Di Girolamo, Els Trobadors, Cap. 1

8/22/2019 Di Girolamo, Els Trobadors, Cap. 1

1/32

1. LA FUNDACILa poesia dels trobadors s'obre amb una figura d'excepcional rellevncia no noms literria, sin histrica. Guillem, nov ducd'Aquitnia i set comte de Poitiers, va ser un dels ms grans senyors feudals del seu temps, ms poders, per 1'extensi dels seusdominis, que el mateix rei de Frana, de qui era vassall. Va viureentre el 1071 i el 1126 i va dur una existncia marcada per guerres,setges i escaramusses feudals. Ell l l l o 1112 va ser greument feriten una cama en el camp de batalla. Va participar en dues expedicions de les croades, la primera de les quals, a Terra Santa, que ellmateix va organitzar, va ser un desastre a causa d'una emboscada(1101-02). En va sortir ms ben parat quan va intervenir en una segona croada, aquesta vegada a Espanya, duta a terme el 1117 contra el musulmans que havien conquerit Saragossa. Va prendre muller dues vegades (del primer matrimoni n'havia obtingut l'anullaci) i, com recorda la vida, fou el primer d'una famlia de mecenesque el segle XII i encara ms enll d'aquell segle va influir profundament en la producci literria en llengua d'oc i d'oiP.

Al costat d'aquests aspectes pblics de l'a personalitat deGuillem cal considerar els aspectes escandalosos de la seva vida

1 Ed. Boutire & Schutz 1964: 7 (vegeu aqu, pag. 266).

47

Costanzo di Girolamo 1994 [1989]: Els trobadors. Valncia: Edicions

Alfons el Magnnim.


2/32

COSTANZO DI GIROLAMOprivada. Sobre el duc van caure dues excomunicacions pels seusdesenfrens, i els cronistes contemporanis estan d'acord a assenyalar-ne trets gaireb demonacs. Vehemens amator feminarum segons Guifr de Vigeois, totius pudicitiae ac sanctitatisinimicus, segons Guifr el Gros, Guillem s descrit perOrderico Vitale com un histri que s'exhibia fent les ms diverses bufonades2 Ms articulat, encara que ms enigmtic, s eltestimoni de Guillem de Malmesbury a la seva Historia regumAnglorum. El cronista angls, a ms de referir els episodis picants de la biografia del duc, afirma que ita omne vitiorum volutabrum premebat, quasi crederet omnia Fortuta agi, non providentia regi3 [es va rabejar tant al fang dels vicis com si creisque qualsevol cosa era moguda per atzar i no guiada per la providncia]. A la censura per la conducta sexual del duc aqu essuma, sembla, una acusaci d'heretgia, d'un Guillem epicuri ollibert ante litteram, que persegueix noms el principi delplae-4.Aquesta poc afalagadora reputaci que envoltava Guillem esva projectar ms enll de 1 Edat Mitjana, perqu encara en ple segle XX s ha parlat del duc com a trobador de dues cares 5, assenyalant particulannent els ingredients principals de la seva producci: d'una banda, l'exaltaci de les virtuts corteses i del sacrificien matria amorosa i d'altra banda l'elogi, sense mitges paraules,dels plaers i del sexe; tot, potser, acabat amb una immancable palindia composta a la fi de l'aventura terrena. Veurem que aquestlloc com d'una poesia esquizofrnica, dividida per la meitat, s,en gran mesura, infundat si es llegeixen b els textos i que enGuillem hi ha un component pardic que desdramatitza algunespreses de posici aparentment radicals.

' Els testimonis dels cronistes sobre Guillem sn referits i discutits a Bezzola1947-63: II, 268-75, i parcialment a Boutire & Schutz 1964:585-87; vegeu tambAntonelli 1979:14-20.

3 Ed. W. Stubbs (2 vols., Londres 1887-1889), Ib. 5, pargraf 439; cfr.Bezzola1947-63:II, 268.

48

' s la interpretaci sostinguda per Mancini 1984: 59-76.' Rajna 1928.


3/32

ELS TROBADORSEls deu poemes de Guillem (es discuteix sobre l'atribuci d'un

onz poema) tradicionalment van ser dividits pels provenalistesen tres grups: sis poemes adreats als companhos, als companysdel seu cercle, caracteritzats pel to befard, i per continguts picantso clarament obscens; tres (o quatre) poemes prpiament cortesos i1'anomenat cant de penitncia. Aquest ltim text no s el darrer enordre cronolgic, com s'evidencia per elements interns, i seriaerroni llegir-lo com a l'assenyada endrea d'un pecador penedit:Guillem el va compondre probablement desprs d'haver estat ferital camp de batalla, en un moment crtic des del punt de vista poltic i personal. Per se'n va recuperar aviat, i va afrontar de nou lesires de l'Esglsia i de l'esposa a causa del seu capteniment no irreprensible.

Sobre la possibilitat de conciliar les dues 'cares' del duc en tornarem a parlar ms endavant. Llegim ara una de les seves canonscorteses6

I Pos vezem de novel florirpratz, e vergiers reverdezir,ruis e fontanas esclarzir,

auras e vensben deu chascus lo joi jauzir

don es jauzensl i D'amor no dei dire mas be.

Quar non ai ni petit ni re?Quar ben leu plus no m'en cove!

6

P.C. 183.11; ed. Pasero 1973: 196, amb un retoc al v. 17 (sobre el qual cf.Riquer 1975: I, 122) i una modificaci a la interpunci dels versos 21-22 (Paseroescriu els dos punts desprs de ver i obre cometes davant de certanamens ). A msdel comentari de l'editor, sobre la can vegeu Payen 1980: 150-10 i Varvaro1985: 165-76; a ms, sobre el motiu del vantar-se per la propia obra (versos 37-42), Gruber 1983: 62-97.

a joi


4/32

COSTANZO DI GIROLAMO

50

Pero leumensdona gran joi qui ben mante

los aizimens.III A totzjoms m'es pres enaisic'anc d'aquo c'amiei nomjauzi,

ni o farai, ni anc non o fi;e'az essiensfauc maintas res que I cor me ditz:

Tot es niens.IV Per tal n'ai meins de bon saber

quar vueill so que non puesc aver.E silb reprovers me ditz ver

certanamens:A bon coratge bon poder,

quis ben sufrens.'v Ja no sera nuls hom ben fis

contr'amor, si non l'es aclis,et als estranhs et als vezis

non es consens,et a totz sels d'aicels aizis

obediens.VI Obediensa deu portar

a maintas gens, qui vol amar;e cove li que sapcha far

faitz aviense que s gart en cort de parlar

vilanamens.

'e si 'i tanmateix, amb tot' (


5/32

VII Del versd vos dic que mais ne vauqui be l'enten, e n'a plus lau,eque ls motz son faitz tug per egau

comunalmens/el son, et ieu meteus m'en lau,bos e valens.

Vill A Narbona, mas ieu noi vau,sial prezensg

mos vers, e vueill que d'aquest laume sia guirens.

IX Mon Esteve," mas ieu noi vau,sial prezens

mos vers, e vueill que d'aquest laume sia guirens.

ELS TROBADORS

42

46

50[1. Com que de nou veiem florir els prats, reverdir els vergers i aclarir-seels rius i les fonts, aures i vents, s just que cadasc gaudeixi de la joia dela qual s jois. Il. D'amor no he de dir sin bones coses. Per qu no entinc gens ni mica? Perqu potser ja no me'n toca. Per fcilment dnamolta joia a qui compleix els preceptes. III. Sempre m'ha passat aix, deno gaudir mai d'all que estimava, ni ho far, ni mai ho he fet; perqu adretcient faig moltes coses de les quals el cor em diu: "tot s res". IV. Peraix en tinc menys plaer, perqu vull all que no puc tenir. I tanmateix elproverbi em diu certament la veritat: "A bon nim, bon poder, si se sap

' Sobre el terme vers cfr. ms amunt, pg. 44.'Segueixo la interpretaci de Gruber 1983: 63-64 (qui t el valor de SI QUIS);

la majoria tradueix 'qui ho entn b t ms meriti ms lloana'.' El sentit dels versos 39-40 s que la mtrica s perfecta, com ho s (versos

41-42) la melodia. L'encltica ./ (aqu i en el vers 48) pot ser pronom personal datiu singular

(mascul o femen: 'le/gli') o b article 'sigui el present'; a ms, prezens tamb espot interpretar com a adjectiu: 'li (a ell o a ella) sigui present el meu vers', .comtradueix Pasero 1973: 199.

"Mon Esteve s el pseudnim (senhal) del destinatari del poema (un amic ouna dama); ja hem recordat a la Introducci (pgs. 41-42) que un poema, per diversos motius, podia tenir ms d'una tornada.

51


6/32

COSTANZO DI GIROLAMOsuportar". V. Ning no ser vertaderament fidel a l'amor si no se li sotmet i si no s complaent amb estranys i vens i obedient a tots els del propi mbit. VI. Obedincia ha de tenir pel que fa a les persones que vol estimar, i cal que spiga fer grans accions i que tingui cura de no parlargrollerament a la cort. VII. Del meu vers us dic que val molt ms i en repms elogis si se l'entn b, perqu les paraules es corresponen exactament totes i la melodia, de la qual jo mateix m'enorgulleixo, s bella iben feta. VIII. A Narbona, per b que jo no hi vaig, li sigui ofert el meuvers, i vull que d'aquest elogi el vers en sigui testimoni. IX. Mon Esteve,b que jo no hi vaig, li sigui ofert el meu vers i vull que d'aquest elogi elvers en sigui testimoni.]

La poesia s'obre amb l'anomenat exordi natural, i en aquestcas es tracta d'un exordi primaveral: el poeta esguarda la natura ila relaciona amb el seu estat d'nim i la seva condici. Aquest tipus de comenaments s, en termes retrics, un topos o lloc com,una descripci que forma part del codi del gnere literari. En definitiva, el topos s quelcom previst: I habilitat del poeta consisteixa personalitzar aquest lloc com, a variar-lo cada vegada que escriu. El topos dellocus ama:nus, en especial, presenta la descripci, encara que breu, d'un bell paisatge amb ocells, fonts, prats ojardins, cels blaus i ventijols tebis. Aquesta natura feli pot ser posada en relaci de semblana o de contrast amb els sentiments delpoeta. A ms, aquest tipus d'exordi pot invertir-se: la primavera espot substituir per l'hivern, les imatges d'alegria per l'espectacled'un paisatge desert; tampoc no mancaran poetes que en to depolmica rebutjaran els exordis tradicionals, declarant inspirar-seen altres arguments que no sn la natura. Els topoi, com s sabut,ja formen part de la retrica clssica i llatino-medieval i, foravius a la poesia italiana dels segles XIII i XIV, sobreviuran fins alcor de les literatures modernes. En el gran cant corts dels trobadors i dels trouvres, els topoi constitueixen, tanmateix, una menade punts de referncia fixos per als odors, i per als poetes, unamanera de passar comptes amb la tradici i alhora un mitj per arenovar-la contnuamenC.

7 Sobre el tema, i sobre la retrica medieval en general, cal remetre's al llibre

52


7/32

ELS TROBADORS

Pero s'escau esbrinar de quina manera s emprat aqu aquestlloc com per a obrir cam a les reflexions de Guillem. EI trobadordiu bsicament: el mn natural s ple de joia i s just que cadascpensi en el que ms estima. Les estances ms importants (o, almenys, les ms interessants per a nosaltres) sn la cinquena i la sisena. En base a la nostra sensibilitat o mentalitat, podrem esperarnos que les regles de l'amor consistissin, per exemple, en la fidelitat o en la dedicaci total a la persona estimada. En realitat, la dona en aquesta can no s citada ni tan sols amb un pronom personal: l'nica referncia, molt indirecta, ve donada pel pronom demostratiu aquo en el vers 14. De la cinquena i la sisena estrofa escomprn que els manaments d'amor consisteixen en un conjunt deregles de comportament social: l'tica de l'amor s'ha d'observar ala cort, en la relaci que el fin amador t, no noms i no tant ambla seva dona, sin amb els altres individus de l ' u n i ~ s corts. Apartir d'aquest fet es comena a entendre com s e n t ~ l ' a m o r en lapoesia cortesa: no com a esdeveniment privat i individual, sincom a element que evoca la societat i la conducta dels individus almn. D'aqu deriva el caire ms o menys didctic de la lrica trobadoresca: el poeta comunica al cercle del seu pblic (als destinataris, recordem, sempre de carn i ossos) la seva experincia, posant-se de model i d'exemple.

La setena estrofa cont un element nou respecte a les anteriors.Guillem s' autoelogia per la bellesa de la seva can, sntesi inescindible de motz, de paraules, i de son, de melodia, i, sobretot,evoca directament els odors, afirmant que la poesia augmenta devalor si s ben entesa en tots els seus aspectes per un pblic competent. Amb el naixement de la lrica vulgar, la relaci entre poetai pblic apareix canviada d'arrel. A la cultura llatina medieval, ladivisi s'efectuava entre litterati i illiterati: noms els que sabienllegir i escriure (llegir i escriure, s clar, el llat) feien part d'una

fonamental de Curtius 1948; cfr. tamb Dronke 1970: 1-32 i, per als exordis de lesestacions, Ghil 1986. Sobre l'espessa trama de la intertextualitat entre els trobadors, comenant per les infinites represes-variacions en els incipit, i sobre ladialctica entre model i derivacions (al mateix temps aplicables als models), vegeuGruber 1983, i tamb Jung 1986.

53


8/32

COSTANZO DI GIROLAMOcomunitat cultural fonamentada en la tradici clssica i medieval,inspirada en els valors de 1 Esglsia. La poesia dels trobadors revoluciona aquest quadre des de molts punts de vista. Primer de tot,es tracta d'una poesia (d'una poesia d'art) en llengua vulgar, no enllat. Per aix, cau l'oposici litterati I illiterati, i neixen novesdistincions: s una poesia que s'adrea als fins amadors, a totsaquells que sn capaos de compartir l'experincia, subjectiva ialhora exemplar, del trobador, i s ms ben entesa pels bons ente-nededors, per aquells que posseeixen una competncia formal imusical relativament autnoma, per b que no rgidament separada del patrimoni cultural llat, i de qualsevol manera susceptiblede ser adquirida per mitjans que prescindeixen del llibre i de l'escola. Un altre fet, no de menys importncia, s que es tracta d'unapoesia laica. Aquesta condici no significa antireligiositat (el corpus trobadoresc cont una mplia producci religiosa), sin msaviat cal entendre-la en sentit cultural: neix una poesia, i tambuna cultura, autnoma respecte a 1 Esglsia i a les institucions culturals de l'Edat Mitjana llatina. Per ltim, es tracta d'una poesiaque, tot i que s composta per escrit, no es difon mitjanant el llibre, sin musicada i destinada a la interpretaci pblica dels joglars. s, sobretot, tot un espectacle, un esdeveniment social.Aquesta manera de seleccionar el pblic sobre una base formal, cultural i de comportament, deixa entreveure clarament quinssn els destinataris de la lrica dels trobadors: persones, homes idones, que viuen a les corts feudals (a vegades en les corts de reisi d'emperadors) entre les quals es mouen els joglars i els poetesmateixos. A la indiscutible hegemonia del clergue, se substitueixla del cavaller: la poesia cortesa s plena de contrastos entreaquestes dues figures (comenant, tal com veurem, per Guillem),que acaben sempre favorablement per al segon o, ms en general,per al 'noble', si no de naixement, d'nim, que s l'nic capad'assolir la perfecci amatria. Tanmateix, aix no vol dir que elpblic dels trobadors s'extregui a partir d'una selecci de classe.En realitat, l'ambient de cort reunia persones de la ms variada estracci: del gran senyor acompaeyat de la seva esposa al joglar i almestre, del cavaller sense terres a les dames de cort, fins al fill delforner, etc. Entre les mateixes files dels trobadors sn representats

54


9/32

ELS TROBADORS

gaireb tots els nivells de la societat feudal: coneixem, per exemple, trobadors que eren grans senyors feudals (Guillemd'Aquitnia, Jaufre Rudel, Raimbaut d'Aurenga) o reis (Alfons l id'Arag, Ricard Cor de Lle), trobadors que eren petits feudataris(Bertran de Born) o simples cavallers (Raimon de Miraval); altresque exercien les arts i els mesters ms diversos (Bernart Mart erapintor, Folquet de Marselha, abans d'esdevenir bisbe de Tolosa eraun ric mercader de Marsella), i molts altres que eren joglars. Undels poetes ms grans del segle XII, Bernart de Ventadorn, era precisament fill, segons les fonts antigues, de la fornera del castell deVentadour. I mentre la cultura clerical era una cultura preferentment masculina (amb rares i significatives excepcions), la novapoesia vulgar s'adrea tamb a les dones, que ben aviat considerar protagonistes en primera persona: el fenomen de les trobairitzquedar sense punts de comparaci fms a la lrica femenina del

l Renaixement itali8Si el pblic dels trobadors es presenta variat, no s'ha d'inter

pretar que la ideologia expressada en aquest poema proposi un irnic interclassisme, com veurem quan pertoqui. La lectura d'una al~ a canc de Guillem ara ens introduir en un altre motiu importantde la lrica trobadoresca9

I Ab la dolchor del temps novelfoillo li bosc, e li aucelchanton, chascus en Ior lati,segon lo vers del novel chan:adone esta ben e'om s'aisid'acho dont hom a plus talan. 6

Sobre les trobadores vegeu entre d'altres Bogin 1976 (amb recull de textos),Bec 1979, Beretta Spampinato 1980, i tamb Dronke 1984: 120-49, en el seu llibre sobre escriptores medievals.

P.C. 183.1; ed. Pasero 1973:250. A ms del comentari de Pasero, vegeuLejeune 1978, Payen 1980: 123-28, Molk 1982: 26-30, Chiarini 1985a: 25-47

vers 'melodia' o ms literal 'modalitat, mode'; novel 'nou' o 'de primavera',amb el mateix significat del vers I.

55


10/32


l i De lai don plus m'es bon e belnon vei mesager ni sagel,per que mos cors non dorm ni rini no m'aus traire adenan,tro qu'eu sacha ben de la fibs'el'es aiss i com eu deman. 12

III La nostr 'amor va enaisicom la brancha de I' albespi,qu esta sobre I' arbr en creman,la nuoit, ab la ploi ez al gel,tro l'endeman, quel sols s'espanper la fueilla, vert el ramel. 18

IV Enquer me menbra d'un matique nos fezem de guerra fie quem donet un don tan gran:sa drudari e son anel.Enquer me lais Dieus viure tanqu'aia mas mans soz son mantell 24

v Qu eu non ai soing d'estraing la icquem parta de mon Bon Vezi;qu eu sai de paraulas com van/ab un breu sermon que s'espel:

bfi s 'acord, pacte' (dem, vers 20) o 'fi, conclusi'; Pasero 1973: 260 considera la rima equvoca, 'no idntica, atribuint a fi del v. 11 el significat ms concret de 'pacte escrit, per a ratificar' .

' estraing lati ha estat ents de diverses maneres: lati podria significar 'llengua' o 'converses' i estraing 'd'estranys, de persones hostils'; Pasero proposa interpretar literalment 'llat',


11/32

que tal se van d'amor gaban,nos n'avern la pessa el coutel.

ELS TROBADORS

30

[I. Amb la dolor de la nova estaci els boscos s'omplen de fulles i elsocells canten, cadasc amb la seva llengua, segons la melodia del noucant: Cal doncs que cada u es dediqui a all que ms desitgi. ll. Del llocque ms m'agrada no m'arriba ni missatger ni missatge, aix doncs el meucor no dorm ni riu, i jo no goso continuar endavant fms que no estar segur que el pacte s tal com jo el vull. m. La nostra amor com la branca del'esp que est tremolant en l'arbre tota la nit, sota la pluja i la glaada finsa 1'endem, quan el sol es difon per les verdes fulles i el brancatge. IVEncara em recordo d'aquell mat que posrem fi a la nostra guerra amb unpacte i que ella em don un present tan gran: la seva amor fidel i el seuanell. Tant de bo! Du em permeti de viure fms que pugui posar les mevesmans sota el seu mantell. V. Jo, de fet, no faig cas del llat hostil d'aquellsque intenten separar-me del meu Bon Ve; car s com funcionen les paraules quan es recita una frmula breu: hi ha alguns que s'envaneixen dela seva amor per nosaltres en tenim la pea i el ganivet].

Comentar un poema com aquest, que probablement s un delsms bonics de tota la poesia medieval, pot semblar superflu a primra vista. Tret potser de 1 ltima estrofa, la can mostra unatransparncia especial, amb les seves imatges ads delicades, adsms intenses en llur enfocament. A la quarta estana apareix elpersonatge femen, inserit en l'evocaci d'una escena d'amor,mentre que el nos (molt fort en el darrer vers: indica nosaltres, noels altres) remet a l'univers d'una parella. Tanmateix, res no s maiperfectament transparent, i pot ben ser que una lectura ms properaal text el compliqui i l'enriqueixi de significats.

La primera estrofa recorda bviament l'inici de Pos vezem, iaix podr ser til observar com conceptes, semblants en conjunt,sn profundament diferents en la realitzaci formal. Tamb aqu eltrobador, prenent el motiu de la natura i de la primavera, afmnaque s just adrear-se a all que s'estima. Del tot diferent, respectea la can anterior, s el desenvolupament d'aquesta can. El po-

's a dir, 'tenim tot el que cal': possessi contraposada a la vanitat de les paraules.

57


12/32


eta-amant se sent en la incertesa: no rep missatges de l'estimada,per no gosa actuar. Amb tot, tamb espera aquesta vegada quepassi com abans, quan un mat va fer les paus amb la seva enamorada, i ella li va donar el seu amor i el seu anell. Espera tamb queel malparlar dels envejosos no el separi de l'estimada.

Ms enlla d'aquesta brutal parfrasi, a la can compareixendiversos elements caracterstics de la poesia dels trobadors, quepoden posar-se en relaci amb l'anomenada metfora feudal 10 Enresum, l'amor aqu s vist en termes de relaci feudal: el poetas'adrea a la dona com un vassall al seu senyor feudal, i enversella el seu capteniment s ple de submissi i de temena, fms alpunt de no gosar prendre la iniciativa (v.lO). La relaci feudal tdiverses implicacions: entre el vassall i el feudatari existeix unvincle jurdic, un pacte, el pacte a qu s'alludeix en els versos 11 i20. Tamb s feudal la referncia a l'anell (v.22) que el senyor donava al v a s s ~ en el transcurs de la cerimnia d'investidura. I nos noms (s tamb, no s noms) una imatge ertica la del poetaque fica les mans sota el mantell de l'estimada (v.24): a l'acted'investidura el senyor c o ~ b la vora del mantell el vassall,agenollat amb les mans juntes. Era senyal de protecci. Tampocno es pot explicar noms amb les claus d'una elemental simbologia sexual fonamentada en una metfora alimentria (el ganivet iel tros de carn o de pa) l'ltim vers: el ganivet formava part d'alguns rituals d'investidura, per a expressar la possessi d'un bconcret, un b donat precisament per la pessa, en un significatespecfic que podria ser el de 'tros de terreny', s a dir, el territoriatorgat al vassall 11

El recurs a la metfora feudal, que desprs ser desenvolupadaamb riquesa de detalls pels trobadors segents, t trets fms i totgramaticals, a ms dels terminolgics. En el v.26, Bon Vezi s clarament un senhal de la dona estimada, per ens podem preguntarper qu, com en tants d'altres pseudnims (Joglar, Bel Cavallier,

10 Sobre la metfora feudal en els trobadors, vegeu Pellegrini 1944-45, Lejeune 1960, Cropp 1975: 472-79 i passim, Mancini 1987.

" Pasero 1987: 583, 585.

58


13/32

ELS TROBADORSBel Senhor. .. ), la forma es troba en mascul i no en femen. Calcercar la ra en l'expressi mateixa que designava la dama, mi-dons, una forma masculina que substitueix 'el meu senyor', en accepci estrictament feudal: midons justifica, per tant, els senhalsen gnere mascul.

L's d'un pseudnim per anomenar la dama, encara que moltdifs en tota la poesia amorosa, de la clssica a la contempornia,en el cas dels trobadors t justificacions precises: entre les principals virtuts corteses destaca la del celar, d'amagar rigorosament laidentitat de 1 estimada. Si el comportament del perfecte amant esmesura en les seves relacions amb el mn, el seu amor ha de serdel tot secret. La ra principal del vincle de la discreci rau en lacondici social de la dama cantada pels trobadors, que noms potser una dama d'alta posici. Per tal ra, que per ella mateixa explicaria el celar, una antiga i arrelada tradici crtica, ja testimoniadaper Stendhal, 12 ha assolit el carcter adulter, i per tant prohibit,d'aquest amor. L'adulteri, fins i tot, seria una de les condicions essencialas de 1'amor corts segons Gaston Paris, que s considerat l'inventor, el 1883, d'aquesta afortunada per alhora ambiguafrmula13 Alguns estudis recents han sotms radicalment a discussi aquest aspecte de lafin' amor, sobretot en base a la narrativa enllengua francesa (gaireb mig segle posterior a la lrica dels trobadors), que no exclou amors amb dones joves encara no casades, ique en diferents casos presenta el matrimoni com el coronament

12De l'amo ur (1822), cap. 51 (ed. V. Del Litto, Paris, 1980). Les pgines deStendhal semblen inspirades en el Choix de posies originales des trobadours deFranois Raynouard (1816-21), obra certament recomanada a Stendhal per ClaudeF auri el.

13 Paris va utilitzar per primera vegada l'expressi amour courtois>> en un estudi sobre el Chevalier de la charrette de Chrtien de Troyes; Cherchi 1989, tanmateix, ha fet observar que la mateixa frmula apareix diverses vegades en unalli de Benedetto Varchi, teric de l'amor i provenalista, lli pronunciada al'Accademia Fiorentina el 1553 (Opere, Trieste 1859, vol. 2, pgs. 497-507).Entre els estudis dedicats especficament a l'amor corts i al sistema de valors ques'hi connecta, cal recordar els volums de Lazar 1964, Camproux 1965, Margoni1965 i alguns dels assajos recollits a Frappier 1973, al qual cal afegir el clssic icontrovertit llibre de Rougemont, L' amour et l'Occident (1939); sobre vocabularicorts en especial, vegeu l'esmentat volum de Cropp.

59


14/32


d'una experincia cortesa14 Tanmateix, si s cert que el matrimonientra a la literatura cortesa com a possibilitat no exempta de problemes noms en les novelles de Chrtien de Troyes, en el casdels trobadors la terminologia emprada, les situacions descrites oa qu s'alludeix, algunes admissions explcites, com les crtiquesdels moralistes, permeten pensar que a 1 elevada condici socialde l'estimada hgim d'associar-hi la condici de casada, que percerts aspectes s corollari de la primera condici. Tal com ha estatobservat, el genere lric es presta poc a admetre de manera sistemtica confrontacions sobre 1 estat civil dels personatges, pertamb cal recordar que les dones es casaven molt joves, mentre lesdames cantades pels trobadors sn presentades com a amants expertes i no com a ingnues noietes en temps del primer amor. Pelque fa a l'amor conjugal, o que t com a fi el matrimoni, en mancala traa en tota la lrica provenal i en la dels continuadors 15 Enrealitat, la noci d'amor corts, si pot representar una til generalitzaci, no s en absolut unitria, com podrem verificar, de manera que un excs de prudncia pot induir a renunciar a una caracteritzaci inevitablement adltera de 1'amor corts a la lrica, perno pas a excloure-la; i aquest fet es produeix llevat del cas deMarcabr i d'altres trobadors moralistes, que censuren explcitament l'adulteri o almenys la seva consumaci16 El que ms compta s que l'amor dels trobadors afecta una dona presentada com ainaccessible, la qual cosa equival a dir que s un amor impossible

14 Vegeu sobretot Donaldson 1965, Robertson 1968, Press 1970, Paden 1975,Kelly 1975 i 1985; per la qesti de la traducci narrativa de la fin'amor ja haviaestat afrontada per Kohler 1956.

15 Elias d'Ussel, tanmateix, en una ten amb el seu cos Gui, sost que spreferible ser maritz i no drutz, de la dona que s'estima (P.C. 136.1=194.2; ed.Audiau 1922: 69). Larmat 1986: 110-12 comenta aquesta ten, observant com laposici d'Elias es troba iHustrada a la novella de Jaufre (ed. C. Brunei, Paris1943), que acaba amb el matrimoni dels protagonistes.

16 Segons Dronke, que Elionor d'Aquitnia hagus concedit o no els seus fa-vors a Bemart de Ventadom (com insinua la vida), s innegable que a l'EdatMitjana bona part de la poesia lrica de tot Europa, i de Provena en especial, eraadreada a dones casades. D'altra banda, qualsevol persona que hagi llegit a fons isense prejudicis aquesta poesia sap que l'adulteri no juga cap paper essencial en lalrica cortesa>> (1956: I, 47).

60


15/32

ELS TROBADORSa qu s'interposen obstacles contnuament. L'escenari d'aquestamor s l'espai circumscrit a les muralles del castell, ple d'estranys i de presncies hostils: sn el gilos, que s el marit, i elslauzengiers, els malparladors que poden escampar la veu de la relaci entre els dos amants o embrutar amb mentides la bona reputaci de qu gaudeix el poeta als ulls de la dama.Amors impossibles .. Tanmateix aix no significa que la donadels trobadors es carregui de trets angelicals i sublimats, com passar amb els poetes italians i amb la tradici del petrarquisme europeu. sser superior, dotat, segons algun trobador, de poders extraordinaris, midons sempre conserva la seva ficisitat i la concretesa de 1 objecte del desig, fins a tal punt que contactes molt propersamb ella, i fins i tot contactes sexuals, no sn exclosos en absolut(almenys com a tret literari). En el corpus trobadoresc no manquenpgines d'encesa sensualitat, que debades cercarem en els seuscontinuadors francesos, alemanys, italians i ibrics. Ren Nelli, enun llibre fams, ha cregut poder reconstruir en els detalls els grausi les formes de lafin'amor: l'amant passaria d'un petit grau inicialde fenhedor (pretendent) al grau de precador (suplicant); l 'enten-dedor seria un amant 'acceptat', i finalment el drut, l'amant carnal: com feia observar clarament Raimbaut de Vaqueiras a la sevaestampida, drut ni druda I non es per cuda, s a dir, no es pot seramant drutz noms amb el pensament. De la mateixa manera, Nelliha estudiat amb atenci les modalitats de les prctiques amorosesen el segle XII i XIII, de l'esguard bescanviat al regal, al pet, finsa l'asag, el grau immediatament anterior a la consumaci de l'actesexual, tot mediat i intercalat pel complex ritual del domnei, delfesteig. L'asag era literalment una 'prova', una prova de fora moral, per al mateix temps un punt d'arribada: l'amant era adms nuen presncia, o al llit, de la dama tamb nua, tanmateix sense anarms enll de petons i abraades. Algunes testimoniances literriesd'aquestes prctiques ens revelen una pgina interessant dels costums medievals, i ms en particular de la Provena de l'poca 17

17 Nelli 1963. Tanmateix, varietats d'asag apareixen en textos medievals noprovenals i Rougemont els relaciona amb l'heretgia albigesa (1939: 394-97).61


16/32


Aix, mentre Azalais de Porcairagues, poetessa viscuda a la segona meitat del segle XII, anuncia a 1'amant que tost en venrem al' assai I qu' en vostra mercem metrai 18 [arribarem aviat a la prova,perqu em confiar a la vostra merc], una trobadora poc posterior, la comtessa de Dia, s'allarga ms en detalls:

Ben volria mon cavaliertener un ser en mos bratz nut,q'el s'en tengra per ereubutsol qu'a lui fezes cosseillier,

car plus m'en sui abellidano fetz Floris de Blancheflor:ieu l'autrei mon cor e m'amor,

mon sen, mos huoills e ma vida.Bel amics, avinens e bos,cora.us tenrai en mom poder?E que jagues ab vos un sere qu'ieus des un bais amoros!

Sapchatz, gran talan n'auriaqu'ie-us tengues en luoc del marit,ab so que m'aguessetz plevit

de far tot so qu'ieu volria19 [B voldria tenir el meu cavaller, una nit, nu entre els meus braos, i queell se sents feli noms si jo li fes de coix, perqu m'agrada ms que aFlors Blancaflor; jo li ofereixo el meu cor i la meva amor, el meu seny,els meus ulls i la meva vida. Bell amic, plaent i bo: quan sereu meu? Sipogus jeure amb vs, una nit, i fer-vos una besada amorosa! Sapigueuque desitjaria molt de tenir-vos com a marit, amb tal que em prometssiude fer tot el que jo voldria]

"P.C. 43,1, versos 37-38; ed. Sakari 1949:185.19 P.C. 46.4, versos 9-24; ed. Crescini 1926: 179. En el v.l4 s'alludeix als

protagonistes de la novella Flaire et Blancheflor (ed. J.L Leclanche, Paris 1980),per F!oris s usat en un altre lloc per la comtessa com a senhal de 1 estimat.

62


17/32

ELS 1ROBADORSAqu, s superflu afegir que I ltim vers no s ha de prendre al

peu de la lletra, 'a condici que facis tot el que vull', sin que s had'entendre ms castament (com el mateix Nelli recomana) 'a condici que tu facis noms el que jo vull' 20

Amb aix n'hi ha d'haver prou, almenys fins ara per fer-nosuna idea de quines eren les oportunitats que s'oferien als amants ia les amants de l'poca cortesa. Aquestes instantnies d'interiorsamb dones o homes despullats proven que la fin' amor arribava aincloure diverses formes i graus de sexualitat, encara que certament ens equivocarem si imaginssim que les canons dels nostres poetes reflecteixen un itinerari linial i progressiu com el quedelinea Nelli, o b que exposen comportaments traduts rpidament a la prctica. Un altre fet encara ms important s que el jau-zir, el gaudir, i ms especficament el jazer, el jaure, la realitzacitotal de l'amor, si no n's excls, a la lrica trobadoresca nomscompareix en el record o en el somni. La realiat del present, encanvi, ve donada pel desig i per una tensi contnua cap a quelcominassolible o almenys molt lluny. Alberto Varvaro ha parlat apropsit d'aix d'un espai lric tancat, on arrela la paradoxa msvistosa dels trobadors: L'amor del poeta tendeix a una meta ques fora de la zona predisposada per al poeta. La satisfacci erticaconstituiria l'anul-laci no menys definitiva que la renncia al'amor. L'amant pateix la seva situaci, es plany de la mancanade merc, somnia de vegades amb agosarada fantasia la fi de lesseves penes, per en realitat es troba lligat per sempre al seu positiu dest de sofriment21

Arribats a aquest punt, s difcil eludir la qesti de la 'sinceritat' o de la 'veritat' d'aquesta poesia, qesti diversament afrontada i resolta en fa dos-cents anys d'estudis provenals. A la histriade la literatura han existit potiques fonamentades en el breu cer-

20 Altres dos trobadors, Gaucelm Faidit i Peirol, en polmica es plantegen laqesti si obt ms plaer aquell que passa una nit sencera al llit amb l'estimadasense unir-se amb ella o qui roman amb ella noms durant el temps del contactesexual (P.C. 167.23=366.17; ed. Mouzat 1965:498).

21 Varvaro 1985: 210.

63


18/32


ele entre vida i poesia: a 1 ptica d'aquestes potiques, una obra stant bella com ms reflecteix els sentiments, els afectes, les creences de 1'autor. Sobre aquestes potiques ms tard s han construtesttiques, per no s aix el que importa; importa, ms aviat, queel lector tingui ben present que un contracte estret entre 'veritat' i'poesia' noms s una modalitat (una tria expressiva, si es vol) entre les tries possibles, i que d'altra banda s una modalitat alhoravinculada a l'existncia de precisos repertoris estilstics i al significat que en determinades poques s ha atribut a 1 experiencia individual. Dit aix, el problema de la relaci entre realitat biogrfica i poesia a la producci lrica cortesa podr interpretar-se en justos termes noms si es tenen en compte dues consideracions, laprimera de caracter formal i temtic, la segona de caracter ms generalment cultural.

La poesia medieval disposa d'una mplia gamma de gneres,de registres, de nivells d'expressi. Dins d'aquesta diversitat, l'espai lric corts es caracteritza per una srie de restriccions d'ordreformal i temtic que sn a la base del gran cant corts. Tals restriccions ens poden semblar severes i estretes noms si prenem unpunt de vista a-histric. En realitat, en tindrem prou amb un simple contrast amb un poeta una mica posterior com Petrarca. Ensadonem que el seu canoner respon a restriccions formals, lxiques i temtiques bastant ms rgides que les de qualsevol altretrobador. El poeta del segle XII, en el moment en qu adoptava elgnere del cant corts, acceptava unes limitacions (la ms vistosade les quals, almenys als nostres ulls, ve donada per la situacid'ofec del poeta-amant) dins de les quals gaudia, tanmateix, d'm-

\plia llibertat de moviments. A ms de ser vista com a gnere ensentit estricte, la lrica amorosa pot ser considerada macrometfora que vehicula el desenvolupament i 1 expressi de tota l 'experincia de l'individu.

Amb a q u e s ~ a afirmaci toquem el segon punt, el sentit de lasubjectivitat a 1 Edat Mitjana. A diferncia d'altres poques literries, 1 Edat Mitjana, tant la llatina com la vulgar, no exalta la subjectivitat (en molts aspectes ni tan sols la subjectivitat formal: laque per nosaltres s l'originalitat). El poeta que diu jo est fent re-

64


19/32

ELS TROBADORSferncia a la seva experincia subjectiva noms quant a experincia generalitzable, significativa per al pblic i en qu cadasc potreconixer-se, en positiu o en negatiu. Aix comporta bviamentla desvaloraci dels elements biogrfics i afebleix una excessivacaracteritzaci de la mateixa experincia amorosa.

Prenem dos exemples. Guillem d'Aquitnia era un personatgepblic, un home massa a la vista perqu les histries que d'ells'explicaven fossin fruit de la fantasia: d'una de les seves amants,que amb la seva incmoda presncia l i havia causat seriosos problemes de famlia, en coneixem fins i tot el nom. I aquestes vivncies biogrfiques prcticament no troben cap espai en les sevescanons, on es parla ms de 1 amor en sentit abstracte que no pasde les dones estimades. I s clar que quan Guillem diu jo al poemadel gat vermell, que llegirem, es tracta noms d'un personatge delrelat, un relat que, per b que exemplar en els seus trets pardics,es presenta de manera manifesta com a ficci. El cas de JaufreRudel s diferent. D'ell noms sabem que era prncep de Blaia, ales rodalies de Bordeus, i que el 1148 era croat a Terra Santa, onpotser va acabar els seus dies. La histria del seu amor per una dama que no va veure mai, narrada a la seva vida, no sembla tenircap fonament i sembla ms aviat que ha estat creada pel contingutmateix de les seves enigmtiques poesies. Veurem que a l'amor deterra llunyana de Jaufre Rudel s possible donar-li una altra explicaci, de tal manera que qualsevol incs de caire biogrfic s en elseu cas del tot injustificada22

Seria un error imaginar que all que expliquen els trobadors illurs bigrafs s veritat, o millor dit, que es pren al peu de la lletra.Per tamb seria un error creure-ho tot fals, o que llur poesia es redueixi a un mer exercici intel-lectual. Els trobadors del segle XIIafronten, per exemple, des de diferents punts de vista, qestionsd'tica cortesa (d'tica amorosa, de vegades d'tica sexual en sentit estricte) que seria difcil liquidar com a joc literari (no pot serho, certament, per un moralista com Marcabr). Si es tracta d'unjoc, en tot cas s de societat. En el cas dels trobadors, i en general

22 Cfr. tamb, pgs. 82-85, 90, 264-265.

65


20/32


de tota la poesia cortesa, hem de tenir present que la relaci entre'literatura' (acceptem el terme impropi) i societat no s'ha de considerar simplement en sentit nic, s a dir, com a influncia de lasocietat amb les seves institucions, costums i modes de pensarsobre la literatura, sin tamb en l'altre sentit. Els ideals cortesosque van entrar en la mentalitat i en els hbits de la societat medieval van ser creats la majoria pels poetes. Abans que la poesia cortesa arrels, la realitat del mn feudal era culturalment bastantpobra: la cultura de la noblesa era inferior, per dir-ho aix, a lacultura de l'Esglsia, nica cultura veritable i orgnica d'aquellssegles23 La poesia cortesa, i no noms la poesia lrica, grcies sobretot a les formes de la seva difusi (no mitjanant el llibre, i pertant potencialment adreada a qui no llegia llat i a les dones), vaacomplir la funci de proposar un model de comportament, unideal de vida, un sistema de valors que el mn medieval tard vafer propis, en part sobrevivint fins a 1 edat moderna, encara que atravs d'infinites transformacions i deformacions.

Per la imatge d'aquesta civilitzaci no pot formar-se completament si no ens familiaritzem amb la seva cara dessacralitzant,que des del principi conviu amb la cara seriosa i trgica. Llegimun dels poemes de Guillem adreat als companhos24

I Farai un vers, pos mi sonelh,em vauc e m'estauc al solelh".

23 Sobre les fases de l'elaboraci de la ideologia cavalleresca, i sobre el paperde la literatura en aquest procs, vegeu els dos treballs fonamentals de Flori 1983i 1986 i Keen 1984.

24 P.C. 183.12; ed. Pasero 1973:125, amb alguns retocs suggerits per Bond 1976en els versos 26, 40, 44, 59 i 68, i amb l'afegit de la tomada (XV), present noms enel manuscrit C, la versi del qual s editada per Pasero separadament (:132); l'autenticitat d'aquesta tornada s defensada per Lejeune 1973 i per Riquer 1975: 1,138 (la de l'altre cdex, V, repeteix gaireb al peu de la lletra els versos 83-84).Sobre el poema del gat vermell vegeu entre d'altres Dronke 1973, Lejeune 1973,Kohler 1973, Elliot 1984-85 (i tamb Akehurst 1985, que interpreta com a smptomes d 'una malaltia venria els malavegz de qu es parla a la darrera estana).

'm ' estauc: no 'estic quiet', contraposat a vauc, sin 'estic al': Guillem cavalca ensonyat sota el sol (Bond 1976: 351-52).

66


21/32

ELS TROBADORS

Donnas i a de mal conselli,et sai dir cals:

ce las e'amor de chevalertornon a mals. 6

I I Donna non fai pechat mortauque ama chavaler leau;mas s'ama monge o elergau

non a raizo:per dreg la deuria hom cremar

ab un tezo. 12III En Alvernhe, part Lemozi,

m'en aniei totz sols a tapib:trobei la moiller d'En Guari

e d'En Bernart;saluderon mi sinplamentz, (per saint Launart. 12

IV La unam diz en son latic:0, Deus vos salf, don peleri!Mout mi senblatz de bel aizi,

mon escient:mas trop vezem anar pel mon

de folla gent>>. 24v Ar auzietz qu ai respondut:

anc no li diz ni "ba" ni "but"d,ni fer ni fust no ai mentagut,

mas sol aitan:

a tapi: (Pasero 1973: 141).' en son lat: la histria transcorre a l' Alvmia i Guillem subratlla el fet que

les dones parlen un dialecte diferent al seu. ni "ba" ni "but'': refor de la negaci, 'no vaig pas dir res'.'Cfr. tamb, pg. 72, nota 26.

67


22/32


Babariol, babariol,babarianr. 30

VI Sor, diz n'Agnes a n'Ermessen,trobat avern que anam queren!Sor, per amor Deu l 'alberguem,

que es ben mutz,e ja per lui nostre conselh

non er saubutz. 36VII La unam pres sotz son mantel

et mes m'en sa cambra, el fomel;sapchatz qu'a mi fon bo e bel,

el focs fo bos,et eu calfei me volonter

al gros carbos. 42VIII A manjar mi deron capos,

e sapchatz aigui mais de dos;et no i ac cog ni cogastros,

mas sol nos tres;el pans fo blancs el vins fo bos

el pebr'espes. 48IX Sor, s'aquest hom es enginhos

e laissa lo parlar per nos,nos aportem nostre gat rosde mantenent,

quel fara parlar az estros,si de renz ment. 54

x N'Agnes anet per l'enoios:e fo granz, et ac loncz guinhos;et eu, can lo vi entre nos,

'Babariol...: veus sense sentit que imiten l'articulaci inconnexa d'un mut.

68


23/32

aig n'espavent,que a pauc non perdei la fors'

e 1 ardiment.XI Quant aguem begut e manjat,

em despoillei per Ior grat;detras m'aporteron lo chat

mal e felon:la unal tira del costat

tro al talon.XII Per la coa de mantenen

tira lo chat, el escoisen;plajas mi feron mais de cen

aquella ves;mas eu nom mogra ges enguers

qui m'aucizes.XIII Sor, diz n'Agnes a n'Armessen,mutz es, que ben es conoissen.

Sor, del bainh nos apaireilleme del sojom.gUeit jorn ez encar mais es teiaz aquel tom.

XIV Tant las fotei com auziretcent e quatre-vinz et ueit vetz,que a pauc no i rompe mos corretz

e mos ames;e no us puesc dir los malavegz,

tan gran m'en pres.

ELS TROBADORS

60

66

72

78

84

'del bainh ..e del sojorn: 'al bany i al plaer', expressi feta que volia dir simplement 'divertir-se'.

69


24/32


XV Monet\ tu m'iras al mati,mo vers portaras el borssigrega la molher d'en Guari

e d'en Bernat:e diguas lor que per m'amoraucizol cat. 90

[Far un vers perqu tinc son, i vaig endavant i estic sota el sol. Hi ha dames mal aconsellades, i puc dir quines: les que menyspreen l'amor d'uncavaller. Il. Una dona no fa cap pecat mortal si estima un cavaller leal,per si estima un monjo o un clergue s'equivoca: amb ra se l'hauria decremar en una foguera. III. A Alvmia, ms enll del Llemos, me'n vaiganar tot sol vestit de pelegr: trob la dona d'en Guarin i la dona d'enBemart; em saludaren amb modstia, a nom de sant Lleonard. IV. Unad'elles em digu en el seu dialecte: "Du us salvi, pelegr! Em sembleuuna persona d'ptima condici, a la meva manera de veure, per, nosaltres veiem caminar pel mn massa gent boja". V. Ara sentireu el que respongu: no li digu ni "ba" ni "but'' i no anomen ni ferro ni fusta, noms"Babariol, babariol, babarian". VI. "Germana", digu N' Agnes aN'Ermesen "hem trobat el que buscvem!" "Germana, allotgem-lo peramor de Du, perqu s completament mut i les nostres intencions no lespodr mai revelar". VII. Una d'elles m'agaf i em pos sota el seu mantell i em port a la seva habitaci, al costat del foc; sapigueu que m'hitrobava fora b: el foc era bo i m'escalf amb gust a la vora d'aquellsceps tan grossos. VIII. Per menjar m'oferiren capons, i sapigueu que msd'un; i no hi havia ni cuiner ni marmit, noms hi rem nosaltres tres, i elpa era blanc i el vi era bo, i el pebre abundant. IX. "Germana, si aquesthome s astut i fingeix que no pot parlar, portem-li de seguida el nostregat vermell que el far parlar immediatament si ens ha dit alguna mentida". X. N'Agnes an a buscar la lletja bstia, era gran i portava uns bigotis molt llargs; i jo quan la viu enmig de nosaltres, tingu por, tanta queper poc no perd la fora i el coratge. XI. Desprs de menjar, em despullcom elles volien, em posaren el gat dolent i trador al darrera: una d'ellesme'l tir del costat fins als peus. XII. De sobte, estir la cua del gat, ellesgarrep: aquesta vegada em feren ms de cent ferides per jo nom'hauria mogut ni que alg hagus volgut matar-me. XIII. "Germana",digu N'Agnes a N'Ermesen, "est ben clar que s mut". "Germana, pre-

' Nom de joglar.

70


25/32

ELS TROBADORSparem-nos per divertir-nos". Vuit dies i potser ms romangu per aquellsindrets. XIV. Les vaig follar tant com sentireu: 188 vegades, que vaig estar a punt de trencar les meves corretges i els meus arreus, els meus patiments foren tant grans que no us ho sabria dir. XV. Monet, anirs de partmeva dem al mat portant la meva can a la bossa, directament cap acasa de la dona d'en Guariu i d'en Bemart: i digue'ls que matin el gat sim'estimen.]

La poesia, que s'obre amb la imatge del poeta que compon ensonyat mentre vagareja a cavall (imatge que trobarem tamb en elvers de dreit nien)2S, amb les dues primeres estrofes presenta unprleg didctico-moralstic: evidentment la moral s la cortesa, nola cristiana, i afirma la superioritat amatria del cavaller per damunt de la del clergue. Aquesta superioritat apareix exemplificadaamb la llarga histria que segueix, gaireb un fabliau ante litteram(d'altra banda, s un relat molt semblant al de Masetto daLamporecchio al Decameron, III 1). Aquest relat es pot llegir coma simple histria picant, per el lector hauria de reconixer-hi unasrie d'elements que l'apropen al gnere cmic, fent d'aquest textuna articulada i complexa pardia.

En primer lloc veiem alguns elements feudals o cortesos que jahem trobat a Guillem, i el primer s el detall del mantell (v. 37),senyal de protecci, que aqu s fet objecte de banalitzaci, perquI' acci transcorre en una esfera baixa, no cortesa. En el v. 34, ams, Agnes diu que el poeta s mutz, i naturalment recordem queel celar, la discreci, s una de les virtuts principals del perfecteamant, aqu clarament parodiada: el protagonista de l'aventura suporta tots els turments (sovint els amants cortesos eren sotmesos aproves inversemblants), per no parla. Tanmateix, encara que en elrelat la prova del callar s superada brillantment, de tal manera quel'amant pot treure'n el seu profit, tamb s cert que el poeta desobeeix les lleis de la discreci, ads entrant en detalls que coneixem, ads (com no passa inadvertit a ning) donant nom i cognom(naturalment ficticis, per no rau aqu la questi) de les dues dames i gaireb fins i tot l'adrea. Pel que fa a la situaci de la hist-

25 Cfr. a ms, pg. 176.

71


26/32


ria, s ha dit que 1 Alvrnia feia part dels dominis immensos delduc. Guarin i Bernart (aqu no importa que els noms siguin veritables) segurament eren vassalls de Guillem, i llurs respectives dones inferiors en 1 escala social. Un altre element pardic probablees troba en el v. 18. Rita Lejeune ha interpretat la invocaci a santLleonard, ermit llemos del segle VI, amb el fet que el duc es disfressa de pelegr i que s al cam que porta a Saint-Lonard deNoblat, important meta de pelegrinatges: si s aix, Guillem estaria befant-se de Beomon de Siclia, prncep d'Antioquia, que el1106 havia anat en pelegrinatge al santuari de sant Lleonard desprs de molt de temps de captiveri. Com Beomon, Guillem s unprncep-pelegr, per el seu pelegrinatge del tot diferent s'acaba enuna meta26 Finalment, segons la mateixa estudiosa, un ulteriorpunt pardic s'observa en els noms de les dues dames. Noms certament ficticis, ja ho hem assenyalat, per potser no han estattriats a l'atzar, perqu aqu el poeta podria al-ludir a dues parentesseves (una tia segona i una via) que duien els mateixos noms: lesduquesses d'Aquitnia Agnes i Ermessenda eren ambdues devotesseguidores de Pier Damiani, el monjo sant i desprs cardenal querecomanava l'autoflagellaci, prctica asctica no molt llunyana,desprs de tot, de les maniobres sanguinries dutes a terme amb elgat de les homnimes senyores 27

D'altra banda, Roberto Antonelli ha assenyalat que sn els mateixos cronistes, i en particular Guillem de Malmesbury, l'autorque atribueix a Guillem comportaments que, al costat dels seuscontrafacta potics, es burlen de prctiques i de models culturalsd'inspiraci asctica i pia: com Robert d' Arbrissel havia fundat aFontevrault un monestir de monjos i de monges, dirigit per unaabadessa, aix el duc es proposava instituir-ne un a Niort de prostitutes, monestir que fra confiat a abadesses i priores que tingues-

26 Lejeune 1973: 132-35. Sant Lleonard era el protector dels presoners i al seusantuari es portaven com a exvots les cadenes: aix explicaria, segons Pasero,l'aHusi del v.27 al ferro i a la fusta q u ~ , si no s'entn com a frmula epica (lesdues parts de la llana), ens evocaria aqu les cadenes votives i el bast del pelegr(1973:142-43, 145).

27 Lejeune 1973:135-39.

72


27/32

ELS TROBADORSsin experincia en els bordells ms famosos. I com el rei Arts a labatalla del mont Badon portava sobre les armes la imatge de laVerge, de manera semblant el duc hauria fet pintar en el seu escutla imatge de la seva amant, declarant que la portava al camp de batalla de la mateixa manera que ella el portava alllit28

Al costat d'aquests elements pardics escampats a la poesia delgat vermell, tamb ser interessant remarcar 1 estructura retricade la composici, que, com ha observat Nicolo Pasero29, es presenta com a mescla dels gneres ms diferents. Les dues primeres estances recorden el debat, s a dir, les discussions entre trobadorssobre qestions de casustica cortesa i sobre altres arguments: enaquest cas es tracta d'afirmar polmicament la supremacia del cavaller. Segueix, per dir-ho aix, el fabliau en primera persona, caracteritzat pel domini del dileg, mentre en la seva estructura interna es pot reconixer, a la setena i vuitena estances, el gnere delplazer, descripci dels interiors (o dels exteriors) agradables,d'ambients confortables, que transparenten hedonisme (tot expressat amb un mnim esfor lingstic: cal pensar en els dos esplndids versos el pans fo blancs el vins fo bos I el pebr' espes). Finalment, la penltima estana, amb la seva jactncia sexual, s ungap que reclama les estrofes inicials en representar, en tons entrecmics i pics (les metfores sobre cavalls remeten a les descripcions del cavall de batalla de l'pica), l'amor de chevaler, del cavaller que, desprs de superar la prova del gat duent glorioses ferides com a la guerra (pla as mi feron mais de cen I aquella ves), escomporta heroicament i fa ara un extraordinari resum numric deles seves proeses.

Aquest poema no s l'nic en qu Guillem juga amb la concepci idealitzada de l'amor present en les seves mateixes poesiescorteses: almenys en d'altres quatre poesies adreades als compan-"Guillem de Malmesbury, Ioc. cit. (tamb a Bezzola 1947-63:11, 272); cfr.Antonelli 1979: 19-20. s possible que a la base d'aquestes ancdotes hi hagi textos perduts del trobador, agafats al peu de la lletra i ms o menys alterats.29 Pasero 1973: 115-22.

73


28/32


hos (retornarem ms endavant sobre el vers de dreit nien) l'amorde qu parla el trobador s considerat exclusivrunent en el vessantcamal. A Companho, farai un vers qu' er covinen, es presenta alpblic el dilema de la tria entre dos cavalls, que desprs sn duesdames entre les quals l'amant no sap escollir. A Compaigno, nonpuesc mudar qu' eo no m' effrei el poeta explica que una dama se liha dirigit per tal de ser alliberada de l'aclaparadora gurdia delssentinelles. A Companho, tant ai agutz d' avols conres a la damaoprimida se li substitueix el seu sexe, que no ha de ser gardatz, sa dir, lligat a limitacions o privacions: la /eis, la llei, del con s talque l's el millora en lloc de fer-lo malb, com al bosc passa qued'un arbre tallat en neixen dos. Finalment, en el gap Ben vueillque sapchon li pluzor, la jactncia sobre l'habilitat potica lliscacap a la de les capacitats sexuals, tot a travs del joc de la metfora d'una partida de daus amb la dona, i no sense autoironia en lesestrofes finals. Aqu, el maistre certa, el mestre infallible, trobadificultats i noms aconsegueix salvar-se a la revenja, a qu sconvidat per l'amiga mateixa30 La visi materialista de l'amor i dela vida en aquestes poesies troba un enunciat somrient, fins i totrespecte a la polmica ms o menys explcita amb els models depenitncia o de renncia de comportament.

La pardia de Guillem ens pot colpir, fent trontollar la imatgeaustera i monoltica que molts tenen encara de I Edat Mitjana,per s just recordar que el gust per la pardia s arrelat pregonament a tota la cultura medieval, comenant per la cultura clericalfins a revestir la mateixa esfera del sagrat31 Tamb a l'pica, ungnere que t en com amb la producci no cortesa de Guillem elfet que s'adrea a un pblic mascul, la pardia apareix aviat ridi"'culitzant personatges importants com Carlemany i els seus paladins, la qual cosa ja s'observa en el Voyage de Charlemagne, unpoema que t ben poc d'pic32; tampoc no hem d'excloure que la

30 P.C. 183.3, 4, 5, 2,; ed. Pasero 1973: 5, 37, 59,157." Sobre la pardia a l'Edat Mitjana I 'estudi complet ms important s

Lehmann, 1922.32 Es discuteix la dataci de I' obra, per no sembla posterior a la meitat o m

xim a la fi del segle Xli (vegeu per ltim l'edici deM. Bonafin, Parma 1987).

74


29/32

ELS TROBADORSvena pardica de Guillem s hagi, almenys, de relacionar amb latradici pica, com sembla suggerir el repertori de metfores i lapresncia de gaps. Tot aix redimensiona, en cert sentit, les valncies transgressives del capgirament pardic, que es produeix necessriament dins d'un sistema de valors ben ferms i difcils d'esquerdar i que, per tant, es troba com entre cometes dins del patrimoni textual d'una cultura. A aquestes consideracions generals espot afegir, en el cas de Guillem, la seva alta posici social, que atenua posteriorment la crrega corrosiva de les seves afirmacions (aFarai un vers, pos mi sonelh, el duc es disfressa de pelegr, simulant aix un descens de categoria). Veurem tamb com un altre noble, Raimbaut d'Aurenga, ha mostrat impacincia pels rigorososconfins de l'espai corts.

La presncia d'un vists component pardic a la producci deGuillem d'Aquitnia planteja, per, un altre problema. Com s sabut, a la literatura es produeix pardia de textos, de gneres, demodalitats expressives, que ja estiguin relativament o completament afermats: si la pardia t com a punt de mira un blanc, elblanc ha de ser ben visible, s a dir, que all que es pardia had'haver fet arrels, encara que primes, en el gust i en la sensibilitatdel pblic. Ara b, s difcil pensar que Guillem, en els seus cin

q u a n t a ~ c i n c anys de vida, a part dels compromisos militars i amatoris, aconsegus edificar una tradici potica completa i articulada, proposar-la i imposar-la al pblic mitjanant un sistemacapillar de difusi dels textos, i finalment, parodiar tamb aquestatradici, servint-se fins i tot d'ingredients pardics potser ja presents en d'altres textos quecirculaven a la seva poca. De fet, noconeixem cap trobador anterior a Guillem. D'un altre trobador queera un gran noble, el vescomte Ebles II de Ventadorn, no ha sobreviscut cap text a la selecci dels antologistes dels seglese XIII iXIV, noms les nombroses mencions d'altres poetes semblen conferir-li el paper de mestre3\ El que s significatiu s que Ebles,

33 Cfr. a ms, pags. 112-114. Molk 1968: 31-35 ha cregut poder atribuir a Eb1esdues canons adscrites per alguns canoners a Cercamon (P. C. 112.2 i 3; ed.

75


30/32


contemporani ms jove que Guillem d'Aquitnia, era el seu vassall. La hiptesi que actualment sembla ms acceptable s que lapoesia dels trobadors va nixer al temps de Guillem en els territoris que senyorejava, per que Guillem no era l'nic poeta de la seva generaci. En resum, a ms de ser autor, el duc hauria estatpromotor de la poesia. La seva influncia, l'extensi dels seus dominis, la seva volcnica personalitat, i sense deixar en ltim termel'aspecte mund (literalment 'corts') de la iniciativa, podrien haver assegurat la sobtada naixena d'una nova poesia, a condicid'imaginar que Guillem no hagus estat sol en els seus experiments, sin que altres poetes I' envoltessin. Quelcom en part semblant, en part molt diferent, hauria passat ms d'un segle desprs aSiclia, a la cort de Frederic II, on una tradici potica i una literatura van nixer grcies a una srie de condicions favorables i al'obra de promoci d'una altra personalitat d'excepci34

En el cercle dels primers trobadors, determinades condicionsfavorables es produen probablement pel venatge de I' abadia deSant Marcial a Llemotges, tamb dins el senyoriu del duc, que enel segle XI era un important centre d'experimentaci potica, sobretot en matria de versificaci en els gneres religiosos, tant enllengua llatina com en vulgar llemosfl5 A ms d'aquest precedentproper en el temps i en I' espai, certament no podem ignorar lapresncia, ms enll dels Pirineus, de l'esplendorosa civilitzaci

Tortoreto 1981: 215 i 91); no ha mancat qui imprudentment l'ha considerat l'autordels poemes cortesos que en els canoners figuren sota el nom de Guillem IX.

34 Tot aix no deixa de ser una hiptesi, perqu les fonts antigues callen sobreel perode de la fundaci. Com ha recordat recentment George Beech, la memriade Guillem segurament es va perdre de seguida: la vida (sobre la qual tomarem aparlar en el captol 10) s l'nica font antiga i


31/32

ELS TROBADORS

literria i musical dels rabs, que van mantenir continus intercanvis amb l'Europa cristiana36 Tamb cal tenir present la mateixatradici lrica llatina medieval, sobretot aquells filons d'encesa espiritualitat que desembocaven en 1 erotisme37 ; tampoc no s had'excloure a priori l'existencia al Migdia de Frana d'una tradicipotica oral, documentada a la pennsula ibrica a partir dels segles X-XI provinent de les kharagiat mossrabs, que d'alguna manera fra al-ludida, instrumentalitzada i simplement falsificada, segons un gust com a tots els ambients cultes i a la poesia d'art engeneral, en el registre 'popularitzant' de la lrica provenal i sobretot en alguns gneres musicals38 Les fases precises de la fundacide la lrica moderna potser mai no s'aclariran amb tots els detalls,per manca de documentaci. Tanmateix, seria un error hipotitzaruna relaci de derivaci linial a partir d'una tradici anterior, fosquina fos. De la mateixa manera, no es justifica l'excs d'escepticisme de tots aquells que veuen en la concepci trobadoresca de1 amor una manifestaci, entre altres, de sentiments i d'actituds

36 La tesi dels orgens rabs de la lrica romnica, datable el segle XVI(Giovanni Maria Barbieri atribua als rabs la invenci de la rima), ha estat msvegades proposada en base a consideracions formals i de contingut. Els argumentssobre els quals s'aguantava aquesta tesi han estat sistemticament esfondrats en unassaig de Scheludko del 1928. Desprs d'aquest estudis, Bezzola 1947-63:II,183-203 i Dronke 1965 expliquen les aparents afinitats com a arquetipus o constants de la lrica de cada temps i de cada pas. Aix no treu, com el mateixBezzola admet, que els primers trobadors poguessin haver estat encoratjats perl'exemple dels poetes rabs d'Espanya a adoptar la llengua vulgar en la producciadreada a ambients de cort (:202).

37 Cal pensar especialment en Balderic de Borgueil, Hildebert de Lavardin,Marbodi de Rennes i en llurs poemes, rics de tons precortesos, adreats a damesnobles o religioses (fams l'intercanvi potic entre Balderic i la monja d'AngersConstana). Vegeu Bezzola 1947-63:II, 371-91, Dronke 1965: 1,162-331 i (sobreBalderic i Constana) 1984: 121-28.

38 La tesi dels orgens 'populars' s exposada breument per Bec el 1970: 35-60, on es trobar un quadre-resum de 1es principals teories dels orgens, problemtica que ha estat en el centre dels estudis romnics almenys fms a la meitatdel segle XX, que apareix ara redimensionada oportunament. Sobre les kharagiatmossrabs es pot veure la lcida posada a punt de Roncaglia 1973 i l'anterior intervenci (1957a) sobre possibles relacions d'aquesta poesia amb la lrica vulgarfora de la pennsula ibrica.

77


32/32

,

COSTANZO DI GIROLAMOuniversals, perqu, si b s cert que formes particulars i motiushan estat testimoniats en les cultures ms diferents, excloent lapossibilitat de nexes gentics, tamb s cert que una tradici potica es caracteritza sobretot per la combinaci, la freqncia i 1'emfasi dels diversos elements constitutius, que sovint sn relacionatsamb aspectes de la cultura i amb la realitat histrica i social contempornia39.

La lrica cortesa, encara que afavorida per la concomitncia defactors, es caracteritza des del principi per la seva marcada especificitat i pel seu arrelament al mn de les corts feudals: la lecturadels poemes de Guillem ens permet percebre amb claredat quesom davant d'una tradici potica autnoma ja consolidada en lesseves lnies essencials.

39 Per Marrou l'amor corts s "un component de l'nima, un dels aspecteseterns de l'home" (1947: 89); per Dronke els sentiments i la concepci de l'amorcorts sn universalment possibles, en qualsevol temps, lloc i en qualsevol nivellde la societat>> (1965: 1, 2). L'important treball de Dronke s'ha d'apreciar primerde tot perque eludeix els apropaments gentics, tot i que admet d'una banda la influncia de la cultura llatina sobre la vulgar i, d'altra banda, esborra l'oposici entre poesia oral i poesia culta; per una cosa s rebutjar la idea ingnua que una tradici literria neixi o es desenvolupi a partir d'una altra, una altra cosa s intentarprendre'n els trets peculiars i posar-la en el seu context.

Di Girolamo, Els Trobadors, Cap. 1

Documents

Transcript of Di Girolamo, Els Trobadors, Cap. 1