Col·legi Públic “Josep Masclans”

DESEMBRE, FUM, FUM, FUM Revista semestral nº 28 Febrer, 2006

Vallbona d’Anoia

SUMARI

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix:CEIP Josep Masclans-Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Escola Pàg. 3

Col·laboracions Pàg. 14

Entrevista Pàg. 16

Educació Pàg. 21

A.M.P.A. Pàg. 26

Passatemps Pàg. 27 Solució Passatemps Pàg. 32

2

ESCOLA

LES MARIETES Quan els he plantejat el fet de fer-los una fotografia per posar-la a la revista de l’escola (a la biblioteca de l’aula en tenim alguna que ells ja han vist), tots s’han afanat a col·laborar amb una mica de timidesa i moltes ganes de dir la seva. Aquest curs les Marietes són una bona colla, i perquè podeu conèixer a cada infant, ells i elles es volen presentar i dir-vos el seu nom.

JO, ETHAN

JO SÓC L’ALBERT L.

JO SÓC LA NOELIA

EM DIC ANNA J.

EM DIC LLUÍS

SÓC L’ANA M.

SÓC L’ÀLEX

EM DIC TONI

EM DIC CARLOS

I JO JAVI

JO EM DIC MARTA

EM DIC ALBERT

CH. JO SÓC LA IVETTE

I JO SÓC L’ANDREA

EM DIC DÀREK

SÓC EN JOAN

I JO L’ANNA

G.

3

ESCOLA

4

ESCOLA

DIBUIXOS FETS PELS NENS I NENES DE P5 SOBRE EL DIA DE LA LUDOTECA

5

ESCOLA

6

ESCOLA

LA FESTA DE LA CASTANYADA A

L’ESCOLA La castanyada es fa cada any a l’escola. Aquest any va ser el 28 d’octubre. Per celebrar-ho, tota l´ escola fa pastissos. Els fem al matí i quan els pastissos ja estan acabats, els portem a la sala i fem una exposició. També fem un mural de cada recepta i el pengem. A l’exposició de pastissos hi havia: xocolatines de músic, pastís de xocolata, macedònia i pastís de poma. Nosaltres, la classe de tercer, vam fer magdalenes, els de quart van fer pastís de nous, pinya, pastanaga i vainilla, i els de cinquè i sisè van fer pa de pessic amb xocolata. A la tarda ve tot el col·legi a provar els pastissos, també hi ha beguda. Els de cinquè i sisè reparteixen les castanyes, i els altres nens sortim al pati a jugar a pilota, a xerrar i a fer jocs de mans. Aquest any a la castanyada ens vam sentir molt feliços. Ens ho vam passar molt bé! 3r curs de cicle Mitjà

7

ESCOLA Aquestes són les receptes que els diferents cursos van el·laborar:

Xocolatines de músic (classe de P3) Ingredients per a 20 unitats:• 250 grs. de xocolata • 20 grs. de pinyons • 50 grs de nous • 20 grs. d’avellanes • 30 grs. d’ametlles trocejades • 30 grs. de panses Preparació: 1. Parteix les barretes de xocolata, desfés-les al microones durant 2 minuts i

mig. 2. Treu la xocolata del microones i remena bé fins que la xocolata quedi ben

desfeta. 3. Amb l’ajuda d’una cullera, fes porcions ben rodonetes i les poses en una

safata. 4. Abans que es refredi la xocolata, afegeix a cada porció: 1 nou, 1 pansa, 2

avellanes, 3 pinyons i una mica d’ametlla trocejada. 5. Tot seguit ho poses a la nevera durant unes hores, així la xocolata

s’endurirà. 6. Ara ja ho pots menjar!

Pastís de nous (classe de P4) Ingredients: • 250 gr de nous • 250 gr de sucre • 3 cullerades de xocolata en pols • 6 ous • Una mica de mantega Preparació:1. Barregem en un bol 250 gr de nous mòltes i 250 gr de sucre. 2. Afegim les tres cullerades de xocolata en pols i 2 ous sencers. 3. Ho barregem a poc a poc amb la batedora i anem afegint els quatre ous

restants. 4. Untem el motllo amb mantega i hi aboquem la barreja. 5. El fiquem al forn a 180ºC durant 35 minuts.

8

ESCOLA

Macedònia (Classe de les girafes P5). Ingredients: • Pomes • Peres • Préssecs • Taronges. Preparació 1-Tallem la fruita a trossets. 2-Fem suc de taronja. 3-Aboquem el suc a la fruita.

Pastís de poma (Classe dels Hàmsters, Primer) Ingredients: • 1 iogurt natural (farem servir l’envàs per calcular la mida de l’oli, el sucre i la

farina) • 1 d’oli • 2 de sucre • 3 de farina • Ratlladura de llimona • 1 sobre de llevat • 2 ous • 2 pomes Preparació: 1. Es posa l’oli, el sucre, els ous i la ratlladura de llimona al bol i es barregen

bé. 2. A un plat es barreja la farina amb el llevat i després s’afegeix al bol. 3. Remenem bé tots els ingredients a dins del bol. 4. Afegim trossets de poma 5. Es posa en un motlle untat d’oli o paper de plata. 6. A sobre posem la poma tallada ben fineta, amb molta cura 7. La deisem al forn durant 35 minuts a 180ºC

9

ESCOLA

Magdalenes de tardor (Classe de tercer)

Ingredients: • 4 ous. • 200gr de sucre. • 1 sobre de llevat. • 200gr de xocolata esmicolada. • 200gr de farina. • ½ got d’oli d’oliva. Preparació: 1. Escalfa el forn a 180ºC. 2. En un bol bat els quatre ous sencers, rovells i clares, juntament amb el

sucre fins que quedi una crema espessa i esponjosa. Es pot fer amb un batedor.

3. Vés-hi afegint la farina, barrejada amb el llevat, de mica en mica fins que quedi tot pastat. Després tira l’oli d’oliva a la massa.

4. I finalment, afegeix la xocolata esmicolada. 5. Reparteix aquesta massa en petits motlles de magdalenes. 6. Posa-les al forn fins 20 minuts. 7. Deixa les refredar i ja te las pots menjar.

Pastís de nous i pinya (Classe de Quart) Ingredients:• 1 tassa de sucre • 1 tassa d’oli • 2 tasses de farina • 4 ous • 3 tasses de pastanaga ratllada molt finet • 1 tassa de nous picades a troçets • 1 tassa de pinya tallada a troçets • 2 cullerades de llevat • 1 cullerada de sal • 2 cullerades de vainilla Preparació: 1. Barrejar el sucre, l’oli i la sal en un recipient 2. Afegir la farina i continuar remenant 3. Batre els ous per separat i d’un en un i afegir-los barregant-ho tot molt bé. 4. Afegir la vainilla 5. Afegir les nous picades, la pastanaga ratllada i la pinya i acabar-ho de

barrejar

10

ESCOLA 6. Abocar la massa en un motllo pel forn. Millor que sigui gran perquè el pastís no quedi molt gruixut. 7. Coure en el forn a 200ºC durant 35-40 minuts

Pa de pessic (Cicle superior) Ingredients: • 1 Iogurt • 2 Mides i mitja de farina • Mitja mida d’oli • 1 Mida i mitja de sucre • 1 Sobre de llevat • 3 Ous Preparació: 1. Es posen tots els ingredients en el recipient i es bat. 2. Untar la safata amb mantega , abocar la pasta a la safata, i posar-ho al forn

a 180 graus. I llest per menjar.

Recopilació de receptes feta pels alumnes de quart

11

ESCOLA

BIBLIOBÚS Aquest any, dins del programa de foment de la lectura, el bibliobús ens ha presentat l’obra: La gran idea de la gran tortuga, un espectacle d’ombres xineses a càrrec de la Companya Animamundi. La màgia de les ombres és una expressió artística molt antiga que permetia als pobles d’Orient recrear les històries mítiques dels seus déus i herois. La gran idea de la tortuga narra la creació del món i l’arribada del foc als homes a partir de llegendes dels indis d’Amèrica del Nord.

12

ESCOLA Una sala a les fosques, una pantalla al davant, un focus situat darrere la pantalla i que projecta llum cap als espectadors i entre la pantalla i el focus, siluetes en blanc i negre i en color, objectes, mans, veus, música, esclats de color..., una experiència fastuosa que ens va arrossegar per la seva gràcia i bellesa i que ens va meravellar pel seu extraordinari enginy.

Educació Infantil

13

COL·LABORACIONS

Visita al monestir budista: Palau Novella El dia 13 de desembre del 2005 vam anar al monestir budista els alumnes de CS de Vallbona, La Torre de Claramunt i Espoia, perquè des de L’àrea d’ ensenyaments alternatius a la religió estem estudiant les religions. El curs passat vam visitar la catedral de Barcelona i una sinagoga jueva. I aquest curs vam decidir anar a un temple budista. El Palau Novella havia estat una mansió d’un català milionari i posteriorment una comunitat de monjos/es tibetans/anes el van convertir en un monestir budista. Esta situat al Parc Natural del Garraf enmig de les muntanyes. Quan vam arribar al monestir ens donaren uns auricolars-guia que ens guiaren durant la vista ( explicacions i música )i vam visitar diferents sales: La sala del fundador dels dalai-lama, una sala amb fotografies de gent important en el temple, com per exemple Jordi Pujol, sala dels vestits, màscares i barrets, la sala dels budes, sala d’aromes ( incens, etc..) sala de la meditació.

14

COL·LABORACIONS Desprès vam sortir a l’exterior a visitar l’estupa, que és un lloc on es guarden les relíquies de lames i dalai –lama. Al voltant de l’estupa hi havia una roda amb molinets de pregaries que s’havien de fer girar perquè les pregaries s’elevessin a Buda. Després ens van passar un vídeo clip d’un CD fet per ells de cançons budistes i mantres. Tot seguit vàrem anar a dinar i després tornarem a les nostres respectives scoles.

Aquesta visita ha resultat interessant i útil per aprendre més coses sobre una religió que hem estudiat: el budisme.

Alumnes de C.Superior

15

ENTREVISTA ENTREVISTA AL PERIODISTA DE TV3 ESTEVE SOLER Esteve Soler, periodista i enviat especial en múltiples ocasions (Jerusalem ,Bagdad...) va tenir l’amabilitat de venir fins a la nostra escola el juliol del 2005 i els alumnes de 6è del curs passat li van fer unes preguntes que tot seguit transcrivim. 1- Què volies ser quan eres petit? Volia fer moltes coses ,però no tenia res clar. Quan anava a l’escola volia ser professor. 2- Quins estudis són necessaris per ser periodista? S’ha de fer la carrera de periodisme que dura 4 anys, ara bé si no tens la carrera acabada també pots ser periodista. Has de tenir coses per explicar i les has de saber explicar amb una certa gràcia i tècnica. El periodisme té molt d’ofici. 3- Quins idiomes parles? No tants com m’agradaria. Parlo anglès , català , castellà i una mica el francès. No parlo ni àrab , ni hebreu. Jo us aconsello que estudieu idiomes que és la base de tot, sobretot l’anglès. 4-A més a més de TV3 en quins altre canals de TV has treballat? He treballat a Madrid, a Canal Sur a Andalusia. També he treballat per algunes empreses estrangeres. 5- Quines feines has fet a part de corresponsal? He fet de tot. Des de programes d’esport com el Gol a gol, després he estat al departament d’infografia (els que fan mapes , cartells que anuncien les notícies, números que surten a la pantalla) . He muntat sèries com Ventdelplà. Tot això dóna ofici i taules.

16

ENTREVISTA 6- Has estat corresponsal d’altres ciutats a part de Bagdad i Jerusalem? No com a corresponsal no. He estat enviat especial en viatges curts d’anar i tornar. He cobert País Basc quan la banda terrorista Eta a l’estiu del 2000 va fer una cadena d’atemptats. Vaig estar a Kosovo a la zona dels Balcans, la exIugoslàvia quan va haver-hi l’última guerra. Els serbis van fer la guerra amb Croàcia, amb Bosnia i l’ última va ser amb Kosovo. També vaig estar a Haití, Turquia. He acompanyant al president Pujol als Estats Units. 7- Per què has volgut anar a uns llocs tant perillosos com Irak i Israel? Ningú t’obliga a anar-hi, hi vas perquè vols. Quan comença una guerra o uns aldarulls, la redacció de TV3 es planteja enviar-hi a algú. T’ho proposen ,dius que sí, i al següent cop ja gairebé compten amb tu, sense preguntar-t’ho. Les coses es veuen pitjor des d’aquí que quan estàs allà. Allà tu veus el perill i saps fins on pots arribar. Si estant disparant, no m’hi atanso , em quedo aquí i amb la càmara agafes la imatge i no tens perquè acostar-te. 8-Per què creus que es tenen tant odi els israelians i els palestins? Com i quan creus que va començar el conflicte entre ells? Fa uns 50 anys. Al 1947 les Nacions Unides, que és la representació de tots els països del món, van decidir la solució. La base del seu problema no és la religió perquè uns són jueus i els altres musulmans, sinó el territori. El poble jueu estava voltant per tot el món en una diàspora i en lloc els volien. Era de justícia que els donessin un lloc per a ells, però el problema és que els donen un lloc que ja està ocupat : el poble palestí i Nacions Unides diu: aquest territori serà pels jueus i aquest pels palestins, però els palestins no estan d’acord que els israelians s’apropiïn cada vegada més en el seu territori. El problema s’ha anat fent gran i cada vegada té més difícil solució. 9- Es possible que entre aquests dos estats hi hagi pau? Tots volen la pau, però és difícil que la puguin aconseguir. Els polítics han de procurar que entre els dos pobles hi hagi confiança en les seves negociacions i això no passa. Sóc bastant pessimista que ho logrin. 10- Quines accions de pau s’estan portant a terme per part dels governs israeliano-palestí? Es fan cimeres entre governants i caps d’estat polítics, però tot és de cara a la galeria i les coses no canvien ,tot segueix igual. 11-Quin tipus d’interès pot tenir el govern de Bush, per donar suport al govern israelià d’ Ariel Sharon? L’aliança entre aquests dos pobles hi ha sigut sempre. Israel és un lloc en el mapa molt estratègic i amb la seva amistat , als americans ja no els cal tenir-hi les seves tropes, ja que hi tenen uns amics fidels-els israelians – que controlen tot el món àrab. Per tant l’interès és purament estratègic.

17

ENTREVISTA 12- És veritat que l’Al-Qaeda dóna suport als grups incontrolats palestins i convenç als joves perquè siguin màrtirs? Jo crec que no, crec que qui dóna suport a aquests grups és l’Aràbia Saudita La monarquia saudita fa tot allò que l’Islam prohibeix, que és l’acumulació i ostentació de riqueses. Els grups més integristes de l’Islam assenyalen la monarquia com a mals musulmans. La monarquia fa callar a tots aquests grups integristes i funamentalistes donant-los diners i petroli i així fa callar les seves boques. Aquest és el cicle pervers del terrorisme islàmic. L’Alcorà no diu que s’hagin de fer actes suïcides, però el terrorisme és el fruit de la desesperació. Si no tens res per perdre et pots convertir en un suïcida, però si tens alguna cosa no voldràs treure’t la vida. Per ells la seva vida té tan poc valor que ser-hi o no ser-hi és exactament el mateix. Vosaltres teniu il·lusions, projectes, però els nens palestins no tenen res, no poden fer absolutament res. Diuen que Gaza és la presó més gran del món, perquè hi ha 1milió i mig de palestins que no pot entrar ni sortir d’allà dins. 13-Han canviat les coses a Palestina des que s’ha mort Iasser Arafat? No han canviat gens. Els palestins continuen tan malament com abans i els israelians amb tantes pors com abans. 14- Són Betlem i Gaza territoris palestins ocupats pels israelians? Ens pots explicar una mica què són els territoris ocupats, què és un assentament jueu i a on es troben? Les colònies jueves són dels israelians que viuen en territori palestí. Monten les cases a dalt dels turons perquè així és tal com ho va dissenyar Ariel Sharon, que va ser ministre de defensa, i posades així ( aquestes cases en temps de guerra eren quarters de l’exèrcit israelià i estaven posades així de manera estratègica )perquè en cas de conflicte amb els palestins des dels turons veien els moviments i podien tancar els territoris. Quan els soldats van marxar es van convertir en cases. Si vas per Cisjordània, Betlem o Gaza veus les colònies a dalt dels turons. A Betlem que és una ciutat palestina també hi viuen jueus. Ara aquests dies per la TV veureu que a Gaza hi ha la retirada dels colons. 15- Hi ha algun mur que separa els israelians dels palestins? Sí, hi ha un mur de 8 metres d’alçada de ciment. Un mur que no respecta el territori palestí i que cada vegada tenen menys terreny. 16- Com viuen la gent allà aquest conflicte? Amb desesperació perquè és un conflicte que ho ha impregnat tot .Es perillós anar a prendre un cafè, jugar a pilota al mig del carrer, perquè poden sortir un parell de palestins i ametrellar-ho tot. 17- Com són els israelians i els palestins? Com t’han tractat a tu? Són gent amable. Mai m’he sentit estrany. El poble jueu és molt cosmopolita i acostumat a estar per tot arreu. El poble palestí és molt amable i hospitalari, ho

18

ENTREVISTA comparteixen absolutament tot i són molt generosos. Són cultures mediterrànies i el menjar és semblant al nostre. 18- Explica’ns algunes coses que fan els nens de la nostra edat. Completament diferents a les que feu vosaltres. Allà els nens han de madurar més depressa, es fan grans més aviat. Un nen de 12 anys ja és un obrer i amb molta sort algun pot seguir estudiant. 19- En algun moment mentre estaves de corresponsal te n´havies penedit d’estar allà? No, però penses: on m’he posat ? Allà tothom en té de por davant aquestes situacions. Molta gent va amb armes, nosaltres aquí no hi estem acostumats. 20- Quins són els moments més perillosos que has viscut estant a Irak o Israel? Molts, més dels que m’he pensat. Nosaltres els periodistes notàvem com es bellugava l’hotel quan tiraven els míssils tomahovs i les bombes. Es notava sobretot a les nits. 21- T’has hagut d’amagar pel perill de bombardejos? I la gent del poble on s’amagava? On podia. Nosaltres estàvem allà perquè volíem i podíem marxar quan volguéssim, però ells s’havien de quedar allà. Nosaltres teníem refugis , ells no, nosaltres no estàvem envoltats d’objectius militars a bombardejar , ells sí. La gent a les 24 h. del bombardeig ja sortia al carrer amb ganes de normalitzar les seves vides.

19

ENTREVISTA 22- El fer de reporter i veure tantes desgràcies, t’ha fet canviar o t’ha influït en la teva manera de ser? Sí. Això fa que valori molt més les coses petites i que variï la meva escala de valors. Quan veus tanta penúria i malgrat tot l’amabilitat i solidaritat de la gent, et planteges moltes coses. 23- Dels dos llibres que has escrit has donat els beneficis a Intermon i a Mans Unides...Sí perquè he vist gent que pateix molt i moltes ONG que fan esforços titànics per ajudar , i quan jo he tingut l’oportunitat d’ajudar, no m´ho he pensat dues vegades. 24- Com a corresponsal de l’Orient Mitjà, ets optimista pel seu futur? No sóc optimista. Tothom vol la pau, però els líders polítics no fan passos decisius . 25- Per acabar, ens agradaria que ens donessis un consell. Que estudieu idiomes, que llegiu molt sobretot novel·les, que agafeu l’hàbit de la lectura, que feu tot allò que creieu que us pot enriquir i que sempre que pugueu viatgeu. Moltes gràcies i que tinguis molta sort!

Alumnes de C.Superior Juliol de 2005.

20

EDUCACIÓ PARLEM DE....

Anglès per als més petits, una moda o molt més?

En aquestes pàgines mirarem de donar resposta a preguntes que totes i tots ens fem: Té sentit introduir l´anglès en aquestes edats? En quines condicions s´ha de fer? És cert que els infants aprenen molt més eficaçment una llengua estrangera que les persones grans?Quina implicació hauria d´existir entre el professorat especialista de llengua estrangera i el d´educació infantil? Per a què cal introduir l´anglès a les aules? Com s´ha de fer? Com s´hi poden involucrar les famílies?

Són cada vegada més els nens i nenes que aprenen anglès a l´educació infantil. Aixó, no obstant, molts docents es pregunten si convé o no començar aquest aprenentatge en edats tan primerenques o si és més efectiu deixr-ho per a més endavant. Observem que una bona part de l´alumnat, després de més de deu anys de cursar anglès, és molt poc competent en aquesta llengua quan es dóna el cas d´haver-la d´utilitzar en un context real de comunicació. Aquí hi valdria el refrany: “ per més que corris, no aplegaràs més aviat”. Nosaltres defensem que el veritablement important no és quan cal iniciar-ne l´estudi, sinó com s´ha de fer.

Per començar, ens referirem a la qüestió de les qüestions: “ Per a què cal aprendre anglès?”. Segons el nostre parer, el sentit d´aquests

aprenentatges ha de raure en el seu valor formatiu, en la seva contribució al desenvolupament de les capacitats dels infants, i el procés d´adquisició d´una llengua estrangera implica el desenvolupament de moltes capacitats, coneixements i actituds no lligats exclusivament a la competència lingüística. Són nombroses les raons que avalen la conveniència de començar aquest aprenentatge de manera primerenca, però la prioritària hauria de ser aquesta: la seva contribució al desenvolupament integral de les criatures. Valors com ara la tolerància, l´acostament a unes altres realitats i cultures, a unes altres maneres de veure, de jugar, de fer i de comunicar, han de ser sempre presents a les nostres classes d´anglès. Per aixó, els nostres objectius han de ser els mateixos que pretenen assolir la resta dels aprenentatges, i comunes han de ser també les capacitats que hem de desenvolupar.

Una altra cosa és centrar la defensa de la seva introducció en afirmacions comunament accep- tades, com ara que les nenes i nens de curta edat aprenen molt més bé una llengua estrangera que no pas quan són grans i que a partir de l´a- dolescència la capacitat d´aprendre-la disminueix. Aquesta afirmació és, com a mínim, discutible. És cert que aquesta apreciació forma part de les creences populars , però no està

21

EDUCACIÓ contrastada per la investigació didàctica i potser té més a veure amb el sentiment de frustració que moltes persones adultes han experimentat en mirar d´aprendre una llengua estrangera i amb l´observació de l´aparent facilitat amb la qual els menuts aprenen en contextos d´immersió.Estudis rigurosos ( Singleton,1989; Asher i Price, 1967; Muñoz ,2001) no estableixen cap relació directa entre l´edat de començament i el desenvolupament de la competència comunicativa. I encara més, certes investigacions indiquen que a partir de l´adolescència el ritme d´aprenentatge pot ser més accelerat. Però també assenyalen que les criatures petites comprenen millor i adquireixen més fluïdesa perquè aprenen jugant, són més actives i deshinibides i tnen més plasticitat per imitar sons i reproduir-ne. Potser si apliquen aquestes característiques de l´aprenentatge –joc, activitat, desinhibició, imitació d´un model...- , el resultat amb nens grans o amb adolescents seria tmbé molt millor. En qualsevol cas, aquestes investigacions es podrien contraargumentr, al.legant que el fet que els estudiants més grans aprenguin més ràpidament la llen- gua estrangera no hauria de ser un motiu prou important per no introduir-la ben aviat a les aules, perquè el mateix argument es podria aplicar a la resta de continguts. Que els estudiants grans mostrin més facilitat per aprendre matemàtiques no és pas una raó prou important per endarrerir-ne l´aprenentatge. D´altra banda hi ha coincidència a afirmar que l´edat té molta importància en l´adquisició

d´un accent molt semblant al de les persones nadiues de la llengua que s´estudia. Efectivament, la pronúncia sí que sembla clarament relacionada amb l´edat de començament de l´aprenentatge de la llengua . També a aquesta afirmació hi podríem contraposar que la majoria de professorat no té accent nadiu, simplement perquè no n´és i a més perquè ni tan sols és desitjable que en sigui. El que sí ha de tenir és una bona competència lingüística, saber com aprenen els nens i les nenes de poca edat i com convé introduir la llengua estrangera a l´escola. En definitiva, en el que la investigació coincideix és en el fet que els anys que té l´alumne és un factor significatiu només si es combina amb altres aspectes com ara la qualitat del que s´ensenya, el mètode, les circumstàncies d´aprenentatge i el temps que s´hi esmerça. Continuem per aquest darrer aspecte: el temps. Aprendre una llengua ( qualsevol llengua, també la materna) és un procés que no s´atura al llarg de la nostra vida. L´aprenentatge de l´anglès a les nostres aules no es produeix en contextos d´immersió ( no és doncs l´aprenentatge per immersió l´objecte d´aquestes reflexions). El temps en el qual les nenes i els nens estan en contacte amb la llengua estrangera és, per tant, molt limitat, i aquesta és una altra de les raons per les quals donem suport a la seva introducció primerenca. Segons el nostre parer, la clau és en l´aposta per una metodologia que optimitzi l´ús del bé escàs que és el temps disponible, que esdevingui molt eficaç per incrementar la

22

EDUCACIÓ competència comunicativa dels infants en crear una manera d´elaborar la llengua estrangera que reprodueixi condicions semblants a un context d´immersió. És a dir, una classe d´anglès en la qual els infants utilitzin la llengua al mateix temps que l´aprenen, una proposta que uneixi la comprensió i la producció des del primer moment. Però . a més d´aixó, pensem que és també fonamental aprendre coses en anglès, és a dir, utilitzar la llengua com a instrument d´aprenentatge. Seguidament, exposarem un decàleg amb els principis que, segons el nostre parer, hauria d´orientar l´ensenyament i l´aprenentatge de l´anglès amb els infants més petits. La coordinació amb les tutores i els tutors És imprescindible conèixer molt bé com es treballa a l´aula d´infantil en la qual entrarem per poder aprofitar totes les situacions que es produeixen en el transcurs normal d´una jornada de classe i que les nenes i els nens coneixen perfectament, per utilitzar-les com a plataforma d´introducció d´una nova llengua. Les mestres i els mestres experimentats d´educació infantil tenen el control de les classes i el desenvolupament de les activitats de manera molt organitzada i repetitiva, mitjançant les rutines que tant serveixen als infants per ajudar-los a construir les coordenades d´espai i temps , a predir els esdeveniments i afavorir els aprenentatges , per donar-los seguretat, per fomentar la seva

autoestima. Doncs bé, utilitzar pràctiques semblants ( no traduccions) en el control dels torns i els encarregats, el repartiment del material escolar, la realització dels diferents treballs o les entrades i les sortides, ens serà d´una gran utilitat per introduir molt d´anglès a l´aula. A més, és fonamental que ens posem d´acord sobre com s´aprèn la llengua. Compartir un projecte lingüístic ( Miret i Ruiz, 1997) ens anirà molt bé, i encara més, a causa de la quantitat de llengües que són presents a l´aula. El dossier d´aprenentatge pot esdevenir també un instrument útil. La creació de contextos de comunicació en els quals sigui necessari utilitzar l´anglès Per a nosaltres aquests contextos ens els ofereixen fonamentalment les “ històries representades”. Es tracta de contes que no s´expliquen , sinó que es componen bàsicament de diàlegs simultanis entre el professor i els alumnes de la classe i que es produeixen en situacions molt relacionades amb l´experiència de les criatures. El coneixement que tenen de les diferents situacions els permet entendre les expressions incloses en els diàlegs. Aquestes històries són divertides i predictibles i les seves estructures repetitives faciliten l´aprenentatge i la pràctica oral en el mateix moment que les senten i que les entenen per primera vegada. La unió de comprensió i producció És molt freqüent observar com en moltes classes les nenes i els nens

23

EDUCACIÓ comprenen molt, però parlen poc, i quan ho fan, utilitzen monosíl.labs o, com a màxim, paraules soltes o expressions simplificades; mai expressions lingüístiques completes i significatives. Aixó no obstant, si utilitzem les situacions representades, tota la classe estarà parlant, participant i comprenent perfectament el sentit global del que diuen. A més, quan s´expressen en grup, perden la por i si a sobre no són ells els que parlen, sinó que es tracta d´un personatge que estan representant...., aleshores la por d´equivocar-se gairabé desapareix. En tot cas, és el personatge qui s´ha equivocat. El suport gestual Si associem una expressió a un gest quotidià i fàcil d´interpretar, estarem afavorint la retenció d´aquesta expressió. Per exemple, si quan dic “ What are you doing?” aixeco una mica les espatlles, faig cara de preguntar alguna cosa i obro una mica els braços, la comprensió està garantitzada. Si més endavant utilitzo aquesta expressió apresa en la història en una situació ordinària de la classe, la transferència és immediata. Si també jugo a fer el gest i que diguin l´expressió, estaré contribuint perquè la interioritzin i perquè la puguin usar significativament. La repetició significativa per a l´expressió independent Interioritzar i aplicar a unes altres situacions les estructures lingüístiques que volem que

aprenguin, comporta un bon nombre de repeticions que han de fer-se de manera divertida i significativa. Divertida perquè no han de viure les repeticions com a tals, sinó com a manifestacions necessàries per participar en una representació o un joc. Significativa perquè comprenen el que diuen. La repetició esdevé avenç, ja que dóna pas a la capacitat, per exemple: que les nenes i els nens , sols, expliquin el conte amb l´ajut d´algun suport que contextualitzi els diàlegs ( pòsters, cartolines amb lletres i dibuixos....) La utilització de la llengua com a instrument d´aprenentatge: aprendre en anglès Una de les possibilitats més naturals de conèixer l´anglès és la seva utilització com a llengua d´aprenentatge, al mateix temps que és objecte d´aprenentatge. El mateix fem amb les llengües maternes, les adquirim al mateix temps que aprenem els continguts lingüístics que els donen sentit. L´aprenentatge de l´anglès a infantil no es pot dissociar de la resta dels aprenentatges, un cop més, la planificació conjunta entre l´especialista de llengua estrangera i el d´educació infantil és fonamental. Les nenes i els nens aprenen coses sobre el medi que els envolta, sobre sí mateixos o sobre les altres persones. I els diferents llenguatges que aprenen i que els serveixen per comunicar-se són alhora el mitjà per comprendre i adquirir els nous coneixements. Llenguatge,habilitats i coneixements són ara indissociables. S´aprèn el concepte de nombre al mateix

24

EDUCACIÓ personal i professional, però aixó no temps que es manipulen. S´aprèn el

nom dels objectes que s´utilitzen , es visiten, es visualitzen, es dibuixen, es desitgen.... En anglès o en qualsevol altra llengua.

pot comportar que acabem sense veu o amb les cervicals destrossades. L´organització de les classes mitjançant rutines, la reutilització de la llengua en contextos diferents, la unió de gestos o expressions, ens permetrà controlar la classe sense exhaurir la nostra veu ni les nostres energies, mentre les nenes i els nens estiguin actius constantment perquè tenen molt a dir, perquè han de cantar, interpretar, jugar.

La creació d´un clima afectiu a l´aula És fonamental aconseguir que els infants se sentin bé, valorats i relaxats. S´ha d´establir una vinculació afectiva amb nosaltres i amb la llengua que ensenyem a partir de l´assoliment d´èxit, de l´acceptació de les seves expressions i de l´assumpció del component lúdic que l´aprenentatge inevitablement ha de tenir. El nostre objectiu ha de ser que gaudeixin aprenent, que siguin conscients d´alló que aprenen i que saben fer o dir moltes coses en anglès.

Formar, des d´edats primerenques, persones obertes, respectuoses i amants de la diversitat lengüística i cultural Aprendre una nova llengua ha de servir per apreciar i valorar encara més les llengües pròpies de l´alumnat i per comprendre el valor real de qualsevol llengua com a instrument de comunicació. També ha de ser útil a les nenes i als nens per comprendre les actituds i les dificultats per les quals travessen els immigrants que acudeixen als nostres pobles i ciutats a viure amb nosaltres i ha de crear una actitud receptiva i positiva vers les diferents llengües i cultures i vers les persones que hi estan relacionades. Som ciutadans i ciutadanes d´un món multilingüe i com més instruments de comunicació siguem capaços de fer anar, molt més fàcil serà viure-hi i evolucionar-hi. Aquest és el nostre objectiu darrer.

La implicació de les famílies Compartir amb les mares i els pares el que aprenen els seus fills i filles és un recurs de primer ordre per afavorir l´aprenentatge. Reproduir a casa bocins d´una història amb l´ajut d´algun suport és molt motivador per als petits, a qui els encanta demostrar a casa tot el que arriben a saber. Aixó els motiva a assajar una vegada i una altra, dóna sentit a l´aprenentatge oferint un nou context funcional d´ús, sense esmentar l´eficàcia de tenir en compte les famílies, de compartir amb elles els progressoss que realitzen els seus infants. Pilar Pérez Esteve

Coordinadora de Programes d´Educació Primària

No morir en l´intent Que aprenguin molt és molt Vicent Roig Estruch gratificant des del punt de vista Revista GUIX dÍnfantil nº 27

25

A.M.P.A.

EL TEATRE

Aquest any hem disfrutat d´una bonica obra de teatre a la nostra sala polivalent de l´Ajuntament recolçada per la Rosa Poch , com a directora, i més persones que amb tota la bona voluntat han ajudat a portar-la a terme. Nosaltres creiem seriosament que s´hauria de potenciar i estimular tothom a participar , especialment els nens, perquè posen molt d´interès i semblen veritables actors.

EDUCACIÓ VIAL

Els nens cada dia tenen més capacitat per aprendre i buscar respostes que no són pròpies de la seva edat. Avuí dia tots els nens tenen una bicicleta , patinet.... És molt normal trobar-los pels carrers de Vallbona, desconeixent moltes vegades els perills que comporta transitar per la via pública , sense respectar cap mena de senyal i anant sense protecció ( casc, colzeres....). Per aquest motiu caldria que els nens tinguessin una educació vial a fi que no es produeixi un accident per manca de noció bàsica del tema. Creiem doncs que seria molt interessant que tots els nens en edat escolar rebessin classes teòrico-pràctiques de les normes de circulació.

26

PASSATEMPS Intenta posar números del 1 al 9 a cada fila horizontal i vertical i també posa números del 1 al 9 a cada quadrat de 9 caselles. Assenyala el cami que ha de seguir el nàufrag per arribar a la illa

4 2 1 81 9 3 1 7 1 3 8 2 69 5 36 8 9 4 2 2 9 4 6

8 3 6 1

5 4 8 3 8 2 5 7 2 8 3 2 7 1 8 6 9 5 2 7 1 4 2 3 3 5 1 9

9 8 6

2 1 7 8 9 2 9 28 3 2 9 1 7 7 8 5 6 3 6 7 2 6 45 8

4 1 7 6 9

7 6 2 5 4 5 1 7 3 5 2 7 4 7 8 2 4 6 8 6 3 9 8 2 6 5 9

9 1 7 5

27

PASSATEMPS Disposant en l’ ordre convenient els deu grups de lletres que hi ha en cada casella. Podeu fer deu noms d’ eines de treball.

A veure si sabeu desxifrar aquest sis jeroglífics: dins de cada requadre, es representa una frase que és una resposta o una continuació lògica a la frase que l’encapçala.

28

PASSATEMPS Són nou paraules relacionades amb el Nadal, és fàcil pensar en tot el relatiu a aquestes dates i resoldràs aquesta sopa de lletres.( en castellà) -Árbol -Bola -Espumillon -Belen -Estrella -pandereta -Villancico -Reyes -Navidad En les designacions compostes que hi ha sota de cada il·lustració, referides a personatges històrics o llegendaris, hi ha hagut una barreja dels noms d’aquests personatges. A vosaltres us toca canviar cada un d’aquests noms al lloc que li correspon.

29

PASSATEMPS Aquests personatges cèlebres han quedat desaparellats. Aparella’ls

Vet aquí set endevinalles. Les respostes són representades pels set dibuixos del quadre de baix.

30

PASSATEMPS Les definicions d’autonumèric han estat substituïdes per nombres que indiquen el resultat de la suma dels dígits que s’han de col·locar en les caselles en blanc. Troba aquests dígits, de l’1 al 9, tenint en compte que en una mateixa suma no pot haver-hi cap dígit repetit. Et donem una llista de sumes que et servirà d’ ajuda.

Busca les set diferències que hi ha en aquest dibuix.

42 21 16

8 14

3 2324 11

9

9

11 6

7 18

35

13

23 6 6

15 4 16

12 12

5 11 8

2 Casillas 3: 1 – 2 4: 1 – 3 16: 7 – 9 17: 8 – 9

3 Casillas 6: 1 – 2 – 3 7: 1 – 2 – 4 23: 6 – 8 – 9 24: 7 – 8 – 9

4 Casillas 10: 1–2-3-4 11: 1-2-3-5 29: 5-7-8-9 30: 6-7-8-9

5 Casillas 15: 1-2-3-4-5 16: 1-2-3-4-6 34: 4-6-7-8-9 35: 5-6-7-8-9

6 Casillas 21: 1-2-3-4-5-6 22: 1-2-3-4-5-7 38:3-5-6-7-8-9 39:4-5-6-7-8-9

7 Casillas 28: 1-2-3-4-5-6-7 29: 1-2-3-4-5-6-8 41: 2-4-5-6-7-8-9 42: 3-4-5-6-7-8-9

Senyala un o dos dibuixos de cada filera que siguin iguals al model.

31

SOLUCIÓ PASSATEMPS

4 6 3 5 7 2 9 1 81 2 9 8 3 6 1 1 5 47 1 5 8 4 9 6 3 23 8 1 2 9 7 5 4 69 2 7 4 5 6 1 8 36 5 4 1 3 8 2 9 75 4 6 7 1 3 8 2 91 7 2 9 8 4 3 6 5

8 3 9 6 2 5 4 7 1

5 3 4 2 1 7 6 8 9 3 1 8 6 3 9 4 2 5 7 9 2 7 5 8 6 1 4 3 6 4 5 8 3 2 9 7 1 8

1 3 6 7 9 4 2 5 2 7 9 1 4 5 3 6 8 7 6 8 9 2 1 5 3 4 3 5 1 4 6 8 7 9 2 4 9 2 7 5 3 8 1 6

2 1 3 7 8 6 9 4 52 4 7 9 1 5 3 6 8 28 5 6 2 4 9 1 3 76 2 5 3 9 1 4 7 87 4 1 8 2 5 3 9 69 3 8 6 7 4 5 2 11 6 2 9 3 8 7 5 45 9 7 4 6 2 8 1 3

3 8 4 5 1 7 2 6 9

1 7 4 3 6 9 2 8 5 4 8 5 2 3 1 7 3 6 9 3 9 6 5 8 2 7 4 1 7 3 8 1 9 6 5 2 4 6 1 5 8 2 4 4 3 7 2 4 9 7 3 5 6 1 8 5 6 3 9 4

8 1 7 2 4 2 7 6 5 1 8 9 3 9 8 1 2 7 3 4 5 6

32

SOLUCIÓ PASSATEMPS

33

SOLUCIÓ PASSATEMPS

• LES SIS DONES DE CLEOPATRA • EL NAS DE PENÉLOPE • TEOREMA DE PITÀGORAS • TALÓ D’AQUIL·LES • L’OU DE COLOM • L’ESPASA DE DAMOCLES • EL BACIL DE KOCH • EL MANTELL D’ENRIC VII

34

SOLUCIÓ PASSATEMPS

35

SOLUCIÓ PASSATEMPS

42 21 16 6 8 1 14 1 3 1 23

24 11 9 7 9 7 8 9 9 2 911 6 9 2 7 1 4 2 18 6

35 2 3 1 13 5 7 6 9 823 6 6 8 6 9 15 4 1 5 161 5 12 4 7 1 12 3 9

5 4 1 11 8 3 8 1 7

2 Casillas 3: 1 – 2 4: 1 – 3 16: 7 – 9 17: 8 – 9

3 Casillas 6: 1 – 2 – 3 7: 1 – 2 – 4 23: 6 – 8 – 9 24: 7 – 8 – 9

4 Casillas 10: 1–2-3-4 11: 1-2-3-5 29: 5-7-8-9 30: 6-7-8-9

5 Casillas 15: 1-2-3-4-5 16: 1-2-3-4-6 34: 4-6-7-8-9 35: 5-6-7-8-9

6 Casillas 21: 1-2-3-4-5-6 22: 1-2-3-4-5-7 38:3-5-6-7-8-9 39:4-5-6-7-8-9

7 Casillas 28: 1-2-3-4-5-6-7 29: 1-2-3-4-5-6-8 41: 2-4-5-6-7-8-9 42: 3-4-5-6-7-8-9

36