Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l ... 9_ 2016_Cat.pdf2n de primària. Resum...

Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en

l’aprenentatge dels alumnes de 2n de primària.

Resum de les campanyes dels cursos 2005-2014

Pedro Martín Enrile

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 9 · desembre 2016

Pedro Martín Enrile DOO, Msc

Centre de Teràpia Visual Marsden

ÍndexResum .............................................................3

Objectiu ...........................................................4

Material i mètode ............................................4

Resultats ..........................................................4

Discussió i conclusions ................................ 13

Reconeixements ........................................... 14

Referències Bibliogràfiques..................... 14

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

3


ResumActualment, les exigències visuals són molt elevades per totes o gran part de les activi-tats quotidianes, per la qual cosa és fonamental disposar d’un sistema visual sa i lliure de disfuncions que ens permeti mantenir un bon rendiment visual per a qualsevol distància de treball però especialment, en visió propera. La major part de les nostres activitats les realitzarem a una distància curta, com poden ser la lectura, l’escriptura, l’estudi personal, l’ús de video-terminals i dispositius mòbils com ara tablets, readers i smartphones. Així doncs, tenir i mantenir un sistema visual sa i en condicions per poder afrontar totes les tasques del nostre treball diari és fonamental per ser eficaços i tenir un bon rendiment acadèmic i/o laboral.

Una de les possibles causes de baix rendiment escolar i que pot portar al fracàs escolar són algunes disfuncions visuals que, detectades i tractades a temps, es poden solucionar fàcilment i no ser un factor que impedeixi el bon rendiment acadèmic dels nens i nenes es-colaritzats. Segons un llibre publicat per La Caixa en el 2010 sobre fracàs i abandó escolar a Espanya, dels alumnes que van arribar a 4t d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) durant el curs 2006-2007, el 28,4% no van obtenir el títol. Això és gairebé 3 de cada 10 alumnes. Si mirem Catalunya, aquesta proporció arriba al 23,6% (Fernández Enguita, Mena Martínez, & Riviere Gómez, 2010). És important destacar que en cap d’aquests resultats es tenen en compte els alumnes que abandonen els estudis abans d’arribar a l’últim curs de l’ESO. Segons un estudi de l’IVIE (Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas) publicat el 2013, la taxa d’abandó primerenc l’any 2012 en el conjunt de l’estat Espanyol va ser del 24,9% i a Catalunya es va situar en el 24% (Serrano, Soler, & Hernández, 2013). En el cas de les dificultats d’aprenentatge relacionades amb la visió, els estudis són molt dis-pars en funció de les àrees i habilitats avaluades. Així, per exemple, respecte les dificultats lectores, s’estima que entre el 8,7% dels nens i el 6,9% de les nenes de 2n curs presenten problemes (Shaywitz SE, Shaywitz BA, Fletcher JM, & Escobar MD, 1990). Altres estudis realitzats a Espanya, situen la prevalença de les dificultats de lectura en el 13,8% (Jiménez, Guzmán, Rodríguez, & Artiles, 2009).

Molts d’aquests casos són abordables des de la nostra professió com a òptics optometris-tes des de diversos tractaments com poden ser la prescripció de lents oftàlmiques (ulleres o lents de contacte) per tractar, principalment els defectes refractius (miopia, hiperme-tropia i astigmatisme), però també algunes disfuncions acomodatives (enfocament), com les paràlisis de l’acomodació o les insuficiències acomodatives mitjançant tècniques de teràpia visual que han mostrat ser eficaces per tractar les disfuncions del sistema binocu-lar (insuficiències, excessos de les vergències i alguns tipus d’estrabismes, especialment els intermitents) i acomodatiu, la deficient motilitat ocular (moviments de seguiment i sa-càdics -salts que es realitzen típicament durant el procés lector), les disfuncions en la per-cepció visual i les ambliopies (ull gandul).

Així doncs, els optometristes, com a professionals dedicats a l’estudi, la valoració, la de-tecció, el tractament i el seguiment de les disfuncions visuals des de la perspectiva òptica, funcional i ergonòmica, tenim un important paper en la detecció de tots aquells proble-mes i disfuncions del sistema visual que puguin interferir en el rendiment acadèmic de la nostra població infantil i així contribuir al desenvolupament normal de la nostra població. És per això que des de l’Ajuntament de Pineda de Mar, el regidor de Salut del consistori, Santiago Macip Esteller, es va posar en contacte amb els optometristes cofundadors i ac-tuals directors del Centre de Teràpia Visual Marsden Pedro Martín, autor d’aquest article, i Jaume Pauné per dur a terme aquest projecte de detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l’aprenentatge en els alumnes de 2n curs de primària.

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

4

Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l’aprenentatge dels alumnes de 2n de primària

ObjectiuL’objectiu del present estudi és la valoració de diferents aspectes de la visió i la detecció de disfuncions oculomotores, binoculars, acomodatives, refractives i de la percepció visual que poden interferir en l’aprenentatge i el bon rendiment acadèmic dels alumnes.

Material i mètodeEntre els anys 2005 i 2014 es van realitzar screenings visuals a un total de 1.950 alumnes de tots dos sexes de segon curs de primària de vuit escoles públiques de Pineda de Mar (Maresme). En aquests screenings es van valorar diferents habilitats visuals amb l’objectiu de detectar possibles disfuncions visuals que poden interferir en l’aprenentatge. Així, du-rant les revisions es va examinar l’estat refractiu sense cicloplegia, l’agudesa visual mono-cular en visió llunyana, la visió binocular realitzant cover test en visió llunyana i propera, punt proper de convergència i, en cas de dubtes, agudesa visual estereoscòpica amb un test de punts aleatoris. El sistema acomodatiu es va valorar amb el test de flexibilitat aco-modativa mitjançant un flipper (+/- 2,00 D); la valoració dels moviments sacàdics dels ulls, amb el subtest C del test D.E.M. (Developmental Eye Movements); la percepció visual, amb el subtest de memòria visual del test TVPS (Test of Visual Perceptual Skills); i, per a la de-tecció de discromatòpsies, es va utilitzar el test de Hishihara.

Els criteris de referència per establir els paràmetres de normalitat són els que s’exposen en la taula següent (Taula 1):

Test Criteri de Referència

Agudesa Visual monocular 0,8 o diferència entre tots dos ulls de 2 línies

Retinoscòpia Miopia: 1,0 D Hipermetropia: 1,50 DAstigmatisme: 1,50 DAnisometropia: 1,50 D

Visió del color 1 error

Cover Test Qualsevol estrabisme o 8 endofòria o 8 exofòria tant en vi-sió llunyana com en propera

Punt pròxim de convergència Valor de Ruptura major a 10 cm i/o valor de recobrament major a 15 cm

Estereòpsia Menor a 103 segons d’arc

Flexibilitat acomodativa Mínim d’1 cicle

Motilitat ocular (DEM) Percentil (%ile) major a 17 (-1 D.S.)

Memòria Visual (TVPS) %ile major a 16 (-1 D.S.)

ResultatsEntre els anys 2005 i 2014 es van examinar un total de 1.950 alumnes de 2n curs de pri-mària, dels quals 1.026 van ser nens i 924, nenes, la qual cosa representa el 52,6% de la població masculina i el 47,4% de la població femenina (Gràfic 1).

Taula 1.

Gràfic 1. Proporció per sexe

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

5


Per escoles, la proporció d’alumnes queda recollida en el següent gràfic i taula (Gràfic 2) (Taula 2):

Les edats dels alumnes oscil·laven entre els 6,00 i els 10,514 anys, sent el valor mig de 7,541±0,457 anys i l’interval de confiança (95% CI) entre els 7,481 i els 7,531 anys, com es pot veure al gràfic 3 i a la taula 3.

N= 1747 (cases excluded: 203 due to missing values)

Mean 7,541 Median 7,501

95% CI 7,519 to 7,562 95.0% CI 7,481 to 7,531

SE 0,0109

Range 4,51

Variance 0,209 IQR 0,613

SD 0,457

95% CI 0,443 to 0,473 Percentile

0th 6,000 (minimum)

CV 6,1% 25th 7,198 (1st quartile)

50th 7,501 (median)

Skewness 1,02 75th 7,811 (3rd quartile)

Kurtosis 2,64 100th 10,514 (maximum)

Shapiro-Wilk W 0,95

p <0.0001

Els usuaris d’ulleres només representen el 8,56% de la població (167 individus d’un total de 1.950). Veure gràfic 4.

Taula 2.

Gràfic 2. Proporció d’alumnes

per escola

Gràfic 3.

Taula 3.

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Escola n Proporció d’alumnes

1 312 16,00%

2 361 18,51%

3 61 3,13%

4 150 7,69%

5 211 10,82%

6 404 20,72%

7 235 12,05%

8 216 11,08%

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

6


Aquests nens i nenes usuaris d’ulleres van fer totes les proves visuals amb les seves lents, cosa que va permetre detectar quins alumnes no portaven la graduació actualitzada.

Si es comparen les proporcions entre els usuaris d’ulleres en funció del sexe (90 nenes i 77 nens), es pot veure que no hi ha diferències estadísticament significatives (p>0.05). Veure Gràfic 5 i Taula 4.

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Gràfic 4.Proporció d’usuaris d’ulleres

Gràfic 5. Proporció d’usuaris d’ulleres

per sexe

Taula 4.

Taula 5.

Gràfic 6.

n 1.950

Ulleres

Sexe No Sí Total

D 834 90 924

(844,9) (79,1)

H 949 77 1.026

(938,1) (87,9)

Total 1.783 167 1.950

Pearson’s X2 statistic 3,10

DF 1

p 0,0782

El 19,95% (389 individus) dels alumnes no van passar el criteri de refracció. És a dir, se’ls hi va detectar un error refractiu significatiu o bé una graduació no actualitzada. Veure Gràfic 6 i Taula 5.

Crit_Rx n Proporció

En la Norma 1561 80,05%

Fora de la Norma 389 19,95%

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

7


Dins del grup d’usuaris d’ulleres, el 31,74% dels individus (53 alumnes) no van passar el criteri de refracció. Dit d’una altra manera, el 31,74% dels alumnes no tenien la prescripció òptica actualitzada (Gràfic 7 i Taula 6).

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Taula 6.

Taula 6.

Gràfic 7. Usuaris d’ulleres vs Refracció

Gràfic 8. Discromatòpsies detectades entre la població

masculina

Crit_Rx n Proporció

En la Norma 114 68,26%


Visió del Color n Proporció



Pel que fa a les anomalies de la visió del color (discromatòpsies congènites), es van de-tectar 32 casos entre la població masculina, que representen el 3,12% dels nens. Vegeu Gràfic 8 i Taula 7.

Pel que fa als afectats de dificultats de visió del color d’origen genètic, els resultats obtin-guts són aproximadament un punt percentual més baix que en altres estudis de preva-lença realitzats a Espanya. L’estudi d’A. Castro Lobera, M. Romero Martín i M. Domínguez Carmona (1992) assenyala el 4,14% dels nens; el de Rebato i Calderón (1990), un 4,02% de la població basca masculina; i, el de Cabrero, Ortiz, Mesa, Fuster i Moral (1997), el 4,69±0,976% a la zona de Tormes i vall d’Alberche (Àvila).

Altres estudis a nivell europeu sobre prevalença de discromatòpsies d’origen congènit informen del 8,7% de la població masculina a Dinamarca (Norn, 1997); del 8,5%, a la costa mediterrània Croata (Rogosić et al., 2011); del 6,1% dels homes a la ciutat de Roma (Ma-laspina et al., 1986); de l’1,3% dels alumnes a una escola de l’estat federal de Saarland, a Alemanya (Käsmann-Kellner & Ruprecht, 2000); o, de l’1% de la població masculina de raça Inuit a l’est de Groenlàndia (Norn, 1997).

L’estudi dels moviments sacàdics dels ulls (moviments a salts que es realitzen durant el procés lector) es va realitzar amb el subtest C del test Developmental Eye Movements (D.E.M.) i mostra que:

• 257 individus no van passar el criteri. És a dir, el 13,19% dels alumnes mostren una pos-sible disfunció dels moviments sacàdics, el que pot influenciar de forma negativa el seu rendiment lector (Gràfic 9 i Taula 7).

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

8


El temps d’execució mig del subtest C del D.E.M. va ser de 80,397± 30,446 segons, amb un interval de confiança (95%) entre 78,763 i 82,031 segons. Així ho recull la Taula 8.

n 1336 (cases excluded: 614 due to missing values)

Mean 80,397 Median 76,000

95% CI 78,763 to 82,031 95.4% CI 75,000 to 78,000

SE 0,8330

Range 276,00

Variance 926,944 IQR 37,000

SD 30,446

95% CI 29,334 to 31,646 Percentile

0th 0,000 (minimum)

CV 37,9% 25th 61,000 (1st quartile)

50th 76,000 (median)

Skewness 0,58 75th 98,000 (3rd quartile)

Kurtosis 2,76 100th 276,000 (maximum)

Shapiro-Wilk W 0,96

p <0.0001

Si es compara aquest temps mitjà (80,397 ± 30,446 segons) amb el temps mitjà que dóna el test D.E.M. per a nens de 7 anys (87,94 ± 28,31 segons) queda palès que la mostra sotmesa a estudi obté un temps inferior i que la diferència és estadísticament significativa (p<0,0001), com es pot observar a la Taula 9.


n Mean SE SD

DEM Tiempo C 1336 80,397 0,8330 30,446

Hypothesised 87,940

Mean 80,397

95% CI 78,763 to 82,031

SE 0,8330

t statistic -8,15

DF 1268

2-tailed p <0.0001

DEM n Proporció


En la Norma 1691 86,81%

Taula 7.

Taula 8.

Taula 9.

Gràfic 9. Moviments Sacàdics dels ulls

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

9


• Dins la població estudiada, sí sembla haver-hi diferències estadísticament significatives en-tre el temps d’execució del subtest C del D.E.M. d’un sexe a l’altre (p<0,05). Els nois tenen un temps d’execució menor (78,378±29,398) al de les noies (82,735±31,474) (Taula 10).


DEM Temps C per Sexe n Mean SE SD

D 620 82,735 1,2640 31,474

H 716 78,372 1,0987 29,398

Mean difference 4,364

95% CI 1,095 to 7,633

SE 1,6666

t statistic 2,62

DF 1334,0

2-tailed p 0,0089

• No hi ha diferències estadísticament significatives en el temps d’execució del subtest C del D.E.M. entre les disfuncions oculomotores detectades i el sexe (p= 0,4714), tal com detalla la Taula 11.

n 173 cases excluded: 84 due to missing values)

DEM Temps C per Sexe n Mean SE SD

D 91 128,516 3,6870 35,172

H 82 125,256 2,4281 21,987


95% CI -5,656 to 12,177

SE 4,5171

t statistic 0,72

DF 171,0

2-tailed p 0,4714

L’estudi de la visió binocular mostra que el 10,20% de la població (199 individus) pateix al-gun tipus de disfunció binocular (estrabismes i disfuncions de la visió binocular no estràbi-ques, com la insuficiència de convergència), segons es pot observar al Gràfic 10 i Taula 12.

• No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre les disfuncions binocu-lars detectades i el sexe (p=0,5199) (Taula 13).

n 1950

Sexe

Crit_VB D H Total

En la Norma 834 917 1751

(829,7) (921,3)

Fora de la Norma 90 109 199

(94,3) (104,7)

Total 924 1026 1950


DF 1

Taula 10.

Taula 11.

Gràfic 9. Moviments Sacàdics dels ulls

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Taula 12.

Taula 13.

Crit_VB n Proporció



Gràfic 10. Disfuncions Binoculars

detectades

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

10


Si s’observen més detingudament les dades obtingudes de l’estudi de la visió binocular, es pot extreure que el 7,79% de la població estudiada tenia un cover test fora de la norma, és a dir, presentava una exofòria o endofòria superior a 8 (diòptries prismàtiques) (Taula 14). Alhora, el 7,70% mostrava un punt pròxim de convergència allunyat (superior a 10/15 cm) (Taula 15).

De tots els nens i nenes amb un cover test en visió llunyana normal, 72 alumnes tenien el cover test en visió propera i el PPC fora de la norma, el que suposa el 3,85% de possibles casos d’insuficiència de convergència (Taula 16). Aquest resultat és lleugerament inferior a l’obtingut per Hokoda SC., que troba que el 4,2% de la població pateix insuficiència de convergència (Hokoda, 1985). A més a més, hi havia 46 nens i nenes que, tot i que el seu cover test estava dins els criteris de normalitat, tenien un PPC allunyat. D’aquesta manera, el 2,56% de la població podria patir una insuficiència de convergència per PPC allunyat (o pseudo-insuficiència de convergència) (Taula 16).

Un total de 37 individus tenien un PPC normal i un cover test en VP fora dels criteris de normalitat, el que es tradueix en el 2,11% de la població amb possibles excessos de con-vergència. Aquest resultat és superior al de Porcar i Martínez Palomera, que va ser del 1,5% (Porcar & Martinez-Palomera, 1997).

n 1869

PPC (R/r)

Cover Test VP En la Norma Fora de la Norma Total Proporció

En la Norma 1751 46 1797 2,56%

Fora de la Norma 37 35 72 3,85% / 2,11%

Total 1788 81 1869

Les disfuncions binoculars no estràbiques poden ser causa d’un rendiment acadèmic per sota de l’esperat. La població que les pateix té molta simptomatologia associada espe-cialment en feines en visió propera quan es tracta, per exemple, d’una insuficiència de convergència. Alguns d’aquests símptomes són mal de cap frontal; visió borrosa; diplopia (visió doble) intermitent (pot arribar a ser constant); dificultat per mantenir la concentra-ció; baixa comprensió lectora; lectura lenta; i, per últim, impossibilitat de mantenir una feina en visió propera, com lectura o estudi personal, durant el temps necessari (molts d’aquests pacients comencen a tenir símptomes al cap als 5 o 10 minuts). Aquesta simpto-matologia empitjora al final del dia ja que la fatiga es va acumulant al llarg de la jornada.

L’estudi del sistema d’enfocament mostra que el 7,59% de la població (148 individus) pot patir algun tipus de disfunció del sistema acomodatiu (insuficiències, excessos o inflexi-bilitat d’acomodació), com reflecteix el següent gràfic (Gràfic 11). Aquests resultats són clarament inferiors als de Hokoda, que troba que el 16,8% de la població pateix alguna disfunció del sistema acomodatiu (Hokoda, 1985); o als obtinguts per Porcar i Martínez Pa-lomera, que troben un total del 17% de la població amb disfunció del sistema acomodatiu (10,8% d’excessos acomodatius i 6,2% d’insuficiències acomodatives) (Porcar & Martinez-Palomera, 1997).

Taula 14.

Taula 15.

Taula 16.

Cover Test VP n Proporció

En la Norma 1798 92,21%


PPC (R/r) n Proporció

En la Norma 1799 92,30%


Gràfic 11. Disfuncions acomodatives

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

La simptomatologia associada a les disfuncions del sistema acomodatiu són similars a les provocades per les disfuncions binoculars: mal de cap frontal; borrositat tant en visió llunyana com en visió propera; diplopia intermitent; dificultat per mantenir la concentra-

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

11


ció; lectura lenta; i, baixa comprensió lectora. Tal com succeeix en les disfuncions binocu-lars no estràbiques, la simptomatologia empitjora a la tarda.

Per sexes, no es van trobar diferències estadísticament significatives, com es pot veure a la Taula 17.

N= 1950

Sexe

Acomodació D H Total

En la Norma 850 952 1802

(853,9) (948,1)


(70,1) (77,9)

Total 924 1026 1950


DF 1

p 0,5074

L’estudi de la percepció visual es va fer amb el subtest de memòria visual del Test of Visual Perceptual Skills (non motor) o TVPS. Els resultats exposen que el 13,44% dels alumnes mostren dificultats de memòria visual, com es pot veure al següent gràfic (Gràfic 12). Així, es pot considerar que la població amb dificultats en aquesta àrea també les tindrà en altres àrees de percepció visual, la qual cosa es pot manifestar en dificultats a l’hora de memoritzar amb eficàcia i entendre conceptes nous que s’expliquen a classe. També pre-senten baixa comprensió lectora; excessives faltes d’ortografia; lentitud a l’hora de copiar de la pissarra al quadern, etc.

Gràfic 12. Memòria Visual

53%Homes

Dones

En la norma

Fora de la norma

En la norma

Fora de la norma

47%

389

10,2%

Escola 1

Escola 2

Escola 3

Escola 4

Escola 5

Escola 6

Escola 7

Escola 8

21%

16%

11%

11%

12%

8%3%

18% 91,44%No

8,56%Sí

Dones54% 46%

Homes

0

500

1000

1500

2000

0

20

40

60

80

100

1561

68%En la norma

97%En la norma

Fora de la norma

32%

89,8%

Fora de la norma3%

87%En la norma

Fora de la norma13%

92%En la norma

Fora de la norma8%

87%En la norma

Fora de la norma13%

Taula 17.

Taula 18.

Tal com s’observa a la Taula 18, s’han trobat diferències estadísticament significatives en-tre les dificultats en memòria visual detectades i el sexe (p<0,05). El 56,11% del total de la població amb dificultats de memòria visual (n= 262) van ser nenes davant del 43,89% de nens (Taula 18).

N= 1950

Sexe

Mem Visual D H Total

En la Norma 777 911 1688

(799,9) (888,1)


(124,1) (137,9)

Total 924 1026 1950


DF 1

p 0,0024

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

12


Quan es creuen les dades de temps d’execució del subtest C del D.E.M. amb les dades de memòria visual, apareix una diferència estadísticament significativa (p<0,0001) entre el temps d’execució del subtest C del D.E.M i els nens i nenes amb dificultats de memòria visual (Taula 19).

N= 1269 (cases excluded: 681 due to missing values)

DEM Temps C per Mem Visual n Mean SE SD

Fora de la Norma 161 90,373 3,2190 40,844

En la Norma 1108 79,496 0,8679 28,891


95% CI 5,803 to 15,949

SE 2,5858

t statistic 4,21

DF 1267,0

2-tailed p <0.0001

Pel que fa al temps d’execució del subtest C del D.E.M., no sembla quedar afectat per les possibles disfuncions binoculars i acomodatives, com es pot veure a les Taules 20 i 21 (p>0,05). Això es pot deure al fet que el temps necessari per administrar aquest test és massa curt perquè puguin aparèixer símptomes (entre 1 i 2 minuts).


DEM Temps C per Crit_VB n Mean SE SD

Fora de la Norma 116 78,845 2,9927 32,232

En la Norma 1153 81,081 0,9049 30,725

Mean difference -2,236

95% CI -8,134 to 3,662

SE 3,0065

t statistic -0,74

DF 1267,0

2-tailed p 0,4572


DEM Temps C per Flipper +/-2,00 n Mean SE SD

No 53 81,906 4,3236 31,476

Sí 1216 80,831 0,8845 30,845


95% CI -7,424 to 9,573

SE 4,3319

t statistic 0,25

DF 1267,0

2-tailed p 0,8042

Taula 19.

Taula 20.

Taula 21.

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

13


Discussió i conclusionsA la Taula 22 es presenten les dades resumides en xifres absolutes i en percentatges sobre la població sotmesa a estudi i ordenades de major a menor incidència per facilitar la com-prensió de les possibles disfuncions trobades durant els screenings visuals.

N = 1950

Criteri/ Prova Fora de la Norma En la Norma

Refracció- Agudesa visual 389 (19,95%) 1561 (80,05%)

Percepció Visual (Memòria Visual) 263 (13,44%) 1688 (86,56%)

Moviments sacàdics dels ulls 257 (13,19%) 1691 (86,81%)

Visió Binocular 199 (10,20%) 1751 (89,80%)

I.C. 72 (3,85%)

I.C. per PPC allunyat 46 (2,56%)

E.C. 37 (2,11%)

Sist. Acomodatiu (enfocament) 148 (7,59%) 1802 (92,41%)

Visió del color (Població masculina) n=1.026 32 (3,12%) 994 (96,88%)

Aquesta taula mostra que la disfunció visual més freqüent és la relacionada amb els errors refractius (19,95%) seguida de la memòria visual (13,44%), les dificultats en els moviments sacàdics dels ulls (13,19%), i les disfuncions de la visió binocular (10,20%). Les disfuncions del sistema acomodatiu (enfocament) representen el 7,59% de la població sotmesa a es-tudi i, per últim, les discromatòpsies entre la població masculina, que només representen el 3,12%.

És fàcil entendre que els nens i nenes amb errors refractius significatius tindran, com a signe principal, visió borrosa, ja sigui en visió llunyana, en visió propera o a qualsevol distància. Aquesta visió borrosa els dificultarà veure el que s’escrigui a la pissarra i/o al quadern o qualsevol altre text de lectura en visió de prop. Dins d’aquest grup es detecten aquells nens i nenes amb ambliopia (ull gandul), que normalment no presenta cap proble-ma per a l’infant - acostuma a ser una condició unilateral- però que sí és important en el control optomètric i/o oftalmològic ja que en funció de l’etiologia i de l’edat de detecció tindrà un millor pronòstic de millora.

El segon gran grup de disfuncions detectades és el de la memòria visual. La memòria visual és la capacitat de recordar o emmagatzemar qualsevol conjunt de dades presenta-des. La memòria es pot classificar de diverses maneres, per exemple en funció del temps (memòria a curt, mig o llarg termini) o en funció del sentit (visual, auditiva, gustativa, tàctil, etc.). La visual és la més important i potent de totes: un lector amb les habilitats suficients pot estar transformant el que llegeix en imatges, com si estigués veient una pel·lícula, cosa que facilita enormement l’acte de recordar. La comprensió d’aquestes dades memo-ritzades està directament relacionada amb l’aprenentatge. Així doncs, l’avaluació de la memòria és un bon indicador de les dificultats d’aprenentatge.

El tercer gran grup de disfuncions detectades són les relacionades amb la motilitat ocu-lar, concretament les relatives als moviments sacàdics dels ulls (moviments a salts) que es realitzen durant l’acte lector. És fàcil entendre que qualsevol infant que no hagi desenvo-lupat aquesta habilitat adequadament presentarà dificultats lectores amb signes tals com lectura lenta, pèrdua del punt a la pàgina, salts de paraules o línies, moviment excessiu del cap, utilització del dit o qualsevol altre element per evitar pèrdues o salts de línia durant la lectura, còpia lenta, etc. En conseqüència, aquest també és un bon indicador de les dificultats d’aprenentatge relacionades amb la visió.

El quart grup per ordre d’incidència entre les disfuncions detectades en la població sotme-sa a estudi és el grup de nens i nenes que pateixen algun tipus de disfunció de la visió bi-nocular. Aquestes disfuncions poden ser o no estràbiques. Les disfuncions binoculars no estràbiques són les que comporten gran quantitat de simptomatologia que fan impossible un bon rendiment, especialment en visió propera, com és la insuficiència de convergència. Els signes i símptomes típics de les persones que pateixen aquesta disfunció binocular són: impossibilitat de llegir més de 5 o 10 minuts; pèrdua de concentració; mals de cap frontals freqüents; rebuig de les tasques en visió propera; sensació de moviment de les paraules; borrositat després de poc temps de lectura; somnolència; desgrat per la lectura; i, en casos més greus, diplopia (visió doble) intermitent o constant. Els símptomes empi-tjoren al final del dia. És evident que davant aquests símptomes, el rendiment acadèmic pot situar-se molt per sota de l’esperat per la seva edat i curs acadèmic.

Taula 22.

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

14


Molts d’aquests casos són abordables des de la nostra professió mitjançant diversos trac-taments, com poden ser la prescripció de lents oftàlmiques -ulleres o lents de contac-te- per tractar, principalment, els defectes refractius (miopia, hipermetropia i astigmatis-me), però també algunes disfuncions acomodatives (enfocament), com les paràlisis de l’acomodació o les insuficiències acomodatives a través de tècniques de teràpia visual per tractar les disfuncions del sistema binocular (insuficiències, excessos de les vergències i alguns tipus d’estrabismes, especialment els intermitents) i acomodatiu, la deficient moti-litat ocular (moviments de seguiment i sacàdics -salts que es realitzen típicament durant el procés lector), les disfuncions en la percepció visual i les ambliopies (ull gandul).

Aquestes tècniques de teràpia visual han mostrat ser eficaces tal com ho corroboren au-tors de reconegut prestigi com Cooper (Cooper, 1988), Hall i Wick (Hall & Wick, 1991), Shin i Park (Shin, Park, & Park, 2009), Hussey (Hussey, 1991) o Mohindra i Scheiman (Mohindra, Scheiman, & Scheiman, 1975).

ReconeixementsEl nostre sincer agraïment a l’Ajuntament de Pineda de Mar i, en concret, al regidor de Salut, Santiago Macip Esteller. Aquest agraïment també és extensiu a Xavier Julià Berrue-zo, Pilar Benet i, molt especialment, a tot el personal docent i alumnes de les escoles de Pineda de Mar.

Referències Bibliogràfiques• A. Castro Lobera, M. Romero Martín, & M. Domínguez Carmona. (1992). ESTUDIO EPI-

DEMIOLOGICO DE LAS DISCROMATOPSIAS CONGENITAS EN ESCOLARES (Epidemiological Study on Congenital Dischromatopsis in School Children). Recuperado 2 de julio de 2015, a partir de http://www.erevistas.csic.es/ficha_articulo.php?url=oai:www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_biblioteca.htm:6618&oai_iden=oai_revista106

• Cabrero, F. J., Ortiz, M. A., Mesa, M. S., Fuster, V., & Moral, P. (1997). Red-green colour blindness in the Tormes-Alberche Valley (Avila-Central Spain). Anthropologischer Anzei-ger; Bericht Über Die Biologisch-Anthropologische Literatur, 55(3-4), 295-301.

• Cooper, J. (1988). Review of computerized orthoptics with specific regard to convergence insufficiency. American Journal of Optometry and Physiological Optics, 65(6), 455-463.

• Fernández Enguita, M., Mena Martínez, L., & Riviere Gómez, J. (2010). Fracaso y abando-no escolar en España. La Caixa. Recuperado a partir de http://ignucius.bd.ub.es:8180/jspui/handle/123456789/932

• Hall, P. S., & Wick, B. C. (1991). The relationship between ocular functions and reading achievement. Journal of Pediatric Ophthalmology and Strabismus, 28(1), 17-19.

• Hokoda, S. C. (1985). General binocular dysfunctions in an urban optometry clinic. Journal of the American Optometric Association, 56(7), 560-562.

• Hussey, E. S. (1991). Relationship between ocular functions and reading achievement. Journal of Pediatric Ophthalmology and Strabismus, 28(6), 362.

• Jiménez, J. E., Guzmán, R., Rodríguez, C., & Artiles, C. (2009). Prevalencia de las dificul-tades específicas de aprendizaje: La dislexia en español. anales de psicología, 25(no 1 (junio)), 78-85.

• Käsmann-Kellner, B. W., & Ruprecht, K. W. (2000). Vision screening survey of all children starting primary school in 1998 in the Federal State of Saarland, Germany. Strabismus, 8(3), 201-207.

• Malaspina, P., Ciminelli, B. M., Pelosi, E., Santolamazza, P., Modiano, G., Santillo, C., … Parisi, P. (1986). Colour blindness distribution in the male population of Rome. Human Heredity, 36(4), 263-265.

• Mohindra, I., Scheiman, M. M., & Scheiman, M. T. (1975). Fixation disparity and learning disabilities. The British Journal of Physiological Optics, 30(2-4), 128-131.

• Norn, M. (1997). Prevalence of congenital colour blindness among Inuit in East Greenland. Acta Ophthalmologica Scandinavica, 75(2), 206-209.

• Porcar, E., & Martinez-Palomera, A. (1997). Prevalence of general binocular dysfunctions in a population of university students. Optometry and Vision Science: Official Publication of the American Academy of Optometry, 74(2), 111-113.

Qua

dern

s ci

entí

fics

del

cO

OO

c |

Nº 9

| n

ovem

bre

2016

15


• Rebato, E., & Calderón, R. (1990). Incidence of red-green color blindness in the Basque population. Anthropologischer Anzeiger; Bericht Über Die Biologisch-Anthropologische Literatur, 48(2), 145-148.

• Rogosić, V., Bojić, L., Karaman, K., Rogosić, L. V., Titlić, M., Poljak, N. K., … Alpeza-Duna-to, Z. (2011). [Comparative follow-up study of unselected male population with congeni-tal defective color vision from inland and Mediterranean areas of Croatia]. Acta Medica Croatica: C̆asopis Hravatske Akademije Medicinskih Znanosti, 65(1), 19-24.

• Serrano, L., Soler, Á., & Hernández, L. (2013). EL ABANDONO EDUCATIVO TEMPRANO: ANÁLISIS DEL CASO ESPAÑOL. IVIE. Recuperado a partir de www.ivie.es/downloads/docs/mono/mono2013-01.pdf

• Shaywitz SE, Shaywitz BA, Fletcher JM, & Escobar MD. (1990). Prevalence of reading disa-bility in boys and girls: Results of the connecticut longitudinal study. JAMA, 264(8), 998-1002. http://doi.org/10.1001/jama.1990.03450080084036

• Shin, H. S., Park, S. C., & Park, C. M. (2009). Relationship between accommodative and vergence dysfunctions and academic achievement for primary school children. Ophthal-mic & Physiological Optics: The Journal of the British College of Ophthalmic Opticians (Optometrists), 29(6), 615-624. http://doi.org/10.1111/j.1475-1313.2009.00684.x

Exemplars publicats

Nº 1 · Març 2012

Sinoptòfor Les seves funcions per al diagnòstic de desequilibris oculomotorsCarlos Luis Saona Santos

Nº 2 · Octubre 2012

El fons de l’ull: Observació i descobertes clíniques (Part I)Juan Carlos Viñuela Rodríguez

Nº 3 · Febrer 2013

El fons de l’ull: Observació i descobertes clíniques (Part II)Juan Carlos Viñuela Rodríguez

Nº 4 · Maig 2013

Visió i aprenentage (I) Optometria neurocognitiva a l’etapa escolarMarta Fransoy, Montse Augé

Nº 5 · Juny 2014

Visió i aprenentage (II) Optometria neurocognitivaa l’etapa escolarMarta Fransoy, Montse Augé

Nº 6 · Desembre 2014

Ull sec: Etiologia, diagnòstic i gestióJuan Carlos Viñuela Rodríguez

Nº 7 · Octubre 2015

Medicaments sense recepta mèdica per a la salut ocularGemma Julio Morán

Nº 8 · Juny 2016

Què saber sobre el diagnòstic i el tractament de la DMAEAndrés Gené Sampedro Inmaculada Bueno Gimeno

Medicaments sense recepta mèdica per a la

salut ocularGemma Julio Morán

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 7 · Octubre 2015

Què saber sobre el diagnòstic

i el tractament de la DMAEAndrés Gené Sampedro

Inmaculada Bueno Gimeno

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 8 · juny 2016

Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l ... 9_ 2016_Cat.pdf2n de primària. Resum...

Documents

Transcript of Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l ... 9_ 2016_Cat.pdf2n de primària. Resum...