Debat Juvenil núm.82

I el Triangle es va fer més

gran a Vic. VIII Trobada

Triangle Jove

Pàg. 14-17

Quins són els reptes del

país, de la joventut i del

CNJC?

Pàg. 42-45

De debò t'és igual qui

guanyi? Guanya tú!

Pàg. 10-11

Gènere iparticipació

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

�

COOPERACIÓEl premi del Concurs 1% del CNJC se’n va al Senegal. Escoltes Catalans

ENTITATSRegals per la pau: la celebració compromesa del centenari d’un

moviment juvenil planetari. Miquel López Andrés, vicepresident d’Acció Escolta de CatalunyaAl teu institut digues la teva. Jordi Ruf, secretari general de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)Clic, al costat dels joves fotoperiodistes. DiomiraEl frau de la contractació continua augmentant. Avalot – Joves de la UGT de Catalunya“Inverteix en tu mateix!”. Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de CatalunyaL’Europa social és possible i necessària? Roger Albinyana i Saigí, president de LYMEC (Joventut Liberal Europea) i responsable de l’àrea de Política europea i internacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)38.000 assistents consoliden Sant Celoni com la seu de l’Acampada

Jove. JERC - Jovent IndependentistaEscola d’emprenedors. Jove Cambra Internacional CatalunyaPEE: en construcció. Equip de PEE de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de CatalunyaEls aprenentatges en la participació en el moviment de lleure

educatiu. Clara Créixams i Andrea Borison, Observatori del Tercer SectorEl cas Birulés. Mireia Fillol Homs, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

DE BAT A BATReptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la Joventut. Eduard Vallory, Dolors Camats, Oriol Illa, Raimon Goberna i Alícia Fernàndez, expresidents del CNJC

PORTA OBERTAEstudiants en acció, una nova via de defensa dels interessos dels

estudiants. Estudiants en accióNo et deixis portar pel gat! Albert Batalla i Siscart, regidor de Joventut de la Seu d’Urgell

MEMÒRIAPau Casals: música i exemple cívic. Josep M. Figueres, historiador

TRIBUNAAturem la guerra al Pròxim Orient! Marta Jordi, membre de la Plataforma Aturem la Guerra

ABSTRACTYouth Debate

> Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat

Número 82 Tardor 2006

Direcció: Agnès Russiñol Amat

Redactora en cap: Mireia Sabartés

Secretàries de Comunicació del CNJC: Soco Mbuy i Agnès Russiñol

Consell de redacció: Dani Casanovas, Laura Costa, Cesca Domènech, Jordi Espot, Núria Farell, Anna de los Riscos, Gemma Ustrell, Joan Vilaplana, Soco Mbuy, Josep Raich, Agnès Russiñol i Mireia Sabartés

Han col·laborat en el núm. 82: Toni Reig i Casassas, Ruth Arcarons i Rabadà, Laia Herrera, Mar Llopis, Clara Muñoz, Marta Rosàs, Agnès Russiñol, Roger Soler i Martí, Marc Faustino, Jordi Espot, Soco Mbuy, Ousmane Mballo, Àngels Piédrola, Sara Molins, Ramon Serra, Gerard Baró, Miquel López Andrés, Jordi Ruf, Roger Albinyana i Saigí, Clara Créixams, Andrea Borison, Mireia Fillol Homs, Eduard Vallory, Dolors Camats, Oriol Illa, Raimon Goberna, Alícia Fernàndez, Albert Batalla i Siscart, Josep M. Figueres i Marta Jordi.

Correcció lingüística: Antoni Estévez

Traducció: Polyglota

Fotografia: CNJC. Ivan Giménez

Il·lustracions: Noè Fanlo

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: [email protected] Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81

ISSN: 1139-9317

Imprès en paper ecològicEls articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

3

4

5

7

8

10

12

14

16

18

21

22

23

24

25

26

27

28

Amb la col·laboració de:

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no go-vernamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells territorials de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juve-nil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

Tardor 2006

29

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

45

46

47

50

51

EDITORIALTreballem bé la perspectiva de gènere a les entitats? Toni Reig, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

BREUSRebels sense casa. Premis d’educació en el lleure. Debat sobre

polítiques juvenils de la UE a Finlàndia. Xarxajove.net arriba a Praga

DONES i L’ASSOCIACIONISME JUVENILGènere i participació: per què les noies participen menys que els nois?

Ruth Arcarons i Rabadà, coordinadora general de Dona, Joves Nacionalistes per a la IgualtatNo és que les dones passin de participar en política, és que la política

passa de les dones. Laia Herrera, coautora de Dona jove i política (2005) Entitat i maternitat, un còctel factible? Debat Juvenil

CNJCDe debò t’és igual qui guanyi? L’1 de novembre vés a votar. Guanya tú!

Agnès Russiñol, vicepresidenta i secretària de campanyes del CNJCEl CNJC es planta al carrer per la Diada. Debat Juvenil

PARTICIPACIÓ TERRITORIALI el Triangle es va fer més gran a Vic. Debat JuvenilDeclaració “Eduquem en la participació, participem en l’educació”.

VIII Trobada Triangle Jove. Vic, 22, 23 i 24 de setembre de 2006

Neix la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya. Jaume Soler, vicepresident del CNJC i secretari de Participació territorialNous escenaris per a la participació, nous reptes per al moviment

associatiu juvenil. Roger Soler i Martí, cap de Participació territorial del CNJCUn districte ple d’efervescència juvenil: les Corts. Marc Faustino i Vidal, secretari de la Plataforma Infantil i Juvenil de les CortsEl CJB impulsa la campanya “Ser jove no és una malaltia”. Jordi Espot, cap de Comunicació del Consell de la Joventut de Barcelona

EDUCACIÓParticipació juvenil als centres de secundària. Present i futur d’una

ciutadania activa. Àngels Piédrola, Directora de la recerca – Projectes Socials (FPT-URL)

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIALEmigració i política. Soco Mbuy i Ousmane Mballo, secretaris de Drets humans i cohesió social del CNJC

XARXES INTERNACIONALSSom diferents, som iguals. Sara Molins, cap de Relacions internacionals del CNJC10 years young toguether. Debat JuvenilSubcomissió mixta amb Itàlia. Gerard Baró, secretari de Xarxes internacionals del CNJC

�

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

Segons l’Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes realitzat per Clara Bastardes i Laia Fran-co, i presentat el passat 27 de setembre al Centre de Recursos

Culturals Pati Manning, la incorporació de la perspectiva de gènere a les ONGD encara no és ni una prioritat, ni una aposta clara per a la majoria de les organitzacions, malgrat que s’ha incrementat l’in-terès i la sensibilitat respecte als temes de gènere. Altres estudis ens mostren dades on aquesta situació es repeteix i, fins i tot, s’accentua en d’altres espais de decisió com en les institucions públiques, els partits polítics, les empreses públiques o, també, en les mateixes as-sociacions juvenils. Per no parlar del món privat, del qual no tenim dades, però sí que s’ha manifestat fermament en contra d’aplicar la paritat homes-dones als consells d’administració.

Malgrat que cada vegada hi ha una sensibilitat més gran envers la perspectiva de gènere, considero que queda molt camí per recórrer. Precisament, des del Secretariat del Consell Nacional de la Joventut reconeixem honestament que no som un bon exemple de paritat. És necessari, doncs, que fem alguna cosa, perquè d’aquesta qüestió no se n’ocupi sempre l’atzar, ni les bones intencions, i obrim un espai de debat i d’acció amb les entitats del Consell per tal de solucionar aquesta circumstància.

Però treballar la perspectiva de gènere no és només vetllar per la representació paritària en els llocs de decisió. És una mica més complex i l’estudi ens ho explica molt bé. Primerament, cal que sapiguem què significa cada concepte i què cal fer per treballar-lo correctament.

El concepte de gènere, en contraposició al concepte de sexe, sorgeix com una forma de distingir entre les formes biològiques i el fet que socialment s’atribueixin uns rols masculins i femenins que deter-minen les expectatives de les persones. El gènere qüestiona les ini-quitats que hi ha a la societat fruit d’aquesta distinció de rols entre homes i dones. Històricament, a la dona se l’havia reduït a l’àmbit familiar, a l’esfera privada, i se li negava l’accés a l’esfera pública:

Treballem bé la perspectiva de gènere a les entitats?

tant al treball fora de casa com la seva participació social i política en els afers públics. En el darrer segle s’ha avançat molt en aquest aspecte, però encara persisteix aquesta divisió de rols que és injusta tant per a les dones com per als homes. Perquè si a grans trets aques-ta atribució centra la dona en la vida familiar, per exemple, també li nega a l’home, centrat en el vessant públic i laboral, poder gaudir de l’esfera privada.

D’altra banda, quan parlem de la perspectiva de gènere estem par-lant del plantejament polític, teòric i tècnic que proposa una mo-dificació d’aquestes estructures de desigualtat de gènere en tots els nivells de la vida. La perspectiva de gènere planteja la necessitat de solucionar els desequilibris existents entre homes i dones com a part d’una concepció que prioritza les persones. És a dir, treballar la perspectiva de gènere significa, entre d’altres coses, redistribuir les activitats entre gèneres, valorar de manera justa els diferents tre-balls, qüestionar les estructures socials i els valors que reprodueixen la desigualtat i enfortir el poder de decisió de les dones.

Les associacions juvenils tenim, doncs, molta feina a fer. Inicial-ment perquè som organitzacions que solem reproduir les mateixes estructures socials de gènere desigualitàries que trobem a la socie-tat. Ha de ser, per tant, una prioritat en el si de les nostres associaci-ons, trencar aquests esquemes del passat que són totalment injustos. Les associacions juvenils hem de tornar a ser pioneres en el treball ben fet i curós de la perspectiva de gènere i hem de treballar-la, com diuen la Clara i la Laura, a partir del compromís de modificar la condició i la posició de les dones per aconseguir un sistema sexe-gènere més equitatiu, just i solidari. En definitiva, hem de treballar perquè aquest món comenci, no tan sols a ser una mica més just, sinó fins i tot, més intel·ligent.

Toni Reig i CasassasPresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

[email protected]

EDIT

ORI

AL

comunicacio

Nota

això és expressament, el quadrat i la rodona? ok! en els altres no surt!

comunicacio

Nota

laia, no laura

BRE

US


�

Xarxajove.net arriba a PragaEl vicepresident del CNJC, Jaume Soler, el secretari de Xarxes internacionals del CNJC Ramon Serra, i el membre del Con-sell de Joves de Sabadell Oriol Martín van participar al juny en un seminari de participació del Fòrum Europeu de la Joventut a Praga (República Txeca). La delegació catalana va donar a conèixer el projecte de www.xarxajove.net i la tasca d’implementació al territori del CNJC que està desenvolupant l’àrea de Participació territorial. La trobada va servir per inter-canviar bones pràctiques. D’altra banda, el secretari de Xarxes internacionals del CNJC, Gerard Baró, va ser a Seül (Corea del Sud) per participar en el 17è Fòrum Inter-nacional, al juliol.

Premis d’educació en el lleure

Fins al 15 de desembre hi ha temps per optar a la tercera edició dels premis d’educació en el lleure de la Fundació Lluís Carulla, destinats a promoure i reconèixer projectes d’educació no formal. A la foto, roda de premsa de presentació dels premis, el 13 de se-tembre (a l’esquerra, el president del CNJC, Toni Reig, membre del jurat).

Debat sobre polítiques juvenils de la UE a FinlàndiaEn nom del CNJC, el vicepresident de Creu Roja Joventut Catalunya, Joel Plazas, va prendre part en la trobada juvenil convocada per la presidència de torn de la UE, Finlàndia, al juliol. Plazas va tenir l’oportunitat de debatre els temes que més preo-cupen la gent jove amb els responsables de joventut de la Unió Europea. El resultat final de la trobada es va reflectir en una declaració sobre educació per la democrà-cia, la ciutadania juvenil activa i l’obertura i transparència en les polítiques juvenils europees.

Rebels sense casaSota el lema “Rebels sense casa”, el CNJC va celebrar el V Sopar de l’Associacionisme Jove Català al Pa-velló Municipal Països Catalans de Badalona, el 17 de novembre. El lema de la cita festiva anual de les enti-tats juvenils del país va posar l’ac-cent en les dificultats d’emancipació, sobretot pel que fa a l’accés a un pis, i en la necessitat de reivindicar entre tots i totes una millora del panorama actual del mercat de l’habitatge.

En general, participar sig-nifica prendre part en les coses. La participació en-

tesa des del vessant polític fa referència al grau d’equilibri en les relacions de poder a l’hora d’establir uns objectius i unes estratègies que afectin les diver-ses persones d’una col·lectivitat. Així doncs, quan parlem de par-ticipació política estem parlant del conjunt d’actes i actituds que serveixen per influir, d’una ma-nera més o menys directa i més o menys legal, en les decisions de les persones que ostenten el po-der, ja sigui en el sistema polític o en cada una de les entitats del teixit social, així com en la seva elecció, per tal de conservar-ne o modificar-ne l’estructura i, per tant, els valors del sistema d’in-teressos dominants en aquestes.

Saber participar de l’entorn social i fer-ho de forma demo-cràtica no s’adquireix espontà-niament, sinó que se n’aprèn adquirint destreses i capacitats per al diàleg, la col·laboració, la coresponsabilitat i l’autonomia. Cal aprendre del joc democràtic per tal de formar-nos com a ciu-

tadans i ciutadanes responsables i compromesos. En contra, però, ens trobem amb uns valors soci-als imperants en el nostre sistema

capitalista que sovint entren en contradicció amb aquests ideals de participació. Alguns d’aquests valors contribueixen a generar una societat individualista i pri-vatitzadora, on el consum passiu i la comoditat es converteixen en valors fonamentals.

A tot això li hem de sumar que, des d’una perspectiva de gènere, dones i homes mantenen una relació de poder asimètrica,

ja que el patriarcat legitima que és l’home qui té el poder per es-tablir la norma, per definir una situació, i ambdós mantenen aquesta relació desigual que ge-nera la mateixa estructura soci-al. Dins les entitats juvenils, per exemple, trobem més nois que noies associades, en una pro-porció de 60 a 40 per cent1 i, en general, en el 65% dels casos la presidència, la secretaria gene-ral o la coordinació l’exerceixen

homes2, per tant, proporcio-nalment, hi ha més homes dels que caldria esperar en els nivells màxims de representació de les entitats. En la majoria de casos, la participació femenina juvenil, però, no és més que el reflex de la participació femenina adulta. I per extensió podem afirmar amb la mateixa contundència que la participació juvenil en general no és més que el reflex de la par-ticipació adulta.

Per poder entendre la reduïda presència de les dones en tots els àmbits de poder de l’esfera públi-ca, ja siguin polítics, econòmics o socials, hem de continuar afir-mant que la dona segueix discri-minada envers l’home, fruit de la seva diferència sexual, és a dir, biològica, a partir de la qual es construeix la desigualtat de gè-nere. Aquesta desigualtat, d’una banda, contempla uns valors ne-gatius en el cas d’allò femení que la porten a la invisibilitat, just al contrari que en el cas masculí, i de l’altra, és un element impor-tant en la divisió sexual del tre-ball, així com en el repartiment de l’espai per sexes: l’espai públic és per als homes, alhora que l’es-pai privat es per a les dones. Els fets ens porten a comprovar com les dones segueixen destacant en uns sectors ocupacionals concrets,

“Dins les entitats juvenils, per exemple, tro-bem més nois que noies associades, en una proporció de 60 a 40 per cent i, en general, en el 65% dels casos la presidència, la se-cretaria general o la coordinació l’exerceixen homes, per tant, proporcionalment, hi ha més homes dels que caldria esperar en els nivells màxims de representació de les en-titats. En la majoria de casos, la participa-ció femenina juvenil, però, no és més que el reflex de la participació femenina adulta. I per extensió podem afirmar amb la mateixa contundència que la participació juvenil en general no és més que el reflex de la parti-cipació adulta”

“Quan algú s’ha acostumat a exercir la respon-sabilitat de prendre decisions, ha d’estar molt ben informat per permetre que d’altres decideixin per ell.” (Vallory, 2003: 391)

“La participació social esdevé un mètode que ens permet assolir dos objectius: aprendre a participar i participar per exercir de ciutadà i ciutadana de ple dret i per enfortir i desenvolupar la democràcia. (...) La participació representa un valor i un dret de l’ ésser humà i pot conduir a un procés d’apre-nentatge en el qual l’ individu se situa d’una deter-minada manera envers el món i els altres. És una manera de viure i d’entendre la vida en comunitat que implica un esforç i un compromís personal.” (Galceran, 2004: 232).

Gènere i participació: per què les noies participen menys que els nois?

1 Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) (2005): Anàlisi de les dades de l’enquesta “La situació de la dona jove a les entitats juvenils de Barcelona”. Barcelona.2 Solé i Aleu, Jordi (2004): Participació Juvenil. Capital social de futur: associacionisme, formació i treball. Barcelona: AGIPRO, SA, col·l. “Perspectives”, núm. 4.


�

DON

ES I

ASS

OCI

ACIO

NIS

ME

JUVE

NIL

que segueixen treballant a l’àm-bit domèstic i en aquelles tasques anomenades de cura sense reco-neixement, que cobren menys que els homes fent les mateixes feines, que tenen dificultats per

ocupar determinats càrrecs de poder que recauen en mans dels homes i que segueixen rebent una educació a l’escola que ja interioritza aquestes diferènci-es. I en termes de percepció, és destacable el fet que poques no-ies n’expliciten l’existència com una barrera a la participació, i en el cas dels homes la incorporen com un element de normalitat. Aquesta desigualtat és coneguda com “el problema sense nom” de Betty Friedan o el “sostre de vi-dre” i el “terra enganxós” d’Elena Simón Rodríguez; que defineixen aquelles realitats amb les quals es troben avui en dia les joves (i no tan joves). El “sostre de vidre” no avisa les dones de la seva exis-tència i costa molt d’identificar, sovint s’atribueixen al fracàs, al no poder anar més enllà o a les actituds personals. El “terra enganxós” les manté subjectes a l’ètica de la cura i l’atenció per-sonal, les lliga inconscientment, i a vegades de forma atractiva, als compromisos, la convivència i les relacions (no és que sigui, a priori, negatiu, però només recau sobre les dones).

Des de Dona, Joves Nacio-nalistes per la Igualtat, hi refle-xionem i volem ser protagonistes d’aquest debat. Nosaltres creiem que, a més de treballar en la igualtat d’oportunitats, cal tre-

ballar i apostar per la igualtat de tracte i de condicions. Ara bé, si bé és cert que la desigualtat dins les institucions i el món associa-tiu està recolzada tant per la asi-metria en xifres, que hem descrit anteriorment, com pel fet que la capacitat legislativa recau majo-ritàriament en mans masculines, en tant que estament majoritari; també és cert, que, més enllà de totes les actuacions polítiques que s’emprenguin a través de mecanismes formals, cal tenir present que la transformació d’aquesta situació requereix d’un canvi en l’actitud personal de ca-dascun i cadascuna de nosaltres. És per això que algunes de les nostres propostes passen per:

• Creure en la participació com a resposta a les necessitats in-dividuals de pertinença a un grup, de prendre part en les decisions que ens afecten, de sentir-se útil a la comunitat… i a les necessitats col·lectives, com l’educació cívica. Tot això ha de facilitar-nos un país amb un alt grau de responsabilitat social.

• Participar. “A participar, se n’aprèn participant.” La ma-teixa pràctica i l’experiència vital d’aquest valor ha d’es-devenir per a tothom i des de les primeres edats una oportu-nitat única i real. Creiem que és molt important promoure l’aprenentatge de la participa-ció des de la infància, com a eina de prevenció d’algunes de les desigualtats sexistes i mas-clistes que imperen en la nostra societat.

• Potenciar l’associacionisme juvenil de participació, ja que representa un espai idoni per a la transmissió de valors i per a la formació en la participació pública i en la generació de consciència democràtica. Ens cal una societat civil forta i ben estructurada.

• Fer visible la participació fe-menina al llarg de la història i en l’actualitat, per assentar precedents i tenir referents sòlids per a totes les joves. L’aprenentatge de la participa-ció no es fa en solitari, es fa a través de l’experiència de vida en col·lectivitats i, per tant, a partir d’un entramat de relaci-ons intergeneracionals. En el camp de l’educació formal, per exemple, és important fer-ho visible en els currículums esco-lars, així com promoure i im-partir el llenguatge no sexista i promoure la llibertat de l’ús de l’espai, dels recursos i de la trajectòria acadèmica entre la gent jove, sense distinció ni assignació de rols, tot propo-sant un model coeducatiu i no d’educació mixta.

• Prendre consciència de la realitat en què vivim i saber com ens afecta. La desigualtat existeix i cal detectar-la per combatre-la. Els canvis desit-jats s’assoleixen tenint una ac-titud concreta i actuant.

• Incidir en les estructures je-ràrquiques internes de la ma-joria de les associacions juve-nils. En les anàlisis veiem com les associacions juvenils mante-nen una estructura jeràrquica masclista que segueix l’esquema de la divisió sexual del treball: mentre les dones participen en entitats de cooperació, associ-acions educatives i socials, en més proporció que els homes, la proporció d’homes és superior en les entitats sindicals, estudi-antils i polítiques. És important, doncs, que les polítiques, sobre-tot de gènere i joventut, inci-deixin en aquestes estructures, perquè tota aquesta gent jove no surti impregnada dels mateixos valors masclistes que imperen en la societat adulta i repeteixin, quan elles i ells siguin adults, els mateixos models.

En definitiva, des de Dona apostem perquè el nostre país avanci amb una societat civil for-ta, cohesionada i igualitària, que cregui en la llibertat i la igualtat. Per això cal garantir la igualtat de drets i l’equilibri d’oportunitats, de tracte i de condicions, per al desenvolupament personal i co-munitari de tothom atenent, en-tenent i respectant la diversitat.

Ruth Arcarons i RabadàCoordinadora general de Dona, Joves

Nacionalistes per la Igualtat

“Més enllà de totes les actuacions polítiques que s’emprenguin a través de mecanismes formals, cal tenir present que la transforma-ció d’aquesta situació requereix d’un canvi en l’actitud personal de cadascun i cadascuna de nosaltres”

�


DON

ES I

ASS

OCI

ACIO

NIS

ME

JUVE

NIL

En el nostre país, la incor-poració de les dones a la política ha estat un procés

vertiginós si tenim en compte que partíem d’una situació pau-pèrrima. A tall d’exemple, l’any 1983 al Parlament només hi ha-via un 5,6% de dones diputades, a dia d’avui n’hi ha un 37%. Pel que fa a les organitzacions polí-tiques juvenils (OPJ) la situació no és gaire engrescadora, tal com podeu veure a la següent taula.

Aquesta menor participació de dones en la base militant es tradueix en un percentatge me-nor de dones en càrrecs de res-ponsabilitat. Són només tres les OPJ amb un percentatge paritari de dones i homes en càrrecs de responsabilitat, aquest fet és pos-sible perquè aquestes organitza-cions apliquen mesures correcto-res, com poden ser les quotes.

Per què les dones no participen en política?Malauradament, les estructures i els temps de la política cor-responen a un model masculí, així com les actituds i compor-taments que es posen en joc1. En aquest sentit, les trajectòries polítiques d’homes i dones són molt diferents, no només pel que fa a la relació general amb la política (coneixement, interès, confiança), sinó també per la seva implicació en activitats (tas-ques, actes, intensitat en la seva participació, en la tendència de

No és que les dones passin de participar en política, és que la política passa de les donesLes dones som el 51% de la població i en cap país del món, en cap instància de decisió local, estatal o internacional, hi som presents en la mateixa proporció. Aquest fet és un problema del conjunt de dones i d’homes perquè introdueix un interrogant en el bell mig de la legitimitat del sistema democràtic.

vot), la inserció en els partits més enllà de la militància (responsa-bilitats i càrrecs), la professio-nalització en l’activitat política i el perfil de la carrera política (permanència, ascens, mobilitat, abandonament2). Així doncs, és important ser conscients dels obstacles que tenen les dones per participar en política, derivats del seu paper en el sistema soci-al i en les mateixes organitzaci-ons polítiques. D’entrada, no és gens fàcil compaginar l’activitat política amb les càrregues fami-liars. Si ja és difícil compaginar la vida personal i familiar amb l’activitat laboral, encara ho és més compaginar l’activitat polí-tica. A més, les dones que es de-diquen a la política pateixen una major fiscalització de la seva tas-ca. En definitiva, en els partits hi ha menys dones que homes i això es tradueix en una dificultat real per aconseguir la igualtat en candidatures, escons i càrrecs de responsabilitat i lideratge.

Raons que haurien de justificar la major presència de les dones en política3

En primer lloc, per una qüestió d’igualtat, de fer efectiu el reco-neixement de la igualtat de drets.

Això vol dir reconèixer que homes i dones no tenen les mateixes opor-tunitats per accedir a la política. En aquest sentit, no es pot caure en el parany d’interpretar la igual-tat en termes únicament formals i uniformes, ja que existeixen con-dicionants diferencials que condu-eixen a una desigualtat de fet.

En segon lloc, per una raó de justícia. Com hem dit anteri-orment, les dones constitueixen la meitat de la població i no té cap sentit que aquestes estiguin subrepresentades en les instituci-ons polítiques. La tercera raó és del tipus utilitarista, ja que una major presència de dones permet aprofitar millor les capacitats de la població i permet major efi-càcia. En quart lloc, perquè la legitimitat democràtica està en qüestió si una part important de la societat, com és el cas de les dones, està exclosa de les instàn-cies en què es prenen decisions.

Com feminitzar la políticaPer resoldre aquesta situació cal la incorporació massiva de les dones en els espais de decisió pública i això vol dir que cal feminitzar la política. Aques-ta feminitzacio ha d’incloure la incorporació de les dones en la

mateixa proporció que en la soci-etat i també dels valors, prioritats i espais que han estat exclosos de la política pel fet de pertànyer als àmbits tradicionalment feme-nins. Per feminitzar la política cal que es prioritzi, per diferents mitjans (reglamentaris, de canvi de pràctiques, simbòlics…), la participació de les dones i la llui-ta contra la inèrcia que perpetua la masculinització de la política.

Hem d’aconseguir que no hi hagi contradicció entre la llibertat d’escollir i el fet de ser dona (per exemple, havent d’optar entre ser mares i fer política). El dret a la igualtat d’oportunitats existeix; la pràctica quotidiana, la manera en què tot està organitzat, fa qua-si impossible la materialització d’aquest dret. A més, cal comba-tre l’estigmatització de les dones que participen en llocs de deci-sió; d’evidenciar que no es tracta “que hi accedeixin com a dones, però es comportin com a homes” (ajustant-se a cànons masculins). Cal un canvi en les prioritats, do-nar rellevància a les qüestions de la vida quotidiana, fer una verita-ble revolució cultural.

Les OPJ, com a escola dels i les futures professionals de la po-lítica i, per tant, les persones que ens representaran, haurien de treballar perquè la igualtat entre homes i dones sigui real.

Laia Herrera i PujolCoautora de Dona jove i política (2005)

Percentatge de dones i homes que militen a les OPJ. 2004

Percentatge d’homes i dones en els diferents càrrecs de responsabilitat

Organització política Percentatge d’homes Percentatge de dones

Percentatge d’homes

que ocupen càrrecs

de responsabilitat

Percentatge de dones

que ocupen càrrecs

de responsabilitat

JNC 61% 39% 75% 25%

JSC 56% 44% 50% 50%

JERC 67% 33% 50% 50%

JEV-JIC 57% 43% 50% 50%

NNGG 64% 36% 69% 31%

UNIÓ DE JOVES 67% 37% 50% 50%

1 Comas d’Argemir, Dolors: Dones les altres polítiques. El pensament i l’acció. Barcelona: Quaderns de la Fundació Nous Horitzons, 2006. 2 Duran, A.: “Las mujeres en la políti-ca”. Àgora-Revista de Ciencias Sociales. Madrid, 2000. 3 Comas d’Argemir, Dolors: Dones les altres polítiques. El pensament i l’acció. Barcelona: Quaderns de la Fundació Nous Horitzons, 2006

Font: Herrera, L. i P. Terribas: Dona jove i política. “Materials de Joventut”, núm. 18. Barcelona: Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, 2005

DON

ES I

ASS

OCI

ACIO

NIS

ME

JUVE

NIL

�



Mar Llopis: “A vegades no t’escolten perquè, és clar, tu ets ‘la nena’”

33 anys. Expresidenta del Centre d’Esplai Isard Flor de Neu, exmembre del Consell de la Joventut del Distric-te d’Horta–Guinardó i del Secretariat del CJB, i ex-presidenta d’Esplac, Esplais Catalans. Mare de Sila, nas-cuda el 4 d’abril de 2006, gairebé coincidint amb el relleu al capdavant d’Es-plais Catalans.

Ha influït la condició de dona en la teva trajectòria as-sociativa juvenil?Et trobes amb les mateixes barre-res i prejudicis que en qualsevol ambient. Perquè és així, perquè la realitat associativa juvenil o no juvenil respon als estàndards i als paràmetres que hi ha a la so-cietat. El fet de ser un ambient associatiu suposadament igua-litari, que tendeix a buscar la igualtat, que treballa la igualtat i té uns ideals participatius, fa que les coses que discriminen no si-guin molt directes, però hi ha un seguit de detalls que dificulten aquesta participació.

Algun exemple?

Jo me n’he trobat molts en les relacions de tu a tu, en certes negociacions que requereixen una certa habilitat per convèncer l’altre. Pel fet de ser dona, has de fer-te valer molt més que un noi. A l’hora d’escoltar l’opinió d’una persona en una taula de negociació, en molts casos si ho diu un noi s’escolta d’una mane-ra i si ho diu una noia s’escolta d’una altra, malgrat que pugui tenir la mateixa legitimitat per la trajectòria o l’experiència que tu saps que aquella persona té, més enllà del càrrec. T’adones també que és per l’edat, que no t’estan escoltant perquè, és clar, tu ets “la nena”.

Aquestes actituds poden fer desistir algunes noies d’estar en càrrecs directius a les enti-tats?En el camp del lleure, la realitat és que hi ha més noies a les bases. Això depèn molt de l’educació que han rebut, de l’entorn en què estem i de la història de la nostra societat. Som el fruit de totes les coses que han passat els darrers anys i, tot i que es busca una societat més coeducada, encara arrosseguem molts problemes d’aquest tipus i això marca molt en l’actitud de la gent. Costa que les noies fem el pas. Hi ha qui diu que som més intel·ligents i per això no ens fiquem en segons quin embolic. Potser és veritat, de vegades no sé si té sentit fer certes coses.

Es pot ser mare, jove i acti-vista alhora?Jo espero que sí i crec que serà així. Tenir ganes de transformar les coses i participar en la societat de manera voluntària ho portes a dintre i en un àmbit o altre ho

fas. En aquest moment, aquest projecte, el teu fill, és el més im-portant i és el que vols fer, però crec que és compatible.

Hi ha mares al moviment as-sociatiu juvenil?La gent és mare a partir dels 30 anys llargs. Ningú es planteja te-nir fills als 25, quan tens l’època més activa al moviment associa-tiu juvenil. La tardana materni-tat és un problema de la societat. L’emancipació és molt compli-cada i fins que no se solucioni això no es tindran fills abans. Marxant de casa als 30, com ara, com has de tenir un fill abans? És una qüestió de recursos: no pots ni plantejar-te ser mare als 20.

Marta Rosàs: “No m’he sentit mai qüestionada per ser una dona i jove”

34 anys. Expresidenta d’Es-coltes Catalans i de la Fede-ració Catalana d’Escoltisme i Guiatge, exsecretària gene-ral de Joventut. Mare d’Ia, nascuda el 21 de desembre de 2003, just abans del no-menament com a secretària general, i Ona, nascuda el 28 de maig de 2006, dos dies després de deixar la SGJ.

Es pot ser mare, jove i líder del moviment associatiu alho-ra?Deu haver-hi casos, però, en tot cas, amb màximes responsabili-

tats, no en conec cap. En canvi, conec pares que sí que ho fan i van una mica desbordats i col-lapsats.

La dona en el món associatiu juvenil està en la mateixa situ-ació que en altres àmbits de la societat?En les associacions educatives, que és el que més conec pel que fa a la composició, es dóna una situació curiosa. En els nivells base de responsabilitat hi ha majoritàriament noies i, en can-vi, a nivell de màxima respon-sabilitat, aquest tant per cent disminueix i potser hi ha un 40 per cent de noies i un 60 de nois. A més a més, les primeres a adquirir responsabilitats a caus o esplais són noies, però quan aquesta responsabilitat supera el teu espai més immediat, quan cal liderar persones i projectes, l’índex de noies baixa.

Per què passa això?Estaria en sintonia amb la re-alitat social. La implicació de les dones cada vegada és més elevada, ja no es queden a casa, però sempre amb uns entorns més immediats. I costa fer el salt. N’hi ha que ho fem, però costa més. A les grans empre-ses, en el terreny polític, encara està passant això. Hi ha dones absolutament preparades, però no moltes volen agafar aques-ta responsabilitat per diferents motius, que són diversos. Un és pel sacrifici que suposa. Segon, perquè, no ens enganyem, amb l’entrada al món laboral de les dones, el que estem fent és una doble jornada. Hi ha homes que s’ocupen de la llar, de la casa i de la família, però pocs casos veus que facin doble jornada. En canvi, les dones que decidim de-dicar-nos al màxim nivell pro-fessionalment o associatiu, fem aquesta doble jornada. No és el meu cas! El meu soci s’ha encar-regat absolutament de tot du-rant dos anys. Ara que tinc dues

Tres mares que ocupaven càrrecs de responsabilitat dins del moviment associatiu juvenil (MAJ) ens par-len de la seva experiència. Els hem preguntat si és factible compaginar la maternitat amb l’entitat.

Entitat i maternitat, un còctel factible?

DON

ES I

ASS

OCI

ACIO

NIS

ME

JUVE

NIL

�

�

filles, penso en les mares solteres i crec que els haurien de fer un monument. Directament. No sé com s’ho fan. És complicat.

Exercint de secretària ge-neral de Joventut, vas tenir alguna dificultat pel fet de ser dona?En cap moment m’he sentit ma-lament en la interlocució. Sí que, a vegades, davant la tendència d’anar posant quotes per femi-nitzar la política, has de demos-trar que realment estàs al càrrec per la teva trajectòria, perquè vals i no per una qüestió de gè-nere, però això és més aviat en el teu subconscient. Jo no m’he sentit qüestionada pel fet de ser dona, ni pel fet de ser jove, per-què quan em van nomenar era la persona més jove del govern.

La dona ha de tenir més pes al moviment associatiu juve-nil?Crec que anem pel bon camí, encara que alguns sectors de les entitats juvenils han de fer un esforç més gran. Al Consell Nacional de la Joventut s’inter-calen presidents i presidentes. En l’àmbit polític i empresarial, en canvi, hem de fer un esforç més gran.

Clara Muñoz: “Ser dona et pot posar les coses fà-cils”

30 anys. Exvicepresidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), per l’As-

sociació de Casals i Grups de Joves de Catalunya. Mare d’Ot, nascut el 22 de gener de 2006.

Ser mare, jove i líder del moviment associatiu juvenil és factible?Sí, encara que no puc dir-ho sobre la base de l’experiència perquè jo vaig tenir el fill i vaig deixar el moviment associatiu juvenil per una sèrie de circumstàncies. Però la compaginació és complicada i s’han de tenir moltes ganes.

Ha influït la condició de dona en la teva trajectòria as-sociativa?Suposo que sí, suposo que tot ens influeix, com els estudis que hagis fet. En el meu cas hauria influït en positiu, perquè de ve-gades hi ha poques dones dis-posades a participar en alguns espais i, com que es necessita un equilibri, ser dona et pot po-sar les coses fàcils. Encara que a l’hora de tenir un fill és molt més complicat continuar estant a primera línia, molt més com-plicat que no pas si ets home. Ni el moviment associatiu ni la societat en general està prepara-da per assumir mares. Una dona que tingui un fill no pot anar a reunions que acaben a les tantes de la nit.

Per què sembla que hi ha més dones a les bases que a les cúpules de les entitats?La manera de funcionar d’aquestes cúpules, la manera de funcionar dels dirigents del moviment associatiu, és molt masculina. Les dones que hi ha es comporten d’una manera molt masculina. Jo també m’hi considero. Som persones que tenim una manera de funcionar que està allunyada de la forma que tenen de funcionar la res-ta de les dones. Per exemple, en una reunió els homes inter-

venen un 80 per cent més que les dones. Mentre el moviment continuï liderat per homes és més difícil que les dones amb una personalitat més femenina se sentin còmodes en aquests entorns que tradicionalment han estat manejats per homes. Són coses subtils: la manera de parlar en públic, de dirigir-se als altres…

La dona ha de tenir més pes al moviment associatiu juve-nil?La dona ha de tenir el mateix pes a les cúpules que a les bases i em sembla que ara com ara això no és així, però tampoc sé si aques-ta afirmació és gaire científica perquè no tinc dades, ho dic per la meva trajectòria. En general, hi ha un desequilibri que ara potser s’està corregint gràcies al fet que els secretariats de les en-titats s’estan feminitzant. Però encara s’ha de treballar per arri-bar a l’equilibri.

Les entitats juvenils reivin-diquen la conciliació de la vida familiar i laboral i predi-quen amb l’exemple?Determinats discursos de deter-minades associacions juvenils aposten per una conciliació de la vida personal (per partici-par en entitats, per al temps de lleure) i laboral, però deixen de banda la vida familiar. Les do-nes cada vegada tarden més a tenir fills pel tema de les condi-cions laborals, ja que fins als 30 anys llargs és impossible tenir feina estable. Mai és el moment laboral d’agafar una baixa per maternitat! Cal que les entitats posem l’accent en el fet que les dones joves també podem tenir fills, que com a joves també ens interessa poder formar famílies, sense oblidar el nostre compro-mís de participar per transfor-mar la societat.

Debat Juvenil

NOVETAT EDITORIAL:

‘Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gène-re en el treball de les ONGD catalanes’

La Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupa-ment ha editat Estudi-di-agnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes, elaborat per Clara Bastardes Tort i Laia Franco Ortiz (Comissió de gènere de la FCONGD). L’estudi constata una cla-ra correlació entre sexe masculí i edat i la figura del poder dins les entitats, així com una major preca-rietat laboral de les dones, malgrat la feminització del sector de les ONGD cata-lanes pel que fa a la vin-culació laboral. D’aquesta manera, el 21,5% del per-sonal contractat a les ONGD són dones amb jornades laborals igual o inferior a 20 h, grup conformat ma-joritàriament per mares o noies joves en permanent formació. Tot i la valora-ció positiva d’aquest tipus de jornades en permetre conciliar la vida laboral amb altres centres d’in-terès, des d’una anàlisi de gènere aquestes persones gaudeixen de menys drets i es troben en una situació de força precarietat, tenint en compte les ja precàries condicions econòmiques del sector.

També s’ha pogut cons-tatar que es dóna una divisió sexual del treball molt similar a la que es reprodueix en l’estructura social i econòmica. Una singularitat del cas català seria l’important nombre de presidències femenines, tot i que representarien entitats petites sense o amb poc personal remu-nerat.

Entitat i maternitat, un còctel factible?

DON

ES I

ASS

OCI

ACIO

NIS

ME

JUVE

NIL


amb l’emancipació, la participa-ció, l’educació i la cohesió social com a eixos bàsics per millorar la situació dels i les joves. Ence-tàvem així la primera fase de la nostra implicació directa en la campanya dels comicis catalans de l’1 de novembre de 2006.

Durant el mes de juliol vam presentar l’anomenat Document d’incidència política a tots els responsables dels programes dels partits per tal de debatre les pro-postes. D’aquesta manera, entre els mesos de setembre i octubre, les 54 propostes van ser pre-sentades formalment als cap de llista i candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta fou la primera fase, en un vessant estrictament d’inter-

locució, de la campanya que el CNJC va desenvolupar per do-nar força als clams de la joventut catalana.

Les reunions amb els can-didats van ser molt enriquido-res. Valorem molt positivament l’oportunitat que vam tenir d’intercanviar impressions amb Artur Mas (CiU), José Montilla (PSC), Josep-Lluís Carod-Ro-vira (ERC), Josep Piqué (PP) i Joan Saura (ICV), amb qui vam poder discutir les 54 propostes, les nostres reivindicacions per millorar la situació de la gent jove. Aquestes trobades van tenir impacte a la premsa, amb la qual cosa aconseguim de mica en mica posicionar-nos encara més com una veu a tenir en compte

De debò t’és igual qui guanyi? L’1 de novembre vés a votar. Guanya tu!

en els mitjans de comunicació en matèria de joventut.

SENSIBILITZACIÓ: Campanya de foment del vot jove: Guanya tu!

La segona part de la campa-nya d’implicació del CNJC en les eleccions de l’1 de novembre és el foment del vot jove. Un cop més, el CNJC ha seguit amb el seu compromís ferm en la moti-vació de la participació electoral entre el jovent. Amb aquesta vo-cació, el Consell va dur a terme, entre el 6 i el 27 d’octubre, una campanya de foment del vot jove en les eleccions, emmar-cada com una etapa de difusió del projecte d’incidència que va començar amb l’edició de les

INCIDÈNCIA POLÍTICA: 54 propostes per als programes electorals

Com a altaveu del movi-ment associatiu juvenil, vam creure que era de vi-tal importància transme-tre les nostres demandes i reivindicacions als que volien governar el nostre país durant els propers anys.

Amb aquest objectiu, el Con-sell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) va elaborar un document de propostes elec-torals, que va ser aprovat per totes les entitats del Consell el passat 1 de juliol. El resultat fou un document amb 54 propostes,


�0

CNJC

del vot, ja que la cultura parti-cipativa de les entitats fa que els seus membres, en bona mesura, tinguin ben clara la consciència de la participació electoral. Amb el lema “Guanya tu!”, eslògan que crida clarament el benefici que pot percebre el jove parti-cipant en el procés electoral, el CNJC volia arribar també al jo-

vent no associat. Per fer-ho, vam plantejar-nos organitzar debats a les universitats i festes en locals d’oci nocturn. Era la primera ve-gada que des del CNJC s’apos-tava per difondre les activitats i reivindicacions del moviment associatiu juvenil del país en aquest tipus d’espais i l’experièn-cia ha estat molt positiva. A més,

també vam organitzar debats a les universitats amb els i les can-didates joves de cada circums-cripció electoral per debatre les propostes dels seus programes de campanya.

Paral·lelament a això, el CNJC va organitzar una cam-panya publicitària a la premsa

comarcal, gratuïta i digital (amb impactes a Vilaweb, entre d’al-tres) i a la ràdio. També vam fer la producció d’un espot que vam penjar a la popular web www.yo-utube.com i vam contactar amb la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn per distribuir material entre els centenars d’as-sociats.

A més, vam repetir l’experièn-cia del 2003, i vam editar, junta-ment amb l’associació Diomira, un diari de la campanya. Aquest diari es va repartir en mà a les principals connexions de trans-port públic del país i es va distri-buir a les universitats catalanes. Aquest diari incloïa reportatges sobre la importància del vot jove, el procés electoral i entrevistes a joves famosos, joves associats i als candidats i candidates joves de cada formació política. A més, el diari també contenia una entrevista amb cada cap de llista i candidat a la Presidència de la Generalitat.

Com a material de campa-nya, es van editar 5.000 pòsters, 100.000 postalfree, 10.000 adhe-sius, 1.000 samarretes i 500 bos-ses amb la imatge del símbol de la victòria i el “Guanya tu!”. Tot això va anar acompanyat d’una web amb tota la informació so-bre la doble campanya de l’1 de novembre de 2006: el vessant de la incidència política, amb trobades personals amb els can-didats i, per l’altre, amb festes a discoteques i debats a les uni-versitats. Tot va quedar recollit a www.guanyatu.cat, la pàgina web d’una campanya de foment del vot jove que per primer cop ha arribat als locals d’oci noc-turn per buscar els i les joves no associats.

Agnès Russiñol i AmatVicepresidenta i secretària de

campanyes del CNJC

54 propostes per als programes electorals dels partits.

L’any 1999, el CNJC ja va

promoure una campanya per motivar la participació electoral entre els i les joves. La imatge d’una vaca i un ase il·lustraven la campanya de “Té 18 anys i no vota”. En la següent convocatòria d’eleccions, el 2003, el CNJC va convidar a la reflexió amb el lema “Gràcies per no votar. Si no votes, segur que hi ha algú que se n’ale-grarà. El 16 de novembre hi ha eleccions. Tu tries. Tu decidei-xes”. La campanya anava adreça-da als abstencionistes inconsci-ents i no pas als joves que prenen l’abstencionisme com una opció conscient per criticar el sistema. Fa pocs mesos, en la campanya de motivació del vot jove per al referèndum de l’Estatut d’Au-tonomia de Catalunya, el 18 de juny d’enguany, el CNJC va fer campanya al territori amb el lema “Voti, voti, voti”.

D’aquesta manera, el CNJC afrontava la seva quarta cam-panya de foment del vot entre la joventut catalana amb dos objectius clars: fidelitzar el vot entre els joves associats i arribar al col·lectiu de joves no associats i transmetre’ls la importància i guanys del seu vot. Teníem clar que els membres de les nostres entitats, més que els destinataris potencials de la campanya, eren un agent més de dinamització

“Vam plantejar-nos organitzar debats a les uni-versitats i festes en locals d’oci nocturn. Era la primera vegada que des del CNJC s’apostava per difondre les activitats i reivindicacions del movi-ment associatiu juvenil del país en aquest tipus d’espais i l’experiència ha estat molt positiva”


CNJC

��

La Festa per la Llibertat va tornar a ser aquest any un esdeveniment multi-tudinari. Per primera vegada, el CNJC va plantar una parada en la V Mostra d’Entitats, on vam repartir material de marxandatge del mateix Consell i del projecte www.xarxajove.net per fer arribar l’associacionisme als via-nants que van gaudir de la Diada. La rebuda va ser molt bona i repetirem l’any vinent l’experiència per continuar donant-nos a conèixer.

El CNJC es planta al carrer per la Diada

CNJC


��

Manifest de l’Onze de Setembre de 2006

En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, la Festa per la Llibertat vol ser un acte de celebració popular promogut per una societat civil que, amb voluntat transformadora, constru-eix lligams i complicitats per treballar junts per un futur mi-llor per a aquest país.

Ara fa 100 anys que la societat civil va emprendre la cele-bració de la Diada com un acte festiu i reivindicatiu alhora, i ho va fer en el mateix espai on ara celebrem l’acte central d’aquesta Diada. La Comissió 11 de Setembre es considera he-reva de la comissió executiva que van crear les entitats cata-lanistes el 1906 i que va aconseguir mobilitzar milers de per-sones.

L’associacionisme, amb una forta presència de la joventut, ha estat el motor des de sempre de les reivindicacions d’aquest país i ha representat un esperit unitari. Reivindiquem la uni-tat de les forces catalanistes com un pas imprescindible per aconseguir aquelles fites que tots compartim:

1. Volem el reconeixement de la nació catalana. Som una nació: aquest és el nostre clam pregon. En virtut d’aquesta realitat tenim el dret d’autodeterminació, a decidir col·lectivament el nostre futur.

2. Volem un nou impuls per a la llengua catalana: el reco-neixement de la unitat lingüística dels Països Catalans, i el reconeixement legal d’un dret que tenim envers les institucions que ens governen. Exigim l’oficialitat del català a la Catalunya Nord i la Franja de Ponent, on la nostra llengua no gaudeix encara de cap dret legal. Cal que la nostra llengua sigui reconeguda com un dret fo-namental i que les institucions impulsin mesures per contribuir a millorar el seu ús social. Reivindiquem un reconeixement legal adequat en el marc de l’Estat es-panyol, l’Estat francès, l’Estat italià i la Unió Europea.

3. Volem una societat cohesionada i integradora: necessi-tem ser una societat més integradora, on l’ús social del català sigui una eina de cohesió social per a una pobla-ció vinguda d’arreu. Volem tenir oportunitats, com a individus i com a país, de desenvolupar-nos econòmi-cament de forma sostenible, en un marc català de re-lacions sociolaborals, en el marc d’un sistema fiscal, territorialment i socialment just, que presti l’atenció i el suport que es mereixen i necessiten els més desafa-vorits econòmicament i els marginats socialment.

4. Volem ser un país més solidari: que contribueixi cada cop amb més intensitat i més qualitat, amb suport po-lític i econòmic, a promoure el desenvolupament sos-tenible i en pau dels països i poblacions més empobrits i oprimits del món, amb ple respecte a la seva sobira-nia, als drets humans i als principis de la democràcia i l’estat de dret. Això inclou l’increment del volum i qua-litat de l’ajut, la promoció de relacions comercials jus-tes, la sobirania alimentària, l’abolició del deute ex-tern i el control de l’exportació d’armes, entre d’al-tres.

Reafirmem la voluntat de la societat civil de continuar in-cidint en la política catalana, en els escenaris nous que es presentin d’aquí en endavant, per tal de seguir avançant en la construcció d’un projecte nacional.

Comissió 11 de Setembre

Com a Consell Nacional de la Joventut, vam fer l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, com ja és tradició cada Onze de Setembre. A la tarda va arrencar la festa al passeig Lluís Companys. El CNJC és membre impulsor de la Comis-

sió 11 de Setembre que, un any més, ha convocat milers de persones per commemorar la Diada des d’un punt de vista lúdic i reivindicatiu. El cartell de la Festa per la Llibertat s’ho valia: Kumbes del Mambo, Mouss & Hakim i Obrint Pas van fer saltar i ballar l’Arc de Triomf.

Commemorem la Diada des de la societat civilLa Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Per aquest motiu, des de l’any 2000, unes dues-centes entitats de la societat civil catalana realitzem un acte que comprèn una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem fer-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.

CNJC


��

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

C om sabeu, el Triangle Jove és una plataforma formada l’any 1999 pels consells de la joventut –xarxes d’as-

sociacions de joves– d’aquests tres terri-toris de parla catalana amb l’objectiu de potenciar espais d’intercanvi entre entitats juvenils que reforcin l’associacionisme i la participació juvenil i permetin la creació d’un discurs comú. Com va destacar el pre-sident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Toni Reig, en l’acte de clo-enda realitzat a l’Ajuntament: “Any rere any s’ha anat consolidant aquest punt de trobada que serveix perquè els tres con-sells puguin crear un discurs comú al voltant de la realitat dels i les joves. Amb el lema d’enguany ‘Eduquem en la par-ticipació, participem en l’educació’ hem debatut sobre dos temes d’actualitat molt

importants per al moviment associatiu juvenil, la participació i l’educació, que afecten de manera transversal les entitats de Catalunya, Illes Balears i València. Ho hem fet a través de diversos grups, trac-tant la participació i l’educació formal, la no formal i la informal”, entenent per

participació i educació formal la participa-ció en el govern de les institucions educati-ves, l’associacionisme estudiantil, ensenyar i aprendre a participar, el procés d’aplica-ció de l’Espai Europeu de l’Ensenyament

Superior…; per participació i educació no formal el reconeixement de l’associacio-nisme juvenil en general i de l’educatiu en particular en la formació de ciutadans par-ticipatius, la participació de les associacions més enllà de les seves entitats i la regulació de l’associacionisme juvenil en les polítiques de joventut en general…, i per participació i educació informal el moviment associatiu juvenil, administració pública, mitjans de comunicació, cercle personal… El resultat de tot aquest esforç ha sigut una declaració conjunta on es recullen tots aquests punts i es formulen 18 propostes de millora de la realitat dirigides als poders públics i a les mateixes associacions.

També en la cloenda de la Trobada Tri-angle Jove, el president del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), Rafel Sedano, va destacar que “enguany la tro-bada ha sigut més participativa que mai amb 118 representants i una participació de qualitat, ja que la gent s’ha engrescat en els debats i en totes les activitats de la trobada”. I el president del Consell de la Jo-ventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), Joaquín Sansano, va parlar de “l’excepcio-nalitat de la trobada, en el context actual, on els espais de debat entre balears, va-lencians i catalans que permetin generar un discurs comú són escassos”.

Per la seva banda, la rectora de la Uni-versitat de Vic, Assumpta Fargas, va esmen-tar “la importància que la formació sigui un procés al llarg de la vida i, en aquesta tasca, el paper de l’associacionisme juve-nil és cabdal”. El subdirector general de la Secretaria General de Joventut, Jordi Foz, va emfatitzar el suport de la Generalitat de Catalunya al Triangle Jove, ja que “l’asso-ciacionisme juvenil és l’eina més potent de participació, capaç de convertir els joves en interlocutors vàlids davant les administracions públiques i de donar ei-nes per construir el seu propi projecte de vida”. Per part de l’Ajuntament de Vic, el regidor Joan Oriol va remarcar la idea que

I el Triangle es va fer més gran a VicUn triangle humà més gran que mai tanca la Trobada Triangle Jove més participativa a la plaça Major de Vic

Un centenar de joves d’entitats juvenils valencianes, balears i catalanes van tancar el 24 de setembre la VIII Trobada Trian-gle Jove fent un triangle humà a la plaça Major de Vic. L’ac-te va servir per reivindicar més participació en l’educació i més educació en la participació, de-mandes incloses en la Declara-ció “Eduquem en la participació, participem en l’educació”, ela-borada durant el cap de setma-na del Triangle Jove.

“Any rere any s’ha anat conso-lidant aquest punt de troba-da que serveix perquè els tres consells puguin crear un discurs comú al voltant de la realitat dels i les joves”


��

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

“el jovent és el futur, serà el futur, però tenim autèntica necessitat que el jovent sigui present, i amb aquesta trobada ho demostrem”. Oriol va afegir que “cal ad-quirir un compromís ferm i profund per transformar la societat per, al capdavall, ser un pèl més feliços”.

Novetats: fira d’entitats i metodologia participativaCom a novetat d’aquesta vuitena trobada, vam fer una divertida fira d’entitats dels tres consells de la joventut que ha servit perquè les associacions intercanviessin idees i im-pressions a través de la creació de projectes comuns carregats d’imaginació.

Pel que fa a la metodologia per a l’ela-boració de la Declaració, per primer cop els representants de les entitats balears, valen-cianes i catalanes vam participar molt ac-tivament en la recerca de les conclusions i les propostes que conté el document final, gràcies a un procés de dinamització que va fomentar el debat i va permetre recollir totes les aportacions de les associacions.

Ponències inaugurals Abans d’endinsar-nos en el debat, van te-nir lloc les ponències a la Universitat de

Vic. Van anar a càrrec de dos professors de la xarxa d’universitats Joan Lluís Vives i el director de l’àrea socioeducativa de l’Ajun-tament d’Elx, Ignacio Llop.

Llop va parlar sobre participació i edu-cació informal, “una experiència que

dura tota la vida fora de qualsevol tipus de programació”. “Un d’aquests canals d’educació informal són els mitjans de comunicació, que sovint demonitzen el món jove” –segons Llop– “i mostren un col·lectiu on s’assetgen entre ells i només s’uneixen per fer macrofestes: la pregunta és si els mitjans mostren la realitat o pro-voquen noves conductes poc participati-ves entre els joves”.

Per introduir el tema de la participa-ció i l’educació formal, Miquel Martínez (UB) va posar l’accent en la necessitat que els centres educatius siguin instituci-ons que funcionin de manera participati-va. Martínez va subratllar que un procés participatiu autèntic ha de tenir necessà-riament quatre condicions: “Cal que el procés impliqui els participants, que aquests tinguin tota la informació al seu abast, que se’ls garanteixi una capa-citat de decisió i que se’ls ensenyi a as-sumir responsabilitats sobre les decisi-ons preses com a conseqüència del propi procés. En quatre paraules: implicació, informació, capacitat de decisió i res-ponsabilitat.”

Sobre participació i educació no formal, Antònia Abraham (UIB) va remarcar que “les entitats d’educació en el lleure són grans escoles de ciutadania, són espais que combinen participació i educació”. Va afegir que “cal que les associacions es plantegin si la seva tasca és capaç de transformar la societat, que és el seu ob-jectiu bàsic”.

AgraïmentsAquesta edició de la Trobada Triangle Jove va ser possible gràcies al suport de l’Ajunta-ment i la Universitat de Vic, l’Institut Joan Lluís Vives, la Secretaria General de Joven-tut, la Direcció General de Joventut del Go-vern Balear i la Fundació Baleària, que es va fer càrrec de despeses de desplaçament de la delegació de les Illes.

Debat Juvenil


��

“Com a novetat d’aquesta vuite-na trobada, vam fer una diverti-da fira d’entitats dels tres con-sells de la joventut que ha servit perquè les associacions inter-canviessin idees i impressions a través de la creació de projectes comuns carregats d’imaginació”

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

L a participació és tot allò que la gent jove fem amb la intenció d’incidir, transformar l’entorn i la realitat en

què vivim. És, per tant, allò que fa que els i les joves siguem protagonistes del nostre entorn i de les nostres condicions de vida, per millorar les oportunitats de concreció dels projectes vitals. Educar en la participa-ció és oferir les eines per fer-ho possible, per fer una ciutadania compromesa amb allò públic, una societat més democràtica.

L’educació ha d’estar garantida per qual-sevol societat que pretengui millorar, és la base del progrés social i democràtic. Partici-par en l’educació significa situar en el cen-tre dels processos educatius aquells que estan més implicats. És, doncs, responsabilitzar la ciutadania del pro-grés social.

El moviment associatiu juvenil tre-

balla per avançar cap a una societat més participativa i educativa. Les entitats combinem participació i educació amb una visió que ha de ser crítica i transfor-madora d’una realitat que no sempre és com els i les joves voldríem. Aprofitant l’espai del Triangle Jove, constatem la ne-cessitat de defensar el dret de les persones a viure els seus processos educatius en la llengua de tot el territori.

L’educació s’ha d’entendre integral-ment, és a dir, formal, no formal i informal. L’educació formal és la que té un caràcter in-tencional, planificat i reglat. La informal és la que es dóna de manera no intencional i no planificada en la pròpia interacció quotidi-ana. La no formal és l’educació que es dóna en aquells contextos en què existeix una in-tencionalitat educativa i una planificació de les experiències d’ensenyament-aprenentat-ge que s’esdevenen fora de l’àmbit de l’esco-laritat obligatòria.

Educació formalLa participació en el govern de les instituci-ons educatives està marcada per una baixa participació dels i les estudiants. Principal-ment per dos motius. D’una banda, els i les estudiants tenen una manca d’informació sobre què són, com funcionen i per a què serveixen els òrgans de govern. D’altra ban-da, aquests òrgans de govern són poc repre-

sentatius. Tot i que hi ha participació dels i les estudiants, aquests no tenen capacitat per incidir en la presa de decisions.

L’associacionisme estudiantil (sindicats, associacions d’estudiants) és una bona eina de participació i defensa dels drets dels i les estudiants. Valorem que és un espai de par-ticipació real on es fomenta la visió crítica i on es vinculen els problemes socials amb l’escola, l’institut, la universitat. Tot això potencia la voluntat de transformació de l’entorn acadèmic i social. La participació en l’associacionisme estudiantil acaba generant

pot semblar positiu, a les entitats ens inqui-eta la seva aplicació en un context on man-quen molts recursos a la universitat: profes-sorat, infraestructures, beques…

Ens inquieta que el nou model docent tendeixi a la privatització i a l’elitització de la universitat. En el procés d’aplicació del procés de Bolonya ens preocupa la falta d’in-formació que hi ha i el fet que no s’ha tingut prou en compte la veu dels i les estudiants.

Per tot això, des del moviment associatiu juvenil ens proposem:

Reforçar el treball en xarxa entre les enti-tats i la creació de vincles entre les entitats i les institucions educatives. Obrir un debat sobre les implicacions de la construcció de l’EEES i fer sentir la veu de les associacions d’estudiants.

Així, des del moviment associatiu juvenil reivindiquem:

Més inversió pública en el sistema educa-tiu. Cal dotar de més eines de participació a les universitats i els centres educatius.

Reconeixement de l’educació integral que es promou amb la tasca associativa.

Que l’educació en la participació sigui una pràctica transversal dins els centres educatius i que s’ofereixi formació i mate-rials pedagògics al professorat. La defensa de la llengua catalana com a idioma vertebrador de l’ensenyament pú-blic dels territoris de parla catalana.

Educació no formalEn l’àmbit de l’educació no formal (aquella que té una intencionalitat educativa explí-cita i que no és obligatòria dins del sistema educatiu), un dels agents educatius princi-pals és l’associacionisme educatiu.

L’associacionisme que fa educació no formal no compta amb el reconeixement de gran part de la societat, aspecte que moltes vegades deriva del desconeixement de la tas-ca que realitza i dels estereotips derivats de la imatge social dels i les joves. Aquest des-coneixement ve propiciat moltes vegades per la manca de voluntat de les administracions a difondre i fomentar el treball que porten a terme aquestes entitats.

“Eduquem en la participació, participem en l’educació”VIII Trobada Triangle Jove • Vic, 22, 23 i 24 de setembre de 2006


��

en l’estudiant una actitud de compromís envers la societat. El moviment associatiu estudiantil té també mancances respecte als canals de difusió de les seves activitats, de treball amb altres entitats i de dependència de l’administració pel que fa als recursos.

Entenem que educar en la participació ha de ser més una dinàmica de treball trans-versal que no pas una assignatura aïllada. Els valors s’han d’incorporar en el dia a dia i han de ser compartits per tots els agents implicats en la comunitat educativa.

Sobre el procés d’aplicació de l’Espai Eu-ropeu de l’Ensenyament Superior (EEES), tot i que el model pedagògic de Bolonya ens

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

Les associacions esmentades treballen la participació creant espais de col·laboració amb diferents agents, per poder incidir amb més força en el seu entorn. La tasca directa i el foment de l’associacionisme al nostre en-torn més immediat és la base d’una xarxa de participació de qualitat.

Per altra banda, ens trobem que les ad-ministracions públiques no contemplen la realitat associativa juvenil a l’hora de dur endavant iniciatives legislatives i regulaci-ons importants que afecten de forma consi-derable el MAJ.

En aquests moments, les entitats cal que prioritzin la formació a fi de poder adaptar-se als nous reptes socials.

Per tot això, el moviment associatiu juve-nil ens proposem:

Avançar i arribar a les necessitats que la societat actual ens demana, el MAJ neces-sita comprometre’s en la formació contí-nua dels nostres membres.

Implantar, primerament en l’àmbit intern, els processos participatius que projectem cap a la societat.

Incidir en les trobades d’associacions ju-venils com a vertaders espais d’intercanvi d’experiències i vertebració dels missatges que enviem a la societat. La col·laboració és una peça fonamental que cal que la po-tenciem des de les associacions. Establir vincles amb altres agents socialit-zadors per garantir l’educació integral de les persones.

Així, des del moviment associatiu juvenil reivindiquem:

La participació en un model de cogestió en l’elaboració, la implantació, l’execució, el seguiment i l’avaluació de les polítiques de joventut. Sols així podrem aconseguir unes polítiques de joventut que impliquin tots els agents socials i de qualitat. La regulació dels espais d’educació no for-mal en una llei de reconeixement i foment de l’associacionisme educatiu.

Educació informalL’associacionisme és, per les seves caracte-rístiques específiques, l’àmbit privilegiat

per educar en la participació. Partint de la premissa, per tots compartida, que “a par-ticipar s’aprèn participant”, reconeixem les nostres associacions com a veritables escoles de ciutadania. Aquesta especificitat ens con-verteix, a més, en promotors i dinamitzadors de la participació en aquells altres àmbits on tant individualment com col·lectivament ens relacionem.

Des del moviment associatiu juvenil considerem que hi ha poques polítiques en-vers el foment de la participació i consta-tem que l’administració es troba en general poc oberta a introduir processos de gestió participativa, de tal manera que, avui per avui, no deixen de ser experiències puntuals i minoritàries.

Reconeixem el paper rellevant que tenen els mitjans de comunicació en l’educació dels ciutadans. Malauradament, els mitjans tra-dicionals han convertit els ciutadans i les ciu-tadanes, i amb ells el col·lectiu jove, ens mers receptors d’una informació que, en bastants ocasions, respon a interessos molt allunyats d’oferir informació veritable a la societat. Als últims anys, hem assistit al naixement de les noves tecnologies que han permès invertir els fluxos de la informació i convertir els sim-ples receptors en emissors multidireccionals d’informació, encara que cal assenyalar que aquesta oportunitat pot convertir-se en una nova font de desigualtats socials.

Des del moviment associatiu juvenil pro-posem:

Potenciar els mitjans de comunicació pro-pis del moviment associatiu juvenil i el mitjans alternatius com a garantia de di-

“Eduquem en la participació, participem en l’educació”

versitat informativa i de control del pensa-ment hegemònic. Aprofundir en el treball en xarxa, col-laborar amb altres entitats i reforçar els espais de trobada com el Triangle Jove. Reclamem a les administracions un reco-neixement i suport del treball en xarxa. Impulsar la interactuació entre el movi-ment associatiu juvenil i la resta d’agents implicats en l’educació informal com a tema transversal que és. Cal treballar amb els mitjans de comunicació, movi-ments socials, administracions, famílies i estar oberts a aportacions individuals i col·lectives.

Des del moviment associatiu juvenil rei-vindiquem:

L’espai públic com a lloc de trobada i espai natural de participació ciutadana. Per això alertem del perill de voler limitar-ne l’ús a la ciutadania. El paper educatiu dels mitjans de comu-nicació, garantint, especialment en els pú-blics, l’objectivitat informativa i el com-pliment d’un codi ètic. El foment, per part de l’administració, dels processos de participació ciutadana en tots els àmbits de les polítiques públiques, tenint en compte el moviment associatiu juvenil i impulsant mesures que alliberin temps (com, per exemple, les 35 hores de setmana laboral). Reconèixer en el camp curricular els apre-nentatges adquirits al MAJ. Instar les administracions públiques a do-nar suport administratiu, tècnic i econò-mic a les associacions juvenils.

��



PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

E mprem el mot per dir tot allò en què ens sentim part, tant si és des del punt de vista empresarial (participació d’una empresa), com des d’un punt de vista personal (participo del projecte, de

la porra, del sorteig, etc.), en definitiva, participar és allò que ens fa sentir part de quelcom.

Aquesta consideració és molt important per definir la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), perquè aquesta xarxa busca, com a eix principal, el foment de la participació de la gent jove, un projecte que queda englobat dins del Pla d’actuació territorial que va aprovar el CNJC en la passada assemblea de Girona.

En aquest pla vam remarcar que el CNJC havia de poder tenir una visió més territorial i, sobretot, endegar línies de promoció de la participació més enfocades a les entitats que, sent o no membres del Consell, estan treballant al territori i són una part important del dia a dia del jovent de Catalunya.

En aquesta obertura del CNJC s’ha de concretar la descentralit-zació de l’activitat del Consell i fer-ne una ampliació dels recursos tècnics, amb cinc persones (una per província + Terres del Ebre), que permeti tenir un contacte més directe amb les entitats del territori i, sobretot, treballar amb elles per fomentar la creació de xarxes de segon nivell que representin les diverses associacions i que es puguin integrar en la Xarxa de Consells Locals.

Cal recordar que la Xarxa pretén dotar d’un espai comú de treball les entitats de diferents punts del territori per tal de poder compartir experiències, generar projectes comuns i incidir en el foment de la par-ticipació juvenil a Catalunya. És molt important garantir que els con-sells locals tinguin uns mecanismes que els permetin, per unes hores,

deixar la realitat més local per buscar oportunitats que incrementin la seva activitat en nous projectes o noves idees que puguin executar.

La Xarxa quedarà englobada dins de l’estructura del CNJC, bus-carà simetries amb el funcionament ordinari dels àmbits del Consell, treballarà mitjançant reunions periòdiques bimensuals i prepararà el pla de treball anual per a la seva aprovació en l’AGO del CNJC.

La primera reunió Eren les deu del matí del dissabte 7 d’octubre a la seu del Consell de Joves de Sabadell quan va començar la primera reunió de la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), la reunió consti-tutiva. Hi van assistir algunes plataformes locals de joventut de l’àrea metropolitana de Barcelona per començar a dissenyar la xarxa i parlar sobre què volem i com la farem funcionar.

La jornada va començar amb una anàlisi de la situació de cada un dels consells locals per tal de fer-se una idea global de les diferents re-alitats, una panoràmica que ens va permetre extreure la primera con-clusió important: tenim unes realitats semblants, tot i les diferències.

Principals punts de treball comuns1. Vam veure que un dels eixos que hem d’aconseguir és potenciar el

reconeixement per part del món local dels consells locals, tant en el rol d’interlocutor de la gent jove com en matèria de suport en forma de recursos.

2. L’altre gran repte és la participació de les entitats en el mateix con-sell local, ja que moltes entitats veuen aquestes plataformes com una cosa llunyana i una mica distant del seu dia a dia. Aquesta percepció complica poder treballar en xarxa. Cal, doncs, treballar en el terreny de la difusió entre les entitats del CNJC, en la im-portància que les entitats de base formin part dels consells locals de joventut.

Sobre aquests dos grans eixos de treball, comencem a debatre com podem fer que la xarxa sigui productiva i quin ha de ser el rol del CNJC en aquest procés amb la definició de les principals línies de treball de la xarxa, la metodologia i el calendari de les properes reunions.

Si agaféssim una classificació de les paraules més utilitzades per les institucions i la jo-ventut del nostre país és molt probable que trobéssim la paraula participació dins dels primers 500 llocs. El motiu és que la parau-la participació està plenament integrada dins del nostre entorn lingüístic habitual, car va molt lligada a un sentiment de decisió i de plena ciutadania.

Neix la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya

“Aquesta consideració és molt important per definir la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), perquè aquesta xarxa busca, com a eix principal, el foment de la participació de la gent jove, un projecte que queda englobat dins del Pla d’actuació territorial que va aprovar el CNJC en la passada assemblea de Girona”

“Cal recordar que la Xarxa pretén dotar d’un espai comú de treball les entitats de diferents punts del territori per tal de poder compartir ex-periències, generar projectes comuns i incidir en el foment de la participació juvenil a Catalunya. És molt important garantir que els consells locals tinguin uns mecanismes que els permetin, per unes hores, deixar la realitat més local per bus-car oportunitats que incrementin la seva activi-tat en nous projectes o noves idees que puguin executar”

��


PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONAPlataforma Infantil i Juvenil de les CortsTaula de Joves del districte de Sant AndreuConsell de la Joventut d’Horta-GuinardóCoordinadora Infantil i Juvenil de l’EixampleJoves de la Marina

GRUP IMPULSOR DEL CONSELL MANCOMUNAT DE JOVES DE LA PLANA - OSONA

TÀNGRAM-CONSELL DE JOVES DE VIC

CONSELL DE JOVES DE LA SEU D’URGELL

CONSELL DE LA JOVENTUT DE TORTOSA

FEDERACIÓ D’ENTITATS JUVENILS DE PONENT (FEJUP)

CONSELL DE LA JOVENTUT DE TARRAGONA

CONSELL DE JOVES DE MATADEPERA

CONSELL DE LA JOVENTUT DE BADALONA

CONSELL DE LA JOVENTUT DE VILADECANS

CONSELL DE LA JOVENTUT DE SABADELLGRUP IMPULSOR DEL CONSELL

DE LA JOVENTUT DE RUBÍ

Neix la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya

Acaba la reunió, sembla que hem fet poca cosa, sembla que són només dues grans conclusions, fem un dinar de germanor i anem cap a casa. Però, després, més fredament, penses a la inversa, reflexiones i veus que hem aconseguit reunir gent de diferents realitats i territoris, hem aconseguit iniciar un procés de dues línies de treball transversals, hem après sobre la realitat de diversos consells locals, hem vist noves inquietuds i, el més important, hem tornat cap a casa amb molta feina perquè en la propera reunió siguem molts més consells locals.

Properes passesQuan posem la primera pedra en una edificació sol ser un moment molt esperat i molt emotiu perquè diu que ja saps què vols construir, tens els plànols i queda la feina del dia a dia. La Xarxa ha posat la seva

primera pedra, ha començat a recórrer el camí i ara busca consolidar-se amb l’ajuda de tots i totes.

La propera reunió de la Xarxa es farà a Castelló amb motiu de l’Aplec de Consells Locals de Joventut que organitzem des del Triangle Jove (la plataforma que engloba els consells de joventut de València, ses Illes i Catalunya), un pas més en el camí que ens ha de portar a la propera AGO del CNJC al març, amb una estructura més consolidada i més forta.

Jaume Soler i Rios Vicepresident del CNJC i secretari

de Participació [email protected]

��


�0

ANUNCI

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL


PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

E ns fem un tip de parlar i de sentir parlar sobre com estan canviant les con-

dicions de vida de la gent jove. L’emancipació dels i les joves s’allarga, es complica i es diversi-fica amb una situació del mercat laboral, com a mínim, inestable i amb la pràctica impossibilitat d’accedir a l’habitatge.

De fet, els canvis socials no afecten només la gent jove. En els últims anys hem viscut uns canvis estructurals que apunten a la superació de la societat in-dustrial tradicional. Molts au-tors han intentat batejar aquesta nova era: la societat de la infor-mació, la modernitat líquida, la societat del risc, el postindustri-alisme… El cas és que aquests canvis estan afectant d’una forma especial la gent jove, des d’un punt de vista material, difi-culten l’emancipació i allarguen la transició a la vida adulta, però també des d’un punt de vista cultural i identitari.

Quan canvien les condicions materials de vida de la gent jove, les seves trajectòries d’emanci-pació, quan canvien les formes de relació, quan es diversifica la composició cultural del col-lectiu jove… Quan tot això can-via, canvia també la manera en què els i les joves participem en el nostre entorn.

Paral·lelament, i segurament amb la intenció de donar respos-ta a una societat cada dia més complexa, el concepte de la par-ticipació s’ha revalorat. Les ins-titucions busquen fórmules per fer participar la ciutadania de les decisions públiques i adaptar les polítiques a les necessitats d’una

societat complexa, diversa i di-nàmica.

El moviment associatiu, com a agent determinant en la dina-mització i canalització de la par-ticipació de la joventut, cal que fem una reflexió sobre aquests reptes. Cal plantejar-se i debatre quins principis i objectius han de fonamentar la participació de la gent jove, cal adequar les for-mes de participació que oferim a les noves realitats socials, cal pensar noves estratègies. Si els i les joves d’avui no som com les generacions anteriors pel que fa a condicions materials, cultu-rals i identitàries, les estructures de participació no poden ser les mateixes.

Periòdicament sentim veus que anuncien una crisi en la par-ticipació, en especial de la gent jove i, encara més especialment, una crisi del model associatiu. Tot i que les dades no confirmen aquestes tesis, sovint alarmistes, sembla que és cert que les formes de participar que adopta el jo-vent es diversifiquen. En aquesta

situació, les entitats juvenils con-tinuen tenint un paper fonamen-tal en la vida de molts i moltes joves i en la societat en general. I han de seguir tenint un paper fonamental en canalitzar, des d’un punt de vista crític, la par-ticipació i la mobilització de la gent jove.

El CNJC, com a xarxa d’en-titats juvenils de Catalunya, té l’obligació de promoure un de-bat, des de l’associacionisme, perquè les entitats reflexionem sobre els nostres objectius i es-tratègies i perquè aquests s’ade-qüin a la realitat social canviant. Cal, per tant, un debat intern de

les entitats juvenils per construir una visió estratègica. Una visió que ens ajudi a repensar els ob-jectius del moviment associatiu juvenil com a espai de mobi-lització i participació, que ens ajudi a adaptar les estructures i les estratègies de les entitats a les noves condicions de vida de la gent jove, on repensem les re-lacions de l’associacionisme for-mal amb els moviments socials i altres formes de mobilització, on ens preguntem quin paper hem de jugar en els processos de par-ticipació engegats per l’adminis-tració o com fem front als reptes que planteja la nova immigració pel que fa a la seva participació social i política.

El CNJC ha aportat al mo-viment associatiu juvenil diver-sos documents que han ajudat a consolidar un discurs decidit i ambiciós sobre les polítiques de joventut que, en gran part, ha estat assumit per les institucions públiques. Ara cal que oferim també, a les entitats i a la soci-etat, una reflexió sobre el nostre model de participació i adequar els objectius i les estratègies a les noves realitats.

És per això que, des del CNJC, volem encetar un debat intern per detectar els reptes als quals s’enfronta el moviment as-sociatiu juvenil i proposar una visió estratègica de conjunt. És un projecte ambiciós que dema-narà un compromís per part de les entitats. El resultat ha de ser un document de referència per a l’associacionisme que remogui el funcionament i les estratègies de les entitats per, en definitiva, enfortir la participació de les en-titats i de la gent jove i donar, per tant, més eines a la seva capacitat de transformació social.

Roger Soler i MartíCap de Participació territorial del CNJC

[email protected]

Nous escenaris per a la participació, nous reptes per al moviment associatiu juvenilLes condicions de vida dels i les joves estan canviant, i això fa canviar la nostra manera de participar en l’entorn. Per això cal que des del moviment associatiu juvenil ens preguntem com ens hi hem d’adaptar. Des del CNJC ens proposem obrir un procés de debat per afrontar els reptes que plantegen aquests canvis.

“Cal plantejar-se i de-batre quins principis i objectius han de fo-namentar la participa-ció de la gent jove, cal adequar les formes de participació que oferim a les noves realitats so-cials, cal pensar noves estratègies”

��


PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL

L a Plataforma reuneix en-titats de tres àmbits dife-rents. De l’àmbit polític

hi participen JERC, JSC, JEV i Maulets; de l’àmbit educatiu, l’Agrupament Escolta El Pi de les Corts, l’Esplai Natzaret, l’Esplai Grup de Gent i l’Esplai l’Olive-ra Rodona, i de l’àmbit cultu-ral, Diables de les Corts, Acció Musical de les Corts, Artixoc, Heavenly, Club de Rol Kritik, El Calçot Roig i Timbalers de la República de l’Avern.

La Plataforma va néixer amb dos objectius clars. Per una ban-da, agrupar la totalitat de les as-sociacions, entitats i col·lectius juvenils del districte que vulguin acceptar el repte de sumar re-cursos, iniciatives i projectes; en definitiva, dinamitzar el barri. I, per l’altra, crear el marc idoni per portar a terme activitats més enllà de les pròpies de cada as-sociació.

A les Corts hi ha al voltant de 450 joves associats d’una po-blació jove de 12.000 persones, dada que significa que prop del 4% del jovent està associat. En-tenent que en l’àmbit estatal al voltant del 5% de la població total està associada, incloent-hi les associacions esportives, po-dem afirmar que la participació al districte de les Corts se situa en uns termes estatals mitjans, tot i que hi ha la creença entre les mateixes persones associades que és baixa.

Tot i així, cal fer esment que el nucli fonamental de l’associa-cionisme del districte es desen-volupa al nucli històric del barri de les Corts. Per tant, si excloem la resta de barris del districte on l’associacionisme és gairebé nul (Sant Ramon i Pedralbes), po-

dem dir que al barri històric de les Corts el nivell de participació és de tendència elevada, encara que en el districte, a causa de l’increment de la població ab-soluta que no hi participa, sigui mitjana.

I cal dir que quan parles amb les entitats constates de manera clara que actualment vivim en un bon moment pel que fa a la participació, ja que en un perío-de d’uns 5 anys, totes les associ-acions hem incrementat notable-ment el nombre de membres.

Parlar de l’associacionisme juvenil a les Corts és parlar d’un teixit associatiu del districte for-

ça variat. Trobem entitats i as-sociacions de diferents àmbits, amb diferents temàtiques i acti-vitats a desenvolupar. En aquesta línia, cal dir que el nombre d’as-sociacions no és excessivament elevat però sí que ho és el d’acti-vitats que duen a terme, ja que la majoria d’associacions som força actives.

Malgrat tot, la majoria d’as-sociacions tenim dificultats per tal de poder connectar amb la

població objectiu. Hi ha dificul-tats de difusió combinades amb manca d’interès per part de col-lectius amplis de la joventut, fet que complica el manteniment d’una vida associativa activa i creixent en el temps. Tanmateix, podem fer una diagnosi positiva del teixit associatiu de les Corts i del seu futur.

La Plataforma Infantil i Juve-nil de les Corts és l’entitat en la qual ens trobem incloses la ma-joria de les entitats juvenils de les Corts, per tant, se situa com a ac-tor principal en la relació entre les entitats i el seu treball conjunt.

De fet, la nostra missió prin-cipal és afavorir aquests contactes entre entitats i poder aconseguir actuacions conjuntes. En aquest sentit, és important destacar que

la majoria de les entitats conside-ren la Plataforma com l’actor en-carregat de dirigir i coordinar les

activitats que es duen a terme al districte. Un dels èxits més real d’aquesta coordinació és l’àmbit educatiu, on esplais i agrupa-ments escoltes del barri han fet més estretes les seves relacions.

La valoració que fan les en-titats i associacions juvenils de la tasca de la Plataforma és ma-

joritàriament positiva, sobretot tenint en compte les actuacions que duu a terme efectivament, en les quals el nivell d’èxit és elevat. A més, reconeixen el seu paper com a catalitzador de les relacions entre les entitats, ja que gran part d’aquestes relacions s’estableixen i coordinen a través de la Plataforma Infantil i Juve-nil de les Corts.

Aquest darrer any, la Platafor-ma ha col·laborat amb el Consell de la Joventut i la Regidoria de Joventut de Barcelona per tal de desenvolupar el Projecte Jove al districte. Una feina de la qual es-tem especialment satisfets, ja que ens ha permès extreure informa-ció de les necessitats de la joventut de les Corts que fins ara no s’havia fet evident. El Projecte Jove és el full de ruta que volem seguir per avaluar la capacitat dels nostres polítics municipals de fer allò que volem les entitats juvenils.

Marc Faustino i VidalSecretari de la Plataforma

Infantil i Juvenil de les Corts

Un districte ple d’efervescència juvenil: les CortsLes Corts es mou en el camp de l’associacionisme juvenil. Les diverses iniciatives que conviuen al Ca-sal de Joves de les Corts s’han estructurat des de l’any 1997 en la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts, Barcelona.

“La Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts és l’entitat en la qual ens trobem incloses la ma-joria de les entitats ju-venils de les Corts, per tant, se situa com a ac-tor principal en la rela-ció entre les entitats i el seu treball conjunt”

“Cal dir que el nom-bre d’associacions no és excessivament ele-vat però sí que ho és el d’activitats que duen a terme, ja que la majo-ria d’associacions som força actives”

��

��


El passat 20 de setembre, co-incidint amb la celebració de les festes de la Mercè

a la ciutat de Barcelona i amb l’inici del curs escolar i univer-sitari, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va presentar la campanya “Ser jove no és una malaltia” (www.cjb.org/serjove.org). La campanya, que es des-envoluparà fins a finals d’any, està inserida dins el projecte Barcelona Ciutat Jove (BCJ) i consisteix, essencialment, en la distribució de 40.000 unitats de Joventut, un suposat medica-ment (en realitat es tracta d’un paquet de xiclets sense sucre) amb un “prospecte” reivindi-catiu que, en clau d’humor, vol posar l’accent en el principal problema que tenim la gent jove de Barcelona: la dificultat per emancipar-nos a causa de l’alt preu de l’habitatge a la nostra ciutat, de la precarietat laboral que patim i de la poca qualitat de l’educació que rebem. D’altra banda, amb aquesta campanya el CJB vol reforçar la identitat de la gent jove com a col·lectiu que té uns problemes i unes necessitats específiques i tractar de trencar amb la imatge estigmatitzada de

grup conflictiu i poc compromès amb la seva societat que es dóna de la joventut, tot fomentant la participació dins l’associacionis-me juvenil.

Joventut es distribuirà als següents espais de la ciutat amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre possible de joves: als 70 centres públics d’ensenyament secundari, a les 1.000 entitats

juvenils del Cens d’entitats del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, a 200 locals d’oci nocturn, als equipaments juve-nils, instal·lacions esportives, biblioteques, centres cívics… La

realització d’aquesta campanya ha comptat amb el patrocini de Happydent i la col·laboració de Fecalon (Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn), ja que el CJB ha cregut oportú comptar amb la col·laboració de la ini-ciativa privada amb la finalitat d’anar implicant el màxim de sectors en les nostres reivindi-cacions i d’arribar a la gent jove, també, a través dels llocs d’oci que freqüenten a la nit.

El CJB impulsa la campanya “Ser jove no és una malaltia”

Aprovat el Pla de Joventut de Barcelona 2006-2010

La presentació de la campa-nya, que es va dur a terme al Cen-tre Internacional de Premsa de Barcelona, va causar força expecta-ció en els mitjans de comunicació. Paral·lelament, també es va donar a conèixer a la ciutadania i a les as-sociacions de la Mostra d’Entitats de la Mercè, on vam recollir les primeres “receptes” amb propostes per fer de Barcelona una ciutat més jove, les quals seran analitzades i incorporades al Document BCJ.

El passat 6 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla director de joventut de Barcelona, el qual es-tableix les polítiques de joventut que aplicarà el govern mu-nicipal fins a l’any 2010. L’aprovació del Pla és la culminació de l’esforç fet durant els dos darrers anys a través del procés participatiu Projecte Jove, que han impulsat la Regidoria de Joventut i el CJB.

Al llarg d’aquest procés, desenes d’entitats i milers de joves de la ciutat han fet diverses propostes (a través de grups de treball, tallers, jornades…), la majoria de les quals han estat recollides en el Pla o bé al document Barcelona Ciutat Jove.

Precisament, el CJB presentarà, durant aquest trimestre, l’Ob-servatori BCJ, l’eina de seguiment i avaluació de les propostes

recollides en ambdós documents. Un procés que ha servit, d’altra banda, per enfortir el paper de l’associacionisme ju-venil i consolidar la seva vertebració als barris i districtes de la ciutat.

Jordi EspotCap de comunicació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

“El CJB presentarà, durant aquest trimestre, l’Observatori BCJ, l’eina de seguiment i avalu-ació de les propostes recollides en ambdós do-cuments”

“El CJB ha cregut opor-tú comptar amb la

col·laboració de la ini-ciativa privada amb la finalitat d’anar impli-cant el màxim de sec-tors en les nostres rei-vindicacions i d’arribar a la gent jove, també, a través dels llocs d’oci

que freqüenten a la nit”

PART

ICIP

ACIÓ

TER

RITO

RIAL


EDU

CACI

Ó

La participació és el conjunt de processos, accions i acti-tuds que generen capacitat

de decisió i intervenció, i el per-què és clar: perquè és una forma d’exercir la plena ciutadania i contribuir a la construcció de la societat, perquè enforteix la co-hesió social, a través de la inter-venció en els afers col·lectius i la creació de vincles amb l’entorn i perquè és un procés d’aprenen-tatge per a tothom.

Els contextos on es dóna la participació poden ser molt di-versos i canviants d’acord amb l’entorn social i cultural dels ciutadans i ciutadanes, especial-ment segons l’edat, els interessos i les inquietuds.

Ara bé, l’actual context eco-nòmic, social, tecnològic i polític que afecta les estructures socials establertes fins ara, demana re-plantejar o repensar la participa-ció social en termes generals.

El sistema democràtic reque-reix d’un sentiment de pertinen-ça i d’identitat comú que impulsi la integració de la ciutadania en l’Estat que la representa i d’una participació activa a través del reconeixement i l’exercici dels seus drets, per part de la ciuta-dania.

L’educació és un dels pilars de la democràcia, ja que té un paper molt important a l’hora de fomentar el dret i el deure de la ciutadania a participar activa-ment, essent, juntament amb al-tres entitats educatives, un mitjà

per a formar ciutadans i ciutada-nes autònoms amb coneixement crític i criteris propis.

Però per fomentar una ciu-tadania activa cal una institució educativa democràtica, no no-més als documents programàtics i curriculars, que també, sinó a tots els seus nivells de funcio-nament. De manera que caldrà estructurar el centre i la vida a l’aula amb processos de diàleg i de presa de decisions comparti-des que contribueixin a crear els hàbits i les competències ciuta-danes. I, és clar, una de les vies més efectives per educar en la participació és practicant-la.

Per poder avançar en aquesta línia, cal conèixer com es desen-volupa la formació i la pràctica democràtica als centres educa-tius de secundària de Catalunya i així poder elaborar una respos-ta adequada.

En aquest context, sorgeix la iniciativa de desenvolupar una recerca-acció a fi i efecte d’ela-borar una diagnosi compartida i consensuada de la situació de

la participació juvenil als centres educatius de secundària i d’esta-blir-ne propostes d’enfortiment.

Aquesta iniciativa correspon a una de les línies d’actuació del Grup de Treball de Participació Juvenil als centres de secundà-ria, configurat pel Departament de Relacions Institucionals i Participació, el Departament d’Educació i la Secretaria Ge-neral de Joventut (Departament de Presidència), així com pel Consell Nacional de la Joven-tut de Catalunya i el Consell de Joventut de Barcelona, i que la desenvolupa el Departament de Projectes Socials (Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull).

Més enllà de conèixer i ana-litzar quina és la realitat de la participació juvenil en els cen-tres de secundària de Catalunya, la recerca inclou eines de partici-pació directa que pretenen mo-bilitzar la comunitat educativa i tots els seus agents, essent, alho-

Participació juvenil als centres de secundàriaPresent i futur d’una ciutadania activaLa participació ha esdevingut un concepte clau en tot discurs sobre la democràcia. Existeix un alt grau de consens en la idea de construir una societat i una democràcia més participativa. Però el concepte de participació és ampli i ambigu, i com tot con-cepte que es posa de moda, sovint acaba buidant-se de contingut. Per això és necessari definir què és i, sobretot, el perquè de la participació.

“Per fomentar una ciu-tadania activa cal una institució educativa de-mocràtica, no només als documents progra-màtics i curriculars, que també, sinó a tots els seus nivells de funcio-nament”

ra, subjectes i objectes d’aquesta reflexió.

Per aquesta raó, més enllà dels resultats descriptius que la recerca pot aportar, és necessari que tots els agents implicats pu-guin avançar en la implantació de les propostes de millora, per tal que la dinamització provo-cada al territori i en els diferents agents (centres, joves, pares i ma-res i entitats) no quedi sense res-posta, perquè seria, justament, contradictori i contraproduent amb el mateix objecte d’estudi, que és la participació.

Per a més informació, podeu consultar la web del projecte:

http://www10.gencat .net/drep/AppJava/cat/participacio/oberts/participacio_juvenil.jsp

Àngels PiédrolaDirectora de la recerca –

Projectes Socials (FPT-URL)Exvicepresidenta del CNJC

��


La situació econòmica i po-lítica dels països del Sud, la unipolarització de la ri-

quesa en Occident, les polítiques impositores de les institucions financeres internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Inter-nacional, Organització Mundial del Comerç…) i l’actitud nega-tiva de les multinacionals, jus-tifiquen malauradament aquests desplaçaments d’àmbit planetari coneguts com a moviments mi-gratoris.

Aquest estiu hem viscut un bombardeig de notícies sobre el fet que alguns vulguin escollir unes condicions de vida dignes, i que això estigui tractat com un problema. Entenem que el com-portament dels mitjans de comu-nicació ha sigut d’adhesió total a la voluntat política del govern espanyol i de la Unió Europea.

Les actuacions diplomàtiques que han portat a terme la ratifi-cació de convenis de repatriació a canvi de diners no són pas la solució per al desenvolupament dels països del Sud.

Aquest estiu també s’ha abordat el dret a vot dels nou-vinguts, però de la manera més partidista. No s’ha explicat gaire bé a la ciutadania el nou projec-te de llei. Si s’aprova i després es ratifica en els països concertats (Argentina, Colòmbia, Xile…) donaria l’oportunitat als ciuta-dans i ciutadanes nouvinguts de

poder votar a Espanya i viceversa els ciutadans espanyols que resi-deixen en aquests països.

I si valorem la representa-tivitat d’aquests països sobre el nombre total de nouvinguts a Espanya, ens adonem que és una minoria absoluta.

Amb tot això, volem expres-sar la nostra indignació per com es tracta la immigració. Per tant,

Immigració i políticaEl segle XXI està marcat per un fet mundial anomenat globalització. Però aques-ta globalització és de mercaderies i no pas de drets humans.

fem sentir la nostra veu i denun-ciem:

• Els mitjans de comunicació per la seva falta d’autonomia i la poca ètica professional.

• Els governs del Sud i del Nord, per la seva hipocresia, perquè en lloc de plantejar-se veritables polítiques per al desenvolupament dels països empobrits, pacten convenis mafiosos i corruptius.

• La politització del dret a vot: no volem discursos falsos i enganyosos i molt menys discursos racistes i xenòfobs. La participació democràtica dels nouvin-guts és l’única condició per assolir una plena ciutada-nia, i això s’ha d’abordar

amb racionalisme i valentia des dels principis de l’Estat de dret.

Per acabar, demanem a la ciutadania sencera que tingui prou maduresa per no caure en les temptacions dels polítics i que no s’utilitzi la immigració per a fins electorals.

Si actuem d’aquesta mane-ra, com a ciutadans i ciutadanes lliures, garantirem ipso facto la construcció d’una societat cohe-sionada i basada en el respecte dels drets humans fonamentals i bàsics.

Soco Mbuy i Ousmane MballoSecretaris de Drets humans

i cohesió social del [email protected]

[email protected]

“Aquest estiu hem vis-cut un bombardeig de notícies sobre el fet que alguns vulguin escollir unes condicions de vida dignes, i que això esti-gui tractat com un pro-blema”

“Les actuacions diplo-màtiques que han por-tat a terme la ratificació de convenis de repatri-ació a canvi de diners no són pas la solució per al desenvolupament dels països del Sud”

DRE

TS H

UM

ANS

I CO

HES

IÓ S

OCI

AL

��


Aquesta campanya s’està duent a terme amb el par-tenariat de la Comissió

Europea i Youth Forum Jeunesse (YFJ), i compta amb la partici-pació dels estats membres del Consell d’Europa. En el terreny organitzatiu, la feina és desenvo-lupada per un grup europeu de seguiment, els comitès nacionals preparatoris i una oficina tècnica (Secretariat).

L’eslògan es refereix al fet que la gent de tot el món és diferent en molts sentits, però tot i les di-ferències tothom ha de tenir els mateixos drets. Malauradament, la discriminació i el no-respecte pels drets més bàsics encara és present en moltes regions d’Eu-

ropa on la gent pot ser margina-da pel simple fet que el seu color de pell és més fosc, per fer un petó en públic a algú del mateix sexe o per tenir problemes de mobilitat.

Per això, els tres eixos bàsics de la campanya són: diversitat, drets humans i participació, i durant la campanya s’estan du-ent a terme activitats en l’àmbit local, nacional i internacional. Les activitats principals de la campanya són: esdeveniments de llançament, trobades temàtiques (simposis), cursos de formació, seminaris de recerca, festivals

culturals i esportius i esdeveni-ments de tancament.

L’eina principal de comuni-cació de la campanya és la seva pàgina web: http://alldifferent-allequal.info/, que és informa-tiva i interactiva i on totes les entitats que vulguin organitzar esdeveniments en el marc de la campanya poden informar-se.

Get VisableA banda d’aquesta campanya del Consell d’Europa, una de les campanyes més importants que està duent a terme actualment el Youth Forum Jeunesse (YFJ – Fòrum Europeu de la Joven-tut) és l’anomenada Get Visable, que té com a objectiu principal millorar la mobilitat del jovent, sobretot per les dificultats que té a l’hora d’obtenir visats. El lliu-re moviment d’individus és un principi fonamental de la Unió Europea i, així, aquelles perso-

nes que viuen en països inclosos dins l’àrea Shengen no tenen cap problema per moure’s lliu-rement. Però, en canvi, la resta

de gent es troba, cada cop més, amb més obstacles que, a més a més, difereixen en cada regió o país. El YFJ i les seves entitats

membres tenen dificultats per assegurar que els participants de tot Europa puguin prendre part en els seus esdeveniments. Mol-tes vegades els visats arriben tard (si arriben) i en el cas de tenir una resposta positiva a temps, costa molt de temps, diners i es-forç. El més preocupant de tot és que cada cop són més freqüents les violacions dels drets humans vinculats als procediments per obtenir visats. Tot això, a més, entra en contradicció directa amb els principis que promou la campanya abans mencionada, “Som diferents, som iguals”.

S’ha de destacar que aquest problema amb la mobilitat dels joves es dóna tant entre països europeus com, sobretot, amb els joves dels països del Sud. Aquest cas, el CNJC l’ha viscut molt de prop a través de la denegació de visats a joves del Marroc, Algèria i Tunis, seleccionats per partici-par al Curs de Formació en Drets Humans que organitza cada any el CNJC.

És per tot això que el YFJ ha engegat aquesta campanya, la principal eina de la qual és la pàgina web http://www.getvisa-ble.org, que conté informació so-bre la necessitat i la importància de la mobilitat dels i les joves, així com documents legals i raons po-lítiques per les quals la mobilitat pot ser possible. Així mateix, hi ha una secció on la gent pot posar les seves millors i pitjors experièn-cies i compartir-les amb tothom, i una altra amb activitats de sensi-bilització i de pressió política.

Sara MolinsCap de Relacions internacionals

del [email protected]

Som diferents, som igualsL’any 1995 –cinquanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial– el Consell d’Europa va dur a terme una campanya anomenada “Som diferents, som iguals” per tal de reforçar la lluita contra el racis-me, l’antisemitisme, la xenofòbia i la intolerància. Ara més que mai, la lluita –deu anys després– segueix endavant. És per això que des del mes de juny de 2006 fins al mes de setembre de 2007, el Consell d’Eu-ropa està duent a terme una nova campanya per la diversitat, els drets humans i la participació, basada en el mateix eslògan i utilitzant la mateixa imatge.

“La gent de tot el món és diferent en molts sentits, però tot i les

diferències tothom ha de tenir els mateixos

drets” “Una de les campanyes més importants que està duent a terme actualment el Youth Forum Jeunesse (YFJ

– Fòrum Europeu de la Joventut) és l’anomenada Get

Visable, que té com a objectiu principal millorar la mobilitat

del jovent, sobretot per les dificultats que té a l’hora d’obtenir visats”

XARX

ES I

NTE

RNAC

ION

ALS

��

El Fòrum Europeu de la Joventut es va fundar fa 10 anys, fruit de la unió de les tres plataformes juvenils de joventut existents llavors a Europa: el Fòrum de la Joventut de la UE, el Comitè

Europeu de Consells Nacionals de la Joventut (del qual el CNJC ja era membre) i la Coordinadora Europea d’Organitzacions Internacionals Juvenils. Avui ja fa 10 anys que les tres plataformes es van fondre en una per defensar plegades els interessos de la gent jove del continent.

Generació rere generacióLa història del Youth Forum és llarga i fructífera gràcies a l’entusiasme i la feina de milers de persones durant aquests anys. Avui, el Fòrum Europeu de la Joventut celebra que el projecte en el qual tanta gent ha cregut està creixent sense parar, generació rere generació.

Qui el forma?El Youth Forum està format per més de 90 organitzacions juvenils internacionals i consells nacionals de joventut que agrupen al voltant

de 10 milions de joves europeus. Gràcies al YFJ, les nostres entitats tenen representació a les institucions internacionals, principal-

ment a la UE, el Consell d’Europa i les Nacions Unides.

Com funciona?Com qualsevol entitat juvenil: representació, democràcia interna, independència i transparència són paraules que marquen el funcionament del Fòrum Europeu de la Jo-

ventut. La seva missió és la participació activa de la gent jove a Europa, i millorar les condicions de vida

del col·lectiu jove com a ciutadans europeus arreu del món.

Què treballa?Les àrees de treball del YFJ són: educació, po-lítiques de joventut europees, treball i inclusió social, drets humans i equitat, desenvolupa-

ment sostenible, salut, formació, mobilitat, coo-peració i desenvolupament de polítiques nacionals

de joventut.

Llarga vida al YFJ!En un moment en què la tendència és que Europa creixi en competències, un Fòrum Europeu de la Joventut fort ens pot permetre influir més en les polítiques que ens afectin i tenir més incidència en la millora de les nostres condicions

de vida.Per tot això, desitgem llarga vida al YFJ! Felicitats al buró

i a l’oficina tècnica per la bona tasca que estan fent, i que per molts anys que puguem continuar junts per fer una Europa més

jove, més forta, més justa i més participativa.Debat Juvenil

10 years young togetherAmb el lema “10 years young together”, el Youth Forum Jeunesse (YFJ) celebra que les organitzacions internacionals juvenils i els consells nacionals de joventut d’Europa caminen plegats. El vicepresident del CNJC, Jaume Soler, i el secretari de Xarxes internacionals del CNJC Ramon Serra van assistir a l’aniversari del Fòrum Europeu de la Joventut, celebrat l’1 de setembre a Brussel·les. El CNJC no hi podia faltar, i és que som membres fundadors del Youth Forum. A Catalunya vam tornar amb les mans plenes: una fal-guera amb un test que deia “Always growing”.


��

XARX

ES I

NTE

RNAC

ION

ALS


Per tercer any consecutiu, s’ha realitzat una nova edició de la subcomissió

mixta entre el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Forum Nazionale dei Giovani italià. La voluntat d’aquestes trobades és permetre l’intercanvi d’experiències i d’impressions entre els dos consells, així com també entre les diferents entitats dels respectius països.

Si l’any passat va ser el CNJC qui va rebre els nostres companys i companyes italians, en l’edició d’enguany era el FNG a qui corresponia fer d’amfitrió. Així doncs, una nodrida delegació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es va traslladar el passat 11 d’octubre a Roma per tal de poder compartir i veure una mostra del moviment asso-ciatiu juvenil italià i conèixer la realitat dels i les joves italians. La delegació estava composta per membres d’AIESEC, CJC, Esplac, JOC, JEF i Joves Cam-bres.

Durant la trobada, que va durar 4 dies, vam poder establir relacions amb diferents associa-cions, així com conèixer la reali-tat del Forum Nazionale dei Gi-ovani, ja que, de fet, el FNG és un consell molt molt jove, només fa tres anys que existeix, però ja compta amb un bon grapat d’en-titats membres, un total de 62, i van en camí d’anar creixent en un futur molt pròxim.

Per la seva part, els membres del secretariat del FNG ens van explicar que les seves tasques principals se situen actualment al voltant del reconeixement institucional del fòrum italià. Per altra banda, el FNG està en

plena campanya “URG!” (‘ur-geix recanvi generacional’), que es basa a reivindicar un paper més actiu i més presència de la joventut en la política italiana, en el món de la cultura i en el món del treball. També, estan desenvolupant la campanya de “Tutti diversi, tutti uguali”, la versió italiana de la campanya

“All equal, all different” que ha impulsant el Consell d’Europa.

Vam realitzar dues visites institucionals, d’una banda vam visitar el Consiglio del Municipi de Roma, on vam poder viure en directe la política italiana, que podríem definir com a molt… italiana, en tota l’amplitud de la paraula.

D’altra banda, cal destacar també la trobada amb Frances-co Spano, adjunt del ministre i responsable de Joventut al Mi-nisteri de Polítiques de Joventut i Esports, que va escoltar molt atentament l’experiència del nostre consell i la llarga tradició del moviment associatiu juvenil català. Amb el canvi de govern

a Itàlia, s’ha fomentat la creació del nou Ministeri de Polítiques de Joventut, que haurà de ser un bon aliat per al Forum Naziona-le dei Giovani, sens dubte.

Una cosa que sobta, i que vam poder veure, és la impor-tància que té la religió en la vida pública italiana, i és que allà les coses són força diferents de

la nostra realitat catalana. Així doncs, durant l’estada, vam po-der assistir a un dels importants debats en què la societat italiana està immersa actualment: quin

és el paper dels catòlics en la po-lítica?, dit d’una altra manera, com se situen?, si és que s’han de situar en algun lloc.

Pel que fa al nostre particular tour associatiu, vam passar per tot l’espectre colorista de l’associaci-onisme, vam conèixer l’ArciRa-gazzi, els joves de la Margherita, JEF Roma, Legambiente, Forza Italia, Giovanni Europei i així com una mostra de l’associaci-onisme juvenil vinculat al món de la religió, com per exemple el Moviment dels Estudiants Catò-lics o, en un altre sentit, ACLI (Associació Cristiana de Treba-lladors Italians).

En definitiva, ha estat una experiència de quatre dies molt intensos que ens han permès fer-nos una idea de què està passant a Itàlia i, també, una bona opor-tunitat per donar a conèixer la realitat dels i les joves catalans.

Gerard BaróSecretari de Xarxes internacionals

del [email protected]

Subcomissió mixta amb ItàliaSi algú et pregunta sobre Itàlia i no hi has estat mai, segurament passaran pel teu cap coses com Ciao! Arrivederci! Bella! Pizza!… o si vols pots pensar en coses més universals com Michelangelo, Leonardo da Vinci… Moltes són les paraules, coses i fets històrics amb què podem associar Itàlia, però a partir d’ara també haurem de començar a associar-la al Forum Nazionale dei Giovani, sens dubte.

“Una nodrida delegació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es va traslladar el passat 11 d’octubre a Roma per tal de poder compartir i veure una mostra del moviment associatiu juvenil italià i conèixer la realitat dels i les joves italians”

“Els membres del se-cretariat del FNG ens van explicar que les se-ves tasques principals se situen actualment al voltant del reconeixe-ment institucional del fòrum italià”

XARX

ES I

NTE

RNAC

ION

ALS

��

El passat mes d’agost, el grup de motivats i moti-vades d’Escoltes Catalans

format per quinze caps de dife-rents agrupaments (A. E. Jaume I del Coll, A. E. Pere Rosselló, A. E. Wé Ziza, A. E. Espluga Viva, A. E. Ramon Llull, A. E. Jaume Vicens Vives i A. E. El Pi de les Corts) i la coordinadora de l’àrea de Cooperació, Sílvia Ayala, es van embarcar en l’aventura in-ternacional dels projectes de co-operació rumb al Senegal.

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha atorgat enguany l’1% del pressupost (5.029,19 euros) a un projecte al Senegal d’Escoltes Catalans. Ngoumsane, treball de gènere entre Escoltes de Senegal i Escoltes Catalans, és el guanyador del setè concurs de cooperació del CNJC. El Concurs 1% promou l’autogestió de la societat civil en els països en vies de desenvolupament, perquè el procés de desenvo-lupament sigui intern i no imposat. Els projectes pre-miats en cada edició del concurs creen les condicions necessàries per a l’augment del capital social. Són projectes que fomenten l’organització col·lectiva, la participació i la capacitació per al treball comunitari i en xarxa, sempre des de les necessitats i oportunitats que requereixi el context. Els guanyadors del concurs d’aquest any 2006 expliquen a continuació l’experi-ència de cooperació amb el Senegal.

Soco Mbuy i Marc BretSecretària i secretari de Cooperació del CNJC

[email protected] / [email protected]

Ngoumsane: formació de fu-tur per al desenvolupament comunitariEl projecte, de gairebé un mes de durada, ha consistit en la cons-trucció d’una sala polivalent del centre de formació de Ngoum-sane, poble de la regió de Thiès, conjuntament amb dinou joves dels Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal (EEDS). Aquest centre acull unes 500 dones de tres po-blats de Thiès, les quals partici-pen en les diverses activitats de formació que preparen les mo-

nitores i els volun-taris d’EEDS i de Jeunesse et Déve-loppement (JED), l’ONG que s’ocupa de la part tècnica dels projectes dels EEDS.

A les zones ru-rals del Senegal, els infants, so-bretot les nenes, han d’abandonar l’escola per po-der fer un cop de mà a casa, ja sigui alliberant

la mare de tasques domèstiques o treballant per augmentar els in-gressos familiars. Aquesta segona opció, però, resulta difícil si no es té cap tipus de formació i les i els que decideixen marxar a la ciutat en busca de feina tornen a casa amb les mans buides o es veuen obligats a conviure amb la pobresa del carrer. El centre de Ngoumsane, doncs, ofereix l’accés a una formació de futur: perruqueria, costura, cuina i prò-ximament mecànica i informàti-ca són les principals activitats que s’ofereixen. Per altra banda, aquest centre resulta de vital im-portància per a la comunitat, ja que acull l’únic dispensari mèdic de la zona.

Moltes de les dones que s’han format al centre de Ngoumsane han tingut l’oportunitat d’obrir un negoci propi, millorar econò-micament i poder portar els fills a l’escola. Cal recordar que més del 90% de la població senega-lesa és musulmana i la majoria practiquen la poligàmia (fet més comú en les zones rurals) i que, per tant, és necessari més d’un sou per poder escolaritzar tots els

fills i filles. A més, aquest pas cap a l’emancipació de les dones va lligat al desenvolupament comu-nitari: són elles qui fan que aug-menti l’activitat econòmica local amb la seva empenta.

Aquest és un dels molts pro-jectes ideats i duts a terme per EEDS i JED, actors que juguen un paper molt important en el desenvolupament comunitari del Senegal.

Pedagogia en acció: el pro-grama de sensibilitzacióEl projecte, però, no va consistir tan sols en la construcció de la sala. A part de posar totxos, fer ciment, cavar fosses sèptiques, fer bíceps quan tocava anar a buscar aigua al pou i tapar forats (tot això sota el calorós sol d’Àfrica), les tardes es van dedicar a fer di-nàmiques, activitats i xerrades sobre sida i malalties venèries, sexualitat, drogues, malària i mi-gracions.

El grup de catalans va prepa-rar algunes activitats per poder treballar aquests temes i conèixer el punt de vista dels i les joves senegalesos sobre tot allò que els

El premi del Concurs 1% del CNJC se’n va al Senegal


��

COOPE

RACI

Ó

comunicacio

Nota

Motivats i Motivades (la primera lletra en majúscula, perquè és el nom del grup)

podria interessar. Aquestes activi-tats entraven dins el programa de sensibilització que els Motivats van definir abans de marxar al Senegal amb l’objectiu d’extreu-re el màxim profit del viatge per després poder donar a conèixer la realitat senegalesa als infants i joves dels agrupaments.

Els projectes de cooperació d’Escoltes Catalans s’estructuren en 3 fases: formació, acció en el terreny i sensibilització. La for-mació va traduir-se en 3 jorna-des. La primera per conscienciar-se de la situació actual del món i veure quines vies d’actuació exis-teixen per millorar l’entorn, la segona sobre l’Àfrica i el Senegal i l’última sobre gènere i desenvo-lupament, eix sobre el qual gira el programa de sensibilització de l’equip.

El dia a dia en un camp de co-operació: la interculturalitatLa convivència 24 hores al dia durant un mes amb els senega-lesos va permetre conèixer-los més profundament i xerrar de tots els temes, fins i tot la situ-ació de la dona al Senegal, tot i les dificultats idiomàtiques que es van acabar resolent a mesura que passaven els dies. Durant les tres primeres setmanes en què es feia l’obra (el chantier!) l’organit-zació consistia en petits grups de catalans i senegalesos barrejats per fer serveis: camp, aigua, plats i cuina.

El dia que tocava cuina (o dit d’una altra manera: “pelar cebes”)

no podien estar a l’obra i apro-fitaven per conèixer més a fons les dues cultures. A més, també es va dedicar un dia sencer a co-nèixer la cultura senegalesa i un altre dia per a la cultura catalana, i cal dir que, tot i que no es van poder acompanyar les mongetes amb unes bones botifarres, els senegalesos es van mostrar molt interessats per la identitat catala-na, la truita de patates, les sarda-nes, la política i els castellers. Un cop els catalans ja van conèixer el caràcter senegalès, tocava veu-re l’entorn i l’última setmana els senegalesos els van portar a des-cobrir el país.

Tota l’organització i la pro-gramació de les activitats al llarg del mes es va decidir entre l’equip coordinador senegalès i el català. La confiança i la bona entesa que ja va haver-hi des d’un inici va permetre solucionar de bon prin-cipi els possibles conflictes cultu-rals que podien sorgir i va per-metre que no hi hagués cap pro-blema entre els participants. Es va crear un ambient molt positiu i una complicitat entre catalans i senegalesos. Això es va notar, so-bretot, el dia en què uns quants catalans i catalanes (la majoria) i algun senegalès i senegalesa van caure malalts i tot el cam-pament se’n va ressentir bastant. Els ànims van decaure un parell de dies en què els participants no estaven al 100%, però així que es van recuperar, tothom va carre-gar piles i el camp va funcionar amb més ganes que mai.

Si les piles estaven carregades o no es no-tava als trajectes en fur-goneta on els djembés no paraven de sonar i els culs s’aixecaven de les cadires per no parar de ballar tot i no tenir gaire espai. Es va po-der comprovar, però, que normalment els senegalesos tenien més energia que els catalans, ja que més d’un es va adormir amb 3 djembés to-cant al seu costat, del cansament que

portava a sobre. I és que, a part de l’obra, la calor i els viatges amunt i avall, quan s’arribava a terra fer-ma i es podia descansar, sortien nens i nenes de sota les pedres i els catalans, enyorats potser del cau, no paraven de ballar, córrer i jugar amb ells.

L’endemà del retornEl futur del projecte encara està per definir, però la voluntat de continuïtat es pot respirar tant per la banda senegalesa com per la catalana. De moment, a Catalunya, es començarà a dur a terme el programa de sensi-bilització i s’estan programant activitats, exposicions, vídeos i xerrades. Es pretén que la sen-sibilització arribi a tots els i les membres d’Escoltes Catalans i a totes les associacions juvenils de Catalunya. Atès que aquest pro-jecte ha guanyat el premi de co-operació del CNJC, volem apro-fitar aquest espai per fer arribar la sensibilització a totes les seves entitats membres.

D’on prové la relació entre EC i EEDS?Les relacions bilaterals d’Es-coltes Catalans i els Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal es van intensificar gràcies a la perti-nença d’ambdues entitats a la COFRASL (Coopération Fran-cophone des Associations Scouts Laïques), la xarxa que agrupa les diferents associacions d’escoltis-me laic i francòfon. Malgrat que la nostra associació no és fran-còfona, va entrar dins la xarxa perquè n’és membre fundadora i per vincles històrics amb associa-cions africanes laiques.

És en aquest marc que Es-coltes Catalans té relacions mul-tilaterals amb les associacions laiques africanes i és d’aquestes assemblees, simposis i reunions d’on sorgeixen els projectes de cooperació, els seminaris de for-mació en educació per al desen-volupament, els documents de cooperació, etc.

En aquest sentit, els escoltes senegalesos (EEDS) van propo-sar un primer projecte concret de cooperació a Escoltes Catalans l’any 1990, en el qual un grup de joves de cadascuna de les entitats va participar en la construcció d’una infraestructura sanitària de base a la comunitat de Ni-akhar, per pal·liar les epidèmies cícliques de còlera.

En ocasió de la darrera as-semblea de la COFRASL que tingué lloc a Porto Novo (Benín), EEDS va fer una proposta a Es-coltes Catalans de dur a terme novament un projecte de coope-ració conjuntament. Així és com va començar aquest projecte a Ngoumsane.

Mostra de la continuïtat de la relació i la bona entesa de les dues associacions, un grup dels i les Amescoltes (la Xarxa de Su-port a Escoltes Catalans), que fa quinze anys van participar en el primer projecte EC–EEDS, ha realitzat enguany la celebració dels quinze anys de cooperació conjunta al Senegal. Els motivats i motivades han participat també de la celebració.

Aquests actes de celebració, a més de l’execució del projecte a Ngoumsane, signifiquen un pas més cap al partenariat a llarg ter-mini entre ambdues associacions escoltes.

Escoltes Catalans

�0


COOPE

RACI

Ó

comunicacio

Nota

Motivats (la primera lletra en majúscula, perquè és el nom del grup)


L’1 d’agost de 2007 es com-plirà un segle dels primers campaments d’estiu amb

què l’escoltisme va començar a caminar. Aquell experiment d’educació en el lleure que l’an-glès Robert Baden-Powell va ofe-rir durant 10 dies en plena natura a 20 joves és avui un moviment mundial d’associacions escoltes que s’ha estès fins aplegar prop de 28 milions d’escoltes i s’ha desenvolupat fins arribar a les portes d’iniciar el seu segon segle de vida.

En un any ple de celebraci-ons sota el fil conductor del lema “2007: un món, una promesa”, els escoltes de tot el món partici-paran en actes i trobades, en cam-paments d’estiu internacionals i multitudinaris o en festes i cerca-viles als seus pobles i barris. Però el més important és que s’aprofita l’ocasió per posar en marxa un programa d’abast planetari ple d’iniciatives infantils i juvenils destinades a la implicació amb l’entorn i amb el qual els escoltes “bufarem les espelmes” del nostre aniversari en clau de compromís i transformació social: el projecte Gifts for Peace.

Aquests “regals per la pau” volen ser una xarxa de projectes que d’alguna manera ajudin a millorar la pau i la convivència a la vegada per tot el món i a les co-munitats locals, en qualsevol dels 3 eixos que formen el projecte: la resolució pacífica de conflictes, l’eliminació de prejudicis o el fo-ment de la solidaritat. Projectes que han de centrar-se en la parti-cipació d’infants i joves que, com a veritables actors de la seva soci-etat, contribueixin a transformar situacions problemàtiques reals del seu entorn.

Regals per la pau: la celebració compromesa del centenari d’un moviment juvenil planetariAcció Escolta de Catalunya llança el projecte “Era-dica la violència social!” en el marc de la iniciativa internacional Regals per la Pau i les celebracions mundials del centenari de l’escoltisme.

Acció Escolta de Catalunya vol sumar-se a aquest torrent internacional d’iniciatives cons-truïdes des de les diverses asso-ciacions d’escoltisme de tot el món amb el projecte “Eradica la violència social!”, que conver-tirà els nostres castors, llops, ra-iers, pioners i ròvers en veritables missatgers del canvi de diverses

situacions i relacions que amena-cen la pau quotidiana, pròxima i tangible del jovent i la infància en mitjans diversos (a l’escola, a casa, en les seves relacions afec-tives, respecte de la seva condició sexual…), fent, doncs, una con-tribució necessària i actuant de manera compromesa envers les circumstàncies properes.

“Eradica la violència social!” consisteix que els diferents grups d’infants i joves aprenguin a de-tectar diverses relacions abusives que es poden donar en la seva re-

alitat tot usant una sèrie de quatre videojocs editats des de l’associa-ció, videojocs que parlen de com aportar maneres pacífiques de re-soldre conflictes relacionats amb la violència domèstica, masclista, entre iguals o homòfoba.

Així doncs, els diferents “caus” es converteixen en els fòrums on sensibilitzar-se i debatre aquestes problemàtiques amb l’ajuda d’ei-nes innovadores, i des d’on sor-geixen iniciatives posteriors que van des de presentar els videojocs a casa o als centres d’educació formal per part dels mateixos jo-ves –estenent així el missatge i el debat que ofereixen els jocs–, o el contacte amb altres associacions que han col·laborat d’alguna ma-nera en l’edició dels CD –recurs que ofereixen els mateixos video-jocs– per a treballar més a fons la temàtica que més preocupi a cada agrupament o per proposar-hi ac-cions conjuntes.

Precisament, amb aquesta voluntat d’estendre xarxes de tre-ball per a l’eradicació d’aquests diferents tipus de violència soci-al, la iniciativa ha comptat amb múltiples col·laboracions –des de la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista al qual Acció Escolta pertany, passant per ins-titucions públiques i privades, ajuntaments, Generalitat, etc.– i pretén fer arribar la sèrie de vi-deojocs al major nombre d’usua-ris i entitats.

L’any del centenari de l’escol-tisme es presenta, doncs, com una nova oportunitat per posar-se “en acció per un món millor” des del protagonisme de l’associacionisme educatiu escolta i els seus infants i joves. Una manera de celebrar l’aniversari i seguir fomentant un esperit de compromís i transfor-mació social. Endavant i acció!

Miquel López AndrésVicepresident d’Acció Escolta

de Catalunya

“Acció Escolta de Catalunya vol sumar-se a aquest tor-rent internacional d’iniciatives construïdes des de les diverses associacions d’escoltisme de tot el món amb el projecte ‘Eradica la violència social!’, que convertirà els nostres castors, llops, raiers, pioners i ròvers en veritables missatgers del canvi de diverses situacions i relacions que amenacen la pau quotidiana, pròxima i tangible del jovent i la infància en mitjans diversos (a l’escola, a casa, en les seves relacions afectives, res-pecte de la seva condició sexual…), fent, doncs, una contribució necessària i actuant de manera compro-mesa envers les circumstàncies properes”

ENTI

TATS

��


��

Des de la Secretaria Gene-ral de Joventut i des de Diomira intentem im-

pulsar el treball dels joves foto-periodistes catalans a través del certamen Clic, que organitzem des de fa ja sis anys. El Clic és un concurs de fotoperiodisme jove on se seleccionen al voltant de 10 autors, d’entre 18 i 30 anys, als quals se’ls brinda l’oportunitat

Clic, al costat dels joves fotoperiodistes

Qualsevol professió, quan comences, és difícil. Si la teva vocació hi coincideix, li poses moltes ga-nes i il·lusió. Però per poder anar obrint-te camí, amb això no n’hi ha prou. Ser jove i amb poca ex-periència tampoc ajuda gaire. El fotoperiodisme és una d’aquelles professions que t’ha d’agradar per dedicar-t’hi, però, a més, calen moltes hores i constància fins que aconsegueixes que el teu treball convenci i et doni per viure.

de donar a conèixer el seu treball en el millor aparador del sector, com és l’escenari del prestigiós festival internacional de fotope-riodisme Visa pour l’image, que se celebra cada mes de setembre a Perpinyà. La Mostra de Foto-periodisme Jove Clic s’inscriu en el certamen Visa–Off, organitzat per l’associació Les Vitrines de Perpinyà, en col·laboració amb la Cambra de Comerç i Indús-tria (CCI), la Cambra d’Oficis i d’Artesania, l’Ajuntament de Perpinyà i la Casa de la Genera-litat de Perpinyà. Visa–Off ofe-

reix als fotoperiodistes que es-tan començant la possibilitat d’exposar els seus treballs al costat dels grans profes-sionals, tot i que en espais diferents. La qüestió és que Perpinyà es converteix

durant uns dies en punt de trobada d’agències, produc-

tors, editors, fotoperiodistes i tot tipus de professionals

relacionats amb el fotoperiodisme de tot el món. És un moment idoni perquè incipients fo-tògrafs facin

contacte amb les grans agèn-cies.

Enguany, a l’edició 2006 de Clic, el jurat va triar els treballs fotogràfics de

Mariona Agu-lló, José Coello,

Enric Coromina, Jordi Farrés, Anna

Ferraz, Albert Llimós, Juan Salcedo, Sergio

Sánchez i Núria To-

tusaus. Les seves fotografies s’ex-posen a la Casa de la Generalitat de Perpinyà fins al 30 de setem-bre. La inauguració es va fer el 6 de setembre, amb l’assistència del conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal; el secretari gene-ral de Joventut, Olivié Bayon; el director de la Casa de Perpinyà,

Jordi Fernández-Cuadrench; l’al-calde de Perpinyà, Jean Paul Al-duy, i el president de Diomira, Josep M. Villena. També hi eren presents els autors, als quals es va lliurar un diploma. I com a nove-tat, es va atorgar per primer cop un premi de 600 € al millor fo-toreportatge de la Mostra, que va recaure sobre Jordi Farrés per la col·lecció La tieta.

Però el certamen Clic és també una convocatòria de be-ques de fotoperiodisme. Com dèiem al començament, la pro-fessió de fotoperiodista requereix molta dedicació, i la feina no és només enquadrar i fer clic amb la càmera. Si vols aconseguir un bon fotoreportatge, sovint has

d’anar-te’n molt lluny, on és la notícia. Països en conflicte, zones catastròfiques, protestes socials, esdeveniments polítics… Per ar-ribar-hi calen permisos, contac-tes, bitllets d’avió, una habitació per dormir, pel·lícula, etc. Tota una sèrie de despeses que el o la fotoperiodista ha d’avançar, i no sempre pot. És per això que amb

les beques Clic volem contribuir també a finançar el projecte foto-periodístic de dos fotògrafs, amb dues beques de 3.000 € cadas-cuna. En l’edició de 2005 es van atorgar a Mikel Aristregi, amb el reportatge Catalasians, i a Anna González, amb el reportatge Txernòbil, 20 anys després. Els re-portatges es van realitzar durant l’últim trimestre de 2005 i el pri-mer trimestre de 2006. Per tal de donar a conèixer aquests treballs, enguany s’han editat dos catà-legs i dos audiovisuals que recu-llen els dos reportatges que s’han fet gràcies a les beques, i es van presentar durant la inauguració del Clic 2006 a Perpinyà.

Diomira

“La professió de fotoperiodista requereix molta dedicació, i la feina no és només enquadrar i fer clic amb la càmera. Si vols aconseguir un bon fo-toreportatge, sovint has d’anar molt lluny, on és la notícia: països en conflicte, zones catastròfi-ques, protestes socials, esdeveniments polítics… i per arribar-hi calen permisos, contactes, bit-llets d’avió, una habitació per dormir, pel·lícula, etc., tota una sèrie de despeses que el o la foto-periodista ha d’avançar, i no sempre pot. És per això que amb les beques Clic volem contribuir també a finançar el projecte fotoperiodístic de dos fotògrafs, amb dues beques de 3.000 ca-dascuna”


��

ENTI

TATS


Un any més, els centres de secundària estan immer-sos en el procés electoral

que els portarà a renovar el 50% dels representants al Consell Escolar. Aquesta renovació ve marcada per la recuperació de la democràcia als consells escolars, que després de l’aprovació de la Llei orgànica d’educació (LOE) tornen a ser el màxim òrgan de govern dels centres.

Amb l’aprovació de la Llei de qualitat, els consells escolars van deixar de ser l’òrgan de govern per ser només un òrgan de par-ticipació, llavors els i les estudi-ants vàrem demostrar la nostra

implicació amb els centres de se-cundària i vàrem participar ac-tivament a les últimes eleccions, per tal de demostrar la nostra ca-pacitat de participació en la ges-tió del centre. Després de molta lluita, hem aconseguit tornar a democratitzar tots els centres de secundària (per sort, i gràcies a la bona voluntat d’alguns di-rectors i directores, molts cen-tres van continuar considerant el Consell Escolar com a òrgan de govern), sense que ningú no pugui obviar els posicionaments i propostes dels membres de la comunitat educativa en general,

Al teu institut digues la tevaAquest curs toca renovar els consells escolars de centre, després de la recuperació del seu poder de-cisori

i dels i les estudiants en parti-cular, que som sempre el sector oblidat i més perjudicat en qual-sevol conflicte als centres.

Tot i la redemocratització dels consells escolars de centre, encara no han acabat les injus-tícies ni les desigualtats, ja que els i les estudiants dels primers dos cursos de secundària no te-nen dret a participar en l’elecció ni en el cessament de la direcció del centre. Considerem inad-missible que una persona que pot ser escollida representant de la resta d’alumnes no tingui dret a exercir totalment les seves fun-cions. Per això volem aprofitar

l’avinentesa per reclamar, des de la revista de la plataforma de les entitats juvenils de Catalunya, la desaparició de qualsevol des-igualtat als centres de secundà-ria, ja sigui per motius religio-sos, de sexualitat, però també i sobretot d’edat, ja que són els i les estudiants de primer i segon curs de secundària els que més desigualtats pateixen.

Des de l’AJEC realitzem la nostra tasca de foment de la par-ticipació de manera molt activa durant aquest període electoral, ja que considerem fonamental

que els i les estudiants estiguin ben representats al màxim òrgan de govern del centre. És impres-cindible que l’alumnat conegui els seus drets i els mecanismes de participació que tenen a l’abast.

Des de la figura del delegat o de-legada de classe (en el fons el re-presentant del grup classe i el res-ponsable que qualsevol proposta o reivindicació pugui arribar a la seva resolució) fins als repre-sentants dels alumnes al Consell Escolar, passant per l’Assemblea o junta de delegats i delegades i, com no, l’associació d’alumnes, perquè només amb una bona organització i estructura els i les

“Després de molta lluita, hem aconseguit tornar a democratitzar tots els centres de secundària (per sort, i gràcies a la bona voluntat d’alguns directors i directores, molts centres van continuar conside-rant el Consell Escolar com a òrgan de govern), sen-se que ningú no pugui obviar els posicionaments i propostes dels membres de la comunitat educativa en general, i dels i les estudiants en particular, que som sempre el sector oblidat i més perjudicat en qualsevol conflicte als centres” “Volem aprofitar l’avinentesa per reclamar la des-

aparició de qualsevol desigualtat als centres de secundària, ja sigui per motius religiosos, de se-xualitat, però també i sobretot d’edat, ja que són els i les estudiants de primer i segon curs de se-cundària els que més desigualtats pateixen”

estudiants podrem aconseguir fer desaparèixer totes les injustícies als nostres centres d’estudi.

Per això, des de l’AJEC vo-lem fer un crit a tots els i les es-

tudiants a participar activament en les eleccions als consells esco-lars, perquè si nosaltres no de-fensem els nostres drets, no ho farà ningú.

Jordi RufSecretari general de l’Associació de Joves

Estudiants de Catalunya (AJEC)

[email protected] / [email protected]

ENTI

TATS

��


��

E n aquesta segona tongada, s’han analitzat 2.052 con-tractes a tot Catalunya,

dels quals s’extreuen les següents dades:

Amb relació a les modalitats contractuals que s’han trobat, constatem el greu problema de temporalitat que pateix el nostre país, ja que el 87% dels contrac-tes analitzats de manera aleatòria són temporals. També és impor-tant constatar que entre els con-tractes de modalitats temporals predominen els d’obra i servei i els eventuals. Però, en canvi, els contractes en pràctiques i els de formació gairebé mai no es rea-litzen, quan podrien contribuir a regularitzar relacions laborals existents però ocultes, com en el cas dels becaris o altres joves sense contracte.

Pel que fa als contractes in-definits, val la pena assenyalar que un 27% són conversions de temporal a indefinit, així, es comença a notar l’apartat de control de concatenació de con-tractes temporals de l’última re-forma laboral.

El frau de la contractació continua augmentantAra fa uns mesos, des de l’Avalot vam realitzar un primer control de les con-tractacions que es registren a les OTG del nostre país i vam creure que la de-núncia que vam fer havia servit per reduir el frau, però malauradament aquest frau a la contractació segueix augmentant.

Amb relació als contractes temporals també és interessant conèixer que la durada mitjana és de 4 mesos.

Però per l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya el que és més preocupant és el nivell d’ir-regularitats i de frau que hi ha en aquestes modalitats contractuals. Considerem injustificable que el 18,6% dels contractes temporals no especifiqui la causalitat i deixi en blanc aquest apartat del con-tracte (en l’anterior control realit-zat fa 6 mesos, en aquest apartat el frau va ser d’un 18%). Aquest fet ens demostra que aquests con-tractes estan en frau de llei i que hi ha mala fe contractual.

A part d’aquest element, també denunciem les irregulari-tats i la mala fe informativa dels empresaris en no assenyalar els aspectes legalment necessaris en un contracte, com és el sou:

El salari del treballador o treballadora, en un 77% dels contractes analitzats, no està es-pecificat. En l’anterior control el percentatge va ser d’un 70%.

El conveni col·lectiu d’aplica-ció no s’especifica en un 26,8% dels contractes. En l’anterior el 24%.

També ens trobem que hi ha contractes que, a la vegada, no assenyalen ni sou ni conveni col-lectiu d’aplicació, aquest fet s’es-devé en un 26,5% dels casos. En l’anterior anàlisi el 18%.

Això ens demostra la voluntat conscient de part de l’empresariat d’aprofitar la desídia de l’adminis-tració en el control jurídic de la contractació i la noció retrògrada que, quan menys informació tin-gui el personal laboral, millor.

Aquesta realitat obliga a l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya a continuar denun-ciant:

• La mala fe contractual d’al-guns empresaris que realit-zen contractes en frau de llei amb plena consciència d’aquest fet.

• La desídia per part de l’ad-ministració en el control de

Modalitats d’irregularitats en la contractacióTipus de contracte

�%�%

�%

��%

��%

��%

18001600140012001000800600400200

0

333

544 544

1585

la legalitat dels contractes, ja que el frau en els darrers mesos ha augmentat.

Per aquest motiu proposem:

• L’augment de recursos de l’administració destinats a les OTG, amb la voluntat de tenir personal que es dediqui al control legal de la contractació. De la ma-teixa manera que s’exigeix rigorositat formal i legal als convenis col·lectius, l’hem de demanar als contractes laborals.

• Que la inspecció de treball es fixi com una de les seves prioritats el seguiment del frau en la contractació.

• L’augment de les sancions a les empreses que registren contractes de treball en frau de llei.

A la vegada, tornem a fer una crida als treballadors i treballa-dores perquè revisin els seus con-tractes laborals amb la voluntat de detectar els fraus de llei que hi puguin haver, ja que si un con-tracte té frau de llei es pot con-vertir en un contracte indefinit.

Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

ENTI

TATS

doncs, es podria afirmar que el model que segueix CP’AC no només és necessari per a Catalunya i demostra que l’autoocupació és una alternativa vàlida per combatre el problema.

Aquest any hem celebrat el nostre 20è aniversari. Per commemo-rar aquest esdeveniment es va realitzar el passat juliol una trobada amb més de quatre-cents convidats d’entre totes aquelles persones que han treballat i estan treballant a CP’AC, entre les quals es va comptar amb amics i membres de la junta directiva i socis de la Fun-dació, on enmig d’un ambient festiu es varen recordar aquests 20

anys d’autoocupació. Durant tot aquest temps transcorregut hem avaluat la viabilitat de més de 10.000 plans d’empresa i hem ajudat a posar en marxa 2.000 noves empreses.

Seguir avançant per aquest camí és el que ens engresca dia a dia, volem continuar comptant amb les idees d’emprenedors i emprenedores i amb la seva il-lusió i treball constant per tal de col·laborar en la creació de noves empreses. El nostre desig és po-der seguir treballant amb la il-lusió del primer dia, perseguint el nostre objectiu i ajudant a cre-ar nous llocs de treball durant 20

anys més. Moltes gràcies a tots i totes i per molts anys!

Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya

Inverteix en tu mateix!Aquest és el lema de la Fundació CP’AC i l’objectiu que ens ha motivat al llarg dels darrers 20 anys.

E l s joves sovint ens topem amb dificultats en el moment d’en-trar al món laboral. La Fundació CP’AC és conscient d’aquesta problemàtica i, des de l’inici de la seva activitat, ha estat llui-

tant en contra de l’atur amb la potenciació de l’autoocupació. Així doncs, donem suport al jovent emprenedor en la posada en marxa de projectes empresarials i afavorim la inserció laboral de persones en situació d’atur, sobretot d’aquelles que tenen dificultats especials a l’hora d’accedir a un lloc de tre-ball. Ens fem partícips, des d’un primer moment, de tots i cada un dels projectes que ens fan arribar i evolucionem conjunta-ment amb l’emprenedor o em-prenedora fins a convertir la seva idea inicial en una realitat; així, obtenim un pla d’empresa en el qual es plasmaran i s’estructura-ran totes les idees i il·lusions.

CP’AC va néixer l’any 1986 fruit de les inquietuds d’un con-junt de joves professionals, i des d’aleshores la Fundació dedica els seus esforços a millorar, col-laborar i participar en diversos projectes, ja siguin projectes per-sonals o projectes dedicats a la promoció econòmica que han resul-tat cabdals en el desenvolupament econòmic català; entre els quals podem destacar els següents: Pla integral de Roquetes, Barcelona Activa SAM, Desenvolupament Econòmic Social de l’Ajuntament de Barcelona, Acció Integral del Raval, Servei de Promoció Eco-nòmica de Sant Adrià de Besòs, Consorci de la Mina, etc.

CP’AC, des dels seus inicis, s’ha dedicat a contribuir en la millora social i econòmica de tot Catalunya. Actualment, disposa de seus pròpies a Barcelona, Terrassa, Girona, Lleida i Tarragona; col·labora amb diferents institucions i administracions locals d’arreu del territori català, amb l’ob-jectiu d’analitzar les diferents problemàtiques ocupacionals i aportar-hi solucions innova-dores. Ampliant el seu camp d’acció, també ha promogut la creació d’un centre de su-port a l’autoocupació del jo-vent senegalès a Dakar. Així

“Ens fem partícips, des d’un primer moment, de tots i cada un dels projectes que ens fan arribar i evolucionem conjuntament amb l’emprenedor o emprenedora fins a convertir la seva idea inicial en una realitat; així, obtenim un pla d’empresa

en el qual es plasmaran i s’estructuraran totes les idees i il·lusions”

“Ampliant el seu camp d’acció, també ha promo-gut la creació d’un centre de suport a l’autoocu-

pació del jovent senegalès a Dakar”

ENTI

TATS

��


ENTI

TATS

��


A una pregunta tan etèria la nostra resposta és am-bigua. En efecte, hem

de ser capaços de mantenir un sistema social que, adaptant-se a les demandes de més eficiència i justícia, sigui capaç de donar res-posta a una realitat globalitzada i profundament canviant. Però també hem d’advertir que els mites que alguns professen quan es refereixen a l’Europa social no són solament inassumibles des d’un punt de vista pràctic, sinó que són absolutament contrapro-duents per al desenvolupament de la societat en què vivim.

D’antuvi, seria bo aclarir que el mètode obert de coordi-nació aporta un conjunt de me-canismes, com ara indicadors, benchmarkings i bones pràcti-ques, al qual els governs poden acollir-se de forma voluntària amb l’objectiu de millorar les se-ves polítiques socials.

Prenem l’exemple clàssic de la política d’ocupació, que fou el primer àmbit a Europa al qual es va aplicar l’OMC a partir de l’aprovació del Tractat d’Ams-terdam el 1997. El passat mes de

març, el Consell va demanar a la Comissió Europea que posés més atenció en la política laboral, te-nint en compte un dels models

existents a Europa: la “flexisegu-retat” (flexicurity model). Aquest és un model impulsat originàri-ament des de Dinamarca que ha basat el seu èxit en la combinació d’un mercat fortament flexible, amb baixos costos en contrac-tació i acomiadament, i fortes garanties en seguretat social, amb una progressiva i evident re-ducció de la precarietat laboral. En aquest sentit, s’espera que al llarg del 2007 la Comissió pre-pari una comunicació sobre un conjunt de principis del model

flexisegur que permeti avançar en l’estratègia de Lisboa.

La pregunta que plantegem no és tant si el model flexisegur funciona, sinó si el model és apli-cable de forma homogènia arreu dels països de la Unió Europea, com a exemple d’una política social comunitària. Defugint les generalitzacions que sovint ens impedeixen una visió àmplia, és

convenient afirmar que una polí-tica social comunitària no és avui ni recomanable ni implementa-ble a Europa amb els objectius que ens hem fixat socialment i econòmica (estratègia de Lisboa) i els instrument legals i polítics que Europa té. Aquesta conclu-sió, però, no exclou que les insti-tucions europees accentuïn el seu caràcter polític en àrees on avui la UE no té gaires competències i on es fa certament molt necessari que n’adquireixi, com ara l’àrea de política exterior, seguretat i defensa o interior i justícia, ener-gia, immigració…

La justificació fonamental rau en dos principis que han guiat el procés d’integració de la Unió Europea en els darrers cinquanta anys, ara que celebrarem el cin-quantenari de la fundació de la Comunitat Econòmica Europea a Roma. En primer lloc, l’ano-menat principi de subsidiarietat, pel qual els estats membres, les regions amb poders legislatius i les corporacions locals assumei-xen competències en els àmbits

en què puguin gestionar-les més eficaçment, entre les quals se si-tuen la majoria de les polítiques socials, de joventut, culturals… En segon lloc, existeix la consci-ència que Europa ha de continu-ar construint-se sobre la base de la preeminència de la diversitat com a vector motor. Aquest fet posa en relleu les abismals di-ferències en els models socials existents entre diferents països europeus.

Per exemple, reprenent el fil de la política d’ocupació i conei-xent les virtuts del model danès que parteix de la concepció d’un fort diàleg social, no ens seria di-fícil afirmar que aquest model no podria ser igualment aplicable a França, que parteix d’una base absolutament oposada. En aquest sentit, hi ha altres models a Europa igualment vàlids, com l’anglosaxó, que també han demostrat resultats òptims recolzant-se essencialment en el flexibilització del mercat la-boral (la taxa d’atur a Dinamarca i Irlanda es troba al voltant del 4%, les més baixes de la UE-15).

Així doncs, més enllà d’aques-tes consideracions estàtiques, hi ha una forta convicció que, si perseguim una Europa més em-prenedora, creativa, dinàmica i socialment sostenible, necessi-tem confrontar diferents models socials que ens permetin créixer a partir de l’enriquiment mutu que es genera quan competim i compartim allò que d’entrada és diferent. L’harmonització dels models socials únicament ens pot allunyar d’aquest objectiu i con-duir-nos a l’empobriment. Per tant, és important que l’Europa social que desitgem es fonamenti en la diversitat amb la qual hem construït el que ja tenim, més que no pas en l’homogeneïtzació.

Roger Albinyana i SaigíPresident de LYMEC (Joventut Liberal

Europea) i responsable de l’àrea de Política europea i internacional de la

Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

L’Europa social és possible i necessària?És possible en el si de la Unió Europea definir una política social comunitària que vagi més enllà del mètode obert de coordinació (Open Method of Co-ordination – OMC) i, per tant, que impulsi amb fets allò que en el domini públic s’anomena “una Eu-ropa social”?

”Hem de ser capaços de mantenir un sistema so-cial que, adaptant-se a les demandes de més efi-ciència i justícia, sigui capaç de donar resposta a una realitat globalitzada i profundament canviant, però també hem d’advertir que els mites que al-guns professen quan es refereixen a l’Europa social no són solament inassumibles des d’un punt de vista pràctic, sinó que són absolutament contra-produents per al desenvolupament de la societat en què vivim”

T ot i que l’any 2005 s’havia abandonat el mític emplaçament d’Arbúcies per a l’Acampada Jove, en aquesta segona edició a Sant Celoni va quedar clar que la nova situació ha rebut

una gran acceptació per part del jovent català, amb una assistència de més de 38.000 joves. I és que els ingredients de la trobada s’han mantingut fidels a aquells que, ja en anys anteriors, havien conver-tit l’Acampada Jove en el major esdeveniment juvenil dels Països Catalans i en el tercer festival de Catalunya, per darrere del Sònar i el Primavera Sound. Així, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), els organitzadors de l’acte, van combinar en la trobada música, cultura, festa i política.

Donant suport als grups catalansEn el panorama musical, Pere Aragonès, por-taveu de les JERC i director de l’Acampada Jove, va definir aquesta Acampada com un “retorn als orígens”, ja que s’ha posat fre a la creixent internacionalització del cartell mu-sical, per tornar a donar prioritat als grups del país. D’aquesta manera, la gran majoria dels 30 grups i 216 artistes que van passar per la trobada juvenil van ser catalans, encapça-lats per Lax’n’Busto, Dr. Calypso, Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma i Mesclat. Igualment, però, també es van poder escoltar grups reivindicatius d’altres països, com Boikot o Betagarri, així com de fora de l’Es-tat espanyol, com Paradise Lost i Dr. Ring Ding. Menció a part mereix Soziedad Alkoholika, grup basc a qui el PP va intentar vetar, acusant-lo d’apologia del terrorisme de forma totalment in-justificada, com ja ha quedat demostrat en diverses sentències de l’Audiència Nacional espanyola.

Aquest gran èxit aconseguit, bàsicament, amb grups i músics del país va trencar alguns dels tòpics que afirmen que la música catalana no interessa i, d’aquest manera, segons les JERC, “es de-mostra que el que li cal són mitjans i llocs on expressar-se, així com un suport més decidit dels mitjans de comunicació i les ad-ministracions públiques, per tal d’ajudar els grups catalans”.

38.000 assistents consoliden Sant Celoni com la seu de l’Acampada Jove

En el seu segon any a la ciutat vallesana, l’Acampada Jove de les JERC va tornar a donar prioritat als grups catalans i va superar les expectatives previstes.

Cultura, festa i políticaPel que fa a la política, aquesta ja era ben present en la distribució dels espais de l’Acampada Jove, que representaven els pilars ideo-lògics de l’entitat organitzadora, les JERC. D’aquesta manera, la pista d’atletisme on es van realitzar els principals concerts es va anomenar Espai Independència; el camp de futbol on eren les zo-nes de serveis i una carpa, Espai Cultura; l’espai d’acampada, Es-pai Socialisme; el poble de Sant Celoni, Espai Llibertat, i una nova zona arbrada de més de 5.000 m2 tenia per nom Espai Natura.

En el ja clàssic acte polític central de l’Acampada Jove van in-tervenir representants de joventuts internacionals, Pere Aragonès i l’exconseller Josep Huguet. Amb la carpa de l’Espai Cultura plena

a vessar, Aragonès va centrar la seva inter-venció a denunciar l’intent de vet del PP cap a Soziedad Alkoholika, així com a reconèixer la importància del paper dels i les joves en les últimes mobilitzacions en defensa dels drets juvenils i la dignitat del poble català. Per la seva banda, Josep Huguet, seguint la línia traçada per Aragonès, va reivindicar el paper de les noves generacions i va acabar conclo-ent que “us toca agafar el relleu”.

L’Acampada Jove, un “èxit” inqüestionableDes de les JERC, finalment, s’ha acabat qualificant aquesta edi-ció de l’Acampada Jove com a “èxit inqüestionable”, però no no-més per la gran quantitat de públic assistent, que ha consolidat el festival com “l’esdeveniment juvenil més important dels Països Catalans”, sinó per tot un seguit de millores introduïdes i condici-onants superats, com són “l’amenaça constant de pluja, que ha fet modificar o anul·lar algunes activitats, i el silenci mediàtic envers l’Acampada Jove, per motius polítics i en favor d’un Summercase que no ha congregat ni la meitat d’assistents, i el fet que aquest sigui un esdeveniment organitzat exclusivament per gent jove i no professional, pels 5.000 militants de les JERC”.

JERC - Jovent Independentista

“Aquesta edició de l’Acampada Jove ha

consolidat el festival com l’esdeveniment juvenil

més important dels Països Catalans”


ENTI

TATS

��

Jove Cambra de Catalunya (JCI) és una associació internacional sense ànim de lucre, on joves inquiets aprenem a assumir respon-sabilitats i desenvolupar habilitats directives, mitjançant el treball

en equip i la participació molt activa en la realització de projectes. Però en aquesta vida ningú no neix ensenyat i tothom necessita

una formació: la nostra formació, molt pràctica, dinàmica i participa-tiva està molt depurada per tal que amb molt poc temps es pugui pas-sar a l’acció. La part pràctica per tal d’estar ben preparats i preparades per a un present i futur cada vagada més exigent i competitiu.

Tots i cada un de nosaltres podem extrapolar aquest coneixement en el terreny personal, professional i social; i d’aquí la gran diversitat de projectes anuals amb què adquirim els coneixements genèrics apli-cables a tot tipus d’iniciatives.

Podeu observar alguna mostra dels projectes que hem desenvolu-pat enguany:

FÒRUM DE JOVES EMPRENEDORS DE CATALUNYAÉs un cap de setmana de formació, que es du a terme durant la prime-ra quinzena de juliol, destinat a potenciar habilitats directives com: dirigir projectes o equips de treball, comunicar de forma eficaç, moti-var grups de treball, innovar i fer activitats de treball en equip a l’aire lliure. Utilitzem una metodologia pràctica i directa, impartida per experts i professionals en les matèries. Més de 350 joves d’arreu del territori ja hi han participat exitosament.

MILLOR PLA EMPRESARIAL DE CATALUNYAÉs un projecte orientat a joves emprenedors i emprenedores, que volen fer realitat el seu somni de projecte empresarial, format per dues parts, una formativa i l’altra competitiva: el concurs.

L’edició 2006 ha recollit més de 150 plans empresarials, els quals, després de dues fases prèvies de selecció, han arribat a mans d’un tri-bunal format per disset importants empresaris catalans que han selec-cionat els cinc finalistes i han assistit a l’exposició oral, d’on han sortit els guanyadors.

L’import repartit en premis ha estat de més de 10.000 euros.

PREMI AL JOVE EMPRENEDOR CREATIU DE CATALUNYAL’objectiu del concurs és incentivar, motivar i reconèixer les iniciati-ves creatives (que hagin començat una nova empresa o creat un canvi positiu i significatiu en un negoci ja existent) de joves emprenedores i emprenedors, per tal que siguin un exemple de joves de tot el món.

Tenim com a col·laboradors el COPCA i Flanders District of Cre-ativity.

L’OPORTUNITAT DE LA PRÀCTICAUna vegada ja tenim la teoria... a practicar! Des de la JCI pots apren-dre a dirigir projectes tan diversos com:

Escola d’emprenedorsMoltes vegades, els productes que tenim al nostre abast, que utilitzem cada dia, els desconeixem to-talment; la procedència i, encara més, el procés de manipulació que els afecta fins que arriben a les nostres mans! El cafè és el resultat d’un procés que comença molt lluny d’aquí i es va elaborant fins que arriba el moment de poder-lo consumir. A Jove Cam-

bra ens centrem en el procés d’elaboració de perso-nes emprenedores i proporcionem les eines neces-sàries per tal de poder aprendre, potenciar i polir les actituds personals de cada u de nosaltres; tots i totes les joves tenim quelcom d’emprenedors en alguna part, dins de nosaltres, i si volem impulsar aquestes virtuts aquí és el millor entorn per fer-ho.


��

ENTI

TATS

INTERNACIONALLa JCI forma part d’una xarxa internacional amb representació en més de 120 països, podem, per tant, dur a terme projectes comuns i intercanviar opinions, formació i problemes.

Ens trobem, com a mínim, dues vegades l’any amb els nostres companys europeus i una amb la resta del món.

I portem el nom de Catalunya on calgui!

Jove Cambra Internacional Catalunya

• Para el carro i STOP, pensa-hi!: accidents de trànsit i velocitat en les carreteres del nostre país.

• Dóna vida!: trasplantaments i donació d’òrgans vitals.

• Amb el bosc, no et cremis!: pro-jectes de suport i prevenció d’in-cendis forestals.

• I jo què?: barreres arquitectòni-ques per als espais públics.

• Groc, blau, verd, tria’m. Per una terra neta!: tractament adequat de les deixalles i residus.

• Ep!, jo encara sóc jove!: suport a les persones grans i que encara se senten actives.


En els darrers anys, a Catalunya, un dels grans reptes de les entitats d’edu-

cació en el lleure ha estat fer front al nou escenari intercultural. L’es-cola, com a agent educatiu tradi-cional, també ha pres consciència de la necessitat de trobar noves fórmules per adaptar-se al nou context social. En aquest sentit, el Departament d’Educació ha impulsat noves accions per tal de cercar la resposta a les exigències educatives de la nostra societat. El moviment clau ha estat veure la necessitat d’obrir els centres educatius formals al seu entorn i descobrir l’objectiu compartit de tota la comunitat educativa –for-mal, informal i no formal– de fer front a la nova realitat.

En aquest sentit, des del De-partament d’Educació s’ha volgut implicar la resta d’agents educa-tius amb la proposta dels Plans Educatius d’Entorn. Un pla edu-catiu d’entorn és una iniciativa de cooperació educativa; això vol dir

coordinació i treball en xarxa en-tre els agents educatius formals i no formals i cerca de la corespon-sabilitat en matèria d’educació.

A efectes pràctics, això suposa que més enllà del reconeixement de la nostra tasca, el Departa-ment ofereix suport institucional i econòmic per impulsar aquests projectes. A Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) celebrem aquest nou plantejament, ja que suposa un pas del discurs a l’acció. Un dis-curs que ja fa temps que s’ha anat desenvolupant teòricament des de diferents perspectives i vessants i que necessitava d’una posada en pràctica per enriquir-se, madurar i adquirir consistència a partir de l’experiència real.

A curt termini, un dels reptes a assolir hauria de ser la supera-ció de determinades resistències, inèrcies i barreres existents en la comunitat educativa i entre els agents educadors, tot imaginant escenaris i contextos nous de col-laboració que requeriran esforços per part de tothom (encaix d’ho-raris, de discursos i assumpció

de preocupacions o interessos compartits que puguin

anar més enllà de l’àm-bit inicial d’actuació

de cadascú).

A les portes del

nou curs, ens trobem en

la fase d’avaluació d’aquest primer pe-

ríode de proves. Entre les experiències viscudes en

podem destacar algunes que auguren futurs èxits, però també d’altres no tan satisfactòries. Fent una ullada a aquestes experiènci-

es, ens fixem en aquests possi-bles èxits conscients que no són receptes per sempre, però també parem especial esment a aquells projectes que no han acabat de rutllar, ja que no per això vol dir que no ens interessin, sinó que, de ben segur, ens ajudaran a tro-bar noves fórmules i respostes.

En el moment en què ens tro-bem és necessari que siguem bons observadors de les diferents expe-riències, per tal d’identificar-ne els elements clau positius i nega-tius per generar un aprenentatge

col·lectiu d’aquests processos, útil per a continuar els projectes enge-gats i iniciar-ne de nous en altres indrets.

Al marge de la nostra experi-ència particular, podem dir que aquesta sensació de trobar-nos en un període de proves, que no podem donar per tancat, i d’incertesa, que segurament és generalitzada. La pregunta que podríem fer-nos les entitats edu-catives quant als PEE és en quina direcció anem i quin és l’horitzó on volem arribar.

Com a resposta trobem dife-

rents possibilitats. D’una banda hi ha l’opció fàcil que tot plegat quedi únicament en experiències puntuals on hi ha una dotació

econòmica a repartir. En una altra direcció hi ha una opció més difí-cil, que requereix més esforç, però molt més interessant, que passa-ria per generar i enfortir lligams estables dins la comunitat educa-tiva, entre agents educadors, en el marc de l’educació intercultural que planteja aquesta iniciativa i en molts més reptes educatius, als quals també hauríem de fer front de forma coordinada.

Una vegada superat el repte inicial que suposa l’acostament entre agents educadors, ens cal-

drà obrir camí cap a un escenari d’implicació general de la socie-tat en l’educació. Pensem que el següent pas serà el treball sobre l’actitud de les persones més enllà dels canvis estructurals, d’òrgans i espais de treball.

En aquest sentit, un model possible podrien ser els consells locals d’educació, amb cabuda per a tots els agents educatius i també el ric teixit social amb què compta el nostre país i assolir una coresponsabilitat real en l’educa-ció i la socialització dels nostres infants i joves.

Equip de PEE de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi

de [email protected]

Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) obren les portes a un espai de cooperació entre agents educadors, ara cal omplir-lo.

“A curt termini, un dels reptes a assolir hauria de ser la superació de determi-nades resistències, inèrcies i barreres existents en la comunitat educativa i entre els agents educadors, tot ima-ginant escenaris i contextos nous de col·laboració que requeriran esforços per part de tothom”

ENTI

TATS

��


E l pas del jovent per les organitzacions juvenils d’educació en el lleu-

re comporta l’adquisició d’uns aprenentatges que repercuteixen positivament en tots els àmbits de la vida. Per això, des de l’Ob-servatori del Tercer Sector estem duent a terme un estudi per a la Secretaria General de Joventut que pretén identificar la valora-ció que en fan els diferents actors implicats en aquesta experiència participativa: en primer lloc, els joves que participen –o han par-ticipat– en algun esplai o agru-pament escolta; en segon lloc, els adults que van participar-hi en el passat i, finalment, els responsa-bles de formació dels principals moviments.

Els i les joves que participen o han participat en el moviment de lleure educatiu coincideixen de forma unànime a valorar po-sitivament la seva experiència. Així mateix, consideren que el pas per l’esplai o l’agrupament facilita l’adquisició d’uns apre-nentatges que, si bé es poden donar en altres contextos soci-als –l’escola, la família, altres entitats i associacions etc.–, no s’hi donen de la mateixa mane-ra ni amb la mateixa intensitat. En aquest sentit, els joves fan referència a l’àmbit del lleure com a context privilegiat per a l’adquisició dels aprenentatges de forma intensiva, vivencial i integral:

“Jo crec que en general fa créi-xer, l’esplai, en tots els sentits, i això és bàsic… O sigui, trobar-te una persona de 22 anys, que té uns arguments, que té un discurs i uns recursos i que sap moure’s, això no ho trobes a tot arreu…” (Extret d’una entrevista a un monitor/cap.)

Entre els aprenentatges que assenyalen majoritàriament els joves, destaquen les habilitats co-municatives i relacionals, com la cooperació i el treball en equip, la gestió de conflictes, la predis-posició al diàleg i la confiança. D’altra banda, es destaquen aprenentatges relacionats amb la interiorització de determinats valors característics del món del lleure associatiu com, per exem-ple, el compromís, la responsabi-litat, la tolerància i el respecte a la diversitat. Els i les joves reco-neixen la utilitat d’alguns apre-nentatges per al seu desenvolu-pament professional, per exem-ple, la capacitat de planificació i d’organització, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació o la cerca de nous reptes.

Finalment, la joventut des-taca de manera especial l’ad-quisició de la consciència social: considera que el pas per l’esplai o l’agrupament ha estat clau en el desenvolupament de la cons-ciència crítica i reflexiva i en la

valoració de la participació com a eina de transformació social:

“En realitat, el que estàs fent és lluitar perquè els teus nens cons-trueixin un món una miqueta mi-llor…” (Extret d’una entrevista a un monitor/cap.)

Els monitors i caps assenya-len que, a mesura que adquirei-xen més experiència i assumeixen més responsabilitats, augmenta el seu bagatge d’aprenentatges i,

sobretot, la consciència respec-te a la seva experiència. Els més experimentats mostren una per-cepció més àmplia del món del lleure i una major consciència de la importància de la participació social:

“A mida que passa el temps també agafes més responsabilitats, tens un altre paper, comences a veure que el món del lleure és molt més ampli, que és important tot aquest tema associatiu (…), i co-mences a donar més importància al tema del compromís…” (Extret d’una entrevista a un monitor/cap.)

En aquesta mateixa línia, els adults que han estat implicats en els moviments de lleure valoren l’experiència d’una forma més global, com una experiència fo-namental que ha influït en les seves vides i en la manera d’en-tendre el món, alhora que són més conscients de les repercussi-ons dels aprenentatges en la seva trajectòria laboral.

En definitiva, tant joves com adults coincideixen a valorar molt positivament la seva expe-riència de participació en el lleu-re, ja que comporta un impuls al creixement personal amb conse-qüències importants en tots els àmbits de la vida. En l’àmbit ge-neral, els aprenentatges adquirits configuren un marc de compor-tament per afrontar les diverses situacions vitals.

Tots els participants en l’es-tudi assenyalen com a repte la necessitat de millorar la valora-ció social del lleure associatiu i el reconeixement del seu rol en el desenvolupament vital i soci-al dels infants i joves que hi han participat.

Clara Créixams i Andrea Borison

Observatori del Tercer Sector

Els aprenentatges de la participació en el moviment de lleure educatiuQuins aprenentatges s’adquireixen a través de la participació en les entitats de lleure educatiu? Quina utilitat tenen aquests aprenentatges? Com valora el jovent aquesta experiència participativa?

“La joventut destaca de manera especial l’ad-quisició de la consci-ència social: considera que el pas per l’esplai o l’agrupament ha estat clau en el desenvolupa-ment de la consciència crítica i reflexiva i en la valoració de la parti-cipació com a eina de transformació social”

ENTI

TATS

�0

L’octubre de l’any 2000, Anna Birulés comparei-xia, convidada pel rector,

en la presentació del nou curs de la Universitat de Girona. Uns 500 estudiants es concentraven a l’entrada del claustre per protes-tar per la presència de la ministra del PP. Sis anys després, el passat 6 de setembre, quatre dels llavors estudiants claustrals van ser jut-jats, acusats d’atemptar contra la seguretat pública i d’amenaçar i agredir agents dels Mossos.

Per entendre per què aquest cas ha arribat a allargar-se tant, sense proves concloents, i per què la fiscalia de l’Estat ha mantin-gut els càrrecs i demana fins a un any i sis mesos de presó als qua-tre joves, hauríem de situar-nos en el context dels fets i enllaçar-ho amb la situació actual de les universitats. L’any 2000 estàvem en plena campanya de la LOU, que retallava la participació es-tudiantil al Claustre (màxim òr-gan de decisió de la Universitat) i permetia una major participació

El cas BirulésEl cas Birulés no és un cas aïllat i és un exemple del rerefons polític que acompanya les accions jurídi-ques en contra de les mobilitzacions de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.

del capital privat en la presa de decisions a través del Consell de Govern. Algunes universitats es declaraven insubmises a la Ley orgánica de universidades, ja que posava fi a l’autonomia de la ins-titució i al seu funcionament de-mocràtic. Les protestes d’aquell 2 d’octubre s’han d’entendre en aquest context.

El desplegament policial va ser impressionant i els agents van entrar armats a l’interior del claustre, a la Facultat de Lletres, i hi havia franctiradors al terrat. Es va prohibir l’entrada dels es-tudiants claustrals a l’acte sense prèvia identificació. Quan es pri-va tota la comunitat estudiantil del seu dret a expressar-se, del seu dret a participar en el Claus-tre, quan la policia carrega con-tra els i les estudiants sense previ avís i després se’ls acusa, quan el rector anuncia que el conflicte va ocórrer dins de la universitat i que ja ha estat solucionat pels seus òrgans i, fins i tot així, el procés continua endavant du-

rant sis anys, ens hem de replan-tejar els fets.

Els quatre joves estaven i es-tan vinculats a l’Esquerra Inde-pendentista dels Països Catalans i eren coneguts en la societat gi-ronina per aquest fet. Els quatre eren representants dels estudi-ants d’una universitat clarament mobilitzada contra les noves lleis universitàries. Una universitat que llavors gaudia d’una gran mobilització estudiantil en les

assemblees i en la qual el mo-viment assembleari estava molt ben representat en el Claustre. Una universitat que actualment no té cap assemblea de facultat i la presència de l’alumnat al Claustre és mínima.

“Els quatre joves estaven i estan vinculats a l’Esquerra Independentista dels Països Cata-lans i eren coneguts en la societat gironina per aquest fet; els quatre eren representants dels estudiants d’una universitat clarament mobi-litzada contra les noves lleis universitàries, una universitat que llavors gaudia d’una gran mo-bilització estudiantil en les assemblees i en la qual el moviment assembleari estava molt ben representat en el Claustre”

L’actual equip rectoral s’ha mantingut al marge del cas, des-prés de presentar una campanya electoral en què es remarcava la voluntat de facilitar als i les estu-diants ser una part més amb veu i vot en la comunitat università-ria, no ha fet cap declaració, tot i que en reunions amb represen-tants del SEPC i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista) la rectora es va comprometre a re-dactar, juntament amb el Con-

sell d’Estudiants, un comunicat per a la premsa i per als jutjats en suport dels encausats.

Pel que fa al judici, un cop fi-nalitzat, la defensa en va fer una valoració positiva. Es demana l’absolució dels quatre joves. Tot i així, i encara que la sentència sortís en favor dels acusats, hem de tenir en compte els sis anys que han passat, que més enllà de la resolució del judici ja han estat sentenciats a sis anys d’espera.

La mercantilització de l’en-senyament avança i tallar d’arrel qualsevol esperit crític dins de l’àmbit de l’educació sembla una finalitat. Des del SEPC seguirem treballant per assolir un ensenya-ment públic, de qualitat, antipa-triarcal, català i popular, on totes i tots els estudiants participin en la presa de decisions.

Mireia Fillol HomsSindicat d’Estudiants dels Països Catalans

(SEPC)


��

ENTI

TATS


Dolors Camats, presidenta del CNJC entre 2000 i 2001 per Recursos d’Animació Intercultural (RAI)

�.Sempre diem que la gent jove té dret a emancipar-se, però el país també el té. El primer repte del país és fer-se gran i apren-dre a ser responsable del seu futur. Crec que Catalunya pateix

una situació que li és còmoda i angoixant alhora pel fet de saber que no és la darrera responsable de les seves accions. Les decisions princi-pals no es prenen en les institucions catalanes.

Els reptes del país no són molt diferents que els que tenen països semblants al nostre, però Luxemburg pot incidir en les decisions po-lítiques que pren la UE i Suècia pot incidir en l’estratègia de l’ONU, mentre que nosaltres amb prou feines si podem opinar sobre allò que ens afecta directament. Hem de voler per al país el que és el CNJC en l’àmbit europeu i aprendre a ser responsables últims de les nostres decisions.

�.Les generacions tenim el repte col·lectiu d’intentar millorar l’herència social que hem rebut i bastir un futur més digne i just. Com a gent jove tenim reptes estructurals relacionats

amb l’emancipació, però no hem d’oblidar que ens hem acostumat a un benestar inimaginable fa anys, i que segueix sent inimaginable per a la majoria de persones del planeta.

El repte de la gent jove, crec, és saber que el futur que ens juguem no és només el nostre, sinó també el de la societat i el món on vivim. I que, per tant, més enllà de reclamar allò que creiem que són drets

socials, ho fem amb la responsabilitat del privilegi de la nostra situa-ció. Igualment, hem de contribuir a la millora social esforçant-nos a ser millors nosaltres, formant-nos, arriscant-nos, generant iniciatives i deixant de banda la mentalitat funcionarial.

�. Un primer repte és ser fidel a la idea de mantenir-se com a espai de trobada, de punts en comú, de convivència entre di-verses maneres de veu-

re i d’entendre el món, i per tant no caure en fronts partidistes, no repetir els blocs en què es vol dividir la societat. Hi ha molts projectes conjunts a impulsar, i són aquests els que el Consell ha de liderar. Quan actua parcial-ment, emulant la funció d’una associació, perd tot el seu po-tencial. El Consell ha de sumar sempre.

També ho és recordar que, a més de defensar les associacions, ha de pensar en el conjunt dels i les joves. L’associacionisme és positiu i cal promoure’l, però també s’ha de trobar la manera de canalitzar les inquietuds de la gent jove més enllà dels responsables associatius. I en això, els consells locals de joventut poden fer una feina magnífica.

Reptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la JoventutQuins reptes té el país? Quins reptes tenim com a gent jove? Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya? Ho hem preguntat als cinc presidents anteriors del CNJC.

Eduard Vallory i Subirà, president del CNJC entre 1997 i 2000 per EscoltesCatalans

�. Catalunya afronta avui els reptes de qualsevol societat moder-na. I és una novetat. No fa pas tants anys el jovent català havia d’estrenar una democràcia, viure en un societat amb mancan-

ces greus de llibertat i justícia.

Òbviament, som un país benestant en un món global, amb els avantatges i problemes que això suposa. Els canvis en la nostra quoti-dianitat (científics i tècnics, culturals i fins i tot climàtics) s’acceleren i alhora els referents de sempre no serveixen o canvien (la religió o les creences, la família, l’escola…).

1. Quins reptes té el país?

2. Quins reptes tenim com a gent jove?

3. Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya?

“Hem de contribuir a la millora social esfor-çant-nos a ser millors

nosaltres, formant-nos, arriscant-nos, generant iniciatives i deixant de banda la mentalitat

funcionarial”

DE

BAT

A B

AT

��


Reptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la Joventut

Oriol Illa, president del CNJC entre 2001 i 2003 per Avalot – Joves de la UGT

I enmig de la “nàusea global” ens trobem com a país que és i vol continuar sent, que té una llengua pròpia i volem continuar tenint-la i una identitat que sempre ens ha permès mirar enfora.

Catalunya no pot perdre el que l’ha fet el país que és avui, però alhora no pot tancar-se a dins de la closca perquè té molt per explicar i compartir.

�. Diria que els que sempre tenen les persones joves en totes les èpoques històriques i n’afegiria algun més.

Creure que la nostra és una societat democràtica de debò i, per tant, que les coses es poden canviar realment. Continuarà l’abstenció entre els i les joves?

Creure que és possible una societat més justa i començar per les pròpies actituds i comporta-ments. Continuaran sent les fei-nes de casa una cosa de dones?

Creure que més llibertat no és només sinònim de més opcions, sinó també de més responsabilitat. Continuaran fent falta campanyes de prevenció d’allò que ja saben que mata?

�. El CNJC és una entitat de segon grau i sem-pre es qüestionarà si és

prou representatiu o no. Ara per ara, crec que ha demostrat que té prou legitimitat per ser una veu reconeguda per parlar dels joves i des dels joves. Però hi ha temes pendents.

El Consell elabora i proposa a partir de les experiències de les pròpies entitats i joves que hi participen. Caldria poder esten-dre aquest ventall, joves de tot el territori per exemple, amb vivèn-cies ben diferents, també de par-ticipació o associacionisme.

A banda de proposar en el format que sigui (demanar, exi-gir, presentar, suggerir…) el Consell ha de ser capaç també d’avaluar: de mesurar l’impacte de les seves accions, la capacitat real de canviar les agendes, de fer el seguiment de les polítiques programa-des i discrepar si no s’està fent o no es fa prou bé.

Més representativitat és també més responsabilitat tant a l’hora de proposar com a l’hora de coresponsabilitzar-se.

�.Un dels valors i, per tant, dels reptes més preuats de qualsevol societat és el de la cohesió social. Que els individus que com-parteixen comunitat (país o nació) siguin iguals davant la llei

al marge del seu origen, creença o confessió i que les desigualtats entre ells (econòmiques o soci-als) siguin corregides per evitar fractures socials és el que permet a qualsevol país progressar i ga-rantir un clima de convivència social. Per fer-ho possible cal que l’espai públic (on incloc el conjunt d’administracions i les polítiques que s’hi desenvolupen) sigui laic, amb respecte per totes les opcions confessionals, que la cultura i l’educació arribi a totes les classes socials (inclosa la llengua pròpia del nostre país i l’accés als nous instruments tecnològics) i que la riquesa econòmica que es genera es redistribueixi de forma equitativa en forma de serveis públics de qualitat i assistència per als més desfavorits.

�. Crec que la gent jove ha de superar un determinat discurs postmodern que pren forma de pensament únic. La mort dels relats de la histò-

ria, el fracàs de la Il·lustració i de la necessitat de progrés i el qües-tionament de la raó com a sin-gularitat de l’home per avançar socialment són els grans titulars que els pensadors postmoderns ens han inoculat i que hem aca-bat creient. A canvi d’això, con-sum, individualisme i autisme social és el que se’ns proposa. Al meu parer, ens cal una mica d’utopia en les nostres accions, fins i tot en la nostra actitud del dia a dia. Si és difícil trobar feina i impossible comprar un pis, rebel-lem-nos contra qui ho permet. La resignació mai ha estat una aliada del canvi social.

“Creure que és possible una societat més justa i començar per les prò-pies actituds i compor-taments. Continuaran sent les feines de casa una cosa de dones?”

“El Consell ha de ser capaç també d’avaluar: de mesurar l’impacte

de les seves accions, la capacitat real de can-viar les agendes, de

fer el seguiment de les polítiques programades i discrepar si no s’està

fent o no es fa prou bé”

“El CNJC és una entitat de segon grau i sem-pre es qüestionarà si és prou representatiu

o no”

“Al meu parer, ens cal una mica d’utopia en

les nostres accions, fins i tot en la nostra ac-titud del dia a dia. Si és difícil trobar feina i impossible comprar un pis, rebel·lem-nos con-

tra qui ho permet”

“La gent jove ha de superar un determinat

discurs postmodern que pren forma de pensament únic”

DE

BAT

A B

AT

��


1. Quins reptes té el país?

2. Quins reptes tenim com a gent jove?

3. Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya?

�.Catalunya està en un procés de canvi que crec positiu. Jo pen-so que els reptes són, primer, avançar en la igualtat de drets i oportunitats dels ciutadans i ciutadanes, que cal afrontar amb

polítiques reals de benestar i de reequilibri social, especialment adre-çades als més desafavorits (molts d’ells infants i joves). Cal facilitar el dret a l’habitatge amb l’impuls de les promocions d’habitatge públic de lloguer.

�. El Consell Nacio-nal de la Joventut de Catalunya ha estat des

del seu origen, l’any 1979, l’in-terlocutor vàlid en matèria de joventut davant el Govern de la Generalitat, i és vital que ho continuï sent. A més, la plata-forma d’entitats que representa, on s’apleguen ideologies molt diferents, ha estat un excel·lent espai per generar un discurs propi (Congressos de la Joven-tut de Catalunya), de projecció internacional (Festival Mundial de la Joventut) i de catalanitat integradora (Triangle Jove, Co-missió Onze de Setembre, etc.).

“La plataforma d’enti-tats que representa, on s’apleguen ideologies molt diferents, ha es-tat un excel·lent espai per generar un discurs propi (Congressos de la Joventut de Catalunya), de projecció internaci-onal (Festival Mundial de la Joventut) i de

catalanitat integradora (Triangle Jove, Comis-sió Onze de Setembre,

etc.).

Raimon Goberna, president del CNJC entre 2003 i 2004 per Esplais Catalans – Esplac

Segon repte: l’educació pública, laica, de qualitat i gratuïta des del naixement fins a la mort. L’educació és el treball complementari entre els agents educatius formals, no formals i informals que, plegats, donen cohesió a l’entorn proper. L’educació és el primer peu per a la plena ciutadania i tothom hi ha de poder accedir sense hipoteques.

El tercer repte és que vivim en el marc de la Unió Europea i d’un món globalitzat. És en aquest marc que hem de construir i constru-ir-nos a nosaltres mateixos. Així, la immigració és un fet, al qual cal respondre amb drets que permetin als nous catalans afrontar les seves responsabilitats (i no al revés!). També ho són les deslocalitzacions, que cal afrontar amb la formació dels treballadors i treballadores i facilitant que les empreses desenvolupin productes de qualitat i va-lor afegit, per exemple, fomentant la transformació de les extensions agràries convencionals en cultius ecològics, impulsant l’economia so-cial, etc.

Finalment i més enllà de les disputes, Catalunya ha de desenvolu-par al màxim les capacitats que dóna el nou Estatut.

�. Els i les joves som i hem de ser encara més actors socials que transformen l’entorn. Cal que no oblidem que els problemes tenen sempre una causa i que és aquesta la que cal afrontar.

És necessari que recuperem la memòria del nostre país, com també la memòria d’Espanya (que sovint és compartida) i la d’Europa. La me-mòria és fonamental per saber qui som i on hem arribat i conèixer-la ens ajuda a progressar.

I sobretot, cal que sapiguem que Catalunya no és cap illa, que estem en un món molt injust i que els problemes de l’Iraq, dels EUA o de Romania són els nos-tres. I també, que la veu que ara tenim a la UE pot ser molt forta si proposem i actuem.

�. El CNJC té el rep-te difícil de ser la veu del Moviment Associ-

atiu Juvenil (MAJ) i del jovent davant les administracions. Jo crec que cal mantenir una tensió ne-

cessària per tal que es desen-volupin polítiques efectives de joventut, emancipatòries i de plena ciutadania. Si ens mirem el document “186 propostes” del CNJC, queda molt camí per recórrer i avancem molt lenta-ment. De la mateixa manera, cal impulsar projectes amb la joven-tut dels barris més desafavorits, i no es tracta de donar beques, sinó d’impulsar espais de parti-

cipació, formació i orientació al treball, de suport i orientació a l’hora d’emancipar-se.

“Cal impulsar projectes amb la joventut dels

barris més desafavorits, i no es tracta de donar beques, sinó d’impulsar espais de participació, formació i orientació al treball, de suport i orientació a l’hora

d’emancipar-se”

“Sóc dels que pensa que cal donar un fort

impuls a la cohesió ter-ritorial del MAJ, jo crec que en aquest sentit el CNJC té molt terreny per recórrer en les ciutats

mitjanes i grans”

DE

BAT

A B

AT

��


�. Un dels reptes que té el país és creure fermament en la seva gent jove. El repte per mi no és només que puguem dissenyar el nostre projecte de vida (i això vol dir tenir accés als estudis

que considerem necessaris, a feines de qualitat, a habitatges dignes, etc.), sinó que també vol dir creure-hi. Creure que la gent jove pot aportar molt al desenvolupament i el progrés del país i que, per tant, és una aposta que val la pena. Per-què això sigui possible, crec que no només és una responsabilitat de les administracions, sinó que el conjunt del país s’ha de fer seus els nostres problemes. Alhora, és un repte de país trencar amb la imatge negativa que es té dels i les joves, que no deixa d’estar re-lacionat amb la idea anterior. Un país que creu en la seva gent jove i la respecta com a col·lectiu té molt de terreny guanyat a l’hora de pensar en les necessitats que té aquest grup.

�. Com a joves, crec que també és nostre el repte de fer que el país funcioni. No ens podem desentendre del que passa al nostre voltant i hem de treballar –com ja fem des de l’asso-

ciacionisme juvenil– per millorar les condicions de vida de tothom. Si acceptem la idea que els nostres problemes no han de ser només nos-tres, també nosaltres ens hem d’implicar en el funcionament global.

Alícia Fernàndez, presidenta del CNJC entre 2004 i 2006 per l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Reptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la Joventut

Altrament, cal aprofitar la força internacional del CNJC per mi-llorar l’activitat internacionalista de les entitats. Aquesta part de l’en-granatge té un valor pedagògic incalculable!

Finalment, sóc dels que pensa que cal donar un fort impuls a la cohesió territorial del MAJ, jo crec que en aquest sentit el CNJC té molt terreny per recórrer en les ciutats mitjanes i grans. Així doncs, salut i endavant!

Penso que hem de fer molta pedagogia per explicar i fer entendre que hem de ser ciutadans i ciutadanes de ple dret i que en aquesta reivin-dicació no podem estar sols.

�. Fa uns anys que el Consell es va consoli-dant com a interlocutor

i referent en polítiques de joven-tut, crec que ara es pot fer un pas endavant en la participació. Tre-ballar sobre la base del consens i l’entesa amb totes les entitats no és fàcil, però és el que dóna l’estabilitat necessària per anar avançant. En aquest sentit, tam-bé ha d’estar en les agendes de les entitats la participació activa al Consell i la difusió de la feina que fa, que no és poca! Pensant més en la projecció, és impres-cindible continuar reivindicant unes polítiques de joventut que siguin realment una resposta als problemes dels i les joves del país. El Consell és l’espai adequat per recollir les demandes i necessitats del jovent i reclamar les solucions necessàries; cal continuar jugant aquest paper d’altaveu.

“És un repte de país trencar amb la imatge negativa que es té dels i les joves; cal creure que la gent jove pot

aportar molt al desen-volupament i el progrés del país i que, per tant, és una aposta que val

la pena”

“És imprescindible continuar reivindicant unes polítiques de jo-ventut que siguin real-ment una resposta als problemes dels i les jo-ves del país. El Consell és l’espai adequat per recollir les demandes i necessitats del jovent i reclamar les solucions necessàries; cal conti-nuar jugant aquest pa-

per d’altaveu”

DE

BAT

A B

AT

��

El naixementEl dia 18 de febrer de 2006, data que ha passat a la història del poble català arran de la gran manifestació que hi hagué a la Gran Via de Barcelona en con-tra de les retallades a l’Estatut, també fou la data del congrés fundacional d’Estudiants en Acció.

Un centenar de joves vinguts d’arreu dels Països Catalans es van trobar per crear una nova associació estudiantil que els permetés enfocar la defensa dels drets dels i les estudiants des d’una nova òptica, diferent a les actuals, i sempre amb un mar-cat accent català i progressista, amb l’objectiu d’arribar a mitjan termini a totes les universitats i instituts dels Països Catalans.

Què som?Estudiants en Acció som un sindicat català d’estudiants pro-gressistes, nascut en bona part de la unió de gent procedent d’altres associacions estudian-tils i que compartim una visió pel que fa als mètodes que ha

d’usar un sindicat d’estudiants, les accions que ha de dur a terme i quins criteris ideològics han de guiar els objectius.

Nosaltres tenim una base ideològica clara, resumida en la frase “som nacionalment ca-talans i progressistes”, i a partir d’aquestes dues premisses des-envolupem els nostres objec-tius. Ara bé, aquests objectius han d’estar centrats en el món educatiu i no a fer una política genèrica a les universitats, ja que per a això ja hi ha altres tipus d’associacions.

I aquest és el motiu de la nostra existència: defensar els drets dels i les estudiants dels Països Catalans des de tots els fronts (institucional, polític, ju-dicial, des del carrer…), perquè tots són necessaris.

Una història curta però intensaDes que vam néixer ha passat poc temps, però dins aquest pe-ríode ja hem pogut anar treba-llant per als estudiants.

Ens hem presentat a les eleccions de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universi-tat Pompeu Fabra (UPF), en la primera som els més votats. Això no és una qüestió menor, ja que creiem que les instituci-ons també s’han de modificar des de dins mateix, i en aquest cas la representació interna que puguem tenir a cada universitat és decisiva per tirar endavant projectes. Des d’aquest punt de vista, podem dir que ja hem començat a assolir principis d’acord amb el rector de la UB per incrementar l’ús del català, així com donar suport al Pla de millora del Campus Diagonal, a la vegada que vetllarem per-què no es desvirtuï el projecte a través de les negociacions entre institucions, com ara el Barça o l’Ajuntament de Barcelona.

En un altre front, el de pre-sentar alternatives formatives a les oficials, vam organitzar les Primeres Jornades de Joves Pe-riodistes dels Països Catalans a la UPF, un esdeveniment pensat per mostrar el tractament del jo-

Estudiants en Acció, una nova via de defensa dels interessos dels estudiants

vent i del nostre país als mitjans de comunicació, cosa que no es tracta al temari oficial.

També a la UPF vam orga-nitzar un debat entre els líders de les joventuts polítiques sobre el nou estatut, moderat per Hèc-tor López Bofill, amb el qual volíem acostar la principal llei de Catalunya a l’alumnat, des d’una visió neutral, ja que totes les opinions hi van poder dir la seva i va ser el públic assistent, que va omplir l’aula magna, el que va poder construir la seva idea.

Més recentment, hem en-gegat la campanya “Jo també prenc apunts en català”, amb el repartiment gratuït de bolígrafs en la inscripció, per tal de cons-cienciar l’alumnat que no ha de renunciar a la seva llengua a la universitat.

No perquè la nostra etapa d’estudiants sigui delimitada en el temps hem de renunciar a defensar els nostres drets com a col·lectiu, ja que moltes millores les aprofitarem nosaltres matei-xos, i les que no és el nostre deu-re deixar als que vénen darrere unes condicions millors que les que ens vam trobar nosaltres.

I per si fos poc, millorar el sistema educatiu és un bé no sols per als i les estudiants, sinó per a tota la societat, de la qual for-mem part de per vida.

I des d’aquestes línies ani-mem tothom que vulgui ajudar-nos i participar d’engrossir la llis-ta que contacti amb nosaltres a [email protected] .

Organitza’t i lluita a la universitat!

Estudiants en Acció

PORT

A OBER

TA


��


L a campanya ha estat un èxit rotund, ja que es va superar la previsió de venda d’alcoholímetres que havíem fet al principi de l’estiu. Durant els mesos de juliol i agost es van vende en

els locals de la Seu més de 700 aparells, que han servit perquè els i les joves conductores pren-guessin més consciència de la greu imprudència que suposa barrejar alcohol i cotxe. De fet, la missió de la campanya era evitar els accidents de trànsit provocats per l’alcohol en una època en què agafar el cotxe per anar de festa major pels pobles de la comarca és el més habitual entre la gent jove.

Aquest ha estat un ob-jectiu assolit. És ben cert que no es pot atribuir tot el mèrit a la campanya, sinó que la posada en mar-xa del carnet per punts de ben segur que també hi ha contribuït d’una manera definitiva. Tot i això, un dels punts forts d’aquesta acció va ser la complici-tat dels onze bars i locals d’oci nocturn de la ciu-tat, que varen participar des del primer moment en la iniciativa. Sense la seva implicació, prin-cipalment en la difusió i venda de l’alcoholí-metre de butxaca, de ben segur que l’èxit no hauria estat possible.

No et deixis

L’aparell en qüestió, que no té la precisió dels sofisticats ginys que porten els agents de trànsit, dóna al jove, després de bufar, una ori-entació del grau d’alcoholèmia a través d’un sistema de semàfor: si surt verd pots conduir, si surt taronja ja no pots beure més si no vols passar el límit cap a la sanció administrativa i, quan s’il·lumina el vermell, la recomanació és que no condueixis en cap cas. El preu per al jove d’aquest aparell d’ús il·limitat és de tres euros; gràcies al fet que l’Ajuntament n’aporta dos, el Consell dos més i el locals d’oci nocturn paguen també un euro. Totes les aportacions sumen els vuit euros de preu final dels alcoholímetres. En aquesta acció també hi ha col·laborat la Secretaria General de Joventut i FESACARM, patronal catalana de locals d’oci nocturn.

“No et deixis portar pel gat”, aquest és l’eslògan de la campanya que vàrem triar entre tots els promotors per tal de buscar una fórmula

que connectés molt directament amb el nostre llenguatge habitu-al: a l’Alt Urgell, com a tants altres llocs de Catalunya, “anar gat” o “portar un gat” vol dir literalment ‘anar begut’.

Aquesta acció s’emmarca en la Taula de la Nit, un programa més general també impulsat per l’Ajuntament, el Consell Comarcal i els lo-cals d’oci nocturn i on ens agradaria comptar, a curt termini, amb la participació del Consell Lo-cal de Joventut. L’objectiu de la Taula és establir una interlocució constant entre l’administració, els locals i el jovent per tal de millorar la vida nocturna a la ciutat en matèries de conciliació en-tre oci i descans, horaris, seguretat, formació per al personal dels locals… Estem convençuts que aquesta via de treball en comú és el camí que ens pot fer avançar de forma decidida cap a l’equilibri entre la diversió i la seguretat.

Albert Batalla i SiscartRegidor de Joventut de la Seu d’Urgell

“Un dels punts forts d’aquesta acció ha estat la complicitat dels onze bars i locals d’oci nocturn de la Seu d’Urgell, que han par-ticipat des del primer moment en la iniciativa: sense la seva impli-cació, principalment en la difu-sió i venda de l’alcoholímetre de butxaca, de ben segur que l’èxit no hauria estat possible”

Les àrees de Joventut de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb la col·laboració dels onze bars d’oci nocturn de la ciutat, vàrem dur a terme l’estiu passat la campa-nya “No et deixis portar pel gat. Abans de conduir, controla’t. Utilitza el teu alcoholímetre”. L’objectiu és que els i les joves de la Seu facin un consum responsable de l’alcohol quan surtin de festa i que alhora realitzin una conducció segura.

portar pel gat!

PORT

A OBER

TA

��

Pau Casals: música i exemple cívicCompositor que prengué una dimen-sió internacional com a director d’or-questra i, sobretot, com a violoncel-lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, Madrid, Brussel-les i París. L’èxit de la seva carrera co-mençà a París el 1899. Efectivament, el músic Pau Casals (el Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1983) es-devingué, sens dubte, la personalitat catalana més representativa i estima-da per la qualitat i dimensió pública de la seva obra, en gira arreu del món occidental, i per la força del seu testi-moniatge i de la seva música i el valor del compromís. Una visita al museu de la seva vil·la nadiua ens ho mos-tra amb força eficàcia. A l’exili fou una de les personalitats més fermes en la irreductible posició en defensa de la Catalunya sotmesa. Des del primer mo-ment es manté de forma inequívoca i dóna testimoniatge de solidaritat.

MEM

ÒRI

A

��


Aprengué piano del seu pare als quatre anys i esdevingué, sens dubte, el millor violoncel·lista mundial; rebutja el classicisme de fixar el braç i dóna llibertat a la interpretació –aconsegueix

resultats extraordinaris. Les suites de Bach les treballà diàriament du-rant deu anys i les presentà com a autèntica revelació. El 1908 féu el seu primer gran concert de gala davant la reina Guillermina a Ams-terdam. El 1920 fundà l’Orquestra Pau Casals, el 1926 l’Associació Obrera de Concerts.

Arran de la Guerra Civil espanyola la seva vida personal i professional patiren un gran canvi. S’exilia voluntàriament a Prada de Conflent i es tanca en un mutisme simbòlic només trencat –a part d’excepcionals ac-tuacions individuals– amb els festivals de Prada (1950-66), en els quals col·laboraren els artistes més famosos. Es mobilitzà pels infants, grans víctimes, i no defugí l’activisme. Així, actuarà en l’exposició interna-cional de París del 1937 en el pavelló de la República. Des de l’exili en terres franceses, el seu suport a la Creu Roja fou constant, no volia tenir guanys sota la França ocupada i el seu violoncel emmudí. Els silencis de Casals eren molt importants. No actua mai a Alemanya ni a Itàlia. Posteriorment ho ampliarà, naturalment, a l’Espanya fran-quista, a la qual mai no voldrà anar a actuar ni a residir, ni tan sols viatjar-hi. Només una fugaç estada per un enterrament familiar, acte privat i amb extrema discreció. Des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l’oratori El pessebre, amb text de Joan Alavedra. Residí a Catalunya Nord i a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals (1957).

Casals fou per a l’exili català un punt de referència de la dignitat que es mantenia com a protesta per l’opressió que tenia la causa de la llibertat i la persecució a la cultura catalana. La catalanitat, la identitat li era consubstancial tant en l’obra com en el comportament. Així des de la sardana de l’exili Sant Martí del Canigó (1943) fins l’oratori El pessebre (1960), obra i vida foren referents ineludibles d’un sentit pro-fund dels valors de catalanitat i llibertat. La seva composició Himne a les Nacions Unides (1971) té per al món el mateix valor que El cant dels ocells (1941) per als catalans: esdevenen himnes que són clams socials per la pau, per la llibertat i, alhora, obres artístiques d’extraordinària sensibilitat amb la música com a llenguatge universal.

El seu testimoniatge és permanent en el decurs d’un llarg exili. En el Llibre blanc de Catalunya (Buenos Aires, 1956), com a pública protesta del genocidi que feia el règim militar (1936 Illes, 1938 comarques lleida-tanes, 1939 resta del Principat) escriu des de Prada l’agost del 1955:

“Trobo excel·lent la idea de publicar un Llibre blanc de Catalunya i de fer-lo conèixer a l’opinió internacional per-què s’enterin de quina és en l’actualitat la veritable situació de la nostra terra. Sobretot l’ONU i els seus principals or-ganismes, especialment la UNESCO, no haurien de seguir ignorant que a l’Europa occidental hi ha un poble al qual se li neguen els seus drets més elementals com són en el conreu de la seva llengua i de la seva cultura multisecular. La per-

secució que el règim franquista infligeix a Catalunya des de fa setze anys hauria de revoltar totes les consciències liberals del món. i cal que aquestes consciències sàpiguen que si ro-manen indiferents, el seu silenci esdevé una complicitat. La

Llibertat, com la Pau, també és indivisible.”

A mitjan dècada dels cinquanta, la realitat de la guerra freda, de les proves atòmiques i del rearmament van impulsar-lo a iniciar una cam-panya de protesta. Durant l’abril de 1958 l’afectaren molt les crides de Schweitzer “Pau o guerra atòmica?” Aquell estiu tots dos van publicar una declaració conjunta dirigida als governs dels Estats Units i de la Unió Soviètica demanant que s’aturessin les proves nuclears i s’acabés la cursa d’armament.

El 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W. H. Auden. És famosa la intervenció davant l’ONU: “Jo sóc català. Avui Catalunya són unes províncies d’Espanya, però què ha estat Catalunya?” La seva obra i exemple són dels pocs que ultrapassen el segle XIX i arriben a tota la humanitat. El 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.

Josep M. FigueresHistoriador

Pau Casals: música i exemple cívic

Parlament davant els catalans d’Amèrica reunits a Caracas (Centre Català, 25-V-1955):

“Vosaltres aquí representeu allò més valuós de la meva ànima que és l’amor a la nostra terra: Catalunya. Al trobar-me entre vosaltres i per la primera vegada amb quantitat de catalans des de fa trenta-cinc anys em para la paraula però

vull dir-vos solament que us estimo i que us admiro d’haver fet el vostre deure. Doncs, fills de catalans el no voler accep-tar lo que ha passat i lo que passa a Catalunya. Millor fora, fora que estar supeditats a unes lleis, a unes costums que

nosaltres catalans, no volem acceptar. És així com jo també, com vosaltres, he sortit de Catalunya que estimo tant i que enyoro tant. Aquests trenta-cinc anys han passat pensant

sempre amb la nostra terra, amb membres de la meva famí-lia que encara són allí. Amb amics, amics de la meva edat quasi, i alguns també de la meva edat que pensen com tots nosaltres i que pateixen d’estar a Catalunya i que per cir-

cumstàncies diverses no poden fer el que nosaltres hem fet de fugir, fugir de la terra nostra tan maltractada. Però per tot arreu on he anat he trobat catalans que m’han consolat de veure que Catalunya està en tots els cors catalans, jo di-ria, més forts que mai, per l’absència. Ara jo us admiro, (...) perquè aquí en el país que vosaltres heu adoptat se us res-

pecta, se us respecta pel que valeu i perquè sou catalans. (...) Som catalans i tenim l’orgull de ser-ho. Visca Catalunya!”

“Casals fou per a l’exili català un punt de referència de la dig-nitat que es mantenia com a pro-testa per l’opressió que tenia la causa de la llibertat i la perse-cució a la cultura catalana”

MEM

ÒRI

A

��



“Finalment, des de la recent agressió bèl·lica d’Israel a Palestina i el Líban, la Plataforma ha continuat protagonitzant les mobilitzacions ciutadanes per la pau, que han aconseguit reunir centenars de perso-nes cada dijous d’estiu a la plaça Sant Jaume, des del 27 de juliol fins al 14 de setembre, per demanar l’al-to el foc d’Israel i denunciar la impunitat de l’Estat israelià davant l’agressió, així com la passivitat dels governs en aquest sentit”

L a Plataforma Aturem la Guerra té els seus orígens cinc anys enrere, quan di-

verses entitats catalanes es van començar a reunir per organit-zar accions públiques de repulsa a la recent iniciada guerra pre-ventiva d’Occident –especial-ment els Estats Units– contra el terrorisme, arran dels fets de l’11 de setembre de 2001 i dels interessos econòmics i energètics de les potències occidentals a la regió de l’Orient Pròxim i Mitjà. Des d’aquests inicis, centenars d’organitzacions, partits, sindi-cats, associacions i entitats de la societat civil catalana –com ara el CNJC– s’hi han anat adhe-rint, prenent part, primerament, de l’organització de les acci-ons ciutadanes en contra dels bombardeigs nord-americans a l’Afganistan i, posteriorment, de les grans mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, que culmina-ren en la major manifestació ciu-tadana que hi havia hagut mai a Catalunya, que va reunir més d’un milió i mig de persones a Barcelona.

Des de llavors, la tensió bèl-lica a la regió d’Orient Pròxim i Mitjà no ha fet més que aug-mentar, i la Plataforma ha seguit denunciant la vulneració de la legalitat internacional i dels drets humans, especialment l’ocupació israeliana de Palestina i la perma-nència de les tropes d’ocupació a l’Iraq i l’Afganistan, que ha donat com a resultat un augment dels morts i de la violència en aquests països.

Finalment, des de la recent agressió bèl·lica d’Israel a Pa-lestina i el Líban, la Plataforma ha continuat protagonitzant les mobilitzacions ciutadanes per la

pau, que han aconseguit reunir centenars de persones cada dijous d’estiu a la plaça Sant Jaume, des del 27 de juliol fins al 14 de se-tembre, per demanar l’alto el foc d’Israel i denunciar la impunitat de l’Estat israelià davant l’agres-sió, així com la passivitat dels go-verns en aquest sentit.

Ni tan sols arran de l’aprova-ció de la resolució 1701 de l’ONU, la Plataforma no ha deixat de convocar les concentracions ciu-tadanes en contra de la guerra, ja que es considera que la pau no és únicament un alto el foc o sim-plement l’absència de guerra en qualsevol condició, sinó que és la

realització de la justícia en majús-cules, en les condicions que siguin necessàries perquè desapareguin les causes dels conflictes. D’aques-ta manera, fins que la resolució no deixi de posar en un mateix nivell agressors i agredits, fins que no exigeixi una indemnització per part d’Israel al Líban per tots els danys causats, fins que no es con-templi clarament una negociació per a l’alliberament de tots els presos polítics, fins que no quedin llacunes a través de les quals Israel pugui aprofitar-se’n per continuar amb impunitat qualsevol agressió més, fins que no s’aconsegueixi una situació de pau real al Líban, la Plataforma seguirà lluitant per aconseguir-ho.

Tanmateix, a Palestina hi continua havent el mur il·legal de l’apartheid, milers de refugi-ats veuen frustrat el seu retorn i dirigents i membres del govern palestí encara estan empresonats per l’Estat ocupant d’Israel; el qual viola qualsevol legalitat in-ternacional i fa que la lluita per la pau a Palestina continuï estant a l’ordre del dia de la Plataforma en totes les accions que organit-za. I és que qualsevol conflicte a l’Orient Pròxim i Mitjà afecta tota la regió, des de l’Afganistan fins al Líban, passant per l’Iraq i, recentment, per Síria i l’Iran. Per això mateix, i sota el lema:

No a la guerra, no a les ocupa-cions, no a la impunitat de l’Estat d’Israel

la Plataforma va tornar a con-vocar, el passat 1 d’octubre, la darrera manifestació recent per la pau a l’Orient Pròxim i Mit-jà, que va reunir 1.500 persones a Barcelona. Però la mobilització ciutadana a Catalunya en favor de la pau, vertebrada a través de la Plataforma Aturem la Guerra, no acaba aquí, ja que mentre no existeixin les condicions objecti-ves per a la pau, tots i totes hi tenim molt a dir.

Plataforma Aturem la Guerra

Aturem la guerra al Pròxim Orient!Des que els fets de l’11-S internacionalitzaren el model de guerra preventiva contra el terrorisme, amb el qual es va justificar la guerra a l’Afganistan, l’Iraq i ara al Líban i Palestina, la Plataforma Aturem la Guerra ha donat cabuda a les reivindicacions de múltiples entitats adherides i persones a títol individual que volien fer sentir la seva veu en favor de la pau a Catalunya.

TRIB

UN

A

�0

��


YOUTH DEBATE 82AUTUMN 2006Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups togeth-er the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The maga-zine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents

Editorial • Are we Tackling the Question of Gender properly in Associations?

Gender and participation• Gender and Participation: Why do Women Take Part less than Men?• It’s not that Women Aren’t Interested in Politics, It’s that Politics Isn’t Interested in Women

Cnjc• Are you really not Bothered who Wins? Go Out and Vote on 1st November.

YOU WIN.• The CNJC in the Street for the Diada

Territorial participation• And the Triangle got Bigger in Vic• The Network of Local Youth Councils of Catalonia is Born• New Platforms for Participation, New Challenges for the Youth Association

Movement• The CJB Promotes the “Being young is not a disease” Campaign

Education• Young People’s Participation in Secondary Schools. The Present and Future

of an Active Citizenry

Human rights and social cohesion• Human Rights and Social Cohesion: Emigration and Politics

International Networks• All Different, All Equal• 10 Years Young Together• Mixed Subcommission with Italy

Cooperation• The Prize for the CNJC’s 1% Competition Goes to Senegal• Ngoumsane: Training for the Future in Aid of Communal Development

Associations• Gifts for Peace: the committed celebration of the centenary of a worldwide

youth movement”• Have your Say in your School• Clic, Standing by Young Photojournalists• Fraudulent Contracts are still on the Increase• “Invest in Yourself !”• Is a Social Europe Possible and Necessary?• 38,000 Festival-goers Confirm Sant Celoni as the Seat of the Youth Camp• A School for Entrepreneurs• Area Education Plans Under Construction• Learning through Participation in the Educational Leisure Movement• The Birulés Case

Open Forum• The Police at the School Gates

Open House• Don’t Get Carried Away!

Memory• Pau Casals: Musician and Exemplary Citizen

Platform• Let’s Stop the War in the Middle East!

EDITORIAL

Are we Tackling the Question of Gender properly in Associations?According to the Study-Diagnosis: The Question of Gender in the Work of Catalan Development NGOs, the in-corporation of the gender issue into development NGOs is still neither a priority nor a clear commitment for the majority of associations, despite the fact that interest in and aware-ness of the question of gender has increased. We youth organizations have once more to be pioneers in the well-done and careful work on the question of gender and we have to commit our-selves to changing the condition and the position of women in order to achieve a more equitable, more sup-portive and fairer system. In short, we have to work towards a world that will begin to be not just a little fairer, but above all more intelligent.

Toni Reig i CasassasCNJC President

GENDER AND PARTICIPATION

Gender and Participation: Why do Women Take Part less than Men?It is true that inequality in institu-tions and the associative sector is based on both the asymmetry of numbers and the fact that legislative capacity is on the whole in the hands of men, as the majority group. Yet we have to bear in mind that, beyond all the political action taken through formal mechanisms, the transfor-mation of this situation requires a change in the personal attitude of each and every one of us. This is why some of our proposals are aimed at showing the participation of women in the past and the present, or having some impact on the internal hierar-chical structures of the majority of youth associations.In short, we at Dona (Women) are making a commitment for our coun-try to progress with a strong, cohe-sive and equalitarian civil society that believes in freedom and equal-ity. For this it is necessary to guar-antee equal rights and a balance of opportunities, treatment and condi-tions, for the personal and commu-nal development of everyone, taking into account, understanding and re-specting diversity.

Ruth Arcarons i RabadàGeneral Coordinator of Dona, Joves

Nacionalistes per la Igualtat

It’s not that Women Aren’t Interested in Politics, It’s that Politics Isn’t Interested in WomenWe women make up 51% of the population, and in no country on

earth, in no area of local, state or international decision-making, are we present in the same proportion. This fact is a problem for all women and men because it places a question mark slap bang in the middle of the legitimacy of the democratic system.We have to make sure that there is no contradiction between the free-dom to choose and the fact of being a woman (for example, having to choose between being a mother or a politician). Young people’s political organizations, as schools for politi-cians of the future and, therefore, the people who will represent us, ought to be working to make equality be-tween men and women a reality.

Laia Herrera i PujolCo-author of Dona jove i política

(2005)

CNJC

Are you really not Bothered who Wins? Go Out and Vote on 1st November. YOU WIN.As the mouthpiece of the youth as-sociation movement, we believed it was vitally important to transmit our demands and protests to those wishing to govern our country over the next few years. With this aim, the National Youth Council of Cata-lonia (CNJC) drew up a document of electoral proposals, with emanci-pation, participation, education and social cohesion as basic avenues for improving the situation of young people, a document that we delivered to the heads of the parties’ lists. The second part of the CNJC’s campaign of involvement in the election on 1st November is based on encourag-ing young people to vote. With the slogan “GUANYA TU” (You win), which clearly points out the benefit that the young person may perceive by voting in the electoral process, the CNJC also wished to reach young people who are not members of any association. We organised debates in the universities and parties in night-clubs. We also produced an advert that we posted on the popular web www.youtube.com and contacted the Catalan Federation of Bars and Nightclubs to distribute material among the hundreds of association members. As campaign material, we produced 5,000 posters, 100,000 freeposts, 10,000 stickers, 1,000 T-shirts and 500 bags with the image of the victory symbol and “GUAN-YA TU”. It was all published on www.guanyatu.cat, the website of a cam-paign encouraging young people to vote and that for the first time has reached nightclubs in order to target

CNJC


��

CNJC

young people who are not members of youth associations.

Agnès Russiñol i AmatCNJC Vice-president and Cam-

paigns Secretary

The CNJC in the Street for the DiadaThis year, the Festa per la Lliber-tat was once more a crowded event. For the first time, the CNJC set up a stand at the 5th Display of Asso-ciations, where we handed out mer-chandising material of the Council itself and of the project www.xarxajove.net, informing passers-by enjoying the Diada (National Day of Catalonia) about the asso-ciative movement. It was very well received and we will be repeating the experience next year in order to continue getting the word about us across.As the National Youth Council of Catalonia, we made a floral offering at the monument to Rafael de Casa-nova, as is traditional every Eleventh of September. In the afternoon the party in the Passeig Lluís Companys got going. The CNJC is a promoting member of the 11th September Com-mittee, which once again invited thousands of people to celebrate the Diada from a light-hearted and pro-test point of view.

Youth Debate

TERRITORIAL PARTICIPATION

And the Triangle got Bigger in VicA human triangle bigger than ever ended the most participative Troba-da Jove (Youth Meeting) in the Plaça Major in Vic. On 24th September, a hundred young people from youth organizations from Valencia, the Balearics and Catalonia closed the 8th Trobada Triangle Jove by form-ing a human triangle in the Plaça Major in Vic. The event served to demand greater participation in ed-ucation and more education about participation, demands included in the declaration “Let’s educate about participation, let’s participate in education”, drawn up during the Triangle Jove weekend.The Triangle Jove is a platform formed in 1999 by the youth coun-cils—young people’s association networks—in the three territories where Catalan is spoken, with the aim of promoting forums of ex-change between youth groups to re-inforce the associations and young people’s participation, and to allow for the creation of a common dis-course.

Youth Debate

The Network of Local Youth Councils of Catalonia is BornThe key word for defining the Net-work of Local Youth Councils of Catalonia (XCLJC) is participa-tion, since the underlying objective of this network is to foster young people’s participation, a project that formed part of the Territorial Action Plan that the CNJC approved at its congress in Girona. In this plan we emphasized that the CNJC ought to have a vision of the entire country, and above all channel its promo-tion of participation in a way that is geared more to associations. Regard-less of whether these are members of the Council, they are all working throughout the country and play an important role in the daily life of Catalan youth.This opening up of the CNJC must be made more concrete through the decentralization of the Council’s ac-tivities, increasing the support staff of the CNJC by five people (one per province, with an additional person for the Terres de l’Ebre). This will al-low the Council to have more direct contact with associations through-out the whole country, and above all work with them to foster the crea-tion of networks at a second level that represent these diverse groups and integrate them into the local council network itself.

Jaume Soler i RiosCNJC Vice-president and Territo-

rial Participation Secretary

New Platforms for Participation, New Challenges for the Youth Association MovementYoung people’s conditions of life are changing, and this changes our way of participating in the world around us. Therefore we in the youth as-sociation movement have to ask ourselves how to adapt. From the CNJC we suggest opening a proc-ess of debate to face up to the chal-lenges these changes pose. We have to think about and talk about what principles and aims the participation of young people should be based on, we have to adapt the ways of partici-pating that we offer to the new social situation, and we have to consider new strategies.The CNJC, as a network of youth or-ganizations in Catalonia, is obliged to promote a debate within associa-tions, so that they will reflect on our aims and strategies and so that these are adapted to the changing social reality. The result ought to be a refer-ence document for associations that shakes up their functioning and the strategies, essentially to strengthen the participation of the organiza-tions and young people and, there-

fore, make their capacity for social transformation more effective.

Roger Soler i MartíCNJC Chief Territorial Participa-

tion Officer

The CJB Promotes the “Being young is not a disease” Campaign On 20th September, to coincide with the festivities of La Mercè in the city of Barcelona and with the start of the school and university year, the Barcelona Youth Council (CJB) presented the campaign “Be-ing young is not a disease” (www.cjb.org/serjove.org). The cam-paign, which will be in force until the end of the year, is part of the Barcelona Youth City Project (BCJ) and essentially consisting of hand-ing out 40,000 units of “Youth”. This purports to be medicine (it is really a packet of sugar-free chew-ing gum) and has a “prospectus” of demands that, in a humorous vein, wishes to place the emphasis on the main problem that the young peo-ple of Barcelona face: the difficulty of becoming emancipated due to high property prices in the city, the precarious work situation we are in and the poor quality of the educa-tion we receive.

Jordi EspotChief Communications Officer of

the Barcelona Youth Council (CJB)

EDUCATION

Young People’s Participation in Secondary Schools. The Present and Future of an Active CitizenryParticipation has become a key concept in any discourse about de-mocracy. There is a high degree of consensus about the idea of build-ing a more participative society and democracy. But the concept of par-ticipation is complicated and am-biguous, and like any concept that becomes fashionable, it often ends up devoid of content. It is therefore necessary to define what it is and, above all, the reasons for participa-tion.This is why the initiative has emerged of developing research-action with the aim of coming up with a shared and agreed diagnosis of the situation of youth participa-tion in secondary schools, and to establish proposals for strengthen-ing this participation. As well as learning about and analysing the situation of youth participation in secondary schools in Catalonia, the research includes tools for direct participation that are designed to mobilize the educational commu-nity and all its agents, being, at the

same time, the subjects and objects of this reflection.

Àngels PiédrolaResearch Director – Social Projects

(FPT-URL) and former CNJC Vice-president

HUMAN RIGHTS AND SOCIAL COHESION

Human Rights and Social Cohesion: Emigration and PoliticsThe twenty-first century is marked by a worldwide phenomenon called globalization. However, this globali-zation is of goods and not human rights. This summer we have been bombarded with news about the fact that some people wish to choose de-cent conditions of life, and that this is seen as a problem. We understand that the behaviour of the media has been pure adherence to the political wishes of the governments of Spain and the European Union. The diplo-matic action that has brought about the ratification of the repatriation agreements in return for money is in no way the solution for the develop-ment of the countries of the South.With all this, we wish to express our indignation over the way the sub-ject of immigration is treated. We therefore use our voice to denounce the respective governments of the South and the North for their hy-pocrisy, which, instead of thinking of real policies for the development of the impoverished countries, de-cide on gangster-like and corrupt agreements and on the politiciza-tion of the right to vote: we do not want false and deceptive discourses and much less racist and xenophobic ones. The democratic participation of the newcomers is the only con-dition for full citizenship, and this has to be approached rationally and boldly based on the principles of the rule of law.

Soco Mbuy and Ousmane MballoCNJC Human Rights and Social

Cohesion Secretaries

INTERNATIONAL NETWORKS

All Different, All EqualIn 1995, 50 years after the end of the Second World War, the Council of Europe introduced a campaign called “All Different, All Equal” (http://alldifferent-allequal.info) in order to strengthen the struggle against rac-ism, anti-Semitism, xenophobia and intolerance. Now more than ever, and ten years on, the struggle continues. Therefore, since June 2006 and until September 2007, the Council of Eu-rope has been enforcing a new cam-paign for Diversity, Human Rights

��


CNJC

and Participation, based on the same slogan and using the same image.Also, one of the most important cam-paigns currently being carried out by the Youth Forum Jeunesse (YFJ) is called “Get Visible” (http://www.getvisable.org), aimed at improving the mobility of young people, espe-cially with regard to the difficulty they have obtaining visas. The most worrying thing is that increasing and more frequent human rights viola-tions are being linked to the proce-dures for obtaining visas. All this, moreover, is in direct contradiction to the principles promoted by the above-mentioned campaign, “All Different, All Equal”.

Sara MolinsCNJC International

Relations Officer

10 Years Young TogetherWith the slogan “10 years young to-gether”, the Youth Forum Jeunesse (YFJ) celebrated that international youth organizations and national youth councils of Europe walk hand in hand. The CNJC Vice-president, Jaume Soler, and the CNJC Inter-national Networks Secretary, Ra-mon Serra, attended the anniver-sary of the European Youth Forum, which took place on 1st September in Brussels. The CNJC could miss the event since we are founding members of Youth Forum. And we did not return to Catalonia empty-handed: we came with a potted fern that said, “always growing”.At a time when Europe is taking on more responsibilities, a strong Eu-ropean Youth Forum allows us to have more influence over the poli-cies that affect us and more say in improving our lives. For this reason we wish the YFJ a long life! Con-gratulations to the bureau and the staff for the great work that are car-rying out, and let’s hope that to-gether we can continue to build a younger, stronger, fairer and more participative Europe.

Youth Debate

Mixed Subcommission with ItalyFor the third year running, a new mixed Subcommission has been created between the National Youth Council of Catalonia and the Ital-ian Forum Nazionale dei Giovani. The aim of these meetings is to al-low the interchange of experiences and impressions between the two councils, as well as between various associations of each country.During the meeting, which lasted four days, we were able to estab-lish links between different asso-ciations, as well as getting to know the real situation of the Forum Na-zionale dei Giovani. This is a very

young council, having only existed for three years, but already with a substantial number of members, a total of 62, and sure to be expand-ing in the near future.

Gerard BaróCNJC International Networks

Secretary

COOPERATION

The Prize for the CNJC’s 1% Competition Goes to SenegalThe National Youth Council of Catalonia has this year awarded 1% of its budget (€5,029.19) to a project by Escoltes Catalans (Cata-lan Scouts) in Senegal. Ngoum-sane, gender work between Scouts of Senegal and Catalan Scouts, is the winner of the CNJC’s seventh cooperation competition. The 1% Competition promotes the auton-omy of civil society in developing countries so that the development process may be internal and not im-posed. The prize-winning projects in every edition of the competition create the conditions necessary for the increase of social capital. They are projects that promote collective organization, participation and the capacity for communal work (and as a network), always based on the needs and opportunities that the context requires. The winners of the 2006 competition explain the experience of cooperation with Senegal below.

Soco Mbuy and Marc BretCNJC Cooperation Secretaries

Ngoumsane: Training for the Future in Aid of Communal DevelopmentLast August, a group of volunteers from Escoltes Catalans (Catalan Scouts) made up of 15 leaders of different troops and the Coopera-tion Department Coordinator Sílvia Ayala, embarked upon the interna-tional adventure of a cooperation project, heading for Senegal. The project, lasting almost a month, con-sisted in the construction of a multi-purpose hall for a training centre in Ngoumsane, a town in the Thiès re-gion, along with 19 young members of the Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal (EEDS). This centre is used mainly by about 500 women from three villages in Thiès taking part in the different training activities prepared by the monitors and the volunteers from EEDS and Jeunesse et Développement (JED), the NGO that takes care of the technical side of EEDS projects.

Escoltes Catalans

ASSOCIATIONS

“Gifts for peace: the committed celebration of the centenary of a worldwide youth movement”Acció Escolta de Catalunya is launching the project Eradica la Violencia Social! (Get Rid of Social violence!) within the framework of the international initiative Gifts for Peace and the worldwide celebra-tions of the centenary of the Scout-ing Movement. 1st August 2007 will be the hundredth anniversary of the first summer camps with which scouting life began. The educational experiment in children’s free time that the Englishman Robert Baden-Powell offered to 20 boys for ten days in the countryside is today a worldwide movement of scouting as-sociations that has grown to number almost 28 million scouts and has reached the threshold of its second century of life.

Miquel López AndrésInternational Commissioner of Ac-

ció Escolta de Catalunya

Have your Say in your SchoolThis school year it is time to renew students’ councils in schools after the recovery of their decision-mak-ing power. This year secondary schools are again immersed in the electoral process that will see them elect half of the representatives on their school council. This renewal is marked by the reinstatement of de-mocracy in school councils, which with the approval of the Organic Education Law (LOE) are once again the main governing body in schools. Therefore, from the AJEC we wish to call on all students to take an active part in the elections to the school councils, because if we do not defend our rights, no-one will.

Jordi RufGeneral Secretary of the Association

of Young Students of Catalonia (AJEC)

Clic, Standing by Young PhotojournalistsAt the CNJC General Secretariat and Diomera we aim to promote the work of Catalan photojournal-ists through the Clic competition, which we have organized for the past six years. Clic is a photojournal-ism competition in which around ten people aged between 18 and 30 will be selected and given the op-portunity to get to know more about their field in the best showcase of the sector, the prestigious international festival of photojournalism, Visa

pour l’ image, which takes place every September in Perpignan.

Diomira Association

Fraudulent Contracts are still on the IncreaseIt has been a few months since Av-alot undertook the first inspections of the contracts that were registered with the local employment offices, and we thought that the denuncia-tion that we made would have served to reduce the level of fraud. Unfortu-nately, however, fraudulent contracts are still on the increase. Regarding the type of contract we have found, the serious problem of temporality that our country suffers from must be highlighted, since 87% of the contracts analysed at random are temporary ones. We call on all work-ers to revise their work contracts in order to detect any illegalities within them, since a fraudulent contract can by law be converted into an indefi-nite one.

Avalot – UGT Youth Section of Catalonia

“Invest in Yourself!”This is the logo of the CP’AC Founda-tion and the aim that has motivated us over the last twenty years. Young people are often faced with difficul-ties when they enter the labour mar-ket. The CP’AC Foundation is aware of these problems and from our very beginnings we have been struggling against unemployment through promoting the concept of self-em-ployment. Thus we offer support to young entrepreneurs in turning their business projects into reality, helping the unemployed into the workplace, especially those with special difficul-ties in finding work. We get involved right from the start in each and every project we are presented with, evolv-ing together with the entrepreneur until their initial idea becomes real-ity. We thus come up with a business plan that brings together and struc-tures all their ideas and dreams.

Private Foundation for the Pro-motion of Self-Employment of

Catalonia

Is a Social Europe Possible and Necessary?Is it possible in the heart of the Eu-ropean Union to define a commu-nity social policy that goes beyond the “open method of coordination” (OMC), and as such promotes ac-tions for what the general public knows as “a social Europe”? To such an ethereal question our re-sponse is ambiguous. In effect, we have to be capable of maintaining a social system that, adapting itself


��

CNJC

to the demands of greater efficiency and justice, is capable of respond-ing to a globalized reality in a state of profound changes. But we must also warn that the myths that some people profess when they refer to a social Europe are not only unattain-able on a practical level, but are also completely counterproductive for the very development of the society we live in.

Roger Albinyana i SaigíPresident of the LYMEC (Liberal European Youth) and responsible

for European and Internacional Policy of the Nationalist Youth of

Catalonia (JNC)

38,000 Festival-goers Confirm Sant Celoni as the Seat of the Youth CampIn its second year in the town of Sant Celoni, in el Vallès, the JERC Youth Camp once again gave prior-ity to Catalan groups and exceeded expectations. Despite having aban-doned the mythical site in Arbúcies for the Youth Camp, in this second year in Sant Celoni it was clear that the new situation had been accepted by Catalan youth, with more than 38,000 young people taking part. For the essential ingredients of the meeting have remained faithful to those people who have in previous years made the Youth Camp into the most important youth event in the Catalan Speaking Countries and the third biggest music festival in Cata-lonia, after the Sònar and the Pri-mavera Sound festivals. The festival’s organizers, Republican Left Youth of Catalonia (JERC), managed to combine music, culture, festivities and politics.

JERC – Republican Left Youth of Catalonia

A School for EntrepreneursVery often the products that are available to us and that we use every day are a complete mystery to us: we have no idea of their origin or the processes they are subjected to before we have them in our hands! The coffee we drink is the result of

a process that starts very far from here, and which continues right up until the point it is poured into our cup. At the Youth Chamber we focus on the process of creating entrepre-neurs, bringing the necessary tools for each of us to recognize, foster and refine the skills we already possess. All young people have something of the entrepreneur in them, and if we want to promote these virtues, this is the best environment to do so.

International Youth Chamber of Catalonia

Area Education Plans Under ConstructionThe Area Education Plans (PEE) open the doors to a cooperation space between educators, and now is the time to fill it. In recent years, one of the greatest challenges of edu-cational leisure entities in Catalonia has been to deal with the new inter-cultural environment. The school, as a traditional educational agent, has also become aware of the need to find new formulas to adapt itself to the new social context. Thus the Department of Education has pro-moted new actions to look for an-swers to the educational demands of our society. The key movement has been to realize the need to open up formal educational centres to their surroundings and discover the shared objectives of all the educa-tional community, whether formal, informal or non-formal, to deal with the new reality.

PEE Team of the Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de

Catalunya

Learning through Participation in the Educational Leisure MovementWhat can we learn through partici-pating in educational leisure bodies? What can we apply this learning to? How do young people evaluate this participative experience? Young peo-ple taking part in educational leisure youth organizations acquire skills that have positive effects on all areas of life. It is for this reason that we at the Observatori del Tercer Sec-

tor are carrying out a study for the CNJC General Secretariat that aims to identify how people evaluate their involvement in this participative ex-perience. First of all young people who participate, or who have partic-ipated, in some form of youth club or scout troop; secondly adults who took part in the past; and thirdly those responsible for training in the principal movements.

Clara Créixams and Andrea Borison

Observatori del Tercer Sector

The Birulés CaseThe Birulés case is not an isolated example, but rather an example of the political motivation underlying the legal actions taken against the Independentist Left of the Cata-lan-speaking Countries. In October 2000, Anna Birulés was invited by the Rector of the University of Gi-rona for the inauguration of the new academic year. Some 500 students gathered outside the cloister to pro-test at the presence of the minister from the Popular Party. Six years lat-er, on 6th September this year, four of the students involved were in court, accused of endangering public safety and threats and aggression towards the police.

Mireia Fillol HomsCatalan-speaking Countries

Students Union (SEPC)

OPEN HOUSE

Don’t Get Carried Away!The Youth Sections of the Town Council of la Seu d’Urgell and the County Council of Alt Urgell, in collaboration with eleven bars in the town, have carried out this summer the “Don’t get carried away. Make sure you are in control before driv-ing. Use your breathalyser” cam-paign. The aims of this initiative are that young people from la Seu d’Urgell drink alcohol responsibly when they go out and drive safely. The campaign has been a resounding success, since breathalyser sales have

been a lot higher than had been pre-dicted at the beginning of summer.

Albert Batalla i SiscartCouncillor for Youth,

la Seu d’Urgell

MEMORY

Pau Casals: Musician and Exemplary CitizenHe was a composer with an interna-tional projection as a conductor and above all a cellist. He studied at the Municipal Music School in Barcelona, as well as Madrid, Brussels and Paris. The first success of his career was in Paris in 1899. Indeed the musician Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1983) became, without any doubt, one of the most emblematic Catalan personalities. He was loved for the quality and public dimension of his work throughout the Western world and for the power of his declarations, the force of his music and the value of his commitment. A trip to the museum in his home town, El Vendrell, shows this very clearly. Whilst in exile he was one of the pub-lic figures who showed the firmest commitment to a principled defence of a repressed Catalonia. Right from the start he maintained his unwaver-ing position of solidarity.

Josep M. FigueresHistorian

PLATFORM

Let’s Stop the War in the Middle East!With the events of 11th September resulting in the internationalization of the preventive war on terrorism model, leading to wars in Afghani-stan and Iraq, and now Lebanon and Palestine, the Stop the War Platform has grouped together the demands of the many organizations and individ-uals who want their voices in favour of peace to be heard in Catalonia.No to war. No to occupation. No to the impunity of Israel.

Marta JordiStop the War Platform

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Bloc d’Estudiants Independentistes – Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, Col·lectius de Joves Comunistes, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, DONA – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Movi-ment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya – Vocalia de Jovent, Veterinaris Sense Fronteres-Vetermón. Adherides: Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació ECOM, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació Sociocultural Nous Temps, Associació de Joves Immigrants Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

��


CNJC

I el Triangle es va fer més

gran a Vic. VIII Trobada

Triangle Jove

Pàg. 14-17

Quins són els reptes del

país, de la joventut i del

CNJC?

Pàg. 42-45

De debò t'és igual qui

guanyi? Guanya tú!

Pàg. 10-11

Gènere iparticipació

Debat Juvenil núm.82

Documents

Transcript of Debat Juvenil núm.82