TAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

juny 2003 ◗ any VIII ◗ núm. 30

TAG Juny 2003 2▼

2

OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

Gerència:Míriam Ferrer

Secretaria:Veronic Fernández Jornet

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdia

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdia

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Rosa Ma Gordo

Visats:Vocal: Gemma BlanchJosep Anguera, Glòria de Solài Eva Larraz

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina del Vendrell: Marta PortaC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43

Dilluns i dimecres: De 6 a 8 de la tardaDivendres: De 5 a 7 de la tarda

Oficina de Reus: Emma PonsPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

SERVEI DE BIBLIOTECA

Andreu GurreraHorari: dimarts i dijous, de 4 a 7

GABINET TÈCNIC

Vocal: Gemma Blanch Dalmau.Enric Casanovas,Lluís Roig i Sílvia Alonsoe-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Gemma BlanchMarcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658M & B Advocats (Ignasi Boxó)Tel. 977 77 06 95

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirectora tècnica: Raquel FernándezFormigons: Manuel BoiraQuímica: Cristina FontGeotècnia: Laura Salinas i Glòria SalvatPatologia: Sergi Balcells

HORARI D’ESTIU: DEL 15/06 AL 15/09

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

▲▲▲ ▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

S E R V E I S▼

TAG Juny 20033▼

E D I T O R I A L

otser ja no ocupa tant les primeres planes dels diaris ni és lanotícia d’obertura dels informatius de televisió; potser les

mobilitzacions ciutadanes més importants de la Història vagin per-dent presència pública; potser, en fi, que la composició dels nousconsistoris municipals desplaci el conflicte bèlic de l’Iraq en l’a-genda de polítics i periodistes. I és possible també que encara haginde passar mesos, i fins i tot anys, fins que poguem fer-nos una ideaaproximada del desastre que aquesta guerra ha pogut representar pera les poblacions afectades. Però no hem d’oblidar que la guerra ésprecisament la derrota del diàleg, del debat d’idees: de la democrà-cia. I potser és bo recordar això precisament ara, en un any electoral(primavera, municipals; tardor, autonòmiques); és bo recordar queles urnes neixen fonamentalment per evitar les armes. En aquestespàgines trobareu notícia de la presentació d’una ONG impulsada pelCol·legi, la Fundació Tarragona Unida, una entitat que dedicarà elsseus esforços precisament a col·laborar en la millora de la qualitatde vida de moltes poblacions a partir de l’aixecament d’edificis deservei públic, i també en la reconstrucció de molts equipamentssocials afectats per diferents situacions de violència arreu del món.Són dues maneres d’afrontar el conflicte: la pràctica democràtica ila tasca humanitària. Des de la redacció del TAG, volem donarsuport a totes dues.

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous Masdeu

VICEPRESIDENT:Joan Milà Rovira

SECRETÀRIA:Veronic Fernández Jornet

TRESORER:Joan Mercadé Porta

COMPTADORA:Pilar Coca Torrell

VOCALS:Gemma Blanch DalmauJosep M. Juncosa AragonésMontserrat Torrens Torrens

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 24 88 83Fax 977 24 88 92e-mail: silva@tinet.org

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 977 24 88 83658 85 53 20Fax 977 24 88 92e-mail: inventat@tinet.org

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

LA BAIXADA DE TORO I EL BALCÓ

DEL MEDITERRANI, DES DEL VIAL

W. J. BRYANT, A TARRAGONA

FOTO: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

P

Democràcia i conflicte

S U M A R I▼

L’ENTREVISTARoser Vives, alcaldessa del Masroig

Pàgs. 4-5

ACTUALITATDolors Musté, directora de la FundacióTàrraco Energia Local.Joan Prous, president del Col·legi.

Pàgs. 6-9

ESPAI AL TEMPS Segrests de tripulants i possiblesmotins i desercions (1r quart del s. XIX).Els nobles del Camp al segle XVII.

Pàgs. 10-17

PERFIL: ANTONI GAUDÍGaudí geòmetra.Any Internacional Gaudí 2002. I ara, què?

Pàgs. 18-23

PATRIMONI Coves, avencs, balmes i refugis.

Pàgs. 24-26

GABINET TÈCNIC Els revestiments ceràmics.Notes de seguretat per a grúes torre.

Pàgs. 28-31

ASSESSORIA JURÍDICA La competència professional endemolicions i enderrocs.

Pàgs. 32-33

INFORMÀTICAAdéu al Netscape.

Pàg. 34

ACTIVITAT COL·LEGIALPresenten Fundació Tarragona Unida.2n Fòrum d’Administradors de Finques.

Pàgs. 33-35

SORTIMParc Natural del Delta de l’Ebre (1).

TAG Juny 2003 4▼

L ’ E N T R E V I S T A▼

Roser Vives MuntéAlcaldessa d’El Masroig

◗Com es va iniciar en l’activi-tat política?

Jo sóc nascuda a Barcelona, ila meva primera feina va ser coma administrativa a la Federació deMunicipis de Catalunya. En aquellmoment, la majoria dels munici-pis federats tenien un color políticsocialista o comunista, molt dife-rent a la meva opció definitiva,però vaig aprendre a estimar elque és la vida de l’administraciólocal. Llavors vaig començar atenir contactes amb representantsde l’Ajuntament del Masroig, queés el poble de la meva mare i on hivisc des del 1992. A les eleccionsdel 95 ja em vam proposar com acap de llista, quan jo no havia fetmai de regidora, però no m’hovaig pensar gaire, i vaig acceptarcom a independent. Des de llavorssóc l’alcaldessa del poble.

◗Després va ser presidentadurant dos anys del ConsellComarcal de Priorat, un terri-tori amb problemes de despo-blament. Com veu l’evolució dela comarca?

Jo sóc molt optimista. D’unabanda, tot i que encara hi hapobles del Priorat que perdenhabitants, hi ha d’altres que s’es-tan recuperant. I està el cas d’ElMasroig, que està mantenint lademografia i alhora està canviantla piràmide poblacional. Abans esmantenia la població perquè lagent que havia deixat el poble tor-

nava un cop s’havia jubilat: ara ésdiferent, la gent jove es queda aviure. Això fa que hàgim crescutdels 19 infants a l’escola el 1995

als 32 del curs passat.

◗Potser caldria desenvoluparun cert teixit industrial, una

Roser Vives a la taula del seu despatx a l’Ajuntament del Masroig

▼«Al Masroig encara tenim una importantmancança de sòl urbà»

TAG Juny 20035▼

planificació turística?

En el tema de la indústria, joentenc una superfície industrial ala capital comarcal, Falset, peròtambé crec que el valor econòmicprincipal de la resta de pobles ésuna agricultura de qualitat; el vi il’oli, amb les seves denomina-cions d’origen, Montsant iSiurana. Això és compatible ambuna indústria agroalimentària ienvassadora, poc agressiva ambl’entorn. Quant al turisme, s’hiestà treballant, tot i que encaraanem una mica retrasats. Ens hanajudat molt les dues edicions delprograma europeu Leader, unsuport important per als emprene-dors privats.

◗El turisme podria representarel futur econòmic i social?

Jo crec que sí, perquè comple-menta els daltabaixos que pottenir una producció agrícola i potfer que la població es decideixifinalment a quedar-se. El turismepot representar una regularitat enels ingressos familiars que nodepengui de les collites i les varia-cions dels preus de mercat.

◗El Priorat està prou bencomunicat?

Pel que fa a les grans infraes-tructures, no ens podem queixar.L’eix de l’Ebre ens comunica ràpi-dament amb l’àrea de Tortosa i lescomarques de Lleida. D’altrabanda, la millora de la nacional hasignificat obrir més les portes dela comarca. No per a nosaltres,que ja baixàvem tant a Reus coma Tarragona, si no precisamentperquè vingui gent, per aprofitaruna part del turisme de la CostaDaurada en dies en què els tempsno és tan bo. Les carreteres inte-riors també s’estan millorant: nonecessitem grans vials, però sicarreteres en bones condicions,que puguin creuar-se, per exem-ple, un autocar d’escolars o deturistes amb un camió d’un celler

sense problemes. Als nostrespobles hi ha molts nens que van aescola a Falset. La gran mancançacom a comarca és l’accés a lazona nord pel coll d’Alforja desde Reus. I el tema ferroviari éstambé un gran dèficit, pensa queal Priorat vam arribar a tenir tresestacions: ara només hi ha dosbaixadors i pocs trens, un proble-ma tant pels estudiants com perles persones que necessitin unaatenció mèdica regular.

◗Com veu la implantació deparcs eòlics al Montsant?

Jo tinc dues postures diferen-ciades. Personalment, crec queseria una pena que instal·lessinparcs a aquesta serralada. D’altrabanda, també comprenc que cadaajuntament ha de desenvolupar laseva autonomia municipal, i pensoque és preferible potser ampliarparcs ja en funcionament, amb elseu impacte visual i les línies perconduir l’energia elèctrica, queinstal·lar-ne de nous.

◗Es plantegen la recuperacióde cases del nucli antic?

Doncs tenim un projecte queencara no hem presentat, per talde catalogar com a ben d’interès

local una zona del carrer Major.D’altra banda, al Masroig hi hacases buides, però la major part ésperquè els propietaris no volenvendre. I no tenim edificacions enmolt mal estat o ruïnoses.

◗Quins projectes urbanístics esdesenvolupen al Masroig?

Al Priorat ja hi ha pobles quehan apostat per una certa expansióurbanística, i d’altres, com ara elnostre, que encara tenim aquestanecessitat de creixement contro-lat. Al Masroig tenim una impor-tant manca de sòl urbà, però desde l’Ajuntament volem tirar enda-vant unes noves normes subsidià-ries per alliberar sòl. Hem dedonar facilitats al jovent que vul-gui quedar-se al poble, per aixòcalen habitatges en condicions iasequibles. El problema és que laconstrucció d’habitatges de pro-tecció oficial està dissenyada mésper a una gran capital, amb super-fícies massa petites per a la vidarural. Una altra idea que estudiemés el trasllat de l’Ajuntament auna nova edificació fora del nucliurbà, amb dependències per a lagent gran, potser. Però encara s’hade debatre molt.

Una plantació de vinyes noves a l’entrada del poble

▼

TAG Juny 2003 6▼

◗ La fundació va fer cinc anysl’abril passat; com va nèixer lainiciativa?

La fundació neix arran de laposada en marxa d’un programaeuropeu sobre eficiència energèti-ca i promoció d’energies renova-bles. La iniciativa va lligada al’Ajuntament de Tarragona, ambla participació de la Cambra deComerç, la URV, l’ICAEN i l’enti-tat Mediterrània. El punt dereferència és sempre el marc de la

Cimera de Kyoto, sobretot pel quefa a la contaminació atmosfèrica iel canvi climàtic. Avui dia, aEuropa tenim una dependènciaenergètica enorme respecte l’exte-rior, que en qualsevol moment potportar a conflictes com el quevivim actualment. La creaciód’agències d’energia locals euro-pees se centra en aquest tema. Estracta de no perdre de vista el mónlocal, no només de legislar i apli-car mesures globalment.

◗ Quines són les activitats mésimportants de la fundació?

Jo crec que l’organitzacióanual de l’Aula d’Ecoconstruccióés el projecte més important queduem a terme des de la fundació,sobretot per la quantitat d’agentsimplicats. La nostra entitat hacol·laborat també en la redacciódel futur Pla General urbanístic dela ciutat, una col·laboració quecomplementa la tasca de l’Aulad’Ecoconstrucció. Però el nostre

«Encara pensem que la construcciósostenible és més cara»

A C T U A L I T A T▼

Maria Dolors MustéDirectora de la Fundació Tàrraco Energia Local

La directora de la Fundació Tàrraco Energia Local al seu despatx, a la segonaplanta de l’edifici de la Cambra de Comerç tarragonina

▼

objectiu no és només actuar pun-tualment; es tracta de fomentaruna cultura diferent envers el con-sum energètic.

◗ Els professionals acostumen ademanar assessorament a lafundació?

Doncs, de moment, tenim mésconsultes per part de ciutadansparticulars que per part delsagents professionals que interve-nen en els procesos de la cons-trucció. Jo crec que els professio-nals disposen, en general, de mésrecursos tècnics per tal de trobarles solucions més adients.

◗ Des del punt de vista d’unaactuació més sostenible, què hade canviar en el món de laconstrucció de Tarragona?

Els canvis costen de fer, per-què probablement s’haurien deproduir primer en l’ensenyamentuniversitari. Es pot ser arquitecte,aparellador o enginyer sensehaver-te plantejat mai temes comara les edificacions bioclimàti-ques o unes instal·lacions més efi-cients energèticament. En aquestsentit, nosaltres hem de fer depont entre el sector públic i el pri-vat per potenciar aquest canvi cul-tural. Un exemple seria la cons-trucció a Torreforta d’una promo-ció del Servei Municipal del’Habitatge amb criteris bioclimà-tics i de racionalitat energètica.

◗ On trobem menys eficiènciaenergètica en el procés cons-tructiu?

Crec que la planificació ini-cial de qualsevol projecte d’edifi-ciació és fonamental, tot tenint encompte l’entorn on s’ubicarà l’e-difici. Un habitatge aixecat a lavora del mar no farà servir elsmateixos materials ni les mateixesinstal·lacions que una construccióa l’interior. I això també compta al’hora de calcular tant l’energiaconsumida en la seva construcció

com el possible estalvi energèticen futures tasques de mantenimentdels edificis. Durant el procés deplanificació és on podem aplicarmillor les eines per racionalitzardesprés l’ús de l’energia. Has detenir en compte que el sector quegenera més volum de residus és laconstrucció, no només aTarragona o a Catalunya, tambéarreu de l’Estat. Un món on, amés, de moment no s’ha estéstotalment una cultura del reciclat-ge i de la màxima racionalització

dels recursos. La correcta gestiódels residus és un tema permanenta l’Aula d’Ecoconstrucció desdels seus inicis. Enguany hemtractat aquest àmbit des del puntde vista de l’execució dels projec-tes, a partir de la recent publicaciód’un manual de la Junta deResidus.

◗ Quins són els trets principalsd’un edifici sostenible?

Es podrien resumir en cincpunts: un disseny que té en comp-te l’entorn físic i el clima, unabona planiciació d’aïllament tèr-mic i acústic, la previsiód’instal·lar energia solar tèrmica ofotovoltàica, la utilització dematerials reciclats i no tòxics i unssistemes eficients de consumenergètic.

◗ L’enllumenat públic tambépodria ser un bon àmbit d’ac-tuació?

Exactament. Nosaltres desen-volupem una tasca d’assessora-ment municipal en aquest punt, ihem presentat propostes que hanestat aplicades; malgrat algunescrítiques inicials, perquè una partdels ciutadans vol sempre molta

llum al carrer. La meva opinió ésque els actuals responsables muni-cipals estan molt conscienciats enel tema de l’estalvi energètic. Amés, a banda del tipus de llum, laubicació de les làmpades i laforma de les pantalles dels fanalssón també elements determinantsa l’hora d’estalviar energia.

◗ Les bonificacions fiscals alsconstructors afavoreixen aquestcanvi cap a l’eficiència?

Jo crec que aquestes mesuressón fonamentals, perquè supleixenmoltes vegades inicialment lamanca de formació específicadels professionals. A més, ésimportant que el tractament fiscalabasti tot el procés d’edificació,des de la construcció fins el possi-ble enderrocament futur, passantpel manteniment al llarg de tota lavida útil de l’edificació. S’ha dedir que Tarragona ha estat pioneraen aquest àmbit, ja que aplicaaquestes bonificacions des del’any passat, un descompte quepot arribar fins al 95% de l’impostsobre construccions (ICIO).Durant els darrers mesos s’hanrebut diverses consultes d’altresmunicipis interessats en aplicaraquests avantatges. La fundaciótambé ha participat en la posadaen marxa d’aquesta iniciativa.

◗ Com veu el futur?

Potser el gran problema és quepensem que el respecte a l’entorn,la construcció amb criterisambientals, és una cosa cara, o, almenys, més cara que els processosconstructius de sempre. Introduircriteris d’eficiència energèticarepresenta un cost inicial més alt,però un cop desenvolupada l’ex-periència i optimitzat el funciona-ment, els diferents estalvis futursamortitzen la despesa prèvia. Unaobra més racional ambientalmentpot incrementar el seu cost per lamanca de coneixements tècnics,però no pel conjunt pressupostat.

TAG Juny 20037▼

«»

Tarragona ha estat pionera enl’aplicació de bonificacions

fiscals als projectes queestalvien energia

TAG Juny 2003 8▼

A C T U A L I T A T▼

«El Col·legi hauria de funcionar com auna veritable empresa de serveis»

Joan Prous MasdeuPresident del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona

◗Com valora aquests dotzeanys de gestió?

Jo m’havia proposat fer mol-tes coses, i quan acabes dius,hagués pogut fer moltes més.Penso que hem creat i hem man-tingut un patrimoni considerable,una garantia de futur. I un altreaspecte important és que semprehem intentat separar el món polí-tic del nostre món professional;dins del col·lectiu hi ha tota menad’ideologies, per això no has detenir cap condicionant a l’hora deprendre decisions. Jo sóc empre-sari, i hauria volgut dedicar méstemps al càrrec, però les mevesobligacions no m’ho han permés.Potser és un tema a plantejar en elfutur, el fet que la presidènciadediqui més hores al Col·legi,limitant el mandat, és clar.

◗Més dedicació i menys anys?

De fet, fa uns vuit anys vammodificar els estatuts per limitarels mandats, però jo crec que aixòdepén del perfil del mateix presi-dent. Jo he volgut dotar el Col·legid’una infraestructura i una gestióempresarials, i he buscat potenciarla seva eficàcia. D’altra banda,hem creat diversos serveis nous,com ara un gabinet tècnic i unaula d’informàtica, a més de lareorganització de l’antiga biblio-teca. Jo entenc que el companycol·legiat paga per obtenir un ser-vei, per tant, hem de cercar opti-mitzar els costos: no tots els

El president de l’entitat, Joan Prous, al seu despatx del Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

▼

col·legiats tenen les mateixes dis-ponibilitats econòmiques. Enaquest sentit, un fet molt impor-tant ha estat la incorporació denoves persones al nostre equip,que ens ha permés crear un bonprograma d’activitats i millorar elque ja fèiem. Els projectes no espoden tirar endavant si no comp-tes amb l’equip humà adequat.

◗S’han establert línies decol·laboració amb altres asso-ciacions professionals?

Sí. De fet, tenim relació per-manent amb diversos gremis de laconstrucció del Camp de

Tarragona, per exemple, i amb elCol·legi d’Administradors deFinques de Tarragona. Les asso-ciacions professionals integradesdins del mateix sector és bo quecol·laborin entre elles. Aquest ésun altre dels objectius que ensvam marcar: el fet d’obrir elCol·legi a altres col·lectius profes-sionals relacionats amb el món del’edificació.

◗Potser tot això ha contribuit aaugmentar el nombre actuald’aparelladors i aparelladorescol·legiats?

Doncs, sí; l’hem incrementatde prop d’un 50% en aquestsdarrers tres mandats, fa dotze anysérem aproximadament uns 300 iara ja som més de 450 col·legiats icol·legiades. Jo penso que es trac-ta d’un increment força important,ja que el nostre col·legi no abastatota la demarcació de Tarragona;hi ha tres comarques tarragoninesque integren un segon col·legidins de la mateixa província: elMontsià, la Terra Alta i el Baix

Ebre. A més, hem obert oficinesde visats a Reus, Valls i ElVendrell.

◗El fet de poder visar per lestardes ha representat un avençimportant?

És clar. Ara es poden visarprojectes al Col·legi des de prime-ra hora del matí i fins a les cinc dela tarda ininterrompudament.Abans, molts col·legiats havien devenir a visar expressament a latarda, quan aquest horari el dedi-quen habitualment a visitar obres.El Col·legi no deixa de ser unaempresa de serveis, de visats,d’assessorament al col·legiat...l’horari continuat era una deman-da important per part de la majo-ria dels membres. Pensa que fadotze anys el visat es tenia d’undia per l’altre; ara el tràmit pot tri-gar menys d’una hora. En aquestpunt ha estat clau la renovació del’equip de persones que treballendiàriament al Col·legi, la seva dis-ponibilitat a col·laborar.

◗Potser la posada en marxa delnou laboratori d’assajos quedapendent...

No et pensis. El laboratorid’assaig pràcticament està llestpel que fa a la seva infraestruturatècnica i constructiva, però s’haretardat una mica la seva posadaen marxa per problemes tècnics ide tramitació. De fet, jo diria queel centre està per ser inaugurat. Estracta d’una eina de treball moltmés moderna, amb molta méssuperfície de treball; un centre queens donarà més prestigi com acol·legi.

◗Com veu el món de la cons-trucció actual?

Ara, el món de la construccióestà molt bé. Crec que la cons-trucció mantindrà aquest ritmementre no pugin els tipus d’in-terès. Fixa’t que només que aug-mentin els tipus en dos punts, la

quaota mensual es pot incremen-tar fins als 300 euros mensuals.

◗Llavors, estem en un bonmoment per a la feina dels apa-relladors?

Exactament, de moment, sí; ésuna època molt bona, hi ha moltafeina. Jo et diria que, a la nostrazona, el col·lectiu d’aparelladorsno té atur. I veig a les noves gene-racions d’arquitectes tècnics moltben preparades i amb moltesganes de treballar.

◗Seria interessant tenir aTarragona els estudis universi-taris per fer-se aparellador?

Aquest tema ja es planteja detant en tant des de fa anys, sobre-tot des dels àmbits dels promotorsi els constructors tarragonins. Jocrec que el problema fonamentalés el cost: val una fortuna muntaraquests ensenyaments, hem depensar que caldria un equip deprop de 200 professors. Demoment, no ho veig factible a lazona del Camp de Tarragona.

◗Què li recomanaria al futurnou president per encarar elspròxims quatre anys?

Jo li recomanaria que conti-nués en aquesta línea que comen-tava d’entendre d’alguna manerael Col·legi com a una veritableempresa de serveis, i donar sem-pre un bon servei al col·legiat ques’acosti a les nostres oficines.També li aconsellaria que procuriaglutinar encara més el nostrecol·lectiu professional, una cosaque jo possiblement no he aconse-guit del tot durant aquests anys. Iho dic amb tota sinceritat. Potserhagi estat pel meu caràcter.

TAG Maig 20039▼

«»

El fet de poder visar per lestardes ha estat un avenç

important en la qualitat deservei de la nostra entitat

«»

Al futur nou president lirecomanaria que intentésaglutinar encara més el

nostre col·lectiu professional

TAG Juny 2003 10▼

E S P A I A L T E M P S▼

Consideracions sobre segrests detripulants i possibles motins idesercions (1r quart del segle XIX)

itjançant aquest articlevolem donar a conèixer

unes situacions del món de la marque, pel sol fet de ser un marc físicdistint de la resta del quefer nor-mal dels humans, presentava, enaquells moments, unes connota-cions d’una duresa extrema, esce-nificada a traves d’unes embarca-cions a vela les quals havien deconfiar en un vent favorable peruna bona singladura. En definiti-va: aventura.

Servir a la flota de qualsevolnació en aquella època, era unaactivitat molt arriscada i malpagada que tothom defugia,sobretot en períodes de conflagra-ció, àdhuc els matriculats espan-yols, que era la gent compromesaper llei, si podia s’hi esmunyia.Quant a la situació de les lleves alnostre país a principis del segleXIX la podem qualificar de moltcrítica: «(..) los voluntarios norespondían a las órdenes deembarque y era preciso recurrir alas levas forzosas, realizadas enlos buques mercantes y en los pes-cadores jóvenes, que usaban tam-bién toda clase de subterfugiospara no comparecer (...)»1.

SEGRESTS DETRIPULANTS

Les notícies ens parlen d’unaltercat succeït entre els capitansde dues embarcacions angleses,una de comerç i l’altra de l’arma-da, ancorades durant la guerra del

Francès a Vilanova i la Geltrú;però abans de continuar voldríemdeturar-nos per comentar breu-ment el sistema de reclutament i lavida a bord de les unitats de laRoyal Navy d’aquell temps.

L’u de gener de 1805 la mari-na britànica tenia en servei 949vaixells, des de navilis de línia(eren els que formaven l’alinea-ment de combat) fins a naus hos-pitals, costeres, etc. En l’època deTrafalgar es calculava que perarmar i maniobrar un estol tantimportant calien més de 150.000homes. La disciplina s’aplicava deforma brutal i arbitrària. La

pitança se servia malmesa i l’ai-gua, al poc temps de viatge, enpèssimes condicions. Els volunta-ris atrets per la paga eren moltspocs, i la majoria de tripulantseren drogats o embriagats iembarcats inconscients per esca-mots armats. Els mariners mer-cants eren l’objectiu preferit,sense oblidar que les presons erentambé una font que nodria de màd’obra. L’assotament era habitualcom a càstig d’una infracció: por-tar la roba mullada sota coberta espenava en dotze fuetades, dormir-se durant el servei amb sis, lamanca d’higiene personal amb

divuit, un acte contra natura, ambun noi, quaranta-vuit i dos mesosde presó, (a Espanya aquest delic-te era sancionat flagel·lant el con-victe sobre un canó i se l’engrillo-nava durant sis mesos i havia defer els treballs més indignes delnavili), etc. Per acabar-ho d’arro-donir cada mariner atenia de 25 a30 operacions diferents2. Ambaquests antecedents vegem elsegüent episodi.

El 5 de gener de 1813 el nota-ri de marina Josep MariaCortadellas, resident a Vilanova ila Geltrú, per raó de l’ocupació deTarragona per les tropes napoleò-niques, estengué acta amb motiude les diligències practicades pelporter reial d’aquella vila,Francesc Carreras, a instància deThomas Domalle, de nacionalitatanglesa, capità de la fragata «ElPaquebote de Londres», el qualdenunciava que el dia 3 d’aquellmes la tropa del bergantí de l’estolreial britànic, anomenat«Goshouk», ancorats ambdós a larada de Vilanova, li havia segrestatde a bord, emprant la força, elsnou homes que conformaven laseva tripulació i que al cap d’unahora i mitja li havien restituït sis,romanent en poder de la nau deguerra la resta. Aleshores es noti-ficà al comandament del bergantíde l’armada que els tres marinersque tenien retinguts eren impres-cindibles per poder emprendre elmercant una navegació amb segu-retat, tenint esguard que els

M

«»

Els voluntaris atrets perla paga eren pocs, i la

majoria de tripulants erenembarcats inconscients

TAG Juny 200311

darrers temporals li havien ocasio-nat la pèrdua d’una àncora i eltrencament d’un cable. El capitàdel «Goshouk», William Lapier,no s’intimidà, al contrari, deforma contundent manifestà queels dos escrits que havia rebutestaven tan mal redactats que sola-ment havia copsat el punt relacio-nat amb els tres mariners, fentconstar que només eren dos elsque tenia en poder seu i que nopensava alliberar-los fins que elcapità Domalle li lliurés el tripu-lant que li havia rapit, i que, unavegada en el seu poder, no estavaobligat a entregar-los-hi, remar-cant que cap notari ni oficialespanyol el podia coaccionar, i fapalesa la seva preocupació per laingerència en els afers de sa gra-ciosa majestat3. Ignorem elresultat d’aquestes negociacions,encara que no hem d’oblidarl’omnipotència decisiva de l’almi-

rallat britànic i, en el sentit lat,tota la seva oficialitat.

LES PROBABLESCAUSES D’UN MOTÍ

Les causes de rebel·lió en unvaixell podien ser diverses, per béque amb freqüència eren degudesal descontentament de la tripula-ció per patir una dura disciplina,el malestar per raó d’unes inac-ceptables condicions de vida abord, tant pel que feia al menjarcom per la difícil convivència enespais tant reduïts, origen de mol-tes bregues, per reivindicacions deretribucions més dignes, etc.També s’hi podria afegir l’enfron-tament de l’oficialitat amb elcapità pel requeriment d’aquest derealitzar alguna missió arriscada,però, en aquest cas, la sospitarecau en un intent d’apoderar-se

de l’embarcació per a dirigir-lavers un altre port, si bé en desco-neixem el motiu i els possiblesautors, encara que els noliejadorssospitaven del propi capità o, simés no, el feien responsable direc-te de l’incompliment dels pactes.Cal destacar que rebel·lar-se con-tra un superior era un desacata-ment a l’autoritat, però apropiar-se de l’embarcació constituïa unacte de pirateria i per tant ens tro-bem davant d’un expectant esde-veniment inexplicable.

Els carregadors Jordi Gulo-pulo i Antoni Piscopopulo, natu-rals de Zante, illa de l’arxipèlagde les Jòniques, el dia 18 d’abrilde 1814 formalitzaren senglesactes notarials a l’escrivania demarina de la nostra ciutat, en lesquals protestaven i expressaven elseu temor que el conveni signatamb el capità Vicenç Farucha, denacionalitat Maltesa, que coman-

Vaixells anglesos de combat (1805)▼

▼

TAG Juny 2003 12▼

da la pollacra «Tasia», de pavellóanglès, en el qual es comprometiaa realitzar la travessia des deTarragona a l’illa de Zante no res-pectés les clàusules firmades i queel vaixell no fes escala a aquellport, i per tant el feien responsablede totes les despeses i perjudicisque els pogués ocasionar la inob-servança del que havien subscrit4.

Amb igual data compareguédavant del mateix notari NicolauPoniropulo, també nadiu de Zante,el qual exposà els mateixos raona-ments que els seus conterranis iculpà al capità dels inconvenientsi danys que pogués patir5.

En l’evidència de què el capitàFarucha tenia coneixement delredactat d’aquestes actes, l’en-demà s’adreçà al despatx delmateix fedatari per a protocolitzarla seva, i així exculpar-se de totsels possibles càrrecs de què fosacusat. Hi fa constar, que si algú oalguns dels que van embarcats abord l’obliguessin a canviar el

destí de la pollacra, protestava for-malment contra aquell o aquellsque ho intentessin, i els feia res-ponsables de totes les despeses,costes i pèrdues que li ocasiones-sin6.

No disposem d’informacióque ens indiqui si l’embarcació vaarribar a bon port, o sia, a Zante.

DESERCIONS

Els mòbils que hem apuntatcom a promotors d’un motí elspodem fer extensius, en bona part,com a propòsit de deserció, peròno hem d’obviar la fascinació queper a molts mariners exercia elmiratge del Nou Món com unaterra de grans oportunitats i d’unràpid enriquiment. En alguns vai-xells despatxats, des del nostreport, en cors i mercaderia, capAmèrica trobem, en un cert nom-bre de contractes de treball, apar-tats on es fan constar unes condi-cions dissuasives en el supòsit que

algú elucubrés escapolir-se’n.Heus ací alguns casos de naus

que anaven a l’Havana. El dia 26 de setembre de 1814,

Josep Fàbregas capità de la fraga-ta «Cristina» d’un port de 140tones, manifestà que tement-sealguna deserció, els sous acredi-tats es liquidaran durant el viatgede tornada. Si malgrat aquestamesura se’n produís, els guanysdel desertor o desertors es reparti-rien per a la resta de la marineria.La tripulació anava a la part7. Anara la part era el sou que guanyavaun home de mar que navegavasota aquesta modalitat de conveni.La quantitat a percebre era varia-ble segons l’import obtingut delsnolis del vaixell en el seu viatge.El seu càlcul es basava d’acordamb el següent criteri. En primerlloc es comptabilitzaven la totali-tat dels ingressos. D’aquest totales descomptava un 10% pel basti-ment (se’n deia també per deterio-ració de veles) de la resta es

Vaixells mercants anglesos de finals del segle XVIII

▼

TAG Juny 200313▼

deduïen les despeses de manuten-ció, el salari del pilot i d’altresdeterminats. Del saldo, la meitatera per a l’embarcació i l’altra arepartir entre el capità i la tripula-ció, segons el seu judici, amb elconsell del contramestre, en fun-ció del treball i habilitat de cadamariner8.

El capità del bergantí, de 160tones, «La Virgen del Carmen»,Miquel Monné, el 22 d’octubre de1814 pactà que l’abonament delssous es farà durant el viatge deregrès en prevenció de possiblesdesercions. Els salaris eren a lapart9.

Amb data 19 de febrer de1815, el capità de la fragata, de209 tones, «Concepción» (a)Villanueva, Isidre Ricart, la qualhavien noliejat els seus germansCristòfol i Josep, comerciants de

Vilanova i la Geltrú, així com elmercader de Calella Josep Genè10,convinguè que la meitat dels sousels cobraran una vegada despatxa-da la fragata en el viatge de retorn.S’establiren salaris ajustats pelviatge rodó11.

N O T E S

1. CERVERA PERY, J., La marinaespañola en la emancipación de hispano-américa, Madrid: Editorial Mapfre,1.992, p. 121-125-126.

2. Navíos y veleros, Barcelona:Editorial Planeta-De Agostini, 1993, vol.IV, p. 1101-1106.

3. AHT. PT. Reg. 879, f. 7-9.4. AHT. PT. Reg. 933, f. 124.5. AHT. PT. Reg. 933, f. 123.6. AHT. PT. Reg. 927, f. 122.7. AHT. PT. Reg. 927, f. 263-264.8. AHT. PT. Reg. 927, f. 263, Reg.927, f. 349-350, Reg. 926, f. 362-363.9. AHT. PT. Reg. 927, f. 287-288.10. AHT. PT. Reg. 927, f. 33-34.11. AHT. PT. Reg. 927, f. 25-26-27-28.

JOSEP MA SANET I JOVÉ

TAG Juny 2003 14▼

E S P A I A L T E M P S▼

Els nobles del Camp de Tarragona alsegle XVII

els llinatges nobles aveï-nats al Camp de Tarragona

en el transcurs del sis-cents igno-rem la data d’ennobliment respec-te de nou –Bondia, Foraster(Alcover), Fortuny, Llorenç,

Manyer, Moreda, Noguers, Prat iRedolat-, sabem que la de set–Barberà, Bearn, Borrull, Ferrer(Valls), Montoliu, Montserrat(Alcover i Reus) i Ubac- s’esde-vingué amb anterioritat al segle

XVII i fins i tot al XVI i que laresta l’aconseguiren durant el reg-nats de Felip II 8 III de Castella),Felip III (IV de Castella) i CarlesII, segons aquesta distribució:

D

LLINATGES FELIP II CATEGORIA FELIP III CATEGORIA CARLES II CATEGORIA1

Alberic 1682 CH Alegre 1645 CAntic 1692 CHBellver 1664 CHBenavent 1671 CHBertomeu 1622 CBoixadors 1665 CBorràs 1675 C

1690 NCaçador 1654 CCanals 1697 CHCarreres 1657 CHCasals 1651 CHCases (Rafael) 1687 CHCases (Antoni) 1692 CHCompte 1691 CHConstantí 1601 CHFalconer 1677 CHFerrer 1673 CH Figuerola 1693 CHFontaner 1658 BHForaster (Tarragona) 1661 CFort (Cosme) 1691 CHFort (Isidre) 1675 CHGatell 1647 CHGendre (Dídac) 1678 CHGendre (Josep) 1668 CHGiminells 1602 CGirona 1669 CHGranada 1637 CGras 1647 C 1676 NGrosso 1641 CGüell 167.. CH

TAG Juny 200315▼

LLINATGES FELIP II CATEGORIA FELIP III CATEGORIA CARLES II CATEGORIA

Homdedeu (Joan) 1655 C1659 N

Homdedeu (Josep) 1669 CHortoneda 1667 CHJaques 1620 CHKies 1692 CMartí 1649 CHMassó 1670 CHMiralles (Jaume) 1635 CHMiralles (Antoni) 1636 CHMiret (Joan) 1623 CHMiret (Jacint) 1653 CHMontserrat (Francesc) 1645 CH/C

1651 N 1681 TMorell 1622 CNebot 1675 CHNin 1645 CH

1649 COliana 1652 CHOller 1639 CHPedret 1681 CHPeirí (Francesc) 1676 CHPeirí (Pere) 1681 CHPontarró 1655 NPorta 1661 CHPotau 1644 CPuig 1670 CHPujol 1692 CHRaspall 1644 CRicard 1694 NRipollès 1622 CRovira 1642 CSalvador 1622 CSanç 1654 CSimó (Alcover) 1642 CSimó (Reus) 1647 CSitges 1645 CToda 1670 CHTorrell 1653 CTort 1602 CVidal 1639 C

1647 N

Tenim, en total, noranta-qua-tre llinatges, setanta-nou delsquals, el 84’04% són claramentsiscentistes ja que quatre assolirenla noblesa sota Felip II, quaranta-tres en temps de Felip III i trenta-dos en el regnat de Carles II. Nopodia ser altrament si hom té en

compte que el major creixementde la noblesa catalana durant l’e-dat moderna es produí els anysque seguiren a les Corts de 1599 ia la segona meitat del regnat deFelip III i que, aleshores, l’enno-bliment resultava fàcil a totsaquells que es mostraven decidits

a posar els seus recursos polítics ieconòmics a disposició de laCorona.

La noblesa es concentrava enquinze municipis i concretament aTarragona (44), Reus (17),Alcover (11), Valls (6), Riudoms(3), Alforja (2), Mont-roig del

TAG Juny 2003 16▼

Camp (2), Vilanova d’Escornalbou(2), Almoster (1), Cambrils (1),Maspujols (1), Riudecanyes (2),Salomó (1), la Selva del Camp(1), i Vila-seca (1) segons aquestadistribució2:

Alcover = Caçador, Carreres,Figuerola, Foraster, Güell, Kies,Massó, Montserrat, Oller, Puig,Simó.Alforja = Fort (2).Almoster = Porta.Cambrils = Manyer.Maspujols = Pujol.Mont-roig del Camp = Benavent,Torrell.Reus = Antic, Barberà, Bearn,Bondia, Borrell, Compte, Fortuny,Granada, Llorenç, Miralles (2),Montserrat, Noguers, Pedret,Simó, Torroja i Tort.Riudecanyes = Homdedeu.Riudoms = Nebot, Salvador,Toda.Salomó = Nin.Selva del Camp, la = Gendre.Tarragona = Alberic, Alegre,Bertomeu, Boixadors, Borràs,Canals, Carreres, Casals, Cases(2), Constantí, Fontaner, Foraster,Gatell, Gendre, Giminells,Girona, Gras, Grosso, Homdedeu(2), Hortoneda, Jaques, Martí,Mestre, Miret (2), Montoliu,Montserrat, Moreda, Morell,Oliana, Pontarró, Potau, Prat,Raspall, Redolat, Ricard,Ripollès, Rovira, Salvador, Sitges,Torrell i Vidal.Valls = Bellver, Ferrer, Pedrolo,Rosselló, Segarra, Ubac.Vilabella = Pontarró.Vilanova d’Escornalbou = Peirí.Vila-seca = Kies.

La situació favorable a la con-secució de privilegis nobiliariscontinuà sota Carles II i en eltranscurs del seu regnat aCatalunya, com diu Kamen, “sedieron y vendieron las mercedes amanos llenas”3 per tal com caliapremiar lleialtats i aconseguir

diners per atendre les necessitatsde la Monarquia. La demostraciófefaent de tot plegat la tenim en elcrescendo de concessions segonsavança el segle ja que al primerquart s’atorguen nou privilegis(tres de ciutadà honrat i sis decavaller), al segon vint-i-tres (vuitde ciutadà honrat, catorze de cava-ller i un de noble), al tercer vint-i-nou (divuit de ciutadà honrat, vuitde cavaller i tres de noble) i en elquart divuit (catorze de ciutadàhonrat, un de cavaller, dos denoble i un títol).

La noblesa siscentista es potclassificar de diferents maneres:

a) per l’origen, en noblesa desang, de natura o immemorial(anterior al segle XIV), i noblesade privilegi (per concessió delsobirà);

b) pel rang social, en altanoblesa (constituïda pels magnatso barons i els nobles immemo-rials) i en petita o baixa noblesa(integrada pels nobles, cavallers–donzells, si no havien estatarmats cavallers-, generosos,homes de paratge i ciutadans iburgesos honrats);

c) per la situació geogràfica,en noblesa rural i noblesa urbana;

d) per la durada, en noblesahereditària o perpètua i noblesapersonal o vitalícia (per l’exercicid’un càrrec o privilegi específic);

e) pel gaudi de la qualitat, ennoblesa en propietat i noblesa enpossessió (els anomenats “gau-dints”), i

f) per la qualitat del grau nobi-liari, en noblesa titulada (els pos-seïdors d’una grandesa o un títol

Antic escut de la ciutat de Tarragona

▼

TAG Juny 200317▼

del regne) i en noblesa no titulada.Així, doncs, segons la classi-

ficació suara exposada i tenint encompte la distribució precedent,la noblesa siscentista del Camp deTarragona era una baixa noblesarural i ciutadana, hereditària, ambun sol títol (el de marquès deTamarit), majoritàriament de pri-vilegi (els Barberà, els Montserrati els Montoliu eren els únics lli-natges que tenien la categoriad’immemorial) i que gaudien dela condició de noble en propietat.

Bé que en el segle XVII elsprivilegis de ciutadà honrat, cava-ller o noble es compraven, no peraixò eren venuts a qualsevol.Calia demanar-los i fer constar enla sol·licitud mèrits suficients per-què hom considerés que el peti-cionari podia merèixer la gràciade la concessió. Un dels requisitsper aconseguir-la era disposar derecursos econòmics suficients pera garantir que l’agraciat podriaviure noblement i per això, comque de capital no tothom en tenia,no ha d’estranyar pas que tots elbeneficiats amb un privilegi per-tanyessin a la pagesia benestant, laburgesia universitària i, molt espe-cialment, a la burgesia mercantil,atès que els únics que es podienpermetre l’obtenció d’un privilegieren els enriquits i d’aquests, alXVII, n’hi hagué molts, ja que elsis-cents, com qualsevol època dedepressió i guerres, fou un tempsde nou-rics.

Els diners, certament, compta-ven, però no ho eren tot per aobtenir un privilegi; calia forniruna “excusa” al monarca per talque la concessió restés justifica-da, i aquesta arribava quan arriba-va, s’havia, doncs, d’esperar l’o-portunitat, que es presentava enforma d’inversió desinteressada(almenys en teoria), de participa-ció en un fet d’armes, d’un acte defidelitat a la Monarquia, de serveia la Corona, etc., i no cal dir quede coses com aquestes el segle

XVII, per raó de les seves cir-cumstàncies, en forní a bastament.Així tenim que la pràctica totalitatdels afavorits foren partidaris deFelip IV de Castella o no es posi-cionaren en contra d’ell.

N O T E S

1. BH= Burgès honrat; C= cavaller;CH= ciutadà honrat; N= noble; T= títol.

2. Hem d’advertir que alguns llinat-ges tenien doble residència i per això elsrepetim. És el cas del Gendre que viviena la Selva del Camp i a Tarragona; elsHomdedeu a Riudecanyes i Tarragona;Salvador a Riudoms i Tarragona; Kies aAlcover i Vila-seca; Torrell a Mont-roigdel Camp i Tarragona; Pontarró aTarragona i Vilabella, i Carreres aAlcover i Tarragona.

3. KAMEN, Henry, La España deCarlos II, Barcelona, Crítica, 1981, p. 416.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Doctor en Història Modernai professor de la URV

Arc d’entrada a la sala del Consell General de la Casa de la ciutat, avui anticAjuntament de Tarragona (foto: Jack Hol)

▼

TAG Juny 2003 18▼

om tots ja sabem, el 2002s’acompliren 150 anys del

naixement d’Antoni Gaudí. Situatfora dels estils constructius con-crets que fan difícil definir la sevaobra, fou precursor de molts movi-ments d’avantguarda i va obrir lesportes del futur per incorporar unallibertat de concepció globalitza-dora que s’avançà a la seva època,però tenint molta cura de la con-creció de cada detall, ajustant-se ales exigències ergonòmiques i fun-cionals i als pesos i les forces des-plaçades en sentit vertical, en unaharmonia insòlita basada en leslínies corbes, induït per l’anàliside les formes naturals i pel dominide la geometria de l’espai. L’altnivell de preparació científica itècnica que va assolir li permetiautilitzar amb llibertat el granconeixement que tenia de les tèc-niques artesanals, les quals haviaaprès dels millors artesans de laseva època.

Gaudí neix, creix i es formasota el paisatge del Camp deTarragona, on la llum és intensa ibrillant. La brisa del mar, la seca ipedregosa terra, els avellaners, elsametllers, les oliveres i els garro-fers formen part de la seva vida;observa les plantes, les flors, lespedres i els insectes, tot descobrintels colors, les textures i les estruc-tures.

El sentit pràctic, el caràcterintuïtiu, la ingenuïtat, la manca deprejudicis, molta imaginació imolta espontaneïtat són les carac-terístiques d’un jove que es con-verteix en un home d’idees senzi-lles i de molt sentit comú, ambconeixements sòlids, que fusionaestructura i decoració, que no

copia la natura si no que comprénla seva geometria i els seus princi-pis. La natura té infinitats de for-mes que es poden estudiar mit-jançant la geometria i les lleis del’estàtica. Gaudí pren modelsnaturals perquè, per a ell, són pet-jades de Déu, amb un sentit trans-cendent entre l’espiritual i el meta-físic. Per a l’arquitecte reusenc lanatura no obeeix principis estèticssi no necessitats per al normaldesenvolupament de la vida; per aell tot ha de ser meravellós, inspi-rat i sublim. Gaudí diu: “Tinc el dode la percepció espaial perquè sócel fill, el nét i el besnét de forja-dors de coure, tots ells també gentde l’espai”.

Antoni Gaudí és un homesintètic, que veu les coses clara-

ment, en el seu conjunt, abansd’estar fetes; que situa i uneix elselements amb la seva relació plàs-tica i amb la distància justa: és unconstructor humà que edifica per al’home que treballa, que es casa,que es diverteix i que resa, semprea partir d’una inspiració cristiana,catalanista i mediterrània.

Per entendre millor l’obra deGaudí cal buscar, a partir les for-mes més austeres i l’ornamentaciómés ostentosa, la geometria queles articula, perquè és allò que enspermetrà descobrir la teoria i lapràctica, l’art i la tècnica, la formai l’estructura que s’amaguendarrere un embolcall decoratiuexhuberant, el qual, si l’eliminés-sim imaginàriament, ens descobri-ria formes carregades d’energia,

P E R F I L▼

Gaudí geòmetra

C

Punxes. Aiguafort i aiguatinta del mateix autor sobre un motiu de Gaudí

▼

TAG Juny 200319▼

riquesa textual i color, per tal d’a-rribar a equilibrar la forma i elfons, l’art i la tècnica, la simplici-tat i la complexitat. Gaudí vaaconseguir que els factors mecà-nics, geomètrics, constructius iartístics actuessin a l’uníson. Eltractament de la llum, el desenvo-lupament de les superfícies regla-des, els sistemes constructius iestrcturals són algunes de lesseves contribucions a l’arquitectu-ra del futur.

A llarg de la història de l’ar-quitectura les formes dels edificishan estat filles de dos simples ins-truments: els escaires i el compàs,que permetien dibuixar cercles,triangles, quadrats o rectangles,figures que a l’espai esdevenenprismes, piràmides, cilindres,cons i esferes, les quals donen lloca pilars, columnes, cobertes icúpules, però la natura és méssàvia i construeix estructuresexcel·lents acreditades al llarg desegles d’eficàcia, motiu pel qualcalia canviar la geometria de l’ar-quitectura per una més propera ala dels arbres, la de l’esquelet delsmamífers, etc…

Com pot extreure Gaudí de laseva ment les idees i representar-les sobre el paper i com plasmar laidea de l’espai sobre allò on nopot actuar directament? La solucióés que la reflexió i l’equaciónomés es poden dur a terme sobreun pla a partir d’una projecciócilíndrica o cònica d’alguna cosasobre la qual s’ha imaginat la sevapossible solució. La respostal’hem de buscar en la geometria.Avui l’arquitectura no es potentendre sense la informàtica:Gaudí no la va necessitar.

Tots els volums que confor-men l’arquitectura neixen de l’ad-dició, la intersecció o la substrac-ció de formes geomètriques bàsi-ques, com ara el cub, el cilindre, elcon, el prisma, la piràmide… itambé dels volums que es generenper la rotació de rectes, corbes i

plans. A partir d’aquestes formesvistes com a síntesi de les obser-vades a la natura Gaudí conformaels seus projectes, partint de lesparts fins arribar a la globalitat.

Antoni Gaudí és un personat-ge que sorgeix d’un conte màgic,fantàstic i real; en ell es produeixuna dissociació entre la linealitatde la seva vida i l’exhuberància deles seves obres que ens ha deixatcom a herència la llibertat creati-va. Una llibertat creativa quenomés es pot adquirir mitjançantun aprenentatge disciplinat delsmàxims coneixements i, en el casde la creació arquitectònica, delsde la geometria, que és el fona-ment sintètic de totes les formes,tant de les de la natura com de lesinventades. La genialitat només éspossible amb aquells que tenen els

coneixements necessaris i la inspi-ració els agafa treballant.

L’obra de Gaudí no es pot con-siderar com el resultat del “dolord’un construir redemptor”, si nocom el “plaer del domini virtuósde l’ofici”. Gaudí constitueix unexemple incomparable de creativi-tat, per la seva capacitat d’establirconnexions noves a partir dematerials preexistents, creant for-mes que defineixen la seva terra ili brinden projecció: és un geòme-tra paradigma de l’universalismecatalà.

(Sinopsi del llibre Gaudí geòmetra /Gaudí gravat, de l’autor de l’article, edi-tat pel Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Tarragona.)

MARIÀ CASAS I HIERRO

Aparellador

Sagrada família. Aiguafort i aiguatinta de l’autor.

▼

TAG Juny 2003 20▼

P E R F I L▼

Any Internacional Gaudí 2002I ara, què?

esprés de la intensitat d’ac-tes, conferències, taules

rodones, exposicions, inaugura-cions, esdeveniments de qualsevoltipus com tallers, espectacles decarrer, de música i dansa, festacastellera, una obra de teatre musi-cal al Palau d’Esports, cal refle-xionar. A més, molta premsa va fercol·leccionables, concursos, fasci-cles, edicions de magazinsmonogràfics, edició d’objectes...Visites a les cases Batlló, Milà iVicens, Palau Güell; itineraris demig dia i de tot el dia, la RutaGaudí: tot plegat ha tingutBarcelona com a principal ambai-xadora de tota aquesta mogudaturística i cultural entorn el fenò-men Gaudí. Els icones Gaudí atots els nivells són força evidentsen tots els mitjans de comunica-ció, i el merchandising creat és deltot espectacular.

MOSTRES I CATÀLEGS

De tota aquesta bogeria sana,que ens transporta a una imagina-ció sense límits, em quedo amb elrecull de llibres editats. Les perso-nes passem, però els textos quedenper sempre malgrat la televisió,internet, els CD-rom, etc. Per tant,en primer lloc faré esment de lespublicacions que realment van serel catàleg de l’exposició correspo-nent.

Així, tenim per exemple elCentre Cultural Caixa Catalunya -la Pedrera – que va ser el marc dela mostra “Gaudí. Art i disseny”,organitzada per la Fundació Caixa

Catalunya, amb la col·laboració dela Casa-Museu Gaudí, la JuntaConstructora Temple Sagrada-Família i la Reial Càtedra Gaudí,sent Daniel Giralt-Miracle elcomissari, amb textos de JoanBassegoda, Mireia Freixa, XavierGüell, Hélène Guéne-Loyer,Teresa-M. Sala i el mateix comis-sari.

Al Saló del Tinell del Museu

d’Història de la Ciutat es va veure“Gaudí. La recerca de la forma.Espai, geometria, estructura iconstrucció”, dirigida per DanielGiralt-Miracle, i l’exposició titula-da “Univers Gaudí” va ser organit-zada pel Centre de CulturaContemporània de Barcelona(CCCB) i el Museo NacionalCentro de Arte Reina Sofía, icoproduïda amb el Departament

El Mercadal de Reus, en els dies de la joventut de Gaudí, segons un dibuix atinta de Tomàs Bergadà

▼

D

TAG Juny 200321▼

de Cultura de la Generalitat deCatalunya i la Fundació BBVA,sent el comissari Juan JoséLahuerta, i en la qual hi havia qua-tre-centes obres originals per acos-tar-nos a la personalitat de l’arqui-tecte reusenc i ajudar-nos a com-prendre la seva singularitat, la sevamanera de treballar, de crear, deconcebre el món i de convertir-seamb tot això en un referent artísticineludible.

També hi ha edicions d’algu-nes de les exposicions. Per unabanda, l’exposició “La vida aPalau: Eusebi Güell i AntoniGaudí, dos homes i un projecte”,organitzada per la Diputació deBarcelona i celebrada a l’ esmentat

Palau; el llibre és de RaquelLacuesta i David Galí. Per unaaltra banda, l’exposició “Jujol,dissenyador”, mostra coproduïdapel Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC) i la Fundacióla Caixa amb MariàngelsFondevila com a comissària.

Una de les darreres mostres deles quals també s’ha publicat unllibre recentment ha estat l’orga-nitzada pel Col·legi d’Arquitectesde Catalunya sota el nom de “Elsarquitectes de Gaudí”, sent elsautors del llibre David Ferrer iJosep Gómez Serrano. En aquestaes contemplen vuitanta obres d’ar-quitectura catalana, vistes a travésd’un grup d’arquitectes formats al’ombra de Gaudí : Berenguer,Rubió, Jujol, Sugrañes, Ràfols,Quintana, Martinell, Bergós,Bonet i Puig Boada.

En una altra exposició organit-zada per la Fundació Joan Miró,en el seu museu a Montjuic, es vapoder veure “Joan Miró. Sèrie

Gaudí”. Al Palau Robert barceloníhi va haver “Els germans Canosa:fotògrafs, editors i arquitectes”,organitzada per l’Escola deFotografia, Centre de la Imatge ila Tecnologia Multimèdia i laUniversitat Politècnica deCatalunya (UPC). La JuntaConstructora del Temple expiatoride la Sagrada Família va organit-zar en el seu propi museu, i a lesescoles l’exposició didàctica ambmaquetes i dibuixos informàticssobre “L’obrador de Gaudí. Gaudíi el seu taller” .

A casa nostra vam poder gau-

dir de l’exposició “Gaudí &Reus”, que ara ha quedat perma-nent al Museu Salvador Vilaseca iha estat coordinada per JaumeMassó i Marc Ferran. En el llibrecorresponen hi tenim, entre d’al-tres, articles de Pere Anguera,Xavier Amorós, Elea de Ortuetat,Ezequiel Gort, Jordi March i elsmateixos comissaris de la mostra.

A més vam poder contemplar“Gaudí sense Gaudí. Un itineraripels arquitectes col·laboradors,admiradors i del Camp deTarragona”, de la Fundació CaixaTarragona, amb textos de l’arqui-

La cripta de la Colònia Güell, obra de Gaudí, a Santa Coloma de Cervelló.A l’esquerra, detall d’un dels vitralls

▼

«»

L’Any Gaudí ha servit perconèixer millor una

personalitat fascinant,mística, irrepetible i senyorial

TAG Juny 2003 22▼

tecte Joan Figuerola i fotografiesde Josep Maria Ribas Prous iLlorenç Herrera Altés. És un reco-rregut per distingir i conèixer elsarquitectes col·laboradors al Campde Tarragona : Francesc Berengueri Mestres, la seva mà dreta; JoanRubió i Bellver, gran teòric delmodernisme; Domènec Sugrañes iGras, que va admirar el mestre;César Martinell, que va ser ungran publicista de tot el món i lapersonalitat gaudiniana; i JosepMaria Jujol i Gibert, amb una ima-ginació desbordant i per descubrirencara hores d’ara. Els tres pri-mers reusencs i els altres dos deValls i Tarragona, respectivament.

Altres exposicions, de lesquals no tinc constància que espubliqués cap llibre, són aquestes :“París–Barcelona: 1888–1937”, alMuseu Picasso; “Verdaguer iGaudí. Tradició i modernitat a laBarcelona del canvi de segle, 1878– 1912” a la Casa Padellàs, situadaal Museu d’Història de la Ciutat.;“Gaudí i el Parc Güell.Arquitectura i natura”, organitzadaper l’Ajuntament barceloní i cele-brada al Centre d’Interpretació iAcollida del Parc Güell; “Pintors iescultors amics de Gaudí”, orga-nitzada per la FundaciónFrancisco Godia, on surten elsamics de Gaudí, malgrat el seu lle-gendari absentisme, com RicardOpisso, Josep Llimona, EmiliFontbona, Francesc Gimeno oJoaquim Mir. “Impacte Gaudí”, alCentre d’Art Santa Mònica, analit-za la influència gaudinista quereberen artistes com JuliGonzález, Dalí, Miró, Tàpies,Leandre Cristòfol, Clavé i Català-Roca, entre d’altres, “Arts indus-

trials als cartells modernistes” alMNAC; i “Gaudí. L’home i la sevaobra” a l’edifici de la PiaAlmoina, organitzada pel MuseuDiocesà de Barcelona, amb lacol·laboració de les parròquies dela Sagrada Família i del SagratCor de la Colònia Güell de SantaColoma de Cervelló.

ELS LLIBRES

Entre tots els llibres editatsaquest any gloriós gaudinià hemde destacar en primer lloc el llibreoficial “Gaudí 2002, miscel·lània.Edició commemorativa de l’AnyInternacional Gaudí” (Planeta),amb escrits de d’Oriol Bohigas,Juan José Lahuerta, LluísPermanyer, Joaquim Molas,Carlos Flores, Jan Molema,Tokutoshi Torii, Jos Tomlow, ArkBurry, Joan Antoni Solans, DanielGiralt-Miracle, Rossend Casa-nova, Conrad Kent, Ignasi de Solà-Morales, entre d’altres.

Altres publicacions han estat:“Gaudí. Hábitat, naturaleza y cos-mos”, amb textos de MariaAntonietta Crippa, JuanBassegoda, Juan Morell Núñez,Pedro Nasacués i Francesc NavésViñas, amb fotografies de MarcLlimargas (Ed. Lunwerg);“Gaudí, clásicos del diseño”(Santa&Cole), de David Ferrer;“Gaudí en Mallorca, los hierros yotras actuaciones” (ColegioOficial de Aparejadores yArquitectos Técnicos deMallorca), de Gabriel Vicens Font;“La lección de Gaudí” (Espasa),de Carlos Flores; “Gaudí enMadrid. 1852-2002.”, (FundaciónIndependiente) que recull el ciclede taules rodones fil per randasobre la vida, el seu temps, l’ar-quitectura en general i la SagradaFamília en particular, el modernis-me i la projecció futura; “Gaudí,el arquitecto de Dios” de J.J.Navarro Arias (Planeta); “Gaudíal detall, el geni del modernisme

català” (Pòrtic), de FrancescFontbona; “Gaudí y la razón cons-tructiva. Un legado inagotable” deJosé Luis González Moreno-Navarro i Albert Casals Balagué;“Antoni Gaudí, 1852-1926.Antología contemporànea” deJuan José Lahuerta; “Gaudí oespacio, luz y equilibrio”, de JuanBassegoda Nonell; “ColòniaGüell. Indústria, arquitectura isocietat”, textos de Josep Padró iMargó i fotografies de LluísCasals i Coll; “El mundo mágicode Gaudí” de Carlos EsteveGonzález; “Mirar Gaudí” (Lun-werg), amb text de Daniel Giralt-Miracle i fotografies RamonManent; “Riudoms, homenatge aGaudí” (L’Om, revista deRiudoms).

A més de Barcelona, altresciutats han organitzat actes com-memorant el 150è aniversari delnaixement de Gaudí. Així, tenimconstància que Agramunt, Alella,Astorga, Cambrils, Comillas,Esplugues de Llobregat, Falset,Figueres, Girona, La Pera, la Poblade Lillet, León, Lleida, Madrid,Manresa, Mataró, Olot, Palma deMallorca, Pineda de Mar, SantFeliu de Codines, Santa Colomade Cervelló, Tarragona, Tortosa,Vic, Vilanova i la Geltrú i, evi-dentment, Reus i Riudoms hanparticipat activament amb moltsactes, sobretot a la capital del BaixCamp. Fora d’Espanya tambéGaudí ha estat present a Roma,Milà, Tel Aviv, Munich, La Haya iStuttgart.

ITINERARIS I RUTES

Renoi, quin enrenou! I araquè? A casa nostra, la ruta moder-nista reusenca s’està consolidant ive reforçada amb la ruta Gaudí,iniciada aquest any gloriós, peruna banda, i la capsa Gaudí, que jacomença a tenir un disseny i unobjectiu clar i evident, per unaaltra: el modernisme de Reus es

«»

D’entre tots els volumscommemoratius editats, cal

destacar el llibre oficial,«Gaudí 2002, miscel·lània»

TAG Juny 200323▼

pot consolidar com un atractiu cul-tural de primer nivell.

Malgrat tot, crec que Reus té,entre d’altres, tres assignaturespendents i primordials a resoldre :1. Casa Navàs, la bonica delMercadal, caldria integrar-la total-ment a la moguda modernista de laciutat, com a casa-museu, amb unhorari diari de visites; 2. “Centred’Amics de Gaudí”, que el camíiniciat enguany es consolidi id’una vegada per totes el fonsexistent es pugui catalogar i siguimaterial de biblioteca també per-manent i 3. Pavelló d’insignes del’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Oique El Capricho de Comillas ja faanys que és un restaurant de pres-tigi? Cap aquí aquesta possibilitato, perquè no un altre ús que tambésigui de visita fàcil? Aquesta qües-tió segur que és aplicable a altresindrets modernistes de la ciutatque ningú gaudeix perquè estantancats i els propietaris no podenmantenir-los. A Riudoms també hihaurà una abans i un després del2002. S’està treballant en la Casa-Museu per donar-li un contingut,fet que ha estat notícia periodísticaper la possible donació del fonsprivat que disposa l’historiadorDaniel Giralt-Miracle.

A Tarragona, aprofitant l’avi-nentesa de l’any Gaudí, d’unavegada per totes s’ha donat aconèixer l’existència de la únicaobra de Gaudí a les nostres comar-ques: l’altar a l’antiga església deJesús i Maria que ja a la dècadadels setanta l’arquitecte JoanBassegoda ho va publicar amb unaedició de la Cambra de laPropietat Urbana de Tarragona. Amés, des del municipi s’està pro-mocionant turísticament la Rutadels tres arquitectes: Gaudí,Domènech i Montaner i Jujol.L’altar gaudinià referenciat, latomba del rei Jaume I i el teatreMetropol, són la trilogia de lesobres que es volen destacar. Perquè no la “Ruta dels dotze arqui-

tectes”? A més dels tres primeresespases tenim obres de RamonSalas i Ricomà (plaça de braus,casa Salas), Josep Maria Pujol deBarberà (mercat muncipal, recto-rat URV, cases Ripoll i Musolas),Pau Monguió i Segura (esglésiadels P.P. Carmelites), BernardíMartorell i Puig (col·legi de lesTeresines), Enric Sagnier iVillavechia (casa número 77 de laRambla Nova), Juli M. Fossas(Quinta Sant Rafael al parc de laciutat), Francesc Morera i Gatell(casa Rosell, col·legi Pax), AlfonsBarba Miracle (Villa Argentina) iAntoni Pujol Sevil (Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació).L’any Gaudí 2002 ha significat

un avenç importantíssim pelconeixement de la personalitat fas-cinat, mística, creativa, genial,irrepetible i senyorial d’un homede casa nostra, de la nostra terra.Aquesta identificació Gaudí-Reus, ha de servir perquè tots elsciutadans s’impliquin a partird’ara una mica més en el projectede la Gaudimania.

JOSEP MARIA BUQUERAS I BACHArquitecte tècnic i professor

La façana principal del Mercat Central de Tarragona, un edifici modernistade l’arquitecte Pujol de Barberà

▼

TAG Juny 2003 24▼

P A T R I M O N I▼

es coves, avencs i balmesnaturals foren els primers

aixoplucs dels nostres avantpas-sats que poblaren inicialment elterritori. I allí, en les covetes ipetits avencs que hi ha a la mun-tanya i vora les rases i torrents s’hiva fer habitació des de molt antic.Se n’han trobat rastres a les covesde Santa Cristina i de la Plana, a laRoca Foradada, a la cova deSansuies, al petit avenc que hi ha ala muntanya del Madroneta sobrela costa del Rotllat.

En alguns d’aquells caus natu-rals s’hi va fer una llarga estada através del temps. A Santa Cristinala cova ja fou habitada en el perío-de neolític. En època històrica, al'Edat mitjana, s’hi estaven dos ere-mites l’any 1388. Quatre seglesmés tard, a1 1774, hi vivia el mes-tre de cases Ramon Miró amb laseva família. En morir-se-li duesfilles petites, el baró del llocordenà que en fossin foragitats :“... morí Madrona Miró de edat desis mesos filla de Ramon MiróMestre de casas ÿ de Rosa Mirócònyuges habitants dins una rocacerca la Hermita de S. Cristina ( laqual habitació mana tapar ÿomplir lo Sr. Baró, ÿ com de altrepart lo Comú hagués intentat tràu-rer de dita Cova a dits habitantsper la indecència en qué estàvan 8de família...”. En aquesta apuntadaque va fer el capellà de la Bisbal alllibre d'òbits reflecteix perfecta-ment aquell espai. Primer diu queviuen dins d’una roca i aquest esl’aspecte del veral, una gran rocaamb un forat o una mena de portalper accedir a l’interior. Desprésl’anomena Cova quan parla de queels del Comú o l’Ajuntament

també volien expulsar la famíliad’aquella llobera. I en el manamentdel senyor baró de fer tapar iomplir el forat que, per cert no esva complir mai, parla d’habitació.O sigui que era un espai o cova quehi havia dins d’una roca i que ser-via d’habitació humana. És l’en-tranyable Cova dels Nens Xicscom l’anomenem els bisbalencs.

A més a més d’aquelles cove-tes i caus naturals, en algunsindrets del terme, sobretot vora lesrases i torrents, al llarg dels anyss’hi han buidat covetes artificials

per a servir de refugi al pagès i alsseus animals. Al terme de la Bisbaln’he trobat unes trenta. A CalLlach, Mas Cerer, Cal Figarola,Cal Vilella, La Seguera, La Sala,Sansuies, sota el Morro Fresc, propde la Font dels Aubes, les Povilles,Cal Rotllat, les Clotes, Cirerol, LaBarquera, Freié..... Acostumen aestar situades en les ribes o tallatsque han format els corrents d’ai-gua al llarg de milers d’anys, deguta la facilitat per a treballar aquellselements frontals de les rieres irases que sovint estan formats pergraves compactes.

Normalment s’excava el refugideixant un portal d’entrada senseafegir-hi cap element d’obra.D’altres vegades s’aprofita unagran roca horitzontal o bancadanatural de pedra que fa com dellindar de l’espai o volum que es

buida a sota. Després s’hi fa unaparet al davant adaptada a la topo-grafia del terreny. Es disposa elportal d’entrada i, sovint, un forat ofinestró de ventilació.

Al fondo del Marranet he tro-bat un refugi que consisteix en unacoveta natural que s'aprofità i s'ei-xamplà amb la construcció demitja barraca de pedra amb el seucorresponent portal, constituintaixí un sorprenent aixopluc mixtde cova i barraca.

Darrere de Mas Cerer-CalSinsanques hi ha una cova artifi-cial força gran, d’uns 18 m2 deplanta, que estic segur que va ser-vir d’habitatge. Al sostre s’hi vaobrir una xemeneia perfectamentcircular per a la ventilació de l'es-tança. Dos contraforts de pedraemmarquen l’obertura d’accés. Sies remenés la runa que hi ha a terraes trobaria l’evidència i la cronolo-gia del poblament d’aquella peçaque ha de ser molt antiga i anterioral conreu que hi ha a sobre de lacova ja que la xemeneia està bentapada amb pedres que han quedatsota la terra i els ametllers de laparada superior.

Una altra d’aquestes estancestroglodites que és ben curiosa és laque hi ha al torrent de la Seguera.Disposa d´un espai d´onze metresquadrats amb una alçada mitjanade dos metres. Està buidada dinsdel terreny i marca l’espai delpagès i el de l’animal on hi ha unamenjadora modelada en el mateixterreny compacte del refugi.

Les formes o plantes mésusuals d’aquests refugis son rec-tangulars i ovalades o rodones. Lamajoria son totalment austers ipràctics, adequats a la funció que

Coves, avencs, balmes i refugis

L

«»

En alguns d’aquests caus irefugis naturals s’hi va feruna llarga estada a través

del temps

TAG Juny 200325▼

han de complir. N’hi ha algun peròque disposa de qualque detallespecial en la seva execució comara el portal entallat d’una covetaartificial del Prat de Sansuies queli dóna un caire com d’entradad’una petitona mastaba egípcia.

Sota Cal Vilella, vora la pallis-sa del Viudet, hi ha un complex

subterrani excavat al tapassot i aldur terreny de la zona. Per a mi ésun enigma la seva funció, utilitat icronologia. Hi ha una sitja degrans proporcions , una mena decup grandiós buidat al terreny, queconnecta amb un passadís pel qualhi pot circular una persona. Lallargada parcial del corredor, ja

que la part final està ensulsiada, ésde més de trenta metres i disposade diverses entrades o accessos ala superfície. Una part del sostreestà coberta per lloses de pedraforça grans. Alguns arqueòlegsque hi he portat no m’han sabutdonar cap explicació convincentd’aquell sistema subterrani. En

Dibuix a tinta original del’autor dels refugis del Pratde Sansuies i de La Sala

▼

«

»Les formes o plantes

més usuals dels refugissón rectangulars,

ovalades o rodones,adequades a la funció

que han de complir

estar només a una vintena de pas-ses del camí ral i ser, per tant, defàcil accés, jo crec que podia haverservit per a guardar les collites dela gent del rodal tant en èpoques depau com en casos de perill ja que lacoberta de l’obertura superior de lasitja es podia fer simplement ambuna llosa tapada amb terra imatolls si calia dissimular-la.L’assentament ibero-romà que hiha al costat mateix, a la Penyora de

Freié, m’estimula la imaginacióper a datar en una època molt recu-lada aquella obra sorprenent.

Antigament les coves erenvalorades i es transmetien de gene-ració en generació fent-les constara les escriptures i així, la cova deMas Cerer es traspassa des detemps immemorial juntament ambel salic del seu interior. El nom enllatí que hi constava als antics per-gamins era el de speluncha.

D’aquesta paraula ha derivat elmot català espluga que es sinònimde cova i que ha donat nom a diver-ses viles catalanes com aral’Espluga de Francolí, Espluguesde Llobregat i d’altres. La primeracova bisbalenca que figura en undocument conegut es la spelunchade Guasch, la cova de Gosc, queapareix l’any 1088.

Aquests senzillíssims habitat-ges tan humils i en els quals ningúno s’hi fixa, ens remeten a d’altresindrets de la terra on encara es fanservir, com ara a l´Anatòlia,Etiòpia i algunes illes i penínsulesdel bassal mediterrani, alhora queens recorden els remots orígens delpoblament del territori quan dispo-sar d’una coveta per aixoplugar-sei arrecerar la família era un luxeque no el tenia tothom.

Dels estreps muntanyosos delMontmell que emmarquen bella-ment la nostra vila per la banda decerç, antigament, a l’any 936, n´hideien el pug de Forchada, el puigForcat perquè es una muntanyageminada en forma de forca. Ara elpuig que està més a prop deSansuies s’anomena Les Comes,mentre que de l’altre més alt deldarrere n’hi diuen el puig de laCova. I porta aquest nom degut a lagrandiosa balma natural que hi haa mitja muntanya i on s’hi podiaamorriar o sestar un gros ramat debestiar. Molt poca gent, potser persort, s’arriba fins allí, però ésfantàstic posar-se al fons de lacavitat i admirar la gran volada delsostre petri. Vet aquí un bell refugique devia plaure molt als primitiuscaçadors habitants del paratge.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH

Arquitecte tècnic

TAG Juny 2003 26▼

Dibuix a tinta original de l’autor sobre el refugi ubicat al torrent de laSeguera, amb la seva planta i la seva secció

▼

TAG Juny 200327▼

TURISMOS

DEPORTIVOS

MONOVOLÚMENES

TODOTERRENOS IVA e impuestos de matriculaciónP. Prever incluidos

AUTO FORUM RED PROVINCIAL

PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA

TARRAGONA:C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71

REUS:Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87

TORTOSA:Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05

VENDRELL:Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54

VERSO

TAG Juny 2003 28▼

G A B I N E T T È C N I C▼

LA BONA COL·LOCACIÓ

A) Els suportsHan d’estar en bon estat,

plans, resistents, sense disgrega-cions (aplicar-hi enduridors),compatibles (damunt de guix ofusta aplicarem una imprimació,damunt de pintures respatllarem irentarem la superfície) i nets(neteja amb rentat a pressió ambaigua acidulada). Damunt desuports amb humitats importantsno s’han d’efectuar revestimentsde cap tipus.

B) Els ferraments

C) Les peces

D) Els junts

DIAGNOSI

Com en tot procés patològic,l’estudi de la lesió precisarà d’unaanàlisi de la seva evolució (causa,procés i símptomes) per al seucorrecte coneixement abans deprocedir a prendre mesures per ala seva reparació.

En el nostre cas, hem deconèixer l’amplitud de la lesió a fii efecte de concretar l’àmbit de lareparació. Així, quan el despreni-ment és puntual i la causa no espugui considerar generalitzada,l’actuació de la reparació es con-cretarà en l’element i desprès en elseu entorn, per exemple, una fil-tració d’aigua localitzada o unesforç mecànic puntual.

Però la majoria de despreni-ments tenen causes generalitza-bles a la globalitat del parament,donat que si és un defecte d’exe-cució, de disseny o del materialemprat, el més normal és quepugui afectar tot el parament rea-litzat amb les mateixes condi-cions.

Els revestiments ceràmics

Superfícies < 400 cm2 1,5 mm

Superfícies = 900 cm2 amb intrasdós llis 3 mm

Superfícies = 900 cm2 amb intrasdós rugós 5 mm

Paviments amb superfície = 900 cm2 6 mm

CARACTERÍSTIQUES DE LES PECES GRUIX DE COLA

TIPUS DE FORMAT MESURES (cm) SUPERFÍCIE

Petit 20 x 20 400 cm2

Mitjà 30 x 30 900 cm2

Gran 45 x 45 2.025 cm2

Molt gran Fins a 2.500 cm2

JUNTS DE DILATACIÓ

COL·LOCACIÓ SUPERFÍCIE DE LES PECES

ENRAJOLATS PAVIMENTSInterior Exterior Interior Exterior

Encolat simple

Doble encolat

S < 900 S < 600 S < 900

S > 900 S > 600 S > 900 Tots

Superfície

50 m2

30 m2

50 m2

20 m2

Enrajolats interiors

Enrajolats exteriors

Paviments interiors

Paviments exteriors

Longitud

6 m

4 m en horitzontal8 m en vertical

6 m

4 m

TAG Juny 200329▼

LA REPARACIÓ

Per a una correcta reparacióhem d’anul·lar primer la causa quela provoca i després podrem proce-dir a corregir la lesió, donant, nova-ment, a la unitat constructiva laseva funcionalitat. En la majoriadel casos la reparació sempre passaper la reposició.

A) En pavimentsSi la unió realitzada és amb

morter hidràulic, i per tant ésmecànicament dèbil, les patolo-gies poden aparèixer:

1- Per esforç rasant:Degut a la contracció i dilatacióde les rajoles.

La causa més probable és queles rajoles s’hagin col·locat sensejunt.

La reparació més correctaseria enderrocar tot el paviment irefer-lo a junt obert.

Donat que aquest sistema ésmolt costós, una solució alternati-va consisteix en calcular la situa-

ció correcta dels junts de dilata-ció-contracció necessaris, aixecarles línies de rajoles coincidents isubstituir-les per d’altres amb unamida més petita, per tal de crearaquest junt, el qual podrà ser peri-metral si les dimensions de l’habi-tacle són reduïdes.

2- Per flexió del forjat:Sol provocar bé la trencada delpaviment (pels junts o per les rajo-les) o la seva separació del suportsi estan col·locades sense junt.

La reparació consistiria en pri-mer lloc a reforçar el forjat i, pos-teriorment, canviar les peces tren-cades.

3- Per compressió:Puntual de la capa d’unió que pro-voca un assentament diferencialde les rajoles. Les causes més comunes són :a) Per fallada generalitzada per lautilització d’un material massapobre. La solució més adient és refer totel paviment.

b) Per fallada puntual

4- Per dilatació:D’elements infiltrats. Sals quedilaten en cristal·litzar-se, o aiguaen congelar-se.

Si es tracta de sals, haurem deconèixer la seva procedència.

Si venen del terra caldrà crearuna barrera impermeable.

Si són del propi morter, caldràrefer el paviment.

Si es tracta d’aigua, caldràconstruir una barrera impermea-ble.

5- Per manca de junts estructurals: Caldrà crear-los en els llocsadients i refer el paviment de l’en-torn.

ANTONI BLADÉ I RECHA

Arquitecte tècnicProfessor de construcció

Escenes de caça, segons un plafó de ceràmica del segle XVII delMuseu Vicenç Ros de Martorell

▼

Traginer segons una rajola d’oficis delsegle XVII. Museu Vicenç Ros deMartorell

▼

TAG Juny 2003 30▼

Notes de seguretat per a grues torre

xisteix un gran nombre degrues torre desmuntables

en el paisatge urbanístic de les nos-tres ciutats i no sempre la seva ins-tal·lació i el seu funcionament cum-pleixen la normativa vigent. Això faque puguin representar un perill pera la seguretat de les persones i elsbens.

Regulació◗Real Decret 2291/1985 que apro-va el Reglament d’Aparellsd’Elevació i Manutenció.◗Ordre, de 28 de juny de 1988, queaprova la ITC MIE-AEM-2.◗Ordre, de 16 d’abril de 1990, quemodifica la ITC MIE-AEM-2.◗Norma UNE 58-101-80 I, II, III iIV; aparells pesats d’elevació.◗Decret 358/2000, de 18 de juliol,que regula el procediment per a lainstal·lació, ampliació, trasllat iposada en funcionament dels esta-bliments i instal·lacions industrials.◗ Ordre de 16 d’octubre de 2000,per la qual es dicten normes dedesenvolupament del Decret358/2000, de 18 de juliol, per a latramitació dels expedientsd’instal·lació, ampliació, trasllat iposada en servei d’indústries i ins-tal·lacions relacionades en el seuannex i el seu control.

La grua torre desmuntable per aobres es una grua d’instal·lació tem-poral concebuda per a la seva utilit-zació a les obres de construcció,dissenyada per soportar freqüentsmuntages i desmuntatges, així comtrasllats entre diferents emplaça-ments. S’utilitza bàsicament en laconstrucció d’edificis d’alçadessuperiors a tres plantes.

La grua torre autoplegable és

una grua pluma orientable, la plumade la qual es munta sobre la partsuperior d’una torre vertical orien-table on la part inferior s’uneix a labase de la grua per mitjà d’unsuport giratori i que està provistadels accessoris necessaris per per-metre un ràpid plegat i desplegat dela pluma. Aquests tipus de gruas’empren en la construcció d’edifi-cis de menys de tres plantes.

Ambdues a la vegada podenser:

◗ Desplaçable en servei. Labase està dotada de mitjans propisde traslació sobre carrils o altresmitjans. L’alçada màxima de mun-tatge ha de ser tal que, sense capmitjà d’ancoratge addicional, siguiestable tant en servei com fora deservei per a les sol·licitacions a lesquals hagi de ser sotmesa.

E

G A B I N E T T È C N I C▼

Una grua torre a la construcció d’un edifici al nucli urbà de Constantí

▼

TAG Juny 200331▼

◗Fixa (estacionada). És aquellala base de la qual no disposa de mit-jans de trasllat, o que tenint-los nosón utilitzables durant el transcursde l’obra o aquella en la qual labase és un fonament o qualsevolaltre conjunt fixe.

Disposen dels següents movi-ments:

1. Elevació: desplaçament verti-cal de la càrrega.

2. Orientació: moviment angu-lar, en un plànol horitzontal, de lapart giratòria de la grua.

3. Distribució: desplaçamentdel carro al llarg de la pluma de la grua.

4. Trasllació: desplaçament dela grua en el seu conjunt quan estàen disposició de treball.

La situació de la grua en unsolar serà estudiada per tal que nopugui ensopegar amb edificis costa-ners, considerant que la distànciavertical entre l'element més baix(ganxo en posició alta o contrapèsaeri) de la grua estigui a una distàn-cia de 3m per damunt de qualsevolelement estructural o obstacle que estrobi dins l’àrea d’escombrat de la grua.

És recomanable que si l'estudide seguretat i salut a l’obra no exi-geix una altra alternativa, una vega-da acabada l’estructura i els acopis ales respectives plantes, se substi-tueixi la grúa torre pels correspo-nents muntacàrregues.

Per elegir el model de grua hemde considerar els següents paràmetres:Paràmetres1. LINIALS Abast màxim

Alçada sota ganxo

2. CÀRREGA Càrrega en puntaCàrrega màxima

La instal·lació de la grua torre ila seva posada en servei requerirà dela presentació a la DelegacióTerritorial de la Conselleria amb lescompetències adients en matèriad’Indústria i Energia, d’una sol·lici-tud acompanyada d’una fitxa decaracterístiques tècniques (ambdós

models oficials publicats a l’Ordrede 16 d’octubre de 2000) i de lasegüent documentació: TràmitInstal·lació de grua torre: NovaInstal·lació.Documentació1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 10 i 11. Llista de requeriments associats1. Certificat d’acabament d’obramodel GR2.2. DNI de la persona que signa lasol·licitud. NIF del titular de la ins-tal·lació.3. Carpeta normalitzada.4. Projecte amb estudi de seguretat.5. Butlletí d'instal·lació elèctrica.6. Imprès sol·licitud model GR-1.7. Certificat de construcció.8. Certificat d’utilització model GR-3.9. Contracte de manteniment.10. Certificat de fabricació del tramd’encastament.11. Fotocòpia del llibre de registre.

A més es tramitarà el permísmunicipal per legalitzar la insta-l·lació de la grua dins del solar.

La instal·lació i el muntatge, i elseu ús i manteniment, es realitzarand’acord amb l’indicat en la normaUNE 58-101-80, part II, i tenint encompte que el muntatge podrà serrealitzat pel fabricant, usuari oempresa especialitzada en el mun-tatge de grues. Els muntadors serande provada capacitat i dependrand’un tècnic titulat, el qual haurà deplanificar i responsabilitzar-se deltreball que s’executi extenent elscorresponents certificats de muntatge.

La manipulació de les grues esconfiarà únicament a persones queestiguin familiaritzades amb el ser-vei de les seves instal·lacions mecà-niques i elèctriques i que coneguin amés els riscos d’accidents. Lesgrues amb lloc de comandamentsols poden ser ateses per personesmajors de 18 anys. En tot momentexistirà una persona encarregada dela seva conducció que reunirà lescondicions fixades en la UNE 58-101-80 i que en tot moment seràresponsable de l’estat de la mateixa

en el marc de les competències quese li donin.

Les instal·lacions de les gruessols poden ser manipulades pel con-ductor en servei i per persones a quiexpressament se’ls encarregui fer-ho i que estiguin instruïdes sobre elsriscos i el perill. Les grues torre sónmolt sensibles al vent, i sempre quese sobrepassin les velocitats de 50quilòmetres per hora, o la indicadapel fabricant, s’haurà de paralitzarel treball. Es deixarà el gir lliureperquè la ploma s’orienti com unaveleta, oferint la mínima resistència.

La grua és un aparell que estàpensat per elevar materials i, un copelevats, traslladar-los d’un lloc a unaltre. Per tant, no es poden arrosse-gar materials pel terra, ja queaquests esforços causen en generaluna torsió de l’estructura per a laqual no està calculada, amb el conse-güent perill de caiguda de tota ella.

Controls periòdics a realitzarsobre la grúa:◗Control del nivell de la via.◗Control dels extrems de la via.◗Control de l’eficàcia dels frens.◗Control de l’estat de lesinstal·lacions elèctriques.◗Control de l’estat de les postes aterra.◗Control dels lastres de la grua.◗Control dels dispositius de seguretat.◗Control de l’estat del cable d’eleva-ció.

No hem d'oblidar la importàn-cia que té, en la manipulació i movi-ments de la grua, l'acció del senya-lista, sobre tot quan la càrrega quedafora del camp visual del gruïsta.Tots els senyals utilitzats s'ajustarana les prescripcions contingudes enel RD 485/97, de 14 d'abril.

BIBLIOGRAFIANotas de Seguridad en la

Construcción. Aparatos de elevación.Comisión de Seguridad e Higiene de laConstrucción de Catalunya

LLUÍS ROIG

Gabinet tècnic del Col·legi

TAG Juny 2003 32▼

A S S E S S O R I A J U R Í D I C A▼

La competència professional delsarquitectes tècnics en actuacions dedemolició i enderrocs

stà àmpliament reconegudapel vigent ordenament jurídic

la competència professional a favordels arquitectes tècnics, de formaconcurrent amb altres professionals,la projecció i la direcció facultativaper dur a terme tasques de demoli-cions totals o parcials d’edificis prè-viament construïts. A més d’estardegudament regulada aquesta com-petència per la normativa legal d’a-plicació, cap administració qüestio-na aquesta possibilitat. Inclús exis-teixen suficients antecedents en elsquals el projecte de demolició prè-via i la seva corresponent direcciófacultativa, tant sols és assumida perun arquitecte tècnic, procedint-seseguidament a la nova edificaciósota el projecte redactat per l’arqui-tecte, i en el qual el mateix arquitec-te tècnic que ha intervingut en lafase de demolició assumeix ladirecció de l’execució material de lanova edificació, com si d’una formadiguem-ne, deliberada, l’autor delprojecte arquitectònic de nova edifi-cació, hagués “rebutjat”, natural-ment per la responsabilitat que aixòcomporta, la fase de demolició. Ésl’única competència professionalque ningú qüestiona, i això al margede qualsevol complexitat tècnica.

Donada la circumstància de quèaquestes tasques d’enderrocamentsón o acostumen a ser complexes idificultoses i, a més a més, podencomportar un gran risc, es recoma-na, una vegada més, des d’aquestaassessoria jurídica que s’extreminles mesures de precaució. És peraquest motiu, que a l’hora d’accep-

tar aquest tipus de treball, s’haurande preveure totes les hipòtesis derisc, i s’hauran d’adoptar les mesu-res correctores per no posar en perillni als operaris que treballen en lafase d’enderroc, ni les condicionsdels edificis adjacents o veïns.

Serà necessari visitar ambcaràcter previ i documentar totes lescircumstàncies físiques de les edifi-cacions veïnes, i en aquest sentit es

recomana a més a més, visitar l’in-terior de les indicades edificacionsper comprovar l’estat dels mursinteriors i la possible presència defissuracions o badats. En el cas dequè això no sigui possible perquèels propietaris dels edificis adja-cents es neguin a facilitar l’entrada al’interior dels habitatges o locals dela seva propietat, s’hauria de docu-mentar notarialment aquest rebuigmitjançant un acta de presència. Enel cas de què ens permetin la lliureentrada, també es recomana ladocumentació de tots aquestsextrems mitjançant un acta notarialen la qual s’incloguin fotografies.En el cas de què es detecti la presèn-cia de badats, tant en els murs inte-riors com en els exteriors, caldriavalorar la possibilitat de la col.loca-ció de testimonis de guix per poder

comprovar-los després de les actua-cions d’enderroc.

En el projecte s’hauran dereflectir de forma molt detalladatotes les mesures de precaució queseran proporcionals a la naturalesade les obres i de les característiquesde les edificacions veïnes. En espe-cial, no es permetrà l’ús demaquinària que pugui provocarvibracions o agressions considera-bles a les edificacions veïnes. Estindrà en compte la durada de lesobres d’enderroc, les mesures deprotecció entre els murs de les edi-ficacions veïnes, les pendentsnecessàries per facilitar l’aigua plu-vial del solar a l’exterior per evitarl’entollament i l’estovament delsfonaments de les edificacions veï-nes. Es tindrà molta cura en deixarpart de la façana exterior amb lesdegudes mesures de seguretat pertal que serveixi de protecció entreles construccions veïnes o qualsevolaltra mesura que resulti adient.També es detallaran les condicionsde les rases i la forma en què s’hande fer al llarg de les mitgeres veïnes.S’exigirà al promotor i al construc-tor o a l’empresa que ha d’interveniren les obres d’enderroc l’acredita-ció d’una assegurança de responsa-bilitat davant de tercers amb unacobertura suficient i proporcionalals potencials danys que es puguincausar.

En el full d’encàrrec de la direc-ció facultativa, es farà constar deforma molt clara i precisa que l’as-sumpció d’aquesta missió de direc-ció es condiciona a la prèvia comu-

E

«»

Les tasques d’enderrocacostumen a ser complexes

i costoses, i podencomportar greus riscos

TAG Juny 200333▼

nicació a l’arquitecte tècnic i deforma fefaent per part del promotor,donant compte de l’inici de lesobres amb la deguda antelació a fide què es pugui des de l’inici fer unseguiment exhaustiu de les tasquesd’enderroc. S’haurà de documentaren el Llibre d’Obra l’efectiva presade possessió de la direcció de lesobres d'enderroc. A l’inici de lesactuacions s’haurà d’habilitar sensecap tipus d’excusa un Llibre d’Obraper anotar de forma molt detalladales ordres donades que hauran deser signades per part de la personaque les rebi.

S’haurà de tindre en compte a lavista de la naturalesa de les obres ide les característiques d’ubicació deles actuacions d’enderroc, així coml’antiguitat de les construccions veï-nes, les característiques de les viespúbliques, etc i la dedicació perso-nal i a peu d’obra, per tal de preveu-re una adequada dedicació profes-sional. Donada la complexitat d’a-questes obres, més que parlar d’unaadequada assiduïtat, jo diria que estracta d’una adequada permanènciaa peu d’obra. Alguns ajuntamentsde la zona de Girona exigeixen d’a-cord amb les ordenances munici-pals, la signatura d’un document perpart del tècnic director d’aquestesactuacions comprometent-se durantla fase d’enderroc a romandre cons-tantment a peu d’obra.

Totes aquestes circumstànciess’hauran d’avaluar degudament al’hora d’assumir aquestes tasquesque són complexes i generadores depossibles responsabilitats. Per això,s’haurà de valorar també la degudaremuneració econòmica en formad’honoraris per la projecció i direc-ció d’aquestes tasques.

En finalitzar les obres, serànecessari que es redacti un acta en laqual es faci constar que les obreshan finalitzat, que es descrigui deforma clara el solar resultant, l’estatdels murs de les edificacions veï-nes, la verificació dels testimonis deguix, les proteccions executades,

les pendents adoptades al solar, l’es-tat de les edificacions veïnes perfora i per dins, i totes aquellesmesures que es considerin adients.Es lliurarà una certificació d’acaba-ment de les tasques d’enderroc i dela intervenció professional encoma-nada, en el qual es farà constar lanecessitat de què en el cas que elsolar quedi sense cap tipus d’actua-ció constructiva, s’haurà de revisaren el període de temps que es creguiadient, (cada any o el temps que escregui oportú) l’estat del solar perpart d’un tècnic competent, per talde revisar l’estat de les proteccions idels murs laterals, de les protec-cions deixades i de les edificacionsveïnes per tal d’adoptar les mesurescorrectores que siguin més conve-

nients. També es recomana que esformalitzi l’entrega d’aquesta docu-mentació visada al promotor de lesobres. Això es importantíssim.

És possible que algun lector,consideri que aquestes mesures sóndesproporcionades i exagerades,però les lamentables experiènciesde tipus judicial que hem viscut,aconsellen, sense cap tipus de limi-tació, l’adopció de totes les possi-bles mesures encaminades a evitarlamentables sinistres que normal-ment tenen una enorme repercussiósocial i unes desagradables actua-cions judicials de resultat imprevisi-ble.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Advocat

Treballs previs a l’enderroc d’una secció d’un edifici antic

▼

I N F O R M À T I C A▼

ixí és. Netscape, el nave-gador que fa anys era el

més popular, perdrà vigència enpoc temps atès que no serà actua-litzat mai més. Són força clars icomprensibles els motius d’AOL(Mozilla cada dia guanya mésusuaris, i Netscape ja no pot fer-lifront a Internet Explorer). Tot iaixò, em pregunto; què va dur aaquest popular navegador a la sevaperdició? Culpa dels usuaris? Dela/les empresa/es? O de tots dos?

L’EMPRESA

Com a usuari d’Internet, gos-saria opinar que una mica de culpala té l’empresa. S’ha d’admetreque, per més que no era un pro-ducte 100% dolent, no arribavamai a fer-li ombra a InternetExplorer (IE). Anys enrera,Netscape estava en posició d’in-ventar tags nous i no haver desoportar els tags de l’IE, però quanel producte de Microsoft va acon-seguir dominar el mercat, pensoque hagués estat intel·ligentdesenvolupar un software total-ment compatible.

Una vegada vaig baixarNetscape per veure si pagava lapena, i em va decepcionar rotun-dament. Jo mai tornaria a fer ser-vir Netscape. Perquè haig de patirveient pàgines que no es mostrencom haurien de veure’s? I si bél’Internet Explorer no és sinònimde velocitat, Netscape consumeixmassa recursos per ser una aplica-ció que ha de poder estar obertamés d’una vegada i compartirrecursos amb altres programes.

L’USUARI

Un cop vaig preguntar-li a unconegut: "Quin programa fas ser-vir per a navegar?", "Arnet", emva respondre. Com podem preten-dre que algú triï quin software uti-litzar si ni tan sols coneix el signi-ficat de la paraula?

Quan li vaig plantejar això aalgú més, em va dir: "L’usuari noté res a veure, si el software és bo,s’imposa. Mira el cas deDreamweaver/FrontPage 2000." Isi bé alguna part de raó tenia, no éstotalment cert. Per començar,FrontPage 2000 no ve gratis ambWindows, l’IE sí. A més, hem deconsiderar quines persones utilit-zen el software: DreamweaveriFrontPage 2000 són per construirpàgines web, per la qual cosa s’o-rienten a gent amb més coneixe-ments, que sap navegar bé perInternet, i té la preparació necessà-

ria com per instal·lar i provar soft-ware; els navegadors, en canvi,estan pensats perquè puguin fer-seservir per gent amb uns mínimsconeixements del tema.

A algú que només sap revisarel seu mail, mai pensarà que exis-teix alguna cosa similar a allò queestà utilitzant.

CONCLUSIÓ

Encara que Netscape haguésestat un software de millor qualitatque la resta, no hauria guanyat elmercat. El problema que va haverd’afrontar aquesta empresa és unaqüestió que no té límits i és moltdifícil de combatre: la ignorància.

Font: www.webabierta.com

MARCEL RAMÍREZ

Aula d’Informàtica

Adéu a Netscape

TAG Juny 2003 34▼

A

TAG Juny 200335▼

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L▼

l passat dimecres 30 d’abriles va dur a terme l’acte de

presentació de la recentment crea-da Fundació Tarragona Unida, ala sala d’actes del Port deTarragona. Durant l’acte, el pre-sident del Col·legi, Joan Prous, vamanifestar la seva satisfacció perla posada en marxa d’aquestaentitat, tot reafirmant la voluntatsolidària del col·lectiu d’aparella-dors de Tarragona i destacant laseva capacitat tècnica, molt adientper a aquests tipus de tasqueshumanitàries.

De la seva banda, el presidentde la Fundació -i alhora presidentde l’Autoritat Portuària- LluísBadia, va posar de relleu laimportància del vessant solidaridels diferents col·lectius profes-sionals de la demarcació com unabona aportació a l’equilibri social.Finalment, el vicepresident exe-cutiu de la fundació, l’aparelladorRamon Valls, va afirmar que l’en-titat neixia després d’un períodede dos anys de treball i debat, i vapresentar les primeres iniciativesque posarà en marxa la fundació,tant a nivell local com des delpunt de vista internacional.

A banda dels càrrecs de pre-sidència, Tarragona Unida integraGemma Blanch com a tresorera,Josep Ma Crespo com a secretarii Lluís Jacas, Eduard Manresa iLluís Morales com a vocals, amés d’un total de tretze aparella-dors i aparelladores com a mem-bres fundadors. L’entitat va sercreada oficialment el 17 dedesembre de 2002, i té la mateixaadreça que el Col·legi.

L’article tres dels estatuts de lafundació indica la finalitat i elsàmbits d’actuació de l’entitat:proporcionar ajut humanitari al’entorn de la construcció i ofe-rir assessorament, formació icol·laboració tècnica amb d’al-tres ONG, entitats, associacionsi particulars sense ànim delucre. En concret, TarragonaUnida ha iniciat contactes ambuna fundació similar delCol·legi d’EnginyersIndustrials. La primera iniciati-va que vol tirar endavant l’enti-tat és una campanya per a lasupresió de les barreres arqui-tectòniques en els comerçoslocals, en col·laboració amb laFundació Lleida Solidària.

Inicialment, la campanya esdesenvoluparà a Tarragona, perintentar implantar-la més tard aaltres localitats, com ara Reus,Valls o El Vendrell. D’altrabanda, la fundació està en fased’establir contactes amb lamajor part dels municipis de lademarcació tarragonina, ambl’objectiu d’oferir la sevacol·laboració a les àrees deBenestar Social. Finalment,l’entitat manté també una líniade suport a l’ONG MedicusMundi, per tal de construir unhospital a la selva amazònicade Bolívia, en concret, a la ciu-tat de Riberalta. L’estiu passat,tècnics tarragonins ja van visi-tar aquesta localitat.

Es presenta la Fundació Tarragona Unida,l’ONG dels aparelladors locals

SUPRIMIR BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

E

D’esquerra a dreta, el president del Col·legi, J. Prous, i els president ivicepresident executiu de la Fundació, Ll. Badia i R. Valls, respectivament

▼

TAG Juny 2003 36▼

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L▼

El Col·legi participa en el II Fòrum Catalàd’Administradors de Finques

l passat 9 de maig, el res-ponsable de Dinamització

del Col·legi, Enric Casanovas, vaparticipar en el II Fòrum Catalàd’Administradors de Finques ambuna conferència sobre les patolo-gies derivades de la manca demanteniment dels edificis. A partird’estadístiques elaborades perdiverses companyies assegurado-res relacionades amb el món delsarquitectes tècnics (prop de 2.000expedients i unes 8.000 patologiesen el període 1992-2001),Casanovas va assenyalar que el15% dels sinistres registrats esta-ven causats per deficiències en elmanteniment dels edificis. Lesdades feien referència a les cons-truccions d’entre 10 i 15 anysd’antiguitat. D’altra banda, el res-ponsable de dinamització delCol·legi va afirmar que l’estatespanyol se situava a la cua delspaïsos la UE pel que fa als proble-

mes derivats del mal ús de les edi-ficacions, amb un 13,5% del totalde patologies de les construccionscausades per aquest concepte,quan la mitjana europea en aquest

àmbit és del 10%. Finalment,Casanovas va destacar laimportància del manteniment delsedificis en la tasca diària delsadministradors de finques.

El col·lectiu d’administradors de finques deCatalunya aplega prop de 4.500 col·legiats en unaentitat que fomenta formes d’intercomunicacióentre el Col·legi i la realitat socioeconòmica en laqual es desenvolupen les seves activitats. Durant laprimera edició del fòrum, que es va dur a terme ala ciutat de Girona l’any 1999, es van reunir propde 150 administradors d’arreu de Catalunya. Enaquesta segona edició, l’assistència ha superat lesxifres de fa quatre anys. segons els organitzadors,aquestes jornades de debat professional han deservir per refermar encara més el paper que desen-volupa el conjunt dels administradors de finquestarragoní. El Col·legi territorial de Tarragona inte-

gra els professionals del sector, tot procurantdonar-los una sèrie de serveis jurídics, administra-tius, tècnics i de formació amb l’objectiu de quèestiguin preparats per afrontar de la milor manerala seva tasca quotidiana. L’acció del Col·legi inten-ta que la feina diària dels administradors reverteixien beneficis per al món immobiliari local i elcol·lectiu de propietaris que aprofiten la seva tascaprofessional. D’altra banda, aquesta segona ediciódel Fòrum ha comptat amb la participació dediverses empreses relacionades amb el món de laconstrucció d’habitatges i de la seva administra-ció, així com de diferents entitats financeres iempreses de subministraments.

UN ESPAI PER AL DEBAT PROFESSIONAL

E

Un moment de la intervenció d’Enric Casanovas al II Fòrum Catalàd’Administradors de Finques, a l’hotel Royal Tàrraco de Tarragona

▼

TAG Juny 200337▼

El ministre Piquépresenta la col·lec-ció de Manualesprofesionales

El divendres 6 de juny a les19.00 h, al Palau de Congresosde Tarragona, es presenta lacol·lecció Manuales profesiona-les editada pel nostre Col·legi idirigida per Enric Casanovas. Elministre de Ciència i Tecnologia,Josep Piqué, conjuntament ambel president del Col·legi, JoanProus Masdeu, presidiran l’acte.La col·lecció es va iniciar el2002, amb el volum La carga defuego y el riesgo de incendio,que enguany tindrà una segonaedició ampliada i revisada, i vacontinuar amb Tratamiento delagua y prevención de daños enedificios i El aislamiento acústi-co en la edificación. Els propersllibres per editar seran: El cálcu-lo de la demanda energéticacomo herramienta de diseño; Laseguridad en las estructuras defábrica; Aprendiendo de laexperiencia en estructuras a tra-vés de 100 casos inéditos; i Elmundo del hormigón precompri-mido. Definición, filosofía y res-puesta estructural.

Cursos sobrepatologies,planificació igestió de projectes

Durant el passat mes d’abril,l’Àrea de Dinamització delCol·legi ha dut a terme tres cur-sos amb un total de 44 hores lec-tives. «Patologia, teràpia i tracta-ment d’aigua en edificis d’habi-tatge» és el títol del primer curs,que va girar, entre d’altrestemes, al voltant de la imminentaprovació del nou Decretd’Aigües, que preveu novetatsen el control i el tractament. Elcurs titulat «Microsoft Project»va tractar la planificació de l’e-xecució de projectes, sota ladirecció de l’arquitecte tècnicaOlga Cid. Finalment, sota elcuriós títol «Números Gordos»,durant la darrera setmana d’abriles va desenvolupar un curs sobrela necessitat d’un bona predi-mensió en el càlcul d’estructu-res. El títol fa referència al llibretècnic més venut a Catalunyadurant el 2002: Números gordosen el proyecto de estructuras.Finalment, la primera setmanade maig es va dur a terme uncurs de dues jornades sobre ava-luació financera de solars i via-bilitat de promocions.

Construmat 2003,la fira delsprofessionals de laconstrucció

La darrera setmana de maigviurà la celebració de l’edició deConstrumat 2003, la fira anualmés important del món de laconstrucció, a les instal·lacionsde Fira Barcelona. Construmats’ha consolidat com un referent

en el sector des de la seva pri-mera edició l’any 1979.Enguany, la mostra presentaràprop de 2.200 estands i 4.200empreses al llarg de 131.000 m2

d’exposició. Al recinte Montjuïc(M1), es podran visitar elsestands relacionats amb el móndels elements estructurals,maquinària, fusteria, o aïlla-ment. Pel que fa al recinte GranVia (M2), estarà dedicat als ele-ments integrats a l’interior delshabitatges, la domòtica o laconstrucció sostenible. Per obte-nir més informació sobre la fira,www.construmat.com; o bé tru-car al telèfon d’atenció al visi-tant, 902 233 200.

Els Premis a laSeguretat en laConstrucció, finsal 30 de maig

La Cambra Oficial deContractistes d’Obres deCatalunya ha convocat elsPremis a la Seguretat en laConstrucció 2002, el termini depresentació dels quals finalitzael pròxim divendres 30 de maig.La convocatòria consta de trescategories: Premi a la Seguretaten la Construcció (dedicatenguany als sistemes preventiusde caigudes d’alçada), Premi alMillor Estudi de Seguretat iSalut i Premi a la Tascad’Integració de SistemesPreventius a les Empreses (des-tinats a PIME i instal·ladors). Elguardó consistirà en el lliura-ment d’una obra artística i d’undiploma acreditatiu, i la decisiódel jurat es dictarà i es faràpública el 15 de juliol de 2003.Per a més informació,www.ccoc.es, o bé trucant al 93302 22 61.

El aislamientoacústicoen edificios

Del proyecto al controltécnico y administrativo

Manualesprofesionales - 1II

JOSEP M.QUEROL

Tots els paisatges són bells. Totstenen un lligam amb l’esperit delviatger que els observa. El mar ola muntanya, el bosc o el desert.Tots captiven la nostra emociócontemplativa. Però hi ha alguns,per poc comuns, que són un privi-legi. Muntanyes, i belles, n’hi hamoltes a molts indrets de la terra.I platges i boscos i penya-segats irius d’aigua cristal·lina. Però unpaisatge com el del Delta del’Ebre és especial per insòlit.Perquè hauríem de viatjar molt pertrobar no ja alguna cosa igual,perquè res no és igual en els pai-satges que canvien fins i tot ambla mateixa llum del dia, si no algu-na cosa similar.

PLANURES I FANGS

El Delta, amb més de 320quilòmetres quadrats d’extensió,constitueix la zona humida mésgran de Catalunya, i és el segonhàbitat aquàtic en importància delMediterrani occidental després dela Camarga francesa. LaGeneralitat el va declarar ParcNatural el 1983. La seva extensióés de 7.736 hectàrees, de les quals5.316 pertanyen a la comarca delMontsià (hemidelta dret) i la restaa la del Baix Ebre (hemideltaesquerre).

El Delta és una extensa planú-ria d’aigua i terra solcada percamins que es perden en un horit-zó de miratges. A la vora del mari la ribera del riu el sòl és arenós,però la resta és terra de sedimentsd’al·luvió, de llims portats perl’Ebre. Encara que la formació delDelta és tan remota com el mateix

TAG Juny 2003 38▼

S O R T I M▼

Parc Natural del Delta de l’Ebre (1)

Camps d’arròs al tram final de l’Ebre (Foto Txiqui López)

▼

TAG Juny 200339▼

riu, la planura deltàica té una for-mació datada històricament. Elscientífics ens informen que laPunta de la Banya -el lòbul quetanca el port dels Alfacs, a SantCarles- no es va originar fins elsegle XVI, quan el riu desemboca-va a la zona de la Platjola, unamica més al sud de la seva actualdesembocadura. A l’altra bandadel riu, la Punta del Fangar es vaanar consolidant entre els seglesXVII a XIX.

Un equilibri precari. Forcesd’empenyiment i recessió. Lluitaentre mar i riu. Problemes i temorde la gent a la inestabilitat del sis-tema que es veu perjudicat pelsembassaments riu amunt de Riba-roja i Mequinença, els quals rete-nen les partícules en suspensió i jano aporten molts llots.

NATURA I AGRICULTURA

La gran planúria té una super-fície d’unes 25.000 hectàrees con-reades, de les quals prop de15.000 estan dedicades al cultiude l’arròs. Aquesta planta gramí-nea de l’Extrem Orient, introduïdaa Espanya pels àrabs, no vacomençar a cultivar-se, d’unamanera productiva, fins al segleXIX, amb les infraestructures delscanals de rec.

El més extraordinari del Deltarau en la conjunció entre el seuexcepcional valor ecològic com azona de refugi i nidificació d’ausmigratòries i l’aprofitament agrí-cola. Home i natura, un altre equi-libri. El Delta és un paisatge i unaforma de vida. No és productenomés de les forces de la natura.Ha intervingut el treball delshomes. Creant els canals de rec,dessecant terrenys, guanyant espaiper guanyar-se la vida.

I tot això, mai d’una formafàcil. El pal·ludisme endèmic noes va desarrelar fins ben entrat elsegle XX. Treball i aïllament quehan forjat el caràcter vigorós i

sofert i, com a compensació, ale-gre i extravertit de la gent. Gentsde l’agricultura i de la pesca, tantde riu o de llacuna com de mar.Formes de vida que han creat unestil d’ésser i d’estar diferents. Iaixò es nota quan viatgem pelDelta.

LA MARGE DRETA

La millor manera de conèixer-lo és situant-nos geogràficament ala dreta i a l’esquerra del riu.Nosaltres iniciem el nostre reco-rregut a Amposta. En direcció aSant Carles de la Ràpita ens tro-bem, quasi a mig camí, amb unazona d’esbarjo. Des d’aquestazona de pic-nic s’observa la curio-sitat dels afloraments d’aigua delsUllals de Baltasar. A l’aigua dolçasuren els nenúfars. Es podenobservar granotes, serps, o pollesd’aigua.

Tot sortint de Sant Carles, lacarretera és una cinta asfaltadaque corre vorejant el port delsAlfacs. Per tots els camins pelsquals anirem passant no és difícilque ens sorprengui el vol espantatd’un agró o d’un martinet de nit,sobretot a la tardor, quan els arros-sars estan llaurats i les aus entrena espicassar el seu aliment habi-tual d’invertebrats.

Instal·lacions pesqueres de les llacunes

▼

Els flamencs fan estades a la zona en la seva migració (Foto Txiqui López)

▼