Debats Catalunya Social · 2016. 3. 7. · 3 1. Introducció: pobresa i perspectiva de gènere Cada...

La feminització de la pobresa Reivindicant una mirada de gènere

núm. 46 març de 2016

DebatsCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

Índex de continguts■■ 1. Introducció:pobresaiperspectivadegènere....................................................... 3

■■ 2.LapobresafemeninaaCatalunya......................................................................... 5

2.1. Risc de pobresa per sexe i edat ........................................................................................6

2.2. Risc de pobresa segons la composició de les llars ........................................................... 7

■■ 3.Elmercatlaboral:treballarperserpobres............................................................. 8

3.1. Treballadores pobres .....................................................................................................9

3.2. Menys activitat i menys ocupació ............................................................................... 10

3.3. Més estudis i menys càrrecs directius ...........................................................................13

3.4. Treball a temps parcial ............................................................................................... 15

3.5. Bretxa salarial ............................................................................................................ 15

3.6. Atur ............................................................................................................................17

■■ 4.Ladespesasocial:unestalviacostadelesdones................................................. 19

4.1. Prestacions i pensions ..................................................................................................21

4.2. Llei de la dependència ................................................................................................. 22

4.3. Treball no remunerat .................................................................................................. 23

■■ 5. Lasalut:efectesdelapobresa..............................................................................24

■■ 6.Propostesibonespràctiques...............................................................................25

■■ 7. Conclusions..........................................................................................................28

■■ 8.Referènciesbibliogràfiques..................................................................................32

DossierCatalunya SocialPropostes desdel Tercer Sector

La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere

Autora: ELISENDA ROVIRA Coordinació: SÒNIA FUERTES

La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere ■ ■ ■

3

1. Introducció: pobresa i perspectiva de gènereCadavegadahihamésdonesenriscdepobresaaCatalunya.Sibéésconegutqueunadecada5personesalnostrepaísestrobasotaelllindarderiscdepobresa,hoésmenysque,entrelapoblaciófeme-nina,elriscdeserpobrahaaugmentatgairebé3puntsenl’últimany,segons l’Idescat. La taxa de pobresa global de la població catalanaésdel20,9%segonslesúltimesdades,mentrequeperalapoblaciófemeninaésdel21,6%.

Lesconseqüènciesdelacrisieconòmicaafecten,perdescomptat,tanthomescomdones.Peròlesdesigualtatsdegènerefanqueamb-dóssexespateixinlapobresademaneradiferent,ambcausesicon-seqüènciesespecífiques.Així,entenemla“feminitzaciódelapobresa”comelcreixentempobrimentmaterialdelesdones,l’empitjoramentdelessevescondicionsdevidailavulneraciódelsseusdretsfonal-mentals, tal icomesvaposar jasobre la taulaa la IVConferènciaMundialsobre laDona(Beijing, 1995).Mésdevintanysdesprés, lapobresa segueix afectant principalment les dones, també al nostrepaís.

L’objectiud’aquestdossierésoferirunaperspectivageneralsobrelafeminitzaciódelapobresaaCatalunyaenelsúltimsanys,fixant-nosles raonseconòmiques i socialsd’aquest fenomen i les sevesconse-qüències.Perfer-ho,però,caltenirencomptequineslimitacionsplan-tegenlesdadesdisponiblesactualmenticomespotenfocarlapobresadesd’unaperspectivadegènere.

Diversosestudisindiquenquelapobresahaafectatméslesdonesqueelshomes,alllargdelahistòriaiarreudelmón.Peròlacomplexi-tatd’abordarlapobresafemeninadesd’unaperspectivaquantitativacomença, enprimer lloc,per lanaturalesade lesdadesdisponibles.

■ ■ ■ Dossier Catalunya Social

4

Cal remarcar que sovint és difícil obtenir dades segregades pergènere,cosaquepot invisibilitzardeterminadessituacions (InformeINSOCATnúm.5:Crisi,gènereipobresa,editatperECAS).Amés,enalguns casos, lesdadesdisseccionadespergènere fan referència alsingressosde tota launitat familiar, nopasde les dones individual-ment,demaneraquetampocmostrenacuradamentlarealitatdelapoblació femenina.Totplegatprovocaquepartde lapobresa feme-ninaquediocultaen lesxifresoficials iquealgunes realitatssiguininvisibilitzades.

Igualment,caltenirencomptequeelllindarderiscdepobresaesfixaenunnivelld’ingressoscorresponental60%delarendamedianadelesllarsd’unpaís,ésadir:lataxaderiscdepobresavaenfunciódelariquesamitjanad’aquellterritori.Pertant,comméspobreésunpaísglobalment,mésbaixéselllindardepobresa;osigui,méspobrecalserperserconsideratcomatal.

Enfocar la pobresa amb perspectiva de gènere, però, va mésenllà d’un enfoc quantitatiu. No és només que la pobresa afectimés lesdones,sinóqueexisteixunarelaciódirectaentreelprocésd’empobrimentielgènere.Estudisfetsdesd’aquestaperspectivahanconstatatqueunagranpartdelapobresadelesdonesestàcondicio-nadapelgènere,ésadir,quelestrajectòriesvitalsd’homesidonestenenfetsdistintiusiriscosdeterminatsquefanque,entermespro-babilístics, lapobresaacabiafectantmés lesdonesqueelshomes.Per tant, un enfoc adequat hauria de tenir en compte no nomésl’accésarecursosmaterials(ingressos),sinótambésimbòlics(esta-tus)irelacionals(xarxes),talicomproposaeldocument“Lapobrezaen España desde una perspectiva de género” (Fundación FOESSA iCaritas,2014).

Perúltim,ladiferenciacióentrehomesidonesenlesdadespre-senta tambéaltresproblemes: ensabocaa equiparar sexe i gènere,ofereixunaclassificacióbinàriaquenoreflecteixtoteslesidentitatsiestableixladiferenciaciópersexecomaúnicelementdesegmentacióatenirencomptepermostrarlesdiferències,sensetenirencomptelainterseccionalitatd’altresdiscriminacions(edat,procedència,classesocial...).

Uncopplantejadesaquesteslimitacionsdepartida,acontinuaciómiraremd’aprofundiren lescaracterístiques, lescausesialgunesdelesconseqüènciesdelapobresafemeninaalnostrepaís,especialmentpelquèfaalmercatlaboral,ladespesasocialilasalut.


5

2. La pobresa femenina a Catalunya Lataxaderiscdepobresahaaugmentat1,1puntsrespectel’anyante-rior, situant-se en el 20,9%, segons les últimes dades de l’Idescat.L’augmentglobal,però,enrealitatreflecteixunincrementdegairebétrespuntsenlataxafemenina(del18,8%al21,6%)iunalleugeradismi-nucióenlataxamasculina(d’un20,7%aun20,2%).

Comapuntàvemalaintroducció,caltenirencomptequelataxaderiscdepobresaescalculaenrelacióalsingressosmitjansdelesllarsd’unpaís.Esconsideraqueestanenriscdepobresalespersonesqueviuenambunarendadisponibleequivalentinferioral60%delsingres-sosmediansdelseutipusdellar(segonshihagiunomésadults,ambmenorsacàrrecosense).Desde2010,elllindarderiscdepobresanovaparardebaixar,demaneraque,perentendre’ns,cadavegadacaliatenirmenysdinersperserconsideratpobre.Enl’últimany,però,elllin-dars’harecuperatlleugeramentperatotselstipusdellar.Perallarsd’unsoladult,el2014elllindarerade9.767,40euros,unamicamésde300eurossuperioral’anyanterior.

Unaltreindicadorqueesfaservirperacalcularlapobresaéslataxa AROPE (acrònim de l’anglès At-risk-of poverty and exclusion),quetéencomptetresindicadors:lapoblacióqueviusotaelllindardepobresa;lapoblacióafectadaperunaprivació

materialsevera(queviuenllarsquenoespodenpermetreelpaga-mentdecomamínimquatredelsnouítemssegüents:hipoteca,llo-gueropagamentsatermini;mantenimentdel’habitatgeaunatem-peraturaadequada;unasetmanadevacancesl’any;unàpatambcarn,pollastreopeixcadadosdies;telèfon;televisió;rentadora;cotxe;des-pesesimprevistes);ilapoblacióqueviuenllarsambbaixaintensitatdetreball,osigui,onelnombredemesostreballatsdurantl’anyperpartdetotselsmembresenedatlaboralenrelacióalsmesosqueteòri-camentpodrientreballarésigualoinferiora0,20.

El2014,aCatalunya,lataxaAROPEsesituavaenel26%,unpuntimigpersobrequel’anyanterior(24,5%).Aixòsignificaque,segonslesdarreresdadesdisponibles,mésd’unadecadaquatrepersonesalnostrepaísviupersotadelllindardelapobresa(20,9%);un6,3%ésmembred’unallarambprivaciómaterialseveraiun12%viuenunallarambbaixaintensitatdetreball.Delstresindicadors,eldarreréselqueméshaaugmentatenl’últimany,jaqueel2013sesituavaenun10,8%.


6

2.1 Risc de pobresa per sexe i edatL’evoluciódelataxaderiscdepobresaenelsdarrersanysaCatalunya,segmentadapersexeigrupsd’edat,enspermetidentificartendènciesenelsdiferentsgrupsdepoblacióidetectaraquellsambmésriscdepobresa.

Gràfic 1. Taxa de risc de pobresa a catalunya, 2009-2014. Per sexe i grups d’edat.

Font:INSOCAT(2009-2013)ielaboraciópròpia(2014)ambdadesdel’IDESCAT,apartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.

Talicomveiemalgràfic,el2014,l’últimanyenquèdisposemdedades,la taxa de pobresa va augmentar per a les dones de tots els grupsd’edat.Lataxafemeninavasuperarlamasculinaentoteslesfrangesd’edat.Elsnivellsmésaltsdepobresacorresponenalesdonesd’entre16i64anys(21,8%)ielglobaldelesdones(21,6%),quevanaugmentardemanerasignificativarespectel’anyanterior.Enelcasdelshomes,lapobresavaaugmentarnomésenelsmajorsde65anysivadisminuirenlesaltresfrangesd’edat.

Elsmajorsde65anyssónlafranjad’edatambunataxadepobresamésbaixa,seguramentperl’efectedelestransferènciessocials,totiqueenl’últimanyelpercentatgevaaugmentartantperalshomes(del10,7%al13,4%)comperalesdones(del12,4%al14,4%).Enaquestafranjad’edathihaviatradicionalmentmoltadiferènciaentrelapobresamas-culinailafemenina,totiqueenl’últimanyladiferèncias’haescurçat

10

12

14

16

18

20

22

24

2014201320122011

Homes 65 anys i més

Dones 65 anys i més

Total 65 anys i més

Total De 16 a 64 anys

Homes De 16 a 64 anys

Dones De 16 a 64 anys

Homes Total

Dones TotalTotal

20102009


7

perl’augmentdelataxaentreelshomes.Totiaixí,lataxafemeninasegueix sent més elevada, a causa de la vulnerabilitat de les donesgrans,moltesdelesqualsviuensolesihancotitzatmoltpocalllargdelasevavidalaboral,comveuremmésendavant.

Siensfixemenlarendamitjanaperllariunitatdeconsum,veiemtambédiferènciesentresexes.Entotselsgrupsd’edat,larendamit-janaper llar és superiorperalshomesquepera lesdones.Elgrupd’edatd’entre40i65anyséselquepresentaunamajorriquesaitambéunamajorigualtat,essentl’únicenquèlarendamitjanaperunitatdeconsumfemeninasuperalamasculina.Encanvi,lesllarsambdonesmenorsde40anysimajorsde65sónbastantméspobresqueleshabi-tades per homes de la mateixa edat. De nou, veiem com les donesmajorsde65anyssónuncol·lectiuespecialmentprecari,amblesxifresmésbaixestantderendamitjanaperllarcomperunitatdeconsum.

Gràfic 2. Renda mitjana neta anual per llar i unitat de consum per sexe i edat. Catalunya, 2012.

Font:observatoriIQ,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.

2.2 Risc de pobresa segons la composició de les llarsLa composició de la llar determina també de forma molt directaelriscdepobresa.Enaquellesformadesperunadultambunomésfillsdependentsésonlataxaésméselevada:el42,8%estàenriscdepobresa.Sónelqueconeixemcomafamíliesmonoparentals,ésadir,famíliesformadesperunomésfillsmenorsqueconviuenodepenen

10.000

20.000

30.000

Euros

de 16 a 39 anysHomes Dones

de 40 a 64 anysHomes Dones

65 anys i mésHomes

Per llar

DonesTotes les edats

Homes Dones

Per unitat de consum


8

econòmicament d’una sola persona. Aquesta taxa ha disminuit unamicarespectel’anyanterior,queeradel43,3%,peròsegueixsentlaméselevadaambdiferència.

Mésdel90%delesfamíliesmonoparentalscatalanesestanenca-pçaladesperdonesarreudeCatalunya.ABarcelona,lesllarsdedonesambmenorsacàrrecsónun81,81%del total,mentrequeelshomesrepresentenun18,09%delscasos,segons l’InformedeCondicionsdeVida de les Dones de Barcelona. La discriminació que pateixen lesdonesenelmercatlaboralcontribueix,comveuremmésendavant,aagreujarlasituaciódepobresad’aquestesfamílies.

Taula 1. Taxa i població en risc de pobresa per composició de la llar. Catalunya, 2014.

Composició de la llar Milers (persones) Taxa (%)

Sense fills dependents* 507,6 14,3

Unipersonal 171,7 23,4

Dosadultssensefillsdependents 255 14,7

Altresllarssensefillsdependents 80,9 7,5

Amb fills dependents* 1030,8 27

Unadultambunomésfillsdependents 101,9 42,8

Dosadultsambunomésfillsdependents 699,5 25,6

Altresllarsambfillsdependents 229,4 27

Total 1538,3 20,9

Font:IDESCAT,apartirdedadesdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.

*Filldependent:esconsiderenfillsdependentslapoblaciómenorde16anysilapoblacióentre16i24anysqueviuenalmenysambundelsparesiquesóneconòmicamentinactius.

3. El mercat laboral: treballar per ser pobresElvolumdetreballremuneratqueunapersonaduuatermealllargdelavidacondicionaelseunivelleconòmicnonomésmentreestàocu-padaalmercatlaboral,sinódurantlarestadelavida.Aixòésperquèlesprincipalsprestacionssocialsestancondicionadesperlacotitzacióalaseguretatsocial(atur,pensions...).

Tal i com veurem a continuació, la presència i l’activitat deles dones al mercat laboral segueix sent inferior a la dels homes.


9

Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan,s’enfrontenataxesd’aturméselevades;quantrobenfeina,tenensousmésbaixosiocupacionsmésprecàries;itotplegatfaque,quanrebenpensionscontributives,aquestessiguintambé,demitjana,mésbaixesquenopaslesdelshomes.

El mercat laboral té, doncs, un paper determinant a l’horad’explicarel fenomende la feminitzacióde lapobresai lesdesigual-tatsentrehomesidones.Enaquestsentit,caldistingirdostipusdedesigualtat.D’unabanda, ladesigualtathomogènia,corresponentalperíodedelapostguerraal’estatespanyol,donadaperunordresocialmoltestricteenquèlesdonesquedavenlimitadesal’esferaprivadaielshomesal’esferapública.Lesdones,enaquestaèpoca,treballavenacasa,peròtambéestavenpresentsenelmercatlaboraldemanerainvi-sible,atravésdetallersinegocisfamiliars,peròsenseconstarenlesestadístiquesoficialsnicotitzaralaSeguretatSocial.

Actualment,esprodueixunadesigualtatheterogènia,jaque,totiqueelpercentatgededonesqueaccedeixenalmercatdetreballdemanera remunerada, visible i oficial és elevat, aquestes tenen difi-cultatsdepromociólaboralideconciliacióamblacuradelafamília.S’anomena heterogènia, però, perquè dins de la població femeninanototestenenelsmateixosproblemeslaboralsnipersonals,jaquelaformació,laposicióenl’escalaproductiva,laclassesocial,elcicledevidaialtrescondicionantsdeterminenlaformadeviuredelesdones(“Anàlisidelapobresafemenina:delescauseshistòriquesalesconse-qüències”,FMAC).

3.1 Treballadores pobresEnaquestsanysdecrisihemvistcomalnostrepaísapareixiaelfeno-mendelstreballadorsitreballadorespobres: l’augmentde lainsegu-retat en la contractació i ladisminucióglobaldels salaris faquehihagillarsquerondenelllindardelapobresatotiqueelsdosmembresadultstreballin.Un11,7%delapoblaciótreballadoraaCatalunyaestàenriscdepobresa.

Aquestfet,però,tambéafectaméslapoblaciófemenina(un13,1%respecteun 10,5%enelcasdelshomes).Compodemveurealgràficsegüent, la població treballadora que, en percentatge, té un riscméselevatdepobresasónlesdonesentre18i25anys,ambun16,9%,mentrequeelshomesdelamateixaedattenenunriscdel3,3%,cincvegadesmenys.Pelquèfaalapoblaciód’entre25i64anys,elriscdepobresaésd’un12,9%entrelesdonesiun10,8%entreelshomes.


10

Gràfic 3. Taxa de risc de pobresa en el treball per sexe i edat. Catalunya, 2014.

Font: IDESCAT, a partir de dades de l’enquesta de condicions de vida de l’INE. (Elaboraciópròpia)

Aquestadesigualtatenlataxadepobresaentrelespersonestreballadoresestàcausada,precisament,perquèlesdonestenenfeinesméstemporals,mésprecàriesiambsalarismésbaixos,comveuremacontinuació.

3.2 Menys activitat i menys ocupacióPocmésde lameitatde lesdonescatalanes treballen foradecasaoestaninscritescomademandantsd’ocupació.Elqueconeixemoficial-mentcomapoblacióactiva,ésadir,elconjuntdepersonesde16anysomésqueestandinsdelmercatlaboralodisponiblesperincorporar-s’hi,estàformadabàsicamentperhomes.Lataxad’activitat,quemesuraelpercentatgedepoblacióactivasobrealpoblaciótotal,eral’any2015aCatalunyad’un57%peralesdonesid’un67,90%peralshomes:mésde10puntsdediferència,segonsl’Idescatambdadesdel’INE.

Aquest baix percentatge s’explica, en gran part, perquè hi hadonesenedatdetreballarquenoestanapuntadescomademandantsd’ocupació,jasiguiperquètreballenenl’economiasubmergidaoper-quèesdediquenatreballdomèsticnoremunerat(lesmestressesdecasa,perexemple).

Durantelsprimersanysdelacrisi,però,aquestadiferènciaentrelataxamasculinaifemeninaesvaescurçar.Entreel2008iel2013,lataxad’activitatvaaugmentarmésdedospuntspera lesdonesivadisminuirmésde trespuntsperalshomes.Mentreesperdien llocsdetreballensectorstradicionalmentmasculins,comlaconstrucciói

18

14

10

6

2

Homes

De 18 a 24 anys

Dones

De 25 a 64 anys

Total


11

laindústria,moltesdonesquenoerenactiveslaboralmentbuscavenfeinaperprimeravegadapercompensarlapèrduadefeinad’homesdelessevesfamílies(INSOCAT)iescreavenllocsdetreballensectorstra-dicionalmentfemenins.Lesúltimesdades,però,semblenmostrarqueladistànciaenlataxad’activitattornaaeixamplar-se:lafemeninahadeixatdecréixer,mentrelamasculinasegueixdisminuint.

Pelquèfaalataxad’ocupació,ésadir,elpercentatgedepersonesquetreballenremuneradament,éstambéinferiorentrelesdonesqueentreelshomes.Igualqueenelcasdelataxad’activitat,durantelspri-mersanysdelacrisiaquestadiferènciaentresexesesvaferméspetita(veuregràfic).Entreel2009iel2013,lataxad’ocupaciódisminuïaentretotsdossexes,peròhofeiamésràpidamententreelshomes.El2013ladiferènciaentresexesvaarribaralmínim,amb7,9punts.

Darrerament, però, la distància en la taxa d’ocupació d’homes idoness’hatornataeixamplar, iel2015erade9,8punts.Aquellany,la taxa d’ocupació femenina es va estancar en un 46%, mentre lataxamasculinavaseguircreixentfinsal55,8%(+1,8punts).Pertant,lesdadessemblen indicarque l’ocupacióestàmillorantsobretotperalshomes,peròqueenlapoblaciófemeninaaquestarecuperaciónoacabad’arrencar.

Gràfic 4. Taxa d’ocupació per sexes. Catalunya, 2009-2015. Mitjanes anuals.

Font:INSOCAT(2009-2014)ielaboraciópròpia(2015),ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadepoblacióactivadel’INE.

10

20

30

40

50

60

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones


12

Sidesglossemlesxifresperedatsisexeveiemqueelsjoves,tantnoiscom noies, són els que tenen una taxa d’ocupació més baixa. Tot iaixò,entreels16i24anysésl’únicafranjaenquèlataxaésunamicasuperiorperalesdonesqueperalshomes.Lesdiferènciesentresexess’accentuenamesuraqueaugmental’edatdelespersones:commésgrans,mésbaixaés la taxad’ocupació femenina respecte lamascu-lina.Aixòpotsercausat,d’unabanda,perquèlesdonesenedatrepro-ductivaqueinterrompenlasevacarreraprofessionaltenendificultatspertornar-s’hiaincorporar,idel’altra,perquèlesdonesmésgransesveuenexpulsadesdelmercatlaboral.

Taula 2. Taxa d’ocupació per grups d’edat i sexe. Catalunya, 2015.

Homes Dones Total Diferència

16-24anys 24.50 26.10 25.30 -1.60

25-34 76.20 71.10 73.60 5.10

35-44 83.40 72.90 78.20 10.50

45-54 78.90 66.80 72.90 12.10

55anysimés 25.90 17.60 21.40 8.30

Total 55.80 46.00 50.70 9.80

Font:IDESCAT,apartirdel’enquestadepoblacióactivadel’INE(elaboraciópròpia).

Analitzant el tipus de contractes a què accedeixen homes i donesveiemdesigualtatscreixentspelquèfaaltipusdecontracte,laduradadelajornadalaboral,elssalarisilatemporalitatenlacontractació.

ACatalunya,l’any2015,esvanformalitzar2.731.815contracteslabo-rals,un11,9%respectel’anyanterior.D’aquests,el52,3%elsvansignarhomes iel47,7%,dones,segonsel “Balançde lacontractació laboralaCatalunya”,editatperl’Observatorid’EmpresaiOcupació.Deltotaldecontractes,325.533vanserindefinits,elvolumméselevatdecon-tractacióindefinidadesde2008,ambuncreixementdel14,1%respectel’anyanterior.

Pelquèfaalscontractesindefinits,notrobemdiferènciessignifi-cativesentresexes(veuregràficacontinuació):un12,1%delscontrac-tessignatsperhomeshanestatindefinits,iun11,7%delssignatsperdones.Pelquèfaalscontractestemporals,lesdiferènciesmésimpor-tantssónenelsd’obraiservei,querepresentenun37,8%enelcasdelshomesiun26,9%enelcasdelesdones,ielsd’interinitat,quesónun20,3%enelcasdelesdonesiun7,8%enelcasdelshomes.


13

Gràfic 5. Contractes registrats per modalitat i sexe. Catalunya, 2015.

Font:balançdelacontractaciólaboralacatalunya2015(elaboraciópròpia).

Comparant-hoamblesdadesdel’anyanterior,lacontractaciómasculinahacrescutglobalmentun12,7%,mentrequelafemeninahohafetun11%.L’augmentenlacontractaciós’haproduïttantenelscontractesindefinits(+15,7%i23.518contractesméselshomesdavantdel+12,3%i16.699mésenlesdones),comenelstemporals(+12,3%enfrontdel+10,8%).

En àmbits fortament feminitzats, la temporalitat també afectaméslesdonesqueelshomes.EnelTercerSectorSocialtenenuncon-tracteindefinitel43,8%delesdonesiel46,5%delshomes,segonselBaròmetredel’OcupaciódelTercerSectorSocialaCatalunya.Pelquèfa als contractes de durada determinada, les dones representen un34,20%ielshomes,un46,4%.Ladiferènciaesfaméspalesaenelstipusdecontractesambmenysestabilitat:un22%de lesdonesdelsectortenenuncontractefixdiscontinuoaltressituacions,mentrequeenelcasdelshomesaquestpercentatgeésd’un7,1%.

3.3 Més estudis i menys càrrecs directiusElnivelld’estudisésunfactordeterminantpertenirmésoportunitatsdetrobar feina,peròen lesdonesésmenys important.Així,mentrequehihamésdonesambestudissuperiorsquenopashomes,lataxad’ocupació és més baixa entre les dones. Les dones tenen més difi-cultatspertrobarfeinatotitenirmésformaciói,quantrobenfeina,sovintelscontractessónperfeinesmoltinferiorsalnivellqueelscor-respondriaperlasevaformació.

Lespersonesambestudissuperiorssónmajoritàriamentdones:alaciutatdeBarcelona,són200.703(un27%delapoblaciófemenina),

80

Homes

Dones

10020 6040

Altres temporals

Indefinitordinari

Altresindefinits

Obra o servei

Eventuals circumstàncies producció

Convertits en indefinits

Interninitat


14

perdavantde169.355homes(25,6%delshomes),segonsl’InformedecondicionsdevidadelesdonesdeBarcelona.Enlacapamésbaixadelnivellformatiu,eldelespersonessenseestudis,lesdonestambésónmajoria;unadecada10donesaBarcelonanotéestudis(10%),davantdel6,7%delshomesenaquestasituació.

Taula 3. Població ocupada segons nivell de formació assolit, per sexe. Catalunya, 2013. Milers de persones.

Homes Dones Total

Analfabetsieducacióprimària 14,2 110,9 253,1

Educaciósecundària1aetapa 434,2 313,1 747,3

Educaciósecundària2aetapa 320,6 262,5 583,1

Educaciósuperior 560,9 572,9 1.133,7

Total 1.457,9 1.259,4 2.717,3

Font:INSOCAT,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadepoblacióactivadeL’INE.

Aquestamajorformació,demitjana,delesdonesrespecteelshomesesreprodueixtambéanivellcatalàitantenpersonesambcontractefixcomtemporal.Així,lamitjanad’anysdeformacióenlesdonesassa-lariadesésde13anys,mentrequeenelshomes,ésde12,2.Lesdonesque tenenuncontracte indefinithanestudiat0,6anysmésqueelshomesenlamateixasituació;i lesquetenenuncontracteindefinithanestudiat1,4anysmés.

Taula 4. Mitjana d’anys de formació de la població ocupada assa-lariada. Tipus de contracte i sexe. Catalunya, 2015.

Homes Dones Total

Indefinit 12,4 13,0 12,7

Temporal 11,6 13,0 12,3

Total 12,2 13,0 12,6

Font: IDESCAT, a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’INE (elaboraciópròpia).

Durant la crisi, el nombre de dones que ocupa càrrecs directius s’hareduïtalameitat,passantd’un6,6%delesdonesocupadesaCatalunyaal3,3%(estudiBerbeliCorcoy,citatperINSCOCAT).Pelquèfaalshomes,s’hareduïtunpunt,passantdequasiun11%apocmenysd’un10%.


15

3.4 Treball a temps parcialPelquèfaaladuradadelajornada,laproporciódedonesquetreballa-venatempsparcialaCatalunyael2015triplicavaladelshomes(un21%delesdonestreballadoresiun7%delshomes).Treballaratempspar-cialcomportamenys ingressos,menyspossibilitatsd’ascendiracàr-recsderesponsabilitatimenyscotitzacióperalajubilació.Aixídoncs,elgrupdepoblacióquetreballaatempsparcialtéunmajorriscdepobresa.

Taula 5. Població ocupada per tipus de jornada i sexe. Catalunya, 2015. Milers de persones.

Homes Dones Total

Completa 1.527,1 1.123,5 2.650,7

Parcial 116,1 310,9 427,1

Total 1.643,3 1.434,5 3.077,7

Font:IDESCAT.

Aquest fenomenesprodueixfins i totenàmbits fortament feminit-zats,comeldelTercerSectorSocial.SegonselBaròmetredel’Ocupa-ciódelTercerSectorSocialdeCatalunya,elpersonalcontractatperlesentitatssónun71%dedonesiun29%d’homes.Un62%delesdonestéuncontracteatempsparcial,mentrequeentreelshomesaquestper-centatgeésd’un42,3%.

Hihaduestendènciesperexplicarelfetque,engeneral,hihagimoltes més dones que homes treballant a temps parcial. Segonsalgunsestudis,laraóprincipalésquelesdonesvolenconciliarlavidafamiliarilaboral.Altresestudisdefensenquemoltesdonesesveuenobligadesaacceptarjornadesparcialspermancad’altresoportunitatslaborals,especialmententempsdecrisi(INSOCAT).

3.5 Bretxa salarial Alatemporalitatilaparcialitats’hisumaunaremuneraciómésbaixaenelcasde lesdones.Així, lesúltimesdadesdisponibles (INE2013,publicat2015)indiquenqueelguanymitjàanualpertreballadorésde24.253,73eurosenelcasdelshomesi20.740,55enelcasdelesdones.

Lamajordesigualtatesprodueixenelscontractesindefinits,ambuna diferència de pràcticament 8.000 euros bruts anuals en el soud’unhomeield’unadona.Enelscontractestemporals,tambéhiha


16

desigualtat,totiquemenor.Pelquèfaalaremuneracióperhores,perguanyarelquecobraunhomeambcontracteindefinittreballantunahora,unadonaambcontractetemporalhadetreballar-negairebé1,8,segonslesdadesdel’Enquestaanuald’estructurasalarialdel’INEreco-llidesperl’Idescat.

Pel què fa al guany mitjà per treballador en funció del tipusd’ocupació,hi veiemdiferènciesdesexe també.Algràficsegüenthipodemveureelsoumitjàenfunciódelaclassificaciód’ocupacionsofi-cialutilitzadaperl’INE,agrupadesen3categories:altes(càrrecsdirec-tius,tècnics iprofessionalscientífics i intel·lectualsobédesuport);mitjanes(personaladministratiu,treballadorsderestauracióicomerç,personalqualificatenagricultura,pescaoindústria,artesans,etc.)ibaixes(operadorsimuntadors,personalnoqualificat).Veiemcomlamitjanadelaremuneracióperalshomesésgairebétanelevadacomla remuneració per a les ocupacions més qualificades de les dones.Alhora, laremuneraciómitjanadelesdonesestrepitjaambladelaremuneraciómésbaixaperalshomes.

Gràfic 6. Guany mitjà anual per treballador en funció del tipus d’ocupació, en euros.

Font:IDESCAT,apartirdedadesdel’enquestaanuald’estructurasalarialdel’INE(elabora-ciópròpia).

40.000

30.000

20.000

201320122011

Mitjana Homes

20102008 2009

Ocupació Mitjana Homes

Ocupació Baixa HomesMitjana Dones

Ocupació Mitjana Dones

Ocupació Baixa Dones

Ocupació Alta Dones

Ocupació Alta Homes


17

Pelquèfaaltipusd’ocupació,lesdadesindiquenquel’emprenedoriafemeninahaaugmentatdurantlacrisi,d’un20%deltotalaun30,8%.Enlamajoriadecasos,aixònoresponalacreaciód’empresessinóal’autoocupació,talicomindicaladadaque,deltotaldedonesempre-nedores, el 80%sónautònomes sense cappersonaassalariada.Unapossibleexplicacióaaquestfenomenésquelesdonesqueesquedena l’atur, sobretot a partir de la mitjana edat, no són absorbidespelmercatlaboralisovintnotenenaltraopcióqueestablir-sepercomptepropi.

3.6 Atur Lataxad’aturglobalaCatalunyadisminueixdesdel2013,quanvaarri-baralseupuntmàxim,ambun23,1%.El2015,lataxad’aturvaserd’un18,6%,laxiframésbaixadesdel’any2010,igairebédospuntsinferioraladel2014(20,3%).

Sidesglossemlesxifresperfrangesd’edat,però(veuregràficacon-tinuació),veiemcomentreels i les joves lataxad’atursegueixsentmoltelevada,ambunagrandiferènciarespecteelsaltrescol·lectius:el2015vaserd’un44,6%peralshomesiun38,9%peralesdones.Enaquestafranjad’edatesdonentambélesdiferènciesmésgransentresexes,ambunaturmasculímoltméselevatqueelfemení,totiqueaquesta diferència s’ha escurçat moltíssim en els darrers anys perl’incrementdel’aturjuvenilfemenídurantelsanysdecrisieconòmica.

A les altres franges d’edat, l’atur femení supera el masculí. A lafranja25-54anys,lataxaeragairebéidènticaentresexesl’anypassat(18,3%peralshomesi18,4%peralesdones),ieneldarreranyhabaixaten tots dos casos, però de manera molt més significativa entre elshomes(gairebétrespunts,ambun15,4%)queperalesdones(pocmésdemigpunt,quedant-seen17,7%).

Pelquèfaalsmajorsde55anys,destacaespecialmentque,mentrequel’aturmasculíenaquestafranjahadisminuïtenl’últimanyquasiunpunt,peralesdoneshaaugmentat3puntsimig,passantdel15,2%al18,7%isuperantlataxamasculinaenaquestafranjad’edat,cosaquenopassavadesdel’any2009.Ésl’únicafranjad’edatenquèl’aturaug-menta,propiciatperaquest incrementde lataxafemenina(passantd’un17,1%aun18,2%enelglobaldelsdossexes).

Anivellglobal,veiemqueelsprimersanysdelacrisilataxad’aturmasculina superava la femenina en gairebé totes les franges, ambdiferènciesmínimesexceptuantelcasdelsjoves.Elsprimersanysdela


18

crisi,ladestrucciódellocsdetreballtípicamentmasculins,enlacons-truccióilaindústria,fanquel’aturmasculícreiximésqueelfemení.Apartirde2012,lataxad’aturentrehomesidoness’igualaofinsitotlafemeninasuperalamasculinaenalgunesfrangesd’edat.Aixòésdegut,probablement,aladestrucciódellocsdetreballdelsectorpúblic,queestàfortamentfeminitzat.

Gràfic 7. Evolució taxa d’atur per sexes i grups d’edat. Catalunya 2009-2015.

Font:INSOCAT(2009-2013)ielaboraciópròpia(2014-2015)ambdadesdel’IDESCATapartirdel’EPAdel’INE.

Caltenirencompteque lesxifresde l’aturnosempreofereixenunavisiófidedigna.Lespersonesaturadesquehanexhaurit laprestaciód’aturique,comquenotrobenfeina,deixend’apuntar-sealsserveisd’ocupació,noconstenalesestadístiquescomatals.Amés,al’anàlisidelesxifresdel’aturfemenícalsumar-lielfetquehihamoltesdonessenseunaocupacióremuneradaalmercatlaboralquenoconstencomapoblacióactiva,cosaquefaqueunapartimportantdeladesocupa-ciófemeninaquediinvisibilitzadaalataxad’atur,queescalculadivi-dintlapoblaciódesocupadapeltotaldepoblacióactiva.

Tambécaltenirencompteque,totilareducciódelataxad’aturen la majoria de franges d’edat, exceptuant les dones majors de 55anys,l’ocupacióqueescreaésprecària.Aixòinfluiràdecisivamenten

55

40

20

2013 2014 201520122011

Taxa atur total

20102009

Homes 55 i més

Homes 16-24

Dones 55 i més

Dones 16-24

Dones 25-54Homes 25-54


19

elfuturdelstreballadorsiespecialmentdelestreballadores,jaqueelsistemadeprotecciósocialesbasaenprestacionscontributivesisesustentaenlescotitzacionsjafetesenanysanteriors(pensionsiatur).

D’altra banda, les demandes d’ocupació dels homes es reso-lenabansquelesdelesdones,segonsdadesdelServicioPúblicodeEmpleo Estatal (SEPE) recollides a l’INSOCAT número 5. Això relegalesdonesaestarméstempssensefeina.Elpercentatgededemandesd’ocupacióperpartd’homespendentsderesoldrevadisminuirentre2012i2014(d’un48,5%aun46,6%),mentrequelesfemeninesvanaug-mentar(d’un51,5%a53,4%pelmateixperíode).

Pelquèfaal’aturdellargadurada,aCatalunyael2013eramésdeldoblequelamitjanadelaUnióEuropea(12,2%i5,1%respectivament),segonsdades recollidesa l’INSOCAT.Aquestacircumstànciaafectavalleugeramentméselshomes(12,6%)quelesdones(11,6%).Desdel’inicidelacrisitambéaugmentaelpercentatgedepersonesquefamésdedosanysquebusquenfeina,ambun41,4%delshomesiun40,4%delesdonesenaquestasituació(INSOCAT).

4. La despesa social: un estalvi a costa de les donesLasituacióeconòmicafemeninaestàmoltcondicionadanonoméspelpaperdelesdonesalmercatlaboral,comhemvistfinsara,sinótambéperlesajudessocialsquereben.Lamajorvunerabilitatlaboraldelesdonesielfetquetradicionalments’ocupindelestasquesdecuradinslafamíliafaqueladespesasocialpúblicasiguiespecialmentdetermi-nantperalapoblaciófemenina.

Lacrisieconòmicahasuposatunincrementdelataxad’activitatfemeninajaque,comhemexplicat,enmoltscasos lesdonesmirend’incorporar-sealmercatlaboralpercompensarlapèrduad’ocupaciódelshomesdelasevafamília.Mentrestant,lesdonescarreguenambméstreballdomèstic,perlacaigudadelsingressosdelafamíliaiper-quèlesretalladessocials(encarimentdelesescolesbressolpúbliques,supressiódelsrecursosdelalleideladependència,disminuciódelainversiósocialdestinadaainfànciaifamília)tenenclarsefectesenlesdones.Amés,hanprovocatquemoltestasquesdelallaridecura(fillsdependents,personesgrans...)recaiguindenouenl’àmbitprivat,onlesduenatermefonamentalment lesdones(INSOCAT).Aixòafegeixmésvulnerabilitataaquestcol·lectiuirepresentaunaocasióperdudapercrearocupació.


20

Gràfic 8. Taxa de risc de pobresa abans i després de les transferèn-cies socials. Per sexe i edat. Catalunya, 2012.

Font:ObservatoriIQ,ambdadesdel’IDESCATapartirdel’enquestadecondicionsdevidadel’INE.

Les transferències socials redueixen el risc de pobresa significati-vament,especialmentpera lesdones (ambuna reduccióde 26,1unpunts,davantde23,4peralshomes).Detotesmaneres,però,nosónsuficientspereliminarlabretxadegènereenlataxadepobresa,queesmantéenun20,6%peralesdonesiun19,5%peralshomes.

Entoteslesfrangesd’edat,elriscdepobresadesprésdelestrans-ferències socials és superior en les dones que en els homes. On ladiferènciaentresexesésespecialmentgranésentrelapoblacióde65anysimés,onlataxaésdel8,1%peralshomesiel12,1%,quatrepuntsmés,peralesdones.Precisamentésenaquestafranjad’edaton,comés lògic, lestransferènciessocials,concretament lespensions,tenenunpapermésimportantal’horadereduirelriscdepobresa.Iéspre-cisamentperaixòqueladiferènciadegèneres’accentua.Lavulnerabi-litatdelesdonesenelmercatlaboraltéunsefectesques’arrosseguenfinsalavellesa,etapaenquèsónespecialmentsignificatius.

10

100

Homes

menys de 16 anys

Dones

Abans de totes les transferències socials

Després de totes les transferències socials

80

60

40

20

Homes

De 16 a 64 anys

Dones Homes

65 anys i més

Dones Homes

Totes les edats

Dones

Després de pensions, abans d'altres transferències


21

4.1 Prestacions i pensions

Gràfic 9: transferències econòmiques de l’estat, per sexes (diver-sos anys)

Font:ObservatoriIQ,ambdadesd’idescat,departamentdebenestarsocialiciutadaniaiministerid’ocupacióiseguretatsocial.

Analitzant de forma comparativa les prestacions d’atur i pensionsdiversesdel’EstatdelBenestar,veiemquelagranmajorianosónigua-litàries.Entoteshihabretxadegènere,especialmentalesprincipals,comsónlesprestacionsd’aturidejubilació.Tambésóninferiorspera les dones les pensions de jubilació no contributives i les d’invali-desa.L’únicaexcepciósónlespensionsdeviduïtat,quevénendeter-minadesperlacotitzaciódelapersonadifuntaqueés,enlamajoriadecasos,unhome,talicomindiquendesdel’Institutperal’EstudiilaTransformaciódelaVidaQuotidiana(ObservatoriIQ).

Laraóperlaquallesprestacionscontributivessóninferiorsperalesdonesés,efectivament,quehancotitzatmenys.Hitenenaveuretant lesdesigualtatsentrehomes idonesen lescondicions laborals(salaris,accésacàrrecsdirectius,etc.)comlanecessitatdeconciliacióentre lavida laboral i familiar (reduccióde jornades, feinesatempsparcial),segonsl’INSOCAT.

Pelquèfaalespensionsnocontributives,sónunsingressosquel’estatgaranteixa lespersonesqueno tenen recursos suficientsperasobreviureique,permancadecotitzacióalaSeguretatSocial,nopodenacollir-sealespensionscontributives.Lamajoriadelsbeneficia-risdepensionsnocontributivessóndones.Laproporcióésclaramentsuperiorenlespensionsdejubilacióijubilacióderivadad’invalidesa,

Prestació d'atur brut

Pensió de jubilació

Pensió jubilació no contributiva

Pensió viduïtat

Pensió invalidesa

1000

800

600

1400

1200

400

200

Homes Dones


22

quesónlesquetenenlesquantiesmésbaixes.Enmoltscasoslesper-sonesquelesrebensóndonesgransquenos’hanintegratmaialmer-catdetreballformal.Lesdadesdemogràfiquesindiquenquelesdonessónmoltmésnombrosesqueelshomesenlesfrangeselevadesd’edat,cosaquetambéexplicaquesiguinmajoriaentreaquestcol·lectiu.

4.2 Llei de la dependènciaUn63%de les sol·licitants i un67%de lesperceptoresd’ajudesa ladependènciasóndones,segonsl’Informedeseguimentdeldesplega-mentdelaLlei39/2006(31dedesembrede2015).Mésdelameitatdelessol·licitantssónpersonesmajorsde80anys.Pelquèfaalescurespersonesdependents,lesdesenvolupendonesenun83%,respecteun17%d’homes,segonsl’INSOCAT.

L’any2006,amblaLleideladependència,esvareconèixeranivellsocialilaborallatascadecuradelespersonesdepenents,unafeinaquehistòricamenthavienfetlesdonesenl’àmbitprivat,jafosdemaneragratuïtaoenl’economiasubmergida.Sisanysdesprésienplenacrisieconòmica,el2012,unareformadelalleivasuposarlalimitaciódeldretd’atencióilareducciódelesdespesesderivades:esvadeixard’abonarlacotitzacióalaseguretatsocialdelespersonescuidadores.

La reducciópressupostàriad’aquesta llei afectaespecialment lesdones,tantpelquèfaalesdependentscomalescuidadores.Lacurade es persones que no pateixen gran dependència, afectada per lesretallades,hapassatacàrrecdel’àmbitfamiliar,majoritàriamentalesfilles.“Elfetdesercuidadornoprofessionalpotsuposarhaverdedeixarunafeinaambcontracteoreduirlajornadadetreballremunerada,laqualcosatéconseqüènciesnonomésentermeslaborals,sinótambépersonals (estrès, cansament, problemes de salut mental)”, alertal’INSOCAT.

“En conseqüència, el desmantellament d’aquesta llei, i els dretssocialsqueimplica,impactadeformadesigualentrehomesidones,mermantelques’anomena‘laigualtatmaterialdegènere’(ésadir,laigualtatefectivaenlescondicionsdevidad’homesidones,mésenllàdelaigualtatformal)”,reblendesdel’ObservatoriIQ.

La vulnerabilitatde lespersonesgrans, en termeseconòmicsperòtambé d’altres, sobretot si són dones i són dependents, la posen demanifesttambéaltresxifres,comlesd’Amicsde laGentGran.Elperfildelespersonesqueacompanyaaquestaentitatéseld’unapersonagranambunnivellmigdedependènciapelquefaalesactivitatsbàsiquesi


23

instrumentalsdelavidadiària,quesesentsolaiquepresentaunaneces-sitatafectivaimportant.El59%delespersonesgransatesesperl’entitattenen85anysomésiun86%sóndonesivíduesenlasevamajoria.

4.3 Treball no remuneratLesdonesdediqueneldobledetempsqueelshomesalestasquesdelallarilafamília,queinclouenlacuradepersones,elmantenimentdelsequipaments,lanetejaolacuina,perexemple.Algràficveiemqueeltotaldetempsqueesdedicaaquestestasquesésgairebétanelevatcomelqueesdestinaaltreball remunerat(21:21h i23:13hsetmanals,respectivament).

Gràfic 10. Mitjana d’hores setmanals de les activitats de la llar i la família i treball remunerat, per sexe. Població de 18 a 65 anys. Catalunya 2011 (en hores i minuts)

Font:ObservatoriIQ,apartirdedadesdel’IDESCAT(enquestadel’úsdeltemps2010-2011)

Granpartd’aquestestasquespodrienrealitzar-secomafeinesremu-nerades,peròenfer-seenlemarcdelallarfanquelespersonesquelesduenatermen’assumeixindeformagratuïtaelcost.Icomquelamajorialesfanlesdones,aixòsuposaquenopodenobtenirremune-racióperalseutreballi,sovint,també,quetenenmenysdisponibilitatperaobtenirfeinesremunerades.

30

20

10

Treball remunerat

Homes

Llar i família

Dones

Total


24

5. Dones i salut: efectes de la pobresaL’estatdesalutés,engeneral,mésdolententrelesdonesqueentreelshomes.Segonsl’Enquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblació(IdescatiIERMB),un50%delshomesiun47%delesdonestenenunestatdesalut“bo”,mentreun16%delshomesiun20%delesdoneseltenen“regular”.Lesdiferènciess’accentuenenelsestatsextrems:un23%delshomesiun19%delesdonestenenunestatdesalut“moltbo”;ipelquèfaalespersonesambunestatdesalutdolentomoltdolent,laproporcióesduplica:sónun3%delshomesiun6%delesdones.Aquestesdiferènciespodenestarprovocades,enpart,perlapiràmidepoblacional,jaqueenfrangesd’edatelevades,onlasalutésengeneralmésdolenta,hihamoltesmésdonesquehomes.

Commésbaixaés laclassesocial,mésdolentés l’estatdesalutautopercebutde lespersones imésaugmenten lesdiferènciesentresexes. Entre les persones que tenen ocupacions menys qualificades(treballadors/es manuals semiqualificats i no qualificats), hi ha unpercentatgemoltméselevatdepersonesqueconsiderenquelasevasalutésregularodolenta,elques’anomena“malestatdesalutauto-percebut”. Sónun 26,2%de lesdones iun 19,5%delshomes, segonsl’Enquesta de Salut de Catalunya (2013), en dades recollides perl’ObservatoriIQ.EntreelsprofessionalsanomenatsdegrupII(comptepropi, treballadors/es administratius, manuals qualificats i altres),aquestapercepciólatenenun21,7%delesdonesiun17,1%delshomes.PelquèfaalsprofessionalsdegrupI(directius,titulatsuniversitaris,tècnicsiprofessionalsdesuport,etc.)elpercentatgeésd’un12,2%delesdonesiun9,9%delshomes.Enresum:unadecadaquatredonesiundecadacinchomesdeclassebaixaconsideraquetéunestatdesalutregularodolent.

Elgènereielnivelldevida,doncs,tenenconseqüènciesdirectesenlasalutdelespersones.Lesdonesenriscdepobresa,doncs,sónundelscol·lectiusmésafectatsperproblemesdesalut.UnprogramadelaFundacióSurtespecíficperadonesenriscdepobresahadetec-tatqueun60%delesatesesmanifestenunaautopercepciód’estrésimalestarfísic.Moltesd’ellesprenenmedicaciópercombatreaquestssímptomes.Lapobresaafectalasalut–mentalifísica-tantenhomescomendones,peròenaquestesúltimes,lasobrecàrregadetasquesiresponsabilitatsreproductivespotcomportarafectacionsencaramésgreus,talicomindiquendesdelamateixafundació.

Unexemplede lesconseqüènciespera lasalutquepodentenirlestasquesiresponsabilitatsreproductiveseltrobemenlacuradeles


25

personesdependentsque,comhemvistanteriorment,duenatermebàsicamentlesdones.Alvoltantd’un15%delscuidadorsicuidadoresdepacientsmentalscrònicspresentenproblemesfísicsvinculatsalestasquesdecuraiunamorbiditatpsiquiàtricaquegairebédoblaladelarestadelapoblació(SoniaFuertesaSocial.cat).L’enquestadeSalutdeCatalunyadel’any2013indicaquelaprobabilitatdepatiruntranstornmentalperalapoblaciómajorde14anyserad’un12,4%,essentmoltsuperiorperalesdones(15,1%)queperalshomes(9,6%).

D’altrabanda, l’ocupaciólaboraltambépotserunafontdemalasalutpera lesdones,tot iquetradicionalments’associïnalshomeslestasquesambméscàrregafísica.Ensónunexemplelesnetejadoresd’hotelsocambreresdepis,quehandetreballaragranrapidesaifentesforçosfísicscomenretirarmobles.Aquestcol·lectiu,ambunescon-dicionsdetreballmoltprecàries,ambsousbaixosisovintcontractesfixosodiscontinus,hanvistcomelsdarrersanys,amblacrisieconò-mica, augmentava la seva càrrega de feina. “Nosaltres tota la vidahavíemditqueelnostreerauntreballduriquenoensjubilaríemenaquestafeina”,explicaEulàliaCorralero,unacambreradepis,enunaentrevistadeLaiaSoldevilaalportalSocial.cat.Leshèrniesdiscals,lesoperacionsdegenoll,malsd’esquenaialtresproblemesfísicsgreussóncomunsentrelescambreresdepis,moltesdelesqualsesmediquencadadiaambibuprofensperaguantarlajornadalaboral.Recentment,s’estanorganitzantperdenunciarlaprecarietatlaboralquepateixen,apartird’unllibrequerelatalasevasituació.

6. Propostes i bones pràctiques Per tal de combatre la pobresa femenina, la principal qüestió quediversosestudisiexpertesfannotarésqueésimprescindibleincorpo-rarlamiradadegènereenl’enfocamentglobaldelproblema,nonomésenaquellesaccionsdirigidesespecíficamentalesdones.

Aixòimplicaquetotselsprogramessocialsincorporinlaperspec-tivadegènereperpoderobservarlarealitatdesd’aquestàmbit,talicomapuntaFinaRubio,presidentadelaxarxadeDonesDirectivesiProfessionalsdel’AccióSocial(DDiPAS)imembredelaJuntaDirectivadelafederaciód’EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).

Perquèaixòsiguipossible,undelsescullsmésgransquecalsupe-rarés,coms’haapuntatanteriorment,lanaturalesadelesdadesdis-ponibles.Percomençar,nototeslesdadesnecessàriespervisibilitzar


26

iafrontar lapobresafemeninaespresentendisgregadespersexe, jasiguiperquènoesrecullentenintencompteaquestavariableoperquènoesposenadisposiciódelpúblic,ialgunesdelesques’hipresentennoestanactualitzades.

Amés,hihaaltresdadesque,totiquesíqueespresentendisgre-gades,tenenunbiaixdegènereenlamaneracomescalculen,ésadir:lamaneracomhanestatconcebudesrespona larealitatdelgèneremasculí. Si observem les diferències entre homes i dones pel quèfaasalaris,pensionsitransferènciessocials;quedaclarquehihau-riad’haverunadiferènciamoltmésgranenlataxadepobresaentrehomes idones. “Siels indicadorsnohoreflecteixenésperquèestanconcebutsprecisamentdesd’unamiradaandrocèntrica,quenocon-templalessituacionsdiversesdelesdonesenrelacióambelmercatlaboral o la distribució de la renda familiar” explica la directora del’ObservatoriIQ,MariadelaFuente.

N’ésunexempleladadasobreelsingressosdelesllars,queescal-culendemaneraconjunta,sumantelsdetotselsintegrantsidividint-losentreelnombredemembres(aplicantunacorreccióenfunciódequantespersonesviuenalallar).Aquestadistribuciópressuposaquetots els membres de la llar disposen per igual d’aquests ingressos,cosaquenosempreésaixí.Perexemple,enunaparellaformadaperun empresari i una mestressa de casa, realment tots dos disposendelsmateixosdinersdebutxaca?Finsitotencasquesiguiaixíise’lsdivideixinhomogèniament,lariquesadeladonaenaquestcasesta-riacondicionadaalaconvivènciaamblaparella.DelaFuenteapuntaque“aquestsistemadecàlcultendeixamostrarunaimatgedemajorigualtatentrehomesidonesquelaquehiharealment.Seriamésajus-tatalarealitatcalcularelnivelld’ingressosdeformaindividuali,entotcas,aplicar-hiunacorreccióposteriorenfunciód’ambquantesper-sonesesconvisqui”.

Un altre exemple: el fet que hi hagi moltes dones que, tot i noestar incorporadesalmercat laboral,noconstincomademandantsd’ocupació(jasiguiperquètreballenacasadeformanoremuneradao en l’economia submergida), fa que la taxa d’activitat sigui moltmésbaixaenlesdonesdelqueésrealment.Aixòcondicionaelcàlculd’altrestaxesqueesbasenenlapoblacióactiva.

Unaltredelstemespendentsaincorporarenl’anàlisiéslainter-seccionalitat. Ladiscriminaciópergènereés estructural, perònoesprodueixdelamateixamaneraperatoteslesdones.Existeixenfontsdedesigualtatsmúltiples (edat, procedència, classe social, etc.) que


27

caldria considerar en tots els àmbits d’anàlisi. La manera actual desepararlesdadesofereixunavisióbinàriaperraódesexeinotéencompteladiversitatil’efected’aquestsaltresaspectesenlaconfigura-ciódelesidentitatsisituacionssòcio-econòmiques.

D’altrabanda,al’horad’abordarlafeminitzaciódelapobresa,ésnecessariquenoestinguinnomésencomptelesqüestionsrelaciona-desambelmercatlaboral,sinóquecalenfocarelproblemadesdetotselsaspectesqueafecten lavida.Enaquest sentit,unamesuraefec-tivaperal’erradicaciódelapobresafemeninaseriaquelespolítiquespúbliquesreconeguineltreballproductiuireproductiu.Sumades leshoresdetreballalafeinaiacasa,lesdonestreballenméshoresqueelshomes.Peròalmercatlaboralexisteixunadesigualtatdepartidaquelesdiscrimina.“Aixídoncs,ladesigualtatdegènereaCatalunya(iarreu)escaracteritzapelfetqueelshomestreballenmenysiingressenmésquelesdones,fetquenoesveucompensatpelrolredistribuidordel’administraciópública”,indiquendesdel’ObservatoriIQ.

Pel què fa a experiències i bones pràctiques, un exempled’organisme que aborda aquest fenomen des d’una perspectiva degènereéslatauladetreballcontralafeminitzaciódelapobresacreadaperl’AjuntamentdeBarcelona,delaqualformenpartdiversesentitats(associacions,grups,fundacions,ONG’s,sindicatsiinstitucions),entrelesqualslaTauladelTercerSector,irepresentantsdelsgrupsmunici-palsidelgovern.Aquestòrgan,quetreballalaproblemàticademaneratransversalendiferentscomissions,posademanifestalgunesdificul-tatsperabordarelfenomen,comladificultatd’obtenirdadesactua-litzadesidesagregadespersexeenelsdiferentsàmbitsdetreball.Lataulatambéassenyalaque,percombatrelafeminitzaciódelapobresa,calposarl’accentencol·lectiusespecífics,comlesdonesnovingudesolestreballadoresdelesllars,oafrontarproblemesconcretscomlavio-lènciaeconòmica.


28

7. Conclusions Acontinuaciópresentemlesprincipalsconclusionsapuntadesalllargdel’informepelquèfaalafeminitzaciódelapobresa,tantpelquèfaalesxifresglobalsdepobresafemeninacomalesquefanreferènciaamercat laboralitransferènciessocials.Perúltim,aportemunarefle-xiómetodològicajaapuntadaenapartatsanteriors,relativaafinsaquinpuntlesdadesdisponiblesreflecteixenentotalasevadimensiólapobresafemeninaalnostrepaís.

Dones i pobresa:

■■ Elriscdepobresafemeninaésd’un21,6%aCatalunyaihaaugmentatun3%enl’últimperíode,reflectintuncanvidetendència:començaadisminuirlataxamasculinaiaaugmentarlafemenina.Lapobresahacrescutentrelesdonesdetoteslesfrangesd’edatiésespecial-mentelevadaentrelesdonesde16a64anys(21,8%).Pelquèfaalshomes(20,2%), lapobresahadisminuïtentotes les frangesd’edatexceptuantlaterceraedat.

■■ Lesprincipalscausesdelapobresafemeninasónlamenorparticipa-ciódelesdonesenelmercatlaboralielnoreconeixementeconòmicnisociald’altresfeinesqueassumeixenlesdonesdemaneramajo-ritària (essencialment, tasques de cura i manteniment de la llar).Aquestsdosfactorscombinatssuposenunavulnerabilitatmajordelesdonesentoteslesetapesdelavida,tantsisónlaboralmentacti-vescomsicobrenprestacions.

■■ Ladiscriminaciódelesdonesenelmercatlaboralilanecessitatdeconciliaciódelesfeinesremuneradesamblestasquesdecurafaquelesdonestinguinunamenortaxad’ocupació,jornadalaboral,tem-poralitatisalaris.Aixòprovocaque,demitjana,cotitzinmenys,cosaquefaquetinguinmenysingressosquancobrenlaprestaciód’aturounapensiócontributiva.

■■ Elmodeldellarmésafectatperlapobresasónlesmonoparentals,queaCatalunyaestanencapçaladesperdonesenlasevagranmajo-ria.Pertant,lapobresafemeninaafectadirectamentelsinfantsqueendepenen.


29

Mercat laboral:

■■ Lesnoiesjovessónl’úniccol·lectiufemeníambunataxad’ocupaciómés elevada que els homes de la seva mateixa edat (26,10% vs.24,50%). Les treballadores joves, però, són alhora el col·lectiu mésafectatperlapobresaeneltreball:1decada5noiesambfeinaentre18i24anyséspobra.Pertant,calposarlalupasobrelaprecarietatlaboraldelsllocsdetreballdelesnoiesjoves.

■■ Anivellglobal, lataxad’ocupacióaugmentaperalshomesmentres’estancaenelcasdelesdones.Elsindicadorsmostrenque,sibéenunaprimera fasede lacrisieconòmicaesvaproduirunadestruc-cióde llocsdetreballeminentmentmasculins,enelsectorprivat,araenstrobemenunasegonafaseenquèladestrucciód’ocupaciópública,més feminitzada, repercuteixen lapobresa femenina. Lespolítiquespúbliquesderecuperacióeconòmicahanfacilitatlarecu-peració de llocs de treball en sectors privats a costa de retalladessocials,queequivalenalapèrduadellocsdetreballpúblics.

■■ Les dones, de mitjana, tenen més formació que els homes, peròaixò no els serveix per tenir una taxa d’ocupació més elevada niper aconseguir més estabilitat laboral. Les dones que tenen uncontracteindefinithanestudiat0,6anysmésqueelshomesenlamateixasituació;i lesquetenenuncontracteindefinithanestu-diat1,4anysmés.

■■ Proporcionalment,hiha3vegadesmésdonesquehomesquetre-ballen a temps parcial.Treballar a temps parcial comporta menysingressos,menyspossibilitatsd’ascendiracàrrecsde responsabili-tatimenyscotitzacióperalajubilació,endefinitiva:majorriscdepobresa.

■■ Entre les persones amb contractes indefinits, els homes cobren8.000eurosbrutsanualsmésque lesdones,demitjana.Percadahoraquetreballaunhomeambcontracteindefinit,unadonaambuncontractetemporalhadetreballar-ne1,8percobrarelmateix.Laremuneraciómitjanadetotalapoblaciófemenina,incloent-hitotselstipusdefeina,equival,aproximadament,alsoumitjàdelshomesamblesfeinesmenysqualificades.

■■ L’atur disminueix en general entre la població catalana, excep-tuantelcol·lectiudelesdonesmajorsde55anys,oncreixgairebé3punts.L’aturfemeníenl’últimaetapadelavidalaboralanticipala


30

precarietatilapobresaquepateixenlesdonesenlavellesa,undelscol·lectiusmésafectatsperlacrisi.

■■ Sibéenelsprimersanysdelacrisi,l’aturmasculísuperavaelfemeníenquasitoteslesfrangesd’edat,actualments’estanigualantentresexesienalgunesfrangeslesdonestenenmésaturqueelshomes.Aixòésperquèelsprimersanysdelacrisiesdestruïaocupacióenelsectorprivatienllocsdetreballtradicionalmentmasculins,peròenelsúltimsanyshemvistladestrucciódellocsdetreballespecialmentalsectorpúblic,fortamentfeminitzat.

Despesa social:

■■ Lestransferènciessocialstenenunefecteclaríssimenlareducciódelapobresa,sobretotperalesdones,perònosónsuficientsperelimi-narlabretxadegènereenlataxadepobresa.Lesmateixespresta-cionsnosónigualitàries:lesquantitatssónsuperiorsperalshomesqueperalesdonesentotselscasos(contributivesinocontributi-ves),exceptuantlapensiódeviduïtat,quedepèndelacotitzaciódelaparella.

■■ Lareducciópressupostàriadelalleideladependènciailesretalla-desenaltresprestacionssocialshanfetquemoltestasquesdecuraques’havienprofessionalitzattorninaserassumidesperlafamília,onlesduenatermelesdonesenunagranmajoria:hidediquennouhoresalasetmanamésqueelshomes.

■■ Elfetquelesdonesassumeixinengranmesuraeltreballreproduc-tiu(curadelsfillsipersonesdependents,mantenimentdelallar...)suposaobéunadoblecàrregadetreballobémenysdisponibilitatperoptarafeinesremunerades.Siaquestestasquesnoreconegudesalmercatlaboralfossinprofessionalitzadesisalaritzadesespodriacombatreengranmesuralapobresafemenina.

■■ La doble càrrega de treball productiu i reproductiu que assumei-xen lesdones, iqueamb lacrisis’ha intensificat, téefectesdirec-tesenlasevasalut.D’unabanda,lesdonestenen,globalment,unasalutautopercebudapitjorqueelshomes;idel’altra,laclassesocialafectadirectamentenlasalutdelespersones:commésbaixa,pitjor.Totplegatfaquelesdonesenriscdepobresapateixinmésproble-mesdesalutfísicsipsicològics,sovintprovocatsperl’estrès,iquesovints’hagindemedicarpercombatre’ls.


31

Metodologia:

■■ Tot i que les dones tenen una participació molt menor al mercatlaboral, que tampoc es compensa amb les prestacions socials, lesdades de pobresa no reflecteixen diferències tan extremes entresexes.Aixòésperquèelsindicadorsdepobresaestanconcebutsdesd’unaperspectivaandrocèntrica,queinvisibilitzapartdelproblemaigeneraunamiradadedesigualtatsobreelfenomendelapobresa.

■■ Lanaturalesadelesdadesdisponiblescondicionalamaneracomesvisibilitzaiesconcepelfenomendelapobresafemenina;ialhora,la manera com el concebem socialment determina que les dadess’obtinguin d’una manera determinada i no d’una altra. Trencaraquest cercle i incorporar la mirada de gènere en la recollida dedadesseguramentproporcionariaunsresultatsdiferents,querefor-çarienlatesiquelafeminitzaciódelapobresaésunarealitatcrei-xentaCatalunyaactualment.


32

8. Referències bibliogràfiques ■– Ajuntament de Barcelona (2015): Diagnosi de la pobresa femenina a

Barcelona.Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.

■– Centred’Informació iRecursospera lesDonesde l’AjuntamentdeBarcelona(2015):Informe de Condicions de Vida de les Dones de Barcelona. Auditoria de les desigualtats de gènere a la ciutat (dades del 2013 ambactualitzaciódel2015).Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.

■– Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) (2015). Informe INSOCAT per a la millora de l’acció social. Núm. 5: Monogràfic. Crisi, gènere i pobresa.Barcelona:EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).

■– EntitatsCatalanesd’AccióSocial (ECAS)(2015).Document base extens per a elaboració d’INSOCAT núm. 5: Monogràfic. Crisi, gènere i pobresa.Barcelona:EntitatsCatalanesd’AccióSocial(ECAS).

■– FundacióMariaAurèliaCapmany(2011):Anàlisi de la pobresa femenina: de les causes històriques a les conseqüències. Barcelona:FundacióMariaAurèliaCapmany.

■– Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials iFamílies(2015).Seguiment del desplegament de la Llei 29/2006. Històric i evo-lució de les dades de la dependència a Catalunya.Recuperatdehttp://benes-tar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/10dependencia/dades_dependencia/documents/Llei-dependencia-4tT2015.pdf

■– Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya.Enquesta de Població Activa. Recuperat de http://www.idescat.cat/treball/epa

■– GeneralitatdeCatalunya.Observatorid’EmpresaiOcupació(2016).Balanç de la contractació laboral a Catalunya. Any 2015. Barcelona:GeneralitatdeCatalunya.

■– Gobierno de España. Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de Población Activa. Recuperat de http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176918&menu=ultiDatos&idp=1254735976595

■– Institutperal’EstudiilaTransformaciódelaVidaQuotidiana(2016).Observatori IQ.Recuperatde:http://iqobservatori.org/

■– ObservatoridelTercerSector(2015):1a Edició del Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. LaConfederació–PatronaldelTercerSectorSocialdeCatalunya.


33

■– Valls Fonayet, Francesc; Belzunegui Eraso, Ángel (2014): VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014. La pobreza en España desde una perspectiva de género.FundaciónFoessa.


34


35

Barcelona,març2016.

Dipòsitlegal:B5677-2016

Edita:Taulad’entitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya

Rocafort242bis2n08029Barcelona

T933105707www.tercersector.cat

Encol·laboracióamb:

Enconveniamb:

Debats Catalunya Social · 2016. 3. 7. · 3 1. Introducció: pobresa i perspectiva de gènere Cada...

Documents

Transcript of Debats Catalunya Social · 2016. 3. 7. · 3 1. Introducció: pobresa i perspectiva de gènere Cada...