Fotografia Digital

Escola Municipal d’Arts i Oficis

Curs 2015-2016

Professora: Ingrid Moragas

E-mail: ingridbrosman@gmail.com

OBERTURA DE DIAFRAGMA,

DISTÀNCIA FOCAL, TEMPS

D’EXPOSICIÓ I ISO

Sessió 4

Obertura de diafragma

Què és el diafragma?

És la part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la càmera.

Funciona igual que l’iris de l'ull humà: obrint o tancant per permetre que entre

més o menys llum.

L’obert que està el diafragma és el que s'anomena obertura de diafragma.

Es mesura en nombres f i el salt d'un valor al següent s'anomena pas.

Nombre f

La relació entre els nombres f és que, per cada pas la lluminositat, es duplica o

es divideix per dos si l'augmentem o la reduïm respectivament.

Menor nombre f = major obertura

Major nombre f = menor obertura

f1.8 f4

f16f8

Nombre f a la càmera

En funció del programa utilitzat l'obertura de diafragma s'ajusta automàticament

o es pot ajustar de forma manual.

El primer nombre (3.5) és l'obertura màxima amb la focal més baixa (18mm).

El segon nombre (5.6) correspon a l'obertura màxima en la focal més gran

(55mm).

18-55mm 1: 3.5-5.6d. focal o. diafragma

On es troba?

Quins efectes té?

El primer efecte del valor de l'obertura és sobre l'exposició d'una fotografia.

Si l’obertura és gran, entra més llum.

Si l’obertura és petita, entra menys llum.

Obertura gran (ex: f5.6) Obertura mitjana (ex: f8) Obertura petita (ex: f16)

Sobreexposada Correctament exposada Subexposada

Variar el valor de l'obertura o nombre f ens permet definir l’àrea d’enfocament

de la nostra fotografia, és a dir, la profunditat de camp.

Fent que entrin més o menys elements a la zona nítida, fa que puguem donar-li

protagonisme als elements que desitgem en una fotografia.

Els raigs de llum tendeixen a dispersar-se i l’imatge de l’escena es veurà més

difuminada quan més gran és el forat.

• Com més tancat (major nombre f) = més profunditat de camp

• Com més obert (menor nombre f) = menys és la profunditat de camp

Menys profunditat de campMés profunditat de camp

Nº f major (ex: f/22)

(= més tancat)

Nº f menor (ex: f/2)

(= més obert)

Distància focal (zoom)

És la distància entre el centre òptic de la lent i el focus (o punt focal) on es

recull la imatge (en càmeres digitals, el sensor).

El focus és el punt on es concentren els raigs de llum.

Aquesta distància es mesura en mm (8mm, 28mm, 50mm, etc).

En variar la distància focal aconseguim un menor o major acostament (zoom).

Com més gran el valor = més zoom = més ens acostem al subjecte

Com més petit el valor = menys zoom = major enquadrament

Tipus de focals

Hi ha dos tipus de lents pel que fa a la distància focal:

1. Una lent de focal fixa és aquella en què la distància focal no es pot

canviar , és a dir, no tenen "zoom”.

1:28mm, 1:50mm, 1:85mm

2. Una lent de focal variable és aquella la distància focal si la podem variar,

és a dir, la lent pot fer "zoom".

18-55 mm

La mínima distància focal que li podem ajustar és de 18mm i la màxima, de

55mm.

Distancia focal i obertura de diafragma

14 - 42mm 1:3,5 – 5,6

L'objectiu té una distància focal que varia entre 14 i 42 mm.

En la seva distància focal mínima (14mm) té una obertura màxima de f3,5.

En la seva focal màxima (42mm) té una obertura màxima de f5,6.

16 - 45mm 1:4

L'objectiu té una distància focal que varia entre 16 i 45 mm.

En tot aquest rang l'obertura màxima és de f4.

Perspectiva

En modificar la distància focal (zoom) modifiquem el camp de visió:

Augmentem la distància focal = més espai entre lent i sensor = ens acostem

Reduim la distància focal = menys espai entre lent i sensor = ens allunyem

Profunditat de camp

Menor focal = més profunditat de camp

Major focal = menys profunditat de camp

Amb un zoom de 28 mm tenim una profunditat de camp més gran que en la

foto feta amb un zoom de 300 mm.

Temps d'exposició (o velocitat)

El temps que la llum arriba al sensor digital és el que s'anomena temps

d'exposició o velocitat d’obturació.

Obturador: cortineta que s'obre en el moment de disparar i limita el temps que

el raig de llum penetra a la càmera i arriba al sensor digital.

Temps d'exposició = Temps que està fent-se la foto

Els temps d'exposició varien des de:

• segons (per a condicions de llum molt dolentes)

• mil·lèsimes de segon (per a fotografies amb molta llum o molt ràpides)

Per saber quin temps d’exposició hem de fer servir ens hem de fixar en la llum

que hi ha a l’escena i en què volem capturar (si està en moviment, per

exemple).

Temps més usuals:

... 4, 2, 1, 1/2, 1/4, 1/8, 1/15, 1/30, 1/60, 1/125, 1/250, 1/500, 1/1000, 1/2000 ...

Temps d'exposició = velocitat d'exposició

Reduir el temps d'exposició = augmentar la velocitat

Ens dota d’un element compositiu que traslladarà informació addicional a la foto:

el moviment.

• Congelar-lo

• Recollir-lo

dimensió addicional: la temporal

Exemple

1/6 (0.16 segons)

1/30 (0.03 segons)

1/400

Exemple

Temps d'exposició molt baix per congelar el moviment: 1/200 segons.

No totes quedaran congelades: van a velocitats diferents.

Obertura de f/10, ISO100, trípode i flash.

Exemple

Temps d'exposició alt: 4 segons.

Tancar el diafragma: f/32

Trípode i auto-disparador: no tocar la càmera durant el temps en que es fa la foto.

Exemple

Exemple

Sensor i sensibilitat

El sensor fa de pel·lícula en la

fotografia digital.

Està compost per milions de petits

semiconductors de silici que capten

els fotons (llum).

Fotons es transformen en una sèrie

de valors digitals creant un píxel.

El resultat del sensor es guarda en

les targetes de memòria en forma de

fitxers d'imatge.

Les dues tecnologies més populars

del mercat de sensors són CCD i

CMOS.

Què és un megapíxel?

És un milió de píxels o punts.

Resolució dels sensors es mesura en megapíxels.

El nombre de punts o píxels que contindrà una imatge produïda per un sensor.

Més megapixels = més grandària fitxer d'imatge

Exemple:

Imatge: 3888 punts de llarg i 2592 d'alt

Resolució del sensor :

3888p x 2592p = 10.077.696 px = 10,1 mpx

Si volem ampliar una imatge com més resolució tingui millor.

No hi ha una resolució òptima, dependrà de l'ús que en vulguem fer (impressió,

ubicació en una pàgina web...)

Sensibilitat (ISO)

Marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia

Els sensors poden treballar a diferents sensibilitats.

Major sensibilitat = més quantitat de llum són capaços de captar

Es mesura segons ISO

(com més gran és el nombre més gran és la sensibilitat)

100, 200, 400, 800, 1600

Cada salt = doble sensibilitat

Augmentar la sensibilitat = perdre definició i augmentar soroll.

El soroll són uns punts de colors que apareixen, especialment a les zones

fosques .

Menor sensibilitat = major qualitat d'imatge

Major sensibilitat = pitjor qualitat d'imatge

ISO 100

ISO 400

ISO 1600

ISO 100

ISO 1600

ISO 1600

ISO 1600

Elecció de la sensibilitat

Dependrà de la quantitat de llum que hi hagi.

Menor sensibilitat possible = més qualitat

Utilitza sensibilitats altes per a condicions molt baixes de llum.

Guia molt bàsica:

ISO 100 (= Màxima definició)

A l'aire lliure amb força llum o per subjectes estàtics.

Nocturnes amb temps d'exposició molt llarg.

ISO 200

Ús mixt, punt intermedi entre definició i velocitat.

ISO 400 – 1600

Objectius amb poca lluminositat i teleobjectius

Congelar el moviment de subjectes molt ràpids

Noctures amb temps d’exposició relativament curt

Exposició perfecta

Exposició perfecta = Obertura + Velocitat + Sensibilitat

L'obertura del diafragma

• Defineix l'ample del forat pel qual passa la llum

• Permet definir la zona nítida a l’escena (profunditat de camp)

La velocitat d'obturació

• Determina el temps que tindrem obert el diafragma

• El moviment (congelar o captar-lo)

La sensibilitat (ISO)

• Marca la quantitat de llum que necessita la càmera

• Més o menys soroll

Modes de la càmera

Totes les càmeres DSLR del mercat

tenen normalment aquests modes

d'ús:

Automàtic (verd i P)

Prioritat a l'obertura de diafragma

(A/Av)

Prioritat al temps d'exposició

(S/Tv)

Manual (M)

Programes específics automàtics

(esports, nocturnes, retrat, paisatge,

macro…)

Què vols controlar de la foto?

Mode automàtic

Calcula automàticament tots els paràmetres que són òptims en el moment de

fer la foto.

La càmera calcula el diafragma i la velocitat necessàries per exposar l’imatge.

No deixa cap espai a la creativitat.

Quan utilitzar aquest mode?

o Quan tenim poc temps per fer la fotografia

o En llocs on les condicions no són les més adequades

o Quan tinguis dubtes dels ajustos que acabes de fer

Mode de prioritat a l'obertura de

diafragma (A / Av)

“A” ve de l'anglès “Aperture”.

Tries l'obertura i la càmera calcula

el temps d'exposició (velocitat)

adequat.

La càmera ajusta la velocitat

automàticament en funció de la

lluminositat.

Habitualment també decideix quina

sensibilitat de sensor usar.

Quan utilitzar aquest mode?

o Controlar la profunditat de camp

o Poca llum

f2.8

ISO 800

temps d'exposició = càmera

(1/100 seg)

Mode de prioritat al temps d'exposició

(S / Tv)

“S” ve de l'anglès “Speed”.

Triar el temps d'exposició a

utilitzar i la sensibilitat del sensor.

La càmera calcula l'obertura de

diafragma adequada.

Quan utilitzar aquest mode?

Quan vols controlar el moviment.

o Congelar el moviment

(temps d'exposició baix)

o Obtenir dinamisme

(temps d'exposició alt)

1/250

ISO 100

Obertura = càmera

(f/9)

1/1250 1/20 1/4

Mode manual

És el fotògraf qui controla tots els

paràmetres.

Escollir l'obertura de diafragma, el

temps d'exposició i la sensibilitat.

Mètode utilitzat en fotografia

nocturna.

Amb flash en mode TTL (flash

automàtic):

El fotògraf ajusta l'obertura, el

temps i la sensibilitat.

La càmera calcula quina

intensitat de flash necessita per

il·luminar l'escena i deixar-la

correctament exposada.

Trepidació i moviment

• Trepidació: efecte que es produeix quan una foto surt moguda per un temps

d'exposició massa llarg o per no controlar el moviment de la càmera.

• Tenir en compte el moviment dels objectes per decidir entre un temps

d'exposició o un altre.

• Elements que poden influir en la trepidació o el moviment dels objectes:

• Moviment de la càmera al fer la foto: Com més quieta estigui la càmera en

el moment del tret més fàcil serà obtenir una imatge nítida. (tripode/cotxe)

• Moviment dels objectes: Evaluar que els objectes que fotografiem es

mouen i poden fer-ho a velocitats diferents. (nen/model – cotxe/bicicleta)

• Quantitat de llum ambiental: Com més llum més fàcil serà utilitzar un temps

d'exposició baix i així evitar una foto moguda. (carrer/casa)

• Objectiu que s'està utilitzant: Com més gran és la distància focal (zoom)

major és la probabilitat de trepidació (foto moguda). (flor/futbolista)

Exemples

Exemples

Com evitar les fotos mogudes?

S'ha de reduir el temps d'exposició i per a això pot ser necessari modificar

altres paràmetres:

• Obertura de diafragma: Obrint el diafragma arriba més llum al sensor i es

redueix el temps d'exposició.

• Sensibilitat: Augmentant la sensibilitat es redueix el temps d'exposició encara

que augmenta el nivell de soroll.

Si això no funciona:

• Reduir el movimient de la càmara: Utilizar un trípode o arrepenjar-se a una

paret, a una barana o a una farola.

• Objectius o càmares amb estabilizador de l'imatge: Objectius lluminosos que

permetin obrir el diafragma més, o càmares que tinguin sensibilitats altes.

• Il·luminació artificial: Flash, focus, reflectors, encendre una llum…

Tingues en compte que…

• L'aigua es mou: saber si es vol congelar el seu moviment o al contrari.

• La càmera es mou: si el fotògraf va dins d'un mitjà de transport o si el fotògraf

s'està movent.

• En prémer el botó de tret pots estar movent la càmera.

Utilitza el autodisparador retardat o un disparador remot.

• Els nens i els animals es mouen molt.

• El vent mou arbres, arbusts, banderes, pèl...

Si una foto té un temps d'exposició relativament alt poden sortir més moguts

del desitjat. (ex. 1)

• Pot haver-hi objectes que es mouen a diferent velocitat. (ex. 2 i 3)

• Recolzar-te en alguna cosa rígida pot ajudar-te a evitar la trepidació.

Exemple 1

Exemple 2

Exemple 3

EXERCICI 4:

DIAFRAGMA I VELOCITAT

Plantejament

1. Diafragma:

• Realitzar una sèrie de X fotografies (segons nº f de la càmera)

• Mode S / Tv (velocitat automàtica)

• Només tocar l’obturador (D’ f més petit a f més gran)

• Exemple: Flors a diferents distàncies (més o menys profunditat de camp)

1. Velocitat:

• Realitzar una sèrie de X fotografies (segons velocitats de la càmera)

• Mode A / Av (diafragma automàtic)

• Només tocar la velocitat (De més baixa a més alta)

• Exemple: Aixeta o cotxes (des de congelar fins a captar el moviment)

• El mateix objecte per cada part de l’exercici (1 per diafragma i 1 per velocitat: màxim 2 objectes en total).

• Utilitzar la regla de terços i cuidar la composició.

• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 4: Diafragma i velocitat”.