Decine 21

XP3D ARRIBA EL TERROR EN 3D FET A CASANOU CINEMA ORIENTAL KAWASE, KIM KI DUK, SANG SOO

FILMIN TOT SOBRE EL VIDEOCLUB ONLINE DEL MOMENTPASSI EL QUE PASSI UN FILM ‘INDIE’ CATALÀ

Albert SerraHistòria de la meva mort

decinedecine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any II - número 21 - juliol/agost 2011 - 3€

www.decine.cat

www.facebook.com/decine

www.twitter.com/revistadecine

Sumari

16 22 24

EDITORIAL

05 La festa de l’Acadèmia

LA IMATGE

06 Blackthorn

PORTADA

08 Albert Serra: connexió Catalunya - Romania

ESTRENA

14 Passi el que passi

15 Veus des de Moçambic

16 Més estrenes (juliol i agost)

PERFIL

20 Amparo Moreno

FESTIVAL

22 De Karlovy Vary al Masnou

24 Festival Mas Sorrer

EL CAFÈ

28 Joan Carles Suau

DE PROP

30 Filmin: la plataforma de cinema online

DE FORA

34 Petits cops de cor del cinema biogràfi c a Orient

PRÈVIA

36 Visita al rodatge de XP3D

RODATGE

40 Children’s Corner

41 Codi 60, La lapidación de San Esteban, Blancanieves

LA CASA DEL CINE

44 Le quattro volte / Paul

45 Caballeros, princesas y otras bestias / La sombra de los otros

ACADÈMIA

46 Festa d’estiu del cinema català

ACTUALITAT

50 Taquilla

52 DVD’s

54 Notícies breus

58 Museu del cinema de Girona

08 20 28

decine 21 ¦ juliol - agost 2011 3

Editorial

decine

EDITOR

Jordi Roigé

DIRECTORA

Alba Laguna

REDACCIÓ

Anna PetrusMarta Rius

COL·LABORADORS

Tonio L. Alarcón, Txell Bonet, Pau Brunet, Conxita Casanovas, Hugo de Cominges, Anna Corberó, Laura Duran, M. Martí Freixas, Josep G. Guixà, Salvador Moré, Aina Serra, Adrià Sunyol, Francesc Vilallonga

CONSELL ASSESSOR

Xavier Atance, Antoni Badimon, Marta Baldó, Santi Lapeira, Xavier Parache, Pío Vernis

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Maria Gasol

FOTOGRAFIA

Óscar Fernández Orengo

ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIONS

Cristina Feixas

PUBLICITAT I MAQUETACIÓ

Pere Ribalta

IMPRESSIÓ

Comgrafi c

DISTRIBUCIÓ

S.A. Distribuidora de Ediciones.

EDITA

Rambla de Catalunya 35, pral 2a - 08007 BarcelonaTel. 93 511 6690 - Fax 93 511 [email protected] www.utopiaglobal.com

Decine és una revista membre de l’Appec, Associació de Publicacions Periòdiques en CatalàDecine s’edita amb el suport de la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

Dipòsit legal: B-39155-2009ISSN: 2013-5882

Jordi Roigé, editor

LA FESTA DE L’ACADÈMIA

La tercera festa d’estiu de l’Acadèmia del Cinema Català ha permès constatar unes quantes coses . Primer de tot, que la festa és un punt de trobada únic a la meitat de l’any on productors, actors, professionals i empreses de diversos àmbits de l’audiovi-sual, administració, televisions i premsa repassen què s’ha fet i, més important, què es vol fer i què es farà. En els jardins del Palau de Pedralbes, un espai molt apropiat per a la festa, també es va copsar l’estat d’ànim i d’opinió del sector.

Una altra constatació de quins són els principals temes de l’agenda cinematogràfi ca catalana: la reducció de recursos públics, les recents resolucions polèmiques del ministeri de cultura, les difi cultats de moltes productores per fi nançar les pel·lícules i la frustració d’un munt de projectes. Aquest era l’ambient a Pedralbes el passat 22 de juny. Amb tot, la pròpia dinàmica entusiasta i emprenedora de la gent de cine feia con-cloure que ara toca reinventar-se. Pensar, produir, realitzar i distribuir pel·lícules d’una manera diferent. Tothom constata que som en un fi nal d’etapa. Un canvi de cicle en la indústria del cinema, que ha començat ja fa anys en el públic a través d’un consum diferent -internet, bàsicament-, i que fi nalment ja s’està instal·lant en la mentalitat de l’administració i els productors.

Les paraules de Ramon Colom, responsable del cinema Alexandra de Barcelona i pre-miat durant la festa per l’Acadèmia , eren un refl ex d’aquesta perplexitat. Els cineastes continuen necessitant sales vocacionals on les pel·lícules fetes al país trobin el seu espai digne, que li correspon. Aquest és un dels objectius primordials de la nova llei catalana del cinema i de l’administració de la Generalitat.

L’Acadèmia és el lloc idoni per aquesta trobada. En els pocs anys de vida, la institució s’ha fet seu l’espai central del cinema català. Però en pròximes edicions haurà de millorar la posada en escena i la dinàmica de la festa. L’austeritat pròpia i assumida pels moments que vivim no hauria d’estar renyida amb unes projeccions més reeixi-des, on els assistents puguin gaudir de les pel·lícules catalanes premiades en festi-vals internacionals i tinguin la primícia de les imatges de les cintes que s’estrenaran els pròxims mesos.


mail to: [email protected]

www.utopiaglobal.com

Blackthorn“Recuperar la fi gura del llegendari bandit Butch Cassidy és una excusa per a enfrontar dos móns molt diferents: el dels vells i els nous valors”.

Mateo Gil, director

6 decine 21 ¦ juliol - agost 2011

La im

atge

fotografi a: Txell Bonet


Port

ada

albert serra

“jo a mi mateix no m’interesso”fotografi a: Txell Bonet

“jo a mi mateix no m’interesso”Fotografia: Noemí Elias i Txell Bonet


Txell Bonet

L’Albert Serra és un paio que demostra la seva intel·ligència i llestesa només pel fet d’haver aconseguit fer el que li dóna la gana, al menys, alhora de fer pel·lícules. Honor de cavalleria (2006) i El cant dels ocells (2008) són una mostra del que és el cinema d’autor estrictus sensu, sense concessions. Parlar amb ell sobre els seus films és tant o més interessant que els propis films. I més si el trobem enmig d’una ruta per Transilvània buscant les localitzacions on rodarà aquesta tardor la seva nova obra, amb Dràcula com a un dels elements. Una producció d’Andergraun Films amb Montse Triola que es titularà Història de la meva mort, amb Història de la meva mort, amb Història de la meva mortproducció associada de TV3 i Capricci Films. L’entrevistem mentre és a Romania, i l’Albert ens contesta amb aquella cadència com de gat vell i el seu parlar de Banyoles. Viatja amb el seu amic i director de fotografia Jimmy Gimferrer. Van acompanyats de Dan Burlac, un dels personatges que han fet possible la nova onada del cinema romanès. Fou el productor associat de 4 meses, 3 semanas, 2 días i el productor executiu de 12:08 a l’Est de Bucarest, les dues premiades amb la de Bucarest, les dues premiades amb la de BucarestPalma d’Or i la Càmera d’Or respectivament. Tant ell com l’Albert Serra han contribuït a internacionalitzar les filmografies dels seus respectius països, amb el Festival de Canes com a primer motor. Però el que comparteixen sobretot és l’amor per un cinema en estat pur.

“jo a mi mateix no m’interesso”

connexió Catalunya - Romania

Dan, vas ser tu qui va donar la idea a l’Albert Serra de fer una pel·lícula a Romania i sobre Dràcula. Et va acabar fent cas i ara l’ajudes a trobar les localitzacions. Per què li vas proposar?Dan Burlac: Adoro l’Albert, trobo que és un director absolutament genial. Treballo sempre amb les meves intuicions. Quan es va fer el cicle de pel·lícules de la Quinzena de Realitzadors de Cannes a l’Institut Francès de Bucarest vaig veure Honor de cavalleria. La vaig trobar genial, em va encantar. I realment em van venir moltes ganes de treballar amb ell.Albert Serra: Sortint de la projecció em va dir “hòstia, m’ha agra-dat molt i hauries de fer el mateix amb Dràcula”. I a mi, que no m’interessa el cine fantàstic i no n’he mirat mai, em va semblar una idea tan rara que em va fer riure. I me’n seguia fent quan vaig tornar a Barcelona i li explicava a la gent. Però mica en mica, no sé perquè, no sé si és al descartar altres idees i projectes, em va anar tornant aquesta idea, i a ell me’l vaig anar trobant pel món i sempre em deia “s’ha de fer allò, s’ha de fer allò”. I fi nalment li vaig dir: “D’acord, ho farem”.

Porteu uns dies donant voltes pel país per trobar els espais i es-cenaris. És un aspecte cabdal perquè el paisatge en les teves pel-lícules és tan important com un personatge més. Continuarà sent-ho. Fins i tot més.

Has trobat el que buscaves?T’he de dir la veritat: si es tria Romania no és per Dràcula, perquè és una conya. És perquè en Dan Burlac de seguida es va entusi-asmar molt i em va dir que vingués. I aquí, com que és un país una mica despoblat en segons quines zones, per mi és una cosa molt favorable en relació al so directe. Per poder treballar amb so directe en una pel·lícula d’ambient històric. Tota la resta és total-

ment secundari, com la relació amb la història de Dràcula. Però ja que som aquí, per què no aprofi tar-ho? M’interessen dues localit-zacions, una prop de Bran i l’altra prop de Sibiu. I afegeixo que, en principi, una part també es rodarà a França.

De fet, del que parteixes és del mite de Casanova.Sí, inicialment parteixo del racionalisme francès, els llibertins, la sensualitat, la lleugeresa francesa de fi nals del XVIII, que mica en mica es transforma en un altre tipus de visió, del món de nit, simbòlicament, per entendre’ns, o de la sexualitat, o com vulguis dir-ho, més romàntica, més fosca, violenta, una mica més esotè-rica, del món més de Dràcula.

I dius que tindrà un final “estrany i misteriós” o és que encara no el tens, el final?Sí, sí que el tinc. Però bé, és per dir alguna cosa, perquè la gent pagui i jo tingui calers per fer-la. El pressupost és de 1,4 milions d’euros.

També has fet el guió de manera molt ràpida bàsicament per po-der presentar el dossier o aquesta vegada has escrit diàlegs?Està fet ràpid. Si volgués perdre el temps, no el perdria fent un guió. Però és una mica més elaborat que els altres, sí que hi ha diàlegs.

Aquesta major importància del guió, de la música al marge del so directe, el fet de no gravar només en exteriors i amb llum natural i treballar els personatges femenins són reptes d’aquesta nova pel·lícula?Ho haguessin estat si no haguéssim fet intermediàriament una peli pel MACBA que es pot veure per internet (Els noms de Crist,


Port

ada

2011), on hi ha molts interiors, i una altra pel CCCB (El senyor ha fet en mi meravelles, 2011), que també es passarà al setembre, on també n’hi ha molts. Quan es va començar a pensar aquest pro-jecte sí que ho hagués estat, però ara, al haver fet això, ja m’hi he acostumat una mica i no és aquest el repte. El tema femení sí que és més diferent perquè és més complicat.

Per? Perquè no ho he fet mai. Fa temps vaig dir aquesta frase una mica provocativa a EL PAÍS: “no he treballat amb dones, perquè totes les dones són actrius professionals encara que no hagin fet mai d’actriu”.

I ho vas dir conscientment per ser provocador en aquell moment? Un punt provocatiu i un punt de veritat, aquesta barreja. La provo-cació si no és veritat és estúpida. No és tan natural. Jo em basava molt en la idea aquesta que en general les dones tenen molt més control de la seva pròpia imatge, es miren a elles mateixes molt més i tenen molt més control del seu propi cos, de la imatge que projecten en els altres. En canvi, amb els actors que jo tenia, que per això m’agradaven, això no existia en absolut. Ara això serà una mica inevitable. També els actors amb els que he treballat n’han anat aprenent, i això també ha anat apareixent, inevitablement.

Acaba passant: decideixes treballar amb actors no professionals, però al marge que hagin passat o no per una escola, només pel fet de treballar amb tu, passen a ser professionals, a formar part de l’establishment cinematogràfic. Això és un problema en la mesura que els torno a agafar.

Vols continuar treballant amb actors no professionals?Sí, tots són no professionals.

Però havies pensat en el Flotats.S’ha descartat. I ara tots són nous. La clau és que tots són nous.No podem avançar noms ni d’on han sortit?No, no per res. No per mi, sinó per ells. Un perquè té una feina que és una mica conegut, i l’altre també perquè no sé què... Jo ho diria abans, no tinc cap problema, però no m’ho deixen dir. Són problemes burocràtics, són gent que té altres feines, han de demanar vacances.

Tu tampoc has estudiat cinema d’una manera acadèmica. El cine-ma t’interessa perquè l’has triat com a un modus vivendi, perquè no vols viure una vida quotidiana, avorrida i rutinària.Exacte, sí, perfectament. Quan vaig començar a fer cine era per divertir-me. Bé, i així continuo ara. I no vaig estudiar mai cine ni res, era per passar l’estona i per tenir una vida més divertida que la que tindria normalment. I és per això que no faig mai ni assajos ni tinc un monitor allà, ni miro mai cap imatge...

Vols dir que quan esteu enregistrant no mires l’objectiu i te’n re-fies del que donarà per la càmera i ja està; i bé, sobretot del teu director de fotografia, en Jimmy Gimferrer?Alguna vegada miro, però molt de tant en tant. Els directors de la indústria de Hollywood tampoc miren mai per la càmera, a vega-des miren el monitor, però bé, el monitor és una cosa que no arriba fi ns als anys 80 i per tant no s’havia fet servir mai en el cinema clàssic ni en els orígens del cinema. Però el que no faig mai, i això encara és més interessant, és mirar imatges de la pel·lícula abans de què s’acabi. Al vespre, evidentment, es poden mirar allà amb un monitor, a l’hotel o el que sigui. Jo em nego a mirar-les, no m’in-teressa. Fins que no s’acaba el rodatge no miro mai cap imatge ni les miraré mai d’una pel·lícula meva.

El productor romanès Dan Burlac, col·laborador d’Albert Serra, comparteix lectures amb el director català. Al fons, el director de fotografi a Jimmy Gimferrer

Per?Perquè s’accepta un fatalisme. És una manera així a l’antiga de funcionar. Encara que es facin totes en digital, és una altra manera, és un concepte.

Sovint penso que per a tu el cinema és més un procés que un re-sultat?No, no. Però el procés aquest és imprescindible des d’un punt de vista moral. El resultat és més important des d’un punt de vista estè-tic. L’estètica, en l’obra d’art sempre és lleugerament més impor-tant que la moral, perquè les obres d’art en sí mateixes no tenen moral. Però sí que des d’un punt de vista personal, a vegades, la moral és important, no? I en aquest cas és de subvertir una mica la vida quotidiana. Si fos per anar a treballar, ja podria anar a treballar d’una altra cosa. Si hagués estat advocat, seria multimilionari, tin-dria molt de talent per advocat, jo. Massa fàcil! hagués sigut multi-milionari massa fàcil, en canvi, així, amb cine d’autor...

Cine d’autor per aquest estil personal però també perquè per molt que l’obra és autònoma de la teva persona, deu ser plena dels teus fantasmes i parla molt de com ets tu. Sí, perquè he decidit jo les coses. Però no sé fi ns a quin punt, pel fet d’haver decidit una sèrie de coses diu alguna cosa meva o no. Això no ho he de dir jo, no ho he d’analtizar jo, i tampoc m’inte-ressa. Crec que jo he fet memorable una frase que no sé si me l’he inventat. Un conegut li va proposar a en Pere Gimferrer de dedi-car-li una exposició, i va dir: “no, jo a mi mateix no m’interesso”. Doncs jo és el mateix: jo, a mi mateix, no m’interesso. Cosa, que molta gent hauria d’aprendre. Diuen, “aquest en Serra sembla un tio molt egocèntric”. Doncs, jo, a mi mateix no m’interesso, ho

afi rmo ara. No tinc facebook, no tinc res, no m’interessa saber res de mi ni del que pensa la gent de mi.

Potser no tens facebook personal, però pàgina sí que en tens! I les crítiques no et preocupen?És que no m’interessa. M’interessa més saber el que pensa una altra persona sobre diferents temes.

I quan vas a una taula rodona, i hi ha un contacte amb el possi-ble públic, t’interessa saber què pensen o què senten amb el teu cinema?A priori no perquè les possibilitats de que hi hagi algú que digui alguna cosa que m’interessi són baixes, però no són zero, i per tant, si que tinc a priori aquest respecte pel que puguin dir, i modestament, però molt educadament, els escolto, i de fet, no hi ha ningú a Espanya que hagi fet més debats amb el públic que jo. Ningú. Perquè, només d’ “Honor de Cavalleria” i a França, sola-ment, ja n’he fet 60, en sales de França amb públic comú. Ningú a Espanya n’ha fet 60 amb totes les seves pel·lícules i tots els anys de carrera.

I saber si la gent ha entès el que tu volies explicar?És que jo no volia explicar res. Si al fi nal el que es fa és una cosa diferent, no passa res. No és jutgen les obres en relació a les intencions que tenia el seu creador, hem quedat que era una cosa independent. Per tant, es jutja el resultat fi nal, si l’obra és coherent en sí mateixa o no, i no amb la idea que jo tenia. Jo podia tenir una idea de fer un thriller i al fi nal ha sortit una comèdia, i pot ser una obra mestra de comèdia. I què, si jo volia fer un thriller al principi?

decine 21 ¦ juliol - agost 2011 13 decine 21 ¦ juliol - agost 2011 13

Amics i veïns compliquen la vida a la parella protagonista a l’hora d’aconseguir el seu objectiu

passi el que passi

Aquest proper 22 de juliol arriba a les pantalles catalanes un fi lm que no ha rebut cap subvenció, però que ha aconseguit fer-se un lloc en l’audiovisual autòcton a través de la promoció en xarxes socials i el màrqueting més de guerrilla. Es tracta d’una proposta divertida, simpàtica i comercial que se situa als paratges d’Aigua-viva, Estanyol i Bescanó, presentats a la manera d’una Toscana gironina. Actors desconeguts i molta música per explicar les peri-pècies de l’Àlex, un guionista d’uns 35 anys, casat i amb una fi lla, que es planteja el repte de fer quatre vegades l’amor amb la seva dona durant un cap de setmana d’aquells que es presenten avor-rits. Potser l’objectiu tampoc és tan difícil, però acaba esdevenint impossible quan entren en joc la fi lla, els amics, veïns i tot tipus de complicacions.Una de les particularitats del fi lm és que tot el que l’espectador veu és el guió que està escrivint l’Àlex. I el que escriu és una expe-riència personal on, de vegades, l’estructura clàssica dels tres actes, els punts de gir i la vida real no coincideixen. Tot des d’un

punt de vista de comèdia, un gènere força oblidat en el cinema català actual (lluny queden els temps on comèdies com L’orgia, Pa d’àngel o Què t’hi jugues Mari Pili? omplien les sales). En paraules de Bellsolà: “He fet una comèdia perquè és el que m’ha sortit. De fet, els meus altres guions, propers projectes, també són comè-dies. Això de fer riure és molt difícil. Normalment, les coses que fan plorar, fan plorar tothom. Potser el meu fi lm fa riure a alguns i gens a d’altres. No pots pretendre agradar a tothom”.

Direcció ¦ Robert Bellsolà

Gènere ¦ Comèdia

Producció ¦ Aiguaviva Films

Repartiment ¦ Marcel Tomàs, Carlotta Bosch, Sara Gálvez, Antonio de Matteo, Mireia Vallés

Estrena ¦ 22 de juliol

Una pel·lícula rodada a les antípodes del sistema, que demostra que existeix una altra possibilitat de fer cinema, assumint riscos i sortint al mercat a la re-cerca del client potencial, l’espectador. Passi el que passi és, tal i com la defi-neix el seu director (i guionista i productor i exhibidor) Robert Bellsolà, una comèdia romàntico-grollera ambientada en terres gironines.


Estr

ena

Veus des de Moçambic

Veus des de Moçambic porta com a subtítol Àfrica és futur, futur és dona, i amb aquestes paraules es podria resumir de manera molt encertada el que el documental presenta. Rodat en versió original anglesa i portuguesa a Moçambic durant cinc setmanes, amb Josep Maria Civit a la direcció de fotografi a, el fi lm planteja un recorregut que pretén recuperar les arrels d’un passat per a reconstruir un present; una actualitat on les veus de les seves dones es converteixen en una crida des de l’Àfrica. A Moçambic, com a la resta de països del continent africà, sovint moltes vides de dones s’han silenciat. Quan Guardiola i Polo, les directores, van iniciar la investigació al voltant del procés d’emancipació de les dones al país, van decidir entrevistar-se amb dones d’edats molt diferents. En aquestes converses, va sorgir de sobte un per-sonatge històric, Josina Machel, una activista en favor dels drets femenins. Josina fou la primera moçambiquesa en lluitar per l’alli-berament del seu país i les directores van decidir aprofundir en el personatge, fi ns a convertir-lo en el fi l conductor del documental.

D’aquesta manera, Veus des de Moçambic és la unió de dues his-tòries, la de la dona actual al país africà i la de la lluita al passat. El documental, una producció de Bausan Films i LX Films amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació, es pot veure en cine-mes des del passat 17 de juny després de ser presentat en diver-sos festivals internacionals.

Direcció ¦ Susana Guardiola i Françoise Polo

Gènere ¦ Documental

Producció ¦ Bausan Films, LX Films

Estrena ¦ 17 de juny

Documental que recupera la veu de les dones africanes que lluiten cada dia per activar el desenvolupament de l’Àfrica. Són cinc històries que representen el cicle de la vida de la dona i l’ombra d’un mite reencarnat en totes elles: Josina Machel, primera heroïna i guerrillera moçambiquesa, que va lluitar per la independència i pels drets de la dona. Una coproducció catalana i portuguesa dirigida per Susana Guardiola i Françoise Polo.


El documental és un retrat de cinc dones moçambiqueses lluitadores


M�

� tr

en�

El fi lm retrata els últims dies de vida de Butch Cassidy, un lladre de bancs llegendari que ja va ser encarnat per Paul Newman a Dos hombres y un destino. Es tracta d’un western crepuscular, que es recolza en les llegendes de l’època que asseguren que Cassidy no va morir a Bolívia el 1908, sinó que es va escapar i va tornar a EUA.

Thadeous s’ha passat la vida veient com Fabious, el seu germà gran, s’ha embarcat en diverses aventures i s’ha fet amb el cor del seu poble. Cansat d’aquesta situació, s’ha resignat a una vida dedicada a fumar, beure i seduir donzelles. Però tot canvia quan Belladona, la promesa de Fabious, és segrestada pel malvat bruixot Leezar.

En un sopar d’estiu es reuneixen diversos amics. Cadascun d’ells tracta d’emmascarar els seus problemes personals i passar una nit agradable. No obstant això, les parelles comencen ràpidament a mostrar el seu veritable estat d’ànim, la seva insatisfacció mútua, i queda de manifest que el que realment pretenen és viure una aventura amorosa.

Nacho, Santi, Diego i Víctor, de 35 anys, es posaven a prova amb peculiars apostes quan eren joves, però un incident provocat per Nacho va suposar el fi nal de l’amistat dels altres amb aquest i el fi nal de les apostes. Deu anys després, s’assabenten de la mort del seu antic amic, el qual els ha preparat una aposta pòstuma per guanyar la seva herència.

La pel·lícula narra un confl icte entre veïns que sembla no tenir fi . Una simple paret mitgera pot dividir dos mons, dues maneres de vestir, de menjar, de viure. En un costat Leonardo, un prestigiós dissenyador que viu en una casa feta per Le Corbusier. A l’altre costat Víctor, venedor de cotxes de segona mà, vulgar, rústic i dominant.

La trama del fi lm transcorre en algun lloc d’Àfrica, on l’exèrcit es prepara per restablir l’ordre al país. Els estrangers ja han anat marxant abans que les coses empitjorin. Però Maria Vial no està disposada a abandonar la seva plantació de cafè abans de la fer la recol·lecta tan sols perquè hagin sonat uns quants trets.

Ganamos todos se centra en la vida de Mike Flaherty, un advocat sense massa sort a la feina que dedica el seu temps lliure a entrenar als nois d’una escola de lluita lliure. Tot canviarà quan assumeixi la tutela d’un vell client amb l’esperança de mantenir-se actiu i treure la seva família de les dificultats que travessa.

Una petita ciutat es prepara per l’arribada del seu fi ll predilecte, un famós cantant d’òpera que decideix retrobar-se amb els seus orígens. Aquesta important visita revolucionarà la vida de tots els seus habitants, especialment la de Sebastian, un ajudant de cuina que en aquest moment es troba en una crisi amorosa.

Títol original ¦Títol original ¦ Blackthorn

Direcció ¦Direcció ¦ Mateo Gil

Gènere ¦Gènere ¦ Western biogràfic

Producció ¦Producció ¦ Arcadia Motion Pictures, Aiete Ariane Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Sam Shepard, Stephen Rea, Eduardo Noriega, Magaly Solier, Nikolaj Coster-Waldau

Estrena ¦Estrena ¦ 1 de juliol

Títol original ¦Títol original ¦ Your Highness

Direcció ¦Direcció ¦ David Gordon Green

Gènere ¦Gènere ¦ Comèdia

Producció ¦Producció ¦ Universal Pictures, Stuber Pictures

Repartiment ¦Repartiment ¦ Danny McBride, James Franco, Natalie Portman, Zooey Deschanel, Justin Theroux


Títol original ¦Títol original ¦ Le Code a changé

Direcció ¦Direcció ¦ Danièle Thompson

Gènere ¦Gènere ¦ Comèdia romàntica

Producció ¦Producció ¦ StudioCanal, TF1 Films Production, Radis Films Production

Repartiment ¦Repartiment ¦ Karin Viard, Dany Boon, Marina Foïs, Patrick Bruel, Emmanuelle Seigner


Direcció ¦Direcció ¦ Borja Manso, Marcos Cabotá


Producció ¦Producció ¦ Dark Light Productions, Telecinco Cinema, Mai

Repartiment ¦Repartiment ¦ Ernesto Alterio, Diego Martín, Alberto Lozano, Goya Toledo, Manuela Velasco


Direcció ¦Direcció ¦ Mariano Cohn, Gastón Duprat

Gènere ¦Gènere ¦ Comèdia dramàtica

Producció ¦Producció ¦ Aleph Media

Repartiment ¦Repartiment ¦ Rafael Spregelburd, Daniel Aráoz, Eugenia Alonso, Enrique Gagliesi, Inés Budassi


Títol original ¦Títol original ¦ White Material

Direcció ¦Direcció ¦ Claire Denis

Gènere ¦Gènere ¦ Drama

Producció ¦Producció ¦ Why Not Productions, Wild Bunch

Repartiment ¦Repartiment ¦ Isabelle Huppert, Isaach de Bankolé, Christopher Lambert, Nicolas Duvauchelle, William Nadylam


Títol original ¦Títol original ¦ Win Win

Direcció ¦Direcció ¦ Thomas McCarthy


Producció ¦Producció ¦ Fox Searchlight Pictures

Repartiment ¦Repartiment ¦ Paul Giamatti, Amy Ryan, Jeffrey Tambor, Melanie Lynskey, Bobby Cannavale


Títol original ¦Títol original ¦ En mand kommer hjem

Direcció ¦Direcció ¦ Thomas Vinterberg


Producció ¦Producció ¦ Coproducció Dinamarca-Suècia

Repartiment ¦Repartiment ¦ Brigitte Christensen, Morten Grunwald, Ulla Henningsen, Paw Henriksen, Thomas Bo Larsen


Blackthorn. Sin destinoBlackthorn. Sin destino Caballeros, princesasCaballeros, princesasy otras bestiasy otras bestias

Cena de amigosCena de amigos

AmigosAmigos

El hombre de al ladoEl hombre de al lado Una mujer en ÁfricaUna mujer en África

Ganamos todosGanamos todos

Cuando un hombreCuando un hombrevuelve a casavuelve a casa


Oliver (McGregor) és un home relativament jove que comença a replantejar-se la seva vida i les seves relacions amoroses a partir del moment en què el seu pare Hal (Plummer), de 71 anys i que ha estat 38 anys casat amb la seva mare, li revela tres notícies tan impactants com inesperades ¦ té càncer, és gai i té un amant.

El fi lm narra la història dels germans Waters. Després que en Kenny fos condemnat a cadena perpètua, i amb l’absoluta convicció que ell no havia comès el crim del qual se l’acusava, la seva germana Betty Anne, de 28 anys, divorciada i amb dos fi lls, va estudiar Dret traient-se la carrera en un temps rècord i convertint-se en la representant legal del seu germà.

París, 2009. Milana, d’origen txetxè, és alumna de cinquè a l’Institut i té la seva pròpia colla d’amics ¦ Blaise, Alice, Claudio, Alí i Yousseff . Un dia, Yousseff , els pares del qual són immigrants il·legals, és deportat. Milana pot ser la propera de la llista. Davant el perill, els nens decideixen que és hora d’actuar i es juren que estaran sempre junts.

Le quattro volte és una visió poètica dels cicles de la vida i de la naturalesa, i de les tradicions oblidades en un lloc indeterminat en el temps. Una pel·lícula de ciència fi cció sense efectes especials, que acompanya a l’espectador en un món desconegut i màgic, per descobrir el secret de quatre vides misteriosament entrellaçades entre si.

Quan faci disset anys, Harry perdrà l’encanteri protector que el manté fora de perill. L’anunciat enfrontament a mort amb Lord Voldemort és imminent, i la gairebé impossible missió de trobar i destruir les restes de Horrocruxies és més urgent que mai. Ha arribat l’hora fi nal, el moment de prendre les decisions més difícils.

Bòsnia-Herzegovina, 1991. Els comunistes han perdut el poder i Divko Buntic torna al seu poble a reclamar la casa familiar. Després de vint anys d’exili a Alemanya, torna en un Mercedes, amb una joveneta i amb les butxaques plenes de marcs alemanys. Intentarà desnonar la seva exdona Lucĳ a i tornar a veure al seu fi ll Martin, de vint anys.

Aquesta és la història d’un noi búlgar que de gran es fa alemany. Després d’un accident de cotxe, l’Àlex no pot recordar ni el seu nom. En un intent per curar la seva amnèsia, el seu avi Bai Donen, se’n va cap a Alemanya i organitza un viatge espiritual pel seu nét que el portarà cap al seu passat, al país del qual prové.

Rayo McQueen i la seva fi del i inseparable grua Mate decideixen embarcar-se en un llarg viatge amb l’objectiu de participar en el Campionat del Món de Velocitat, on s’escollirà al cotxe més ràpid del planeta. Rayo està segur d’aconseguir la victòria, però tot es torça quan uns malvats vehicles involucren a Mate en un assumpte d’espionatge.

Títol original ¦Títol original ¦ Beginners

Direcció ¦Direcció ¦ Mike Mills


Producció ¦Producció ¦ Focus Features, Olympus Pictures, Parts and Labor

Repartiment ¦Repartiment ¦ Ewan McGregor, Christopher Plummer, Mélanie Laurent, Goran Visnjic, Bill Oberst Jr.


Títol original ¦Títol original ¦ Conviction

Direcció ¦Direcció ¦ Tony Goldwyn

Gènere ¦Gènere ¦ Thriller dramàtic

Producció ¦Producció ¦ Fox Searchligth, Omega Entertainment, Longfellow, Oceana Media Finance

Repartiment ¦Repartiment ¦ Hilary Swank, Sam Rockwell, Juliette Lewis, Ari Graynor, Minnie Driver


Títol original ¦Títol original ¦ Les mains en l’air

Direcció ¦Direcció ¦ Romain Goupil


Producció ¦Producció ¦ Les Films du Losange, France 3 Cinéma, France Télévision, Canal+, CinéCinéma, Centre National de la Cinématographie (CNC), Région Ile-de-France

Repartiment ¦Repartiment ¦ Valeria Bruni Tedeschi, Linda Doudaeva, Jules Ritmanic, Louna Klanit, Louka Masset


Direcció ¦Direcció ¦ Michelangelo Frammartino


Producció ¦Producció ¦ Coproducció Itàlia-Alemanya-Suïssa

Repartiment ¦Repartiment ¦ Giuseppe Fuda, Bruno Timpano, Nazareno Timpano


Títol original ¦Títol original ¦ Harry Potter and the Deathly Hallows ¦ Part II

Direcció ¦Direcció ¦ David Yates

Gènere ¦Gènere ¦ Aventures, fantàstic

Producció ¦Producció ¦ Warner Bros. Pictures, Heyday Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Alan Rickman, Helena Bonham Carter, John Hurt


Direcció ¦Direcció ¦ Danis Tanovic


Producció ¦Producció ¦ Art & Popcorn, Asap Films, Autonomous, Man’s Films, Razor Film Produktion GmbH, Studio Maj

Repartiment ¦Repartiment ¦ Miki Manojlovic, Boris Ler, Mira Furlan, Jelena Stupljanin, Mario Knezovic


Títol original ¦Títol original ¦ Svetat e golyam i spasenie debne otvsyakade

Direcció ¦Direcció ¦ Stephan Komandarev


Producció ¦Producció ¦ RFF International, Pallas Film, Vertigo, Emotionfilm, Inforg Stúdió, BNT

Repartiment ¦Repartiment ¦ Miki Manojlovic, Carlo Ljubek, Hristo Mutafchiev, Ana Papadopulu, Lyudmila Cheshmedzhieva


Direcció ¦Direcció ¦ John Lasseter, Brad Lewis

Gènere ¦Gènere ¦ Animació

Producció ¦Producció ¦ Pixar Studios


PrincipiantesPrincipiantes

Betty Anne WatersBetty Anne Waters

Las manos en el aireLas manos en el aire Le quattro volteLe quattro volte

Harry Potter i les relíquies Harry Potter i les relíquies de la mort: Part IIde la mort: Part II

Cirkus ColumbiaCirkus Columbia

El mundo es grandeEl mundo es grandey la felicidad está a la vuelta de la esquinay la felicidad está a la vuelta de la esquina

Cars 2 (3D)Cars 2 (3D)

La pel·lícula és el relat de la història d’amor entre una cantant paralítica, condemnada a viure en una cadira de rodes (Zellwegger), i el seu amic (Whitaker), un lluitador lesionat. Junts emprenen un viatge a Memphis, en el qual intentaran superar les tragèdies que han irromput en les seves vides.

Sota d’una mansió campestre, viu una família d’éssers diminuts de pocs centímetres. Tenen la norma de no deixar-se veure mai pels humans, però la seva tranquil·la existència canvia quan la jove Arrietty és vista accidentalment per un nen. Entre tots dos sorgirà una forta amistat, però alhora l’existència d’aquests éssers es veurà perillosament amenaçada.

Tot comença a l’estiu de 1971 quan, durant l’elecció de la reina del balneari més famós de tot Livorno, l’Anna és coronada com “la mare més bella”. Però el fet de tenir una mare bella, vital, frívola i pertorbadora ha estat, durant anys, un vertader turment pel Bruno, el primogènit de l’Anna.

Tot i que és un conseller matrimonial brillant, Julien Monnier no és capaç de mantenir una dona en la seva vida més de dues setmanes. Des que era petit, en Julien porta mala sort a totes les dones que s’enamoren d’ell. Però no una mala sort qualsevol, sinó d’aquests que et fan acabar a l’hospital, que trenquen una carrera professional, etc.

Hal Jordan (Ryan Reynolds) és un pilot que prova prototips i que un dia adquireix uns superpoders que li concedeix un extraterrestre moribund, quan és reclutat per a una missió de pau intergalàctica. Linterna Verde és l’adaptació cinematogràfi ca del popular personatge de DC Comics, del mateix nom.

Alessandro és un professor italià de música barroca que viu a Estrasburg amb la seva fi lla Irina de quinze anys i el seu germà Crampone, un simpàtic i boig anarquista. Alessandro sent que cria a dos adolescents. S’esforça a ser el pare perfecte, però quan la seva fi lla descobreix l’emoció del primer amor, la seva vida sofreix un canvi inesperat i dramàtic.

El 1215 el Rei Joan d’Anglaterra es va veure obligat a signar els Articles dels Barons, una petició per part dels seus senyors feudals per posar límits al seu despòtic ús del poder. Però quan va reunir un exèrcit fort, el Rei es va negar a complir l’acord i va voler castigar aquells que l’havien humiliat, entre ells un grup de cavallers templaris.

Mammuth és un treballador d’un escorxador que acaba de fer els seixanta anys. Amb motiu de la seva jubilació, els seus companys li munten una festa de comiat. L’home porta treballant des dels setze anys, en múltiples feines, i ja és hora d’un merescut descans, però un problema sorgeix quan Mammuth vol cobrar la seva pensió.

Títol original ¦Títol original ¦ My Own Love Song

Direcció ¦Direcció ¦ Olivier Dahan

Gènere ¦Gènere ¦ Drama romàntic

Producció ¦Producció ¦ Légende Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Renée Zellwegger, Forest Whitaker, Elias Koteas, Nick Nolte, Madeline Zima


Títol original ¦Títol original ¦ Karigurashi no Arrietty - Yukashita no kobito-tachi

Direcció ¦Direcció ¦ Hiromasa Yonebayashi


Producció ¦Producció ¦ Studio Ghibli, Dentsu Inc., Hakuhodo DY Media Partners, Mitsubishi Corporation, NTV, TOHO


Direcció ¦Direcció ¦ Paolo Virzì


Producció ¦Producció ¦ Motorino Amaranto, Medusa Film, Indiana Production Company

Repartiment ¦Repartiment ¦ Valerio Mastandrea, Micaela Ramazzotti, Stefania Sandrelli, Claudia Pandolfi, Marco Messeri


Títol original ¦Títol original ¦ La Chance de ma vie

Direcció ¦Direcció ¦ Nicolas Cuche

Gènere ¦Gènere ¦ Comèdia romàntica

Producció ¦Producció ¦ Fidélité Films, TF1 Films Production, Wild Bunch, Mars Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ François-Xavier Demaison, Virginie Efira, Armelle Deutsch, Raphaël Personnaz, Thomas Ngijol, Brigitte Roüan

Estrena ¦Estrena ¦ 5 d’agost

Títol original ¦Títol original ¦ Green Lantern

Direcció ¦Direcció ¦ Martin Campbell

Gènere ¦Gènere ¦ Ciència-ficció

Producció ¦Producció ¦ DC Comics, Warner Bros. Pictures

Repartiment ¦Repartiment ¦ Ryan Reynolds, Peter Sarsgaard, Blake Lively, Tim Robbins


Títol original ¦Títol original ¦ Tous les soleils

Direcció ¦Direcció ¦ Philippe Claudel


Producció ¦Producció ¦

Repartiment ¦Repartiment ¦ Stefano Accorsi, Neri Marcorè, Clotilde Courau, Lisa Cipriani, Anouk Aimée


Títol original ¦Títol original ¦ Ironclad

Direcció ¦Direcció ¦ Jonathan English

Gènere ¦Gènere ¦ Aventures

Producció ¦Producció ¦ Vip Medienfonds 4, Rising Star

Repartiment ¦Repartiment ¦ James Purefoy, Paul Giamatti, Kate Mara, Brian Cox, Jason Flemyng,


Direcció ¦Direcció ¦ Benoît Delépine, Gustave de Kervern


Producció ¦Producció ¦ Arte, GMT Productions

Repartiment ¦Repartiment ¦ Gérard Depardieu, Isabelle Adjani, Benoît Poelvoorde, Yolande Moreau, Philippe Nahon


Nuestra canción de amorNuestra canción de amor Arrietty y el mundo Arrietty y el mundo de los diminutosde los diminutos

La prima cosa bellaLa prima cosa bella

La oportunidad de mi vidaLa oportunidad de mi vidaLinterna VerdeLinterna Verde

El silencio del amorEl silencio del amor TemplarioTemplario

MammuthMammuth


M�

� tr

en�

Steve Rogers, horroritzat pels noticiaris sobre els nazis a Europa, s’apunta a l’exèrcit. És allà on Steve pren part d’un experiment especial ¦ l’operació renaixement. Després de setmanes de proves, administren a Rogers el “Sèrum Super-Soldat” i el bombardegen amb “vita-rajos”. És així com neix el Capità Amèrica, que lluita contra el mal.

Nova adaptació de la història de Conan el Bàrbar i les seves aventures a través del continent de Hyboria. Un nen, que habita en un llogaret de bàrbars, grava en la seva memòria els rostres dels guerrers que maten a la seva família i el lliuren com a esclau a uns mercaders. Anys després, el jove es converteix en un forçut i valent guerrer.

Gargamel descobreix el llogaret màgic dels Barrufets i provoca que es dispersin pel bosc. Per desgràcia, n’hi ha un que s’equivoca de camí i, juntament amb altres Barrufets, entrarà en una ruta prohibida. La lluna blava i un portal màgic faran la resta i es transportaran a Central Park. Gargamel els persegueix i els Barrufets buscaran ajuda.

Simin i Nader són un matrimoni que, al costat de la seva fi lla Termeh, decideixen abandonar l’Iran a la recerca d’una vida millor. Però quan tot està gairebé preparat, ell es fa enrere perquè han diagnosticat Alzheimer al seu pare. Ella, disgustada, decideix demanar el divorci. Tot es complica quan Nader i Termeh troben l’ancià lligat a la taula de casa.

Arriya (La piedra) és una mirada al nostre temps, en què veiem com la María corre darrere d’en Peru pels carrers del poble. Ella porta a la mà la boina que aquest ha perdut pel camí. Però les famílies de Peru i María segellen un enfrontament, una disputa, que acapara, en un viatge sense tornada, l’esdevenir del poble i dels seus habitants.

El creador de Lost (Perdidos) estrena aquest fi lm ambientat al 1979, quan les forces aèries tanquen l’Àrea 51. Mentre tot el material emmagatzemat és transportat a Ohio amb tren, un camió se salta les barreres del pas a nivell i xoca contra el tren provocant una gran explosió i el descarrilament d’aquest. Però el material emmagatzemat oculta un secret.

Un executiu despistat, un tipus massa dubitatiu al que li costa prendre decisions importants, un cleptòman desagradable, i una autèntica gimnasta i esnob per qui tot serà una competició. Aquests personatges i un pont penjant enmig de la ciutat són els elements que formen la cinquena part de la popular franquícia de terror Destino fi nal.

Primera part del ja mític llargmetratge El planeta dels simis. Franco interpreta un jove científi c que serà crucial en la guerra entre humans i simis. Està investigant una cura per a l’Alzheimer, fent servir micos com a subjectes de prova. Un d’aquests micos és Caesar. Quan comença a evolucionar ràpidament, se l’endurà a casa per protegir-lo dels altres doctors.

Títol original ¦Títol original ¦ Captain America ¦ The First Avenger

Direcció ¦Direcció ¦ Joe Johnston

Gènere ¦Gènere ¦ Fantàstic

Producció ¦Producció ¦ Marvel Studios, Paramount Pictures

Repartiment ¦Repartiment ¦ Chris Evans, Sebastian Stan, Hayley Atwell, Hugo Weaving, Tommy Lee Jones


Títol original ¦Títol original ¦ Conan the Barbarian

Direcció ¦Direcció ¦ Marcus Nispel

Gènere ¦Gènere ¦ Aventures

Producció ¦Producció ¦ Lionsgate Films, Nu Image Films, Paradox Entertainment

Repartiment ¦Repartiment ¦ Jason Momoa, Ron Perlman, Rachel Nichols, Stephen Lang, Bob Sapp


Títol original ¦Títol original ¦ The Smurfs

Direcció ¦Direcció ¦ Raja Gosnell


Producció ¦Producció ¦ Columbia Pictures, Kerner Entertainment Company, Sony Pictures Animation


Títol original ¦Títol original ¦ Jodaeiye Nader az Simin

Direcció ¦Direcció ¦ Asghar Farhadi


Producció ¦Producció ¦ Memento Films, Sony Pictures, Asghar Farhadi

Repartiment ¦Repartiment ¦ Sareh Bayat, Sarina Farhadi, Leila Hatami, Kimia Hosseini, Shahab Hosseini


Direcció ¦Direcció ¦ Alberto Gorritiberea


Producció ¦Producció ¦ Alokatu

Repartiment ¦Repartiment ¦ Iban Garate, Sara Casasnovas, Begoña Maestre, Ramón Agirre, Iñake Irastorza


Direcció ¦Direcció ¦ J.J. Abrams


Producció ¦Producció ¦ Amblin Entertainment, Bad Robot, Paramount Pictures, Relativity Media

Repartiment ¦Repartiment ¦ Elle Fanning, Amanda Michalka, Kyle Chandler, Ron Eldard, Noah Emmerich


Títol original ¦Títol original ¦ Final Destination 5

Direcció ¦Direcció ¦ Steven Quale

Gènere ¦Gènere ¦ Terror

Producció ¦Producció ¦ New Line Cinema

Repartiment ¦Repartiment ¦ Miles Fisher, Arlen Escarpeta, Nicholas D’Agosto, Ellen Wroe, Meghan Ory


Títol original ¦Títol original ¦ Rise of the Planet of the Apes

Direcció ¦Direcció ¦ Rupert Wyatt


Producció ¦Producció ¦ 20th Century Fox, Chernin Entertainment

Repartiment ¦Repartiment ¦ James Franco, Andy Serkis, Freida Pinto, Brian Cox, John Lithgow


Capitán América: Capitán América: el primer vengadorel primer vengador

Conan el Bárbaro 3DConan el Bárbaro 3D

Los Pitufos 3DLos Pitufos 3D

Nader y Simin, una Nader y Simin, una separaciónseparación

Arriya (la piedra)Arriya (la piedra)

Super 8Super 8

Destino fi nal 5Destino fi nal 5

El origen del planeta El origen del planeta de los simiosde los simios



Per�

l

Amparo Moreno, durant el rodatge d’Any de Gràcia, l’últim fi lm de Ventura Pons

Amparo Moreno és dolça com el sucre, però mai embafadora. Afectuosa, simpàtica i divertida, és com de casa, de l’equip, pro-pera i familiar. Des del primer moment et dóna tota la confi ança i sembla que la coneguis de tota la vida. Aquesta és la sensació que vaig tenir la primera de les moltes vegades que l’he entre-vistada. Havíem quedat en una cafeteria al costat d’El Molino, on es va passar un bon temps, amb la seva picardia de grassoneta simpàtica, animant les funcions i, si no recordo malament, l’acom-panyava el seu gosset.

Entranyable i bona gent, sempre és un plaer veure a l’Amparo, tan amigable, que sempre t’ho dóna tot i més. Imagineu que me l’he trobada a Madrid un solitari matí, diumenge de premis Goya, i se m’ha endut a esmor-zar, sense excusa i pagant ella. A les verdes i a les madures, sempre hi és. La popularitat, la de la tele que no l’abandona, no l’ha canviada gens. Conti-nua sent la de sempre, supercol·lega i plena-ment conscient de la feina del periodista. Sap que això és “avui per a tu, demà per a mi” i aquesta interacció fa que el mateix tracte que dóna és el que rep. I és que saber trac-tar amb la premsa és un art que molt pocs dominen. Potser tingui a veure amb això que estem dient, el seu pas per Ràdio Joventut, on va fer el que se’n deia “Servei social”. Els qui la van conèixer a l´època la recorden amb afecte.

Filla de l’Hospitalet, és entendridor escoltar l’Amparo Moreno rela-tar que la seva àvia era la senyora dels lavabos d’un cinema i que, en arribar a casa, comptaven les “propinetes” i ella es posava a fer els deures.

Té la saviesa del qui ha començat des de baix i no té malícia. No m’estranya que Ventura Pons, el director amb qui més ha treba-llat, d’El vicari d’Olot a Què t’hi jugues Mari Pili? i unes quantes més, li hagi donat en la seva nova pel·lícula, Any de Gràcia, que ara acaben de rodar, el paper de la veïna del replà a la que sempre pots anar a demanar-li més que la sal, un paper a mida que li va

com anell al dit. O les infer-meres que ha fet amb, per exemple, Antonio Mercero a Sé quien eres. Refranyera i riallera, s’acomoda a qual-sevol càsting. Si ha treballat amb Alan Parker i tot! Rebo-binant en el temps, recor-dareu que va fer Sal gorda amb Fernando Trueba. Ens pot fer partir de riure o plo-rar. Pot ser la diva més diva, la cantant d’òpera de Rosita Please, o la mestressa de casa, amb davantal posat, de la cinematogràfi ca Shir-ley Valentine, obra que la va rellançar, amb direcció de la seva admirada Rosa

Maria Sardà, amb qui ara el destí l’ha tornat a unir.

Ella sí que s’ha reinventat. Ha fet un munt de coses però no s’ha desgastat. Amparo Moreno diu en broma que és el fred el que la conserva i que dorm a la nevera, però de debò que té l’edat a ratlla de forma envejable. Què bé porta aquesta actriu el pas del temps!


“Ens pot fer partir de riure o plorar. Pot ser la diva més diva o la mestressa de casa amb el davantal posat”

amparo morenoamparo moreno

Conxita Casanovas

De Karlovy Vary al Masnou

Propostes molt diferents marquen l’estiu de festivals. Mentre a Karlovy Vary (República Txeca) s’hi podran veure cinc produccions catalanes, al Masnou

es durà a terme un projecte local amb presència de propostes internacionals, que després de nou edicions ja té un lloc en el panorama nacional. A més, a

l’agenda barcelonina hi destaca el Fire!!, la proposta del Casal Lambda, Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià.


F� ti

val

aina serra

Les bessones del carrer de Ponent visitaran el Fascurt del MasnouLes bessones del carrer de Ponent visitaran el Fascurt del MasnouLes bessones del carrer de Ponent

cinema de casa a Karlovy Vary

La 46a edició del festival internacional de Karlovy Vary, que es celebra de l’ 1 al 9 de juliol, inclou en el seu programa cinc títols catalans, entre els quals destaquen especialment el documental sobre Robert Capa, titulat La maleta mexicana de Trisha Ziff , una òpera prima produïda per Mallerich Films Paco Poch i 212 Berlín i el curtmetratge La huida, dirigit per Víctor Carrey (Escándalo Films) que formarà part de la secció The Fresh Selection - The Promising Six. La resta de títols són seleccions d’altres certàmens que han estat programats en especial per al públic txec. Així, els assistents al festival tindran l’oportunitat de veure Aita de José Mª de Orbe (Eddie Saeta); Medianeras de Gustavo Taretto (Eddie Saeta, Pandora FilmProduktion, Rizoma Films) i el darrer fi lm de Woody

Allen Midnight in Paris, produït per Mediapro. Els actors catalans Michelle Jenner i Lluís Homar protagonitzen el fi lm No tengas miedo, del navarrès Montxo Armendáriz, que ha estat seleccionat a la secció de competició del festival, i seran presents al passi.

Cinema Gai i LesbiàLa Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià està promoguda pel Casal Lambda, un centre que treballa per la normalització del fet homosexual, i ja porta setze anys fent-ho, també a través del cinema amb el Fire!!. Aquest any, l’organització ha donat especial èmfasi a “la dona lesbiana, amb una problemàtica específi ca. Les pel·lícules i els documentals que projectarem ens permetran refl e-xionar i treure conclusions de les vivències refl ectides i explicades


a la pantalla, cosa que hem pretès sempre en totes les edicions de la Mostra”, explica el director de la Mostra, Santos Fèlix. Així, es recullen fi lms d’arreu del món, malgrat que amb poca presència de produccions catalanes.

La Mostra es completa amb altres actes, conferències, taules rodones o concerts, promoguts per l’Institut Francès, l’Fnac, la Casa Àsia i l’Escola Bande à Part, en els quals es fa una refl exió sobre el tema central d’aquesta edició de la Mostra, de la mà de Paula Navarro, Carmen Alborch, Marta Pérez Sierra o el grup Los seis días. De caire més festiu, el dissabte 3 i el diumenge 4, a La Penúltima i a l’Apolo, respectivament, s’hi faran concerts.

Al Masnou FascurtFascurt és el projecte d’un grup d’amics que l’any 2003 van crear un festival per respondre a la seva inquietud cultural, un festival que ha anat creixent any rere any fi ns a convertir-se en un referent a la zona del Maresme i, en general, en el món de l’audiovisual, fi ns que l’any 2008 es va incloure a la Coordinadora de Festivals de Cinema i Video de Catalunya. El festival promociona els curtme-tratges d’arreu del món però també té un ampli ventall d’activitats complementàries, que pretenen fer un espai a altres disciplines artístiques, així com donar a conèixer artistes i creadors del terri-tori. Entre la selecció ofi cial hi ha alguna producció catalana com Les bessones del carrer de Ponent de Marc Riba i Anna Solanas o The Homogenics de Gerard Freixes. El Chiringo La Xankla de la platja d’Ocata del Masnou centralitza l’activitat cinematogràfi ca de la comarca els dies 7, 8 i 9 de juliol.

Madrid de cineMadrid va ser, durant tres dies de juny, plataforma de cinema esta-tal, amb l’objectiu de promocionar i incrementar les vendes inter-nacionals. Premsa i compradors de vint-i-nou països es van trobar amb diverses productores i directors espanyols, també catalans, que hi van tenir important presència; destaquen: Amador; Águila Roja, la película; Pájaros de papel; ¿Para qué sirve un oso?; 3MSC; Blog; El perfecto desconocido; Elisa K; Entre lobos; Herois…

A la sisena edició d’aquest certamen s’hi van veure 145 títols, repartits entre els Cinemes Princesa i l’Hotel Melià Princesa de Madrid. Fernando Trueba, com a padrí d’aquesta edició, va fer una xerrada de valoració del panorama cinematogràfi c espanyol, en el qual el cinema català hi té un pes molt rellevant.

Lluís Homar i Michelle Jenner (PeuLluís Homar i Michelle Jenner (Peu No tengas miedo) visitaran Karlovy Vary

Blog es podrà veure a Madrid

Festivals escampats per tots els racons de la geografia catalana n’hi ha molts i per a tots els gustos. Però el Festival Internacional de Curtmetratges Mas Sorrer (Gualta, Baix Empordà) s’escapa una mica de la tònica habitual. La seva atmosfera oberta a l’aire lliure amb el seu espai ampli i agradable, rodejat de camps de gira-sols, ha fet que el Festival sigui un dels esdeveniments més esperats del l’estiu gironí. A la vegada, el Festival constitueix una gran oportunitat per a donar suport a la distribució i a l’exhibició de pel·lícules catalanes i oferir una plataforma de qualitat on els directors catalans puguin donar a conèixer els seus treballs. Enguany celebra la seva sisena edició els dies 29, 30 i 31 de juliol. Un dels seus impulsors, l’actor nord-americà Andrew Tarbet (el popular Peter de la sèrie Infidels), ens explica la peculiar història d’aquest festival petit però entranyable. Una història molt lligada a la seva trajectòria vital des que va aterrar a Catalunya. L’Andrew ens rep un parell d’hores abans d’una de les últimes representacions de Coses que dèiem avui, l’obra de Neil Labute dirigida per Julio Manrique que ha protagonitzat a La Villarroel entre els mesos de maig i juny.

Alba Laguna

MAS SORRERfestival internacional de curtmetratges


F� ti

val

Fotografies: Andrea Ferrés

Andrew Tarbet:

Sisena edició del festival ja! Com va començar tot?El festival va començar el 2005, l’any que vaig venir a viure aquí. Em preocupava trobar alguna cosa que m’agradés perquè, com a actor, era difícil que pogués treballar al nivell de la carrera que tenia abans als Estats Units i Canadà. Amb la meva parella, la Laia Marull, vam fer un curtmetratge i vam decidir projectar-lo al Mas Sorrer, que és un lloc meravellós, propietat del Gerard Argemí, el meu soci actual del festival. Vam posar un llençol, vam convidar una vintena d’amics, amb unes copes, i vam fer una “estrena” del curt que havíem fet a casa. La màgia del gintònic va fer la resta... Al dia següent, el Gerard ja va posar al web que teníem un festival internacional de curtmetratges. Gràcies a ell hem seguit. El primer any va ser una cosa molt boja, però va sortir bé, tot i que a l’Em-pordà a l’estiu hi ha molta oferta de festivals.

La clau de l’èxit...?El lloc, que és preciós i únic, i una selecció una mica freaky i interessant. El públic hi ha entrat i cada edició estem duplicant les xifres d’assistència. Hi ha molta gent que repeteix cada any, són molt fi dels. Aquest és el secret.

Quin és el funcionament del festival? Hi ha diferents categories?Tots els curtmetratges que entren al programa, siguin del gènere que siguin, opten a tots els premis (direcció, interpretació, premi del públic, etc.). Després hi ha el premi al millor curt català, al qual opten produccions amb algun tipus de lligam amb Catalunya, encara que l’idioma no sigui el català.

Heu pensat fer el salt als llargmetratges o incorporar alguna altra categoria?És més complicat programar llargmetratges, tot i que l’espai ho

permet perfectament perquè és un tipus drive-in nord-americà, on tenim gandules en lloc de cotxes. Però tenim un horari marcat, des del capvespre fi ns que entren a Mas Sorrer unes 2.000 persones per fer copes, i això són tres hores. En tres nits podríem programar molt poques pel·lícules.

Quants països heu arribat a reunir al festival?Cada any rebem material d’uns quinze o vint països diferents. Aquest any tenim seleccionats 29 curts (d’un total de 600 pre-sentats), procedents de tretze països en tretze idiomes diferents. D’aquests, sis optaran al premi al millor curt català. Per mi és molt important que es pugui veure una representació del món i de les diferents cultures.

Hi ha novetats de cara a aquest any? Sí, una de molt important. Iniciem un concurs de guions fruit d’una associació amb Extraordinary Studios, que estan mun-tant una productora a La Bisbal d’Empordà. Vam parlar-ne i crec que la idea és molt bona. Fem el concurs Extraordinary Shorts, que acaba el 15 de juliol, i el guanyador estarà produït per Extraordinary Features i presentat l’any que ve al festival. Baditri serà la distribuïdora d’aquest curtmetratge. Aquest és un element molt important perquè el festival creixi. Volem ser part de la creació i fer possible que una persona pugui realitzar un projecte.

Bon temps, Empordà, música... Sou uns grans defensors de la bona vida!Realment, quan entres a Mas Sorrer allò sembla Charlie i la fàbrica de xocolata! Cinema, música, copes... Ara hem ampliat l’espai amb un camp al costat de Mas Sorrer

“Un lloc preciós i una selecció una mica freaky. Aquest és el secret de Mas Sorrer”


Andrew Tarbet i Gerard Argemí, responsables del festival Mas Sorrer


F� ti

val

Diferents moments de l’edició 2010 del festival, amb alguns dels membres del jurat com Emma Suárez, Sergi López o Àngel Sala

TÍTOL DIRECTOR PAÍS IDIOMA GÈNERE

Aprilis Suskhi Tornike Bziava Georgia georgià/rus drama

Audífon Pau Durà Catalunya català drama

Connect Samuel Abrahams Regne Unit - drama

De andre Hisham Zaman Noruega noruec drama

Fly Alan Short Regne Unit - animació

Je pourrais être votre grand-mère Bernard Tanguy França francès drama

Kitteh Kitteh - Catzilla Tokyoplastic Regne Unit - animació

Kitteh Kitteh - Tail gunner Tokyoplastic Regne Unit - animació

Kitteh Kitteh - Fatal danger Tokyoplastic Regne Unit - animació

L’accordeur Olivier Treiner França francès thriller

La culpa David Victori Catalunya castellà thriller

Le silence sous l’écourse Joanna Lurie França - animació

Les bessones del carrer de Ponent Marc Riba i Anna Solanas Catalunya - animació

Lights Giulio Ricciarelli Alemanya alemany comèdia

Los minutos, las horas Janaína Marques Cuba castellà drama

Luciano Dani de la Orden y Cyprien Potier Catalunya català drama

Manolo Robert Bohrer Alemanya alemany comèdia

Na wewe Ivan Goldshmidt França/Rwanda kirundí drama

Patchwork Jean Marc E.Roy & Philippe David Gagné Canadà francès fals documental

Potilas Misko Iho Finlàndia fi nlandès drama

Que divertido Natalia Mateo Espanya castellà comèdia

Sinceridad Paco Caballero Domínguez Catalunya castellà comèdia

Suiker Jeroen Annokkeé Holanda holandès comèdia

The Bridge Phillip C. Wolter Eeuu coreà drama

The Hirosaki Players Jeff Sousa EEUU japonès drama

The Hunter and The Swan Emily Carmichael EEUU anglès comèdia

The Saga of Biorn The Animation Workshop Dinamarca anglès animació

Uerra Paolo Sassanelli Itàlia italià comèdia

curtmetratges seleccionats:

El fet que tant tu com la Laia sigueu actors, fa que el festival esti-gui ple de cares conegudes. Aquest any qui forma el jurat i a quins personatges podrem veure allà?Els noms no es confi rmen fi ns l’últim moment, encara no ho puc anunciar però tot apunta que hi haurà gent molt interessant. M’agrada tenir algú amb una carrera llarga i barrejar gèneres. L’any passat el jurat estava format pels actors Sergi López, Emma Suárez i Pilar Castro, i el director del Festival de Sitges, Àngel Sala. Però hi han passat Candela Peña, Aina Clotet, Agustí Villaronga, Vicky Peña... tota una col·lecció de superestrelles del cinema català i espanyol. És un extra del festival. I és gràcies als contactes sobretot de la Laia, és clar! El Festival Mas Sorrer sempre serà molt petit, però és molt especial. La gent el recorda.

Un nord-americà instal·lat a Catalunya, que parla català... Expli-ca’ns una mica com vas arribar fins aquí.Vaig venir a Catalunya l’any 2000 a fer la pel·lícula Café Olé amb la Laia Marull i, després de cinc anys de viatges per veure’ns, vam decidir que jo vindria a viure aquí. Els primers anys van ser molt difícils, sobretot com a actor. L’obstacle de la llengua és dur, però

vaig tenir molta sort d’aconseguir un paper a la sèrie Infi dels. No trobaven l’actor que volien i van pensar en mi, tot i que el meu nivell de català era baix. Al fi nal vaig fer tota la sèrie i va ser una experiència fantàstica. Crec que hi havia un bon guió i per mi era una classe de català intensiva. A més, a Infi dels vaig conèixer el Julio Manrique i gràcies a ell ara estic al teatre.

Quins altres projectes tens a la vista?Tinc pendent l’estrena de I want to be a soldier (De gran vull ser soldat) de Christian Molina. També tinc un guió meu que està bus-cant productor. És una comèdia protagonitzada per la Laia Marull.

És difícil compaginar l’organització del festival amb la teva feina d’actor?Al festival som quatre i jo m’encarrego de la part més artística, la selecció dels curtmetratges i el jurat. L’any passat quan em va trucar el Julio per fer teatre, jo estava amb la sèrie i el festival i vaig pensar que no podria fer-ho tot. Vaig comentar-ho amb el Gerard i ell em va animar. Ha sortit tot bé, tot i que estic cansat i més prim!



El ca

fè

Joan Carles Suau

Calafell, 1985A la gran pantalla: Bullying (Josecho San Mateo, 2009)

Pa negre (Agustí Villaronga, 2010)Águila Roja, la película (José Ramón Ayerra, 2011)

A la petita pantalla: El cor de la ciutat (2003-2005)14 de Abril. La República (2010-2011)

Anna Corberó


Què n’opines de la situació actual del cinema català?S’han obert moltes portes, però les hem de mantenir obertes i se n’han d’obrir moltes de noves. Crec que encara ens hem de gua-nyar el gran públic. Hem d’aconseguir un cinema comercial (que no superfi cial) que lligui amb els espectadors. No cal copiar res de fora, tenim sufi cients elements propis per explicar històries nos-tres, sense complexes. I deixar que els joves diem la nostra. Hi ha gent molt preparada amb grans idees que aportarien l’aire fresc que sempre fa falta. Què li preguntaries a un fan o un admirador?No sé què li preguntaria. Simplement li donaria les gràcies. Sen-tir-te recolzat és molt gratifi cant, i més en una feina com aquesta, on hi poses molt de tu.

Quin és l’últim DVD que t’has comprat? Canino de Giorgos Lanthimos. Brutal. Una pregunta que no t’han fet mai i t’agradaria que et fessin? On et veus d’aquí a vint anys? M’agradaria fer tantes coses! Tinc la sort d’estar envoltat de gent amb molt talent. M’agradaria tirar endavant projectes on tothom hi pogués posar una mica del seu art. Actuar és el que més m’agrada, però tot evoluciona en paral-lel a la vida. Si tinc sort, m’agradaria engegar projectes propis. Actuar? Sempre. Dirigir? Potser sí, però encara no. Produir? Hi ha tantes bones idees voltant pel món... Quantes coses poden pas-sar en vint anys! T’hem vist a Pa negre, i ara et podrem veure a... Explica’ns una mica els últims projectes que has fet. El director de qui més has après...Doncs per ara he acabat a La República (TVE) i al juliol començo el rodatge d’Amor col·lateral, de Jordi Roigé. Amb moltes ganes! Amb el temps vas aprenent de tothom amb qui treballes. Crec que és una de les millors coses de ser actor, aprendre de gent tan diversa. Tots els directors t’aporten moltes coses i és un plaer treballar amb gent a qui admires, com l’Agustí Villaronga. Per què ets actor? No sé si és el que sé fer millor, però sí que és el que em fa més feliç. La vida ja és prou complicada... Si has de lluitar, que valgui la pena fer-ho. I ara què toca?Ara toca Amor col·lateral, tot un viatge. Després intentaré esca-par-me a Londres abans del setembre, que pinta bastant mogudet.

Un cafè o un te?Cafè. Tallat. I si fa calor, amb gel. Una seqüència que no oblidaràs mai?Sóc molt poc mitòman, però fa poc vaig veure Atonement (Expi-ación) i la seqüència en què el protagonista escriu una carta i els plans s’intercalen amb la música de Puccini em va semblar preciosa. Com reacciones davant d’una mala crítica?Intento extreure’n el que em pot ajudar a millorar i ja està. Així és la nostra feina, la crítica, bona o dolenta, és constant. Què és el que més i el que menys t’agrada de la teva feina?Els moments de satisfacció són impagables. Quan veus que l’en-granatge gira, la sensació és meravellosa. I el repte d’enfrontar-te a personatges que no tenen res a veure amb tu, de posar-te a la pell de personatges que mai t’hauries imaginat però que has d’in-tentar entendre per defensar-los a mort fi ns al fi nal. Amb el que menys m’agrada no seré massa original: la incertesa de tot plegat. Què és el més complicat?La continuïtat. Lluitar contra les modes. No vull ser un actor de cent metres llisos, sinó un actor de carrera de fons, i això és complicat.

Alguna vegada t’has interpretat a tu mateix?No. I espero no fer-ho. Em moriria de vergonya. La banda sonora de la teva vida?Buf! Des d’Arcade Fire, Belle and Sebastian, Robyn, Adele o Blur a Roxette, Michael Jackson, Love of Lesbian, Puccini, Beet-hoven o Graham Newey. M’agrada de tot i molt variat. I sóc fan de l’Spotify, descobreixes grups de qualsevol part del món en qüestió de segons.

La banda sonora de la teva carrera?Crec que encara l’estan composant... Tot i que, posats a triar, m’agradaria que tingués molts violins. Un paper que t’encantaria interpretar?Qualsevol que em suposi un repte. Aquests són els que deixen petjada i t’ajuden a fer camí. Sempre m’han agradat els personat-ges de les pel·lícules de Hitchcock. El James Stewart de Vértigo, La ventana indiscreta o La soga. O Peter O’Toole a Lawrence d’Arà-bia, o el personatge de Marty McFly (Michael J. Fox) de Regreso al futuro. I paro perquè m’animo! En quin gènere et sents més còmode?Si està ben escrit, en qualsevol.

“Puccini,Hitchcock,Canino”


De p

rop

Sona una i mil vegades la mateixa tonada apocalíptica. Els mitjans de comunicació s’entesten a difondre mals auguris econòmics i a la selva capitalista s’escolta una veu amenaçant; és com el la-ment de Marlon Brando al cor de les tenebres, “l’Horror”. Mentre alguns visionaris asseguren que tot s’ensorra, hi ha un altre tipus de persones que es dediquen a crear noves vies de negoci. Són els emprenedors, els generadors d’idees, els proactius, els que arrisquen i entenen que mitjançant el fracàs s’arriba a l’èxit. El videoclub online Filmin i Atlántida Festival Film són un bon exemple d’aquesta poderosa activitat creativa en temps de canvi. Jaume Ripoll n’és el seu cap visible. Al seu voltant hi ha un grapat de professionals implicats en transformar els models convencionals de negoci en relació al cinema. Tot el que dirà Jaume Ripoll a l’entrevista afegeix riquesa a la cadena de valor. Perquè Jaume Ripoll no creu en les defuncions, sinó que aposta per la complementarie-tat del model tradicional amb les noves tecnologies. Aquesta filosofia de convergència li resulta la millor pedra angular. Jaume ni és gurú ni res del que explica resulta nou al món 2.0., però de ben segur obrirà els ulls a molts professionals del cinema català que actualment giren la cara als nous models de present i futur. Als qui ja hagin abraçats els nous usos d’internet al cinema espero que aquesta entrevista els resulti de bona companyia. Als descreguts, amb que facin un somriure d’aprovació n’hi ha prou.

filminLA PLATAFORMA DE CINEMA ONLINE

Jaume Ripoll, responsable de Filmin, el videoclub online que s’està obrint camí a tot l’estat


Com se’t desperta l’interès per les noves possibilitats d’internet a la indústria del cinema?És el resultat de la meva trajectòria escolar i laboral. Vaig estudiar cinema i també informàtica. Vaig treballar sis anys a Manga Films i ho compaginava fent critiques de videojocs a diferents publica-cions. Aviat vaig veure una clara convergència entre la distribució de pel·lícules i les noves tecnologies.

Al 2005 et fas càrrec de la part d’internet a Cameo.Després m’encarrego de la part editorial, l’adquisició de títols. Destacar que els inicis van resultar molt interessants a resultes d’una esplendor de la distribució del cinema d’autor en DVD. Que a Cameo fóssim pioners en aquest tipus de cinema m’omple d’orgull.

Trenquem tòpics: el DVD ha mort. En absolut. Arreu hi ha moltes ganes de matar els formats, “Video Killed the Radio Star”. Internet conviu i conviurà perfectament amb el format físic i amb l’exhibició tradicional. No sabem fi ns quan serà així, tot canvia molt ràpidament, però milions de perso-nes compren cada any títols en DVD. (Crepúsculo, 9.2 milions de còpies en DVD).

Segon tòpic: internet mata el cine. Internet ofereix una manera complementària de gaudir del cinema, i en breu, de veure els continguts a la televisió. El cine haurà d’en-tendre que ha de canviar el model de negoci, amb les estrenes de cine del divendres no és sufi cient. S’han de reinventar.

Tercer tòpic: la indústria de la música és un exemple a seguir. No hi ha cap similitud. No és comparable el pressupost d’una pel-lícula amb el d’un CD. Són vides comercials molt diferents. Un disc el pots escoltar milers de vegades i una peli la veus una o dues vegades, només això ja marca una diferència important. De fet, hi ha cinc grans errors en relació a internet.

Exposa’ls. El fenomen 3D és el primer gran absurd. L’altre error és la constant insistència dels mitjans en donar per mort el cinema tradicional. Entendre que el món dels videojocs és el camí a seguir és el tercer error. No és veritat que facturen més que una peli. Una pel·lícula pot seguir facturant al llarg de dècades i un joc no té ni cinc anys de vida comercial.

Imagino que el cinquè error és la gratuïtat dels continguts a la xarxa. La costum que tenim de veure pelis sense pagar a plataformes com Series Yonkis fa molt de mal. La crisi també afecta. Quan hi ha poca moral les descarregues gratuïtes són l’alternativa.

Assegures que a casa nostra anem superdescontrolats amb les descarregues P2P. No s’ha fet res per controlar-ho, ja sigui en descàrregues o “strea-ming”. Això s’ha de regular com sigui, no sé com, ni si la llei Sinde serveix. El que tinc clar és que no es pot penjar un portal pirata amb deu mil títols i guanyar un dineral. Ho entendria amb les obres descatalogades però amb el que hi ha ara és injust, especi-alment per als creadors.

Existeix un canvi de mentalitat a la indústria del cinema català?Cada vegada som més implicats. Existeix un canvi i molts ja ente-nen que internet és un aliat de confi ança, sempre que no el miris amb recel. Crec que la falta d’informació sobre el rosari d’internet pot entorpir el camí. Davant la incertesa només es pot ser més conservador que mai o apostar pel risc. Cadascú que agafi el que millor li funcioni.

Quins poden ser els greuges de girar la cara als nous models que permet internet?Desaprofi tar una fi nestra de comunicació i interacció com internet pot resultar contraproduent. Estem davant una plataforma d’ex-plotació molt seductora per recuperar els costos d’una pel·lícula. S’ha de dir que Imagenio, Ono i itunes també entren en aquest calaix de possibilitats.

Tu mateix defineixes la indústria del cinema espanyol com ego-cèntrica, adinerada i poderosa. I resulta que t’enfrontes a Goliat amb la plataforma online Filmin. Seré just! Filmin és una proposta innovadora que sorgeix dins de la pròpia indústria. Ho hem activat tres persones de Cameo. Compte amb el suport de distribuïdors i exhibidors cinematogrà-fi cs. Seria hipòcrita per la meva part menysprear aquells que han confi at en nosaltres.

A l’etapa de gestació de Filmin, quins paràmetres es posen sobre la taula?Quan vam començar teníem clar que no volíem ser un simple videoclub online. Llavors vam pensar en un model de xarxa social que integrés el consum de cinema i les ofertes de treball. Però l’aterrada de Facebook a Espanya i les difi cultats d’imple-mentació ens van fer entendre que a internet més és menys. Al fi nal vam arribar a la conclusió de que el disseny web seria molt senzill. La nostra revolució interna va ser l’acceptació de la subs-cripció. El model de subscripció permet que els usuaris puguin descobrir un munt de pelis a la vegada que els permet equivo-car-se amb les pelis que escullen.

Jaume Ripoll: “La gratuïtat no és un model, la mescla entre gratuïtat i subscripció és la clau”

Salvador Moré


Quin és el valor afegit de Filmin? El coneixement del mercat i l’oferiment d’un catàleg únic. Gaudim d’una bona tecnologia i una oferta comercial que crec que és prou interessant.

Interessant per als amants del cinema d’autor. Sí! Però una de les nostres lluites ha estat intentar canviar l’es-tigma que té el cinema d’autor: avorrit, “gafapasta”. Creiem que es pot ser indie i a la vegada atractius més enllà de la cinefília. La idea és guanyar-nos un públic que mai s’havia parat en aquestes pel·lícules mentre li oferim un catàleg que integra altres propostes més comercials.

Heu estat el primer portal espanyol en estrenar simultàniament una pel·lícula en sales i a internet. Tiro en la cabeza de Jaime Rosales. Amb 450 descàrregues i una amenaça, la dels distri-buïdors.D’això fa tres anys. Alguns distribuïdors van demostrar la seva disconformitat assegurant que si la peli era a internet no seria a sales. Afortunadament el temps ha passat i ara ja ho entenen, convivim junts. Entenc que hi ha un tipus de cinema que seria bo que fos simultani a internet, especialment les pelis que només tenen deu bobines.

Filmin s’aferra a la teoria del “Long Tail” (generar negoci als pe-tits nínxols de mercat). És el cas dels curtmetratges?El 99,9% dels curts del nostre catàleg son gratuïts perquè resulta molt difícil que la gent pagui per un curt. La nostra voluntat de futur és integrar-ho en una tarifa plana.

Quin és el problema per no haver-ho fet?Existeix una enrevessada política en relació als curts. Si l’estrenen en un festival no els pots veure a internet. De totes maneres, Fil-min té el 96% del catàleg en una tarifa plana de quinze euros al mes i de trenta euros per tres mesos.

El totpoderós videoclub Netflix és el vostre principal competidor.Encara no ha arribat a Espanya i aprofi to per desmentir que siguin els amos de totes les novetats. Un exemple és la sèrie Game of Thrones d’HBO: mentre ho passin a Canal Plus no estarà a Netfl ix. Només has de mirar la seva web d’Estat Units per adonar-te de que no han arribat a cap acord amb Criterium, que inclou pelis tan rellevants com La noche del cazador o la fi lmografi a de Carlos Saura.

Parlem del retorn d’inversió; Filmin és rentable?Avui no ho és, però no crec que cap plataforma ho sigui. Cada vegada ens estem apropant més a la rendibilitat, estem creixent, cada mes augmentem el nombre de subscriptors. Tenim molta confi ança perquè el camí està marcat.

L’èxit de Filmin suposarà el fracàs de les distribuïdores?Justament el contrari, serà la nova via d’èxit.

Aquest any has impulsat l’Atlántida Film Festival. El primer festi-val online de cinema inèdit espanyol. Sorgeix per lluitar contra el desprestigi d’internet com a fines-tra d’estrena. Oferim una solució per a aquelles pelis que no tenen garantida l’estrena a sales. A més, volem aconseguir que el nostre cinema arribi a Europa. Atlántida es mostra com una plataforma perfecta per donar notorietat a les pelis invisi-

bles que no tenien atenció anterior. El millor exemple és Mami Blue.

El cas de Mami Blue, premi del públic Atlántida, és molt simp-tomàtic. Anteriorment estrenada a la Filmoteca, i després del guardó es projecta al cinema amb vint còpies. Creus que serà una tònica habitual?No! Crec que casos com aquest es podran donar de tant en tant però no crec que tinguem trenta casos similars a l’any.

Destaques altres casos d’èxit similars a Mami Blue?Naufragio de Pedro Aguilera va guanyar una menció del jurat a Atlántida i ara s’estrena a les sales. La recomano fermament, ens ofereix una visió de Robinson Crusoe molt interessant.

Atlántida té l’esperit d’impulsar les obres a sales convencionals, com?Gràcies a la confi ança dels nostres socis; Golem i Cinema Renoir formen part de la nostra iniciativa.

I la gent malpensa, segur que aquest festival també està subven-cionat per l’estat!No té cap tipus de subvenció estatal. Si hem arribat fi ns aquí ha estat gràcies al suport del programa Media que ha recolzat projectes com el nostre per Europa. Van creure en nosaltres i ho demostra el fet de que som els únics espanyols d’aquest àmbit que rebem la seva ajuda.

En els darrers cinc anys la indústria s’ha plantejat si els mobi-sodes (continguts a mòbils) i les webseries (series orientades a internet) poden tenir un espai coherent de negoci.Malviviendo, Qué vida más perra o Dr. Horrible als Estats Units han funcionat molt bé. Però dubto que el mòbil sigui la via per veure els continguts del futur. S’han invertit molts diners i els resultats han estat mínims. Considero el Tablet molt més potent. De totes maneres no nego que hi pugui haver negoci, només crec que s’ha de trobar el públic i l’es-tratègia pertinent.

La tecnologia és exponencial. El que avui és impossible demà és una realitat. Al 2012, què serà possible a nivell tecnològic en re-lació al cinema?A nivell de cinema a casa existirà una gran millora de la quali-tat del “streaming”, especialment l’alta definició real. Es nor-malitzarà aquest aspecte a més de tenir la capacitat d’oferir una peli amb diferents pistes d’àudio -original i doblatge- en un sol arxiu.

Què desitges professionalment?Vull seguir creixent i consolidar tots els projectes. Ens ha costat molt arribar, i ara hem de conquerir més dispositius que mai i millorar la pàgina web. Volem que el coneixement de marca sigui massiu. Estem convençuts de que hi ha molt més negoci. Només ens manca millorar l’oferta i convèncer la gent de que la nostra proposta és seductora.

Un apunt final. Vull destacar la feina de Juan Carlos Tous, director general de Fil-min i Cameo. Ha lluitat per aquest projecte a fons i ha demostrat una capacitat excepcional per tal que aquesta catedral tingués les millors rajoles.


De f

ora

domina el seu cinema des dels seus inicis i que és, precisament, la necessitat d’ex-pressar i de mostrar la pròpia biografi a a través de les seves pel·lícules. Kawase fou abandonada pels seus pares i fou la seva tieta àvia la que la va acollir i educar. Aquest fet està present de forma directa en bona part dels inicis de la seva fi lmo-grafi a, sobretot en els seus treballs docu-mentals, com ara Katatsumori (1994) o Kya ka ra ba a (2001). Mentre que en els seus treballs de fi cció Kawase es mou sobretot entorn de la idea del pare absent, un tema que de forma indirecta enllaça amb la seva vida. Tanmateix, és cert que podem trobar un punt d’infl exió en la seva fi lmografi a pel que fa a aquest desig d’incorporar les pròpies vivències en el seu cinema i que, lluny d’abandonar l’afany, li permet desviar els seus interessos cap a una nova forma de veure i entendre el món. El naixement del seu fi ll Mitsuki, que la cineasta enregis-tra de forma directa i sense intermediaris en l’esplèndida Tarachime (2006), marca l’inici d’una etapa en la qual els temes dels seus fi lms deixen de parlar de l’absència per endinsar-se en la celebració de la vida i, també, en la necessitat de buscar en l’es-

piritualitat un refugi per a la felicitat. En el seu darrer treball, Hanezu, malgrat que travessat per uns personatges abocats a la tragèdia, Kawase mostra impúdicament el que hauríem de considerar la seva intimitat més resguardada, fi ns i tot més enllà dels fets traumàtics de la seva infantesa relaci-onats amb l’abandó dels pares. A Hanezu Kawase ens parla de la infl uència espiritual dels avantpassats sobre les nostres vides i com aquest presència intangible acaba orientant les nostres vides. Un fi lm d’una bellesa visual inusitada i que es construeix a partir dels lligams intangibles entre els personatges del present i del passant i del seus sentiments entrecreuats.

En un registre totalment desconegut pel públic es troba la darrera proposta del cineasta sudcoreà Kim Ki Duk. Arirang, pre-sent en la secció Un Certain Regard, revela a l’espectador tot allò que havíem pogut intuir a través de la seva extensa fi lmogra-fi a però que el cineasta no s’havia atrevit a posar sobre la taula de forma directa. La cinta, polèmica perquè desperta passions i odis al mateix temps, està plantejada com un documental íntim, rodat amb una petita

Tres de les pel·lícules orientals que van tenir l’oportunitat de participar en la programació ofi cial del pas-

sat Festival de Canes mostren una pulsió similar: el desig d’expressar-se a través o a partir d’elements provinents de la biogra-fi a dels seus autors. Aquest fet és el que ens ha empès a traçar algunes refl exions entorn de les particularitats d’aquest tipus d’escriptura que de forma explícita col·loca el jo com a espai privilegiat des d’on és possible començar l’aventura de narrar en imatges. Una actitud creativa que pren els senders de la intuïció d’una forma potser més contundent que en altres formats cine-matogràfi cs i per on es fa visible de forma irrevocable aquesta unió tan necessària entre el cinema i la vida.

En aquest sentit, no és estrany que la darrera pel·lícula de la cineasta japonesa Naomi Kawase, Hanezu, fos un dels fi lms escollits pel Festival de Canes. Al marge que Kawase sigui ja una habitual del festi-val francès (la japonesa ha rebut la Càmera d’Or, el Gran Prix i la Carrosa d’Or al llarg de la seva trajectòria cinematogràfi ca), amb Hanezu confi rma una tendència que

PETITS COPS DE CORDel cinema biogràfic a orient

Anna Petrus

Arirang, de Kim Ki Duk Hanezu, de Naomi Kawase


càmera domèstica, i en el qual el cineasta exposa impúdicament els seus dilemes creatius més amagats, la seva lluita per sortir de la crisi creativa i les seves grans divagacions entorn de l’existència i la necessitat del cinema. En aquest sentit, Ki Duk es mostra a ell mateix parlant amb la seva ombra, per exemple, o plorant durant la projecció d’algunes de les pel·lícules que l’han fet famós internacionalment, com ara La isla (2000) o Primavera, otoño, invierno, ... y primavera (2003), al mateix temps que assistim a aquesta etapa de la seva vida en la qual el cineasta va decidir recloure’s en una petita cabana de la muntanya després que l’actriu de la seva darrera pel·lícula, Dream (2008), s’hagués intentat suïcidar i que, d’alguna manera, ell se’n sentís res-ponsable. En defi nitiva, Arirang es mou entre el relat íntim o la confessió i el desig de trobar un sentit transcendent a l’exis-tència i, en aquest sentit, és capaç de mos-trar-nos una part de la veritat del cineasta. I no deixa de ser cert que en la seva persona-litat exposada reconeixem immediatament algunes de les característiques dels per-sonatges foscos i ombrívols que recorren la seva fi lmografi a. Un indici que vindria a

il·luminar aquesta relació tan estreta entre la vida i el cinema fi ns i tot quan aquesta no és directa o evident.

L´últim petit cop de cor oriental que vaig poder veure al festival de Canes, fou el fi lm aparentment lleuger del sudcoreà Hong Sang Soo, The day he arrives. Dic aparent-

ment perquè, com en tota la seva fi lmogra-fi a, Sang Soo s’exposa en tant que cineasta primer, i en tant que persona humana des-prés, per bastir una comèdia que ratlla la tragèdia en el seu plantejament existenci-alista. Una altra vegada, el protagonista de

la pel·lícula és un director de cinema pro-fundament immadur que no sap com enca-rar ni la seva trajectòria professional ni la seva vida personal, com ja fes a Like you know it all (2008). Aquesta forma tan inu-sual d’abordar la pròpia biografi a, permet a Sang Soo bastir una distància còmica entre l’espectador i els personatges qui són vis-

tos gairebé com a cari-catures de sí mateixos. Enfront del to greu, dra-màtic i transcendent de Kawase i Ki Duk a l’hora d’exposar-se a la gran pantalla, Sang Soo pren aleshores el sender de la lleugeresa plàcida de qui coneix bé els seus defectes i els ha sabut assimilar o aprendre a viure amb ells de forma harmònica, sense com-

plexos ni interferències. En aquest sentit, la The day he arrives és una pel·lícula alliço-nadora. Una celebració de la quotidianitat i de la plenitud de cada un dels moments de la vida. Una exaltació d’aquesta unió tan fructífera entre el cinema i la vida.

Hi ha una sèrie de pel·lícules orientals que tenen com a punt de partida la biografi a dels seus directors i que arriben amb força a Europa a través sobretot de la difusió que els dóna el Festival de Cinema de Canes. Són pel·lícules que, sense perdre de vista la seva cultura d’origen, mostren una sensibilitat molt propera a un cert tipus de cinema europeu que busca en l’escriptura del jo una altra forma de mirar el món. N’explorem la seva singularitat.una altra forma de mirar el món. N’explorem la seva singularitat.

“L´últim petit cop de cor oriental que vaig poder veure al festival de Canes, fou el fi lm aparentment lleuger del sudcoreà Hong Sang Soo.”

The day he arrives, de Hong Sang Soo

Peu

VISITA AL RODATGE DE XP3D

La factoria d’èxits de taquilla com El orfanato i Los ojos de Julia, Rodar y Rodar, ha finalitzat aquest mes de juny el rodatge de XP3D, un film pioner a l’estat espanyol pel fet d’afegir tecnologia 3D al gènere del terror. Decine es va desplaçar fins l’antiga colònia tèxtil de Can Bros, a Martorell, on s’ha desenvolupat bona part del rodatge. Al capdavant del projecte es troba un director novell, Sergi Vizcaíno, un apassionat del terror que ens ha explicat tots els detalls de la pel·lícula. Un dels reclams més forts del film, a més del 3D, són els nombrosos rostres coneguts que integren el repartiment, populars sobretot per al públic adolescent. Amaia Salamanca, Maxi Iglesias, Úrsula Corberó, Luis Fernández, Alba Ribas i Óscar Sinela formen un equip que resulta molt familiar als seguidors de sèries de televisió com Física o química o Los protegidos. En segon terme, hi apareixen també Eduard Farelo, Miguel Ángel Jenner i Manuel de Blas.Un grup d’universitaris en un poble abandonat investigant fets paranormals; aquesta és la pre-missa de XP3D, un film que es proposa submergir l’espectador en la història com si fos un per-sonatge més. La direcció de fotografia de Sergi Bartrolí (Cruzando el límite, Floquet de Neu) i els últims avanços en rodatge 3D ho faran possible. Una mostra més de la bona salut que gaudeix el cinema de terror fet a casa, quan fa tot just un mes que ha finalitzat una altra producció que augura èxit, [REC]3. Génesis.

Alba Laguna


Prèv

ia

Els protagonistes del fi lm: Maxi Iglesias, Úrsula Corberó, Luis Fernández, Amaia Salamanca, Óscar Sinela i Alba Ribas

Sergi, com va sorgir el projecte de XP3D?Fa uns anys vaig conèixer la Mar Targarona de Rodar y Rodar i tots dos vam plantejar els nostres objectius a mig termini. Ens agrada molt el cinema comercial de qualitat, un cinema que agradi al públic, no només als qui ho fan sinó al públic en general. Perquè arribi a tothom s’ha de fer una pel·lícula molt ben feta. Li vaig proposar una pel·lícula de terror amb joves i si podia ser, en 3D.

El 3D és la gran novetat d’aquesta pel·lícula...La novetat és que aquest tipus de cinema tampoc es fa gaire a Espanya, el que s’anomenen slashers (un grup de joves en un poble abandonat). Afegint el 3D hem convertit aquesta fórmula en un projecte pioner, ja que som els primers en tot l’estat a fer cinema de terror en 3D. L’objectiu és submergir l’espectador dins la història. El fet de ser els primers fa que marquem el camí als que vénen darrere nostre. És complicat, rodem pocs plans cada dia perquè quedi bé. És un 3D còmode, per fer gaudir la gent, no per-què surtin marejats del cinema. Es fa des del rodatge, no des de la postproducció, amb això aconseguim estar al nivell de qualsevol pel·lícula europea o nord-americana en 3D.

Teniu referents en aquest sentit? Scream podria ser un d’ells?En 3D no tenim referent, hem començat de zero. A nivell d’histò-ria, no ens hem limitat a posar joves en un poble i matar-los un a un, sinó que hem creat una trama bastant profunda i dramàtica de dues germanes amb un passat fosc que es va revelant durant la pel·lícula. Això ens diferencia del slasher americà. XP3D té un toc més dramàtic, més narratiu, però en un context de pel·lícula de terror, amb els seus tempos i les seves pautes.

Busques l’estètica gòtica que ha funcionat tan bé a pel·lícules com El orfanato, Los ojos de Julia o Los otros?Sí però no, perquè el 3D t’obliga a planifi car-ho tot diferent, fer una fotografi a diferent i una profunditat especial. Estem buscant un look bastant nou, hem fet un gran treball de preproducció i estem a l’expectativa de veure què estem aconseguint. A tots els nivells (art, foto, acting, etc.) tothom desitja fer una pel·lícula en 3D de qualitat.

Què creus que aporta el 3D al cinema?Penso que el 3D és el futur, el que passa és que tenim la responsa-bilitat de fer bon cinema en 3D. Mai hi ha hagut pel·lícules en 3D que marquessin el camí com a referència de qualitat. Últimament he vist fi lms en 3D que m’ha costat veure, on m’ha molestat el 3D. La indústria marca que és el futur, el repte és que l’espectador no se senti rebutjat a la sala de cinema, sinó que en vulgui més.

Per què has escollit com a escenari l’antiga colònia tèxtil de Can Bros?Buscàvem un poble abandonat que tingués no la típica estè-tica de poble de muntanya, perquè ja està molt vist i no acaba de funcionar, sinó un tipus de poble que tingués quelcom més. Que fos inquietant, que faci por per si sol. Totes les localitzacions de la pel·lícula busquen fugir dels tòpics, com per exemple les mines. No hem posat unes mines fosques, sinó unes mines de sal espectaculars, contràries a la foscor. El terror ve donat per altres elements.

Com esteu treballant el fet de provocar por a l’espectador?Per aconseguir-ho tampoc pots allunyar-te molt de les pautes del cinema de terror i suspens. La por no al que està passant, sinó al

Sergi Vizcaíno: “M’encantaria creure en fets paranormals”


Què fareu quantingueu gana?

by Openpanwww.openpan.net

que està a punt de passar. Mantenir la intriga al màxim per fer-lo patir. Si estàs tota l’estona matant és gore, no és terror. XP3D és una pel·lícula de terror psicològic.

Hi haurà morts?Sí, hi haurà morts, i a més, mítiques. Morts que la gent no oblidarà.

Els actors són populars gràcies a sèries de televisió juvenils. El càsting s’ha fet d’aquesta manera perquè la pel·lícula va dirigida a un públic adolescent?Sí. Volem tenir els millors en cada paper. Després d’estudiar-ho a fons amb la directora de càsting i la productora, vam arribar a la conclusió que cada personatge havia d’estar interpretat pel millor actor possible del panorama espanyol. És molt diferent el que fan aquí del que fan a la televisió. Estic segur que sorprendran. S’es-tan adonant que aquest rodatge és difícil, molt tècnic, les esperes són llargues i dramàticament és molt intens.

Sempre havies volgut debutar amb cinema de terror?Sí. Per mi és més fàcil aquest estil que d’altres. De fet, vaig comen-çar fent curtmetratges de terror. No és el que vull fer sempre, però m’agrada el gènere fantàstic. M’agrada que el cinema refl ecteixi mons que no existeixen, perquè la realitat ja la conec, miro el telenotícies. Que durant el temps que duri la pel·lícula estiguis en un somni, una experiència diferent. És tan bèstia començar una pel·lícula que, ja posats, afegeix-li 3D, actors coneguts i un equip brutal. És qüestió de preparació prèvia i, sobretot, de confi ança.

Tota aquesta debilitat pels fets sobrenaturals... has viscut alguna experiència personal al respecte?Jo sóc com un dels personatges de la pel·lícula al qual li encan-taria creure. Jo vull creure però no crec, i no crec perquè no he vist res. Però la recerca d’allò paranormal em porta a una mena d’obsessió per creure. M’atrau molt tot el tema de les mèdiums, la ouĳ a...

Quines influències has tingut?Moltíssimes. M’agrada tot el gènere de terror dels vuitanta i noranta. Qualsevol pel·lícula de terror per mi és un referent per-què sempre en treus alguna cosa. Pesadilla en Elm Street, La matanza de Texas, La semilla del diablo... El cinema de terror en el fons és una excusa per explicar històries. XP3D és una història de l’amor entre dues germanes.

“Aconseguim estar al nivell de qualsevol pel·lícula europea o nord-americana en 3D”

“Mai hi ha hagut fi lms en 3D que marquessin el camí com una referència de qualitat”


Prèv

ia

www.openpan.net

Any I / Número 01 / Octu

bre 2009

3€CineDe

SITGES 2009La cita catalana amb el fantàstic

THE FROSTEmocions gelades a Noruega

LOS CONDENADOSPremi de la crítica a Sant Sebastià

MAGIC JOURNEY TO AFRICAJordi Llompart revoluciona el 3D

La por segons Balagueró i Plaza

CineDe

MÀRQUETING ONLINEEl futur del cinema?

E.S.O.Terror a l’institut

LOS PASOS DOBLESIsaki Lacuesta no descansa

CINEMA VALENCIÀEl talent de la llum

‘IngrId’, intriga i fascinació

Any I / Número 07 / Abri

l 2010

3€

any II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / número 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembreero 13 / novembre 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010

3€3€3€3€3€

EDUARD FERNÁNDEZAtrapat a ‘La mosquitera’

CRUZANDO EL LÍMITEEmocions adolescents

FESTIVALS CATALANSBon cinema per tot el territori

NORA NAVASUn èxit merescut

FLOQUET DE NEUEl rodatge en imatges

Any I / Número 02 / Novem

bre 2009

3€CineDe

ACADÈMIA DEL CINEMAV.O. catalana a Hollywood

A LA DERIVACita anual amb Ventura Pons

EDUARD CORTÉSTot sobre ‘Ingrid’

MANUEL HUERGADiari des de l’espai

EloïseL’atracció desconeguda

any II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / número 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembrero 14 / desembre 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010e 2010

3€3€3€3€3€

BRUCun heroi de llegenda

“BIUTIFUL”La cara fosca de Barcelona

L’ALTERNATIVAEl festival des de dins

EDMON ROCHUn productor d’èxit

“ANIMALS”La nova aposta de l’ESCAC

3€CineDe

GARBO. EL ESPÍAUn català a la II Guerra Mundial

NOVA LLEI DEL CINEMAQuè n’opinen els protagonistes

LES 2 VIDES D’ANDRÉS RABADÁN

ESCOLES DE CINEMAFàbriques de talent

SPANISH MOVIELa comèdia de l’any

Àlex Brendemühl, l’assassí de la ballesta

Any I / Número 03 / Dese

mbre 2009

BLOG Tendra innocència

PREMIS GAUDÍ TOTS ELS NOMINATSCATALUNYA PLATÓ UN PAÍS DE RODATGES

MIL CRETINS VENTURA PONS & QUIM MONZÓSALOMÓN SHANG CONTRA TOT I TOTHOM

any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II /any II / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / número 15 / gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 2011 gener 20113€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€3€

3€CineDe

ACADÈMIA DEL CINEMAParla el president, Joel Joan

ELISA K Judith Colell i Jordi cadena roden junts

CINEMA BALEARUna mirada de prop

VIATGE MÀGIC A L’ÀFRICAEl 3D català ja és aquí

EL CÓNSUL DE SODOMA

Jordi Mollà, a la pell del poeta Gil de Biedma

Any I / Número 04 / Gene

r 2010

Any I / Número 10 / Juliol - Agost 2010

3€

9772013588004

10

ISSN

2013

-588

2

Quim Gutiérrez, un atípic objecte del desig

UNA HORA MÁS EN CANARIAS

MARÍA Y YOAmor de pare

ACADÈMIA DEL CINEMAArriba la festa d’estiu

FLOQUET DE NEUEls secrets del guió

L’ART D’ADAPTARLlibres que esdevenen films

GUEST LA MIRADA DE GUERÍNLA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS INTRIGA MÍSTICA

LA VIDA SUBLIME VIATGE ÍNTIM I FAMILIARFESTIVALS BERLÍN, SUNDANCE, ROTTERDAM

L’ANY D’AGUSTÍ VILLARONGA I NORA NAVAS

Els Gaudí de

Pa negre

any any any any II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 /II / número 16 / febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011 febrer 2011

3€3€3€3€3€

3€CineDe

UN CATALÀ A SUNDANCEEn directe des de Salt Lake City

SERGI LÓPEZ El rostre omnipresent

LUNA CALIENTEL’última provocació de Vicente Aranda

UN CATALÀ A SUNDANCEEn directe des de Salt Lake City

SERGI LÓPEZ

PREMIS GAUDÍ 2010La catifa vermella

Mar Coll i Nausicaa Bonnín: triomfar abans dels 30

Any I / Número 05 / Febr

er 2010

PREMIS GOYA PA NEGRE FA HISTÒRIASERGI LÓPEZ REPÀS A UN ACTOR INCANSABLE

ESTEVE RIAMBAU LA NOVA FILMOTECA, A PUNTRODATGES BARCELONA, ESCENARI HABITUAL

Ventura Pons25 anys de cinema

any II / número 17 / març 2011

3€any II / número 17 / març

2011 3€

any II / número 17 / març 2011

3€any II / número 17 / març

2011 3€

3€CineDe

NOUS CINEMES GIRONABarcelona està d’estrena

COMPOSITORS CATALANSEls altres mestres del cinema

EL 3D A CATALUNYAJa és una realitat

LA BOMBA DEL LICEUAmb la mirada de carles Balagué

ESTACIÓ DE L’OBLIT

Fermí Reixach, l’actor amb majúscules

Any I / Número 06 / Març

2010

any II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / númany II / número 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre ero 12 / octubre 2010201020102010201020102010201020102010

3€3€3€3€3€

LOS OJOS DE JULIAEl terror fet a casa

SITGES 2010La festa anual delcinema fantàstic

BURIEDL’últim fenòmen mundial

PA NEGREUna estrena molt literària

BICICLETA, CULLERA POMALa lluita de Maragall segons Carles Bosch

DANIEL BRÜHL EL TALENT I LA JOVENTUT JUDITH COLELL I JORDI CADENA UN TÀNDEM D’ÈXIT

CARLES TORRAS I RAMON TÉRMENS A MÀLAGAUNA MIRADA A BARCELONA AMB ELS ULLS DE MIREIA ROS

JAUME COLLET-SERRA

El somni americà

any II / número 18 / abril 2011

3€any II / número 18 / abri

l 2011 3€

any II / número 18 / abril 2011

3€any II / número 18 / abri

l 2011 3€

NOVA OFERTA DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL11 edicions + DVD A ESCOLLIRPER NOMÉS 24€ pel·lícules a escollir:ELISA K, de Judith Collell i Jordi CadenaHEROIS, de Pau Freixaspromoció vàlida fi ns a esgotar existències DVDs editats per:

contacte: 93 511 6690 / [email protected] / www.facebook.com/decine

mailto:decine.cat

www.facebook.com/decine


Roda

tge Children’s

CornerDurant el passat mes de maig, i en només deu dies, el director Xavier Berraondo (Ens veiem demà, Ventdelplà, Infi dels) va rodar el fi lm de terror Children’s Corner, la història d’una doctora, la Jara, que se encarrega de cuidar pacients esquizofrènics. La doc-toratroba uns documents en els quals s’explica que els pacients que pateixen aquesta patologia, en realitat no tenen problemes mentals, sinó que estan sotmesos a forces paranormals. La Jara decideix investigar un petit grup de pacients tancant-los a casa seva. A partir d’aquest moment, començaran a succeir tot tipus fenòmens terrorífi cs i inexplicables. La fi lla de la doctora, morta fa anys a causa d’una leucèmia, apareixerà impedient la relació de la mare amb una nena amb qui té un afecte especial. Es tracta d’un thriller independent, de baix pressupost, protagonitzat per Ferran Albiol, Raúl Álvarez, Dafnis Balduz, Ferran Carvajal, Mercè Montalà, Miriam Planas, Clàudia Pons, Tània Sàrrias, Babeth Ripoll i Leyla Rodríguez. Tot i els recursos limitats,

Berraondo afi rma que “el gènere de terror té molt mercat i ja tenim molts compromisos, de fet aquesta és una pel·lícula escrita des de un principi d’una manera determinada, no és cinema d’autor en absolut, és cinema de gènere i per agradar al públic”.El Baix Llobregat, especialment el municipi de Gavà i les costes del Garraf, han estat les localitzacions del fi lm. La intenció és estrenar-lo en el millor marc possible per una pel·lícula de por: el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que tindrà lloc del 6 al 16 d’octubre.

Direcció ¦ Xavi Berraondo

Gènere ¦ Terror

Producció ¦ 7d7 produccions, Carambola dreams

Repartiment ¦ Ferran Albiol, Raúl Álvarez, Dafnis Balduz, Ferran Carvajal, Mercè Montalà

Un thriller de terror de baix pressupost rodat al Baix Llobregat


BlancanievesLa productora catalana Arcadia Motion Pictures va anunciar a fi nals de juny l’inici del rodatge de la nova i esperada pel·lícula de Pablo Berger (Torremolinos 73), que sorprendrà amb una visió molt particular d’aquest conte popular. Blancanieves és una adaptació del conte dels germans Grimm, ambientada en l’Espanya dels anys 20. Pablo Berger, que també fi rma el guió, trasllada el relat universal a un imaginari castís amb una ambientació gòtica. La pel·lícula està protagonitzada per Maribel Verdú en el paper de la Madrastra, Ángela Molina, Daniel Giménez Cacho, Pere Ponce i Josep María Pou. Per al paper de Blancaneus compta amb les joves actrius Macarena García i Sofía

La lapidación de San Esteban

Ja ha començat a Girona el rodatge de La lapidación de San Esteban (també es rodaran alguns exteriors a Niça). És el segon llargmetratge de Pere Vilà Barceló, que també firma el guió, després de dirigir l’any 2007 Pas a nivell. Vilà va mantenir una gran amistat amb el cineasta Joaquim Jordà, que va ser el seu professor a la universitat, i van escriure junts en diverses ocasions.El fi lm és una producció de l’incansable Lluís Miñarro (Eddie

Lara Sendim (La Riera); i dins l’equip tècnic, José Luis Bernal com a director de fotografi a.De la producció d’aquest fi lm se n’ha encarregat Oberon Cine-matogràfi ca en coproducció amb Televisió de Catalunya i Costa Oeste. Al seu torn, també hi ha col·laborat, amb una subvenció, l’ICAA. Segons el programa que es preveu, el fi lm estarà acabat el proper mes de setembre.

Codi 60Codi 60, l’última pel·lícula de Carlos Martín Ferrera, va fi nalit-zar el seu rodatge l’última setmana del passat mes de maig. Es tracta d’un thriller psicològic inspirat en un cas real, en què la protagonista és una jove agent del departament de furts dels Mossos d’Esquadra. Aquesta agent, l’Eva, fa temps que aspira a entrar al departament d’homicidis quan és reclutada per atrapar un assassí en sèrie que es dedica a matar dones grans. És així, que l’agent, mare soltera d’un nen de sis anys, haurà de com-paginar la seva tasca per a caçar aquest assassí amb les obli-gacions pròpies d’una mare. Alhora, l’Eva haurà d’enfrontar-se, també, a en Xavi Vidal, l’inspector en cap dels Mossos, un home que sempre s’ha interposat en el seu camí d’arribar al departa-ment d’homicidis.Codi 60 compta amb un repartiment encapçalat per Ana Allen, Nacho Fresneda, Mercè Castro, Ernesto Collado, Cristina Genebat i Mari Pau Pigem, entre d’altres. Per altra banda, val a destacar els dos guionistes d’aquesta tv-movie, Oriol Paulo (Los ojos de Julia) i

Oria (escollides en un càsting amb milers de participants a dife-rents punts de la península). El rodatge, iniciat a Madrid, recorrerà diverses localitats de Madrid i Barcelona (Sant Esteve Sesrovires, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Susqueda-El Pasteral, Martorell o la ciutat de Barcelona) durant vuit setmanes.

Saeta) i David Pérez en coproducció amb la companyia francesa L´Age Dor. Està protagonitzada per Lou Castel, actor colombià de naixement però amb una llarga trajectòria a Itàlia i altres països europeus (El gatopardo, El amigo americano, Hotel du Paradís, Medea Milagro). La lapidación de San Esteban tindrà un alt con-tingut social, ja que tractarà temes com la soledat, la vellesa i l’assetjament immobiliari. Compta amb el suport de l’ICIC, Tele-visió de Catalunya, la Diputació de Girona i de la regió francesa Provence-Côte d´Azur. Juntoament amb Castel, els protagonistes seran Marie Payen i Luis Rego.El fi lm explica la història d’Étienne, un vell que viu tancat a casa seva envoltat de tot tipus d’objectes que ha anat acumulant. Una síndrome de Diògenes de records d’un passat tràgic. La seva vida es veu afectada pel mòbbing de la propietària de la vivenda, amb l’objectiu de fer-lo marxar.

Anna Petrus


Críti

ca

Torna l’Isaki Lacuesta dels origens, aquell que va donar-se a conéixer a través de l’aposta pel documental heteròclit i que ens descobria a un orferbre del cinema. En aquesta ocasió, el cineasta rastreja la vida de la gran actriu Ava Gardner i n’ofereix un retrat ancorat en la fascinació.

la noche que no acaba

ava vs. gardner

La noche que no acaba parteix de dues circumstàncies prou habituals en el cinema d’Isaki Lacuesta. D’una banda, de la fascinació del cineasta pels personatges llegendaris o que,

d’alguna manera, formen part de l’imaginari popular. De l’altra, el fet que el projecte neixi d’un encàrrec, en aquest cas per part de la cadena de televisió TCM. Cineasta polièdric i heterodox, Lacuesta va escriure inicialment el guió de la pel·lícula per a què fos dirigida per un director nord-americà, de la mateixa manera que al llarg de la seva carrera ha col·laborat en l’escriptura de guions com Garbo, el espía d’Edmon Roch, però, fi nalment, va ser ell mateix qui es va posar a les regnes del projecte.

El fi lm rastreja la trajectòria d’Ava Gardner i, més concretament, els períodes que va viure i treballar a Espanya a partir de la famosa biografi a escrita per Marcos Ordóñez, Beberse la vida: Ava Gardner en España. Lacuesta fantasieja amb la possibilitat de tro-bar indicis de la vida personal de l’actriu a través dels personat-ges que va interpretar a la fi cció en pel·lícules com La noche de la iguana (1964), La condesa descalza (1954), 55 días en Pekín (1963) o Pandora y el holandés errante (1951), rodada a la Costa Brava en indrets com Tossa i Lloret de Mar, una mica en la línea del que havia fet Mark Rappaport a Rock Hudson’s Home Movies (1992). En aquest sentit, el fi lm combina amb l’enginy habitual del cineasta diferents formes d’entendre el documental, desde l’entrevista a personatges que la van conèixer de prop o que la van poder trac-tar durant els rodatges de les pel·lícules fetes a Espanya, fi ns a la recreació d’alguns episodis de la vida real de l’actriu, passant per

un estimulant diàleg entre les imatges d’una Ava Gardner jove, i amb el seu camí encara per recórrer, amb una Ava Gardner crepus-cular, gairebé en el fi nal de la seva trajectòria professional. Com ha comentat Isaki Lacuesta mateix, la pel·lícula està concebuda, doncs, des de la idea del collage i, sobretot, des de la recontextua-lització de les imatges amb l’objectiu de dotar-les de nous sentits diferents, talment com ja va fer en treballs com Las variaciones Marker (2008).

Tanmateix, és cert que la pel·lícula pateix els efectes de l’excés de concessions al format televisiu al qual va invariablement des-tinada. La factura i la cadència del muntatge revelen la lluita del cineasta per portar el fi lm al seu terreny sense decebre les exigèn-cies de la cadena que produeix el fi lm. Aquesta escissió acaba passant necessàriament factura i La noche que no acaba brilla vertaderament només en alguns aspectes o passatges com ara en la seva estructura, en el mencionat diàleg entre l’Ava Gardner jove i l’Ava Gardner madura, i en la forma respectuosa amb la qual el cineasta convoca la presència del llibre en el qual es basa la pel-lícula. Charo López i Ariadna Gil són les encarregades de donar veu (a través d’una veu en off ) a aquells fragments del llibre que ens expliquen les vicissituts de l’actriu. I potser convé remarcar aquí un dels moments més reveladors de la pel·lícula. En l’entre-vista feta a Sílvia Marsó on explica els seus records de la diva, l’actriu comenta una de les frases dites per Ava Gardner, que més la van impressionar i que encara l’acompanya en la seva vida: “En aquesta professió, mai s’arriba”.

Direcció ¦ Isaki Lacuesta

Gènere ¦ Documental

Producció ¦ TCM (Turner Broadcasting System España S.L.)


Direcció ¦ Robert Bellsolà

Gènere ¦ Comèdia

Producció ¦ Aiguaviva Films

Repartiment ¦ Marcel Tomàs, Carlotta Bosch, Sara Gálvez, Antonio de Matteo, Mireia Vallés


passi el que passi

La crisi sexual dels quaranta

Robert Bellsolà signa una modesta comèdia catalana amb bones intencions que ha aconseguit fer-se un lloc a la gran pantalla.

Hugo de Cominges


Les xarxes socials han passat a ser un instrument habitual i molt important en la promoció de qualsevol producte. Espe-cialment en aquest cas. Passi el que passi s’autodenomina al

seu Facebook (que compta a l’hora d’escriure aquestes línies amb 6.177 fans) com una “comèdia indie catalana”, una afi rmació ben certa. També es vanagloria de que no ha rebut cap subvenció (tot i que la van demanar, segons apareix sobreimprès a l’inici del fi lm). Sense entrar a valorar els criteris que determinen l’adjudicació d’una subvenció, s’ha de remarcar que la producció del llargme-tratge (a càrrec d’Aiguaviva Films) no sembla haver estat massa costosa, ja que bàsicament està rodat a interiors i en algun camí rural d’Aiguaviva, i compta amb uns actors desconeguts.

El punt de partida del director i guionista Robert Bellsolà és atrac-tiu. L’Àlex és un escriptor en crisi que ronda els quaranta i que vol signar un guió autobiogràfi c en el que el seu objectiu serà acon-seguir fer sexe amb la seva dona quatre vegades al llarg d’un cap de setmana. Tot i que a priori això sembli cosa fàcil, tot un seguit de personatges secundaris (la seva fi lla petita, força repel·lent, els seus cunyats desesperats per tenir un fi ll, o una sèrie d’amics molt pintorescos, des del que acaba de ser abandonat per la dona fi ns a l’agent “putero”) difi cultaran de manera considerable la seva fi ta.

L’inici de la cinta ens mostra el protagonista (un correcte Marcel Tomàs) amorrat a l’ordinador, començant a escriure aquesta his-tòria. Una de les normes que s’autoimposa és no reescriure res. La

narració dels fets que li succeeixen és el que veiem a la pantalla, però de tant en tant ens trobem amb talls de l’Àlex on fantasieja amb escenes alternatives pel seu guió. Aquests incisos són un encert i insufl en una mica de pols a la trama.

Però el que comença amb bon peu no triga en degenerar a causa d’un guió que es dilueix, algunes situacions inversem-blants i uns actors no gaire encertats (exceptuant el protago-nista, afortunadament). El més irònic de tot és que l’Àlex no deixa de teoritzar sobre les qualitats d’un bon guió segons un dels mestres d’aquest gènere: en Syd Field. I malgrat que es rebel·la contra els principals manaments “fieldians”, en Robert Bellsolà sembla entossudit en fer el mateix que el seu protago-nista i anar a la seva.

Tot i així, podem trobar alguns passatges divertits, com tots els de la parella que no para de cardar al cotxe, o les escenes on apa-reix el cunyat italià. La música, amb cançons d’Els Amics de les Arts, Miqui Puig i The Pepper Pots, entre d’altres, és un altre dels punts destacables d’una pel·lícula que podia haver estat molt més del que és. La part fi nal, en la que tot s’accelera, no serveix per redreçar una comèdia nostrada i ben intencionada. Però té molt de mèrit aconseguir estrenar en sales comercials una pro-ducció d’aquestes característiques. Segurament el gran número de seguidors del Facebook han estat la clau de tot plegat, i això pot donar esperances a que altres propostes de característiques similars puguin arribar a les grans pantalles.


Críti

ca LA CASA DEL CINE

Le quattro volte

Ara que tots estem a l’aguait de veure la darrera obra de Terrence Malick, on es mira el misteri de la vida i la creació de l’univers, Le quattro volte és una peça de referència per mesurar l’obra magna del director nord-americà. Perquè la pel·lícula de Frammartino és una exquisida peça d’orfebreria cinematogràfi ca que també con-templa, amb molta humilitat, si no el sentit de la vida, sí el seu decurs. Le quattro volte se situa a un petit poblet de les muntanyes cala-breses però podria succeir a qualsevol àrea rural aïllada perquè el que contempla el director no es més que la quotidianitat, l’anar i venir rutinari d’un petit grup de persones i animals. La primera peculiaritat de la proposta és que inclou, amb la mateixa natura-litat que recull detalls íntims o fets banals, les anades i vingudes d’aquest a un altre món, la mort i naixement d’homes i bèsties, tot puntejant-lo mitjançant off visual o el·lipsi d’efi càcia provada que marquen el pas del temps i el ritme de la pel·lícula. La segona peculiaritat és l’estranya habilitat del director per recollir amb aparent senzillesa allò que semblava inaprehensible. Així, més enllà del fum de la carbonera, del bosc nevat o de la doble cai-guda del tronc (que revelen la paciència i precisió d’un documen-talista), Frammartino sap recollir els moviments atzarosos de les cabres per a què tinguin sentit a l’argument, i també composar grans plans seqüència que resumeixen amb ironia i sinceritat les contradiccions del nostre món. Tant se val si la seqüència del camí on successivament passa la processió, on el gos ataca l’endarrerit, el camió té l’accident i les cabres es dispersen fi ns ser la darrera visió del pastor agonitzant és més o menys elaborada o improvisada (voldria saber-ho!). En qualsevol cas, la naturalitat prima. En defi nitiva, igual que el pas-tor que prenia la pols dissolta o l’arbre que, com a carbó, cremarà per escalfar a aquells que el tallaren, tots som pols i a la pols tor-narem. L’italià crea una poètica que Malick pot igualar però amb una humilitat tal vegada singular.

Director ¦ Michelangelo Frammartino

Gènere ¦ Drama

Producció ¦ Invisibile Film, Ventura Film, Vivo Film, Essential Filmproduktion

Repartiment ¦ Giuseppe Fuda, Bruno Timpano, Nazareno Timpano

Antoni Peris

Paul

Com a ingredients bàsics tenim, per una banda, els anglesos Simon Pegg i Nick Frost, segurament la parella còmica actual per excel·lència, amb títols com Zombies Party (Shaun of the Dead, 2004) o Arma Fatal (Hot Fuzz, 2007); per altra banda ens trobem amb Gregg Mottola, director clau per entendre la nova comèdia nord-americana, amb treballs com Supersalidos (Superbad, 2007) o Adventureland (2009); i per mesclar-ho tot, la nova gran estrella ianqui d’aquest tipus de pel·lícules: Seth Rogen. De la mescla en surt Paul, una molt bona comèdia que parodia les pel·lícules de ciència-fi cció, les de tota la vida, les dels extraterrestres que arri-ben al nostre planeta. Paul transpira un humor intel·ligent i perspicaç, cada gag i cada cita tenen una raó de ser. Les referències afl oren a cada pla i no falten les picades d’ullet i els homenatges a cintes clau d’aquest gènere, com Encuentros en la tercera fase (Close Encounters of the Third Kind, 1977) o E.T (1982). A través dels dos personatges principals, Graeme i Clive –interpretats per Pegg i Frost- Mottola realitza un recorregut per la subcultura popular nord-americana que gira a l’entorn dels còmics de superherois i el culte derivat de les pel·lícules de Spielberg o Lucas, entre altres aspectes. I és que la parella protagonista són dos fanàtics dels còmics i dels ovnis –dos nerds- que topen amb un extraterrestre molt poc convencio-nal: Paul. Paul és políticament incorrecte, excèntric i groller, però Seth Rogen, que li posa la veu, aconsegueix convertir-lo en una criatura carismàtica ja en les primeres escenes. Graeme i Clive hauran d’ajudar l’alienígena, que és perseguit per forces governa-mentals sense escrúpols. La pel·lícula disposa d’un inici molt prometedor i la majoria de gags funcionen a la perfecció. Conté algunes mencions específi -ques que només captarà el públic més geek, però són una mino-ria enfront l’humor adreçat a tots els públics. I precisament peca d’això. El punt negatiu del fi lm és que intenta abraçar una audièn-cia molt àmplia, que provoca que al fi nal es perdi en massa con-vencionalismes i s’opti per primar l’aspecte nostàlgic per sobre del purament humorístic.

Direcció ¦ Gregg Mottola

Gènere ¦ Comèdia

Producció ¦ Universal Pictures, Relativity Media, Working Title Films

Repartiment ¦ Simon Pegg, Nick Frost, Kristen Wiig, Jason Bateman, Sigourney Weaver

Sergi Ribé


Joves crítics de LA CASA DEL CINE

Caballeros, princesas y otras bestias

Hi ha algunes persones amb molta sort, i si no que li diguin a David Gordon Green, director de la comèdia “junkie” per excel-lència d’aquests darrers anys com és Pinneaple Express (2008) on apareixia el seu “colega” Danny McBride, un dels comediants més emergents del moment, i aprofi tant-se també de dos dels titans més importants de la comèdia americana, Seth Rogen i Judd Apatow .A Your Highness, títol irònic com el que més, és molt fàcil trobar-hi referents en pel·lícules com Shrek (2001) on l’evolució de la fi gura de l’antiheroi es converteix en el centre d’atenció, i els malvats no són més que una excusa per mostrar que fi ns els més escèptics es poden arribar a convertir en allò que no imaginaven i, per descomptat, apareixen les fi gures dels secundaris com una de les principals atraccions humorístiques. Protagonistes d’acudits inadequats i d’un to més aviat políticament incorrecte són els personatges principals; un príncep egoista i malcarat converteix el seu germà en objecte de les seves burles degut a la seva situació d’inferioritat respecte a ell, i trobarà el camí a l’heroïcitat de manera casual tot just quan és obligat a acompanyar-lo en la que serà la seva primera missió.El problema principal resideix en la manca de recursos utilitzats a l’hora de trobar l’humor a les situacions, derivant inevitablement en una repetició incansable d’acudits grollers massa trivials que acaben per avorrir l’espectador més optimista, degut probable-ment a l’abús de la improvisació per part dels actors. De totes maneres no es pot negar que hi ha algun o altre moment divertit, no es pot pas oblidar que els improvisadors són entre d’altres, Natalie Portman i James Franco, i que el simple fet de veure’ls en un projecte tan radicalment diferent d’aquells en què estan habituats a participar, serà per a alguns curiosos una atrac-ció més a l’hora de d’animar-se a veure-la.

Títol original ¦ Your Highness

Direcció ¦ David Gordon Green

Gènere ¦ Aventures

Producció ¦ Stuber Productions, Universal Pictures

Repartiment ¦ Danny McBride, Natalie Portman, James Franco, Zooey Deschanel

Elena González

La sombra de los otros

Cara és una psiquiatra especialitzada en casos extrems que troba fascinant la dissociació de personalitat que sofreix l’Adam, i no dubta ni un moment en tractar-lo, sense saber que el seu pacient amaga molt més del que sembla a primera vista.Aquesta és la premissa de la que parteix Shelter, el salt “hollywoo-denc” del tàndem suec format per Mans Marlind i Björn Stein, dos noms que encara no són gaire coneguts dins el món cinematogrà-fi c però que poc a poc estan aconseguint fer-se un lloc a la meca del cinema. Prèviament ja havien treballat dins el camp del thriller amb el seu primer i gens despreciable llargmetratge Storm (2005) on barrejaven a parts iguals drama, acció i fantasia, cosa que es correspon de manera força semblant en aquest segon projecte. Shelter compta a més amb la col·laboració d’actors de la mida de Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers i surt de la ment creativa de Michael Conney, guionista de la celebrada Identity, assegurant com a mínim una victòria des d’un punt de vista comercial. Tot i això, la manca de coherència en alguns aspectes de la trama i l’evolució després de la primera meitat, no deixa de decebre les expectatives creades en un principi; així, el que es presentava com un joc psicològic força enrevessat encara que no massa sor-prenent, perd la seva força en favor d’un discurs religiós i uns personatges fantàstics que no fan més que restar-li credibilitat al to de la història. Cal destacar la interpretació del personatge principal, Adam, a càr-rec de Rhys Meyers, que passa amb una facilitat sorprenent de la violència més esguerrada a la innocència d’un nen pràcticament en segons, sense dubte un paper que li escau prou bé. L‘estètica és un altre punt que juga a favor del fi lm, que deixa entreveure la destresa de qui sap jugar intel·ligentment amb les diferents pos-sibilitats que ofereixen les llums i les ombres combinades amb aquelles pauses plenes de misteri i angoixa.

Títol original ¦ Shelter

Direcció ¦ Mans Marlind, Björn Stein

Gènere ¦ Thriller

Producció ¦ Nala Films, Macari, Edelstein, Nala Investments, Shelter Productions

Repartiment ¦ Julianne Moore, Jonathan Rhys Meyers, Jeffrey DeMunn, Frances Conroy

Elena González

Festa d’Estiu del Cinema Català

La Festa d’Estiu que organitza l’Acadèmia del Cinema Català ha arribat aquest any a la seva tercera edició amb la mateixa voluntat de reunir a les entitats i professionals del nostre cinema en una festa, amb prop de 500 convidats del sector, on es van celebrar els èxits aconseguits pel cinema català.L’actriu Mercè Llorens, de la mà del President de l’Acadèmia del Cinema Català Joel Joan, va fer de mestra de cerimònies d’una festa amb moltes cares conegudes del sector cinematogràfic català. Actors, directors i productors es van congregar el passat 22 de juny als jardins del Palau de Pedralbes per a celebrar els èxits del nostre cinema. En el transcurs de l’acte es van reconèixer les produccions premiades durant l’any a festivals de fora de Catalunya. Aquest any, fins a 30 pel·lícules de producció catalana han obtingut un total de 106 premis en diferents categories de nombrosos certàmens fora de Catalunya. A més, es van donar a conèixer les pel·lícules catalanes que s’estrenaran durant els mesos que queden de l’any 2011. Es van projectar els tràilers de les 15 estrenes previstes per la temporada de tardor-hivern.Tanmateix, l’Acadèmia del Cinema Català va reconèixer dues grans figures de la comunicació i el cinema del nostre país: Elisenda Nadal, històrica directora de la revista Fotogramas, i Ramon Colom, un dels propietaris i programador del Cinema Alexandra de Barcelona.

PEL·LÍCULES PREMIADES EN FESTIVALS INTERNACIONALS 2010-2011:TÍTOL PEL·LÍCULA DIRECTOR

Aita Jose Mª Orbe

Al fi nal de l’escapada Albert Solé

Bestezuelas Carlos Pastor

Bicicleta, cullera, poma Carles Bosch

Biutiful Alejandro G. Iñárritu

Blog Elena Trapé

Buried (enterrat) Rodrigo Cortés

Caracremada Lluís Galter

Catalunya Über Alles! Ramon Térmens

Chico & Rita Fernando Trueba, Javier Mariscal, Tono Errando

Cuchillo de palo Renate Costa

El gran Vázquez Óscar Aibar

Elisa K Jordi Cadena, Judith Colell

Estigmas Adán Aliaga

Fake Orgasm Jo Sol


Aca

dèm

ia

Foto de família de tots els premiats en festivals de fora de Catalunya

Finisterrae Sergio Caballero

Herois Pau Freixas

I Want to be a Soldier Christian Molina

La mosquitera Agustí Vila

La sombra del sol David Blanco

La vida empieza hoy Laura Mañá

Lo más importante de la vida es no haber muerto Marc Recuenco, Olivier Pictet, Pablo Martín

Lope Andrucha Waddington

Maria y yo Félix Fernández de Castro

Medianeras Gustavo Taretto

Mercado de futuros Mercedes Álvarez

Pa negre Agustí Villaronga

Pájaros de papel Emilio Aragón

Uncle Boonmee who can Recall his Past Lives Apichatpong Weerasethakul

Xtrems Abel Folk i Joan Riedweg


La popular Aina Clotet, protagonista d’Elisa K Francesc Colomer, l’inoblidable Andreu de Pa negre

Lluís Miñarro, productor incansable d’Eddie SaetaEl cineasta Agustí Villaronga, un dels personatges de l’any

Fotografies: Òscar Orengo


Aca

dèm

ia

TÍTOL DIRECTOR/A

Catalunya Über Alles! Ramon Térmens

El secret dels 24 esglaons Santiago Lapeira

Espera un milagro Gemma Ventura

Eva Kike Maillo

Floquet de Neu Andrés G. Schaer

Medianeras Gustavo Taretto

Mientras duermes Jaume Balagueró

Open 24 Carles Torras

Orson West Fran Ruvira

Pecats Diego Yaker

[Rec]3. Génesis Paco Plaza

Road to Nowhere Monte Hellman

Transgression Enric Alberich

Veus des de Moçambic Susana Guardiola i Françoise Polo

Wrinkles Ignacio Ferreras

estrenes tardor-hivern 2011:

Part de l’equip de Pa Negre, encapçalat per Agustí Villaronga i Isona Passola


Taqu

illa


Les pel·lícules més comercials d'aquest període han estat:

Títol Recaptació Espectadors

Piratas del Caribe 4 (Disney) 10.5M€ 1.520.000

X-Men: Primera Generación (Fox) 4.81M€ 754.000

Midnight in Paris (Alta) 3.24M€ 506.000

Insidious (Aurum) 2.92M€ 452.000

Kung Fu Panda 2 (Paramount) 2.15M€ 303.000

Durant el període del 23 de maig al 19 de juny s’han recaptat 34,1M€ i un estimat d’espectadors que se situa als 5,16 milions. No ha estat un moment molt excepcional a la taquilla perquè no s’han aconseguit xifres superiors al mateix període de l’any passat ni en recaptació ni en espectadors. El conjunt ha estat molt inestable, sense grans pluges d’estrenes però amb bons manteniments de les pel·lícules que sí tenien bons comentaris.

Un mes de superproduccions fluixes i petites sorpreses

Pau Brunet

Les decepcions han vingut de la mà dels coneguts com a “blockbusters”. Piratas del Caribe 4, tot i les enormes xifres, no va marcar-se cap rècord, però veient el comportament de les altres estrenes, Disney pot estar molt content dels seus resultats, cosa que no poden dir ni Fox amb X-Men: Primera generación, ni Paramount amb Kung Fu Panda 2.La cinta de superherois es va estrenar amb una campanya molt forta a nivell mediàtic, era l’única gran estrena del moment però només es va poder col·locar a la segona posició amb prop de 2,3M€ i 350.000 espectadors. Com a recaptació d’un producte d’aquestes mides no era una gran xifra, sobretot si es compara amb altres mercats. L’esperança estava en els bons comentaris i crítiques, però les caigudes de les dues següents setmanes han estat molt fortes. No té opcions a quedar en una bona posició res-pecte als passats capítols de la saga.El cas de Kung Fu Panda 2 encara ha estat pitjor, no només per la xifra d’estrena de 2,15M€, sinó perquè el tipus de fi lm animat que

és està més acostumat al gran èxit que a una dada tan mediocre. Queda lluny del que va fer el primer fi lm i del que han fets fi lms como Shrek o Madagascar, les quals van obtenir més del doble d’audiència. Tampoc s’apropa a les xifres d’Enredados, i sí ho fa a estrenes més petites i menys ambicioses com Rango, Rio o Gno-meo y Julieta. A més, aquest resultat al nostre país ha estat dels més baixos a tot el món. Té opcions a un cert manteniment ja que és un producte familiar i coincideix amb les vacances.En aquest aspecte, toca mencionar el que està passat amb el 3D. El format estrella per a molts està perdent empenta de forma molt exagerada. En els casos de Piratas i Kung Fu Panda, la presència d’espectadors en el 3D és la meitat que en els sistemes tradicionals 2D. Les recaptacions ja no són les que eren i el 2D fa més diners i té millors manteniments que el 3D, que ràpidament crear rebuig. Segurament toca meditar i valorar què s’està fent malament. Precisament, la gran sorpresa del mes ha estat un producte petit, poc costós, rodat en format tradicional i d’un gènere tan clàssic

decine 21¦juliol - agost 2011 51

El cinema estatal brilla amb les coproduccions

En el món del cinema espanyol els dos grans èxits han estat les coproduccions Midnight in Paris i Un cuento chino. El grup català Mediapro és el responsable màxim de la producció de Midnight in Paris, de la qual a més portava la seva distribu-ció internacional. La cinta ja ha estat venuda a tot el món i en aquesta primera etapa l’èxit ha estat enorme. A Espanya supera els 5,55M€ i les dades del mercat nord-americà són extraordinàries. Va començar amb dues setmanes de forma molt limitada, menys de cinquanta cinemes, però amb les sales més plenes des de l’estrena d’El discurs del rei. Això va donar corda a Sony, distribuïdora americana de la pel·lícula, a ampliar el nombre de cinemes, que ara és de més de mil. La cinta porta ja quatre setmanes al “top10”, amb una important pluja de milions que ja suma quasi 16M€. A nivell global el film porta acumulats més de 30M€.La resta d’estrenes nacionals han estat força pobres. Mami Blue es va estrenar amb 8.117€ a 16 cinemes (507€ per sala) i a la

com és el terror de casa encantada. Insidious va aconseguir a la seva estrena una xifra de 1,55M€ amb només 270 cinemes, quasi la meitat del que estaven estrenant els grans fi lms de passades setmanes. Aurum és la seva responsable i afi rmava que la xifra ha estat una sorpresa fi ns i tot per a ells. L’avantatge del fi lm era el seu atractiu, clara imatge de terror que es transmetia a tots els seus elements de venda. A més, venia d’un gran èxit als Estats Units. A la segona setmana només va caure un 42% fi ns els 890.000€ i ha arribat als 2,92M€ acumulats.En el terreny del cinema més pensat per a audiències adultes és on s’han assolit més èxits. Dos dels més destacats són les coproduccions amb Espanya, Midnight in Paris i Un cuento chino, totes dues estrenades per Alta Films. La primera ja supera els 5,55M€ en sis setmanes en cartell i no para. La segona es va estrenar l’últim cap de setmana analitzat i ho va fer amb 403.000€ en 120 cinemes, deixant la segona millor xifra per cinema de tota la cartellera.

de l’estrena de Piratas 4. Ningú es va atrevir a estrenar res amb molta força i per aquesta raó el fi lm es va fer notar molt més i va despertar interès. El nostre país té un interès general en el cinema francès i les xifres de Pequeñas mentiras en són una bona mostra. En un mes ja porta acumulats 1,12M€ camí de 1,35M€. Serà el segon gran èxit de A Contracorriente després de Bienveni-dos al Sur amb la que va recaptar més de 1,4M€.

X-Men: Primera generación

La francesa Pequeñas mentiras sin importancia

segona setmana es desplomava un 80% fi ns a un total de 13.450€.El cinema estatal ha recaptat en aquest període una xifra de 3,83M€ i va camí d’un total anual de 51M€, un 70% més que en els primers sis mesos de l’any passat.

En aquesta línia, és destacable l’èxit de la producció francesa Pequeñas mentiras sin importancia, que distribueix l’empresa catalana A Contracorriente i que s’ha convertit en el “sleeper” de la temporada. La pel·lícula va sortir amb 130 còpies just després

En aquest aspecte també s’ha de mencionar la bona acollida que va tenir el “thriller” singular Hanna. La modesta coproducció entre Estats Units i Alemanya es va estrenar de forma limitada amb 195 cinemes i va recaptar uns sòlids 421.000€. Tot i això, a la segona setmana va caure un 47%, i és que Hanna no és un “thriller” clàssic i això s’ha notat en el boca-orella. Com a fracàs estrepitós, la comèdia ¡Qué dilema! que Universal estrenava amb força desconfi ança, ja que era d’esperar que sospi-tessin que el fi lm tenia poc a rascar. La van estrenar amb 187 còpies i només va recaptar 187.000€, és a dir, uns molt pobres 1.000€ per còpia. Durant les dues següents setmanes ha caigut molt i no arriba als 400.000€ de total. Tampoc han estat grans èxits el drama El castor ni la romàntica Algo prestado. Totes dues estrenades per Aurum i amb més de 200 còpies. La primera va ingressar 188.000€ el seu primer cap de setmana i la segona, 355.000€.

Midnight in Paris segueix imparable

L’Axun és una dona de 70 anys que acudeix a l’hospital per cuidar l’exmarit de la seva fi lla. La seva sorpresa serà enorme en adonar-se que la dona que cuida al malalt del costat és la Maite, la seva gran amiga de l’adolescència. Aviat seran conscients que la química entre elles segueix intacta.

Quatre homes passegen per una ciutat estranya procurant evitar-se i escoltant veus llunyanes. Finalment, es troben i surt a la superfície alguna cosa semblat a un misteriós passat comú. Els quatre necessiten sortir del seu aïllament per raons diferents, però totes elles relacionades amb el desig de posar límit a la seva bogeria.

Jorge té 45 anys, viu amb els seus pares i treballa en una cinemateca des de fa 25 anys. Exerceix tasques tècniques, de programació, i condueix un programa de ràdio sobre cinema. La cinemateca està en una situació cada vegada més crítica i Jorge es queda sense feina. La vida útil explica com Jorge ha d’adaptar-se a un món nou.

Construïda a partir de fragments i sense diàlegs, Amer penetra en la vida d’una nena que és observada pel forat del pany d’una porta. Aquesta pel·lícula de Cattet i Forzani és l’exemple perfecte de fi lm experimental i d’impecable factura que avança a cop de sensacions, sempre fi lmades a fl or de pell.

Un jove ciclista mor atropellat per un automòbil. El culpable fuig sense deixar rastre. Però el pare de la víctima, amb el suport dels mitjans de comunicació, exigeix que es trobi el responsable i es faci justícia. Una sèrie de fets fortuïts i uns magistrats contaminats per l’opinió pública faran que un home innocent s’assegui al banc dels acusats.

Durant els inicis del “tour” estiuenc d’una companyia, el propietari i fundador d’un petit circ mor de manera sobtada. Per poder salvar la temporada, la companyia decideix proposar a la seva fi lla Kate que entri a formar part del mateix. Encara que ella es va desvincular quinze anys enrere, decideix acceptar i acompanyar-los.

Anton és un metge danès que treballa en un camp de refugiats d’un país Africà que està en guerra. La seva dona i el seu fi ll Elia viuen a Dinamarca. El nen és maltractat a l’escola pels seus companys i se sent aïllat fi ns que arriba al col·legi Christian, un nen orfe de mare que expressa el seu dolor per mitjà de la violència.

Direcció ¦Direcció ¦ Juan Cavestany


Producció ¦Producció ¦ Abeju2, El Torreón, Juan Cavestany

Repartiment ¦Repartiment ¦ Antonio de la Torre, Roberto Álamo, Diego París, Andrés Lima, Juanjo del Rey

Direcció ¦Direcció ¦ Federico Veiroj


Producció ¦Producció ¦ Cinekdoque, Mediapro, Versátil Cinema

Repartiment ¦Repartiment ¦ Jorge Jellinek, Manuel Martinez Carril, Paola Venditto

Direcció ¦Direcció ¦ Hélène Cattet, Bruno Forzani

Gènere ¦Gènere ¦ Thriller psicològic

Producció ¦Producció ¦ Anonymes Films, Tobina Film

Repartiment ¦Repartiment ¦ Marie Bos, Delphine Brual, Harry Cleven, Bianca Maria D’Amato, Cassandra Forêt

Direcció ¦Direcció ¦ Miguel Cohan

Gènere ¦Gènere ¦ Thriller

Producció ¦Producció ¦ Castafiore Films, Haddock Films, Tornasol Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Leonardo Sbaraglia, Federico Luppi, Martín Slipak, Luis Machín, Bárbara Goenaga

Títol original ¦ 36 vues du Pic Saint-Loup

Direcció ¦ Jacques Rivette

Gènere ¦ Comèdia dramàtica

Producció ¦ Les Films du Losange

Repartiment ¦ Jane Birkin, Sergio Castellitto, André Marcon, Jacques Bonnaffé

Títol original ¦Títol original ¦ Haevnen

Direcció ¦Direcció ¦ Susanne Bier


Producció ¦Producció ¦ Danish Filminstitute, Danmarks Radio, Film Fyn, Film i Väst, Memfis Film, Nordisk Film & TV-Fond, Sveriges Television, Swedish Film Institute, Trollhättan Film AB, Zentropa International

Repartiment ¦Repartiment ¦ Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen, William Jøhnk Nielsen, Markus Rygaard

En 80 díasEn 80 días

Dispongo de barcosDispongo de barcos La vida útilLa vida útil

AmerAmer Sin retornoSin retorno

El último verano En un mundo mejorEn un mundo mejor

Títol original ¦

Direcció ¦

Gènere ¦

Producció ¦

Repartiment ¦Jacques Bonnaffé

El último verano

BlogBlog

Blog explica la història d’un grup de noies de 15 anys, de classe mitjana-alta, amb un pla secret i un objectiu comú ¦ la necessitat de viure emocions fortes que les distingeixin de la resta. El fi lm,una producció d’Escándalo Films, destaca per la credibilitat del seu llenguatge i la incorporació de nous llenguatges audiovisuals.

Direcció ¦Direcció ¦ Elena Trapé


Producció ¦Producció ¦ Escándalo Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Sara Gómez, Candela Antón, Irene Trullén, Alada Vila, Anna Castillo, Lídia Torrent

Direcció ¦Direcció ¦ Elena Trapé


Producció ¦Producció ¦ Escándalo Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Sara Gómez, Candela Antón, Irene Trullén, Alada Vila, Anna Castillo, Lídia Torrent


DVD

's

Reedició del fi lm de Ken Loach sobre la privatització de l’empresa ferroviària British Rail. Els treballadors es troben davant un dilema ¦ acatar les noves normes de la companyia o acceptar l’acomiadament i passar a engrossir les llistes de les agències de treball temporal.

La Yolanda ha deixat plantat al seu promès Diego cinc dies abans del casament. Què ha de fer per superar-ho? Presentar-se a l’església el dia de del casament per si ella es penedeix? Emborratxar-se amb els seus cosins? Anar amb ells a les festes del poble on estiuejaven de petits i intentar recuperar la Martina, l’amor de la seva adolescència? Totes les opcions són bones.

Liam és a punt de fer setze anys, i Jean, la seva mare, sortirà de la presó a temps per celebrar-ho. Liam somia amb la vida familiar que mai ha tingut, amb una llar per a la seva mare, la seva germana Chantelle i per a si mateix, fora de l’abast de tipus com Stan, la parella de la seva mare, i del seu propi avi, un ésser mesquí. Reedició en DVD.

Maya i Rosa són dues germanes mexicanes que treballen, en condicions d’explotació, com a senyores de fer feina en un edifi ci d’ofi cines del centre de Los Angeles. Una trobada amb en Sam, un apassionat activista nord-americà, canviarà les seves vides. Reedició en DVD.

Cochabamba (Bolívia), any 2000. Sebastián i Costa s’han proposat fer una pel·lícula sobre Cristòfol Colom i el descobriment d’Amèrica. Mentre que Sebastián, el director, pretén desmitifi car al personatge presentant-lo com un home ambiciós i sense escrúpols, a Costa, el productor, només li importa ajustar la pel·lícula a un modest pressupost.

En Ricky ha sobreviscut al carrer a força de tripĳ ocs des que va ser abandonat als dotze anys. La seva vida s’ha desenvolupat al costat de prostitutes, proxenetes i “yonkis”, amb els quals hi té força relació. Ara, amb 23 anys i davant la imminent sortida de la presó de la seva mare, en Ricky decideix engegar un prostíbul, l’Hiroshima Club.

El duc de York es va convertir en rei de Gran Bretanya amb el nom de Jordi VI, després de l’abdicació del seu germà gran, Eduard VIII. La seva tartamudesa, que constituïa un gran inconvenient per a l’exercici de les seves funcions, el va portar a buscar l’ajuda de Lionel Logue, un expert logopeda.

Joe és a l’atur. Després de ser un alcohòlic durant anys, ha aconseguit deixar de beure i dedica bona part del temps a entrenar al pitjor equip de futbol de Glasgow. Ajuda també a una parella de joves drogoaddictes que tenen un fi ll. A casa d’aquests coneix la Sarah. Reedició en DVD.

Títol original ¦Títol original ¦ The Navigators

Direcció ¦Direcció ¦ Ken Loach

Gènere ¦Gènere ¦ Drama social

Producció ¦Producció ¦ Parallax Pictures, Road Movies Filmproduktion, Tornasol Films, Alta Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Dean Andrews, Tom Craig, Joe Duttine, Steve Huison, Venn Tracey

Direcció ¦Direcció ¦ Daniel Sánchez Arévalo


Producció ¦Producció ¦ Atípica Films, Mod Producciones

Repartiment ¦Repartiment ¦ Quim Gutiérrez, Raúl Arévalo, Adrián Lastra, Inma Cuesta, Antonio de la Torre

Títol original ¦Títol original ¦ Sweet Sixteen



Producció ¦Producció ¦ Sixteeen Films Ltd., Road Movies Filmproduktion, Tornasol Films, Alta Producción

Repartiment ¦Repartiment ¦ Martin Compston, Annmarie Fulton, William Ruane, Michelle Abercromby, Michelle Coulter

Títol original ¦Títol original ¦ Bread and Roses



Producció ¦Producció ¦ Parallax Pictures, Road Movies Filmproduktion, Tornasol Films, Alta Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Pilar Padilla, Adrien Brody, Elpidia Carrillo, George López, Alonso Chávez

Direcció ¦Direcció ¦ Icíar Bollaín


Producció ¦Producció ¦ Morena Films

Repartiment ¦Repartiment ¦ Luis Tosar, Gael García Bernal, Karra Elejalde, Juan Carlos Aduviri, Raúl Arévalo

Direcció ¦Direcció ¦ Paco Cabezas

Gènere ¦Gènere ¦ Thriller

Producció ¦Producció ¦ Coproducció Espanya - Argentina - França - Suècia

Repartiment ¦Repartiment ¦ Mario Casas, Vicente Romero, Macarena Gómez, Ángela Molina, Darío Grandinetti, Blanca Suárez

Títol original ¦Títol original ¦ The King’s Speech

Direcció ¦Direcció ¦ Tom Hooper

Gènere ¦Gènere ¦ Drama biogràfic

Producció ¦Producció ¦ UK Film Council, The Weinstein Co., Momentum Pictures, Aegis Film Fund, Molinare London, Filmnation Entertainment

Repartiment ¦Repartiment ¦ Colin Firth, Helena Bonham Carter, Geoffrey Rush, Michael Gambon, Guy Pearce

Títol original ¦Títol original ¦ My Name Is Joe



Producció ¦Producció ¦ Coproducció Gran Bretanya - Espanya - Alemanya - França

Repartiment ¦Repartiment ¦ Peter Mullan, Louise Goodall, Gary Lewis, David McKay, Anne Marie Kennedy

La CuadrillaLa Cuadrilla

PrimosPrimos

Felices dieciséisFelices dieciséis Pan y rosasPan y rosas

También la lluviaTambién la lluvia

Carne de neónCarne de neón

El Discurso del ReyEl Discurso del Rey

Mi nombre es JoeMi nombre es Joe


La nova pel·lícula de Cesc Gay

Una pistola en cada mano és el títol que portarà la nova pel·lícula del director català Cesc Gay, una comèdia adulta que presenta la vida de vuit homes que travessen la crisi dels 40. Impossible Films va anunciar aquest nou projecte aprofi tant la plataforma que proporcionava el Festival de Canes el mes passat. Segons va indicar Gay, el fi lm buscarà allò graciós i allò patètic, però també hi haurà tendresa i emocions. De totes maneres, el més desta-cat d’aquesta pel·lícula és la intenció que tenen els seus respon-sables per innovar en un format d’estrena que col·loqui el fi lm disponible de forma online a tot el món. Aquesta pel·lícula, que compta amb un pressupost de 2,2 milions d’euros, ja ha venut els drets d’antena a Televisió Espanyola i a Televisió de Catalunya. El seu rodatge està previst que s’iniciï el proper octubre, i la seva estrena durant la primera meitat del 2012. Actualment, Cesc Gay està treballant amb l’adaptació de la sèrie de Cromosoma Les tres bessones, un llargmetratge de dibuixos animats que es titularà La màquina del món. Durant el període de producció d’aquesta pel·lícula d’animació, el director combinarà la seva feina amb la realització d’Una pistola en cada mano.

‘Sonata per a violoncel’, a París

El llargmetratge de KaBoGa que ha volgut fer visible la fi bromiàlgia a partir d’un projecte que s’ha fi nançat amb un sistema microme-cenatge, va estar a París per participar al Festival Diff érent! L’autre Cinéma Espagnol. El festival francès va celebrar la seva quarta edició del 15 al 21 de juny per a promocionar la indústria cine-matogràfi ca espanyola amb especial interès per la seva diversi-tat cultural i lingüística. És així que París va esdevenir durant uns dies un punt de trobada per a diferents productores espanyoles i institucions que participen en l’audiovisual com la Commission du Film d’Ile-de-France, l’ICAA, Variety, PromoMadrid, l’ICIC, Cata-lan Films, etc. Sonata per a violoncel, d’Anna Maria Bofarull, ha estat una de les set pel·lícules fi nalistes per a participar al Small is Biútiful, una trobada que s’organitza sota el marc del festival entre professionals del sector per a produccions independents de cinema d’autor. En total són sis fi ccions i un documental els pro-jectes que s’han presentat en aquesta secció. Entre ells, Brava, de Roser Aguilar, Caníbal, de Manuel Martín Cuenca, Carnaval, carnaval, d’Àlex Brendemühl, Hielo, d’Álvaro Giménez, Seis días de agosto, de José Mari Goenaga i Jon Garaño, i Una pistola en cada mano, de Cesc Gay.

La nova edició de Gamelab a BarcelonaL’última edició de Gamelab, la fi ra del Videojoc de més ressò i reconeixement a nivell europeu, va tenir lloc del 29 de juny a l’1 de juliol a la capital catalana. La VII edició d’aquesta fi ra va reunir, per primera vegada a Barcelona, els creadors i professionals, naci-onals i internacionals, més infl uents del sector de l’oci interactiu. A dia d’avui, el món del videojoc és la indústria cultural de major impacte econòmic i expansió social i cultural. Durant aquests tres dies de congrés, Gamelab va oferir, tant als professionals del sec-tor com al públic en general, la oportunitat d’acostar-se a aquest fenomen a través de conferències, classes magistrals, presentaci-ons, exposicions i altres activitats. A més, durant aquesta edició de la fi ra es va inaugurar la secció Gamelab360, dedicada a deba-tre i a donar les claus sobre el nou panorama de negoci d’aquesta indústria. Aquesta inauguració va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Política i Indústries Culturals i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

‘Las olas’, guanyadora al Festival de Cinema de Moscou

La producció espanyola Las olas, protagonitzada per l’actriu catalana Laia Marull (guanyadora del premi a la millor actriu de repartiment als Goya d’enguany), ha resultat trimfadora al Festi-val Internacional de Cinema de Moscou. Las olas ha estat l’única pel·lícula espanyola que s’ha seleccionat per a participar en la competició ofi cial de la 33a edició d’aquest festival, el qual es va celebrar del 23 de juny al 2 de juliol. A més, el certamen ha volgut homenatjar, aquest any, el director alemany Werner Herzog i al nord-americà Sam Peckinpah. Dirigida per Alberto Morais i prota-gonitzada per Marull i Carlos Álvarez-Nóvoa, Las olas va fi nalitzar el seu rodatge el desembre de 2010 i, després de cinc mesos de postproducció, es va estrenar mundialment al festival de Moscou el 28 de juny. Tot i això, pel que fa a l’estrena d’aquesta produc-ció d’Olivo Films, en coproducció amb Promarfi Futuro i REC, els espectadors que vulguin anar a veure-la al cinema hauran d’espe-rar-se a principis de l’any 2012.

‘Saari’ i ‘Vitaminix’ a Brasil

Les sèries d’animació catalanes Saari i Vitaminix es podran veure ben aviat al Brasil, doncs Imira Entertainment, l’empresa productora d’aquestes dues sèries, les ha venut a Canal Futura,


Actu

alita

t

El director català prepara un nou projecte

Laia Marull i Carlos Álvarez-Novoa protagonitzen el fi lm

una cadena d’aquest país sud-americà. Saari és una sèrie d’ani-mació per a preescolars que explica les aventures d’un creatiu grup d’amics que viu a l’illa de Saari. A cada episodi, en Pulpo, la Buu mussol, la sensible Pii i en Rikiki, l’ocell bohemi, exploren el fantàstic i imaginari món de Saari, on hi troben inesperades i divertides maneres de viure els canvis de la infància. L’amistat i el respecte són els dos valors principals d’aquest programa que ja s’ha venut a més de deu països d’arreu del món. Vitaminix és una sèrie dirigida a nens de 2 a 7 anys que aconsegueix introduir als més petits el món dels aliments i els benefi cis d’una dieta rica, sana i equilibrada. Amb un disseny atractiu i colorista, a cada capítol de Vitaminix es mostra, de manera alegre i entretinguda, un animal que gaudeix dels aliments en una curta però intensa aventura. Aquesta sèrie ja l’han adquirit una quarantena de cade-nes de tot el món.

Impulsen la divisió de televisió de Rodar y RodarLa productora catalana Rodar y Rodar i Ferran Tomàs, exdirector del departament d’Audiovisuals de l’ICIC, han arribat a un acord per impulsar el departament de televisió de la productora. Rodar y Rodar, doncs, que fi ns ara es dedicava bàsicament al món cine-matogràfi c, tindrà una secció que es dedicarà exclusivament als productes audiovisuals per a televisió.Ferran Tomàs s’ocuparà de coordinar el desenvolupament i la producció de continguts de fi c-ció d’aquesta nova divisió. Principalment, aquestes fi ccions seran tv-movies, sèries i minisèries. El seu objectiu és afermar-se al mer-cat estatal i establir una aliança estable al mercat internacional. Tomàs compta amb una gran experiència en la gestió pública i pri-vada dins el sector audiovisual, que va iniciar-se al departament de realització de TV3 i que anys més tard, passant per altres càr-recs i funcions, el va portar a l’ICIC. Sota el seu mandat s’han dut a terme les produccions de Pa negre, Bruc, Herois o Serrallonga, entre d’altres.

Amador al Festival de Cinema de Sidney

Amador, un llargmetratge dirigit per Fernando León (Princesas, Los lunes al sol) i produït per Reposado i la catalana Mediapro, va ser l’únic fi lm espanyol seleccionat per a participar en la secció ofi cial a competició del Festival de Cinema de Sidney, que va cele-brar-se a la ciutat australiana del 8 al 19 de juny. Amador tracta una història en què el tema principal és l’amor, però que s’apro-

xima al drama amb sentit de l’humor i sap barrejar els gèneres de la mateixa manera que ho fa la vida real. Aquesta pel·lícula, protagonitzada per Magaly Solier, Celso Bugallo, Sonia Almarcha, Pietro Sibille i Fanny de Castro, es va estrenar internacionalment a la secció Panorama del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i posteriorment va participar en altres certàmens internacionals destacats com el Festival Internacional de Cinema de Miami, on va tenir un acolliment excel·lent dins la categoria World Competition. El Festival Internacional de Cinema a Guadalajara, que és el festi-val llatinoamericà més important en aquests moments, va guardo-nar Amador amb els premis al millor director (Fernando León) i a la millor actriu (Magaly Solier).

‘Regression’, el primer film post-pànic de la història

El passat mes de juny es va fer a Barcelona la preestrena de Regression, la primera pel·lícula post-pànica de la història, pro-duïda per la productora catalana Junna Films i dirigida per Joan Frank Charansonnet. El prestigiós fi lòsof, dramaturg, escriptor i cineasta Fernando Arrabal va ser el padrí d’aquest esdeveniment. Tal i com han fet saber els autors del fi lm, Regression intenta ser una al·legoria en contra de la globalització i del canvi climàtic. Si la naturalesa es rebel·la contra l’ésser humà és perquè aquest no ha sabut venerar-la. La societat civil ha de fer alguna cosa i cal que sigui més ràpida i intel·ligent que els governs. A Regression es defensa l’autèntic lliurepensador. Aquesta pel·lícula està pro-tagonitzada, entre d’altres actors i actrius, pel mateix Fernando Arrabal, per Elsa Anka, Roger Pera, Eugeni Roig i Jordi Sibón. El fi lm ens situa a l’any 2029, quan la Terra està a punt de patir l’úl-tima conseqüència del canvi climàtic, que la sucumbirà fi ns a la seva desaparició. L’última esperança de la humanitat resideix en la lluna més gran de Saturn: Titán, l’únic lloc del sistema solar que té prou líquid a la seva superfície. Però tan sols els genèticament perfectes podran ser instruïts per a la colonització de Titán i sal-var la raça humana. Sota la supervisió del govern central, es crea Regression, un programa que, a través de l’hipocamp, posa en contacte l’individu perfecte amb una vida passada; aquella que li ha fet més mal.

Maria Ripoll dirigirà ‘Rastres de sàndal’La directora catalana Maria Ripoll dirigirà Rastres de sàndal (Tra-ces Of Sandalwook), basada en la novel·la d’Asha Miró i Anna Soler Pont. Maria Ripoll, que ha participat tant en cinema com en la realització de productes per a televisió, documentals i anuncis


El fi lm de Mediapro continua visitant festivals

Un experiment fílmic contra la globalitzacióUn experiment fílmic contra la globalització

publicitaris, s’ha embarcat ara en aquest nou projecte carregat de simbolisme i certa màgia captivadora. En la novel·la original s’en-trecreuen tres històries que ocorren de manera gairebé paral·lela en diferents indrets del món. Cada personatge té unes caracte-rístiques pròpies: la Muna, una nena òrfena amb un desig molt especial, la Sita, que es troba a un orfenat en el qual viu acom-panyada d’altres infants amb la mateixa situació que ella, i en Solomon qui, d’un dia per l’altre, experimenta un canvi radical sense comprendre massa bé on arribarà. La pel·lícula, que serà una coproducció internacional, es rodarà a Mumbai i a Barcelona i serà rodada en català i en anglès. Es preveu que el càsting estigui format per actors catalans i per actors indis. Les mateixes autores del llibre, juntament amb l’script Coral Cruz (The Milk Of Sorrow), s’encarregaran de fer l’adaptació del guió.

‘Tadeo Jones’, l’animació catalana més ambiciosa en 3D

El productor de fi lms com Bruc o Lope, estrenats l’any passat, ha canviat totalment el registre per participar en un pel·lícula d’ani-mació. Edmon Roch s’ha embarcat en un llargmetratge d’aventu-res en 3D que serà, segons aquest, una pel·lícula a l’estil de les de Pixar. El 2006, el curtmetratge Tadeo Jones, protagonitzat per un personatge que s’inspira en Indiana Jones, va aconseguir un èxit sense precedents a Espanya dins del gènere d’animació. Va ser guardonat amb més de 65 premis nacionals i internacionals, incloent el Premi Goya al Millor Curtmetratge d’Animació. Al seu torn, el llargmetratge Tadeo Jones s’estrenarà en català, castellà i anglès; i tot i que no s’ha volgut fer públics els noms, ja fa temps que tenen alguns dels actors i actrius que posaran les veus a la pel·lícula. L’estrena d’aquesta es preveu per la primavera del 2012, ja que teòricament, i després de quatre anys de feina a Madrid i Barcelona, s’ha d’anar enllestint a fi nals d’aquest any. El pressupost no està tancat, però serà superior als set milions d’euros per tal de poder fer un producte competitiu amb l’anima-ció mundial.

Exposició sobre el rodatge de ‘La plaça del Diamant’El passat dijous 16 de juny, l’Acadèmia del Cinema Català va acollir la inauguració de l’exposició Una vila al cinema,

el rodatge de La plaça del Diamant, del reconegut fotògraf Josep Maria Contel. Aquesta mostra de més de 60 imatges es tracta de la segona exposició que acull l’Espai Nunes, de la nova seu de l’Acadèmia des de la seva inauguració. La plaça del Diamant s’ha reconegut com a la primera superproducció feta a Catalunya i en català. La pel·lícula va reunir un conjunt de joves que amb el pas del temps s’han consolidat com a professionals de renom en el món del cinema català. En són exemples l’Agustí Villaronga, que aleshores va formar part de l’equip d’art, Sílvia Munt i Lluís Homar, els protagonistes del llargmetratge, i que actualment compten amb una llarga tra-jectòria com a actors tan en cinema com en televisió. L’expo-sició fotogràfica recull els millors moments del rodatge de la pel·lícula. A la inauguració van assistir-hi Joel Joan, President de l’Acadèmia del Cinema Català, i l’autor de les fotografies, Josep Maria Contel.

L’Acadèmia de Cinema Català, amb LAFESTA.CAT

L’Acadèmia de Cinema Català ha manifestat públicament que dóna el seu suport a LAFESTA.CAT, una celebració festiva per man-tenir viva la reivindicació del dret a decidir, amb cultura popular, música, cinema i conferències. Sota el lema “Torna a fer sentir la teva veu”, LAFESTA.CAT neix a les mans de l’Associació Cultural Fem País, amb la intenció que esdevingui una trobada anual i oberta a totes les persones que van participar a la gran manifes-tació de fa un any i a les que s’hi vulguin afegir, amb la voluntat de compartir els valors d’Identitat, Nació, Dignitat, Reivindicació, Autoestima i Festa. LAFESTA.CAT comptarà amb una programació que començarà dos dies abans de l’acte central. El 8 i el 9 de juliol tindran lloc dues conferències sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent i es farà el passi de dues produccions cinematogràfiques catalanes. El dia 10 s’iniciarà la festa amb una mostra de cultura popular, seguit d’un manifest i actua-cions musicals. Un correfoc posarà fi a l’acte. Per dur a terme aquest esdeveniment, l’Associació Fem País no compta amb cap ajut públic i no està adscrita a cap partit polític. És per això, que l’única via de finançament és la del micromecenatge i patrocini privat. Les aportacions es podran vehicular a través de la plataforma de Verkami o directament des del web oficial de LAFESTA.CAT.


Actu

alita

t

El personatge està inspirat en Indiana Jones

Vaig conèixer a Domènec Font just quan vaig venir a viure a Barcelona la tardor de 1996. Vaig tenir-lo de professor a la Universitat Pompeu Fabra durant els anys que vaig cursar la carrera de Comunicació Audiovisual i el doctorat en l’espe-cialitat de cinema. Més endavant, vaig tenir l’oportunitat de treballar amb ell, colze a colze, en la organització del MICEC (Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani). Un esdeveniment que, durant uns anys, va portar a Barcelona el millor cinema europeu. Pel·lícules que, d’una altra manera, difícilment hauríem arribat a poder veure en pantalla gran. Pel·lícules que Domènec Font estimava amb devoció i a les quals va dedicar bona part de la seva vida. Sense la passió d’en Domènec, el MICEC no hagués mai existit.El passat 17 de maig estava al Festival de Cinema de Canes quan em vaig assabentar de la trista notícia que en Domènec ens havia deixat. Malgrat la sensació de decrepitud vaig pen-sar que no deixava de ser bonic que en Domènec hagués partit durant aquells dies en què amants del cinema d’arreu del món estàvem reunits, també units, per una mateixa afi nitat o sensi-bilitat, aquella que ell compartia de forma tan exaltada. Canes era una de les cites obligades i, sens dubte, un festival de refe-rència per a en Domènec, especialment durant els darrers anys en què la mostra va alimentar el seu desig de cinema i va seguir estimulant la seva febre cinèfi la fi ns a terrenys insospitats.M’és difícil deixar enrere alguns moments inoblidables que vaig compartir amb ell i amb les persones que el van acompanyar

Domènec Font, en memòriade forma incondicional en el seu periple per aixecar i mantenir una mostra com el MICEC, com ara l’Aitor Martos, el Manel Jiménez o el Sergi Moreno. Però, sobretot, m’és difícil deixar enrere l’agradable sensació que el seu apreci cap a mi i cap a la meva vocació pel cinema em provocava. D’una forma que sovint calia desxifrar de forma pertinent i acurada, Domènec Font tenia la genial habilitat de mostrar el seu afecte o la seva admiració cap a les persones que el rodejaven a través de gestos o paraules que a priori haguessin pogut semblar destinades justament a mostrar el contrari. Però a aquells que el vam tenir a prop, i que el vam voler conèixer, no ens va pas enganyar mai. Domènec Font era bo. I estimava de veritat la gent que tenia al seu voltant.L’últim cop que vaig seure amb ell a una sala de cinema va ser fa un parell d’anys, quan el càncer ja havia començat a pren-dre-li la vida. A la Filmoteca feien una retrospectiva de Béla Tarr, un cineasta que jo no hagués descobert si no hagués estat per ell, i vam compartir cinc hores de les set que té de durada la magnífi ca Sátántangó (1994). Però l’última vegada que vaig veure en Domènec va ser durant la petita mostra del festival Off Cinemart (Festival Internacional de Cinema d’Autor de Bar-celona) que va tenir lloc el passat mes de desembre a Barce-lona i aquesta trobada casual es va convertir d’alguna manera en el meu comiat. El que m’emociona profundament d’aquest comiat és que puc tenir la certesa que el cinema el va acompa-nyar fi ns el darrer sospir. Adéu, Domènec.

Anna Petrus


www.lacasadelcine.es

mailto:[email protected]

Museu del Cinema de Girona

UN ESTIU DE HOLLYWOOD

El Museu del Cinema de Girona inaugura la temporada d’es-tiu amb l’exposició “Estrelles en venda!”, un recorregut per la publicitat nord-americana entre el 1930 i el 1970. A partir del 27 de juny (i fins a finals del gener de l’any que ve) es pot contem-plar a les instal·lacions del Museu una mostra selecta d’anun-cis apareguts en revistes nord-americanes, procedents de la Col·lecció Roger Biosca, que il·lustren la intensa relació entre el cinema i la publicitat. Les indústries del cinema i la publicitat es van trobar a la fi del segle XIX i, des d’aquell moment, no han deixat de fer confluir els seus interessos comuns. La majoria de les pel·lícules oferien la imatge d’una vida millor i tot el que l’espectador observava des de la seva butaca es convertia en un objectiu per assolir a través del consum. La publicitat es va convertir en el guia que indicava als espectadors què havien de comprar per viure com ho feien els seus ídols. Convençuts que aquesta relació era bona per a ambdues indústries, el cinema i la publicitat van convertir les estrelles en les protagonistes dels anuncis. Hollywood havia inventat l’star system per tenir una eina publicitària potent per anunciar les pel·lícules. Per què no utilitzar-lo també per anunciar la resta dels signes de l’era

contemporània? Cinemes, carrers, aparadors i supermercats es van omplir d’imatges en les quals els actors comentaven quins eren els secrets de la seva bellesa o què regalaven a les seves parelles per Nadal. Per què hem de perdre el temps buscant el producte que ens convé, si la nostra estrella preferida ja ho ha fet per nosaltres?

Com és habitual, El Documental del Mes oferirà una nova proposta dins el marc del Museu. El dĳ ous 7 de juliol es podrà veure Olím-picament grans (Autumn Gold) de Jan Tenhaven (Alemanya, 2010). Es tracta de la història de reafi rmació vital de cinc atletes que es preparen pel campionat mundial d’atletisme. El seu repte: l’edat. Aquests campions del món potencials tenen entre 80 i 100 anys. Un cant a la competició més llarga del món –la vida- ple de sentit de l’humor i tendresa.

A més, durant tot l’estiu, cada cap de setmana, el Museu ofereix l’oportunitat de veure diferents capítols de la popular sèrie d’ani-mació de la factoria Cromosoma Produccions de Barcelona, Les Tres Bessones.


Actu

alita

t

Rambla Catalunya, 35, pral. 2ª • 08007 Barcelona • T. 93 511 66 90 • F.93 511 66 [email protected] • www.utopiaglobal.com

CULTURA I COMUNICACIÓ

mailto:[email protected]

www.utopiaglobal.com

Decine 21

Documents

Transcript of Decine 21