divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

· La visió de l’eclipsi al PRBB

· Els canvis de reglament de l’EMEA, al proper Biotapas de l'11 d’octubre

· "800 bioinformáticos analizan en Madrid lo aprendido sobre el 'libro de la vida'", El País

· "Buscant el rastre d'Adam", revista El Dominical d'El Periódico

· "Extremófilos en la I+D+i de Madrid", Diario Médico

· "Pasos de gigante para regenerar el corazón", La Vanguardia

· "La unió fa la força", revista el Temps

· "Dr. Roderic Guigó is appointed to a professorship at UPF", CRG

Dates: del 10/10/2005 al 17/10/2005

Consulta les novetats

Destaquem aquesta setmana: "Catalunya avança a bon ritme en la recerca mèdica i científica", Món Empresarial

Sergi Vibancos, 6IMIM"El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú"

Butlletí en format PDF

Consultar números anteriors

Consultes i suggeriments

Cercador

Actualització setmanal a partir de Medline:

Fonseca F, Bulbena A, Navarrete R, Aragay N, Capo M, Lobo A, Trzepacz PTSpanish version of the Delirium Rating Scale-Revised-98: Reliability and validity.J Psychosom Res. 2005 Sep;59(3):147-51

Toll A, Gallardo F, Ferran M, Gilaberte M, Iglesias M, Gimeno JL, Rondini S, Pujol RMAggressive multifocal Buruli ulcer with associated osteomyelitis in an HIV-positive patient.Clin Exp Dermatol. 2005 Nov;30(6):649-51

Valverde S, Sole RVNetwork motifs in computational graphs: A case study in software architecture.Phys Rev E Stat Nonlin Soft Matter Phys. 2005 Aug;72(2 Pt 2):026107

Barreiro E, Galdiz JB, Marinan M, Alvarez FJ, Hussain SN, Gea JRespiratory loading intensity and diaphragm oxidative stress: n-actylcysteine effects.J Appl Physiol. 2005 Sep 29;

Espana L, Martin B, Aragues R, Chiva C, Oliva B, Andreu D, Sierra ABcl-xL-Mediated Changes in Metabolic Pathways of Breast Cancer Cells: From Survival in the Blood Stream to Organ-Specific Metastasis.Am J Pathol. 2005 Oct;167(4):1125-1137

Salar A, Ramon JM, Barranco C, Nieto M, Prats M, Serrano S, Besses CDouble Diagnosis in Cancer Patients and Cutaneous Reaction Related to Gemcitabine: CASE 1. Synchronous Mucosa-Associated Lymphoid Tissue Lymphoma and Gastrointestinal Stromal Tumors of the Stomach.J Clin Oncol. 2005 Oct 1;23(28):7221-3

Yebenes M, Gilaberte M, Toll A, Barranco C, Pujol RMLocalized retiform purpura after accidental intra-arterial injection of polidocanol.Acta Derm Venereol. 2005;85(4):372-3

Wjst M, Dharmage S, Andre E, Norback D, Raherison C, Villani S, Manfreda J, Sunyer J, Jarvis D, Burney P, Svanes CLatitude, Birth Date, and Allergy.PLoS Med. 2005 Oct 4;2(10):e294

Gardner M, Gonzalez-Neira A, Lao O, Calafell F, Bertranpetit J, Comas DExtreme population differences across Neuregulin 1 gene, with implications for association studies.Mol Psychiatry. 2005 Sep 27;

Aalto P, Hameri K, Paatero P, Kulmala M, Bellander T, Berglind N, Bouso L, Castano-Vinyals G, Sunyer J, Cattani G, Marconi A, Cyrys J, von Klot S, Peters A, Zetzsche K, Lanki T, Pekkanen J, Nyberg F, Sjovall B, Forastiere FAerosol particle number concentration measurements in five European cities using TSI-3022 condensation particle counter over a three-year period during health effects of air pollution on susceptible subpopulations.J Air Waste Manag Assoc. 2005 Aug;55(8):1064-76

Kuhlenbaumer G, Hannibal MC, Nelis E, Schirmacher A, Verpoorten N, Meuleman J, Watts GD, Vriendt ED, Young P, Stogbauer F, Halfter H, Irobi J, Goossens D, Del-Favero J, Betz BG, Hor H, Kurlemann G, Bird TD, Airaksinen E, Mononen T, Serradell AP, Prats JM, Broeckhoven CV, Jonghe PD, Timmerman V, Ringelstein EB, Chance PFMutations in SEPT9 cause hereditary neuralgic amyotrophy.Nat Genet. 2005 Oct;37(10):1044-1046

Poseu-vos en contacte amb PRBBactual en cas d'errors o omissions.

Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM

© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®

divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

La visió de l’eclipsi al PRBB

Com ja tots sabeu, el passat 3 d’octubre, entre les 10 i dos quarts d’una del migdia, varem ser testimonis excepcionals d’un eclipsi anular de sol, no visible a la Península Ibèrica des de fa 241 anys. Gairebé tothom va fer una petita aturada per tal de contemplar l’esdeveniment, que al PRBB es va constatar d’una manera força curiosa. Cada dia entre les 11 i les 12 del migdia, i sempre que no hi hagi boira, el sol es reflecteix a les cortines dels locals del PRBB en una dotzena de cercles; aquest dia però, i durant l'eclipsi, el reflex solar va dibuixar una sèrie de mitges llunes (vegeu fig. 1) que verificaven el bell fenomen que s’estava produint.

Entre les particularitats dels eclipsis en destaca la primera comprovació empírica de la teoria de la relativitat. Mesuraments realitzats durant l’eclipsi total de Sol de 1919 van demostrar els càlculs d’Einstein sobre la curvatura de la llum en presència d’un cap gravitatori.

Per a més informació sobre l’eclipsi, si us plau cliqueu aquí. Per observar una seqüència completa del fenomen fet per l’Associació Valenciana d’Astronomia des de la ciutat de Valencia, cliqueu aquí (en PPS).

La visión del eclipse en el PRBB

Como ya todos sabéis, el pasado 3 de octubre, entre las 10 y las 12:30 del mediodía, fuimos testigos excepcionales de un eclipse anular de sol, no visible en la Península Ibérica desde hace 241 años. Casi todo el mundo hizo una pequeña pausa para contemplar el fenómeno, que en el

PRBB se pudo constatar de una forma muy curiosa. Cada día entre las 11 y las 12 del mediodía, y siempre que el día no esté nublado, el sol se refleja en las cortinas de los locales del PRBB en una docena de círculos; este día sin embargo, y durante el eclipse, el reflejo solar dibujó una serie de medias lunas (ver fig. 1) que verificaban el hermoso suceso que se estaba produciendo.

Entre las particularidades de los eclipses, destaca la primera comprobación empírica de la teoría de la relatividad. Mediciones realizadas durante el eclipse total de Sol de 1919 demostraron los cálculos de Einstein sobre la curvatura de la luz en presencia de un campo gravitatorio.

Para más información sobre el eclipse, por favor clique aquí. Para observar una secuencia completa del fenómeno elaborado por la Asociación valenciana de Astronomía desde la ciudad de Valencia, clique aquí (en PPS).

Els canvis de reglament de l’EMEA, al proper Biotapas de l'11 d’octubre

Un nou Biotapas es realitzarà el proper 11 d’octubre de 2005, a les set del vespre, a la cafeteria del Parc Cientific de la Universitat de Barcelona, carrer Josep Samitier 1-5. Aquesta vegada, el tema central seran els actuals canvis a la reglamentació de l’EMEA (European Agency for the Evaluation of Medicinal Products).

La xerrada estarà a càrrec de Montse Espadaler, de Laboratoris Esteve, qui parlarà sobre “Les novetats en els reglaments de l’EMEA”.

Biotapas és un esdeveniment periòdic que reuneix a persones interessades en biotecnologia per parlar, discutir, conèixer gent, i informar-se sobre les novetats que es produeixen en el sector, tot prenent una cervesa o un vi amb tapes, amb un cost de 10 euros per persona.

L’acte està organitzat per Julia Winter (Sofinnova), Alec Mian (La Evolución), José Luis Díaz (Almirall Prodesfarma), Christian Fernández (BCN Emprèn) i Reimund Fickert (Fundació PRBB). Per participar en aquest Biotapas, cal confirmar l’assistència enviant un e-mail a rfickert@prbb.org o per telèfon al 93 225 7567, abans del proper divendres 7 d’octubre.

Los cambios de reglamento del EMEA, en el próximo Biotapas del 11 de octubre

Un nuevo Biotapas se realizará el próximo 11 de octubre de 2005, a las siete de la tarde, en la cafetería del Parc Cientific de la Universitat de Barcelona, calle Josep Samitier 1-5. en esta ocasión el tema central serán los actuales cambios en la reglamentación del EMEA (European Agency for the Evaluation of Medicinal Products).

La charla estará a cargo de Montse Espadaler, de Laboratorios Esteve, quien hablará sobre “Las novedades en los reglamentos del EMEA”.

Biotapas es un evento periódico que reúne a personas interesadas en biotecnología pasa hablar, discutir, conocer gente e informarse sobre las novedades que se producen en el sector, tomando una cerveza o un vino con tapas, con un costo de 10 euros por persona.

El acto está organizado por Julia Winter (Sofinnova), Alec Mian (La Evolución), José Luis Díaz (Almirall Prodesfarma), Christian Fernández (BCN Emprèn) y Reimund Fickert (Fundació PRBB). Para participar en este Biotapas, es necesario confirmar la

asistencia enviando un e-mail a rfickert@prbb.org o por teléfono al 93 225 7567, antes del próximo viernes 7 de octubre.

"800 bioinformáticos analizan en Madrid lo aprendido sobre el 'libro de la vida'", El País

Noticia publicada por Mónica Salomé en El País, el 6 de octubre de 2005.

Unos 800 expertos de todo el mundo en biología computacional se reunieron la semana pasada en Madrid para analizar cuánto se ha avanzado en la tarea de extraer información del libro de la vida de los organismos, el genoma. En lo que respecta al humano, la conclusión de momento podría expresarse como 'genoma 1, biólogos 0,5': a pesar de lo mucho que se ha avanzado, la información contenida en el ADN humano está demostrando ser mucho más compleja de analizar de lo que se esperaba.

En febrero de 2001, cuando los científicos acabaron -y publicaron- la secuencia casi completa del genoma humano, la revista científica Nature preguntó a todos los biólogos en el titular de un reportaje: "¿Estáis preparados para la revolución?". Hacía referencia a la bioinformática, al hecho de que, a medida que se secuenciaban los genomas de más y más organismos, las computadoras se convertían en una herramienta absolutamente indispensable para entender la información almacenada en ellos.

La biología iniciaba una estrecha dependencia con los ordenadores, y para los investigadores el mensaje era claro: subirse al nuevo carro de la bioinformática, o... morir -al menos en lo que a investigación de élite se refiere-. "O bien usas los nuevos métodos en todos los aspectos de tu trabajo, o sigues a tu ritmo habitual y te quedas atrás", declaró a Nature el director del Centro para el Análisis de Secuencias Biológicas en Dinamarca.

Los resultados de Conferencia Europea de Biología Computacional la pasada semana en Madrid confirman que la profecía no andaba descaminada. Ahí fuera hay un montón de grupos de investigación secuenciando genomas a toda velocidad, descodificando las moléculas de ADN de un montón de organismos, de forma que queden convertidos en larguísimas listas de cuatro letras (A, T, C, G) llamadas bases.

Miles de millones de letras A modo de referencia, el genoma humano tiene unas tres mil millones de estas letras -con las que se escriben los genes, que a su vez ordenan la síntesis de las proteínas de que estamos hechos-. Esa ingente cantidad de información no hace sino crecer, y no podría gestionarse sin la ayuda de potentes computadores.

El pasado agosto, coincidiendo con la publicación del genoma del chimpancé, las tres principales bases de datos de secuencias, interconectadas entre sí, superaron las 100.000 millones de letras almacenadas. Es información perteneciente a al menos 200.000 genomas de organismos distintos, de los que 1.500 han sido secuenciados completamente, o casi. Hay millares de virus; varios cientos de bacterias; los genomas de los organismos más usados en los laboratorios, como la planta Arabidopsis thaliana, el gusano Caenorhabditis elegans, la mosca Drosophila melanogaster o el ratón; y por supuesto el humano, el del chimpancé, el del pollo e incluso el del perro.

Pero el papel de la bioinformática no acaba en las bases de datos. La secuenciación de un genoma es sólo el principio del trabajo. Una vez completada la secuencia hay que tratar de entender la información que contiene: buscar los genes, saber de qué proteínas ordenan la síntesis, averiguar qué función tienen estas proteínas en el organismo. Tareas que serían imposibles sin los computadores.

La actual era de la genómica, por tanto, sería impensable sin la bioinformática. Pero es que además lo mostrado en el congreso indica que, incluso con la ayuda de los ordenadores, los biólogos del siglo XXI están un tanto desbordados. Los hallazgos de los últimos años "han cambiado tanto el panorama de la biología que ahora el problema real es entenderla", señala Alfonso Valencia, director del Instituto Nacional de Bioinformática. "Hay conceptos que estaban muy claros que ahora nos estamos replanteando. La sensación de desafío es enorme".

Parte del problema es cuantitativo. Por ejemplo, hay secuenciados fragmentos enteros de genomas que han sido colocados en las bases de datos -a los que se accede por Red- a la espera de que algún grupo tenga tiempo de ensamblarlos (para secuenciar un genoma es más rápido hacerlo por pedazos y después unir las piezas, como en un rompecabezas). "El ritmo al que se produce la información es más alto que nuestra capacidad para trabajar con ella", dice Valencia.

Otro aspecto crucial, que trae a los biólogos de cabeza, es lo difícil que resulta interpretar la información escrita en los genomas. Por ejemplo, como explica Roderic Guigó, del Instituto Municipal de Investigación Médica (IMIM), de Barcelona, "Aún no sabemos exactamente cuántos genes tiene el genoma humano". Además los nuevos datos revelan que cada gen puede ordenar la síntesis de numerosas proteínas diferentes, y que la función de cada proteína está además influenciada por otras proteínas. "Estamos viendo niveles de complejidad muy superiores a los previstos", dice Guigó.

Una muestra de esa mayor complejidad es la gran similitud hallada entre las secuencias de humano y de chimpancé. Este gran parecido entre el número de genes y los genes en sí indica que "hay algo más; en el genoma están pasando muchas más cosas de las que sabemos leer ahora mismo", explicó en el congreso Ewan Birney, del Laboratorio Europeo de Biología Molecular.

En esa necesidad de bases de datos, una ayuda crucial es el ordenador MareNostrum, del barcelonés Centro de Supercomputación. MareNostrum, de IBM, empezó a funcionar en abril y es el supercomputador más potente de Europa.

Se buscan bioinformáticos Una de las conclusiones que se derivan del congreso madrileño es que la bioinformática es un área en expansión, llena de misterios por resolver y aún relativamente escasa, por joven, de investigadores. Debería ser tenida en cuenta como área potencialmente atractiva para cualquier joven biólogo, informático, físico o ingeniero español preocupado por su futuro. "En España hay grupos buenos en bioinformática, pero nos estamos quedando un poco atrás. Falta gente, especialmente de fuera de la biología", opina Guigó. "Uno de los problemas es la formación. Al contrario que en otros países, el sistema académico ha sido aquí demasiado rígido. Aquí no hay una manera estándar de hacerse bioinformático".

Otra cuestión se refiere a las máquinas en sí: ¿Son los ordenadores actuales suficientemente potentes para afrontar los desafíos que les está planteando la biología? "A corto plazo no hay falta de capacidad de cálculo", dice Valencia. "No es como el problema de la factorización de números primos". Pero este experto sí prevé la necesidad de un nuevo tipo de computador diseñado especialmente para los nuevos retos biológicos. "Los ordenadores hasta ahora han sido pensados y desarrollados para resolver problemas físicos, problemas donde se pide por ejemplo gran capacidad de cálculo y que son divisibles, se puede repartir la

tarea entre varias computadoras. Nuestros problemas son un poco distintos. No se trata tanto de hacer correr modelos, de hacer simulaciones, como de buscar información en enormes bases de datos y compararla".

Para ver este artículo en su versión original, por favor clique aquí (en PDF).

"Buscant el rastre d'Adam", revista El Dominical d'El Periódico

Reportatge publicat per María José Viñas a la revista "El Dominical" d'"El Periódico", el passat 2 d'octubre de 2005.

D’on venim? La resposta a aquesta pregunta que durant segles ha obsessionat la humanitat ha resultat ser molt més pròxima del que en altres èpoques s’hauria pogut suposar: era a les nostres pròpies cèl•lules, en la informació continguda en els cromosomes. La genètica ha provat que l’home modern (Homo sapiens sapiens) va aparèixer originàriament a la sabana africana fa entre 100.000 i 200.000 anys.

Però, si tots els humans tenim un mateix origen, ¿com hem arribat a colonitzar tots els racons de la Terra i per què són tan diferents unes ètnies de les altres? Per donar resposta a aquestes i a moltes altres preguntes, National Geographic va posar en marxa el mes d’abril passat el Projecte Genogràfic, un ambiciós estudi de cinc anys que pretén analitzar l’ADN de més de 100.000 persones de tot el planeta per poder conèixer els moviments migratoris humans al llarg de la història.

El Projecte Genogràfic, en que participen IBM i la Fundació Waitt, i que combina la genètica de poblacions amb la biologia molecular i la informàtica, esta dirigit per l’antropòleg i genetista nord-americà Spencer Wells. Wells ja va realitzar un estudi

similar, encara que a menor escala, en que durant quinze anys va recollir mostres d’ADN de 10.000 individus i va estudiar el seu cromosoma Y (el fragment d’informació genètica que determina el sexe masculí). Aquest tros d’ADN, que es transmet exclusivament per via paterna, acumula generació rere generació marcadors específics. Mitjançant la seqüenciació de determinades regions d’aquest cromosoma, els investigadors són capaços de determinar el grau de diferències entre diferents poblacions que van sorgir d’un ancestre comú fa milers d’anys. Per tant, l’estudi del cromosoma Y permet arribar a l’origen de la diversitat de l’home modern, al cromosoma Y de l'Adam primitiu.

Wells explica que el principal avantatge d’utilitzar el cromosoma Y per estudiar les migracions està lligat al fet que, en la majoria de les societats, els homes tenen més tendència a quedar-se i a reproduir-se al mateix lloc on han nascut, mentre que són les dones les que històricament s’han traslladat als poblats de les seves parelles i han homogeneïtzat les diferències genètiques que, per línia femenina, es poden estudiar a l'ADN mitocondrial.

"Amb el pas del temps, apareixen més diferencies genètiques entre les poblacions masculines que entre les femenines", explica el director del Projecte Genogràfic. I és l’estudi d’aquestes disparitats el que permet relacionar unes poblacions amb altres i traçar les rutes migratòries.

Un altre element especialment interessant per al projecte de National Geographic és l’estudi de mostres d'ADN de les comunitats aborígens dels cinc continents. "Els indígenes són els que més clar tenen qui van ser els seus avantpassats", afirma Wells. "Han viscut al mateix lloc durant generacions i estan connectats als seus ancestres d’una manera que no es dóna amb la mateixa intensitat a la resta de poblacions".

No obstant, admet Wells, amb la globalització perilla la persistència de les cultures indígenes: actualment es donen moviments de poblacions més dràstics i ràpids que en qualsevol altra etapa de la historia de la humanitat. Així, els aborígens estan abandonant les seves terres ancestrals per anar a treballar a les ciutats i és qüestió de dues o tres generacions que es perdi la seva connexió a la història dels avantpassats. "Amb el projecte estem intentant fer una fotografia instantània de la variabilitat genètica del planeta", explica el director del Projecte Genogràfic, "perquè una vegada s’hagin barrejat les diferents poblacions del planeta ja no podrem contextualitzar els resultats obtinguts al laboratori: podrem estudiar els gens, però aquesta informació no tindrà sentit sense el seu context històric".

L’estudi de National Geographic també vol beneficiar les comunitats indígenes d'una altra manera més tangible. Qualsevol persona interessada a enviar una mostra del seu ADN per saber d’on provenen els seus avantpassats pot comprar a través de la pagina web del projecte un kit per uns 100 dòlars i enviar una mostra de les seves cèl•lules a un dels deu laboratoris que col•laboren en l’estudi. Els beneficis de la venda d’aquests kits (de moment ja se n’han facturat unes 66.000 unitats) es destinaran a un fons per a la preservació de les cultures aborígens.

Per a continuar llegint aquest reportatge, feu click aquí (en PDF).

"Extremófilos en la I+D+i de Madrid", Diario Médico

Artículo de opinión publicado por Celso Arango, Psiquiatra del Hospital General Universitario Gregorio Marañón, en Diario Médico, el martes 4 de octubre de 2005.

La NASA ha invertido en los últimos años un buen montón de millones de dólares través de su programa de exploración de Marte. Uno de los objetivos principales es la identificación de vida en el planeta. De existir, aparecería en forma de organismos extremófilos. En breve, y retrotrayéndonos a nuestras clases de biología, recordaremos que ese nombre lo reciben los organismos capaces de sobrevivir en ambientes límite, en los cuales hay difícil acceso a nutrientes, y sólo seres que son capaces de mantener un instinto de supervivencia en condiciones extremas pueden sobrevivir. Si en la definición anterior sustituimos instinto de supervivencia por vocación y precariedad, los americanos podrían haberse ahorrado muchos dólares. Me explico: en la Comunidad de Madrid, la de la capital, hay un gran número de investigadores en biomedicina que cumplen todos los criterios para recibir el apelativo de extremófilo.

No caeré en la tentación, ganas no faltan, de recordar lo importante que es invertir (verbo no intercambiable con destinar o gastar) en investigación para el desarrollo de una comunidad o país.

Este país lleva años de retraso -con miopía maligna, podría decirse- en la eficiente carrera de invertir ahora en algo rentable para recoger dentro de unos años, dígase por ejemplo biomedicina. No sé hasta qué punto esto puede tener que ver con claves políticas (“no vayamos a sembrar para que recojan otros") o con el insuperado complejo de inferioridad que nos atenaza (el famoso "que investiguen ellos" de Unamuno). Sin embargo, algo parece moverse en determinadas comunidades. Sirva el ejemplo de la eurorregión en biomedicina de nuestros vecinos catalanes. El Parque Científico de Barcelona, el Instituto Municipal de Investigación Médica, los nuevos parques bictenológicos y sobre todo las alianzas estratégicas entre las distintos parques, universidades e institutos son algunos ejemplos de la nueva movida en biomedicina que tiene lugar en Cataluña Otros focos incipientes parecen aflorar en el territorio nacional, véanse el CIMA en Navarra o las iniciativas en Valencia y Galicia. Mientas esto tiene lugar, uno tiene la tentación de preguntarse sobre la estrategia, y su consabida partida presupuestaria asociada, en Madrid. Mientras los intentos por llevar a cabo institutos de investigación, sin financiación presupuestada, agonizan al poco de su nacimiento, los institutos de otras regiones llevan tiempo a pleno rendimiento.

No es momento de rasgamos las vestiduras. Es momento de evaluar constructiva y productivamente una oportunidad de mejora. Es verdad que siempre habrá quien diga que en esta comunidad se investiga mucho, se publica mucho y se reciben muchos fondos nacionales y europeos. Sin embargo, una lectura detenida del mapa bibliométrico de España 1994-2002 –publicado por el Instituto de Salud Carlos III- nos hará salir del espejismo. Si uno detrae lo publicado por centros localizados en Madrid pero pertenecientes al Estado (CSIC, CNIO, etc.) y lo publicado por la universidad se dará cuenta de, por ejemplo, la penuria investigadora de nuestros hospitales frente a los de Cataluña. Vamos, que vivimos de las rentas (tampoco muy abundantes) de otros. Las recientes inversiones e iniciativas en Cataluña hacen presagiar que en un futuro no muy lejano la diferencia sólo puede aumentar.

Las ventajas de investigar ¿Por qué no debemos peder este tren? Si la inversión en investigación tiene ventajas económicas manifiestas, la I+D+i en biomedicina tiene una serie de valores añadidos. En un plano general, se derivan de ella conocimientos que repercuten directa e indirectamente en el bienestar y salud de la sociedad. En un plano particular, los centros que investigan tienen una asistencia de mayor calidad que los que no lo hacen. Plantearse las posibles causas de un fenómeno, el rigor metodológico, la actualización de la información disponible o el análisis de la conveniencia de un tratamiento atendiendo a variables objetivas tienen tanto que ver con la investigación como con la asistencia de calidad Y eso es lo que queremos para todos los madrileños.

En Madrid se dan las condiciones para sospechar que la inversión puede ser aún más rentable que en otros escenarios. Contamos con una densidad de centros y población que sería la envidia de muchas regiones punteras en todo el mundo. Tenemos una red (atomizada) de centros de más alto nivel en la investigación básica, universidades de calidad, los mayores hospitales del país y, no menos importante, la industria privada llamando a nuestras puertas, cuando no se cansa de esperar y emigra a otras regiones. Pero sobre todo tenemos a un nutrido grupo de extremófilos que han sido capaces de investigar en situación de extrema adversidad. ¡De qué no serían capaces en la abundancia!

No es necesaria una gran visión de futuro; una simple mirada conservadora a nuestro alrededor debería ser suficiente para tomar la decisión de no dejar pasar más tiempo antes de diseñar una estrategia inversora a medio plazo. En estos últimos años hemos podido comprobar que, a pesar de contar con dirigentes competentes y experimentados en investigación en puestos de dirección relacionados con la investigación biomédica, la estrategia en este terreno ha ido surgiendo demasiado tímidamente, en lugar de asistir a una decidida apuesta por la tan necesaria transformación. No hace falta arriesgar mucho; es cuestión de invertir en el futuro. Ejemplos como el de Suecia con el Instituto Karolinska o el más reciente de Irlanda con su ambicioso plan de I+D+i -que ha conseguido con una inversión multiplicar por tres los fondos que recibe de Europa en estos últimos años- debes ser suficientes para dar ese primer paso. La evidencia es abrumadora. La pasividad puede explicarse tan sólo teniendo en cuenta que las decisiones sobre inversión e investigación no conocen parámetros científicos. DE otra forma no se daría el panorama actual. Y los americanos, en Marte.

Para ver este articulo en su versión original, por favor haga click aquí (en PDF).

"Pasos de gigante para regenerar el corazón", La Vanguardia

Noticia publicada por Marta Ricard en La Vanguardia, el 6 de octubre de 2005.

Los primeros pasos se han dado y son prometedores, aunque el final del camino queda lejos. Regenerar un corazón dañado, por un infarto por ejemplo, puede ser posible. Disponer de un tratamiento aplicable a cualquier infartado cuando llegue a urgencias, ya llevará más tiempo. Pero en ello se trabaja. Un selecto grupo de especialistas, entre ellos el cardiólogo Valentí Fuster y el biólogo Juan Carlos Izpisúa, analizaron ayer la situación y perspectivas de las terapias con células madre para regenerar corazones dañados en una jornada organizada por la Fundación Privada Daniel Bravo Andreu y el centro médico Teknon en Barcelona.

PRIMERA TERAPIA CELULAR CARDIACA EN ESPAÑA. Hace tres años, un equipo médico de Valladolid, dirigido por Francisco Fernández Avilés, se situó entre los pocos en el mundo que empezaron a usar terapia celular para regenerar el tejido muerto de un corazón tras un infarto agudo. Inyectan a pacientes, en los primeros días tras el infarto, células madre extraídas de la médula ósea (adultas) de la misma manera que en un trasplante de médula ósea, sólo que las implantan en el corazón, Ya se ha hecho con cien pacientes en España. Fernández Avilés dijo que se ha visto que "es factible, parece seguro y que hay indicios de eficacia", pues el tejido

cardiaco (en el ventrículo izquierdo) se regenera y los pacientes no han sufrido un nuevo infarto. Otros médicos españoles apuestan por esta terapia. El cardiólogo explicó, sin embargo, que se ignora qué dosis de células hay que implantar, qué grado de regeneración producen y si será duradero. Estudiar si la terapia es eficiente requerirá al menos cinco años más (probarla en 5.000 pacientes), por lo que "se necesitan un mínimo de diez años" para pensar en generalizar esta terapia - suponiendo que se confirme su eficacia-, precisó Fernández Avilés.

ESTIMULAR LAS CÉLULAS MADRE. Un paso más allá van los estudios de dos españoles afincados en Estados Unidos, Valentí Fuster y uno de los pioneros en terapia celular cardiaca, Bernardo Nadal-Ginard. Éste constató que el corazón, de manera natural, ya dispone que unas células reparen el daño de un infarto. Nadal-Ginard señala que en el corazón hay células suficientes para esa labor, por lo que no sería necesario un trasplante de células medulares, además más caro y complejo. Lo que se investiga ahora es estimular esas células del corazón para potenciar su capacidad regeneradora y que dure - se teme que la inyección de células de médula ósea no tenga un efecto duradero-. Fuster explicó que se estudia un fármaco estimulador a partir de una sustancia que generan las células, las citoquinas. Se han hecho pruebas con cerdos en que se ha visto que el tejido se regenera y que esa función regeneradora va a más. El reto es trasladarlo a una terapia humana. Un ensayo que empezará este mes el equipo de Valladolid - y en el que podrían participar Fuster y Nadal-Ginard- ya comparará en 120 pacientes la terapia convencional tras un infarto, la terapia con trasplante de células de médula ósea y estimulando (con citoquina) esas células implantadas, Nadal-Ginard iniciará en 2006 un ensayo con células estimuladas en enfermos que esperan un trasplante de corazón. Así espera saber más de cómo se regenera el miocardio.

EL USO DE CÉLULAS MADRE EMBRIONARIAS. Juan C. Izpisúa, en el centre de Medicina Regenerativa de Barcelona que dirige y con su equipo de Estados Unidos, trabaja en la terapia celular de regeneración del miocardio mediante el uso de células madre obtenidas de embriones. Los científicos no acaban de ponerse de acuerdo sobre si estas células tienen más potencialidad que las adultas. En cualquier caso, Izpisúa señaló que antes de llegar a la terapia humana hay que resolver unos problemas: los científicos deben aprender a obtener células madre embrionarias libres de contaminación animal (como ocurría hasta ahora en los trabajos en laboratorio); además, deben conocer y aprender a controlar el mecanismo de diferenciación de las células madre (cómo se convierten en células específicas, como las cardiacas); y deben determinar cómo introducirlas en el cuerpo. Izpisúa cree muy probable que antes de solucionar estos obstáculos, se logre clonar células de una persona enferma y estudiar en laboratorio qué falla en ellas.

MARCADORES. Saber qué pasa con las células madre implantadas es imposible ahora. Para poder hacerles un seguimiento se investigan marcadores, sustancias que se introduzcan en ellas y las identifiquen en los equipos de diagnóstico por la imagen. En esto trabaja el Institut Català de Ciències Cardiovasculares-CISC que dirige Lina Badimon.

TERAPIA CELULAR FRENTE A GENÉTICA. El director de cardiología de Teknon, Jordi Rius, abogó por no dar pasos en falso con la terapia celular y ser cautelosos. Recordó que hace poco las esperanzas se depositaban en la terapia génica, el estudio de genes para saber la predisposición a enfermedades, c las alteraciones y cómo corregirlas. Ahora, se habla de curar lesiones cardiacas, medulares o el parkinson, el alzheimer y la diabetes con células madre. Fuster reconoció que tras descodificar el genoma humano se vio que era más complejo de lo que se creía y opinó que hoy ha cogido cierta ventaja la terapia celular, aunque se investiga en ambos campos. Izpisúa cree que ambas terapias se complementan y dijo que hoy comparten el mismo problema: los científicos aún no saben suficiente cómo para garantizar la viabilidad de una terapia mediante genes o células.

A LA VEZ, PREVENIR. Valentí Fuster defiende, y prevé aplicarlo desde su asesoría del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares, que a la vez que se investiga cómo mejorar el tratamiento de la enfermedad cardiaca hay que invertir más en prevención. "En 30 años, la esperanza de vida ha aumentado seis años, sobre todo debido a nuevos tratamientos cardiacos, pero la paradoja es que a la vez aumenta la prevalencia y mortalidad por estas dolencias", recordó. Hay que inculcar pautas de vida saludables a los niños, insiste Fuster. Para ver esta noticia en su versión original, clique aquí.

"La unió fa la força", revista el Temps

El Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), integrat per experts de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, el Centre de Regulació Genòmica i la Universitat Pompeu Fabra, és el coordinador de la xarxa d’excel•lència europea Infobiomed. Els seus responsables han organitzat el primer Infobiomed Training Challenge: deu joves investigadors de set nacionalitats diferents s’han reclòs durant una setmana a Viladrau (Osona), on, dividits en dos grups de cinc, han hagut de treballar colze a colze per aconseguir treure l’entrellat a dos problemes mèdics. L’incentiu era clar: l’últim dia cada grup seria avaluat per cinc experts, que determinarien quin equip havia integrat millor les diverses matèries. Els guanyadors rebrien una beca d’intercanvi consistent en una estada científica d’un mes en una de les organitzacions que formen part de la xarxa. “L’activitat formativa és pionera, ja que ha reunit per primera vegada científics amb formació en diferents disciplines però complementàries, i els ha enfrontat amb casos pràctics en què és necessari que

tots aportin els seus coneixements”, explica Ferran Sanz, coordinador del GRIB.

La informàtica biomèdica és la integració i explotació de la informació biològica que generen la bioinformàtica –les eines informàtiques aplicades a l’anàlisi de la informació genòmica i proteòmica– per una banda, i la informàtica mèdica –les dades que obtenen els metges en la pràctica clínica amb els malalts– per l’altra, de manera que es faciliti el pas dels resultats de la investigació biològica en solucions clíniques. “L’avanç de les ciències que formen la informàtica mèdica s’ha desenvolupat fins a temps recents de manera independent. Enfront d’això, nosaltres volem explotar les sinergies entre disciplines per aconseguir crear un continu entre les dades genòmiques i les de la informació clínica”, afegeix Sanz.

Posar ordre. Sense anar més lluny de l’àmbit de la bioinformàtica, el codi genètic dels humans, que reclou la majoria de claus que determinen les característiques d’un individu, és format per una seqüència de quatre nucleòtids diferents: adenina, timina, citosina i guanina que es combinen en una doble cadena que arriba als tres mil milions de nucleòtids. Per processar i entendre aquesta ingent quantitat d’informació es fa necessari posar ordre amb el desenvolupament de potents eines informàtiques: de fet, els investigadors del GRIB conformen l’únic equip espanyol que ha col•laborat en la seqüenciació del genoma humà i d’organismes com la mosca Drosophila, el ratolí, la rata, el mosquit, el peix globus, l’ameba i el pollastre. La seva participació ha passat per la creació de diferents programes: el Gff2ps, que permet visualitzar i interpretar la informació d’un genoma, el Geneid, per predir en quina part dels milions de nucleòtids hi ha gens o el SGP2, que possibilita la comparació de genomes d’espècies diferents. El repte de la xarxa Infobiomed està encara més enllà: aconseguir relacionar aquesta informació amb la que sorgeix de la pràctica mèdica.

Un cop a Viladrau, biòlegs, informàtics, metges, farmacèutics i matemàtics de zones tan diferents com Argentina, Polònia, Àustria, Grècia, Holanda, Irlanda i Regne Unit han reproduït a petita escala el que es fa a Infobiomed: resoldre problemes mèdics de forma conjunta amb experts de diferents països i titulacions. Com ho han fet? Un dels equips ha tingut la missió de proposar el disseny d’un fàrmac anticancerigen que ataqués la ruta de senyalització del factor de creixement epidèrmic, implicat en la proliferació cel•lular que desencadena un tumor. La feina del primer dia, i la més feixuga, va consistir exclusivament a posar en comú els seus coneixements i consensuar un llenguatge per entendre’s.

A partir d’aquí, els joves científics van repassar els diferents estudis publicats sobre la ruta de senyalització del factor de creixement i van crear-ne un model matemàtic a l’ordinador. Introduint petites variacions al model podien veure quins dels canvis eren crítics, és a dir, quins eren els punts febles de la llarga cadena de molècules interrelacionades, que es podien convertir en els candidats a ser atacats per aturar la ruta.

Finalment, van dissenyar, també mitjançant la informàtica, una molècula que bloquegés aquesta diana més sensible, el que seria el possible fàrmac per evitar el creixement desmesurat de les cèl•lules. “Tota aquesta feina no es pot fer de manera independent, cal que tots s’hi integrin i que treballin conjuntament. Amb aquest curs innovador s’ha intentat aproximar llenguatges i estratègies de treball cap a un objectiu comú: la consolidació, a mitjà termini, de la informàtica biomèdica com a base per l’avanç de la medicina personalitzada”, diu Sanz. Després de cinc dies de dur treball, els excel•lents resultats dels dos equips han fet que la competició acabés en empat tècnic: els deu participants gaudiran d’una beca d’intercanvi.

Setmana de la Modelització. Aquesta, però, no ha estat l’única iniciativa que ha reunit joves de diferents països per trobar el desllorigador de complexes qüestions científiques: la Universitat Autònoma de Barcelona ha organitzat la dinovena edició de la Setmana de la Modelització (Modelling Week), que, organitzada pel Consorci Europeu per a les Matemàtiques i la Indústria, reuneix una quarantena d’estudiants de l’últim any de la llicenciatura de matemàtiques i de doctorat per promoure l’ús d’aquesta ciència, sovint titllada de massa abstracta i poc útil, en la resolució de problemes ‘del món real’. Així, en tallers intensius, també de cinc persones i heterogenis pel que fa a nacionalitat, especialitat i experiència, els participants han hagut d’aportar solucions a un problema de modelització concret originat a la indústria, el comerç o en altres sectors de la societat. Alguns dels reptes que han hagut de superar són l’optimació de la il•luminació d’un camp d’esports que té un determinat nombre de llums; la millora de l’obtenció de dades amb microxips d’ADN –problema proposat per la indústria farmacèutica sueca– o la modelització dels processos de pol•lució en llacs en què hi ha un excés de formació d’algues, qüestió proposada per l’Agència Ambiental Finesa.

Per a veure aquest article en la seva versió original, si us plau feu click aquí.

"Dr. Roderic Guigó is appointed to a professorship at UPF", CRG

Published by the News Department of CRG, on october of 2005.

Dr. Roderic Guigó, coordinator of the Research Group on Genome Bioinformatics from the Research Unit on Biomedical Informatics, has been appointed to a professorship at the Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) of the Universitat Pompeu Fabra (UPF), last september 25th.

The position was awarded after defending a teaching project for the subject of Bioinformatics and a research project about the identification of all the human genes. Dr. Guigó also had to defend his scientific curriculum vitae in front of the Jury.

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM

© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®

divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

"Catalunya avança a bon ritme en la recerca mèdica i científica", Món Empresarial

Reportatge realitzat per Oscar Maronda i publicat al diari especialitzat "Món Empresarial", a l'octubre de 2005.

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) són dos clars exemples de l’aposta que està fent Catalunya des de fa alguns anys per posicionar-se en el competitiu mercat de la innovació científica. Aquesta aposta es tradueix no només en infraestructures com aquestes sinó també en una major inversió pública en la investigació mèdica. Prova d’això és el compromís adquirit per la Generalitat per aquesta legislatura d’incrementar un 15% el seu pressupost en R+D i de superar-ne el 3% del PIB l’any 2010.

Però, a més, Catalunya s’ha convertit en poc temps en un pol d’atracció de molts investigadors estrangers i espanyols amb un gran reconeixement internacional. Així, per exemple, des que el CRG va publicar a la revista Nature les convocatòries

per formar el futur equip de científics s’han presentat més de 200 candidats, el 80% dels quals són estrangers. Segons Reimund Fickert, director de Projectes del PRBB, “la situació ha canviat, perquè mentre fa només 10 anys els investigadors espanyols havien de sortir a l’estranger per avançar en el seu treball, ara són els estrangers els qui competeixen per treballar a Catalunya, sobretot a Barcelona”.

Paral·lelament, en els darrers anys ha augmentat notablement la productivitat científica, tal com posa de manifest l’increment considerable del nombre d’articles publicats en diferents revistes internacionals.

Falta capital privat Però, tot i que s’està en el camí correcte per ser referents en la recerca científica, el cert és que encara hi ha alguns inconvenients per avançar en aquest terreny. Un dels més importants és la poca injecció de capital privat que rep aquest àmbit: la inversió empresarial en projectes de R+D només és d’un 35 % (enfront del 65% del públic), al contrari del que succeeix a Europa, on la inversió privada predomina sobre la pública.

“La solució passa per donar més pes al capital privat, ja que el suport de l’administració pública per avançar en el camp de la recerca i de la investigació és necessari però insuficient per posicionar Catalunya al capdavant de la innovació científica”, explica Norbert Galindo, director general de CRC Corporació Sanitària. En la seva opinió, “aquest capital no només ha de provenir de la indústria farmacèutica, sinó també del sector informàtic, de les empreses que desenvolupen equipaments mèdics o d’aquelles que estan relacionades amb el capital risc”.

En aquesta línia es manifesta Jordi Camí, director del PRBB: “Tot i que la bioregió de Barcelona servirà per fomentar la inversió privada, el sector públic té un paper fonamental perquè ha de treballar conjuntament amb les empreses per tal de transformar les idees en oportunitats de negoci com podria ser, per exemple, a través de diferents emprenedors”.

L’aportació de les universitats Gran part del coneixement científic que es genera a Catalunya prové de les universitats. En concret, en tot l’Estat la universitat amb una major producció científica és la de Barcelona, amb 6.872 articles i 66.084 cites. Per aquesta raó, segons el Pla de Recerca i Innovació (PRI) de la Generalitat, “és necessari que la carrera científica i la docent estiguin totalment relacionades i es promogui en tot moment la transmissió de coneixement mitjançant la formació universitària en tots els nivells”.

Aquest pla de la Generalitat també posa de manifest que “per reforçar els lligams i l’intercanvi d’experiències entre les universitats i les empreses, i incrementar també el nivell científic del teixit empresarial, cal incorporar més investigadors en les empreses”.

Món empresarial va realitzat un extenç conjunt de reportages sobre aquests temes, els quals inclouen les opinions de Miguel Beato, director del CRG, i Jordi Camí, director del PRBB, d'entre altres. Els podeu consultar en la seva totalitat fent clic aquí (en PDF).

El boom dels parcs científics La proliferació de parcs científics i tecnològics de Catalunya ha comportat un augment significatiu de la producció científica. Des de l’any 1997, aquests parcs han generat una seixantena de noves empreses basades en el coneixement. Es tracta de les anomenades empreses derivades universitàries o spin-off, la majoria de les quals es dediquen a la investigació en medicina El pronòstic per als propers 6 anys és que se’n puguin crear unes 120 de noves. Actualment, a Catalunya hi ha una desena de parcs científics situats a Barcelona, Cerdanyola, Mataró, Castelldefels, Reus, Tarragona i Girona que, en total, acullen 46 instituts i centres de recerca, 115 grups de recerca, 173 empreses i 34 empreses derivades universitàries.

Aquests se sumen al Parc Científic de Barcelona, que va ser el primer, on hi ha empreses de nova creació i d’altres ja consolidades. L’èxit d’aquests parcs radica en el fet que es converteixen en clústers o nuclis geogràfics d’empreses que operen en un mateix terreny i que són essencials per generar riquesa i competitivitat de la zona. Un dels més importants en aquest sentit és el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), situat al costat de l’Hospital del Mar, i que estarà inaugurat a principis del 2006. Segons explica el seu director de Projectes, Reimund Fickert, “científics i investigadors de diferents disciplines i de diverses nacionalitats poden estar en contacte donant lloc a un entorn científic competitiu”. En el cas concret del PRBB, Fickert explica que “als pasadissos coincidiran el top bioinformàtic mundial i el top en cèl·lules mare o el top farmacològic europeu, creant un ambient caracteritzat per la qualitat de la investigació, que serà superior a la que tenen els centres monogràfics”.

divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

Sergi Vibancos, 6IMIM

Vaig nèixer a Barcelona el gener del 1976, on he viscut les tres primordials experiències de la meva vida, que són haver estudiat la carrera d’enginyeria informàtica, entrar a treballar a l’IMIM i conèixer la meva nòvia. A part d’això he vist el Barça guanyar alguna lliga de tant en tant. (Nota de la redacció: en Sergi és l'encarregat d'enviar, cada divendres a la tarda, el PRBB Actual a tots vosaltres).

Preguntes:

Què és fer ciència per vostè? Fer ciència, des del nostre punt de vista, és l’origen sobre el qual nosaltres més endavant podem aplicar l’enginyeria, i aconseguir coses útils o perjudicials, depenent de les intencions que s’hi posin.

Quins errors excusa més fàcilment? Els que no faig jo, tot i que també sóc força indulgent amb mi mateix.

Què el faria totalment feliç? Un món unit i amb justícia social.

Què és el que més el molesta? Tot el que va en contra d’aconseguir un món unit i amb justícia social.

On és el seu lloc preferit? El meu lloc preferit és Barcelona.

Quin és el seu personatge favorit a la ficció o a la vida real? Sempre he sentit fascinació per Lluís Companys.

Quina és la seva musica preferida? Indie, techno, pop...

El seu escriptor favorit? El llibre que m’ha impactat més és 1984, doncs suposo que és George Orwell.

Quines característiques valora més en una persona? La bondat

Quin és el seu millor defecte? Fumo força. Els altres defectes deuen ser pitjors.

La seva ocupació favorita? Estar amb la parella, jugar a futbol i sortir amb els amics.

Quina és la seva característica principal? Frueixo d’estar viu.

Què és el que més li agrada dels seus amics? Que siguin bona gent, i que hi pugui confiar.

Quin es el seu millor somni? Que el Barça superi el Madrid en copes d’Europa.

Quin talent li agradaria tenir? El do de la immortalitat.

El seu lema? El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM

© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®

divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

10/10/2005 - 17/10/2005

Fecha Organizador Título Ponente Lugar 10/10/200512:00

P.R. Regulació Gènica Dynamics of organelles and retroviral RNA.

Stefan FritzDept. Molecular Biology, Faculty of Sciences, University of Aarhus. Denmark

P31-CMIMA

10/10/200515:00

U.R. Biologia Cel·lular i Molecular GSK3/Shaggy, como regulador de supervivencia y morfología neuronal.

Francisco WandosellCentro de Biología Molecular. UAM-CSIC

Aula 61.119-UPF

11/10/200512:00

P.R. Gens i Malaltia Calcipressin 1, an endogenous inhibitor of calcineurin, modulates the neuronal susceptibility to oxidative stress.

Eulàlia MartíP.R. Gens i Malaltia

P31-CMIMA

13/10/200512:00

P.R. Regulació Gènica / P.R. Diferenciació i Càncer

The core histone variants: the influence of non-canonical nucleosomes on transcriptional regulation.

Vladimir MaxsimovP.R. Regulació Gènica

P31-CMIMA

13/10/200516:00

P.R. Diferenciació i Càncer Factors controlling the breakdown and repair of skeletal muscle: focus on TNFa and IGF-1.

Miranda GroundsSchool of Anatomy & Human Biology, University of Western Australia

P31-CMIMA

13/10/200516:30

U.R. Biologia Cel·lular i Molecular Approach to transcriptional activation during EMT(II).

Cristina AgustíU.R. Biologia Cel·lular i Molecular

Aula 61.101-UPF

14/10/200509:30

U.R. Respiratòria i Ambiental Efecte de la dieta en l'evolució de la MPOC: Presentació del projecte.

Jordi de BatlleU.R. Respiratòria i Ambiental

Aula 61.101-UPF

14/10/200511:00

U.R. Informàtica Biomèdica (GRIB)

Modeling the structure of the StART domains of MLN64 and StAR in complex with cholesterol.

Marta MurciaCornell University

Sala S47A-CMIMA

14/10/200513:00

Xarxa RTA: Red de Trastornos Adictivos (U.R. Serveis Sanitaris / U.R. Psiquiatria)

Evaluation of treatment for heroin dependence: experience in Italy.

Marina DavoliCochrane Review Group on Drug and Alcohol, Istituto Superiore di Sanità. Roma

Aula 61.101-UPF

Accès a la base de dades de sessions

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM

© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®

divendres, 7 / octubre / 2005Número 104

Elaborat per:

Títol Entitat Tipus Termini

Ref: 7780 Beques d'especialització en alguns organismes internacionals- 2005

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

Ampliació d'estudis i bosses de viatge a Espanya i a l'estranger

21/10/2005

Ref: 7777 Beques postdoctorals a Espanya i a l'estranger (incloses les beques MECD/FULBRIGHT).

MINISTERIO EDUCACION Y CIENCIA

Ampliació d'estudis i bosses de viatge a Espanya i a l'estranger

Termini variable

Ref: 7255 Estades de professors i investigadors en centres estrangers, excepcionalment espanyols (inclòs el programa de Salvador de Madariaga de l'Institut Universitari Europeu de Florència)

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

Ampliació d'estudis i bosses de viatge a Espanya i a l'estranger

24/10/2005

Ref: 7778 Programa Nacional d'ajuts per a la mobilitat, estades de professors estrangers a Espanya

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

Estades a Espanya per a investigadors estrangers

24/10/2005

Accès a la base de dades d'ajuts i beques

Butlletí en format PDF Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM

© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®