del llenguatge · El llenguatge és un reflex de les nostres creences, sentiments i maneres de fer...
21
Guia d’ús no sexista del llenguatge
Transcript of del llenguatge · El llenguatge és un reflex de les nostres creences, sentiments i maneres de fer...
Guia d’úsno sexista del llenguatge
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 2
ÍNDEX
Presentació ...................................................................................................................... 3
Introducció ..................................................................................................................... 4
1. Formes concretes ...................................................................... 6
2. Formes genèriques ................................................................... 8
2.1.2. Mots col·lectius ............................................................................................................. 9
2.2. Formes genèriques per a noms de professions, titulacions i càrrecs ....... 11
2.3. Expressions despersonalitzades ............................................................................. 12
2.4. Les paraules persona i part........................................................................................ 13
2.5. Altres recursos ............................................................................................................. 14
2.5.1. Adjectius ........................................................................................................................ 14
2.5.2. Frases i perífrasis ......................................................................................................... 14
2.5.3. Tractament de vós ....................................................................................................... 15
3. Formes dobles .........................................................................16
3.1. Formes dobles senceres ............................................................................................. 17
3.1.1. Articles i preposicions............................................................................................... 18
3.1.2. Adjectius i pronoms ................................................................................................... 19
3.2. Formes dobles abreujades ........................................................................................ 20
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 3
El llenguatge és un reflex de les nostres creences, sentiments i maneres de fer i, per tant, un mirall de la societat. El llenguatge no és sexista, però sí l’ús que se’n fa. Segons com l’utilitzem acaba sent discriminador.
Tenir cura del nostre llenguatge és molt important, ja que som més conscients que mai que cal defensar la igualtat de drets i d’oportunitats. L’Ajuntament d’Olesa, com a Administració públi-ca i motor de canvi social, també ha de servir d’exemple per a la ciutadania.
Amb l’objectiu d’avançar en l’ús d’un llenguatge no discriminatori i que s’adapti a les noves necessitats socials, sense renunciar a la claredat en la comunicació, l’Ajuntament ha elaborat aquesta guia, que ens dona les pautes d’un llenguatge més respectuós amb les ciutadanes i els ciutadans.
Aquest manual d’ús de llenguatge igualitari s’adreça al personal de l’Ajuntament i a tothom que hi estigui interessat. Amb aquesta iniciativa es pretén difondre el material necessari per fer un ús no sexista del llenguatge en totes les comunicacions internes i externes del consistori i en els mitjans de comunicació municipals.
La guia que teniu a les vostres mans, basada en la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, no pretén ser un manual exhaustiu; al contrari,
PRESENTACIÓ
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 4
és un breu document que vol ser una eina útil de consulta i resolució de dubtes en els textos de l’Administració pública. Aquests textos han d’estar lliures dels usos discriminatoris sexistes de la llengua. Creiem que és fonamental tenir cura de la llengua i, alhora, promoure usos lingüís-tics que permetin fer visibles les dones en els textos de l’Administració en general, però sobretot en els institucionals.
Aquesta publicació és fruit de la voluntat i la responsabilitat del consistori vers les polítiques d’igualtat que afecten la ciutadania d’Olesa, però només podrà assolir el seu propòsit si compta amb la col·laboració de tothom. Us convido, doncs, a utilitzar aquesta eina com un recurs més per avançar cap a la igualtat.
Pilar Puimedon Alcaldessa d’Olesa de Montserrat
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 5
INTRODUCCIÓ
L’«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua», d’octubre de 2010, firmat per diferents organismes de Catalunya, recull que “la llengua catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a cate-goria gramatical no marcada pel que fa al gènere”, és a dir, el masculí adopta un valor inclusiu, ja que serveix per referir-se als dos gèneres alhora. “Això no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica”.
Per aquest motiu, cal promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en tots els tipus de textos que emeti l’Ajuntament. En aquestes pàgines hi trobareu recursos diversos: mots col·lectius, expressions despersonalitzades, formes dobles... A l’hora de triar una solució o una altra, cal prioritzar la llegibilitat del text i tenir en compte el context comunicatiu.
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 6
Formes concretes
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 7
Formes concretes
1. FORMES CONCRETES
Quan fem referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe s’ha d’adaptar el discurs al gènere que correspon.
Marta Valls, arquitecta
Joan Pons, assessor jurídic
Anna Cases, tinenta d’Alcaldia
Clara Prat i Maria Forn, enginyeres tècniques
Cristina Torres, agent cívica
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 8
Formes genèriques
2. FORMES GENÈRIQUES
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 9
Sempre que el context ho permeti, quan les persones a què fem referència poden ser homes i dones, és preferible utilitzar formes genèriques.
2.1. MOTS COL·LECTIUS
En comptes de… És preferible…
adolescents adolescència
alumnes alumnat
avis gent gran
ciutadans ciutadania, població, societat
electors electorat
empresaris empresariat
funcionaris funcionariat
homes persones, éssers humans, gent, població
joves jovent, joventut
nens infants, infància, criatures, canalla
oients audiència
treballadors personal, plantilla
veïns veïnat (en un barri) comunitat (en un edifici)
voluntaris voluntariat
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 10
També és recomanable utilitzar mots com classe, col·lectiu, comunitat, conjunt, cos, equip, població… seguits de l’adjectiu que correspongui.
Cal tenir en compte que els mots col·lectius a vegades no expressen exactament el mateix que altres solucions, per una qüestió de registre o d’inadequació semàntica. En aquests casos, haurem d’utilitzar el masculí plural, que té un valor genèric.
Com tractar la rebel·lia dels adolescents envers els seus progenitors
En comptes de… És preferible…
catalans població catalana, poble català
marroquins comunitat marroquina
directius equip directiu
mestres col·lectiu de mestres
nouvinguts població nouvinguda
policies cos policial
polítics classe política
tècnics personal tècnic
De vegades, l’ús del masculí plural és el recurs més adequat, com, per exemple, en els casos en què hi ha una enumeració de col·lectius format tant per homes com per dones i en què la repetició de formes dobles afectaria la llegibilitat del text.
Van participar en les reunions gent de tot tipus: estudiants, treballadors, aturats i jubilats
El masculí singular també pot tenir un sentit no marcat, inclusiu d’homes i dones, quan expressa un concepte, una idea més abstracta o, senzillament, quan no fa referència a una persona concreta.
Canvieu el vostre perfil d’usuariLa relació entre l’Administració i l’administrat
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 11
2.2. FORMES GENÈRIQUES PER A NOMS DE PROFESSIONS, TITULACIONS I CÀRRECS
Per tal d’evitar la referència a les perso-nes, podem recórrer a les accions o fun-cions dels càrrecs.
Quan no sabem si la persona que ocupa un càrrec és dona o home, o quan volem que el text tingui validesa independent-ment de la persona que l’ocupa en un moment determinat, podem referir-nos a l’organisme o unitat administrativa.
En comptes de… És preferible…
formació de mediador formació en mediació
la candidatura a president la candidatura a presidència
formació per a manipuladors d’aliments
formació en manipulació d’aliments
contracte d’interí contracte d’interinitat
En comptes de… És preferible…
El vistiplau del director del centre El vistiplau de la direcció del centre
La conformitat del gerent La conformitat de gerència
Cal tenir en compte, però, que no sempre és possible referir-se a l’organisme o unitat administrativa perquè, tal com es demostra en les frase següents, pot ser que el canvi no sigui adequat semànticament.
Cal adreçar-se a la Regidoria d’Esports Cal adreçar-se al regidor d’Esports
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 12
2.3. EXPRESSIONS DESPERSONALITZADES
En formularis i plantilles de documents, és recomanable utilitzar expressions despersonalitzades.
En comptes de… És preferible…
El/la sol·licitant Nom i cognoms
Nascut/uda a Lloc de naixement
Domiciliat/ada a Domicili / Amb domicili a
Llicenciat/ada en Llicenciatura en
Destinataris Destinació
Col·laboradors Amb la col·laboració de
Organitzadors Organització
Patrocinadors Amb el patrocini de
Redactors Equip redactor
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 13
2.4. LES PARAULES PERSONA I PART
Podem recórrer a les paraules persona i part, més l’adjectiu corresponent, per evi-tar utilitzar les formes masculines o per no haver de recórrer a les formes dobles.
En comptes de… És preferible…
els admesos i exclosos les persones admeses i excloses
el beneficiari la persona beneficiària
el demandant la part demandant
el sol·licitant la persona sol·licitant
els adults les persones adultes
els afectats les persones afectades
els contractants les parts contractants
l’interessat la persona interessada
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 14
2.5. ALTRES RECURSOS2.5.1. ADJECTIUS
2.5.2. FRASES I PERÍFRASIS
L’ús d’un adjectiu en comptes del subs-tantiu pot ser una alternativa per evitar el masculí.
Es poden fer petites modificacions en la redacció (expressions impersonals, canvis sintàctics...), fins i tot simplificar la redac-ció de la frase per eliminar la referència a les persones.
En comptes de… És preferible…
drets de l’home drets humans
espectacle per a nens espectacle infantil
informe del metge informe mèdic
consultoria d’advocats consultoria jurídica
oficina d’atenció al ciutadà oficina d’atenció ciutadana
En comptes de… És preferible…
Benvinguts i benvingudes Us donem la benvinguda
Cal decidir qui serà el coordinador de l’activitat
Cal decidir qui coordinarà l’activitat
Dades del signant de l’informe Dades de qui signa l’informe
Els ciutadans i ciutadanes interessats a renovar el DNI han de...
Per renovar el DNI cal...
Estem molt agraïts pel suport que... Us agraïm el suport que...
Heu estat seleccionats Us hem seleccionat
Quins treballadors poden sol·licitar...?
Qui pot sol·licitar...?
Tots els membres del Consell Qualsevol membre del Consell
Formes genèriques
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 15
2.5.3. TRACTAMENT DE VÓS
En l’ús d’aquest tractament, que és pre-ferent en els textos escrits des de l’Admi-nistració, no hi apareixen gaires marques de masculí o femení i, per tant, evitem l’excés de formes dobles.
En comptes de… És preferible…
El/la saludem Us saludem
Li escric per informar-lo/la Us escric per informar-vos
Quan hi hagi places disponibles, els/les avisarem
Quan hi hagi places disponibles, us avisarem
Formes dobles
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 16
Formes dobles
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 17
En les formes dobles senceres, l’ordre de les formes masculines i femenines és indiferent.
Mares i pares Veïns i veïnes Les olesanes i els olesans
En el cas de les salutacions de cartes i correus electrònics que enviem a persones indeterminades, és recomanable escriure una doble salutació:
Benvolgudes veïnes, benvolguts veïns,
Benvolguts col·laboradors, Benvolgudes col·laboradores,
3. FORMES DOBLES3.1. FORMES DOBLES SENCERES
En singular
Cal fer visibles les dones en les referèn-cies genèriques a professions, càrrecs o funcions.
En plural
Podem fer servir les formes dobles per precisar i emfatitzar la referència a dones i homes. És un recurs molt apropiat en textos curts, però que en documents més extensos (convenis, estatuts, manuals...) resulta inadequat perquè pot arribar a dificultar la llegibilitat del text.
En comptes de… És preferible…
Vacant de tècnic Vacant de tècnic o tècnica
Cal que signi el regidor responsable
Cal que signi el regidor o regidora responsable
En comptes de… És preferible…
El dret dels ciutadans El dret dels ciutadans i ciutadanes
Els socis de l’entitat Les sòcies i els socis de l’entitat
Els treballadors Els treballadors i les treballadores
Formes dobles
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 18
3.1.1. ARTICLES I PREPOSICIONS
Podem fer servir únicament l’article i la preposició corresponents al primer ele-ment enumerat, però hi ha la possibili-tat de repetir l’article o la preposició i l’article.
Amb substantius invariables, es pot uti-litzar la forma doble per a l’article i un únic substantiu. Es recomana no abusar d’aquesta construcció, que resulta espe-cialment forçada.
Signatura del director o directora
Signatura del director o la directora
Signatura del director o de la directora
El o la gerent
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 19
Formes dobles
3.1.2. ADJECTIUS I PRONOMS
Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i femení, per tal de facilitar la lectura del text, és recomanable utilitzar una única forma per als adjectius i pro-noms que hi apareguin. La concordança s’ha de fer en masculí.
En comptes de… És preferible…
El funcionari encarregat o funcionària encarregada
El funcionari o funcionària encarregat
L’usuari o usuària abonada L’usuari o usuària abonat
Adreceu-vos al secretari o secretària per informar-lo/la...
Adreceu-vos al secretari o secretària per informar-lo...
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 20
Formes dobles
3.2. FORMES DOBLES ABREUJADES
L’ús de formes abreujades només és ade-quat en textos breus i esquemàtics: impre-sos, notes, llistes, taules, gràfics, anuncis, etc. A l’hora d’utilitzar aquestes formes, hem de fer servir la barra inclinada.
Tot i que hi ha diferents sistemes per esta-blir quina ha de ser la terminació de les formes dobles abreujades, hem de seguir el que estableix la Guia d’usos no sexistes de la llengua de la Generalitat de Catalunya.
Si la forma femenina i masculina pre-senten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s’ha d’escriure la terminació femenina des de la vocal tònica incloent-hi aquesta.
Nom i càrrec del regidor/a
Plaça de professor/a de guitarra
Singular
director/a jutge/essa funcionari/ària
pedagog/a metge/essa advocat/ada
alumne/a alcalde/essa administratiu/iva
mosso/a benvolgut/uda
Plural
directors/ores
pedagogs/ogues
Formes dobles
GUIA D’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE | AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT 21
Quan la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal i l’estalvi d’espai de la forma abreujada resultant no és significatiu, escriurem les dues formes senceres.
En comptes de… És preferible…
soci/sòcia socis/sòcies
tècnic/tècnica tècnics/tècniques
