1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL NEN I LA NENA FINAS ALS SIS ANYS.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: Regular funciona d’acordCreixement físic procés Organitzat amb un calendari Continu maduratiu. Disposa de un control genètic mecanismes correctors o “processos de recuperació” *

*(quan un trastorn desvia el creixement de la seca trajectòria hi ha una tendència a recuperar el trajecte perdut una vegada acabat el problema que havia produït el desviament de la trajectòria)

Els problemes de creixement poden ser: naturals (malalties) externs (mala nutrició)

El creixement està condicionat per mecanismes endògens (interns de l’organisme) factors externs ( associats a la vida del nen)

El ritme de creixement és molt intens durant els 2 primers anys on disminueix i s’estabilitza entre els 3 i els 6 anys.

Les variacions de les dimensions del cos:

Nounats longitud del cap = a la quarta part de la longitud total del cos longitud dels membres inferiors molt curt en comparació amb el tronc. l’esquelet pateix una calcificació molt ràpida fins als 2 anys que ja són ferms (encara que tous en comparació amb els 6a)

CARACTERÍSTIQUES MOTRIUS:

0-4 mesos: Activitat motriu difusa i generalitzada per els centres subcorticals: que regulen el funcionament biològic bàsic i són les més desenvolupades

en els primers mesos (les cèl·lules de l’escorça cerebral, responsable del pensament encara no estan ben connectades) Moviments no intencionats sense cap objectiu concret.

4 mesos: Inici activitat motriu coordinada a causa de la influència directiva i inhibidora* de l’escorça cerebral. (Les connexions cel·lulars de l’escorça augmenten i això permet un funcionament intel·lectual de nivell motriu més elevat i més flexible).

exemple: obrir i tancar la mà no moviment mecànic i automàtic (intent d’utilització d’un instrument encara que de manera limitada) * inhibeix al subcrotex.

12 mesos: participació activa de l’escorça cerebral (matèria gris dotada de cèl·lules nervioses (connectores)) que permet una coordinació per activitats de manipulació i desplaçament.

gatejar i agafar objectes.24 mesos: l’activitat cortical funciona considerablement això permet: la utilització

dels mecanismes perceptiu – motors (la precisió facilitat amb la que els utilitzi dependrà de l influència ambiental rebuda: estimulació)

poden fer torres amb galledes, desenroscar un tap, netejar-se el nas amb un mocador que sosté un adult...

Comença a utilitzar instruments com una pala, colors, pinzells, tisores cada cop amb més destresa.

3anys: camina amb seguretat, corre, canvia de direcció, puja i baixa escales. Control motor voluntari.

4-5 anys: “edat de la gràcia” gran destresa en els moviments, major força i resistència coincidint amb el desenvolupament muscular. gaudeixen de les activitats que posen a prova les destreses locomotores i de l’equilibri: anar en bicicleta, pujar a llocs etc.

La precisió de moviment precisos i petits : motricitat fina, resulta difícil a nens/es menors de dos anys.

CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES:

SEGONS ETAPES DE DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL DE JEAN PIAGET:

Intel·ligència Sensoriomotriu:

Estadi I Primer més. Assimilació funcional. Els reflexes del nounat donen lloc a l’exercici reflex, a una consolidació per exercici funcional.

Estadi II Del primer mes fins als 4 mesos. Formació de les primeres estructures adquirides: Els hàbits: esquemes sensoriomotrius de conjunt.

Primeres coordinacions motrius:Intrersensorials: primeres respostes d’atencióSensoriomotrius: Orientació al so i control visual.

Estadi III Des dels quatre mesos fins als vuit mesos. Comença la coordinació entre la visió i la prensió.

Reaccions circulars: rudiment d’intel·ligència. El nen repeteix actes davant d’un mateix estímul: atrapa el cordill del sonall, sense una diferenciació clara dels objectius finals.

Estadi IV Dels 8 als 12 mesos. S’observen actes més complexos d’intel·ligència pràctica i té lloc l’accés al símbol: el nen comença a assenyalar amb el dit objectes o situacions que l’interessen. Realitza gestos o vocalitzacions que poden tenir una funció declaratòria, aquestes accions són precursores de la funció simbòlica, que al voltant de l’any té una limitació: el referent ha d’estar necessàriament present.

Estadi V Dels 12 al 18 mesos. Recerca de mitjans nous per diferenciar-los dels esquemes coneguts. Prova i assaja esquemes pràctics cada vegada més mòbils i reversibles.

Estadi VI Dels 18 als 24 mesos. Darrer estadi de l’etapa sensorial-motriu i la transició fins el període següent.

El nen és capaç de trobar mitjans nous, ja no només per temptejos exteriors sinó per combinacions interioritzades que desemboquen en una comprensió sobtada.

Els esquemes d’acció aporten el primer coneixement sensorial-motriu dels objectes: com són i que es pot fer amb ells.

La capacitat de representació anticiparà els efectes i reduirà la necessitat d’actuar. (representar coses (significat) a través d’un gest, paraula o imatge mental (significant) i pensar en e primer a partir del segon)= funció simbòlica o semiòtica.

Al final de l’etapa el nen ja pot pensar primer el que farà desprès i pensar ara allò que va fer abans.

2. INTELIGENCIA PRE–OPERATÒRIAdes de l’any i mig o dos anys fins als 7 anys. En aquesta etapa el nen passa de la intel·ligència pràctica basada en l’exercici (coordinació i execució d’esquemes d’acció) a la intel·ligència representativa, basada en esquemes d’acció interns i simbòlics mitjançant el signes, els símbols, les imatges i els conceptes. En aquesta etapa és molt important, el llenguatge la imitació i el joc simbòlic.Existeix continuïtat funcional entre els dos tipus d’intel·ligència: els mateixos mecanismes d’assimilació i acomodació buscant constantment l’equilibri segueixen operant encara que ho facin sobre esquemes representatius i no pràctics.

Característiques de l’etapa preoperatòria:

centració: tendència a fixar-se en algun dels aspectes de la realitat sense ser capaç de coordinar diferents perspectives i/o compensar diferents dimensions d’un objecte determinat. Sincretisme: tendència del nen a percebre la realitat a través de visions globals i a trobar semblances o relacions entre objectes i successos sense fer cap anàlisis prèviaIrreversibilitat: una cognició és reversible si és capaç de seguir un camí en un sentit i fer-lo després en sentit oposat. Les cognicions preparatòries, al estar properes a les accions i a la realitat concreta, no tenen la mobilitat dels actes mentals reversibles.Juxtaposició. El nen és incapaç d’ordenar de maner lògica els elements que

formen un tot. Egocentrisme: es refereix a la tendència que té el nen de prendre el seu punt de vista com a únic, rebutjant els altres. És una focalització excessiva en les accions i representacions pròpies del subjecte.

El pensament infantil en aquesta etapa pot manifestar-se de diferents formes:Fenomenalisme: tendència a establir un lligam causal entre fenòmens que són vistos com a propers pels nens.Finalisme: cada cosa té una funció i una finalitat que justifiquen la seva existència i característiques.Artificialisme: les coses es consideren com a producte de fabricació i voluntat humana.Animisme: tendència a percebre com a vivents i conscients coses i fenòmens sense vida.

Primerament observem un egocentrisme que es manifesta en la parla dels infants i que consisteix en parlar tan sols d’un mateix, no interessar-se pel punt de vista de l’altre, ni situar-se en relació a ell. En aquesta edat són freqüents els monòlegs i la dificultat per acceptar jocs de regles.

CARACTERÍSTIQUES SOCIO - AFECTIVES:

Món social que l’envoltaAvenços del Nen/a lligat diferenciació a progrés de la realitat de si mateix que l’envoltarespecte a:

Construcció del seu propi “jo”

Etapa que va dels 3 als 6 anys és molt significativa en la construcció de la personalitat Henry Wallon: etapa del “personalisme”.

al principi el nen necessita diferenciar-se dels altres : oposició. (negació) consolidació de la seva autonomia: vol fer-ho tot sol. finalment realitza identificacions adoptant característiques els papers que tenen un major impacte per a ell a través d’una imitació complexa.

Etapa del “jo” demostrant la consciència que té de si mateix.Construcció e la noció del seu propi cos i consciència psicològica de si mateix.A partir dels dos anys les relacions socials dels nens s’amplien, per què comences l’escola , aquí els adults juguen un paper molt important en el tipus de relació que estableixen els nens amb els seus iguals.

2.- PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVENEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT:

EL PAPER DE L’HERÈNCIA I EL MEDI:

Innatistes: desenvolupament psicològic prefigurat als gens.Ambientalistes: oposats als innatistes, sostenien que el desenvolupament psicològic venia determinat pel medi.Dualistes: s’acceptava que tant la genètica com el medi intervenien en aquest desenvolupament. La tendència actual és aquesta, ja que és de sentit comú el problema és determinar com és relacionen ambdós aspectes i si existeixen moments del desenvolupament del nen en els que predominin uns sobre dels altres.

MECANISMMES DE DESENVOLUPMANET INTEL·LECTUAL:Piaget el procés cognitiu del nen es un procés de constant interacció de l’individu amb el medi. Durant el qual es produeixen les “invariants funcionals”

Assimila els objectes de NEN en l’objecte de coneixement coneixement als esquemes apareix una característica que ja posseeix particular desconeguda pels

seus esquemes es produeix la Acomodació:

com a modificació d’aquests esquemes = Equilibri

El nen doncs va modificant la seva conducta i les seves concepcions segons la seva interpretació del medi. Un mateix objecte de coneixement pot ser integrat en els diferents estadis. A través de desequilibris durant el desenvolupament del nen que ell mateix va posant en conflicte amb els seus coneixements anteriors per trobar l’equilibri de nou.

CONDICIONS EDUCATIVES I DESENVOLUPAMENT:

Piaget: el desenvolupament precedeix a l’aprenentatge es necessari conèixer els nivells de desenvolupament assolits pels nens per a poder conèixer el que seran capaços d’aprendre i adaptar els processos d’aprenentatge a aquests nivells postura maduracionista: esperar que el nen arribi a determinats nivells de desenvolupament per a proposar-li certs aprenentatges. Lev Vigotsky: sosté que l’aprenentatge precedeix al desenvolupament despertant processos que d’una altra manera no podrien ser actualitzats postura d’intervenció: una proposta adequada d’aprenentatge pot contribuir a impulsar el desenvolupament cognoscitiu en dels nens.La zona de desenvolupament proper: "la distància entre el nivell real de desenvolupament (determinat per la solució independent de problemes), i el nivell de desenvolupament possible, precisat mitjançant la solució de problemes amb la direcció d'un adult o col·laboració d'altres companys més destres".

Zona de desenvolupament real zona de desenvolupament potencial ( el que sap o fa) (el que pot arribar a fer o saber)

Zona de desenvolupament proper(intervenció ajuda del p. ex: professor)

3.- ETAPES I MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS:

L’aparició del somriure: 3 mesos, aprox. indica que el nen comença a reconèixer trets dels objectes i de les persones ( no aquests/es com a tals) i atributs superficials d’aquests. L’angoixa dels vuit mesos: por als rostres desconeguts per què comença a distingir als coneguts i vol la mare Els primers passos: 12 o 18 mesos implicacions en el desenvolupament cognitiu ( no només motor) pot apropar-se als objectes per si mateix. L’aparició del llenguatge: essencial pel pensament i el desenvolupament social i lògic. La crisi de l’oposició: cap als 2-3 anys, autodeterminació, independència, negació i “jo” L’abandonament de l’egocentrisme (indispensable per desenvolupant social, moral i intel·lectual): s’adona de l’existència d’altres punt de vista, i te l necessitat d’explicar les seves idees cap als 5 anys.

4.- DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN EL PRIMER ANY DE VIDA:

EL CREIXEMENT FÍSIC: molt ràpid al primer any de vida.

Al néixer pesa uns 3,5 kg 3 mesos 7 kg i als 10 mesos 9 kg (aprox.) Tots els nadons perden pes després del naixement en els primers dies, és normal i es deu a factors fisiològics. La pèrdua pot arribar fins a un 10% del pes del nonat. Mesura uns 50 cm. I als 12 mesos 74 cm Sense dents, normalment, i amb buits excavat a les genives d’ambdós maxil·lars: alvèols maxil·lars on estan els gèrmens dentaris.Aprox. 6-8 mesos apareixen les primeres dents incisives inferiors de llet i la dentició de llet finalitza als tres anys.

DESENVOLUPAMENT NEUROBIOLÒGIC: Nounat conductes programades que responen a un estat de maduració del SN determinat per l’herència i uns dels reflexes arcaics són:

reflex de succió: quan el mugró de la mare o la tetina del biberó es posa en contacte amb la boca del nadó. reflex de grasping: quan un objecte toca el palmell de la mà el nen tanca la mà amb força per atrapar l’objecte. reflex de moro: obrir i tancar els braços quan es tira el cap del nen enrere. reflex de marxa: si es sosté al nen per les aixelles en l’aire aquest mou les extremitats inferiors com si camines.

Alguns d’aquests reflexes han d’anar desapareixent durant els primers mesos de vida altres per exemple el de succió romandrà de forma funcional tota la vida. L’existència d’aquests reflexos son una prova del desenvolupament neurològic del bebè. Si no existeixen el nounat o durant més enllà dels 4 o 6 mesos estarem davant d’un símptoma de retard en el desenvolupament.

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR:

Evoluciona des dels reflexes generals fins als moviments voluntaris i coordinats.

S’ha de distingir entre: el sistema motor gruixut: regula els moviments de cap, troc i extremitats.

el sistema motor fi: regula els moviments de les mans, els dits, els ulls i els llavis.

No és homogeni en tots els nens: uns presenten una motricitat orientada a l’exploració de l’entorn més proper i d’altres cap l’exploració de l’entorn més ampli. A més no tots tenen les mateixes destreses motores i alguns són més precoços, tot i que això no te res a veure am el desenvolupament intel·lectual del nen.

DESENVOLUPAMENT DEL TO MUSCULAR:

Es desenvolupa ràpidament durant es 4 primeres setmanes de vida adquirint solidesa: es contrauen i el cap ja no balanceja. 2 mesos: “ estadi de la impulsivitat motriu” Wallon hipertonicitat de membres inferiors i superiors ( molts moviments bruscos i incontrolats)3-4 mesos: aixeca el tronc i els membres es balancegen amb facilitat. En posició ventral subjecta el cap en posició recta amb el tronc.

DESENVOLUPAMENT POSTURAL: evoluciona gràcies als estímuls dels adults:

nens tenen des de el principi control sobre els moviments del cap el poden girar cap als costats, i aixecar-lo una mica en posició ventral. tenen certa coordinació oculomanual, als 3 - 4 mesos aquesta coordinació es predicament perfecta. 8 mesos: galeig. 9 mesos és sosté dempeus amb si es recolza. 12 -11 mesos: primers passos amb ajuda.14 mesos: camina tot sol.

LA PRENSIÓ: habilitat per agafar els objectes, essencial en el desenvolupament intel·lectual del nen.

0–2 mesos: reflex de grasping amb el qual els flexors de les mans és mantenen en tensió.2–3 mesos: prensió voluntària però incapacitat per relaxar desprès la mà ( deixar anar l’objecte)10-12 mesos: obre voluntàriament la mà. (pràctica això constantment)5 mesos: estén els braços cap a l’objecte desitjat i l’agafa amb inseguretat. (encara fent amb els braços moviments no intencionats)6 mesos: subjecta un objecte amb palmell de la mà i els dits, excepte el polze. 7-8 mesos: el nen utilitza el dit polze i pot passar un objecte d’una mà a l’altre, 9 mesos: moviment de “pinça” amb el dit polze i l’índex. 12 mesos: l’evolució dels moviments de la mà per agafar objectes es perfecciona.

DESENVOLUPAMENT SENSORIAL:

Es molt important la quantitat d’estímuls que un nen rep de l’exterior per al desenvolupament i maduració psicomotriu.

gust i olfacte: funcionen perfectament des de el naixement. Adquireixen els primers coneixements sobre el món q els envolta a través de la boca. Ja pot distingir dolç i àcid. L’olfacte també és capaç de distingir olors especialment la del cos de la mare. El tacte: el nounat reacciona al tacte fins i tot mostra sensibilitat al tacte durant la gestació. Les zones més sensibles del seu cos són els palmells de les mans, les plantes dels peus i la cara. Pot percebre dolor i plaer, però no realitza una exploració activa de les coses a través del tacte. La vista: el sistema visual no està completament desenvolupat en els bebès, fisiològicament els globus oculars dels bebès són de diferent forma esfèrica que els dels adults. Es pot ser el sentit menys desenvolupat del nadó. Els globus oculars no estan en connectats amb el snc pot aparèixer estrabisme transitori. La visió del bebè es 50 vegades inferior a la del adult però reacciona davant dels estímuls lluminosos i a partir de la quarta setmana pot distingir clar i obscur i els contorns dels objectes. Als 6 - 7 mesos pot distingir colors encara que no els distingirà del tot fins que no sigui capaç de verbalitzar-los. L’oïda: el sistema auditiu està pràcticament desenvolupat al néixer, però el procés de mielinització del nervi acústic encara no ha finalitzat. Respon a estímuls auditius i a partir dels 3 mesos la seva resposta als estímuls auditius ja es selectiva.

DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL: Nounats: coordinacions sensorials motrius instintives i hereditàries com la alimentació(reflexes). Assimilació sensoriomotriu precoç. posteriorment generalització de la succió i de mamar, és xuclar el polze, primer quan el troba i desprès voluntàriament. modula els sons, gira el cap n direcció als sons que l’atrauen, les activitats del bebè , però, no tenen cap finalitat externa en sí mateixes. 4 mesos: novetats importants en el desenvolupament de la intel·ligència sensoriomotriu del nen, les reaccions del nen ja no son primitives hi ha diferenciació entre l’acció i el resultat. Repeteix accions que li produeixen plaer però sense finalitat clarament preestablerta. 8 – 9 mesos: desenvolupament de la intel·ligència evident, els esquemes d’acció del nen fruit de les reaccions repetides es coordinen entre ells com mitjà per a aconseguir la seva finalitat. Exemple estovalles. 12 mesos: encara no pot aplicar i combinar esquemes d’acció coneguts.

DESENVOLUPAAMENT DEL LLENGUATGE: 1 mes: emet sons de caràcter vocàlic (produïts amb els òrgans de fonació relaxats) com a resposta a estímuls visuals, acústics i tàctils. No tenen finalitat comunicativa. Es l’adult qui ajudarà al nen a desenvolupar els sons. 6 – 8 mesos: emet ràpidament balbotejos integrats per un so consonàntic so vocàlic ( posa així en funcionament el sistema de fonació) 9 mesos: es perfecciona la capacitat d’articular els sons, imita els sons des adults. Comença la “ecolàlia” : sons específics que emet el bebè en resposta imitativa a estímuls acústic específics. (similars a paraules). El context físic i social (circumstàncies) en que s’emeten aquests són essencials per a que els adults entenguin els seus significats.

DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL:

NOUNAT

manifestacions aprèn senyals socialsafectives a tot allò pot percebre les i certes postures. (amamanta)que succeeix en el seu expressions emocionalsentorn. de les persones que

que l’envolten.

serveix a l’’adult per conèixer l’estat emocional del nadó iestablir pautes de comunicació.

Quan comença a reconèixer a les persones com a tal el bebè començarà a manifestar certes conductes, com ploreres, somriures, mirades etc. 8 mesos: posarà de manifest la preferència que sent vers determinades persones amb la seva conducta i reaccionarà amb recel i temor cap als desconeguts.

Sistemes que expliquen la relació del nen amb el seu entorn:

Exploració. Afiliació: vincle afectiu cap altres persones. Inclinació: interès del nen per altres persones. Por als estranys: s’inquieta si no te lloc en una situació adequada.

12 mesos: demostra certa habitat per reconèixer-se a si mateix. I diferenciar-se dels altres.

5.- EL PAPER DE L’ADULT:

Nucli familiar a d’influir i estimular de manera positiva les capacites del nen. L’ ingrés del nen a l’escola ha d’efectuar-se de la manera més natural possible els pares no han de fer un drama per què es dolent pel nen. Des de l’escola s’ha de potenciar el contacte amb les famílies per evitar les pors i els dubtes dels pares.

Mestres: han de potenciar el desenvolupament i l’aprenentatge de tots els infants i oferir-los models i actituds que serveixin de punt de referència del respecte i l’acceptació de les diferencies individuals. El mestre ha d’adequar l seva intervenció als diferents nivells i el ritmes d’aprenentatge i desenvolupament ha de situar-se en una posició respectuoses constructiva de manera activa estimulant experiències i potenciant, amb els recursos que siguin precisos, els processos maduratius en concordança amb el nivell educatiu i el context sociocultural cels nens. Han d’organitzar l’espai i les activitats i aplicar les estratègies pertinents a fi de aconseguir desenvolupar al màxim les capacitats dels nens i les nenes. La col·laboració dels pares en l’escolarització del nen forma part del procés educatiu i el educadors han de facilitar a les famílies i orientar-les en aquesta col·laboració.