Mentre jo viatjava en el tren vaig escoltar com dos amics parlaven sobre un viatge a un creuer al Mediterrani molt econòmic .

-Hey, saps que me vaig de vacacions a un creuer a la Mediterrània .

-Que bé, no?

-Si i a més és molt econòmic.

Amb cara d´alegria li diu a l´altre:

- Jo puc anar-hi?

-Si, hi ha ofertes molt limitades. A l´aeroport hi ha bitllets. Quan vaig anar el venedor va dir que les ofertes eren molt limitades.

-Quin dia és ?

- Del 21 al 30

- Ja veuré i em trauré un bitllet d´autobús

-Adéu ja ens veurem i…

-D'acord , adéu

- T'espere .

Matt, 1r A

Mentre viatjava en el tren de Nova York a Filadèlfia escolte una conversa entre dos dones , fins al final del trajecte:

-Hola dona, esperem que el viatge no se’ns faça molt llarg ni pesat.

-Esperem que així siga i que ens faça bon temps per a poder disfrutar-lo.

-Com s’anomena vosté?

-Jo sóc Consuelo. Sóc de Saragossa, estic molts anys viuda i espere passar-m’ho bé en el viatge i ballar. I a vosté com li diuen?

-Jo em dic Marisa. En este viatge no ha volgut vindre el meu marit. Sóc de València, però per qüestions de treball visc a Nova York deu anys.

-Espere vindre amb un company u novi que siga graciós i intel·ligent.

-Jo espere fer moltes fotografies de paisatges i monuments típics.

-No sé si m’adaptaré a les menjars i costums de cada zona.

Entre una parada i altra. Xarrant i xarrant sense adonar-nos quasi estàvem

a Filadèlfia.

Consuelo diu:

- A quin hotel et trobes?

-Jo en l’hotel Plaça.

-Jo en el Príncep. A veure si quedem un dia per a parlar, ballar i anar a una sala de festes.

-Molt de gust de conéixer-te i que ens lleven el que ballem.

Carlos, 1r C