Publicació de la Crida Premianenca

amb motiu de les eleccions municipals

del 24 de maig de 2015

Aquest diari que tens a les mans pretén ser una mirada enrere i una endavant dels darrers anys a Premià de Mar. Hi podreu trobar un ba-lanç de la tasca que ha fet Crida Premianenca, tant a dins de l’Ajuntament amb dos regidors a l’oposició, com fora d’aquest durant els da-rrers quatre anys. També podreu trobar algunes de les propostes del nostre programa per a les eleccions del 24 de maig.

Crida Premianenca vol fer de Premià de Mar una ciutat organitzada, crítica i il·lusionada. Ara és el moment que, entre totes i tots, capgi-rem la història del municipi.

Què ha passat al poble? Premià de Mar és un municipi canviant i du-

rant aquests quatre anys han aflorat diversos moviments socials i de defensa del municipi. Ciutadania organitzada que lluita davant de les injustícies que hem anat rebent per part d’empreses privades, constructores i les matei-xes administracions.

Amb el pacte de govern entre CiU i PSC-PSOE se’ns ha fet palesa una situació oportu-nista que només ha servit per repartir quotes de poder. Per una banda, PSC-PSOE ha demos-trat ser un actor inoperant en la política local, contradient-se, defugint posicionar-se sobre temes claus pel municipi i ocupant regidories buides de contingut creades a mida. D’altra banda, CiU, encapçalada per l’Alcalde, ha op-tat pel paternalisme i la política de cara a la

galeria. L’alcalde i el govern no han dubtat a portar la bandera de la participació quan inte-ressava aparèixer als mitjans però han demos-trat la seva incapacitat per generar un procés veritable procés participatiu per Can Sanpere, així com per gestionar polítiques socials (parti-des d’ajut a famílies sense gastar, tancament del centre obert per mala gestió, etc.) que han afec-tat nombrosos premianencs i premianenques.

A Crida Premianenca creiem que només po-drem capgirar la situació amb una acció po-lítica valenta, sense por a la participació real i des de la base. Volem ser un instrument de ruptura, obert i al servei de la ciutadania. Vo-lem ser, amb l’ajut de tots i totes, l’alternativa de govern per a un Premià millor.

Presentació de Crida Premianenca

(pàgina 2)

Balanç de la feina feta

(pàgina 3)

Presentació de llistes

(pàgina 4)

Propostes del programa

(pàgines 5,6 i 7)

Entrevista a Joan Ribet i Marina Altés

(pàgina 8)

En aquesta publicació hi trobaràs:Presentació de Crida

Premianenca (pàgina 2)

Balanç de la feina feta

(pàgina 3)

Presentació de llistes

(pàgina 4)

Propostes del programa

(pàgines 5,6 i 7)

Entrevista a Joan Ribet i Marina Altés

(pàgina 8)

En aquesta publicació hi trobaràs:

2 Presentació

Crida Premianenca - Poble Actiu és un mo-viment polític que funciona de forma assem-bleària. Ubicat a l’esquerra transformadora, va néixer l’any 2010 arran de diferents movi-ments socials i col·lectius arrelats a Premià de

Mar, amb la voluntat de fer una política trans-parent, participativa i fer d’altaveu de totes aquelles propostes i reivindicacions que fins aleshores no tenien lloc a l’Ajuntament.

L’assemblea és l’òrgan de discussió i deci-sió de Crida Premianenca i totes les persones que hi participen tenen veu i vot.

Les assemblees així com tots els mecanismes de participació en què es basa Crida, estan oberts a aquelles persones que es sentin identificades amb el seu projecte, amb les

seves idees i la seva forma de treballar.

Crida Premianenca és doncs una alternativa política orientada al poble, feta des de les bases del mateix poble. Una candidatura municipalista oberta, d’esquerres, crítica i constructiva. És un espai de debat, de pro-posta i d’acció.

www.cridapremianenca.cat

cridapremianenca@gmail.com

cridapremianenc

@cridapremianenc

cridapremianenc

El que ens proposem és revitalitzar la polí-tica de Premià de Mar, amb una aposta va-lenta i fresca per fer accessible l’Ajuntament a tothom, esdevenint altaveu de les inquietuds ciutadanes. Per aquesta raó, l’aposta de Crida Premianenca va de baix a dalt, una política dels ciutadans i ciutadanes, fent-los partíceps de les decisions que ens afecten a tots.

El Premià de Mar que volem només serà possi-ble amb la participació activa de la seva gent. És per això que Crida Premianenca és quel-com més que una candidatura electoral, és un procés de confluència de premianenques i premianencs amb interessos diversos que aposten per una idea diametralment dife-rent de la que, pensem, representa la política municipal actual.

Volem impulsar un clima que permeti al po-ble sentir-se representat a les urnes; i la nos-tra opció és la que representa la ciutadania inquieta, motivada i organitzada. A Crida Premianenca no creiem en la política feta als despatxos, sinó que som del parer que la política es fa al carrer. Per això no existeix Crida sense un poble viu.

A les eleccions municipals del 2011 Crida Pre-mianenca es presenta per primer cop i en-tra amb força a l’Ajuntament aconseguint dos regidors. Quatre anys després d’entrar a l’Ajuntament, i amb l’experiència acumulada dins el consistori, i nodrida de les iniciatives sorgides dels moviments socials i del teixit as-sociatiu, ens veiem capacitades i capacitats per a constituir una alternativa sòlida de govern.

Què és Crida Premianenca?

Com ens organitzem?

Quin és el nostre objectiu?

Divendres 22 de maig Plaça de l’Ajuntament

ACTE FINAL18.00 h Espectacle de màgia 19.00 h Parlaments i Anna Gabriel

19:30 h Música amb Samba da festa 21.00 h Sopar popular22.00 h Música i final de festa

Divendres 22 de maig Plaça de l’Ajuntament

ACTE FINAL18.00 h Espectacle de màgia 19.00 h Parlaments i Anna Gabriel

19:30 h Música amb Samba da festa 21.00 h Sopar popular22.00 h Música i final de festa

3Balanç

Durant els quatre anys en què Crida Premia-nenca ha tingut dos regidors a l’Ajuntament, hem presentat 72 mocions. Els principals te-mes als que feien referència són: el recolzament a propostes sorgides dels moviments so-cials, les polítiques participatives, l’educació,

la sanitat i els drets socials. Tot i això, les que han tingut més vots a favor són les que donen suport al procés d’independència (85% apro-vades), i d’altra banda, han estat precisament les referents a iniciatives populars les més re-butjades als Plens (63% rebutjades).

La tasca de Crida Premianenca no té sentit al Ple sense mantenir sempre un peu al carrer, és per això que hem combinat les accions de la formació tant dins com fora de l’Ajuntament. Els quatre anys de Crida Premianenca resu-mits en àmbits:

ECONOMIA I TERRITORIDins de l’AjuntamentaDefensa del comerç local i de proximitat.aProposta de creació d’un pla d’ordenació d’equipaments comercials.aFoment del cooperativisme.aOposició al model de fires comercials actual.aDefensa del creixement zero i crítica al POUM actual.aOposició al sistema de regeneració de platges.Fora de l’Ajuntament:aCampanya de consum conscient i respon-sable durant les festes de NadalaCampanya en contra de la implantació des-orbitada de grans superfícies comercials.

POLÍTQUES SOCIALS I DESIGUALTATSDins de l’Ajuntament:aImpuls de polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge (reglament d’habitatge desocupat, mocions PAH, etc.)aControl del pressupost de serveis socials exigint la seva aplicació.aDeclaració de Premià de Mar com a municipi lliure d’homofòbia i transfòbia.aDemanda per la creació d’un centre de dia.

aReclamació d’una política fiscal més justa.aRequeriment per desplegar de manera efectiva les polítiques d’igualtat vers la dona.Fora de l’Ajuntament:aDefensa de la sanitat pública i denuncia del model de privatització vigent amb CafèamblletaCampanya per l’habitatge cooperatiu.

COMUNITATDins de l’Ajuntament:aDefensa del model d’escola pública i im-mersió lingüística.aDemanda de la setena línia pública de P3 al municipi.aDignificació de les festes populars, espe-cialment la Festa Major d’hivern.aPromoció de l’oferta d’oci i lleure a la vila.aDeclaració: Premià de mar, municipi lliure de feixisme i racisme.Fora de l’AjuntamentaDifusió i recollida de signatures per la ILP per un nou sistema educatiu a Catalunya.aSuport al procés d’autogestió i empodera-ment popular a Can Sanpere.aA part d’això, Crida Premianenca ha estat pre-sent en activitats de caire cultural, com Sant Jordi o un acte en homenatge a Ovidi Montllor.

aS’ha implicat en movilitzacions ciutada-nes per l’educació pública de qualitat, ha dut a terme actes durant el dia de la dona treballadora, el dia mundial contra la vio-lència masclista, el dia del treball...aDes de Crida Premianenca també hem estat presents en accions contra les retallades, les pujades de tarifes al transport públic, hem format part de fòrums sobre munici-palisme alternatiu en d’altres municipis, i hem escrit diversos articles d’opinió sobre drets socials, igualtat, participació i un llarg etcètera. I hem estat present a les xar-xes socials (Facebook, twitter i blog de Cri-da) de forma constant, treballant dia a dia per traslladar la veu de la ciutadania de Pre-mià de Mar.

MÉS ENLLÀ DE PREMIÀaImplicació en el procés d’alliberament nacional.aMocions pel compliment dels drets hu-mans, tant dins com fora dels Països Cata-lans.aCompromís amb les lluites en defensa del territori i els moviments socials de la comarca.

Què ha fet Crida Premianenca a l’oposicó?

PSC PP ICV EUiA

CridaPremianenca

1 2 28 90

4 La llista

A finals de març, vam acabar el procés de cons-trucció de la llista per a les eleccions munici-pals de 2015. L’elaboració de la llista es va dur a terme de manera oberta i participativa: du-rant 10 dies qualsevol persona va poder propo-sar el nom d’aquelles persones que cregués que podien ser bones candidates. En aquests 10 dies varem rebre més de 80 noms de perso-nes, que foren contactades personalment per-

què decidissin si volien formar part de la llista electoral de Crida Premianenca. Finalment, es va celebrar una assemblea amb totes les per-sones que van acceptar formar part de la llista electoral i es va decidir la relació i ordre de can-didats per consens sota dos criteris: respectar al màxim la disponibilitat de cada persona i garantir que s’elaborava una llista cremallera (home-dona consecutivament).

El resultat, amb més de 40 persones dispo-sades a aparèixer a la butlleta electoral, va superar totes les nostres expectatives. Feta la llista, ara ens toca obrir l’Ajuntament.

Aquestes són les persones que varen ser pro-posades per la ciutadania i escollides per l’assemblea per traslladar el nostre projecte del carrer a les institucions.

Una llista participativa i oberta

#01 Joan Ribet29 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques. Tre-balla de Tècnic de Cultura i Joventut.

‘Crido per què els Premianencs i les premianenques perdin la por al canvi’

#12 Aran Prades38 anys. Tècnica de telecomunicacions. Treba-lla de professora de secundària.

‘Crido per oferir als nostres infants una educació pública i de qualitat a Premià’

#23 Marc ForésLlicenciat en Geografia i Tècnic Superior en Imatge i So. Treballa de fuster.

‘Vaig ser regidor els primers dos anys de l’anterior legislatura’

#24 Teresa Navarro56 anys. Diplomada en Ciències de l’Educació i Relacions Laborals.

‘Crido per una sobirania de les veïnes i veïns de Pre-mià davant d’interessos privats’

#25 Sergi Benedicto36 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Treballa com a Tècnic de Partici-pació.

‘Crido per unes polítiques locals que ataquin les causes de les desigualtats’

#26 Mercè Gil26 anys. Tècnica en Dietètica i Nutrició.

‘Crido per un Premià que canviï activament’

#27 Jordi Pascual49 anys. Llicenciat en Sociologia. Treballa de professor a la UOC.

‘Crido per un Premià de Mar més obert i inclusiu’

#28 Imma CorbellaMestra d’Educació Primària.

‘Crido perquè els ciutadans de Premià es merei-xen un Ajuntament que vetlli perquè tinguin una `bona vida´’

#29 Josep AlbertPaleta. Participa en vàries activitats socials i culturals de Premià.

‘Crido per un Premià actiu que no sigui ciutat dor-mitori, i sense un totxo més’

#30 Mayte Anguita33 anys. Pedagoga. Treballa en l’atenció a la infància.

‘Crido per una educació pública de qualitat, inclu-siva i a l’abast de tothom’

#31 Albert Fresquet23 anys. Estudiant de Farmàcia. Treballa en una farmàcia.

‘Crido per un Premià lliure d’homofòbia i transfò-bia, on la llibertat sexual ens faci a tots més lliures’

I a més a més… Damià Miñarro, Laia Anguera,

Xavi Gascó, Ramon Sala,

Marc Sala, Nico Bobadilla, Ruben Pocino, Boi Estafanell,

David Carrillo…

#13 Jordi VinyalsMestre d’Educació Primària.

‘Crido per un Premià que aposti per la cultura i l’educació com a pilars fonamentals per construir una societat més justa i igualitària’

#15 Marc Montañés36 anys. Programador web especialitzat en programari lliure.

‘Crido per un poble més habitable a on els interessos col·lectius estiguen per sobre dels particulars’

#16 Berta Maristany24 anys. Llicenciada en Pedagogia. Treballa amb persones amb diversitat funcional.

‘Crido per un poble on el centre siguin les persones i la comunitat’

#20 Paquita Guirao62 anys. Prejubilada. Implicada en diferents moviments socials.

‘Crido perquè les veus dels ciutadans omplin l’Ajuntament i juntes fem un Premià de Mar més amable’

#21 Àngel Pagès56 anys. Programador musical de Ràdio Pre-mià de Mar, implicat en diferents moviments socials i culturals. ‘Crido per un Premià autogovernat, on visquem lliures i iguals’

#22 Maria Empar NavarroLlicenciada en Químiques i Ciències del Mar.

‘Crido perquè un altre món és possible, i per això una altra educació és necessària’

#18 Maria Goday32 anys. Diplomada en Educació Sociall Tre-balla en mediació de conflictes.

‘Crido per ser capaces de teixir un comerç local, res-ponsable i proper’

#19 Juanjo Rico27 anys. Llicenciat en Odontologia. Treballa en publicitat i de monitor de lleure.

‘Crido per un poble actiu, amb oci i ambició’

#17 Bernat Maristany29 anys. Mestre d’educació especial.

‘Crido per la regeneració, noves idees més morals i ètiques, amb persones que dedicades al poble i no al partit’

#14 Marta Cava24 anys. Diplomada en Biblioteconomia i Do-cumentació. Treballa en una biblioteca espe-cialitzada en educació.

‘Crido per un poble social, política i cultural-ment actiu.’

#02 Marina Altés24 anys. Llicenciada en Psicologia. Treballa a l’Hospital de Granollers.

‘Crido per una salut i una educació públiques de qualitat, sense retalladles’

#03 Pau Pañella27 anys. Vinculat a les arts escèniques. Tre-balla d’educador a l’Associació Educació per l’Acció Crítica.

‘Crido per un Premià amb creixement zero i pel co-merç de proximitat’

#04 Brenda Bär29 anys. Mestra de Primària i llicenciada en Ciències Polítiques. Treballa com educadora i investigadora a la UB.

‘Crido per polítiques que promoguin l’equitat i em-poderin a la ciutadania per lluitar pels seus drets.

#05 Andreu Mumbrú27 anys. Llicenciat en filosofia i ciències políti-ques. Treballa en innovació docent a la UB i de professor d’institut.

‘Crido per un Premià que defensi els projectes del veïnat autoorganitzat’

#06 Sara Montesinos25 anys. Periodista. Es dedica a la comunicació i política i el periodisme social.

‘Crido per un poble que no toleri el racisme ni al carrer ni a les institucions’

#07 Miguel Moreno26 anys. Llicenciat en Comunicació Audiovi-sual. Soci fundador de Lo0ky Produccions.

‘Crido per un Premià amb projecte de futur, actiu i basat en la solidaritat’

#08 Marta Mejías24 anys. Diplomada en Educació Social.

‘Crido per un Premià més conscient, comunitari i participacipatiu, i més empoderat’

#09 Dídac Pairó20 anys. Estudiant d’Econòmiques. Membre d’Arran i del SEPC

‘Crido per un poble on tots ens sentim còmodes, i on les necessitats del poble estiguin per sobre de l’economia’

#10 Neus Serra31 anys. Ha treballat de docent multimèdia i en marqueting online. Implicada en diferents associacions del poble.

‘Crido per un Premià valent, passional i trencador’

#11 Martí Ramos41 anys. Diplomat en Educació Social. Treba-lla amb infància en risc.

‘Crido per un Premià sense barreres, arquitectoni-ques, socials, de gènere , edat o origen’

5Programa

En les següents pàgines us presentem algunes de les propostes que incorpora el nostre programa electoral. A Crida Premianenca ente-nem que un programa electoral és un document flexi-ble, dinàmic, viu i que, per tant, muta amb el temps, adaptant-se a l’evolució de la realitat i a les situacions que col·lectivament haguem d’afrontar.

Aquestes propostes són alguns dels reptes que ens plantegem avui per als propers quatre anys. Són propostes que han sorgit del procés participatiu, el qual s’inicià al febrer amb les Jornades de treball munici-palistes COP 2015 i es va continuar durant dos mesos mitjançant la plataforma virtual wikipremianenca.cat. Fent ús d’aquests mitjans

les persones van poder compartir i debatre sobre les seves preocu-pacions i convertir-les en les propostes que hem recollit. El procés

també s’ha enriquit de les diferents problemàtiques que ens han fet arribar les persones preocupades per al-guna qüestió a Premià i d’allò après al llarg dels quatre anys com a formació de l’oposició. Un procés que no s’acaba amb aquest programa sinó que serà aprofun-dit els anys vinents per tal de continuar abordant els nostres reptes.

Aquí teniu algunes de les nostres propostes per a les eleccions municipals de 2015. Les podeu descobrir totes a: http://programa.cridapremianenca.cat

Ens mereixem un poble on la persona sigui el centre de la vida. Volem un Premià amable, actiu i pensat al ser-vei de la comunitat. L’espai públic ha d’estar dissenyat i

mantingut amb les persones com a principals protago-nistes, i la proximitat al comerç i als serveis ha de ser un valor clau.

Punt i a part. Governem-nos

Un poble per viure’l

La persona al centre de la vida del pobleaApostem per la peatonalització definitiva al Casc Antic i creació d’aparcaments disuas-soris en punts estratègics del voltant.aFarem un sistema de tancament al trànsit en cap de setmana de carrers no peatonalit-zats (Mercè, Jacint Verdaguer i Enric Granados) amb caràcter rotatiu per dinamitzar el comerç i la vida a l’espai públic.aDignificarem el passeig marítim i els ac-cessos a la platja.L’aprofitament de recursos com a principiaImplantarem la recollida porta a porta al Casc Antic i Can Pou.aCrearem un magatzem per Recuperar, Reci-clar i Reutilitzar objectes que inclogui un es-pai d‘autorreparació.

aAprovarem una ordenança de foment i re-gulació de les energies renovables per noves edificacions i rehabilitacions d’obra major.

Una relació més equilibrada entre allò urbà i allò natural

aProtegirem la vegetació autòctona i pro-mourem l’augment de la diversitat d’espècies d’arbres en espais públics (parcs, terrasses, etc).aCrearem una xarxa de pipicans a diverses zones del poble i espais amplis d’esbarjo per a gossos.

L’urbanisme al servei del comúaDefensarem Can Sanpere com un espai 100% públic que decideixi els seus usos en un procés participatiu, en el que apostem per una gran zona verda, equipaments no bu-rocràtics, protecció del patrimoni arqui-

tectònic i un Centre Social Autogestionat per la gent.aFarem un pla de camins escolars i ciutat educadora.aExecutarem el Pla Local d’Habitatge com a eina d’una política social que permeti detec-tar i posar en el mercat l’habitatge buit.L’e L’economia social com a model de futuraPotenciarem el comerç local i no perme-trem noves superfícies comercials inne-cessàries.aCrearem un viver d’empreses que combini diferents tipus d’activitat econòmica (indus-trial, oficina, etc).aObrirem un procés de deliberació i decisió col·lectiva sobre el futur del polígon indus-trial de Torrent Malet.

6 Programa

Allò públic ens afecta a tots i totes, i per això les decisions les hem de prendre col•lectivament. Per aquest motiu, trencarem amb l’opacitat institucional i crearem mecanis-

mes reals de participació. Els serveis i recursos municipals han d’estar controlats democràticament per la ciutadania: la nostra acció podrà ser fiscalitzada en tot moment.

La cohesió social és bàsica i ha de ser abordada des de l’esforç conjunt entre institucions, teixit social i ciutadania. Cal una política fiscal socialment més

justa i garantir que l’ajuntament actua per a revertir les desigualtats econòmiques, d’origen, de gènere i d’edat.

Un poble que es governa

Un poble que lluita contra les desigualtats

Participació per proposar, deliberar i decidir (qualitat democràtica)aDistribuirem les subvencions i els convenis a entitats de manera justa i transparent a tra-vés d’un sistema d’avaluació i decisió obert que tindrà en compte el valor social de cadascu-na d’elles.aImpulsarem els pressupostos participatius on la ciutadania i les entitats decideixin sobre els grans blocs de priorització de les despeses.aCrearem el Consell del Poble i promou-rem Assemblees Ciutadanes com una via directa per argumentar propostes i deliberar col·lectivament.

Generar coneixement per a la presa de decisions

aImpulsarem una auditoria del deute oberta a la participació ciutadana.aCrearem una unitat de planificació i avalua-

ció que donarà suport tècnic en l’elaboració, se-guiment i avaluació de tots els plans i serveis municipals, i difondrà aquesta informació.aPromourem la publicació periòdica d’informació comprensible sobre la tasca municipal.aGarantirem el lliure accés i reutilització de les dades i documents generats per l’Ajuntament.

El Ple com a àgoraaPromourem plens monogràfics sobre de-terminades àrees donant sentit al ple com a es-pai on conflueixen les idees i propostes .aMillorarem la intervenció de la ciutadania als plens: qualsevol ciutadà o ciutadana podrà pro-posar intervencions sobre l’ordre del dia fins al dia abans; la intervenció, a diferència de com és ara, es farà abans de les intervencions dels represen-tants dels grups polítics i de la votació perquè els arguments exposats s’hagin de tenir en compte.

Un compromís ètic amb la col·lectivitataEns autoimposem la limitació de man-dats, de sous i la no duplicitat de càrrecs.aPublicarem els comptes de la candidatura i declaració d’interessos dels regidors.aPromourem les assemblees de barri i crearem la figura dels regidors de barri.

Els recursos públics com a bé comúaFarem un pla per rescatar la concessió i municipalitzar el servei d’aigües bus-cant l’eficàcia, l’estalvi, l’abaratiment per trams i l’accés com a servei bàsic.aEstudiarem la recuperació de la ges-tió de les zones d’aparcament per fer-ho des de l’ajuntament amb un criteri d’abaratiment de quotes i com a recurs per treure els aparcaments dels carrers per millorar la via pública com espai per viure’l.

Una política fiscal més justaaIntroduirem bonificacions a tots els preus públics, tenint en compte la renda com a criteri bàsic de càlcul, començant pels preus públics del servei de subministrament d’aigua.aAplicarem descomptes en la taxa de resi-dus als establiments de restauració per ús d’envasos reutilitzables, i per l’ús habitual dels punts de recollida municipal (punts verds).aReformularem l’IBI reforçant-ne la pro-gressivitat, aplicant mesures excepcionals a fa-mílies en risc d’exclusió social i executarem el 50% de recàrrec ja previst als habitatges buits.

Els serveis públics com a garants de l’equitat

aDefensarem les línies de primària de l’escola pública sobre l’escola concertada en les fluctuacions demogràfiques.aElaborarem el Pla Local d’Inclusió Social que incorpori una profunda revisió del model de ser-veis socials de l’Ajuntament i suposi el “contracte social” dels premianencs i premianenques.

aRepensarem el Consell de Benestar Social com a eina d’assessorament, suport, seguiment i avaluació de les polítiques socials

L’esforç col·lectiu com la millor forma de resoldre els problemes

aCrearem espais de reunió, organització i empoderament de les persones que pateixen problemàtiques socials extenses així com per aprofitar sinèrgies entre grups organitzats.aModificarem el portal d’entitats per tal que sigui un espai útil, pràctic i de qualitat per di-fondre les activitats de les entitats, associacions i moviments.aDonarem suport a les iniciatives d’oci alter-natiu juvenil que no vagin dirigides a un oci consumista.

Empoderar les persones garantint-ne les necessitats bàsiques

aCap alumne sense menjador escolar: es-tablirem ajuts econòmics perquè tot l’alumnat que compleixi els requisits tingui garantit el servei de menjador escolar.

aIntroduirem criteris de progressivitat en els preus públics de l’Escola de Música tenint en compte els ingressos familiars mitjançant bonificacions i exempcions.aDesignarem un espai municipal que pugui acollir un Centre de Dia per tal de poder aten-dre persones amb un cert grau de dependència sense que hagin de ser ingressats en un centre geriàtric i com un espai complementari a la llar.

Polítiques de gènere són polítiques per tothom

aPotenciarem la regidoria d’Igualtat perquè vet-lli per aplicar la perspectiva de gènere de mane-ra transversal en totes les polítiques públiques de l’Ajuntament.aElaborarem un Pla d’igualtat de gènere que serà dissenyat, executat i avaluat amb participació de la ciutadania.aElaborarem campanyes informatives i formati-ves sobre violència de gènere, opció sexual o qualse-vol altra expressió del sistema patriarcal, amb xerra-des, fòrums i accions de sensibilització i visibilització.

7Programa

Conèixer el passat per entendre el presentaFomentarem la transmissió de coneixe-ments entre gent gran i joves.aPromourem la conservació i catalogació d’edificis antics, emblemàtics i singulars.

Recuperar l’espai públic com a lloc de convivència

aTreballarem per un pacte local per facilitar l’exercici de les creences i cultes de tota la ciutadania.aLluitarem contra la xenofòbia dins i fora de l’Ajuntament.aPromourem campanyes sensibilitzadores

sobre comportament cívic, especialment res-pecte la tinença d’animals utilitzant els seus es-pais d’esbarjo com a espais de formació cívica.L’educació com a primer vincle a la comunitataElaborarem un Pla Educatiu d’Entorn i promourem el model de comunitats d’aprenentatge a les escoles de Premià.aPromourem l’obertura dels patis dels cen-tres educatius el cap de setmana.

Els equipaments municipals com a espais d’aprenentatge i creació

aFinalitzarem i executarem el Pla d’equipaments.

aRecolzarem l’Escola de Música per garantir l’educació musical i farem actuacions de millo-ra de les instal·lacions.aRecolzarem un pla per a la lectura de la Bi-blioteca Martí Rosselló i Lloveras.aPotenciarem el Museu d’Estampació i hi consolidarem un equip.

La cultura popular com a tret identitari clau

aCrearem un Pla Estratègic de la Cultura.aDonarem suport a fer de Can Manent la Casa de la Festa i de la cultura popular.aDurem la cultura popular als centres educatius.

La memòria històrica, l’espai públic, l’educació i la cul-tura han de ser els fils conductors que facin que tothom se senti arrelat a Premià.

Formar part de la mateixa comunitat és un element bà-sic per a la convivència i pel foment el respecte a allò que és de tots.

Volem un municipi influent, més integrat en el seu entorn immediat i que participi activament en les diferents lluites en defensa del territori. Alhora, des de Premià, hem de tre-

ballar activament per a aconseguir l’alliberament nacional i canviar d’arrel el sistema de relacions polítiques, econò-miques, socials i culturals vigents.

Un poble del qual formar-ne part

Un poble que impulsa canvis cap enfora

Un Premià de Mar integrat al Baix Maresme

aCreació, arranjament i enllumenat d’una densa xarxa de camins, vies i carrils bici in-terconnectats a través de tots els municipis veïns i llocs d’interès fent possible el desplaça-ment entre qualsevol municipi i la connexió entre Premià de Mar i la seva muntanyaaImpulsarem el disseny d’un pla comarcal del litoral que tingui en compte tots els as-pectes concurrents: ferrocarril, xarxa viària, passeigs, recuperació de les aportacions del Tordera i de les rieres, ecosistemes litorals i ac-tuació respecte als ports.aPotenciar el transport públic a la Vall de Sant Mateu en cap de setmana (entre els muni-cipis de Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Pre-mià de Mar)

Superar els límits territorials absurdsaCrearem una oficina administrativa com-partida amb Premià de Dalt al Barri Santa An-na-Tió per facilitar les gestions a la ciutadania.

aMancomunarem serveis amb els munici-pis del voltant i gestionarem de manera com-partida els espais de trama urbana conti-nua que es troben en els límits de Premià de Mar i Premià de Dalt.

Defensar els interessos del territori en el seu conjunt

aDefensarem els pocs espais agrícoles que queden al Baix Maresme i en promourem la creació de nous.aEmprendrem accions jurídiques contra ADIF per l’incompliment de les normatives d’accessibilitat i seguretat a l’estació de tren.aDefensem la gratuïtat de la C-32 i pacifica-ció de la N-II, l’oposició a l’ampliació de ca-rrils i extensió de la concessió de l’autopista i donem suport explícit a les entitats i platafor-mes que treballin en aquesta mateixa direcció.Foment d’un espai econòmic comarcalaDemanarem la incorporació a la central de compra de productes alimentaris de proxi-mitat de la comarca.

aImpulsarem una etiqueta/segell pels co-merços que ofereixin productes cultivats o produïts al Baix Maresme.aPromourem programes de formació ocupa-cional elaborats en col·laboració amb els pobles veïns, tenint en compte la generació de llocs de treball en l’àmbit del Baix Maresme.

Premià de Mar per la RupturaaDonarem suport al procés d’independència per continuar treballant per un alliberament nacional i una ruptu-ra democràtica amb les elits polítiques i econòmiques vigents.aTreballarem pel reconeixement dels béns municipals com a béns comuns que reque-reixen una gestió transparent i oberta a la par-ticipació del poble.aLluitarem pel reconeixement del marc municipal i l’Ajuntament com un àmbit de transformació institucional que pot impulsar, amb altres municipis, la superació del règim de la Constitució Espanyola del 1978.

8 Entrevista

Què us distingeix de la Crida Pre-mianenca de 2011? J: Quatre anys ens han ser-vit per aprofundir en les dinàmiques enquistades de l’Ajuntament. El grup ha pres consciència de la necessitat de canviar-les per millorar les polítiques destinades a les persones. Ens hem fet amb coneixe-ments i hem ampliat la nostra base social, que majoritàriament pro-cedeix dels moviments socials i de l’associacionisme actiu del poble.Crida Premianenca: un partit jove que, a més, renova la llista subs-tancialment. No temeu que us con-siderin massa immadurs? M: Al contrari. Per a nosal-tres, comptar amb un equip ple de gent jove i il·lusionada per canviar el rumb del municipi és un valor que ens diferencia de la vella política. La nos-tra base s’ha ampliat i el rang d’edats també ho ha fet. Creiem que aquesta varietat de generacions enriqueix el nostre projecte i ens aporta major so-lidesa. Quines diries que són les virtuts principals de l’equip de Crida? M: Tenim un fort esperit de regeneració i un equip format per persones provinents de disciplines molt diverses. La nostra visió de la política és completament oposada al sistema de partits actual. També te-nim un fort convenciment que des de l’Ajuntament es poden fer moltes més coses i molt millor que com s’han fet fins ara. Comptem amb un equip de persones amb idees ambicioses, però a la vegada realistes, per millorar el poble. Considereu que aquests 4 anys de treball us han servit per teixir més complicitats al carrer? J:Si en una cosa ha canviat Premià els darrers quatre anys és en la vida social i política al carrer. Platafor-

mes com les de Can Sanpere, l’estació o l’escola pública reflecteixen les ne-cessitats que no han estat resoltes per l’actual equip de govern i evidencien que la ciutadania no està adormida, i això evidentment ens ha fet estar atents i hem intentat ser, en la mesu-ra que hem pogut, l’altaveu d’aquests moviments dins el consistori.Seguireu els passos dels diputats de la CUP i agafeu el compromís de limitar mandats? M: Sí, i la limitació a dos mandats és només un dels nostres compromisos ètics. N’hi ha d’altres: la publicació dels comptes de la can-didatura, la limitació dels càrrecs de confiança i la declaració d’interessos dels regidors... Joan, si fossis el nou alcalde de Pre-mià de Mar, quina seria la primera cosa que faries? J: Reduir les desigualtats és imprescindible per millorar com a poble. La primera cosa que faríem se-ria iniciar un Pla Estratègic de ciutat elaborat amb mecanismes de partici-pació ciutadana i transparència on els serveis socials, amb la col·laboració dels agents socials, hi tindrien un pa-per central. Evidentment, ens caldria ampliar la partida de serveis socials per donar resposta a totes les necessi-tats de la població.I els següents 3 reptes més urgents? M: La primera, suspendre el Pla Urbanístic (POUM), que s’ha de-mostrat obsolet. Cal fer un nou pla ur-banístic que contempli el creixement i que posi l’urbanisme al servei de les persones. Ens manquen espais verds i no places dures, ens manca millorar la mobilitat, i ens urgeix cohesionar els barris. Cal planificar les polítiques urbanístiques a llarg termini i no fer pedaços com s’ha fet fins ara. J: La segona, remunicipalit-zar els serveis municipals. Creiem que

una gestió pública ben planificada del subministrament de l’aigua, de serveis com la neteja, la programació cultural de l’Amistat, de l’aparcament, o del Centre Esportiu Municipal, ofe-riria millors prestacions a la ciutada-nia i amb una tarifació social. M: La tercera, impulsar els pressupostos participatius on els ciu-tadans i les entitats decideixin sobre la prioritat de les despeses i informar cada mes de la despesa feta perquè la ciutadania pugui dur-ne un control.Se us acusa d’idealistes, de tocar poc de peus a terra. De no disposar de la sensatesa que dóna haver go-vernat. Creus que sou uns utòpics? M: Utòpic és pensar que les coses poden seguir com fins ara, deixant partides socials sense gastar, a tenor de l’impacte negatiu que això té pels ciutadans en l’actual context de crisi econòmica. Utòpic és que els qui han manat fins ara mantinguin el po-der i creguin que els pertany. Davant d’aquesta situació d’irresponsabilitat i estancament de l’actual govern de CIU i PSC, seria insensat no plantejar al-ternatives capaces de generar il·lusió. Això implica tenir idees trencadores i innovadores que permetin una millor gestió dels recursos públics. Què ha passat a Premià de Mar els últims anys; quin dibuix fas del pe-riple polític local dels últims man-dats? J: Les dinàmiques institucio-nals s’han vist alterades per la nostra presència al Ple. Des del minut u, els dos regidors de Crida han treballat per tornar a dotar de contingut el ple i han actuat d’element de control de l’acció del govern. Aquesta acció de govern ha estat marcada per una manca de planificació a mig i llarg termini, i no ha perseguit el bé comú.Quina lectura feu de l’actual con-text polític a Catalunya i Espanya

i com creieu que condicionarà les eleccions premianenques? M: Aquestes eleccions han de servir per evidenciar que es manté viu el procés que ens ha de portar a ser un nou País però també per reclamar que aquest País serveixi per millorar so-cialment, i això implica estar disposat a canviar-ho tot. Per nosaltres és dels Ajuntaments des d’on es poden pren-dre les decisions més importants pel canvi social.L’esquerra independentista i les candidatures d’unitat popular s’han multiplicat per 2 en aquestes eleccions municipals a Catalunya. Com ho hem de llegir, això? J: Fa temps que la ciutadania s’ha adonat que l’Estat espanyol és profundament antidemocràtic i que ens cal deixar enrere les seves estruc-tures administratives i la corrupció que acumulen. Però també s’ha ado-nat que a CIU li costarà fer un tren-cament real amb l’Estat perquè hi té molts interessos econòmics i que ERC s’equivoca no omplint de contingut el procés sobiranista. ICV navega per-duda i no s’aclareixen. S’ha doblat el nombre de candidatures d’unitat po-pular perquè som gent que tenim uns plantejaments sòlids i els expliquem de forma clara, i la gent hi ha trobat un espai on es genera esperança de canvi.En cas d’haver de pactar: quines opcions us doneu? I quines prohi-bicions us imposeu? J: Funcionem de manera as-sembleària, si es donés la possibilitat d’arribar a acords amb d’altres can-didatures obriríem un procés partici-patiu perquè qui ens hagi votat pugui formar part del procés de decisió. No obstant això, governarem si podem garantir que la nostra acció conjunta de govern sigui coherent amb el mo-del de poble que defensem.

Joaquim Aguilar (Periodista)No va ser cap foguerada: els dos regidors que va obtenir Crida Pre-mianenca l’any 2011, en la seva primera temptativa electoral, no no-més hauran demostrat –des de l’oposició- que és possible entendre la política municipal d’una altra manera sinó que s’han acabat reve-lant com el detonant d’una sacsejada de molt més abast. En donen fe els suports i les complicitats que s’han generat al llarg de quatre

anys, i que ara alimenten una candidatura més àmplia, més rica i més sòlida. Al capdavant, com a números 1 i 2, Joan Ribet i Marina Altés, a qui entrevistem per fer balanç i també per copsar inquie-tuds i visions respecte d’un escenari polític i una nova oportunitat electoral que podria certificar del tot la projecció d’un partit, Crida Premianenca, com l’alternativa més consistent i engrescadora a la vella política municipal.

Joan Ribet: ‘El canvi social ha de començar als Ajuntaments’