Dialogue, per tant, convisc

16
Guix 388 | Octubre 2012 | p. 77-81 77 GUIX DOS Convivència 1C S Deia el gran pedagog del segle XX Paulo Freire que «l’acció educativa sense refle- xió deriva en el pur activisme i que la reflexió pura sense acció pràctica és buida». Aquesta citació ens pot servir per presentar la nostra proposta didàctica, ba- sada en eixe doble principi de l’acció i de la reflexió crítica, tant de l’alumne com de l’ensenyant. El gran objectiu pedagògic que perseguim amb el nostre treball és la millora de la convivència escolar i la crea- ció d’un clima adequat perquè els proces- sos d’ensenyament-aprenentatge tinguen sentit. No obstant això, aquest propòsit, que qualsevol educador i educadora sig- naria, es pot realitzar de moltes maneres. L’excés d’idealisme docent creu que tots els conflictes se solucionen amb tècni- ques de mediació; el defecte pedagògic evita l’acció i consisteix en la pura teoria que no duu enlloc. Pel que fa a nosaltres, i inspirats en grans educadors com ara Ma- nuel Segura, Mathew Lipman o Vigostki, el nostre equip considera que és possible una altra mediació escolar; una mediació que, abans de ser acció de centre, siga Dialogue, per tant, convisc Propostes didàctiques per a resoldre conflictes de manera crítica i creativa M. Pilar Adrià Casans, Mireia Garcia Peruga, Paula Mateu Miralles, M. Ángeles Pérez Fernández, Chema Sànchez Alcón acció d’aula. Considerem que invertir el temps de tutoria en la millora de la convi- vència si treballem en la resolució de con- flictes d’una manera dialògica, tard o prompte, donarà fruits. Si, a més a més, aquesta inversió pedagògica es fa amb tots els tutors i les tutores en una mateixa direcció, complirem eixa asserció que tant agrada al pensador José Antonio Marina: «Per a educar un xiquet, cal la tribu sen- cera». Per tant, en eixe context de treball a l’aula, creiem que la millor manera d’em- prendre la qüestió dels conflictes és des de quatre punts de vista: millorar el pensa- ment crític de l’alumnat, reforçar l’alfabetit- zació emocional, consolidar els valors ètics com a persona i practicar amb les habilitats socials. Considerem l’educació com un tot global en què la persona està implicada. Millorar eixe tot és millorar-ne les parts i ens ba- sem en eixa visió integral per desenvolu- par la proposta que tot seguit us oferim, que va adreçada al primer cicle de secun- dària. AUTORS Maria Pilar Adrià Casans Mireia Garcia Peruga Paula Mateu Miralles M. Ángeles Pérez Fernández Chema Sànchez Alcón IES Vilamarxant (València) [email protected] GUIX DOS Guixdos388 | Octubre 2012| Dialogue, per tant, convisc| M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández 2 Fitxa 2. Posa’t en el lloc dels altres 1. Elabore una llista amb tot allò que NO m’agrada que facen les persones del meu entorn. Exemple: «No m’agrada que ........... siga / siguen ..........» 2. Subratlle en color roig allò de la llista que de vegades també he fet jo a les persones del meu entorn. 3. Reflexione: Me n’havia adonat que de vegades faig les mateixes coses que em molesten a mi mateixa? No Quan les faig, pense com es poden sentir aquestes persones? ........................................................................................ 4. Seiem en parelles entorn d’una taula, l’un davant de l’altre. Triem un objecte, el posem al mig de la taula i cadascun de nosaltres n’haurem de dibuixar la part que en veiem i també la que creiem que veu el nostre company o companya: La part que jo veig... La que crec que veu l’altre... 5. Què he fet per poder dibuixar la part de l’objecte que no veia? ............................................................................................. ...................................................................................................................................................................................................... Comprendre millor, perdonar, aconsellar, ajudar, consolar, oposar-me amb fermesa… EMPATIA http://guix.grao.com Guixdos388 | Octubre 2012| Dialogue, per tant, convisc| M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández 1 GUIX DOS: PROPOSTES DE TREBALL PER A L’ALUMNAT Activitat 1. Aprendre a pensar Fitxa 1. Avantatges, inconvenients i dubtes Proposta del professor o professora: ........................................................................................................................................... Tu penses... Comparteix les teues idees amb la resta del grup… Com a portaveu del nostre grup, triem: ...................................................................................................................................... Posada en comú dels diferents grups de la classe! AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES http://guix.grao.com

description

Propostes didàctiques per a resoldre conflictes de manera crítica i creativa

Transcript of Dialogue, per tant, convisc

Page 1: Dialogue, per tant, convisc

Guix 388 | Octubre 2012 | p. 77-81

77

GUIX DOS

Convivència

1CS

Deia el gran pedagog del segle XX PauloFreire que «l’acció educativa sense refle-xió deriva en el pur activisme i que lareflexió pura sense acció pràctica ésbuida». Aquesta citació ens pot servir perpresentar la nostra proposta didàctica, ba-sada en eixe doble principi de l’acció i dela reflexió crítica, tant de l’alumne com del’ensenyant. El gran objectiu pedagògicque perseguim amb el nostre treball és lamillora de la convivència escolar i la crea-ció d’un clima adequat perquè els proces-sos d’ensenyament-aprenentatge tinguensentit. No obstant això, aquest propòsit,que qualsevol educador i educadora sig-naria, es pot realitzar de moltes maneres.L’excés d’idealisme docent creu que totsels conflictes se solucionen amb tècni-ques de mediació; el defecte pedagògicevita l’acció i consisteix en la pura teoriaque no duu enlloc. Pel que fa a nosaltres, iinspirats en grans educadors com ara Ma-nuel Segura, Mathew Lipman o Vigostki,el nostre equip considera que és possibleuna altra mediació escolar; una mediacióque, abans de ser acció de centre, siga

Dialogue, per tant, conviscPropostes didàctiques per a resoldre conflictesde manera crítica i creativaM. Pilar Adrià Casans, Mireia Garcia Peruga, Paula Mateu Miralles, M. Ángeles Pérez Fernández, Chema Sànchez Alcón

acció d’aula. Considerem que invertir eltemps de tutoria en la millora de la convi-vència si treballem en la resolució de con-flictes d’una manera dialògica, tard oprompte, donarà fruits. Si, a més a més,aquesta inversió pedagògica es fa ambtots els tutors i les tutores en una mateixadirecció, complirem eixa asserció que tantagrada al pensador José Antonio Marina:«Per a educar un xiquet, cal la tribu sen-cera». Per tant, en eixe context de treball al’aula, creiem que la millor manera d’em-prendre la qüestió dels conflictes és desde quatre punts de vista: millorar el pensa-ment crític de l’alumnat, reforçar l’alfabetit-zació emocional, consolidar els valorsètics com a persona i practicar amb leshabilitats socials.

Considerem l’educació com un tot globalen què la persona està implicada. Millorareixe tot és millorar-ne les parts i ens ba-sem en eixa visió integral per desenvolu-par la proposta que tot seguit us oferim,que va adreçada al primer cicle de secun-dària.

AUTORS

Maria Pilar Adrià Casans

Mireia Garcia Peruga

Paula Mateu Miralles

M. Ángeles Pérez

Fernández

Chema Sànchez AlcónIES Vilamarxant (València)[email protected]

GUIX DOS

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández

2

Fitxa 2. Posa’t en el lloc dels altres

1. Elabore una llista amb tot allò que NO m’agrada que facen les persones del meu entorn.

Exemple: «No m’agrada que ........... siga / siguen ..........»

2. Subratlle en color roig allò de la llista que de vegades també he fet jo a les persones del meu entorn.

3. Reflexione:

• Me n’havia adonat que de vegades faig les mateixes coses que em molesten a mi mateixa? Sí

No • Quan les faig, pense com es poden sentir aquestes persones? ........................................................................................

4. Seiem en parelles entorn d’una taula, l’un davant de l’altre. Triem un objecte, el posem al mig de la taula i cadascun de

nosaltres n’haurem de dibuixar la part que en veiem i també la que creiem que veu el nostre company o companya:

La part que jo veig...

La que crec que veu l’altre...

5. Què he fet per poder dibuixar la part de l’objecte que no veia? .............................................................................................

......................................................................................................................................................................................................

Comprendre millor, perdonar, aconsellar, ajudar, consolar, oposar-me amb fermesa… EMPATIAhttp://guix.grao.com

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández

1

GUIX DOS: PROPOSTES DE TREBALL PER A L’ALUMNAT

Activitat 1. Aprendre a pensar

Fitxa 1. Avantatges, inconvenients i dubtesProposta del professor o professora: ...........................................................................................................................................

Tu penses...

Comparteix les teues idees amb la resta del grup…

Com a portaveu del nostre grup, triem: ......................................................................................................................................Posada en comú dels diferents grups de la classe!

AVANTATGES

INCONVENIENTS

DUBTES

AVANTATGES

INCONVENIENTS

DUBTES

http://guix.grao.com

Page 2: Dialogue, per tant, convisc

Guix 388 | Octubre 2012

78

GUIX DOS

Descarrega’t tot el material a:

http://guix.grao.com

OBJECTIUS COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Adquirir les destreses bàsiques del llenguatge oral, com ara la correcció enla parla o la utilització correcta de les paraules.

2. Compartir, mitjançant el llenguatge oral i de manera respectuosa, els pensa-ments de cadascú i l’intercanvi d’opinions que s’estableix a l’aula.

3. Aplicar d’una manera pràctica les actituds adquirides a través de les xarxessocials utilitzades pel jovent de manera assídua.

4. Analitzar algunes estadístiques bàsiques sobre els conflictes que es pro-dueixen a les aules.

5. Desenvolupar la capacitat de realitzar-se preguntes sobre els assumptestractats. Fomentar la capacitat d’explorar els problemes i tractar de buscar-hiles solucions més adequades.

6. Actuar de manera assertiva més enllà de les classes. Demostrar la iniciativaindividual en la creació d’equips de mediació i en aquelles activitats extraes-colars que promouen la millora de la convivència.

7. Contextualitzar el món emocional dels éssers humans amb altres elementsdel voltant, com ara l’expressió de les emocions al món animal.

8. Conéixer d’una manera pràctica les habilitats cognitives bàsiques que fona-menten la competència social: raonar adequadament, evitar les generalitza-cions o saber diferenciar els arguments vertaders dels falsos.

9. Distingir els valors dels contravalors i fer una incidència especial en la capa-citat de discerniment ètic.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Competència digital i tractament de la informació.

Competència matemàtica.

Competència per aprendre a aprendre.

Competència en la iniciativa personal i en l’esperitemprenedor.

Competència en el coneixement i en la interaccióamb el món natural.

Competència social i ciutadana.

Competència social i ciutadana.

Taules resum de la programació

Page 3: Dialogue, per tant, convisc

Guix 388 | Octubre 2012

79

GUIX DOS

Convivència

1CS

CONTINGUTS

CONCEPTES

Diàleg.

Convivència.

Sentiments i emocions.

Habilitats socials.

Ètica.

Valors.

Democràcia.

Conflictes.

Debat amb respecte.

Aprenentatge per saber escoltar l’altre.

Aclariment d’emocions.

Promoció de l’assertivitat.

Argumentació raonant i utilitzant valorsètics.

Descobriment de valors.

Participació democràtica a l’aula.

Estratègies de resolució de conflictes.

Desenvolupament de la tolerància.

Respecte pels torns de paraula.

Promoció de l’equilibri emocional.

Evitar ser massa agressiu i/o massa passiu.

Valoració de la solidaritat, la justícia i elsentit de la igualtat.

Exercici de la llibertat d’expressió defen-sant la dignitat.

Valoració de la democràcia.

Capacitat d’ésser persona i de relacio-nar-se amb els altres.

ACTITUDS, VALORS I NORMESPROCEDIMENTS

Descarrega’t tot el material a:

http://guix.grao.com

Activitats / Seqüència didàctica Organització de l’aulaRecursos materials

(bàsics: pissarra, fulls, llapis, etc.)Temps

(1 sessió = 50 minuts)

1. Aprendre a pensar

2. Intel·ligència emocional

3. Educar en valors

4. Habilitats socials

Grups.

Grups.

Grups.

Grups.

Bàsics.

Bàsics.

Bàsics.

Bàsics.

2 sessions.

2 sessions.

3 sessions.

2 sessions.

Page 4: Dialogue, per tant, convisc

Guix 388 | Octubre 2012

80

GUIX DOS Descripció de les activitats i dels elements complementaris

A l’hora de parlar, hem de tractar d’expo-sar raons i arguments, i no només opi-

nions, exabruptes o capricispersonals sense cap fo-

nament. El professoratha de demanar el per-què, deixar que l’a-lumnat s’expresse

amb llibertat però ambraons.

Fitxa 1. Dinàmica degrup: Avantatges,inconvenients i dubtes (V-I-D)Els alumnes i les alum-nes aprenen a raonar apartir de temes concrets,des dels més senzills, ofins i tot fantasiosos, finsals més socials. El pro-fessor plantejarà una pre-

gunta: «Què passaria si els éssershumans pogueren volar?». Demanaque els nois i les noies hi cerquen elsavantatges i els inconvenients i queapunten també els dubtes.

Fitxa 2. Dinàmica de grup: Posa’t enel lloc dels altresEs t rac ta d ’entendre e l «punt de

Activitat 1. Aprendre a pensar

vista» de la resta de companys i com-panyes.

Posar nom a les emocions, diferenciarentre sentiments més forts o més febles,exercir un control eficaç sobre els nos-tres impulsos o millorar les emocions po-sitives respecte a la resta d’individus enssembla desitjable i urgent. Recomanem,per exemple, una obra per a treballar-ho:Siento luego existo (Sànchez Alcón,2010).

Fitxa 3. Dinàmica: Coneix les teuesemocionsEs tracta de plantejar situacions reals abase de situacions concretes on l’a-lumne puga veure’s identificat i, a partird’ací, elaborar un exercici d’aclarimentemocional.

Fitxa 4. Dinàmica: Aclarir emocionsconcretesTreballem amb situacions generals apartir, però, d’emocions concretes quedesitgem. En aquest cas, triem la por i lavergonya. Per tal d’evitar personalismes ixafarderies amb les emocions alienes,demanem a les alumnes i als alumnesque dipositen en una capsa les expe-riències relacionades amb les emocionstreballades.

Activitat 2. Alfabetitzacióemocional

Tothom comparteix uns valors fonamen-tals que fan que visquem millor, no no-més com a persones, sinó també com asocietat. Eixos valors estan escrits a laDeclaració Universal dels Drets Hu-mans: la llibertat, la igualtat, la dignitathumana, la solidaritat i la tolerància ales diferències. El mètode que hemadoptat té a veure amb la psicologia deldesenvolupament moral descrita perKohlberg. Si algú no vol canviar l’opinió,és cosa de cadascú, però ha de quedarclara la diferència entre el que és just iel que no ho és.

Fitxes 5, 6 , 7 i 8. Dinàmica de grup:Dilemes moralsSi algú no sap què ha de fer davant unasituació donada, l’objectiu és que hiaporte raons alternatives. Comencementrenant la metodologia amb dilemessenzills, seguint les pautes de la fitxa 5.Seguirem amb exemples concrets de di-lemes a les fitxes 6, 7 i 8.

L’objectiu és entrenar destreses bàsi-ques que hem de tenir com a éssers so-cials (ésser assertius, saber donar lesgràcies o demanar perdó). Aprendre comn’és de difícil comunicar-se, ens ajudaràa perdonar i a ésser més tolerants ambles errades alienes.

Activitat 4. Habilitats socials

Activitat 3. Educar en valors

Fitxa 4. Aclarir emocions concretes: la por i la vergonya

Moltes vegades, ens fa vergonya escriure o parlar sobre les nostres emocions. Ens sentim ridículs i

tenim por de no agradar a l’altra persona o del que pensaran de nosaltres, per exemple.

Tenim la sensació que estem dient ximpleries en aquesta societat que tracta de mostrar-nos

individus forts i sempre feliços.

LA CAPSA DE LES EMOCIONS

Escriu, en un paper i anònimament, alguna situació que t’haja produït vergonya o que t’haja

fet por. A continuació, introdueix-lo dins la capsa que el professor o la professora ha prepa-

rat per a aquesta sessió. Una vegada replegats tots els anònims, el professor o la profes-

sora els llegirà en veu alta, un a un, i us permetrà comentar-los respectuosament.

1. Reflexiona:

Com t’has sentit després que s’haja llegit la teua nota en veu alta? ......................................................................................

................................................................................................................................................................................................

S’han llegit altres notes que plantegen el mateix cas que tu? ................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

2. Davant d’un cas on has mantingut una postura vergonyosa:

Com has intentat afrontar-la? .................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Quins recursos has utilitzat? ..................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

3. Davant una escena que et provoque por...

4. Tria un company o una companya de classe que et genere confiança i intenta explicar-li el cas que inicialment havies ex-

pressat per escrit.

Com t’has sentit? ....................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández4

GUIX DOS

por

vergonya

AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES

http://guix.grao.com

Descarrega’t tot el material a:

http://guix.grao.com

Page 5: Dialogue, per tant, convisc

Guix 388 | Octubre 2012

81

Fitxa 9. Dinàmica de grup: Dinàmicadel rumorFitxa 10. Dinàmica de grup: Diàlegamb àrbitrePretenem millorar l’escolta activa comuna de les habilitats socials més impor-tants.

Orientacions per a la intervenciópedagògica

El tutor o el professor que desitge aplicaraquesta proposta a l’aula ha d’adoptar unpaper de «facilitador» dels processos dediàleg i no de «sermonejador» moralistasobre l’encert o el desencert de les pro-postes. Cal provocar que les alumnes i els

alumnes, per ells mateixos, raonen d’unamanera crítica sobre els problemes que elpreocupen com a adolescents que són.

Orientacions per a l’avaluació

Les avaluacions d’aquestes dinàmiquessón sempre de tipus qualitatiu. Hem d’a-valuar les situacions per a futures millo-res i, fonamentalment, per a analitzar laincidència de les dinàmiques amb l’a-lumnat. Proposem que l’estudiant rea-litze un minidiari educatiu on apuntequina és la seua percepció de les expe-riències realitzades. Es tracta que, a la fide cada sessió, dins de l’aula, en unsmoments de silenci, els demanem queescriguen impressions i reflexions. Ésper això que hem creat la fitxa «Autore-flexió».

També podem avaluar nosaltres matei-xos, amb observació directa, el fet esde-vingut i la manera com va evolucionantcada estudiant: Hi ha participat l’alum-nat? Hi ha mantingut l’ordre? Han sigutlliures els nois i les noies per a expressar-se? Hi han trobat raons millors i pitjors?

La millora en l’actitud d’algun alumne had’ésser titllada públicament i anotada ivalorada adequadament pel centre i perl’equip educatiu. D’aquesta manera, nonomés es premia l’excel·lència acadè-mica, sinó també l’excel·lència en convi-vència que tant ens interessa.

FREIRE, P. (1973): La educación como prác-tica de la libertad. Madrid. Siglo XXI.

GARCIA MORIYÓN, F. (2006): Pregunto, dia-

logo, aprendo: Cómo hacer filosofía en el

aula. Madrid. Ediciones de la Torre.

LIPMAN, M. (1997): Pensamiento complejo y

educación. Madrid. Ediciones de la Torre.

PUIG, J.M. (1995): Aprender a dialogar. Toma

de conciencia de las habilidades para el

diálogo: Materiales para la educación ética y

moral (Educación Secundaria). Madrid.

Aprendizaje.

SÁNCHEZ ALCÓN, C. (2010): Siento, luego

existo: Manual alternativo para aprender a

conocer tus emociones y valores. Madrid.

CCS.

SEGURA MORALES, M. (2005): Ser per-

sona y relacionarse. Madrid. Narcea.VIGOTSKI, L.S. (1979): El desarrollo de losprocesos psicológicos superiores. Barce-lona. Crítica.— (1985): Pensamiento y lenguaje. BuenosAires. La Pléyade.

FPNweb. Asociación de filosofía para niños yniñas de la Comunidad Valencianawww.fpncomval.org

Centro de filosofía para niñoswww.filosofiaparaninos.org

Grup IREF. Innovació i Recerca per a l’En-senyament de la Filosofiawww.grupiref.org

BIBLIOGRAFIA WEB

BIBLIOGRAFIA

Fitxa 6. Dilema de Lluís

Lluís no sap què fer. El seu pare li va prometre que aniria de campament amb els amics si aconseguia estalviar els diners

necessaris. Lluís va estalviar-los perquè va treballar com a cambrer al llarg d’uns quants mesos. Però vet ací que, justament

abans d’anar-se’n d’acampada, el seu pare ha de pagar un deute. Si no el paga, el poden fer fora de la feina i necessita amb

urgència l’ajuda econòmica del seu fill.

Si Lluís els hi dóna, es quedarà sense complir el somni pel qual ha lluitat tot l’any. El pare li demana els diners. Què hauria

de fer el jove?

Comentari:

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández6

GUIX DOS

http://guix.grao.com

GUIX DOS

Convivència

1CS

Descarrega’t tot el material a:

http://guix.grao.com

Page 6: Dialogue, per tant, convisc

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández1

GUIX DOS: PROPOSTES DE TREBALL PER A L’ALUMNATDialogue, per tant, convisc

Activitat 1. Aprendre a pensar

Fitxa 1. Avantatges, inconvenients i dubtes

Proposta del professor o professora: ...........................................................................................................................................

Tu penses...

Comparteix les teues idees amb la resta del grup…

Com a portaveu del nostre grup, triem: ......................................................................................................................................

Posada en comú dels diferents grups de la classe!

AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES

AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES

Page 7: Dialogue, per tant, convisc

GUIX DOS

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández2

Fitxa 2. Posa’t en el lloc dels altres

1. Elabore una llista amb tot allò que NO m’agrada que facen les persones del meu entorn.

Exemple: «No m’agrada que ........... siga / siguen ..........»

2. Subratlle en color roig allò de la llista que de vegades també he fet jo a les persones del meu entorn.

3. Reflexione:

• Me n’havia adonat que de vegades faig les mateixes coses que em molesten a mi mateixa?

Sí No

• Quan les faig, pense com es poden sentir aquestes persones? ........................................................................................

4. Seiem en parelles entorn d’una taula, l’un davant de l’altre. Triem un objecte, el posem al mig de la taula i cadascun de

nosaltres n’haurem de dibuixar la part que en veiem i també la que creiem que veu el nostre company o companya:

La part que jo veig... La que crec que veu l’altre...

5. Què he fet per poder dibuixar la part de l’objecte que no veia? ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Comprendre millor, perdonar, aconsellar, ajudar, consolar, oposar-me amb fermesa… EMPATIA

Page 8: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 3. Coneix les teues emocions

• Asseieu-vos en PARELLES O EN GRUPS de tres persones. • Davant les situacions hipotètiques següents, completeu les oracions…

1. La teua millor amiga decideix fer el treball de socials amb una nova companya

i tu et quedes sense parella.

Tu et sents ..............................................................................................................................................................................

La teua amiga se sent ............................................................................................................................................................

La nova companya se sent .....................................................................................................................................................

2. El xic que seu darrere teu llança un avió de paper enmig de la classe de música. El professor us castigarà a tots amb

dues pàgines de deures si no ix el culpable. Precisament avui tu vas a natació i no arribes a casa fins a l’hora de sopar.

Tu et sents ..............................................................................................................................................................................

El xic se sent ..........................................................................................................................................................................

El professor se sent ................................................................................................................................................................

3. Aquest matí t’has alçat molt prompte per acabar el treball de plàstica. És un collage molt complicat i, per fer-lo, t’hi has

esforçat molt. Creus que la professora et felicitarà. Mentre et pentinaves per anar a l’escola, la teua germana menuda

s’ha apropat a admirar el treball amb el got de llet en la mà i ha tingut tan mala sort que li ha caigut damunt del collage.

Tu et sents ..............................................................................................................................................................................

La teua germana se sent .......................................................................................................................................................

4. Ahir tornares cap a casa acompanyat per Marta i avui també heu arribat junts a classe. Marta i tu viviu al mateix carrer.

En entrar a classe, tots s’han posat a cridar: «Visca els nuvis!»

Tu et sents ..............................................................................................................................................................................

Marta se sent .........................................................................................................................................................................

Els companys i les companyes que criden se senten ............................................................................................................

5. El teu millor amic està una mica gros. A la classe, hi ha tres xics que sempre se’n burlen. Dissabte, quan estàveu al parc

amb la bicicleta, aparegueren els xics i començaren a insultar el teu amic, li digueren «bola de greix». El teu amic fugí

amb la bici a tota velocitat cap a casa seua.

Tu et sents ..............................................................................................................................................................................

El teu amic se sent .................................................................................................................................................................

Els xics que l’insultaven se senten .........................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández3

GUIX DOS

Activitat 2. Alfabetització emocional

Valoració individual

Com són els sentiments que experimentem davant un conflicte? .................................................................................

.........................................................................................................................................................................................

Us heu posat sempre d’acord a l’hora d’identificar els sentiments? ................................................................................

.........................................................................................................................................................................................

Tothom sent el mateix en les mateixes circumstàncies? ..................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................

Entenem que hi pot haver reaccions emotives diferents? ................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................

A què poden ser degudes? ..............................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................

Page 9: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 4. Aclarir emocions concretes: la por i la vergonya

Moltes vegades, ens fa vergonya escriure o parlar sobre les nostres emocions. Ens sentim ridículs i

tenim por de no agradar a l’altra persona o del que pensaran de nosaltres, per exemple.

Tenim la sensació que estem dient ximpleries en aquesta societat que tracta de mostrar-nos

individus forts i sempre feliços.

LA CAPSA DE LES EMOCIONS

Escriu, en un paper i anònimament, alguna situació que t’haja produït vergonya o que t’haja

fet por. A continuació, introdueix-lo dins la capsa que el professor o la professora ha prepa-

rat per a aquesta sessió. Una vegada replegats tots els anònims, el professor o la profes-

sora els llegirà en veu alta, un a un, i us permetrà comentar-los respectuosament.

1. Reflexiona:

Com t’has sentit després que s’haja llegit la teua nota en veu alta? ......................................................................................

................................................................................................................................................................................................

S’han llegit altres notes que plantegen el mateix cas que tu? ................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

2. Davant d’un cas on has mantingut una postura vergonyosa:

Com has intentat afrontar-la? .................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Quins recursos has utilitzat? ..................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

3. Davant una escena que et provoque por...

4. Tria un company o una companya de classe que et genere confiança i intenta explicar-li el cas que inicialment havies ex-

pressat per escrit.

Com t’has sentit? ....................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández4

GUIX DOS

por

vergonya

AVANTATGES INCONVENIENTS DUBTES

Page 10: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 5. Dilemes morals: pautes

Saps què és un dilema? Es tracta d’una situació on hi ha diverses possibilitats d’actuar, les unes

són més justes i les altres en són menys. Tu, amb l’edat que tens, has d’aprendre a diferenciar el

que és just d’allò que no ho és, el que és ètic d’allò que no ho és. Amb aquests dilemes, et reptem

que sigues capaç d’aportar raons i valors per tal de defensar les coses que estan bé d’aquelles que

estan malament.

1. La classe es divideix en grups de 4 persones.

2. Reformulem el dilema en forma de pregunta:

................................................................................................................................................................................................

3. Es busquen raons o emocions per a cadascuna de les opcions o solucions triades (A, B, C, D, etc.)

4. L’ opció triada per mi és la « .........», perquè: ..........................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández5

GUIX DOS

Activitat 3. Educar en valors

Dilema moral plantejat pel professor o la professora:

OPCIÓ A:

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

OPCIÓ B:

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

OPCIÓ C:

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

OPCIÓ D:

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................

Page 11: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 6. Dilema de Lluís

Lluís no sap què fer. El seu pare li va prometre que aniria de campament amb els amics si aconseguia estalviar els diners

necessaris. Lluís va estalviar-los perquè va treballar com a cambrer al llarg d’uns quants mesos. Però vet ací que, justament

abans d’anar-se’n d’acampada, el seu pare ha de pagar un deute. Si no el paga, el poden fer fora de la feina i necessita amb

urgència l’ajuda econòmica del seu fill.

Si Lluís els hi dóna, es quedarà sense complir el somni pel qual ha lluitat tot l’any. El pare li demana els diners. Què hauria

de fer el jove?

Comentari:

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández6

GUIX DOS

Page 12: Dialogue, per tant, convisc

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández7

GUIX DOS

Fitxa 7. Dilema dels metges

Un xiquet que viu en un barri pobre necessita una trasplantació de cor, si no, morirà d’una cardiopatia que pateix. Ell viu

amb la seua família en unes condicions higièniques molt dolentes. A l’hospital, deneguen la possibilitat d’incloure’l a la llista

d’espera de trasplantacions.

Raonament dels metges de l’hospital: una trasplantació de cor és una cosa molt seriosa. Si la fem a una persona que viu en

un ambient higiènic deplorable, ja que cal molta cura, molt segurament, morirà. Seria un òrgan malgastat que una altra per-

sona podria haver necessitat. Per tant, no l’incloem a la llista de trasplantacions. Què et sembla aquest raonament? És cor -

recta o no, aquesta decisió?

Comentari:

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Page 13: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 8. Dilema de Mar

Mar té un amic que un dia li explica un secret i li demana que jure que no el dirà a ningú. Ella ho jura i, tot seguit, escolta el

secret. El seu amic Joan està pegant un altre xic, l’està assetjant i té gravades unes imatges al mòbil mentre rep una pa-

llissa. Mar es queda de pedra. Quan l’amic se’n va, no sap què fer.

Què ha de fer Mar?

Quin dilema té i com el pot resoldre?

L’ajudeu a cercar una solució justa?

Comentari:

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................................................

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández8

GUIX DOS

Page 14: Dialogue, per tant, convisc

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández9

GUIX DOS

Activitat 4. Habilitats socials

Fitxa 9. Dinàmica del rumor

Saps com s’origina un rumor? N’estàs segur que allò que escoltes és el que t’han dit?

Comproves les notícies quan te les diuen?

Dividim la classe en grups de quatre persones:

1. En cada grup, una persona llegix atentament, a un company o a una companya del grup, un text

o conta una història mentre els altres dos NO L’ESCOLTEN.

2. La persona que escolta pot prendre nota del que ha entés al quadre següent.

3. A continuació, li llegeix o li conta el que ha escrit a un tercer company o companya que inicialment NO havia escoltat

gens.

4. Aquest company o companya que ha escoltat aquesta segona vegada haurà d’escriure en el seu quadre el que ha entés

i llegir-ho o contar-ho al quart component del grup, qui, en acabar, també anotarà allò que ha entés del relat.

5. Al final de la cadena, compareu el text inicial amb l’últim que s’ha escrit. Cadascú contesta individualment:

• Què ha ocorregut respecte del relat inicial? ................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

• M’he de creure tot el que escolte? ...............................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

• Es pot perdre informació «pel camí»? .........................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

• És possible que el missatge que m’arriba siga diferent de la realitat? ........................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

• Convé que comprove les notícies abans de creure-me-les? .......................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Page 15: Dialogue, per tant, convisc

Fitxa 10. Diàleg amb àrbitre

Escoltar algú és una de les coses més difícils del món.

Sense aquesta qualitat, la convivència entre les persones es veu molt afectada.

1. Ens posem en grups de tres persones.

2. Triem un tema de conversa.

3. Un de nosaltres farà d’àrbitre i la seua funció serà observar què passa. Pot prendre nota en aquest quadre d’allò que

desitge.

4. Les altres dues persones es col·loquen l’una davant de l’altra.

5. El joc és molt senzill: una persona comença la conversa, l’altra persona escolta. Quan acaba la seua intervenció, qui es-

coltava cal que comence a parlar dient: «Tu has dit…» (repetint fidelment allò que ha dit l’altre) i acabarà el seu torn dient:

«I jo dic…». I així succesivament durant cadascun dels torns de la conversa.

6. Una vegada acabat el joc, l’àrbitre comenta tot el que ha observat que ha ocorregut.

7. Es pot repetir l’activitat triant un nou àrbitre i un nou tema de diàleg.

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández10

GUIX DOS

Reflexione:

- És important escoltar atentament el que diguen les altres persones?

- Em resulta fàcil escoltar?

- És important que intente explicar-me tan bé com puga?

Page 16: Dialogue, per tant, convisc

Guixdos 388 | Octubre 2012 | Dialogue, per tant, convisc | M.P. Adrià, M. Garcia Peruga, P. Mateu, C. Sánchez Alcón, M.A. Fernández11

GUIX DOS

APRENDRE A PENSAR

ALFABETITZACIÓ EMOCIONAL

EDUCAR EN VALORS

AU

TO R

EF

LE

XIÓ

HABILITATS SOCIALS

NOM: DATA:

He aprés que...

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................

M’ha agradat que...

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................

Hi he trobat a faltar...

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................