Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG …...Gemma Gual i Duran Miguel Àngel Vargas...

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a l’avaluació ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Projecte final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica

9ena edició

Organitzador:

Amb el suport de:

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Realització: Tutor:

Gemma Gual i Duran Miguel Àngel Vargas Garcia

febrer 2008

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a RESUM l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

RESUM Aquest document recull la memòria del projecte final de Màster de la novena edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, impartit en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, iniciat el novembre de l’any 2006 i finalitzat el febrer del 2008, producte del conveni entre el Departament de Geografia de la UAB i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH).

Aquest projecte es contextualitza dins el marc de l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials d’avaluació ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya.

Concretament, l’objectiu principal d’aquest és el de desenvolupar un model d’anàlisi mitjançant sistemes de la informació geogràfica (SIG) per l’avaluació ambiental dels POUM, i la seva posterior integració d’aquest en una aplicació. Aquesta aplicació, a més, permetrà obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecció ambiental pel planejament urbanístic. Tanmateix, el tècnic de la OTAA podrà també extreure imatges d’aquestes afectacions i incorporar-les a l’informe final. Així doncs, gràcies a aquesta aplicació, el tècnic podrà obtenir un informe de forma ràpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, que és un document integrat en els plans objecte d’avaluació ambiental en què es formalitza l’avaluació ambiental duta a terme.

Per la seva realització han estat necessàries, en primer lloc, tot un seguit de dades ambientals que comprenen els diferents medis naturals i zones protegides de Catalunya (dades cedides pel DMAH) i en segon lloc unes dades territorials que contenen el planejament urbanístic a analitzar. Aquest planejament urbanístic que per requisits del DMAH ha de contenir obligatòriament el planejament vigent, la proposta del planejament i el terme municipal del municipi a avaluar (dades cedides, a través del DMAH, per l’Ajuntament del municipi de Santpedor, municipi pilot del projecte). Totes aquestes dades s’han homogeneïtzat i s’han exportat a classes d’elements en format de dades espacial Shapefile.

Pel desenvolupament del model d’anàlisi s’ha procedit a cercar les operacions de geoprocés més convenients aplicar. S’ha accedit a les eines de geoprocés a través d’ArcGIS Desktop des de la finestra de l’aplicació ArcToolbox i mitjançant una aplicació anomenada ModelBuilder que ha permès incorporar totes les eines que han servit per a les diferents operacions de geoprocés, i integrar-les dins un flux de treball per tal d’automatitzar-ne el procés. Finalment, des del ModelBuilder s’ha exportat el model a

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a RESUM l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

un script de Visual Basic (VB), i aquest codi s’ha utilitzat posteriorment durant el desenvolupament de l’aplicació.

Posteriorment al disseny tant funcional com d’interfície de l’aplicació, aquesta s’ha desenvolupat com una barra d’eines en l’entorn d’ArcMap, permetent així incorporar-la posteriorment a qualsevol màquina que tingui instal·lat el programari ArcGIS 9.2 ArcInfo de forma fàcil. Pel desenvolupament dins l’entorn ArcMap ha estat necessari l’ús del conjunt de llibreries ArcObjects i per fer-ho s’ha utilitzat el llenguatge de Visual Basic for Applications (VBA).

Finalment, a la culminació del projecte, s’han assolit tots els objectius plantejats, i el resultat final de tot aquest procés ha estat la implementació de l’aplicació “AnalisiPOUMs” desenvolupada, la qual permet determinar de forma ràpida i senzilla a un usuari poc familiaritzat amb l’entorn ArcMap, si els espais de protecció ambiental de Catalunya pateixen o no afectacions en motiu dels planejaments urbanístics.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a INDEX l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

INDEX

Agraïments ......................................................................................................................

1.- Introducció ..................................................................................................................

- Presentació ..........................................................................................................

- Marc institucional ..................................................................................................

2.- Contextualització del projecte ...................................................................................

- L’avaluació ambiental dels plans urbanístics .......................................................

- Classificació dels tipus de règim del sòl d’un municipi .........................................

- Legislació urbanística que fa referència a la classificació del sòl .........................

3.- Objectius ....................................................................................................................

4.- Fases del projecte ......................................................................................................

5.- Planificació .................................................................................................................

6.- Recopilació d’informació ............................................................................................

7.- Anàlisi previ de les dades ............................................................................................

- Dades ambientals .................................................................................................

- Dades territorials ..................................................................................................

- Simbolització de les dades ...................................................................................

8.- Metodologia de l’anàlisi espacial aplicat ...................................................................

9.- Estudi i realització de la modelització de les funcions de geoprocés .........................

- El ModelBuilder ............................................................................................... ....

- Protocols a tenir en compte .................................................................................

- Tractament de les dades territorials: exportació dels dibuixos de CAD ...............

- Operacions de superposició entre dades territorials i les dades ambientals .......

10.- Implementació del model de geoprocés ..................................................................

11.- Disseny de l’aplicació desenvolupada .....................................................................

- Disseny funcional .................................................................................................

- Disseny de la interfície .........................................................................................

12.- Desenvolupament de l’aplicació ...............................................................................

- La tecnologia ArcObjects ......................................................................................

- Programació amb ArcObjects a través de VBA ....................................................

- Principals objectes utilitzats i nomenclatura utilitzada ..........................................

6

7

7

7

9

9

16

18

19

21

24

25

26

26

29

31

36

38

38

40

43

44

56

61

61

63

66

66

68

71


13.- Implementació i explotació de l’aplicació desenvolupada ........................................

- Requeriments del sistema ....................................................................................

- Implementació i explotació ...................................................................................

14.- Resultats .................................................................................................................

15.- Conclusions ............................................................................................................

16.- Referències bibliogràfiques / web ...........................................................................

Annexes

Annex I – Legislació sobre la classificació del sòl Annex II – Taula amb les metadades de les dades ambientals cedides pel DMAH Annex III –Taula amb les metadades de les dades territorials cedides per l’ajuntament

de Santpedor Annex IV – Exportació a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile a

partir de dibuixos de CAD Annex V – Plantilla de l’informe de resultats final Annex VI – Manual de l’usuari Annex VII – CD que conté l’aplicació “Anàlisi POUMs” desenvolupada

Índex de taules

Taula I.- Resum de les diferents nomenclatures que s’han donat als diferents tipus de règim del sòl segons la llei d’urbanisme aplicada.........................................................18 Taula II.- Prefixos utilitzats en la nomenclatura dels diferents tipus de mòduls........... 73 Taula III.- Prefixos utilitzats en la nomenclatura dels diferents tipus de controls utilitzats......................................................................................................................... 73 Taula IV.- Resultats obtinguts a partir del geoprocés aplicat a les dades ambientals i el plane-jament vigent...................................................................................................... 83

Taula V.- Resultats obtinguts a partir del geoprocés aplicat a les dades ambientals i la propos-ta de planejament............................................................................................. 84

Índex de figures

Figura 1.- Esquema de les diferents fases en les que s’ha estructurat el projecte per tal d’acomplir satisfactòriament els objectius plantejats, així com el software utilitzat en cadascuna d’elles (en vermell)..................................................................................... 21 Figura 2.- Cronograma proposat durant la fase de planificació i recopilació de dades pels dies compresos entre la data d’inici del període de pràctiques(17 d’octubre) i la data de finalització (14 de desembre).......................................................................... 24

74

74

74

83

88

89


Figura 3.- Detall de la proposta de planejament urbanístic del municipi de Santpedor (línies color violeta) intersectant amb algunes zones catalogades com a espais protegits com són les zones humides (en blau) i els hàbitats d’interès comunitari (en taronja). Notar com les interseccions no són problema de la diferència d’escala entre ambdues bases cartogràfiques, sinó que corresponen a interseccions reals.............. 30 Figura 4.- Detall d’una de les moltes zones de Catalunya en la que hi ha solapament de més d’una base cartogràfica pertanyent al patrimoni natural. El fet d’utilitzar trames amb transparències permet veure aquests solapaments............................................. 31 Figura 5.- Simbolització aplicada a les capes utilitzades en aquest projecte.............. 32 Figura 6.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes del patrimoni natural................ 33 Figura 7.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de l’ACA................................... 33 Figura 8.- Simbolització aplicada a les capes de zones inventariades naturals.......... 34 Figura 9.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de zones amb fauna................ 34 Figura 10.- Simbolització aplicada a les capes de zones inventariades culturals........35 Figura 11.- Finestra de l’aplicació ArcToolbox de l’ArcGIS Desktop, en la qual més d’un centenar d’eines de geoprocés estan organitzades en vista d’arbre per facilitar-ne l’accés, en eines i conjunts d’eines.............................................................................. 36 Figura 12.- Esquema resum de la finestra de l’aplicació ArcToolbox de l’ArcGIS ArcInfo, en la qual es mostren les eines i conjunts d’eines utilitzades en aquest projecte......................................................................................................................... 37 Figura 13.- Interfície i components principals del ModelBuilder.................................. 38 Figura 14.- Esquema que mostra les diferents visualitzacions dels diferents elements i el seu significat............................................................................................................. 39 Figura 15.- Encadenament entre diferents processos d’un mateix model................... 39 Figura 16.- Procés de creació d’un nou model a partir d’un nou Toolbox creat a la finestra de l’ArcToolbox................................................................................................ 40 Figura 17.- Interpretació del contingut de les dades d’un dibuix de CAD que fa l’entorn ArcGIS en funció del tipus d’element gràfic.................................................................. 41 Figura 18.- Dibuix de CAD del planejament vigent del municipi de Santpedor. A: CAD original en el qual es poden observar tots els polígons juntament amb les seves anotacions pertanyents a la classificació del sòl. B: polígons (5 en total) originats per l’entorn ArcGIS a partir del CAD. C: contorns originats per l’entorn ArcGIS a partir del CAD, contorns que acaben conformant 19 polígons, els mateixos que en el CAD original.......................................................................................................................... 42 Figura 19.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Feature To Polygon a les dades territorials del planejament (vigent i proposta) i terme municipal....................... 43 Figura 20.- Esquema del procés de generació de retalls de bases cartogràfiques (CLIP)........................................................................................................................... 44 Figura 21.- Model que mostra els Shapes resultants d’aplicar l’eina Clip a totes les dades ambientals amb el terme municipal. Per a una millor organització, s’han distingit els retalls realitzats a dades formades per polígons (clip 1a, 1b, ...) de les que ho estan per punts o línies (clip 2a, clip 2b, ...)................................................................. 46


Figura 22.- Esquema que mostra el procés de generació d’unions (Union)................ 47 Figura 23.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Union de les dades ambientals formades per polígons............................................................................... 48 Figura 24.- Esquema que mostra el procés de generació d’interseccions entre bases cartogràfiques (Intersect)............................................................................................. 49 Figura 25.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Intersect de les dades ambientals formades per polígons amb el planejament vigent i la proposta de planejament, donant com a resultat final amb_Planvig.shp i amb_Planprop.shp........ 49 Figura 26.- Interfície de la calculadora dels camps de les taules d’atributs de les capes cartogràfiques, amb el codi usat per al càlcul d’àrees................................................. 50 Figura 27.- Model que mostra els resultats d’aplicar les eines Add Field i Calculate Field per afegir un camp i recalcular l’àrea a les capes ambientals del planejament vigent i les de la proposta de planejament................................................................... 51 Figura 28.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Intersect de les dades ambientals formades per punts i línies amb el planejament vigent i la proposta de planejament.................................................................................................................. 53 Figura 29.- Flux de treball creat al ModelBuilder que inclou totes les operacions aplicades al geoprocés en diferents processos encadenats. Les fletxes en línies continues indiquen les direccions del flux de cada procés, mentre que les discontinues indiquen les precondicions que s’han establert. Les variables que presenten una P són variables que estan parametritzades, és a dir, variables que podrà modificar l’usuari, de manera que podrà introduir-hi les dades que desitgi. La resta de variables no es poden modificar............................................................................................................ 54 Figura 30.- Quadre resum de les diferents operacions que s’han aplicat al llarg del geoprocés i crear així un flux de treball per a l’anàlisi ambiental dels POUM a partir de dades ambientals......................................................................................................... 55 Figura 31.- Procés d’exportació de scripts des de la interfície de l’editor del ModelBuilder, amb la opció d’exportar un script de Visual Basic seleccionada........... 56 Figura 32.- Exemple que serveix per il·lustrar el funcionament d’utilitzar variables que contenen un llistat de dades. La variable ‘Dades ambientals’ conté els BIC, els castells, els arbres monumentals, els arbres d’interès local i les zones de pesca, i les variables resultants de les diferents operacions aplicades, també seran variables que contenen un llistat de dades: la primera variable resultant ‘Dades ambientals_Clip’ contindrà el resultat de la intersecció de cadascuns de les dades anteriors amb el terme municipal, i la segona variable resultant ‘Dades ambientals_Planejament _Intersect’ contindrà la intersecció per a cadascuna de les anteriors amb el planejament. Així, es parteixen de 5 dades d’entrada i se n’acaben obtenint també 5....................................................... 57 Figura 33.- Transformació de les variables de la figura 32, que contenen llistes de dades, a variables simples. Al final també s’obtenen 5 dades resultants.................... 58 Figura 34.- Flux de treball (workflow) definitiu creat al ModelBuilder després de la seva implementació.............................................................................................................. 60 Figura 35.- Diagrames d’activitat que s’han realitzat per a la comprensió i millor desenvolupament de l’aplicació................................................................................... 62


Figura 36.- Esquema representatiu del disseny de la interfície de l’aplicació, partint de la barra d’eines inicial, la funcionalitat de cadascun dels seus botons, i les relacions entre els diferents formularis on ha d’intervenir l’usuari............................................... 63 Figura 37.- Tipus de classes que es distingeix en el model d’objectes de MapObjects. Font: http://arcojectsonline.esri.com/............................................................................ 66 Figura 38.- Diagrama prototipus per a la interpretació dels 31 models d’objectes d’ArcGIS....................................................................................................................... 68 Figura 39.- Explorador de projectes de l’editor de VBA obert des d’ArcMap que mostra els projectes que presenta el document Analisi_POUMs.mxd..................................... 69 Figura 40.- Distribució en formularis i mòduls de l’aplicació desenvolupada Analisi_POUMs.mxd..................................................................................................... 69 Figura 41.- Representació esquemàtica on es mostren les diferents classes, coclasses i interfícies d’ArcObjects que s’han utilitzat. Subratllat hi ha situats els diferents components.................................................................................................................. 72 Figura 42.- Estructuració i emmagatzematge de les carpetes i les dades necessàries per a la execució de l’aplicació..................................................................................... 74 Figura 43.- Interfície que presenta el document d’ArcMap AnalisiPOUMs.mxd i que conté la barra d’eines desenvolupada en aquest projecte, en el moment d’obrir-se... 76 Figura 44.- Barra d’eines de l’aplicació per a l’avaluació dels POUM “Anàlisi POUMs” amb els diferents botons que presenta i les propietats de cadascun........................... 76 Figura 45.- Missatge de benvinguda que apareix a l’executar l’aplicació.................... 77 Figura 46.- Formulari que demanarà a l’usuari el tipus de format amb que es presenten les dades territorials. Per defecte apareixerà sempre seleccionada la opció Dibuix de CAD.............................................................................................................. 77 Figura 47.- Formulari per a introduir les dades territorials que provenen d’un dibuix de CAD.............................................................................................................................. 78 Figura 48.- Formulari per a introduir les dades territorials que provenen de formats de dades espacials Shapefile............................................................................................ 78 Figura 49.- Missatge que informa a l’usuari que no ha introduït totes les dades territorials necessàries per executar l’anàlisi................................................................ 78 Figura 50.- Missatges de text que informen a l’usuari de la durada del geoprocés i de les diferents operacions que s’estan realitzant............................................................. 79 Figura 51.- Veure l’informe de resultats és la opció que estarà sempre marcada per defecte.......................................................................................................................... 80 Figura 52.- Capes resultants de les operacions de geoprocés. Es pot veure com al Data Frame Analisi POUMs hi ha carregades només les capes que generen conflicte, les capes territorials i les ambientals. Les capes ambientals estan organitzades per grups............................................................................................................................. 85

Figura 53.- Imatge del planejament vigent de Santpedor i les capes ambientals afectades...................................................................................................................... 86

Figura 54.- Imatge de la proposta de planejament de Santpedor i les capes ambientals afectades...................................................................................................................... 86


Figura 55.- Taula d’atributs de la capa amb_planprop gràcies a la qual es pot veure com la zona humida afectada pertany als aiguamolls de la Bòbila, i tal com s’indicava a la taula de resultats, cau dins un règim del sòl urbà.................................................... 87

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a AGRAIMENTS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

6

AGRAIMENTS Voldria en aquest apartat donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat, d’una o altra manera, a dur a terme aquest projecte Final de Màster.

El meu primer agraiment és per en Miguel Àngel, el meu tutor, per la seva dedicació i per tot el que he après de nou durant aquest temps que ha durat el projecte.

En segon lloc, voldria agrair-li a en Jose tota la paciència que ha tingut amb mi i el temps esmerçat durant el desenvolupament de l’aplicació.

També voldria agrair a la Loli, a en Martí, a en Paco i al personal de la Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Barcelona, totes les facilitats que m’han ofert des del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Com no, voldria donar un moltes gràcies a la Unitat d’Estratigrafia del Departament de Geologia, pel suport, la comprensió i les facilitats obtingudes, sobretot a l’Oriol, a en Joan i a en Ferran.

Finalment, un darrer agraïment pel suport donat als meus companys de màster, a la meva família, als meus amics, i especialment, a en Harry.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 1.- I NTRODUCCIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

7

1. - INTRODUCCIÓ Presentació

Aquest projecte s’emmarca dins el projecte final de Màster de la novena edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, impartit en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, iniciat el novembre de l’any 2006 i finalitzat el febrer del 2008 amb el lliurament de la present memòria.

En aquesta memòria es presenta el projecte que s’ha realitzat durant els mesos d’octubre a desembre de l’any 2007, fruit del conveni entre el Departament de Geografia de la UAB i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (d’ara en endavant DMAH). Es va realitzar durant el mes d’octubre al LIGIT (Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció) i durant els mesos de novembre i desembre a la Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (d’ara en endavant OTAA) de Barcelona. Marc institucional

A la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH li corresponen, entre d’altres, les funcions següents:

• Definir les polítiques ambientals i de sostenibilitat aplicables als plans i programes de la Generalitat.

• Exercir les competències que corresponen al Departament en relació amb el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes, d’acord amb la normativa vigent.

En concret, i dins aquesta Direcció General, corresponen a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, entre d’altres, les funcions següents:

• Exercir les competències que li corresponen en relació amb l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, en els termes que preveu la normativa aplicable.

• Elaborar un banc de dades sobre la informació ambiental disponible per a l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes.

• Proposar i executar projectes de R+D+I en matèria de tecnologies i sistemes d’avaluació, prevenció, minimització i control dels impactes sobre el medi ambient.

En el marc d’aquestes funcions, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, mitjançant la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, considera necessari el desenvolupament d’un model informàtic mitjançant sistemes de la

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 1.- I NTRODUCCIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

8

informació geogràfica (SIG) per a l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (d’ara en endavant POUM).

La creació d’aquesta beca de projecte final de màster neix a partir del fet que a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental no disposa en aquests moments de recursos humans ni materials per a realitzar aquests treballs d’acord amb l’article 202 del RDL 2/2002, de 16 de juny pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractació de l’Administració Pública.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL PROJECTE DINS EL l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal MARC DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS POUMS

9

2.- CONTEXTUALITZACIÓ DEL PROJECTE DINS EL MARC DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSITCA MUNICIPAL Per tal d’entendre i plantejar millor els objectius concrets del projecte, hi ha tot un seguit de qüestions bàsiques en el procés d’avaluació ambiental dels POUMs, el coneixement de les quals és necessari per tal d’identificar correctament i de primera mà les aplicacions pràctiques del model d’anàlisi a realitzar i de l’aplicació a programar posteriorment.

Aquestes qüestions bàsiques són concretament dues:

- Com es duu a terme i com és el funcionament del procés d’avaluació ambiental dels plans urbanístics, i més concretament, en quin moment entra en joc l’aplicació pràctica d’aquest projecte.

- Quins tipus d’usos del sòl hi ha en un municipi i quina és la classificació que es fa servir.

L’avaluació ambiental dels plans urbanístics

L’avaluació ambiental de plans i programes és un instrument de prevenció ambiental que s’aplica a aquells plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Comporta un procediment administratiu específic que s’integra en la tramitació pròpia dels diversos plans i programes. D’aquesta manera, l’avaluació ambiental es desenvolupa sobre els diferents tipus de règim del sòl que estan definits pels plans i programes urbanístics.

Es caracteritza pel seu caràcter:

- Continuat. S’aplica durant tot el cicle de vida del pla o programa, des de la seva gestació, si bé administrativament es formalitza en uns moments determinats.

- Estratègic. Centrat en els aspectes rellevants del medi ambient i en els impactes significatius dels plans i programes; pren en consideració, també, els possibles efectes acumulatius amb altres plans i programes.

- D’avaluació en cascada. Per evitar duplicitats, cada pla o programa avalua solament els efectes propis del nivell de decisió que li correspon, si bé integra els resultats de les avaluacions d’altres instruments anteriors. Així mateix, s’estableixen mesures ambientals per orientar la formulació i l’avaluació dels plans, programes i projectes derivats de la seva aplicació.

- Integrat. Cal tenir en compte els efectes sobre els diversos components ambientals i llurs combinacions.


10

La finalitat d’aquesta avaluació ambiental rau en garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i els programes siguin considerades i integrades adequadament, des de l’inici, durant tot el procés d’elaboració, tramitació i execució i desenvolupament.

L'avaluació ambiental és una part integrant del procés de formulació del pla o programa i correspon fer-la a l'òrgan o persona promotor. Per aquest motiu, cal incorporar en l'equip tècnic redactor -des de l'inici dels treballs- professionals amb coneixements i capacitat per integrar adequadament els requeriments ambientals en les decisions del planejament, i per redactar els documents d'avaluació ambiental del pla (Informe de sostenibilitat ambiental preliminar, Informe de sostenibilitat ambiental i Memòria ambiental).

L'avaluació ambiental del planejament és orientada, verificada i, si és el cas, validada pel DMAH.

Les disposicions de caràcter general que la regulen són:

En l’àmbit europeu, la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

En l'àmbit estatal, la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Les disposicions que regulen específicament l'avaluació ambiental dels plans d'urbanisme són:

El Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, i, molt especialment, el seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115 i la disposició transitòria dotzena.

En un futur pròxim, una llei catalana sobre avaluació ambiental de plans i programes fixarà i completarà aquesta regulació.

L’avaluació ambiental s’aplica als plans d’urbanisme sistemàticament en els supòsits següents:

• Plans d’ordenació urbanística municipal i les seves revisions

• Modificacions del planejament general que alterin la classificació o la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si això comporta un canvi en els usos d’aquest sòl.

• Els plans parcials de delimitació.


11

• El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping.

• El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessaris per a la prestació de serveis tècnics (article 47.4 d del DL 1/2005), d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

• Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a l’autorització de projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la legislació específica.

Així mateix, s’ha de determinar cas per cas la seva possible aplicació en els supòsits següents:

• Plans directors urbanístics.

• Plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental (en general, s’entén que no han estat objecte d’avaluació ambiental els plans generals, les normes subsidiàries de planejament municipal i aquells plans d’ordenació urbanística municipal aprovats definitivament abans de l’1 de gener de 2005, data d’entrada en vigor de la Llei 10/2004).

Fases del procés d’avaluació ambiental: El procés d’avaluació ambiental dels plans urbanístics consta de diferents fases, a efectuar tant per part del promotor com de les OTAAs):

- Fase d’iniciació

- Fase de determinació de l’abast

- Fase d’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (d’ara en endavant ISA)

- Fase de consultes

- Fase d’elaboració de la Memòria Ambiental

- Fase de proposta final

- Fase de publicitat

- Fase de seguiment

Durant aquest procés, el planejament urbanístic d’un municipi pot patir modificacions a les seves delimitacions en qualsevol de les tres fases següents: fase de determinació


12

d’abast, fase d’elaboració de l’ISA i fase d’elaboració de la Memòria Ambiental. En totes tres fases, la OTAA el que fa és exercitar un control sobre l’edició d’aquest documents analitzant les afectacions ambientals que hi puguin haver a partir del nou planejament.

Així, l’aplicació d’avaluació dels POUM que es proposa en aquest treball, esdevé clau perquè permetrà determinar de forma automàtica si els espais protegits pateixen o no impactes en motiu dels nous planejaments urbanístics, i en cas afirmatiu, donarà els valors de la superfície que està afectada.

Fase d’iniciació:

En primer lloc el promotor, normalment l’Ajuntament, elabora primer la proposta del Document d’Abast (l’article 106d fa referència a “informe ambiental preliminar”, assimilable al Document d’Abast). Tot seguit el promotor envia aquest document, juntament amb l’Avanç del Pla (amb els continguts que estableix l’article 106 del Reglament i un informe de sostenibilitat ambiental preliminar), a la OTAA corresponent per correu ordinari i electrònic.

Es dóna el registre d’entrada d’aquest document als Serveis Territorials: AVANÇ PLA, PROPOSTA DOCUMENT ABAST.

Fase de Determinació de l’Abast:

El cap de l’OTAA rep la carta i l’adreça al Tècnic/a responsable de revisar la idoneïtat formal de la proposta del Document d’Abast, segons l’estipulat a l’article 70 del Reglament d’Urbanisme. A partir d’aquí es poden donar tant la conformitat com la no conformitat de la proposta del document. En el darrer cas, es pot requerir al promotor l’ampliació o aclariment de la informació tramesa, i fins i tot pot tenir lloc un retorn del document en cas que la proposta del Document d’Abast sigui substancialment diferent de l’estipulat per la legislació.

Un cop assignada la conformitat de la proposta, el promotor envia a l’OTAA el Document d’Abast definitiu.

Es dóna el registre d’entrada d’aquest document als Serveis Territorials: AVANÇ PLA, DOC. ABAST.

A partir d’aquí la OTAA té un mes de temps per elaborar el Document de Referència. Mitjançant el Document de Referència, el DMAH verifica l’ISA) preliminar i la idoneïtat ambiental de les propostes de l’avanç; estableix l’abast, el nivell de detall i el grau d’especificació de l’ISA futur; especifica els objectius i els criteris ambientals per a la formulació del pla, i també els indicadors a verificar en el procés d’avaluació, etc. A més, identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat, els quals hauran de ser objecte de consultes específiques.


13

Els passos que es segueixen des de l’OTAA per l’elaboració d’aquest document són:

- Consultes de l’OTAA relatives al Document d’Abast proposat pel promotor:

o El Tècnic/a responsable identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat, i defineix les modalitats d’informació i consulta. TAULA

ADMINISTRACIONS I PÚBLIC INTERESSAT, BASES DE DADES. Segons la Guia d’Aplicació de la Llei 9/2006, seguint el Conveni d’Aarhus aquesta definició hauria d’incloure:

a) La data en què començarà el procediment

b) Les possibilitats que s’ofereixen al públic per tal de participar-hi

c) La data i lloc de tota audiència pública prevista

d) L’autoritat pública a què cal dirigir-se per tal d’obtenir informacions pertinents i davant les quals s’hagin dipositat aquestes informacions per tal que el públic pugui examinar-les

e) L’autoritat pública o qualsevol altre organisme públic o competent al qual puguin dirigir-se observacions o preguntes i el termini previst per a la comunicació d’observacions i preguntes

f) La indicació de les informacions sobre el medi ambient relatives a l’activitat proposada que estiguin disponibles

o El Tècnic/a responsable fa disponible l’Avanç del Pla i el Document d’Abast en un espai web de cada OTAA (si no ho ha fet prèviament l’Ajuntament).

o El Tècnic/a responsable adapta la CARTA MODEL PER A LES CONSULTES relatives al Document d’Abast, especificant els objectius de la consulta i indicant l’espai web on estan disponibles els documents. Posteriorment s’envia aquesta carta per correu ordinari i electrònic.

o A partir d’aquí es disposa de 15 dies naturals per la recepció d’aportacions.

o A les OTAA es reben les aportacions, el Tècnic/a via telemàtica i el Cap de l’OTAA via correu ordinari que posteriorment remet al Tècnic/a responsable.

- Elaboració del Document de Referència:

o El Tècnic/a responsable elabora una proposta de Document de Referència tenint en compte les aportacions anteriors i el MODEL DE DOC. DE REFERÈNCIA. El Cap de lOTAA elabora el Document de Referència i el signa, per a que posteriorment el Cap o el Director/a de l’OTAA signi l’ofici de tramesa.

o S’envia per correu ordinari i electrònic al promotor i als consultats.


14

o El Tècnic/a responsable fa disponible a Internet el Document de Referència, que inclou les modalitats d’informació i consulta (p. 84: Guía de la Aplicación de la Ley 9/2006), i la relació d’administracions públiques afectades i el públic interessat (p. 49: Guía de Aplicación de la Ley 9/2006). DOCUMENT DE

REFERÈNCIA.

Fase d’elaboració de l’ISA:

L’ISA és el document integrat en els plans objecte d’avaluació ambiental en què es formalitza l’avaluació ambiental duta a terme durant la seva redacció. El seu contingut és establert detalladament pels articles 70 (POUM) i 100 (planejament derivat) del Reglament.

En aquesta fase, el promotor elabora l’ISA a partir de l’establert al Document de Referència i integra les consideracions ambientals en l’elaboració del pla. Posteriorment han de ser aprovades en el Ple de l’Ajuntament.

Gràcies a l’aplicació desenvolupada en aquest projecte, el tècnic de la OTAA podrà obtenir prèviament a la elaboració de l’ISA un informe de forma ràpida de les afectacions que presenten les diferents figures de protecció ambiental amb el POUM, de manera que l’aplicació desenvolupada serà de gran utilitat durant aquesta fase.

Fase de consultes:

El promotor posa a disposició del públic el pla aprovat inicialment i l’ISA. Efectua també consultes a les administracions públiques afectades i al públic interessat, podent incloure l’OTAA. L’ISA i el pla s’envien a l’OTAA per correu ordinari i electrònic.

Es dóna el registre d’entrada als Serveis Territorials: DOCUMENTS: PLA APROVAT

INICIALMENT I ISA.

Els consultats disposaran d’un termini de 45 dies per examinar-los i formular observacions (p. 85: Guía de Aplicación de la Ley 9/2006). Posteriorment, si s’escau, l’OTAA pot elaborar un Informe sobre el pla aprovat inicialment i l’ISA.

Fase d’elaboració de la Memòria Ambiental:

Una vegada efectuades l’aprovació inicial i la informació pública del pla, juntament amb la resta de documents que han de ser objecte de l’acord d’aprovació següent, cal presentar la Memòria Ambiental a l’OTAA que correspongui.

El Reglament de la Llei d’Urbanisme no concreta el contingut de la Memòria Ambiental, però sí ho fa la legislació estatal (Article 12 de la Llei 9/2006), si bé de manera genèrica:

• Anàlisi del procés d’avaluació i de l’ISA i la seva qualitat


15

• Avaluació del resultat de les consultes realitzades i de la seva presa en consideració

• Anàlisi de la previsió dels impactes significatius de l’aplicació del pla

• Determinacions finals que hauran d’incorporar-se al pla.

Així doncs, el promotor elabora la proposta de Memòria Ambiental i l’envia juntament amb el pla modificat via telemàtica.

A l’OTAA, el Tècnic/a responsable revisa aquesta proposta de memòria i el pla modificat: PLA MODIFICAT, PROPOSTA MEMÒRIA. Posteriorment envia al promotor la proposta de modificacions i aspectes a ser esmenats, completats o ampliats (amb el vist-i-plau del Responsable de l’àrea) via telemàtica.

A continuació el promotor envia la Memòria Ambiental esmenada al Cap de l’OTAA també via telemàtica.

Es dóna el registre d’entrada d’aquest document als Serveis Territorials: MEMÒRIA

AMBIENTAL.

A partir d’aquest document el Tècnic/a responsable elabora l’INFORME TÈCNIC. El Cap de l’OTAA fa una proposta de resolució.

Finalment, el Director/a resol: RESOLUCIÓ DE MEMÒRIA de l’OTAA sobre la Memòria Ambiental basada en l’informe tècnic. Aquesta resolució és enviada via telemàtica i correu ordinari i presenta el termini d’un mes des de l’enviament de la memòria.

Es publica a la web del DMAH la resolució de la memòria.

Fase proposta final:

El promotor elabora la proposta final de pla tenint en compte l’ISA, aportacions de les consultes i la Memòria Ambiental.

Posteriorment hi ha una aprovació del pla, primer provisional i després definitiva, per part de l’Ajuntament o l’òrgan competent.

Fase de publicitat:

Publicació del pla al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (d’ara en endavant DOGC).

El promotor ha de posar a disposició de l’OTAA, de les Administracions Públiques implicades i del públic: el pla, la declaració (que resumeix de quina manera s’han integrat al pla els aspectes ambientals i com s’han pres en consideració l’ISA, els resultats de les consultes, la Memòria Ambiental i les discrepàncies que hagin pogut sortir durant el procés), les mesures de seguiment i un resum no tècnic.


16

Fase de seguiment:

L’article 15 de la Llei 9/2006 estableix que, a partir de l’inici de la implementació del pla, els òrgans promotors han de fer un seguiment dels efectes sobre el medi ambient de l’aplicació dels plans per identificar de manera immediata els possibles efectes adversos no previstos i permetre dur a terme les mesures adequades per evitar-los. L’òrgan ambiental ha de participar en aquest seguiment. Els objectius són: supervisar efectes positius, negatius, previstos i no previstos, precisar interval de temps entre revisions, adaptar els mecanismes de seguiment a mesura que avança l’aplicació del pla, adaptar els mecanismes de seguiment nous a objectius ambientals.

Classificació de tipus de règim del sòl dels municipis

Tal i com s’ha dit anteriorment, l’avaluació ambiental dels POUM es desenvolupa íntegrament sobre el règim del sòl definit pels plans i programes urbanístics.

La totalitat del territori d’un municipi està classificat en un o altre tipus de règim del sòl. Els diferents tipus de règim del sòl que podem trobar són:

- Sòl urbà:

o Sòl urbà consolidat (SUC)

o Sòl urbà no consolidat (SNC)

- Sòl no urbanitzable (SNU)

- Sòl urbanitzable:

o Sòl urbanitzable delimitat (SUD)

o Sòl urbanitzable no delimitat (SND) Tipus de sòl urbà:

Les qualificacions dels terrenys destinats a l’aprofitament privat s’agrupen en primer lloc per raó del règim del sòl en el qual s’emplacen, en segon lloc per raó de l’ús predominant i, en tercer lloc, pel teixit que generen.

Les zones en sòl urbà s’agrupen segons si descriuen:

- Estructures predominantment residencials (nucli antic, urbà tradicional, densificació urbana, ordenació en illa oberta, casa unifamiliars aïllades)

- Industrials (industrial compacte, industrial aïllat)

- Serveis i implantacions singulars (dotacions i serveis, activitat econòmica)

- Àrees de transformació o àrees que han sofert processos de transformació


17

- Mescla d’usos

- Altres (implantacions singulars, altres zones mixtes, altres zones específiques del municipi definides pel planejament derivat, altres zones específiques del municipi definides pel planejament)

Tipus de sòl no urbanitzable

En desenvolupament dels articles 32, 47 i 58 de la Llei d’Urbanisme, els diferents tipus de sòl no urbanitzable s’agrupen en funció del seu valor, seguint els criteris dels estudis previs de planificació territorial:

- de protecció preventiva o de menor valor intrínsec (rural)

- de protecció territorial en reconeixement dels valors del territori (agrícola de valor, forestal de valor, prats, d’interès ecològic i paisatgístic)

- de protecció especial o màxima protecció derivada de la legislació sectorial (espais naturals protegits)

- altres (serveis de la xarxa viària, càmpings, usos extractius, golfs, usos definits pel planejament)

Tipus de sòl urbanitzable

Sòls pendents de desenvolupament. La seva qualificació és provisional i orientativa, sens prejudici que els plans puguin establir determinacions per a l’obtenció de sistemes, fins a l’aprovació del pla parcial que la desenvolupa.

Es distingeixen:

- Desenvolupament residencial (segons densitats)

- Desenvolupament d’usos industrials

- Desenvolupament per a usos específics

- Desenvolupament d’usos mixtos

- Urbanitzable no delimitat

Legislació urbanística que fa referència a la classificació del sòl:

Tot i la nomenclatura explicada a l’apartat anterior, el règim urbanístic del sòl i la classificació d’aquest ha anat canviant en el temps en funció de la legislació urbanística. Per aquest motiu, caldrà tenir en compte l’any en el qual es van crear els planejaments urbanístics, per així buscar-ne la legislació vigent en aquell moment i poder comparar la nomenclatura del règim del sòl utilitzat.


18

Per aquesta raó, es llisten a continuació les diferents legislacions urbanístiques que hi ha hagut:

- Decret legislatiu 1/1990

- Llei 2/2002

- Decret Legislatiu 1/2005, vigent en l’actualitat A l’annex I es poden veure els articles pertanyents a aquests tipus de règim del sòl per cadascuna d’aquestes legislacions urbanístiques, tot i que a la taula I es representen els diferents tipus de règim del sòl que hi ha per cadascuna d’aquestes lleis a mode de resum i per a una millor assimilació.

DECRET LEGISLATIU 1/1990 LLEI 2/2002 LLEI 1/2005

Sòl urbà Sòl urbà Sòl urbà

Sòl urbà consolidat Sòl urbà consolidat

Sòl urbà no consolidat Sòl urbà no consolidat

Sòl urbanitzable Sòl urbanitzable Sòl urbanitzable

Sòl urbanitzable programat Sòl urbanitzable delimitat Sòl urbanitzable delimitat

Sòl urbanitzable no programat Sòl urbanitzable no delimitat Sòl urbanitzable no delimitat

Sòl no urbanitzable Sòl no urbanitzable Sòl no urbanitzable RÈG

IMS

DEL

SÒ

L SE

GO

NS

LEG

ISLA

CIÓ

U

RB

AN

ÍSTI

CA

Sòl apte per urbanitzar

Taula I.- Resum de les diferents nomenclatures que s’han donat als diferents tipus de règim del sòl segons la llei d’urbanisme aplicada.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 3.- OBJECTIUS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

19

3.- OBJECTIUS En aquest apartat es presenten els diferents objectius a partir dels quals s’ha desenvolupat el projecte.

L’objectiu principal és el de desenvolupar un model d’anàlisi mitjançant sistemes de la informació geogràfica (SIG) per l’avaluació ambiental dels POUM, i la seva posterior integració d’aquest en una aplicació.

A partir d’aquest objectiu principal se’n desprenen d’altres més específics:

• Estudi, creació i redacció d’un model que permeti el registre cartogràfic de les dades ambientals i territorials en capes que conformin un mapa que permeti, a la vegada, ajudar a l’avaluació ambiental d’un POUM.

• Integrar l’aplicació en una interfície ArcGIS 9.2 per requeriments del DMAH, mitjançant la creació d’un procediment amb ArcObjects i VBA, el qual ha d’acomplir les funcions següents:

Permetre a l’usuari introduir les dades territorials (les noves propostes del planejament urbanístic i el planejament vigent) a analitzar, essent aquestes, juntament amb les dades del terme municipal, obligatòries per l’avaluació ambiental dels POUMs.

Introducció de forma automàtica en l’anàlisi de les dades ambientals, sense que l’usuari pugui interactuar en l’elecció d’aquestes en cap moment.

Permetre plasmar el model de forma digital i automàtica, i sistematitzar l’anàlisi de les capes ambientals creuant-les amb les noves propostes del Planejament Urbanístic (POUM) i amb el Planejament vigent (POUM actual), per tal de detectar fàcilment si les noves propostes suposen un gran canvi de classificació del sòl o si ocupen alguna zona protegida. Aquesta implementació informàtica es realitzarà, en aquest projecte, mitjançant un assaig del model en l’àmbit d’aplicació, àrea pilot, del municipi de Santpedor (determinat pel DMAH).

Obtenir un conjunt de resultats a partir de l’eina desenvolupada, per permetre’n una valoració ràpida i senzilla. La creació d’aquesta eina ha de permetre introduir la cartografia del nou POUM d’una forma senzilla i que automàticament realitzi un petit informe, exportable en format word, sobre les afectacions del nou POUM amb les diferents mesures de protecció.

A més, aquest procediment haurà de realitzar el càlcul de les àrees afectades (en metres i en hectàrees), i aquest càlcul haurà d’estar inclòs a l’informe de resultats final.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 3.- OBJECTIUS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

20

Extracció d’imatges de les possibles problemàtiques que es detectin i quan l’usuari ho desitgi, des de la mateixa eina.

• Redacció d’un petit manual per l’usuari.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 4. FASES DEL PROJECTE l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

21

4.- FASES DEL PROJECTE Les diferents fases en les que s’ha segmentat aquest projecte es poden veure resumides en l’esquema de la figura 1, on es mostra també el programari usat en cadascuna d’elles.

Fig. 1.- Esquema de les diferents fases en les que s’ha estructurat el projecte per tal d’acomplir satisfactòriament els objectius plantejats, així com el software utilitzat en

cadascuna d’elles (en vermell).


22

Planificació i recopilació de dades

Aquesta primera fase s’ha destinat, en primer lloc, a la planificació de les diferents fases que s’hauran de seguir per tal d’assolir els objectius plantejats anteriorment, així com les tasques a realitzar en cadascuna d’elles, per tal de poder establir així un organigrama temporal i repartir adequadament aquestes fases al llarg dels tres mesos de durada del període de pràctiques del projecte.

Un cop establertes aquestes fases i les seves tasques s’ha pretès conèixer el material a utilitzar, així com el programari necessari i l’equipament informàtic disponible.

Per a la realització d’aquest projecte ha estat necessària la utilització de tot un seguit de dades tant ambientals com territorials, i durant aquesta fase, s’ha iniciat la recol·lecció d’aquestes dades, recol·lecció que ha tingut lloc a la OTAA de Barcelona. Anàlisi de les dades ambientals i territorials

Al llarg d’aquesta fase s’ha procedit a examinar cadascuna de les dades obtingudes o bases cartogràfiques cedides per la realització del projecte. S’han analitzat, per a ambdós tipus de dades (tant ambientals com territorials):

- els tipus de formats disponibles i les preferències d’exportació de formats

- les escales que presenten i si hi ha diferències entre diferents bases

- els continguts i el tipus de geometria que presenta la base cartogràfica (si és de punts, línies o polígons)

- les taules d’atributs per tal de veure’n els camps més representatius de cadascuna d’elles

En funció de les dades a analitzar, s’ha utilitzar programari diferent: per a les dades ambientals, s’ha utilitzat el MiraMon, ja que els formats en els que s’han obtingut inicialment aquestes dades era MMM, i per a la conversió d’aquestes a altres formats més compatibles s’ha utilitzat MiraMon, ArcInfo Workstation i ArcGIS 9.2. Per a les dades territorials s’ha treballat amb ArcGIS 9.2.

Estudi i realització d’un model d’anàlisi per l’avaluació ambiental del Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

Durant aquesta fase s’ha establert la metodologia a utilitzar per la realització d’un model d’anàlisi que comprengui totes les operacions necessàries per tal de fer una primera estimació de l’avaluació ambiental dels POUMs.

Un cop establerta la metodologia, s’ha procedit dins aquesta mateixa fase, a l’estudi i realització d’aquest model, i arribar finalment, fins a la seva implementació.


23

Per fer-ho, el programari utilitzat ha estat ArcGIS 9.2 ArcInfo, i més concretament una aplicació d’aquest que s’anomena ModelBuilder en el qual es poden crear, editar i executar models que faciliten crear un flux de treball (workflow) per a diferents operacions d’anàlisi que s’inclouran en el geoprocés de les dades territorials amb les ambientals. Finalment i després de la correcta implementació d’aquest, es preveu exportar aquest model a un script, en aquest cas a un VBScript, per tal de poder incorporar-ho al codi que s’utilitzarà a la fase següent, per la programació de l’aplicació.

Disseny i programació de l’aplicació que ha de permetre plasmar el model d’anàlisi realitzat

Aquesta fase s’ha iniciat amb una etapa de formació i familiarització amb les llibreries d’objectes d’ArcObjects, a partir de les quals ha estat creada cadascuna de les aplicacions dels clients ArcGIS Desktop (ArcMap i ArcCatalog).

Dins aquesta fase s’hi ha inclòs tot el procés que ha de permetre crear l’aplicació que plasmi el model d’anàlisi de forma digital i automàtica per part de l’usuari, partint del disseny de la funcionalitat i la interfície de l’aplicació a crear, passant pel desenvolupament i programació del codi que s’haurà d’utilitzar i acabant amb la implementació d’aquest.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 5. PLANIFICACIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

24

5.- PLANIFICACIÓ La planificació de les diferents fases que s’han seguit al llarg del projecte per tal d’assolir els objectius plantejats anteriorment, així com les tasques a realitzar en cadascuna d’elles, s’han repartit adequadament al llarg dels tres mesos de durada del període de pràctiques del projecte segons el cronograma que es mostra a la figura 2.

SETEMBRE DL DM DC DJ DV DS DG

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

OCTUBRE

DL DM DC DJ DV DS DG 1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

NOVEMBRE

DL DM DC DJ DV DS DG 1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30

DESEMBRE

DL DM DC DJ DV DS DG 1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

Realització del pla de treball Anàlisi de la metodologia d’avaluació ambiental i anàlisi de les dades que s’utilitzaran en el projecte Estudi, creació i redacció del model (definició

del tipus d’anàlisi que caldrà realitzar i quines eines i operacions caldrà utilitzar)

Creació del procediment utilitzant el llenguatge VBA i les llibreries d’ArcObjects Redacció d’un l’informe metodològic

Tasques a realitzar durant el període de duració de les pràctiques del projecte:

Fig. 2.- Cronograma proposat durant la fase de planificació i recopilació de dades pels dies compresos entre la data d’inici del període de pràctiques(17 d’octubre) i la data de finalització (14 de desembre).

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 6. RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

25

6.- RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ La fase de recopilació d’informació ha consistit en la recopilació de les dades cartogràfiques ambientals i territorials a utilitzar en aquest projecte.

El procés d’avaluació ambiental dels POUMs s’aplica a aquells plans que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient, de manera que qualsevol tipus de repercussió d’aquests sobre el medi ambient ha de ser considerada adequadament.

És per aquesta raó que són necessàries, en primer lloc, tot un seguit de bases cartogràfiques ambientals que comprenen els diferents medis naturals i zones protegides de Catalunya que cal tenir en compte en la presa de decisions final d’un planejament urbanístic determinat. Aquestes dades ambientals han estat cedides pel DMAH de la Generalitat de Catalunya, i la recopilació s’ha dut a terme a les OTAA de Barcelona.

En segon lloc, seran necessàries també, unes dades urbanístiques i territorials que comprenguin el planejament urbanístic a analitzar. Per requisits del DMAH, aquestes dades hauran de contenir obligatòriament tant el planejament vigent com la proposta del planejament del municipi a avaluar. A més, per al posterior procés d’anàlisi, serà necessària també la base cartogràfica que contingui el traçat del terme municipal en qüestió. Aquestes dades han estat cedides, a través del DMAH, per l’Ajuntament del municipi de Santpedor (municipi determinat pel DMAH com a àrea pilot del projecte).

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 7. ANÀLISI PREVI DE LES DADES l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

26

7.- ANÀLISI PREVI DE LES DADES Les dades cartogràfiques que s’han utilitzat per la realització d’aquest projecte consten de tot un seguit de dades ambientals i territorials que es detallen a continuació.

Dades ambientals

Les dades ambientals cedides pel DMAH de la Generalitat de Catalunya de les que es disposa pel procés d’avaluació ambiental de POUMs es llista a continuació:

Patrimoni Natural:

• Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

• Xarxa natura 2000

• Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE)

• Zones humides

Agència Catalana de l’Aigua

• Zones inundables

• Aqüífers protegits

Zones inventariades naturals

• Hàbitats d’interès comunitari

• Boscos d’utilitat pública

• Inventari de geòtops i geozones

Fauna

• Àrees d’interès faunístic

• Àrees d’ocells estèpics

• Pla de recuperació del Fartet i del Samaruc

• Hàbitat del trencalòs

• Figures de caça

Zones inventariades culturals

• Arbres monumentals i d’interès local

• Patrimoni arquitectònic (Béns d’Interès Cultural i castells)


27

Un cop obtingudes aquestes dades, el que s’ha fet és un anàlisi d’aquestes per tal de veure els diferents tipus d’informació que contenen cadascuna d’elles, l’escala a la que estan representades, el format que presenten, el tipus de dades que tenen, així com el nom original que presenta el fitxer amb les dades.

Inicialment aquestes dades s’han obtingut en format MiraMon, i després de visualitzar-les i analitzar-les des del mateix MiraMon, s’ha observat que presenten les següents metadades associades amb la descripció de la base cartogràfica:

• PEIN: Pla d'Espais d'Interès Natural (abril 2007). Límits dels espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural.

• Xarxa natura 2000: Natura 2000 (LIC+ZEPA) (setembre 2006). Límits dels espais naturals de Catalunya que formen part de la Xarxa Natura 2000.

• ENPE: Espais Naturals de Protecció Especial. Límit dels espais naturals de protecció especial i altres espais protegits.

• Zones humides: delimitació de les zones humides incloses en l'Inventari de zones humides de Catalunya. Conques internes.

• Zones inundables:

- Zones inundables per a períodes de recurrència de 50 anys: zona inundable per l’avinguda de període de retorn de 50 anys, segons criteris model hidràulic. Versió 3



• Aqüífers protegits: aqüífers protegits segons el decret 328/1988 del DOGC.

• Hàbitats d’interès comunitari: Hàbitats d’Interès Comunitari a Catalunya (per fulls: 254, 255, 292, 293, 294, 295, 330, 331, 332, 333, 361, 362, 363, 364, 365, 390, 391, 392, 393, 394, 418, 419, 120, 421, 447, 448).

• Boscos d’utilitat pública: Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Boscos de titularitat pública gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Inventari de geòtops i geozones: Espais d’Interès Geològic. Encàrrec del DMAH a la UB, Delimitacions dels espais d’interès geològic recollits a l’inventaria d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya. Les delimitacions no són


28

definitives, estan subjectes a revisió, per la qual cosa cal consultar les actualitzacions d’aquesta capa d’informació.

• Àrees d’interès faunístic: zones amb presència de fauna diversa (invertebrats, mamífers, ocells, peixos i rèptils) d’interès.

• Àrees d’ocells estèpics: zones amb presència d’ocells estèpics.

• Pla de recuperació del Fartet: pla de recuperació de l‘Aphanius iberus. Polígons que delimiten l’àmbit d’aplicació del pla de recuperació del fartet (Aphanius iberus).

• Pla de recuperació del Samaruc: pla de recuperació del Valencia hispanica. Polígons que delimiten l’àmbit d’aplicació del pla de recuperació del samaruc (Valencia hispanica).

• Hàbitat del trencalòs: pla de recuperació del Gypaetus barbatus. Polígon que delimita l’àmbit d’aplicació del pla de recuperació del trencalòs (Gypaetus barbatus).

• Figures de caça:

- Zones de pesca: figures de pesca. Delimitació de les figures de pesca: refugis de pesca i zones de pesca controlada.

• Arbres monumentals: capa de punts on s’ubiquen els arbres i les arbredes monumentals de Catalunya des de la primera Ordre de declaració de l’any 1987 (DECRET 214/1987 sobre declaració d’Arbres Monumentals) fins la de l’any 2005 (Ordre DMAH/228/2005, DOGC 4393 de 2 de maig de 2005).

• Arbres d’interès local: arbres d’interès local, comarcal, urbanístic i cultural. Capa de punts on s’ubiquen els Arbres d’interès local, comarcal i històric i cultural, segons aprovacions dels Ajuntaments i dels Consells Comarcals.

• Patrimoni arquitectònic (Béns d’Interés Cultural i castells):

- Béns d’Interés Cultural (BIC): inventari de béns culturals d’interès nacional de Catalunya. Ubicació dels castells a partir de la Base Topogràfica 1:50.000. Treball de recolzament del Mapa d’Implantació eòlica de Catalunya.

- Castells: inventari de castells de Catalunya. Ubicació dels castells a partir de la Base Topogràfica 1:50.000. Treball de recolzament del Mapa d’Implantació eòlica de Catalunya.

A continuació, aquestes dades en format MiraMon s’han exportat a altres formats compatibles amb ArcGIS 9.2. Primer s’han exportat des de MiraMon a E00 (arxius d’exportació d’ArcInfo) i seguidament, aquests s’han exportat a classes d’elements en


29

format de dades especials Cobertures mitjançant ArcInfo Workstation i posteriorment a format de dades especials Shapefiles des d’ArcMap, format final a partir del qual es treballaran les dades. Per qüestions tècniques de la OTAA, de moment es treballarà amb aquestes dades en un entorn local, tot i que es preveu en un futur treballar amb aquestes des d’un entorn servidor.

Finalment, s’ha realitzat una taula (veure taula de l’annex II) amb les dades ambientals disponibles que resumeix aquest anàlisi previ, i on s’especifiquen les metadades: el nom de la capa en format MiraMon, la descripció de la capa, el tipus d’objecte (és a dir si la capa està formada per polígons, línies o punts), el nombre total d’objectes que presenta, el nom de l’arxiu d’exportació, l’escala i, finalment, el nom de l’arxiu Shapefile a partir del qual es realitzaran els anàlisis. Dades territorials

Les dades urbanístiques cedides per l’Ajuntament de Santpedor contenen les següents bases cartogràfiques:

Classificació del sòl segons el planejament actual del municipi de Santpedor

Classificació del sòl segons la nova proposta de POUM del municipi de Santpedor

Delimitació del terme municipal de Santpedor

Aquestes dades territorials acostumen a arribar a les OTAA en formats de dibuix de CAD. Concretament, les dades de Santpedor es presenten en DGN (format d’AutoCad), el qual ha estat exportat a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile des d’ArcMap.

Igual que per les dades ambientals, per les dades territorials s’ha realitzat una taula resum (veure taula de l’Annex III) que inclou el nom i el format del dibuix de CAD del qual provenen les dades territorials, una descripció del contingut de cadascuna de les capes, el tipus d’objecte que presenten, el nombre total d’objectes que presenta i l’escala. Després d’analitzar totes aquestes dades en conjunt, es comencen a veure alguns problemes que es poden derivar al resultat de l’anàlisi, com pot ser la notable diferència d’escales entre les dades ambientals i les dades territorials.

A excepció de les zones humides, que estan a escala 1:5.000, tota la resta de les dades ambientals estan a escala 1:50.000. Les dades territorials, en canvi, estan a escales molt majors (1:5.000). Aquest fet pot ocasionar problemes en els resultats de les operacions d’anàlisi de superposició o retall de bases cartogràfiques, pel fet que


30

límits coincidents entre capes ambientals i territorials a escales diferents poden donar polígons d’intersecció, quan realment, si presentessin la mateixa escala, no els donarien, sempre i quan provinguin de la mateixa base.

En el cas d’estudi d’aquest projecte, els planejaments urbanístics de Santpedor (tant el vigent com la proposta), intersecten amb escasses dades ambientals, i en el cas en què passa, aquestes interseccions no deriven a problemes d’escala, i són interseccions clarament reals, tal i com es mostra a la figura 3. És per això, que per falta de dades que mostrin més concretament aquest tipus de problemàtica, no s’han pogut tenir en compte les diferències d’escales entre les diferents dades en aquest treball.

Fig. 3.- Detall de la proposta de planejament urbanístic del municipi de Santpedor (línies color violeta) intersectant amb algunes zones catalogades com a espais protegits com són les zones

humides (en blau) i els hàbitats d’interès comunitari (en taronja). Notar com les interseccions no són problema de la diferència d’escala entre ambdues bases cartogràfiques, sino que corresponen a

interseccions reals.


31

Simbolització de les dades

Les diferents dades que es fan servir en aquest projecte s’han hagut de simbolitzar des d’ArcMap per a que l’usuari les pugui diferenciar ràpidament entre elles de forma visual. A més, aquesta simbolització és la que utilitzarà el tècnic de la OTAA a les imatges que aquest pugui extreure de les zones afectades pel planejament urbanístic per incorporar-les a l’informe final.

La simbolització de les dades ambientals s’ha dut a terme tenint en compte les agrupacions de les dades en patrimoni natural, Agència Catalana de l’Aigua, zones inventariades naturals, fauna i zones inventariades culturals. Cadascun d’aquests grups presenta més de dues capes diferents, i en la majoria de casos, aquestes capes es sobreposen les unes amb les altres. Per exemple, tal i com es mostra a la figura 4, pel patrimoni natural és molt freqüent que els espais PEIN, els ENPE i els Xarxa Natura 2000 coincideixin en algunes zones. Per aquesta raó, primer s’han observat detingudament cadascuna d’aquestes bases cartogràfiques, s’ha donat un color sòlid a la capa amb més extensió i s’ha situat a sota de tot, i per la resta de capes, s’han utilitzat trames amb transparències amb la finalitat que es pugui veure a través d’elles la presència d’altres capes que hi pugui haver per sota.

Fig. 4.- Detall d’una de les moltes zones de Catalunya en la que hi ha solapament de més d’una base cartogràfica pertanyent al patrimoni natural. El fet d’utilitzar trames amb transparències

permet veure aquests solapaments.


32

Els diferents colors utilitzats s’han escollit per associació, i es pot veure de forma esquemàtica a la figura 5 la simbologia que s’ha escollit per cadascuna de les dades. Així, a les capes pertanyents al patrimoni natural se’ls han assignat colors verds, a excepció de les zones humides, que presenta un color més blavós; les capes de l’Agència Catalana de l’Aigua presenten colors blavosos; les zones inventariades naturals presenten colors des de verdosos (els boscos) fins a marronosos (els geòtops relacionats amb la geologia i les roques); pel que fa a la fauna s’ha optat per colors més vius com taronges i roses, ben diferents de la resta d’agrupacions; finalment, per a les zones inventariades culturals, s’ha utilitzat una simbologia diferent, pel fet de ser aquestes capes formades per punts, i s’han buscat icones que permetessin associar ràpidament de forma visual el que s’està veient, utilitzant el color rosa per als BIC i castells (segons la normativa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) i utilitzant el verd pels arbres monumentals i d’interès local (per associació). A les figures de la 6 a la 10 hi ha alguns exemples de les simbolitzacions que s’han aplicat a cadascuna d’aquestes agrupacions de dades.

Pel que fa a les dades territorials, s’han escollit colors que no es poguessin confondre amb qualsevol dels utilitzats per les dades ambientals, i no s’ha deixat el reomplert dels polígons transparent (sense cap color) per poder veure les possibles afectacions amb les capes ambientals que aquests puguin contenir. A més, s’han utilitzat gruixos de línia superiors per a una millor diferenciació.

Fig. 5.- Simbolització aplicada a les capes utilitzades en aquest projecte.


33

Fig. 6.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes del patrimoni natural.

Fig. 7.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de l’Agència Catalana de l’Aigua.


34

Fig. 8.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de zones inventariades naturals.

Fig. 9.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de zones amb fauna.


35

Fig. 10.- Simbolització que s’ha aplicat a les capes de zones inventariades culturals.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 8. METODOLOGIA DE L’ANÀLISI ESPACIAL APLICAT l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

36

8.- METODOLOGIA DE L’ANÀLISI ESPACIAL APLICAT

Un cop obtingudes les dades ambientals i territorials com a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile, compatible amb l’ArcGIS 9.2, s’ha procedit a cercar les operacions de geoprocés més convenients aplicar. El geoprocés és una funció essencial en un sistema d’informació geogràfica, i proporciona la capacitat d’analitzar i processar dades geogràfiques. Es pot accedir a les eines de geoprocés a través d’ArcGIS Desktop des de la finestra de l’aplicació ArcToolbox, tal i com es mostra a la figura 11, on es poden veure els diferents grups d’eines de geoprocés que hi podem trobar.

Fig. 11.- Finestra de l’aplicació ArcToolbox de l’ArcGIS Desktop, en la qual més d’un centenar d’eines de geoprocés estan organitzades en vista d’arbre per facilitar-ne l’accés, en eines i conjunts d’eines.

Conjunt d’eines

Eina

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 8. METODOLOGIA DE L’ANÀLISI ESPACIAL APLICAT l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

37

Les diferents eines utilitzades en aquest projecte han estat el Clip, l’Union, l’Intersect, el Feature To Polygon, Add Field i Calculate Values (veure esquema de la finestra de l’ArcToolbox amb les eines utilitzades a la figura 12).

Una altra manera d’accedir a aquestes eines de geoprocés és mitjançant models visuals de flux de treball (workflow) anomenats ModelBuilder. El ModelBuilder proporciona un entorn gràfic per a la visualització, disseny i execució de fluxos de treball amb eines per al processament de dades geogràfiques.

Així doncs, en aquest projecte, utilitzar el ModelBuilder ha estat molt avantatjós per tal de poder incorporar totes les eines que han de servir per a les diferents operacions de geoprocés, i integrar-les dins un flux de treball per tal d’automatitzar-ne el procés.

A més, un altre avantatge d’utilitzar el ModelBuilder és que un cop finalitzat el model d’anàlisi, aquest permet exportar-ne un script en Phyton, JScript o VBScript, el codi del qual pot servir per facilitar la posterior programació i implementació d’aquest en l’aplicació final a realitzar.

Fig. 12.- Esquema resumit de la finestra de l’aplicació ArcToolbox de l’ArcGIS ArcInfo, en la qual es mostren les eines i conjunts d’eines utilitzades en aquest projecte.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 9. ESTUDI I REALITZACIÓ DE LA MODELITZACIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal DE LES FUNCIONS DE GEOPROCÉS

38

9.- ESTUDI I REALITZACIÓ DE LA MODELITZACIÓ DE LES FUNCIONS DE GEOPROCÉS

En aquest apartat es descriuen el conjunt de funcions que han de permetre definir, gestionar, manipular i analitzar la informació que s’utilitza per a la presa de decisions durant l’avaluació ambiental dels plans urbanístics.

El ModelBuilder

Com ja s’ha introduït anteriorment, el ModelBuilder és una aplicació que proporciona un entorn gràfic per a la visualització de fluxos de treball amb eines de geoprocés. A la figura 13 es pot veure la seva interfície amb els seus components principals.

En aquests models hi ha dos tipus d’elements diferents: eines i variables.

Les eines estan representades per rectangles i es poden crear directament afegint-les des de l’ArcToolbox. Quan aquest rectangle apareix de color blanc indica que no presenta tots els paràmetres necessaris per a la seva execució; en canvi, quan està colorejat de color groc (veure figura 14) ja es pot executar el model ja que tots els paràmetres estan correctament afegits.

Fig. 13.- Interfície i components principals del ModelBuilder.


39

Les variables estan representades mitjançant el·lipsoides i són com contenidors que presenten dades o valors que es poden canviar. De dades variables n’existeixen de varis tipus: les dades del projecte i les dades derivades. Les primeres són les dades que s’afegeixen al model (veure figura 14), mentre que les segones són dades creades a partir d’una eina de geoprocés determinada dins el model (veure figura 14). En el cas de tenir un d’aquests el·lipsoides de color blanc, serà indicatiu que la variable estarà buida i no tindrà ni dades ni valors.

Un cop es tenen tots aquests elements (eines i variables), pot iniciar el procés. Un procés consisteix en una eina i totes les variables connectades a ella. Les línies de connexió presenten fletxes que indiquen la seqüència del geoprocés. En un mateix model hi poden haver varis processos, i es poden encadenar entre ells de manera que les dades derivades d’un procés esdevé la dada d’entrada d’un altre procés, tal i com es pot veure a la figura 15 següent:

Fig. 15.- Encadenament entre diferents processos d’un mateix model.

Fig. 14.- Esquema que mostra les diferents visualitzacions dels diferents elements i el seu significat.


40

A partir d’aquí, per crear un model amb el ModelBuilder, el primer que cal fer és crear un Toolbox personalitzat on incorporar-lo. Per fer-ho caldrà obrir primer la finestra de l’ArcToolbox, i a continuació, crear el nou Toolbox. El següent pas, tal i com es mostra a la figura 16, serà crear un nou model en aquest Toolbox nou que s’ha creat, i en el moment que es creï, s’obrirà la finestra del ModelBuilder i l’àrea per a la realització de models apareixerà en blanc indicant que el model està buit.

Protocols a tenir en compte

Pel que fa a les dades ambientals cedides pel DMAH, existeixen tres tipus de dades en funció de la geometria dels elements que contenen:

- punts: BIC, castells, arbres d’interès local, arbres monumentals

- línies: zones de pesca

- polígons: PEIN, Xarxa Natura 2000, ENPE, boscos d’utilitat pública, zones humides, inventari de geòtops i geozones, hàbitats d’interès comunitari, àrees d’interès faunístic, aqüífers protegits, zona inundable, àrees d’ocells estèpics, plans de recuperació del Fartet i del Samaruc, hàbitat del Trencalòs i àrees d’ocells estèpics

Aquestes dades ambientals estan totes en format de dades espacials Shapefile, convertides anteriorment des d’ArcInfo Workstation.

Pel que fa a les dades territorials, totes estan formades per polígons, però a diferència de les ambientals, aquestes poden arribar a les OTAAs en qualsevol d’aquests formats:

- DWG (format més comú)

- DXF

Fig. 16.- Procés de creació d’un nou model a partir d’un nou Toolbox creat a la finestra de l’ArcToolbox.


41

- DGN

- altres (en paper, format de dades especials Shapefiles, ...)

ArcGIS interpreta el contingut dels dibuixos de CAD en funció del tipus d’element gràfic, i els agrupa en funció del tipus d’element que reconeix en Annotation, MultiPatch, Point, Polygon i Polyline, de manera, que de forma automàtica, el que fa és separar-nos les anotacions, els polígons, els contorns i els punts, tal i com es mostra a la figura 17.

En el cas del present projecte i tal i com s’ha dit, el que ens interessa d’aquests dibuixos de CAD són els polígons de classificació del sòl dels diferents planejaments urbanístics i el del terme municipal. A més, també serà important tenir les anotacions, ja que ens permetran etiquetar posteriorment aquests polígons amb el tipus de règim del sòl corresponent.

Sorgeix una problemàtica, però, quan es comparen les polylines o contorns amb els polígons; s’observa que si els polígons del dibuix de CAD no estan ben tancats, aquests no són reconeguts com a tals des de l’entorn ArcGIS, de manera que si es visualitzen els polígons des d’ArcCatalog se’n veuen menys que no els que haurien d’aparèixer ajuntant tots els contorns. Aquestes diferències entre els polígons i els contorns es poden apreciar a la figura 18.

A causa d’aquest fet, per exportar els dibuixos de CAD a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile i evitar possibles errors, s’haurà de partir dels contorns (polylines) i no pas dels polígons, tal i com s’hauria de fer en el cas que aquests estiguessin ben tancats des del CAD original. Tot i això, es recomana fer una revisió prèvia de les dades provinents del CAD en origen, per tal de revisar la seva geometria i comprovar el tancament dels polígon.

Fig. 17.- Interpretació del contingut de les dades d’un dibuix de CAD que fa l’entorn ArcGIS en funció del tipus d’element gràfic.


42

Així doncs, per a que aquestes dades que provenen de dibuixos de CAD es puguin incloure a l’anàlisi hauran de complir les següents condicions:

- que continguin una capa de contorns de polígons (polyline)

- que continguin una capa d’anotacions (en el cas de les capes de planejament, les anotacions aportaran el tipus de règim del sòl)

Tot i que es preveurà que la exportació d’aquests dibuixos de CAD a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile s’efectuï automàticament per part de l’aplicació SIG, es recomana per tal d’agilitzar l’anàlisi que aquesta conversió s’hagi efectuat ja prèviament per l’usuari. Aquesta exportació a formats de dades espacials Shapefile a partir de dibuixos de CAD des d’ArcGIS (ArcMap o ArcCatalog) està explicat i il·lustrat a l’annex IV.

A: CAD original

C: Polyline B: Polygon

Fig. 18.- Dibuix de CAD del planejament vigent del municipi de Santpedor. A: CAD original en el qua les poden observer tots els polígons juntament amb les seves anotacions pertanyents a la classificació del sòl. B: polígons (5 en total) originats per l’entorn ArcGIS a partir del CAD. C: contorns originats per l’entorn ArcGIS a partir del CAD, contorns que acaben conformant

19 polígons, els mateixos que en el CAD original.


43

Tractament de les dades territorials: exportació dels dibuixos de CAD

A partir de la capa d’anotacions i la dels contorns de polígons que conformen el dibuix de CAD del planejament vigent, la proposta de planejament i el terme municipal, podrem convertir aquests dibuixos de CAD a polígons de formats de dades espacials Shapefile mitjançant l’eina Feature To Polygon de l’ArcToolBox a través de l’ArcMap, i afegir-ho al model, tal i com es mostra a la figura 19.

A partir d’aquesta operació obtindrem tres classes d’elements en format de dades espacials Shapefile, tots tres amb elements geomètrics de tipus polígon. Són les següents:

- planvigent.shp: capa que conté les dades del planejament vigent del terme municipal del municipi a estudiar (en el cas d’estudi del de Santpedor). La seva taula d’atributs conté el camp ‘text’ amb la classificació del règim del sòl.

- planprop.shp: capa que conté les dades de la proposta de planejament del terme municipal del municipi a estudiar (en el cas d’estudi

Fig. 19.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Feature To Polygon a les dades territorials del planejament vigent, proposta de planejament i terme municipal.


44

del de Santpedor). La seva taula d’atributs conté el camp ‘text’ amb la classificació del règim del sòl.

- termemunicipal.shp: capa que conté els límits del terme municipal del municipi a estudiar (en el cas d’estudi del de Santpedor).

Cadascuna de les capes de planejament (planvigent.shp i planprop.shp) s’haurà de superposar amb totes les capes ambientals a partir de les mateixes operacions de geoprocés. Aquestes operacions, però, s’haurà d’efectuar per separat, per tal de poder obtenir al final una comparació de les superfícies obtingudes pels dos anàlisis: una pel planejament vigent (actual fins que s’aprovi la proposta) i una altra per la proposta de planejament (no actual perquè encara no està aprovada). Operacions de superposició entre les dades territorials i les dades ambientals

En primer lloc, cal tenir en compte que les bases cartogràfiques ambientals presenten una extensió a tot l’àmbit de Catalunya. Treballar amb la totalitat de l’extensió del territori català és innecessari i a més alenteix el geoprocés. Per això, s’ha optat per simplificar aquestes bases cartogràfiques mitjançant un retall d’aquestes i així restringir la zona d’estudi. L’eina de geoprocés que presenta ArcGIS per realitzar retalls s’anomena CLIP. Una operació de CLIP és una operació de retall de bases cartogràfiques que ens permet quedar-nos amb la zona que més ens interessa estudiar (veure esquema a la figura 20). Funciona sobre temes de punts, línies o polígons, i la capa que defineix la zona de retall ha de ser sempre de polígons.

La capa que farà de retall o clip serà la capa de polígons que conté el terme municipal, mentre que les capes d’entrada seran totes les capes ambientals que es llisten a continuació:

- zpesca.shp: capa de línies que conté la delimitació de les figures de pesca de Catalunya

Fig. 20.- Esquema del procés de generació de retalls de bases cartogràfiques (CLIP).


45

- arbresmon.shp: capa de punts que conté les dades dels arbres monumentals de Catalunya

- arbresintlocal.shp: capa de punts que conté les dades dels arbres d’interès local de Catalunya

- bic.shp: capa de punts que conté l’inventari de béns d’interès cultural de Catalunya

- castells.shp: capa de punts que conté l’inventari de castells de Catalunya

- pein.shp: capa de polígons que conté els espais inclosos en Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya

- xarnat2000.shp: capa de polígons que conté els espais naturals de Catalunya que formen part de la Xarxa Natura 2000

- enpe.shp: capa de polígons que conté els Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya

- zhumides.shp: capa de polígons que conté la delimitació de les zones humides de Catalunya

- zinun_50.shp: capa de polígons que conté les zones inundables per períodes de retorn de 50 anys



- aqprot.shp: capa de polígons que conté els aqüífers protegits de Catalunya

- habintcom.shp: capa de polígons que conté els hàbitats d’interès comunitari de Catalunya

- forests.shp: capa de polígons que conté els boscos de titularitat pública de Catalunya

- Espintgeol.shp: capa de polígons que conté els Espais d’Interès Geològic de Catalunya

- areesintfaun.shp: capa de polígons que conté les àrees d’interès faunístic de Catalunya

- fartet.shp: capa de polígons que conté l’àmbit d’aplicació del pla de recuperació del fartet a Catalunya


46

- samaruc.shp: capa de polígons que conté l’àmbit d’aplicació del pla de recuperació del samaruc a Catalunya

- trencalos.shp: capa de polígons que conté les àrees on habita el trencalòs a Catalunya

- areesocellsest.shp: capa de polígons que conté les àrees d’ocells estèpics de Catalunya

Tal i com es mostra a la figura 21, totes les dades ambientals llistades s’han afegit al ModelBuilder, per poder-los aplicar l’eina CLIP i retallar-les amb la capa que conté el traçat del terme municipal.

´

`´

A continuació fora ideal que totes les capes ambientals es poguessin superposar entre elles mitjançant una unió. S’ha vist que la millor eina d’ArcGIS per a realitzar aquest tipus d’operacions és l’UNION. Un UNION és el resultat de la superposició espacial booleana de tipus “O” (“OR” en anglès), i com a resultat final dóna totes les

Fig. 21.- Model que mostra les capes resultants d’aplicar l’eina Clip a totes les dades ambientals amb el terme municipal. Per a una millor organització, s’han distingit els retalls realitzats a dades formades per polígons (clip 1a, 1b, ...) de les que ho estan per punts o línies (clip 2a, clip 2b, ...).


47

combinacions possibles d’entre totes les capes (veure figura 22). Així, els atributs es mantenen per la zona comú (realitzant la combinació de totes les capes) i mantenint els atributs de la zona no comú per cada capa. Tot i això presenta una problemàtica, i és que en una operació d’UNION només es poden sobreposar polígons.

Així doncs, les dades ambientals no es podran tractar totes per igual, i caldrà separar aquelles que estan formades per polígons, d’aquelles que no ho estan i que estan formades per punts o línies. Per aquest motiu, el model que contindrà tot el geoprocés de les dades, contindrà dues parts: una que inclourà totes les operacions per a les dades ambientals formades per polígons i una altra que inclourà les operacions que tractaran les dades ambientals formades per punts o línies.

Operacions de superposició entre les dades territorials i les dades ambientals formades polígons

S’hi inclouen aquí totes aquelles operacions que s’hagin de fer entre les dues bases territorials que conformen el planejament amb les bases cartogràfiques ambientals ja retallades que estan formades per polígons. Aquestes bases seran:

pein_clip.shp

xarnat2000_clip.shp

enpe_clip.shp

zhumides_clip.shp

zinun_50_clip.shp

zinun_100_clip.shp

zinun_500_clip.shp

aqprot_clip.shp

habintcom_clip.shp

forests_clip.shp

Espintgeol_clip.shp

areesintfaun_clip.shp

fartet_clip.shp

samaruc_clip.shp

trencalos_clip.shp

areesocellsest_clip.shp

Aquestes capes ambientals resultants del retall amb el traçat del terme municipal, estan formades per polígons, i per tant sí es poden superposar entre elles mitjançant

Fig. 22.- Esquema que mostra el procés de generació d’unions (UNION).


48

un UNION, i com a resultat final s’obtindran totes les combinacions possibles d’entre totes les capes, de manera que la zona resultant serà la suma de totes les zones de cada capa ambiental (figura 23).

A partir d’aquí, el que s’ha buscat és una operació d’anàlisi que permeti identificar si hi ha presència o no d’aquestes dades dins els polígons dels diferents planejaments (vigent i proposta), i s’ha cregut, després de diverses proves, que el més adient és fer-ho mitjançant una intersecció, operació que es realitza amb l’eina INTERSECT de l’ArcToolbox de l’ArcGIS. Una operació d’INTERSECT és una superposició espacial de tipus booleana en la qual el resultat és vertader o fals, l’operador del qual és “I” (“AND” en anglès), i que donarà com a resultat la zona geogràfica comuna a les capes

Fig. 23.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Union de les dades ambientals formades per polígons.


49

ambientals i a la del POUM (veure esquema a la figura 24). La capa intersect és sempre de polígons i la resultant és la mateixa que la d’entrada, i els atributs de la base de dades es mantenen per ambdós temes.

Les capes que faran d’intersecció seran la del planejament vigent (planvigent.shp) i la proposta del planejament (planprop.shp), tal i com es pot veure a la figura 25, després d’haver incorporat aquesta nova funció al model d’anàlisi.

Fig. 24.- Esquema que mostra el procés de generació d’interseccions entre bases cartogràfiques (INTERSECT).

Fig. 25.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Intersect de les dades ambientals formades per polígons amb el planejament vigent i la proposta de

planejament, donant com a resultat final amb_Planvig.shp i amb_Planprop.shp .


50

Així doncs, fins aquí s’obtenen dues capes: amb_planvigent.shp i amb_planprop.shp; aquestes estan formades per polígons generats a partir de la intersecció d’aquells polígons del planejament (vigent i proposta) que coincideixen amb algun dels polígons de les diferents capes ambientals, de manera que la taula d’atributs d’aquestes capes resultants ens donarà la informació del tipus d’ús del sòl i la capa o capes ambientals que estan afectades per aquest.

A part de veure si hi ha afectació pel planejament a les diferents zones protegides o no, interessa veure l’àrea d’afectació d’aquestes en el cas que existeixi. Després d’aplicar totes les operacions de geoprocés anteriors, però, els formats de dades espacials Shapefile resultants hereten la geometria dels polígons, de manera que encara conserven els valors de les àrees inicials. Per això, caldrà recalcular l’àrea d’aquests i evitar que no doni resultats erronis.

Per fer-ho, la solució final adoptada és afegir primer un nou camp a la taula d’atributs mitjançant la operació ADD FIELD. Aquest nou camp s’anomenarà AREA_final, serà de tipus Double, i tindrà les propietats següents: precisió de 20 i escala de 2.

Després, sobre aquest camp es podrà recalcular l’àrea mitjançant la operació CALCULATE VALUES (veure interfície del procés a la figura 26) on caldrà introduir el següent codi per al càlcul d’àrees:

Així doncs, les diferents operacions que s’hauran de realitzar a partir de la generació de les capes amb_planvigent.shp i amb_planprop.shp es resumeixen a la figura 27.

Per tant, a partir de tot aquest conjunt d’operacions realitzades, els resultats que s’obtenen són els següents:

Fig. 26.- Interfície de la calculadora dels camps de les taules d’atributs de les capes cartogràfiques, amb el codi usat per al càlcul d’àrees.


51

amb_plavigent.shp: conjunt de totes les dades ambientals formades per polígons que intersecten o coincideixen amb el planejament vigent

amb_planprop.shp: conjunt de totes les dades ambientals formades per polígons que intersecten o coincideixen amb la proposta de planejament

Operacions de superposició entre les dades territorials i les dades ambientals formades per punts i línies

S’hi inclouen aquí totes aquelles operacions que s’hagin de fer entre les dues bases territorials que conformen el planejament, amb les bases cartogràfiques ambientals retallades anteriorment i que estan formades per línies (zones de pesca) i punts (arbres monumentals, arbres d’interès local, béns d’interès cultural i castells).

Així doncs, les bases ambientals que es tindran en compte seran:

Zpesca_clip.shp

Arbresmon_clip.shp

Fig. 27.- Model que mostra els resultats d’aplicar les eines Add Field i Calculate Field per afegir un camp i recalcular l’àrea a les capes

ambientals del planejament vigent i les de la proposta de planejament.


52

Arbresintlocal_clip.shp

Bic_clip.shp

Castells_clip.shp

D’aquestes capes el que interessa és veure si hi ha o no afectació del planejament sobre aquestes. Per això, la operació que s’adequa millor a les necessitats de l’anàlisi és novament l’INTERSECT, en el qual la capa d’intersecció serà la del planejament corresponent. En aquest cas, no es pot aplicar prèviament una unió de les capes ambientals perquè aquestes no estan formades per polígons, de manera que caldrà aplicar la intersecció directament per cadascuna d’elles, tal i com s’indica a la figura 28.

A partir d’aquesta intersecció s’obtenen els resultats següents:

zpesca_planvigent.shp: zones de pesca que coincideixen amb el planejament vigent

abresmon_planvigent.shp: arbres monumentals que estan inclosos dins el planejament vigent

arbresintlocal_planvigent.shp: arbres d’interès local que estan inclosos dins el planejament vigent

bic_planvigent.shp: Béns d’Interès Cultural que estan inclosos dins el planejament vigent

castells_planvigent.shp: castells que estan inclosos dins el planejament vigent

zpesca_planprop.shp: zones de pesca que coincideixen amb la proposta de planejament

arbresmon_planprop.shp: arbres monumentals que estan inclosos dins la proposta de planejament

arbresintlocal_planprop.shp: arbres d’interès local que estan inclosos dins la proposta de planejament

bic_planprop.shp: Béns d’Interès Cultural que estan inclosos dins la proposta de planejament

castells_planprop.shp: castells que estan inclosos dins la proposta de planejament


53

Novament, les capes obtingudes a partir de l’INTERSECT i les seves taules d’atributs ens permetran veure si hi ha o no intersecció. Si hi ha intersecció, podrem visualitzar-les i la seva taula d’atributs registrarà que hi ha coincidència.

Totes aquestes operacions s’han automatitzat des del ModelBuilder i s’ha obtingut el flux de treball (workflow) que es pot veure a la figura 29. Aquest flux de treball ha estat producte dels diferents encadenaments entre els processos que s’han anat descrivint en aquest apartat. A més, al model també s’han establert tot un seguit de precondicions, per tal d’evitar que certes operacions s’iniciessin abans que la generació de les dades d’entrada s’hagués realitzat. Per exemple, per a que es pugui realitzar la operació UNION dels retalls de les capes ambientals formades per polígons

Fig. 28.- Model que mostra els resultats d’aplicar l’eina Intersect de les dades ambientals formades per punts i línies amb el planejament vigent i la proposta de planejament.


54

Fig.

29.

- Flu

x de

treb

all c

reat

al M

odel

Bui

lder

que

incl

ou to

tes

les

oper

acio

ns a

plic

ades

al g

eopr

océs

en

dife

rent

s pr

oces

sos

enca

dena

ts.

Les

fletx

es e

n lín

ies

cont

inue

s in

diqu

en le

s di

recc

ions

del

flux

de

cada

pro

cés,

men

tre q

ue le

s di

scon

tinue

s in

diqu

en le

s pr

econ

dici

ons

que

s’ha

n es

tabl

ert.

Les

varia

bles

que

pre

sent

en u

na P

són

var

iabl

es q

ue e

stan

par

amet

ritza

des,

és

a di

r, va

riabl

es q

ue p

odrà

mod

ifica

r l’u

suar

i, de

man

era

que

podr

à in

trodu

ir-hi

les

dade

s qu

e de

sitg

i. La

rest

a de

var

iabl

es n

o es

pod

en m

odifi

car.


54

primer s’han d’haver realitzat els CLIP d’aquestes. Per a que no s’executi primer l’UNION, s’ha establert a aquesta eina una precondició, per a que així s’executin sempre abans els CLIP.

El conjunt de totes les operacions d’aquest anàlisi per a l’avaluació ambiental dels POUM es pot veure resumit al la figura 30 següent:

Fig. 30.- Quadre resum de les diferents operacions que s’han aplicat al llarg del geoprocés i crear així un flux de treball per a l’anàlisi ambiental dels POUM a partir de dades ambientals.

55

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 10. IMPLEMEMTACÓ DEL MODEL DE GEOPROCÉS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

56

10.- IMPLEMENTACIÓ DEL MODEL DE GEOPROCÉS

Un cop definides totes les operacions de geoprocés a analitzar, enllaçar tots els processos necessaris i crear totes les precondicions que es requereixen per a que la modelització del geoprocés funcioni correctament, s’ha implementat el model per tal d’executar-lo, veure’n els resultats i sotmetre’l a un procés d’avaluació.

El primer que s’ha observat és que totes les capes que es van generant al llarg de tots els processos es van afegint a al Data Frame actiu de l’ArcMap. Per solucionar aquest problema, es podria seleccionar una opció de la modelització a partir de la qual les noves capes generades no s’anirien afegint al mapa. Una de les finalitats d’aquesta aplicació, però, és agilitzar les tasques de cara a l’usuari i que aquest realitzi el mínim d’accions possibles. D’aquesta manera, fins a cert punt és interessant que les capes resultants no les hagi d’afegir de forma manual l’usuari un cop ja creades. La solució que es planteja aquí és solventar-ho posteriorment per codi durant la programació de l’aplicació.

Una vegada s’ha comprovat que tot el model funcioni correctament i que les capes obtingudes es generin satisfactòriament segons els resultats desitjats, s’ha exportat a un script, i per les condicions de programació posteriors, s’ha exportat concretament a un script de Visual Basic, tal i com s’indica a la figura 31.

Fig. 31.- Procés d’exportació de scripts des de la interfície de l’editor del ModelBuilder, amb

la opció d’exportar un script de Visual Basic seleccionada.


57

Les variables que s’introdueixen al ModelBuilder poden ser variables simples que contenen una única dada, o bé ser variables que contenen un llistat de dades.

Per a les dades ambientals formades per punts i línies s’ha utilitzat aquest darrer sistema, de manera que en una única variable s’han introduït les zones de pesca, els BIC, els castells, els arbres monumentals i els arbres d’interès local, tal i com es mostra en l’exemple de la figura 32.

A l’executar el model des del ModelBuilder no dóna cap problema, però dóna problemes en l’script resultant, ja que només té en compte la dada situada en el primer lloc de la llista, tal i com es mostra a continuació:

Fig. 32.- Exemple que serveix per il·lustrar el funcionament d’utilitzar variables que contenen un llistat de dades. La variable “Dades ambientals” conté els BIC, els Castells, els arbres monumentals, els arbres d’interès local i les zones de pesca, i les variables

resultants de les diferents operacions aplicades, també seran variables que contenen un llistat de dades: la primera variable resultant “Dades ambientals_Clip” contindrà el resultat de la intersecció de cadascuns de les dades anteriors amb el terme municipal, i la segona variable resultant “Dades ambientals_Planejament_Intersect” contindrà la intersecció per a cadascuna de les anteriors amb el planejament. Així, es parteixen de 5 dades d’entrada i

se n’acaben obtenint també 5.


58

' ---------------------------------------------------------------- ' script_borrar.vbs ' Created on: dl. feb 04 2008 02:28:12 ' (generated by ArcGIS/ModelBuilder) ' ---------------------------------------------------------------- ' Create the Geoprocessor object set gp = WScript.CreateObject("esriGeoprocessing.GPDispatch.1") ' Load required toolboxes... gp.AddToolbox "C:/Archivos de programa/ArcGIS/ArcToolbox/Toolboxes/Analysis Tools.tbx" ' Local variables... Dades_ambientals_clip = "C:\resultats\bic_Clip.shp" Dades_ambientals = " C:\dadesAmbientals\bic.shp" Terme_Munipal_shp = "C:\dadesUrbTerrit\Terme_Munipal.shp" Intersecció_de_dades_ambientals_amb_el_planejament = "C:\resultats\bic_Clip_Intersect.shp" Planejament = "C:\dadesUrbTerrit\planejament_vigent.shp" ' Process: Clip... gp.Clip_analysis Dades_ambientals, Terme_Munipal_shp, Dades_ambientals_clip, "" ' Process: Intersect... gp.Intersect_analysis "C:\ dadesAmbientals\bic_Clip.shp #;' C:\dadesUrbTerrit\planejament_vigent.shp' #", Intersecció_de_dades_ambientals_ amb_el_planejament, "ALL", "", "INPUT"

A l’script anterior, es pot observar com a la variable “Dades_ambientals” només hi consta la dada que fa referència als BIC, que és casualment la primera que està a la llista de la variable “Dades ambientals” del ModelBuilder, i això es va heretant a la resta de variables resultants.

Per poder obtenir un script el més fiable possible, s’ha modificat el model des del ModelBuilder, i s’han convertit totes les variables amb llistes de dades a variables simples, tal i com es pot veure a l’exemple de la figura 33.

Fig. 33.- Transfor-mació de les varia-bles de la figura 32, que contenen llistes de dades, a variables simples. Al final també s’obtenen 5 dades resultants.


59

L’script resultant d’aquest nou model que es mostra a continuació, sí té en compte totes i cadascuna de les dades que interessa i les seves operacions de geoprocés:

' script_borrar.vbs ' Created on: dl. feb 04 2008 03:46:42 ' (generated by ArcGIS/ModelBuilder) ' -------------------------------------------------------------------- ' Create the Geoprocessor object set gp = WScript.CreateObject("esriGeoprocessing.GPDispatch.1") ' Load required toolboxes... gp.AddToolbox "C:/Archivos de programa/ArcGIS/ArcToolbox/Toolboxes/Analysis Tools.tbx" ' Local variables... Zona_Pesca_clip = "C:\Analsi_POUMs\Shapes\dadesAmbientals\zonaPesca_Clip.shp" BIC = "BIC" Castells = "Castells" Arbres_Monumentals = "ArbresMonumentals" Arbres_Interes_Local = "ArbresInteresLocal" Terme_Munipal_shp = "C:\dadesUrbTerrit\Terme_Munipal.shp" Zona_Pesca_Intersect = "C: \resultats\zonaPesca_Clip_Intersect.shp" Planejament = "C:\dadesUrbTerrit\Planejament_vigent.shp" Zona_de_pesca = "Zona de pesca" Arbres_Interes_Local_Clip = "C:\resultats\ArbresInLocal_Clip.shp" Arbres_Monumentals_Clip = "C: \resultats\ArbresMon_Clip.shp" Castells_Clip = "C:\resultats\castells_Clip.shp" BIC_Clip = "C:\resultats\bic_Clip.shp" Arbres_Interes_Local_Intersect = "C:\resultats\ArbresInLocal_Clip_Intersect.shp" Arbres_Monumentals_Intersect = "C:\resultats\ArbresMon_Clip_Intersect.shp" Castells_Intersect = "C:\resultats\castells_Clip_Intersect.shp" BIC_Intersect = "C:\resultats\bic_Clip_Intersect.shp" ' Process: Clip... gp.Clip_analysis Zona_de_pesca, Terme_Munipal_shp, Zona_Pesca_clip, "" ' Process: Intersect... gp.Intersect_analysis "C:\resultats\zonaPesca_Clip.shp #;'C:\dadesUrbTerrit\ Planejament_vigent.shp' #", Zona_Pesca_Intersect, "ALL", "", "INPUT" ' Process: Clip (2)... gp.Clip_analysis Arbres_Interes_Local, Terme_Munipal_shp, Arbres_Interes_Local_Clip, "" ' Process: Intersect (2)... gp.Intersect_analysis "C:\resultats\ArbresInLocal_Clip.shp #;'C:\dadesUrbTerrit\ Planejament_vigent.shp.shp' #", Arbres_Interes_Local_Intersect, "ALL", "", "INPUT" ' Process: Clip (3)... gp.Clip_analysis Arbres_Monumentals, Terme_Munipal_shp, Arbres_Monumentals_Clip, "" ' Process: Intersect (3)... gp.Intersect_analysis "C:\resultats\ArbresMon_Clip.shp #;' C:\dadesUrbTerrit\ Planejament_vigent.shp.shp ' #", Arbres_Monumentals_Intersect, "ALL", "", "INPUT" ' Process: Clip (4)... gp.Clip_analysis Castells, Terme_Munipal_shp, Castells_Clip, "" ' Process: Intersect (4)... gp.Intersect_analysis "C:\resultats\castells_Clip.shp #;' C:\dadesUrbTerrit\ Planejament_vigent.shp.shp ' #", Castells_Intersect, "ALL", "", "INPUT" ' Process: Clip (5)... gp.Clip_analysis BIC, Terme_Munipal_shp, BIC_Clip, "" ' Process: Intersect (5)... gp.Intersect_analysis "C:\resultats\bic_Clip.shp #;' C:\dadesUrbTerrit\ Planejament_vigent.shp.shp ' #", BIC_Intersect, "ALL", "", "INPUT" A la figura 34 es pot veure gràficament el nou model creat a partir d’aquestes observacions.


60

Fig.

34.

- Flu

x de

treb

all (

wor

kflo

w)

defin

itiu

crea

t al M

odel

Bui

lder

des

prés

de

la s

eva

impl

emen

taci

ó.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 11. DISSENY DE L’APLICACIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

61

11.- DISSENY DE L’APLICACIÓ En aquest apartat s’explica com s’ha dissenyat l’aplicació tenint en compte tan la funcionalitat com la interfície final d’aquest.

Disseny funcional

Tal i com s’ha exposat al capítol 3 on es fa referència als objectius d’aquest projecte, l’aplicació a desenvolupar presenta unes funcionalitats molt clares:

1. La funcionalitat principal és la de realitzar una primera avaluació ambiental d’un planejament urbanístic determinat; aquesta ha de realitzar-se de forma automàtica per part de l’aplicació, i en ella s’hi ha d’incorporar el model estudiat als capítols 7, 8 i 9 que conté les operacions de geoprocés necessàries per fer-ho. Les dades ambientals s’introdueixen a l’anàlisi de forma automàtica i sempre, per a totes les avaluacions ambientals, han de ser les mateixes; l’únic moment en el que intervindrà l’usuari és en la tria de les dades territorials que es vol estudiar.

2. A més d’obtenir uns resultats gràfics producte de les operacions de geoprocés, també ha de permetre obtenir un informe de resultats que resumeixi els resultats obtinguts i on es pugui veure la informació de les afectacions del planejament amb les diferents figures de protecció ambientals, juntament amb els totals de les àrees afectades en metres i en hectàrees.

3. Ha de permetre extreure imatges de les zones afectades quan l’usuari ho desitgi i permetre-li a aquest emmagatzemar-les a la seva màquina.

4. Per últim, inicialitzar tot aquest procés, obtenir-ne els resultats i extreure imatges de les zones afectades sempre que es vulgui, s’ha de poder fer de forma senzilla, sense necessitat de tenir un gran coneixement de l’ArcMap per part de l’usuari.

Partint d’aquestes funcionalitats bàsiques, per tal de dissenyar i entendre millor la dinàmica de l’aplicació, s’han realitzat diversos diagrames d’activitat. Aquests diagrames són molt útils per a obtenir una perspectiva de la organització que ha de tenir l’aplicació; així, a partir de varis conjunts de diagrames que es complementen es pot obtenir l’esquelet del sistema. Concretament, per aquest projecte s’han realitzat quatre diagrames que es poden veure il·lustrats a la figura 35B.

Fig. 35A.- Llegenda dels diagrames d’activitat representats a la figura 35B.


62

Fig. 35B.- Diagrames d’activitat que s’han realitzat per a la comprensió i millor

desenvolupament de l’aplicació. Veure llegenda a la figura 35A.


63

Disseny de la interfície

Per tal de facilitar la utilització d’aquesta aplicació a l’usuari final, s’ha escollit dissenyar una barra d’eines específica per a les funcionalitats descrites a l’apartat anterior. A la figura 36 es poden veure les interfícies principals que estan previstes a partir d’aquesta barra d’eines tenint en compte aquestes funcionalitats, i s’hi poden veure també les seves relacions.

Tal i com es mostra a la figura 36, la barra d’eines a desenvolupar ha de preveure mínim cinc botons específics; aquests s’hauran de programar posteriorment per a que realitzin accions relacionades amb l’avaluació ambiental dels plans urbanístics. A més, per a facilitar a l’usuari amb pocs coneixements d’ArcGIS, es preveu incorporar botons

Fig. 36.- Esquema representatiu del disseny de la interfície de l’aplicació, partint de la barra d’eines inicial, la funcionalitat de cadascun dels seus botons, i les

relacions entre els diferents formularis on ha d’intervenir l’usuari.


64

de zooms, desplaçament i altres d’ArcMap, per tal que estigui tot el necessari integrat a la mateixa barra d’eines.

Un primer botó serà a partir del qual s’inicialitzarà tot el geoprocés; per a que es puguin realitzar totes les operacions d’anàlisi establertes per a l’avaluació ambiental, caldrà que l’usuari seleccioni unes dades territorials. Tot i que aquestes dades territorials normalment arriben a les OTAA com a dibuixos de CAD, es preveu que l’usuari també pugui introduir dades territorials provinents de classes d’elements en format de dades espacial Shapefile. D’aquesta manera el primer que apareixerà és un formulari on l’usuari caldrà que seleccioni el tipus de format que presenten les dades territorials que vol introduir a l’anàlisi. A partir d’aquest, i en funció de la selecció realitzada, apareixerà un segon formulari on caldrà introduir les diferents dades territorials: planejament vigent, proposta de planejament i terme municipal. Aquestes tres han de ser d’introducció obligatòria, de manera que l’aplicació ha d’avisar a l’usuari en el cas que en falti alguna. Un cop introduïdes les dades territorials, aquest formulari dóna pas al geoprocés; com que el temps de realització de les diferents operacions d’anàlisi pot ser llarg, es preveu avisar a l’usuari, i es preveu també que mitjançant diferents missatges es vagi informant a l’usuari de què està fent l’aplicació en cada moment i quines són les operacions que s’estan realitzant. Un cop acabat tot el geoprocés, un darrer formulari informa a l’usuari que l’anàlisi ha finalitzat satisfactòriament i permet fer-li escollir entre si vol veure o no l’informe de resultats final amb les interseccions de les diferents superposicions realitzades entre les dades territorials i les ambientals. En el cas que l’usuari seleccioni que sí vol veure l’informe, s’obrirà un document de word amb els resultats; si selecciona que no, simplement es visualitzaran les capes generades a partir del geoprocés.

Com que al final de tot el geoprocés l’usuari pot haver seleccionat que només vol visualitzar les dades i no obtenir l’informe final, es preveu incorporar un botó exclusivament per a generar l’informe de resultats. Òbviament, per a que aquest botó pugui funcionar serà necessari que el geoprocés s’hagi iniciat prèviament una vegada i que hi hagi una generació de resultats.

Un tercer botó permetrà fer zoom al terme municipal. Com que el tècnic de la OTAA pot fer l’avaluació ambiental de qualsevol municipi de Catalunya, es preveu que al començament, al obrir l’MXD, aparegui una visió general de tot Catalunya. Un cop finalitzat el geoprocés, clicant aquest botó el tècnic podrà fer un zoom al terme municipal que està estudiant.

Un altre botó ha de permetre generar imatges de les vistes que desitgi l’usuari, de manera que al clicar-lo ha d’aparèixer un formulari demanant la carpeta o ubicació destí d’aquesta imatge, així com el nom que se li vol donar. Com que aquestes


65

imatges s’acostumen a posar a informes que posteriorment han de ser impresos, cal preveure que la resolució d’aquestes imatges sigui de 300dpi i a un format universal compatible amb tot tipus de programari, com és el cas del JPG.

Per quan l’usuari ho necessiti, es preveu també un botó que permetrà veure a l’usuari un petit manual d’ajuda del funcionament de la barra d’eines, el qual estarà en format PDF.

A més de tots aquests botons exclusius i programats per l’aplicació de l’anàlisi ambiental de planejaments urbanístics, es preveu incorporar també botons existents a d’altres barres d’eines d’ArcMap, amb la finalitat de fer més còmode l’ús a l’usuari poc familiaritzat amb aquest entorn. Aquests són el zooms d’apropament i allunyament, anar al zoom anterior i al posterior, extensió global per veure l’extensió de tot Catalunya , desplaçament, identificador i etiquetatge de polígons.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 12. DESENVOLUPAMENT DE L’APLICACIÓ l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

66

12.- DESENVOLUPAMENT DE L’APLICACIÓ Per requisits del DMAH, l’aplicació s’havia d’integrar en una interfície ArcGIS 9.2. Així doncs, l’aplicació s’ha desenvolupat en l’entorn d’ArcMap, i concretament en la versió ArcInfo, ja que les versions ArcView i ArcEdit no permeten algunes de les operacions de geoprocés que s’han realitzat, com ara l’Union de més de dues capes o el Feature To Polygon. El fet de desenvolupar l’aplicació en un entorn ArcGIS permet incorporar-la posteriorment a qualsevol màquina que tingui instal·lat el programari ArcGIS 9.2 ArcInfo. La tecnologia ArcObjects

Per a la personalització, desenvolupament, o simplement, per programar dins l’entorn d’ArcMap, és necessari l’ús de la llibreria ArcObjects. ArcObjects és un conjunt de llibreries d’objectes a partir de les quals ha estat creada cadascuna de les aplicacions de clients com ArcGIS Desktop, ArcGIS Engine i ArcGIS Server, i per tant, proporciona una infraestructura per a la personalització d’aplicacions com ArcMap.

La tecnologia ArcObjects compleix amb les especifiacions COM de Microsoft (Component Object Model). La manera més ràpida i senzilla, i també la més comuna, de personalitzar ArcGis Desktop, és a través de les aplicacions de Visual Basic for Applications (VBA), el qual ve inclòs dins d’ArcMap i ArcCatalog. A part de VBA, també es poden utilitzar llenguatges de programació que suportin les especificacions COM, com poden ser Visual Basic (VB), Visual C++ o Dephi.

Aquestes llibreries d’ArcObjects es presenten com una col·lecció de components ordenats dins un model d’objectes en: llibreries, classes (equivalent a les interfícies) i coclasses (equivalent als objectes). A la figura 37 es pot veure aquesta organització.

Fig. 37.- Tipus de classes que es distingeix en el model d’objectes

de MapObjects. Font: http://arcojectsonline.esri.com/.


67

Les abstract classes no es poden utilitzar per a la creació de nous objectes, però són una especificació per a instanciar subclasses, de manera que les propietats i mètodes d’una abstract class poden ser utilitzades per altres classes, és a dir, que tenen propietats i mètodes que les subclasses poden heretar.

Les coclasses representen objectes que es poden crear directament utilitzant la sintaxis de declaració d’un nou objecte en l’entorn de desenvolupament. A VB equivaldria a un Dim o un Set.

Les classes no poden crear nous objectes directament per si mateixes, però sí que es poden crear com a propietats o funcions d’una altra classe.

Tal i com es pot veure també a la figura 36, abstract classes, coclasses i classes poden presentar diferents tipus de relacions entre elles: association, multiplicity, type inheritance, instantation i composition. Les association representen les relacions entre classes; les multiplicity són una limitació del nombre d’objectes que poden estar associats amb un altre objecte; les type heritance són tipus d’herència que defineixen classes especialitzades que comparteixen propietats i mètodes amb la superclasse, i té més propietats i mètodes; les instantation especifiquen que un objecte d’una classe presenta un mètode amb el qual es crea un objecte a partir d’una altra classe; finalment, les composition són una forma més forta d’agregació en la qual els objectes de tota la classe controlen la vida útil dels objectes d’una part de la classe.

Per a una millor comprensió dels diferents components i objectes d’ArcObjects, és important tenir un control sobre aquests models d’objectes. Un model d’objectes està format, de forma general, per una col·lecció d’objectes organitzats i classes, on les classes són conjunts d’objectes que presenten atributs similars. Una classe d’objectes, doncs, conté tota la informació que pot tenir un objecte, i accedirem a aquesta informació mitjançant tot un seguit de propietats i mètodes. Cada aplicació té el seu propi Model d’Objectes, i en total, ArcObjects disposa de 31 models diferents.

Es pot accedir a aquests models de forma visual a través d’uns diagrames que es poden trobar en format pdf en els documents d’ajuda d’ArcObjects o a la carpeta \arcgis\arcexe83\ArcObjects Developer Kit\Object Model Diagrams. Aquests diagrames permeten trobar i utilitzar els diferents objectes de forma més senzilla, i s’hi mostren les classes i les relacions entre elles, així com el subsistema i l’aplicació a la qual pertanyen. A la figura 38 es pot veure un diagrama general a mode de llegenda que facilita la comprensió dels models d’objectes d’ArcGIS.


68

Programació amb ArcObjects a través de VBA

En aquest projecte, com ja s’ha introduït a les pàgines anteriors, s’ha utilitzat el llenguatge VBA per la programació de l’aplicació amb ArcObjects.

En la programació amb VBA les unitats bàsiques són els procediments, els mòduls i els projectes. Els procediments són fragments de codi que executen tasques i accions determinades. Un mòdul està format per un conjunt d’aquests procediments, i en podem tenir de tres tipus diferents: mòduls estàndard, mòduls de classe o formularis. Un mòdul de classe és un mòdul especial que conté la definició d’una classe, incloent les definicions de propietats i mètodes; un formulari, en canvi, és un contenidor de controls a través dels quals interactua l’usuari, com són el Command Button o el Text Box. Finalment, un projecte està format per un o més mòduls.

Si un cop obert l’explorador de projectes de l’editor de VBA des d’ArcMap (veure figura 39), s’observa que apareix un llistat amb dos projectes diferents. L’un és el Normal (Normal.mxt), que està sempre carregat al document i representa la plantilla d'ArcMap pel PC, pel que no és gaire recomanable modificar-lo. L’altre projecte que apareix per defecte és el que està associat amb el document d’ArcMap que està obert, i que en el cas del projecte d’aquesta memòria és AvaluacioPOUMs per al document Analisi_POUMs.mxd. És aquest darrer el projecte sobre el qual es podrà programar la nova aplicació i on estan introduïts els diferents mòduls creats.

Fig. 38.- Diagrama prototipus per a la interpretació dels 31 models d’objectes d’ArcGIS.


69

L’aplicació desenvolupada en VBA dins el projecte d’ArcMap Analisi_POUMs.mxd, es troba estructurada de la forma que es mostra a la figura 40.

En el ThisDocument és on es troba el codi referent als objectes d’ArcMap i el codi de funcionament de la barra d’eines desenvolupada. A través dels formularis es realitza la interacció entre l’usuari i els procediments desenvolupats, de manera que l’usuari pot seleccionar algunes operacions a realitzar. I finalment, a cadascun dels mòduls hi ha un conjunt de declaracions seguides de procediments que executen codis cridats des d’algun dels formularis.

A continuació s’enumera resumidament i per ordre d’ús, què contenen el ThisDocument, els formularis i els mòduls creats:

ThisDocument: és on hi ha tot el codi que interactua directament amb la barra d’eines. Unes primeres línies de codi serveixen per, en el cas que existeixin i es trobin correctament les dades ambientals que s’han d’introduir automàticament, donar pas al formulari FrmInici a partir

Fig. 39.- Explorador de projectes de l’editor de VBA obert des d’ArcMap que mostra els projectes que presenta el document Analisi_POUMs.mxd.

Fig. 40.- Estructuració en formularis i mòduls de l’aplicació desenvolupada Analisi_POUMs.mxd.


70

del qual comença tot el procés d’anàlisi. Després, presenta també els procediments que permeten fer un zoom al terme municipal, i codis que enllacen amb el mòdul ModTaules i el formulari FrmImatge per a la creació de l’informe resultats sense que calgui repetir tot el geoprocés i la creació d’imatges de la vista respectivament.

FrmInici: formulari de benvinguda que dóna informació a l’usuari de quina eina està fent servir.

FrmTipusDades: formulari a partir del qual l’usuari selecciona el format que presenten les dades territorials que ha d’introduir. Les línies de codi que presenta estan condicionades pel que seleccioni l’usuari, i en funció d’això dóna pas al formulari FrmDCAD o al FrmShp.

FrmDCAD: formulari que conté els mètodes i procediments a partir del qual es permet a l’usuari explorar a través de les diferents carpetes i introduir les dades territorials, concretament, les polilínies i anotacions del planejament vigent, proposta del planejament i terme municipal. És també el formulari a partir del qual s’inicia el geoprocés, a partir de la crida al mòdul destinat per això. Finalment, un cop finalitzat el geoprocés, dóna pas al formulari FrmFinalAnalisi.

FrmShp: formulari que conté els mètodes i procediments a partir del qual es permet a l’usuari explorar a través de les diferents carpetes i introduir les dades territorials: planejament vigent, proposta del planejament i terme municipal. És també el formulari a partir del qual s’inicia el geoprocés, a partir de la crida al mòdul destinat per això. Finalment, un cop finalitzat el geoprocés, dóna pas al formulari FrmFinalAnalisi.

FrmFinalAnalisi: formulari a partir del qual l’usuari pot seleccionar veure o no l’informe de resultats. En el primer cas, el formulari presenta línies de codi que criden el mòdul destinat per a la creació de l’informe de resultats final.

FrmImatge: formulari que conté mètodes i procediments que permeten a l’usuari crear una imatge jpg de la vista, donar-li un nom i desar-la a la ubicació que desitgi.

ModINI: mòdul que permet llegir l’arxiu INI en el qual l’usuari podrà canviar les rutes de les dades ambientals que s’utilitzen per les operacions de


71

geoprocés, la plantilla de l’informe final de resultats i la carpeta destí de les capes resultants del geoprocés.

ModModelPOUM: mòdul que conté el codi de totes les operacions d’anàlisi realitzades, codi que s’ha exportat del ModelBuilder (veure capítol 10) i que s’ha modificat posteriorment per al seu funcionament des d’ArcObjects. Inclou també els procediments per a la creació de nous camps a les taules d’atributs de les capes resultants, així com també el codi necessari per al recàlcul d’àrees.

ModTaules: mòdul que conté les línies de codi que fan que es pugui crear l’informe de resultats final, a partir de llegir determinats registres de les taules d’atributs de les capes resultants i calcular algunes operacions de canvis d’unitats, com passar de metres a hectàrees.

Principals objectes utilitzats i nomenclatura utilitzada

Per tal de facilitar la comprensió del codi utilitzat, en aquest apartat s’exposen els principals objectes utilitzats en el desenvolupament de l’aplicació.

Com ja s’ha dit anteriorment, l’aplicació es desenvolupa mitjançant la plataforma ArcObjects. Els principals objectes d’ArcObjects utilitzats es poden veure a la figura 41, en la qual podem veure que els principals components utilitzats són l’Application, Layer, GxObject, Workspace, Row, Object, Feature, Table, Object Class, Feature Class, ArcInfo Coverage, Geometry i Exporter.

A més d’aquests objectes, però, se n’han utilitzat d’altres, el més important dels quals ha estat el que ha permès realitzar tot el geoprocés entre les dades ambientals i les territorials. Part del codi utilitzat aquí, s’ha obtingut i modificat de l’script obtingut a partir del model d’anàlisi creat a l’editor del ModelBuilder.

Per implementar el geoprocés a l’aplicació s’ha instanciat un objecte a partir de la llibreria "esriGeoprocessing.GPDispatch.1".

A continuació, a aquest objecte se li han carregat les caixes d’eines necessàries, és a dir, els Toolboxes que contenen les eines utilitzades en el geoprocés. Per tant, s’han carregat el Management Tools i l’Analysis Tools:

gp.AddToolbox "C:/Archivos de programa/ArcGIS/

ArcToolboxToolboxes/Data Management Tools.tbx"

gp.AddToolbox "C:/Archivos de programa/ArcGIS/

ArcToolbox/Toolboxes/Analysis Tools.tbx"


72

LLE

GE

ND

A

Fig.41.- Representació esquemàtica on es mostren les diferents classes, coclasses i interfícies d’ArcObjects que s’han utilitzat. Subratllat hi ha situats els diferents components.

Application Layer

Workspace

Row, object, feature

Table, object class, feature class

ArcInfo coverage

Geometry

Exporter

GxObject


73

Pel que fa als controls utilitzats i als diferents formularis i mòduls creats, se’ls ha anomenat segons els prefixos estàndard que es poden veure a les taules II i III, més la seva funcionalitat.

Tipus de mòdul Prefix estàndard

Form Frm

Module Mod

Project Prj

Tipus de control Prefix estàndard

Command Button Cmd

Form Frm

Label Lbl

Option Button Opt

Picture Box Pic

Text Box Txt

Taula II.- Prefixos utilitzats en la nomenclatura dels diferents tipus de mòduls.

Taula III.- Prefixos utilitzats en la nomenclatura dels diferents tipus de control utilitzats.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 13. IMPLEMENTACIÓ I EXPLOTACIÓ DE L’APLICACIÓ DESENVOLUPADA l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

74

13.- IMPLEMENTACIÓ I EXPLOTACIÓ DE L’APLICACIÓ DESENVOLUPADA Requeriments del sistema

En primer lloc es llisten a continuació tota una sèrie de requisits necessaris per al sistema, que són els mínims necessaris per a la instal·lació de l’ArcGIS 9.2 versió ArcInfo:

- Plataforma: PC-Intel

- Sistemes operatius: Windows 2000 Professional; Windows 2003 Server; Windows 2003 Server Terminal Services; Windows Vista Ultimate, Enterprise, Business, Home Premium; Windows XP Professional Edition, Home Edition

- Velocitat CPU: 1,6 GHz

- Processador: Intel Core Duo; Intel Pentium; Intel Xeon Processors

- Memòria RAM: mínim 1Gb, però es recomanen 2Gb o superior

- Espai disc dur: 1,2Gb

Estructura i emmagatzematge de l’aplicació

Per a una millor explotació de l’aplicació, aquesta s’ha estructurat en carpetes de la forma que s’indica a la figura 42. En aquesta figura s’observa com tots els arxius i carpetes necessaris estan localitzats dins una carpeta general que s’anomena “Analisi_POUMs”. La instal·lació de l’aplicació és tan senzilla com copiar aquesta carpeta al maquinari, preferiblement a la unitat C:\ directament.

Dins la carpeta general ‘Analisi_POUMs’ hi trobem quatre carpetes més i quatre arxius diferents, i el seu contingut i utilitats es llisten a continuació:

- Carpeta ‘Layers’: hi ha els layers de simbolització aplicada a les capes ambientals, i aquests es carreguen automàticament al projecte quan s’obre.

Fig. 42.- Estructuració i emmagatzematge de les carpetes i les dades necessàries per a la execució de l’aplicació.


75

- Carpeta ‘Llegendes’: conté imatges en JPG que corresponen a llegendes que contenen la simbolització de les capes ambientals i territorials. Aquestes llegendes les podrà fer servir el tècnic per vincular amb les imatges que hagi extret dels resultats finals del geoprocés.

- Carpeta ‘Resultats’: és on es desaran per defecte les capes generades per les diferents operacions de geoprocés, sempre i quan l’usuari no seleccioni una altra ubicació.

- Carpeta ‘Shapes’: presenta totes les classes d’elements en format de dades espacial Shapefile de les dades ambientals, i són les que utilitza l’aplicació durant el geoprocés.

- ajudaANALISI_POUMs.pdf: arxiu PDF que conté un manual per a l’usuari a mode d’ajuda.

- Analisi_POUM.dot: arxiu DOT que conté una plantilla de Microsoft Word amb una taula a partir de la qual es generaran els resultats de les operacions de geoprocés realitzades per l’aplicació (es pot veure aquesta taula a l’Annex IV.

- Analisi_POUMs.ini: arxiu INI que conté opcions de configuració. Per defecte, aquest arxiu ve preparat per a que la carpeta ‘Analisi_POUMs’ general es copiï a la unitat C:\: [rutes]

rutaResultats=C:\Analsi_POUMs\Resultats\

rutaAmbientals=C:\Analsi_POUMs\Shapes\dadesAmbientals\

rutaInforme=C:\Analsi_POUMs\Analisi_POUMs.dot

En el cas que l’usuari destini la carpeta general a un altre unitat o carpeta, caldrà que obri l’arxiu INI i canviï les rutes que hi ha per defecte per les noves.

- Analisi_POUMs.mxd: document d’ArcMap que conté la barra d’eines “AnalisiPOUMs” implementada. Per utilitzar-la no caldrà una instal·lació prèvia: només caldrà tenir ja instal·lat l’ArcGIS 9.2 ArcInfo i obrir el document.

Implementació i explotació

La barra d’eines “Anàlisi POUMs” desenvolupada està implementada al projecte d’ArcMap AnalisiPOUMs.mxd des d’on s’ha desenvolupat. Per a facilitar l’ús a l’usuari poc familiaritzat amb l’entorn ArcGIS, quan s’obre l’AnalisiPOUMs.mxd, la única barra d’eines que hi apareix és la barra “Analisi POUMs”, que ja presenta incorporades les eines d’altres barres d’eines d’ArcMap que poden ser necessàries en algun moment per l’usuari.


76

A més, quan s’obre aquest document d’ArcMap apareix a la vista el perfil de Catalunya, incorporat ja al Data Frame del mateix. Igualment, al Data Frame hi haurà carregades les dades ambientals agrupades segons els grups establerts des del DMAH en patrimoni natural, Agència Catalana de l’Aigua, zones inventariades naturals, fauna i zones inventariades culturals.

Aquesta interfície inicial de l’AnalisiPOUMs.mxd es pot observar a la figura 43.

Aquesta barra d’eines (figura 44) inclou les funcions i operacions bàsiques per a que un tècnic de les OTAAs pugui realitzar un informe que li permeti fer una valoració de l’avaluació ambiental d’un POUM determinat dins l’àmbit de Catalunya.

Fig. 44.- Barra d’eines de l’aplicació per a l’avaluació dels POUM “Anàlisi POUMs” amb els diferents botons que presenta i les propietats de cadascun.

Fig. 43.- Interfície que presenta el document d’ArcMap AnalisiPOUMs.mxd i que conté la barra d’eines desenvolupada en aquest projecte, en el moment d’obrir-se.


77

Mitjançant aquesta eina, l’únic que ha de fer l’usuari és seleccionar les dades territorials, és a dir, el planejament vigent, la proposta de planejament i el terme municipal. Les dades ambientals són obligatòries per tots els anàlisis ambientals de planejaments urbanístics, pel que seran incloses automàticament per l’aplicació.

Un cop es clica el botó per inicialitzar l’anàlisi del POUM s’obre una finestra de benvinguda (figura 45), a partir de la qual, després de clicar OK, apareix una finestreta demanant a l’usuari el tipus de dades territorials que vol introduir (figura 46).

Tot i que les dades territorials normalment arriben a les OTAAs en forma de dibuixos de CAD, s’ha previst de cara un futur, la opció que també puguin provenir de classes d’elements en format de dades espacial Shapefile. D’aquesta manera l’aplicació demanarà a l’usuari el tipus de format en que es presenten les dades territorials que vol introduir.

Si l’opció que tria l’usuari és la del Dibuix de CAD, la següent finestra que s’obrirà és la que es mostra a la figura 47. Si l’opció que tria l’usuari en canvi, és la del format de dades espacial Shapefile, la següent finestra que s’obrirà és la que es mostra a la figura 48.

Fig. 46.- Formulari que demanarà a l’usuari el tipus de format amb que es presenten les dades territorials. Per defecte apareixerà sempre seleccionada la opció Dibuix de CAD.

Fig. 45.- Missatge de benvinguda que apareix a l’executar l’aplicació.


78

En el cas que l’usuari es descuidi de seleccionar alguna de les dades, s’obrirà una finestreta informant a l’usuari que li falten dades per introduir (figura 49).

Un cop introduïdes totes les dades territorials necessàries a qualsevol de les dues finestres depenent de la opció seleccionada, es podrà clicar a ACCEPTAR per iniciar l’anàlisi.

Fig. 47.- Formulari per a introduir les dades territorials que provenen d’un dibuix de CAD.

Fig. 48.- Formulari per a introduir les dades territorials que provenen de formats de dades espacials Shapefile.

Fig. 49.- Missatge que informa a l’usuari que no ha introduït totes les dades territorials necessàries per executar l’anàlisi.


79

A partir d’aquí el geoprocés s’executa de forma automàtica i l’usuari no hi intervé en cap moment. Com que el procés d’anàlisi pot durar un temps més o menys llarg en funció de la quantitat de capes a superposar, se n’informa a l’usuari i se li van explicant cadascun dels processos que està realitzant la màquina a cada moment mitjançant missatges de text (veure exemples dels missatges de text a la figura 50).

Un cop finalitzat l’anàlisi, apareixerà un darrer formulari (veure figura 51) en el que es preguntarà a l’usuari si vol veure l’informe de resultats o si només vol visualitzar les dades carregades al mapa d’ArcMap.

Fig. 50.- Missatges de text que informen a l’usuari de la durada del geoprocés i de les diferents operacions que s’estan realitzant.


80

En el cas que l’usuari seleccioni que vol veure l’informe de resultats, s’obrirà un document de word que conté una taula resum amb els valors de les àrees afectades per cada figura de protecció ambiental. El disseny d’aquest informe es pot veure a l’annex V. Si pel contrari selecciona que només vol visualitzar les dades, podrà obtenir igualment l’informe posteriorment, clicant el botó de la barra d’eines destinat per això “Mostrar informe”.

Després d’efectuar-se les diferents operacions d’anàlisi, s’hauran creat tota una sèrie de noves capes, concretament, un total de 47. La majoria d’elles són capes que s’han generat al llarg de l’anàlisi però que no aporten cap tipus d’informació necessària per l’anàlisi ambiental del POUM. Són el cas, per exemple, de bic_clip, pein_clip, aqprot_clip, zpesca_Clip, capAmb_Union, etc., utilitzades només en processos intermitjos. Per no tenir el Data Frame amb multitud de dades que no interessen, l’aplicació les eliminarà del automàticament.

Concretament, les noves capes generades per l’aplicació que contindran la informació important són 12 i són les que es llisten a continuació, juntament amb la informació que contenen:

capAmb_planvigent.shp: capa que conté qualsevol de les figures de protecció ambientals formades per polígons que estan afectades pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de totes les capes ambientals formades per polígons i tots els atributs del planejament vigent.

capAmb_planprop.shp: capa que conté qualsevol de les figures de protecció ambientals formades per polígons que estan afectades per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de totes les capes ambientals formades per polígons i tots els atributs de la proposta de planejament.

Fig. 51.- Veure l’informe de resultats és la opció que estarà sempre marcada per defecte.


81

zpesca_planvigent.shp: zones de pesca afectades pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa amb les zones de pesca i tots els atributs del planejament vigent.

zpesca_planprop.shp: zones de pesca afectades per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa amb les zones de pesca i tots els atributs de la proposta de planejament.

arbesmon_planvigent.shp: arbres monumentals que estan afectats pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa d’arbres monumentals i tots els atributs del planejament vigent.

arbesmon_planprop.shp: arbres monumentals que estan afectats per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa d’arbres monumentals i tots els atributs de la proposta de planejament.

arbresintlocal_planvigent.shp: arbres d’interès local que estan afectats pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa d’arbres d’interès local i tots els atributs del planejament vigent.

arbresintlocal_planprop.shp: arbres d’interès local que estan afectats per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa d’arbres d’interès local i tots els atributs de la proposta de planejament.

bic_planvigent.shp: béns d’interès cultural que estan afectats pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa de béns d’interès cultural i tots els atributs del planejament vigent.

bic_planprop.shp: béns d’interès cultural que estan afectats per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa de béns d’interès cultural i tots els atributs de la proposta de planejament.

castells_planvigent.shp: castells que estan afectats pel planejament urbanístic vigent. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa de castells i tots els atributs del planejament vigent.

castells_planprop.shp: castells que estan afectats per la proposta de planejament urbanístic. La taula d’atributs d’aquesta taula conté tots els atributs de la capa de castells i tots els atributs de la proposta de planejament.


82

Les probabilitats de trobar que algun dels planejaments intersecti amb totes les capes ambientals alhora és molt baixa. Això voldrà dir que moltes vegades la intersecció entre alguna de les capes ambientals i el planejament donarà una capa buida sense dades, pel simple fet de no haver-hi coincidència espacial entre les dues, tal i com passa amb la intersecció de les capes ambientals i el planejament de l’àrea pilot de Santpedor. Per aquesta raó, l’aplicació eliminarà del Data Frame aquelles capes resultants que no continguin dades. D’aquesta manera, l’usuari sabrà que totes les capes que es poden visualitzar a través del Data Frame de l’ArcMap contenen dades útils per a ell i no haurà d’anar comprovant una a una si estan plenes o buides.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 14. RESULTATS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

83

14.- RESULTATS En aquest apartat s’exposaran els resultats obtinguts a partir executat l’aplicació AnalisiPOUMs pel planejament urbanístic del municipi de Santpedor, àrea pilot per al desenvolupament de l’aplicació en aquest projecte.

Finalitzat tot el geoprocés que executa l’aplicació automàticament, s’ha obtingut l’informe de resultats que es mostra a la taula IV pel planejament vigent i taula V per la proposta del planejament. En aquestes es pot observar quines dades ambientals presenten afectacions pel planejament, i en el cas en que aquesta afectació existeix, hi ha calculada l’àrea d’afectació en m2 i Ha en dos columnes diferents.

A la taula IV s’observa com les capes ambientals afectades pel planejament vigent són els hàbitats d’interès comunitari i els castells; a més, es pot veure també el tipus de règim del sòl que està afectant aquestes zones protegides. En el cas dels hàbitats, es pot observar com estan afectats per sòl urbà i sòl urbanitzable, i al provenir d’una capa

Taula IV.- Resultats obtinguts a partir del geoprocés aplicat a les dades ambientals i el plane-jament vigent


84

de polígons, en tenim l’àrea total afectada; per al sòl urbà, a la columna Sup. m2 s’obté una àrea d’afectació de 106141,69 m2, i a la columna Sup. Ha una àrea de 10,614169 Ha, mentre que per al sòl urbanitzable, s’obtenen unes àrees de 319,26 m2 i 0,031926 Ha. En el cas dels castells, com que prové d’una capa formada per punts, lògicament no hi ha l’àrea.

A la taula V s’observa que en la proposta de planejament, els hàbitats d’interès comunitari ja no estan afectats per àrees de sòl urbanitzable, però sí que ho segueixen estant pel sòl urbà. Igualment, hi segueix havent l’afectació en els castells pel sòl urbà, i a més, al sòl urbà, n’apareix una de nova per les zones humides, amb una àrea d’afectació de 26558,98 m2.

Un cop analitzats aquests resultats, des d’ArcMap es visualitzen aquestes afectacions, tal i com es pot veure a la figura 52. Des d’aquí, mitjançant els check buttons del Data Frame es poden visualitzar o desvisualitzar les capes que es vulguin. A la figura 52 es poden veure visualitzades les capes territorials.

Taula V.- Resultats obtinguts a partir del geoprocés aplicat a les dades ambientals i la propos-ta de planejament.


85

Les dades territorials que pertanyen al planejament s’han etiquetat segons el camp ‘text’ d’aquestes, camp que conté els tipus de règim del sòl.

A partir d’aquí, havent vist als informes de les taules resultants les afectacions, s’han creat dues imatges, una per cada planejament, amb les oportunes afectacions ambientals. Aquestes imatges es poden veure a les figures 53 i 54. En aquestes se’ls ha adjuntat, a més, les llegendes corresponents per distingir-ne les diferents simbolitzacions.

Fig. 52.- Capes resultants de les operacions de geoprocés. Es pot veure com al Data Frame Analisi POUMs hi ha carregades només les capes que generen conflicte, les capes territorials i les ambientals. Les capes ambientals estan organitzades per grups.


86

Fig. 53.- Imatge del planejament

vigent de Santpedor i les

capes ambientals afectades.

Fig. 54.- Imatge de la proposta de

planejament de Santpedor i les

capes ambientals afectades.


87

Finalment, es pot obtenir informació més detallada d’aquestes dades ambientals obrint la taula d’atributs de les capes obtingudes. Per exemple, tal i com s’ha indicat anteriorment, hi ha una àrea de zones humides afectada per la proposta de planejament. Per veure de quines zones humides es tracta, tan sols cal obrir la taula d’atributs corresponent, en aquest cas de la capa amb_planprop, tal i com es mostra a la figura 55.

Fig. 55.- Taula d’atributs de la capa amb_planprop gràcies a

la qual es pot veure com la zona humida afectada pertany als aiguamolls de la Bòbila, i tal com s’indicava a la taula de

resultats, cau dins un règim del sòl urbà.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 15. CONCLUSIONS l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

88

15.- CONCLUSIONS La implementació de l’aplicació “AnalisiPOUMs” desenvolupada en aquest projecte permet determinar de forma ràpida i senzilla si els espais de protecció ambiental de Catalunya pateixen o no afectacions en motiu dels planejaments urbanístics.

El fet de ser una barra d’eines que queda incorporada a un projecte d’ArcMap (Analisi_POUMs.mxd en aquest cas), és fàcilment transportable a d’altres màquines. Igualment, al ser una eina independent de la resta d’objectes d’ArcMap permet que pugui ser ampliada o bé modificada en un futur sense que això causi cap alteració del programa.

“AnalisiPOUMs” permet introduir a l’usuari la cartografia del nou POUM de forma fàcil i senzilla des d’ArcGIS, mentre que les dades ambientals s’introdueixen al geoprocés de forma automàtica per l’aplicació. El fet d’haver-se limitat al màxim la interacció de l’usuari en el geoprocés, permet ser utilitzat fàcilment per a un usuari poc familiaritzat amb l’entorn ArcMap.

Un cop finalitzat el geoprocés l’usuari pot veure ràpidament els resultats d’aquest, i ho pot fer de dues maneres: visualitzant les bases cartogràfiques resultants obtingudes des del Data Frame d’ArcMap, i també a través d’un informe final en forma de taula en format word, en el qual es poden veure les diferents afectacions de les capes ambientals amb els POUM detectades per l’aplicació, i a més, en cas que existeixi aquesta afectació, en aquest informe apareixen també els valors de les àrees afectades en m2 i en Ha. A més, disposa en blanc d’una columna reservada pels càlculs dels percentatges de les àrees, càlcul que ha de realitzar el tècnic de la OTAA manualment.

L’usuari pot capturar imatges de la vista del mapa sempre que ho desitgi, i la pot desar en format d’imatge JPG i a una resolució de 300dpi, en previsió de sortides a format paper.

Tot i que no formava part dels objectius plantejats, per a una major utilitat de l’aplicació s’ha pretès obtenir les dades ambientals a partir del servidor del DMAH, però per falta de temps no s’ha pogut realitzar. Per això, en el cas que hi hagi futures versions de l’aplicació, es recomana incloure-hi aquesta funcionalitat.

Finalment, cal comentar que el fet de realitzar aquesta aplicació a partir de tenir les dades territorials d’un únic municipi ha limitat l’aparició de possibles errors en la implementació, i ha limitat també l’estudi arrel de les problemàtiques que puguin sorgir per les diferències d’escales entres les dades ambientals i les territorials.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a 16.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQES/WEB l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

89

16.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES/WEB Full de ruta 3: Model Estàndard de POUM. Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Servei de Documentació i Estudis de la DGU-DPTOP (maig 2005). Criteris per a la sistematització dels codis d’identificació en el planejament urbanísitic. Direcció d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. 67 pp. Pàgines web consultades: http://www.gencat.net/. Pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya. http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp. Pàgina oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. http://arcojectsonline.esri.com/. Pàgina oficial d’Esri – ArcObjects on line, amb exemples de codi, documents tècnics, foros i els diferents models de diagrames pels objectes d’ArcObjects.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

ANNEXES

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX I l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX I – Legislació sobre la classificació del sòl

Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels texts legals vigents

a Catalunya en matèria urbanística. (Vigent fins el 21 de juny de 2002)

TÍTOL III.

RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.

CAPÍTOL I.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

Article 113.

Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre els límits i amb el compliment dels deures establerts en aquesta Llei, o en virtut d'aquesta, pels plans d'Ordenació, d'acord amb la classificació urbanística dels predis.

Article 114.

El territori dels municipis on existeixi Pla General Municipal d'Ordenació es classificarà en tots o alguns dels tipus següents: sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Article 115.

Constituiran el SÒL URBÀ:

a. Els terrenys que el Pla de forma expressa inclou en aquesta classe per comptar amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o per estar compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en dues terceres parts de la seva superfície, en la forma que aquell determini.

b. Els que en l'execució del Pla arribin a disposar dels mateixos elements d'urbanització que es refereix al paràgraf anterior.

Article 116.

1. Constituiran el SÒL URBANITZABLE els terrenys que el Pla General Municipal declari aptes, en principi, per ésser urbanitzats.

2. Dintre del SÒL URBANITZABLE, el Pla establirà totes o alguna de les següents categories:

a. SÒL PROGRAMAT, constituït per aquell que hagi d'ésser urbanitzat segons el programa del mateix Pla.

b. SÒL NO PROGRAMAT, integrat pel que pugui ser objecte d'urbanització mitjançant l'aprovació de Programes d'Actuació Urbanística.


2

Article 117.

Constituiran el SÒL NO URBANITZABLE:

a. Els que el Pla no inclogui en algun dels tipus de sòl a què es refereixin els articles anteriors.

b. Els espais que el Pla determini per atorgar-los una especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, per raó del seu excepcional valor agrícola, forestal o ramader, de les possibilitats d'explotació dels seus recursos naturals, dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o per a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic.

(...)

Article 121.

1. El SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT i el SÒL APTE PER SER URBANITZAT estaran subjectes a la limitació de no poder ser urbanitzats fins que s'aprovi el corresponent Pla Parcial. Mentrestant, no s'hi podran realitzar obres o instal·lacions tret de les que s'hagin d'executar mitjançant la redacció dels plans Especials a què es refereix l'article 29.2 d'aquesta Llei i les de caràcter provisional previstes a l'article 91.2, ni podran destinar-se els terrenys a usos o aprofitaments diferents dels que assenyali el Pla General.

2. Als efectes de la gestió urbanística, es determinarà:

a. L'aprofitament mitjà de cadascun dels sectors en què es divideix el sòl urbanitzable programat.

b. L'aprofitament de cada finca, referint a la seva superfície l'aprofitament mitjà del sector en què es troba enclavada, sense que tingui rellevància la seva qualificació concreta en el Pla.

3. Els propietaris del sòl urbanitzable programat i de SÒL APTE PER SER URBANITZAT hauran de:

a. Cedir obligatòriament i gratuïtament a favor de l'ajuntament o, si s'escau, l'òrgan urbanístic actuant, els terrenys que es destinin amb caràcter permanent a vials, accessos i estacionaments adjacents a la via pública, parcs i jardins públics, zones esportives públiques i d'esbarjo i expansió, centres culturals i docents i altres serveis públics necessaris.

b. Cedir a l'administració actuant sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament mitjà del sector.

c. Costejar la urbanització.

d. Edificar els solars, quan el Pla així ho estableixi i en el termini que ell mateix assenyali o, si no és així, en els terminis fixats en aquesta Llei. Els terrenys que, en virtut d'aquest


3

article, s'incorporin al Patrimoni Municipal del Sòl es destinaran preferentment als fins previstos als articles 234 i 235 d'aquesta Llei.

4. Quan l'aprofitament real d'una finca, segons la qualificació establerta pel Pla General, no arribi al 90 % de l'aprofitament que li correspon, haurà de compensar-se, per adjudicació de terrenys edificables en el sector, en àrees de situació i condicions similars. Si aquest defecte fos inferior a un 15% del corresponent a la finca, l'adjudicació podrà substituir-se, segons el criteri de l'Administració competent, per una indemnització en metàl·lic.

Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme

(DOGC núm. 3600, de 21 de març de 2002)

TÍTOL SEGON.

DEL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.

CAPÍTOL I.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL.

Article 24

Classificació del sòl

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori corresponent en:

a) Sòl urbà.

b) Sòl no urbanitzable.

c) Sòl urbanitzable.

2. El règim urbanístic del sòl depèn de la classificació, de la qualificació en zones o sistemes i de la inclusió en un polígon d’actuació urbanística en sòl urbà o en un sector de planejament urbanístic derivat.

Article 25

Concepte de sòl urbà

Constitueixen el SÒL URBÀ:

a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable.


4

b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.

(...)

Article 30

Concepte de sòl urbà consolidat

Constitueixen el SÒL URBÀ CONSOLIDAT:

a) Els terrenys que tenen la condició de solar, d’acord amb l’article 29.

b) Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o en un pla de millora urbana com si no ho han estat.

Article 31

Concepte de sòl urbà no consolidat

Té la condició de SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT el sòl urbà altre que el consolidat.

(...)

Article 33

Concepte de sòl urbanitzable

1. Constitueixen el SÒL URBANITZABLE els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb el que estableix l’article 3.

2. El SÒL URBANITZABLE ha d’ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s’integra, el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

3. Els plans d’ordenació urbanística municipal poden distingir entre SÒL URBANITZABLE

DELIMITAT i SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT.

4. Per a la transformació urbanística d’un sector de SÒL URBANITZABLE DELIMITAT, cal la formulació, la tramitació i l’aprovació definitiva d’un pla parcial . Si es tracta de SÒL

URBANITZABLE NO DELIMITAT, el pla parcial ha d’ésser de delimitació, s’ha d’haver aprovat definitivament i ha d’acreditar que l’actuació sigui coherent amb els paràmetres determinats, d’acord amb els apartats 1.d, 1.e i 7 de l’article 58, pel pla d’ordenació urbanística municipal corresponent.


5

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

d'urbanisme

(DOGC núm. 4436, de 28-07-2005, pp. 23360-23398)

TÍTOL SEGON

DEL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CAPÍTOL I

RÈGIM URBANÍSTIC I CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

Article 26

Concepte de sòl urbà

Constitueixen el SÒL URBÀ:

a) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el SÒL URBÀ no comporta que el terreny tingui la condició de SÒL URBÀ.

b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina.

(...)

Article 30

Concepte de sòl urbà consolidat

Constitueixen el SÒL URBÀ CONSOLIDAT:

a) Els terrenys que tenen la condició de solar, d'acord amb l'article 29.

b) Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos.


6

Article 31

Concepte de sòl urbà no consolidat

1. Té la condició de SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT el sòl urbà altre que el consolidat.

2. El SÒL URBÀ consolidat esdevé NO CONSOLIDAT quan el planejament urbanístic

general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d'actuació urbanística, o quan deixa de complir les condicions de les lletres b i d de l'article 29 com a conseqüència de la nova ordenació.

(...)

Article 33

Concepte de sòl urbanitzable

1. Constitueixen el SÒL URBANITZABLE els terrenys que el pla d'ordenació urbanística

municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica, d'acord amb el que estableix l'article 3.

2. El SÒL URBANITZABLE ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions de

creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s'integra, el desplegament de programes de sòl i d'habitatge.

3. Els plans d'ordenació urbanística municipal poden distingir entre SÒL

URBANITZABLE DELIMITAT i SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT.

4. Per a la transformació urbanística d'un sector de SÒL URBANITZABLE DELIMITAT,

cal la formulació, la tramitació i l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic. Si es tracta de SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT, el pla parcial urbanístic ha d'ésser de

delimitació, s'ha d'haver aprovat definitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui coherent amb els paràmetres determinats, d'acord amb els apartats 1.d, 1.e i 8 de l'article 58, pel pla d'ordenació urbanística municipal corresponent.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX II l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX II – Taula amb les metadades de les dades ambientals cedides pel DMAH

Taul

a am

b le

s m

etad

ades

de

les

dade

s am

bien

tals

dis

poni

bles

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX II l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

2

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX III l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX III - Taula amb les metadades de les dades territorials cedides per l’ajuntament de Santpedor

Nº DIBUIX DE CAD DESCRIPCIÓ TIPUS OBJECTE

NOMBRE OBJECTES ESCALA

1 PV_segons_PGOU_1986.dgn

Classificació del sòl del municipi de Santpedor segons el planejament vigent

Polígon 15 1:5.000

2 PV_regims_en_l'actualitat.dgn

Classificació del sòl del municipi de Santpedor segons la nova proposta del POUM

Polígon 22 1:5.000

3 Terme_Municipal.dgn Límits del terme municipal de Santpedor Polígon 1 1:5.000

Taula que mostra les metadades de les dades territorials i urbanístiques disponibles

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX IV l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX IV - Exportació a classes d’elements en format de dades espacials Shapefile a partir de dibuixos de CAD Per crear polígons en format Shape a partir d’altres polígons o línies d’un dibuix de CAD, ja sigui un DGN, DWG o DXF, es pot fer directament tant des d’ArcMap com des d’ArcCatalog. Per fer-ho caldrà tenir l’ArcGIS versió ArcInfo.

El primer que caldrà fer és activar la finestreta de l’ArcToolbox des de :

Des d’ArcMap:

Des d’ArcCatalog:

A continuació caldrà seleccionar l’eina següent: ArcToolbox -> Data Managment Tools -> Features -> Feature To Polygon, tal i com es mostra a continuació.


2

Ens apareixerà un formulari en el qual s’hauran d’introduir les dades del dibuix de CAD que volem exportar. Concretament, caldran introduir les polilinies i les anotacions, així com donar el nom i ubicació del Shape resultant que volem obtenir:

Finalment, obtindrem una capa de polígons en format de dades espacials Shapefile que heretarà els atributs de text (usos del sòl) del dibuix de CAD del qual prové, a partir de les seves polilínies i les anotacions:

Polilínia del dibuix de CAD

Anotacions del dibuix de CAD

Shape resultant

CAD Feature Dataset Shapefile


3

NOTA: és important tenir en compte que per a que l’aplicació pugui detectar els tipus de règim de sòl dels planejaments, les anotacions del dibuix de CAD han de contenir la nomenclatura específica per això. D’aquesta manera i a mode de recordatori, aquesta nomenclatura haurà de ser d’acord amb el següent:

Sòl urbà consolidat: SUC

Sòl urbà no consolidat: SNC

Sòl no urbanitzable: SNU

Sòl urbanitzable delimitat: SUD

Sòl urbanitzable no delimitat: SND

Aquestes anotacions són les que apareixeran al camp ‘text’ de la taula d’atributs de la classe d’elements en formats de dades espacials Shapefile obtinguts.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX V l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX V – Plantilla de l’informe de resultats final

Dis

seny

de

la ta

ula

de re

sulta

ts q

ue s

’obt

é al

fina

l de

les

oper

acio

ns d

e ge

opro

cés.

A le

s co

lum

nes

‘Afe

ctac

ió’ s

impl

emen

t hi h

aurà

SI o

NO

en

func

ió d

e si

hi h

a o

no a

fect

acio

ns a

mb

les

cape

s am

bien

tals

. A la

rest

a de

col

umne

s hi

hau

rà e

ls v

alor

s de

les

àree

s af

ecta

des

en e

l cas

qu

e hi

hag

i afe

ctac

ió.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX VI l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX VI – Manual de l’usuari

Contingut de l’ajuda:

1. Requeriments del sistema ............................................................................

2. Estructura i emmagatzematge de l’aplicació ................................................

3. Introducció i eines d’”Anàlisi POUMs” ..........................................................

4. Inicialitzar l’anàlisi ..........................................................................................

5. Veure informe de resultats ...........................................................................

6. Fer zoom a la zona d’estudi ..........................................................................

7. Etiquetar les capes afegides al mapa ............................................................

8. Obtenció d’imatges de la vista ......................................................................

2

3

5

8

13

15

16

18


2

1. Requeriments del sistema

En primer lloc es llisten a continuació tota una sèrie de requisits necessaris per al sistema, que són els mínims necessaris per a la instal·lació de l’ArcGIS 9.2 versió ArcInfo:

- Plataforma: PC-Intel

- Sistemes operatius: Windows 2000 Professional; Windows 2003 Server; Windows 2003 Server Terminal Services; Windows Vista Ultimate, Enterprise, Business, Home Premium; Windows XP Professional Edition, Home Edition

- Velocitat CPU: 1,6 GHz

- Processador: Intel Core Duo; Intel Pentium; Intel Xeon Processors

- Memòria RAM: mínim 1Gb, però es recomanen 2Gb o superior

- Espai disc dur: 1,2Gb


3

2. Estructura i emmagatzematge de l’aplicació

Per a una millor explotació de l’aplicació, aquesta s’ha estructurat en carpetes de la forma que s’indica a la figura 1. En aquesta figura s’observa com tots els arxius i carpetes necessaris estan localitzats dins una carpeta general que s’anomena “Analisi_POUMs”.

La instal·lació de l’aplicació és tan senzilla com copiar aquesta carpeta Analisi_POUMs a la màquina, amb tots els seus continguts. Preferiblement, es recomana copiar-la a la unitat C:\.

Dins la carpeta general ‘Analisi_POUMs’ hi trobem quatre carpetes més i quatre arxius diferents, i el seu contingut i utilitats es llisten a continuació:

- Carpeta ‘Layers’: hi ha els layers de simbolització aplicada a les capes ambientals, i aquests es carreguen automàticament al mxd quan s’obre.

- Carpeta ‘Llegendes’: conté imatges en JPG que corresponen a llegendes que contenen la simbolització de les capes ambientals i territorials. Aquestes llegendes les podrà fer servir el tècnic per vincular amb les imatges que hagi extret dels resultats finals del geoprocés.

- Carpeta ‘Resultats’: és on es desaran per defecte les capes generades per les diferents operacions de geoprocés, sempre i quan l’usuari no seleccioni una altra ubicació.

- Carpeta ‘Shapes’: presenta totes les classes d’elements en format de dades espacial Shapefile de les dades ambientals, i són les que utilitza l’aplicació durant el geoprocés.

- ajudaANALISI_POUMs.pdf: arxiu PDF que conté un manual per a l’usuari a mode d’ajuda.

Fig. 1.- Estructuració i emmagatzematge de les carpetes i les dades necessàries per a la execució de l’aplicació.


4

- Analisi_POUM.dot: arxiu DOT que conté una plantilla de MicrosoftWord amb una taula a partir de la qual es generaran els resultats de les operacions de geoprocés realitzades per l’aplicació (es pot veure aquesta taula a l’Annex IV.

- Analisi_POUMs.ini: arxiu INI que conté opcions de configuració. Per defecte, aquest arxiu ve preparat per a que la carpeta ‘Analisi_POUMs’ general es copiï a la unitat C:\: [rutes]

rutaResultats=C:\Analsi_POUMs\Resultats\

rutaAmbientals=C:\Analsi_POUMs\Shapes\dadesAmbientals\

rutaInforme=C:\Analsi_POUMs\Analisi_POUMs.dot

En el cas que l’usuari destini la carpeta general a un altre unitat o carpeta, caldrà que obri l’arxiu INI i canviï les rutes que hi ha per defecte per les noves.

- Analisi_POUMs.mxd: document d’ArcMap que conté la barra d’eines “AnalisiPOUMs” implementada. Per utilitzar-la no caldrà una instal·lació prèvia: només caldrà tenir ja instal·lat l’ArcGIS 9.2 ArcInfo i obrir el document.


5

3. Introducció i eines d’”Anàlisi POUMs”

ANÀLISI POUMs és una aplicació SIG per a l’avaluació ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, que consisteix en una barra d’eines d’ArcMap que s’anomena “Anàlisi POUMs” i està implementada al projecte AnalisiPOUMs.mxd.

Quan s’obre aquest projecte apareix a la vista el perfil de Catalunya, incorporat ja al Data Frame del mateix. Igualment, al Data Frame hi haurà carregades les dades ambientals agrupades segons els grups establerts des del DMAH en patrimoni natural, Agència Catalana de l’Aigua, zones inventariades naturals, fauna i zones inventariades culturals. Aquesta interfície inicial de l’AnalisiPOUMs.mxd es pot observar a la figura 2.

Aquesta barra d’eines (figura 3) inclou les funcions i operacions bàsiques per a que un tècnic de les OTAAs pugui realitzar les operacions d’anàlisi necessàries per fer una valoració de l’avaluació ambiental d’un POUM determinat dins l’àmbit de Catalunya, amb la possibilitat de crear-ne un informe final dels resultats.

Mitjançant aquesta eina, l’únic que ha de fer l’usuari és seleccionar les dades territorials, és a dir, el planejament vigent, la proposta de planejament i el terme municipal. Les dades ambientals són obligatòries per tots els anàlisis ambientals de planejaments urbanístics, pel que seran incloses automàticament per l’aplicació.

Fig. 2.- Interfície de l’.mxd, amb la càrrega de les bases cartogràfiques ambientals necessàries per l’anàlisi, la base administrativa de Catalunya, i la barra d’eines ANÀLISI POUMs.


6

Descripció de les diferents eines d’”Anàlisi POUMs”:

Inicialitzar l’anàlisi: eina a partir de la qual s’inicialitzarà tot el procés d’anàlisi entre les dades ambientals de Catalunya i les dades territorials del municipi a seleccionar per l’usuari

Zoom al terme municipal: eina de zoom que permet veure en detall tota l’extensió del municipi d’estudi a la pantalla, fent zoom a tota l’extensió del municipi.

Zoom per apropar: zoom d’apropament. Quan està activat, apareix una lupa amb un signe positiu (+) al punter del ratolí

Zoom per allunyar: zoom d’allunyament. Quan està activat, apareix una lupa amb un signe negatiu (-) al punter del ratolí

Zoom per apropar des d’un punt fix: zoom d’apropament des d’un punt fix al centre del centre del mapa

Zoom per allunyar des d’un punt fix: zoom d’allunyament des d’un punt fix al centre del centre del mapa

Pan: eina que serveix per moure’s pel mapa lliurement fent desplaçaments cap a tots els costats. Quan està activat, apareix una mà al punter del ratolí

Extensió global: eina que permet recuperar el zoom d’extensió global a tot l’àmbit de Catalunya

Zoom a l’extensió anterior: eina que retorna la vista al zoom realitzat amb anterioritat

Zoom a l’extensió posterior: eina que retorna la vista al zoom realitzat amb posterioritat

Identificador: eina que permet obtenir informació de les capes del mapa clicant-hi damunt. Les geometries de les capes seleccionades queden momentàniament

Fig. 3.- Barra d’eines de l’aplicació “Anàlisi POUMs” amb els diferents botons que presenta.


7

marcades d’un color verd, i automàticament apareix una finestreta indicant la informació d’aquesta

Mostrar informe: eina que permet visualitzar l’informe de resultats en el cas que les capes reultants de l’anàlisi hagin estat generades prèviament

Label Manager: eina que permet etiquetar les capes que desitgi l’usuari

Crear imatge vista: eina que permet crear una imatge de la vista que desitgi l’usuari, i permet posteriorment, desar-la a un directori i donar-li nom.

Ajuda/Manual usuari: mostra l’ajuda de l’aplicació “Anàlisi POUMs”


8

4. Inicialitzar l’anàlisi

L’anàlisi s’inicia clicant el botó “Inicialitzar l’anàlisi” .

Un cop clicat, s’obre una finestra de benvinguda (figura 4) en la qual es dóna informació sobre l’ús de l’aplicació, a partir de la qual, apareixerà una finestreta demanant ja a l’usuari el tipus de dades territorials que vol introduir (figura 5).

Tot i que les dades territorials normalment arriben a les OTAAs en forma de dibuixos de CAD, es preveu la opció que també puguin provenir de Shapefiles, de manera que l’aplicació demanarà a l’usuari el tipus de format en que es presenten les dades territorials:

Per qualsevol de les dues opcions, automàticament, apareixerà una finestreta informant a l’usuari de la ubicació i carpeta destí dels resultats de l’anàlisi (Fig. 6A), i demanarà a l’usuari si aquesta ubicació es vol canviar. Així, mitjançant aquesta mateixa finestreta, l’usuari podrà buscar una ubicació diferent (Fig. 6B) i crear una

Fig. 4.- Missatge de benvinguda que apareix a l’executar l’aplicació.

Fig. 5.-Finestra “Format de les dades territorials” que demanarà a l’usuari el tipus de format amb que es presenten les dades territorials. Per defecte apareixerà sempre seleccionada la opció Dibuix de CAD.


9

carpeta nova (Fig. 6C) (recomanable).

A partir d’aquí, si l’opció que tria l’usuari a la finestra “Format de les dades territorials” és la del format Shapefile, la següent finestra que s’obrirà és la que es mostra a la figura 7:

Si, en canvi, l’opció que ha triat l’usuari és la del Dibuix de CAD, la següent finestra que s’obrirà és la que es mostra a la figura 8.

En el cas dels dibuixos de CAD, per a poder fer la conversió d’aquests formats a Shapefiles, és necessàri introduir per a cada base, les polilínies i les anotacions del

Fig. 6.- Finestres per buscar i crear noves carpetes per desar els resultats de l’anàlisi. Per defecte, en el cas de no buscar una nova ubicació, els resultats es desaran en el directori

indicat a 6A.

Fig. 7.- Formulari per a introduir les dades territorials que provenen d’una classe

d’elements en format de dades espacials Shapefile.

A

B

C


10

CAD, tal i com s’indica a la figura 9.

Fig. 8.-Formulari per a introduir les dades territorials que provenen d’un dibuix de CAD.

Fig. 9.-Introducció de les dades territorials provinents

d’un dibuix de CAD


11

En el cas que l’usuari es descuidi de seleccionar alguna de les dades, s’obrirà una finestreta informant a l’usuari que li falten dades per introduir, per evitar que es produeixin errors en l’anàlisi (figura 10).

Un cop introduïdes totes les dades territorials necessàries a qualsevol de les dues finestres d’introducció de dades, es podrà clicar a ACCEPTAR per iniciar l’anàlisi.

L’anàlisi s’executa de forma automàtica i l’usuari no hi intervé en cap moment.

Abans d’inicialitzar l’anàlisi, s’informa a l’usuari que el procés pot trigar uns minuts, i després, durant el procés d’anàlisi es va informant a l’usuari de les diferents operacions que està duent a terme l’aplicació (veure figura 11).

Fig. 10.-Finestreta que informa a l’usuari que no ha introduït totes les dades territorials necessàries per executar l’anàlisi.

Fig. 11.-Diferents finestres que van apareixent al llarg del procés per informar de les diferents operacions que s’estan duent a terme .


12

Després d’efectuar-se les diferents operacions d’anàlisi s’hauran creat tota una sèrie de noves capes. Algunes d’elles s’eliminen automàticament del mapa per ser capes que s’han generat al llarg de l’anàlisi però que no aporten cap tipus d’informació necessària per l’anàlisi ambiental del POUM. D’altres seran d’especial interès i seran afegides automàticament al mapa.

Concretament, les noves capes generades per l’aplicació que contindran la informació útil seran:

amb_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre els polígons de les bases ambientals del municipi d’estudi amb el planejament vigent

amb_planprop.shp: base que conté la intersecció entre els polígons de les bases ambientals del municipi d’estudi amb la proposta del planejament

zpesca_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre les zones de pesca i el planejament vigent

zpesca_planprop.shp: base que conté la intersecció entre les zones de pesca i la proposta del planejament

arbesmon_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre els arbres monumentals i el planejament vigent

arbesmon_planprop.shp: base que conté la intersecció entre els arbres monumentals i la proposta del planejament

arbresintlocal_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre els arbres d’interès local i el planejament vigent

arbresintlocal_planprop.shp: base que conté la intersecció entre els arbres d’interès local i la proposta del planejament

bic_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre els béns d’interès cultural i el planejament vigent

bic_planprop.shp: base que conté la intersecció entre els béns d’interès cultural i la proposta del planejament

castells_planvigent.shp: base que conté la intersecció entre els castells i el planejament vigent

castells_planprop.shp: base que conté la intersecció entre els castells i la proposta del planejament

En el cas que no hi hagi solapament entre les capes ambientals i les territorials, la capa resultant no contindrà dades i serà eliminada automàticament del Data Frame per l’aplicació.


13

5. Veure informe de resultats

Un cop finalitzat l’anàlisi, apareixerà un darrer formulari (veure figura 12) en el que es demanarà a l’usuari si vol veure la taula de resultats o informe, o bé si només vol visualitzar les dades carregades al mapa d’ArcMap. En el cas de seleccionar la primera opció, s’obrirà l’informe final en un document de word (veure informe de resultats a la figura 13).

Fig. 12.- Formulari “Anàlisi completat” que informa que les operacions d’anàlisi han finalitzat satisfactòriament i permet escollir a l’usuari si vol veure o no l’informe de resultats (és la opció que estarà sempre marcada per defecte).

Fig. 13.- Informe de resultats final per al planejament vigent i per la proposta de planejament.


14

Obtenir l’informe de resultats sense haver de repetir el procés d’anàlisi

És posible obtenir l’informe de resultats sense haver de repetir el procés d’anàlisi, des de el botó “Mostrar informe” de la barra d’eines “Anàlisi POUMs”, permet a l’usuari tornar a crear l’informe dels resultats de l’anàlisi sense haver de tornar a repetir el procés i tornar a carregar les capes.

Per a que es pugui realitzar aquesta acció, serà necessari que l’anàlisi s’hagi executat una vegada i les capes resultants estiguin afegides al mapa. En cas contrari, al clicar el botó “Mostrar informe”, apareix el missatge d’error de la figura 14 informant a l’usuari que ha d’inicialitzar prèviament l’anàlisi.

Fig. 14.-Missatge d’error que es mostra al clicar el botó “Mostrar informe”

sense que hi hagi les capes de l’anàlisi creades.


15

6. Fer zoom a la zona d’estudi

Un cop finalitzat el procés d’anàlisi, al mapa d’ArcMap es veu el contorn de la base de Catalunya, més una petita “taca” on es concentren totes les dades obtingudes per a l’anàlisi del municipi a avaluar. Per veure amb més detall els resultats obtinguts pel municipi en qüestió, es pot fer “Zoom a Municipi” .

Veure els resultats de seleccionar aquest botó a la figura 15.

Fig. 15- Resultat de clicar “Zoom a municipi”.


16

7. Etiquetar les capes afegides al mapa

A la barra d’eines ANÀLISI POUMs hi ha el botó “Label Manager” , que és una eina que permet etiquetar les capes que s’han afegit al mapa. Es tracta d’una eina que serà molt útil per etiquetar les dades territorials, per tal de veure un text que ens indiqui el tipus d’ús que presenta cada polígon.

Un cop clicat aquest botó per etiquetar, apareix una finestra, a partir de la qual cal escollir la capa que es vol etiquetar, i per quin camp es vol fer (veure figura 16).

En aquesta finestra es podrà també escollir el format de la font: mida, tipus, color, estil, etc. (figura 17). Els resultats que s’obtenen es mostren a la figura 18.

Fig. 16- Finestra que permet seleccionar les capes que es volen etiquetar,

i els camps a partir dels quals es volen etiquetar.

Fig. 17- A la mateixa finestra del “Label Manager” es pot també escollir la

simbologia que es vol per les etiquetes (tipus de font, mida, color, estil, etc.).


17

Fig. 18- Exemple d’un possible resultat d’etiquetar els polígons del planejament.


18

8. Obtenció d’imatges de la vista

La barra d’eines “Anàlisi POUMs” presenta una eina per tal que l’usuari pugui obtenir imatges de la vista del mapa que desitgi. Al clicar “Crear imatge de la vista”, automàticament apareix una finestreta demanant a l’usuari la ubicació on es vol desar la imatge i el nom d’aquesta (figura 19).

El format de sortida de les imatges serà en JPG, i la resolució serà de 300dpi per defecte.

Fig. 19.- Finestres que permeten a l’usuari desar la imatge seleccionada a una carpeta destí.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a ANNEX VII l’avaluació de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal

1

ANNEX VII – CD que conté l’aplicació desenvolupada

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG …...Gemma Gual i Duran Miguel Àngel Vargas...

Documents

Transcript of Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG …...Gemma Gual i Duran Miguel Àngel Vargas...