continua guanyant Llopart 3 - F.S. Sant Cugat 6

Redacció

Els jugadors que s'entrenen sota les ordres de Carles Navarro van tornar a vèncer a la jornada dispuada el passat cap de setmana. El partit, que a priori semblava molt més fàcil, es va desenvolupar d'una manera molt igualada, alternant-se el control del joc entre els dos conjunts que el jugaven.

El Sant Cugat va sortir a la pista coneixedor de la seva superioritat, però es va trobar un Llopart que no es ressignava a deixar-se guanyar. Així doncs, la primera meitat va començar amb un joc molt igualat, amb l'alternança de jugades per ambdós bàndols. Va ser l'equip visitant, però, qui va inaugurar el marcador gràcies a un gol de Sergi Pla. A partir d'aquest moment els jugadors santcugatencs anirien tota l'estona al davant del marcador tot i que després del 0-2 es van tancar a la defensa i van deixar als seus rivals que duguessin el pes i la iniciativa del partit.

Champion 2 • Penya Andorra 0

El domini local d'aquests minuts va fer el seu fruit i el Llopart es va apropar al marcador, fent el primer gol del seu compte personal. Malgrat l'intent dels locals, Pau faria 1' 1 a 3 i continuarien de la mateixa manera a la segona part.

Amb alts i baixos al ritme de joc, tornant-se la possessió de la pilota es va desenvolupar el segon terme. L'equip de la nostra localitat va patir uns moments de desconcert quan

va veure que no es podia escapar amb claredat i que el marcador encara reflectia el mínim avantatge: 3-4. Però abans que l'àrbitre xiulés la fi de l'encontre els jugadors del Sant Cugat aconseguirien dos gols més que els atorgarien la victòria.

Així, el Sant Cugat continua com a líder d'aquesta la. Divisió Nacional, seguit per l'equip del Premià, a tres punts. •

Futbol Sala

£1 Bokatas sorprèn el líder a domicili Polinyà 4 - Bokatas 5

I. Towanda

El Bokatas va sorprendre el líder en aquesta 23na jornada. El Polinyà va encaixar cinc gols a casa contra un Bokatas que va mantenir el tipus en tot moment.

Com acostuma a passar en aquests encontres, la primera part va transcórrer força igualada, essent el conjunt local qui es va avançar al marcador. Però el Bokatas va reacionar a temps i no es va deixar intimidar pel bon joc dels seus rivals, primers classificats de la seva categoria. Un penalt va permetre al polinyà tornar a posar-se al davant i, tot i que els jugadors del Bokatas van tornar a empatar, s 'arribaria al descans amb aquesta minca diferència: 3-2 a favor del conjunt de casa.

A la segona els de Sant Cugat van sortir molt més moti

vats, no tenien res a perdre i veient que ho podien aconseguir, i que no era pas tan difícil, van començar a practicar un joc que desconcentraria totalment els seus oponents. El domini i control de la pilota dels de la nostra localitat els va posar al davant del marcador provocant una reacció poc esportiva dels de Polinyà que tot i que són els líders indiscutibles no es resignaven a per

dre el primer partit en el campionat.

Al final els del Bokatas aguanten el tipus i marquen 5 gols (dos Bartolo, dos Manel i un David) que els atorguen una victòria més que merescuda.

La propera jornada el Bokatas jugarà a casa contra el Club Natació Sabadell. •

Idgie T.

Després de vèncer a fora a l'anterior jornada, les jugadores floresenques del Champion van tornar a sortir victorioses del seu compromís, aquesta vegada a casa contra l'equip barceloní del Penya Andorra.

Les jugadores visitants ho van tenir difícil per plantar cara a un rival que darrerament està jugant d'una manera molt centrada, un Champion que està demostrant el que pot arribar a fer en aquest campionat de lliga, en el qual encara té moltes coses a dir.

El partit es va desenvolupar sota el domini total de les de casa, les quals van controlar el joc des dels primers minuts de l'encontre. Les jugades d'atac eren contínues i les possibilitats d'inaugurar el marcador també. A la fi va ser la Maurina que, encara a la primera meitat del matx, va aconseguir el primer gol pel compte personal del Champion que s'avançava al marcador davant la passivitat de les seves rivals.

Aquesta apatia, però va durar poc i les noies del Penya Andorra van reaccionar pres-sionant les floresenques, les quals van cedir una mica la iniciativa a les seves contrincants. En aquesta lluita pel control del partit l'equip visitant es va veure afavorit per l'àrbitre, que els xiulà un penalt a favor que li podia haver atorgat la consecució de l'empat, però la Sandra, la portera del Champion que va estar encertada en tot moment, va trencar les expectatives de les barcelonines aturant netament el penalt i donant ales a les seves companyes que a partir d'aquell moment van tornar a prendre el paper protagonista fins a la fi del partit.

Així, la segona meitat continuaria essent un recital del Champion que cada cop s'apropava amb més perill a la porteria contrària. Laura s'encarregaria de fer el segon gol per les locals i amb aquest resultat el Champion aconseguiria dos punts més que l'apropen als primers de la taula. •

Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

v GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT •:• AERÒBIC •:• MUSCULACIÓ I FITNESS v GIMNÀSTICA ESPORTIVA INFANTIL •:• JUDO

vJIU-JITSU * KARATE 4- TAEKWONDO •i- KICK BOXING •:• S A U N A

v SOLÀRIUM UVA

50% Mes de març

DESCOMPTE EN LA MATRICULA

AV. ALFONS SALA, 29 B

TEL 675 37 07

2 6 ELS 4 CANTONS

m w Antoni Llaveria C O N S E J O S P A T R O C I N A D O S POR:

"+!_ SERVEIS ADMINISTRATIUS

Ctra. Cerdanyola, 24-26 Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

SIMÓN, S.L.

SEGURIDAD DE FRENADA ^Mayor seguridad con ABS?

La aplicación de la electrònica en el automóvil ha significació, en los últimos tiem-pos.sustanciales mejoras tanto a nivel de prestaciones como de elementos de seguridad. uno de ellos. el sistema de antibloqueo de frenos ó ABS, permite disminuir la distancia total empleada en la trenada, ya que unos sensores colocados en las ruedas permiten a una centralita electrònica, calcular en qué momento puede bloquearse alguna de las ruedas y. en función de esto, la centralita iguala la pre-sión de cada rueda en las trenadas bruscas. Si en un coche con sistema de frenos convencional (sin ABS), se aplica una presión brusca sobre el pedal de freno y estando la calzada en malas condiciones(agua, grava,...)o, incluso por el mal estado de los frenos, el coche puede derrapar o patinar, llegàndose a perder el control del vehículo. Hay que tener en cuenta que cuando las ruedas se bloquean, el coche no puede dirigirse, cosa que no pasaría en caso de disponer de ABS. No obstante, cuando incorpore el sistema ABS debe controlarse las correspondientes luces en el salpicadero indicativas del buen funcionamiento del sistema, ya que si éste sufre una avería inesperadamente. podemos bloquear las ruedas al igual que en el sistema convencional. En fin, usted debe mantener siempre un màximo de atención cuando frene. independientemente del sistema que equipe su vehículo, procurando aplicar una presión fir-me però corta sobre el pedal del freno, con lo que los frenos eliminaran el exceso de calor con mayor pronti tud. Procure siempre frenar cuando las ruedas estén rectas evi tando siempre tener que hacerto dentro de las curvas. •

QÀ

CASAS i G. S.L

• Administració i gestió empresarial • Renda i tributació en general • Fiscal • Assegurances • Laboral iVehk

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 - 67414 97 Fax. 589 40 09

DIVENDRES. 11 MARÇ 1994

GAMA QUADS ff Los pequenos vehícu-los de cuatro ruedas, los "quads", que gozan de gran popularidad fuera de nuestras fron-teras, quieren alcanzar su apogeo en nuestro mercado. Son vehícu-los destinados, princi-palmente, al ocio y a la diversión, aunque algu-nos modelos se pue-dan destinar a fines labor ales, en especial los modelos con tracción a las cuatro ruedas.

TALLERES

GOMPAS San Buenaventura, 17

Tel 675 43 56 Sant Cugat del Vallès

• t • • breves • • • • Club de los SIMCA deport ivos Con el propósito de reunir a los afi-cionados de estos coches deportivos derivados de los SIMCA 1000, los SIMCA RALLY y otros que se hicie-ron populares en los ahos 70. Todos aquellos que deseen información, compartir experiencias o particiupar en concentraciones y competir, pue-

j j

Carlos Palau, participo el ario pasa-do en el Campeonato de Espaha de Turismos en circuito, con un Ford Escort Coswort oficial. El presente afïo 94, el piloto de Valldoreix, participarà en este campeonato con un Ford Mondeo Si V6 mucho mas competitivo.

El Mundial de Motos, estarà presente en Espana en dos ocasiones. La primera en el circuito de Jerez el 8 de Mayo y la segunda y última de la temporada en el circuito de Montmeló el 9 de Octubre.

den dirigirse por correo a la cl. Valencià 190 4a 1a. 08011 Barcelona.

FURGONES DAILY 94

M A S C A R G A P O R M E N O S P R E C I O I V E C O P E G A S O , l í de r de l igeros e n tsoda Eu ropa , ampl ia en el 94 t u G a m a Dai ly y mult ipl ica sus venta jas

• Nuevos Furgones 408,40.10 y 40.12 con peso total en carp de 4200 Kg.

• Hasta un 6% menos en RV.R. • Doble homotogación 14100 y

1500 Kg. (carnet B-l). • Tres mcrtorteaciortes: 75, 103 (turbo)

y 116 CV (turbo intercooter). • Servodireccion de sèrie. • Rueda gemela trasera. • Dos capacidades: 12 y 15 mi

© IVECO EL GRAN SALTO

^ t IVECO Sepauto/SA O . rt.4tenfc«ta Ml-Talf.7862300*-TERRASSA

yServIclos'

Reparació, S.L. Camí Can Caldera, 1 - Tel. «74 34 75 - Sent Cugat del Veles

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 MOTOR ELS 4 CANTONS 2 7

TODAS U S COMPANIAS TODOTIPODESEGUROS PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS

JOVENES

PAGO FRACCIONADO

SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

re.. 675 42 03 Fax. 589 48 02

Uevatelo como quieras SEAT"

EMOCIONATE • mm flSÍM «tUCliosiipPVPi IJO 000 plis; 3im munies a. jtopUs (u cmtis m) W tf.sl Olíití vilidi histi A» * «es en Penmsuli y tilam "fVPItluaniíijp (IM.timpoitefihomprimoaoiulmlmdos) "'In veiaom i li y i m tlméiéesetislock !f

Informate en

Autocomarca del Vallés, SA .

ALFONS SALA, 29-35 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 674 68 50 674 71 00

Fax. 675 24 11

BORSA DEL M O T O R RENAULT Camí de Can Calders, 1

Ctra. Cerdanyola. 55 Sant Cugat

5892649-58932 53 Ctra. de Montcada, 591 PEUGEOT 205. Blanco Terrassa - 785 23 00 B-JY 575.000

SEAT TERRA. Blanco F U R G O N E T E S B-KT 350.000 FORD CORIER B MZ

FIATUNO70SX.\eero

B-JV 525.000 FIAT DUCATO RENAULT 5 GTX. Rojo COMBI6 B-NB

B-KX 600.000 FIAT DUCATO

CITROEN AX 1.4. Blanco GV B-JK B-KS 500.000 PEUGEOT J-5

GV B-KV R-ll GTX, Rojo PEUGEOT J-5

GV B-KV

B-IC 325.000 NISSAN TRADF

SEAT IBIZA 1.2 GLX COMBI 6 B-JN

B-HP 250.000 ALFA 331.7 16V. Negra

B-LK 600000 AUTO COMARCA DEL VALLÈS

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

SEPAUTOY SEAT 674 68 50 SERVICIOS,S.A. Seat Ibiza 1,2 5P....B-0215 HW

Citroen AX ...B- 3857LZ

GolfGTI16V ..B- 0503 JV

FordFiesta ..B-8530 KN

FordFiesta ..B-5947 KY

FordOrión ...B-.5675GL

FordEscort ...B-8457HT

Alfa 33 ...B.753Slf

Renault 19 Chamade. .B-4795LF

Renault 19 GTS V-69I8DF

PERE CANALS 6746362

Seat Panda Vermell B-HM

Lancia HPE 2.000.. B-DN

Autobianchi AI12 B-EW

FordFiesta B-FW

Renault RS B-DX

MOTO TRÀFIC Sant Cugat

67407 73 YAMAHA

•Diversión B-MU ..575.000 ptes.

7.000 Kms

•FZR600 B-KT 450.000 ptes.

35.000 Kms

•FZR1000B-KJ 700.000 ptes.

16.000 Kms.

•TOM 850B-MY ....750.000 ptes.

4.000 Kms.

•XT600 B-MX 450.000 ptes.

3.000 Kms.

•XT 600 B-JU 250.000 ptes.

28.000 Kms.

PARTICULARS

LANCIA DELTA INTEGRALE 16 v.

Turbo 200 cv. A/A.B-M T. 674 09 70

LANCIA Y10 LX i.e. Maalizado

perfecte B-1Y T. 674 09 70

Se vende este" FORMULA LIBRE" 160 cv. 255 KmTh. 1.200.000.-ptas.

INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

Borsa del Motor. Tel. 674 02 04

classificats ADMINISTRACIÓ

DE FINQUES • SUZUKI 588 35'6

INQ i ,ESGRONE„A

' : « • , ! - ' . i - f 113 ' • ' '

4 'VAF.

P i .,:...!, 4

•.' ' '":Mi,A

- un repte -

J. Guix ES

PAP OL-v'ENDA I NETEJA- 674 65 00 ^A BA XADA

Canovas je i Castillo 4 Mcntse'ra:, 22

FORNS DE PA

674 1913

INFORMÀTICA! LLENCER1ESI MERCERIES NETEGES

GRUP EME SERVEIS 5892313

Francesc Moragas. 3 Entl. 3a.

F.ECAvALLDOR 674 2195 C I S T E L L E R I E S p b ! a y o s s e n ;:nt:> Versaguer, 21. Val'

674 0910-5891310

Francesc Moragas, 42

08190 Sant Cugat

; LAPA5ALC TFCEN 674 ' i 2'

-mrcesc Vo'agas 11

CAN BUFA 674 07 41

Carerae -a T c r e '6

CONSULTORIS JISPENSARIs!

CL. DENTAL BANARES 674 18 77

Francesc Moragas, 8 2on.

FOTOGRAFIA - VÍDEO J> FC'C VÍDEO FR 6 7 4 - J 53

Fanbia ;;el Celler. 93

T.UHRA

^ ^ C O N S T R U C C I O N S ! VÍDEO CLL3 5 " CUGAT 6"4 66 42

M A T E R I A L S Al'ons Saa 52

AUTOSERVEIS A L I M E N T A C I Ó ^ SUMIN STROS '.'A_.CC-E :•: •.•"•• 1-1'in 7QC'V

Mcsser Jac-Ve'dagaer 10" Santa Mana '4

ORDINASOFÏ Informàtica d'Empresa

"Hardware. Software i

Complements Informàtic*!

Ftola. Can Mora 9

Tel 1 Fax: 675 32 03

Apt.Cofeus 35G

0 3 ' 9 0 Sant Cugat de Valies

#M< C/Sant Antoni, 19

674 00 97 Sant Cugat del

Vallès

PAMOBE S L

Sort. 32 !er. 1a.

VALLÈS NE"

Sant Ramor. 4

674 3913

OBRES I CONSTRUCCIONS

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

ALUMINI VIDRES

C-4RRIGA

' . ' l 'Cirex 52

CRISTALEF =5 GIL

Ct-a Ce'itarynla 26

5C'«;A*AS

P'sna Hosctai. 35-37

589 19 72

A R DROG CAN MORA 675 30 52

Rarbia Can Mora 9

CERV CABALLU PETIT 674 10 35

RiusiTaulet. 19

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

m CPEu RO„A

San l j j l . 2

AMBULÀNCIES

CREP Carrer Valldoreix

M I L A R T O B E L L A

Santiaoo Rjsincl 49

674 06 57

ANTONI CAMPOS 674 08 82

Francesc Moragas. 21

J MIRET 675 53 53

Mercat "orreblanca parada 1-42

JOSÉ FRUITS. 589 44 8-

Mercat Pere San parada ,123

HARDWARE

SOFTWARE

SUMINISTRES

SERVEI TÈCNIC

LOGIC V1 ̂ ,otheJni< CONTROL ^ ^ ^ ^ u - w ^ - .

Rosselló, 32 baixos. 0XI90 Sant Cugat

Tel. 675 19 II Kax. 675 37 11

MARMOLES SANT CUGAT...675 51 08

CaTOoamor 12 Nau 3

MIlMOifSMIhJ.

DON BAR

674 '2 34 Rosselló 2

V _A E L E C T P C L L A P S A 589 02 71

674 36 36 Santa Mana 40

ANIMALS VETERINARIS

BELLES ARTS ENSENYAMENT

í l GAS ELECTRICITAT VALLÈS T E C N O L O G I C SA 589 33 00

Plaça Unió, 3

ELABORACION EN

IMÀRMOLES Y GRANITOS

NATURALES

"B 699 38 98 Fax- 588 24 53

Carretera de Terrassa. 97 0X191 RUBÍ

PROMJSA 589 22

Av "oreblanca 2-8

ÒPTIQUES!

ÒPTICA AVIIM-KOI òptics diplomats

L'endavallada, 15

Tel. 674 58 46

ANIMALS Perruqueria 56913 29

Carrer de la Creu. 33 Local 2

LA FAUNA 6 7 4 ' 3 05

Fanbla dei Celler 35-37

VE" SANTCJGA"

Vinyoes 'C

675 0512

TAL.EDA-R'COMA

BELLES ARTS CABANAS .674 06 49 B a l m e s ' '

Santiago Rusinol 54

TOT ART 674 19 95

Carrer de la Creu 1

GRUP V! BELLES ARTS 675 2001

Montserrat 31

674 58 62

JU ARTS GRÀFIQUES COPISTERIES

BICICLETES

CQPV-GRAF C

CC'Pi IMA'GE

PïniL..:-, J-:1 '2-2 r-r 95

5?5 36 53

CICLES CARDONA

ValkJoreix 41

674 15 09

BIKEHOUSEDUYASA.

Can Matas. 2-4

589 23 6

G ^ I Ü J E S CELLER 589 37 02

BODEGUES - VINS!

cals

CEHTHT]

5 L

" > l - 4

AUTORITZAT | 5 L

" > l - 4 MÈTODE I

«li IRENEU

2'< Sis

SEGARRA i

2.z "S 5 Canovas del Castillo, 14

U J » ^ Tel. 6751194

LA BOMBETA, S.L.

ELECTRICIDAD

GARRELL

Av. Catalunya, 3

Tel 674 00 24


INSTRUMENTS DE MÚSICA

MARCS

TALLEDA RICOMA 674 58 52

Balmes 11

ATELIER BLAU

Av Torreblanca, 2

.58919 31

JARDINERIA MATALASSERIES

CENTRE ÒPTIC

S A L D O N

1 9 5 6

Especialistes en lents d'alta definició

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54

08l90SaniCu2at

R QUERAL ELECTRICITAT..674 55 47

Av Castella 73 -VALLDOREIX-

MINGO. S C P

Onent, 41

674 41 44

ASSEGURANCES:

VINS NOE S A

Baixada Sannt Sever 4

D. G. D ASSEGURANCES .675 42 03

Rambla del celler. 95

TINTORERTES

674 41 49

23 INFORMÀTICA MUSICAL

•tr«'*, M: rrj:iijmt'n^ jmh i>rdinad\ir

- . r i ' r ..' ' ipr ' ' . ' ^ j : r i jo'ir.pjn\ank'n(

r-ii ' i.i -i -íi^Ti.: ;-.p:-Ljdd

r i ' -,'M •, 'p. i- l · ·r

\í.- ;u "J:-; i ' - JH .'l.vtruv

• •!' l ' sR l · l imS

MA 3 -PE p - ":i"-:o a'i':;a

SOL-NET

P Torrebiarca, 52

589 19 95

T|NTORER'A SANT CUGAT 674 11 83

Santiago Rusinol 35

MU"UAGRA t SEGJROS 574 42 00

•;.i|a 1 TIN'ORERIASANTCUGA" 674 " 62

Sant Antoni, 1

NOGUEFA : RANCNO . 675 26 04

-rancesc Moragas. ' -3 Enf la TINTORERIA SANT CJGAT 675 22 28

Rambla Ribatallada, 34

, G ASSOCATS 675 3012 D ' Barcelona 9 baixos TINTORERIA SANT CUGAT 674 41 67 ( ^ Z ] E S P O R T S - G I M N A S O S |

Ailors Saia 21

INKÏi)!-: NOI StTRSOS CADA TRIMKSTRK

i, -j^k*^ Canovas del FL'SIO Castillo, 20

vr..!,'.',.^» 08190 Sant Cugat

Tel. 589 41 77-589 2819

GALERTES D ART

El^JfcvCedro Construccions - Manteniment

de jardins i piscines - Regs

per aspersió

Camí de la Creu, 10 - Local I Tel 589 23 40-Tc'. móvil 90*. 59 25 53 0XI90 Sant Cusat del Vallès

SOLSONA...

Rosselló. 2

ARTSENAL Valldoreix 53

589 OC 97

SALA RUSINOL Santiago Rusinol

675 47 51

CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu 16

675 49 02

MEDECINA FISIOTERÀPIA

SUSANNA NICOLETTI 674 74 37

Sant Antoni 74 baixos (Rsoteràpia]

MISSATGERS

MRW 6751011

Sant Cugal

MOBLES - DECORACIÓ

HERBOLARIS DDTTETICA

GERD

Plaça pere San 9

674 00 60

ASSESSORIES GESTORIES

CLARAMUNT INS 'YOGA. . .674 21 03

GESTOP'A CAS*E_

Rius i Taulet. 4

.674 ' 2 4 ' MINGO, S C P

Onent, 41

C A L E F A C C I Ó Rie-a -5baxos

GIMNÀS O L I M P O . .

HIDROCULTIUS

IN DUBRUC

Zona naustria' Can Mag'

A ; Pagui , sín-nau 19

Tel. 539 OC 23-=ax 6 " i 3 6 v '

Sa-t Cega: dei Val es

674 4144 675 37 07

R I D R O F L O R 674 75 98

Av. Alfons Sala, 29 B Av Joan Bcrras. 54 -VALLDCREIX- JOGUINES

CASAJUAiNA

GALERIES SANT JORDI

Mobles i Decoració

Mobles de cuina a mida

Matalassos i Somiers


Tel. 589 22 32 Car-er Major, 6 -Tet. 674 16 00


PEIXATERIES

ASSUMPCIÓ 674 36 51

Monestir, 33

ROSITA 674 3 ' 4 7

Pg. Rubí, 110 -VALLDOREIX-

PERRUgUERIES

G Cl . CONSULTING 675 49 05

San Bonaventura. 8 Entlo 3a CARBONERIES

GESTORIA CASAS

Altonso Sa'a 22

674 14 9 '

I2j^ AUTOESCOLES

AUTO-ESCOLA CASAS ..674 14 97

Valoreu 47

BH AUTOMÒBILS

AUTC ESTEBAN 675 32 57

Ranbia del Celie- 39

AUTC-PECAMBiOS VALLÈS.. 675 ' 9 51

Camí de la Creu 24

CARBONERIA NURI S.L.

-OiiMihs A i (' -Petroli

-Servei a domicili GRATUÏT

amb Ljmionwhterna i amb

mptador de litres

-Cartvns i llenyes de tota mena

CIVOhB, 32 -580 0018

aSantaMaria,s/a-«K0694

082* CERDANYOLA

SANT CUGAT ESPORTS 674 72 15

Rambla del celler, 23

SQUASH SANT CUGAT 674 98 62 Sant Jordi. 33-35

HÍPigUES

HÍPICA SEVER'NO

Pg Calado, 12

674 11 40

ESTANCS

ESTANC MONESTIR 674 0174

Plaça Octavià, 3 •

JOGUINES MARGA

Santa Mana, 44

DIDO JOGUINES..

Vinyoles. 10

674 15 32

IDIOMES

DECMO DECORACIÓ 674 38 92 crancesc Moragas, 4

CASA DE LES CORTINES ...697 20 71

Víctor Balaguer. 26. RUBÍ

FALGUERA

Villa. 1 local 2

PRESENZA 589 4651

Martorell, 20

MARVER 58918 26

Pg Rubí. 110 -VALLDOREIX-

JOIERIES RELLOTGERIES

CALCRiSP'N

Santiago Rusinol. 23

674 03 08

ESTÈTICA

NISSAN ROMAN

Martorell 41

RENAUL-ACERSA

Ctra Ceroaryola. 55

675 45 79

589 26 49

CARNISSERIES POLLASTRERIES

FERRETERIES MAgUINÀRIAl

E'^PONT 6750175

Francesc Moragas 44

S P R I N T

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

Francesc Moragas, 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tel.

6741501

MODA I CONFECCIÓ PERSIANES

JOIERIA TOUS 675 52 52

Rbla Rnbatallada, 24 C CAMPMANY...

Valldoreix 16

67414 82

AUGUET

Santaqo Rusirol, 4C

SANBER-5

Anselm Clavé, 20

674 58 54

MOTOS PNEUMÀTICS

674 45 71 TREN SANT MAG! 674 03 02 CASTELLVÍ HONDA 589 32 11 Estapé, 2

Rosselló. 15

LOTERIES MOTOS GINES 589 42 07

Elies Rogent Local 10

PUBLICITAT

ADMINISTRACI O N' 2 67401 74 MO'O 77 SANT CUGAT 674 17 59

Mapr, 33 (junt Monestir) Casteirvi 27

ELS 4 CANTONS...

Fibla, del Celler 91

-S6 674 02 04 MARÇ 1994

A u d i o V i s u a l s

OkMïoik

Ci*ra»sr

QUEVIURES TALLERESMENA 674 5301 passeig Torreblanca, 13

FRANCESC SITGES PINA ,674 01 44 F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Martorell, 55 Castellví, 25

RESTAURANTS TELEFONIA

589 04 38

Els seus

anuncis i

spotsa

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Montseny, 18 Tel. 589 40 10


PUNTS DE SERVEI FECSA

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Alba. 20

CASABLANCA 674 53 07 Sabadell, 47

ELMES0N 6741047 P. Octavíà, 5

EL MOU 5891740 P. Pep Ventura, 3

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

MAILING VALLÈS, SL 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

MRW 675 10 11-900.300.400 Sant Cugat

LINEA DIRECTA 58903 74 Enrique Granados, 15 • Local 8

TRANSPORTS

V.y-V/UArí- s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig. 25-Local 4A Tels. 675 50 10

908 89 79 50 (mòvil) 08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

422327 t vomowio f COURIES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES

E INTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a

toda

Espana

SABATERIES 675 l l i I I -900 300 400

TATERS 6755506 Sant Antoni, 62

XARCUTERIES

TALLERS MECÀNICS

DANVIL MOTOS, S.L 67516 06 Sabadell, 32 B

PERE CANALS 6746362 Sant Llorenç, 27

CAFÈS PERE BUSCALLA 674 1524 Francesc Moragas, 5

CRISTOFRAN.S.L 6740211 Carme, 32

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer,18. Valldoreix

MANTSERV.S.A 67460 58 Av. Catalunya, 18

\ * "* "* v # VSr * i $$

* JBL8 4«C4J|f#ff8 »doti h% ^ 1 * * # " i • M »fcf» * * % # ~ "

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 26 Electrodomèstics-Alta Fidelitat 51 Matalasseries

02 Advocats 27 Ensenyament 52 Metges

03 Alumini • Vidres 28 Esports - Gimnasos 53 Missatgers

04 Ambulàncies 29 Estancs 54 Mobles i Decoració

05 Animals i Veterinaris 30 Estètica 55 Moda i Confecció 06 Arts Gràfiques-Copisteries 31 Ferreteries - Maquinaria 56 Motos 07 Assegurances 32 Forns de Pà 57 Netejes 08 Assessories Gestories 33 Fotografia i Video 58 Obres - Construccions 09 Autoescoles 34 Fusteries 59 Òptiques

Pastisseries 10 Automòbils 35 Fruiteries

60

Òptiques

Pastisseries 11 Alimentació 36 Gas • Electricitat

61 Peixateries 12 Bars - Cafeteries 37 Galeries d'Art

62

63

Perruqueries

Persianes 13 Belles Arts 38 Herbolaris - Dietètica

62

63

Perruqueries

Persianes 14 Bicicletes 39 Hidrocultius

62

63

Perruqueries

Persianes

64 Pneumàtics 15 Bodegues - Vins 40 Hípiques

16 Tintoreries 41 Informàtica 65 Publicitat

17 Calefacció 42 Idiomes 66 Punts de servei FECSA

18 Carboneries 43 Instruments Música 67 Queviures

19 Carniceries 44 Jardineria 68 Restaurants

20 Catifes 45 Joguines 69 Repartidors correspondència

21 Cistelleries 46 Joieries - Rellotgeries 70 Sabateries

22 Consultoris - Dispensaris 47 Loteries 71 Tallers Mecànics

23 Construccions-Materials 48 Llenceries - Merceries 72 Telefonia

24 Dolceries 49 Marbres - Pedra Artificial 73 Transports

25 Drogueries 50 Mores 74 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^ ^

alimentació fg) ^ t e

' * M * Mercado Mercado

Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5

Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

;: 08iwi«:;cMgaít'.

xarcuteries

FELIU GRIFUL Plaça Pere San, 11 T. 675 56 63 Mercat Pere San T. 675 52 67 Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06


SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

58929 29-58935 35

serveis mèdics MASAJETEHAPEUTICO

Carolina Ltonch 589 43 41

Confiaria vostè l'avi o persona malalta a

qualsevol? Si no és així, truquin's

675 23 29 SaveirJtifermer,

Professionalitat i molts anys d'experiència

Sbsefruits

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

vans

CARPINTERIA RAFAEL MUMOZ

67514 28-6743810

CONSTRUCaONES-Torres

Reformas-Nuevas 6746308

classificats BORSA DEL TREBALL

ofertes Jove de 25 anys busca treball en empreses properes a Cerdanyola, Sant Cugat. No importa treballar de nit. Tel. 580 31 63

Dibulo técnico y artístico, pintura y modelaje. Ninos y adultos. Tel. 674 62 89. ISABEL (17 a 21 h.)

Auxiliar, Recepcionista o Telefonista S'ofereix. FRANCÉS PARLAT I ESCRIT Tel. 589 26 10 Susana.

,"tempo

Noia estudiant d'empresarials dona classes d'EGB i fa cangurs. Mònica Tel. 674 38 44

Chica, se ofrece para canguros. Sàbado (mariana, tarde i noche). Friné. Tel. 674 40 08

Se ofrece oficiala de peluqueria. Tel. 717 33 74/72313 77

Selecciona para trabajar en la Zona del Vallès

SECRETARIA BILINGÜE

Se requiere: -Perfecte dominio del idioma alemàn

(preferentemente nativa)

-Experiència en departamento

administrativo

Se ofrece: -Buenas perspectivas profesionales

-Retribución a convenir según valia

Interesadas llamara TEMPO GRUP, S.A. a partir del próximo lunes 11de Mano

a/fe/. 7276500

DIVERSOS

VENC Piano "KAWAIT". 589 28 84

Se ofrece persona para cuidar ancia-nos o ninos. 717 33 47 / 723 13 77

demandes

Es necessita noia per Bar Musical. Bona presència i bon nivell cultural. Trucar al 588 56 56. Hores d'oficina.

VENDO CARAVANA ADRIÀ 5,50 mts. doble eje, equipada, calefacción, AVANCÉ, como nueva, cama matri-monio montada, comedor en rotonda, Perfecta para nieve. Buén precio. Llamar horas oficina 674 01 66 - 674 02 04 preguntar por Carlos.

Vendo Mountain Bike por 8.000 ptas. Esperanza Tel. 691 79 56

Vendo gato persa. 20 meses Tel. 589 16 34

Venc piano creuat. Estela-Bernareggi. 100.000 Ptes. T2I. 675 24 42/675 27 37

Vendo remolque tienda plegable, ideal para 4 personas, con accesorios. 30.000 ptas. Tel. 339 30 44

LLOGUERS-VENDES

VALLDOREIX petita torre, 2 dormitoris, estar-menjador, cuina equipada, moblada. 45.000 ptes. de lloguer. Tel. 589 13 89

Alquilo apartamento (dormitorio, te-rraza, lavadero) P° Torreblanca. Tel. 589 22 20

Alquilo habitación amplia, exterior y sol. Trato familiar. Cerca estación, precio razonable. Glòria. 674 32 67

pàrquings

Llogo pàrquing cl. Vallès Torreblanca Tel. 675 12 30

classificats VICOMU

AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDfl Sani Cugat - Valldoreix al ,o.!,;:

A; '. iMikin I I ( ( k'-YT, suo I'l

:>•• i:L- |IK; n . mcn] ~aia J.'M.ir >ï>

in . LLU',:, 4 h.ib '_ h.üiw I .a t^

V.\ . onrll.k v vis'̂ 'v .•UT' lents

Sani Cugat - Valldoreix /on.,

! ' . I -M'1L Kt.bi : - • -1L- i I.' ri . ;o

ni'iu >IHI n i . fK'ni.i.l'H. vi .i .Jo

l;n. aiin.i i · l l i .e. ; .Inirii.tor.s. 2

n,ir\s. ou:.!., .aLl .uv, ' . N I T

( Mil I

Sani Cugat -Valldoreix. /ona

Mas Roí-, '. H ' n K H ' M I VI IV

m i n .(0^ ni . IOMY <-H) m un!

pli.ihljvv ni.n|.KI*H. s.iai d'olar,

LiniKi. i han . h.:ii\. ealc!aên\

'aa^L·i, pisura ainh >.L'pur.io!ora

Sant Cugat, /una tí. (.ranollers.

lorro ado.s.Hl.i eanltMk'ra. 24H ni

inen|,ui'.!i unn.i ll.) iy.2. vil.t J L'S

i.u ^li ni -i .loiniions i'. suiL'i.

iles ha:r,s, ui scrun. .al L'Lkuo.

nah . ;iLn\ar. iraÛT. |arr!i prisa!

an'n piH in.i

Sant Cugat - Valldoreix, /una

Rambla \ inda^üLT. k'rri'm I I Ci

ni . lorrc 2 'H m , n'A'iit.k!or sala

Uosiar 4|i m . antia otl ia' .\jupa

l i i . ! ilornrlnris Jnbles. tMuJ; '-s

l l . i r . . l c : ^

San Cugat - Mas ,laner. knenv

'">(' ni . :o"v 'íu m [ik'niaJnr saia

C. L-sl.ii .iiiii,: L.jam.kla, Ires nah,

b.ai\ i pas'.ei

Sant Cugat - /ona Kl Colomer.

•nrre ,HL*V I . L !UM n nicT.|jdnr

~a a J e-:.ii , umj •iltiee. s hab .

au.: siine i s.; ,, kí ,'s'..;r. Ires

baii-.s, . f i u - i e-:.kl' amb sola

i uní. anii.nis ei'Lasla'.s amb ime

' ,'lv eaiaUe lles n-'ACs salareiú.

nasiei, sisk-na Je 'ele seiiure'.al l

. a l \ a l. ' l la

Sant (ugat - /ona i/. Orquídia.

.asa ile ,1:-H-T.. vin'n> hi Hi ni .

'.• ire ilHI n nepia.!i>r vna d'es'ar

^ i 1 m L li. , i i iniLnis ur... suilei.

,a . - . i . . . . .\i\.lLk Mes ml \e - l

Sant ( ugat Valldoreix. 'ona K

i.-L..'.'i'... :e':,-[:'. i4. s ni . inrre

>-s n , :i i;-;i, .,..,, pâiia, :ri:t|a

In: i ', ii ..Ja ,1'esi.il ; ' ) in . e.11-

1:,: >'HkL 1 ; T . 4 . loiniv-:- Jo

hies..:.!- "a w i.:es rasieis. .elier

l'b.s: : ; . " l . . . .a le ' .k i ' . parquet.

_aiak.' ;^ 11 p SL na amb aVpa-

• • • l n : . ;

PISOS EN VENDA

/una Mercat I orreblanca. s4

•1 . r ,"1 ,1 !••• ... a .: .-.la; .nin

P a ' . , k ' l . .1 1. . . " l l . ' . k ; , , [ ' , ! ' . . l i ' s J o r

l i ' o l • . I II : O m . b . i l " , . . ' l l i

/una Mi real I orreblanca. lî

: . 1 1.', , : . l " i . . I . . : P es'ai i i l ;u .

iv .•Tkk •..: i nab una su

APARTAMENTS VENDA \ \ l I \ U ) R K R \ . U5 nr. nien

1.1.I •: -ala .1 ."sia- ?S 111 . euina

, i ' i . " ; . .iii.i '' r i . 2 hah. ei.'bles.

.'s'j.J . •íai', . . i l e C m . preuis

la. Lkiel!...: .Ien».

S A M ( l t ; \ T - I.A FLORES-

TA ')ii ni Lie uir'.li. :r.L'il|aLÍ''l sa

la L1 eslar. .nin.:, LIOS Llnrmiluiis.

h..n>. Ilai de kk. 7 M .

TERRENYS EN VENDA S A M C K i x T - Z O N \ LA

BONANOVA, Solar Jx '«HI m

exLel.lenl onenlaeio

S A N T C I C A T - l . \ KLORF.S-

TA. solar r>i< in . orienlaca' sud,

visia e\eel enl

SANI" C L ( ; \ T . solar Je b:4 m

.1 l'HHi i·iis sortida 4 Túnels Je

w lh id re ra I-\C11.I l'ATS DL

l'Ad AMUNT

H-fl-í

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PISOS-TORRES-LOCALS-TEPRTENYS

Administració de finques

Lloguers 1 Comunitats de Veins

Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, S.L.

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

Estimació objectiva.

Mòduls I V A .

Imp. Societats

Imp Renda 1 Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmi-es

Autònoms

Pensions -J'jbi!acions

-Viudetat

- I L T

Magst-atura -Conciliacions

-Acomiadaments

GABINET JURÍDIC _

AGENTS DASSEGuRANCES

Av AHons Sala 22. bi. 2.

Apartat de correus 12

Sant Cugat del VaPès

674 15 66-674 10 54

ilncusqlte 'ToWi'Jtlü!

Av, Barcelona. 70

Tel. 699 65 48

RUBÍ

OFERTflS flLQÜILERES

sant cagat Alfonso Sala, l I2m:. 4 hab.. bano y aseo, p\so ext. 9().()(M)ptas/mes. Piso amueblado Carrer Gorina 100m:, 3 hab. (Isuite.i. I bafio, ca-lefacción. balcón. arma-rios empotrados. 95.Ü00 ptas/mes

2 Aticos dúplex 100m:. 3 y 4 hab., bano y aseo, ca-lefacción, terra/a. A 5 mi-nutos estación. Desdc 90.000 ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m!, 2 hab., bano y aseo. calefacción, cocina equipada, terraza uso exclusivo. pàrking. Desde 90.000 ptas/mes. Amueblado 110.000.-ptas/mes

TORRES Torre individual semi-nueva, inmejorable /.ona. 250nv. 4hab.. 2 batïos. I aseo. bodega, pàrking, buhardilla. jardín y piscina. Buen preeio.

Plana l'Hospital, 10

6747254-6747466

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES•LOCALS TERRENYS - PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

iExtensa cartera amb molt bones

ofertes!

SER1H *PI67412 04 Plaça Augusta, 4

Torres - Locales

Terrenos

Apartamentos

en

Venta y Alquiler

Administración

de Fincas

Consúltenos!

Piso Masnou

céntrico, 4 habitaciones, todo exterior. 2 terrazas. 2 banos, parket, calefacción.

16.000.000.-

Ptes.

T555 50 18

A 14Km.de FIGUERES

Molí antic restaurat 300m2, enmig d ' l hectàrea bosc cente

nari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 , / 2 banys, molta aigua po

table, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central.

Piscina coberta i pista tenis petites.

29.000.000.- Ptes. Part. a part. 674 87 40

APi Finques

674 6715-589 33 68

PISOS EN VENDA Eixample lOOnr. 4 hab . 2 h .

c i le í jc , c\l , tLTrasvi. pjrU'l. 2

pi. pkg , pi^ i r id ,-um , Irjstír,

bon cslül

Rubí, 170 nr. h nab, 2 bar.yv I

a>eci. menjador 4(1 m , caleLk'.'

Exlcnor Propo^lai'in I 7 Mill

Zona estació. ' hab . '. ban;.

talefacc., parkol. lot o\l.. en bon

eslat 14.5MÍII.

Zona Clra. Cerdanyola. 80 nr,

4 hab , i banv. raenj.. cuina, tc-

rra·.sa Moll K>n iMai. 11 Mill

Zona PR. Torreblanca, 70 nr. 1

ban>, ciii'ia i nici i j j . evicior.

Sonve asconvir.Ll Mill

Pisos nous a estrenar a diverses zones de Sant Cugat

Pisos de lloguer amb mobles o sense a diferents zones de

Sant Cugat.

Oportunitat Pis 100m:, 3habitacions, 2 banys, gran cuina-office, acabats de qualitat, molta llum.

Preu 16.500.000

Tel. 589 09 32 675 11 23

Guia immobiliària

Particulars i professionals

Venda, lloguers, traspassos...

Consulti els professionals d'aquesta guia

674 02 04

HIDROCULTIU Plantes sense terra

més fàcils de conservar

Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

Av. Joan Borràs, 5<f-Valldoreix

tel. 674 75 98

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial

Can Magí Tel. 589 00 23


0 .SKMPUK A>m P D O D I C T f ó NATUQAL6 PKR AL JADOÍ INDUBRUC, S.A.

14Km.de

DIVENDRES, 11 MARÇ 1 9 9 4 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 3 1

agenda cultural DISSABTE 12

PRESENTACIÓ del llibre de la ruta "Carenejant Collserola". A les 19 hores al local del club Muntanyenc. Org. CMSC

DIUMENGE 13 ACTES DEL CINQUANTENARI

DEL CMSC CONERT CORAL. A càrrec del grup Xàfec del CMSC. A les 18 hores a la Casa de Cultura. Org. Club Mutanyenc. Col. Ajuntament

DIMARTS 15 CONFERENCIA: "Les encunyacions a la guera dels segadors". Moneda de necessitat i reivindicació", per Ramon Martí Cot, president de la Associació Espanola de Numismàtica. Al Centre Borja a les 19.45. Tel. 674 11 50. Org. Centre Borja

DIMECRES 16 i DIJOUS 17 RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb teatre. Actuació de Solubles Teresa amb "A Boca di Boca". A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res - 589 33 19

ALTRES ACTIVITATS

AULA DE BALLS DE SALO A LES PLANES. Curs d'iniciació als balls més tradicionals: tam-go. pas-doble... Fins al 29 de març. Horari: dimarts de 19.30 a 21 hores. Places limitades. Inscripció gratuïta al Centre Cívic Les Planes. Inf. 675 51 05. Org. Ajuntament

XII JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT. Poesia, Narrativa i Assaig. Admissió de treballs fins al 31 de Març. Bases i inf.: Llar dAvis de la Parròquia. C/ Valldoreix, 9. Col. Ajuntament i Ferrer Internacional

CURS ELEMENTAL DE PIANO. Professora: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

lr. CONCURS EXPOSICIÓ DART. Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament

CASAL DE SETMANA SANTA A MIRA-SOL. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- Ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 16.30 a 19.30 al Casal Cultural de Mi-ra-sol. Tel. 589 20 78. Org. A.M. Komtú. Col. Ajuntament

CASAL DE SETMANA SANTA A SANT CUGAT. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores a la Casa de Cultura Tel. 589 13 82. Org. A.M. Komtú. Col. Ajuntament

EXPOSICIONS D'ÀRT CASA DE CULTURA

Carrer Castellví, s/n. - Tel. 589 13 82

"Fes del Sud el Teu Nord" La Família al tercer món

Fotografia. Fins al 14 de març Org. BAULA - Col. Ajuntameent

Exposició de Mones de Pàscua Del 18 al 23 de març

Org. Pastisseria Sàbat - Col. Ajuntament

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Puri Morerno"

(Escultures, ceràmiques i retrats al carbó) Fins al 17 de març

SALARES Sant Domènec, 19. Tel. 589 33 19

Col·lectiva de Tatiana Blanqué, Ignasi Barrera, Mireia Sallarés i

Laia Gonzàlez Fins al 18 de març.

(A partir de les 20 hores)

SALA RUSINOL Santiago Rusiiiol, 52 - Tel. 675 47 51

"Montserrat Vila" (Retaules) Fins al 22 de març Org. Sala Rusinol

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).

De l0a l3h . ide l7a20h .

A N A L GALERIA D'ART

CLAVE

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT. Tel. 675 49 02 • Fax 675 57 69

L'Ateneu organitza la 3a

trobada de poetes Redacció

L'Ateneu Santcugatenc i el seu Grup Aram de poesia, amb la col·laboració de l'Ajuntament, celebren les festes patro-nímiques de Catalunya organitzant la 3." Trobada de poetes a Sant Cugat del Vallès.

Contràriament a les dues anteriors trobades que es restringien a l'àmbit local, aquest any hi poden participar tots els

amants de la Poesia. El termini màxim de presen

tació de poemes finalitza el proper 26 de març. El tema serà lliure i el vers lliure o rimat.

Els poemes -dos per autor-poden ser en català o en castellà, amb un màxim de vint versos i s'enviaran per duplicat.

Es lliurarà un diploma a cada participant, en el festival que es durà a terme el proper 24 d'abril, on es llegirà un poema per poeta. •

Tres peras de un peral

JordLPrats

Los jueves vamos a hincar-le el diente a estàs tres peras del peral de nuestro querido cine espanol. Sabor familiar para el cine de aquí. O en pa-labras de la poetisa burgalesa, cine dado por cada gesto, sen-sación, automatismo de uno y miles, que al mirarle nos ve-mos. Complicado mutante que nos recreas en lo que no fui-mos però sí sonamos. Solo es dar cuerda a esas manecillas desgatadas...

Mes de marzo Jueves 10: Vacas, de Julio Medem Jueves 17: Arrebato, de Ivan Zulueta Jueves 24: El rey pasmado

Si quieres darte cuerda, los jueves a las 21'30h en el U.R.E.F de La Floresta.

MONTSERRAT VILA del 10 al 22 de març

Sali

^ ~ \

islnol Horari: mati de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès T e l . 6 7 5 4 7 5 1

3 2 ELS 4 CANTONS CULTURA i ART DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

Primer any de cornet sense el Mestre Sàbat

VIII edició del guardó Cornet Sàbat Montse Sant

('nin cada dos ans s. del I S al 2.' ilc març. la \ tiitena Mostra tic Mones omplirà Ics sales de la ( 'asa de Cu lluïa amb una gran exposició de les millors escultures de xocolata i siieve, vingudes Iant d 'aneu dels l'aïsos C 'alalaiis eom de la resta de l'estat espanvol. Aquest am es presenten mones de (mona. Lleida Valencià Ai tona i naturalment un bon nombre de Harcelona

1 a Mostra Sàbat es una de les exposicions mes \isitades a la nostra ciutat, ja que la dos anys \a tenir prop de trenta mil \ isi tants i malgrat que alguns \ an parlar d'intentar p<irtar la Mostra a Barcelona, on possiblement seria encara mes sisita-da. lan la família Sabal onn I a-luntament s'hi \ .1 negar. en rodo. I a Mostra es de Sant Cugat.

I .'exposició \ a sei una idea del mestre Sàbat per fomentar l'art de la creació d'escultures de \ocolala 1 \a gaudir ia des de bon principi d'un c\U sense precedents.

.Aquest aín . lormaran part de la Mostra, nies de \ mt mones monumentals labrieades íntegrament amb materials de pastisseria especialment xocolata. L rocam 1 sucre.

fot els \ isitants de la Mostra

Una de les últimes fotos del mestre Sàbat amb el seu fill Jaume

poden \otar aquella mona que als seus ulls és hi més ben realitzada o més artística l'n jurat composat per pastissers, pintors 1 escultors trien d'entre les mones mes votades pel públic la guanyadora del Guardo Sàbat.

Dues n m e l a t s marquen la diferència d enguany amb la mostres d'altres anys. Per una banda la unificació del premi no

està separat en dues categories com altres edicions i la segona es la creacié) del títol de "Fillola" de la Mostra que cada any tocarà a un pe r sona tge popular i que presidirà l'enlrega del Guardó Sàbat

Aquest any és l'actriu i cantan Núria Feliu l'escollida per rebre el títol de fillola 1 presidir la festa que es celebrarà al Hall del Centre Cultural. Durant l'acte d'entre jut també es representarà un petit conte dels molts que el Mestre Sàbat ha\ ia escrit com a homenatge a la seva figura.

La idea és que el títol de fillol o fillola tin-íiui una cont inuï ta t a

través dels anys i que cada dos anys els fillols es puguin reunir i tinguin l'obsequi d'una mona

Ens comenta en Jaume fill. i continuador del treball del Mestre Sàbat, que enguany és el primer en què la mostra es celebra sense la presència física del seu pare, perquè el record d'en Jaume Sàbat, pastisser i mestre de pastissers i bon amic de tots és sempre entre nosaltres.

La Mostra s'ha convertit en un veritable homenatge espontani per part dels paslisers.

El mestre Sàhat va ser fundador de la primera escola de pastisseria de l'Estat Espanyol.

A l'escola de pastisseria es van formar un bon nombre dels que ara són els millors pastissers i l'escola catalana de pastisseria ha revolucionat l'art d'elaborar dolços arreu d'Espanya.

Un grup d'ex-alumnes pastissers del mestre, entre els els quals figuren els capdavanters del món de la pastisseria han volgut recordar sempre aquesta escola i van fundar el Club Sàbat 57. on presenten les seves creacions fora de concurs com un càlid i dolç record al que va ser l'amic i mestre de tots. •

XII Jocs Florals de la Tercera Edat Redacció

Hls XII Jocs Florals de la Tercera Edat que . com cada any organitza la Llar d'Axis de la Parròquia, tindran lloc a la nostra ciutat, el 23 d'abril proper. Hi poden participar totes aquelles persones residents a la comarca del Vallès Occidental i que pertanyin a la ter

cera edat. cat amb el mateix lema al da-L"admiss ió dels t r eba l l s munt, s'hi presentaran les da-

serà fins el 31 d'aquest mes de des personals de l'autor. març i les bascs d'informació es p o d e n t r o b a r a la Llar d'Avis de la Parròquia.

Les obres s'han de lliurar a la Secretaria de la Llar sense signar, dins d'un sobre tancat i amb el lema del treball consignat. Dins d'un altre sobre tan-

La relació de premis consta de la Flor Natural en Català, Viola en Català. Englantina en Català i d'altres. Poesia Narrativa i assaig ompliran la diada de Sant Jordi amb els treballs que part iciparan en aquests tradicionals Jocs Florals. •

Mercantic inaugura una fira permanent de dibuix i pintura Xavier Borràs

El dissabte passat dia 5 de març es va inaugurar la lira permanent de dibuix i pintura. que quedarà a partir d'tira inclosa dins l'oferta del Mercat d'Art i Antiguitats Mercantic. L'acte va consistir en un vermut amenitzat pel quartet de svving terrasene Aftci Hours. La fira permanent quedarà ubicada des d'ara en un dels dos grans forns àrabs que es conserven de l'antiga fàbrica de ceràmiques Barnils, que són ara els locals de Mercantic.

Els expositors són una dotzena de joves artistes plàstics entre els quals hi ha Marisol

Franco. Gemma Naxarro. Salvador Palou. Alex Soler. Miquel Pinyol i d'altres. Les pintures exposades responen a una gamma variada d'estils, encara que amb un fort predomini dels figurativismes.

Segons el responsable de Mercantic, Octavi Barnils, en el futur la fira també pot incloure mostres específiques dedicades a altres allistes. Barnils, que diu estar bastant satisfet de la marxa que ha tingut Mercantic en aquest any de \ i -da, ha declarat que aquesta fira "amplia l'olerta de la gamma de p r o d u c t e s que («ferim aquí, amb uns preus assequibles". •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell,47 - Rubí -Telèfon 69911 52

CURSOS DE DISSENY GRÀFIC

AMB ORDINADOR (MACINTOSH)

Programes : PAGE MAKER • FREE HAND • QUARKXPRESS •FOTO SHOP • SCANNER ...

Tel. 697 25 52 / RUBÍ - ü St Cugat, 1 -2n (Centre Homologat G. C)

•-**

La recepta Pollastre amb alls

Ingredients: (per a 6 persones) 6 Quarts de pollastre tallats per la meitat - 3 Cullarades d'oli d'oliva -Branquetes de romaní sec, una mica de farigola, unes fulles de sàlvia seca • 1 Cullerada de julivert picat - 2 Talls d'api a trossos -10 (o més) dents d'all sencers i pelats - Trossets d'escorça de llimona -Una pessigada de nou moscada • Sal i pebre negra 1. Abocar l'oli en una olla, afegir el pollastre, les herbes, l'api i l'escorça de llimona. Salpebrar i afegir la nou moscada. 2. Tapar l'olla i introduir en el forn, precalentat prèviament a 190 graus, durant 30 minuts. Deixar tapat durant tota la cocció.

Sbsefruits

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 3 3

A Boca di Boca, a la Sala Res Emma Ansola

Seguint el cicle "Res-so d'hivern" d'espectacles teatrals i musicals que organitza la Sala Res, aquesta setmana es va representar l'obra teatral "A boca di Boca" del director Gabriel Pinuel. L'espectacle tornarà a ser representat els propers dies 16 i 17 d'aquest mes.

L'actriu Teresa Urroz va ser dalt de l'escenari donant vida a quatre dones amb grans anhels d'artista. Un treball molt satisfactori d'aquesta actriu, que reflecteix mot bé els petits costums i posats dels personatges que incorpora.

Una caixera , una estudiant de conservatori, una executiva i una mestressa de casa són els personatges que s'endinsen en

Teresa Urroz com a estudiant de conservatori en un moment de la tuació en el programa pilot. L'escena forma part de l'obra "A boca

el món del teatre. Moltes han estat les proves però finalment són totes quatre les que fan un programa pilot davant dels espectadors i de l'atenta mirada del senyor Rius, el productor. Totes són passionals, un xic ingènues però amb un gran esperit de ser artista, per la qual cosa es posaran d'allò més sexy, embotides en la més fina llenceria i faran servir unes

dots de supervedet-tes inusuals davant del públic. Només una triomfarà, fent realitat el seu somni, malgrat que com diu al final de l'obra," malparada, explotada però al fin artista".

En definitiva un espectacle interessant i molt divertit en el qual el públic, igual que les vedet-tes, també va poder mostrar les seves dots artístiques en petits papers assenyalats per la protagonista del moment. •

seva ac-di boca"

La promesa del flamenc a Sant Cugat El "cantaor"de Sabadell Juan Cortés "Duquende" oferirà un recital al Teatre-Auditori acompanyat de Juan Gómez "Chicuelo" a la guitarra Anna Cabassa

És una de les veus amb més projecció del flamenc actual. Debutà als escenaris quan tenia nou anys al costat de Camarón de la Isla, que impressionat per la veu del nen el féu pujar en un dels seus recitals a Barcelona i l'acompanyà a la guitarra. Juan Cortés "Duquende", nascut fa 29 anys a un barri marginal de Sabadell, s'ha guanyat ja el públic en les seves actuacions arreu d'Espanya i a l'estranger. El seu geni, la seva veu prodigiosa i una acusada personalitat l'han portat a un primer pla en el món del flamenc. El dissabte, dia 12 de març, "Duquende" actua al Teatre-Auditori de Sant Cugat. L'acompanya a la guitarra una altra de les figures destacades en aquest món de "el can-te", Juan Gómez "Chicuelo".

"El cante" no ha mort! Així ho ha cridat el públic, i

així ho ha demostrat "Duquende" amb la seva indubtable categoria artística. En tots els seus concerts aquest català de casta gitana ha aconseguit moure el públic traspassant-los passió. sentiment profund i bravura en les "bulerias", "alegrias", "fandangos", "soleàs", "granainas" i "cantes minero-levantinos" que interpreta.

Les crítiques li són d'allò més favorables. El que fou guitarra inseparable de Camarón,

Tomatito, ja apostà per ell, polí el seu estil i s'encarregà junt amb Juan Carmona de la producció del seu primer disc. Tomatito ha dit de "Duquende" que "té quelcom molt especial, quelcom seu, no hi ha dubte que té màgia". I als mitjans de comunicació nacionals l'artista va-llesà és "art viu", "un artista que no s'ha de perdre de vista", "fusta artística de veritable primera categoria" o "una veu dotada per trasmetre emoció i sentiment".

"Chiculeo", el guitarrista "Duquende" actua acompan

yat a la guitarra pel barceloní

Juan Gómez "Chicuelo". La seva afecció pel flamenc també començà d'hora, quan tenia 12 anys i l'heretà dels seus germans. Col·laborà durant un temps amb grans guitarristes com ara Manolo Sanlúcar, Ma-rio Escudero o Tomatito. Posteriorment ha actuat amb diversos "cantaores" i grups de flamenc i de música flamenca.

"Chicuelo" és també una de les promeses del flamenc pel seu poder de seducció en l'escenari. La seva guitarra no fa simplement d'acompanyament de la veu de "Duquende", sinó que la vesteix i fa de les seves notes una autèntica delícia. •

J U A N CORT

D U Q U E N D

JUAN GÓK

CHICUEL a íaquit

El Teatre-Auditori de Sant Cugat s'omple de "L'elisir d'amore" A.C.

El passat cap de setmana, concretament dissabte, el Teatre-Auditori de la nostra ciutat va tancar amb "L'elisi d'amore" la sisena edició del cicle d'Òpera de Catalunya. La peça de l'italià G. Donizetti va aconseguir omplir en la seva totalititat les 800 places, tot i que les entrades van vendre's al preu de 5000 pessetes.

Tant l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Pérez Batista, com el cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, dirigit per Josep Ferré, van

aconseguir arrencar del públic un aplaudiment unànime.

Després de la representació de "l'elisir d'amore", els comentaris al hall del teatre van ser d'allò més variats. En general, però l'òpera, igual que a les anteriors cinc ciutats on s'havia interpretat, va sorprendre a tothom. De fet, la platea del Teatre-Auditori tornà a omplir-se de gom a gom, fet que ja demostra l'expectació que va precedir l'espectacle.

Així doncs, sembla que el gènere operístic va arribant poc a poc als primers llocs dels gustos del públic.

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 nora • Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Te l . 580 19 53 -Cerdanyola-

EATRE-AUDITOR! DE SANT CL D I S S A B T E I 2 D E M A R Ç D E 1

El Teatre-Auditori estrena el gènere del flamenc al seu escenari

Nou telèfon de Els 4 Cantons 589 14 OI

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

SALM Mi hermano del alma

•-Li: '.i , i inl· un.i >.'.'iui Ni'üiliUl·.l .inih " l iur i iM'"" , de Animi;-. d i ^ ^ in LL IS que

• u - i t n l v i .il . . ip iL·l L · inpx f i í un tTl i iuiMniLMil pV ik' icn^i,i:-s | v k | i k ' cl pc-

. ,(•,: v in .ni ih ! V \ il>i'i;i ÍIL-1 ui an. \ m h Juan jo Puiecorhc i I ui LI l i ' . i ^ h

(Majors de 18 anys)

Horaris: 16.30,18.35, 20.35, 22.45

SALA 2 Mucho ruido y pocas nueces

Adaptació de l'obra de Shakespeare sobre el romanç entre dues dar ies i dos caballers a serve rj un príncep en la Itàlia delsegle XVI (Apta)

Horaris: 16.35,19.30,22.30

SALA 3 Los 3 Mosqueteros Nova versió de la novel la c à s s e a c A. Dumas, aqest cop produïda per la casa

Disney i nterpretada pe - joves estrelles del "noren t

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.20,18.30, 20.35, 22.45

SALA 4 Filadèlfia

I .un l l . i ' i ks e- ui: . H I \ . K . : I h.inii>N.'\i:.tl qui ' e- veu aenmiadat quan se -a| ' .|.ie

I M .iL.ii.u la SHI . I l l i -urt An'.oni.i Bandera-, en el paper de l ' . ini. inl inurl de

Si.1.1 del pi..;,ie.>nM.L Dmsieiv lon.ühan IX-mnie (>-ear al mi l l .u J i ree im per

l i Mleneí . i . i - .n ive l l - " . (Ma/ors de 13 anys)

Horaris: 16.35,19.35,22.35

" R A N K I N G "

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - El f ugitivo 2- El ultimo gran héroe 3- Un abril encantado 4- Chicos de la calle 5- Criss-Cross 6- Un policia y pico 7- Reportero por los pelos 8- Tocando fondo 9- Juntos para vèncer

10- Impacte directo

vídeo-club sant cugat

MDIO SANI CUGtl 1

"Sant Cugat Avui"

"Lo tertúlia" (Repetició) "La gramola"

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49

Sant Cugat

De 07h a 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació despertador, noticies de Soni Cugat i el Món. la tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magazine De l3h .a l3 .30h . (.'informatiu. De l3 .30h .a l4h . De 14h a 15h. Les cançons de la levo vido. De 15h. a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la música i res mes. De l9h.a21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.D21.20h. Tesport iu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

Programació de nit

Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges moi entrevistobles. Dimarts. "L'estafeto" Un espai de lectura de cortès. Dimecres. "Això es pot salvar" Programo d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmano. Divendres. "Vallès sense fronteres" Progroma de suport ois immigrants De 2 4 o 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cop de setmana Dissabte: -B.OOh. "Nosequeting" 10.OOh. "Vallès sense fronteres" -11.00h. "Això és pot salvar" 12.00h. "L'estofeta" -13.00h." Avont-Matx" -H.OOh. "Un pam de mòn" -15.00h. "Súper DJ"-1 B.OOh. "Marató" -23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -B.OOh. "Missa" • 9.00h. "Esports en marxo' -lO.OOh. "Rodo d'amics" (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, La musico de sempre) -14.00h. 'Esports en marxa"-15.00b. "Súper DJ" 18D0h. " No m'agraden els dilluns' -21.00h. "Esports en marxo" -22.30h." Històries"

de cinema

Neorrealisme irlandès Cafè Irlandès

Títol original:The Snapper Director: Stephen Frears Producció: Linda Myles Guió: Roddy Dovle Fotografia: Oliver Siapleton Música: Kitaro. Intèrprets: Colm Meaney. Tina kellegher, Ruih McCaho

Xavier Borràs

Pobre Margaret Tather. olla que es va entestar a ressuscitar la resplendor de l'Anglaterra Victoriana i colonial, i li surt una generació de directors de cinema insolents i amorals, entestats en portar-li la contrària: els maleïts rojos subversius Ken Loaeh i Jim Sheridan. el mariconàs Derek Jarman i aquells punks impertinents i àcrates d'Alex Co\ i Step-hen Frears. encaparrats en retlec-tir la part menys afavoridora de la societat britànica, posant de protagonistes a obrers en atur. immigrants de color, homosexuals, irlandesos catòlics i altres individus poc recomanables.

Segur que la Tatcher va respirar alleugerida quan en Frears. el mes àcidament irònic del grup, després de recomanar-nos que ens obríssim d'orelles i d'explicar -nos com s'ho montaven Sammy i Rose. va fugir als Kstats l'nits per rodar I.as ami.stailcs pe-ligro\as i aquell clàssic modern del cinema negre que es diu 7Vic (irifit'is (Los timadores). Però després de barallar-se a tort i a

dret amb la primma donna Dustin Hoff-mann mentre rodava la comèdia wilderia-na Héroe por acci-ilentv. frears va acabar tip del c inema americà i va tornar a casa per recarregar les piles. Allà ha fet aquest film de baix pressupost i cap actor conegut a l'elene The Snapper (estúpidament rebatejat aquí Cafè Irlandès ). Bàs icament , és la història d'una família irlandesa de classe t reba l ladora en la qual la filla gran s'ha quedat embarassada i. per vergonya, no vol dir que és el pare, cosa que no impedeix que es disparin el rumors mald ien t s . Aquest argument que podia haver estat el de qualsevol calebrón inusportable, a mans de Frears es transforma en un dels films més fresc, enginyosos, divertits i fruï-bles que aquest cronista ha vist en molt, molt temps.

Rodada en ambients reals i amb actors de rostre desconegut (però excel · lents) , amb l'estil simple i directe, gairebé documental, del millor neorrealisme italià. The Snapper de vegades sembla un docudrama televisiu (de fel. or iginàr iament era un film per televisió; la gran qualitat del producte final ha afavorit el

iiifm ii f i j f f*"

I lRJLJUíNDES

seu salt a la pantalla gran). L'únic actor que pot sonar una mica a l'espectador català és Colm Mea-ney. l'oficial de transports de la nau Enterprise a la sèrie de TV Star Trek: la nova generació, i un dels secundaris de The Com-mitmens. La seva interpretació és de les que es recorden durant temps. És clar que ell. com els altres actors, es beneficia d'un bon guió. ple de diàlegs vius. i d'una realització que mima els intèrprets. En resum, una altra història d'irlandesos grollers i borratxos i de sòrdids ambients declasse baixa. Segur que a Margaret Tatcher no li agradarà gens . aques ta pel·lícula. 1 a mi que em sap tant de greu. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

De09.30h.al3h

Del3h.al3.30h

Del3.30h.al4h

De21.10h.D21.20h

De21.20h.a23h

DIVENDRES, 11 MARÇ 1 9 9 4 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per: Lin Mithal-Hir

Per Jordi Alins .:«r; :,w:*$imH MOTS ENCREUATS • • • • • H I

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ÀRIES (21-3/2-4) A A El sol llueix al teu signe, però ves f i amb compte, durant aquest temps

les insolacions són més perilloses que mai. Sigues prudent amb les teves inversions i vigila la teva salut.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ Encara que les teves idees no si-fj 3 guin gaire clares, veuràs que a

poc a poc d'entre els núvols surt el sol. Les coses s'aniran arranjant. Vigila les ofertes de primavera, no sigui que t'entusiasmis massa.

BESSONS (21-5/21-6) ta^ Vigila que ja saps la dita: Març, 11 marçot, mata la vella a la vora del

foc, i a la jove també, si pot. Vigila, doncs, d'aprop el que fas i sobretot el que menges. Dorm les hores que necessitis.

CRANC (22-6 / 22-7) 0m^ Els que més criden no són sempre W ^ k els que saben la veritat. Escolta ^ • ^ més aquells que parlen fluixet però assenyat i no pas aquells que criden molt i expliquen fantasies.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ No vulguis ser el primer i sobre-

Q I sortir massa, pensa que aquell que * destaca molt, acostuma a rebre to

tes les garrotades. Ves amb compte i no t'esbravis, que pot ser dolent per a la teva salut.

VERGE (23-8/21-9) M > Aquesta setmana potser trobaràs l l l f quelcom que no t'esperaves. Pen-

sa que les sorpreses a vegades porten més sorpreses. Sigues prudent i no siguis el primer en obrir un paquet desconegut.

BALANÇA (22-9/22-10) f* Si agafes un llibres i el comences

J ^ J per l'última pàgina, segurament no el llegiràs mai. Per què doncs vols

saber les solucions abans de plantejar la pregunta? Pensa primer la pregunta que a vegades és més important.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^ No pensis que ets l'eix damunt el l l i t 1ua^ £' r a e ' m o n ' m ' r a c l u e tarobé l l U abans es pensava que els altres giraven entorn de la terra, i després va resultar que només érem un de tants que giren al voltant del sol. Aplica't el conte.

SAGITARI (22-11/20-12) • Si vols fer una trena primer has de

^ T ^ respatllar el cabell fins que no hi hagi nusos. Si vols fer un cabdell

de llana necessites tenir la llana ben embolicada perquè tot surti bé. Abans de fer una cosa, prepara-la bé.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Si vols encendre el foc primer has j^S de tenir llenya seca i llumins. Si no

^ aplegues abans els materials no podràs fer mai allò que intentes. Mira abans el que et fa falta per portar a terme la teva acció.

AQUARI (20-1/18-2) A la natura els que porten els co-

— I J - . lors i les plomes més brillants són els més prescindibles. Intenta

veure els fons del cor, que és el més important, i no et quedis només a l'exterior de les coses.

PEIXOS (19-2/20-3) « # Aquest divendres pot ser un dia

T T de sorpreses per a tu. La resta de la setmana, les coses poden can

viar. Prepara't, que veuràs com allò que fas cada dia no sempre és el pitjor o el més avorrit.

1 2 3 4 • 5 6

7 8 9

10 11

V •

.•.-Horitzontals - 1 . Plural, dificultats per dur a terme una acció- 2. Feix d'espigues. Al revés, el nom d'un element radioactiu- 3. La casa d'un animal. Al revés, nom que rep el pendent d'un revolt fet per compensar la forca centrífuga- 4. Femení que té ondes. Narració que intenta explicar el món- 5. Al revés, nom que rep una fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral lels. Diftòngque designa un producte comú dels ocells i del rèptils. Consonant vibrant- 6 Al revés, giny usat per explorar. Abreviatura d'ascensió recta. Pronom de primera persona- 7. Contrari de brut. Que pot rebre una pena- 8. Símbol del crom. Capa petita. Consonant vibrant.- 9. Al revés, gènere poètico-musical. Variant dialectal de dm.-10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. El nom d'un impost. Melodia relacionada amb l'òpera.-11. Individu que ha sortit viu d'una catàstrofe.

Verticals - 1. Plural, estat de qui no sap res- 2. Dona que té cura dels infants. Vocal tancada- 3. Persona que actua sense arriscar-se. Forma prefixada procedent del grec que significa greix- 4. Al revés, Contrari de mal. Forma prefixada procedent del llatí que significa anus. Recipient fet de matèria vegetal- 5. Símbol del prefix deca. Etzibar un tret.-6. Vocal tancada. D'aquesta manera. Prefix prodecent del grec que significa sobre. En números romans, mitja desena.- 7. En lletres, deu centenes. Al revés, nom d'un vas sanguini. Símbol del iode.- 8. Individu víctima de l'amor. Al revés, sense valor.- 9. Forat del nas. Fer sortir el gra de l'espiga.-10. Allò que surt d'un fusell. Article masculí. Al revés, lloc on hi ha metralladores instal lades -11 Lloc on s'hi pot comprar de tot.

SOLUCIONS

T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 589 22 47

Aquest divendres a les 21 hores

l'informatiu en directe Repetició a les

10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 cada dia de la setmana

NOU TELÈFON 589 04 38 í lO l 6$L9ÇPÍZ\

%

a partir del 18 de març

nova programació a

TVSC t'esperem

RKPARACIO I VKNDA DK

M \QL INARIA PORTÀTIL

I ARTICLES DK FERRETERIA

Taller, Exposició i Venda: PI. Pep Ventura icant. carrer Sallési

Tel. i Fax 674 96 78 - 08190 Sant Cuca!

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L.

MARMOLES GUIMAR

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

ESCALERAS • BANOS

COCINA • FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBl Tel. 588 05 01

PELUQUERIA J. G A R C I A

CABALLEROS

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ

llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment

INSTAL·LACIONS MINGO. s.c.p. demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

& ^ ;=%«iyiiilïfc

Les noves generacions d'artistes Pere Pich Kosell

- er estudiant o trobar-se f a l'inici de la cursa labo

ral, mai no ha estat fàcil per a ningú. Però si l'opció és la de conver

tir-se en artista, segurament ha de ser més complicat, trobar el desllorigador dels inicis professionals. Els joves que prenen l'opció de dedicar-se al treball artístic ho fan a plaer, per sentiment; segurament perquè és una opció vital, que té poc de planficació metòdica i organitzada.

Normalment, l'opció d'artista respon a la inquietud d'expressar-se i la de convertir el treball en alguna cosa més que una feina qualsevol. És una opció seriosa i gens fàcil de prendre. Tradicionalment el nostre país ha tingut una llarga tradició d'artistes plàstics i aquests quan han aconseguit el reconeixement, solen proporcionar importants beneficis al conjunt de la societat.

Tots hem sentit que la nostra ciutat és terra d'artistes, però caldrà pensar en la renovació, imprescindible per a no viure només records il·lustres del passat. L'important potencial humà del que disposa la nostra ciutat, hauria de trobar canals públics i privats de suport. Una de les mesures senzilles podria ser la d'especialitzar una de les tres sales de què diposa l'Ajuntament, per a mostrar les últimes tendències contemporànies realitzades pels artistes joves del municipi.

L'altra densitat d'artistes joves, que disposa Sant Cugat, els hem pogut veure a les recents mostres d'art, com la "Nebulosa del Drac", realitzada a Sant Cugat i la "Trobada d'Art, Natura i Tecnologia" de La Floresta.

A La Floresta, existeix un grup de joves artistes disposat a agafar el relleu de la llarga tradició de districte creatiu. Tots han viscut a La Floresta de tota la vida, i volen treballar i viure a La Floresta, en considerar que és l'espai immillorable per aquesta mena de treball. Una de les seves primeres tasques és trobar un espai per a poder treballar.

Quan trobin el nou taller, compartiran coneixements i eines; juntaran esforços per tirar endavant el complicat món de l'art. Tots estan estudiant a les diferents escoles i facultats d'art. Kalem Caballero, Gemma de la Chica, Roberta Ferreira, Emma Barrionuevo, Ariadna Benavides i Milius Jordà, es troben actualment estudiant escultura o ceràmica a l'escola Llotja de Barcelona; Maurina Godino, il·lustració a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Cugat; Ramon Ferreira i Guillermo Laborde, pintura i escultura, respectivament, a la Facultat de Belles Arts; Jorge Radford, va aprendre l'ofici de maquetista a La Floresta, i Maurici Ginés, està especialitzat en la il·luminació artística. Els seus projectes conjunts passen per oferir curset per a nens i nenes de La Floresta i col·laborar en les activitats culturals de Sant Cugat.

A part del seu entusiasme per l'art, comparteixen l'afecció pel futbol sala, esport que tots practiquen a l'equip "el Champion" de La Floresta. L'equip de futbol, resulta del tot singular, el 40 per cent dels jugadors i jugadores estan relacionats amb l'art i el seu president. Josep Toutain, editor de la revista "El Tòtem", els gratifica amb còmics l'esforç realitzat al camp d'esport. •

El cinquè conté Reality "Chou"

Víctor Morera

Estc es un país de impulsos qué duda cabo. Vi vi mos pequeíias épocas de nuestra historia tan deprisa que a veces quienes nos ven transeurrir no tienen tiempo ni

de fijarse en nosotros. (Se aeuerdan ustedes de los cu-lehrones televisivos'.' Hn pixo tiempo nuestra pequena pantalla se vió inundada de "Carlos Alfredos" "aparta-mientos" y de "qué bueno que vinistc Eduardo Víctor". Hn dos meses tan solo empe/amos a convivir con incestos desconocidos. madres de alquiler. hijos repudia-dos. vasos de agua que tardan una henormidad en lle-narse. músicas del impresentable Carlos Mata y guio-nes de lo mas cursi a cualquier hora del mediodia. la mariana o la noche. Podías senlarte a comet" a las dos en tu casa. paner hi tele para escuchar las noticias, \ escuchar algo así: "Domingo Luís. vos no sois mi pa-dre viste. Mi padre es cl eposo de Ana Leonor, que conlrajo nupcias el aiïo passado despué de que mi her-mana pcresiera en el insendio que asoló vuestro aparta-miento. Fntendiste cachittu" La madre que me parió!

Bueno pues la moda ha pasado ràpido. Ahora es el momento de los Reality Show. Don Paco Lobatón lleva buscando a quién sabé donde. un montón de sema-nas y aún no lo ha eneontrado. La audiència televisiva espera desesperada el teli/ encuentro para que Lobatón se vaya a freir esparragos \ nos deje de martirizar con lo de "Las 6 de la mariana, como cada dia Asunción sa-le de su casa para ir al trabajo, però aquel no iba a ser un dia normal... Aquella noche no volvió. j.Quién sabé donde'.; Su amante. pregúntaselo a el!.

Juliàn Lago, después siempre de la publicidad. en-ganeha a una màquina llena de hilos, que por supuesto habla en un Inglés americanizado que tiene delito. a cualquier famoso para que nos cuente si el hijo que tiene es fruto del apareamiento con su mujer o mancha imperdonable del amor fujaz con la portera. ;Y el hijo es testigo de excepción en el programa!. Mandan nari-ces.

La Isabel Gemio se lanza a la calle con una "rulot" que parece la bombonera de una prostituta para juntar dos corazones rotos; el de José, obrero de la construc-ción de Terrassa que abandono a Adela, costurera de Granada, porque la distància era insalbable. Se abra-zan. se besan en publico y se van, él a Tarrassa y ella a Granada, esperando imparieniemente que Isabel vuel-va a unirlos. Para terminar de arreglar el patio televisi-vo Maria Teresa Campos, monta un confesionario publico para que la gente se perdone ante las càmaras. "discúlpame mi vida, no volveré a romperte las costi-llas, sabes que te quiero".Reivindico desde aquí que alguna cadena televisiva (preferiblemente Tele 5) crec un nuevo Reality Show que yo encuentro a faltar. :Có-mo es el primer contacto sexual entre parejas de famosos? ^Corno realizan su primer "polvo" Chabeli v Bofill''

,É,Es cierto que Paquirrin el hijo de la Pantoja se ha acostado \a con la hija de Sara Montiel? ;.Cómo se besan en la intimidad Alfred Rodríguez Picó y Josep Maria Flotats?. Quiero verlo, siento la necesidad irresistible de un Reality Show pomo entre famosos.

Pd. Mi habitual trabajo de redacción.algo mas complejo que la critica de cine, no me permite respon-der en esta edición a la carta de mi compahero Xavi Borràs sobre mi columna pasada " Fumando espero". Serà en la pròxima edición Xavi. Un abrazo.

PUNT DE VENDA El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès TMG Reparació S.L i DRAC MOTOR li ofereixen tota la gama, així com els serveis de

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS

Camí Can Calders, 1 Nau 1 (costat CIAMA) Tel. 674 34 75

EXPOSICIÓ I VENDES Alfons Sala, 34-36

Tel 675 56 53

Diari de Sant Cugat 040

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 040