Reflexions primària ga

bri

eliste

s

SETMANA 29-10-2018

CANÇONS La chica del espejo. La Oreja de Van Gogh (fragment) Escuché que últimamente pasas las noches llorando

Que un maldito vendaval cambió tu signo del zodíaco

Escuché que sientes miedo al ver tu rostro reflejado

Porque tanto viento en contra descompuso tu peinado

Así que deja que te diga que te conozco de la infancia

Que aún podría distinguirte a mil metros de distancia

Que ni los años, ni tu pelo, ni tu ropa, ni tu talla

Podrán nunca ser capaces de cambiarte la mirada

Así que ven y mírate al espejo

Te presento a la chica más valiente del universo

Y aunque a veces tenga miedo y se esconda del reflejo

Ella siempre brillará dentro de ti

Abramos la ventana, así de par en par Dejemos que la brisa nos vuelva a acariciar Que yo estaré contigo las noches de más frío Aunque haya que luchar Querida amiga mía Que te comes a besos la vida Escuché que últimamente no paseas por el barrio Que llorar te sale fácil, que reír te cuesta tanto Y aunque que sé ya hace tiempo que no hablamos demasiado Un amiga sabe ver que necesitas un abrazo Me han contado que te escondes para cambiarte de

ropa Que no quieres saber nada de tendencias ni de moda Pero déjame contarte que aprendí que la paloma Nunca deja de ser ave aunque tenga una ala rota

Así que ven y mírate al espejo... Abramos la ventana, así de par en par...

Dilluns 29 d’octubre

PREGUEM Ensenya'ns a valorar Senyor. Ensenya'ns a valorar cada dia que se'ns presenta una nova oportunitat. Ajuda'ns a valorar tant la família com els amics, l'educació com la salut, ajuda'ns a valorar tot això incloent el que ens sembla insignificant, com anar a l'escola. Per tot això, ensenya'ns a valorar. Quines coses creus que hem d’aprendre a valorar al cole? I a casa?

Dimarts 30 d’octubre

Un cor autèntic fa que les mans s’emocionin (emocionar-se)

Dia a dia

https://youtu.be/FrQ6nryKJI8

La setmana passada arrel de la jornada contra el

càncer de mama, el grup la Oreja de Van Gogh va

estrenar una cançó molt bonica on es veu a gent

de tota mena, grans i petits, pintant un mural

junts. La cançó parla de les emocions que sent

una persona quan té una malaltia, però podríem

aplicar-la també a qualsevol problema seriós que

tinguem a la vida. Ens diu que hem de ser valents

davant les dificultats. Que ens mirem al mirall i

que obrim la finestra per tirar endavant. I diu

també una cosa molt bonica: que tenir algú al

costat que ens estimi és el més important .

Quan tens problemes, qui tens al costat?

FESTIVITAT DE TOTS SANTS Els sants no són persones diferents de nosaltres, en tots els temps hi ha hagut sants, de diferent edat, uns nens, altres joves, adults, vellets, hi ha sants i hi ha santes, uns prims, altres grassonets, uns molt intel·ligents altres molt senzills, alguns han nascut molt rics altres van ser molt pobres, uns són blancs altres negres, uns han estat sants des de petits, altres van portar una vida en la qual no coneixien Déu, però quan es van trobar amb Jesús, van canviar, i van decidir ser feliços seguint-lo. Ser sants és voler seguir Jesús, actuar com ell, fer el bé com ell, estimar com ell. SER SANT ÉS SER AMIC DE JESÚS.

VA DE CONTES Ina no para! L’Ina era una nena prima, baixeta i molt molt inquieta. Gairebé sempre estava movent-se, sempre estava fent coses, i

parlava molt i molt de pressa. L’Ina tenia un gran cor i moltes bones idees, era una nena molt bona i molt llesta, però de

vegades li costava fer amics perquè era molt inquieta.

A l'escola li costava estar asseguda a la cadira i escoltar al professor o professora i, encara que ho intentava, no sempre

podia controlar-se, i havia de parlar, o moure’s, o mirar el que feia un altre company. A casa, la cosa era igual o pitjor.

L’Ina treia totes les seves joguines, jugava amb moltes coses, de vegades tenia moltes idees alhora en el seu cap i

passaven molt ràpid. Quan estava fent alguna cosa se li acudia una altra cosa que podia fer. Sempre l'estaven renyant i

demanant-li que s'estigués quieta i tranquil·la.

A més l’Ina tenia problemes amb les seves emocions, de vegades estava molt alegre i no podia contenir-se, reia a

riallades, saltava, ballava i volia fer moltes coses. També li succeïa el mateix amb els seus disgustos, de vegades

s'enfadava i cridava, contestava, no parava de moure’s i deia coses de les que després es penedia. L’Ina sentia que ningú

podia entendre-la i no sabia què fer perquè les coses canviessin. Llavors va arribar un nen nou a la seva classe, en Rudi.

En Rudi de seguida es va fer amic de l’Ina. En Rudi li va explicar a l’Ina un secret:

–Jo abans era com tu, i encara ho segueixo sent. De vegades el meu cap s'omple d'idees, de vegades em costa esperar el

meu torn, de vegades tinc l'impuls de moure’m i fer moltes coses alhora. Quan això passa el meu cap va molt de pressa i

no m'adono del que faig. L’Ina el mirava sorpresa, se sentia tan identificada!

–Però, què has fet? —ara no se't veu tan inquiet. –va preguntar la nena.

–Es tracta de conèixer com reacciones i aprendre a controlar-ho. Ara, quan tinc impulsos, em quedo

quiet, i tanco els ulls si puc, compto fins a 20 o 30 i observo el que passa al meu voltant i així puc

decidir. Al principi has de fer un esforç, però a poc a poc aprens i ho fas gairebé sense adonar-te'n.

Jo puc ajudar-te.

I d'aquesta manera gràcies al seu amic en Ruti, l’Ina va aprendre a conèixer els seus impulsos i va

aprendre a controlar-los. Al principi li va costar bastant esforç, però a poc a poc ho va anar

aconseguint.

Com creus que se sentia l’Ina? Creus que és bo aprendre a controlar-se? Per què?

Divendres 2 de novembre

Reflexions primària ga

bri

eliste

s

SETMANA 29-10-2018

Dia a dia

Un cor autèntic fa que les mans s’emocionin (emocionar-se)

Dijous 1 de novembre

RESPIRA La perruqueria Per parelles. Una de les persones s'asseu en una cadira. L'altra es col·loca darrere dempeus. La que està darrere li toca els cabells suaument a la del davant i l'hi col·loca ben ordenat. Fa com que li posa xampú, li renta, i l’asseca. Bufa amb la boca perquè s'assequi bé. Després la pentina o raspalla suaument. Primer amb una mà i després amb l'altra. Finalment, la persona que estava asseguda davant canvia el paper amb la seva companya i realitza les mateixes accions. També podem fer-ho en grup, col·locant-se en fila uns darrere dels altres per fer el massatge amb facilitat.

Dimecres 31 d’octubre