Decret 81/2010, pel qual s'aprova el Pla Especial enfront del Risc d'Inundacions a la Comunitat...

Num. 6265 / 12.05.2010

18922

Conselleria de GovernaciDECRET 81/2010, de 7 de maig, del Consell, pel qual saprova el Pla Especial enfront del Risc dInundacions a la Comunitat Valenciana. [2010/5363] PREMBUL Transcorreguts ms de deu anys des de laprovaci de lactual Pla Especial enfront del Risc dInundacions a la Comunitat Valenciana, mitjanant el Decret 156/1999, de 17 de setembre, del Consell, des de la Conselleria de Governaci se nha procedit a la revisi i actualitzaci del contingut, per a adaptar-lo a tots els canvis que shan produt en la gesti daquest risc al llarg daquests anys. El Pla ha estat elaborat seguint les pautes marcades en la Norma Bsica de Protecci Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 dabril, la Directriu Bsica de Planificaci de Protecci Civil enfront del Risc dInundacions, aprovada mitjanant Acord del Consell de Ministres de 9 de desembre de 1994 i publicada mitjanant Resoluci de 31 de gener de 1995, que estableix el contingut a qu han dajustarse els plans especials que elaboren les comunitats autnomes, aix com la Llei 9/2002, de 12 de desembre, de la Generalitat, de Protecci Civil i Gesti dEmergncies de la Generalitat. Per tot aix, de conformitat amb el que estableixen els articles 31 i 33 de la Llei del Consell, havent estat informat per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana amb data 9 de mar de 2010, a proposta del conseller de Governaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 7 de maig de 2010, DECRETE Article nic. Aprovaci del Pla Especial enfront del Risc dInundacions a la Comunitat Valenciana Saprova el Pla Especial enfront del Risc dInundacions a la Comunitat Valenciana, que sincorpora com a annex del present decret. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Rgim jurdic aplicable fins a lentrada en vigor del present decret Fins a lentrada en vigor del Pla aprovat per aquest decret continuar vigent el Pla Especial aprovat mitjanant el Decret 156/1999, de 17 de setembre, del Consell. DISPOSICI ADDICIONAL nica. Comissi Nacional de Protecci Civil El Pla Especial enfront del Risc dInundacions a la Comunitat Valenciana es remetr, per a la seua homologaci, a la Comissi Nacional de Protecci Civil, de conformitat amb el que estableix larticle 11 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecci Civil. DISPOSICIONS FINALS Primera. Habilitaci normativa Es faculta el conseller de Governaci per a realitzar quantes actuacions i dictar totes les disposicions que siguen necessries per al desplegament i laplicaci daquest decret. Segona. Entrada en vigor El Pla Especial enfront del Risc dInundacions en la Comunitat Valenciana, desprs de la seua homologaci per la Comissi Nacional

Conselleria de GobernacinDECRETO 81/2010, de 7 de mayo, del Consell, por el que aprueba el Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana. [2010/5363] PREMBULO Transcurridos ms de diez aos desde la aprobacin del actual Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana, mediante el Decreto 156/1999, de 17 de septiembre, del Consell, desde la Conselleria de Gobernacin se ha procedido a la revisin del mismo y actualizacin de su contenido para adaptarlo a todos los cambios que se han producido en la gestin de este riesgo a lo largo de estos aos. El Plan ha sido elaborado siguiendo las pautas marcadas en la Norma Bsica de Proteccin Civil, aprobada por el Real Decreto 407/1992, de 24 de abril, la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo de Inundaciones, aprobada mediante Acuerdo del Consejo de Ministros de 9 de diciembre de 1994 y publicada mediante Resolucin de 31 de enero de 1995, que establece el contenido al que deben ajustarse los Planes Especiales que elaboren las Comunidades Autnomas, as como la Ley 9/2002, de 12 de diciembre, de la Generalitat, de Proteccin Civil y Gestin de Emergencias de la Generalitat. Por todo ello, de conformidad con lo establecido en los artculos 31 y 33 de la Ley del Consell, habiendo sido informado por la Comisin de Proteccin Civil de la Comunitat Valenciana con fecha 9 de marzo de 2010, a propuesta del conseller de Gobernacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 7 de mayo de 2010, DECRETO Artculo nico. Aprobacin del Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana Se aprueba el Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana, que se incorpora como anexo del presente Decreto. DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Rgimen jurdico aplicable hasta la entrada en vigor del presente Decreto Hasta la entrada en vigor del Plan aprobado por este decreto continuar vigente el Plan Especial aprobado mediante el Decreto 156/1999, de 17 de septiembre, del Consell. DISPOSICIN ADICIONAL nica. Comisin Nacional de Proteccin Civil El Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana se remitir, para su homologacin, a la Comisin Nacional de Proteccin Civil, de conformidad con lo establecido en el artculo 11 de la Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Proteccin Civil. DISPOSICIONES FINALES Primera. Habilitacin normativa Se faculta al conseller de Gobernacin para realizar cuantas actuaciones y dictar todas las disposiciones que sean necesarias para el desarrollo y aplicacin de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El Plan Especial ante el Riesgo de Inundaciones en la Comunitat Valenciana, tras su homologacin por la Comisin Nacional de Pro-

Num. 6265 / 12.05.2010

18923

de Protecci Civil, entrar en vigor el dia de la publicaci de la resoluci dhomologaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 7 de maig de 2010El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Governaci, SERAFN CASTELLANO GMEZ

teccin Civil, entrar en vigor el da de la publicacin de la Resolucin de homologacin del mismo en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 7 de mayo de 2010El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Gobernacin, SERAFN CASTELLANO GMEZ

Num. 6265 / 12.05.2010

18924

Pla Especial enfront del risc d'Inundacions

Num. 6265 / 12.05.2010

18925

Pla Especial Inundacions Revisi: 23/02/2010

Contingut del Pla ElPlaEspecialescomponde6volums: I. II. III. IV. V. VI. Fonaments AnlisidelRisc EstructuraiOrganitzaci Operativitat ImplantaciiManteniment Annexos

Fonaments: Aquestapartatcontelsfonamentslegalsitcnicsdelpla,establintelseucarcterde Pla director de la planificaci dmbit inferior i definint per tant, el contingut mnim dels Plans dActuaci Municipal enfront del risc dinundacions i els procediments dintegracidelsplansdepresaenelPlaEspecial. Aquest apartat descriu labast del risc en el territori de la Comunitat Valenciana procedent de lestudi de riscos realitzat per la Universitat Politcnica de Valncia i larreplegatenelsPlansdEmergnciadePreses. Aquest apartat defineix els rgans de direcci i coordinaci demergncies que es constitueixenenfuncidelesdiferentsfasesdelemergncia.

Anlisidelrisc:

Estructuraiorganitzaci:

Operativitat: Enaquestapartatesdefineixenelsprocedimentsoperatiusqueesdesenrotllenperpart dels diferents servicis, centres i organismes involucrats en el Pla per a fer front a les situacionsdepreemergnciaiemergnciaderivadesdelriscdinundacions.

Num. 6265 / 12.05.2010

18926

Pla Especial Inundacions Revisi: 23/02/2010

Implantaciimanteniment: Enaquestapartatesdescriuenlesdiferentsfasesqueesduenatermeperaefectuarla implantaciielmantenimentdeloperativitatdelPla. Els annexos contenen la informaci sobre els municipis amb risc a la Comunitat Valenciana, les dades complementries de cartografia i llistats delements vulnerables arreplegats en els Plans dEmergncia de preses, la descripci de les zones de risc, les fitxesdelspuntsdecontrolperalseguimenthidrolgicielPladeComunicacions.

Annexos:

Num. 6265 / 12.05.2010

18927

Pla Especial Inundacions Fonaments Revisi: 23/02/2010

Volum I FonamentsSumari: 1. 2. INTRODUCCI OBJECTEIMBIT 2.1. Objecte 2.2. mbit MARCLEGALICOMPETENCIAL 3.1. MarcLegal 3.2. ElPlaEspecialcomaPladirector. 3.3. MarcCompetencial ELSPLANSDACTUACIMUNICIPAL 4.1. Concepte 4.2. Funcions 4.3. Contingutmnim ELSPLANSDEMERGNCIADEPRESES 5.1. Concepte 5.2. Classificacidelespreses 5.3. FuncionsdelsPlansdepresa. 5.4. IntegracidelsPlansdepresaenelPlaEspecial 5.5. ImplantaciimantenimentdeloperativitatdelsPlansdepresa.

3.

4.

5.

Num. 6265 / 12.05.2010

18928


1. Introducci Les inundacions constitueixen a la Comunitat Valenciana el fenomen natural que amb major freqncia es manifesta, donant lloc a les situacions de greu risc collectiu o catstrofereferidesenlaLlei2/1985,de21degener,deProtecciCivil. Elsefectesdestructiusquelesinundacionsoriginenenextensesreesdelterritorifanque, davant daqueixa eventualitat, siga necessari, per a la protecci de persones i bns, locupaci coordinat de mitjans i recursos pertanyents a les distintes Administracions Pbliquesi,sovint,departiculars. Aquestescaracterstiquesconfigurenelriscdinundacionscomundelsfonamentalsatenir encomptedesdelpticadelaplanificacideproteccicivil.Aixhaestatconsideratenla NormaBsicadeProtecciCivil,aprovadaperReialDecret407/1992,de24dabril,laqual determina en el seu apartat 6 que aquest risc ser objecte de Plans Especials en aquells mbitsterritorialsquehorequerisquen. Lany 1996, la Generalitat Valenciana va elaborar un Procediment dActuaci per a fer front a les possibles inundacions que es donaren a la Comunitat Valenciana, el procediment esmentat va entrar en vigor desprs de linforme favorable ems per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana, en la seua reuni de data 9 de juliolde1996. Posteriorment,unavegadaesvadisposardelAnlisidelRisc,esvaincorporaraltextdel Pla i sen va procedir a la tramitaci sota la denominaci de Pla Especial enfront dinundacions. El Pla Especial enfront del risc dinundacions va ser informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de la Comunitat Valenciana en la seua reuni del dia 22 de febrer de 1999, aprovat pel Consell mitjanant el Decret 156/1999, de 17 de setembre, HomologatperlaComissiNacionaldeProtecciCivilel23demarde1999,entranten vigoreldia29desetembrede1999. DesprsdedeuanysdelaplicacidelPlaEspecial,moltssnelscanvisqueshanprodut relacionats amb la definici i gesti del risc dinundacions: lelaboraci i aprovaci dels plans de presa, que defineixen noves zones de risc i que requereixen preveure protocols operatius degestideles emergnciesderivadesen aquestes;lentradaenvigor del nou PladeMeteoalerta,quedefineixnousnivellsdalertaperprecipitacions;laimplantacide noves tecnologies de gesti demergncies com ara la plataforma 112 Comunitat Valenciana,elmdulaudiomtic,lanovaXarxadeComunicacionsCOMDES,etc.

1

Num. 6265 / 12.05.2010

18929


Pertotlanterior,esfanecessariprocediraunaactualitzacienprofunditatdelcontingut delPlaEspecial.

2

Num. 6265 / 12.05.2010

18930


2. Object i mbit

2.1. Objecte ElpresentPlatcomaobjectegarantirlactuacirpida,eficaicoordinadadelsrecursos pblics o privats en situacions demergncia per inundacions i minimitzarne les conseqncies

2.2. mbit

El present Pla ser aplicable en qualsevol situaci de preemergncia i/o emergncia produdaperinundacionsenelterritoridelaComunitatValenciana.

3

Num. 6265 / 12.05.2010

18931


3. Marc Legal i Competencial

3.1. Marc Legal Les segents disposicions regulen el marc legal i reglamentari amb el que es regula la gestidelesinundacions: Llei2/1985,de21degener,sobreProtecciCivil. Llei7/1985,de2dabril,ReguladoradelesBasesdeRgimLocal. Reial Decret 849/1986, d11 dabril, pel qual saprova el Reglament del Domini PblicHidrulic,modificatpelReialDecret9/2008,d11degener. Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual saprova el Reglament de lAdministraciPblicadelAiguaidelaPlanificaciHidrolgica,modificatpel ReialDecret1.541/1994,de8dejuliol. Reial Decret 407/1992, de 24 dabril, pel qual saprova la Norma Bsica de ProtecciCivil. Decret243/1993,de7dedesembre,delGovernValenci,pelqualsaprovaelPla TerritorialdEmergnciadelaComunitatValenciana. Resolucide31degenerde1995,delaSecretriadEstatdInterior,perlaquales disposa la publicaci de lAcord del Consell de Ministres, pel qual saprova la DirectriuBsicadePlanificacideProtecciCivilenfrontelRiscdInundacions. Ordre de 12 de mar de 1996 per la qual saprova el Reglament tcnic sobre SeguretatdePresesiEmbassaments. ReialDecretLegislatiu1/2001,de20dejuliol,pelqualsaprovaeltext

refsdelaLleidAiges. Llei9/2002,deProtecciCiviliGestidEmergnciesdelaGeneralitat. Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 doctubre de 2007,relativaalavaluaciigestidelsriscosdinundaci.

4

Num. 6265 / 12.05.2010

18932


3.2. El Pla Especial com a Pla director ElPlaEspecialenfrontdelriscdinundacionsserconsideratPladirectordelaplanificaci territorial dmbit inferior que selabore a la Comunitat Valenciana davant daquest risc. En aquest sentit, establir tant les funcions bsiques com el contingut mnim dels Plans dActuaci Municipal davant daquest risc i definir el marc organitzatiu general que possibilitelaplenaintegracidaquestsidelsPlansdePresesenelPlaEspecial. Per tant, per a fer front als riscos derivats de les inundacions, en lmbit territorial de la ComunitatValenciana,existirantrestipusdeplans:

PlaEspecial PlansdActuaciMunicipal Plansdepresa.

3.3. Marc competencial. TalcomestableixlaLlei9/2002,corresponalaGeneralitatValencianalelaboracidelPla Especial enfront del risc dinundacions, que ser aprovat mitjanant decret del Consell, ambuninformeprevidelaComissideProtecciCivildelaComunitatValenciana. Lelaboraci i aprovaci dels Plans dActuaci Municipal enfront del risc dinundacions correspon a lrgan de govern municipal. La seua homologaci es realitzar per la ComissideProtecciCivildelaComunitatValenciana. Lelaboraci dels Plans dEmergncia de Preses s responsabilitat dels seus titulars. La seua aprovaci correspon a la Direcci General competent en matria dObres Hidruliques,ambuninformeprevidelaComissiNacionaldeProtecciCivil.

5

Num. 6265 / 12.05.2010

18933


4. Els Plans d'Actuaci Municipal

4.1. Concepte El Pla dActuaci Municipal davant del risc dinundacions (PAM), estableixen lorganitzaciiactuacionsdelsrecursosiservicispropis,afideferfrontalesemergncies perinundacions,dinsdelseumbitterritorial. En lannex I es relacionen els municipis de la Comunitat Valenciana que es considera tenenriscdinundacions.Elsmunicipisambriscaltimigiaquellsafectatsperlesanlisis deriscosdelsPlansdepresa(aquellsqueestrobenenlesZonesIiII)desprsdelentrada en vigor del present Pla deuran delaborar el Pla dActuaci Municipal enfront del risc dinundacions. Els ajuntaments que tinguen aprovat el Pla dActuaci Municipal enfront dinundacions amb anterioritat a lentrada en vigor del present Pla, hauran dadaptarlo al contingut establitenaquest.

4.2. Funcions

LesfuncionsbsiquesdelsPlansdActuaciMunicipalssnlessegents: a) Preveure lestructura organitzativa i els procediments per a la intervenci en emergnciesperinundacions,dinsdelterritorimunicipal. b) Catalogar elements vulnerables i zonificar el territori en funci del risc, en concordana amb el que estableix lAnlisi del Risc del present Pla, aix com delimitarreessegonspossiblesrequerimentsdintervencioactuacionspera laproteccidepersonesibns. c) Especificarprocedimentsdinformaciialertaalapoblaci. d) Catalogar els mitjans i recursos especfics per a la posada en prctica de les activitatsprevistes. En els Plans dActuaci daquells municipis afectats per un Pla dEmergncia de presa i lmbit territorial del qual puga veures afectat en un interval de temps de dues hores o inferior, comptat des del moment hipottic de la ruptura, hauran de contemplarse els aspectessegents:

6

Num. 6265 / 12.05.2010

18934


a) b) c)

Delimitacidezonesdinundaci,dacordambelqueestableixelcorresponent PladEmergnciadepresa. Previsi dels mitjans i procediments dalerta i alarma a la poblaci i de comunicaciambelCCE. Previsi de les vies i mitjans a emprar per la poblaci per al seu allunyament immediatdelesreesdeperill.

4.3. Contingut mnim ElcontingutmnimdelsPlansdActuaciMunicipalenfrontdelriscdInundacionsserel segent: 1. INTRODUCCI 2. ANLISIDELRISC 2.1. DESCRIPCIDELTERMEMUNICIPAL 2.2. ANLISIDELRISC 2.2.1.EstudiClimatolgicdelMunicipi. 2.2.2.Inundacionshistriques 2.2.3.Descripcideltipusderiscperconques/subconques/zones 2.2.4.Xarxadesquiesiclavegueram 2.2.5.ZonesdinundacideterminadesperPlansdEmergnciadePreses 2.3. ANLISIDELESCONSEQNCIES.ZONESDERISCALT,MITJIBAIX. 2.3.1.Slresidencial:vivendesipersonesafectades 2.3.2.Establimentsindustrialsicomercials 2.3.3.Equipaments 2.3.4.Infraestructures 3. ESTRUCTURAIORGANITZACIDELPLA 3.1. Esquemaorganitzatiu 3.2. CECOPAL 3.3. EldirectordelPla 3.4. ElComitAssessor 3.5. ElGabinetdInformaci 3.6. ElCentredeComunicacions 3.7. ElCCEProvincial 3.8. ElLlocdeComandamentAvanat 3.9. LesUnitatsBsiquesdIntervenci

7

Num. 6265 / 12.05.2010

18935


4.

OPERATIVITAT 4.1. Notificaci 4.2. Classificacidemergncies:fasesdePreemergncia,EmergnciaiTornadaala Normalitat 4.3. ProcedimentdActuaci IMPLANTACIIMANTENIMENTDELOPERATIVITAT 5.1. Implantaci 5.2. Mantenimentdeloperativitat

5.

ANNEXOS I. Xarxahidrogrfica II. Seguimentdelapreemergncia III. Mapesderiscos. IV. Directori V. Catlegdemitjansirecursos VI. Consellsalapoblacidavantdelriscdinundacions Lapartat 2.2.5., ser desenrotllat noms en aquells municipis afectats per un Pla dEmergnciadepresa. Els apartats 2.1, 3, 5, Annex IV i V sincorporen al sumari del PAM a fi de dotar el document dun contingut global, no obstant aix, quan el municipi dispose de Pla TerritorialMunicipal(PTM),nosernecessaridesenrotllaraquestsapartats. La Conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies elaborar unaGuiaMetodolgicaperalaredaccidelsPlansdActuaciMunicipalenfrontdelrisc dInundacions, que detalla de forma ms exhaustiva el contingut del PAM indicat en aquestapartat.

8

Num. 6265 / 12.05.2010

18936


5. Els Plans d'Emergncia de Preses

5.1. Concepte Els Plans dEmergncia de les Preses analitzen les conseqncies de les possibles emergncies que poden donarse en aquestes i estableixen lestructura, organitzaci i funcions a desenrotllar per part dels treballadors de la prpia presa aix com de la Confederaci Hidrogrfica de qu depn aquesta, de cara a adoptar les mesures necessriesperaminimitzarlesconseqnciesdelemergncia. Elsplansesmentatshandeserelaboratsiimplantatspelstitularsdelespreses. Els Plans dEmergncia de les preses estableixen un sistema dalerta a la poblaci potencialment afectada en cas de ruptura o avaria greu de la presa, de manera que es possibiliteladopcidelesmesuresdautoproteccinecessries. Lespresesesclassifiquenentrescategories(A,B,iC)enfuncidelagravetatdelsdanys quepuguenproduirencasdaccident. Els Plans dEmergncia de Preses seran aprovats per la Direcci General competent en matriadObresHidruliques,ambuninformeprevidelaComissiNacionaldeProtecci Civil. Els Plans dEmergncia de Preses que afecten el territori de la Comunitat Valenciana quedaranintegratsenelpresentPlaEspecial.

5.2. Classificaci de les preses

LaDirectriuBsicaestableixtrescategoriesdepresesenfuncidelagravetatdelsdanys quepodenproduirencasderupturaofuncionamentincorrecte: Categoria A: preses la ruptura o del qual funcionament incorrecte pot afectar greument nuclis urbans o servicis essencials, o produir danys materials o mediambientalsmoltimportants. Categoria B: preses que poden ocasionar danys materials o mediambientals importants,oafectarunnmeroredutdhabitatges.

9

Num. 6265 / 12.05.2010

18937


Categoria C: preses que poden produir danys materials de moderada importncia i noms incidentalment prdua de vides humanes. En tot cas, a aquestacategoriapertanyerantoteslespresesnoinclosesenlescategoriesAoB. La classificaci sefectuar mitjanant una resoluci de la Direcci General competent en matriadObresHidruliques,queinformarlaComissiNacionaldeProtecciCivil. Hauran de disposar del seu Pla dEmergncia de presa totes les preses que hagen estat classificadesenlescategoriesAoB.

5.3. Funcions a)

b) c)

Determinar, desprs de la corresponent anlisi de seguretat, les estratgies dintervenciperalcontroldesituacionsquepuguenimplicarriscosderuptura o davaria greu de la presa i establir lorganitzaci adequada per al seu desenrotllament. Determinar la zona inundable en cas de ruptura, indicant els temps de propagacidelonadavingudaiefectuarelcorresponentanlisideriscos. Disposar lorganitzaci i mitjans adequats per a obtenir i comunicar la informaci sobre incidents, la comunicaci dalertes i la posada en funcionament,encasnecessari,delssistemesdalarmaquesestablisquen.

El contingut mnim dels Plans de presa ve indicat en la Directriu Bsica enfront del risc dinundacions.

5.4. Integraci dels Plans de presa

ElsPlansdepresahaurandintegrarseenelpresentPlaperaaixhauran: Dincloureunprocedimentdenotificaci,alertaocomunicacidincidentsalCCE Autonmic DedisposardunaSaladEmergnciesidelssistemesdecomunicacinecessaris que garantisquen que en cas demergncia, hi ha una comunicaci directa entre lorganitzacidelPladEmergnciadelamateixaielCCEAutonmic. Una vegada aprovats els Plans dEmergncia de Preses, durant la fase dimplantaci daquests, la Conselleria competent en matria de protecci civil i gesti demergncies, procedir a efectuarne la integraci amb el Pla Especial amb el desenrotllament de les actuacionssegents:

10

Num. 6265 / 12.05.2010

18938


SinformarelsmunicipisafectatspelPladEmergnciadepresa,perquaquests elaboren o adapten els seus Plans dActuaci Municipal enfront del risc dInundacionsalsnousriscosderivatsdelapossiblerupturaoavariagreudela presa. Es modificar lapartat dAnlisi del Risc del present Pla per a incorporar la descripcidelsriscosefectuadaenelPladEmergnciadepresa. Es modificar lapartat dOperativitat del present Pla per a reflectir el procedimentoperatiuassociatalPladEmergnciadelapresa. ElCCEAutonmicactualitzarelsseusprotocolsoperatiusdalertaalsmunicipis afectats,sactualitzaranlesBasesdeDadesdeMitjansiRecursosincorporantles dades de localitzaci dels responsables, organismes i departaments relacionats ambloperativitatdelsPlansdepresaidelsPlansdActuaciMunicipalsenfront delriscdInundacionsdelsmunicipisaigesavalldelapresa.

5.5. Implantaci i manteniment de l'operativitat dels Plans de presa. ElsplansdepresaqueactualmentestanenfasedImplantacisnelssegents:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Amadrio AssutdeTerrateig BassadeSantDdac Beniarrs Guadalest LaPedrera BassadAcumulacidelaSquiaReialdelXquer Oliva

ElsplansdepresaqueactualmentestanenfasedeMantenimentdelOperativitatsnels segents:

Actualmentnohihaplansdepresaqueestiguencompletamentimplantats.

11

Num. 6265 / 12.05.2010

18939

Pla Especial Inundacions Anlisi del risc Revisi: 23/02/2010

Sumari: 1.

Volum II Anlisis del risc

ASPECTESGENERALS 1.1. Ladisposicidelrelleu 1.2. AproximacialclimadelaComunitatValenciana 1.3. Tipologiadelesinundacions ANLISIDELRISC:CRITERISGENERALS 2.1. Anlisideleszonesafectadesperinundacions 2.2. Anlisidelrisc ANLISIDELRISC:RESULTATS 3.1. ConquesdelaComunitatValenciana 3.2. Resultatsagrupatsperconques 3.3. Afeccidelriscenfuncidelasuperfcie 3.4. Afeccidelriscenfuncidelsusosdelsl. 3.5. Afeccidelriscenfuncidelapoblaciafectada. 3.6. Municipisambrisc RISCOS GEOLGICS ASSOCIATS A LES PRECIPITACIONS INTENSES: LLISCAMENTSIDESPRENIMENTS RISCOSPERRUPTURADEPRESA. 5.1. AspectesGenerals 5.1. AspectesParticulars CATLEGDEPUNTSCONFLICTIUS

2.

3

4. 5.

6.

Num. 6265 / 12.05.2010

18940


1. Aspectes generals LAnlisi del Risc incls en el present Pla est basada en un estudi elaborat en els anys 1997/98perlaUniversitatPolitcnicadeValnciaperalaGeneralitatValenciana.Lestudi dinundabilitat sha realitzat a escala 1:50000, considerant sis nivells de perillositat en funcidelafreqncia(perodesderetornde50,100i500anys)idosdecalatdelalmina daigua(menorimajorde80cm.). Amsdeladeterminacidelesreesinundables,enlestudiesrealitzaunaaproximacia lavulnerabilitatdelterritorienfuncidelsdistintsusosdelslidelsnivellsdeperillositat. EnestudidelavulnerabilitatsabordarambdetallenlelaboracidelsPlansdActuaci Municipal enfront del risc dinundacions, on dins de lapartat dAnlisi de Risc, sanalitzaran les conseqncies que les inundacions tenen en els usos residencials, industrials,comercialsaixcomenfrontdelsprincipalsequipamentsiinfraestructures.

1.1. La disposici del relleu

LaComunitatValencianaestrobaentreeldominidelsistemaibricielsistemabtic.El territori es caracteritza per un interior muntanys, amb intercalaci de cubetes que constitueixenplansinteriors,iunafranjalitoralplana,descassaextensicapalinterior. La proximitat de lrea muntanyosa al mar determina que la major part de les conques hidrogrfiquessiguendescassalongitudifortspendents,exceptuantlesconquesdelsrius allctons.Elsllits,enaconseguirelplacostaner,perdencompetnciaiinclsdevegades desapareixen. Aix mateix, tota la franja litoral est esguitada de zones deprimides, marjals,quesinundenperidicamentperlesaportacionsdebarrancsiplugeslocals. senelplacostaner,pertant,onesconcentraelriscdinundabilitat.Pernocaloblidar les zones interiors amb risc dinundaci per insuficincia o desaparici dels llits o per caracterstiquessemiendorreicasdaquests.

1.2. Aproximaci al clima de la Comunitat Valenciana

El territori de la Comunitat Valenciana, emplaat en la faana oriental de la pennsula ibrica,sestnaproximadamententreels3750iels4048delatitudN,iels030Ei1 30Wdelongitud.Noobstantaix,encaraqueelseudesenrotllamentlongitudinalsmolt major que el longitudinal, el contrast climtic s major entre litoral i interior degut,

1

Num. 6265 / 12.05.2010

18941


fonamentalment,alainflunciamartima.Pertant,elclimadelaComunitatValencianas unclimamediterrani,ambunacertainflunciadelacontinentalitatenlesterresinteriors. Aixmateix,ladisposiciorogrficadeterminatantladistribucidelestemperaturescom delesprecipitacions. Les precipitacions es caracteritzen per la seua variabilitat interanual i anual, per la qual cosa parlar de mitges de precipitaci constitueix noms un indicatiu del funcionament generaldelesprecipitacions.Engeneral,lapluviometriadisminueixdenordasud,amb una clara frontera entre ambds sectors definida per les alineacions btiques. Al sud daquestes,lapluviositatsmsprpiadunclimasubrid. Elsvalorsmitjansanualsdeprecipitacioscillenentreels400i600mm.Ladistribucide les precipitacions est plenament lligada a lorografia. Aix mateix, certes zones de linterior i el nord de la Comunitat estan ms exposades als fronts atlntics, que normalmentprodueixenprecipitacionsmssuausifreqents. Mostradelainflunciadeladisposiciorogrficaslacostadelameitatsuddelgolfde Valncia que, per la seua orientaci perpendicular als vents humits del nordest, s notablement ms plujosa. Aquesta zona coincideix amb les comarques de la Safor i la MarinaAlta,onesregistrenmitjanesanualsqueoscillenentreels600i900mm. Pel que fa a la distribuci de les pluges anuals, la influncia mediterrnia determina un mxim tardorenc, excepte escasses excepcions en qu la primavera supera a la tardor degutalaseualocalitzacienlinteriori,pertant,ambmenorincidnciadelesplugesde Llevant.SnlescomarquesinteriorsdelsPorts,elsplansdUtiel,lAltPalnciaipartdela ValldAiorailAltVinalop. Lacausaqueelfinaldestiutardorsigalestaciambmximpubliomtricesdeualfetque el Mediterrani adquireix les mximes temperatures en aquesta poca, per la qual cosa la massadairesobreellsmoltclidaihumidai,quanesdesplaasobreelnostreterritori, encara que la situaci atmosfrica no siga molt inestable, produeix importants precipitacionsque,quanlainestabilitatsmoltacusada,dnallocaplugestorrencials. Donada la torrencialitat de les precipitacions en la Comunitat, s necessari parlar dels rgimsdiaris(24hores).Eltotaldeprecipitacionsanualsesconcentraenescassosdies,per laqualcosalesintensitatshorriesarribenaaconseguirvalorsmoltalts,registrantsede vegades ms de 800 mm en 24 hores. Com a exemple de lalta intensitat horria, cal

2

Num. 6265 / 12.05.2010

18942


destacar que en la Comunitat el 25% dels dies amb quantitats ms altes aporta ms del 75%delesplugesanuals.

1.3. Tipologa de les inundacions

Una inundaci es produeix quan la capacitat de desgus del territori s insuficient (o incls nulla) enfront dunes precipitacions importants sobre la conca de drenatge. Aquestamenorcapacitatdedesguspottenirmotiusnaturals,oestarindudaperlhome mitjanant locupaci parcial o total del llit fluvial. A continuaci es descriuen els mecanismesdinundacimshabitualsalaComunitatValenciana. Noshanconsideratleszonesinundableslocalsprodudesperplugestorrencials,atsque aquestes poden afectar qualsevol punt del territori, destacant per la seua gravetat les produdesenentornsurbans.

Vall fluvial

Unavallfluvialescaracteritzapertenirunaseccitransversalcncava(enveoenu), situantse el riu en la part inferior de la secci. Per a un determinat esdeveniment de crescuda la capacitat del llit pot ser insuficient localment, per la qual cosa el nivell de la lminadaiguaselevaocupantparcialmentlavall,iretornantalllitaigesavallquanla seuacapacitat de desgus augmenta. Quan el cabal que circula pel riu minva, les aiges tornenalseullitnormal.Estractapertantdunainundaciparallelaalllitdelriu,quepot tractarse hidrulicament amb les hiptesis de flux unidimensional. En funci de la grandria del riu, la inundaci pot ser dunes poques hores fins a algun dia de duraci, ambunazonainundadaquesempreestarmoltlimitadaensuperfcie. LainundacienvallfluvialslainundaciclssicadelsriusdelinteriordelaComunitat enelsseustramsaltsimitjans,compodenserelsriusBergants,elTriafinsaManises,o el Serpis fins a Gandia. Tamb pot estar present en les desembocadures de rius menors que no han format un con alluvial per que presenten un desgus insuficient; com el Snia, el barranc de Chinchilla a Orpesa, o els rius Naixement i Sec, de Campoamor a Oriola.

Con alluvial

Quan els torrents ixen de la muntanya i arriben a la vall del riu principal o a la plana costanera, pateixen una disminuci brusca del seu pendent, amb la qual cosa la seua capacitat darrossegament de sediments tamb disminueix. En el peu de la muntanya es forma un ventall convex de sediments, denominat con alluvial. En el con alluvial la capacitatdelllitdisminueixperqueltorrentnoscapadexcavarunllitsuficient.Elllit

3

Num. 6265 / 12.05.2010

18943


en el con es troba per damunt del terreny circumdant, de tal forma que durant una crescuda la inundaci afecta tot el con. A ms, aquest llit s molt inestable, podentse formarunnouenqualsevolpunt,aprofitantanticspaleollitsoaltresdireccionspreferents deflux.Sobreelpropiconladuradadelainundacisempresercurta. Formacionsdetipusconalluvialtambespresentenenlaconflunciadunafluentambel riuprincipal(perexemplelesconflunciesdelsriusSellentiMagreambelXquer)ienles desembocadures dels rius (rambla dAlcal, riu Sec de Castell, riu Millars, barranc del Carraixet,riuGirona,etc.).

Desaparicions de llit

Snuncasextremdedisminucidelacapacitatdelllit,habitualmentassociadesauncon alluvial com vam veure en lapartat anterior. Per les seues dimensions, els casos ms espectaculars de desaparicions sn les del barranc de Benimodo, rambla Gallinera, Barrancs dOrggia i Juncaret i el riu Vinalop, encara que hi ha desenes de xicotetes desaparicionsentotalaComunitat.Aigesavalldeladesaparicipotexistirunaltrellit quearreplegalesaigesdesbordades,comselcasdelbarrancdeBenimodoolasoluci artificial del segle passat de la rambla del Poyo, abans de la seua confluncia amb el barrancdeTorrent. Lesdesaparicionsdellitsnespecialmentperilloses,perquennoexistirunllitdefiniti,a ms,circularlaiguamoltrarament,lhometendeixaocuparterrenysdemoltaltriscamb elementsvulnerablessensetenirconscinciadelperillexistent.

Endorreismes i semiendorreismes

Un endorreisme s una zona del territori que no t desgus, pel fet que les condicions topogrfiquestanquenelpasdelfluxsuperficial.Encasdunaprecipitaciimportant,les aiges sacumulen en la part ms baixa produint inundacions de llarga duraci. Els llits que drenen en aquestes zones desapareixen formant normalment un con alluvial. Si el drenatge noms es veu dificultat per un pendent molt xicotet parlarem dun semiendorreisme. Els endorreismes i semiendorreismes estan associats a saladars, marjals,llacunesollacsenfuncidelseurgimhidrolgic.Algunsexemplessnlarambla de La viuda aiges amunt de la Serra Esparreguera, la rambla Cabanyera a Sinarcas, el barrancdelesOvellesentreSantVicentiAlacant,olessalinesdeSantaPola.Enaquests casos,lesinundacionspodentenirunaduradadunsquantsdies.

Marjals

Unamarjalsuncasparticulardendorreisme.LesmarjalsalaComunitatValencianasn formacionscostaneresenquladificultatdedrenatgeesdeualexistnciaduncordde

4

Num. 6265 / 12.05.2010

18944


dunes litoral que tanca el pas cap al mar en una longitud important. Per tenir una cota moltbaixa,elsnivellsfreticsseranquasisemprealts,sentlapresnciadaiguaenmolts casospermanent.Lesinundacionspodenarribaradurarmsdunasetmana. Acausadelaseuasituacigeogrfica,alafacilitatdelaseuaposadaenregadiuialaseua relativaaptitudagrcola,lesmarjalshanestatsempreatractivesperalhome,perlaqual cosa moltes delles shan dessecat artificialment al llarg de la histria. Aix no evita que continuensentzonesdacumulacidelesaigesencasdefortespluges.Alllargdetotala costade lesprovnciesdeCastelliValncia ens trobem amb marjals o antigues marjals dessecadestotalmentoparcialment,comlesdePenscola,Orpesa,CanetdenBerenguer, Tavernes,oPego. Enlaprctica,podemparlardunaevolucidelesmarjals,detalformaquemoltesdelles enunaprimeraetapaesvanconvertirenarrossars,ambposterioritatesvanelevarivan dessecar els terrenys per a cultiu de regadiu (actuacions realitzades majoritriament des delsanys60finsitotlactualitat),ienunaltimafaseshanutilitzatalgunesdellescoma zonesdedesenrotllamenttursticdonadalaseuaproximitatalmar.

Plans dinundaci

Enelstramsbaixosdelsrius,japropdelesseuesdesembocadures,aquestsdeixendeser erosius,detalformaqueperalscabalsnormalssnestablesensentitvertical;sadir,el balanentreerosiisedimentacisnulanivellglobal.Anoimpedeixquelocalment aquest balan es descompense, formantse els meandres tpics daquests trams que, a escalageolgica,donenllocamovimentslateralsdelriu. Durantunacrescudaprougrancomperasuperarlacapacitatdedesgusdelllit,elriues desborda i deposita els sediments arrossegats en el seu entorn. Lacumulaci daquests sediments en successives terrasses forma el seu pla alluvial o dinundaci. Ats que els sediments es depositen en major proporci en la contornada del llit, ens podem trobar ambqueaquestcirculeaunacotamajorqueelseupla. La inundaci del pla alluvial sempre s una inundaci massiva en qu el moviment de laigua s bidimensional, encara que apareixen concentracions del flux en els paleollits abandonats,enleszonesmsbaixesoforatsperlesinfraestructuresexistents.Sielllites troba sobreelevat, el retorn de les aiges a aquest es veu dificultat, per la qual cosa els nivells aconseguits i la durada de la inundaci sincrementen. A ms, les condicions de desgusenladesembocaduraespodenveuredificultadespelfetdequeelnivellmitjdel marselevesiesprodueixalmateixtempsunasituacigeneralitzadadebaixespressions. LesinundacionsdelsriusXqueriSegurasninundacionsdetipuspladinundaci.Enel casdelriuXquerlainundaciocupaunapartimportantdelescomarquesdelaRibera,

5

Num. 6265 / 12.05.2010

18945


encara que la duradade les seues inundacions s inferior a la setmana. En el cas del riu Segura, pel fet que el llit se situa per damunt de la seua vall, i per les dificultats de drenatge,lesinundacionsdelBaixSegurasolentenirunaduradasuperioralasetmana.

6

Num. 6265 / 12.05.2010

18946


2. Anlisi del Riesc: criteris generals

2.1. Anlisi de les zones afectades per inundacions Ladefiniciderischadetenirencomptetantlaprobabilitatdideadelainundaci,com elsnivellsaconseguits.Lescaladetreball,quemarcalaprecisidelestudi,sla1:50.000 (per a lelaboraci dels estudis hidrulics normalment sha empleat lescala 1:10.000). Els nivellsderiscconsideratssnsis,comacombinacidetresnivellsdefreqnciaidosde calats. Quantalsnivellsdefreqncia,shanseguitelsestablitsenlaDirectriuBsica: Zonesdinundacifreqent.Escorresponambzonessotmesesainundacionsde perodederetorninferiora50anys,oelqueselmateix,probabilitatdepatiruna inundaciunanyqualsevoligualosuperioral2%. Zonesdinundaciocasional.Snaquelleszonesquepateixeninundacionsentre 50i100anysdeperodederetorn,sadir,probabilitatdinundacientreel2i l1%. Zones dinundaci excepcional. Es correspon amb zones inundades amb crescudesde100finsa500anysdeperodederetorn.Entermesdeprobabilitat dinundaci,entrel1i0,2%. Encara que hi ha mltiples factors que determinen la quantia dels danys deguts a una inundaci,shaconsideratnicamentelcalatmximaconseguitperlesaiges.Lesraons que recolzen aquesta simplificaci es basen en el fet que, realment, s el factor ms importantenlamajoriadelscasos,ienquealtresfactorscomlavelocitatoeltransportde sedimentsestanaltamentcorrelacionatsambelcalat. Ladiscretitzacidecalatsconsideradaslasegent: Calats baixos, quan el nivell daigua esperat general en la zona dinundaci s inferiora80centmetres.Encaraqueespodenproduirviespreferentsdefluxamb forts danys, en general les prdues econmiques que es poden produir sn limitadesilesmesuresaadoptarperadisminuirlesseransenzilles. Calatsalts,quanelnivellssuperiorals80centmetres.Enaquestcaselsdanys comencenasermoltimportants.

7

Num. 6265 / 12.05.2010

18947


Com resultat tenim 6 nivells de zones de perillositat (veure la taula 1), per combinaci delsfactorsanteriors: 1. Calatsaltsambfreqnciaalta 2. Calatsaltsambfreqnciamitjana. 3. Calatsbaixosambfreqnciaalta. 4. Calatsbaixosambfreqnciamitjana. 5. Calatsaltsambfreqnciabaixa. 6. Calatsbaixosambfreqnciabaixa. Calat

Baix (< 08 m.) Alt (> 08 m.)

Baixa (100-500 anys) 6 5

Freqncia Mitjana (50-100 anys) 4 2

Alta (< 50 anys) 3 1

Taula1.Nivellsdeperillositatpercombinacionsdintervalsdefreqnciesicalats.

2.2. Anlisi del risc Una vegada obtingudes les zones inundables, diferenciant els sis nivells de perillositat descrits,aquestesshanclassificatcomazonesderiscalt,mitjibaix,tenintencompteel tipusdsdelsloelselementsenriscafectats,resultantlacombinacidelataula2. Lesdadesobtingutsshanclassificatpermunicipis,presentantselessuperfciesafectades percadatipusderiscilapoblaciresidencialafectada,totaixperacadaunadeleszones inundablesenfuncidelorigendelainundaci(conca,subconcaozonahidrolgica)que afecten el municipi. Les mateixes dades es presenten per a les zones inundables de lapartat3. Lapresentacicartogrficaesrealitzaenmapesprovincialsaescala1:200.000icartografia aescala1:50.000,amblainformacisegent:6nivellsdeperillositat,usosdelsl,elements singulars (CCE, parcs de bombers, hospitals, indstries amb Pla dEmergncia Exterior i cmpings),iinfraestructures(essencialment viries). Perraons descala, aquestes ltimes dadesnomsesrepresentenenlacartografiaaE1:50.000.

8

Num. 6265 / 12.05.2010

18948


ELEMENTS EN RISC

S DEL SL

RISC

Nuclis de poblaci

Residencial, terciari i mixt; zones dacampada; s comercial

A.1. Alt freqent A.2. Alt ocasional A.3. Alt excepcional

B. Mitj

C. Baix

A. AltInstallacions industrials Uso industrial

B. Mitj

C. Baix

A. AltServicis bsics Equipaments, infraestructures i elements singulars

B. Mitj

C. Baix

ZONES DE PERILLOSITAT 1 2 5 3 4 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

Taula2.Classificacidelessuperfciesinundables.

Finalment,iperaavaluarelgrauderiscdecadamunicipi,lestudiincloulanlisidelqual shadefinitcomaimpacte:danymitjquepotencialmentpodenproduirlesinundacions. Elprocsdavaluaciesdescriuacontinuaci. 1. Categoriesdelsdanysprodutsperlainundaci: a) Danysdirectes: Danys sobre propietats, infraestructures i continguts emmagatzemats que snafectatsperlalminadinundaci. Danys dintervenci en el control de lavinguda, evacuaci de poblacions afectades,subministramentsdemergncia,etc. b) Danysindirectes,dedifcilavaluacieconmicacom: Danys produts per la interrupci temporal del servici dinfraestructures i servicispblicssobrepoblacionsnodirectamentafectadesperlainundaci. Danyssecundarisprodutsperlainterrupcidelactivitateconmica. Danys dincertesa associat a la freqncia i repetici de fenmens catastrficssobreunamateixazona.

9

Num. 6265 / 12.05.2010

18949


Danysintangiblesnotradublesentermesmonetarislligatsaaspectessocialsi culturals provocats per lalteraci de les condicions de vida en les zones afectades. Aquestsdanysperunitatdesuperfciesnmajorsomenorsenfuncidelamagnitudde lainundaciidelavulnerabilitatdelterritori,detalmaneraquepotparlarsedecorbesde danysenfuncidelamagnitud. Hi ha diversos aspectes relacionats amb la magnitud que incideixen en els danys finals comsnlalturadelaiguaaconseguida,lavelocitatdelflux,laduradadelainundaci,la majoromenorpresnciadesediments,etc.Noobstantaix,donatelcarcterregionalde lestudidinundabilitat,nomsesvaatenirencomptelalturadelalminadaigua(que en realitat s el factor ms important a la Comunitat Valenciana) discretitzada en dos intervals:menysde80cm.corresponentalsnivells3,4i6iambunaalturarepresentativa de40cm.;imsde80cm.(nivells1,2i5)iambunaalturarepresentativade120cm. Quantalavulnerabilitatdelterritori,depnfonamentalmentdelatipologiadsquetinga idelaseuaintensitat,encaraqueenrealitatsemprehihaparticularitatsquefanelsdanys molt distints dins duna mateixa categoria. Per a realitzar aquesta diferenciaci sha utilitzat el mapa dusos del sl subministrat per la Conselleries competents en matria dObresPbliquesiUrbanisme. 2. Avaluacidelavulnerabilitat: a) Usos residencials. El percentatge de dany per a cada tipologia ds i calat de laigua sha obtingut de les corbes de vulnerabilitat utilitzades per la Federal Insurance Agency nordamericana, mentres que el valor per metre quadrat adoptatsfuncideladensitatdedificaci(6categories). b) Usos industrials. Mateixes consideracions per distingint noms alta i baixa densitatds. c) Usos comercials. Per al seu clcul, sha considerat loferta comercial de cada municipiiqueelscomerosesreparteixenuniformementenlsresidencial.El resultatsunfactormajorantdelsdanysprodutsenelsusosresidencialsique depndelmunicipi. d) Usos agrcoles. Lestimaci de danys sha elaborat tenint com a referncia els valorsdelescosinesbaseestablidesenelssegursagraris.Enelsdanysagrcoles noshafetdistincienfuncidelcalataconseguit. Aquests danys, que shan avaluat en termes monetaris, shan adimensionalitzat entre els valors0i100.Peralavaluacidelriscencadamunicipi,ialsefectesdelpresentPla,no shanpresencompteelsdanysagrcoles.

c)

10

Num. 6265 / 12.05.2010

18950


3.

Factordedanysindirectes: Per a cada municipi sha obtingut un factor de danys indirectes (variable entre 1 i 1,55)enfuncidelsfactorssegents:

4. Poblacitotaldeltermemunicipal Percentatgedesuperfcieafectadaperlainundaci Densitatdepoblaci Nombredentitatsdepoblaci Valoricomposicidelparcdhabitatges Entitatdelssectorsproductiuslocalitzats Percentatgedepoblaciactivalligadaalagricultura

Avaluacidelimpacte: Ambtotlanteriorespotavaluareldanyprodutperunainundaciconcretaenuna partdelterritori.Noobstantaix,enrealitatelqueespretnscalculareldanymitj que provoquen les inundacions al llarg del temps, s a dir, limpacte del risc dinundaci. Per a aix cal introduir la freqncia amb qu es produeixen les inundacions,detalmaneraque limpacte per unitat de superfcie (D)sobt comel productesegent:

D V F I Con: V=vulnerabilitat,funcidelsdelslidelriscdinundaci(enrealitatnomsdelamagnitud). F=factordefreqncia,quesfuncidelriscdinundaci(enrealitatnomsdelafreqncia). I=factordedanysindirectes,quedepndelmunicipi. C=factordedanysenelscomeros,quedepndelmunicipiinomssdiferentd1enelsusosresidencials.

A partir de les dades obtinguts, sha establit el grau de risc municipal diferenciant alt, mitjibaix,enfuncidelsdanysesperats.Aixmateix,shantingutencomptelesdades disponiblessobreinundacionshistriquesperalestablimentdelnivellderiscesmentat.

11

Num. 6265 / 12.05.2010

18951


3. Anlisi del risc: resultats

3.1. Conques de la Comunitat Valenciana Enlafiguradelapginasegent,esrepresentengrficamentlesconquesprincipalsdela ComunitatValenciana.Lesdadesmsrellevantsdecadaconcaesdetallenenelpunt3.2. Elllistatdelesconquesselsegent: 10.00 Riu Bergantes

30.00 Barrancs de la Albufera

11.00 Riu Snia

31.00 Riu Xquer

12.00 Barranc Barbiguera

32.00 Riu Vaca

13.00 Riu Crvol

33.00 Riu Serpis

14.00 B. Aigua Oliva

34.00 Barrancs de la Safor

15.00 Rambla Cervera

35.00 Marjal de Pego

16.00 Rambla Alcal - Barrancs S dIrta

36.00 Riu Girona

17.00 Riu Coves

37.00 Barrancs entre Girona i Gorgos

18.00 Prat de Cabanes - Riu Xinxilla

38.00 Riu Gorgos

19.00 Barrancs de Benicssim

39.00 Barrancs entre Gorgos i Algar

20.00 Riu Sec Barranc Fraga

40.00 Riu Algar

21.00 Riu Millars

41.00 Barrancs entre Algar i Amadrio

22.00 Riu Veo

42.00 Riu Amadrio

23.00 Barrancs Plana Baixa

43.00 Barrancs entre Amadrio i Montnegre

24.00 Riu Palncia

44.00 Riu Montnegre

25.00 Les Valls de Seg

45.00 Barrancs entre Montnegre i Vinalop

26.00 Barrancs entre Palancia y Carraixet

46.00 Riu Vinalop

27.00 Barrancs Carraixet - Palmaret

47.00 Barrancs entre Vinalop i Segura

28.00 Riu Tria

48.00 Riu Segura

29.00 Rambles Poyo - Pozalet - Saleta

49.00 Barrancs Sud Cap Roig

12

Num. 6265 / 12.05.2010

18952


13

Num. 6265 / 12.05.2010

18953


3.2. Resultats agrupats per conques En lAnnex III del present Pla sincorpora un document en qu es descriure els resultats obtinguts en lAnlisi de Risc, agrupant aquestes dades per conques. De cada conca es proporcionalainformacisegent: MapadelaConca:decadaunadelesconquesesfacilitentresmapes,unmapa esquemticdelaconcaenqusindiquenelsmunicipismsrellevantsielsrius, afluentsisubafluentsqueintegrenlaconca,unsegonmapaonesrepresentenels termesmunicipalsambindicacidelstresnivellsderiscos(alt,mitjibaix)que poden tenir els municipis, i un tercer mapa amb les dades geogrfiques ms rellevants (capa daltura i capa de risc), en aquest mapa, per a representar els riscosshanunificatles6zonesdeperillositatdelestudioriginalentresnivells: Alt(zones1,2),Mitj(zones3,4,5)iBaix(zona6). Esquema de la Conca en qu sindiquen els municipis assignats a la mateixa i distributsenlordeaigesamuntaigesavall. Llistatdelsmunicipispertanyentsalaconca,ambindicacidelrisc. Anlisideleszonesinundables,enlaqualsindiquenlesdadesmsrellevants sobreelriscquefigurenenlestudiefectuatperlaUniversitatPolitcnica.Perala representacigrficadecadaunadeleszones,encomptedutilitzarlacartografia del risc del propi pla, sha empleat la cartografia temtica del risc elaborada i publicada per al Conselleria competent en matria de medi ambient, desta manera es poden apreciar les diferncies entre ambds estudis, degudes principalment als diferents parmetres de partida daquests (escales de la cartografiabaseienelsperodesderetorn).

Aquesta informaci es presenta en una aplicaci en format PDF on shan introdutunasriedenllaosivinclesper afacilitarlanavegabilitatilaccsrpida lainformacisobreelriscalaComunitat Valenciana

14

Num. 6265 / 12.05.2010

18954


3.3 Afecci del risc en funci de la superfcie LasuperfciedelaComunitatValencianasde23.268km2.Comresultatdaquestestudila superfcieinundableambun riscapreciable s de 1.260 km2, la qual cosa suposa el 5,4% del territori. No shan tingut en compte ni la xarxa de llits ni els embassaments, que evidentmentsnzonesinundablesdemoltaltrisc,iqueaproximadamentpodensuposar un1%addicional. Provncia

Superfcie Total

Superfcie amb Risc

%

Alacant

5815

426

7,3

Castell

6669

163

2,4

Valncia

10783

671

6,2

Total Comunitat

23268

1260

5,4

Taula3.Superfciesafectadesenfuncidelnivellderisc

En termes absoluts, la provncia de Valncia s la que t major superfcie inundable, mentre que en termes relatius ho s la provncia dAlacant. Per contra, la provncia de Castelltunpercentatgedinundabilitatinferioralamitjana,acausadelanoexistncia enaquestaprovnciadegransinundacionsmassives. Lamajorpartdelasuperfcieinundableeslocalitzaenleszonescostaneres,destacantles zones dinundaci massiva del Xquer i Segura i les marjals. El riu Xquer genera en la Ribera zones amb nivell de perillositat majoritriament 2 i 5 (freqncia mitjana o baixa per amb calats alts), mentre que el riu Segura ho fa al Baix Segura amb nivell 2 (freqncia mitjana i calats alts). En totes les marjals costaneres sha considerat que el nivelldinundacis3,sadir,lafreqnciadinundacisalta,perelscalatsgenerals esperats sn baixos. Les marjals abunden especialment en les provncies de Castell i Valncia,donadalaseuamajorpluviositatenfrontdeladelaprovnciadAlacant. Les dues zones dinundaci massiva i les marjals fan que els nivells de perillositat majoritarissiguenelsnivells2i3,superantenambdscasosels300km2. En linterior de la Comunitat Valenciana els problemes dinundaci sn menors, tant en superfcie com en magnitud. Lorigen majoritari sn inundacions de vall fluvial i desaparicions de llits, amb nivells associats habitualment de 3, 4 i 6 (calats baixos). Les desaparicionsdellitambnivell6snespecialmentabundantsenlinteriordelaprovncia dAlacant.

15

Num. 6265 / 12.05.2010

18955


3.4 Afecci del risc en funci dels usos del sl. Sisanalitzalarelacientrelessuperfciesinundablesielsusosdelslqueaquestestenen sobtenenelsresultatssegents: Superfcie total (km2)

Superfcie inundable (km2)

% Afectat

Urb.

Agr.

Resta

Total

Urb.

Agr.

Resta

Total

Urb.

Agr.

Resta

Total

Alacant

345 2719

2749

5813

22,9

289,4

112

424,3

6,7

10,7

4,1

7,3

Castell

129 2298

4242

6669

15,1

96,6

51

162,7

11,7

4,2

1,2

2,4

Valncia

473 4941

5370

10784

41,5

550,4

105,4

697,3

9,1

11,3

2

6,5

Comunitat

947 9958

12361

23266

79,5

936,4

268,4 1284,3

8,5

9,4

2,2

5,5

Taula4Superfcieinundableenfuncidelsdelsl.

Acontinuaciesrepresentenaquestesdadesgrficament,enlafilasuperioresmostrala distribuciprovincialdelsusosdelsl(disgregantenurbans,agrcolesirestadusos)ien la fila inferior es mostra la distribuci provincial de les superfcies inundables corresponentsaaquestsusosdelsl. Urbana Urbana Agrcola Urbana Urbana 4% 3% 4% 5% 10% Agr cola Agrcola Resto Resto Rest o Resto Agrcola 41% 43% 53% 55% 82% 92% 8% Alacant Castell Valncia Comunitat Ur bana Urbana Urbana Urbana Resto Rest o 6% 9% 5% 6% Resto 32% Agrcola Agr cola Agrcola 17% Resto 22% Agrcola 68% 77% 72% 27% 59% Alacant Castell Valncia Comunitat Potobservarsequedels1.260km2inundablesalaComunitatValenciananoms77km2es corresponenambusosurbans(residencial, industrial, terciariiinfraestructures),sadir, zonesdaltaimitjanavulnerabilitat.Pertant,selslagrcolaelmsafectat,pertractarse de ls de major extensi, i per localitzarse els sls de millor aptitud agrcola en zones dinundaci. No obstant aix, en termes dafecci percentual els resultats sn quelcom

16

Num. 6265 / 12.05.2010

18956


majors que lafecci urbana en les provncies dAlacant i Valncia, per menor en la de Castell. Superfcie inundable (en km2)RISC

Alacant

Castell

Valncia

Comunitat Valenciana

Alt-1Nclis de poblaci

0,77

0,89

2,02

3,68

Alt-2

9,24

0,55

1,28

11,06

Alt-3

0,28

0,41

6,61

7,29

Mitjo

4,89

7,62

5,88

18,39

Baix

2,59

2,96

4,87

10,43

Industrials

Alt

1,81

0,38

0,83

3,01

Mitj

0,18

0,57

7,09

7,84

Baix

0,76

0,34

1,93

3,03

Servicis bsics

Alt

1,35

0,27

3,11

4,73

Mitj

1,14

0,61

4,07

5,82

Baix

0,19

0,31

1,68

2,17

TOTAL

23.19

14,89

39,38

77,46

% Superfcie total urbana

6,73

11,57

9,13

8,56

Taula5.SuperfcieafectadaenfuncidelriscalaComunitatValenciana

Finalment,calfernotarque279km2inundablestindranunimpactenulomoltbaix, per tractarsedezonesnaturals:boscos,matoll,platges,marjals,riusillacs.

3.5 Afecci del risc en funci de la poblaci afectada.

LapoblaciafectadashaobtingutperinterseccienunSIGdelacapaderiscdinundaci amb la ds urb residencial, assumint en cada municipi una densitat de poblaci uniformeenelsseususosurbans.Enlestudioriginal,elcensdepoblaciadoptadasla de 1991, sent la poblaci total de la Comunitat Valenciana en aquell any de 3.923.841 persones. Habitants


Alacant

Castell

Valncia

Censo 1991

3.923.841

1.334.545

448.182

2.141.114

Pobl. afectada

412.618

102.987

61.442

248.189

% Pobl. afectada

10,52

7,72

13,71

11,59

Taula6.PoblaciafectadaalaComunitatValencianaCens1991

17

Num. 6265 / 12.05.2010

18957


Extrapolatlesdadessobrepoblaciafectadaquefigurenenlataulaanterior,alcensvigent de poblaci (2008) que ascendeix a un total de 5.029.601 persones, i suposant que laugment demogrfic des de lany 1991 al 2008 sha distribut linealment per tota la superfciedelaComunitat,sadir,sisassumeixcomconstantelpercentatgedepoblaci afectadaquedelimitavalestudidelany1991(10,5%),sobtenenelsresultatssegents: Habitants


Alacant

Castell

Valncia

Censo 2008

5.029.601

1.891.477

594.915

2.543.209

Pobl. afectada

529.114

146.022

81.562

294.757

% Pobl. afectada

10,52

7,72

13,71

11,59

Taula7.PoblaciafectadaalaComunitatValencianaCens2008Primeracorrelaci

Sinosesuposaqueelpercentatgedepoblaciafectadasconstantisextrapolenlesdades tenintencompteelsincrementsdepoblacidegutalsmunicipisambriscilaseuarelaci respectealadistribucidepoblacienzonesambriscdelestudioriginaldelPlaEspecial, lesdadesquesobtenensnelssegents: Habitants


Alacant

Castell

Valncia

Censo 2008

5.029.601

1.891.477

594.915

2.543.209

Pobl. afectada

527.044

146.335

83.473

292.571

% Pobl. afectada

10,47

7,73

14,03

11,50

Taula 8. Poblaci afectada a la Comunitat Valenciana - Cens 2008 - Segona correlaci

300000 200000 100000 0Valncia Alacant Castell

Censo 1991

1 Correlaci

2 Correlaci

18

Num. 6265 / 12.05.2010

18958


Valncia 50%

Castell 32%

Alacant 18%

Tal com pot apreciarse daquests estudis, la provncia ms afectada en poblaci s la de Valncia, a causa del risc que encara persisteix entorn del barranc del Carraixet en la comarca de lHortaNord,ialainundacimassivadelXquer.

3.6 Municipis amb risc Duntotalde542municipisalaComunitatValencianahanresultat299ambrisc. Municipis


Alacant

Castell

Valncia

Con Riesgo

Alt

48

15

5

28

Mitj

88

21

14

53

Baix

163

33

30

100

Total

299

69

49

181

Sin risc

243

72

86

85

Total

542

141

135

266

Taula9.MunicipisambriscalaComunitatValenciana.

Enelssegentsgrficsesmostrenlesdistribucionsprovincialsdelsmunicipisambriscalt, mitjibaix. Alt o Alt o Alt o Bajo Alt o 10% 15% Bajo 16% Bajo 48% 22% Bajo 61% 55% 56% Medio Medio 29% 29% Medio 29% Medio 30% Alacant Castell Valncia Comunitat

19

Num. 6265 / 12.05.2010

18959


En els segents grfics es mostren les distribucions provincials dels municipis amb risc enfrontdelsmunicipissenserisc Con Sin Sin Riesgo Con Con Riesgo Con Sin Sin Riesgo Riesgo Riesgo 45% Riesgo 55% Riesgo Riesgo 29% 55% 36% 71% 45% 64% Alacant Castell Valncia Comunitat Potobservarsequeelpercentatgedemunicipisambriscsdacordamblextensidela superfcieurbanaafectadaperacada provncia, sent Valncia la msafectada en termes absoluts,amb39Km2,seguidaperAlacantamb23Km2iCastellamb15Km2. Caldestacarqueel45%delsmunicipis amb risc dinundaci, en concret 135, tenen una vulnerabilitataltaomitja,iescorresponenmajoritriament,aexcepcidecasospuntuals, ambelsmunicipisdelescomarquescostaneres. Elllistatdemunicipisambrisc,agrupatsperprovnciaicomarcasindicaenlAnnexI.

20

Num. 6265 / 12.05.2010

18960


4. Riscos geolgics associats a les precipitacions intenses:lliscaments i despreniments. Lessituacionsdeprecipitacionsintensespodenaccelerar,oinclsdesencadenar,processos demovimentsdevessantidespreniments. Tenint en compte que a la Comunitat Valenciana predomina la superfcie muntanyosa (com indicatiu cal assenyalar que aproximadament el 52% de la superfcie total s zona forestal),ambpendentsqueoscillenentreel5imsdel45%,potconclouresqueelriscde lliscaments i despreniments est present en un ampli sector del territori. Cal citar, a maneradexemple,elcasdelaciutatdAlcoicomazonadaltrisc. La Conselleria competent en matria dUrbanisme ha elaborat una cartografia a escala 1:50.000 en la que sindica el risc de lliscaments i despreniments, establit a partir dels principals parmetres que els generen: litologia, composici petrogrfica de la mateixa, pendentstopogrfics,formesdelrelleuipluviometria,aixcomlaintervencihumanaen elmig(canvisenlescondicionsdestabilitatdelspendentsicrreguessobreelterreny). Elsresultatsdelestudishancartografiatdiferenciantquatretipusdezonessegonselgrau dinestabilitat: Zonesderiscbaixdelliscament. Zonesderiscmitjdelliscament. Zonesderiscaltdelliscament. Zones amb risc de despreniments: en aquestes shan considerat els sectors que, perlaseuatopografiaescarpadailitologia,podendonarllocacaigudadeblocs, afonamentdepenyasegatsodesprenimentderoquesperdescalament. La zonificaci establida indica, per tant, el grau de probabilitat didea; la probabilitat esmentadapotservariadaambnovesactuacionssobreelterritori.

21

Num. 6265 / 12.05.2010

18961


5. Riscos per ruptura de presa.

5.1. Aspectes generals Lanlisi dels riscos de les preses ve establit en el Captol V dels Plans dEmergncia de presa(PEP)sotalepgrafdeZonificaciTerritorialilEstimacideDanys. En aqueix captol es determinen les zones potencialment inundables sota una srie dhiptesisderuptura,quepernormageneralsolenser: H1:Escenariderupturasenseavinguda. H2:Escenariderupturaensituacidavingudaextrema. A1:Escenariderupturadelescomportesdelsobreeixidor LahiptesiH2slaqueprovocamajorscalatsenlesafeccionsdetectades.Aquestscalats sninferiorsenlahiptesiH1iquasinohihaafeccionsenlaA1. Enlestudideleszonesafectades,elsPEPutilitzenlesabreviacionssegents: AGC:Agrupacidecases PTE:Pont CRT:Carretera AZD:Assut TUB:Canonada AFL:Afluent Afidepoderefectuarunaprioritzacidelesactuacionsoperatives,alsefectesdelpresent pla,lazonapotencialmentafectadaperlainundacidesprsdelarupturadunapresase subdivideixendueszones: ZONAI:Lapotencialmentafectadaperlonadavingudaen30minuts ZONAII:Lapotencialmentafectadaperlonadavingudaapartirdels30minuts delarupturadelapresa.

22

Num. 6265 / 12.05.2010

18962


5.2. Aspectes particulars A la Comunitat Valenciana hi ha 82 Preses de categories A o B. En aquest apartat es descriuenelsriscosconcretsdecadaunadelesPresesquecomptenambPladEmergncia aprovatiquesnlessegents: 1. Amadrio 2. AssuddeTerrateig 3. BassadeSanDiego 4. Beniarrs 5. Guadalest 6. LaPedrera 7. Bassa dAcumulaci de la SquiaReialdelXquer 8. Oliva

Elsapartatsconcretsquesestudienperacadapresasnelssegents: Identificaciiclassificacidelapresa SituacidelapresaiAccessosaaquesta. EscenarisestudiatsenlAnlisidelRisc. Elementsvulnerablesaigesavalldelapresa MapadUbicaci. MapadeSituaci. MapadAigesAvall.

23

Num. 6265 / 12.05.2010

18963


1.

Amadrio

Identificaci de la presa LapresadAmadriottitularitatEstatali esvaclassificarel26demarde1999com decategoriaA. La finalitat de la presa dAmadrio s la regulaci de les aportacions dels rius Amadrio i Sella, i la laminaci de possibles avingudes, reduint els cabals puntes i disminuint els danys causats per inundaci,aigesavalldelapresa. Ams,satisflesdemandesderegdeltermemunicipaldelaVilaJoiosa. La presa dAmadrio s de gravetat. La cota del llit s de 71,65 m. Laltura de la presa sobreelllitsde58milacapacitatdelembassamentalacotaN.M.N.(127m)sde15,83 Hm3.Lacotadecoronacisde129,65msentlongitudtotaldelacoronacide335,7m.La presadisposadunsobreeixidor.Elllindardesobreeixidorsde123m. AigesamuntdelapresadAmadrio(6Km)estrobalapresadeRelleu,decategoriaC. NohihaaltrespresesaigesavalldelapresadAmadrio. Situaci i accessos LescoordenadesUTMsn:X=738.600,I=4.268.800 LapresadAmadriosubicasobreelriuAmadrio,alnordestdelaprovnciadAlacant, auns6kmalestdelnucliurbdelaVilaJoiosa.Aigesavalldelapresa,elriuAmadrio nomspassapeltermemunicipaldelaVilaJoiosa. LapresaestrobasituadaimmediatamentaigesavalldelBarrancdelSorellidelaMola, propdelaconflunciadelsriusSellaiAmadrio.

24

Num. 6265 / 12.05.2010

18964


Laccsalapresaespotrealitzarperambdsmarges. Pelmargedret: o DesdelA7oNacional332,esprenladesviacicapaAigesidesdaquesta poblacimitjanantunacarreterasarribaalembassament. o Des de la Nacional 340, passat Xixona es pren la desviaci cap a Aiges, i novamentlacarreteraesmentadaenlapartatanterior. Pelmargeesquerre: o Des de lA7 o Nacional 332, arribats a la Vila Joiosa es pren la desviaci encreuadalautopistaA7queportafinsalembassament. o DesdelaNacional340,abansdarribaraXixonaesprenunadesviacicapa Relleu, passada la poblaci dOrxeta es pren una altra desviaci cap a la dretaqueportafinsalembassament. LaSaladEmergnciadelapresadeBeniarrssubicarenelmargeesquerre,prximala coronaci de la presa. La seua ubicaci en el propi edifici doficines, garanteix la disponibilitatdelselementsnecessarisperalarealitzacidelesfuncionsiactuacionsque des della ha de realitzarse, com ara laccs a la informaci de la instrumentaci i accs telefnic. Escenaris estudiats en l'Anlisi del Risc: Shanconsideratleshiptesisdeventualrupturadepresasegents: H1:Escenariderupturasenseavinguda.EmbassamentdAmadrioplefinsala cota127,00m H2: Escenari de ruptura en situaci davinguda extrema. Embassament dAmadrio ple fins a la cota de coronaci 129,65 m, desaiguant lavinguda extrema. A1:Escenariderupturadelescomportesdelsobreeixidor,estantlembassament dAmadrioplefinsalacota127,00m De lanlisi dels resultats, es conclou que les cotes de lmina aconseguida sn molt semblantsenelsescenarisH1iH2peratotsicadaundelsperfilsdeltramdestudi,sentla majordifernciaentrecalatsdaiguaenunmateixperfilde3,83m. LahiptesiH2slaqueprovocamajorscalatsenlesafeccionsdetectades.Aquestscalats sninferiorsenlahiptesiH1iquasinohihaafeccionsenlaA1.

25

Num. 6265 / 12.05.2010

18965


Elements vulnerables aiges avall de la presa Laplanadinundaciafecta,entrealtresalessegentsinstallacionsoinfraestructures: Hihauntotalde12casesallades Hi ha un total de 13 Agrupacions de cases afectades per la possible inundaci pertanyentstotesellesaltermemunicipaldelaVilaJoiosa. ElpropinucliurbdelaVilaJoiosaesveuriaafectatperlalminadinundaci. Carreteres:Camcapaladepuradora,AP7 Ponts:PontcaseriuBonets,pontFF.CC.,pontsobrelaN332 Indstries:3Indstries. PeraunainformacimsdetalladavegeulAnnexIIdelpresentPla.

26

Num. 6265 / 12.05.2010

18966

Presa de AmadorioCUENCA RO AMADORIOGorgos

Serpis

GUADALESTAlgarMAR MEDITERRNEO1:4.200.000

Monegre

Amadorio

Interfluvio

AMADORIO

Interfluvio

1.000 500 0

MAPA DE SITUACINLeyendaPresa con plan

Red agua superficial

OrografaAlt. Mx

Cuencas CHJ

1:120.0001.000 2.000

Subcuencas

Embalsesm

Masa agua superficial

Alt. Mn

Num. 6265 / 12.05.2010

18967

Presa de Amadorio

CV-770

CV-778

CV -77

5

CV-759

CV-77 5

AMADORIOCV-7678

La Vila Joiosa/Villajoyosa

2a 33 N-

N-3 32-7 AP

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJO

1:80.000500 250 0 500 1.000

LeyendaPresa con plan

Carreteras

Local diputaciones

Poblaciones

RCE Autopista/Autova

Local ministerio

100000 Hab.

C-7 7 CV 0

V7CV1 770

67

3

782 CV-

CV-75 8

CV -76

1

C

V7

67

Num. 6265 / 12.05.2010

18968

Pantano de Amadorio

T.M. Orxeta

AMADORIO

T.M. La Vila Joiosa/Villajoyosa

MAPA DE DETALLE

1:10.000200 100 0

Leyenda

Presa con plan

Lmites municipales

m

Num. 6265 / 12.05.2010

18969


2.

Assut de Terrateig

Identificaci de la presa LAssut de Terrateig t titularitat estataliesvaclassificarel25dagostde 2005comdecategoriaA. LafinalitatdelAssutdeTerrateigsla laminaci davingudes de la conca mitjanadelriuSerpis. Notcapacitatdemmagatzemamentja que disposa dun forat de 4 m2 en la basequeelmantbuitensituacionsen qunosestigalaminantlavinguda. NohihapresesaigesamuntniaigesavalldelAssutdeTerrateig. LAssut de Terrateig s de gravetat amb perfil triangular. La cota del llit s de 159 m. Laltura de la presa sobre el llit s de 22,5 mi la cota N.M.N. es de 162 m. La cota de coronacisde181,5m,sentlongitudtotaldelacoronacide400m.Lassutdisposade tressobreeixidorssituatsadistintescotes,dosdells(l1iel2)superficialsieltercerenla cota162m. Situaci i accessos EstubicatenelriuSerpispertanyentalaConfederaciHidrogrficadelXquerentreels termesmunicipalsdeTerrateigiBenicolet(provnciadeValncia). LescoordenadesUTMsn:X=733.272,I=4.310.576 Laccs principalalassutesrealitzades de la carretera V31. Passats uns 14 km espren leixida1capaAlacantperlacostaperaagafarlAP7.Seguintperlautopistadepeatge AP7esprenleixida60(Gandia/Xeresa/Xeraco).SesegueixperlaN332durantuns9 km i posteriorment es pren la CV60 cap a Terrateig. La tancada es troba a uns 2,50 km abansdarribaralapoblacideTerrateig.

30

Num. 6265 / 12.05.2010

18970


Es pot seguir un altre accs secundari des de linterior. Eixida des de Valncia per la carreteraV31.Passatsuns14kmesprenleixida1capaAlacantperlacostaperaagafar lAp7. Seguint per lautopista de peatge AP7 es pren leixida 58 (Algemes / Sueca / Alzira).PosteriormentesprenlaCV5121finsaarribaraAlgemes.AleixidadAlgemes cal dirigirse direcci a Alzira i posteriorment a Xtiva. Des de Xtiva, per la CV610 sarribafinsTerrateig.DesdalliperlaCV60,direcciaGandia,sarribafinslatancadaa uns2,5km. LaSaladEmergnciadelAssutdeTerrateigsesituaenelmargedret. Escenaris estudiats en l'Anlisis del Risc: Shanconsideratleshiptesisdeventualrupturadepresasegents: H1:Escenariderupturaambavingudaacotadesobreeixidor. H2:Escenariderupturaambavingudaencotadecoronaci. NosestudialescenariA1derupturadelescomportesdelsobreeixidorjaquelAssutno tcomportes. En lacartografiadelAnnexIIsaporten els plans dinundaci referents a la hiptesiH2 queslaqueprovocamajorscalatsenlesafeccionsdetectades. Elements vulnerables aiges avall de la presa Laplanadinundaciafecta,entrealtresalessegentsinstallacionsoinfraestructures: Hihauntotalde8casesallades Hi ha un total de 8 Agrupacions de cases afectades per la possible inundaci pertanyentsalsmunicipisde:Rtova,Alfauir,PalmadeGandia,Beniarj,Realde Gandia,Gandia. Cascos Urbans de Llocnou de Sant Jeroni, Almiser, Rtova, Palma de Gandia, Almoines,Gandia,Daims. Carreteres:CV6060,CV671,N337,CV670 Ponts:CarreteraLocal,AccsaAlmiserdesdelaCV6086,PontCV6060,Crta. localdeRtova,CV60,CV685,pontCarreteraLocal,AP7,N332,ViaVerdade laSafor,Tetuan,VelldOliva,Passarelladevianants,dAlacant,AccsaPolgon Rafalcaid,CV670 LniadAltaTenside132Kv PeraunainformacimsdetalladaveurelAnnexIIdelpresentPla.

31

Num. 6265 / 12.05.2010

18971

B a l s a d e a c u m u l a c i n d e l A z u d d e Te r r a t e i gCUENCA RO SERPISJaraco

Interfluvio

Beniopa

MAR MEDITERRNEO1:4.200.000

AZUD DE TERRATEIGJcar

OLIVAInterfluvio

SerpisBENIARRSGirona

Gorgos

Vinalop Algar

GUADALEST

Monegre

2.000 1.000 0


Interfluvio


OrografaAlt. Mx

Cuencas CHJ

1:210.0002.000

Subcuencas4.000

AmadorioEmbalsesm


Alt. Mn

Num. 6265 / 12.05.2010

18972

A z u d d e Te r r a t e i g2 -60 CVCV -6 75 2

5 -60 CV

0 -60 CV

7 APN-3 32-60 CV

CV675

5N-337

Gandia5 CV-608CV-608

N33

7a

CV -6 75 1

0 72 -6 CV Daims

CV -68

Palma de Ganda

CV -68

01

Benirredr

50

CV -6 7

10

CV-67

5

Real de GandaCV -68 6

3 -67 CV

1 73 -6 CV 32 -67 CV

32 N-3

CVCV-6803

679 1

Almoines

81 CV-6CV-679

Rtova

74 CV-6

- 67 CV

Beniarj2 08 -6 CV

0

Alfauir

CV -60

CV-682

3 -68 CV

AP-7

AlmiserCV -6 10

C

Terrateig

CV-619

C

V6

Llocnou de Sant Jeroni

Castellonet de la Conquesta

0

CV-680

AZUD DE TERRATEIG

CV -6 87 1

V6

87

Ador85 CV-6

CV-717

CV-701

1:100.000500 250 0 500

LeyendaPresa con plan

CV-6 999

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJOCarreteras

Local diputaciones

Poblaciones


Local ministerio

100000 Hab.

00 -7 CV

CV -7 12

Local GV

Construccin otras

25000-100000 Hab.

CV70 0

Num. 6265 / 12.05.2010

18973

A z u d d e Te r r a t e i g

T.M. Almiser

AZUD DE TERRATEIG

T.M. BenicoletT.M. Llocnou de Sant Jeroni

T.M. Terrateig

MAPA DE DETALLE

1:10.000100 50 0 100 200

Leyenda

Presa con plan

Lmites municipales

m

Num. 6265 / 12.05.2010

18974


3.

Bassa de San Diego

Identificaci de la presa: El titular de la Bassa dacumulaci de SantDdacsAigesdelXquer,SA.La bassa es va classificar el 19 de maig de 2003comdecategoriaA. LembassamentdelaBassadeSantDdac regula laigua de la conducci Xquer Vinalop, podent servirse aigua des de labassa,tantenlaconcadelXquercom enladelVinalop. La Bassa de Sant Ddac t una altura de 35,2 ma peu de tals aiges avall i la capacitatdelabassaalacotaN.M.N.(642,5m)sde20,78Hm3.Lacotadecoronacisde 645msentlongitudtotaldelacoronacide4094m.Labassanodisposadesobreeixidors. Aiges avall de la Bassa de Sant Ddac se situen la presa dElx (declarada b dinters culturalamblacategoriadeMonument)ilaprimitivapresadElda. Situaci i Accessos: LesCoordenadesUTMsn:X=684.907,I=4.292.964 EstubicadaenlaRambladelAngost,quedesembocaenlaSquiadelRei,afluentdel riu Vinalop, pertanyent a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer entre els termes municipalsdeVillenailaFontdelaFiguera. Laccs ms directe, es realitza des de la localitat de la Font de la Figuera. Es pren la carretera CV660 amb direcci Sud, i en el P.K. 22+000 es pren la N344 amb direcci a Caudete.Enelquilmetre1daquesta,esprenunadesviacialesquerra,quetornacapa la CV660 des del qual, recorreguts 500 metres, es pren a m dreta un cam agrcola. Aquest cam que passa per les Cases Corv, arriba, passats 2.500 metres aproximadament, fins a la zona nord del Cam Perimetral en la zona coneguda com la LlomaAlta. Si saccedeix des del Sud, de la poblaci de Villena en la provncia dAlacant, es pren la carretera N330 amb direcci Nord, fins al quilmetre 343,6, punt des del que part, a la dreta,lacarreteraCV656,jamencionada,quediscorreparallelaalaRambladelAngost

35

Num. 6265 / 12.05.2010

18975


ambdirecciFontanarsdelsAlforins. En elquilmetre 6 daquesta, sinicia a la dretaun cam,quepassantperlaCasaBlancailaCasadeFondo,aconsegueixlazonasuddel CamPerimetralcapalquilmetre0. La Sala dEmergncia de la bassa de Sant Ddac es trobar ubicada dins de ledifici destinataoficines. Escenaris estudiats en l'Anlisi del Risc: Shanconsideratleshiptesisdeventualrupturadelabassasegents: H1:Escenariderupturasenseavinguda642,50m H2:Escenariderupturaambavingudaencotadecoronaci(645m) Elements vulnerables aiges avall de la presa: La major part del llit es troba ocupat per parcelles cultivades, per hi ha diverses edificacionsoservicisquepodrienveuresafectatsencasderuptura,entreellsdestaquen elssegents: Edificacionsdisperses,majoritriamenthabitades. Carreteres:CV656,N330,CV809,CV812,CV813,CarreteradaccsaSAX. DueslniesdeFerrocarril Lnieselctriques:400kV,treslniesde66kV Elsmunicipisafectatssn:Villena,SaxiElda. PeraunainformacimsdetalladavegeulAnnexIIdelpresentPla. Caracterstiques hidruliques del llit aiges avall: El tram destudi discorre el primer quilmetre i mig aproximadament en direcci nord est/sudest, seguint el curs que li marquen els tlvegs prxims. Poc abans darribar a la carreteradeFontanarsdelsAlforinscanvialaseuadireccidiscorrentparallelaaaquesta (nordest/sudoest)unintsealarambladelAngost. SobreelP.K.5,400laramblacreualacarreteramitjanantunaobradedrenatge.Auns7 kmdelabassalaramblaseseparadelacarretera,discorrentmsAlEst,continuantaltres 4quilmetresambuntraatsinus.FinalmentcreualautoviaN330,mitjanantunpont,i unsmetresmsavalllalniadeferrocarrilqueuneixMadridambValncia,mitjanantun altrepont.

36

Num. 6265 / 12.05.2010

18976


ApartirdelencreuamentamblautoviadAlacantN330ilalniadeferrocarril,sobriuna granplanadinundaciqueprendireccisudestarribant,desprsdecreuarlacarretera CV809, a un paratge conegut com la Llacuna, constitut per una lleugera depressi de carcterendorreic,quetunfortefectelaminador.Desdaquestazonaelfluxsegueixla direccidelaSquiadelReiperaposteriormentincorporarsealriuVinalopauns28,1 kmdelabassa. El model continua pel llit del riu Vinalop travessant la localitat de Sax entre els P.K. 34,70035,500, i aconseguint lembassament dElda en el P.K. 40+400 aproximadament. 2.6.3.

37

Num. 6265 / 12.05.2010

18977

Balsa de San DiegoJcarSAN DIEGO (BALSA)

Serpis

Vinalop

Monegre

Rambuchar

Interfluvio

CUENCA RO VINALOP

Interfluvio

MAR MEDITERRNEO2.000 1.000 0 2.000



OrografaAlt. Mx

Cuencas CHJ

1:300.0004.000 6.000

Subcuencas

Embalsesm

1:4.200.000


Alt. Mn

Num. 6265 / 12.05.2010

18978

Balsa de San DiegoCV -66A- 310 CV-654

2 CV-6556 -6 CV

SAN DIEGO (BALSA)8

0

6 55 C V-

-65 CV 51

1 -8 CV

CV-657

CV -80

CV-7 94

N34

4

CV -6 56

CV-7 940 CV -8 1

CV -8 09CV-807

CV -80 4

CV-803

7 -65 CV 1

CV-795

1 CV-8

-81 CV

2

CV-8090

-80 CV

2

N-3 30a

CV-79915 CV-802 -8 CV

Villena3

CV -81

062 CV-8CV-806

43 CV -7 9

CV -81

-80 CV

CV-816

SaxCV-830

CV-830

CV-8

-83 CV

CV -8 37

370

53

CV -83 51CV-8354

Elda

-83 CVCV -8 20

52 CV-83 CV-8310 CV 83 -83 CV11

CV-838

MAPA DE MUNICIPIOS AFECTADOS AGUAS ABAJOCV -8 32

2 -8 CVCV-8201

0

Embalses

Autopista/Autova

1:180.0001.000 500 0 1.000 2.000 3.000


CV-8341

RCE

CV-840 Auxiliar

Viales municipales

1000-5000 Hab.

5000-25000 Hab.

m

0 -84 CV


>100000 Hab.

CV N-325 -8 25 0

Lmites municipales

Bsica

Construccin GV

Local GV

Construccin otras

25000-100000 Hab.

25 -8 CV

A750 -8 CVA-31

CV-847

AP CV 7 - 82 4

Presa con plan

Carreteras

Local diputaciones


Local ministerio

0 Poblaciones V-8 42 CAGC03) 1AgrupacindeCasas(AGC04) CRT01(CV701) CRT02(CV701)

Zona II

Municipio Lorcha

Villalonga

Ador

Potries PalmadeGanda Benifl Beniarj

RealdeGanda

Almoines

Gandia

Daims

Problemtica 7AgrupacionesdeCasas(AGC05>AGC11) PTE01(CrtaCV701) CRT03(CV701) CRT04(CV7010) 27AgrupacionesdeCasas(AGC12>AGC37) PTE02(CrtaCV685) CRT05(CV685) CRT06(CV680) 6AgrupacionesdeCasas(AGC36>AGC41) CRT06(CV680) 5AgrupacionesdeCasas(AGC38>AGC42) 3AgrupacionesdeCasas(AGC42>AGC44) 2AgrupacionesdeCasas(AGC43>AGC44) 5AgrupacionesdeCasas(AGC45>AGC49) PTE03(PuentedeBeniarj) 9AgrupacionesdeCasas(AGC47>AGC55) PTE04(A7) 4AgrupacionesdeCasas(AGC53>AGC56) PTE04(A7) 1AgrupacindeCasas(AGC56) PTE05(FF.CC.Abandonado) PTE06(C/Tetu) PTE07(C/Oliva) PTE08(PuenteAtirantado) PTE09(N332) PTE10(Pte.CarrildeBicicletas) PTE11(Pte.JuntoaCentroComercial) PTE12(Pte.JuntoaEDAR) 1AgrupacindeCasas(AGC56)

38

Num. 6265 / 12.05.2010

19276

Plan Especial Inundaciones Operatividad Revisin: 23/02/2010

Guardamar de la 1AgrupacindeCasas(AGC56) Safor ParainformacinmsdetalladasobreelalcancedelriesgoconsultarelAnexoII Sistemas de Aviso a la Poblacin.

Est prevista la ubicacin de 3 sirenas de aviso acstico a la poblacin potencialmente afectadaporlainundacin:

39

Num. 6265 / 12.05.2010

19277


5.Zona I

Guadalest

Municipio ElCastellde Guadalest

Problemtica 16AgrupacionesdeCasas(AGC01>AGC16) PuentePTE01CV755 CarreteradeAccesoalaPresa CallosadEnSarri 35 Agrupaciones de Casas (AGC17 > AGC29, AGC33, AGC34, AGC36>AGC39,AGC41>AGC56) PuentePTE02CV755 7 Agrupaciones de Casas (AGC30 > AGC 32, AGC34, AGC35, Polop AGC38,AGC40) PuentePTE02CV755 7AgrupacionesdeCasas(AGC41>AGC44,AGC46>AGC48) LaNucia 12AgrupacionesdeCasas(AGC56>AGC67) Altea PuentePTE03AP7 PuentePTE04FF.CC. PuentePTE05N332 ParainformacinmsdetalladasobreelalcancedelriesgoconsultarelAnexoII Sistemas de Aviso a la Poblacin.


40

Num. 6265 / 12.05.2010

19278


6. La Pedrera Lazonadeafeccindelaroturadeestapresaprovocamltiplesafeccionesquesedetallan enelAnexoII.Acontinuacinserelacionanlasmsrelevantes: Zona I Problemtica Municipio Carreteras: CV925, CV950, de Torremendo, CV920, CV95, CV Orihuela 922,CV919,CV910,CV911 PuenteCrta.Torremendo PuenteCV95 Urbanizacionesyzonasresidenciales BarrioNuevo. LneaFF.CC. SanBartolom HospitaldelaVegaBaja CarreteraCV95,CV96 Bigastro CascourbanodeBigastro Polideportivo CascoUrbanodeJacarilla Jacarilla CarreterasCV960,CV920,CV95 PuenteCV920(sobrerambladeAlcoriza) PolgonoIndustrialApatel

Pla Especial enfront del risc d'Inundacions

Zona II

Municipio Redovn Benejuzar

Problemtica PuentesobrelaCV931 Crta.CV914 Urb.LasBarracas CascoUrbano Almord PolgonoIndustrial CV936,CV912,CV905,CV910 ElSaladar. Algorfa CallosadelSegura PolgonoIndustrial,UrbanizacionesyPolideportivo EstacinFF.CC. BarriodeFollana,PuebloSanJosyPueblodeSanRoque Crta.CV913

41

Num. 6265 / 12.05.2010

19279


Rafal

Albatera Catral

DayaNueva

SanIsidro Dolores

Crevillent

CascoUrbano,PolideportivoyUrbanizaciones CV911 CascoUrbano Urbanizaciones PolgonoIndustrial CV913,CV909,CV9218,CV8620,CV861 AutopistaA37 Urbanizaciones CV902,CV862,CV852 CascoUrbanoyUrbanizaciones PolgonoIndustrial CV901,CV905,CV9218,CV859,CV861,CV855,CV858 SantFelipeNeriyelRealengo ParqueNaturalHond

Otros municipios en la Zona de Alerta (ms de dos horas)

Municipio DayaVieja Formenteradel Segura SanFulgencio

Problemtica CV901

Rojales Guardamardel Segura Elx

SantaPola

CascoUrbanoyUrbanizaciones,Polideportivo Piscifactora CV960,CV903,CV859,CV860 CV903,CV920 CV910,CV920,N332,CV859,N340 PuentesobrelaN332 ParqueNaturalHond UrbanizacinSantaFe CV855,CV861,CV860,CV853 Salinas N332

ParainformacinmsdetalladasobreelalcancedelriesgoconsultarelAnexoII

42

Num. 6265 / 12.05.2010

19280


Sistemas de Aviso a la Poblacin.


43

Num. 6265 / 12.05.2010

19281


7.Zona I

Balsa de Acumulacin de la Acequia Real del Jcar

Municipio Alzira

Problemtica AGC(CasaJaime) ViviendasAisladas

ParainformacinmsdetalladasobreelalcancedelriesgoconsultarelAnexoII Sistemas de Aviso a la Poblacin.


44

Num. 6265 / 12.05.2010

19282


8.Zona I

Oliva

Municipio Oliva

Problemtica Carreteras:CV715,AP7,N332yCamVelldeDnia CascoUrbanodeOliva(BarriodeSantPere) PuenteAP7 Hotel Font Salada, Viviendas urbanas en la zona de la playa (situadasentreelcamVelldeDniayelmar).Viviendasaisladas, urbanizaciones,campingyHotelNovaPark.

Zona II

Problemtica Municipio Dnia ParainformacinmsdetalladasobreelalcancedelriesgoconsultarelAnexoII Sistemas de Aviso a la Poblacin.

Est prevista la ubicacin de una sirena de aviso acstico a la poblacin potencialmente afectadaporlainundacin:

45

Num. 6265 / 12.05.2010

19283


4. Fase de Vuelta a la Normalidad

4.1. Definicin Finalizada la situacin de riesgo para las personas y los bienes y declarado el fin de la emergencia, en funcin del nivel de daos que haya causado sta, las necesidades de apoyo externo a los municipios para realizar las tareas de limpieza y acondicionamiento delaszonasafectadasascomoelalcanceenlacadadelosserviciosbsicosesenciales,el Director del Plan declarar la fase de Vuelta a la Normalidad, que ser trasladada a los mismosorganismosalosqueselestrasmitilasdiferentesdeclaracionesdelassituaciones deemergencia. Esta fase se caracteriza por agrupar todas las tareas tendentes al restablecimiento de las condiciones mnimas imprescindibles para un retorno a la normalidad en las zonas afectadasporlainundacin. Paraeldesarrollodelasfuncionesaefectuarenestafase,secrearnlosrganosnecesarios para asegurar la coordinacin de los distintos departamentos de la Generalitat competentes en materias relativas a la reposicin de servicios, reparacin de daos y concesindeayudasadamnificados,ascomoparaagilizarlostrmitesadministrativosa seguirporlosciudadanosylosAyuntamientosenlassolicitudesdeestasayudas.

4.2. Reposicin de servicios bsicos o esenciales

Seentiendeporserviciosbsicosoesencialesaquelloscuyacarenciaafectanotablementea la calidad de vida de los ciudadanos y a la reanudacin de los servicios y actividades econmicas e industriales, pudiendo provocar en ocasiones problemas de seguridad. Principalmenteseincluyenenestetipodeservicioslossiguientes: Suministrodeaguapotable. Suministroelctrico. Serviciotelefnico. Suministrodegas. Para la coordinacin de la reposicin de estos servicios, se establecern los contactos pertinentes con los responsables de las empresas suministradoras. De acuerdo con las

46

Num. 6265 / 12.05.2010

19284


disponibilidadesoperativasytcnicasdelasrespectivascompaassuministradorasyse establecernlasprioridadesenlacadenciadereanudacindelossuministros. EncasodequelainterrupcindelServicioBsicoseprolongueeneltiemposevalorarla conveniencia de efectuar un suministro con servicios alternativos (agua embotellada, gruposelectrgenos,repetidoresmvilesdetelefona,etc.). Los servicios municipales efectuarn los anlisis correspondientes para averiguar la potabilidad del agua e informar en su caso a la poblacin sobre las medidas que debe adoptar.

4.3. Otras tareas a abordar en la fase de vuelta a la normalidad.

Durante esta fase, los servicios tcnicos municipales, con el apoyo de los tcnicos y arquitectos movilizados al efecto por la Direccin General competente en materia de Vivienda, procedern a inspeccionar las viviendas que hayan sufrido daos por la inundacinconelfindedecidirsuhabitabilidad. Asimismo, los responsables de las infraestructuras afectadas por la inundacin debern realizarlastareasdeinspeccin,limpiezayacondicionamientodestas. Para coordinar las tareas de limpieza y acondicionamiento de las carreteras podr constituirse el Centro de Coordinacin de Carreteras previsto en el Plan Sectorial correspondiente.

47

Num. 6265 / 12.05.2010

19285


5. Medidas de Proteccin a la Poblacin Se consideran medidas de proteccin a la poblacin los procedimientos, actuaciones previstasenelpresentePlan,conelfindeevitaroatenuarlasconsecuenciasqueparala poblacintienenlasinundaciones. Lasmedidasdeproteccinpara lapoblacinseconcretanenlapreparacin previadela misma mediante informacin y sensibilizacin sobre medidas de autoproteccin, o bien, suavisoopuestaenmarchaencasodequepreventivamentesedecidaelconfinamientoo evacuacinanteunaposibleevolucinnegativadelaemergencia. Lasmedidasdeproteccinalapoblacin,comprenden: Medidasdeautoproteccinpersonal:sonaquellasmedidassencillasquepueden serllevadasacaboporlapropiapoblacin. Confinamiento:estamedidaconsisteen

Decret 81/2010, pel qual s'aprova el Pla Especial enfront del Risc d'Inundacions a la Comunitat...

Documents

Transcript of Decret 81/2010, pel qual s'aprova el Pla Especial enfront del Risc d'Inundacions a la Comunitat...