Desembre 2011 • Número 14 - ddgi.cat · De l'1 de juliol al 7 de setembre Línia Palafrugell -...

Medi ambient

Novembre, mes de pluges abundants

història

Dos pergamins del segle XIII

d'Ultramort

Revista Municipal d'Ultramort

Desembre 2011 • Número 14


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

2

2 Serveis

3 Salutació

4 Informació Municipal

5 Activitats

11 Horts

14 Medi ambient

19 Àlbum fotogràfic

23 Parròquia

24 Història

26 Art i cultura

29 Nouvinguts

32 El viatge

36 Els més petits

37 Salut

38 Opinió

39 Gastronomia

H RARIS D'INTERÈS

AjuntAment: Dilluns i dimecres de 10h a 14h

ConsuLtori mèDiC: medecina general (Dra. milagros del Pozo):

Dm. 9h a 10h i Dv. 10h30' a 12h30'

infermeriA (sra. Consol Peracaula): Dv. 10h30' a 11h30' (es recomana programar les consultes al tel. 972 643808)

reCoLLiDA D'esCombrAries: Dll., Dmc. i Dv. a la matinada.reCoLLiDA De trAstos VeLLs (segons necessitats)DeiXALLeriA mÒbiL 3-4 VeGADes L'AnY

sArfA:De l'1 de juliol al 7 de setembre

Línia Palafrugell - figueres

Direcció figueres9:26h, 11:26h, 15:41h i 19:11h

Direcció Palafrugell10:49h, 12:49h, 17:04 i 20:34h

Línia l’escala - Girona

Direcció GironaLaborables: 7:46h, 15:46h i 17:46h

Direcció l’escalaLaborables: 9:44h, 13:44h i 19:44h

AmPsA (Línia l’estartit - flaçà)

Direcció flaçà7:10 h i 15:50 h

Direcció l’estartit16:28 hCircula els dies feiners, de dilluns a divendres.

AmPsA: www.ampsa.org - 972.758233

Edita: AjuNtAMENt D'ultrAMOrt Foto dE portada: Maria Gràcia SerratsrEdacció i coordinació pEriodística: cristina GallEGo i carlEs B. GorBs

compaGinació i dissEny: Martí riu - jj Comunicació, Slproducció: GorBs comunicació

imprEssió: Punt Dinàmic, Arts Gràfiquesdipòsit lEGal: GI-616-98

Amb la col.laboració de

Els continguts i de les opinions expressades als articles signats que es publiquen en aquesta revista, són obra dels seus autors i ni l'Ajuntament d'Ultramort ni JJ Comunicació (com a empresa editora) no se'n fan en cap cas ni a cap efecte responsables.La reproducció total o parcial del contingut d'aquesta publicació per qualsevol mitjà requereix un permís previ per escrit de l'alcaldia d'Ultramort.

Serveis i telèfons d'interès sumari

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament ....................................................................................972.769161jutjat de Pau ..................................................................................972.769161Consultori mèdic ..........................................................................972.769161farmàcies: Parlavà .......................................................................972.769129 Verges ........................................................................ 972780034urgències (CAP la bisbal) ......................................................... 972.643808Programació de visites Hospital Palamós .................. 902077972Creu roja (torroella de montgrí) ............................................. 972.761111Consell Comarcal del baix empordà ......................................972.642310mossos d'esquadra ..................................................................................... 088bombers ......................................................................................................... 085Parròquia (Verges) ........................................................................972.780108Hospital j. trueta de Girona .....................................................972.202700(habitacions) ................................................................................. 972.224955

Urgències (Hospital Palamós)......972.600003


3

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Salutació

A punt de donar la benvinguda al nou any, el 2012, acabeu de rebre una nova edició de la revista el Campanar d’ultramort. us apropem així tota la infor-mació d’interès que ha tingut lloc al nostre poble en el darrer any.

en les pàgines que ara teniu a les vostres mans trobareu diferents continguts de caire municipal, com ara les activitats culturals, populars i lúdiques més desta-cades. també podreu fer un repàs a les imatges més antigues del nostre àlbum fotogràfic, conèixer els més petits del poble i les famílies nouvingudes, aprofundir una mica més en la història d’ultramort, aprendre una nova recepta de cuina, i viatjar a indrets màgics i sorprenents, entre d’altres.

una vegada més, m’agradaria animar tothom a participar en el Campanar d’ul-tramort i col·laborar amb tots nosaltres. us recordo que ho podeu fer de diverses maneres: aportant escrits, fotografies, opinions, poemes, contes... Com a novetat, us demanem que ens feu arribar fotografies divertides dels vostres animals domès-tics i de companyia per publicar-les en una nova secció que podreu trobar a partir d’aquest número. també vull agrair a tots els veïns i veïnes que ja hi col·laboren la seva dedicació i interès per millorar i engrandir cada nova edició d’el Campanar.

tot i que la nostra previsió inicial era que aquest número 14 sortís a principis de desembre, coincidint amb la festa de santa eulàlia, finalment no ha estat possible per diverses raons. Com a conseqüència, aquest aplaçament ens ha acostat de forma excepcional a les portes del nadal. Aprofito, doncs, l’avinentesa per desit-jar-vos a totes i a tots unes molt bones festes en companyia dels vostres familiars i amics, i que la crisi actual no esdevingui cap contratemps en aquestes dates tan assenyalades.

bon nadal i feliç any 2012!

m. Gràcia serrats i ParetasAlcaldessa

Ajuntamentd'Ultramort


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

4

informació municipal

Fi de la segona fase d’obres del centre cívic

Pla d’asfaltatge 2012

en breu finalitzarà la 2a fase de les obres de construc-ció d’aquest edifici, situat al camp d’esbarjo municipal al costat de la C-252. encara mancarà una altra fase d’obres, la qual està previst que es liciti a principis de l’any vinent. el futur centre cívic, que es destinarà a activitats lúdiques i recreatives, es preveu que entri en funcionament el 2012.

L’Ajuntament d’ultramort té previst arranjar i asfaltar diver-sos carrers del municipi, dins del pla d’obres previst per al

pròxim any. es tracta de carrers que es troben en mal estat i que necessiten una millora en el paviment i serveis.


5

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

activitats

Festa de Santa Eulàlia 2010

A les 12 h del migdia del dimecres, 8 de desembre, va tenir lloc l’ofici solemne, amb l’acompanyament de Les Veus de Parlavà a l’Església Parroquial de Santa Eulàlia. Tot seguit es va oferir un aperitiu popular amenitzat per la mateixa coral.

Sant JordiUltramort va celebrar la Diada de Sant Jordi amb un taller de roses per als més petits, a càrrec de la Clara Gassiot, i amb un recital de poemes a la plaça Antònia Adroher.Petits i grans van poder gaudir d’aquesta lectura, a càrrec de veïns i veïnes del poble, que va anar seguida d’un petit refrigeri per a tots els assistents.

en un descuit, vaig deixar d’agafar el cordilli el globus se’m va escapar.

em consolaven assenyalant els núvols,deien que eren globus que es reunien al cel.

Però els núvols eren blancs, i no de colors.

L’aire acull els errors.

mArtÍ noY freiXA "D'ara endavant"


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

6

En aquesta plaça s’instal·là una escultura en record de la que fou mestra d’Ultramort, esculpida per en Jaume Pons de Parlavà amb tros-sos d'eines del camp, i una font on hi ha gravat el nom de la plaça.

activitats

SI ANESSIS LLUNYsi anessis lluny

tan lluny que no et sabéstampoc ningú sabria el meu destí,cap altre llavi no em tindria pres

però amb el teu nom faria el meu camí.un ram de noies no em fóra conhortni la cançó sota el dring de la copa,vaixells de guerra vinguessin al Port

prou hi aniria, mariner de popa.si jo posava la bandera al pal

i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

joAn sALVAt-PAPAsseit (La rosa als llavis).

LLUM ROSAA trenc d’alba

s’obre una rosa joveper delitar

la llum nova.

i a l’aurorad’avui mateix

l’amor dins meues rejoveneix:

l’amor que tinc per a tu.

jorDi montPLÀ (15 de gener de 2003)

JA NO RIUel riu ter ja no portaaigua dolça cap avall.

té la boca seca,castigada perla sal del mar.

el ter ja no plora.se li han esgotat

les llàgrimes.el riu ja no riu.

una ciutat sedegosase l’ha begut.

jorDi montPLÀ (7 de maig de 2008)

És certque no tinc diners

i és patent que la major part demonedes són de xocolata;però si agafeu aquest full,

el doblegueu pel llargen dos rectangles,després en quatre,feu llavors un plec

oblic amb els quatrepapers i el separeu

en dos guixos,obtindreu

un ocell que mouràles ales.

joAn brossA, “El saltamartí”.

MONTGRÍAquí dalt,al castell,

la tramuntanaem frega la pell.

i tanmateix sentoles teves mans

acariciant-me amb tendresauns dies abans.

jorDi montPLÀ (9 d’octubre de 2003)


7

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

activitats

Revetlla de Sant JoanCom cada any, la foguera de Sant Joan va anar acompanyada de cava i coca per a tothom. I no hi van faltar els coets, els petards i les bengales. Els més petits s’ho van passar d’allò més bé!


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

8

activitats

Festa Major d’estiu (3 de juliol de 2011)

Una pallassa molt simpàtica va animar la festa amb una divertida actuació adreçada als més petits i als no tan petits.

En Ramon Joanmiquel i la Raquel Cebrià, que van fer l'acompanyament musical a la missa de Festa Major.

Sopar popular de la Festa Major d’estiu.


9

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

activitats

IV Trobada de Motos Antigues promoguda per Josep Bofill

Desenes de motos clàssiques es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament.

Molta gent es va animar a participar en la festa. Esmorzar popular per a tothom.

Desenes de motos clàssiques es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

10

activitats

Festa de la castanyadaEl passat 6 de novembre de 2011 a la tarda es va celebrar la tradicional castanyada popular a la plaça del poble, a càrrec de l’Ajuntament i de la Comissió de festes i activitats. Finalment, la pluja va arribar i les castanyes es van haver de coure a sota d’un cobert i els tallers previstos es van fer a l’interior de l’Església.

OFICINA DE VERGESC/ Francesc Cambó, 4

Taller de mosques castanyeres. L'Oriol Texidor coent les castanyes.


11

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Insecticides naturals per tenir cura de l’hort

HORTS

La família Oliver Gasull, d’Ultramort, té molta cura del seu hort, iniciat i treballat per l’Enric Oliver durant molts anys. En aquest hort, segons la temporada, s’hi planta una gran varietat de verdures i hortalisses per al consum propi i fami-liar: enciams, bledes, cols, carxofes, bròquils, faves, pèsols, pastanagues, monge-tes, pebrots, patates, tomàquets, etc... També hi tenen plantats aliments com ara espàrrecs, que se’n recullen molts durant la primavera.

La Dolors amb el seu gendre, en Ferran, tenint cura de l’hort.

el seu hort és espectacular, no hi falta gairebé de res. La Dolors Gasull s’ocupa que així sigui, i li dedica gran part del seu temps. també li entusiasmen les flors, el seu jardí fa molt goig. A banda de l’hort, també hi ha algun arbre fruiter, com cirerers, ametllers, llimoners i oliveres.

Amb tota la feina que suposa mantenir un gran hort, a la Dolors sovint l’ajuda la família: la núria, la seva filla; en ferran, el gendre; i l’Alba, la seva néta. un cop de mà es fa imprescindible en una feina tan feixuga i constant: s’ha de cavar les regues, plantar, regar, collir, treure les males herbes, fumigar, etc.

Com a curiositat, la família oliver Gasull intenta evitar al màxim l’ús de productes químics per cuidar l’hort. Per contra, utilitzen productes naturals que actuen d’insecticides. És el cas, per exemple, d’una maceració que elaboren a partir d’ortigues i amb la qual ruixen les plantes. i tenen plantada menta que repel·leix les formigues i els rosegadors. també utilitzen plantes de tabac com a mètode natural contra les plagues d’insec-tes. Aquesta planta té unes fulles rugoses i enganxoses per la banda de sota. D’aquesta manera, els insectes que s’hi posen hi queden enganxats i s’evita que mal-metin la collita. Les plantes de tabac es poden trobar arreu de l’hort. La família va aprendre aquestes tècni-ques d’altres coneguts que també les utilitzen.

Podeu trobar més informació sobre l’hort (organització, tipus de plantes, tractaments naturals, etc.) al llibre “El huerto familiar ecológico”, de mariano bueno.

Fotos cedides per Ferran prats.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

12

horts

A l’hort han plantat una gran varietat de verdures i hortalisses.

Tomàquets de l’hort de la família Oliver Gasull.


13

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

HORTS

Fotomuntatge de treball “Clons de l’Alba a l’hort”.

A la dreta, planta de tabac que utilitzen com a insecticida natural.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

14

medi ambient

Novembre, mes de pluges abundantsHem deixat enrere un mes de novembre carregat de veritables moments de pluja intensa. Fins gairebé a finals d'octubre havíem patit diversos mesos d'intensa sequera i temperatures inusualment càlides. Però la primera quinzena del mes de novembre es va produir un canvi meteorològic i aquest període va registrar, sens dubte, abundants precipitacions.

A Catalunya, els registres pluviomètrics assolits en alguns observatoris es van qualificar d'extraordinaris. segons el servei meteorològic de Catalunya (meteo-CAt), la zona del baix empordà va arribar a registrar 359 mm de precipitacions acumulades fins al 22 de novembre.

ultramort, com molts municipis de la comarca, va patir les conseqüències d’aquestes pluges generals i abun-dants a tot el país. el poble es va veure afectat per nom-broses pertorbacions que van anar acumulant litres i més litres d'aigua, reomplint embassaments, remullant boscos i fent créixer rius, rieres i torrents.

Núvols grisos un cop passada la tempesta. Foto: clara Gassiot

Les Closes inundades d’aigua. Foto: M. Gràcia serrats


15

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

medi ambient

Els traients, saturats d’aigua, no donaven l’abast. Foto: M. Gràcia serrats

La placeta de les moreres negada d'aigua. Foto: M. Gràcia serrats

L'efecte de les pluges va ser gairebé immediat. A ultra-mort es va poder veure un paisatge negat d’aigua, digne de fotografiar. Cal recordar que la paraula “ultramort” significa “a l’altre costat de la murtra”, per tant, defineix una zona d’aigües mortes a l’altre costat del turó. Com a conseqüència de la seva geografia, el poble es va veure

envoltat d’extensions d‘aigua acumulada, camps negats, traients desbordats i grans acumulacions d’aigua pluvial i fang al seu voltant. Les intenses pluges també van saturar el cabdal del riu Daró, que anava ple i li costava desem-bocar al ter. tots aquests factors van deixar imatges tan espectaculars com les que segueixen a continuació.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

16

Aigua acumulada a prop de Can Mas. Foto: M. Gràcia serrats

Camps totalment inundats a la zona de l’altre costat de la carretera. Foto: M. Gràcia serrats

Bi. La Sala, s/n17133 FoixàTel. 678 93 38 72www.foixavert.com

medi ambient


17

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Les closes inundades i, al costat, el vial de circumval·lació, que no va quedar afectat. Foto: M. Gràcia serrats

L’endemà d’un dia de pluja intensa, amb l’arc de Sant Martí. Foto: clara Gassiot

medi ambient


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

18

Espectacular vista de camps negats amb el mas Cebrià i el massís del Montgrí al fons. Foto: M. Gràcia serrats

La tempesta ha marxat i torna la calma. Foto: clara Gassiot

medi ambient


19

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Àlbum fotogràfic

L’A

lber

t Fig

uero

la, l

laur

ant a

mb

el s

eu c

aval

l, el

Mor

eno.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

20

Àlbum fotogràfic

La Júlia Am

atller i la Maria A

matller, en el cam

í de la Sala, tal com era abans, ja que avui dia està asfaltat i eixam

plat.En Lluís M

asclans a sobre de la vaca de Cal C

arreter, aguantat pel seu avi Vicenç, a qui mira la vaca i per aquest

motiu no se li veu el cap.


21

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Àlbum fotogràfic

1947

. Bat

eig

de la

Mar

ta F

igue

rola

Am

atlle

r, al

cam

í que

va

a l’e

sglé

sia,

dav

ant d

e C

an B

ahí.

Al f

ons,

la p

aret

de

l’ant

ic c

emen

tiri i

tam

bé s

’obs

erve

n re

ngle

res

de c

apse

s de

bla

t de

mor

o as

seca

nt-s

e a

la fa

çana

de

la c

asa

de C

an

Tixé

. Per

col

lir b

atei

g, e

s po

save

n un

dav

anta

l am

b bu

txaq

ues

i es

colli

en m

oned

es, c

onfit

s i c

aram

els.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

22

Àlbum fotogràfic

111

12

13

24

89

10

765

3

1 berto blanch2 teresa m

arull3 Vicenç Am

atller4 Pilar Am

atller, que porta en braços el seu nebot, Lluís m

asclans

5 isabel salvà 6 júlia Am

atller 7 G

racieta de Verges, la llevadora 8 m

ercè Casadevall 9 Agnès m

arimón

Si algú es reconeix en aquesta imatge, o bé

coneix a alguna persona, li agrairíem que ho

fes saber a l’Ajuntament d’Ultram

ort.

10 esperança marim

ón11 joan m

as12 jaum

e Coll bofill13 Pilar falgàs de la sala

A continuació

detallem

la identitat que suposem

tenen les persones que apareixen en aquesta fotografia:


23

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Una bandada d’un centenar de flamencs volava, allà a l’Àfrica, per sobre un petit poblat a la vora del desert. Venien de lluny i, com cada any, feia setmanes que volaven i cercaven aigua. Però aquell estiu era més sec i més càlid que cap altre, molt calorós, els rius i els llacs estaven secs. Les forces dels flamencs anaven min-vant, si no trobaven aigua moririen de set.

Deixaren el poblat i van començar a travessar el desert. Aleshores s’aixecà una tempesta de vent i sorra que esgotà les poques forces dels flamencs. Van caure sobre la sorra del desert, gairebé tan ardent com el sol que tenien a sobre.

La gent del poblat, en veure la desgràcia, es van veure impotents per ajudar-los. Gairebé no tenien aigua ni per a ells mateixos i, si no els en donaven, era impossi-ble evitar que es morissin tots sota el sol.

La notícia es va escampar de boca en boca, fins i tot va aparèixer la televisió per fer reportatges. tots lamenta-ven el fet, però ningú no movia un dit per cercar solu-cions. tanmateix, un vailet anomenat Yumbé va decidir fer alguna cosa. ell sabia que, a tres quilòmetres del lloc on els flamencs havien caigut, hi havia un petit oasi on encara hi havia aigua. si no s’hagués aixecat la tempesta, els flamencs hi haurien arribat.

en Yumbé agafà un flamenc en braços i, camina que caminaràs, el va portar a l’oasi. Després n’agafà un altre i va fer el mateix. i així una vegada i una altra, en Yumbé va anar portant flamencs a l’oasi.

un home, en veure el que feia, li va dir:— Però, noi, què fas?— Doncs, salvar flamencs –va contestar en Yumbé.L’home, amb una veu i posat molt seriosos, digué:—no t’adones que això és impossible? n’hi ha molts que agonitzen sobre la sorra. no aconseguiràs res sal-vant-ne uns quants. L’esforç que hi poses no val la pena. estàs acabant les forces, ves-te’n a casa i no gastis les energies i la salut inútilment.el Yumbé se’l mirà i va contestar:—Veniu amb mi a l’oasi i pregunteu als flamencs que estan bevent aigua si el meu esforç és inútil.

el noi continuà la seva tasca, va agafar el vuitè fla-menc i se’n va anar cap a l’oasi. L’home va quedar molt

sorprès amb l’actitud i la resposta del noi i, després de pensar-ho, va decidir fer el mateix. Va agafar un fla-menc en braços i es va encaminar cap a l’oasi.

Dues persones es veuen més que una i van despertar l’atenció dels curiosos. Aviat van ser tres, després set, després deu... moltes persones van decidir fer el mateix que en Yumbé.

Van caminar tot el dia i tota la nit i, a trenc d’alba, tots els flamencs eren a l’oasi. ni un de sol no va morir de set. tota la bandada es va salvar gràcies a un vailet que va començar salvant un flamenc.

Aquest conte africà ens il·lustra molt bé el que és el voluntariat del qual enguany en celebrem un any espe-cialment dedicat a ell. el voluntari és l’home o la dona que, lliurement, per una opció ètica, personal, gratuïta, que no espera recompensa, dedica part del seu temps als altres. Ho fa per amor, per altruisme. Vol donar res-posta a necessitats, a problemes i interessos socials i vol fer-ho amb un compromís ferm, seriós, durador.

el voluntari no és només aquell que té valors, sinó que els posa en pràctica. no només té bons sentiments, fa. Amb tot no és possible ser voluntari sense una ànima, uns valors. Però ell els posa en pràctica.

i no ho fa pel seu compte, separat dels altres. L’eficàcia que demana aquest treball fa necessària l’organització. Lluny de la improvisació i l’espontaneïtat, el volun-tari busca la unió de forces i, si pot, busca pertànyer a organitzacions, associacions o fundacions que li faci-litin l’actuació i li donin continuïtat, si ell o ella ho ha de deixar.

tant de bo fer de voluntari sigui un horitzó a dibuixar en cadascuna de les nostres vides.

PARRÒQUIA D’ULTRAMORT

L’any del voluntariat

parròquia


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

24

Història

Dos pergamins del s. XIIILa història de cada un dels nostres pobles forma la gran història general del país. Sense aquestes petites aportacions no tindríem la visió general del passat.

quia d’ultramort. Aquest nom ha desaparegut i actual-ment és difícil de localitzar. un altre topònim és el que fa referència a la feixa de terra de l’estany. tots sabem que les terres baixes entre foixà i ultramort són conegudes com l’estany o la murtra. el puig que queda entre ultra-mort i Parlavà ja es coneixia, en aquesta data, amb el nom de montori. És una referència important per poder conèixer l’antiguitat d’aquest topònim. Pensem que hi ha molt poca documentació local d’aquesta època i un petit detall, com és en aquest cas, un nom que encara es con-serva dóna peu a poder conèixer l’antiguitat d’aquesta paraula. fixem-nos que encara posa en tot el document el nom del poble en llatí vulgar: Vulturemortuo.

L’altre document és del 2 de novembre de 1279. està catalogat amb el número 123. És el testament de Pere Collell, capellà de l’altar de santa margarida de l’esglé-sia de rupià. escull com a marmessors Virgili i Guillem de Casavells. Vol ser enterrat en el cementiri de rupià. Deixa diners a frares de Girona, a la canònica d’ullà, al monestir de Cruïlles, i també a diferents persones i llocs. entre aquests trobem: “Item ad ornamentum altaris de Ultramort de Sancta Eulalia, x solidos”.

el monestir de sant miquel de Cruïlles era un dels llocs més importants de la comarca. La seva església, cons-truïda en el s. Xi, amb el pas del temps, ha sofert modifi-cacions. el monestir tenia gran importància i a la vegada molts pobles de la comarca hi tenien relació a causa dels seus dominis.

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Foto: Glòria oller

Església de Rupià. Foto: Glòria oller

L’historiador i investigador elvis mallorquí va localitzar l’any 1995, a barcelona, a l’arxiu de la Corona d’Aragó, una vintena de rotlles de pergamí acabats de catalogar de sant martí de Cruïlles, procedents de l’antic arxiu d’aquest monestir. Dels 161 pergamins transcrits i resu-mits pel citat elvis mallorquí, en voldria destacar dos per la seva relació amb el poble d’ultramort.

el primer és del 3 d’abril de 1274 i assenyalat amb el número 110. Pere Guillem, ciutadà de Girona, i la seva muller, margarida, venen a bernat ribot de foixà el camp que tenen a Parlavà, el farraginar que hi tenen pel monestir de sant miquel de Cruïlles i altres camps i drets situats a les parròquies de matajudaica i ultra-mort: “Totam illam nostram terram que est in loco vocato Miramoscha in parroquia de Vulturemortuo... et totam illam feixam de Stagneolo de Vulturemortuo..., per nos tenet in Podire de Montori et hec omnia proseimo dicta sunt in parroquia de Vulturemortuo”.

Aquest document de l’any 1274 presenta coses interes-sants per a ultramort. en primer lloc, ens presenta el topònim d’un lloc anomenat “miramoscha” de la parrò-


25

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

història

entre un pergamí i l’altre, abans citat, només hi ha cinc anys de diferència i el nom del poble és en el primer escrit en llatí vulgar i en el segon ja figura en català. el que passava és que cada vegada es parlava menys llatí i més català i, segurament, el notari que redactà el segon document ja coneixia la nova denominació del poble. La documentació d’aquesta època és difícil d’interpretar, ja que està escrita bàsicament en llatí, però generalment vulgar, amb frases i paraules del lèxic del poble.

Deixa deu sous per ornamentar l’altar de santa eulàlia d’ultramort. Pensem que l’actual església no feia molts anys que s’havia construït i mancava adornar, tal com era el gust de l’època, l’altar de santa eulàlia de mèrida que per raó del seu patronatge del temple era l’altar major. no podem creure que aquesta ornamentació fos la que es va cremar el 25 de juliol de 1936. moltes esglé-sies en temps del barroc (s. XVi-XViii) foren totalment transformades i adornades de nou.

Aquests dos documents que fan referència al poble d’ul-tramort són molt diferents, però ens donen a conèixer dades locals del s. Xiii.

Façana del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Foto: Glòria oller

JOSEP ALABAU I COLOMA


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

26

art i cultura

El museu d’en Josep BofillEn Josep Bofill col·lecciona magnífiques motocicletes d’època. En total, en té una quinzena, de diferents marques i models: Montesa, Derbi, Rieju, Moto Guzzi, etc. Les més nombroses són les Montesa Brio (110, 91, 81, 80...) i la més antiga és dels anys 50, tot i que també n’hi ha de 1965 i de 1970. La seva última motocicleta, que ell utilitzava de més jovenet, és una Impala de l’any 1963 i, per tant, ja té 48 anys d’antiguitat.

Després de molts anys de comprar, vendre i restaurar motos antigues, posseeix un petit museu a casa seva on hi guarda aquests clàssics. A banda de les motocicletes, col·lecciona eines del camp, com ara xerracs antics per tallar llenya i arades. també col·lecciona petites figures

elaborades amb fusta i ferro, i joguines antigues, totes són peces antigues i úniques que fan del seu museu un indret on sembla que el temps s’hagi aturat i que val la pena anar a visitar.

La col·lecció de motocicletes antigues està formada per una quinzena de vehicles.

En Josep Bofill també té dues Poket Bike, que sovint utilitzen els seus néts.

Petit pou elaborat amb fusta i ferro per un familiar d’en Josep Bofill. Joguines antigues.


27

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

art i cultura

Névoa als escenarisnúria Piferrer, coneguda amb el nom artístic de Névoa, ha dut a terme diversos espectacles al llarg d’aquest any 2011. un d’ells ha estat un duet amb Vicenç solsona, guitarrista de jazz i gran coneixedor de la música lla-tina. junts han actuat a la mítica sala de jazz jamboree (barcelona) i han participat en diversos festivals de jazz de Catalunya.

A l’estiu, névoa va actuar al festival de Portaferrada (sant feliu de Guíxols), en què va interpretar amb la Cobla sant jordi poemes d'Ausiàs marc musicats per joan Díaz. també ha participat en el disc “+Declaraci-ons” de la pianista i compositora Clara Peya amb el tema "Con los ojos cerrados" i en el disc del guitarrista i com-positor de jazz Vicens martín amb el tema "el passeig".

Cal esmentar també la seva participació en el festival jazzpera del poble de la Pera i en el festival de música de la Vall de Camprodon. recentment ha fet una curta temporada al Círcol maldà de barcelona amb l’espec-tacle teatral “frida en el mirall”, sobre la vida de frida Kahlo, que inclou cançons tradicionals mexicanes sota la direcció del director gironí jordi Prat i Coll.

Duet format per la cantant

Névoa i el músic Vicenç Solsona.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

28

Art i cultura

una dolça criatura,que sols tenia quatre anys,

en feia tres que era orfenetai vivia entre companys.

un dia va ser trobadai acollida en un orfenat.sa mare pobra i defallidacaigué prop de la ciutat.

La nit era freda, estrellada...La nena no tenia nom.L’anomenaren estrellai així la coneix tothom.

És bonica i molt senzilla;simpàtica, extravertida...el seu caràcter singularla fa ser molt popular.

Al poc temps va ser adoptadai té germans col·lectius;

és filleta estimadadels seus pares adoptius.

De vegades recordavaaquell temps a l’orfenat;i deia trista i pensativa:

—Per què m’hi havien portat?

La mare, la nova mare,volia contar-li el passat;

i una nit encoratjadase la va emportar al terrat.

filla meva, li digué,veus l’estel que pampalluga?És ta mare que està al Cel...Des d’allà et mira, i et veu.

un dia estava molt tristai Déu la volgué ajudar...

A tu et dugué a l’orfenati a ta mare al seu costat.

i li contà moltes coses...tot allò que es diu als nens.Que sa mare era molt bonai que l’espera a dalt del Cel.

L’estrella des d’aquell diaamb les seves dues mares,

va ser una nena feliç.Cada dia quan és vespre,abans de ficar-se al llit,

vol tornar a veure aquella estrella...i, abraçada a una mare,deia a l’altra: “bona nit”.

Dos poemes de l’avi Lluís

Diu que hi havia una vegada...

era un rei o un gran magnatque acompanyat del seu seguici,

anava pel món amb desfici,buscant la felicitat.

Veié al cim d’una muntanyaun pastoret que entusiasmattocava un flabiol de canya,mentre guardava un ramat.

s’hi apropà i digué al vailet:“—jo cerco felicitat;i compraria la teva

per la meitat del meu regnat.”

“—jo també sóc rei, senyor,—aquell pastoret contestà.tinc per vassalls les ovelles

i el meu gos per capità.

Del que tinc, res vos puc vendre,ni tampoc res vull comprar;

em dóna prou felicitatel meu entorn i el meu ramat”.

i continuà dient:“La natura és el meu regne,

per més que no es pot dominar;la seva imatge dia a diaés meravella sens parar.

els raigs de llum de l’auroracom si sortissin del mar.

o els crepuscles de púrpura...són d’un encant singular”.Veure les senzilles florsque cobertes de rosada,

són com perles transparentsamb la llum clara de l’albada.

Les fruites del bosc exquisides,dignes d’un fi paladar;

i l’aigua fresca de la font, que brolla sempre, sense parar.

oh, bon rei i mon senyor,creieu les meves paraules:

“Val molt més aquest tresorque les riqueses de la cort”.

Aquí no es viu mai el rancor;ni la traïció, ni l’enveja...es gaudeix del gran tresor

ofert per la naturalesa.

Plàcid es dorm a la nitmirant les daurades estelles...

Per despertar al nou matíoint ocellets cantaires

trinant belles melodies...“com si fos un cant diví”.

UNA ESTRELLA FELICITAT

LLUís BatLLeAGOST DE 2010

LLUís BatLLeMAIG DE 2010


29

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Nouvinguts

L’Òscar, la Clara i l’OvidiLa família Gassiot Canudas fa un any i mig que va arribar a Ultramort. Tant la Clara com l’Òscar són professors i fins fa un any i mig vivien a Girona amb l’Ovidi, el seu fill de dos anys. Ara afirmen haver trobat allò que anhelaven: una vida tranquil·la en un poble petit i pròxim a la natura. Des de la seva arribada, han fet amistat amb moltes famílies del poble i s’han involucrat plenament en les activitats populars que s’hi organitzen.

On vivíeu abans de venir a viure a Ultramort?Vivíem a Girona, en un pis força petit. Però un dia vam decidir marxar d’allà per motius de qualitat de vida i per l’ovidi, el nostre fill. La idea era poder estar més en contacte amb la natura en un poblet tranquil. no teníem cap destinació en concret, tot i que ens agradaven les comarques del Pla de l’estany i l’empordà.

Coneixíeu algú a Ultramort o vàreu venir per casua-litat?el fet és que jo (Clara) tinc una molt bona amiga la mare de la qual és nascuda a ultramort i viu aquí des de fa molts anys. Anys enrere, havia vingut al poble a visi-tar-la i passar algun cap de setmana aquí. Per tant, el poble ja ens agradava, tot i que la idea potser era buscar un poble amb una mica més de serveis.

A quins serveis us referiu?És cert que ultramort complia els requisits principals que ens vam plantejar a l’hora de marxar de Girona: trobar una casa en un poble petit, prop de la natura, amb llar d’infants a la vora o escola rural (pensant sempre en el creixement de l’ovidi), etc. Però sempre pots trobar a faltar algun servei més, com botigues per fer la compra. A ultra-mort hi ha una petita botiga de queviures que ens ajuda de tant de tant, però ens hem de desplaçar als mercats de la bisbal o de torroella. també hi ha el fet de portar l’ovidi a l’escola bressol de Parlavà. És aquí mateix, molt a prop, però ja et suposa desplaçar-te a un altre poble.

A Ultramort hi hem trobat una vida tranquil·la i un entorn molt bonic.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

30

Trobem a faltar un punt de trobada amb les famílies del poble. Potser el futur local

social esdevindrà aquest lloc tan necessari.

nouvinguts

Què us va fer decidir quedar-vos a Ultramort?ens hi vam quedar, bàsicament, grà-cies a l’ajuda de la nostra amiga, perquè quan li vam dir que volíem marxar de Girona per anar a una zona de per aquí a la vora va ser ella qui ens va trobar aquesta casa de lloguer, situada molt a prop de la casa de la seva mare. Però també ens havíem proposat anar a un poble cèntric pel que fa a les comarques gironines per motius professionals, ja que cap dels dos tenia plaça fixa en aquells moments i prevèiem que potser ens hauríem de desplaçar a qualsevol punt. Llavors la inversió de marxar a un poblet estaria en el cotxe i no sor-tiria a compte. A què us dediqueu?ens dediquem a l’ensenyament. jo (Òscar) sóc professor de secundària a l’ies sant elm de sant feliu de Guí-xols. faig classes de llengua i litera-tura. La Clara és professora a l’escola municipal d’Art de Girona (classes de dibuix, plàstica, etc.). tots dos fem mitja jornada.

Com recordeu la vostra arribada al poble?una de les coses que més gràcia ens va fer va ser la reacció de la gent

A banda de les classes, us dediqueu a alguna cosa més?sóc artista (Clara). faig pintura, escultura, joies en plata, fotografia, il·lustracions... Vaig estudiar a l’escola d’Arts Aplicades i oficis Artístics de barcelona, especialitat en pintura, dibuix i tècniques murals; i sóc llicenciada en belles Arts per la ub. tinc una pàgina web on s’explica tot una mica més (www.claragassiot.com). Vaig comen-çar a fer les primeres exposicions l’any 1996 o 1997 i he exposat tant aquí (l’estartit, Girona, barcelona, tortosa, Vic...), com a l’estranger (Holanda i finlàndia). Com a curiositat, vaig dissenyar el cartell de les fires de sant narcís de Girona l’any 2006.

gran en saber que ens quedàvem a viure al poble, ja que la majoria de gent té cases de segona resi-dència i només s’hi queden el cap de setmana o les vacances.

Us hi heu adaptat bé?Potser socialitzar-te és el més complicat. Per exemple, a Girona et relacionaves amb els amics a diari, sorties i et trobaves amb la gent, no calia anar trucant. Al marxar, lògicament, et distancies una mica de tothom. Ara costa més trobar-se, tot i que treballant a Girona el contacte sempre hi és. i pel que fa a ultramort, la gent ens ha rebut molt bé. ens hem integrat molt ràpid. ja el primer any d’estar aquí vam col·laborar en l’organit-zació de la festa major i som de la comissió de festes. també hem organitzat la castanyada i aviat comença-rem amb la festa major d’hivern.

L’Òscar, la Clara i l’Ovidi a la porta de casa seva, al número 28 del carrer Major.


31

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Nouvinguts

Per altra banda, a l’Òscar li agrada molt escriure i llegir, tot allò relacionat amb el món de la literatura, però especialment la novel·la i l’assaig. també li agrada molt el cinema i està molt implicat en els moviments socials, per exemple, relacionats amb l’ensenyament, els serveis socials i la sanitat... Però compartim plegats una afició: tenir cura d’un hort on hi hem plantat enci-ams, bledes, síndries, carbassons... n’estem aprenent des d’aquest estiu, és molt divertit.

Curiosament, l’Ovidi, el vostre fill, es diu Gassiot Canudes, és a dir, porta primer el cognom de la mare. Per quin motiu vàreu prendre aquesta decisió?Vam voler aprofitar que ara es pot triar quin cognom poses primer. A mi (Clara) m’agrada molt el meu cognom, em sembla original i n’hi ha pocs. Però també és una decisió per trencar amb aquesta tradició de mantenir el cognom del pare, estem en una societat patriarcal i aquestes opcions ens semblen bones per començar a generar canvis, en què la dona pugui dir la seva i estigui respectada.

Què us agrada més del poble?ens agrada l’entorn en general, la gent i el paisatge, però trobem a faltar més vida de poble, en el sentit que costa trobar-se en algun lloc en concret amb la resta de nens i nenes del poble: al carrer, en una plaça, una

cafeteria per quedar a berenar... Algun lloc hi és, però no hi ha cap punt de trobada, de referència. tot i això, amb les obres del local social en marxa, potser podrem tenir un punt de trobada, fins i tot amb els nens, i això pot ser interessant a l’hora de generar aquesta dinà-mica.

Penseu que aquí heu trobat definitivament el vostre lloc?La nostra idea és no marxar d’ultramort perquè estem molt contents aquí. Hem creat vincles amb moltes famílies del poble i ens hem involucrat amb les activi-tats populars, perquè ens agrada, però amb la situació econòmica actual no se sap mai si haurem de traslla-dar-nos. també hem de tenir en compte l’educació de l’ovidi, si hi haurà algun canvi d’escola o, fins i tot, en la nostra feina. Per tant, restem oberts a altres possibili-tats que se’ns puguin plantejar en un futur. De moment hi estem molt bé i, més endavant, ja es veurà.

CRISTINA GALLEGO

Ara mateix, la nostra idea és no marxar d’Ultramort perquè hi estem molt contents,

però restem oberts a altres possibilitats perquè mai no se sap...


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

32

el viatge

Una escapada al desert: de Marràqueix a les dunes d’Erg Chebbi

El guia, descansant al costat del seu dromedari.

Arribem a Ait ben Haddou, a 10 kilòmetres d’ouarza-zate, per visitar la gran casba, una majestuosa fortifi-cació aixecada a la ribera d’un riu, situada en un punt estratègic de la ruta de les antigues caravanes de dro-medaris que portaven productes del sud d’África fins al nord del marroc, l’anomenada ruta de la sal, i declarada Patrimoni de la Humanitat per la unesco.

ouarzazate és la porta del desert, al peu de l’Alt Atlas, sobre un altiplà on es troben les tres grans valls presaha-rianes, la Vall del Draa, la Vall del Ziz i la Vall del Dades, avantsala de la ruta de les mil Casbes. Als afores hi ha uns estudis de cinema, on s’han rodat innumerables pel-lícules i han convertit a ouarzazate en la Hollywood del desert.

Aterrem a l’aeroport de Marràqueix, on ens espera el nostre guia, en Moha Ouala, i a bord d'un 4x4 enfilem cap al sud creuant l’Alt Atlas pels congosts del port de muntanya de Tizi’n’Tishka, el més alt del país a 2.230 metres d’al-çada amb parades al llarg del camí per gaudir de les panoràmiques. Baixant de l’Atlas s’aprecia un canvi de paisatge radical, d’alta muntanya a zona predesèr-tica amb frondoses valls i palmerars.

Imatge del poblat Ait Ben Haddou.


33

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

el viatge

Dins la ciutat es troba la casba taourirt, del segle Xiii, una de les més belles i ben conservades del país, quali-ficada com a monument històric, residència i símbol de l’esplendor de la dinastia dels Glaoui.

Continuant per la nacional cap a l’est, passem per l’oasi de skoura amb la casba a la ribera del riu, i per Kelaat m’Gouna, població bereber situada a la ribera del riu mgoun i al peu del massís del m’Goun, i centre de la producció d’aigua de roses del país i a on, coincidint amb el temps de recol·lecció, se celebra cada any el vistós festival de les roses. Després d'una aturada per aprovi-sionar-nos de tot tipus de cosmètics de roses seguim pel carrer més llarg de tota Àfrica a boumalne Dades, a la

Vall del Dades, una de les valls més impressionants amb un curiós paisatge de roques vermelloses de forma oval i taques de vegetació frondosa esquitxada de casbes i ksars de tova.

Acabem la jornada a tinerhir, ciutat bereber situada en un immens i exuberant palmerar i on es troba el canó de todra, el més profund del país i porta natural que comu-nica les muntanyes del Atlas amb el desert.

ens instal·lem al riad todra, on ens refem del viatge amb te de menta, amb el qual ens rebran a tot arreu i un dels símbols de l'hospitalitat bereber, i un bon plat de harira, sopa tradicional feta amb carn de xai, verdures

El poblat Kelaat M’Gouna és el centre de la producció d’aigua de roses del país.

i llegums. Al dia següent, després d’esmorzar, continuem per la nacional creuant esplanades inhòspites d’extensió esglaiadora i que ens donen un indici de la immensitat del sàhara. De tant en tant apareix un pastor de cabres amb el seu ramat creuant l’asfalt, fins que arribem a rissani, la primera ciutat imperial del desert, punt clau del comerç saharià. Visi-tem el mercat envoltats per les olors de les espècies i els colors esclatants de l’artesania i vestimentes locals, i ens encaminem cap a Hassi Labied, un poble de cases de tova situat just davant de les dunes d’erg Chebbi, de fins a 200 metres d’alçada, a pocs kilòmetres de la frontera amb Argèlia i punt de partida de l'excursió al desert.

Imatge del poblat Ait Ben Haddou.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

34

el viatge

els nostres hostes, la família ouala, són antics nòmades que fundaren el poble a causa de la progressiva sequera dels pous i que acostumats a les haimes del desert viuen amb una senzillesa espartana i una absència total de mobles. ens reben amb un te de menta i asseguts al terra al voltant d'un plat de fang enorme compartim un cuscús amb tota la família. un cop instal·lats a la casa d'hostes, decorada amb mosaics àrabs i amb comoditats del gust occidental, fem una visita a l’oasi del poble on el contrast de la verdor exuberant dels horts amb les dunes que l'envolten és espectacular.

Tagín, plat típic de la zona.

Dunes del desert.

sortim després de reposar el dinar, gaudint del paisatge durant la posta del sol al ritme pausat dels dromedaris a mida que ens anem endinsant en una mar de sorra daurada. Arribem al campament de haimes privat de la família ouala, al ben mig de dunes i més dunes. Per sopar tenim un tagín de xai acabat de fer que ens mengem a la vora del foc sota un cel estrellat tan captivador que decidim dormir al ras.

Al dia següent recorreguem el mar de dunes fins al desert negre, l’hamada, on ens acomodem a casa d'una família nòmada bereber, enmig d’una esplanada amb les dunes del desert per un costat i a l’horitzó, després d’un mar de roques negres, les muntanyes d’Argèlia. La família cul-tiva uns horts situats en un petit oasi davant les quatre cases de tova, crien cabres, gallines, conills, i allotgen viatgers de tant en tant.

Com tots els nòmades berebers que hem anat conei-xent, són gent hospitalària, senzilla, xerraire i riallera. tornem a dormir al ras i ens despertem de matinada per veure sortir el sol abans de retornar a Hassi Labied i al 4x4 per visitar altres llocs dels voltants, com el llac Yas-mina, format per aigües de desgel de l’Atlas, l’albufera de Dayet sriji, plena de bandades de flamencs roses. o tissardimine, antic poble pescador situat a la vora d’un riu fòssil entre el desert i unes formacions rocoses plenes


35

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

el viatge

de fòssils d’antics insectes, rèptils i crustacis, fins arribar al poble de Khamilia, habitat per població descendent d’antics esclaus subsaharians amb una cultura pròpia anomenada Gnawa, formada per confraries místiques, amb similitud amb altres cultes originaris de poblacions descendents d’esclaus africans, com la santeria, rituals de música, cants i danses sincrètiques.

L’últim dia a Hassi Labied, després d’acomiadar-nos de la família, marxem per pistes, camins fets per les marques

Campament de haimes enmig del desert.

dels vehicles que han passat abans, fins a erfoud, on reprenem la carretera que passa per l’immens palmerar de tafilalet, de 25 kilòmetres de llarg, per tornar a mar-ràqueix.

ens envaeix la sensació d'haver estat en un altre món, suspès en el temps i l’espai, d'extensions infinites i silen-cis aclaparadors on no hi ha lloc per a futileses.

ANA PAGÈS

els berebersLa societat amaziga (bereber és un terme forà, provinent de la denominació dels grecs), fou des del principi una societat matriarcal, de creences animistes i organitzada per castes tribals, amb una llen-gua i escriptura de símbols autòctons, l’amazic, amb més de 2000 varietats dialectals, i el tifinag, respectivament.

Tota la cultura amaziga, després de conviure amb els fenicis, amb els grecs, de patir innombrables guerres civils entre tribus, la romanització, les invasions vàndales, la invasió dels àrabs, el llarg procés d’islamització i el colonialisme europeu, ha perdurat a tot el nord d’Àfrica al llarg del segles, fins als dies d’avui, en què ressorgeix com una cultura viva amb necessitat de reconeixement i identitat.

Els tuareg i sahrauís són també de procedència bereber.


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

36

els més petits

UltramortTel. 972 179 188Fax 972 488 210

La botiga

pel teu jardi

FlorsGespa natural

Estris pel jardíPlanter per l'hort

Adobs, llavors, fitosanitaris,...

En Josep Cals Mascarreras amb els seus cosinets bessons, l’Abril i l’An-dreu Pagès MascarrerasEn Llorenç Fernández Ojanguren.

En Lluc Coll Vila.


37

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

Salut

Cremades: accident domèstic freqüentLa llar, considerada com a lloc de recolliment, on habitualment ens sentim pro-tegits, és també un indret on s’hi poden produir accidents greus. Probablement, aquesta sensació de seguretat i confiança que ens proporciona la pròpia llar ens fa abaixar la vigilància sobre possibles contratemps. Hem de tenir present que també podem patir accidents a casa i que les cremades representen els danys domèstics més freqüents.

Les cremades són lesions dels teixits produïdes pel con-tacte amb altres temperatures, a través de flames (cuina, estufa), líquids (aigua, oli, cafè), gasos (vapor d’aigua) o superfícies calentes (planxa, forn), però també per elec-tricitat (cables i endolls), radiacions solars, pirotècnia o contacte amb productes càustics (lleixiu, salfumant). La pell és el teixit més freqüentment afectat, però també es poden afectar les mucoses. Les lesions poden ser greus i la gravetat es determina pel grau de la cremada (superficial o profunda) i per la seva extensió. els nens, per la seva falta del sentit del risc, tenen moltes possibilitats de cre-mar-se, ja sigui jugant per la cuina o amb endolls, capses de mistos, petards i també productes de la neteja.

només les cremades lleus poden ser tractades a casa, per tant hem de saber reconèixer quines cremades són lleus i quines no ho són tant i precisen ajuda mèdica. Per avaluar la gravetat d’una cremada hem de tenir en compte en primer lloc la profunditat de la lesió, que es valora en graus. una cremada de primer grau és super-ficial i es caracteritza per una vermellor que no arriba a produir butllofes. el segon grau es defineix per l’aparició de butllofes. La cremada de tercer grau afecta a totes les capes de la pell, que adopta un aspecte coriaci i un color blanquinós, sense butllofes. La cremada de quart grau afecta la pell i també als teixits subjacents, com la grassa o els músculs. Per valorar l’extensió de la cre-mada, utilitzarem la mida del palmell de la mà de la persona afectada (que representa un 1% de la superfície corporal) com a patró de mesura de la superfície total lesionada. en els adults es considera greu una cremada que afecta el 25-30% de la totalitat de la pell i mode-rada quan afecta entre un 10 i un 25%, en els nens les cremades són molt més lesives i es considera una cre-mada greu si afecta un 10-15% de la pell, i moderada si l’extensió és d’un 5-10%. Com a regla general, es pot dir que el cap i el coll representen un 9 %, cada extre-mitat superior també un 9%, cada extremitat inferior un 18%, cara anterior de tòrax i abdomen un 18%, esquena i natges 18% i genitals un 1%.

Per tant, només considerem lleus les cremades de primer grau i les de segon grau, però de poca extensió, menys d’un 5%. Aquestes cremades són les úniques que podem atendre i tractar a casa. Les cremades de segon grau extenses i les de tercer i quart grau, sigui quina sigui la seva extensió, sempre han de rebre assistència mèdica i a vegades precisen hospitalització.

Què podem fer a casa per tractar aquestes cremades lleus? en primer lloc, si hi ha flames, aquestes s’han d’apagar cobrint-les amb una manta. Posteriorment, s’ha de refre-dar i rentar la pell cremada amb aigua freda durant 10 o 15 minuts (no aigua gelada, ni aplicar gel). És convenient tenir a casa una crema amb corticoides, que s’aplica des-prés d’haver rentat la zona. Les cremades amb corticoides calmen ràpidament el dolor i frenen la inflamació produ-ïda per la cremada. Després cal posar un apòsit i embe-nar sense comprimir molt. si hi ha butllofes, és millor no rebentar-les. si s’han rebentat, es recomana anar a l’ambulatori perquè facin una cura asèptica. Per evitar la infecció sempre s’han de manipular les lesions amb les mans netes i no bufar sobre la cremada. no aplicar oli ni cap altre dels remeis casolans. si hi ha roba o qualsevol altre material enganxat a la pell, és millor no retirar-ho, s’ha d’anar a l’ambulatori a fer la cura.

De totes maneres, per aquests accidents potencialment molt greus és sempre millor fer una bona prevenció. Petites precaucions, atenció i vigilància poden evitar aquests problemes, en els quals moltes vegades s’hi veuen implicats els nens.

CARME HERRERO


El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

38

Marta Geli Cané, una gran amiga de veritat

molts veïns d’ultramort ja coneixeu la meva amiga marta Geli i Cané, de Verges, i em fa una gran il·lusió poder explicar a la revista del vostre muni-cipi com és ella. La marta és una noia molt simpàtica, sociable, agradable i molt bona noia, i té un gran cor amb les persones que tenim alguna disca-pacitat, com és el meu cas.

La marta aprecia aquestes persones perquè entén aquesta problemàtica, al contrari d’altres persones que no tenen ganes d’entendre-la o no volen saber res d’aquest assumpte.

tenir una gran amiga com la marta és tenir el més gran tresor de tots, perquè et sap escoltar, animar,

ensenyar, etc. La marta ha tre-ballat a instituts de gran prestigi. Actualment, treballa de professora de català i de castellà i a l’aula d’acollida a l’institut de tossa de mar (la selva). Compartim moltes estones junts, parlem, anem a sopar amb una colla d’amics, ens divertim...

La marta i en salvador Vega són els meus millors amics, ja que amb ells aprenc molta cultura, fem visites guiades, intercanviem visites amb altres pobles de l’empordà, etc. La marta ha estat campiona infantil de bàsquet i quarta en el campionat de Catalunya en aquesta categoria amb el seu equip infantil femení del Club bàsquet Verges.

una de les anècdotes que ens expli-cava la marta va ser trobar una rival que havia estat professora del seu fill bernat, i aquesta li va pregun-tar: “tu portaves el número quatre i eres la pivot, veritat?”. La marta, amb cara de sorpresa, li va contes-tar que sí.

JOSEP COTS I OLLEREn Josep el dia del seu 39è aniversari acompanyat per la seva amiga Marta, i el fill d’aquesta, en Bernat.

opinió


39

El

Ca

mpa

na

r •

Revista

d'U

ltramort

gastronomia

El curs de cuina de la Georgette

La Consol Foraster comparteix amb nosaltres la recepta d'oca amb naps tal com la feia la seva mare per celebrar la festa de Santa Eulàlia

Oca amb napsPer començar, capolem l'oca en talls petits, els salpe-brem i els enrossim amb oli en una cassola.

un cop feta l’oca, la reservem a part. Al mateix oli hi fem un sofregit de ceba i tomàquet, mirant que quedi suau.

Pelem els naps, escollint els que no siguin gaire gros-sos, i els bullim uns cinc minuts. un cop escorreguts, els enfarinem i fregim amb oli.

A la cassola amb el sofregit l’hi afegim els trossos d'oca i un got de vi rosat o conyac. Ho deixem coure i, quan no quedi ni gota de suc, hi afegim aigua fins a cobrir.

Ho deixem al foc ben bé una hora i després posem els naps ben col·locats per sobre i la picada que haurem fet amb una torrada, ametlles, all i julivert. un quart d'hora fent xup-xup i ja ho tenim a punt per posar-ho a la taula.

Cada quinze dies, la Georgette continua rebent a casa seva el grup d’amigues que participen en els seus cursos de cuina, en els quals aprenen a cuinar diferents plats. A banda de cuinar, també es reuneixen per berenar, xerrar i passar una bona estona, i també per organitzar alguna sortida a bar-celona.

Pastís artesanal de tres xocolates, fet per al dinar de cloenda.

Imatges del dinar de final de curs.

Fes arribar la seva foto a l’Ajuntament d’Ultramort i la podràs veure publicada en aquesta revista.

Recorda que cal ser respectuosos, cívics i responsables amb la recollida de les defecacions en els espais públics, només així podrem mantenir aquests espais en bones condicions de netedat i salubritat.

Vaques de la granja Agrofelix mirant a la càmera encuriosides.

El gat blanc Ninu, de raça persa-angora de la família Oliver Gasull.

La gata Nina, de tres colors, amagada al jardí de la família Oliver Gasull.

El gat blanc Ninu, de raça persa-angora de la família Oliver Gasull.

La gata Nina, de tres colors, amagada al jardí de la família Oliver Gasull.

L'Alba Prats amb un ocellet molt simpàtic.

Vaques de la granja Agrofelix mirant a la càmera encuriosides.

Les gosses Danka i Paula, de la família Bofill Foraster.

Les gosses Danka i Paula, de la família Bofill Foraster.

En Fox, fill de la gata Parrufina, de la M. Carme Almar

En Fox, fill de la gata Parrufina, de la M. Carme Almar

En Sergi amb el gat Parrufino, i en Raúl, amb el gos Xuti.

L'Alba Prats amb un ocellet molt simpàtic.

En Sergi amb el gat Parrufino, i en Raúl, amb el gos Xuti.

Desembre 2011 • Número 14 - ddgi.cat · De l'1 de juliol al 7 de setembre Línia Palafrugell -...

Documents

Transcript of Desembre 2011 • Número 14 - ddgi.cat · De l'1 de juliol al 7 de setembre Línia Palafrugell -...