DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - iessantvicent.com · de Grau Mitjà). Es tracta d’un centre amb...

1

DEPARTAMENT

DE VALENCIÀ

Programació didàctica 2016 – 2017

2

Índex

1. Introducció

1.1 Composició del Departament

1.2 Justificació

1.3 Contextualització

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

2. Objectius

2.1 Objectius generals de l’etapa

2.1.1 Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa

2.2 Objectius específics de l’àrea

2.2.1 Distribució dels objectius específics de l’àrea en el primer cicle

2.2.2 Distribució dels objectius específics de l’àrea en el segon cicle

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de

l’àrea i els criteris d’avaluació

3.1 Competències bàsiques de 1r d’ESO

3.2 Competències bàsiques de 2n d’ESO

3.3 Competències bàsiques de 3r d’ESO

3.4 Competències bàsiques de 4t d’ESO

4. Continguts. Estructura i classificació

4.1 Continguts bàsics del primer cicle d’ESO

4.2 Continguts bàsics del segon cicle d’ESO

5. Unitats didàctiques

5.1 Organització de les unitats didàctiques

5.2 Distribució temporal de les unitats didàctiques

3

6. Metodologia. Orientacions didàctiques

6.1 Metodologia general i específica de l’àrea

6.2 Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge

6.3 Tractament de temes transversals

7. Avaluació

7.1 Tipus d’avaluació

7.2 Criteris d’avaluació

7.3 Instruments d’avaluació i criteris d’avaluació

7.4 Activitats de reforç i ampliació

7.5. Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

8. Mesures d’atenció a la diversitat

9. Foment de la lectura

10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació

11. Recursos didàctics i organitzatius

BATXILLERAT

12. Programació de Primer curs de Batxillerat

1. Programació per unitats

1.1. Objectius

1.2. Continguts

1.3. Criteris d’avaluació

1.4. Temporalització

2. Procediments

3. Criteris de qualificació, promoció i activitats de recuperació

4. Activitats extraescolars

13. Programació de Segon de curs Batxillerat

1. Programació per unitats:

1.1. Objectius

1.2. Continguts


1.4. Temporalització

2. Criteris de qualificació, promoció i activitats de recuperació

4

3. Materials i recursos

4. Programació d’activitats extraescolars i complementàries

14. Programació de l’optativa de Literatura Universal de 1r. batx.

1. Objectius

2. Continguts

3. Metodologia i habilitats a desenvolupar

4. Avaluació.

15. Activitats complementàries

5

1.- INTRODUCCIÓ

1.1. Composició del Departament: professorat i tasques que desenvolupa

FERRÚS ESCRIVÀ, Flor.

Agregada. Tutora. 1 grups de 1r d’ESO amb desdoblament, 2 grup de 2n. d’ESO, 1 grup de 3r

ESO, 1 grup de 1r de Batxillerat, tutoria de 1r Batxillerat

IBÀÑEZ TALÓN, Salvador.

Agregat. Tutor. 1 grup de 1r d’ESO amb desdoblament, 1 grups de 2n. d’ESO, 2 grups de 2n

de Batxillerat, 1 tutoria de 2n Batxillerat.

NICLÒS GUTIÉRREZ, Empar.

Agregada. 2 grups de 1r d’ESO amb desdoblament, 3 grups de 2 ESO, 1 grup de 3r ESO.

PERIS GIL, Bàrbara.

Catedràtica. Cap de Departament. 1 grup de 1r ESO amb desdoblament, 2 grups de 3r d’ESO,

1 grup de 1r de Batx. , 1 grup de Literatura Universal de 1r. Batx. i 1 hora de biblioteca.

Les reunions d'aquest curs les farem els dijous de 14.15 a 15.07 hores. Uns dies abans de la

reunió compartim un ordre del dia proposat per la cap del Departament i que tots els membres

poden completar, en funció dels temes proposats per la CCP i de les necessitats del

Departament.

6

1.2. Justificació de la programació.

La programació didàctica és un gran element en el procés de l’ensenyament-aprenentatge ja

que actua com a element integrador de tots els elements que hi intervenen. En aquest punt és

on resideix la seua importància, que té en compte tant els objectius que ha d’assolir

l’alumnat, com els recursos disponibles, fins la metodologia que s’utilitza. Aquesta

ferramenta segueix sent la pedra angular de la planificació docent.

La present programació s’inscriu en el Projecte Curricular del centre i és coherent amb els

principis i prioritats que es recullen en el Projecte Educatiu.

Les disposicions oficials de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat

Valenciana plantegen un currículum per a l’àrea de llengües bàsicament comunicatiu. Per

tant, entenem com a objectiu o contingut tot allò que forme part del procés constructiu de la

formació educativa de lálumne.

A més, és objectiu prioritari, integrar els coneixements de llengua amb els de la resta de

matèries amb les quals lálumne té contacte, ja que serà un valuós instrument de comprensió i

actualització del món que lénvolta. La nostra proposta servirà a lálumnat per a expressar-se

oralment i per escrit, per a saber interpretar textos, comprendre enunciats, normes

gramaticals, ortogràfiques... cosa que serà de gran utilitat tant per al present com per al futur.

Vivim en societat i la llengua del nostre poble és línstrument que ens defineix com un

conjunt social que vol preparar-se per afrontar el segle XXI millorant la salut lingüística

personal i del nostre entorn.

1.3. Contextualització.

L’institut de secundària Sant Vicent Ferrer està situat al carrer Parc Salvador Castell n. 16

d’Algemesí. És un centre educatiu format per un claustre de 61 professors i 650 alumnes. El

seu perfil oficial és d’ESO, Batxillerat i els cicles formatius de Formació Professional de la

família d'Informàtica i Comunicacions. (Cicles Formatius de Grau Superior i Cicle Formatius

de Grau Mitjà).

Es tracta d’un centre amb predomini lingüístic valencià però, encara que els darrers cursos no

disminuït l’arribada d’alumnat que s’incorpora directament al centre, continua sent amb

considerable afluència d’alumnat d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu. Aquest

alumnat presenta una heterogeneïtat que concerneix a àmbits tan diferents com la nacionalitat,

la llengua materna o la capacitat cognitiva. La tasca del professorat de valencià, en aquest

context social, es complica enormement i, encara més, assumint la responsabilitat que suposa el

coneixement del paper mitjancer de la llengua per a l’accés al saber i al capital cultural. Per

això, la inversió possible dels recursos ordinaris i extraordinaris en l’àrea de Llengua hauria de

ser inqüestionable.

7

2.- Objectius

Atés que l'esmentat Decret 112/2007 indica que aquesta etapa educativa contribuirà a fer que

els alumnes de la Comunitat Valenciana desenvolupen una sèrie de sabers, de capacitats,

d’hàbits, d’actituds i de valors que els permeta aconseguir, entre altres, uns objectius

determinats, indiquem quins es poden aconseguir en els cursos d'ESO per mitjà d'aquesta

matèria.

2.1. Objectius generals de l’etapa

2.1.1 Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa

OBJECTIUS GENERALS

DE L’ESO PRIMER CICLE SEGON CICLE

1. Comprendre i

produir missatges orals i

escrits amb propietat,

autonomia i creativitat en

valencià i en castellà, i

almenys en una llengua

estrangera, utilitzant-los per

a comunicar-se i per a

organitzar els propis

pensaments i reflexionar

sobre els processos implicats

en l’ús del llenguatge i

alhora respectar les distintes

formes d’expressió.

1.1. Comprendre i produir

missatges orals i escrits amb

propietat i autonomia tant en

valencià com en castellà, i

almenys en una llengua

estrangera, utilitzant-los com a

vehicle de comunicació i

d’organització del propi

pensament i com a vehicle de

comunicació i obertura a altres

cultures.

1.2. Reconèixer el

contingut explícit i implícit en

missatges orals i escrits d’ús

habitual.

1.3. Reflexionar sobre els

processos implicats en l’ús del

llenguatge que permeten la

comunicació i el respecte a

altres formes d’expressió.

1.1. Comprendre i produir

missatges orals i escrits amb

propietat, autonomia i

creativitat en valencià, en

castellà, i almenys en una

llengua estrangera, utilitzant-

los per a comunicar-se,

organitzar el propi pensament,

com a instrument d’adaptació

social i com a vehicle de

comunicació i obertura a altres

formes d’entendre la realitat.

1.2. Interpretar el contingut

explícit i implícit en missatges

orals i escrits d’ús habitual.

1.3. Reflexionar sobre els

processos implicats en l’ús del

llenguatge i en els mecanismes

de la llengua que permeten la

comunicació i el respecte a

distintes formes d’expressió.

8

2. Interpretar i produir

amb propietat, autonomia i

creativitat missatges que

utilitzen codis artístics,

científics i tècnics, per tal

d’enriquir les seues

possibilitats de comunicació i

reflexionar sobre els

processos implicats en el seu

ús.

2.1. Interpretar i produir

amb propietat i autonomia

missatges que utilitzen codis

artístics, científics i tècnics,

per a assimilar l’entorn de

manera reflexiva i crítica, i

enriquir les possibilitats de

comunicació.

2.2. Distingir els trets

propis dels llenguatges que

s’utilitzen en diferents

situacions comunicatives.

2.3. Analitzar la realitat de

manera reflexiva i adoptar una

postura crítica.

2.1. Interpretar i produir

amb propietat, autonomia i

creativitat missatges que

utilitzen codis artístics,

científics i tècnics, per a

desenvolupar l’actitud reflexiva

i el sentit crític, i enriquir la

competència comunicativa.

2.2. Distingir els trets

propis de diferents llenguatges

i de les situacions en què

s’esdevenen per a produir-ne.

2.3. Analitzar la realitat de

manera reflexiva i sistemàtica

per adoptar una postura crítica.

3. Obtenir i seleccionar

informació utilitzant les

fonts adequades disponibles,

tractar-la de manera

autònoma i crítica, amb una

finalitat prèviament

establerta i transmetre-la als

altres de manera

organitzada i intel·ligible.

3.1. Obtenir la informació

necessària per a allò que es

desitja en les fonts habituals,

analitzar-la de manera crítica i

seleccionar-la per a la finalitat

establerta.

3.2. Transmetre la

informació elaborada de

manera.

3.1. Obtenir i seleccionar la

informació utilitzant les fonts

habituals on es troba

disponible, analitzar-la

críticament, valorant

l’adquisició de coneixements

com a enriquiment personal i

amb repercussions socials.

9

rigorosa, organitzada i

intel·ligible.

3.2. Utilitzar els

coneixements adquirits, les

tècniques de selecció i

tractament de la informació en

l’organització, elaboració i

presentació de les informacions

i els missatges de manera

intel·ligent.

4. Elaborar estratègies

d’identificació i resolució de

problemes en els diversos

camps del coneixement i

l’experiència, mitjançant

procediments intuïtius i de

raonament lògic,

contrastant-les i reflexionant

sobre el procés seguit.

4.1. Elaborar estratègies


problemes, situats en contextos

propers a l’alumne i que tinga

possibilitat d’experimentar en

els diversos camps del

coneixement i l’experiència,

utilitzant procediments intuïtius

i de raonament lògic senzills,

destacant els aspectes

interpretatius que permeten

desenvolupar estratègies

personals per a resoldre

problemes.

4.2. Fomentar la

sistematització en la revisió i el

contrast de les diferents

possibilitats i en la reflexió

sobre el procés seguit en la

resolució de problemes.

4.1. Elaborar estratègies


problemes, situats en contextos

més allunyats de l’alumne, en

els diversos camps del

coneixement i l’experiència,

utilitzant procediments

intuïtius i de raonament lògic,

destacant els aspectes

constructius i formals, que

desenvolupen estratègies més

rigoroses per a analitzar i

resoldre problemes.

4.2. Fomentar

l’exhaustivitat i la precisió en

la revisió i el contrast de les

diferents possibilitats i en la

reflexió sobre el procés seguit

en la resolució de problemes.

10

5. Formar-se una

imatge ajustada de si mateix,

tenint en compte les seues

capacitats, necessitats i

interessos per a prendre

decisions, valorant l’esforç

necessari per a la superació

de les dificultats.

5.1. Formar-se una imatge

ajustada de si mateix tenint en

compte les pròpies capacitats i

limitacions i les opinions dels

altres; acceptant positivament i

constructivament els canvis

físics i emocionals que

travessa.

5.2. Desenvolupar les

activitats habituals de manera

autònoma i equilibrada;

conscienciar-se de la

necessitat de l’esforç personal

i manifestar interés per superar

les dificultats, com a elements

bàsics per a la maduració i

formació de la personalitat.

5.1. Formar-se una imatge

ajustada de si mateix, de les

seues característiques i

possibilitats, consolidant

l’autoestima i afavorint el

desenvolupament de criteris

personals i la implicació

responsable en l’activitat

quotidiana.

5.2. Desenvolupar activitats

de manera autònoma, amb

equilibri entre la immediatesa i

l’actuació amb mètode,

valorant de manera positiva

l’esforç personal i adquirir una

actitud perseverant davant de

les dificultats, confiant en la

pròpia capacitat per a fer un

treball ben fet.

6. Adquirir i

desenvolupar hàbits de

respecte i disciplina com a

condició necessària per a

una realització eficaç de les

tasques educatives i

desenvolupar actituds

solidàries i tolerants davant

les diferències socials,

6.1. Relacionar-se amb

altres persones de manera

sincera, respectuosa i

receptiva, establint relacions

d’amistat i participant en

activitats de grup, acceptant la

diversitat d’opinions, i

acceptant positivament les

valoracions

6.1. Relacionar-se amb

altres persones, valorar la

importància de la pau, la

tolerància, i la sinceritat en la

convivència humana.

Participar en activitats de grup

valorant el treball en equip

com a mitjà per

11

religioses, de gènere i de

raça superant els prejudicis

amb esperit crític, obert i

democràtic.

crítiques sobre les pròpies

actuacions.

6.2. Identificar els usos

socials i estereotips que

impliquen actituds de

marginació, rebutjar-los i

evitar qualsevol tipus de

discriminació; oferir

alternatives solidàries i

tolerants.

aconseguir una major

objectivitat i eficàcia, per la

seua contribució a

l’enriquiment personal i

social.

6.2. Desenvolupar actituds

solidàries i tolerants, adquirint

compromisos personals de

rebuig a qualsevol forma de

marginació o discriminació i

donant suport a aquelles

iniciatives que afavorisquen la

convivència pacífica.

7. Conèixer les creences,

les actituds i els valors bàsics

de la nostra tradició

valorant-los críticament.

7.1. Conèixer les creences,

les actituds i els valors bàsics de

la nostra tradició i patrimoni

cultural, mostrar inquietud per

informar-se, respectar-los i

adoptar una postura crítica

sobre aquests.

7.2. Respectar les persones i

institucions que transmeten les

creences, actituds i valors

bàsics de la nostra tradició i

patrimoni cultural, així com les

altres cultures com a mostra de

la varietat existent.

7.1. Conèixer les creences,

les actituds i els valors bàsics

de la nostra tradició i

patrimoni cultural, identificar-

los en les seues manifestacions

quotidianes i apreciar

l’herència cultural rebuda i

mantenir-la.

7.2. Escollir de manera

coherent aquelles opcions que

propicien millor el

desenvolupament integral com

a persones, i respectar altres

manifestacions legítimes

distintes.

12

8. Analitzar els

mecanismes i valors que

regeixen el funcionament de

les societats, en especial els

relatius a drets i deures dels

ciutadans i adoptar judicis i

actituds personals respecte a

aquests.

8.1. Assabentar-se dels

drets i deures socials dels

ciutadans i prendre

consciència de la

responsabilitat individual i

social que implica assumir-los

per al correcte funcionament

de la societat.

8.2. Valorar els avantatges

que implica la participació en

les decisions democràtiques.

8.1. Analitzar els

mecanismes i valors que

regeixen el funcionament de la

societat, en especial els relatius

a drets i deures, que permeten

a l’alumne participar de

manera responsable en la

convivència democràtica.

8.2. Elaborar judicis i

criteris personals que permeten

participar, amb autonomia,

coherència i iniciativa, en

l’anàlisi i resolució de

problemes socials.

13

9. Analitzar les lleis i

els processos bàsics que

regeixen el funcionament

de la natura, valorar les

repercussions positives i

negatives que hi tenen les

activitats humanes i

contribuir a la seua

conservació i millora.

9.1. Reconèixer els efectes

directes i indirectes que

l’acció humana fa sobre el

medi, i aprendre a evitar-los i

a buscar les opcions

alternatives.

9.2. Assumir la defensa,

conservació i millora del

medi físic com a element

determinant de la qualitat de

vida.

9.1. Analitzar els

mecanismes bàsics que regeixen

el funcionament del medi físic i

les agressions que rep per tal

d’evitar-les i corregir els

desequilibris mediambientals.

9.2. Prendre consciència de

la seua responsabilitat

individual i col·lectiva en

problemes mediambientals que

afecten la qualitat de vida i

donar suport a les iniciatives de

persones i institucions que

defensen la seua millora i

conservació.

10. Valorar el

desenvolupament científic i

tecnològic i la seua

incidència en el medi físic i

social.

10.1. Conèixer i valorar el


tecnològic, interessar-se per

les contínues innovacions i

obrir-se a la seua utilització en

l’activitat quotidiana i com a

contribució positiva per a

l’obtenció d’una major qualitat

de vida.

10.2. Analitzar amb sentit

crític la incidència negativa que

l’ús incorrecte del


tecnològic pot generar sobre

les persones i el medi ambient.

10.1. Conèixer i valorar el


tecnològic com un procés en

contínua evolució i que

requereix un mètode de treball

i investigació constant que pot

servir per a potenciar les

aptituds intel·lectuals i el

model d’aprenentatge.

10.2. Distingir els aspectes

positius i les possibles

repercussions negatives que

impliquen els descobriments

científics per a la humanitat.

14

11. Utilitzar les

tecnologies de la informació i

la comunicació en els

processos d’ensenyament-

aprenentatge.

11.1. Incorporar les

tecnologies de la informació al

procés d’ensenyament-

aprenentatge, tot fent-ne un ús

adequat.

11.2. Valorar els aspectes

positius i negatius de les noves

tecnologies.

11.1. Utilitzar les noves

tecnologies de la informació i

la comunicació en el propi

procés d’ensenyament-

aprenentatge.

11.2. Valorar l’aportació de

les noves tecnologies a la

societat actual.

12. Conèixer i valorar el

patrimoni cultural i

lingüístic i contribuir a la

seua conservació i millora;

desenvolupant una actitud

d’interés i respecte envers la

dimensió pluricultural i

plurilingüística entesa com

un dret dels pobles i dels

individus.

12.1. Conèixer els elements

que configuren el patrimoni

cultural, apreciar-los,

defensar-los, i conservar-los

com a mostra de la riquesa

cultural.

12.2. Entendre la diversitat

lingüística i cultural com un

dret dels pobles i dels

individus i desenvolupar

actituds de respecte envers la

diversitat i interés per conèixer

els elements culturals que

impliquen.

12.1. Conèixer i situar en el

context històric, social i

cultural el patrimoni cultural,

valorar-lo com a element

definidor de la identitat dels

pobles i mantenir-lo.

12.2. Entendre la diversitat

lingüística i cultural com un

dret i un deure dels pobles i

dels individus; valorar-la com

un element enriquidor que

permet l’intercanvi amb

persones que pertanyen a altres

cultures i llengües i col·laborar

en el seu manteniment.

13. Conèixer i valorar el

patrimoni natural, social i

cultural de la Comunitat

Valenciana, dins del context

històric, social i lingüístic

propi.



lingüístic els elements que

configuren el patrimoni

natural, social i cultural de la

nostra comunitat, apreciar-

los, defensar-los,

i conservar-los com a mostra

de la riquesa cultural.



lingüístic el patrimoni natural,

social i cultural de la nostra

comunitat, valorar-lo com a

element definidor de la

identitat del poble valencià i

mantenir-lo.

15

14. Conèixer els diferents

elements bàsics del cos humà

i comprendre’n el

funcionament, així com les

conseqüències de l’exercici

14.1. Conèixer i comprendre

els aspectes bàsics del

funcionament del propi cos i

les relacions entre

funcionament i salut.

14.1. Conèixer i comprendre

els aspectes bàsics del

funcionament del propi cos,

analitzar les seues funcions i

les seues relacions amb els

físic, la higiene, l’alimentació

i la vida sana per a la salut.

14.2. Valorar els beneficis

de l’exercici físic, de la

higiene i d’una alimentació

equilibrada sobre la pròpia

imatge i la salut; analitzar les

actituds que no col·laboren al

desenvolupament de la salut,

raonant les causes que les

expliquen i plantejar

alternatives per a una vida

sana.

Hàbits d’higiene i alimentació.

14.2. Fomentar i consolidar

els hàbits d’exercici, higiene i

alimentació per a ser

responsable del propi cos i

aconseguir una major qualitat

de vida i rebutjar les pressions

publicitàries

despersonalitzadores de

l’aspecte i estil de vida propis.

2.2. Objectius específics de l’àrea

Els objectius generals d’aquest departament s’inscriuen en una perspectiva sociolingüística.

Esdevé així objectiu prioritari i fonamental l’estudi de la llengua des del seu ús, des de les

diferents manifestacions i condicionaments que el fet d’utilitzar-la comporta.

Dominar una llengua és precisament conèixer la seua variació i fer-ne un ús correcte. Per

tant, cal aconseguir que l’alumnat bandege l’esquema reduccionista correcte versus

incorrecte i que interioritze la noció de registre i la complexitat i la diversitat natural de la

llengua com a codi lingüístic, del català. L’objectiu de l’aprenentatge de continguts i

habilitats ha d’anar plantejat clarament cap als registres més formals, atés que són els més

desconeguts per l’alumnat i òbviament de l’estàndard.

A més, la seua capacitat de discriminació sociolingüística ha de ser acumulativa i

complementària per tal que en siguen conscients i no perden el referent del conjunt del

sistema. Així mateix la valoració i estima de la llengua com a element constitutiu bàsic de la

pròpia identitat personal i social i com a eina d’integració i de convivència.

L’adequació dels objectius generals de l’àrea a les característiques dels cicles es presenta

16

escrita a dues columnes en les pàgines següents. Els objectius generals de l’àrea hi apareixen en

la columna de l’esquerra i en la columna de la dreta s’expressa l’adequació de cadascun dels

objectius a les característiques de cada cicle.

2.2.1. Distribució dels objectius específics de l’àrea en el primer cicle:

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER

CICLE D’ESO

1. Comprendre discursos orals i

escrits reconeixent-ne les diferents

finalitats i les situacions de comunicació

en què es produeixen.

Comprendre discursos senzills orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues finalitats diferents i les característiques més generals de les diverses situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per

escrit amb coherència i correcció,

d’acord amb les diferents finalitats i

situacions comunicatives i adoptant un

estil expressiu propi.

2.1. Expressar-se oralment i per escrit

respectant els principis de coherència

(versemblança i no-contradicció), relacionant les

distintes parts del text mitjançant l’ús correcte de

connectors, procurant la unitat semàntica del

mateix text mitjançant procediments de cohesió

textual, utilitzant les formes lingüístiques més

adequades per a la consecució de la intenció

comunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3. Conèixer i valorar la realitat

plurilingüe i pluricultural de l’Estat

espanyol i les variants de cada llengua,

considerant els problemes que

plantegen les llengües en contacte.

3.1. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya

i de la societat i les variants de cada llengua.

4. Comprendre i valorar, a partir del

coneixement de la realitat sociolingüística,

la necessitat de recuperar un ús

normalitzat del valencià, símbol

d’identitat cultural i mitjà irrenunciable

per a entendre la realitat de l’entorn i

accedir al patrimoni cultural propi.

4.1. Comprendre i valorar, a partir del

coneixement de la realitat sociolingüística, la

necessitat de recuperar l’ús normalitzat del

valencià en tots els àmbits.

17

5. Conèixer i utilitzar en les pròpies

produccions les normes lingüístiques,

amb especial atenció a les ortogràfiques.

5.1. Conèixer les normes ortogràfiques, que

indiquen els continguts del primer cicle d’ESO

5.2. Aplicar les normes ortogràfiques en les

produccions personals.

5.3. Valorar positivament la importància que

tenen les normes ortogràfiques per a regular l’ús de

la nostra llengua en tots els àmbits.

6. Reconèixer i analitzar els

elements i les característiques dels

mitjans de comunicació, desenvolupar

actituds crítiques davant dels seus

missatges, valorant la importància de

les seues manifestacions en la cultura

contemporània.

6.1. Reconèixer i analitzar els elements i les

característiques dels mitjans de comunicació, en

les seues seccions, programes o espais més

senzills, des del punt de vista del contingut, forma

i context de producció, amb la finalitat d’ampliar

les destreses discursives i desenvolupar actituds

crítiques davant dels missatges, reconeixent la

importància de les seues manifestacions en la

cultura contemporània.

7. Beneficiar-se i gaudir

autònomament de la lectura i de

l’escriptura com a formes de

comunicació i com a fonts

d’enriquiment cultural i de plaer

personal.

7.1. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la

lectura i l’escriptura de textos adequats a les

característiques evolutives del cicle (pel que fa als

interessos i coneixements propis de l’edat), escrits

en forma narrativa, descriptiva, instructiva,

explicativa, argumentativa i poètica; com a

formes de comunicació i com a fonts

d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8. Conèixer i diferenciar els

principals gèneres de la tradició

literària occidental. Les característiques

de les principals èpoques (artístiques i

literàries), i els autors i les obres més

representatius de cadascuna.

8.1. Conèixer els principals gèneres de tradició

literària: rondalles, contes, novel·les, poemes,

textos dramàtics i assagístics.

8.2. Diferenciar les característiques dels

principals moviments artístics i literaris.

8.3. Identificar alguns autors destacats de la

nostra literatura, i de la literatura universal, així

com les obres més representatives.

8.4. Gaudir de la lectura de textos adequats a

les característiques textuals de cada curs.

18

9. Interpretar i produir textos

literaris i d’intenció literària, orals i

escrits, des de postures personals

crítiques i creatives, valorant les obres

rellevants de la tradició literària com a

mostres destacades del patrimoni

cultural, amb especial incidència en les

literatures presents en l’entorn.

9.1. Interpretar i produir textos literaris orals i

escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic i

dramàtic, des de postures personals crítiques i

creatives.

10. Conèixer i analitzar les unitats i

els mecanismes de la llengua en els

plans fonològic, morfosintàctic,

lexicosemàntic i textual, i les seues

estructures discursives, amb la finalitat

de desenvolupar la capacitat per a

regular les pròpies produccions.

10.1. Reflexionar sobre els elements formals i

els mecanismes de la llengua en els seus plans:

a) fonològic: reconeixent el valor

significatiu dels sons o fonemes i la seua funció

dins de la llengua.

b) morfosintàctic: coneixent la forma

i funció dels fets lingüístics que donen lloc a

l’oració gramatical simple, a les oracions

gramaticals compostes i a les relacions de

coordinació i juxtaposició.

c) lexicosemàntic: coneixent les

relacions existents entre les paraules que

constitueixen famílies lèxiques i camps semàntics.

d) textual: coneixent les propietats

formals del text (cohesió, connexió i mitjans

lingüístics d’ús més comú per a articular i

proporcionar unitat als textos), els principis de

coherència, de versemblança i no-contradicció,

així com les condicions de producció dels

missatges en els contextos socials de comunicació

pròxims a l’experiència de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar la

capacitat per a regular les pròpies produccions.

19

11. Analitzar i jutjar críticament els

diferents usos socials de les llengües,

evitant els estereotips lingüístics que

comporten judicis de valor, mitjançant

el reconeixement del contingut ideològic

del llenguatge pel que fa especialment al

fenomen social, a la llengua que es parla

i a les consideracions racistes i classistes.

11.1. Identificar i jutjar críticament els usos

socials de les llengües que suposen judicis de

valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…)

que denoten rebuig o menyspreu pels valors

objectius d’una societat democràtica (respecte,

tolerància, acceptació de les diferències, igualtat

de drets…).

12. Utilitzar la llengua com un

instrument per a l’adquisició de nous

coneixements i per a aprendre i utilitzar

tècniques senzilles d’ús de la informació

a través dels mitjans tradicionals i de les

noves tecnologies de la informació.

12.1. Utilitzar la llengua com un instrument per

a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la

comprensió i anàlisi de la realitat, per a la fixació

i el desenvolupament del pensament i per a la

regulació de la pròpia activitat, mitjançant la

consulta de fonts de documentació i mitjançant

l’elaboració de guions, resums, esquemes, mapes

conceptuals, agenda d’activitats…

20

2.2.2. Distribució dels objectius específics de l’àrea en el segon cicle:

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA OBJECTIUS ESPECÍFICS DE SEGON

CICLE D’ESO

1. Comprendre discursos orals i

escrits reconeixent-ne les diferents

finalitats i les situacions de comunicació

en què es produeixen.

Comprendre discursos complexos orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues diferents finalitats i les característiques més específiques de les diferents situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per

escrit amb coherència i correcció,

d’acord amb les diferents finalitats i

situacions comunicatives i adoptant un

estil expressiu propi.

2.1. Expressar-se oralment i per escrit respectant

els principis de coherència textual (versemblança,

no-contradicció, represa i progressió temàtica),

relacionant les distintes parts del text mitjançant

l’ús correcte i variat de connectors, procurant la

unitat semàntica del mateix text mitjançant

procediments variats de cohesió textual, utilitzant

les formes lingüístiques més adequades per a la

consecució de la intenció comunicativa i adoptant

un estil expressiu propi.

3. Conèixer i valorar la realitat

plurilingüe i pluricultural de l’Estat

espanyol i les variants de cada llengua,

considerant els problemes que

plantegen les llengües en contacte.

3.1. Conèixer i valorar la realitat plurilingüe

d’Espanya i de la societat i les variants de cada

llengua, superant estereotips sociolingüístics i

considerant els problemes que plantegen les

llengües en contacte.

4. Comprendre i valorar, a partir del

coneixement de la realitat sociolingüística,

la necessitat de recuperar un ús

normalitzat del valencià, símbol

d’identitat cultural i mitjà irrenunciable

per a entendre la realitat de l’entorn i

accedir al patrimoni cultural propi.

4.1. Comprendre i valorar, a partir del

coneixement de la realitat sociolingüística, la

necessitat de recuperar un ús normalitzat del

valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà

irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn

i accedir al patrimoni cultural propi.

21

5. Conèixer i utilitzar en les pròpies

produccions les normes lingüístiques,

amb especial atenció a les ortogràfiques.

5.1. Conèixer les normes ortogràfiques, que

indiquen els continguts de tercer i quart curs

d’ESO.

5.2. Aplicar les normes ortogràfiques en les

produccions personals.

5.3. Valorar positivament la importància que

tenen les normes ortogràfiques per a regular l’ús

de la nostra llengua en tots els àmbits.

6. Reconèixer i analitzar els

elements i les característiques dels

mitjans de comunicació, desenvolupar

actituds crítiques davant dels seus

missatges, valorant la importància de

les seues manifestacions en la cultura

contemporània.

6.1. Reconèixer i analitzar els elements i les

característiques dels mitjans de comunicació, en

les seues seccions, programes o espais més

complexos, des del punt de vista del contingut,

forma i context de producció, amb la finalitat

d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar

actituds crítiques davant dels missatges,

reconeixent la importància de les seues

manifestacions en la cultura contemporània.

7. Beneficiar-se i gaudir

autònomament de la lectura i de

l’escriptura com a formes de

comunicació i com a fonts

d’enriquiment cultural i de plaer

personal.

7.1. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la

lectura i l’escriptura de textos adequats a les

característiques evolutives del cicle (pel que fa als

interessos i coneixements propis de l’edat), escrits

en forma narrativa, descriptiva, instructiva,

explicativa, argumentativa i poètica; com a

formes de comunicació i com a fonts

d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8. Conèixer i diferenciar els

principals gèneres de la tradició

literària occidental, les característiques

de les principals èpoques (artístiques i

literàries), i els autors i les obres més

representatius de cadascuna.

8.1. Conèixer els principals gèneres de tradició

literària: contes, novel·les, poemes, textos

dramàtics i assagístics.

8.2. Diferenciar les característiques dels

moviments artístics i literaris des dels orígens de

la nostra llengua i literatura fins a l’actualitat.

8.3. Identificar autors destacats de la nostra

literatura, i de la literatura universal, així com les

obres més representatives.

8.4. Gaudir de la lectura de textos

representatius de la història de la literatura.

22

9. Interpretar i produir textos

literaris i d’intenció literària, orals i

escrits, des de postures personals

crítiques i creatives, valorant les obres

rellevants de la tradició literària com a

mostres destacades del patrimoni

cultural, amb especial incidència en les

literatures presents en l’entorn.

9.1. Interpretar i produir textos literaris orals i

escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic,

dramàtic i assagístic des de postures personals

crítiques i creatives, valorant les obres rellevants

de la tradició literària com a mostres destacades

del patrimoni cultural.

10. Conèixer i analitzar les unitats i

els mecanismes de la llengua en els

plans fonològic, morfosintàctic,

lexicosemàntic i textual, i les seues

estructures discursives, amb la finalitat

de desenvolupar la capacitat per a

regular les pròpies produccions.

10.1. Reflexionar sobre els elements formals i

els mecanismes de la llengua en els seus plans:

a) fonològic: reconeixent el valor

significatiu dels sons o fonemes i la seua funció

dins la llengua.

b) morfosintàctic: coneixent la forma i

funció dels fets lingüístics que donen lloc a les

oracions gramaticals complexes i a les relacions

de subordinació.

c)Lexicó-semàntic: coneixent els mecanismes de

la llengua i les fonts lèxiques per a la creació de

paraules, diferenciant els conceptes

d’homonímia, polisèmia, antonímia i sinonímia,

i reconeixent els modismes, locucions i frases

fetes que puguen trobar-se en determinats

contextos verbals.

c) textual: coneixent les propietats formals

del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics

d’ús més comú per a articular i proporcionar

unitat als textos), els principis de coherència, de

versemblança, no-contradicció, represa i

progressió temàtica, així com les condicions de

producció dels missatges en els contextos socials

de comunicació menys familiars a l’experiència

de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar

la capacitat per a regular les pròpies produccions.

23

11. Analitzar i jutjar críticament els

diferents usos socials de les llengües,

evitant els estereotips lingüístics que

comporten judicis de valor, mitjançant

el reconeixement del contingut ideològic

del llenguatge pel que fa especialment al

fenomen social, a la llengua que es parla

i a les consideracions racistes i classistes.

11.1. Analitzar i jutjar críticament els usos

socials de les llengües que suposen judicis de

valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…)

que denoten rebuig o menyspreu pels valors

objectius d’una societat democràtica (respecte,

tolerància, acceptació de les diferències, igualtat

de drets…) i reconèixer-hi el contingut ideològic

dels seus missatges.

12. Utilitzar la llengua com un

instrument per a l’adquisició de nous

coneixements i per a aprendre i utilitzar

tècniques senzilles d’ús de la informació

a través dels mitjans tradicionals i de la

tecnologia informàtica.

12.1. Utilitzar la llengua com un instrument per

a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la

comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la

fixació i el desenvolupament del pensament i per

a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la

consulta de fonts de documentació i mitjançant

l’elaboració de guions, resums, esquemes, mapes

conceptuals, agenda d’activitats, diagrames, taules

de dades, plans de treball…

3.- Competències bàsiques

El terme competència indica la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò aprés i per

transferir-ho a noves situacions i contextos. Les competències exerceixen un paper d’enllaç

entre la definició dels objectius i la selecció dels continguts. Es caracteritzen perquè són

d’aplicació en l’ensenyament obligatori. Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als

professors com als centres educatius referències sobre els principals aspectes en els quals cal

centrar els esforços. S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari en el procés d’ensenyament-

aprenentatge. Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats

adquirits, la qual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment.

Classes de competències:

• Competència en comunicació lingüística

• Competència matemàtica

• Competència en el coneixement del medi i la interacció amb el món físic

24

• Tractament de la informació i competència digital

• Competència social i ciutadana

• Competència cultural i artística

• Competència per a aprendre a aprendre

• Autonomia i iniciativa personal.

Les Competències contribueixen a adquirir les destreses necessàries en les quatre grans

habilitats lingüístiques que es concreten en les següents microhabilitats:

3.1. Competències bàsiques de 1r d’ESO

a) Competència en comunicació lingüística

• Conèixer el codi ortogràfic per a la utilització correcta de l’escriptura.

• Ser conscient de les convencions socials en les diferents situacions comunicatives (demanar

la paraula, respectar el torn de paraula, escoltar els altres, etc.).

• Comprendre l’estructura dels textos narratius, descriptius i publicitaris.

• Expressar gustos i preferències sobre temes diversos oralment i per escrit.

• Exposar oralment un tema acadèmic preparat.

b) Competència matemàtica

• Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència comunicativa.

• Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes matemàtics als

processos d’aprenentatge lingüístic.

c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Respectar el medi natural més pròxim.

• Valorar les tradicions culturals com a mostra de la història d’una col·lectivitat humana.

d) Tractament de la informació i competència digital

• Ser conscient de la importància de les fonts d’informació virtuals.

• Cercar informació adequada a cada situació comunicativa en fonts diferents.

25

• Valorar la presentació acurada de treballs acadèmics.

• Ser conscient de la importància de la correcció lingüística en l’elaboració de treballs

acadèmics.

e) Competència social i ciutadana

• Comprendre les diferències que hi ha entre els individus i en les col·lectivitats humanes.

• Valorar els hàbits culturals i gastronòmics com a signe de la diversitat humana.

• Conèixer els jocs populars i tradicionals valencians.

• Valorar la història del país com a conjunt de tradicions d’un poble.

• Entendre la llengua com a signe identitat i per a la comunicació.

f) Competència cultural i artística

• Ser conscient de la importància de la competència comunicativa en la llengua pròpia i/o en

la llengua segona.

• Conèixer les característiques bàsiques dels gèneres literaris.

• Valorar la diversitat cultural.

• Recitar en veu alta poemes d’autors valencians.

• Gaudir de la lectura en veu alta.

g) Competència per a aprendre a aprendre

• Identificar la polisèmia i la sinonímia com a mecanismes per a la precisió lèxica.

• Analitzar les categories gramaticals o classes de paraules.

• Aplicar correctament la correspondència entre so i grafia del nostre sistema lingüístic.

• Analitzar l’estructura de l’oració simple.

• Aplicar els mecanismes de composició, les regles d’accentuació, d’apostrofació i de

contracció.

h) Autonomia i iniciativa personal

26

• Valorar la capacitat d’expressar idees pròpies.

• Ser capaç d’utilitzar autònomament les fonts d’informació.

• Desplegar estratègies de socialització i de cooperació amb els altres.

• Respectar les normes de comportament i relació amb els altres.

3.2. Competències bàsiques de 2n d’ESO


• Comprendre l’estructura dels textos narratius, predictius, descriptius, instructius i

argumentatius.

• Elaborar descripcions de persones tant des del punt de vista objectiu com subjectiu.

• Utilitzar els recursos expressius per a elaborar una biografia d’un personatge famós.

• Analitzar i produir textos instructius com ara les receptes de cuina.

• Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’interés personal o social.

• Valorar l’expressió oral en públic pròpia i dels altres.






• Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient.

• Fer prediccions i valoracions sobre l’ús dels recursos naturals com a tema d’exposició.

• Conèixer la relació entre llengua i territori i aplicar aquests conceptes a la nostra llengua.


• Saber interpretar dades procedents de fonts d’informació diverses.

• Saber utilitzar els cercadors a Internet.

27

• Identificar la informació principal i la supèrflua en les fonts d’informació digitals.

• Consultar fonts d’informació digital per a elaborar la biografia d’un personatge famós.

• Elaborar treballs acadèmics escrits d’acord a un esquema donat.

• Valorar positivament la presentació acurada de treballs acadèmics.


• Reconèixer les llengües com a manifestacions diverses del llenguatge.

• Identificar la variació lingüística com a l’ús de llengua en funció dels parlants i en funció de

les situacions de comunicació.

• Ser conscient de la importància de saber parlar bé en públic.


• Ser conscient de la importància de la literatura com a manifestació cultural d’un poble.

• Valorar positivament les produccions literàries elaborades en els diferents gèneres.

• Explicar les característiques bàsiques de la narrativa, la poesia i el teatre.

• Valorar el teatre com a gènere literari complex que combina el text escrit amb la

representació escènica.

• Fruir de la lectura extensiva de textos en valencià com a forma de promoure el creixement

personal i l’autoestima.


• Aplicar el codi ortogràfic amb criteris de correcció.

• Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i monosèmia com a mecanismes per a

l’augment de la competència lèxica.

• Ser conscient de l’estructura oracional i de les funcions sintàctiques com a procés per al

desenvolupament de la competència sintàctica.

• Valorar positivament l’ús dels signes de puntuació com a elements de cohesió textual.

• Ser conscient de la importància de les tècniques de treball en l’elaboració de les

produccions lingüístiques.


28

• Acceptar i relativitzar les limitacions personals pròpies en situacions comunicatives orals

determinades.

• Ser conscient del treball en equip per a la resolució de tasques complexes relacionades amb

la producció lingüística.

• Saber utilitzar les estratègies comunicatives orals i escrites més adequades per a cada

situació de producció.

• Fomentar la iniciativa en l’expressió de l’opinió pròpia.

• Saber utilitzar amb autonomia la biblioteca escolar, les fonts d’informació tradicionals i les

digitals.

3.3. Competències bàsiques de 3r d’ESO


- Comprendre l’estructura dels textos descriptius, narratius, expositius i argumentatius.

- Ser conscient de la diversitat textual que generen les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC).

- Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina per a la comunicació interpersonal i

per a la formació acadèmica.

- Participar activament en situacions acadèmiques de comunicació planificada com ara la

taula redona.

- Utilitzar els recursos expressius més adequats per a l’elaboració de textos en gèneres

diferents, de formalitats diverses i amb intencions comunicatives diferents.


- Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència comunicativa.

- Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes matemàtics als



- Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient.

29

- Valorar el territori valencià com a espai cultural.

- Valorar la llengua com a element emprat per a interpretar el món.

- Conèixer l’estructura comarcal del territori valencià.

- Valorar l’ús de la toponímia en valencià com a mostra d’identificació entre llengua i

territori.


- Promoure la recerca d’informació en fonts d’informació tradicionals i en les digitals per a

l’elaboració de treballs acadèmics.

- Conèixer la necessitat d’elaborar treballs acadèmics segons uns guions i models donats.

- Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina formativa.

- Interessar-se per la presentació informatitzada, correcta i acurada dels treballs acadèmics.

- Utilitzar les TIC per a l’intercanvi d’informació en l’elaboració de treballs acadèmics.


- Valorar la diversitat lingüística com a forma cultural de manifestar la diversitat humana.

- Fomentar l’esperit crític davant els prejudicis lingüístics.

- Identificar les conseqüències socials de situacions de contacte de llengües.

- Valorar el valencià i el castellà dins una situació de llengües en contacte.

- Ser conscient de l’evolució de les llengües, dels canvis en la nostra llengua i dels fenòmens

produïts per la interferència lingüística.


- Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada època i de

cada autor.

- Conèixer les obres i els autors més importants en la nostra llengua des de l’Edat Mitjana

fins al segle XVIII.

- Valorar positivament la literatura popular com a mostra d’expressió cultural d’un poble.

- Conèixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma de gaudir en la

lectura de textos.

- Promoure inquietuds estètiques davant les produccions literàries vinculades a unes èpoques

i a uns esdeveniments històrics determinats.

30


- Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i especialitzat.

- Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques.

- Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció dels objectius

del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives.

- Conèixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms febles, de les

preposicions i del sistema verbal.

- Aplicar correctament els aspectes bàsics i les excepcions de l’ortografia i la fonètica.


- Promoure la diversitat d’interaccions en l’àmbit acadèmic en situacions de formalitat

mitjana o mitjana-alta.

- Promoure la participació en activitats en grups i la presa de decisions responsables.

- Ser conscient de la planificació individual del treball en la realització d’activitats en grup.

- Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en funció dels

objectius previstos.

- Fomentar la iniciativa personal en l’expressió de l’opinió sobre temes d’interés grupal.

- Aplicar l’autoavaluació com a mecanisme que permeta realitzar canvis en la conducta i

l’aprenentatge.

3.4. Competències bàsiques de 4t d’ESO


• Comprendre l’ús de les estructures expositives i argumentatives en contextos donats.

• Aplicar l’ús dels gèneres corresponents als textos expositius i argumentatius,

fonamentalment el treball acadèmic expositiu i l’article d’opinió.

• Conèixer el paràgraf com a unitat textual bàsica per a l’estructuració de les idees en els

textos expositius i argumentatius.

• Distingir els tipus d’arguments i incloure’ls en els textos que expressen l’opinió de l’autor.

• Utilitzar recursos expressius adequats a textos expositius i argumentatius.

31

• Saber adequar els recursos argumentatius orals en l’expressió de l’opinió pròpia.






• Consolidar l’esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient.

• Valorar la llengua com a element emprat per a la interpretació del món.

• Conèixer la relació entre la variació dialectal i la diversitat territorial.


• Ser conscient de la necessitat d’ús de les TIC en l’àmbit acadèmic com a instrument per a la

millora de la competència comunicativa.

• Aprofundir en l’ús de les tècniques digitals de recerca d’informació.

• Afavorir l’ús i el coneixement del funcionament dels traductors automàtics en la redacció de

treballs acadèmics.

• Aprofundir en l’ús dels diccionaris d’especialitat.

• Afavorir l’ús de diferents fonts d’informació, tradicionals i digitals, per a l’elaboració de

textos acadèmics.

• Afavorir l’esperit crític en l’ús de les TIC.

• Promoure l’elaboració informàtica dels treballs acadèmics.

• Despertar l’interés a presentar els treballs acadèmics de forma acurada i correcta

lingüísticament.


• Ser conscient de la necessitat de fomentar actuacions cíviques per a la inclusió de grups

socials marginals, marginats o minoritzats.

• Promoure l’acceptació de les diferències entre les persones com a tret enriquidor de la

32

diversitat humana.

• Valorar positivament la diversitat lingüística del món, d’Europa i de l’Estat espanyol.

• Valorar positivament la història de la nostra llengua.

• Conèixer la variació dialectal de la nostra llengua.

• Valorar la varietat estàndard com a varietat supradialectal i necessària en qualsevol llengua

que tinga accés a tots els àmbits de comunicació.


• Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada època i de

cada autor.

• Conèixer les obres i els autors més representatius en la nostra llengua des del segle XIX fins

als nostres dies.

• Conèixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma de gaudir de la

lectura de textos.

• Analitzar críticament els prototips culturals que promouen els missatges publicitaris.

• Gaudir amb la lectura extensiva de textos literaris.

• Promoure inquietuds estètiques en les produccions lingüístiques amb intenció literària.


• Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i especialitzat.

• Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques.

• Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció dels objectius

del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives.

• Conèixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms relatius, dels pronoms

febles i del sistema verbal.

• Aplicar les normes d’estil de les abreviatures, els acrònims, les sigles, els símbols i dels

tipus de lletra.

• Valorar positivament la necessitat de la correcció lingüística, tant l’ortogràfica, com la

fonètica i la lèxica i semàntica.

• Conèixer els procediments per a la generació de neologismes i per a les construccions

semàntiques genuïnes, especialment les solidaritats lèxiques.

33


• Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en funció dels

objectius previstos.

• Estimular l’autonomia en la recerca d’informació per a l’elaboració de treballs acadèmics.

• Assimilar l’ús de les tècniques de treball per a la realització de tasques de recerca i

investigació individuals.

• Realitzar activitats que permeten la presa de decisions consensuades entre els membres d’un

equip de treball.

• Conèixer tècniques específiques per a la preparació i la realització d’exàmens.

• Utilitzar estratègies orals adequades en les exposicions i argumentacions realitzades davant

el públic.

4.- CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Els continguts són l’objecte del procés d’ensenyament-aprenentatge i es classifiquen en:

a) Conceptuals. Es tracta d’estudiar els conceptes, fets i principis explícits de l’àmbit

lingüístic i literari.

b) Procedimentals. Es refereixen a destreses del “saber fer”, per a produir i interpretar el

discurs.

c) Actitudinals. Actituds, normes i valors per afavorir la normalització de l’ús del valencià,

d’un comportament lingüístic no discriminador i de la interacció comunicativa satisfactòria.

Els diferents continguts del currículum s’organitzen en els següents blocs:

BLOC 1: Comunicació

BLOC 2: Llengua i societat

BLOC 3: Coneixement de la llengua

BLOC 4: Educació literària

BLOC 5: Tècniques de treball

L’eix del currículum són les habilitats i estratègies perquè una alumne/a aprenga a parlar i

34

escoltar , escriure i llegir en tots els àmbits socials. Aquests aprenentatges s’arrepleguen en

tres dels blocs de continguts del currículum: Comunicació, Educació literària i Tècniques de

treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2 i el 3 reuneixen els continguts que

fan referència a la capacitat de l’alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a

parlar-ne, als coneixements explícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deriven

de la diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de

les llengües oficials.

Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educació

lingüística i literària, i n’assenyalen els nivells assolibles en cada curs.

4.1. Continguts bàsics del primer cicle d’ESO (1r i 2n)

- Domini de l’expressió oral a nivell estàndard.

- Domini de l’expressió escrita des del punt de vista ortogràfic i gramatical bàsic:

sistema vocàlic, sistema consonàntic, morfologia del nom i de l’adjectiu, conjugació verbal

regular bàsica, perífrasis verbals, pronoms febles, depuració de lèxic.

- Domini de les regles de puntuació bàsiques: consolidar els usos més freqüents, ja

que són elements bàsics de l’expressió i de la comprensió.

- Coneixement introductori de la tipologia textual: reconèixer un tipus determinat

d’escrit per les característiques formals i/o lingüístiques que presenta i començar a esbrinar

els seus àmbits d’ús i, per tant, les seues conseqüències sociolingüístiques. Dins aquesta

perspectiva cal desenvolupar també el treball sobre l’oral.

- Coneixement introductori d’alguns conceptes sociolingüístics bàsics per tal

d’entendre la llengua com a globalitat. Saber que és registre, dialecte, llengua, normativa,

estàndard, bilingüisme, diglòssia o col·loquial. Es tracta d’arribar a una comprensió de

conceptes i desenvolupar la capacitat per a aplicar-los a les diverses situacions d’aprenentatge

així com al coneixement i reflexió sobre la pròpia realitat social de l’alumnat.

- L’alumnat haurà de llegir tres de llibres apropiats al seu nivell, al llarg del curs.

4.2. Continguts bàsics del segon cicle d’ESO (3r i 4t)

35

- Domini de l’expressió oral a nivell estàndard i reconeixement de les varietats de la

llengua.

- Completar els coneixements bàsics, centrant-nos ara en el nivell sintàctic: categories

i funcions, oracions compostes, coordinació, subordinació, juxtaposició, combinació de

pronoms, usos dels temps verbals, preposicions i relatius.

- Aprofundir en els coneixements de puntuació. Han de ser capaços d’utilitzar tota la

gamma de recursos entonatius i significatius de què la puntuació es forneix. L’alumnat ha

d’assumir una concepció oberta que li permetrà consolidar el seu propi estil, segons la seua

personalitat.

- Domini de la tipologia textual. Coneixement de l’estructura, el llenguatge i la

capacitat de cadascuna de les formes que pot prendre un text, de manera que siguen capaços

de produir-ne sense entrebancs excessius.

- Capacitat de comprensió i d’aplicació de conceptes sociològics bàsics. L’alumnat ha

de poder aplicar aquests conceptes a qualsevol tipus de text o situació viscuda

- Introducció, a nivell bàsic, del comentari de text literari.

- Introducció, a nivell bàsic, dels períodes de la història de la nostra literatura.

- Coneixement de les diferències dialectals bàsiques: català occidental, català oriental;

per tal de reconèixer aquelles formes que no corresponen al bloc propi i evitar el

distanciament, les ambigüitats i els dubtes que aquest fet podria comportar.

- Millora de l’aptitud a nivell oral. Aquesta tasca d’ús de l’estàndard oral ha d’anar

incrementant-se en cada curs, malgrat la dificultat que suposa les ràtios habituals a les nostres

aules i agreujat per la retallada de recursos i d’àmbits de treball que s’ha produït aquest curs i

l’anterior.

5.- UNITATS DIDÀCTIQUES

5.1. Organització de les unitats didàctiques

5.1.1. Organització de les unitats didàctiques de 1r d’ESO

1. Elements de la comunicació.

a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

− Emissor i destinatari.

− Lloc i temps de la comunicació lingüística.

b) Elements contextuals:

− Emissor-destinatari.

− Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).

− Temes i subtemes.

− Coherència del contingut informatiu.

36

d) Les funcions del llenguatge.

− La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir, qüestionar, divertir,

recrear, expressar-se…

1. Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa,

descriptiva i conversacional.

a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

− La narració en els gèneres literaris:

en vers: poesia narrativa.

en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.

− La narració en els gèneres no literaris:

àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…

àmbit públic: la notícia, l’anunci…

b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.

− La descripció en la narració:

en vers: poesia naturalista, endevinalla…

en prosa: conte, rondalla, novel·la…

− La descripció en els textos dialogats:

el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…

l’acudit, el còmic, els jocs populars…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals.

− La conversació escrita:

en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…

en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…

en teatre: comèdia, tragèdia, drama…

amb imatges: auca, còmic…

− La conversació oral:

la conversa cara a cara, telefònica…

Llengua i societat

1. La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua.

− La variació lingüística.

La lleialtat lingüística.

La normalització lingüística.

La riquesa de la llengua.

La varietat popular.

La varietat literària.

37

La varietat estàndard.

Els barbarismes i els estrangerismes.

El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits.

Els registres lingüístics.

El valencià a les institucions.

La diversitat lingüística.

1. Els usos discriminatoris de la llengua.

− El sexisme lingüístic.

− Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos discursius verbals i no

verbals que denoten discriminació social, racial, sexual…

Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiques

d’accentuació i puntuació. L’apòstrof.

Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l’oració. Ortografia de la paraula.

− Pronúncia i escriptura.

− L’alfabet.

− Les vocals.

− Els diftongs.

− La síl·laba.

− L’hiat.

− L’accent tònic i l’accent gràfic.

− L’accent diacrític.

− La dièresi.

− L’apostrofació.

− Les contraccions.

− Els dígrafs.

− Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/.

− Els fonemes /b/ i /v/.

− Els fonemes /s/ i /z/.

− Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.

− Les grafies l, ll i l·l.

− Les grafies m, n i l’aplec mp.

− Ús del guionet.

− Ús del punt.

− Ús de la coma.

38

− Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

− Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.

− Ús de les majúscules.

− La correcció ortogràfica.

1. Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre.

Estructura de l’oració simple. La concordança

− L’oració: categories, estructures i funcions.

− El substantiu (I): classificació.

− El substantiu (II): formació del femení i del plural.

− L’adjectiu (I): els graus.

− L’adjectiu (II): formació del femení i del plural.

− Els determinants referidors (I): articles i demostratius.

− Els determinants referidors (II): els possessius.

− Els determinants quantitatius (I): els indefinits.

− Els determinants quantitatius (II): els numerals.

− El verb (I): els verbs regulars.

− El verb (II): els verbs irregulars.

− El verb (III): els temps verbals.

− La preposició (I): les preposicions febles.

− La preposició (II): les proposicions fortes.

− Les conjuncions coordinants.

− Les conjuncions subordinants.

− L’adverbi (I): els adverbis de manera.

− L’adverbi (II): els adverbis de lloc.

− L’adverbi (III): els adverbis de temps.

− L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.

− Les locucions adverbials.

− Els pronoms personals (I): forts.

− Els pronoms personals (II): febles.

− L’oració simple.

− Tipus d’oracions simples.

− La concordança.

1. Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes

− L’estructura dels mots: arrel i morfemes.

− La derivació (I): els prefixos.

− La derivació (II): els sufixos.

39

− Les sigles.

− La composició.

− Les locucions.

− Les frases fetes.

− Les onomatopeies.

− Els castellanismes.

− Els barbarismes.

− Els neologismes.

− Topònims i gentilicis.

− La sinonímia.

− L’antonímia.

− La monosèmia.

− La polisèmia.

− L’homonímia.

− Els camps semàntics.

− Hipònims i hiperònims.

− Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig, mitjà/ data,

dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per què, per a què/ conte, compte,

comte/ potser, pot ser/…

− El diccionari de definicions.

− El diccionari de sinònims.

1. Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini

cognitiu dels fets.

a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa:

− Línia argumental.

− Personatges: tipus i caracterització.

− Lloc dels fets narrats.

− Època dels fets narrats.

− Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs…).

b) Tècniques narratives:

− Tipus de narrador.

− El temps de l’acció narrada.

c) El gènere narratiu (I): l’auca.

− Característiques. Tipus.

40

− Estructura.

− Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures retòriques…).

− L’ús de l’auca.

d) El gènere narratiu (II): la rondalla.


− Estructura.

− Recursos textuals (fórmules d’inici i tancament, la veu del narrador, l’ordre dels fets,

locucions, frases fetes, expressions col·loquials, la personificació…).

− La rondalla com a eina de transmissió de valors.

− Autors i títols de rondalles.

e) El gènere narratiu (III): el conte


− Estructura interna i externa.

− Recursos textuals (l’època i la durada, l’ordre dels fets, tipus de personatges i d’espais, tipus

de narrador…).

− Autors de contes.

f) Característiques de morfosintaxi:

− Classes de paraules predominants i la seua funció.

− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives,

imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).

− Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els guionets…

− Els temps verbals: els pretèrits i el futur.

g) Característiques del vocabulari:

− Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles.

− Les qualitats dels personatges.

− Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions.

TEXT DESCRIPTIU

Estructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o de les persones

en la seua dimensió i situació espacial.

a) La descripció:

− La descripció física i psíquica de persones.

− La descripció d’objectes. Usos, funcions i localització.

− La descripció d’espais. Elements centrals i complementaris.

b) La descripció en:

− La narració.

− Els textos teatrals.

41

− Els anuncis.

− Els llibres de viatges.

c) Estructura del gènere descriptiu:

− Parts del text.

− Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques.

− Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics,

complementaris…).

d) Tècniques descriptives:

− L’ordre en la presentació dels elements.

− La fitxa descriptiva. Banc de dades.

− La descripció en la narració i en la poesia.

e) Tipus de descripcions:

− General / detallada.

− Objectiva / subjectiva.

− Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia…).

−


− Identificació dels mots clau.

− L’adjectivació.

− El sintagma preposicional.

− L’aposició.

− L’oració subordinada adjectiva.

− Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l’enumeració (asíndeton i polisíndeton).

− Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.

− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives, negatives).

− Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…


− Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials…

− Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).

− Significat de determinades paraules en funció del context.

− Els vocabularis especialitzats.

TEXT DIALOGAT

Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció

comunicativa i el tema sobre el qual es parla.

a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció dialogada:

− Els elements de la comunicació.

42

− Els textos orals i escrits.

− Els textos dialogats literaris i no literaris.

− Les converses en la narració i els textos teatrals.

b) Tècniques per a expressar els diàlegs:

− La conversa oral i escrita.

− L’estil directe i l’indirecte.

c) El gènere dialogat (I): el còmic


− Estructura.

− Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies).

− Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres;

caracterització de personatges).

− Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de les bafarades

per a la seua lectura).

− Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).

− Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole…).

− La descripció de personatges, d’espais i de conflictes en un còmic.

− Autors de còmics.

d) El gènere dialogat (II): la conversa.

− Característiques.

− Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i especialitzada, directa i

telefònica, pública i privada, formal i informal.

− Estructura: les parts d’una conversa.

− Recursos de l’estil directe i de l’indirecte.

e) El text dialogat (III): el text teatral.

− Característiques.

− Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama.

− Estructura.

− Recursos:

Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

Pla de representació: actes i escenes.

− La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast, exclamació,

interrogació…).

− Autors i obres de teatre.


− Tipus de preguntes d’una conversa: obertes, hipotètiques i tancades.

43

− Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials.

− Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms interrogatius, conjuncions…).

− Funció dels signes d’interrogació, admiració, els guionets i les cometes.


− Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una conversa (oral i escrita).

− Significat de determinades paraules en funció del context verbal.

− Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…

− Llenguatges específics (identificar els llenguatges d’algunes activitats socials que puguen

aparéixer en el text).

− Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).

− Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).

− Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).

− Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (ràdio,

muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).

Tècniques de treball

1. Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta

a) Situació de lectura funcional:

− Per a extraure informació sobre un tema determinat.

− Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:

− Lectura amb finalitat recreativa.

c) Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

− La localització de la informació.

− La identificació dels llibres.

− La classificació de llibres en una biblioteca.

− La identificació de l’autor d’un llibre.

− El diccionari.

− Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes i de

refranys.

− El vocabulari.

1. Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i resums)

− Paraules clau.

− El subratllat.

− Idees principals i secundàries.

− L’exemple.

44

− L’esquema.

− El resum.

− L’examen.

− La memorització.

Literatura

1. Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius.

Anàlisi dels seus trets més característics

− Els gèneres literaris.

− La narrativa juvenil: els protagonistes.

− La descripció en la narració. Jesús Cortés.

− Els diàlegs en la novel·la. Joan Pla

− Les rondalles. Enric Valor.

− El paisatge en la narració. Josep Franco.

− Les faules. Isop i La Fontaine.

− El conte literari. Ernest Martínez Ferrando.

− La poesia. Teodor Llorente.

− El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d’Elx.

1. El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants

− Els versos. Mètrica i rima.

− En la paraula (onomatopeia, al·literació).

− En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

− De canvi de sentit (comparació, metàfora).

− De pensament (lítote, hipèrbole).

− Accent rítmic (ritme del vers).

− Pla textual: diàlegs, rèpliques.

− Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

− Pla de representació: actes.

1. Viure la literatura

− La biblioteca.

− Presentació d’un escriptor.

− Personatges de pel·lícula.

− Fitxar un conte.

− Els llibres per fora.

− La biblioteca pública.

− La Fira del Llibre.

45

− La Biblioteca Valenciana.

− El teatre religiós: el Misteri d’Elx.

5.1.2. Organització de les unitats didàctiques de 2n d’ESO

La comunicació

Elements de la comunicació

a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Emissor i destinatari.

Lloc i temps de la comunicació lingüística.

b) Elements contextuals:

Temps i lloc de la comunicació lingüística.

c) Elements informatius:

Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).

Temes i subtemes.

Coherència del contingut informatiu.

d) Les funcions del llenguatge.

La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer, prescriure, predir,

qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…

Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa,

explicativa i argumentativa


La narració en els gèneres literaris:

en vers: poesia narrativa.

en prosa: novel·la.

La narració en els gèneres no literaris:

àmbit privat: la carta.

àmbit públic: l’anunci.

b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos explicatius.

L’explicació en els textos expositius: el mural.

L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.

L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.

L’explicació en els textos literaris i científics.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

46

La carta de protesta.

La venda per telèfon.

L’assemblea i l’acta de reunió.

L’assaig.

Llengua i societat

La família romànica

Les llengües romàniques.

La varietat lingüística. La llengua i els dialectes

Les varietats orientals i occidentals.

Les característiques del valencià.

Els subdialectes del valencià.

La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua


El llenguatge estàndard.

La varietat popular: el llenguatge col·loquial.

El llenguatge tècnic o científic.

El llenguatge literari.

La situació lingüística del valencià

El valencià i la societat valenciana del segle XX

Situació del valencià abans de la Guerra Civil.

Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.

El valencià durant la postguerra.

El valencià a les institucions.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.


Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). Ús de

l’accent gràfic i de la dièresi en combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet

Pronúncia i escriptura. L’ortografia.

L’alfabet.

Les vocals.

Els diftongs i els triftongs.

L’accent tònic i l’accent gràfic.

L’apòstrof.

L’accent diacrític.

47

La dièresi.

Lletres i dígrafs

La separació de síl·labes.

Els fonemes /b/ i /p/.

Els fonemes /t/ i /d/.

Els fonemes /k/ i /g/.

Els fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.

Les grafies l, ll.

Les grafies r, rr.

Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.

La grafia h.

Ús del guionet.

Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.

Ús de la coma.

Ús del guió, les cometes i els parèntesis.

Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

Ús de les majúscules.

Ús de les abreviatures més freqüents.

La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oració simple.

Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions

Les categories gramaticals.

Els pronoms personals tònics.

Els pronoms febles.

La combinació de pronoms febles.

L’adverbi (I): els adverbis de manera.

L’adverbi (II): els adverbis de lloc.

L’adverbi (III): els adverbis de temps.

L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.

El verb (I): els verbs regulars.

El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).

El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el condicional).

El verb (IV): els verbs irregulars.

La preposició (I): les preposicions febles.

La preposició (II): les preposicions fortes.

48

L’oració: categories, estructures i funcions.

L’oració simple.

L’estructura del subjecte.

L’estructura del predicat.

L’atribut.

El predicat verbal.

El complement directe i l’indirecte.

El complement circumstancial.

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.

La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.

La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.

La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.

La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes

La polisèmia

Els mots contraris.

Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.

Els homònims.

Els diversos significats d’un mot: les accepcions.

El context: selecció d’un dels significats d’un mot.

Sentit propi i sentit figurat.

Els mots sinònims.

La precisió del significat

Sinonímia i antonímia.

Els sinònims dialectals.

L’argot i el llenguatge especialitzat.

L’argot i els grups socials.

Hiperonímia i hiponímia.

Els camps lèxics.

Endevinalles, refranys i frases fetes.

Mots tècnics.

Diccionaris especialitzats.

La derivació: els prefixos.

La derivació: els sufixos.

Els diccionaris de definicions.

Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.

49

Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins

del domini cognitiu dels fets

a) Característiques.

El tema, les idees secundàries o subtemes.

L’argument.

Tipus de narrador (intern i extern).

Punt de vista del narrador.

Els personatges. Tipus i caracterització.

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la

Característiques. Tipus.

Estructura externa i interna.

El temps narrat i el temps narratiu.

L’espai real i l’espai imaginari.

Tipus de novel·les.

Autors de novel·les.

c) El gènere narratiu (II): les cartes.

Característiques.

La carta formal i la carta informal:

Estructura.

Recursos.

Les abreviatures i les sigles.

Les cartes i la literatura.

El gènere epistolar.

Les cartes i els diaris personals.

Les cartes i la novel·la.

Les cartes i la poesia.

Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet, Ovidi Montllor…

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.


Poemes i cançons.

Estructura interna i externa.

La mesura dels versos.

La rima.

Les figures retòriques.

50

Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep

Ballester…

Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…

e) Característiques de la morfosintaxi:

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.

Els connectors. Tipus i funcions.

Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.

Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.

f) Característiques del vocabulari:

Els camps semàntics.

Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.

TEXT EXPOSITIU

Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de

temes diversos.

a) L’explicació en un text expositiu: el mural.

Estructura.

Recursos gràfics i textuals.

L’esquema.

Els mots clau.

Els signes gràfics.

El mapa conceptual.

b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc

Característiques.

Estructura.

Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.

c) L’explicació en un text predictiu:

Les prediccions en la narració.

La predicció científica: l’informe meteorològic.

La predicció fantàstica: l’horòscop.

d) Característiques de morfosintaxi:

La nominalització.

Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.

Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.

Les oracions imperatives i dubitatives.

e) Característiques del vocabulari:

51

Monosèmia i polisèmia.

Els neologismes.

La derivació i la composició.


Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…

TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emissor

sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions.

a) Els textos i la situació de comunicació:

Relació existent entre els interlocutors.

Tipus de canal i de codi.

Tipus de textos argumentatius.

L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.

b) Característiques de l’argumentació:

Tesi i arguments.

Ordenació dels arguments.

Idea principal o tema.

Idees secundàries.

Contingut ideològic.

La conclusió.

c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.

Característiques.

Estructura.

La lletra argumentativa d’una cançó.

d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon

Característiques.

Arguments i contraarguments.

Recursos lingüístics i no lingüístics.

e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.

Característiques.

Estructura.

Documents expositius administratius.

Els nivells de llengua formal i informal.

Tipus d’actes de reunió.

La síntesi o el resum.

f) L’argumentació i la literatura:

L’assaig.

52

L’aforisme.

Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…

g) Característiques de la morfosintaxi:

Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).

La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).

Les fórmules de tractament.

Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.

Els connectors causals i explicatius.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).

Les preguntes retòriques.

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.

h) Característiques del vocabulari:

Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen

aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, de l’administració, del comerç…).

Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…).


L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta

a) Situació de lectura funcional:

Per a extraure informació sobre un tema determinat.

Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:

Lectura amb finalitat recreativa.

c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

La localització de la informació.

El diccionari.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, refranys,

especialitzats (de novel·la negra, mèdic, informàtica, etc.).

L’enciclopèdia.

El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la llengua.

Introducció a Internet.

Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació

El subratllat.

Idees principals i secundàries.

L’exemple.

L’esquema.

Tipus d’esquema.

53

El mural

El mapa conceptual.

El resum.

L’examen.

La memorització.

El treball monogràfic.

Organització d’una explicació.

Presentació d’instruccions.

Presentació d’opinions.

Prendre notes i apunts.

Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi

dels seus trets més característics

a) Els gèneres literaris.

Concepte de discurs literari en forma narrativa.

Els gèneres literaris.

Orígens dels gèneres literaris.

Els gèneres literaris actuals.

b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.

Subgèneres narratius.

Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).

Les tècniques narratives:

Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).

L’espai narratiu (obert, tancat…).

El temps de l’acció narrada.

Obres destacades del gènere narratiu.

La narrativa: la novel·la i el conte.

Autors de narrativa.

La novel·la negra.

La novel·la romàntica.

El romanticisme a Europa.

La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.

c) La poesia.

Concepte de discurs literari en forma poètica.

La poesia lírica i la poesia èpica.

La poesia social. Autors.

54

Obres destacades del gènere líric.

Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.

Idea expressada en cada part o estrofa.

Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.

Accent rítmic.

Ritme del vers.

Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.

Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

El llenguatge literari: trets creatius.

Procediments retòrics i estilístics:

En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

De canvi de sentit (comparació, metàfora).

De pensament (hipèrbole).

La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.

d) L’assaig.

L’assaig. Característiques.

Estructura del text assagístic.

Autors.

Els aforismes. Joan Fuster.

e) El teatre.

Concepte de discurs literari en forma dramàtica.

Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.

Elements constitutius del gènere:

Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

Pla de la representació: actes.

L’espectacle teatral:

L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors).

Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració).

La tragèdia: característiques, autors.

La comèdia: característiques, autors.

Obres destacades del gènere dramàtic.

55

5.1.3. Organització de les unitats didàctiques de 3r d’ESO

La comunicació

Els mitjans de comunicació escrits: la premsa

a) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).

Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).

Tipus de destinatari (plural i indefinit).

Circumstàncies de lloc i de temps.

b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i

transmetre models culturals).

c) La premsa en valencià.

d) La premsa escrita:

Les parts d’un diari.

La notícia. Característiques, estructura i recursos.

El llenguatge periodístic.

Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic).

Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar, completar, suggerir,

simbolitzar).

Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar significats, interpretar).

Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte, novel·la,

notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) i conversacionals

(entrevista, enquesta, teatre, etc.)



en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l’auca…

en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel·la…


didàctica: carta literària, assaig, epístola…

història: biografia, crònica, memòria…

periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge…

b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.

La descripció en la narració:

en vers: poesia íntima, naturalista, èpica…


La descripció en l’exposició:

la carta, l’informe, l’examen, l’anunci…

56

text científic, normes i reglaments…

La descripció en els textos dialogats:

el text teatral.

el guió cinematogràfic.

l’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos

conversacionals.

La conversació escrita:

en vers: textos dramàtics, sarsuela…



en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic.

La conversació oral:

l’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta…

la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència…

els diàlegs teatrals i radiofònics.

Llengua i societat

Origen i evolució de la llengua

Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions.

L’enorme importància del món romà.

El llatí vulgar.

La influència dels visigots i del món àrab.

La llengua dels segles XII-XV.

La Cancelleria Reial.

La llengua dels segles XV-XIX.

La substitució lingüística.

La castellanització.

Les llengües en contacte.

La situació lingüística actual.

El procés de normalització lingüística: etapes.

Els fenòmens de contacte de les llengües

Classificació administrativa de les llengües.

Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte.

Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització lingüística, desaparició de

llengües.

57

Monolingüisme i plurilingüisme.

Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.


Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques.

L’accentuació diacrítica. Ortografia dels mots compostos. La puntuació: el parèntesi, el

guió, les cometes

El codi gràfic.

Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.

L’elisió i la sinalefa.

L’accentuació fònica i gràfica.

L’accent diacrític.

L’apostrofació.

La dièresi.

La síl·laba.

Separació de síl·labes.

Els dígrafs.

L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg i tj.

Les grafies x, ix i ig.

Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.

Ús de les majúscules.

Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.

Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.

Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Les preposicions.

Les conjuncions. L’oració composta: coordinació i subordinació

Les preposicions.

Les conjuncions.

Els verbs regulars i irregulars.

Els pronoms febles.

Combinacions de pronoms.

L’oració: estructures i funcions.

El sintagma nominal.

El sintagma verbal.

58

El sintagma adjectival.

El sintagma adverbial.

El sintagma preposicional.

Les proformes i l’el·lipsi.

El subjecte i el predicat.

El complement directe.

El complement indirecte. Les preposicions per i per a.

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions.

L’atribut i el complement predicatiu.

El complement circumstancial.

La modalització de l’enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les perífrasis.

La modalització de l’enunciat (II): la necessitat, la voluntat i l’obligació. Les perífrasis.

L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.

L’oració complexa (I): l’oració substantiva.

L’oració complexa (II): l’oració adjectiva.

L’oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i quantitat.

L’oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals.

L’oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals i concessives.

Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i composició. Els

neologismes

L’estructura d’un mot: morfemes i afixos.

La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.

La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.

L’habilitació.

Els topònims i els gentilicis.

Els mots tabú.

Els eufemismes.

Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.

Els arcaismes.

Els neologismes.

Les onomatopeies.

Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.

Les locucions i les frases fetes.

Els refranys.

Els sinònims i els antònims.

Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics,

especialitzats…

59

Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena / aleshores, a les hores / perquè,

per què, per a què / quan, quant / tan, tant / sinó, si no / medi, mig, mitjà /…

El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins

del domini cognitiu dels fets

El tema.


Idees secundàries o subtemes.

L’argument.

Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.

Argument.

Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).

Les tècniques narratives.


Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins: en sap més, igual, menys que

els seus personatges).

Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva, humorística, irònica, crítica,

respectuosa…).

Els personatges.

Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen).

L’evolució psicològica dels personatges.

La presentació dels personatges en el relat.

Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.

El lloc dels fets narrats.

Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris…).

La descripció d’ambients.

a) El temps de l’acció i el temps de la narració.

L’època dels fets narrats (ambientació històrica).

Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).

L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).

La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.


Estructura externa: les parts de la notícia.

Estructura interna: l’ordre dels fets.

60

Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de l’entrada o lead, la

distribució de la informació, l’ordre dels fets, les sis preguntes bàsiques del periodisme, les

declaracions, la coreferència.

La premsa: les seccions d’un diari.

La premsa en valencià.

c) El gènere narratiu (II): el conte.


Estructura interna.

Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de contar els fets. Narració

interna i externa. Els nivells de llengua.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs…).

Diferents versions d’un conte.

Autors de contes.

d) El gènere narratiu (III): la novel·la.


Estructura interna.

Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història, trama, tema i argument.

L’ordre i la durada dels fets.

Autors de novel·les.



Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives,

dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).

Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).

Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades (oracions sense verb

conjugat, el·lipsis, paraules de suport).




Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els parèntesis, els punts suspensius,

els guionets, les cometes…


Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).

Significat de determinades paraules segons el context verbal.


aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i de les professions, llenguatge de l’esport, de la tècnica, de

la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).

61

Usos socials del llenguatge presents en el text.

g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu:

En la paraula (onomatopeia, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme, estil directe i

indirecte…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

TEXT DESCRIPTIU

Estructura descriptiva: assenyalar les característiques d’objectes, de llocs, de sentiments i de

processos en la seua dimensió i situació espacial.

a) La descripció de:

Objectes.

Llocs.

Sentiments.

Processos.

b) Tipus de descripcions:

General /detallada.

Objectiva/ subjectiva.

Realista/ deformada

c) Tècniques per a descriure:

La narració.

El text teatral.

L’anunci de premsa, ràdio i televisió.

El text científic.

El poema.

Les cançons, els jocs populars, les endevinalles…

d) Estructura del gènere descriptiu:

Els mots clau.

L’ordre en què es presenten els elements.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics,

complementaris…).

e) Característiques de morfosintaxi:

El substantiu. Tipus.

L’adjectivació.

El sintagma preposicional.

62

L’aposició.

La nominalització.

L’oració subordinada adjectiva.

Els temps verbals: l’indicatiu.

Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.

Les oracions adjectives, substantives i adverbials.

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…

Recursos literaris:

En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).



Topònims i gentilicis.

Hipònims i hiperònims.

Les sigles.

Els neologismes.

Els cultismes.




TEXT DIALOGAT

Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció

comunicativa

Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Elements contextuals:

Característiques psicològiques i sociològiques de l’emissor i destinatari.

Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu, determinats rols socials).

Temps i lloc de la comunicació lingüística.

Coherència del contingut informatiu.


La situació de comunicació: formal i informal.


a) Tècniques per a expressar els diàlegs:

La conversa oral i escrita.

63

L’entrevista.

El text teatral.

L’acudit.

La narració.

b) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.

Característiques.

Tipus d’entrevista.

Estructura. Parts.

Diferències entre l’entrevista oral i escrita.

El rol de l’entrevistador.

Característiques de morfosintaxi:

Tipus de preguntes d’una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades.

Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials.

Funció dels signes d’interrogació, d’admiració, dels guionets i de les cometes.

c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.

Característiques.

El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l’storyboard.

Estructura del text:

Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).

Elements comuns i elements diferents en les parts del text.

Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs…).

Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació, enquadrament,

moviments de càmera…).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions…).

Llenguatge musical i sorolls.

L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament cinematogràfic).

L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició, contrast i hipèrbole,

símbol…) i la seua funció en l’assoliment de la intenció comunicativa.

L’adaptació de narració a cinema.

Relació entre novel·la i cinema.

Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva, literària…).

El cinema en valencià.

d) El gènere dialogat (III): el text teatral.

Característiques. Estructura.

Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.

Recursos:

64

Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.

Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.

Pla de representació: actes i escenes.

Autors de teatre i obres.

L’espectacle teatral: del llibre a la representació.

Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.

e) Característiques de morfosintaxi:

Oracions sense verb conjugat.


Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives, desideratives, imperatives,

afirmatives, negatives.

Els temps verbals: imperatius i perífrasi d’obligació.

Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.

Els connectors expositius i explicatius.

Funció dels signes d’interrogació, d’exclamació i del guionet.


Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: dels oficis, de

les professions, de l’esport, de la tècnica, de la ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials,

èpoques…).

Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita i una conversa.

Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).

Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).

Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).

Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (sarsuela, cançons,

playback…).

Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:

En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).

De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).


Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals

Situació de lectura funcional:

Per a extraure informació sobre un tema determinat.

Per a confrontar dades.

Situació de lectura recreativa:

65

Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d’humor… adequades als interessos dels

lectors).

Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en

relació amb un tema concret: consulta de fitxers.

Localitzar en l’esmentada documentació la informació buscada.

Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o del projecte de treball

(elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons uns criteris determinats).

Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o del projecte de treball que es

desitja elaborar.

Les fitxes: autors, obres, temes.

Localització d’informació en una biblioteca.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, de dubtes, de

llatinismes i expressions clàssiques, especialitzat (de refranys, dret, administratiu, ciències, literatura).


Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I)

La transmissió de la informació: claredat i correcció.

Els correctors de textos.

Programes informàtics de traducció.

Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.

Introducció als recursos ortotipogràfics.

Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura

occidental

a) La literatura medieval.

Característiques generals.

Ramon Llull.

Les quatre grans cròniques.

La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.

La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.

b) El Segle d’Or.


Ausiàs March.

Roís de Corella.

La prosa humanista: Bernat Metge.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.

La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena.

66

c) Els segles XVI, XVII i XVIII.


La Decadència

Renaixement i Barroc.

Les cançons populars: Romanç de cec.

El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia), la poesia (Pere Serafí i Joan de Timoneda), la

narrativa (Cristòfor Despuig).

La Il·lustració.

La literatura popular.

El teatre medieval: el Misteri d’Elx.

5.1.4. Organització de les unitats didàctiques de 4t d’ESO

La comunicació

Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió

Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge verbal (cartell,

premsa, televisió, mapes, publicitat, cinema, dibuixos, diagrames).

Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (televisió,

publicitat, dramatitzacions, recital de poemes i cançons).

a) Llenguatges en interacció:

Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).

Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres;

caracterització de personatges).

b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar significats,

interpretar).

Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).

Llenguatge musical i sorolls.

c) La televisió i la ràdio:

Canal (so, imatge).

Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic).

Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, el comentari, la crítica, els col·loquis, les

tertúlies i els debats).

d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.

Tipus d’imatges (fixes, mòbils).

Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il·luminació).

67

Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i connotatiu, l’eslògan,

logotips)

Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).

Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia, sinècdoque,

paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).

L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.

L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

e) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).

Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).

Tipus de destinatari (plural i indefinit).

Circumstàncies de lloc i de temps.

f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i

transmetre models culturals).

Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la,

assaig, cartes, diari personal, etc), expositius (exàmens, treballs d’investigació,

exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d’opinió,

reclamacions, etc.)



en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia visual…

en prosa: conte, novel·la, diari personal…

en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)


didàctica: carta literària, assaig, aforisme…

història: biografia, memòria…

periodisme: article, carta al director, reportatge…

b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.

La descripció en l’exposició:

la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…

text científic especialitzat i divulgatiu.

el fullet informatiu

l’exposició oral, la conferència i la ponència.

El text instructiu:

les normes i els consells.

68

les regles de joc i de funcionament.

El text predictiu:

les hipòtesis i les prediccions.

la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la pancarta…

l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).

el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…

el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…

Llengua i societat

Situació actual del valencià

La llengua del 1900 al 1975.

Situació legal del valencià actualment.

Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.

Trets principals de les varietats lingüístiques

La divisió dialectal (oriental i occidental).

Les varietats geogràfiques.

Les característiques del valencià.

El valencià septentrional i el castellonenc.

El valencià aptixat.

El valencià meridional i l’alacantí.

La varietat central.

Les varietats balear i nord-occidental.

El valencià i les institucions.

El valencià, llengua de present i de futur.


Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en

processadors de textos

Les unitats de la llengua.

El sistema vocàlic.

Les vocals e i o obertes.

El sistema consonàntic.

Els fonemes oclusius.

Fenòmens consonàntics.

69

L’escriptura dels numerals.

Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l’asterisc…

Ús de les majúscules i les minúscules.

Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.

Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.

Ortografia dels homòfons.

Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.

Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…

Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principals problemes

morfològics i sintàctics. La concordança i l’ordre

Les oracions compostes. Classificació.

Les oracions subordinades substantives.

Les oracions subordinades adjectives.

Les oracions subordinades adverbials.

Les oracions de gerundi i de participi.

Els pronoms relatius.

Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.

La substitució de sintagmes per pronoms febles.

Ús i caiguda de preposicions.

La concordança i l’ordre.

Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i frases

fetes

Les locucions.

Les frases fetes.

Els refranys.


L’homonímia.

Les abreviatures.

Les sigles, els acrònims i els símbols.

La sinonímia i l’antonímia.

Elements lèxics grecollatins.

Les interferències amb altres llengües.

La precisió del significat.

Els nivells de llengua i de parla.

Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics,

especialitzats…

70

Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i en l’argumentació (II).

Trets lingüístics

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del

domini cognitiu dels fets

a) Característiques.

El tema, les idees secundàries o subtemes.

L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).


Punt de vista del narrador.

Els personatges. Tipus i caracterització.

L’espai i el temps dels fets narrats.

Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.


Estructura externa i interna.

Recursos narratius.

Recursos temporals:

L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).

La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

Autors de diaris personals i dietaris.

c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.

Característiques.

La conversació escrita:

en vers: textos dramàtics.

en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…


en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.

La conversació oral:

la tertúlia, el debat, l’enquesta…

els diàlegs teatrals

Estructura interna.

Recursos textuals: estil directe i estil indirecte.

Autors de teatre.

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.


71

Poemes i cançons.

Estructura interna i externa.

Recursos: les persones gramaticals.

Recursos: les figures retòriques:


En la paraula (onomatopeia, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

Autors de poemes i de cançons.


Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.


Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades.




Trets semàntics de les paraules.

Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.

TEXT EXPOSITIU

Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de

temes diversos.

a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes.

b) Tipus d’explicacions:

General / detallada.

Objectiva / subjectiva.

Divulgativa / especialitzada.

Científica / no científica o fantàstica.

c) L’explicació en la narració:

L’anunci de premsa, ràdio i televisió.

El text científic.

El fullet informatiu.

L’exposició oral.

La ponència.

La conferència.

72

d) L’explicació en les instruccions:

Les regles.

Les normes, els consells, les lleis.

e) L’explicació en les prediccions:

Les prediccions en la narració.

Les hipòtesis.

La predicció científica: l’informe meteorològic.

La predicció fantàstica: l’horòscop.

f) Estructura del gènere expositiu:

La jerarquització de la informació.

L’ordre en què es presenten els elements.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli, elements bàsics,

complementaris…).

g) Característiques de morfosintaxi:

La nominalització.

La no-reiteració.

Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.

Expressió de la condició.

Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.

Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.

h) Característiques del vocabulari:


Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.

Els neologismes.

Els cultismes.




TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emis-sor sobre els

esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions.

a) Els textos i la situació de comunicació:

Procés de legitimització de l’emissor.

Presència del receptor del text.

Relació existent entre els interlocutors.

Coherència del contingut argumentatiu.


73

L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.


b) Característiques de l’argumentació:

Tesi i arguments.

Ordenació dels arguments.

Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.


Idees secundàries o subtemes.

Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica, política…).

Contingut ideològic.

Estructura seqüencial dominant.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial dominant.

c) Estructura de l’argumentació:

Assumpte.

Introducció (exordium).

Exposició dels fets (narratio).

Exposició dels arguments (argumentatio).

Conclusió (peroratio).

d) Tipus d’arguments:

Identificació de situacions.

De causa / de conseqüència.

Fal·làcies.

Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.



La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).

Les fórmules de tractament.

La impersonalització.

La modalització.

La interrogació retòrica.

Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).

Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional.


Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes.


Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).

74


aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de les professions, de la tècnica, de la ciència, llenguatge

burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).

Usos lingüístics sexistes.

Usos socials del llenguatge presents en el text.

g) Procediments retòrics i estilístics:

Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el llenguatge icònic de la

publicitat gràfica, àudio i audiovisual (cartell, pancarta, pintada…).

Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…)

En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi, repetició, paral·lelisme,…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).

h) Models de textos per a expressar els arguments:

La conversa.

L’assemblea.

El debat.

El fòrum.

La carta de protesta.

La carta al director.

La carta de reclamació.

La publicitat.

L’assaig.

L’aforisme.

L’article d’opinió.

i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent Marqués,

Enric Sòria, Toni Mollà…


Tècniques d’estudi


La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.

Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.

L’estructura i presentació d’un treball escrit.

El resum.

El mapa conceptual.

La lectura comprensiva.

Test de velocitat lectora.

75

Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals

Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a confrontar dades.

Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris… adequades als interessos dels

lectors).

Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en

relació amb un tema.


Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM, Internet, etc.)

Utilització de processadors de textos.


En la producció i revisió dels propis escrits.

Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció comunicativa, situació de

comunicació, estructura seqüencial de base…

Per a transportar textos…

Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.

Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…

Per a maquetar.

Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica,

gramatical, etimològica, semàntica.

Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdics per a resoldre problemes

relacionats, bé amb les característiques de la llengua, bé amb accepcions o conceptes.

Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema determinat (diccionaris de

dubtes, llatinismes i expressions clàssiques), i vocabularis especialitzats (ciències, administratiu,

informàtic, literatura, comerç…).

Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborar un guió previ a

una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d’un treball.

Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar

les idees principals de les secundàries, així com per a indicar dades concretes d’interés segons la

finalitat de la lectura.

Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral prèviament

escoltat, l’argument d’un conte, d’una novel·la curta, d’un relat, així com la informació més important

continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora.

Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per

diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint adequadament l’espai.

Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.

Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians; redactar una instància,

76

elaborar un curriculum vitae, fer un organigrama que reflectisca una organització administrativa.

Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.

Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.

Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la temporalització, l’organització i els mitjans.

Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II)

Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.

Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.

Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…

El codi gràfic al servei de la comunicació.

La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.

La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.

La informació jerarquitzada: els diagrames.


La memòria.

La ponència.

L’exposició oral.

Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura

occidental

a) La literatura del segle XIX:


El romanticisme a Europa.

La Renaixença.

Els Jocs Florals.

Jacint Verdaguer.

La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes d’espardenya).

La poesia: Teodor Llorente.

El teatre culte: Frederic Soler.

El teatre popular: Eduard Escalante.

Àngel Guimerà.

b) El modernisme.


El modernisme a Europa.

El modernisme: cronologia i característiques.

Tendències modernistes.

77

La narrativa modernista.

El costumisme: Narcís Oller.

Prudenci Bertrana.

El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.

La poesia modernista: Joan Maragall.

La generació del 1909.

L’Escola Mallorquina.

El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.

Santiago Rusiñol.

c) La literatura del segle XX (I):

El noucentisme.

El dadaisme.

El futurisme.


Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.

L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.

La generació del 1930. Carles Salvador.

d) La literatura del segle XX (II):

La literatura i la societat durant la postguerra.

La narrativa de postguerra.

La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

La novel·la realista: Enric Valor.

El conte: Pere Calders.

La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu.

La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.

El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.

La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.

La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.

e) La literatura del segle XX (III):

Breu història de l’assaig.

Josep Pla.

Joan Fuster.

Manuel Sanchis Guarner.

Joan Francesc Mira.

El teatre de postguerra. Samuel Beckett.

Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.

El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera.

78

El teatre independent. Grups de teatre.

Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual Alapont, Carles Alberola,

Josep M. Benet i Jornet.

5.2. Distribució temporal de les unitats didàctiques

Considerant que la programació consta de nou unitats, hem planificat treballar-ne tres en cada

trimestre i dedicar-li deu sessions a cadascuna d’elles. La distribució dels diferents blocs de

continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les necessitats de l’alumnat. La

resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitats complementàries així com

extraescolars, lectura extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç.

6.- METODOLOGIA . ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.1. Metodologia general i específica de l’àrea

Entenem que l’ensenyament és una tasca dinàmica que s’ha de sotmetre a una

contínua revisió, atès que sovint canvien els contextos socials de grups i fins i tot de

professorat. Si afegim el respecte que hem de propugnar envers el tarannà de l’alumnat i la

manera de treballar del professorat individualment no podem entendre el nostre treball més

que com una constant adaptació a la realitat que ens trobem al davant. Aquesta intenció

preliminar s’ha de veure completada per l’esforç en la coordinació del professorat pel que fa

als continguts específics. Hem d’aconseguir d’homogeneïtzar al màxim, fins i tot fóra

desitjable que la coordinació implicara tots els Departaments en aquelles qüestions en què,

segons el cas, fos possible, tant a nivell de desenvolupament de continguts, com habilitats,

com actituds. Açò és certament molt ambiciós, si analitzen la quotidianitat de la pràctica

docent, però som conscients que sols anirem endavant amb una actitud positiva d’avanç

progressiu i constant.

Pel que fa a la metodologia didàctica hem de fer palès que les i els aprenents han de

tindre una consciència clara de l’evolució de les seues destreses i habilitats. El treball

personal sobre materials generals és de vital importància. Cadascú té unes possibilitats que no

es poden malbaratar i que ha de treballar fins que formen part del seu coneixement assumit.

La progressió és sempre relativa a un estat previ, i açò pren més pes, òbviament en el cas de

l’ESO.

És important deixar clar el significat profund de la concepció d’avaluació contínua.

Coneixements, habilitats i actituds han d’ésser acumulatives, de manera que tot allò que és

aprés té una ulterior utilitat i ha de romandre, per tant, present i actualitzat. Aquest

plantejament ha d’evitar que l’alumnat tendesca a la “memorització no productiva” de regles,

79

dades i conceptes per ser avaluables en aquell moment determinant i concret de l’examen.

Tot ha de ser sempre compatible, integrable i productiu.

També és fonamental que des d'un principi els alumnes coneguen quins són els objectius que

han d'aconseguir, la qual cosa contribuirà a fer-los més responsables i més autònoms en la

seua tasca d'aprenentatge. S'ha d'establir entre alumne i les professores una relació

d'intercanvi d'impressions i de comunicacions que possibilitarà que els professors coneguen

el ritme d'aprenentatge i les dificultats individuals que poden conduir-lo a modificar, en

situacions concretes, una determinada metodologia.

La tasca del professorat dins l'aula és la de planificar, conduir, buscar estratègies, dirigir i

servir de model en el treball de l'alumne per aconseguir que l'alumne s'implique al màxim en

el procés d'aprenentatge d'acord amb un dels sistemes metodològics més efectius: la creació

de conflictes. És a dir, el professorat ha de provocar que l'alumne es plantege les qüestions

proposades, arribe a una conclusió més o menys autònoma i amb tot això, s'adone de la

necessitat personal d'adquirir uns determinats coneixements. En definitiva, es tracta de

promoure el dubte i, a partir d’aquest, la investigació.

Posarem esment a fer que l’alumnat utilitze el mètode deductiu quan es tracta d’analitzar

textos o les seues mateixes produccions, perquè siguen ells els que descobrisquen quines

premisses bàsiques fan d’un text una bona eina de comunicació. Segons aquest mateix criteri,

l’alumnat redactarà i parlarà tant com siga possible. S’haurà d’avesar a construir el discurs i

no només a omplir buits, aparellar mots, escoltar o llegir textos del llibre, tot i que no

rebutgem cap tipus d’exercici.

Potenciarem el treball individual per allò que representa d’esforç i concentració i d'assumpció

de responsabilitats. En aquest sentit, s’intentarà que l’alumnat desenvolupe certs hàbits de

feina i una major autonomia. Alhora, considerem imprescindible fomentar les tasques de

tipus cooperatiu, per tal de promoure un model de vida basat en els valors de la convivència i

de transmetre destreses i actituds relacionades amb l'acceptació i el respecte a les diferències i

la cooperació, i el valor de la solidaritat, de manera que puguem contribuir a construir una

societat centrada en les persones que respecte tant la dignitat com les diferències entre tots els

éssers humans.

La correcció de les activitats orals d’aprenentatge i de moltes de les escrites tendirà a ésser

pública i immediata. En principi, serà l’alumnat mateix qui aporte les solucions i qui les

corregesca, per tal que augmente la seua responsabilitat i l’autoestima. El professor només hi

intervendrà en cas que siga necessari. A les exposicions orals, l'alumne/a que escolta

desenvoluparà, conjuntament amb el professorat, la tasca d'avaluació de l'exposició oral.

Un tema important és l'adequació de les activitats al temps de què es disposa per treballar-les.

S'ha d'intentar que la seua estructuració en parts s'adeqüe a les sessions de classe, sense que la

interrupció en disminuesca l'efectivitat. Sempre s'ha de comptar amb un temps suficient per a

80

l'explicació i per fer, si cal, consultes, aclariments, intervencions espontànies de l’alumnat...

Intentarem que algunes activitats tinguen aspectes "oberts" perquè puguen ser realitzades pels

alumnes amb diferents ritmes d'aprenentatge.

6.2. Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge:

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de

tenir les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquests, a l'explicació i al

desenvolupament dels diferents continguts ha de seguir la realització d’unes quantes

activitats de comprovació de coneixements, i que són les que s’indiquen en el llibre de text de

l'alumne i en altres materials complementaris, i que estan associades, en cada cas, als

diferents continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats

lligades a aquestes de manera expressa (desenvolupament de les competències bàsiques, en

acabar cada unitat, i avaluació de les competències bàsiques, referides als continguts de cada

trimestre).

Com no pot ser d'una altra manera, donat el caràcter preeminentment instrumental d'aquesta

matèria, les activitats d'aprenentatge constitueixen l'eix a partir del qual es desenvolupen els

continguts, la qual cosa dóna una idea de l'enfocament eminentment pràctic i actiu

(competencial) amb què se’n planteja l’ensenyament. Això contribueix de manera decisiva a

afavorir i a organitzar els distints intercanvis lingüístics a l'aula, així com també a fer servir

les produccions dels mateixos alumnes com a materials lingüístics per a l'anàlisi. En gran

manera, aquestes activitats es basen en:

- La realització d’exercicis específics, dictats i redaccions. Una volta compreses les regles,

cal insistir en la seua assimilació. Cada alumna i alumne treballarà sobre les errades fetes als

propis escrits, on sols han d’aparèixer marcades. Aquesta dinàmica és tan útil per a

l’ortografia i la gramàtica com per a la puntuació.

- El treball i anàlisi de diferents tipus de text. El treball corol·lari consistirà en

l’elaboració de textos propis de diferent caire, una volta siguen conegudes les seues

estructures, característiques i funcions. S’ha d’obtenir, tot mantenint la dinàmica de treball

sobre els propis textos, la sensació molt clara d’avanç i d’aprenentatge pel que fa a aquestes

qüestions.

- L’aplicació de coneixements sobre conceptes sociolingüístics a la realitat de la

nostra societat amb la lectura de notícies de premsa que hi facen referència, plantejament de

situacions, tipus, etc.

- La lectura en veu alta, a casa, individualment, a l’aula..., de textos els autors dels

81

quals provinguen de les zones dialectals existents al català.

- L’ús de lectures que permeta a l’alumnat entendre i valorar que és un text literari,

així com utilitzar els conceptes sociolingüístics apresos i al mateix temps tenir una idea clara

i global de la història de la llengua catalana. Un exemple d’açò darrer por ser fragments de

Text i context, de Jordi Solé i Camardons.

- El treball en grup, tant en el treball escrit com en l’oral. A més el grup pot ésser la

millor estratègia per treballar la diversitat i dinamitzar l’aula.

6.3. Tractament de temes transversals

Dins el projecte educatiu també és un objectiu la integració de l’alumnat al medi i a la

societat; per tant, és necessari donar-li una sèrie d’elements didàctics que li servisquen

d’informació, reflexió i crítica. Però també és just que l’alumne incorpore a la seua educació

tots els elements que aporte del seu propi entorn, les seues lectures, els seus interessos, les

converses que ha escoltat o en què ha participat, les pel·lícules que ha vist, els programes de

televisió i, en general, les seues experiències vitals. Si el projecte educatiu és capaç

d’incorporar l’alumne com a personatge actiu en el procés d’educació, aconseguirà no

solament la seua integració com a alumne, sinó com a persona, la qual cosa en definitiva és

l’important. Així doncs, hem plantejat a la fi de cada unitat qüestions d’actualització dels

temes i valors tractats literàriament a fi de relacionar cada etapa del pensament amb l’actual i

extraure’n conclusions arran del seu contrast.

Tal com preveu el Currículum valencià, hi ha altres aspectes que incideixen en la

formació dels joves, a més dels relacionats estrictament amb cada una de les àrees

curriculars. Els temes transversals haurien d’informar l’alumnat, donar-li elements per a una

actitud crítica i pensant davant la vida, i al mateix temps recollir la seua experiència, donar-li

valor i incorporar aquest coneixement a l’avaluació; es tracta, doncs, de valorar l’alumne en

la seua mesura.

Si bé els temes transversals seran presents a totes les àrees, en la de Valencià: Llengua

i literatura és especialment important presentar textos i activitats que puguen servir de base

per a la reflexió de l’alumnat sobre els eixos educatius que contribuiran a una educació

integral. No s’ha d’oblidar, per tant, la promoció de l’autonomia dels alumnes, no sols en els

aspectes cognitius o intel·lectuals, sinó també en el desenvolupament social o moral. Per això

seran aspectes que cal tractar transversalment al llarg de l’etapa l’educació moral i cívica,

l’educació per a la pau, per a la salut, per a la igualtat entre els sexes, l’educació ambiental,

l’educació sexual I l’educació del consumidor.

82

En la tasca de comprensió i interpretació dels textos literaris, s’afavoreix el comentari

i la discussió de qualsevol d’aquests temes, especialment els referents a aspectes

sociolingüístics, a fi d’ajudar els alumnes a descobrir el conjunt de creences i valors, de

pautes per a pensar i per a actuar que influeixen sobre els comportaments quotidians de les

persones. Heus-ne ací els més importants:

1 Reconeixement del valor del llenguatge com a transmissor de discriminació (social,

sexual, racial…).

Consolidació d’hàbits de respecte i cura pel medi ambient.

Aprofundiment i valoració de les pautes que regulen el consum i la promoció de criteris

personals sobre aquesta qüestió.

Anàlisi crítica dels comportaments de les manifestacions discriminatòries, sobretot del

sistema lingüístic i del gènere-sexe, en l’activitat comunicativa i literària.

Anàlisi i valoració del paper de l’escriptor/ a en la societat a través del temps i de les

funcions de la literatura.

Educació per a la salut.

Reconèixer les situacions i conductes que poden implicar perills i riscs per a la salut.

Conèixer les normes bàsiques per a la salut, higiene, alimentació i atenció personal.

Ser conscient, i tractar d’eradicar, el llenguatge violent i agressiu dels mitjans de

comunicació, en concret, i de la societat, en general.

Ser conscients dels problemes de violència, d’agressió i d’injustícia que es donen a la nostra

societat i al món en general.

Ser capaços de llegir i interpretar críticament els missatges publicitaris manipuladors basats

en fal·làcies i il·lusions referencials per poder actuar-hi lliurement i en consciència.

7.- AVALUACIÓ

L’avaluació és un component imprescindible en tot disseny curricular, sobretot en un

moment en què es té la voluntat de canviar la vida a les aules i que es pretén que l’alumnat i

el professorat siguen protagonistes conjunts i conscients de la seua tasca. En aquest sentit,

l’avaluació ha de ser un treball de reflexió sobre la pràctica docent i sobre tots aquells

elements involucrats en el procés d’ensenyament i aprenentatge; i ha de ser coherent amb les

característiques de l’etapa, amb els objectius planejats i amb la teoria de l’aprenentatge per la

qual s’hi ha optat. L’avaluació ha de ser concebuda com una exigència interna de

perfeccionament, que atenga més al procés que no al producte.

83

7.1. Tipus d’avaluació

Considerem l'avaluació com el procés formatiu on l'alumnat constata l'assoliment

dels objectius i, per tant, el procés d'aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes

característiques bàsiques: és processual (al llarg de tot el procés d’aprenentatge), integral

(comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i continuada (es realitza en

cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors), estructurant (permet reajustar el

procés)... Però especialment ha de ser criterial, és a dir, s'ha de basar en els criteris i

instruments que negocien professorat i alumnat; i ha de tindre un protagonista: l'alumne,

sempre assessorat pel professorat.

Així mateix considerem que l'avaluació ha d'estar present en tota la interacció educativa, però

hi ha moments on es converteix en protagonista: una avaluació inicial on es constatarà el

nivell de coneixements i de competència de l'alumnat, i en cada un dels moments en què

l'avaluació s'ha de transformar en qualificació.

Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d'avaluació, però hem de buscar

elements que possibiliten d'aquest procés que és paral·lel al d'aprenentatge i ambdós formen

part de la mateixa evolució cognitiva de l'alumnat. No obstant això, proposem per a

l'avaluació que transformarem en qualificació:

- 1 prova de continguts breu després de cada unitat didàctica.

- 1 prova general de continguts en finalitzar cada avaluació amb una mena de revisió

dels continguts per tal de constatar la consecució dels objectius.

- Les propostes de proves es farien a partir d’activitats realitzades a l’aula o, en tot cas,

el mateix tipus d’activitats on la proposta concreta canviara.

- Aquesta prova es combinaria amb propostes concretes d’avaluació oral.

Sense obviar l’atenció a la diversitat de l’alumnat, pel que fa als continguts mínims exigibles

en cada nivell, considerem que s’ha de partir del pressupost següent: en conjunt, els mínims

exigibles per a cada curs han de correspondre als continguts que permeten que cada alumna i

alumne puga iniciar el curs següent amb possibilitats de superació (per tant de comprensió) i

capacitat de desenvolupament de treball.

Això significa que els continguts de cada curs s’incloguen completament i indefugible

entre els mínims del curs en qüestió, si més no, en una proporció del 80%. Així, qüestions

com l’ortografia, la gramàtica i la puntuació (sempre des del punt de vista dels àmbits de

treball) en 1r, 2n i en 3r d’ESO; la gramàtica, la puntuació i la tipologia textual en 4t d’ESO;

són aspectes a dominar per part de l’alumnat per poder superar satisfactòriament un curs.

És obvi que cada nivell de mínims inclou el dels cursos anterior, donat que tant el

plantejament de la metodologia com les estratègies de programació en conjunt així ho

demanen.

84

Tot açò fa referència a la comprensió i expressió escrita i òbviament a la oral, que serà

també avaluada tant periòdicament a classes com mitjançant la realització controls i exercicis

d’avaluació específics


Els criteris d’avaluació descriuen la competència esperada com a resultat del procés

d'ensenyament i aprenentatge amb referència als objectius.

CRITERI

HABILITATS BLOC

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos

orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i

reproduir-ne el contingut en textos escrits.

Recepció oral.

Producció escrita.

1

3

4

2. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un

tema específic i conegut, reflectint els principals arguments

i punts de vista dels participants.

Recepció oral.

Producció escrita.

1

3

4

3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits

narratius, descriptius i dialogats (incloent-hi els propis de

la premsa escrita), identificant les intencions que tinguen,

diferenciant les idees principals i les secundàries,

reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el

contingut i aportant una opinió personal.

Recepció escrita.

Producció oral.

1

3

4

4. Integrar informacions procedents de diferents textos

sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es

reflectisquen tant les principals informacions i els punts de

vista trobats com el punt de vista propi.

Recepció escrita.

Producció escrita.

1

3

4

5. Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma

ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint

un orde lògic en la presentació de les informacions i dels

arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a

la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.

Producció escrita

i oral.

1

2

3

4

85

6. Crear textos escrits narratius, descriptius i dialogats

adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el

contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i

variat i respectant els criteris de correcció gramatical i

ortogràfica.

Producció escrita. 1

3

4

7. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la

consulta de diverses fonts d'informació en suports

tradicionals, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres

sistemes de classificació de fonts, en el marc de treballs

senzills d'investigació.

Recepció escrita.

4

8. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit

en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals

bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, emetre una

opinió personal i utilitzar estos coneixements en la

producció de textos d'intenció literària.

Recepció escrita.

Producció oral

i escrita.

1

5

9. Establir relacions entre les obres, els autors i els

moviments que constituïxen un referent clau en la història

de la literatura fins al segle XVIII –inclosos els de les

llengües constitucionals- i els elements més destacats del

context cultural, social i històric en què apareixen.

Recepció escrita. 5

10. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les

combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes unitats

i els seus significats, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i

escrit.

Recepció i

producció orals i

escrites.

3

11. Comprendre l'origen i l'evolució del castellà i del

valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte

entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les

característiques fonamentals del bilingüisme.

Recepció i

producció oral

i escrita.

2

12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos

geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de

l'observació directa i la comparació de produccions

diverses.

Recepció i

producció oral

i escrita.

2

13. Manejar els processadors de textos i ser capaç

d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els

mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de

dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

Recepció

escrita.

4

14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions

que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social,

relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar

el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

Recepció i

producció oral

i escrita.

1

3

86

15. Identificar els principals recursos utilitzats pels

mitjans de comunicació per a l'elaboració i la difusió

d'informacions i d'opinions.

Recepció oral i

escrita.

1

3

7.3. Instruments d’avaluació i criteris de qualificació

Les activitats previstes per avaluar conceptes o coneixements engloben les activitats orals

per a interpretar, extrapolar o aplicar i també les activitats d’expressió escrita que van des de

controlades a lliures, passant per aquelles més o menys dirigides.

Per a aspectes relacionats amb l’àmbit dels procediments les activitats a avaluar són

aquelles en què l’alumne o l’alumna ha d’elaborar la informació per a produir textos o

comunicar-ne el contingut.

Pel que fa a les actituds i valors, s’observarà i registrarà sistemàticament el grau

d’interès i iniciativa en el conjunt de les activitats així com la qualitat de les aportacions de

l’alumne i la seua participació en les activitats i en aquelles situacions en què l’alumnat ha

de manifestar-se tal com és, expressant opinions o manifestant preferències, així com en els

treballs en grup, els debats, la recerca d’informació, els treballs a preparar o exposar resultats.

U tilitzarem els següents instruments d’avaluació :

a) El quadern de classe, emprat per a objectivar la informació entorn el treball diari de

classe com: les activitats del llibre de tex, la presa d’apunts, l’elaboració de resums i

esquemes, el comentari de text, la ressenya i l'elaboració de síntesis, etc, que ens

permeten valorar la capacitat de l'aprenent per la selecció i organització de les idees i

per la seua capacitat d'anàlisi i judici crític, es valorarà en 1r cicle de Secundària amb

un 20% de la nota (la meitat per la qualitat de les tasques, la meitat organització del

treball) . En segon cicle d’ESO amb un 10-15% de la nota (la meitat per la qualitat de

les tasques, la meitat organització del treball).

b) Exàmens i altres proves escrites i orals. Aquest apartat es puntuarà amb un 50% de la

nota en 1r i 2n d’ESO i 50-60% en 3r i 4t de Secundària.

c) El control oral i/o escrit de les lectures obligatòries trimestrals suposa el 10% de la

nota.

d) La correcció de l’expressió oral és un aspecte que formarà part de qualsevol dels

apartats avaluables i el domini de l’oral ha de ser imprescindible per superar positivament

l’avaluació del curs.

La no lectura de tots tres llibres obligatoris suposarà una falta greu en l’actitud i el treball.

Així mateix, el professorat podrà demanar la realització d’un treball monogràfic de curs, la

no presentació del qual també suposarà una actitud negativa.

La qualificació final de l’alumnat ha d’incloure, lògicament, les valoracions fetes al llarg del

curs tant des del punt de vista de les proves, com de la resta d’activitats, inclosa l’actitud.

S’entén, doncs, com el moment en què el conjunt d’objectius i continguts han estat

aconseguits i interioritzats per l’alumnat, i per tant no és sinó la conseqüència última del

87

procés desenvolupat al llarg del curs. Cal subratllar, a més a més, que, tractant-se d’una

avaluació contínua, l’alumnat ja ha conegut al llarg del curs diverses qualificacions, així

com la qualificació de cadascuna de les activitats realitzades.

Criteris de recuperació

Des del punt de vista global, els criteris de recuperació s’han de fixar partint del fet que

trobarem alumnes amb pèrdua de ritme, d’interès, d’ànim per continuar,... i amb els grups

d’ESO, on hi és la totalitat de la població en edat escolar, i per això amb una diversitat de

nivells important.

L’alumnat que haja de recuperar l’assignatura en la convocatòria extraordinària final

(juliol o setembre) haurà de presentar necessàriament per a la realització de l’examen amb

una avaluació positiva, el treball que el professorat responsable li haja pogut encomanar per a

l’estiu. Si després de la convocatòria extraordinària, un alumne continua sense haver aprovat

l’assignatura, el proper curs, pot superar el nivell anterior si aprova les dues primeres

avaluacions i, a més, presenta els treballs corresponents. Si no n'és el cas, haurà de presentar-

se a l’examen de recuperació (convocatòria de maig).

A més a més, per a l’alumnat que tinga pendent alguna lectura obligatòria el professorat

podrà optar entre fer-li un control oral per comprovar que la lectura o lectures han estat

completades, o bé exigir la presentació d’un treball per cadascuna de les lectures suspeses

segons el següent esquema:

1. Resum de l’argument.

2. Descripció dels personatges principals.

3. Tema, finalitat de l’obra, missatge de l’autor/a, allò que s’ha aprés...

4. Dades mínimes de l’autor/a.

5. Valoració personal.

6. Vocabulari bàsic.

7.4. Activitats de reforç i ampliació

Les activitats plantejades en les diferents unitats estan seqüenciades de menor a major grau

de dificultat. D’aquesta manera les primeres activitats són de reforç, es tracta d’exercicis

bàsics i senzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de la unitat. El

professor aportarà fitxes amb activitats adaptades per a aquells alumnes que ho necessiten.

Les activitats d’ampliació van adreçades a l’alumnat amb més capacitat. Aquests exercicis

88

presenten un grau de complexitat més elevat i estan destinades a ampliar els continguts

treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionar o cercar informació

sobre algun aspecte concret. A més, estan relacionades amb estratègies d’autoaprenentatge i

amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

7.5. Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

L’avaluació dels processos d’ensenyament –aprenentatge és un component del procés

educatiu, a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respecte a

les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar,

emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels seus

aprenentatges. La seua finalitat és la de millorar la intervenció didàctica, controlant tots els

elements que intervenen en la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes i

comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces.

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectius programats a

principi del curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejat alguna dificultat i

millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que es realitzen seran

incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curs següent.

8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’ensenyament comprensiu exigeix el principi de l’atenció diferenciada a la diversitat,

l’objectiu de la qual és oferir a tots els alumnes una formació bàsica i en el major nivell

possible a cadascun d’ells. La diversificació curricular ha de significar l’estructuració

adequada de situacions d’ensenyament i aprenentatge variades i flexibles, per tal que hi

accedesquen el major nombre d’alumnes. A tal fi cal elaborar formes d’organització, disseny,

desenvolupament i seguiment d’activitats que possibiliten diferents nivells d’ajuda.

Com el tractament a la diversitat i l’ensenyament individualitzat troba sovint problemes en la

pràctica docent a causa de l’alt nombre d’alumnes per aula, aquest projecte de programació

preveu un gran nombre d’activitats de manera que, en la seua major part, puguen fer-se des

de diferents punts de partença i a les quals se’ls puga treure un profit adequat amb relació al

nivell inicial. D’aquesta manera, donat que els continguts presents en cada unitat són

susceptibles de ser tractats a distint nivell d’aprofundiment, s’assoleix al seu torn una

possibilitat d’adaptar-se a les capacitats i maduració de cada alumne.

Per al tractament a la diversitat en aquest projecte de programa es preveuen les següents

89

mesures:

1. Propiciar l’ intercanvi continu, oral i escrit, entre l’alumnat, per a permetre’n el progrés

lingüístic.

2. Implicar tots els alumnes en les mateixes tasques, però amb diferents nivells de

recolzament i exigència. El tractament en espiral ofereix, a més, la possibilitat de reprendre

continguts no assimilats, en moments posteriors, amb la qual cosa evitem la paralització del

procés d’aprenentatge, amb exercicis repetitius, que solen incidir negativament en el nivell de

motivació d’un sector d’alumnes

3. Treballar els diferents nivells d’aprofundiment permetrà atendre demandes de caràcter més

profund per part d’aquell alumnat amb nivells de partida més avançats o amb un interès

major sobre el tema estudiat.

4. Afavorir l’adquisició de l’hàbit lector com a element fonamental per al desenvolupament

de l’autonomia de l’aprenentatge, a banda de la seua funció enriquidora en l’ús del

llenguatge.

5. Treballar diferents activitats a partir d’informacions distintes, propicia l’atenció a la

diversitat. Els coneixements previs de l’alumne i les procedències de l’entorn sociocultural en

què es desenvolupa, hi donaran les pautes d’actuació concreta.

6. Realitzar activitats d’anàlisi i producció de textos des de diferents nivells de partida ofereix

diverses possibilitats de desenvolupament.

Aquest plantejament és afavorit per l'organització dels continguts els quals es presenten de

manera circular, no lineal. Això suposa que els continguts bàsics són tractats en diferents

moments al llarg del curs i al llarg del cicle, amb diverses intencions i amb diferents nivells

d'aprofundiment. Així doncs, els alumnes i les alumnes que en un moment determinat no

arriben a assimilar una part del contingut que es presenta, podran reprendre'l en qualsevol

altre moment posterior del seu procés, sense necessitat de distanciar-se del ritme de la resta

del grup.

Com no podia ser d'altra manera, en aquesta programació predominen les activitats de tipus

procedimental, i no les d'aplicació de continguts conceptuals, que s'ajusten millor a un procés

d'aprenentatge constructivista, i garanteixen que cada alumna i cada alumne puguen realitzar-

les segons els seus nivells. Es parteix de la premissa que tot alumne o alumna és capaç de

reflexionar o d'elaborar un text, encara que els resultats que aconseguesquen siguen molt

diferents entre si. Podem trobar respostes més adequades o menys, però totes poden ser

igualment vàlides per construir el coneixement, que és del que en definitiva es tracta.

Les activitats, pensem, són accessibles a tots, i moltes permeten reflexionar per elaborar

diferents solucions, que després podran ser confrontades amb el grup, la qual cosa

contribueix a l'aprenentatge des d'una perspectiva integradora.

90

Quant a les activitats de grup, tot i que els nivells siguen molt diferents (a excepció d'aquells

casos en què es detecten necessitats educatives especials), tots estaran en disposició de

realitzar-les. Tanmateix alguns alumnes podran presentar problemes de grafia, uns altres

ortogràfics, altres de lèxic, altres de concordança, altres de coherència textual, etc. La tasca

de l'ensenyant serà, doncs, atendre les deficiències que cadascú presente. La mateixa activitat

ha de servir a uns per resoldre dubtes ortogràfics, mentre que a altres pot ajudar-los a

construir correctament les frases. Això suposa que tots poden estar treballant amb les

mateixes activitats (caràcter integrador) diferents continguts i nivells (caràcter

diversificador). Tot i això, és raonable que el professor puga planificar activitats de retroacció

i de proacció per aquells membres de l'alumnat que ho necessiten. Així l'adaptació curricular

serà el millor mecanisme per atendre la diversitat dins de l'aula. Es tracta, doncs, d'adaptar

cada un dels elements curriculars a les capacitats dels alumnes amb problemes

d'aprenentatge, començant pels objectius amb la eliminació dels més concrets tot

seguint pels continguts, cercant-ne sempre els més bàsics, i, lògicament, els criteris

d'avaluació.

En el cas dels alumnes amb discapacitats motores o sensorials es considerarà ACIS la

incorporació d’un currículum específic per al desplegament de determinades habilitats

adaptatives necessàries per a seu desenrotllament normalitzat en la societat.

9.- FOMENT DE LA LECTURA

Dins del plantejament comunicatiu de l’ensenyament de la llengua, la lectura assumeix una

importància capital, fins aplegar a ser-ne l’eix vertebrador. La lectura és una activitat

imprescindible per a la comprensió dels textos i per al desenvolupament de la pròpia

expressió oral i escrita, a més de constituir una tasca insubstituïble per al desenvolupament en

l’alumnat de l’autonomia de l’aprenentatge. A classe es faran amb freqüència lectures en veu

alta per acostumar l’alumne a les intervencions en públic i per demostrar, amb la seua

entonació, la comprensió del text.

Per potenciar la capacitat lectora, però especialment el gust per la lectura, a banda dels textos

a treballar durant el curs, s’hi assignen tres lectures, com a mínim. En tots els nivells

s’avaluarà positivament la lectura de més llibres en cada bloc o avaluació.

A més, el Departament de Valencià , per tal de fomentar la lectura i la creació artística, anima

els seus alumnes a la lectura voluntària, de vegades pel mer plaer de fer-ho i d'altres amb la

possibilitat d'elaboració d'un treball. Aquesta tasca, que es procura que siga senzilla però

completa, pot consistir tant en un informe escrit com en una presentació oral del títol que

l'alumne ha escollit. En principi, animem els alumnes cap a la segona opció, perquè així

serveix d'al·licient a la resta del grup. En els dos casos, el treball té en compte no només els

91

aspectes més superficials de l'obra (com ara l'argument), sinó també l'anàlisi psicològica dels

personatges, l'esforç d'abstracció que representa la localització del tema o el sentit crític

demostrat en el moment de la valoració final.

10.- UTILITZACIÓ DE LES TIC

Les TIC ha provocat una autèntica revolució en la societat en general.

L’amplitud de usos que es realitzen amb les TIC i la quantitat d’informació que hui en dia

podem trobar a Internet porta a considerar que assistim a una situació històrica de canvis

conceptuals i paradigmàtics en molts àmbits de la nostra societat.

L’àmbit educatiu no és alié a aquesta realitat. L’aparició i l’ús de webs docents, la utilització

de les TIC com a suport a la docència són fets que es produeixen diàriament. I sembla evident

que la utilització d’aquestes tecnologies en els processos formatius ha d’implicar alguns

canvis en la concepció del procés d’ensenyança-aprenentatge.

El Departament de Valencià continua volent portar endavant el blog del Departament,

Pesar les paraules, tot i que des de fa temps no hem tingut temps, i també desenvolupar el

més possible la parcel·la del nostre Departament al web del Centre. La creació d’una aula-

matèria donaria l’oportunitat d’utilitzar totes aquestes tecnologies que perseguiria els

següents objectius:

1. Propiciar una ambientació de les aules i una disposició de recursos i materials específics

que faciliten els processos d'ensenyament-aprenentatge (bibliografia, recursos digitals,

pòsters, suro,...).

2. Facilitar la tasca docent (preparació dels recursos, organització de l'aula,...), així com el

desenvolupament de projectes (PLEC,...)

3. Impulsar metodologies que faciliten la realització de tasques competencials.

4. Afavorir la coordinació intradepartamental en la gestió del currículum.

Algunes de les activitats que es poden realitzar amb recursos TIC a l’aula

són les següents:

Recerca d’informació per a l’elaboració de projectes

92

Processar i comunicar la informació de la recerca o qualsevol experiència.

Suport audiovisual i interactiu

Recerca d’informacions puntuals: diccionaris, adreces, personatges...

Utilització i actualització de la Web de l’institut.

Elaboració de diferents tipologies textuals.

. Treball i creació de rutes

Ús del correu electrònic i els blocs per a comunicar-se amb d’altres centres i/o comunicar

treballs fora de l’aula.

Gestió, seguiment i avaluació contínua per part del professor de la tasca docent.

Els alumnes durant l’educació secundària han d’assolir la competència bàsica de

tractament de la informació i competència digital, és a dir, hauran de dominar les

habilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació en diferents

formats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor).

Per a afavorir aquest aprenentatge, durant el curs els alumnes aprendran les normes bàsiques

per a presentar correctament treballs en diferents formats. Diverses sessions estan

planificades a l’aula d’informàtica i es duran a terme les següents activitats:

-Recerca d’informació i ús de diccionaris en línia

-Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital

-Activitats interactives de reforç dels continguts treballats

A més, està prevista la projecció de diversos PowerPoint amb conceptes treballats en el bloc

de literatura per tal que els alumnes entren en contacte amb aquesta eina per a les exposicions

orals.

L’ordinador és una eina que afavoreix les funcions motivadora i innovadora. L’ús de

l’ordinador per a la recerca d’informació o com a mitjà d’elaboració de treballs i materials és

molt positiu, però un ús incorrecte pot convertir-lo en un mitjà red uctor, simplificador i

estereotipat.

11.- RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Tot seguit enumerem els llibres de text i el material didàctic que hem considerat

convenient d’utilitzar en aquest any acadèmic als diversos cursos:

93

1r d’ESO:

Valencià: Xarxa. Llengua i literatura 1. Bromera.

2n d’ESO:

Valencià: Xarxa. Llengua i literatura 2. Bromera.

3r d’ESO:

Valencià: Xarxa. Llengua i Literatura 3. Bromera.

4t d’ESO:

Valencià: Xarxa. Llengua i Literatura 4. Bromera.

Quadern d’ortografia (material de reforç per als diferents cursos de Secundària).

Santillana

1r de Batxillerat:

Nou Veles. València Llengua i literatura I. Ximo López et alii. Castellnou.

2n de Batxillerat:

Manual elaborat pel professor

Enguany, davant una situació d’incertesa en els currículums i atenent al nivell

socioeconòmic del nostre alumnat, hem decidit no canviar els material, ja que d’altra

banda pensem que continuen sent completament útils.

A l’optativa de Literatura Universal de 1r. de Batxillerat Literatura Universal. Enric

Iborra. Bromera, edició en valencià.

Els textos pretenen proporcionar a l’alumnat un material de referència bàsica. L’ús

d’altres tipus de materials didàctics per part dels membres d’aquest Departament

consistirà en material fotocopiat per tal de completar els contingut dels diferents nivells,

o adaptar el treball a nivell d’alumnes concrets, i a material sonor i de vídeo per ser

utilitzat com a il·lustrador dels diversos temes o com a mitjà per a l’anàlisi dels canals

de comunicació que els fan servir. Cal dir que desitjaríem poder comptar amb unes

infraestructures a l’aula que ens permeteren aplicar les noves eines i recursos de les

TICs , esperem que no tarden molt en ser al nostre abast per no crear una autèntica

escletxa entre l’ensenyament i la vida quotidiana de l’alumnat i entre l’alumnat que té

els recursos per accedir-hi i el que no en té.

L’alumnat haurà d’utilitzar, així mateix els textos de les lectures obligatòries i

voluntàries que cal fer al llarg del curs. Aquestos textos es decidiran d’acord amb

l’experiència d’altres anys, quan els membres d’aquest Departament coneixeran

l’alumnat i també d’acord amb les possibilitats de relacionar-los amb activitat com ara

94

l’assistència a conferències, col·loquis, representacions teatrals, cinema, actes

commemoratius, etc. És la nostra voluntat que exemplars d’aquestos textos siguen a

l’abast de l’alumnat a la biblioteca del centre, per tal de facilitar l’accés a la lectura

d’aquell alumnat de menors disponibilitats econòmiques i d’evitar la pràctica de la

fotocòpia de textos literaris.

95

12.- Programació de Primer de Batxillerat

1.- PROGRAMACIÓ PER UNITATS

1.1. UNITAT 1

A. OBJECTIUS

Haver reflexionat sobre la relació entre el concepte de literatura i la societat.

Saber com es pot fer un comentari textual i per a què serveix.

Conèixer les circumstàncies i la naturalesa dels primers textos escrits en llengües

romàniques.

Haver autoavaluat la seua competència en valencià.

B. CONTINGUTS

HISTÒRIA LITERÀRIA I LINGÜÍSTICA

1. La literatura com a comunicació

1.1. Què és la literatura?

RECURSOS PER AL COMENTARI TEXTUAL

1. L’anàlisi textual

1.1. Procediment: com es pot fer un comentari de textos

1.2. Recursos per al comentari

1.3. Les figures literàries

ESTUDI DEL DISCURS

1. On comença una literatura?

AUTOAVALUACIÓ

REVISIÓ DELS CONTINGUTS

1.2 UNITAT 2

A. OBJECTIUS

Haver llegit, valorat i reflexionat de manera crítica sobre textos literaris medievals.

96

Haver descobert en textos literaris antics necessitats expressives també actuals.

Haver-se familiaritzat amb la concepció canònica dels gèneres literaris i amb els

gèneres en la frontera de la literatura.

Haver conegut i haver valorat les possibilitats d’intercomunicació dins la família de

les llengües romàniques.

Haver revisat l’expressió del neutre i l’ús de l’apòstrof.

Haver-se familiaritzat amb el corrector de Word.

B. CONTINGUTS


1. La poesia dels trobadors

1.1. Trobadors i joglars

1.2. L’amor cortés

1.3. La poètica trobadoresca

1.4. Els nostres trobadors

2. Ramon Llull

2.1. La Vida coetània

2.2. L’obra lul·liana

2.3. La projecció posterior de Llull

3. Arnau de Vilanova

3.1. Vida i obra


1. Les fronteres de la literatura i dels gèneres literaris

ESTUDI DEL DISCURS

1. Les llengües al món

2. Les llengües romàniques

2.1. El concepte de Romània

2.2. Classificació de les llengües romàniques

ESTUDI DE LA LLENGUA

1. L’expressió del neutre

2. L’ús de l’apòstrof

3. El corrector ortogràfic de Word

4. La consulta de diccionaris en línia


97

1.3 UNITAT 3

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la historiografia medieval a partir de les formes

específiques i de la informació pertinent sobre el marc històric i cultural de l’època.

Saber què és l’estil i en quines situacions s’usa el terme.

Conéixer els elements de la comunicació, la diferència entre text i discurs, i les

propietats textuals.

Saber usar l’accentuació diacrítica i del guionet, en relació amb la composició i la

derivació, i conéixer alguns casos singulars del nombre.

B. CONTINGUTS


1. La formació i l’expansió de la Corona d’Aragó

2. La Cancelleria Reial

3. Les Cròniques

3.1. Llibre dels feits

3.2. Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

3.3. Crònica de Ramon Muntaner

3.4. Crònica de Pere III el Cerimoniós


1. El concepte d’estil

ESTUDI DEL DISCURS

1. La comunicació

1.1. Elements de la situació de comunicació

1.2. Finalitat de la comunicació

1.3. Les funcions del llenguatge

2. El text

2.1. Text i discurs

2.2. Les propietats del text


1. L’accentuació diacrítica

2. El nombre: casos singulars

3. Paraules derivades i paraules compostes: ús del guionet


98

1.4 UNITAT 4

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la literatura d’idees medieval a partir de les formes

específiques i de la informació pertinent sobre el marc històric i cultural de l’època.

Saber reconèixer i utilitzar els principals recursos semàntics del llenguatge literari i,

especialment, els relacionats amb el tema.

Saber classificar els discursos a partir de diversos paràmetres.

Saber reconèixer vulgarismes i barbarismes, alguns casos singulars del gènere i quines

són les categories gramaticals.

B. CONTINGUTS


1. La literatura doctrinària: prosa moralitzant dels segles XIV i XV

1.1. Context històric: les religions i les monarquies

1.2. El Cisma d’Occident, les universitats

1.3. La funció de l’escriptor

1.4. El canvi dinàstic

2. Francesc Eiximenis

3. Sant Vicent Ferrer

4. Anselm Turmeda

5. Isabel de Villena


1. El llenguatge literari: recursos semàntics

2. Els indicadors de tema

ESTUDI DEL DISCURS

1. Criteris de classificació dels discursos

1.1. Els àmbits d’ús i els gèneres textuals

1.2. Funcions o finalitats dels discursos

1.3. Les estructures textuals

1.4. El canal

1.5. Els participants en la situació de comunicació


1. Vulgarismes i barbarismes

2. Casos singulars del gènere

99

3. Categories gramaticals


1.5. UNITAT 5

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament l’expressió poètica dels autors del segle d’or a partir

de les característiques identificadores i dels recursos retòrics propis de l’època.

Conèixer les característiques identificadores i els recursos retòrics propis de l’obra

poètica dels autors més importants del segle d’or.

Conèixer les bases de la mètrica.

Conèixer i distingir els tipus de variació lingüística i, en especial, la variació

funcional.

Conèixer el concepte de registre estàndard i el procés d’estandardització.

Saber les funcions bàsiques dels quantificadors i els pronoms febles no personals.

Identificar els tipus, l’estructura i els elements de l’oració simple.

B. CONTINGUTS


1. El segle XV: de Barcelona a València

2. La llengua al segle XV

3. El clima literari de la València del segle XV

4. Els poetes dels segles XIV i XV

4.1. Ausiàs March

4.2. L’Escola Satírica Valenciana


1. El text poètic

1.2. Del vers al poema

ESTUDI DEL DISCURS

1. La variació lingüística

2. Les varietats funcionals de la llengua o registres

3. La varietat estàndard

4. Tipus de registres


1. Els quantificadors

2. Els pronoms febles ho, hi i en

100

3. L’oració simple


1.6 UNITAT 6

A. OBJECTIUS

Haver interpretat i haver valorat críticament la narrativa del segle d’or a partir del

coneixement de les característiques i dels recursos propis dels autors de l’època.

Haver conegut els procediments narratius més freqüents i algunes especificitats de la

narració literària.

Saber distingir les particularitats del discurs oral i de l’escrit i conèixer el procés

d’elaboració d’una exposició oral formal.

Comprendre la necessitat d’usar recursos genuïns de la llengua en el cas dels

modismes.

Identificar, construir i manipular oracions compostes per coordinació.

Haver aprés les possibilitats de tria lèxica que ofereixen algunes eines informàtiques.

B. CONTINGUTS


1. El món dels cavallers

1.1. Cavallers i narrativa

1.2. Joan Roís de Corella i la prosa valenciana

1.3. Història de Jacob Xalabín

1.4. Curial e Güelfa

1.5. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

1.6. L’Espill, de Jaume Roig


1. La narració

ESTUDI DEL DISCURS

1. Discurs oral i discurs escrit

2. L’exposició oral formal

2.1. Planificació i realització d’una exposició oral


1. Modismes: refranys, frases fetes i locucions

2. L’oració composta per coordinació

3. Selecció lèxica amb eines informàtiques

101


1.7. UNITAT 7

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la literatura humanista i renaixentista a partir del

coneixement de les característiques i dels recursos propis dels autors de l’època.

Comprendre els fonaments fònics i morfosintàctics de la llengua poètica i ser capaç

d’usar-los en les pròpies produccions.

Saber utilitzar els recursos i els procediments adequats per a l’elaboració d’un treball

monogràfic.

Identificar, construir i manipular oracions compostes amb subordinació adjectiva o

substantiva.

Saber distingir arcaismes, neologismes i cultismes.

B. CONTINGUTS


1. El Renaixement, una tardor per a la llengua i una primavera de l’esperit

2. Poetes en una cruïlla de camins

3. Els camins de la prosa


1. Els recursos fònics

2. Els recursos morfosintàctics

ESTUDI DEL DISCURS

1. Planificació i producció d’un treball monogràfic

1.1. Concreció del tema objecte d’estudi

1.2. Recull de dades a partir de fonts d’informació diverses

1.3. Selecció de la informació i elaboració de fitxes

1.4. Planificació del guió de treball

1.5. Redacció d’un primer esborrany

1.6. Revisió, redacció definitiva i presentació del treball


1. L’oració composta: proposicions subordinades adjectives i proposicions subordinades

substantives

2. Neologismes, cultismes i arcaismes

102


1.8 UNITAT 8

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la literatura popular i culta des del Barroc a la

Il·lustració a partir de les formes específiques i de la informació pertinent sobre el

marc històric i cultural de l’època.

Conèixer les causes i les fases en l’evolució del procés de substitució.

Conèixer els verbs irregulars més representatius de la 1a i la 3a conjugació, l’ús de la

dièresi i les característiques fonamentals dels dialectes catalans, fixant-se

especialment en les que identifiquen allò que considerem el valencià estàndard escrit.

Comprendre les relacions entre text i context per mitjà dels elements deíctics.

Conèixer alguns elements per a iniciar-se en la pràctica de l’anàlisi textual,

especialment de textos narratius.

B. CONTINGUTS


1. Els segles XVII i XVIII

1.1. Del Barroc a la Il·lustració

1.2. La literatura popular

1.3. La literatura culta


1 Comentari d’un text narratiu

1.1. Una proposta de redacció del comentari

ESTUDI DEL DISCURS

1 Les relacions entre text i context: la deixi

1.1. La deixi espacial

1.2. La deixi temporal

1.3. La deixi personal

1.4. La deixi social


1. Verbs irregulars de la primera i de la tercera conjugació

2. L’ús de la dièresi

3. La variació dialectal del català


103

1.9. UNITAT 9

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la literatura renaixentista a partir de les formes

específiques i de la informació pertinent sobre el marc històric i cultural de la

Renaixença.

Reconèixer els intents de fixació normativa de la llengua com a pas imprescindible

per a la incorporació plena als àmbits cultes i formals.

Conèixer els trets bàsics del gènere teatral.

Conèixer els usos principals de les preposicions, alguns verbs irregulars de la 2a

conjugació i el funcionament de l’oració composta.

Conèixer els procediments d’impersonalització i modalització com a mitjans

d’adequació del text al context.

B. CONTINGUTS


1. Europa en obres. El segle XIX

2. Literatura i Renaixença

2.1. La poesia, presa d’una antiga enyorança

2.2. La narrativa: del costumisme al naturalisme

2.3. El teatre, l’espill de la Renaixença


1. El teatre

ESTUDI DEL DISCURS

1. L’adequació del text al context: impersonalitat i modalització


1. Les preposicions

2. Verbs irregulars de la segona conjugació

3. L’oració composta: proposicions subordinades adverbials


104

1.10. UNITAT 10

A. OBJECTIUS

Interpretar i valorar críticament la literatura modernista a partir del coneixement de les

característiques identificadores i dels recursos propis dels autors de l’època.

Valorar el moviment modernista com una iniciativa de renovació i consolidació d’una

cultura autònoma no interferida.

Conéixer alguns trets de l’assaig humanístic.

Conéixer que són els actes de parla, la modalitat oracional i les veus del discurs.

Conéixer els usos especials de les preposicions, les perífrasis d’obligació i de

probabilitat i alguns barbarismes freqüents en valencià.

B. CONTINGUTS


1. Context sociocultural

2. La literatura modernista

2.1. La poesia modernista, una oda infinita

2.2. La narrativa modernista

2.3. El teatre modernista

2.4. La literatura d’idees: la crítica i l’assaig


1. L’assaig humanístic

ESTUDI DEL DISCURS

1. Els actes de parla

2. La modalitat oracional

3. Les veus del discurs. El discurs citat


1. Canvi i caiguda de preposicions

2. Les perífrasis verbals

3. El lèxic específic


105

C. CRITERIS D’AVALUACIÓ:

Valorar la capacitat de l’alumnat per expressar-se oralment amb correcció, en

situacions de diferent grau de formalitat.

Valorar la capacitat de l’alumnat per a analitzar textos escrits i extraure’n les dades

més rellevants a partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica i del coneixement dels

esquemes textuals.

Elaborar treballs crítics a partir de la lectura de diferents fonts d’informació.

L’alumne valorarà de manera autònoma la informació que siga més rellevant.

Capacitat de l’alumnat de compondre textos escrits de caràcter argumentatiu i

expositiu sobre temes relacionats amb l’actualitat social i cultural i usar així

correctament la varietat estàndard de la llengua.

Valorar la capacitació per a fer servir la reflexió lingüística per a comprendre i

compondre millor els textos i d’aquesta manera reconèixer i usar els coneixements

sobre les diferents unitats de la llengua.

Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris, fent referència al marc històric i

cultural i a la relació amb els autors i les obres més destacades. S’ha de comprendre el

fenomen literari i relacionar-lo amb el gènere a què s’adscriu.

Fer funcionar els recursos informàtics bàsics perquè l’alumnat siga capaç d’usar les

tecnologies de la informació i que les puga incorporar al seu treball acadèmic.

D. TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada de cada bloc, entre 8 i 9 hores.

2.-PROCEDIMENTS

L’estudi de llengua i literatura ha de servir perquè l’alumnat referme i complete

l’aprenentatge dels procediments i les habilitats que són propis del treball científic i, al

mateix temps, reforce i amplie els desenvolupats a l’Educació Secundària Obligatòria.

L’adaptació d’activitats i procediments als objectius del currículum ha de fer-se tenint

106

presents les capacitats operatives reals de l’alumnat.

Els procediments poden organitzar-se de maneres diferents; en el nostre cas, hem elaborat la

llista següent:

- Planificació del treball que es realitzarà.

- Identificació adequada d’allò que es vol aconseguir.

- Recerca de la informació oportuna o dels recursos que necessite, tant en el llibre de text

com en altres llibres o documents recomanats pel professorat.

- Lectura, classificació, síntesi, organització i transformació dels materials lingüístics o

literaris recollits per a l’elaboració del treball.

- Anàlisi i reflexió sobre els diferents components de la llengua: fonètics, morfosintàctics,

lexicosemàntics i textuals, a partir de textos orals i escrits (propis o d’altres).

- Classificació dels fenòmens lingüístics o literaris.

- Detecció d’errors, en textos orals i escrits; proposta de les correccions oportunes.

- Consulta dels diferents tipus de diccionaris que puguen ajudar en el treball.

- Realització dels exercicis proposats i la correcció posterior.

- Anàlisi i correcció de les produccions lingüístiques pròpies, tant orals com escrites, i dels

seus treballs.

- Lectura comprensiva dels textos literaris i anàlisi dels recursos literaris emprats.

- Recitació i interpretació dels textos lingüístics o literaris.

- Realització de comentaris de textos.

- Justificació de l’ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques.

- Classificació correcta dels elements o conceptes.

- Memorització de determinats conceptes.

- Reflexió sobre els recursos utilitzats en els textos literaris.

- Reflexió sobre la relació del text literari i el moment històric de la seua producció. Inclusió

en el context històric.

- Lectura dels textos i els llibres recomanats pel professor o la professora.

- Anàlisi comparatiu de textos de registres diversos.

- Estudi dels recursos del llenguatge juvenil, local, culte, popular, etc.

- Creació de textos propis amb diferents registres idiomàtics.

- Elaboració de gràfics, esquemes conceptuals, resums, etc., relacionats amb la matèria.

- Realització de debats, taules redones i exposicions orals individuals.

- Exposició clara, coherent, documentada i argumentada (oral o escrita), sobre determinats

temes de la matèria o d’actualitat, en què mostre una visió o opinió independent, madura i

personal.

107

- Redacció de treballs individuals o en grup, segons es requerisca.

- Contrast d’opinions, on es mostre el respecte pel que diuen els altres.

- Visualització d’algunes seqüències de pel·lícules o obres teatrals per tal d’analitzar-les des

del punt de vista literari i escènic.

- Audició de textos dels diferents dialectes i anàlisi posterior per observar-ne les peculiaritats.

- Audició de textos poètics musicats pels nostres cantautors.

- Anàlisi i estudi de la mètrica.

- Lectura i interpretació d’articles periodístics o dels mitjans de comunicació en general.

3.-SISTEMES DE QUALIFICACIÓ, PROMOCIÓ I ACTIVITATS DE

RECUPERACIÓ

a. Continguts mínims

Els continguts mínims de 1r de Batxillerat estaran formats per una idea clara, organitzada i

definida de les diferents etapes de la literatura catalana i la capacitat de l’anàlisi de textos

literaris, aspectes aquestos a dominar per part de l’alumnat per poder superar

satisfactòriament el curs.

És obvi que cada nivell de mínims inclou els dels cursos anteriors, atés que tant en el

plantejament de la metodologia com de les estratègies de programació en conjunt així ho

demanen. Per tan aspectes com ortografia, gramàtica, puntuació i tipologia textual, estaran

presents en el moment de les avaluacions. Tampoc hem de deixar de banda tot el que fa

referència a l’ús de la llengua i l’aspecte oral: lectura, conversa i utilització de la llengua en

qualsevol nivell formal.

b. Les proves

Les proves efectuades a cada nivell variaran, pel que fa a la forma, segons els aspectes a

incloure en cada cas. Tanmateix, tenint en compte que abans ja hem manifestat la intenció de

treballar en cada avaluació la major quantitat d’aspectes diferents dels objectius i dels

continguts, podem afirmar que les proves seran gairebé sempre heterogènies i hi podrem

trobar tot tipus d’exercicis, fragments de textos, exercicis oberts, realització de textos,

comentaris de textos, més o menys dirigits. El valor d’aquestes proves oscil·larà entre el 80%

i el 50% de la nota de l’avaluació, segons els casos, és a dir segons el conjunt d’allò treballat

al llarg de l’avaluació.

El Departament farà un seguiment de l’alumnat pendent amb problemàtica especial, com ara

108

l’alumnat nouvingut amb desconeixement de la llengua. L’alumnat haurà d’aconseguir els

mínims establerts en la programació per al seu nivell, si bé de manera progressiva. La

comprensió, tant oral com escrita, i l’expressió, malgrat les incorreccions, que en aquest cas

seran valorades amb criteris menys estrictes que en la resta de l’alumnat. Hauran de fer, això

sí, el mateix tipus de proves i d’exercicis que els seus companys, si bé poden plantejar-se a

un nivell més senzill.

c. Comentaris de text

Es podran realitzar un nombre indeterminat de comentaris de text, bé siguen parcials, bé

complets, com a exercicis per a casa ( i correcció a l'aula) per tal de practicar la dinàmica del

comentari.

d. Altres exercicis a avaluar

Lectures obligatòries. Totes les avaluacions l’alumnat haurà de realitzar les lectures

obligatòries proposades pel professorat i relacionades amb la matèria programada o amb les

activitats que al llarg del curs realitzarem (teatre, conferències, etc). Al llarg del curs hauran

d’haver treballat un mínim de sis lectures.

Treballs de reflexió, anàlisi i producció

Cada avaluació es proposaran treballs que impliquen una elaboració amb certa complexitat i

amb l’objectiu de que l’alumnat adquiresca coneixements, reflexione i s’exercite amb les

habilitats i les formalitats del treball intel·lectual.

Exercicis del quadern

Es podran considerar material avaluable qualsevol exercici del quadern que acompanya el

llibre que el professorat veja com a tal. Els exercicis es realitzaran a classe o a casa. El valor

de la nota en l'avaluació podrà ser entre el 10% i el 20%.

Activitats complementàries

El professorat podrà proposar lectures i exercicis de realització voluntària i que seran

avaluades per augmentar la nota e l’avaluació. Així mateix les activitats complementaries

seran considerades matèria i treball d’avaluació.

e. Faltes d'ortografia i gramaticals

Aquesta part de la qualificació serà negativa. Es donarà un valor progressiu a cada falta al

llarg del curs per facilitar la rectificació progressiva de l'alumnat sense que en pague

109

excessivament les conseqüències, o premiant el seu esforç en millorar. Les faltes

descomptaran de la nota obtinguda, hi haurà una penalització de 0,1 per falta comesa fins un

20% de la nota de l’exercici. Es tindrà en compte també la progressió al llarg del curs com a

l’hora de decidir la nota final de l’assignatura.

f. Nota final

Tenint en compte aquests mecanismes, la nota es calcularà a cada avaluació a partir de la

mitjana ponderada de totes dels exercicis realitzades en el mateix període i fent servir

mitjanes entre notes d'avaluació per a calcular la nota acumulada en algun punt del curs que

no siga la primera avaluació. L'avaluació és contínua. La capacitat d’expresseó oral podrà ser

tinguda en compte, donat que l’alumnat ha de tindre un nivell comunicatiu suficient per

expressar-se correctament en diversos registres.

g. Recuperacions

Pel que fa a les activitats de recuperació, l’objectiu bàsic del curs es conèixer la història de la

literatura des dels orígens fins a la Renaixença així com la capacitat de realització d’un

comentari de text sobre textos formals escrits, per tant, cada nou comentari realitzat actua

com a avaluador de la millora de cada alumne respecte a tot el que ha fet abans. Hi ha, també,

els comentaris voluntaris per mostrar la superació de dificultats; hi ha la realització

d’exercicis determinats del quadern o d’altres fonts) que es poden demanar a cert alumnat

amb problemes determinats (respecte al comentari o respecte a qüestions de gramàtica i

d’ortografia).

h. Prova extraordinària

La prova de setembre constarà d’un text, a partir del qual s’haurà de fer un comentari literari

de narrativa o poesia (40% de la puntuació total), i unes preguntes teoricopràctiques (amb

textos dels autors o relacionats amb la qüestió que es proposa) de la història de la llengua i de

la literatura des dels orígens fins a la Renaixença (50% de la puntuació total). A més,

s’hauran de recuperar les lectures pendents (10%). Si no hi ha cap lectura obligatòria per a

recuperar aleshores, el percentatge assignat a aquest apartat es distribuirà equitativament

entre les altres dues parts de la prova.

i. Pendents de 1r de Batxillerat

La recuperació de l’alumnat de 1r de Batxillerat, el seguiment del treball es realitzarà

mitjançant treballs encomanats a l’alumnat relacionats amb el contingut de l’assignatura i

preferentment consistents en comentar textos, ultra la prova específica a la qual té dret si no

realitza el treball encomanat, que es realitzarà al voltant de la data en què aquest alumnat

110

haurà de ser avaluat, i que tindrà les mateixes característiques que la prova extraordinària.

Aquesta tasca l’assumeix la Cap de Departament.

13. - Programació de Segon de Batxillerat.

1.- PROGRAMACIÓ PER UNITATS

1.1. UNITAT 1. EL TEXT EXPOSITIU.

OBJECTIUS

Conéixer i identificar les característiques generals dels textos expositius de l’àmbit acadèmic:

estructura i marques enunciatives.

Construir textos informatius d’acord amb una estructura informativa determinada.

Conèixer, identificar i usar els recursos explicatius.

Identificar i valorar la funció del diferents tipus de connectors.

Repassar conceptes discursius del curs anterior: les funcions lingüístiques, la dixi, les

propietats del text.

Comentar textos analitzant detalladament estructura, connectors i dixi personal.

CONTINGUTS

ESTRUCTURA DE LA INFORMACIÓ

- Característiques del text expositiu

ASPECTES PRAGMÀTICS

- El context

- Marques enunciatives

- Recursos explicatius

MECANISMES DE COHESIÓ

- La connexió

- Elements lingüístics amb funció connectiva

- Tipus de connectors

111

COMENTARI DE TEXT


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Analitzar i valorar textos expositius de l’àmbit acadèmic a partir de l’anàlisi de l’estructura

semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació

de comunicació.

Ser capaç de construir textos informatius d’acord amb una estructura convencional

determinada i utilitzant diversos recursos explicatius.

Reconèixer i usar, en la interpretació de textos i en la regulació de les pròpies

produccions, els coneixements lingüístics, i més concretament, els coneixements sobre els

connectors i la seua funció dins del text.

Saber consultar fonts documentals i integrar la informació extreta en la resolució de

noves activitats.

Valorar i interpretar críticament textos expositius tenint en compte els procediments

que inscriuen el text en una situació de comunicació, que configuren el significat global del

text o que articulen els enunciats.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada: 9 hores.

1.2. UNITAT 2. El text argumentatiu

OBJECTIUS

Identificar tesi, arguments i premisses compartides.

Ser capaç d’argumentar utilitzant les estructures contraargumentatives: refutació i

concessió a l’adversari.

Conèixer l’estructura de l’argumentació segons la retòrica clàssica.

Reconèixer fal·làcies i figures retòriques en l’argumentació.

Valorar la importància de les condicions de legitimitat de l’argumentació.

Analitzar la funció, dins del text, dels mecanismes de referència.

112

Saber redactar comentaris crítics de textos argumentatius.

CONTINGUTS


- L’argumentació . Tema, tesi i arguments


- Components d’una situació d’argumentació

- Condicions de legitimitat de l’argumentació

- Procés de legitimació de l’emissor

MECANISMES DE COHESIÓ

- La referència

COMENTARI DE TEXT



Analitzar textos argumentatius tenint en compte la funció social que exerceixen, el

context cultural on s’inscriuen, l’estructura i els valors que defensen.

Construir textos argumentatius de caràcter formal utilitzant arguments lògics i

estructures contraargumentives.

Utilitzar els recursos informàtics bàsics per a la cerca i l’elaboració de la informació.

Identificar la funció textual dels diferents mecanismes de referència.

Utilitzar la nominalització per a la construcció de textos d’estil condensat.

Identificar les fal·làcies com a arguments no vàlids.

Comentar críticament textos argumentatius valorant la tesi, els arguments emprats per

defensar-la, l’estratègia contraargumentativa emprada i els recursos retòrics utilitzats al

servei de la persuasió.

TEMPORITZACIÓ


1.3. UNITAT 3. El discurs periodístic

113

OBJECTIUS

Identificar els mecanismes per incloure opinió en el discurs periodístic.

Reconéixer la força argumentativa de l’implícit.

Analitzar articles d’opinió.

Identificar els usos sexistes del llenguatge.

Utilitzar la cortesia lingüística en els intercanvis orals.

Comentar críticament articles d’opinió.

CONTINGUTS


- Els gèneres periodístics

- L’article d’opinió

- Recursos d’inici i de tancament


- Informació i opinió als mitjans de comunicació

- La cortesia lingüística

- Usos sexistes de llenguatge

COMENTARI DE TEXT



Identificar en intercanvis comunicatius de tota mena expressions i valoracions que

denoten usos discriminatoris en relació amb el gènere social, reflexionar críticament

sobre aquestes i evitar-les en les pròpies produccions.

Valorar la importància d’utilitzar la cortesia lingüística per aconseguir una comunicació

verbal no agressiva.

Ser capaç d’identificar informació implícita, tant sobreentesos com pressuposicions

lingüístiques, i de defensar-se dels intents de manipulació mitjançant l’ús de l’implícit.

Identificar la presència d’opinió en gèneres periodístics considerats informatius.

Identificar i utilitzar els recursos d’inici i de tancament en la redacció d’articles

d’opinió.

Elaborar comentaris crítics d’articles d’opinió, valorant tots els components que hi

114

intervenen: pragmàtics, textuals i lingüístics.

TEMPORITZACIÓ


1.4. UNITAT 4. L’ assaig

OBJECTIUS

Conéixer i analitzar les característiques de l’assaig literari contemporani.

Conéixer i analitzar els principals recursos lingüístics i estilístics de l’assaig.

Identificar les principals formes literàries o subgèneres de l’assaig.

Conéixer els principals autors que han conreat el gènere.

Conéixer la importància de Joan Fuster en el panorama literari del segle XX.

Comentar textos assagístics.

CONTINGUTS


- L’assaig: definició i característiques.

- Tema i estructura dels textos assagístics


- Recursos lingüístics i estilístics de l’assaig

LITERATURA

- L’assaig al segle XX

COMENTARI DE TEXT



Explicar a partir d’un text les característiques pròpies dels textos assagístics.

Reconéixer els diferents subgèneres assagístics.

115

Valorar el contingut ideològic –explícit o implícit– de diferents manifestacions de la

prosa d'idees, en relació al context historicocultural en què es van produir i en relació a

la significació que adopten en la societat actual.

Interpretar textos assagístics de la nostra literatura, tenint en compte les estructures

convencionals del gènere i les fronteres, sovint poc definides, amb els articles d'opinió

de la premsa escrita.

Identificar les característiques més rellevants de l’obra de Josep Pla i de Joan Fuster.

Conéixer l’obra dels autors més rellevants que conreen l’assaig en l’actualitat.

Comentar un text assagístic tenint en compte el contingut i la caracterització lingüística.

TEMPORITZACIÓ


1.5. UNITAT 5. Els pronoms personals

OBJECTIUS

Conèixer el valor díctic o anafòric dels pronoms.

Identificar les funcions sintàctiques que realitzen els pronoms febles.

Identificar en un text l’antecedent d’un pronom feble.

Detectar les interferències lingüístiques més habituals en l’ús dels pronoms.

Utilitzar els pronoms febles d’acord amb la normativa ortogràfica i gramatical.

CONTINGUTS


- Els pronoms. Característiques generals

- Els pronoms forts

- Els pronoms febles


Completar oracions o textos utilitzant els pronoms febles adequats a l’antecedent i a la funció

sintàctica que realitzen.

Reescriure oracions fent substitucions pronominals.

Identificar la funció sintàctica que realitzen els pronoms febles d’un text.

Identificar l’antecedent dels pronoms febles que apareixen en un text.

Reconèixer les principals diferències entre el castellà i el valencià en l’ús dels pronoms

febles.

116

Corregir oracions amb problemes en l’ús dels pronoms febles per interferències de

castellà.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada: 3 hores

1.6. UNITAT 6. La conjugació verbal

OBJECTIUS

Conèixer les irregularitats de la conjugació verbal.

Conèixer les denominacions dels temps verbals.

Saber classificar els verbs velaritzats en subgrups.

Evitar les interferències lingüístiques en la conjugació verbal.

Evitar els trets dialectals no normatius en l’escriptura dels verbs.

CONTINGUTS


- Les conjugacions verbals. Característiques generals

- Verbs pronominals.

- Doblets verbals.

CRITERIS

Completar oracions amb la forma verbal adequada.

Identificar els canvis que es produeixen en la conjugació de determinats verbs irrregulars.

Conèixer les característiques dels verbs velaritzats.

Conèixer les irregularitats pròpies de la tercera conjugació pura.

Saber denominar les formes verbals amb el terme corresponent.

Esmenar les formes verbals incorrectes en oracions o textos.

TEMPORITZACIÓ

Durada aproximada: 3 hores

1.7. UNITAT 7. L’oració composta

117

OBJECTIUS

Identificar i classificar oracions.

Identificar la funció sintàctica de les proposicions inserides.

Saber construir oracions gramaticalment correctes.

Conèixer els diferents tipus de conjuncions.

Eradicar les interferències sintàctiques del castellà.

CONTINGUTS


- L’oració. Definició i classificació.

- L’oració complexa.

- L’oració composta.


Identificar les diferents classes d’oracions.

Saber analitzar sintàcticament oracions complexes i compostes.

Corregir errors en la construcció d’oracions.

Utilitzar la conjunció adequada per al tipus d’oració.

Substituir conjuncions per altres d’equivalents.

Completar oracions amb el nexe adequat.

Construir oracions complexes o compostes a partir de la combinació d’oracions simples.

TEMPORITZACIÓ

Duració aproximada: 6 hores

1.8. UNITAT 8. Lèxic i semàntica

OBJECTIUS

Conèixer els diferents mecanismes de creació lèxica i aplicar-los en la pràctica.

Conèixer àmpliament el lèxic i analitzar-lo tenint en compte els procediments de

formació de mots i les relacions lexicosemàntiques.

Estudiar l’estructura de les paraules per tal de treballar la idea que el lèxic d’una llengua té

estructura interna.

Desenvolupar unes nocions bàsiques de semàntica lèxica, especialment de l’anàlisi

basada en les relacions lèxiques.

118

Repassar els mecanismes de cohesió lèxica.

CONTINGUTS


- Creació lèxica

- Semàntica

COMENTARI DE TEXT


Identificar i explicar els diferents mecanismes de creació de mots.

Conèixer i ser capaç d’emprar la derivació com a mecanismes de creació lèxica.

Conèixer i ser capaç d’emprar la composició com a mecanisme de creació lèxica.

Reconèixer les interferències lèxiques.

Conèixer els diferents tipus d’abreviacions i ser capaç d’emprar-les adequadament.

Analitzar els diferents tipus de relacions lèxiques entre les paraules d’un text.

Identificar els barbarismes en els textos orals i escrits i evitar-los.

TEMPORITZACIÓ


1.9. UNITAT 9. llengua i societat

OBJECTIUS

Reconèixer les relacions entre llengua i societat.

Identificar les aportacions de la sociolingüística.

Reconèixer les tendències en les actituds dels parlants que observa la sociolingüística.

Estudiar conceptes claus de la sociolingüística com els prejudicis lingüístics,

bilingüisme i diglòssia.

Estudiar i valorar els conceptes de normativització i normalització d’una llengua.

Conèixer i valorar la situació de la llengua en els diferents àmbits d’ús.

119

Comentar textos.

CONTINGUTS


Usos i actituds lingüístiques

Llengües en contacte

Conflicte lingüístic

Normalització lingüística

Situació actual de la llengua

COMENTARI DE TEXT



Valorar les aportacions de la sociolingüística.

Reconèixer les relacions que s’estableixen entre la llengua i la societat i les

característiques de les comunitats lingüístiques.

Aplicar els conceptes de bilingüisme i diglòssia a l’anàlisi del cas valencià.

Reconèixer les diferents situacions de contacte de llengües.

Valorar críticament els diferents prejudicis lingüístics.

Valorar la importància de la lleialtat lingüística.

Distingir entre normalització i normativització lingüística.

Comentar críticament un text de temàtica sociolingüística.

TEMPORITZACIÓ


1.10. UNITAT 10. La poesia del segle XX

OBJECTIUS

Conèixer les característiques de la poesia del segle XX.

Analitzar textos poètics per identificar-ne les característiques.

Conèixer els recursos poètics més rellevants.

Saber comentar textos poètics.

120

Elaborar petites produccions poètiques pròpies a partir de la imitació i manipulació de textos.

CONTINGUTS

LITERATURA

El Noucentisme

Els moviments d’Avantguarda

La poesia durant els anys vint i trenta

La poesia valenciana en el primer terç del segle XX

La poesia de postguerra

La poesia valenciana de postguerra

La poesia en l’últim terç del segle XX

Tècniques poètiques

COMENTARI DE TEXT


Reconèixer els trets característics dels corrents estètics i literaris que se succeïren en

poesia durat el segle XX.

Mostrar i conèixer els autors més rellevants de la història de la poesia catalana del segle XX.

Identificar en poemes les característiques de l’autor o corrent estètic estudiat.

Identificar l’autor i el poema a partir de la lectura d’alguns versos.

Analitzar la mètrica d’un poema.

Identificar recursos retòrics i valorar la funció que realitzen dins del poemes en relació amb

el contingut.

Identificar el tema d’un poema i ser capaç d’explicar-ne el contingut.

Construir poemes paral·lels.

Identificar les relacions intertextuals entre poemes.

Comentar un text poètic.

TEMPORITZACIÓ


1.11. UNITAT 11. La narrativa del segle XX

OBJECTIUS

121

Analitzar, interpretar i valorar textos narratius.

Analitzar la influència de la guerra i la postguerra en la narrativa del segle XX.

Conèixer les tendències, obres i autors més destacats de la literatura catalana.

Reconèixer i analitzar les tècniques narratives.

Comentar textos narratius.

Potenciar, a partir del plaer de la lectura, la creació d’un sentit crític en la valoració dels

textos literaris actuals.

CONTINGUTS

LITERATURA

La narrativa en el primer terç del segle XX

La narrativa durant la dictadura

La narrativa en l’últim terç del segle XX

Les tècniques narratives

COMENTARI DE TEX


Explicar, a partir d’un text, les característiques pròpies de la narració.

Valora la literatura de l’exili.

Identificar i valorar les obres i els autors més representatius de la narrativa catalana de

la postguerra.

Identificar i valorar les obres i els autors més representatius de la narrativa catalana de

l’últim terç del segle XX.

Interpretar textos novel·lístics de la nostra literatura i de la literatura universal.

Identificar i aplicar les tècniques narratives.

Identificar els subgèneres narratius.

Aplicar els procediments retòrics a l’anàlisi del text narratiu.

Resumir el tema d’un text narratiu i comentar la finalitat i l’estructura.

TEMPORITZACIÓ


1.12. UNITAT 12. El teatre

122

OBJECTIUS

Conèixer el teatre del segle XX.

Analitzar les diverses temptatives de renovació del teatre del segle XX.

Conèixer autors teatrals contemporanis i les seues propostes estètiques.

Conèixer i analitzar el fet teatral.

Acostar el text teatral al lector a través de lectures interpretatives.

Comentar textos teatrals.

CONTINGUTS

LITERATURA

El teatre en el primer terç del segle XX

El teatre de la postguerra durant els anys setanta.

El teatre actual

Anàlisi del fet teatral

COMENTARI DE TEXT


Reconèixer els trets característics dels corrents estètics i literaris que se succeïren

En teatre durant el segle XX.

Mostrar i conèixer els autors més rellevants de la història del teatre català del segle XX.

Captar i extraure les característiques essencials de textos teatrals de diversos tipus i diferent

nivell de formalització.

Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la

història del teatre del segle XX –inclosos els de la literatura occidental– i els elements més

destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

Analitzar i comentar obres completes dels autors més destacats del segle XX pel

que fa al teatre, i reconeix el seu contingut ideològic i relaciona’l amb el seu context.

Interpretar textos teatrals de la nostra literatura i de la literatura universal.

Reconèixer les característiques temàtiques i formals del teatre de l’absurd.

Redactar el resum, la concreció del tema i la finalitat d’un text teatral.

Comentar un text teatral.

123

TEMPORITZACIÓ


2.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ, CRITERIS DE PROMOCIÓ I ACTIVITATS DE

RECUPERACIÓ.

En 2n de Batxillerat es faran servir els següents instruments de qualificació:

a. Exàmens. Es realitzarà un examen per avaluació, prova que s’adequarà al model de la

prova de la PAU i consistirà en tres parts:

Comprensió del text. Es demanarà a l’alumne que responga quatre preguntes d’un

text d’unes 25 o 30 línies. Les característiques d’aquestes preguntes seran del tipus

de les treballades a classe: tema, parts bàsiques, veus del discurs, modalització,

recursos expressius, tipologia textual, registre i varietat diatòpica, etc. (El valor

d’aquesta part serà de 3 punts)

Anàlisi lingüística del text. Es demanarà a l’alumne que responga tres preguntes

sobre qüestions gramaticals relacionades amb el text, com ara: Aspectes bàsics de

pronúncia; qüestions sobre l’ús del temps verbal; qüestions sobre aspectes sintàctics i

discursius, com ara pronoms personals, tipus d’oracions, connectors, etc; qüestions

de lèxic, com ara sinònims, antònims, etc. (El valor d’aquesta parta serà de 3 punts)

Expressió i reflexió crítica. Es demanarà a l’alumne la producció de dos textos de 150

paraules cadascun. El valor d’aquesta part serà de 4 punts: 2 punts cada text:

a) El primer text s’ajustarà a la proposta de continguts sobre literatura (16 ítems

pactats a les reunions de coordinació)

b) El segon text serà obert, tot i que vinculat amb el text de la prova.

Cal indicar que a l’examen de la primera avaluació no entraran tots els continguts,

per la manca de temps per a poder treballar-los, però a la segona i a la tercera

avaluacions, els exàmens seran completament adequats a la prova de la PAU.

Els exàmens (tenint en compte el temps de realització, 90 minuts) podran dur-se a

terme en horari extraescolar. El valor de la nota dels exàmens a l'avaluació serà

sempre del 80%.

124

a. Controls de lectura. Hi haurà un control de lectura per avaluació. Habitualment

s'oferiran dos títols literaris per a escollir-ne un a cada avaluació. Se'n realitzarà un

control de lectura a la data prèviament concertada amb qüestions que permeten

respostes desenvolupades, en forma de text, i, amb freqüència, que permeten també la

pràctica de l'argumentació de l'opinió. Els controls de lectura es realitzaran durant

una hora l'horari de classe. El valor de la nota del control de lectura a l'avaluació serà

del 20%.

b. Comentaris de text. Es podran realitzar un nombre indeterminat de comentaris de

text, bé siguen parcials, bé complets, com a exercicis per a casa ( i correcció a l'aula)

per tal de practicar la dinàmica del comentari. Poden ser a partir de textos proposats

pel professorat o també triats per cada alumne/a. Els textos acompanyaran el

comentari. Com ja s'ha dit es realitzaran a casa. El valor de la nota del comentari a

l'avaluació serà del 20%.

c. Exercicis del quadern. Es podran considerar material avaluable qualsevol exercici

del quadern que acompanya el llibre que el professorat veja com a tal. Els exercicis

es realitzaran a classe o a casa. El valor de la nota en l'avaluació podrà ser del 10%.

d. Faltes d'ortografia i gramaticals. Aquesta part de la qualificació serà negativa. Es

donarà un valor de 0’05 punts a cada falta diferent al llarg del curs per facilitar la

rectificació progressiva de l'alumnat sense que en pague excessivament les

conseqüències, o premiant el seu esforç a rectificar. Es tindrà en compte també la

progressió al llarg del curs com a mesura per a decidir la nota final global.

e. Nota final. Tenint en compte aquests mecanismes, la nota es calcularà a cada

avaluació a partir de la mitjana ponderada de totes les proves realitzades en el mateix

període i fent servir mitjanes entre notes d'avaluació per a calcular la nota acumulada

en algun punt del curs que no siga la primera avaluació. Com que l'avaluació és

contínua i l'objectiu bàsic del curs és la realització d'un comentari de text, el valor de

la tercera avaluació serà superior al de les anteriors.

f. Recuperacions. Pel que fa a les activitats de recuperació, ja hem dit que l’avaluació

és contínua i que l’objectiu bàsic del curs es pot expressar com a capacitat de

realització d’un comentari de text sobre textos formals escrits, per tant, cada nou

comentari realitzat actua com a avaluador de la millora de cada alumne respecte a tot

el que ha fet abans. Hi ha, també, els comentaris voluntaris per mostrar la superació

de dificultats; hi ha la realització d’exercicis específics del quadern o d’altres fonts,

que es poden demanar a alumnes concrets amb problemes determinats (respecte al

125

comentari o respecte a qüestions de gramàtica i d’ortografia).

g. Prova de setembre. La prova de setembre tindrà les mateixes característiques que els

exàmens de les avaluacions realitzats durant el curs. Els criteris d’avaluació i

qualificació seran el mateixos.

3.- MATERIALS I RECURSOS

Els alumnes comptaran durant aquest curs 2016-2017 amb els següents recursos:

a.- U dossier preparat pel professor

b.- Altres textos adequats per a comentar o treballar algun aspecte, que els aportarà el

professorat.

c.- Col·lecció de qüestions plantejades a les PAU al llarg dels últims anys perquè treballen

sobre possibilitats concretes i s'hi naturalitzen.

d.- Repertori de textos publicitaris dels últims 20 anys, per a poder analitzar aquest

llenguatge.

e.- Llibres de lectura: tres al llarg del curs.

126

14.- Programació de Literatura Universal de 1r batxillerat

1. Objectius:

- Apropar l’alumnat als canons, temes i referents de les diverses literatures, en especial de la

literatura occidental.

2. Continguts:

Aquell present al currículum de l’assignatura :

http://www.cece.gva.es/ocd/areaord/val/curr_eso_bach.htm

LITERATURA UNIVERSAL, 1r batxillerat

Introducció

L’àrea té com a principal finalitat introduir l’alumnat en el coneixement i l'estudi de la literatura universal per tractar-se d’esta part fonamental del patrimoni cultural de la humanitat en què s’han anat depositant la imaginació, els sentiments i els pensaments de les distintes cultures al llarg de la història. Per tant, el seu estudi intervé en el procés de maduració afectiva, intel·lectual i estètica dels joves i condueix els estudiants a aprofundir en la comprensió de la pròpia identitat, tant individual com col·lectiva, així com a valorar de forma crítica diverses realitats socials i culturals al mateix temps que la realitat del món contemporani. En este sentit, la lectura i l’estudi de fragments o d'obres completes representatives del patrimoni literari universal contribuesca de manera fonamental a la consecució dels objectius del batxillerat relacionats amb les capacitats i destreses lingüístiques, tant orals com escrites i així mateix a la d’aquells les finalitats dels quals són aprofundir en les realitats del món contemporani, desenrotllar la sensibilitat artística i literària i el criteri estètic com a fonts d’informació i d’enriquiment cultural i refermar els seus hàbits lectors.

Els continguts de l’àrea estan dissenyats i organitzats en dos blocs. En el primer bloc apareixen els continguts transversals que impregnen la metodologia de l’àrea i que fan referència a la creació de contextos comunicatius específics, la utilització de les TIC en les aules, la gestió o planificació de projectes i tasques, tan importants en la programació competencial, les tècniques d’aprenentatge cooperatiu o a la presa de decisions personals o acadèmiques. El segon bloc inclou continguts centrats en processos i estratègies com ara el comentari de text; la lectura, l'anàlisi, la interpretació i el comentari crític d’obres completes o de fragments; l’observació i la reflexió crítica de les relacions existents entre les obres literàries dels diferents períodes i obres d’altres disciplines (música, cine, pintura, ciència, etc.) o de la literatura escrita en llengües cooficials, i els grans períodes i moviments de la literatura universal presentats cronològicament.

Els criteris d’avaluació estan redactats com a resultats d’aprenentatge i inclouen processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i contextos de realització adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges amb l’objecte de possibilitar la seua observació i la seua avaluació en contextos reals i d’obtindre evidències de l’exercici de forma progressiva.

L’àrea de literatura universal contribuïx especialment a desenrotllar en l’alumnat les competències de comunicació lingüística, la relació de les quals es dóna en tots els continguts en els cinc components: el lingüístic, el pragmàtic, el sociocultural, l’estratègic i el personal i, també, contribuïx a desenrotllar la competència d’aprendre a aprendre i dota l’alumnat de recursos i estratègies d’anàlisi i comprensió i facilita els mecanismes d’inferència. Finalment contribuïx a desenrotllar les competències socials i cíviques

http://www.cece.gva.es/ocd/areaord/val/curr_eso_bach.htm

127

i la consciència i les expressions culturals per mitjà de l’estudi i la comparació de textos literaris de distintes èpoques i autors, i fa l’alumnat capaç de descobrir en estos recurrències temàtiques, així com semblances o divergències expressives. D’esta manera, l’alumnat aprendrà a transferir els seus coneixements, i a relacionar el contingut i les formes d’expressió d’una obra literària amb el context històric i cultural en el qual s’inscriu, la qual cosa afavorirà l’aprenentatge autònom.

Però este currículum amplia de manera notable l’espectre competencial de l’àrea de literatura universal a l’incorporar continguts i criteris d’avaluació relacionats amb les competències digital i el sentit de la iniciativa i l'esperit emprenedor en el bloc inicial en què es proposen continguts molt relacionats amb la metodologia per a l’aprenentatge competencial i que fan referència a la gestió i la planificació de projectes en grups cooperatius o a processos de busca de la informació i creació de continguts en contextos digitals.

El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. La competència es preveu com a coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenrotllar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius. En este sentit és imprescindible proposar nous enfocaments metodològics innovadors, basats en la interacció, l’aprenentatge dialògic i l’aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que li permetran adquirir la competència necessària.

Els mètodes actius poden tindre suport en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques, els membres del grup desenrotllen noves habilitats i estratègies que puguen aplicar a situacions semblants en contextos formals i no formals.

Els principis metodològics exposats han de regir la metodologia específica de l’àrea de la literatura universal, en la qual s’afavoriran la interactuació i l’afavoriment de contextos de comunicació dialògica de manera constant i l’aprenentatge situat especialment per a aquells relacionats amb establir vinculacions entre la literatura i altres gèneres, en el qual es procurarà la realització de tasques amb una dimensió social: representacions, productes audiovisuals, creació de pàgines web, còmics, etc. en agrupaments heterogenis.

Quant a l’avaluació, la sintaxi dels criteris d’avaluació permet una millor selecció de procediments i instruments d’avaluació adequats als diferents tipus d’aprenentatge (proves objectives, qüestionaris, escales d’observació, escales de valoració, etc.). A més, com aporten detalls sobre la naturalesa de l’execució (com, amb què, per a què, on, quan, etc.), orienten a l’hora de seleccionar i dissenyar situacions i proves d’avaluació i a integrar-les en les activitats d’ensenyança/aprenentatge habituals.

Continguts i criteris d’avaluació de l’assignatura Literatura Universal

Curs 1r Batxillerat

Bloc 1: Elements transversals a

l’assignatura. Curs 1r Batxillerat

Continguts Criteris d’avaluació CC Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en [p. e. xarxes socials, blogs, wikis, fòrums, banc de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades…] o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS). Estratègies de filtratge en la busca de la informació. Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d’informació. Organització de la informació seguint diferents

BL1.1. Buscar i seleccionar informació en documents de text i/o imatges, sons, vídeos, etc. relacionats amb l’assignatura a partir d’una estratègia de filtratge i de forma contrastada en mitjans digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. BL1.2. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrar i compartir informació i continguts digitals, seleccionar

CD CCLI CD CSC CD

128

criteris. Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes...; compartir informació i recursos; i construir un producte o meta col·lectiu. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge. Servicis del web social com ara blogs, wikis, fòrums... Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció de l'individu i dels altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d'este. Hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més completa i compartir-la amb el grup. Realització, formatatge senzill i impressió de documents de text. Disseny de presentacions multimèdia. Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo. Ferramentes de producció digital en el web. Drets d’autor i llicències de publicació. Imaginació i creativitat Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats Autoconcepte positiu. Proactivitat. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Procés estructurat de presa de decisions. Responsabilitat Pensament alternatiu. Pensament causal i conseqüencial. Sentit crític Assumpció de distints rols en equips de treball. Lideratge. Pensament de perspectiva Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat. Estratègies de motivació i automotivació. Tècniques d’escolta activa Diàleg igualitari.

la ferramenta de comunicació TIC, servici del web social o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat, aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament. BL1.3. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis del web per a desenrotllar treballs d’investigació o presentacions orals i escrites, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències. BL1.4. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades i assumir riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. BL1.5. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies i actuar amb responsabilitat i sentit ètic.

SIEE SIEE CAA CSC

129

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu. Responsabilitat i sentit ètic.

Bloc 2: Els grans períodes i moviments de la literatura

universal. Curs 1r Batxillerat

Continguts Criteris d’avaluació CC

Lectura, anàlisi, interpretació i

comentari crític d’una obra

completa, selecció de textos o

fragments representatius de

cada període, d’autoria

femenina o masculina.

Observació i reflexió crítica de

les relacions existents entre la

literatura universal de cada

època i la literatura escrita en

llengües cooficials.

Observació i reflexió crítica de

les relacions existents entre les

obres literàries dels diferents

períodes i obres de diverses

disciplines: musicals,

pictòriques, cinematogràfiques,

etc., a través de l’anàlisi

d’exemples representatius.

Tècniques de redacció de

comentari de text literari.

Introducció a la literatura

universal

- El concepte de literatura.

- La compartimentació en

gèneres.

- Temes, tòpics literaris i

personatges universals.

- La literatura i les altres

disciplines: relació i

influències.

Antiguitat (I): literatures

orientals.

- Les mitologies i l’origen de

la literatura.

- Literatures de l’Extrem

Orient i l'Orient Mitjà.

- La literatura hebrea: la

Bíblia.

Antiguitat (II): literatures

grega i llatina.

- L’epopeia grega.

- El teatre grec. La tragèdia.

- Poesia lírica grega.

- La poesia llatina: èpica i

lírica.

Literatura medieval europea.

- L’èpica medieval europea.

BL2.1. Desenrotllar per escrit

un tema de la història de la

literatura i consultar diverses

fonts d’informació, exposar

les idees amb rigor, claredat i

coherència i aportar una visió

personal per a organitzar i

sintetitzar els coneixements.

BL2.2. Llegir i captar el sentit

d’obres o fragments

significatius de distintes

èpoques i gèneres, en prosa o

en vers, d’autoria masculina o

femenina, interpretar el seu

contingut d’acord amb els

coneixements adquirits sobre

temes i formes literàries, així

com sobre períodes i autories

significatives per a vincular

l’obra al seu context, gènere i

autoria.

BL2.3. Analitzar i comentar,

amb enfocament crític, obres

o fragments significatius de

distintes èpoques i gèneres,

en prosa o en vers, d’autoria

masculina o femenina, i

situar-les en el seu context

històric, social i cultural,

identificar la presència de

determinats temes, motius i

idees estètiques dominants

del moment en què es van

escriure, reconéixer les

característiques del gènere i

del moviment en què

s’inscriuen, així com els trets

més destacats de l’estil

literari, per a aprofundir en la

comprensió del text.

BL2.4. Establir relacions

significatives entre la

literatura i altres disciplines

(música, cine, pintura,

ciència, etc.) analitzar les

similituds i diferències entre

els diferents llenguatges

expressius per a fer una

CCLI CEC CCLI CEC CCLI CEC CAA CCLI CEC CAA CSC CCLI SIEE CEC CCLI CEC CAA

CCLI

CAA

SIEE

CD

130

- La lírica en veu femenina

(kharges mossàrabs, Chansons

des femmes, Frauenlieders

germànics, nadales i

cantigues).

- El cicle artúric.

- Dels trobadors al dolce stil

novo. Les trobaititz.

- Dant: Divina comèdia.

Del Renaixement al Barroc.

- La lírica: el petrarquisme i la

seua evolució.

- La prosa narrativa. El

començament de la Querelle

des Femmes.

- El teatre isabelí: Shakespeare.

- El teatre clàssic francés.

El segle de les llums.

- El desenrotllament de

l’esperit crític: la Il·lustració.

L’Enciclopèdia. Les tertúlies

literàries o salonières de

tertulianes.

- La novel·la europea del xviii:

els hereus de Cervantes en la

novel·la anglesa i francesa

- L’assaig.

El Romanticisme.

- Singularitat nacional,

consciència històrica i nou

sentit de la ciència.

- El Romanticisme alemany.

- El Romanticisme anglés.

- El triomf del moviment en

altres països.

- Les arts escèniques: el teatre,

l’òpera.

La segona meitat del segle

XIX.

- Corrents narratives del

Realisme europeu.

-El naixement de la gran

literatura nord-americana de

tall realista(1830-1890).

-L'arrancada de la modernitat

poètica: de Baudelaire al

Simbolisme.

-La renovació del teatre

europeu: un nou teatre i unes

noves formes de pensament.

El segle XX. Les avantguardes

i el seu correlat en teatre i

poesia.

-Principals moviments

d'avantguarda: el surrealisme.

-Reacció contra el teatre

clàssic: teatre èpic i de

l'absurd.

-La poesia postsimbolista.

(Valéry, Rilke, Pessoa,

reflexió crítica sobre la

influència i la pervivència de

la literatura en la resta de les

arts.

BL2.5. Formular juís,

oralment i per escrit, sobre el

valor estètic de les obres

literàries com a punt de

trobada d’idees i sentiments

col·lectius, i indicar la seua

influència en altres

manifestacions artístiques de

la cultura universal i justificar

el seu estudi com un mitjà per

a generar una actitud crítica.

BL2.6. Comparar textos de la

literatura universal i de la

literatura escrita en llengües

cooficials, posar de manifest

les influències, coincidències

i diferències que hi ha entre

estes per a vincular-les amb

els corrents estètics

dominants en diversos àmbits

geogràfics.

BL2.7. Desenrotllar i

planificar projectes

d’investigació individuals o

en equip cooperatiu i

exposicions orals i escrites

amb enfocament crític sobre

obres, autors o autores,

gèneres, èpoques o

moviments, amb ajuda de

mitjans audiovisuals i de les

TIC, consultar fonts

d’informació diverses i citar-

les; seguir un esquema previ

amb una estructura de

contingut i argumentació

coherent i clara, un registre i

una terminologia literària

apropiats i un llenguatge no

discriminatori , i avaluar el

procés i el producte final.

131

Vallejo, Elliot,W. Stevens, S.

Plath, W. Szimborska etc.).

La narrativa del segle XX.

Renovació narrativa de

principis del segle XX: de

Kafka a Joyce.

-La novel·la nord-americana:

Lost generation. -La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic.

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM CCLI: competència comunicació lingüística. CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre. CSC: competències socials i cíviques. SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: consciència i expressions culturals.

3. Metodologia i habilitats a desenvolupar:

En ser una assignatura optativa, la metodologia cal que siga especialment activa. Així mateix

serà important l’ús de recursos comunicatius, de les xarxes socials i de les TIC’s.

4. Avaluació:

Aquesta tindrà en compte el grau de participació i interés per l’assignatura, la llibreta

de notes-agenda diària, a més de les proves orals i escrites considerades a cada avaluació.

132

15.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Moltes de les activitats que ací presentem tenen com a definició ser extraescolars pel fet de

no realitzar-se dins la pròpia aula o bé per la participació de persones convidades, però el seu

contingut no és per eixe motiu menys important didàcticament.

El Departament de valencià, amb objectiu d’apropar l’alumnat al fet teatral, a les

representacions i als locals on es realitzen, proposa l’assistència a representacions teatrals.

Aquesta es farà d’acord amb les programacions que les diferents salen proposaran al llarg de

la temporada. Cal dir que per a l’alumnat de batxillerat preferim assistir a representacions no

programades específicament per a escolars, per tal que el teatre siga viscut com una activitat

de gaudi i adulta, i no estrictament relacionada en l’àmbit escolar.

La periodització dependrà de la programació teatral a l’abast durant el present curs.

S’intentarà fer, almenys dues o tres eixides en 1r de batxillerat.

Pel que fa al cinema l’interés rau tant en el contingut com també en la llengua del film,

donada la situació de la nostra llengua, absent habitualment de les sales de cinema.

També proposarem d’altres activitats de caràcter dramatúrgic, a qualsevol dels nivells,

com ara lectures, recitals poètics, etc. Tant dins com fora del centre.

Quant a les activitats al voltant de dates commemoratives cal destacar la participació en la

Trobada d’Escoles en Valencià i en tots aquells actes que vagen programant-se a fi de

reivindicar l’ús i la dignitat de la nostra llengua.

Actes al voltant de la igualtat de gèneres i la denúncia de la discriminació: 25 de

novembre, 8 de març, si és possible en col·laboració amb altres Departaments, per

desenvolupar la transversalitat d’un tema tan important com la igualtat.

Reflexió contra la violència de gènere i igualtat laboral, Organitza, Dones Juristes d’Alzira.

Encara que dirigida per a l’alumnat de 3r. i 4t. d’ESO, sobre violència de gènere, pot

plantejar-se també per a batxillerat i cicles formatius en l’aspecte d’igualtat laboral.

Conferències-taller d’una hora de durada, al centre.

133

Actes al voltat dels drets humans, dels drets de ciutadania i sobre els dret a la diversitat

afectivo-sexual. Així mateix és un element molt enriquidor la diversitat de cultures que en

aquestos moment tenim al centre per la composició de l’alumnat nouvingut.

Totes aquestes activitats esperem que estiguen incloses i coordinades en la programació i el

treball de la nova figura creada per la Conselleria d’Educació als centre per a la igualtat i la

convivència.

Actes de foment de la lectura, com per exemple premis literaris o al voltant del Dia del

llibre, al centre o en col·laboració amb la Biblioteca municipal. Ens agradaria molt fer un

acte al centre amb el nostre antic alumne Juli Jordà, autor del llibre Paraules en xarxa.

També, com l’any passat, convidar al dramaturg i actor Carles Alberola.

Actes al voltant d’aniversaris o esdeveniments, motiu per moure l’alumnat: recitals,

exposicions. Aquest any se celebra el centenari de Ramon Llull i d’Isabel de Villena.

Participarem amb l’alumnat de 1r. de batxillerat en les activitats organitzades per la

Universitat de València per aproximar l’alumnat a la creació literària i conèixer autors

actuals. Participarem en la web oberta amb aquest motiu, amb interacció amb l’alumnat de

diversos centres i la participació amb un concurs literari.

El Diàleg entre l’autor i els joves lectors’17

Organitza, Departament de Filologia Catalana, Universitat de València

Autor i obra: Teresa Colom, La senyoreta Keaton i altres bèsties

Activitat: amb alumnat de 1r de batxillerat, en data per determinar, habitualment entre

març i abril.

Lectura i treball de l’obra a classe durant la 2a. avaluació per tot l’alumnat de

1r. de batxillerat. Assistència a la conferència, 25 alumnes d’un dels grups.

El Departament considera interessant la realització de visites de caràcter literari a les

ciutats de Xàtiva, Gandia i especialment a València. L’objectiu rau en l’interés històric i

literari d’aquestes ciutats, aproximant l’alumnat al coneixement i a l’estima de la nostra

història i de la nostra tradició.

Visites a exposicions, conferències, etc.

Participació als tallers de L’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) i del museu

d’etnologia.

134

Realització de rutes lingüístiques i literàries per poble i fins i tot pel centre, utilitzat

eines TIC.

Viatge a Barcelona per a l’alumnat de 1r de Batxillerat. Igual que les visites que havíem

esmentat abans, o igual com ens sembla importat que l’alumnat conega els espais escènics o

museístics, o els mateixos carrers i el seu ambient, ens sembla molt enriquidor un viatge a la

ciutat de Barcelona, que aproparà el nostre alumnat a millor coneixement de la nostra

llengua, de la nostra història i d’una part important de la nostra literatura, tant antiga com

contemporània. Aquesta activitat es proposarà per a després de la primera avaluació, abans de

les vacances de Nadal.

Valencianada, activitat per integrar les eines digitals a l’ensenyament

Desenvolupada per la xarxa LaceNet i organitzada per la xarxa de professorat

1Entretants.

Dirigida a l’alumnat de 4t d’ESO i 1r. de batxillerat, un o diversos grups.

Data probable de realització, al febrer a la ciutat de València.

També farem el possible per relacionar el centre, el seu alumnat, amb les activitats

desenvolupades a Algemesí, promogudes per associacions, per l’Ajuntament, etc.

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - iessantvicent.com · de Grau Mitjà). Es tracta d’un centre amb...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - iessantvicent.com · de Grau Mitjà). Es tracta d’un centre amb...