DELEGACIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL DEL BISBAT DE GIRONA LA RAÓ... · En tota aquesta activitat...

9
DELEGACIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL FAMILIAR DEL BISBAT DE GIRONA FORMACIÓ D’ADULTS - CURS 2019 - 2020 ACTIVAR LES QUALITATS POSITIVES DEL SER TOTS ELS AQUÍ PRESENTS ESTEM CRIDATS A LA IL.LUMINACIÓ A TRAVÉS D’ACTIVAR RAÓ - LÒGICA - MENT - INTEL.ECTE AMOR - AMOR INCONDICIONAL - PAU - IL.LUMINACIÓ. 42 COMPLEMENTS GUIES ______________________________________________________________ Joan Mª Bovet i Josep González Centre de Psicologia i Fisioteràpia Gestalt-FIS, Família i Salut

Transcript of DELEGACIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL DEL BISBAT DE GIRONA LA RAÓ... · En tota aquesta activitat...

  • DELEGACIÓ EPISCOPAL DE PASTORAL

    FAMILIAR DEL BISBAT DE GIRONA

    FORMACIÓ D’ADULTS - CURS 2019 - 2020

    ACTIVAR LES QUALITATS POSITIVES DEL SER

    TOTS ELS AQUÍ PRESENTS ESTEM CRIDATS A LA

    IL.LUMINACIÓ A TRAVÉS D’ACTIVAR

    RAÓ - LÒGICA - MENT - INTEL.ECTE

    AMOR - AMOR INCONDICIONAL - PAU -

    IL.LUMINACIÓ.

    42

    COMPLEMENTS

    GUIES

    ______________________________________________________________ Joan Mª Bovet i Josep González

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia Gestalt-FIS, Família i Salut

  • 2 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    Reflexions que completen el text del tema 42. Per si la comprensió d’alguns termes, ajuda a fer-ne una millor experiència.

    1. LA MENT ESTÀ CARREGADA D’OPINIONS

    Quin concepte tinc sobre l’opinió?

    I sobre opinar? Pompeu Fabra defineix aquestes termes d’aquesta manera: Opinar: Tenir opinió. Opinió: Manera de jutjar sobre una qüestió. Concepte que hom té d’una persona, manera com la jutja Jutjar: Decidir a favor o en contra. Emetre una opinió amb la que s’aprova o es blasma. Judicar. Exercitar el

    judici. Opiniós-osa: Tenaç en la seva opinió (tenaç en el seu judici). Remarco que en el contingut del concepte “opinió”, “opinar” Fabra hi vincula un judici. Em pregunto:

    Puc opinar?

    Per opinar he de tenir opinió.

    Puc tenir opinió?

    Per tenir opinió he de “saber sobre...”

    Per “saber sobre...” he de tenir alguna experiència d’això que opino. Una primera consideració ens remet al contingut de judici. En el camí espiritual, el judici és un dels hàbits més nocius i el primer que hem de desactivar de la nostra vida. D’altra banda, la qüestió no és tant si puc o no opinar sobre coses, sobre persones, sinó des de quin nivell de consciència ho faig. En aquest sentit, des que coneixem i estudiem el Mapa de la Consciència del Dr. Hawkins, tot el que afecta a la nostra vida, cobra un sentit més profund, real, madur, en funció del nivell de consciència des del que vivim la nostra vida i cap el nivell que evolucionem, és a dir, en el que ens convertim. Per tant, puc opinar excloent qualsevol forma de judici. I perquè no hi hagi cap temptació de judici, he de ser conscient d’on sorgeix la meva opinió. Recordem que Jesús ja deia que no és el que entra en l’home el que el contamina, sinó el que surt del seu interior. Podem completar dient que l’efecte de qualsevol opinió depèn del nivell de consciència del qui la dona. I el nivell de consciència depèn del paradigma en el que vivim i ens relacionem. Ens referim als dos paradigmes: 2. PARADIGMA DE L’EGO L’ego opina a partir del que percep. Percep en funció de les seves conveniències, dels seus posicionaments, de les seves afeccions. Les opinions de l’ego són categòricament vanitat de vanitat contaminada de judici. El seu marc de referència són els continguts carregats d’emocionalitat, per tant, de camps d’energia negatius. Exemples d’emocionalitats que tots experimentem: ira, por, orgull, culpa, no vàlua, egoisme, narcisisme, vanitat, ressentiment, odi, incapacitat, enveja, judici, etc. La llista és interminable. L’ego no veu més enllà de si mateix. Interpreta en funció del que li convé. Les conveniències de l’ego sorgeixen del patró de conducta, el qual sempre reacciona a les ferides de no amor del jo petit que està sota el seu control. Tot aquest engranatge constitueix el paradigma de l’ego. Qualsevol opinió sorgida d’aquest paradigma és activitat mental que es projecta fora, generalment carregada d’emocionalitat, desvinculada del context de la Veritat. Ho sol fer jutjant, criticant, controlant, imposant, convençut de tenir la raó, amb intensa necessitat de convèncer. Basta veure els debats televisius, polítics, socials. En molts debats l’un rebat l’opinió del contrari, cosa que implica un judici “(ixò que dius no és així”, “no hauria de ser així”, “a mi no m’agrada”, “no està d’acord amb el que jo penso, amb el que jo vull”, etc.). Totes aquests expressions són judici que desacrediten l’opinió. Aquest estil d’opinar posa de manifest les carències que l’ego pretén suplir, tapar, compensar amb l’emocionalitat amb què les expressa i/o les imposa. La naturalesa de l’ego és vanitat, orgull, narcisisme des del qual no pot donar més de sí. És per això que opinar des d’aquest paradigma és pura vanitat. És falsedat revestida de glamur i grandiositat que amaguen la buidor que l’ego no és capaç de reconèixer ni d’acceptar. 3. PARADIGMA DEL SER La naturalesa del SER és compleció, totalitat. El SER és tot el que és. És el context que ho conté tot: el No Manifestat i el Manifestat. El SER no té cap necessitat perquè en la seva essència és complet en si mateix. Tampoc té cap necessitat d’opinar. No té cap necessitat d’expressar res, ni de demostrar res, ni de convèncer de res, perquè la seva essència és compleció total. El SER És i és complet. El SER no te posicionaments, perquè no ha de defensar res, per tant, no hi ha res en Ell que reclami compleció, compensació, insatisfacció, carència. En la mesura que deixem que la Presència del SER es manifesti en la nostra vida, a mida que li deixem espai perquè es manifesti, experimentem el poder de la seva essència d’amor, de la qual en som imatge i semblança, perquè així hem estat creats. Una característica fonamental de la Presència del SER: Ell és expressió de la Veritat espiritual perquè és expressió de la Realitat. L’únic camí de realització es troba en el paradigma del SER. Aquest paradigma ja el tenim dintre. En formem part. Ja el som, només que les capes d’ego que s’han dipositat a sobre, no ens ho deixa creure ni experimentar. Això explica que el problema fonamental de tot ésser humà és el sentiment de “separació” de la Font de Vida, de Plenitud,

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 3 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    d’Amor. La separació de jo de la Presència Divina és latent, inconscient, reclama maduració, consciència (awereness = coneixement, informació, formació, maduració) i Consciència (conciousness = coneixement i experiència subjectiva infinita). També explica que el camí espiritual vertader consisteix en recuperar la consciència d’Unitat amb el SER. Els coneixements que rebem al llarg de la formació, si els acollim amb humilitat, ens preparen i ens obren les portes de l’experiència subjectiva de la Presència Divina, que sempre està present. El camí del SER ens mena cap al Coneixement de l’Experiència Subjectiva. A mida que progressem en coneixement i experiència, participem del Context del SER, des del qual tots els contingut participen de la visió, la llum, la comprensió, la intuïció de la Divinitat. Aleshores, compartir aquesta experiència subjectiva de comprensió, llum, és visió, per tant, no és ment, no és vanitat, no és opinió. És expressió de la Veritat espiritual. En ser una qualitat del paradigma del SER, és amor.

    Tanmateix, puc opinar?

    Sí.

    Com?

    Dona i comparteix l’experiència subjectiva del que has viscut i experimentat.

    Això no és el mateix que opinar?

    Això que dones i comparteixes ja no és opinar, és amor. Aquesta és la gran diferència: L’essència del millor i més elevat nivell d’opinió és Amor. Com a tal no s’imposa, no s’atribueix la raó exclusiva, ni el mèrit, no és opiniós (tenaç). Aquí es pot nombrar la carta magna sobre la caritat de St Pau: “L’amor * és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni interessat, * no s’irrita ni es venja; 6 no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. 7 Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. * 8 L’amor no passarà mai. (I Cor. 13, 4-8)

    Aquesta minuciosa descripció de l’amor, exclou tota possibilitat d’opinió. 4. CAP OPINIÓ VAL LA PENA

    - Per què? - Perquè totes les opinions són vanitat. - Per què són vanitat? - Perquè totes les opinions són respostes automàtiques com a conseqüències impersonals de les

    programacions que arrosseguem des de sempre. Les opinions són un producte, una fabricació del patró de conducta, que l’ego utilitza per protegir-se, reivindicar-se, compensar dèficits emocionals i ferides de no amor. La vanitat de les opinions rau en el fet de ser un pur mecanisme de compensació de carències. Pura emocionalitat immadura de l’ego. Les opinions neixen de la por, la culpa, l’orgull, la necessitat d’omplir carències i satisfer mancances. La persona opiniosa obté plaer, guanys, satisfaccions, compensacions opinant. El coneixement del vertader savi que, “quan més sap, menys creu que sap”, no és opinió, és amor, si no cau a la trampa de la vanitat. El vertader savi és humil. Tota l’activitat mental és pura programació acumulada i posada a la batedora de la ment.

    De què està feta la programació de la ment?

    De programes, creences, vivències, significats, records i nostàlgies del passat, pors del futur, culpes, etc.

    La ment s’entreté amb tot aquest parloteig superficial que ens manté sempre pendent de fora, i inconscients de l’interior. 1. I a dintre, hi ha alguna cosa a dintre? Ara potser podem entendre millor que sota tot aquest parloteig hi ha la Realitat silent subjectiva, ben diferent del que en diem la “realitat superficial”. Entendre això, ens permet fer aquesta GUIA:

    Ja no m’interessen aquests programes de la ment.

    No són la Veritat de la meva vida.

    M’esgoten.

    No són la Realitat del meu SER.

    Decideixo bandejar-los.

    Ja no estic subjecte a tota aquesta programació.

    Només estic subjecte al que tinc en ment i ara només hi tinc la Presència del SER Infinit que sóc.

    Tota la resta de parloteig mental no és aplicable a mi.

    Cancel.lo programes i parloteig,

    Els nego.

    Els deixo anar.

    Ja no s’apliquen més a mi.

    Entrego tots els pensaments de la ment, a la meva Realitat interior del SER, de DÉU.

    En tota aquesta activitat mental hi reconec la vanitat i la por de l’ego.

    Abans que l’ego s’apropiï de l’autoria de tanta vanitat i tanta por, humilment l’entrego a Déu.

    A força de fer aquest exercici, l’activitat mental s’apaivaga, i tota la programació de l’ego es dissol.

    Ho entrego tot a Déu, abans que l’ego s’anticipi, se n’apropiï i se’n faci l’autor meritós.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/javascript:showComment4();javascript:showComment5();javascript:showComment6();

  • 4 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    5. L’EGO PROGRAMA LA MENT I FA CREURE: SÓC LA TEVA FONT DE COMPRENSIÓ, INFORMACIÓ, SUPERVIVÈNCIA I D’OPINIONS. GUIA:

    Renuncio a la identificació amb el jo.

    Renuncio a l’afecció al jo.

    Entrego, deixo anar identificació, enamorament, afecció al jo.

    El rendeixo a tu, Senyor, que ets el meu Jo Superior, el meu SER.

    Rendeixo la meva raó, lògica, intel.lecte, tota opinió i totes les creences, conceptes, a Tu.

    Em sento completament prostrat davant teu, als teus peus, per rendir-me del tot a tu.

    Deixo a les teves mans i al teu cor tota aquesta activitat de l’ego.

    T’abandono aquest jo petit i tot el que m’hi manté lligat i afeccionat.

    Només tu, Senyor, ets la meva Font de comprensió, informació i Experiència subjectiva. 6. LA RAÓ, LA LÒGICA, EL CONEIXEMENT ELS POSO AL SERVEI DE LA VERITAT I LA REALITAT. La darrera frase d’aquest apartat acaba dient: “Només la integritat té accés a la Veritat”. Val la pena que ens deturem un instant a reflexionar sobre el concepte “integritat”. La seva comprensió ens pot ajudar a viure-la, a ser persones íntegres. El destí de l’home és tornar a la unió amb la Divinitat, transcendint el sentit de separació i de desconnexió. L’estudiant espiritual que avança en el seu camí, en un moment determinat es planteja com és la seva unió amb el SER, amb Déu. I si manté la intenció de continuar, sap que ha de prendre la decisió de recuperar, de retornar a la unió amb Déu, del qual l’ego l’ha separat, generant capes de posicionaments i creences. Aquest és el drama de la majoria de gent que no es plantegen recuperar la unió amb Déu, mentre es mantenen separats d’Ell sofrint-ne les conseqüències. L’estudiant espiritual compromès, activa la voluntat de cercar la unió amb Déu. Es pregunta com. Sap que:

    ha d’afrontar el dolor de la pèrdua de posicionaments i afeccions,

    l’entrega d’afeccions i de posicionaments és inevitable,

    l’amor a Jesús Abandonat és la porta que condueix a la unió amb Déu,

    que travessar aquesta porta suposa afrontar el dolor i el sofriment com una oportunitat, no com un càstig,

    és així perquè aquesta és la Llei de l’Univers, a la qual tot el Creat i el No Creat l’obeeixen,

    l’alquímia Divina consisteix en transmutar dolor en Amor,

    per experimentar aquesta transmutació és imprescindible acceptar el dolor de cada pèrdua, de cada afecció, de cada posicionament,

    l’experiència de tants i tantes que ja han fet aquest camí, esperona, dona confiança, és possible.

    només la integritat té accés a la Veritat,

    ha d’esdevenir persona íntegra si vol estar en al Veritat. 7. INTEGRITAT SIGNIFICA: ANHEL D’ESTAR EN LA VERITAT Pompeu Fabra defineix integritat com “qualitat d’íntegre”. Si acceptem aquests significats, descobríem aspectes desconeguts sobre si som més o menys persones íntegres. Integre-a: Sencer. D’una probitat perfecte, no corruptible. Probitat: Rectitud a obrar, a complir el seus deures... D’aquí podem aprendre que només la persona íntegra, sencera, d’una probitat i rectitud perfectes, no corruptible té accés a la Veritat. D’aquí ve que si el camí espiritual que fem no és íntegre, mai tindrem accés a la Veritat. I si no accedim a la Veritat, estem en la falsedat per molt que ens enganyem a nosaltres mateixos. Sóc persona sencera? Sóc persona recta? Sóc persona honesta, sincera? Sóc persona no corruptible? Sóc persona responsable, complidora dels meus deures? Tinc vertader anhel de tenir accés a la Veritat? L’ego em pot enganyar. A la Consciència no la puc enganyar, ni al SER, ni a Déu. 8. LA VERITAT ESPIRITUAL ÉS RADICALMETN SUBJECTIVA, NO LINEAL. TÉ CAPACITAT DE SANAR EL COS. Subjectiva vol dir que no l’arribem a comprendre completament a nivell intel.lectual. Hom pot ser molt intel.ligent, pot comprendre perfectament la lògica de la Veritat espiritual, però fins que no en faci experiència, no la comprendrà mai completament. La Veritat espiritual s’experimenta a un nivell de consciència subjectiva, no lineal. Això vol dir que hom només pot exposar-se a aquesta experiència subjectiva mitjançant la consciència íntegra que s’expressa així:

    “per mi mateix jo no sé res”,

    “t’entrego tots els obstacles que impedeixen en mi la manifestació d’aquesta consciència subjectiva”,

    “m’entrego completament a tu, Consciència Divina Infinita”,

    “confio en tu, Consciència Divina Infinita”,

    “confio en el teu immens Amor per mi”,

    “em fio del teu Amor que té contats tots els meus cabells”,

    “deixa’m ser servidor teu”,

    “guia’m amb el teu Esperit”,

    “em rendeixo completament al teu Amor”,

    “perquè només teu és el poder i la glòria”.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 5 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    Aquesta consciència mantinguda amb total integritat, predisposa a què l’Experiència Subjectiva de la Veritat es manifesti en la pròpia vida, ja que el jo-ment-ego no la pot produir de cap manera. Ara podem comprendre millor què vol dir estar en la Veritat espiritual. També es comprèn la importància d’estar en la Veritat o no estar-hi i romandre anys i més anys en la falsedat de l’ego. Està en la Veritat espiritual aquell que amb total integritat sotmet tots els posicionaments i afeccions de l’ego a Déu. Per això cal rendir a Déu tots els suports de l’ego, de tal manera que es trob i sense cap punt on recolzar ni sostenir les seves falsedats. Qui té aquesta intenció i pren la decisió, només li queda demanar a Déu la gràcia de la total rendició. GUIA:

    Senyor, et demano la gràcia de la rendició total.

    T’entrego tots els posicionaments (nombra’ls)

    T’entrego totes les afeccions (nombra-les)

    Concedeix-me la gràcia de l’experiència subjectiva de la Teva Veritat.

    Amb la guia de l’Esperit Sant condueix-me al nivell més elevat de Consciència de la Veritat.

    Gràcies. 9. EL COS SEMPRE OBEEIX A LA MENT Si és així, què hi tinc a la ment? Què hi mantinc habitualment? Què hi predomina: pensaments negatius o pensaments positius? Hawkins, utilitzant una breu fórmula-exercici, es lliurà de més de 33 malalties, des de lleus a les més greus, repetint-li contínuament a la seva ment:

    SÓC UN SER INFINIT,

    NO ESTIC SUBJECTE A AIXÒ (malaltia, molèstia, el que sigui que vull lliurar).

    NOMÉS ESTIC SUBJECTE A EL QUE TINC EN MENT: HI TINC UNA SALUT PERFECTE, LA DIPOSICIÓ TOTAL AL SER...

    TOT AIXÒ NO ÉS APLICABLE A MI. HO CONACEL.LO, HO NEGO, HO DEIXO ANAR, HO SOTMETO TOT A DÉU. Un altre missatge positiu per a la ment: JO I ÚNICAMENT JO TINC EL PODER DE CREAR FELICITAT I OPORTUNITATS EN LA MEVA VIDA. El principi de llei universal en el que Hawkins fonamenta aquest treball és aquest: 10. DEU PUNTS CLAUS PER TRANSCENDIR LA RAÓ

    1. Passar de creure en la raó a la fe en DÉU 2. Passar de la INFORMACIÓ “sobre…”, a l’EXPERIÈNCIA “de…” 3. Passar del “saber sobre…”, a “convertir-se en…” 4. Produir el canvi de paradigma mitjançant la pràctica espiritual, la meditació, la contemplació, la devoció,

    l'oració. 5. Rendició total de la ment a la Divinitat. 6. Amb profunda Humilitat. 7. Experimentar l’alegria del Silenci interior. 8. Respectar la Presència del SER. 9. Entregar la raó al servei del SER. 10. Fiar-se del tot i humilment de la guia de l’ESPERIT.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 6 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    CÓMO EL EGO TRATA DE GESTIONAR LA ACTIVIDAD MENTAL (PENSAMIENTOS- SENTIMIENTOS) APODERÁNDOSE COMO AUTOR Y PROTAGONISTA DEL LAPSO DE TIEMPO DE UNA DIEZ MILÉSIMA DE SEGUNDO

    1. LOS PENSAMIENTOS PARECEN SER ALEATORIOS, NO LINEALES Y CAÓTICOS A través de la observación uno se da cuenta de que los pensamientos (y toda la actividad mental) aparecen sin sentido alguno, de forma aleatoria. Saltan de un tema a otro, sin conexión alguna entre ellos. Normalmente, se describe la corriente de pensamiento desde los límites del paradigma lineal newtoniano, que busca causalidades donde no las hay. Los pensamientos parecen ser aleatorios, no lineales y caóticos, sin predictibilidad calculable. Parecen no tener orden ni concierto. A pesar de los muchos y loables esfuerzos realizados por explicarlos, no hay realmente ninguna explicación verificable acerca de los pensamientos, las imágenes, los conceptos, los recuerdos, las fantasías, los sentimientos, las esperanzas o los miedos, las nostalgias, y el contenido de la mente se niega a ser controlado. La estructura de la mente, la matriz del pensamiento, es la producción constante de una “pensatividad” que da vida a una interminable sucesión de pensamientos, que se solapan intencionadamente para impedir cualquier posibilidad de silencio. Cuanto más se intenta controlarlo, más trucos se utilizan, más rebelde se hace, más se niega el control y más indomable parece. 2. FASES EN LA FORMACIÓN DEL PENSAMIENTO Podríamos describir la formación de pensamientos a partir de la campana de Gaus.

    Fase informe. El pensamiento nace de una matriz bastante vaga y primordial. Al empezar a emerger,

    es relativamente informe, como una ola que se hincha al aproximarse.

    Fase de plena forma. Entonces el pensamiento primordial, todavía vago y sin formarse del todo,

    comienza a tomar forma y a atraer energía hasta que al final toma la plena forma encrestada, por la

    que atrae comentarios: acuerdo o desacuerdo, significados asociados y recuerdos. Ahora está en

    plena forma y cuenta con el impulso de la emoción asociada (cargado de emocionalidad).

    Fase de disipación. En cuanto llega a la cresta, empieza a declinar, y gradualmente pierde definición

    y forma hasta disiparse en el pasado.

    Fase de plena forma encrestada

    Fase informe Fase de disipación

    3. LOS PENSAMIENTOS PARECEN SER ALEATORIOS, NO LINEALES Y CAÓTICOS A través de la observación uno se da cuenta de que los pensamientos (y toda la actividad mental) aparecen sin sentido alguno, de forma aleatoria. Saltan de un tema a otro, sin conexión alguna entre ellos. Normalmente, se describe la 4. CONSECUENCIAS DEL PENSAR EN CADA FASE DE LA FORMACIÓN DEL PENSAMIENTO Cuando el sentido del yo está enfocado en la Fase informe, mientras el pensamiento aún informe se eleva hacia la cresta y va adquiriendo forma, la persona en esta fase nunca vive en la realidad, sino que se posiciona constantemente en la expectativa de controlar el instante siguiente. Por lo tanto, siempre está preocupada por el futuro. Cuando la persona enfoca el sentido del yo en la fase posterior de la ola Fase de disipación, cuando la ola cae y se disipa, el yo tiende a apegarse al pasado y a expresar opiniones personales (recuerdos, nostalgias…) Con la práctica, el enfoque puede estrecharse de manera precisa hasta abarcar solo la cresta de la ola Fase de plena forma encrestada, porque en este instante no hay pasado ni futuro, ni lamento ni anhelo por el pasado ni anticipación del futuro. En esta fase se observa que cada cosa es como es. Sin opinión ni anticipación; hasta la ilusión del ahora desaparece. La Realidad es siempre y es continua, y en ella no hay ahora ni luego. 5. PRINCIPIO REESTRUCTURADOR DEL PENSAR: NO HAY NINGÚ “YO” INTERNO QUE CAUSE NINGÚN PENSAMIENTO.En la meditación, uno puede verse desde el punto de vista del testigo, del observador, que es en sí el campo de la conciencia el que está observando a la mente, y que es inútil forcejear con ella. Conviene darse cuenta de que la mente no es “yo”. Es una impertinente y una seductora. Intenta convencerte de que tú eres ella… Los pensamientos tienen lugar por sí mismos, no porque sean causados por algo o alguien. No hay ningú “yo” interno que

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 7 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    cause ningún pensamiento. Este es un principio que hay que incorporar para gestionar la actividad mental y los pensamientos. 6. GUÍA PARA GESTIONAR ESTE PRINCIPIO

    Reconozco que no hay ningún “yo” interior que sea el autor de ningún pensamiento.

    Cada pensamiento se produce de forma aleatoria, caótica, no lineal.

    La mente no es “yo”.

    Dejo de identificarme con la mente y con toda su actividad mental.

    Reconozco que los pensamientos tienen lugar por sí mismos.

    Acepto que no soy ni la mente ni los pensamientos.

    Acepto que los pensamientos son programas que surgen de los impactos emocionales de mi pasado.

    En vez de centrarme en los pensamientos, me centro en el proceso de dejarlos ir.

    Me rindo al proceso de dejar ir.

    Entrego mis pensamientos y toda la actividad mental a Dios. 7. EL EGO PRETENDE ATRIBUIRSE LA AUTORÍA DEL PENSAMIENTO EN EL LAPSO DE UNA DIEZ MILÉSIMA DE SEGUNDO La naturaleza de la mente es pensar. Se la puede obligar a que discurra con un pensamientos lógico y secuencial durante cortos períodos de tiempo centrándose mucho y poniendo intención. De esto, se pueden resolver “problemas”. La mente es más rápida y más lista. Exige reconocimiento por sus pensamientos “es decir, buenos pensamientos). Hay que ser tan afilado como una hoja de afeitar y poner mucha atención para captar que esa exigencia de autoría de los pensamientos tiene lugar un nanosegundo después de que ocurra el pensamiento. La ilusión de “yo pienso” desaparece cuando se atrapa a la mente con las manos en la masa… En realidad, los pensamientos no tienen ningún sen tido, ni son necesarios para la supervivencia. La reivindicación del ego de la autoría del pensamiento tiene lugar en realidad en una diez milésima de segundo después, cuando en verdad todo está ocurriendo por sí mismo. En este brevísimo lapso de tiempo, los científicos cuánticos (Hawkins) han detectado que el ego se apodera del pensamiento y lo gestiona en provecho propio. Esto es fruto del hábito y de la falta de conocimiento de este mecanismo y falta de ejercicio para evitar que el ego se atribuya la autoría y el mérito de toda la actividad mental. Vale la pena contextualizar este mecanismo, para entender mejor el ejercicio-guía que os proponemos. Cómo gestionar las intervenciones del ego cuando se toma el derecho de autoría de cualquier pensamiento o sentimiento de malestar, dolor o sufrimiento. La primera reacción que solemos experimentar ante estas reacciones-impactos-emocionales del ego es resistencia, defensa, salir de este estado emocional negativo como sea y cuanto antes. Gestionar el momento del impacto emocional negativo en caliente no es fácil, sobre todo cuando se tiene poca experiencia acumulada de responder desde el SER en vez de reaccionar desde el ego. En caliente es difícil. Solemos necesitar cierto tiempo hasta que el impacto emocional negativo se calme poco a poco. Puede quedar resentimiento, con lo cual la herida no se cierra. Hay un punto clave en la gestión sana de un impacto emocional cuando todavía está en caliente. Veámoslo a partir de una experiencia concreta. 8. EXPERIENCIA SOBRE CÓMO AFRONTAR Y GESTIONAR UN IMPACTO EMOCIONAL, CUANDO TODAVÍA ESTÁ EN FASE CALIENTE.

    Se produce el impacto emocional. Las formas pueden ser muy diversas: una palabra que me hiere, sentirme ignorado, un tono de voz hiriente, una corrección de alguien que no me gusta, un comentario que me desconcierta o que activa juicios, miedos, inseguridades, una sensación de que no me tienen en cuenta, prescinden de mí, no me siento valorado, una expectativa mía que se me frustra, etc. Suelen ser mil matices simples pero cuando tocan un punto de mi ego, de mi patrón de conducta, instantáneamente activan mi reacción. El primer síntoma de reacción es interno. En esta diez milésima de segundo mi mente interpreta, da un significado al impacto. El significado que da la mente suele ser negativo. El grado de negatividad que da la mente al impacto activa el grado de mi reacción. En esta fase toda la emocionalidad está en caliente.

    Si reacciono como siempre he reaccionado hasta ahora, refuerzo mi patrón de conducta. Así no cambio nada. Todo sigue igual como siempre.

    Decido que intervenga el SER.

    En caliente, el malestar, dolor o sufrimiento impide reconocer y aceptar el impacto. Si uno no está atento y algo entrenado, lo primero que surge es la reacción de enfado, juicio, rechazo. El ego reacciona como está entrenado a reaccionar.

    Si aquí no activo la intención, si no tomo la decisión de activar la voluntad de no reaccionar como siempre, la reacción seguirá su curso habitual.

    Aquí el valor, el coraje, el poder de la neutralidad, la voluntad espiritual, los criterios de la razón sana, positiva, reestructurada con los valores del SER, la aceptación de esta situación como una oportunidad de crecer, madurar, sanar, dar prioridad al SER, confiar en Dios, son imprescindibles para RESPONDER en vez de reaccionar.

    Este instante, al principio cuesta ponerlo a disposición del SER, para que él decida con su poder sanador.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 8 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    A medida que logro intervenir a favor del SER, progresivamente la intervención del SER cada vez es más activa, y el intervalo entre el impacto emocional en caliente y la decisión a favor del SER cada vez es va acortando más. Llega un momento en el que la respuesta del SER al impacto emocional en caliente es instantaneo. Entonces el SER calma, equilibra, tranquiliza, pacifica.

    La sensación resultante es gratificante, sanadora, un auténtico regalo del SER en forma de paz, amor, armonía, equilibrio, visión interior, intuición, creatividad.

    Finalmente, el SER se convierte en el gestor de la una diez milésima de segundo y el ego queda desplazado.

    Después hay que reforzar esta intervención del SER, con repetidos ejercicios. 9. LA VIDA ESTÁ SUSTENTADA POR DIOS A CADA INSTANTE La propia vida es un regalo continuo, y su continuidad de instante en instante está sustentada por Dios, no por el ego. No tiene sentido intentar apartar los pensamientos, pues siempre vuelven. La gente tiene miedo de que, si se desprenden de su mente, o no la observan con atención o intentan controlarla, morirán o se volverán locos. 10. LOS OBJETIVOS DEL EGO-MENTE NO SON ALCANZABLES. Sus esfuerzos son aparatosos y perturbadores. En realidad, uno se encuentra mejor sin ella (la mente). En el momento que uno se da cuenta de que esto es inútil, se la puede empezar a abandonar retirando el interés por ella. Se puede comenzar por renegar de su hipnótica fascinación, retirándose progresivamente desde el vigilante hasta el observador, de ahí al testigo, hasta llegar a la conciencia misma y, finalmente, a la conciencia que ilumina. Se puede describir al YO (SER) como un espacio esencialmente libre de forma. La menta se halla bajo la presión constante de la anticipación, intentando controlar la siguiente fracción de nanosegundo de experiencia. Pero uno se puede concentrar en la fuente de esta intención de pensar y desprenderse del nivel de intencionalidad que subyace a su obsesión y que la lleva a controlar la experiencia del instante siguiente. 11. EL TRABAJO ESPIRITUAL ES UN SOMETIMIENTO CONSTANTE DE LA MENTE A DIOS. De esta forma, el trabajo espiritual es un sometimiento constante, una constante renuncia, un ignorar, un alejarse y un retirarse de aquello que es irrelevante y esencialmente insatisfactorio. La dirección del enfoque se traslada entonces del contenido el pensamiento a aquello que observa y experimenta el pensamiento, y luego al descubrimiento de que la conciencia es consciente como resultado de una cualidad innata y no es en modo alguna el acto volitivo de un yo independiente e imaginario. La conciencia trasciende lugar, cuerpo, espacio, tiempo, mente, pensamientos, sentimientos. Ir más allá de lo conocido requiere coraje, fe y convicción. También requiere energía y poder espiritual (que lo da el SER), cuya fuente se halla en los campos superiores de la conciencia y en los grandes maestros y sus enseñanzas. La iluminación tiene lugar por la gracia de Dios, pero también por decisión interior propia. 12. CÓMO ESTAR EN LA CRESTA DE LA OLA (CAMPANA DE GAUS) Primero es fundamental que uno tenga la intención de trabajar en ello. Se trata de un ejercicio de consciencia. Segundo tomar la decisión de poner en marcha este ejercicio de conciencia. Tercero activar la voluntad para hacer el ejercicio-guía que se recomienda. El conocimiento de todo lo anterior, aunque sea teórico, es fundamental para entender el funcionamiento de la mente-pensamientos y para que el SER interfiera en el lapso de una diez milésima de segundo en vez del ego . 13. GUÍAS PARA CADA FASE Cada uno-a puede acomodarse las frases guía que mejor le ayuden a realizar el ejercicio. Lo importante es la actitud de querer activar la conciencia para intervenir en el lapso de tiempo de una diez milésima de segundo. La intención se enfoca en intervernir en cada fase mediante estas guías: Guía para la fase del pensamiento todavía informe:

    Reconozco este pensamiento que me preocupa, angustia, entristece, me llena de ira, juicio, culpa, miedo, etc.

    Identifico la expectativa que está en el fondo de este pensamiento-sentimiento.

    Reconozco la expectativa que trata de controlar el instante siguiente.

    Reconozco la preocupación frente al futuro, frente al acontecimiento concreto, frente a la persona concreta.

    Acepto que tengo la expectativa de querer controlar el instante siguiente, de controlarlo todo.

    Me rindo a la experiencia de no aferrarme a esta expectativa, sea la que sea.

    Enfoco mi plena atención no en la expectativa de este momento, sino en el proceso de dejar ir.

    Entrego constantemente el proceso de dejar ir a Dios. Guía para la fase del pensamiento en disipación

    Reconozco en este pensamiento mis apegos al pasado, a recuerdos, nostalgias, opiniones.

    Acepto que tengo apegos.

    Me rindo a la experiencia de no aferrarme a todo ello.

    Enfoco mi plena atención no en estos apegos, sino en el proceso de dejarlos ir.

    Entrego constantemente el proceso de dejar ir a Dios.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/

  • 9 “La ment de cada persona està carregada d’opinions interminables; y, si es veuen tal com són, les opinions no són més que activitat mental”. Dr.Hawkins

    Centre de Psicologia i Fisioteràpia GESTALT-FIS, Família y Salud. C. Aragó 218 Principal 08011 Barcelona.

    Tels. 93 301 39 53 - 650 77 89 79 Mail: [email protected] - www.familiaysalud.net

    Registrat a la Direcció General de Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya: E08943333

    Guía para la fase del pensamiento en la cresta de la ola.

    Reconozco que “todo es como es” a cada momento.

    Reconozco que hay un propósito, un regalo en “todo es como es”.

    Atrapo el pensamiento tal como es en este instante.

    Acepto este pensamiento tal como es en este instante.

    Me rindo a la experiencia de no aferrarme al ningún anhelo, lamento, nostalgia por el pasado.

    Enfoco mi plena atención no en el anhelo, lamento, nostalgia, sino en el proceso de dejarlos ir.

    Entrego continuamente todo este proceso de dejar ir a Dios. 14. CÓMO ESTAR EN LA CRESTA DE LA OLA (CAMPANA DE GAUS) Primero es fundamental que uno tenga la intención de trabajar en ello. Se trata de un ejercicio de consciencia. Segundo tomar la decisión de poner en marcha este ejercicio de conciencia. Tercero activar la voluntad para hacer el ejercicio-guía que se recomienda. El conocimiento de todo lo anterior, aunque sea teórico, es fundamental para entender el funcionamiento de la mente-pensamientos y para que el SER interfiera en el lapso de una diez milésima de segundo en vez del ego . No debo preocuparme si intervengo con mi consciencia en esta una diez milésima de segundo antes de que lo haga el ego. Basta tener la intención de intervenir haciendo el ejercicio anterior con sinceridad, humildad, intencionalidad íntegra. Este ejercicio no es algo mecánico ni mágico. Se hace con honestidad, humildad, buena voluntad, poniendo intención sincera al recitar cada frase de cada guía. Con el tiempo uno experimenta que siente cada frase de la guía. Se experimenta una progresiva conexión interior con “algo profundo”, con un nivel de conciencia que da convicción, serenidad, paz. La intenció basta dirigirla a conectar con la conciencia de la Presencia de Dios en el propio interior. Dios hace el resto. La actitud para que estas guías produzcan fruto, podría formularse así:

    MI INTENCIÓN ES QUE MI SER (PRESENCIA DE DIOS) INTERVENGA, MEDIANTE ACTOS DE CONCIENCIA CONSCIENTE,

    EN EL LAPSO DE UNA DEIZ MILÉSIMA DE SEGUNDO ANTES DE QUE LO HAGA EL EGO. POR ESO TOMO LA DECISIÓN

    DE ACTIVAR LA VOLUNTAD DE SER CONSCIENTE DE CADA PENSAMIENTO NEGATIVO, DE FORMA QUE ENTRE LA

    FASE DEL PENSAMIENTO INFORME Y EL EGO QUE PRETENDE APROPIARSE DE LA AUTORÍA Y LA GESTIÓN,

    INTERPONGO LA PRESENCIA DE DIOS, MI SER, MEDIANTE UN ACTO DE CONSCIENCIA CONSCIENTE.

    mailto:[email protected]://www.familiaysalud.net/