DE METGES DE BARCELONA 12 5 9 10 36 21 - comb.cat · veis s’ha pogut mantenir en la situació...

d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiN

úm

.13

8

Ma

rç

- J

un

y 2

01

3

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

Cursa atlètica

i competició

d’esquí, a

l’edició dels Medijocs 2013

El COMB presenta

L’“Any Dra.

Dolors Aleu i

Riera” i l’exposició

“Caricatures de Metges”

L’Assemblea

de Compromissaris

aprova la

liquidació del pressupost

de l’any 2012

Un jutjat dóna

la raó al COMB

en la reclamació

del Patronato de l’OMC

35

36

12

9

El Col·legi presenta un “Quaderns de La Bona Praxi”

sobre contencions

Jornada sobre prevenció de la violència

contra el metge en el lloc de treball

14

10

21

5

La secció mir i metges joves del COMB

celebra una jornada d’orientació per als

futurs metges mir

Els col·legis de metges de Catalunya demanen que

no es disminueixi el pressupost destinat a Salut

Els col·legis de metges de Catalunya sol·liciten formalment als responsables polítics i econò-mics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressupostària destinada a Salut. En una de-claració del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya es manifesta que “hem arribat a una situació en què una major restricció podria re-percutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública”.

01-26 SIC 138_2.indd 101-26 SIC 138_2.indd 1 14/06/13 10:2014/06/13 10:20

informació col·legial

2Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013

01-26 SIC 138_2.indd 201-26 SIC 138_2.indd 2 14/06/13 10:2114/06/13 10:21


Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013 3

tualment desconeixem les possibles bases de l’acord i la metodologia per arribar a consensos. L’heterogeneïtat dels participants no farà fàcil arribar a acords. Tot i així, hi posem un vot de confi ança perquè entenem, tal com vàrem dir en el Fòrum de la Professió celebrat l’any passat al COMB, que és important arribar a un pacte polític per establir els mecanismes que per-metin el manteniment dels serveis i el paper que puguem tenir els metges per fer front als reptes de futur. El Departament de Salut fa poc dies que ha publicat un document sobre “Reordenacions Assistencials i Terri-torials (RAT) 2013-2015” que proposa impulsar una adequació i reorganit-zació de la prestació de serveis en l’àmbit territorial. Segons el docu-ment es tracta de cercar el màxim de qualitat i efi ciència reduint la varia-bilitat, adequant l’oferta de serveis i prioritzant actuacions més cost-efectives. Per aconseguir aquests objectius són necessàries millores en l’atenció als malalts crònics, la reor-denació del mapa de serveis especia-litzats i millores en la seva efi ciència. Qualsevol actuació de reforma i diàleg entre les organitzacions sanitàries haurà de comptar amb els metges. És per això que la posterior aplicació pràctica de coordinació entre atenció primària i hospitals i entre hospitals estarà supeditada, d’entrada, a una bona implantació de la història clínica compartida i al sumatori d’objectius comuns dels centres sanitaris i dels professionals que hi treballen.

Nota d’última hora

Tenim informació que la negociació de la mesa de la XHUP pel nou con-veni està encallada. Des del COMB sempre hem manifestat que el nou conveni no pot penalitzar les retribu-cions dels metges i seria bo establir un conveni singular amb els metges que fomentés els resultats de qua-litat i la presa de decisions, ateses les funcions específi ques del nostre col·lectiu.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

opinió i anàlisi

Per un pacte que garanteixi la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic català

Posem un vot de confi ança perquè entenem, tal com vàrem dir en el Fòrum de la Professió celebrat l’any passat al COMB, que és important arribar a un pacte polític per establir els mecanismes que permetin el manteniment dels serveis i el paper que puguem tenir els metges per fer front als reptes de futur

En aquests moments d’incertesa del sistema sanitari provoca-da per la manca de pressupost

aprovat a la Generalitat de Catalunya i, conseqüentment, del Departament de Salut, no coneixem quines seran les possibles mesures i conseqüències de les restriccions pressupostàries. En tot cas, a través dels mitjans de co-municació, ens hem pronunciat cate-gòricament cridant l’atenció dels ciu-tadans sobre el fet que el pressupost de salut no es pot reduir més i que els professionals sanitaris i els metges en concret estem fent tot el que està al nostre abast per seguir mantenint la qualitat del servei assistencial, tot i la reducció molt signifi cativa dels nos-tres honoraris. Si la qualitat dels ser-veis s’ha pogut mantenir en la situació actual és per la professionalitat i la ca-pacitat de sacrifi ci dels metges i altres professionals.

A fi nals del mes de maig, el Govern de la Generalitat va acordar crear la Comissió per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya amb l’objectiu d’elaborar un document de bases per assolir un pacte polític i social que garanteixi la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari pú-blic català. El grup de treball estarà format pels grups parlamentaris i els principals agents socials, ajunta-ments, usuaris, indústria, patronals, sindicats i col·legis professionals. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya estarà representat pel seu president, el doctor Benjamí Pallarès, president del Col·legi de Girona. Ac-

01-26 SIC 138_2.indd 301-26 SIC 138_2.indd 3 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiNúm. 138

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail [email protected] [email protected] http://www.comb.cat

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Coordinador Jordi Pons del SIC

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

Fotografi a Isabel Calaf i arxiu

Disseny Pilar Villuendas i gràfi c Josep Ramon Gómez

Publicitat [email protected]

Dipòsit legal B. 14.998-88

Març - Juny 2013

sumariinformació col·legial

informació grup MED

Opinió i anàlisi 3El COMB demana que no es disminueixi el pressupost destinat a Salut 5Sentència a favor del COMB en la reclamació judicial del Patronato de l’OMC 9Jornada de debat sobre millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball 10Assemblea de Compromissaris: El COMB, una institució sòlida i sanejada al servei dels interessos dels metges i la societat 12Presentació del “Quaderns de la Bona Praxi” sobre contencions 14Revista de premsa 16Consideracions sobre la Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m 18Novetats legislatives sanitàries 19II Jornades d’Orientació per als futurs MIR 21Actualitat col·legial 22Èxit de participació en la 9a edició de la cursa atlètica i de la competició d’esquí 35El COMB presenta l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera” 36Delegacions i Seccions Col·legials 38En record de... 42Consultori Terminològic 48Petits anuncis 50Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 57El valor afegit de comptar amb els millors proveïdors 2710.000 metges ja gaudeixen dels avantatges de l’acord amb BBVA 29Tres preguntes clau per entendre l’estratègia d’inversions 30Els 10 destins imprescindibles d’aquest estiu 31Recomanacions per evitar que un sinistre a la llar ens espatlli les vacances 33L’híbrid, una opció a tenir en compte a l’hora d’adquirir un cotxe 34

01-26 SIC 138_2.indd 401-26 SIC 138_2.indd 4 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El COMB demana que no es disminueixi el pressupost destinat a SalutVilardell: “El sistema sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”

El president del COMB, Miquel Vilardell, declara a El Periódico

que la sanitat requereix més diners i que és imprescindible

garantir la supervivència del sistema de salut. “S’ha

d’informar i negociar amb els professionals tot allò que està

relacionat amb la seva activitat. Sense ells és molt difícil, o impossible, que el sistema

funcioni”, afi rma.En una entrevista a Diario

Médico, Miquel Vilardell reclama que es reconegui l’esforç del

personal sanitari durant la crisi econòmica i demana diàleg amb

els professionals sanitaris.“La sortida fàcil és actuar sobre

els salaris, però en això el Govern s’equivoca; demanem

comissions de professionals amb els quals parlin i arribin a

consensos, i que es tingui en compte que en sanitat ja s’ha fet un gran esforç de contenció, i no

es pot fer més”, manifesta. Els col·legis de metges de

Catalunya demanen que no es disminueixi l’ assignació

pressupostària destinada a Salut. “Hem arribat a una

situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el

conjunt de l’assistència mèdica pública”, adverteixen.

Miquel Vilardell declara a El Punt Avui que “el sistema

sanitari públic català és una joia, privatitzar-lo seria un error”. El

president del COMB recorda que els professionals sanitaris “hem estat els pioners a rebaixar-nos

salaris i hem d’anar amb compte de no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que

ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es

trenqui”.

Declaracions de Miquel Vilardell a El Periódico

“Gairebé a la mateixa hora que la Conse-lleria de Salut certifi -cava, ahir, la rebaixa

del 4,6% de les tarifes que paga als hospitals concertats i noves mesures d’ajust, que no facilitaran la resolució de les llistes d’espera generades per les retallades dels últims anys, Mi-quel Vilardell reclamava exactament el contrari: més diners per a la sanitat.” D’aquesta manera presentava Àngels Gallardo, periodista especialitzada en temes del sector sanitari del diari El Periódico, l’entrevista a Miquel Vilar-dell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i cap de Medicina Interna a la Vall d’Hebron, que el diari va publi-car, el 17 de maig, amb el títol “Vilar-dell: La sanitat requereix més diners”.“Hi ha molt de desànim. Jo no variaré la meva posició, per més que intentin convèncer-nos que no hi ha diners per a la sanitat pública. És imprescindible garantir la supervivència del nostre sistema nacional de salut, dels mi-llors del món. S’ha de preservar, els ciutadans ho necessiten i ho recla-men”, va declarar Vilardell tot respo-nent sobre la situació de l’Hospital de la Vall d’Hebron, un bon exponent,

segons recordava la periodista, de l’evolució econòmica que segueix la sanitat pública catalana. Sobre les mesures que cal prendre, el president del COMB va proposar: “En primer lloc, trobar recursos, destinar-hi més diners. Per això és imprescindible un acord entre tots els partits polítics.”En referir-se a com s’obtindrien els di-ners, el doctor Vilardell va manifestar: “Amb impostos específi cs, destinats a la sanitat pública, aplicats als ciuta-dans amb més poder econòmic. I també fi xant impostos amb la mateixa fi nalitat sobre els productes de consum que per-judiquen la salut: tabac i alcohol.”El president del COMB va valorar, entre d’altres qüestions, el fet que alguns hospitals concertats estudiïn implantar línies d’assistència privada. “Això no soluciona els dèfi cits de la sanitat pública, encara que, en últim extrem, el benefi ci obtingut s’hauria de reinvertir en el sistema nacional de salut. És important que els cen-tres tinguin aquestes dues portes d’entrada i les separin de forma clara i ben diferenciada, especialment en tot allò que fa referència a les llistes d’espera. El que seria ideal és que aquestes dues opcions s’oferissin en edifi cis diferents”, va puntualitzar. A la pregunta sobre com pararia el

17 demaig

Diario Médico, 13 de maig de 2013

01-26 SIC 138_2.indd 501-26 SIC 138_2.indd 5 14/06/13 10:2114/06/13 10:21




desànim del personal sanitari, Mi-quel Vilardell va dir que “propiciant la seva participació en el que passa”. “S’ha d’informar els professionals de tot allò que està relacionat amb la seva activitat i negociar amb ells. És imprescindible incloure’ls. Sense ells és molt difícil, o impossible, que el sistema funcioni”, va concloure el pre-sident del COMB. Vegeu l’entrevista al següent enllaç: www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/miquel-vilardell-sanitat-requereix-mes-di-ners-2392732

Entrevista al president del COMB a Diario Médico

Sota el títol “L’atenció ha de ser universal”, Diario Médico va pu-blicar, el 13 de maig,

una àmplia entrevista amb Miquel Vilardell, president del COMB, sobre l’actualitat sanitària. En declaracions a Carme Fernández, redactora en cap de DM a Catalunya, Vilardell va rei-terar la posició del Col·legi de Met-

ges de Barcelona, una vegada més, sobre el Reial Decret Llei 16/2012. “L’atenció sanitària ha de ser univer-sal; a qui té un problema no se li pot preguntar pel seu origen. I ho vam dir [el Col·legi de Metges de Barcelona] des del primer moment; com també que es pot trencar la barrera epide-miològica per falta de vacunació i tractament de persones amb patolo-gies infeccioses greus. A Catalunya, per sort, es manté l’atenció univer-sal”, va manifestar.Sobre les retallades que pateix el sis-tema sanitari, el president del COMB va destacar l’esforç dels professio-nals sanitaris de Catalunya durant els tres anys de persistència de la crisi econòmica i, en aquest sentit, va declarar que “el primer és reconèixer aquest esforç i, després, que ja no es pot anar més enllà, ni es pot acceptar, per la pressió assistencial i perquè la remuneració de les plantilles ha baixat a mínims”. Miquel Vilardell va manifestar, així ma-teix, que “totes les mesures d’ajust,

13 demaig

El Periódico, 17 de maig de 2013

Limitació de proves i tractamentsEl diari Ara va infor-mar, el 9 de març, so-bre les reaccions dels professionals sanita-

ris pel que fa a la iniciativa del De-partament de Salut de restringir les proves innecessàries. En aquest sentit, el diari va recollir, entre d’altres, declaracions de Jaume Padrós, vicepresident del COMB: “Estem d’acord a reduir la variabi-litat de les pràc-tiques clíniques i l’objectiu el com-partim, però de-manen que es tin-gui més en comp-te els professio-nals que ho han d’aplicar i que les decisions es prenguin de baix cap a dalt.” En cas contrari, segons l’opinió de Padrós, en lloc de recomanacions, “es po-den interpretar com una imposició en un context de retallades”.

En una entrevista al programa L’Hora L de Ràdio Barcelona, que dirigeix Frederic

Vincent, el president del COMB, Mi-quel Vilardell, va valorar el projec-te del Departament de Salut que, a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, proposa detectar pràctiques clíni-ques que no aportin benefi cis clars als pacients i eliminar-les. El doctor Vilardell va manifestar, en l’entrevista que es va emetre el 7 de març, que “buscar una institu-ció amb gent de prestigi, que siguin experts independents, que valorin els protocols i les guies de pràcti-ca clínica, és positiu perquè dismi-nueix la variació de la forma de fer diagnòstics i tractaments, però, so-bretot, s’ha de basar en l’evidència científi ca, en allò que està demos-trat que és el millor i més efi caç”. De tota manera, Vilardell va advertir que el resultat d’aquestes mesures són a mitjà i llarg termini. Pel presi-dent del COMB, a curt termini, “el sistema de salut necessita més re-cursos públics i cal un pacte polític per trobar aquests recursos, perquè no el podem retallar més, ja que sí retallem més correm riscos impor-tants”.

Declaracions d’Elvira Bisbe a 8TV

Elvira Bisbe, membre de la Junta de Govern del COMB, va concedir una entrevista al programa

Migdia de 8TV, que dirigeix i condueix Ruth Jiménez, sobre la situació del sec-tor sanitari. A l’entrevista, que es va emetre en directe el 24 d’abril, la docto-ra Bisbe, entre d’altres consideracions, va manifestar que “l’ambient és de molta preocupació, hem tocat os i ara tocaria perforar; en el món sanitari ja portem un infrafi nançament durant molts anys i hem estat aguantant aquest sistema que tothom diu que és d’excel·lència”.En parlar de com millorar l’efi ciència, Elvira Bisbe va explicar que “hi havia punts que podíem millorar i ho hem fet; els metges n’eren molt conscients

i hem buscat sistemes per intentar que la retallada tingués poc impacte en la salut i, de fet, continuem tenint un sis-tema d’excel·lència, però aquest s’ha de nodrir del fet que la investigació es pu-gui portar a terme. Està tot paralitzat, no hi ha investigació, la formació és cada vegada més defi cient, no es pot donar el mateix que es donava fa un temps, no es reposa el material, no s’incorpora la nova metodologia; això ens passarà fac-tura d’aquí a no res”.

9 demarç

24d’abril

7 demarç

01-26 SIC 138_2.indd 601-26 SIC 138_2.indd 6 14/06/13 10:2114/06/13 10:21




D’aquesta manera, la nota del CCMC destaca que és per “aquesta força moral que tenim que ens dirigim al conjunt de la societat i sol·licitem formalment als responsables polí-tics i econòmics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressu-postària destinada a Salut. Hem arri-bat a una situació en què una major restricció podria repercutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública”. Vegeu document íntegre del CCMC.

Gaceta Médica en català i sectorsanitari

Miquel Vilardell, en un article d’opinió publi-cat a Gaceta Médica el 18 de febrer, va donar

la benvinguda a la versió en català de la publicació i va parlar dels temps di-fícils que viu el sector sanitari. El president del COMB va fer una anàlisi dels temps difícils pels quals passa la sanitat pública i privada i va explicar que “els ajustos pressu-postaris i la disminució de l’activitat

abans d’anunciar-les, s’han de tractar amb els professionals perquè són els que coneixen millor a on es pot millorar i a on es pot retallar. La sortida fàcil és actuar sobre els salaris, però en això el Govern s’equivoca; de-manem que parlin amb comis-sions de professionals i arribin a consensos, i que es tingui en compte que en sanitat ja s’ha fet un gran esforç de contenció, i no es pot fer més”.En abordar la situació d’incer-tesa del pressupost 2013, el president del COMB va reclamar diàleg amb els professionals. “No coneixem el pres-supost. El millor en aquestes circums-tàncies és parlar amb els professionals de les possibilitats i no donar-los les retallades fetes. Som a temps de fer-ho. En contra dels professionals no s’hi pot anar perquè són imprescindibles per aconseguir la solvència i la soste-nibilitat del sistema”, va declarar.Miquel Vilardell va manifestar, en la seva declaració a DM, que “és el mo-ment d’atorgar a l’atenció primària la direcció de tots els processos, des de la prevenció fi ns a la rehabilitació, i que se li donin tots els elements que necessiti per poder retre comptes”.La publicació digital Médicos y Pa-cientes, que edita l’Organización Me-dica Colegial per al sector sanitari, va reproduir l’endemà íntegrament l’entrevista i va ressaltar que Miquel Vilardell es mostra “ple defensor de l’atenció sanitària universal i advoca perquè totes les mesures d’ajustos es tractin amb els professionals.”

Nota dels Col·legis de Metges de CatalunyaEl Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya (CCMC) va donar a conèixer a traves dels respectius webs col·legials, el 24

d’abril, una nota de posicionament davant la incertesa pressupostària d’enguany. Al document s’adverteix que “els met-ges ja hem realitzat, des de la perspec-tiva econòmica, tots els esforços que se’ns han demanat i que en els últims tres anys els nostres honoraris han dis-minuït entre un 25 i un 30% i hem aug-mentat sense contraprestació el nom-bre d’hores d’exercici professional”.

18 defebrer

24 d’abril

El Punt Avui, 16 de febrer de 2013

Nota del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya davant la incertesa pressupostària d’enguany És per tots reconegut que l’assistència sanitària pública a Catalunya té un gran valor per al conjunt de la societat. La competència professional, les infraestructures sani-tàries i la confi ança dels malalts amb els professionals i amb els metges en particular han generat amb els anys el bon nivell assistencial per tots reconegut de l’assistència mèdica que s’ofereix al nostre país, comparable amb la dels països del nostre entorn.Recordem que aquest bon nivell de qualitat obtingut s’ha aconseguit amb un dels pressupostos en salut més baixos de la Unió Europea.Quan la nostra societat passa per moments de gran difi cultat, fi ns i tot de privacions importants, la garantia d’una cobertura universal en salut adquireix la seva màxima dimensió i sentit.No parlem d’excel·lència, ni de “donar més per menys”: ens referim a mantenir el nivell adquirit amb l’esforç de tots. Guanyar la confi ança d’una societat costa molts anys, perdre-la, no gens.Pensem que els metges ja hem realitzat, des de la perspectiva econòmica, tots els esforços que se’ns han demanat disminuint en els últims tres anys entre un 25% i un 30% dels nostres honoraris, i hem augmentat sense contraprestació el nombre d’hores d’exercici professional.És per aquesta força moral que creiem que tenim que ens dirigim al conjunt de la societat i sol·licitem formalment als responsables polítics i econòmics de l’elaboració dels pressupostos del nostre país que no es disminueixi l’assignació pressupostària destinada a Salut. Hem arribat a una situació en què una major restricció podria reper-cutir de forma directa i indirecta en el conjunt de l’assistència mèdica pública.Per respecte a la dignitat personal dels ciutadans, per respecte a la dignitat de la professió mèdica, però sobretot, per responsabilitat social davant d’aquesta difícil situació en la qual ens trobem, volem fer palesa la nostra preocupació així com el compromís adquirit amb la societat, de seguir mantenint un servei de qualitat des del professionalisme de tots els metges que representem.

Consell de Col·legis de Metges de CatalunyaWeb col·legial, 24 d’abril de 2013

01-26 SIC 138_2.indd 701-26 SIC 138_2.indd 7 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



privada fan que l’esforç dels metges i professionals sanitaris sigui un ele-ment imprescindible per mantenir la qualitat del servei i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”. Per això, segons Miquel Vilardell, és impres-cindible el reconeixement dels pro-fessionals i, tal com s’ha manifestat al Fòrum de la Professió, “aquest re-coneixement és directament propor-cional a la participació dels metges i metgesses en la gestió assistencial i econòmica dels recursos de què dis-posem i, així, evitar més retallades sobre les retribucions que, des de fa més de dos anys, estem suportant”.El doctor Vilardell va explicar al seu article, entre d’altres aspectes, que el Col·legi de Metges de Barcelona, sensible a la realitat del moment, està fent un esforç per donar suport als metges i, especialment, a aquells que tenen més problemes. Vegeu ar-ticle íntegre.

Entrevista a El Punt Avui

En una entrevista a doble pàgina al suple-ment L’Econòmic d’El Punt Avui, Miquel Vi-

lardell va defensar el sistema sanitari públic i va indicar que “seria un error privatitzar-lo perquè tenim un model sanitari òptim; el nostre model és una joia única, reconegut a tot el món, que ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí que s’hauria de defi nir és quin tipus de gestió li cal, perquè ne-cessitem més recursos”. El president del COMB, en resposta a les preguntes d’Anna Pinter, periodista especialitza-da en informació del sector econòmic i sanitari, va insistir que és urgent tro-bar la manera de captar més recursos i, per això, és necessari que “els polí-tics es posin d’acord”.El president del COMB, en el decurs de l’entrevista, va repassar diversos temes, com són la implementació de taxes, la supressió d’empreses públi-ques, l’eliminació de l’euro per recep-ta, la millora de l’efi ciència, les reta-llades en el sou dels professionals mèdics i els honoraris per acte mèdic en la medicina privada, entre d’altres.Miquel Vilardell va recordar, nova-ment, que “hem estat [els professio-nals del sector sanitari a Catalunya] els pioners a l’hora de rebaixar-nos salaris i hem d’anar amb compte de

no retallar més perquè es posarà fi a la pau social que ara mantenim amb un equilibri inestable, i pot ser que es trenqui. Abans d’entrar a fer qualsevol canvi és essencial que es pacti amb els professionals mèdics. Si no, qui real-

ment ho paga és el ciutadà”. Vegeu en-llaç de l’entrevista a: www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/619719-el-sistema-sanitari-public-catala-es-una-joia-privatitzar-lo-seria-un-error.html

És una bona notícia. Volem donar la benvingu-da a la versió en català de Gaceta Médica. El fet d’utilitzar la llengua d’ús regular en el sector sanitari i de molts professionals apropa el mit-jà als seus lectors de Catalunya. És important disposar d’una informació de qualitat i propera que permeti als metges i metgesses saber el que succeeix al nostre sector en temes relacionats amb els professionals, les especialitats i socie-tats científi ques, els col·legis professionals, els centres sanitaris, l’administració pública, la in-dústria farmacèutica, etc.

Són temps difícils per a la sanitat pública i privada. Els ajustos pressupostaris i la disminució de l’activitat privada fan que l’esforç dels metges i professionals sanitaris sigui un element imprescindible per mantenir la qualitat del servei i l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Per això és imprescindible el reconeixe-ment dels professionals. Tal com hem manifestat en el Fòrum de la Professió Mèdica, aquest reconeixement és directament proporcional a la participació dels metges i metgesses en la gestió assistencial i econòmica dels recursos de què disposem i, així, evitar més retallades sobre les retribucions que, des de fa més de dos anys, estem suportant. No podem ometre la preocupació que ens provoca l’augment progressiu de la precarietat laboral, especialment dels metges més joves i d’aquells metges que realitzen la seva activitat en substitucions, cobrint horaris de nits i caps de setmana i guàrdies mèdiques.El Col·legi de Metges de Barcelona, sensible a la realitat del moment, està fent un esforç per donar suport als metges i, especialment, a aquells que tenen més problemes. És per això que, des de fa més d’un any, la Junta de Govern del COMB ha reforçat les àrees col·legials que presten serveis als companys i companyes amb problemes, com són: l’Àrea Ocupacional, l’Assessoria Jurídica, el Programa de Protecció Social i les activitats de la Fundació Galatea, que es preocupen del benestar i la salut dels facultatius. En aquesta línia, el COMB està fent un esforç important per resultar al més econòmic possible al seu col·legiat, congelant per quart any consecutiu la quota col·legial i, en el cas de la pòlissa de Responsabi-litat Civil, augmentant les prestacions i reduint en un 30% la quota trimestral.Només des del professionalisme i el compromís de cadascú podrem fer front al futur immediat. Els metges volem assumir la nostra quota de responsabi-litat. Per això necessitem bones condicions professionals i laborals i que les decisions que es prenguin en un futur immediat es facin de comú acord amb els professionals, que som els primers interessats en la supervivència d’un sistema sanitari de qualitat. És necessari un compromís polític i que la sanitat no sigui un terreny abonat en la contesa política. Si volem un futur millor per als nostres pacients i per a la ciutadania en general, hem de reclamar les con-dicions que ho facin possible.Aplaudim la iniciativa de Gaceta Médica i els encoratgem a seguir informant amb rigor i independència pel bé del sistema sanitari a Catalunya.

Miquel Vilardell,president del COMB

Article d’opinió publicat a Gaceta Médica el 18 de febrer de 2013

Article de Vilardell sobre l’estat de la professió i del sistema sanitari a Gaceta Médica

16 defebrer

01-26 SIC 138_2.indd 801-26 SIC 138_2.indd 8 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



El Col·legi de Metges de Barce-lona (COMB) es mostra satisfet amb la sentència que eximeix la

institució de pagar els 1.164.873,42 euros reclamats per la Fundación de Huérfanos y Protección Social de Médicos. El jutge ha sustentat la seva resolució en la prescripció de la demanda però, a més a més, segons ha declarat Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica, a Diario Mé-dico, el jutge també entra en el fons de l’assumpte “admetent la potestat del col·legi per destinar lliurement la quota voluntària dels seus col·legiats als programes d’ajuda a metges i fa-miliars propis”.En el text de la sentència s’explica que, a partir del primer trimestre de 2006, el Col·legi de Metges de Barcelona va deixar de liquidar a la Fundación Patronato de Huérfanos de l’OMC els excedents de les quan-titats destinades a la protecció social dels metges, que s’havia recaptat per l’aportació voluntària dels col·legiats i que no s’havia gastat. Es produïa des de feia temps un gran desfa-sament a favor de la Fundación i en perjudici dels metges de Barcelona que, a més de no estar justifi cat, en el futur podia traduir-se en un proble-ma per als col·legiats i familiars, que podia impedir al COMB implementar i oferir un programa de protecció so-cial propi com estava legal i estatu-tàriament previst. L’Assemblea de Compromissaris del COMB de l’11 de desembre de 2007 va decidir crear el seu propi progra-ma de protecció social i dotar-lo amb el 100% de la quota col·legial, amb la fi nalitat d’optimitzar al màxim els imports que en concepte de protecció social aportaven els metges i desti-nar-la als metges i familiars del ma-teix Col·legi de Barcelona i a millorar les prestacions.Finalment, l’11 de novembre de 2010, es va signar un Conveni entre les dues

Sentència a favor del COMB en la reclamació judicial del Patronato de l’OMC

El Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona ha desestimat la demanda

presentada per la Fundación Patronato de Huérfanos

y Protección Social de Médicos Príncipe de

Asturias, que reclamava al COMB 1.164.873,42 euros.

La sentència dóna la raó al COMB i a les

decisions preses pels seus col·legiats en relació amb

la desvinculació el 2007 de les polítiques de protecció

social de la Fundación depenent de l’Organización

Médica Colegial (OMC), que des d’aleshores

desenvolupa el COMB amb un programa propi de

Protecció Social (PPS).L’import que reclamava

la Fundación, i que la sentència li denega, tindrà com a destinació l’objectiu

pel qual s’havia recaptat, és a dir, incrementar els fons de protecció social

del Col·legi per millorar-ne les prestacions. Aquest

import podrà utilitzar-se tan aviat com sigui ferma la

sentència.

Assessoria

Jurídica

institucions que tancava la situació anterior a aquesta data i s’acordava que les aportacions del COMB a la Fundación anirien destinades a aju-des o prestacions a col·legiats al COMB i familiars d’aquests.Un cop signat el Conveni, la Funda-ción va reclamar al COMB els imports corresponents a l’exercici del 2007, en considerar que aquesta quanti-tat havia quedat fora del Conveni. El Col·legi de Metges de Barcelona, en canvi, argumentava que el Con-veni es va subscriure per solucionar, entre d’altres qüestions, la retenció per part del Col·legi dels excedents corresponents als anys 2007, 2008 i 2009.Finalment la jutge desestima la de-manda de la Fundación Patronato de Huérfanos de l’OMC perquè han pas-sat més de tres anys des que es va generar el deute, aplicant el que fi xa el Codi Civil de Catalunya per la pres-cripció de pagaments periòdics d’un any o inferiors. La jutge també va fer la següent va-loració: “La reclamació per part de la Fundación un cop signat el Con-veni és un tipus d’actuació abusiva i deslleial que infringeix el principi de bona fe i seguretat jurídica, establert en l’article 7 del Codi Civil que indica que els drets hauran d’exercitar-se conforme a les exigències de la bona fe. La Llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial d’aquest. Tot acte o omissió que per la intenció del seu autor, pel seu objectiu o per les circumstàncies en què es realit-zi sobrepassi manifestament els lí-mits normals de l’exercici d’un dret, amb danys per a tercer, donarà lloc a la corresponent indemnització i a l’adopció de les mesures judicials o administratives que impedeixin la persistència en l’abús”.

01-26 SIC 138_2.indd 901-26 SIC 138_2.indd 9 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



Jornada de debat sobre millores ende la violència al metge en el lloc d

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va

celebrar un debat, adreçat al sector sanitari, sobre

millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball. En l’acte

es van exposar les eines preventives per abordar la

violència en el lloc de treball i, a continuació, es va fer una

taula rodona, en la qual van participar representants dels

Mossos d’Esquadra, de la Guardia Urbana i advocats del COMB, que van tractar

de “L’aplicació de la llei de seguretat ciutadana,

l’actuació policial i casos pràctics”.

L’acte inaugural de la Jornada so-bre “Millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc

de treball” va ser presentat per Mi-quel Vilardell, president del COMB, i Ramon Espadaler, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Vi-lardell, en la seva intervenció, va destacar que “el COMB va conside-rar la necessitat de crear una unitat que es dediqués a la prevenció de les agressions al metge en el lloc de treball, per això es va crear la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM), integrada a l’Àrea de Praxi, amb la funció principal de prestar l’assistència i l’empara necessàries en matèria jurídica i de seguretat als col·legiats que han patit algun tipus d’incident violent en l’exercici de les seves funcions professionals”.Va obrir la sessió Josep Arimany, direc-tor de l’Àrea de Praxi del COMB, amb la ponència “la violència en el lloc de treball. Eines preventives”. Posterior-ment va tenir lloc una taula rodona so-bre “L’aplicació de la llei de seguretat ciutadana, l’actuació policial i casos pràctics”, en la qual van intervenir Miguel Gómez Alarcón, advocat de

la Unitat Integral de la Violència con-tra el Metge del COMB; Jordi Domè-nech, inspector del Cos dels Mossos d’Esquadra; Domènec Escarrè, inten-dent de la Guàrdia Urbana de Barce-lona, i Esperanza L. Gómez Durán, cap de la Unitat de Medicina Legal i Recer-ca de l’Àrea de Praxi del COMB.Josep Arimany va explicar que el motiu principal que va motivar la convoca-tòria d’aquesta sessió es fonamenta en la signatura d’un acord-marc de col·laboració entre el Departament d’Interior i el COMB, el passat 30 de maig de 2012, per a casos d’agressió a metges en l’exercici de les seves funcions. Arimany va destacar que “com a mesura absolutament nova, es contempla la possibilitat d’aplicar la LO 1/92 sobre ‘Protecció de la Segu-retat Ciutadana’ en aquells casos en què la conducta de l’usuari d’un cen-tre mèdic n’alteri l’ordre i en pertorbi el bon funcionament, mesura que no afectarà únicament el col·lectiu mè-dic sinó a tot el personal del sector sanitari que desenvolupa la seva tas-ca professional als centres”. Josep Arimany va assenyalar que l’objectiu de la jornada “és donar a conèixer als

1

Violència

contra el metge en

el lloc de treball

01-26 SIC 138_2.indd 1001-26 SIC 138_2.indd 10 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



en la problemàtica c de treball

responsables dels centres aquesta ini-ciativa, així com deliberar entre tots, i des de l’experiència de cadascú, la po-sada en funcionament d’aquesta via administrativa, la qual pot resultar de gran interès pràctic per minimitzar la violència contra el personal sanitari i, conseqüentment, en el funcionament dels centres”. Per això, va afegir Ari-many, “hem comptat amb la presència de responsables de la Policia de la Ge-neralitat-Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona”.Josep Arimany va explicar les fun-cions de la Unitat Integral de Violèn-cia Contra el Metge (UIVCM), creada per la Junta de Govern del COMB el 8 de juliol de 2010, va donar dades es-tadístiques sobre agressions i va ex-plicar les accions que s’han portat a terme des del COMB en aquesta ma-tèria. Finalment, Arimany va exposar una sèrie de conclusions que repro-duïm a continuació.

Conclusions

· La creació de la UIVCM es converteix en una eina de suport al metge en cas d’una agressió o incident.

les agressions als professionals sa-nitaris, amb tots els interlocutors (metges, infermeres, administratius, advocats, policies).· Cada centre o establiment sanitari ha de disposar d’un protocol especí-fi c de detecció i d’atenció a la violèn-cia als professionals sanitaris.

· Comptar amb experts, advocats i de seguretat, aporta tranquil·litat i as-sessorament als metges que ho ne-cessiten.· Qualsevol iniciativa, en relació amb la protecció del metge en l’àmbit de violència, ha de tenir el seu refl ex en tots els professionals sanitaris.· La coordinació amb els estaments judicials (Fiscalia) i amb la Direcció General de Policia-Cos de Mossos d’Esquadra és necessària i ha d’estar protocol·litzada.· Buscar eines de prevenció per dis-suadir els possibles agressors (de-núncia, sanció administrativa, mesu-res de seguretat, col·laboració amb les institucions sanitàries, suport del COMB-UVICM).· Si cal, oferir un suport psicològic (síndrome d’estrès posttraumàtic).· Cal potenciar des d’un punt de vis-ta jurídic la qualifi cació d’atemptat a l’autoritat en l’agressió al metge.· Considerem convenient donar di-fusió de la realitat diària d’aquestes situacions mitjançant publicacions científi ques.· És necessari compartir l’experiència i el coneixement de la casuística de

1. Miquel Vilardell, president del COMB; Ramon Espadaler, conseller d’Interior de la Generalitat de

Catalunya, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB, en la presentació de la jornada

sobre “Millores en la problemàtica de la violència al metge en el lloc de treball”.

2. Domènech Escarré, intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona; Esperanza L. Gómez Durán,

cap de la Unitat de Medicina Legal i Recerca de l’Àrea de Praxi del COMB; Jordi Domènech,

inspector del cos dels Mossos d’Esquadra, i Miguel Gómez Alarcón, advocat de la Unitat Integral de la

Violència contra el Metge del COMB, en la taula rodona de la jornada.

3. Sala d’actes del COMB durant la celebració de la Jornada.

2

3

01-26 SIC 138_2.indd 1101-26 SIC 138_2.indd 11 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



El passat 19 de març es va celebrar la primera Assemblea de Com-promissaris, l’òrgan màxim de

representació dels metges col·legiats de Barcelona, de 2013. En l’acte, se-guint l’ordre del dia, es presentà l’Informe de Presidència, a càrrec de Miquel Vilardell, president del COMB, i la Memòria de Secretaria, per part de Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, i també s’efectuà la liquidació pressupostària, que detallà Jaume Se-llarès, tresorer del COMB.En l’Informe de Presidència, Miquel Vilardell va posar de manifest, un cop més, la posició de la corporació en el sentit que el sistema de salut no pot aguantar més retallades. El manteni-ment de l’actual sistema sanitari, en convivència d’institucions públiques i concertades, necessita més recursos que sorgeixin del consens polític. Així ho ha defensat el president i el COMB, des de totes les plataformes possi-bles, prenent posició sempre al costat dels metges i metgesses i de la socie-tat catalana.Pel que fa a les relacions amb altres òrgans col·legials, Vilardell va desta-car la feina de Benjamí Pallarès, presi-dent del Col·legi Ofi cial de Metges de Girona, al front del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També es va comentar la continuïtat en les recents eleccions a la presidència de la Organi-zación Médica Colegial de Espanya de Rodríguez Sendín, que era l’únic can-didat que s’hi presentava.D’altra banda, Vilardell va anunciar la creació d’una comissió de la Jun-ta, liderada per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, amb l’encàrrec d’estudiar la viabilitat d’implementar el vot electrònic per a futures elec-cions a la Junta del COMB, en base al que possibiliten els actuals Estatuts. Al torn de paraules, Pujol va agrair la confi ança dipositada en ell i va comprometre’s a estudiar i analitzar

del pàrquing públic que una empre-sa del Grup MED està construint a la plaça adjacent de la seu col·legial, i emfatitzant que no representa cap risc econòmic per al COMB ni per als seus col·legiats.Miquel Vilardell va anunciar també la creació d’una comissió, liderada per part del COMB per Màrius Morlans, per a l’elaboració d’un Codi Ètic amb el propòsit de regular les relacions entre la Junta del COMB i el Grup MED, i que es té l’objectiu d’aportar ben aviat.

Memòria de Secretaria de l’any: prop de 1.000 actes realitzats pels metges i metgesses al COMB

La secretària del COMB, Pilar Arriza-balaga, va repassar l’activitat duta a terme pel Col·legi al llarg de l’any. Ha estat un període de força dinamisme, i un exemple n’és que al llarg de 2012 s’han celebrat a la sala d’actes prop de 1.000 ocupacions.Pel que fa al perfi l del col·legiat, Arriza-balaga va destacar una feminització de la professió clara, progressiva i creixent entre els més joves, tot i que per ara, el total de col·legiats es reparteix en un 51% d’homes i un 49% de dones. Tam-bé va destacar una disminució del 15% dels nous col·legiats estrangers en re-lació amb els anys anteriors.En referència a la comunicació entre el Col·legi i els col·legiats, posà de mani-fest que augmenten les visites al web del COMB, i sobretot l’accés des dels dispositius mòbils, que ja se situa en un 12% del total de visites. Per això s’ha adaptat el web per a mòbils, que facilita l’accés a les pàgines més vis-

diferents experiències en el vot elec-trònic, així com la seva possible adap-tació al sistema electoral estatutari del COMB. Qualsevol decisió es prendrà, per part de l’Assemblea de Compromissaris, a proposta de la Junta, assegurant que es respecten totes les garanties, le-gals i tecnològiques pertinents. En aquest sentit, el vicepresident, Jaume Padrós va recordar que el COMB ha liderat en l’àmbit estatal el desenvolu-pament de la signatura electrònica, un pas imprescindible per permetre el vot electrònic en el futur.L’Informe de Presidència també va ser-vir per donar resposta a les preguntes d’un grup de compromissaris, comen-tant el posicionament del COMB res-pecte als recents casos de presumpta corrupció en Sanitat i aclarint també els possibles dubtes sobre el procés de la indemnització acceptada respec-te dels terrenys de Can Másdeu, com ja s’havia detallat en anteriors Assem-blees de Compromissaris.A l’últim, el president va llegir una carta fi rmada per Jaume Aubia, direc-tor gerent del COMB, explicant que, arran d’algunes notícies aparegudes en algun mitjà electrònic, no té cap participació en el suposat procés de privatització de l’Hospital Clínic; i una altra signada per Albert Lluch, direc-tor general del Grup MED, reafi rmant, com en anteriors exposicions més de-tallades davant l’Assemblea de Com-promissaris, la viabilitat econòmica

El COMB, una institució sòlida i sanejada al servei dels interessos dels metges i la societat

1. Imatge de l’acte de constitució de l’Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014,

el 23 de març de 2010. 2. Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB; Miquel

Vilardell, president del COMB, i Jaume Sellarès, tresorer del COMB, en l’acte de constitucio

de l’Assemblea de Compromissaris del període 2010-2014.

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS

1 2

01-26 SIC 138_2.indd 1201-26 SIC 138_2.indd 12 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



tes, com són el webmail o el directori de metges. El Col·legi també ha aug-mentat la seva presència a les xarxes socials; al llarg d’aquest any el comp-te de Twitter COMBarcelona ha tingut 1.700 seguidors nous, un 70% més respecte al 2011.També via Internet, i publicat al web del COMB, més de 100 metges han par-ticipat en el Fòrum de la Professió, on un conjunt de col·legiats es compro-met a respondre davant de certs temes que preocupen als metges. Es tracta d’un espai obert en el qual es convoca professionals de diferents perfi ls, amb l’objectiu primordial d’elaborar mesu-res per a la sostenibilitat i la millora del sistema sanitari.En l’àmbit de l’emprenedoria, s’han rebut més de 350 metges amb idees innovadores i projectes nous. D’aquestes propostes, més de la mei-tat han estat analitzades en detall i 13 projectes han rebut fi nançament mit-jançant les “fi res” que coorganitza el COMB, i on diferents inversors —insti-tucionals i privats— es troben amb els projectes i els metges innovadors.Pel que fa al Servei d’Ocupació, podem dir que ha augmentat la mediació per a la recerca de feina i s’han gestionat prop de 500 ofertes de treball al llarg de 2012.

per tant, la seva aportació al COMB ha permès que, malgrat la crisi, es man-tinguin, o fi ns i tot es potenciïn, alguns serveis considerats imprescindibles.Així, l’augment dels ingressos ha derivat en un augment de la despesa, que s’ha centrat en el Programa de Protecció So-cial, el suport al metge de l’Assessoria Jurídica, l’Àrea d’Ocupació, el PAIMM, el suport al metge jove o l’impuls a l’emprenedoria, entre d’altres iniciati-ves al servei dels col·legiats.També cal recordar que, tal com es va aprovar en Assemblea, es mantenen congelades les dietes de la Junta, la remuneració dels professionals i es vinculen els sous i salaris a l’evolució de la productivitat en aplicació del conveni laboral 2011-2015.Finalment, el balanç del COMB mostra una situació sòlida i sanejada, que és refl ex de la solvència econòmica. Es disposa d’un fons de maniobra positiu que ens permet fi nançar-nos, no man-tenint deutes amb cap entitat fi nance-ra, fet que atorga al COMB la indepen-dència d’actuació de la qual gaudim els metges col·legiats.

Creació de la Secció Col·legial deMetges e-Salut

Finalment, Mireia Sans, vocal de la Junta, impulsà la creació d’una nova secció col·legial, Metges e-Salut, que pretén ser una secció transversal, que aculli els metges interessats de totes les especialitats, amb l’objectiu de potenciar el coneixement i l’ús de les xarxes socials pel que fa a la salut. La proposta va ser aprovada per unani-mitat.

En l’àmbit del Programa d’Atenció Inte-gral al Metge Malalt (PAIMM), element paradigmàtic de la voluntat de servei als metges i a la societat del COMB, el 2012 s’ha signat un nou concert amb el Departament de Salut. També s’han organitzat sessions informatives cen-trades específi cament en la salut dels MIR, un dels col·lectius més vulnera-bles davant d’aquesta problemàtica.A l’últim, aquest any 2013 es com-pleixen cinc anys de la posada en mar-xa del Programa de Protecció Social (PPS), arran de la decisió presa per l’Assemblea de Compromissaris de 2007. L’objectiu fonamental d’aquest programa és la promoció del benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies. Des de la seva posada en marxa, s’han atès un total de 5.600 persones, a les quals s’han donat un total de 7.200 ajuts, és a dir, més d’un ajut per càpita. Entre les perso-nes ateses, el 58% eren familiars i el 42% metges col·legiats. En qualsevol cas, el COMB continuarà vetllant per oferir un entorn protector a aquells metges que es troben en una situació més vulnerable, intentant que puguin superar-la gràcies a la solidaritat dels seus companys de professió.

Liquidació del pressupost del 2012: Una institució sanejada

Seguint l’ordre del dia, i tal com de-terminen els Estatuts del COMB, Jau-me Sellarès, tresorer de la Junta, va procedir a l’explicació detallada de la liquidació del pressupost de l’any 2012, per sotmetre’l a l’aprovació dels Compromissaris. Aquests comp-tes van ser revisats prèviament per una auditoria externa i aprovats per la comissió d’Hisenda del COMB. En l’Assemblea, la liquidació va ser apro-vada per 63 vots a favor, 3 en contra i 3 abstencions. El tresorer i l’Assemblea de Compromissaris van agrair explíci-tament l’esforç de tots els treballadors i directius de la Corporació.De l’exposició feta pel tresorer cal destacar un augment d’ingressos del COMB, malgrat romandre les quotes col·legials congelades durant tot el mandat de l’actual Junta de Govern, a causa d’un augment del nombre de col·legiats en una proporció més gran a la prevista inicialment.D’altra banda, el Grup MED ha com-plert amb la seva previsió d’ingressos i,

L’augment dels ingressos ha derivat en un augment de la despesa, que s’ha centrat en el Programa de Protecció Social, el suport al metge de l’Assessoria Jurídica, l’Àrea d’Ocupació, el PAIMM, el suport al metge jove o l’impuls a l’emprenedoria, entre d’altres iniciatives al servei dels col·legiats

Miquel Vilardell va posar de manifest, un cop més, la posició de la corporació en el sentit que el sistema de salut no pot aguantar més retallades. El manteniment de l’actual sistema sanitari, en convivència d’institucions públiques i concertades, necessita més recursos que sorgeixin del consens polític. Així ho ha defensat el president i el COMB, des de totes les plataformes possibles, prenent posició sempre al costat dels metges i metgesses i de la societat catalana

01-26 SIC 138_2.indd 1301-26 SIC 138_2.indd 13 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



Presentació del “Quaderns de la Bona Praxi” sobre contencions

En una jornada adreçada al sector sanitari, el Col·legi

de Metges de Barcelona (COMB) va donar a

conèixer un Quaderns de la Bona Praxi (QBP) sobre

contencions. L’objectiu d’aquest Quaderns, que edita el Centre d’Estudis

Col·legials, és contribuir a la millora en l’atenció als

ciutadans que es veuen subjectes a aquest tipus de mesures, formant els

metges en l’abordatge d’aquestes complicades

situacions que interfereixen en la llibertat dels pacients

i proporcionant als professionals la seguretat

jurídica necessària per a la seva tasca diària.

En l’acte de presentació de la pu-blicació del COMB van partici-par Miquel Vilardell, president

del COMB; Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, que van presidir la sessió; Jaume Padrós, vi-cepresident primer del COMB i un dels coordinadors de la publicació, va explicar la motivació de l’edició de la publicació; Esperanza Gómez-Durán, redactora del QBP, va pre-sentar els continguts del Quaderns; Luis Juan, metge gerontòleg i de la Secció de Residències Geriàtriques del COMB, va donar la visió pràctica, i Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, va exposar les conclusions-decàleg del Quaderns.Miquel Vilardell va explicar que aquest document es el fruit de la jor-nada, celebrada el 20 d’octubre de 2011 a la seu col·legial, Aspectes ètics i medicolegals de les contencions a les residències geriàtriques, que pretenia donar resposta a la proble-màtica que afronten els metges assis-tencials de residències en l’ús de les contencions com a mesura terapèu-tica. La identifi cació de la necessitat de disposar d’una referència entre els metges i altres professionals sanita-

ris, tant en l’àmbit de les residències geriàtriques com en d’altres, va deter-minar la decisió del COMB d’elaborar un Quaderns de la Bona Praxi dedicat íntegrament a aquest tema.En la presentació de la sessió, Jaume Padrós va destacar que al document s’assenyala que “el COMB, que és conscient de la complexitat de les si-tuacions clíniques que han de tractar els metges i la difi cultat que presenta la presa de decisions sobre aquesta mesura terapèutica, entén que la uti-lització de contencions no sempre és evitable i que ha d’estar basada sem-pre en la bona pràctica clínica, a la qual cosa esperem que aquest Qua-derns de la Bona Praxi contribueixi, servint de base als professionals a l’hora de consensuar i elaborar els protocols d’actuació en matèria de contencions físiques”.En explicar els continguts del Qua-derns, Esperanza Gómez-Durán va in-dicar que “inclou un glossari de defi -nicions o conceptes bàsics, diferents apartats corresponents als diferents àmbits d’actuació possibles, seccions dedicades als aspectes eticodeonto-lògics i a la normativa vigent, unes re-comanacions d’actuació i el decàleg fi nal”.

Centre

d’Estudis

Col·legials

1

01-26 SIC 138_2.indd 1401-26 SIC 138_2.indd 14 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



En la darrera intervenció, Josep Ari-many va exposar el contingut del de-càleg, en el qual s’indica que “la bona praxi en la utilització de contencions com a mesura medicoterapèutica im-plica que sigui sempre limitada i es-tigui justifi cada per situacions clíni-ques de risc, refl ectides en els cursos de la història clínica, i que segueixi protocols i s’ajusti a la normativa re-guladora actual”.Tot seguit reproduïm integrament el decàleg.

Decàleg del QBP sobre contencions

1. Les contencions són una mesura te-rapèutica, encara que d’última opció.

2. La contenció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant, cal que la prescrigui un metge. La utilització ex-cepcional sense prescripció en situa-ció d’urgència haurà d’ajustar-se a les previsions establertes per la llei.

3. Com qualsevol acte mèdic, es-tarà subjecte a l’ètica mèdica i la legislació vigent. Existeix un marc legislatiu d’aplicació en els casos de contencions (Llei 25/2010 del llibre segon del Codi Civil de Cata-lunya, Llei d’Enjudiciament Civil, Llei 41/2002 d’Autonomia del pa-cient, Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependèn-cia, Decret 176/2000 de regulació del sistema català de serveis socials, Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia

personal i atenció a les persones en situació de dependència, Llei 12/2007 de serveis socials).

4. Proporcionar una informació cor-recta és clau, plantejant el consenti-ment informat, fonamentalment per representació dels familiars i amb co-municació a l’autoritat judicial quan correspongui.

5. Les contencions s’utilitzaran en si-tuacions de risc per al pacient o per a altres persones quan l’ús de mesures menys restrictives no sigui viable.

6. La indicació de la contenció ha de ser clara, específi ca, individual i argu-mentada, utilitzant el sistema menys restrictiu possible. No s’ha de fer de forma rutinària i s’ha de revisar periò-dicament.

7. Es tracta d’una mesura excepcional que cal que estigui correctament jus-tifi cada i documentada, i deixar cons-tància a la història clínica del pacient i a l’expedient assistencial a l’àmbit social, com a criteri de normopraxi assistencial.

8. Es recomana el desenvolupament de protocols per a la utilització i l’aplicació de les contencions, tenint en compte la seguretat clínica del pacient i amb el màxim respecte als seus drets.

9. Cal una bona col·laboració inter-disciplinària amb els altres professio-nals sanitaris.

10. S’ha de procurar una formació continuada del personal sanitari en aquesta matèria.

Es pot accedir al contingut complet del Quaderns sobre contencions a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/publi-cacions/bonapraxi/praxi32.pdf.

1. Miquel Vilardell, president del COMB, i Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, en la

presentació del QBP sobre Contencions.2. Esperanza L. Gómez Durán, redactora del QBP;

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat

Civil del COMB, i Luis Juan, metge gerontòleg i de la Secció de Residències Geriàtriques del COMB, en la

jornada de presentació de la publicació.3. Quaderns de la Bona Praxi 32.

2

3

01-26 SIC 138_2.indd 1501-26 SIC 138_2.indd 15 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



Els metges no marxen

[…] Se’n van? “Segons les nostres dades, no. O molt pocs, que són, majoritària-ment, metges que tornen al seu país d’origen”, assegura Marc Soler, director adjunt del Col·legi de Metges de Barcelona. De les 912 baixes de l’any passat (incloent-hi morts i jubilats), 282 corres-ponen a metges estrangers, 134 dels quals procedeixen de l’Amèrica Llatina. Aquest és el gruix del grup que mar-xa. Dels 66 catalans que es van donar de baixa per can-viar de país, el 60% és a la UE, el 21% als Estats Units, “les dues zones que mes in-teressen per desenvolupar-se professionalment”, i un 8% a l’Amèrica Llatina. […]Els metges, de moment, es col·loquen. “Precàriament, això sí”, explica Marc So-ler. Al col·legi de Barcelona consten no pas més de cent aturats. Disposen d’un pro-grama per fer-los arribar ofertes d’ocupació, interini-tats i guàrdies, contractes de tres dies. “El 15% es rebutja per les males condicions que ofereix”. La majoria dels que sol·liciten aquest servei —uns 400— busca alguna altra cosa per completar el baix salari que ja té.Fa cinc anys hi havia opcions per aconseguir una plaça. Ara tot just unes quantes suplències. “La medicina pri-vada demana més professio-nals que la pública”, explica Soler. Aquest mes acaben l’especialitat uns 6.000 met-ges a tot Espanya, 1.100 a Catalunya.

La Vanguardia, 3 de maig de 2013

Barcelona, sense deutes amb el Patronat de l’OMC

Un jutjat desestima la de-manda de la Fundación Pa-tronato de Huérfanos contra el Col·legi de Barcelona per impagament d’1,16 milions d’euros

Un excedent milionariSatisfet amb la sentència que eximeix el Col·legi de Barcelona de pagar el més de milió d’euros reclamat per la Fundación de Huérfa-nos, Ignasi Pidevall, cap de l’assessoria jurídica de la ins-titució col·legial, aclareix que encara que el jutge ha sus-tentat la seva resolució en la prescripció de la deman-da, també entra en el fons de l’assumpte “admetent la potestat del col·legi per des-tinar lliurement la quota vo-luntària dels seus col·legiats als programes d’ajuda a metges i familiars propis”. A més, considera que els 50 milions d’euros que, segons afi rma, té la fundació com a excedent, s’haurien de repar-tir entre els col·legis de met-ges perquè fossin destinats a projectes que benefi ciïn els seus col·legiats. [...]

Diario Médico,19 d’abril de 2013

Els metges, contra la sub-jecció de malalts per falta de personal

El Col·legi de Metges advoca per limitar l’ús de la conten-ció física

La contenció física —sub-jecció amb corretges en una butaca o al llit— de malalts molt agitats o d’avis que pateixen demència mai ha de ser conseqüència de l’escassetat de personal del geriàtric o l’hospital on

estigui ingressat el pacient, segons l’últim Quaderns de la Bona Praxi elaborat pel Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB), un butlletí de caràcter deon-tològic, dedicat en aquesta ocasió a les contencions fí-

Revista

de premsa

01-26 SIC 138_2.indd 1601-26 SIC 138_2.indd 16 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



siques, verbals i farmacolò-giques. [...]La contenció física, afegeix el document, és l’“últim re-curs terapèutic” que es pot aplicar a una persona i, com a tal, ha d’estar prescrit per un metge i comptar amb el consentiment dels tutors de l’afectat. [...]

El Periódico,16 d’abril de 2013

El Col·legi de Metges de Bar-celona alerta de les agres-sions als professionals de la sanitat

El Col·legi de Metges de Bar-celona alerta de les agres-sions, verbals i físiques, que reben els professionals de la sanitat. I és que segons alguns estudis, un 70% dels metges han rebut algun ti-pus d’agressió durant la seva carrera. [...]Per afrontar agressions ver-bals i físiques, el Col·legi de Metges treballa des del 2004 amb la prioritat de prevenir situacions de risc. Ara, però, vol fer un pas més i demana assenyalar amb un codi intern els expedients mèdics dels usuaris reitera-dament violents.Asseguren que els incidents són quantitativament poc nombrosos, però que quan passen són molt greus. L’any passat, almenys, n’hi va ha-ver mig centenar d’aquest ni-vell de gravetat a Barcelona.Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona, diu que “a mi m’agrada comparar aquests fets amb la circulació viària. El que intentem és que hi hagi to-lerància zero, un codi”. [...]

324.cat,15 d’abril de 2013

El PP planteja implicar els sanitaris en la detecció de la violència de gènere

El PP ha plantejat en el Con-grés que s’impliqui els pro-fessionals sanitaris en la de-tecció precoç de la violència de gènere, així com la valora-ció, l’actuació i el seguiment de la violència de gènere.[...] Segons esgrimeix el PP el Col·legi de Metges de Bar-celona (COMB) ha fet públic “L’abordatge mèdic de la violència cap a les dones i els seus fi lls i fi lles”, un in-forme en el qual qualifi ca el maltractament domèstic com “un problema sanitari”, ate-sos els danys que provoca tant en la salut física, com en la psíquica i la sexual de les dones afectades i els seus fi lls i fi lles a curt i mitjà ter-mini. [...]En paraules del COMB, cita igualment que el docu-ment explica que la violèn-cia domèstica afecta dones de totes les edats, nivells econòmics i educatius, que els comportaments hostils i violents de l’agressor són identifi cables a les consul-tes, i que l’informe mèdic de

les víctimes adquireix gran rellevància des de la pers-pectiva legal.“Aquí rau la importància d’una actitud proactiva dels facultatius en la detecció de la violència de gènere, incloent preguntes orientades a la lo-calització d’aquest problema en l’anamnesi de la història clínica, ressenya el PP. [...]

Europa Press, 8 d’abril de 2013

La medicina té cara de dona

La medicina té cara de dona

Sis de cada deu nous met-ges són dones però els ho-mes continuen ocupant els llocs de responsabilitatAvui no sorprèn a ningú en-trar a la consulta del metge i trobar que qui porta la bata és una dona. Però quan Do-lors Aleu, la primera metge a l’Estat —de qui el Col·legi de Metges de Barcelona celebra enguany el centenari de la mort— assistia a classe a la Facultat de Medicina ho havia de fer amb dos escortes que li va posar el seu pare. [...]“Aleu va ser molt valenta en fer una cosa que no es por-tava llavors, va obrir la porta

a la resta i això ja justifi ca que li dediquem l’any”, diu l’expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Mi-quel Bruguera. [...]Hi ha molts factors que ex-pliquen la feminització de la professió mèdica. La primera i més evident és que coinci-deix amb la incorporació de la dona al món laboral “i la dona sempre s’ha incorporat pel sector serveis”, diu Pilar Arrizabalaga, nefròloga i au-tora de nombrosos articles sobre el tema. L’elevada nota de tall —un 12,3 sobre 14— podria ser un altre motiu, ja que hi ha qui diu que les do-nes són més estudioses. [...]

Menys càrrecs directiusNo obstant, aquestes xifres no es traslladen als càrrecs directius —on les dones es-tan infrarepresentades—, ja que continuen copats per homes tant als hospi-tals com a la universitat. El 14% dels caps de servei dels hospitals de l’ICS són dones i les catedràtiques a la Fa-cultat de Medicina de la UB representen el 17% (el 2002 eren el 2%).[...]

Ara,7 d’abril de 2013

01-26 SIC 138_2.indd 1701-26 SIC 138_2.indd 17 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



1) Els objectius d’aquesta targeta, se-gons la instrucció 15/2012 del CatSa-lut, són: 1.1. Millorar l’atenció donant una as-sistència més adequada a les neces-sitats específi ques que requereixen persones amb especials difi cultats que es detallaran tot seguit. 1.2. Facilitar la relació amb els pro-fessionals, als quals ajuda en la seva tasca assistencial, i contribuir a una comunicació més fl uïda i precisa amb les persones i amb els seus familiars o cuidadors. 1.3. Facilitar l’acompanyament del pa-cient per part dels familiars o cuida-dors a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica. 1.4. Facilitar-los que puguin seguir de manera correcta les indicacions, els tractaments i les actuacions prescrits pels professionals.

2) Poden disposar de la TSI Cuida’m les persones assegurades del CatSa-lut, de qualsevol edat, que necessiten l’acompanyament d’un cuidador en els seus contactes assistencials i amb algun dels següents diagnòstics: a) demència amb nivell d’afectació cognitiu moderat, b) GDS a partir de 4;

c) discapacitat intel·lectual greu i pro-funda; d) discapacitat intel·lectual lleu o mo-derada amb trastorns de conducta; e) trastorns de l’espectre autista; f ) dany cerebral. Per sol·licitar-la cal l’autorització de la persona o, si escau, del seu repre-sentant, familiar o tutor.

3) Entre altres, les actuacions concre-tes de què poden gaudir les persones amb la TSI Cuida’m hi ha: a) prioritat en l’accessibilitat al siste-ma, com ara disminuir demores a les sales d’espera; b) facilitats per a l’acompanyament al pacient en zones d’urgències o d’activitats diagnòstiques; c) fl exibilitat en el temps dedicat a la consulta amb la previsió d’un espai i un temps específi cs; d) facilitats en l’acompanyament permanent en els ingressos hospi-talaris; e) facilitat d’accés a l’hospital de re-ferència en demandes urgents del Servei d’Emergències Mèdiques; f ) atenció especial en el transport sa-nitari i acompanyament. Ara bé, la targeta no comporta cap modifi cació en relació amb el reco-neixement del dret a l’atenció sani-tària del CatSalut, ni respecte del ni-vell de cobertura i no atorga cap tipus de dret addicional.

4) Sembla, doncs, que la targeta pre-tén millorar l’accessibilitat als serveis assistencials de les persones amb una severa dependència que necessi-ten un cuidador que els acompanyi. La iniciativa respon a la demanda dels familiars i cuidadors que volen ser reconeguts en aquesta funció. Es tractaria d’evitar actuacions massa rígides en àmbits poc familiaritzats amb les característiques d’aquestes persones malaltes i que poden causar perjudicis com el neguit i l’angoixa de

Consideracions sobre la Targeta Sanitària Individual (TSI) Cuida’m

Amb motiu de la prova pilot de la nova Targeta

Sanitària Individual (TSI) Cuida’m propiciada pel CatSalut i a petició del

Grup d’Ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària

(CAMFiC), la Comissió de Deontologia del COMB vol fer públiques les següents

consideracions:

Comissió

de Deontologia

del COMB

veure’s privats de la companyia del familiar o del seu cuidador/a en un medi desconegut.

5) La bondat de la intenció d’aquesta iniciativa no és qüestionable, però aquest reconeixement no deixa de suscitar que entre els professionals hi hagi alguns dubtes pel que fa a l’efectivitat, l’equitat i la confi den-cialitat de la implantació d’aquesta mesura. Que els professionals es plantegin aquests interrogants ha de ser vist com una prova de la seva motivació, competència professional i compromís social. És per aquest mo-tiu que aquesta Comissió reconeix i agraeix la refl exió del Grup d’Ètica de la CAMFiC amb independència que coincideixi o no amb les seves con-clusions. La seva anàlisi i parer són a l’inici d’aquestes consideracions, que no pretenen altra cosa que con-tribuir al debat sobre la pertinença i l’adequació d’una iniciativa, la targe-ta Cuida’m, als principis d’equitat i efi ciència que regeixen el nostre sis-tema sanitari.

6) La introducció de la nova targeta reobre el vell debat sobre la utilitza-ció de la TSI convencional per vehicu-lar la informació clínica rellevant del titular. Cal considerar que en el futur podrien proliferar iniciatives adreça-des a identifi car pacients de risc o més vulnerables i, davant d’aquesta possibilitat, cal pensar si realment seria necessària una varietat de tar-getes o cal aprofi tar l’actual per in-cloure-hi la informació pertinent. Una de les possibles utilitats d’aquesta darrera opció seria que la persona ti-tular de la targeta i de la informació corresponent o el seu representant podrien decidir amb qui compartir la informació d’acord amb l’assistència sol·licitada. Aquest procediment ga-ranteix el respecte a la confi dencia-litat.

01-26 SIC 138_2.indd 1801-26 SIC 138_2.indd 18 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



7) Encara que la disponibilitat de la targeta Cuida’m no atorgui cap dret addicional ni modifi qui el nivell de cobertura, sí que suposa una discri-minació positiva en l’accessibilitat i en el tracte. Les mesures que contri-bueixen a pal·liar les difi cultats en l’accessibilitat als serveis assisten-cials que poden patir les persones malaltes per la pèrdua o disminució de les seves funcions i capacitats han de ser considerades com a justes, en tant que pretenen corregir aquestes desigualtats. No hi ha cap mena de dubte que les persones benefi ciàries de la targeta Cuida’m són mereixedo-res d’aquest tracte diferencial, però hi ha més persones amb més o igual ne-cessitat d’atenció preferent, com són les que pateixen una malaltia crònica avançada amb deteriorament físic o cognitiu de manera progressiva o com a conseqüència d’una complica-ció aguda. Cal habilitar procediments que permetin agilitzar l’accessibilitat a assistència també d’aquestes per-sones amb independència del tipus de malaltia.

8) I, a l’últim, pensem que la titu-laritat i utilització de la targeta no suposen una vulneració del dret a la confi dencialitat. Aquest dret obliga a no desvetllar allò íntim que ha es-tat revelat per la confi dència o al que s’ha tingut accés per la proximitat a la persona malalta. Entenem que la condició de dependència no és una condició íntima ja que es manifesta pel fet de necessitar un acompanyant en els actes assistencials, requisit im-prescindible per sol·licitar la targeta. A més, el fet inqüestionable que la sol·licitud sigui voluntària deixa a la consideració de la persona malalta o el seu familiar o representant la pon-deració dels avantatges o inconve-nients de disposar-ne.

Integració dels metges de contingent.

Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment actiu.

Novetats legislativessanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (de gener a abril de 2013)

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurí-dica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/ assessoria/juridica

Assessoria

jurídica

Legislació

Temes d’actualitat

Consideracions de laComissió de Deontologiasobre la targeta sanitàriaindividual (TSI) Cuida’m

Supressió ACUT Barcelona Ciutat i creació unitats atenció continuada i d'urgències de base territorial Muntanya-Dreta i Esquerra-Litoral.

Accés excepcional al títol de Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i sobre l'exercici de la Medicina de Família en l’SNS. Data límit de presentació de sol licituds dels aspirants al títol el 31 de maig de 2013.

Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu.

Regulació de determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Activitats preventives que han de desenvolupar les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la SS a Catalunya durant 2013.

Mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l'exercici pressupostari 2013.

Medicaments exclosos de la prestació farmacèutica de l’SNS i s'estableix el visat per medicaments exclosos però que segueixen finançats excepcionalment per indicacions establertes en funció del grup terapèutic al qual pertanyen.

Modificació règim de les taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i el sistema d'assistència jurídica gratuïta.

Pròrroga any 2013 Conveni col laboració de MUFACE a l'ICAM per a la prestació de funcions d'assessorament i informe.

Proves per exercir a Espanya la professió d'especialista en anàlisis clíniques i s'anomena el Tribunal.

Conveni 1 gener 2013 de delegació en el CCMC pel que fa a acreditació de la formació mèdica continuada.

Modificació art. 6 del Decret 92/2009, de 9 de juny, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi.

4/15/2013 BOE Programa d'Oncologia Mèdica.

4/11/2013 DOGC

4/2/2013 BOE MIR 2013: Convocatòria dels actes d'assignació de places.

3/23/2013 BOE

3/18/2013 BOE

3/12/2013 DOGC

3/4/2013 DOGC

3/1/2013 DOGC Revisió de preus públics corresponents als serveis sanitaris que presta l'ICS.

2/28/2013 DOGC

2/26/2013 BOE

2/26/2013 DOGC Preus públics de l’SCS.

2/25/2013 BOE

2/25/2013 BOE Mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i la creació de llocs de feina.

2/21/2013 DOGC

2/20/2013 DOGC Dissolució del Consorci Sanitari de la Selva.

2/15/2013 BOE Models d'impresos de documents a utilitzar en l'àmbit mèdic de la sanitat exterior.

2/12/2013 DOGC Creació dels EAP de pediatria territorial.

2/12/2013 BOE

2/7/2013 DOGC Estatuts de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

1/24/2013 DOGC Reestructuració del Departament de Salut.

1/14/2013 BOE MIR 2013: Nomenament Comissions Qualificadores.

1/14/2013 DOGC

1/8/2013 DOGC Delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris de l’SCS.

1/8/2013 DOGC Reestructuració dels òrgans centrals i dels òrgans territorials de l’SCS.

1/8/2013 DOGC

1/8/2013 DOGC Modificació Estatuts del Banc de Sang i Teixits.

01-26 SIC 138_2.indd 1901-26 SIC 138_2.indd 19 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



01-26 SIC 138_2.indd 2001-26 SIC 138_2.indd 20 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)

va acollir les II Jornades d’Orientació per als

futurs MIR, en un acte organitzat per la Secció

MIR i Metges Joves del COMB. Les Jornades tenen

l’objectiu de resoldre dubtes i oferir informació de totes les especialitats

MIR als metges que van fer l’examen MIR al febrer

de 2013 i als estudiants de 6è de Medicina. La sessió

es va estructurar en una primera part acadèmica

i una segona part a on setanta metges joves

residents van ajudar de forma voluntària els que

seran els seus companys a decidir sobre el seu futur

professional.

1. Vestíbul de la sala d’actes del COMB durant la celebració del VI Fòrum d’Inversió Healthcare

Barcelona.2. Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Fernando Zallo, director

d’ESADE BAN; Jaume Baró, responsable de fi nançament de Barcelona Activa, i Marta Príncep,

directora de Biocat, en la presentació del VI Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

II Jornades d’Orientació per als futurs MIR

La segona edició de les Jornades adreçades als futurs MIR de Ca-talunya, i als estudiants de 6è

de Medicina, va comptar amb la par-ticipació de gairebé tres-cents assis-tents, en un acte presentat per Ramon Pujol, membre de la Junta de Govern i del Grup de Formació del COMB, i per Adriana Bataller, membre de la Junta de Govern i presidenta de la Secció MIR del COMB.Ramon Pujol va explicar que amb “les II Jornades d’Orientació per als futurs MIR es vol donar suport al desenvo-lupament professional dels metges joves”. Així mateix, Pujol, en la seva intervenció, va apel·lar a l’esperit es-portiu per afrontar els quatre anys d’especialitat, va recomanar als fu-

turs residents: “Agafeu la vostra es-pecialitat com si fos una olimpíada.”Adriana Bataller va dir que “amb aquestes jornades els organitzadors pretenen que els assistents cone-guin de primera mà el sistema MIR i s’informin de les diferents especiali-tats MIR que més els interessin”. Ba-taller va manifestar que durant les Jor-nades d’Orientació als futur MIR “es respira molta il·lusió per part de tots els participants i tots els metges joves que expliquen la seva especialitat”. A la primera part de les Jornades, Anna Gràcia, membre de la Secció MIR i Metges Joves del COMB, va explicar com serà el dia d’elecció de la plaça a Madrid; Olinda Anía, sub-directora de l’Institut d’Estudis de la

El Metge

Jove

Sala d’actes del COMB durant la celebració de la jornada

Anna Romaguera, membre de la Secció MIR i Metges Joves del COMB; Mònica Terán, vicepresidenta de la Secció MIR i Metges Joves del COMB; Olinda Anía, subdirectora de l’IES; Ramon Pujol, membre de la Junta de Govern i del Grup de Formació del COMB, i Adriana Bataller, membre de la Junta de Govern i presidenta de la Secció MIR

del COMB, en la presentació de les Jornades d’Orientació per als futurs MIR.

01-26 SIC 138_2.indd 2101-26 SIC 138_2.indd 21 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



Fruit del contacte continuat que l’Àrea del Metge Jove del COMB

va mantenint amb els representants dels estudiants de medicina, els passats 27 i 28 de febrer van tenir lloc a la Universitat de Barcelona, al Campus Hospital Clínic, les Jornades d’Estudiants de Medicina, organitza-des pel Consell d’Estudiants.Aquestes jornades tenen com a ob-jectiu fonamental l’ampliació i refor-çament de diferents aspectes impor-tants de la seva formació i fomentar l’adquisició d’habilitats extracurricu-lars, així com servir de punt de tro-bada entre estudiants de la facultat. Durant les jornades s’ofereixen xerra-des, tallers i taules rodones per apro-fundir en temes que són d’interès pels estudiants.

L’Àrea Jove del COMB i la Secció de Met-

ges Residents es va tro-bar amb representants d’estudiants de Medici-na, delegats de CEMCAT, AECS i CEEM, per posar en comú els problemes afi ns entre els estudiants i els metges més joves.L’objectiu de la reunió era connec-tar els estudiants de Medicina amb la Secció MIR i crear sinèrgies de col·laboració, com la participació del Col·legi en les I Jornades d’Estudiants del Clínic.

En l’acte van participar Raúl González i Iñaki Alegria, membres de la Junta de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, que van presentar les seves respectives experiències en coope-ració, al Txad i a Etiòpia, i van apro-par als estudiants la inquietud per la cooperació i els van donar a conèixer la possibilitat de realitzar cooperació tant al fi nalitzar la universitat, com durant el MIR o com a rotació exter-na, sobre la qual des del COMB s’està treballant per facilitar-ho.També hi va participar en la jornada la tècnica del Servei d’Ocupació del COMB, Mari Ortiz, la qual va donar unes pinzellades sobre les possibili-tats i serveis que es donen en el Ser-vei d’Ocupació del COMB.

Durant la reunió es va parlar del Car-net d’Estudiant COMB, que permet gaudir d’avantatges i descomptes que, fi ns ara, eren exclusius per als col·legiats i es va demanar l’opinió als representants de les associacions d’estudiants per millorar aquest pro-jecte, que ja té un any de vida.

La Secció de Metges Cooperadors i l’Àrea del Metge Jove del COMB participen a les Jornades d’estudiants de l’Hospital Clínic

L’Àrea Jove del COMB es reuneix amb les associacions d’estudiants de Medicina

Actualitat

Col·legial

Salut (IES), va parlar de com funciona el sistema de residència; Anna Ro-maguera, membre de la Secció MIR i Metges Joves, va detallar què calia preguntar als centres per escollir l’especialitat, i fi nalment Mònica Te-rán, vicepresidenta de la Secció MIR i Metges Joves, va fer un breu repàs sobre la troncalitat.A la segona part de les Jornades, els joves metges i estudiants van rebre informació directa de fi ns a quatre especialitats triades prèviament. Un grup de setanta metges MIR o met-ges especialistes voluntaris van ex-plicar les especialitats per taules, en les quals van informar sobre el dia a dia de l’especialitat, les competèn-cies que s’han d’adquirir i les sortides professionals.L’acte el va organitzar la Secció MIR i Metges Joves del COMB (Twitter: @MetgesJovesCOMB), agrupació que representa a tots els residents i met-ges joves de Barcelona davant les ins-titucions, organitzacions professio-nals i organismes nacionals, i compta amb la col·laboració de diverses as-sociacions d’estudiants, facultats i unitats docents.

1. 2. i 3. Segona part de la jornada en la qual els joves metges van tenir informació directa de les

especialitats.

1. i 2. Raúl González i Iñaki Alegria, membres de la Junta de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, en la presentació de les seves experiències en cooperació.

2

1

1 2

3

01-26 SIC 138_2.indd 2201-26 SIC 138_2.indd 22 14/06/13 10:2114/06/13 10:21



Els col·legiats del COMB poden consultar, des del passat gener,

el desglossament dels seus paga-ments trimestrals al COMB a tra-vés de la pàgina web institucional. Aquesta informació es troba al nou apartat “El meu rebut col·legial” dins de “Tràmits”, una zona restrin-gida només per a col·legiats a la qual s’accedeix a través del nom d’usuari i la contrasenya, o bé amb certifi cat digital.“El meu rebut col·legial” refl ecteix la quota trimestral de col·legiació (59 €) i la del Fons Social (23,96 €), que es destina al Programa de Protecció So-cial per a metges i familiars. Aquest també pot incloure els conceptes de la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya si el metge l’ha contractada. I si forma part d’una Secció Col·legial o més, la quota co-rresponent.

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha

adaptat la seva pàgina web per ser vista des de disposi-tius mòbils amb més facilitat i rapidesa.El COMB ha seleccionat el contingut del web al qual s’accedeix més freqüent-ment per adaptar-lo a la versió mòbil. Així, a través del menú inicial, els usua-ris podran consultar l’actualitat del Col·legi, l’agenda, el videoblog del doctor Vilardell, l’oferta formativa i laboral, els ajuts socials del Col·legi i el servei de metge malalt, el servei

Quota congeladaAquest serà el quart any consecutiu en què la quota col·legial manté el seu cost des que el 2010 es va decidir con-gelar el seu import tenint en compte la situació econòmica dels metges. Les quantitats poden ser diferents depenent de la situació professional de cada metge, si són els primers anys de col·legiació o si es tracta d’un professional jubilat. D’altra banda, els metges que es troben en situació d’atur poden demanar l’exempció temporal de la quota.

d’acreditació web i els avan-tatges i descomptes. A més, a través de la versió per a mòbils, també es tindrà ac-cés immediat al registre de metges, el correu electrònic col·legial i les xarxes socials.Una vegada s’accedeix al web del COMB, aquest de-tecta el dispositiu des del qual s’està visitant i s’adapta a l’estructura i el disseny

d’aquest. Així i tot, sempre serà possi-ble accedir a la versió clàssica del web o tornar a l’adaptació mòbil.Aquesta adaptació també permet més velocitat de navegació i estalvia en descàrrega de dades i en el consum de la connexió 3G. A més, el disseny està completament adaptat a una na-vegació més intuïtiva en l’entorn mò-bil, amb botons grans i menús que es desplacen en lateral.Des de principis de l’any 2012, el per-centatge de visites des de dispositius mòbils gairebé s’ha duplicat i, actual-ment, representa prop d’un 12% del total de visites que rep el web COMB. El Col·legi continua treballant per adaptar-se a les noves tecnologies i facilitar l’accés a la informació a tots els col·legiats i ciutadans.

Actualitat

Col·legial

El rebut col·legial, ara també en línia

El web col·legial crea una nova versió per a dispositius mòbils

En relació amb les notícies que s’han difós respecte a la im-

minent aplicació del Reial Decret-Llei 16/2012, que ordena la in-tegració forçosa dels metges de contingent, us informem que en la reunió celebrada en data 5 de març entre el conseller de Salut i els presidents dels Col·legis de Metges de Catalunya en la qual es tractà aquest assumpte, se’ns garantí que abans que l’ICS proce-dís a fer qualsevol acció concreta, els metges i metgesses afectats serien consultats sobre la seva si-tuació professional i voluntat indi-vidual per tractar de resoldre de la millor manera possible el canvi de regim i dedicació.Si sou metge/metgessa afectat/da, podeu enviar-nos un e-mail a [email protected] indicant el vostre nom i número de col·legiat, i així us podrem donar més ràpi-dament informació personalitzada sobre qualsevol novetat alhora que us podrem assessorar.

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Després de comprovar que el Servei de Responsabilitat Civil Professional (SRP) del COMB segueix mantenint els estàndards de qualitat requerits,

l’empresa alemanya DEKRA ha procedit a la renovació de la certifi cació ISO 9001:2008, certifi cació que demostra la qualitat de la gestió de la pòlissa per part de l’SRP.La Norma ISO 9001:2008, elaborada per l’Organització Internacional per a l’Estandardització és una norma internacional en gestió de qualitat que pre-tén ordenar els elements amb els quals ha de comptar una empresa per a l’excel·lència en la qualitat dels productes o serveis que ofereix.

Nota informativa del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya sobre la integració de metges de contingent

El Servei de Responsabilitat Civil Professional renova la certifi cació de qualitat ISO 9001:2008

01-26 SIC 138_2.indd 2301-26 SIC 138_2.indd 23 14/06/13 10:2214/06/13 10:22



Actualitat

Col·legial

Presentació del llibre sobre la història del Sindicat de Metges de Catalunya

El COMB va acollir la presentació d’un document de consens sobre l’adherència terapèutica en les malalties cròniques

El llibre repassa la història del sin-dicat des de la seva creació als anys vint del segle passat, quan va signi-fi car un important reforç al projecte sanitari del govern de la Mancomuni-tat de Catalunya, passant per la dic-tadura de Primo de Rivera, seguit per la Segona República en què es con-solidaren molts dels projectes que l’organització havia desenvolupat des de la seva fundació. La Guerra Civil i el posterior règim franquista escap-ça tots els projectes amb la pèrdua

la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i Emilio Márquez Contreras, coordinador del grup d’adherència i inèrcia terapèutica de la Societat Es-panyola d’Hipertensió (Seh-Lelha). A l’acte van participar Miquel Vilar-dell, president del COMB; Pedro Con-the, expresident de la Societat Es-panyola de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Funda-ció Espanyola de Medicina Interna; Jaume Sellarès, tresorer del COMB i

d’alguns membres i la desaparició de l’entitat. Amb la reinstauració de la democràcia l’organització recupera novament el seu nom i l’any 2002 el reconstituït SMC es fusiona amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC) i apareix l’actual sindicat Metges de Catalunya.Tots els ponents de l’acte van coinci-dir a destacar l’aportació històrica de l’SMC a la construcció de la sanitat catalana.

director de l’EAP Sardenya, i Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes.En la seva intervenció, Miquel Vilar-dell va defensar el sistema públic de salut i la necessitat de participació entre tots els agents. Vilardell també va dir que “cal informar correctament i donar els instruments necessaris perquè els pacients tinguin la infor-mació i facin el compliment d’allò que els prescriu el professional sanitari”. L’objectiu del document presentat és conscienciar de l’impacte real i abast de l’incompliment terapèutic en malalts crònics, per discernir com afecta a la seva salut i al sistema sani-tari. Al mateix temps, dóna una sèrie de recomanacions i actuacions.

El Col·legi de Metges de Barcelona va acollir la presentació del llibre

El Sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país, en la qual van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Francesc San-cho, secretari de Participació Social i Local en Salut de la Generalitat de Catalunya; Albert Tomàs, president de Metges de Catalunya, i Josep Lluís Martín i Berbois, autor del llibre i doc-tor en història contemporània.En la seva intervenció, Miquel Vilardell va lloar la funció del sindicat en la de-fensa dels drets professionals, socials i laborals dels metges i va destacar “el paper clau del Sindicat de Met-ges de Catalunya (SMC) en la creació d’entitats de suport a la professió com la Mutual Mèdica”. Vilardell, en una refl exió sobre les sinergies entre el sindicat i els col·legis de metges, va defensar que “totes les organitzacions mèdiques han de caminar juntes”.

El Col·legi de Metges de Barcelo-na va acollir la presentació del

document de consens “Una aproxi-mació multidisciplinària al problema de l’adherència terapèutica en les malalties cròniques: estat de la situa-ció i perspectives de futur”. Aquest manual ha estat realitzat amb la col·laboració de MSD i coordinat per Pedro Conthe, expresident de la So-cietat Espanyola de Medicina Inter-na (SEMI) i membre del Patronat de

Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut de la Generalitat de Catalunya; Albert Tomàs, president de Metges de Catalunya; Miquel Vilardell, president del COMB, i Josep Lluís Martín, doctor en història contemporània i autor del llibre presentat. Foto del web del sindicat Metges de Catalunya.

Jaume Sellarès, tresorer del COMB i director de l’EAP Sardenya; Miquel Vilardell, president del COMB; Pedro Conthe, expresident de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i membre del Patronat de la Fundació Espanyola de Medicina Interna, i Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes, en la presentació del document.

01-26 SIC 138_2.indd 2401-26 SIC 138_2.indd 24 14/06/13 10:2214/06/13 10:22



El Servei d’Ocupació publica l’oferta de treball número 10.000

En la novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare es presenten vuit projectes innovadors

La novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

es va celebrar a la seu del COMB, on vuit empreses i equips amb projectes innovadors de biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut van presentar les seves iniciati-ves de desenvolupament de negoci corresponent al sector healthcare da-vant inversors interessats en el sector.L’acte coorganitzat per Col·legi de Metges de Barcelona, Barcelona Ac-tiva-Ajuntament de Barcelona, ESADE BAN i Biocat, el va obrir Jaume Aubia, CEO del COMB, i en el qual van par-ticipar Fernando Zallo, director ESA-DE BAN; Susana Tintoré, directora executiva de serveis a les empreses i ocupació de Barcelona Activa; Miquel Martí, director de desenvolupament de negoci de Biocat, i Lluís G. Pareras,

gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecno-logia del COMB i director del Fons de Capital Risc Healthequity.Pareras i Fernando Zallo van introduir les dues rondes de presentacions en

què les empreses van presentar els seus projectes als inversors: Argon Pharma, Better Care, Flowlab, Moni-tor Medical, BIOTICA, Immunostep, BIOGLANE i AROMICS.

Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i director del Fons de Capital Risc Healthequity; Fernando Zallo, director ESADE BAN; Jaume Aubia, CEO del COMB; Susana Tintoré, directora

executiva de serveis a les empreses i ocupació de Barcelona Activa, i Miquel Martí, director de desenvolupament de negoci de Biocat, en la novena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare.

Actualitat

Col·legial

Recentment s’ha publicat a la Borsa de Treball del COMB

l’oferta número 10.000, el que re-presenta que, des dels inicis, s’han gestionat una mitjana de 600 ofer-tes anuals.La Borsa de Treball del COMB és un servei especialitzat i gratuït orien-tat tant als col·legiats que busquen feina com a les entitats que cerquen professionals mèdics per a la seva organització. Es va posar en marxa, tal com la coneixem ara, el 1997, és a dir, que compta ja amb 15 anys d’experiència. A més, el Servei d’Ocupació s’actua-litza amb l’estrena a la xarxa social professional LinkedIn. En aquest en-torn s’ha obert un grup on es publi-caran les noves ofertes de treball, a les quals només podran accedir els metges col·legiats a Catalunya. L’espai servirà també per publicar notícies i generar debat sobre el mercat laboral del sector mèdic.El Servei d’Ocupació és un servei gratuït ofert històricament pel COMB

als col·legiats i, atesa la difícil situa-ció laboral que experimenta el sector sanitari i, en particular, els metges joves, els últims anys s’hi ha dedicat un esforç especial. No obstant això, el Servei d’Ocupació manté el seu ni-vell d’activitat i és una de les borses de treball que gestiona més ofertes laborals per a metges de Catalunya. A més, en pro dels col·legiats, esta-bleix uns requisits pels quals només s’admeten les ofertes que com-pleixen uns estàndards de qualitat i econòmics bàsics.

Addicionalment a la Borsa de Tre-ball, el Servei d’Ocupació també proporciona orientació professional per als metges que es plantegen un canvi de rumb en la seva carrera i as-sessorament pel que fa a modalitats de contractació, sistemes retributius i gestions administratives. D’altra banda, per a consultes especí-fi cament legals, els col·legiats tenen a la seva disposició, també de mane-ra gratuïta, l’Assessoria Jurídica, que l’any passat va atendre més de 2.000 consultes de caire laboral.

01-26 SIC 138_2.indd 2501-26 SIC 138_2.indd 25 14/06/13 10:2214/06/13 10:22



El model de contracte amb els metges d’Assistència Sanitària Col·legial

A fi nals de 2012, Assistència Sa-nitària Col·legial (ASC) va enviar

progressivament un model de con-tracte als metges que pertanyen al seu quadre facultatiu.El COMB va tenir coneixement a fi nals de novembre, de l’existència d’aquest contracte, fruit de la informació que els mateixos companys ens varen transmetre. En aquest sentit es van recollir tots els dubtes que el contin-gut del clausulat del contracte havia generat entre els metges.A fi nals del mes de desembre, es va celebrar una reunió amb els res-ponsables d’Assistència Sanitària Col·legial, per tal de comunicar la nostra posició sobre aquells aspec-tes, que sota l’òptica del COMB po-

dien ser contradictoris respecte de la fi losofi a cooperativa d’ASC, en con-cret i, com a aspecte més rellevant, la durada del contracte.Des del primer moment, els represen-tants d’ASC van comunicar formal-ment que no tenien cap intenció de prescindir d’algun company/a de for-ma aleatòria o indiscriminada i que qualsevol decisió en aquest sentit, sempre hauria de ser ratifi cada, com sempre ha estat, per l’Assemblea de Metges d’ASC.Tanmateix, ens van informar que la pràctica totalitat de metges ha-vien signat el contracte. Creiem que aquest fet, posa en relleu la confi ança que els metges i metgesses d’ASC te-nen respecte a l’organització i el fun-

cionament d’aquesta entitat, segons els criteris i línies fundacionals que creiem que ASC manté actualment en l’àmbit de l’esperit cooperativista i d’autoregulació entre els metges (fet diferencial amb la resta d’entitats d’assegurances sanitàries del sec-tor).

Secció Col·legial d’Assegurança Lliure

Actualitat

Col·legial

Deu llibres de metges que no són de temàtica científi ca es van

presentar en l’acte celebrat, el pas-sat 24 d’abril, a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona amb motiu de la festa literària de Sant Jordi.L’acte organitzat per la Secció de Metges Jubilats i per l’Àrea Sociocul-tural del COMB, va ser presentat per Joaquim Ramis, president de la Sec-ció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, que va fer una ressenya dels llibres presentats. L’obra literària exposada va ser la següent: Alfons Borri i Amigó, de Montserrat Borri;

Poemes de la mar i el catàleg raonat de l’obra plàstica de Josep Hurtuna, de Ricard Camprodon; Quan crema-ven les fàbriques, de Jordi Carbonell; Mi vida de piloto, d’Antonio Creus; El llibre de la pesta, de Coral Cuadra-da; El sindicat de Metges de Catalu-nya, de Josep Lluís Martin i Berbois; Jubilación siglo XXI, de Ricardo Mo-ragas i Moragas; La verdadera vida i l’Estudiant de Medicina, de Josep Sala Canós; Tiempo pasado y espe-ranza, de Hipòlit Seró Bertran, i El escrito de Dios, de F. Javier Tostado.Durant la jornada Carles Duarte, poe-

ta i lingüista va fer una breu presenta-ció de reedicions de clàssics catalans que ha publicat l’editorial Barcino. Finalment Albert Puig Menem i Jordi Mañer i Masdeu van llegir fragments d’aquests clàssics de textos de Ber-nat Metge, Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi en versions de Carles Duar-te, Josep Piera i Alba Dedeu.

Celebració de la diada literària col·legial amb la presentació de deu llibres de metges

1. Exposició al vestibul del COMB dels deu llibres presentats a la jornada literària.

2. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats, en la Diada Literària.

3. Carles Duarte, poeta i lingüista. Director de la Fundació Lluís Carulla i president del CONCA, en

l’acte literari.

21 3

01-26 SIC 138_2.indd 2601-26 SIC 138_2.indd 26 14/06/13 10:2214/06/13 10:22

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch.COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

Grup MEDinformació

Núm. 92 Serveis per als col·legiats del COMB març-juny 2013

27

L’elecció dels proveïdors és un factor clau en la capacitat de progrés i d’evolució de qualsevol companyia o empresa. Davant d’aquest escenari, a Grup MED Corporatiu —el grup d’empreses del COMB—, sempre hem procurat escollir els proveïdors més fi ables,

més solvents, i que s’alineïn amb la nostra meta d’oferir condicions avantatjoses per als metges.

Així, en els molts anys que fa que estem al servei dels col·legiats, hem anat forjant convenis de col·laboració amb diferents empreses per oferir solucions competitives de qualitat i adaptades a les necessitats dels professionals sanitaris.

En l’Àrea Bancària, ens sentim orgullosos del nostre acord amb BBVA, un banc amb més de 150 anys de trajectòria i que se situa entre els bancs comercials més sanejats d’Europa. L’acord que mantenim és únic arreu del món i ens permet disposar d’una ofi cina a l’edifi ci col·legial atesa íntegrament per personal vinculat al COMB.

Pel que fa a la gestió de patrimonis, ja fa un any del rellançament de Medpatrimonia, una societat participada entre el Grup MED i el Grup Andbank, entitat escollida pel Grup Med després d’una exhaustiva anàlisi dels operadors de banca privada. Amb l’únic objectiu de preservar el patrimoni dels metges, comptem amb la col·laboració d’un banc d’origen familiar amb més de 80 anys d’experiència i que és una de les entitats amb més solidesa en l’àmbit internacional.

En el camp de les assegurances, posem al servei dels col·legiats l’expertesa i la qualitat d’assessorament de Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi, que ofereix com a avantatge principal la independència respecte de qualsevol companyia asseguradora, així com el coneixement profund de les necessitats dels professionals sanitaris.

Entre els nostres proveïdors destaca Zurich, un dels primers grups asseguradors, tant per xifra de negoci com per quota de mercat i que, a banda d’oferir productes exclusius per al col·lectiu mèdic, participa en la pòlissa col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional del CCMC des dels seus inicis, ara fa més de 20 anys. També cal mencionar Mutual Médica, la mutualitat sense ànim de lucre dels metges.

Aquesta acurada elecció pel que fa als proveïdors ens ha permès, malgrat la crisi, mantenir els ingressos previstos en l’exercici de 2012 i ajustar al màxim el cost dels serveis per als nostres clients. Així, com cada any, els rendiments generats pel Grup MED es transfereixen directament al COMB, i permeten continuar amb projectes considerats imprescindibles al servei dels metges catalans, mantenint congelada la quota col·legial.

L’EDITORIAL

EL VALOR AFEGIT DE COMPTAR AMB ELS MILLORS PROVEÏDORS

“... cada any, els rendiments generats pel Grup MED es transfereixen directament al COMB, i permeten continuar amb projectes considerats imprescindibles al servei dels metges catalans ...”

28

març-juny 2013informació Grup MED

Servei d’Informació Col·legial. Núm 138

29



MED1 SERVEIS FINANCERS

10.000 METGES JA GAUDEIXEN DELS AVANTATGES DE L’ACORD AMB BBVA

BBVA DUPLICA AMB UNNIM BANC LA SEVA PRESÈNCIA A CATALUNYA

La política del COMB i el Grup MED respecte als acords amb empreses col·laboradores sempre ha contemplat, i contempla, un principi fonamental: que els col·legiats estiguin atesos per personal proper al Col·legi, que estableixi

com a prioritat el benestar del metge i que sigui coneixedor de les necessitats específi ques del nostre col·lectiu.

En aquesta línia, l’acord que mantenia el COMB, primer amb Fibanc i, després de la seva adquisició, amb Banco Mediolanum, va fi nalitzar el 30 d’abril de 2013, després que aquesta entitat fi nancera hagués variat la seva política de comercialització apostant per la venda directa a través d’una xarxa comercial pròpia.

Es tracta d’una decisió unilateral per part de Banco Mediolanum, que va decidir deixar de prestar servei als col·legiats, tancant l’ofi cina ubicada a la 2a planta de l’edifi ci col·legial, l’1 de maig de 2013. Des d’aquesta data, ni el Col·legi ni el Grup MED poden garantir l’atenció ni els productes que ofereixi Banco Mediolanum.

No obstant això, al Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona, els professionals del Grup MED segueixen al servei dels col·legiats per assessorar-los en el cas que tinguin qualsevol incidència amb Banco Mediolanum que requereixi el nostre suport o consell.

Els nostres professionals, a més, poden oferir tot tipus de solucions per a les gestions bancàries dels col·legiats, gràcies a l’acord de col·laboració que mantenim amb BBVA des de fa més de 25 anys, i que es va veure reforçat l’any 2007 amb la creació d’una ofi cina d’aquesta entitat a la 2a planta de l’edifi ci col·legial, i que des de llavors és gestionada per personal vinculat al COMB. Mercès a aquest acord posem a l’abast dels metges i llurs famílies una gamma de productes i serveis més àmplia, i més adaptada a les seves necessitats específi ques, i en unes condicions exclusives respecte a les del mercat.

Un servei en el qual ja han confi at més de 10.000 metges.

Si vostè també està interessat a gaudir de tots els avantatges del nostre acord de col·laboració amb BBVA, només ha de posar-se en contacte amb els Serveis Bancaris del Grup MED trucant al 935 678 828, enviant un correu electrònic a serveisfi [email protected] o visitant les nostres ofi cines a la 2a planta de l’edifi ci col·legial o qualsevol de les Delegacions del COMB.

BBVA ha aprovat la fusió per absorció d’Unnim Banc, segons el previst en el projecte comú

subscrit a començaments d’any entre els administradors de les dues entitats. Gràcies a la integració d’Unnim Banc, el grup BBVA millora substancialment el seu posicionament a Catalunya, ja que suma més de 600 noves ofi cines en territori català.

D’aquesta manera s’amplia la xarxa d’ofi cines a disposició dels clients amb productes gestionats per Med1, especialment pel que fa a les Delegacions Comarcals del COMB (Manresa, Vic, Terrassa i Sabadell), ja que són territoris on Unnim tenia molta presència.

Amb un decidit interès per créixer a Catalunya, BBVA es converteix així en la tercera entitat de la regió, amb una quota de mercat de l’11%. “Aquesta operació és bona per a BBVA i és bona per a Unnim, i una vegada més es posa de manifest la confi ança que BBVA té en el futur de Catalunya”, ha afi rmat Francisco González, president de BBVA. Ja en el moment de l’adjudicació, la Generalitat de Catalunya va elogiar la solidesa i el reconeixement del BBVA, al temps que va expressar el seu desig que la entitat fos “sensible” al manteniment de l’obra social de les caixes d’estalvi que van donar lloc a Unnim.

“... posem a l’abast dels metges i llurs famílies una gamma de productes i serveis més àmplia, i més adaptada a les seves necessitats específi ques, i en unes condicions exclusives respecte a les del mercat”

MED1 SERVEIS FINANCERS

30



MEDPATRIMONIA

TRES PREGUNTESCLAU PER ENTENDREL’ESTRATÈGIAD’INVERSIONS

Per proporcionar unes pinzellades sobre els aspectes a tenir en compte abans d’invertir, Medpatrimonia, la societat que ofereix l’accés integral al servei de gestió de patrimonis, va organitzar a la sala d’actes del COMB una xerrada

sobre ‘Evolució dels mercats fi nancers i oportunitats d’inversió’, a la qual van assistir una seixantena de persones.Després de la presentació de José de Alarcón, director general de Medpatrimonia, la ponència va ser a càrrec de Carlos Javier Pérez Parada, director d’Inversions d’Andbank Espanya, que compta amb més de 25 anys d’experiència al sector. Pérez Parada va exposar les principals qüestions sobre inversió amb una actitud molt dinàmica i un llenguatge molt entenedor.Entre d’altres aspectes, la conferència va donar resposta a aquestes tres preguntes:

És possible reduir el risc de pèrdues sense reduir la rendibilitat?Les teories del premi Nobel d’Economia Harry Markowitz intenten respondre afi rmativament a aquesta pregunta, buscant la combinació òptima que permeti reduir el risc sense sacrifi car rendiment. Markowitz centra l’atenció en la diversifi cació de carteres, demostrant que un inversor pot reduir el risc de la seva cartera escollint valors amb moviments de preus que no siguin paral·lels, és a dir, valors que tinguin poca correlació entre ells.

És cert que un menor risc signifi ca un menor rendiment?No necessàriament, atès que en una correcta assignació estratègica d’actius, el risc no sistemàtic d’una cartera de valors es pot reduir o fi ns i tot eliminar. Per això és imprescindible seguir un protocol rigorós en la metodologia i el procés d’inversió. La cartera seleccionada, per una banda, s’ha d’adaptar lògicament al perfi l de risc de cada inversor i, per l’altra, ser òptima i efi cient, és a dir, que, per a cada nivell donat de risc, s’obtingui la màxima rendibilitat possible.

Podem saber amb seguretat quin serà el preu d’un actiu?Desafortunadament, no. Cada cop que es produeix una operació fi nancera, és perquè hi ha un comprador que creu que aquell valor pujarà i un venedor que creu que aquell mateix valor baixarà. Si fóssim capaços de predir amb exactitud el preu dels actius en els mercats, aquests darrers desapareixerien.

Si desitja més informació sobre els serveis de gestió de patrimonis als quals pot accedir a través de Medpatrimonia, pot trucar-nos al telèfon 933 175 995 o visitar-nos a les nostres ofi cines a l’edifi ci col·legial.

MEDPATRIMONIA és la marca identifi cativa de MEDIPATRIMONIA INVEST, S.L.U., societat que opera com a únic agent de MEDIVALOR A.V. AGENCIA DE VALORES, S.A.U.

31



MEDIVIATGES

ELS 10 DESTINSIMPRESCINDIBLESD’AQUEST ESTIU

Si té previst realitzar un viatge o vol que l’aconsellem, pot trucar-nos al telèfon 935 678 805 o visitar el web www.mediviatges.com

1. Vies Verdes de l’Ebre. A Espanya hi ha més de 2.000 quilòmetres d’infraestructures ferroviàries en desús, que en els últims vint anys han estat reconvertides en itineraris per passejar, anar en bicicleta o fer senderisme. És el que es coneix com el programa Vies Verdes, i una de les rutes més apreciades és la que passa per les Terres de l’Ebre.

2. Els paisatges de Còrsega. Aquesta illa mediterrània és una de les més completes del món. La seva herència cultural de romans, àrabs, grecs o italians es tradueix en una gastronomia deliciosa. Entre els principals atractius destaquen les seves famoses platges, la reserva natural de Scandola, a l’oest de l’illa, i els menhirs de Filitosa, al sud.

3. Dresden i Leipzig, les ciutats de Wagner. Dresden és una ciutat magnífi cament reconstruïda després de la guerra, on Wagner va viure la seva infantesa i que, enguany, en el bicentenari del seu naixement, pot ser una bona ocasió per descobrir. Entre aquesta ciutat i Leipzig, on va néixer el compositor, s’han preparat un centenar d’esdeveniments. Només 100 quilòmetres separen les dues ciutats, amb un clima apropiat per als que busquen fugir de la calor.

4. La Catedral Nova de Salamanca. Només la plaça Major de Salamanca ja mereixeria dedicar un cap de setmana a aquesta ciutat, però aquest destí pot oferir molt més. Aquest any es compleixen 500 anys de la primera pedra de la Catedral Nova, construïda per Ferran el Catòlic i la ciutat prepara diferents activitats religioses, culturals i artístiques per commemorar-ho.

5. La felicitat a Mont-real. Es troba entre els destins urbans a visitar aquest any per la seva barreja de cultures i el seu original estil metropolità. Es tracta d’una de les ciutats amb més qualitat de vida del món i sempre fi gura en els rànquings dels llocs on la gent es més feliç del planeta. Aquesta primavera inaugura un nou planetari i un ambiciós projecte de ciències naturals.

6. Flora i fauna a Magadascar. Ni és Àfrica ni és Àsia, però té una mica de tots dos continents. Més del 80% de les espècies que es concentren en aquesta illa són autòctones del país que es van quedar aïllades quan aquest tros de terra es va separar de la resta. També hi ha parcs nacionals, reserves naturals, cràters volcànics i esculls de corall conservats per pobles amb tradicions ancestrals.

7. Els castells d’Eslovàquia. Aquest petit país centreeuropeu celebra el seu vigèsim aniversari, dues dècades després de la Revolució de Vellut, que el va separar de la República Txeca. Destaquen la seva elegant capital, Bratislava, que enguany és la Capital Europea de la Cultura, els boscos que cobreixen el 40% del país, i els seus castells medievals, com el de Trencin o el de Cachtice.

8. Mil·lenni de la fundació de Granada. Granada sempre apareix a les llistes de ciutats més buscades per passar-hi un cap de setmana, però aquest any amb més motiu. El 2013 se celebra el mil·lenni de la fundació del Regne de Granada, i per això s’han preparat “13 cites per al 2013”, com un itinerari per les diferents províncies que van formar part del Regne.

9. El Rijksmuseum d’Amsterdam. Després d’una dècada d’obres, el Rijksmuseum ha obert de nou les seves portes. S’hi exposen prop de deu mil obres d’art, entre les quals destaquen algunes de les pintures més importants de Rembrandt o Vermeer. Si a això li afegim les econòmiques connexions aèries des de Barcelona, aquest estiu es converteix en una ocasió fantàstica per conèixer o redescobrir els canals d’aquesta ciutat holandesa.

10. Els colors de Sri Lanka. Segons la prestigiosa guia Lonely Planet, és el destí de l’any. Després d’una dècada de pau, torna a situar-se en l’agenda del turisme internacional. Entre altres raons per fer la maleta, compta amb vuit llocs declarats Patrimoni de la Humanitat. Aquest país es prepara per rebre 2,5 milions d’estrangers el 2016, per això ara és el moment de visitar les seves exòtiques i encara verges platges.

32



33



MEDIVIATGES

RECOMANACIONSPER EVITAR QUE UNSINISTRE A LA LLARENS ESPATLLI LESVACANCES

“...cal avisar tan bon punt se’n tingui coneixement, sense esperar a la tornada de les vacances, així com proporcionar les dades d’una persona de contacte que pugui gestionar l’incident durant la nostra absència.”

Abans de marxar de vacances, tan important és cuidar els detalls del viatge com tenir en compte algunes mesures de prevenció per assegurar que deixem la nostra llar en les millors condicions durant la nostra absència. Tot i prendre

les màximes precaucions, de vegades sorgeixen imprevistos que no es poden evitar. En aquest sentit, cal destacar que el servei que presta una corredoria d’assegurances quan es produeix un imprevist és cabdal, ja que és el moment on realment comprovarem la utilitat i el valor que ens aporta la intervenció del mediador. Pensant en la proximitat de l’estiu, Medicorasse us ofereix alguns consells per gestionar la resolució satisfactòria d’un possible sinistre ocorregut durant les vacances. Sigui quina sigui la naturalesa del sinistre, cal avisar tan bon punt se’n tingui coneixement, sense esperar a la tornada de les vacances, així com proporcionar les dades d’una persona de contacte que pugui gestionar l’incident durant la nostra absència. Pel que fa a la llar, podríem dir que els sinistres més habituals són els ocasionats per l’aigua, per danys elèctrics o per robatori. - En cas de danys ocasionats per l’aigua, convé tenir present que, si l’origen del dany és al nostre domicili, cal comunicar el sinistre detallant la zona on creiem que es troba la causa. Si a més es generen danys a un tercer, cal facilitar també les dades de contacte del perjudicat. I si el perjudicat som nosaltres i l’origen dels danys no té lloc al nostre domicili, cal facilitar les dades de contacte del causant. També es important que, si algú pot accedir a la clau de pas de l’aigua, la tanqui per evitar danys majors. Si es tracta d’una reparació urgent, com per exemple, una fuita, convé avisar al servei d’assistència per tal que faci la reparació immediata i, posteriorment, la companyia determinarà si és necessària la intervenció d’un pèrit. - En cas de danys elèctrics, és imprescindible ser molt rigorós a l’hora de determinar la data del sinistre. Cal indicar la zona afectada de la instal·lació elèctrica, a més d’aportar un pressupost on constin els desperfectes i la causa, i és recomanable conservar els aparells danyats un temps prudencial. Per a la gestió del sinistre també caldrà aportar una còpia de la factura de la companyia elèctrica i sol·licitar el certifi cat si la causa dels danys és atribuïble a la companyia. - Finalment, en cas de robatori o desperfectes per intent de robatori, cal fer una denúncia dels fets davant les autoritats com més aviat millor. N’hi haurà prou amb remetre’n una còpia per iniciar el tràmit del sinistre, si bé posteriorment la companyia asseguradora necessitarà el document original. Si hi ha robatori de contingut, cal intentar recopilar el major nombre de comprovants dels béns que trobem a faltar, com tiquets de compra, llibres d’instruccions o fotografi es. Davant de qualsevol sinistre en una pòlissa intermediada per Medicorasse, cal notifi car-lo com més aviat millor a la corredoria. La informació imprescindible que cal fer arribar és el nom del prenedor, el seu NIF, un telèfon de contacte, la direcció de l’habitatge afectat, la data del sinistre i una explicació dels fets ocorreguts. La corredoria no tanca per vacances i pot posar-se amb contacte amb el Servei de Sinistres durant tot l’estiu de dilluns a divendres de 8 a 15 h i també de 16 a 18 h els mesos de juny, juliol i setembre. Pot posar-se amb contacte amb nosaltres a través dels telèfons 93 567 88 68/88, per fax al 93 567 88 76, per correu electrònic a [email protected] o a la pàgina web de Medicorasse, www.medicorasse.es. En cas d’urgència, també trobarà al web de Medicorasse els telèfons de contacte dels Serveis d’Assistència de les diferents companyies proveïdores.

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

34



GRUP MED Els cotxes híbrids són un tipus de vehicle que utilitza la combinació entre el cotxe elèctric i el de combustible fòssil. D’aquesta manera, redueix el consum de combustible i les corresponents emissions de gasos contaminants a l’atmosfera i,

alhora, permet mantenir un bon rendiment de l’automòbil i utilitzar-lo com un cotxe de benzina en un moment donat.

Malgrat que el 70% d’espanyols no ha conduït mai un cotxe híbrid, la majoria ho considera una opció prioritària a considerar a l’hora d’adquirir un cotxe, segons una enquesta elaborada per AutoScout24. Tot i l’interès per part del consumidor pels híbrids, de moment aquests vehicles només representen un 1% del parc automobilístic espanyol.

En concret, l’híbrid més venut, en l’àmbit nacional i també internacional, és el Toyota Prius, que va ser també el primer híbrid que es va produir en sèrie. Actualment quasi totes les marques compten amb un híbrid al seu catàleg i s’estan introduint també al segment d’alta gamma, com ho demostren la berlina Audi A6 hybrid o l’esportiu Lexus LF-CC.

Entre els principals avantatges dels híbrids destaca l’evident reducció de l’emissió de gasos contaminants, així com una major efi càcia en el consum de combustible fòssil. A més, el cotxe híbrid pot funcionar per recorreguts curts només amb el motor elèctric, per exemple, en ciutat, que és on és produeix una major despesa de combustible. També cal destacar una menor contaminació acústica, ja que el motor és molt més silenciós. No obstant això, es tracta d’un motor potent i de resposta ràpida.

Pel que fa als inconvenients, el principal és el preu, tot i que és una idea discutida. El sobrecost respecte als cotxes convencionals, que se situa al voltant d’un 10%, es veu compensat en la majoria de models per les subvencions, regides mitjançant el ‘Plan Integral de Impulso al Vehículo Eléctrico en España 2010-2014’. D’altra banda, cal estudiar en cada cas si la menor despesa de carburant compensa la diferència de preu, una refl exió similar a la disjuntiva entre motors dièsel o benzina.

Entre d’altres punts desfavorables cal destacar que és més difícil reparar-ne una averia o simplement trobar un lloc on fer una revisió. A més, pesa més que un cotxe convencional, a causa del pes del motor elèctric i de les bateries, i perd efi ciència en el consum per aquest motiu. I, a l’últim, cal mencionar la toxicitat de les bateries utilitzades, tot i tractar-se d’un cotxe ecològic.

A banda de la barreja entre combustible fòssil i cotxe elèctric, hi ha altres alternatives híbrides que estan agafant força, quasi totes basades en la utilització de motors tèrmics més efi cients o en l’ús de combustibles de menor preu com el biodièsel, l’alcohol o diversos gasos derivats del petroli. El que desperta més interès en aquests moments en l’àmbit europeu és el GLP, gas liquat de petroli, que és una barreja entre butà i propà.

En tot cas, per ara, la projecció de futur a mig termini dels cotxes híbrids és molt més optimista que la dels cotxes elèctrics purs. De fet, el primer trimestre de 2013 la venda de cotxes elèctrics ha caigut un 39%, segons l’Instituto de Estudios de Automoción (IEA). El problema dels cotxes elèctrics actualment, tot i que els fabricants estan en vies de solucionar-lo, és la poca autonomia, així com el temps de càrrega. En el millor dels casos, i amb una conducció efi cient, es poden recórrer un màxim de 200 quilòmetres amb un cotxe elèctric sense aturar-se a recarregar-lo.

Declaracions de Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, a Diario Médico

“La clau és si el Col·legi fa la part que li toca”

[...] “La pregunta bàsica és: quants professionals han estat apartats, mitjançant la llarga invalidesa o altres

fórmules, de l’exercici? Aquesta és la clau del programa i és la que demostra per què es necessària la col·legiació

obligatòria i per què són necessaris els col·legis professionals.”

També defensa que garantir la bona praxi mèdica és el principal argument que tenen els col·legis per reclamar a

les administracions competents que continuïn fi nançant el PAIMM malgrat el context de crisi. [...]Diario Médico,

27 de maig de 2013

L’HÍBRID, UNAOPCIÓ A TENIREN COMPTE AL’HORA D’ADQUIRIRUN COTXE“...la projecció de futur a mig termini dels cotxes híbrids és molt més optimista que la dels cotxes elèctrics purs.”




La novena edició de la cursa atlèti-ca dels Jocs Col·legials Esportius Medijocs va comptar, un any més,

amb una molt bona participació; 295 corredors van competir a Sant Cugat del Vallès en un traçat de 8 km que va de la Pollancreda a Can Borrell.El millor temps el va fer Alberto Segura Moreno (29:08). El metge que va fer un millor resultat va ser Ricard Verdaguer (30:24) i la metgessa amb millor marca va ser Carmen Auñon (33:38).

Competició d’esquíEl circuit d’eslàlom gegant de la pis-ta Esparver de Soldeu a Andorra va

acollir la competició d’esquí dels Me-dijocs. La metgessa que va fer una mi-llor mànega va ser Nuria Raguer amb un temps de (47.73) i Juan Grau va ser el metge amb una millor mànega amb un temps de (48.52).Practicar amb l’exemple i transmetre a la societat, des del col·lectiu mèdic, que els hàbits esportius estan rela-cionats directament amb una millor salut és, segons els organitzadors dels jocs esportius del COMB, el que motiva la institució col·legial a con-tinuar organitzant Medijocs, els jocs esportius del COMB, que aquest any arriben a la novena edició.

Èxit de participació en la 9a edició de la cursa atlètica i de la competició d’esquí

Resultats Cursa Atlètica

Metge Sènior masculí1er: Ricard Verdaguer Garcia, 30m 24’2n: Josep Rubio Palau, 32m 04’3er: Daniel Pañart Sánchez, 32m 50’

Metgessa Sènior Femení1a: Adriana Bataller, 41m 44’2a: Sheila Serra Pla, 43m 40’3a: Paz Salvador Lacambra, 43m 44’

Metge Veterà Masculi1er: Ferran Mascaró Zamora, 30m 33’2n: Julio Jose Navaz Tejero, 32m 00’3er: Alex Fenández Solanas, 35m 12’

Metgessa Veterà Femení1a: Carmen Auñon, 33m 38’ 2a: Ester Casas Gimeno, 35m 58’3a: Pilar Iribarren Costa, 39m 46’

Metge Superveterà masculí1er: Lluís Amat Tardiu, 34m 09’2n: Jaume Serra Farró, 36m 50’3er: Joan Carles Caballero, 37m 54’

Metgessa Superveterà Femení1a: Eulàlia Borrell Thió, 42m 06’2a: Yolanda Puentes Zamora, 42m 15’3a: Montserrat Clavero Sanchez, 44m 18’

Resultats Medineu

Metgessa Sènior Femení1a: Nuria Raguer Sanz - 47.732a: Michalina Rusiecka - 51.863a: Debora Cian - 52.07

Metge Sènior Masculí1er: Juan Grau Cases - 48.522n: Ernest Raguer Sanz - 50.223er: David Huertas Batlle - 50.67

1. Sortida de la curs atlètica a Sant Cugat. 2. Participants en la cursa d’esquí Medineu a

Grandvalira, Andorra.

1

2

35-60 SIC 138_2.indd 35 17/06/13 9:04



El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va iniciar

els actes commemoratius en homenatge a la doctora

Dolors Aleu i Riera en una sessió en la qual es

va glossar la fi gura de la doctora Aleu i es va presentar el programa

d’actes que es realitzarà durant l’any. El COMB dedica l’any 2013 a la

doctora Aleu i Riera, la primera dona que va

exercir com a metgessa a Catalunya, amb la fi nalitat de fer una refl exió sobre la situació professional de la

dona metge al nostre país i sobre el que ha suposat la

feminització progressiva de la professió.

En el decurs de l’acte també es va inaugurar l’exposició Caricatures de Metges, en

la qual es va presentar una mostra que aplega més de 300 caricatures de metges

al llarg de 100 anys.

L’acte de presentació de l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera” va ser inaugurat per Miquel Vilardell,

president del COMB, i hi van partici-par Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics de la institució col·legial, i Edelmira Domènech, comissionada de l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera”.Miquel Vilardell, va destacar que “aquesta iniciativa del COMB de de-dicar l’any a una persona permet refl exionar i la refl exió en aquests moments és important, fi ns i tot, per marcar una mica el futur”. Segons Vi-lardell, “la refl exió d’aquest any sobre Dolors Aleu és important, ja que és la primera dona que es va llicenciar en Medicina i és la primera dona que tre-ballà com a metgessa a Catalunya, amb l’especialització de Ginecologia i Medi-cina Infantil, i va exercir la seva profes-sió amb molt d’èxit durant 25 anys”. Miquel Bruguera va explicar que “el 2013 fa cent anys que la doctora Aleu va morir i ens interessa expli-car com era Dolors Aleu i què va fer, però sobretot el que ens interessa és aprofi tar aquesta circumstància per refl exionar sobre la situació pro-fessional de les dones metges en el moment actual; la doctora Aleu va ser la que va obrir la porta perquè les do-nes poguessin estudiar Medicina”. Va afegir Bruguera que “l’any 2013 ser-veix per honorar també les doctores que han dedicat tota la seva vida a

la professió de metge i per veure en quins camps hem fet progressos i en quins, encara, s’han de canviar coses perquè la situació professional de les metgesses que exerceixen aquesta professió sigui satisfactòria.”Bruguera va fer un detallat recorregut per la biografi a de Dolors Aleu (Bar-celona, 1875-1913). Va ser una de les primeres dones que va estudiar la carrera de metge a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona. Les altres pioneres que estudiaren Medicina a fi nals del segle XIX a Barcelona són Martina Castells —que obtingué el tí-tol tres dies després que Dolors Aleu, i que morí prematurament abans de poder exercir— i Maria Helena Mase-ras —que es llicencià el mateix any però que no es doctorà mai i, des-prés, es dedicà a l’ensenyament—. Dolors Aleu és qui obre la porta dels estudis de Medicina a les dones. Ella i les altres pioneres aconsegueixen que s’eliminin les traves legals que impedeixen l’accés de les dones a la professió mèdica. Bruguera va fi nalit-zar la seva intervenció detallant tots els actes que es faran durant l’any en homenatge a la doctora Aleu.Edelmira Domènech va explicar les motivacions de la doctora Aleu per trencar els nombrosos entrebancs per poder ser una de les primeres dones que va estudiar la carrera de metge. Domènech va dir que “a la vida ne-cessites un projecte, estar apassionat

El COMB presenta l’“Any Dra. Dolors Aleu i Riera”

Acte

Commemoratiu

Miquel Bruguera, expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del

COMB; Miquel Vilardell, president del COMB, i Edelmira Domènech, comissionada de l’“Any Dra.

Dolors Aleu i Riera”, en l’acte commemoratiu en homenatge a la doctora Dolors Aleu.

35-60 SIC 138_2.indd 3635-60 SIC 138_2.indd 36 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



per aquest projecte i necessites portar-lo a terme; Aleu tenia la personalitat per aguantar, per tenir paciència i per no deixar-se tombar”. Domènech va afegir que “la doctora Aleu va tenir la sort que una persona de l’altre gènere, el doctor Giné i Partagás, la deixés en-trar en el seu servei, la deixés parlar en sessions clíniques quan era estudiant i, sobretot, la defensés fi ns a tal punt que el van criticar”.Edelmira Domènech va destacar que “Dolors Aleu, com a metge, va tenir una vida extraordinàriament activa, va exercir la professió a Barcelona, va patir molts obstacles; en l’àmbit familiar, el seu marit no podia en-tendre que una dona volgués fer la vida professional com els homes”. Domènech també va esmentar que

la doctora Aleu tampoc va oblidar l’aspecte científi c; hi ha recollits una sèrie d’articles i de llibres sobre les seves aportacions, i va esmentar que fou la primera metgessa catalana de pertànyer a una societat científi ca important a França, també va impartir classes i va constatar que en els lli-bres de registre dels col·legis de met-ges, Aleu constava com a col·legiada a Barcelona l’any 1898, en una època en què la col·legiació no era obliga-tòria.En fi nalitzar la seva intervenció Edel-mira Domènech va anunciar que el mes d’octubre es farà una taula rodo-na, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en què es parlarà de l’evolució durant cent anys de la dona com a metge.

Exposició Caricatures de Metges

Per tancar l’acte, Alfons Zarzoso, con-servador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, va presentar l‘exposició Caricatures de Metges, mostra en què s’analitza un feno-men popular del segle passat, quan les caricatures van agafar rellevàn-cia dins el món artístic i atorgaven al caricaturitzat reconeixement públic. L’exposició té el seu origen en la na-dala que el COMB va editar per felici-tar les darreres festes de Nadal i amb-dues han estat fruit d’un treball en grup coordinat per Miquel Bruguera i que ha comptat amb la participació i fons del Museu d’Història de la Medi-cina de Catalunya, i també de fons de particulars.

Inauguració de l’exposició Caricatures de Metges

Aquesta exposició mostra el retrat mèdic caricaturitzat al llarg de

cent anys. L’itinerari, inicialment cro-nològic, recull els orígens i l’evolució de la caricatura dels metges, alhora que viatja a la quotidianitat dels per-sonatges situant-los l’un al costat de l’altre per fer paleses les diferències entre metges i segons la mirada de l’artista. A mitjan segle XIX, la caricatura sovint substitueix el dibuix o gravat que, en forma de retrat del personatge famós, il·lustra els mitjans impresos i, espe-cialment, la premsa satírica i humo-rística que impera al món. A Catalu-nya, amb metges de molt renom i una arrelada tradició editorial, apareixen publicacions com La Campana de Gràcia, La Esquella de la Torratxa, Hi-pódromo Cómico o Barcelona Cómica que ens presenten les primeres fi gu-res mèdiques caricaturitzades, com Josep de Letamendi, Giné i Partagàs, Jaume Ferran o Bartomeu Robert. Són

els coneguts “Caps de Brot” i altres dibuixos d’estil similar que, a manera de “capsgrossos” de cos despropor-cionat, situen el personatge envoltat d’uns objectes que el retraten amb humor. És la línia de Ramon Cilla a El doctor Sangredo, primera publicació científi ca que inclou sistemàticament les caricatures dels metges del segle XIX. Al tombant de segle, la premsa d’humor experimenta un gran impuls i sorgeixen les mítiques revistes ¡Cu-cut!, En Patufet, Papitu, Picarol o Xut! amb tota una generació de recone-guts ninotaires com Joan G. Junceda, Josep Costa –Picarol–, Ricard Opisso, Romà Bonet –Bon– o Lluís Bagaria. Ara, de la seva mà, trobem caricatu-res més artístiques tenyides de color que retraten la classe mèdica de bona part del segle XX: Miquel A. Fargas, Jesús M. Bellido, August Pi Sunyer, Joaquim i Antoni Trias, Pere Nubiola, Francesc Gallart, Agustí Pedro Pons, Pere Piulachs i Xavier Vilanova, entre

molts d’altres i que, alhora, apareixen en caricatures de grup, com les de Ló-pez o Jaume Passarell.Més endavant, salvat el parèntesi de la Guerra Civil, la caricatura esdevé una obra d’art personalitzada. Ésser caricaturitzat és un tret de prestigi so-cial i no és estrany, doncs, que alguns metges acumulin retrats i caricatures dels seus pacients artistes. En aques-ta època, els metges també compren la caricatura que el dibuixant exposa. És el cas de Bon a Manresa, Vilafran-ca i Igualada o d’Eugenio a la seu col·legial al llarg dels anys 1970. Més enllà, és ineludible reconèixer les en-trevistes i les caricatures de Del Arco a La Vanguardia com, igualment, són remarcables les obres de metges di-buixants com Ramon o Jordi Perelló que retraten amb humor els seus col·legues. Es pot descarregar la Nadala a: http://www.comb.cat/cat/altres/newsletter/nadal2012/home.html

1 2

1. Acte d’inauguració de l’exposició: Caricatures de metges.2. Portada de la Nadala “Caricatures de metges”

35-60 SIC 138_2.indd 3735-60 SIC 138_2.indd 37 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Delegacions

i seccions col·legials

Delegació Comarcal del Berguedà

III Jornada d’atenció primària al món rural: “Cuidant la Salut Mental”

Universitari Vall d’Hebron. Casas va pronunciar la conferència “Tornar a la prescripció de psicofàrmacs clàssics en Psiquiatria: un dramàtic retrocés en la lluita contra l’estigma en els adolescents amb problemes de salut mental”.A la cloenda de la Jornada van par-ticipar Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB.Padrós va voler deixar constància del compromís de la institució col·legial amb aquesta Jornada i va celebrar l’elecció del tema i el seu abordatge interdisciplinari.

La salut i l’estigma dels malats mentals han estat l’eix central de la III Jornada d’atenció pri-

mària al món rural, que com cada any se celebra a la ciutat de Berga i que s’organitza conjuntament entre el Col·legi Ofi cial de Metges de Barce-lona (COMB), la CAMFIC, la Societat Catalana de Pediatria i l’AIFICC.La III Jornada d’Atenció Primària al món rural: “Cuidant la salut Mental” va reunir uns 150 professionals que, durant el 10 de maig, van debatre so-bre experiències clíniques, la integra-ció de la salut mental a l’atenció pri-mària i els trastorns prevalents, com són el trastorn del dèfi cit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i la depressió.Durant la primera taula de la Jornada es va plantejar com es pot treballar i acompanyar millor les persones que pateixen aquestes situacions des de l’atenció primària i es van presen-tar quatre experiències clíniques en aquest sentit.Carles Pedrol, de l’EAP Berga Cen-tre, va explicar el programa de co-ordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada al Berguedà per l’abordatge de la depressió. La infermera Queralt Barcons, de l’ABS Artés, va presentar el Programa d’Intervenció Grupal Psicoeducativa, una eina no farmacològica per al trac-tament de persones amb trastorns mentals lleus. Les teràpies breus en salut mental des de l’atenció primària va ser el tema plantejat per Gemma Batlle, de l’ABS Tortosa Oest. El darrer ponent de la taula va ser Francisco Moruno, coordinador CS-MIJ Alt Penedès-Garraf HSJD, qui va explicar quin paper pot jugar en la salut mental l’atenció de l’obesitat

infantil i juvenil i va explicar el suport que des del CSMIJ donen al Programa d’atenció compartida en l’obesitat.La segona taula va comptar com a po-nents amb Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i addiccions del Departament de Salut, i Josep Gomà, metge de família del Grup de Salut Mental de la CAMFIC. Tots dos van parlar de la integració de la salut mental a l’atenció primària.La tercera taula va tractar els tras-torns prevalents, com el TDAH i la de-pressió. Anna Sans, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de la prevalença del TDAH, un tras-torn del neurodesenvolupament amb molta prevalença en edat escolar.Enric Aragonés, del CAP Constantí, va presentar el programa INDI, una eina per millorar l’abordatge de la depres-sió i el trastorn d’ansietat.La Jornada també va tenir un moment per mirar de portes endins i fer una refl exió sobre la salut mental dels mateixos metges. Per això, durant la taula 4, Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, va explicar el camí des de l’estrès fi ns a la malaltia, i tam-bé va presentar els programes de pro-moció de la salut de la Fundació Ga-latea. D’altra banda, Josep M. Benet, metge de família (EAP Garraf Rural) i president de la Junta Comarcal del Garraf, va fer un recorregut pels dife-rents recursos de suport als profes-sionals, com el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) o el programa Cap infermera sola del Col·legi Ofi cial d’Infermeria de Barcelona. La Jornada va culminar amb la con-ferència magistral de Miquel Casas, catedràtic i cap de servei de l’Hospital

1. Lurdes Alonso, vicesecretària del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB,

en la III Jornada d’atenció primària al món rural.2. Celebració de la III Jornada d’atenció primària

al món rural: “Cuidant la Salut Mental”.3. Miquel Casas, catedràtic i cap de Servei de

l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, durant la celebració de la Jornada.

1

2

3

35-60 SIC 138_2.indd 3835-60 SIC 138_2.indd 38 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Delegacions


Secció Col·legial de Metges Acupuntors

Secció Col·legial de Metges Cooperadors

En aquest primer trimestre del 2013, la Secció ha estat molt activa treballant en diferents

actes. Hem acabat el Curs de Fitoterà-pia Xinesa, en tres dissabtes al matí, que ha tingut molt bona acollida per part de diversos metges acupuntors i, malgrat la complexitat i l’extensió de la matèria, ha estat un curs molt didàctic. Quan aquesta nota surti publicada, ja haurem celebrat el II Update en Acupuntura a la seu del COMB, en el qual participaran investigadors en el camp de l’acupuntura de renom inter-nacional. S’hi recolliran les noves evi-dències científi ques de l’acupuntura en diverses patologies i el doctor Josep M. Argimon, conseller delegat de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, Departament de Salut, parlarà de l’avaluació de les tècniques mèdiques per la seva in-troducció en la cartera de Serveis del Departament de Salut.Pel que fa a les relacions internacio-nals, tal com vàrem informar, a l’abril hem participat a l’ICCMR2013–Inter-national Congress of Complementary Medicine Research, que s’ha celebrat a Londres organitzat per la Internatio-nal Society for Complementary Medi-cine Research (ISCMR), amb la qual hem tingut contactes.També cal destacar l’acte de cele-bració del 30 aniversari de la creació de la Secció, en la qual es va repas-sar la nostra història i trajectòria per l’impuls de l’acupuntura entre els metges i en la societat, i en la qual va participar el doctor Vilardell, ani-mant-nos a seguir treballant pel seu desenvolupament.Per acabar, dir que tenim en perspec-tiva nous cursos de formació mèdica continuada i el proper Congrés Inter-nacional d’Acupuntura per a la tardor

La seva és una de les històries que formen part d’“Experiències dels co-operants”, un espai obert a l’Àrea de Cooperació del web col·legial en què els metges que vulguin poden compartir les seves vivències com a cooperants.Els darrers dos projectes dels doc-tors Coromines i Canudas han estat al Txad, un a l’Hospital General Públic de Moundou, on van treballar per mi-llorar la vida de persones amb disca-pacitat, causada en molts casos per la poliomielitis, i un altre a l’Hospital Universitari “Le Bon Samaritain”, en un projecte promogut per l’ONG cata-lana “Misión y desarrollo para Goun-di”. A “Le Bon Samaritain” es van de-dicar a la formació de metges locals en anestesiologia, activitat assisten-cial a quiròfan i planta, en criteris de professionalitat, qualitat i seguretat. També van fer treball assistencial a l’hospital.Ambdós metges van fer una refl exió sobre el model de cooperació. Segons expliquen, la tasca del cooperant ha de ser fonamentalment formativa, de tal manera que ha d’arribar un moment en què el cooperant sigui prescindible. També van denunciar les complicacions que troba un met-ge per fer cooperació. Per això van decidir crear un grup de metges amb la Secció de Metges Cooperadors del COMB.Es pot seguir aquesta i altres expe-riències de metges cooperants a: http://www.comb.cat/cat/formacio_treball/cooperacio/experiencies.htm

del 2014, en el qual ja hem començat a treballar.

Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Andrea Coromines i Pep Canudas són dos metges anestesiòlegs que dediquen el seu temps

lliure a la cooperació internacional. No treballen per a una ONG sinó que s’embarquen en projectes que troben interessants i, bàsicament, es dedi-quen a la formació dels metges locals.

La Secció d’Acupuntors celebra el 30 aniversari

Dos metges exposen la seva experiència com a cooperants

Andrea Coromines i Pep Canudas, metges anestesiòlegs, expliquen a COMBTV la

seva experiència en cooperació.

35-60 SIC 138_2.indd 3935-60 SIC 138_2.indd 39 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Amb data 10 de desembre del 2012, es van celebrar al Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB) elec-

cions a la nova Junta de Sinologia, en la qual foren reelegits els doctors Eduard Basilio, Montserrat Herranz, Rafael Sal-vador i Joan Janer, els nous membres ele-gits foren els doctors Xavier Encinas, Ma-riola Pérez, Ernest Just i Santiago Urgell. El 15 d’abril d’enguany es celebrà una sessió al Col·legi de Metges amb el tí-tol: “És necessari practicar la limfade-nectomia en el càncer de mama després d’efectuar biòpsia de gangli sentinella positiva? “ que presentà el president de la Secció, Joan Janer, i va moderar el nou secretari de la Secció, Xavier Encinas, i va fer la ponència la doctora Pla, coordi-nadora de la UPM HUB-ICO. Recordem que aquest any, al mes de juny, el Congrés Català es farà a la ciu-tat de Vic.

Joan Janer,president de la Secció de Sinologia i Patologia Mamària del COMB

Delegacions


Secció Col·legial de Metges Homeòpates

Secció Col·legial de Metges Sociosanitaris

Us informem que el dia 21 de març de 2013 es va celebrar l’Assemblea General de la

Secció de Metges Homeòpates i que s’enviarà la memòria d’activitats als membres via Internet. Al fi nal de l’Assemblea es van fer les eleccions a la Junta de la Secció d’Homeopatia del COMB, en les quals van resultar elegits: Guillem González, president; As-sumpta Mestre, vicepresidenta; Anna Pla, secretària i vocal d’investigació; Carlos Aldea, tresorer; Marisol Es-trems, vocalia; Antonio Nieto, voca-lia; José Miguel Otermín, vocalia.En aquests últims mesos, la Secció ha participat en el curs introductori a l’homeopatia del CEC i que ha tingut una bona acollida, assolint l’objectiu d’informar sobre l’homeopatia als metges interessats.Actualment la Secció està integrada per 296 membres, dels quals 203 han estat acreditats per l’OTA.Convidem a tots aquells metges que, d’una forma habitual o esporà-dica, prescriguin medicaments ho-

meopàtics a formar part de la Secció per rebre informació sobre les nostres activitats. Tingueu en compte que el COMB necessita les vostres adreces actuals de correu electrònic.Hem col·laborat amb l’Homeopathic Research Institute del Regne Unit per a l’organització de la Conferència In-ternacional de Recerca en Homeopa-tia celebrada del 30 de maig al 2 de juny a Barcelona.També el 30 de maig el doctor Elio Rossi va fer una conferència a la Sala d’Actes sobre “l’Experiència de la integració de l’homeopatia i les CAM al sistema públic de salut de la regió toscana”.Aprofi to igualment aquest escrit per agrair públicament la tasca enco-miable i entusiasta realitzada per Assumpta Mestre al capdavant de la nostra secció i pel reconeixement a tots els nivells de l’homeopatia.

Guillem González,president de la Secció de Metges Ho-meòpates

Assemblea General de la Secció de Metges Homeòpates

Taula rodona sobre l’“Adequació de l’esforç terapèutic en el pacient crònic complex amb malaltia avançada”

METGES I LITERATURAÉs una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” del bàner, que té com a fi nalitat donar a conèixer a tots els metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del metge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició.

Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça [email protected] demanant la inclusió de l’obra.

ARXIU HISTÒRIC DE LES CIÈNCIES DE LA SALUT

“SIMEÓ SELGA I UBACH”Aquest ens col·legial es dedica a l’estudi de la història de la medicina i a la custòdia d’una biblioteca de llibres mèdics antics, vells i actuals d’especial interès. La reserva consta d’uns 35.000 volums que provenen de donacions dels metges i les seves famílies.Alguns eren llibres de metges que han traspassat; altres són de metges ju-bilats o en actiu que se n’han de desprendre i prefereixen que es conservin dignament i puguin tenir un interès públic.

Els metges que tinguin llibres mèdics o d’humanitats mèdiques que puguin tenir un especial interès poden adreçar-se al correu [email protected] o al te-lèfon 938 742 751, prèvia selecció realitzada per experts, els podran llegar a la biblioteca històrica que custodia aquest ens del COMB. El dia 23 d’octubre d’enguany te-

nim previst celebrar la segona jornada de la Secció col·legial

de Metges de Sociosanitari.

Secció Col·legial de Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Renovació de la Junta de Sinologia

35-60 SIC 138_2.indd 4035-60 SIC 138_2.indd 40 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



El tema a tractar serà l’“Adequació de l’esforç terapèutic en el pacient crònic complex amb malaltia avança-da”. Voldríem abordar el tema des de les vessants clínica, de gestió i ètica. Comptarem amb ponents amb sufi -cient experiència i coneixement, com són els doctors Xavier Gómez-Batis-te, Ramon Miralles, Marco Inzitari i Màrius Morlans. Creiem que, en la situació econòmica del país, és necessari mantenir el ni-vell d’atenció òptim per als malalts i que la utilització de recursos s’ha de racionalitzar i hem d’optimitzar els que tenim a l’abast. Voldríem donar les eines per prendre les decisions més encertades possi-ble en l’atenció a pacients en situa-cions avançada i complexes. Esperem que, com la primera taula rodona, sigui del vostre interès i tin-gui el vostre suport. Properament re-breu un díptic informatiu, amb el pro-grama complet i els horaris de cada intervenció, que tindrà lloc a la sala d’actes del COMB.

Junta de la Secció Col·legial de Met-ges de Sociosanitari

Delegacions


Delegació Comarcal del Bages

dèmica Jaume Terribas, economista i membre de la secretaria nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, va pronunciar una conferència sobre “Catalunya i Espanya: passat i pre-sent d’un encaix impossible”. L’acte va fi nalitzar amb un concert a càrrec del Cor Lerània que va inter-pretar peces de Schütz, Monteverdi, Kapsberger i Buckner.

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (AHCS) “Simeó Serra i Ubach” va celebrar, el passat

abril, l’onzè acte acadèmic al Mones-tir de Montserrat.L’acte va ser presidit per Josep M. So-ler i Canals, abat de Montserrat; Mi-quel Vilardell, president del COMB; Lluís Guerrero, president de l’AHCS, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages. En la sessió aca-

FUNDACIÓ “FONS SOLER DANIEL”SABADELL.- Amsterdam, 10 i 12

Fa ja més de cinquanta anys que el doctor A. Soler Daniel, assistit per altres companys i molt especialment pel doctor E. Fernández Pellicer, va posar en marxa la Fundació “Fons d’auxili al metge pobre A. Soler Daniel”, per tal que fos un últim

suport per als metges grans i sense recursos. Lamentablement, avui continua essent tan vigent com llavors la necessitat de la seva tasca de patrocini, ja que són força els companys, realment desvalguts, que la Fundació assisteix amb ajuts constants mensuals, i són molts més encara els que ho necessiten i als quals no podem arribar per la limitació dels nostres ingressos. Tots ells han dedicat la seva vida a la professió i, ara, a la vellesa, es troben faltats a vegades del més essencial.La Tresoreria de la Fundació es nodreix molt especialment dels donatius que, particularment pel volts de Nadal, li fan els metges, la majoria jubilats, atenent la petició que des de la Fundació els fem cada any. Però no és sufi cient, ni amb el que estem fent n’hi ha prou. Hem de poder acollir més metges, millorar les quantitats en concepte de socors i procurar fer-los més plaents aquests últims anys de la seva vida.Estimulats per la càlida resposta que any rere any rebem dels companys jubilats —i d’alguns que encara no ho són—, ens dirigim a TOTS ELS METGES de Barcelona, especialment a aquells que estan exercint, per demanar-los si es volen sumar a les fi nalitats d’aquesta obra, amb la certesa que sigui quin sigui l’import amb què vulgueu ajudar serà sempre ben rebut. Tan sols cal trucar als telèfons:

Senyor Soler, 932 722 155 als matins i doctor Martínez, 933 309 961 matins i tardes.

Moltes gràcies pel vostre interès.

J. Soler, president

Acte acadèmic, a Montserrat, de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut

Lluís Guerrero, president de l’AHCS; Miquel Vilardell, president del COMB; Josep M. Soler i Canals, abat de Montserrat; Jaume Terribas,

economista i membre de la secretaria nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, i Pere Bonet,

president de la Junta Comarcal del Bages, en l’acte acadèmic al Monestir de Montserrat.

35-60 SIC 138_2.indd 4135-60 SIC 138_2.indd 41 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



En record de... Josep M. Massons i Esplugues (1913-2012)

La mort del doctor Massons al mes de novembre de 2012 ha posat fi nal a una llarga I produc-

tiva vida al servei de la Medicina i al servei de Catalunya, que el va fer me-reixedor de la creu de Sant Jordi l’any 2008. Com a metge va ser un cirurgià expert, un investigador de farmacolo-gia i un empresari farmacèutic. Quan es jubila, l’any 1983, es converteix en historiador de la medicina i fa aporta-cions de gran interès acadèmic sobre la història del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, sobretot, de la sanitat militar espanyola. Les seves inves-tigacions es plasmen en llibres que es caracteritzen per la seva amenitat i abundància de dades inèdites. La seva Historia de la sanidad militar en España, en quatre volums, s’ha con-vertit en un llibre de referència per als interessats en aquest tema.Nascut a Valls, passa la infància pri-mer a Lleida i després en un poblet de la Vall de Benasque on el seu pare havia trobat feina en una central hi-droelèctrica. Estudia primer a casa seva i acaba el batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Saragossa. Ve a Bar-celona a fer la carrera de Medicina i l’acaba amb premi extraordinari. Co-mença la seva activitat mèdica com a metge intern del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic l’any 1934, plaça guanyada per oposició, on adquireix una gran experiència en l’assistència de ferits per armes de foc. Passa gran part de la guerra al front com a capità metge de les Brigades Internacionals. Acabada la guerra no pot prosseguir la seva activitat al Departament de Cirurgia de l’Hospital Clínic, però aconsegueix incorporar-se a la càte-dra de Farmacologia del professor Garcia-Valdecasas, on es dedica a fer investigació.Inventa un sèrum desanafi lactit-zat, derivat del plasma de vedella, que es comercialitza amb el nom d’Isoplasma, i que es pot utilitzar com a substitut del plasma humà.

Més tard es converteix en empresari i crea, juntament amb inversors ita-lians, el Laboratori Drovysa, fi lial dels Laboratoris Italians Vister, per comer-cialitzar el producte que ha inventat. Segueix anys a la càtedra de Farma-cologia, fent recerca i ajudant a donar classes als estudiants, i simultaneja aquesta activitat amb la de cirurgià de “contingent” de la Seguretat So-cial.Quan es jubila es converteix en un membre actiu de la Societat Catala-na d’Història de la Medicina, present en totes les activitats de la societat i en escriptor de prop d’un centenar d’articles sobre diferents aspectes de la història de la medicina catalana. L’any 1992 ingressa a la Reial Acadè-mia de Medicina de Catalunya amb un discurs sobre la crisi de les relacions metge-malalt. Actiu fi ns poc temps abans de morir, s’ha de considerar un dels grans personatges de la medici-na catalana, competent en tots els as-pectes de la medicina que va conrear, elegant i afable, culte i poeta, i gran tertulià, va ser un membre actiu de la penya de poetes El Rall.

Miquel Bruguera i Cortada,expresident del COMB

Podeu accedir a l’entrevista feta pel doctor Francesc M. Domènech Torné, el 15 de maig de 2001, editat al su-plement del SIC Memòria de la Pro-fessió a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/memoria/memoria_massons.htm

35-60 SIC 138_2.indd 4235-60 SIC 138_2.indd 42 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



En record de... Lluís Daufí Moreso (Tortosa, 1927-Barcelona, 2012)

Amb la mort del doctor Daufí ha desaparegut el millor divulga-dor de la medicina científi ca

que hem tingut a Catalunya. Daufí te-nia l’aspiració de dedicar-se a la do-cència de la medicina i quan va acabar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona es va quedar a la Facultat a la càtedra de Patologia General, que va estar vacant uns quants anys, do-nant classes de l’assignatura, portant malalts hospitalitzats i fent recerca sobre mètodes pedagògics. Quan arriba a la càtedra el professor Artu-ro Fernández Cruz, que es trasllada a Barcelona des de Santiago, el fa el seu professor adjunt. Jo el vaig tenir de professor i puc afi rmar que expli-cava bé, era clar i amè, i tenia un trac-te exquisit amb els alumnes.Al maig de 1966, 68 professors uni-versitaris foren expedientats pel sub-secretari d’Ensenyament Superior i Investigació amb suspensió de sou i feina per dos anys, entre els qual en Lluís Daufí, per haver assistit a la ca-putxinada on es va constituir el Sin-dicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona.Daufí veu interrompuda la seva vida acadèmica i marxa als Estats Unit on s’està dos anys a Ann Arbor, a la Universitat de Michigan, fent recerca sobre mètodes de docència. A la seva tornada a Barcelona és contractat per la Universitat Autònoma per diri-gir el Departament d’Investigació de l’Institut de Ciències de l’Educació. Més tard ingressa com a directiu de Ciba-Geigy, des d’on fa una notable tasca educadora, amb la publicació d’alguns llibres de divulgació, edi-tats per Salvat, El cuerpo humano, esa máquina maravillosa (1984) i La enfermedad hoy (1994), i molt espe-cialment la publicació durant més de vint anys d’una columna setmanal a La Vanguardia del diumenge, sobre els avenços de la medicina, que va ser la primera manifestació de periodis-me científi c, apareguda de manera

la Salut i Seguretat Social del Depar-tament de Sanitat de la Generalitat, càrrec que exerceix un any, i després director de l’Institut d’Estudis de la Salut, un altre any.La meva relació amb el doctor Dau-fí, que havia començat a classe i es va mantenir a distància llegint els seus articles de La Vanguardia, es va accentuar l’any 2001, quan li vaig demanar si volia dirigir un projecte, que denominarem Memòria de la Pro-fessió. Tenia com a objectiu recollir les experiències vitals professionals de metges grans amb prestigi, que editaríem en forma de quadernets i distribuiríem a tots els metges amb el Servei d’Informació Col·legial del COMB. Daufí es va prendre aquest projecte amb entusiasme, i a més de fer entrevistes revisava meticulosa-ment els textos preparats per altres membres de l’equip d’entrevistadors format per dur a terme aquest pro-jecte. Gracies a Lluís Daufí, el COMB disposa ara d’informació biogràfi ca de molts metges que no havien deixat cap constància escrita de com va ser la seva vida professional i, a més, tenim una fonoteca amb el registre de les seves veus i la seva manera d’expressar-se. Vaig despatxar periò-dicament amb el doctor Daufí durant alguns anys i després de cada reunió quedava admirat pel seu criteri, la seva lucidesa i el seu dinamisme. Sa-bia de gairebé tot i coneixia molt bé la intrahistòria de la medicina del nos-tre país. Llàstima que no hagi deixat unes memòries.

Miquel Bruguera i Cortada,expresident del COMB

regular en un diari al nostre país. He rellegit abans d’escriure aquest text un article del doctor Daufí sobre la re-lació entre obesitat i pressió arterial publicat el 24 de desembre de 1978, i he admirat novament la seva notable capacitat expositiva. Un altre article, publicat el 27 de gener de 1974, ex-plicava el càncer de pell descrivint de manera magnífi ca la seva expe-riència com a pacient a qui li havien extirpat feia pocs dies un epitelioma basocel·lular de la galta, tractant no únicament aspectes mèdics, sinó també les reaccions emocionals que el diagnòstic de càncer comporta a qui el pateix.Aquesta facilitat que tenia per redac-tar el va dur a escriure tres novel·les d’intriga sobre temes cientifi comè-dics, les dues primeres Solución Final (Plaza & Janés, 1991) i El síndrome de Caín (Planeta, 1996), signades amb pseudònim, però la tercera, La llave del paraíso (Azud editorial, 2005), ja amb el seu propi nom.El doctor Josep Laporte, nomenat conseller de Sanitat el 1981, el nome-na director general de Promoció de

35-60 SIC 138_2.indd 4335-60 SIC 138_2.indd 43 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



En record de... Rafael Esteve de Miguel (Osca, 1924-Barcelona, 2013)

El doctor Rafael Esteve de Miguel va néixer a Osca l’any 1924. Va estudiar Medicina a l’Universitat

de Barcelona, aconseguint la llicencia-tura l’any 1948, amb premi extraordi-nari.La seva formació en Cirurgia Ortopèdi-ca la va seguir a Anglaterra, entre els anys 1949 i 1953, a l’Hospital Neuffi ed Orthopaedic Centre, d’Oxford, que di-rigia el professor Josep Trueta. L’any 1950, el professor Trueta havia fundat la Girlstone Orthopedic Society, cons-tituïda pels especialistes que s’havien format en ortopèdia a l’Hospital d’Oxford, i el doctor Esteve va entrar a formar-ne part i, amb el temps, en va arribar a ser president; l’any 1982, va organitzar a Barcelona la reunió del grup.L’any 1953, de tornada ja a Barcelona, va centrar-se, d’una manera especial, en l’ortopèdia pediàtrica, i va dirigir el Servei de Rehabilitació de l’Hospital Municipal d’Infecciosos, l’actual Hos-pital de Nostra Senyora del Mar. Eren uns moments, gairebé epidèmics, de poliomielitis, amb una gran quantitat de pacients ingressats en aquest hos-pital. Després d’estabilitzar el procés infecciós, es procedia a la rehabilitació motora dels pacients, però algunes de les seqüeles necessitaven tractament quirúrgic, que realitzava també el doc-tor Esteve; els nens eren operats a l’Hospital Sant Joan de Déu, i les ne-nes a l’Hospital de Sant Rafael, d’on era, en ambdós centres, cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica. Amb l’aparició de la vacuna l’any 1962, la poliomie-litis va anant-se estabilitzant fi ns que, amb el temps, va arribar a des-aparèixer. A l’Hospital de Sant Rafael, cap l’any 1970, es comencen a atendre també adults, encara que el doctor Esteve, ja des de sempre, en tractava privadament a la Clínica Quirón. Va ser un dels impulsors de l’especia-lització en Cirurgia Ortopèdica i, d’una manera especial, de l’Ortopèdia In-fantil que, en aquell temps, quedava

inclosa dins l’especialitat de Cirurgia Infantil. Una altra aportació va ser fo-mentar la necessitat de la rehabilita-ció, com a complement essencial en el tractament dels problemes osteoarti-culars, amb la qual s’aconseguia una notable millora dels resultats.L’any 1963, va publicar el llibre Reha-bilitación en Ortopedia i Traumatolo-gia, que va tenir una gran acollida per tot Espanya, però també a l’estranger, no sols pel valor del text en si, sinó també perquè el tema que tractava no era gaire conegut en aquell temps, i va esdevenir un llibre de referència.Va presidir la secció d’Ortopèdia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, que va portar a esdevenir Societat Catalana de Cirurgia Orto-pèdica i Traumatologia. Durant el pe-ríode 1988-1990, com a president de la Societat Espanyola de Cirurgia Or-topèdica i Traumatologia (SECOT), va promocionar la creació del Grupo de Estudio de Traumatologia i Ortopèdia Infantil (GETOI).Va ser delegat nacional espanyol de la SICOT, durant onze anys i, també, un dels impulsors de la creació de la

EFORT (Federación Europea de Orto-pedia y Traumatologia), que en va ser membre del seu Comitè Executiu, du-rant 6 anys. La Universitat Autònoma de Barcelo-na, li va concedir una plaça de profes-sor titular de l’Àrea de Cirurgia, adscri-ta a l’Hospital Sant Rafael.Amb els seus coneixements, va afavo-rir la formació professional de molts metges joves, alguns dels quals van esdevenir caps de Serveis d’Ortopèdia. En la seva trajectòria professional, va mostrar un especial interès en el trac-tament i prevenció dels problemes ortopèdics dels infants. Entre d’altres, les seqüeles de la poliomielitis, la malaltia de Perthes, el peu bot, la luxa-ció congènita de maluc, i les deforma-cions de la columna vertebral, tant en tractaments ortopèdics, com també quirúrgics, especialment de l’escoliosi. Caldria destacar que va ser un dels pioners en la cirurgia d’allargament dels membres inferiors, en les disme-tries conseqüència de la poliomielitis; inicialment amb l’aparell d’Anderson, que va portar d’Oxford, i després amb els nous aparells, més sofi sticats i se-gurs, que van anar apareixent. Amb la seva actuació professional, tant l’Hospital Sant Joan de Déu, com Sant Rafael, varen esdevenir centres de re-ferència d’Ortopèdia Infantil. Va participar en molts congressos, com a convidat per donar conferèn-cies, però també com a organitza-dor. Va donar cursos relacionats amb l’especialitat, alguns en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Bar-celona, i va publicar articles en revis-tes nacionals i estrangeres. La seva mort, el 20 de març d’aquest any, va ser un esdeveniment lamenta-ble, però que no esborrarà el record de la seva actuació professional, d’una manera especial dins l’ortopèdia in-fantil.

Joan Minguella i SolàJoan Faig i Garrober

35-60 SIC 138_2.indd 4435-60 SIC 138_2.indd 44 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



35-60 SIC 138_2.indd 4535-60 SIC 138_2.indd 45 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



En record de... Marco A. Callejas Pérez

Des de la serenitat que propor-ciona el pas del temps, et vol-dria escriure uns records que

t’honoren com a professional i encara més com a persona:

“Querido Marco:Ante todo, quiero darte las gracias por haber sido un gran compañero profesional y amigo entrañable du-rante tantos años. Quizás nunca te lo manifesté sufi cientemente, pero confío en que la vivencia de nuestra amistad haya sido mutua.Aún recuerdo cuando en mayo del año 1976 te conocí, como R mayor, cuando me incorporé de R-1 al Servicio de Ciru-gía Torácica del Hospital de Bellvitge. Fueron tiempos llenos de actividades, asistenciales, formativas, de intentos de proponer innovaciones para mejo-rar los postoperatorios de los pacien-tes....., de lucha, de incomprensiones, también de muy buenos recuerdos con los compañeros del servicio; es decir, de un periodo muy importante en nuestra vida profesional.

excelencia se otorga por otros motivos diferentes, pero puedes estar muy sa-tisfecho porque la verdadera excelen-cia es la que tú has demostrado día a día ante tus pacientes, siempre en si-tuación de vulnerabilidad, con tu com-petencia técnica, y humanidad, insepa-rable de una conversación gentil y de tu acompañamiento siempre amable.Desde que dejé mi actividad asisten-cial, has sido mi mejor nexo con la Cirugía Torácica, aunque lo mejor lo reservamos para nuestra amistad y la de nuestras familias, compartiendo momentos muy importantes de nues-tras vidas y ayudándonos siempre que lo hemos necesitado.Te has ido demasiado pronto, pero has dejado muchísimo; tu ejemplo nos acompañará y nos servirá de guía para poder colaborar con las ta-reas que has dejado pendientes.Siempre continuarás con nosotros.Mercedes”

Mercè Carranza Piquer, metgessa

Ya desde entonces pusiste de mani-fi esto tu personalidad, muy fi rme con los valores morales que te han acom-pañado hasta el fi nal: responsabilidad, compromiso, dedicación, estudio per-manente, lealtad, discreción, educa-ción, afectividad, en fi n, tu cultura del trabajo bien hecho, con los adjetivos que se otorgan a un profesional exce-lente, como tú has sido. Muchas veces, en la sociedad actual, y también en nuestra profesión como médicos, la

35-60 SIC 138_2.indd 4635-60 SIC 138_2.indd 46 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Formació per a metgesMÀSTER UNIVERSITARI EN BIOÈTICA

l

2013-2015. 60 crèdits ECTS.

Modalitat presencial / on-line. 10a Edició

Pla d’estudis

El calendari de sessions lectives s’impartirà en 2 cursos

acadèmics: 2013/14 i 2014/15 d’octubre a juny, en dues ses-

sions setmanals i una sessió de dissabte al mes en horari de

matí (10.00 a 14.00 h). El calendari de la modalitat virtual serà

coincident amb el presencial.

Preu

Modalitat virtual: 2.700 euros / cada curs acadèmic (Preu

global: 5.400 €).

Modalitat presencial: 2.900 euros / cada curs acadèmic (Preu

global: 5.800 €).

Descompte del 5% en cas de realitzar el pagament íntegre de la matrícula del primer curs. Facilitats de pagament fraccionat.

PLA D’ESTUDIS:

Matèria 1: FONAMENTS DE LA BIOÈTICA. (9 Crèdits)

Història de la Bioètica i diferents corrents de fonamentació

Metodologia de la investigació en bioètica

Introducció a l’ètica i als diferents sistemes ètics

Matèria 2: ANTROPOLOGIA I DRETS HUMANS

(6,5 Crèdits)

rets Humans

Matèria 3: DIÀLEG BIOÈTIC I BIOÈTICA GLOBAL

(7,5 crèdits)

ats en la Comunicació

Bioètic: Comitès d’ètica; metodologia en la presa de

decisions

Fonamen ret i conceptes bàsics en dret sanitari

Matèria 4: INICI DE LA VIDA (4,5 Crèdits)

enètica i Inici de la Vida

Matèria 5: ESCENARIS CLÍNICS I ROLS PROFESSIONALS

(7,5 Crèdits)

Atenció Primària

Salut Pública

Salut Mental

rols professionals

Economia de la Salut

Matèria 6: INVESTIGACIÓ I APLICACIÓ BIOMÈDICA

(4 Crèdits)

Investigació amb subjectes humans

oves tecnologies i investigació biomèdica

Matèria 7: PROBLEMÀTIQUES CLÍNIQUES AL FINAL DE

LA VIDA (6 Crèdits)

Terapèutica

Malalties degeneratives i envelliment

Final de la vida i procés de mort

Matèria 8: TREBALL FINAL DE MÀSTER (15 crèdits)

Contacteu: Secretaria Institut Borja de Bioètica (UR )

c/. Santa Rosa, 6. 08950 Esplugues d lobregat (Barcelona)

Tel. 93/600 61 06 - Fax 93/600 61 10

Correu-e: [email protected]

web: www.ibbioetica.org - campus: www.campus.ibbioetica.org

35-60 SIC 138_2.indd 4735-60 SIC 138_2.indd 47 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Actualització del Lèxic de fàrmacs en línia

En aquest Consultori terminològic us presentem l’actualització d’enguany del Lèxic de fàrmacs, un recull ter-minològic en línia de denominacions comunes internacionals de fàrmacs adaptades al català

Aquest mes de febrer passat, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i el Centre de

Terminologia TERMCAT van publicar l’actualització anual del Lèxic de fàr-macs en línia1, que incorpora, entre to-tes les noves denominacions comunes internacionals de principis actius apro-vades al llarg del 2012 per l’Organització Mundial de la Salut, les que el mateix Col·legi ha seleccionat com a més relle-vants en els tractaments farmacològics aplicats al nostre país (per exemple: dolutegravir, moxetumomab pasudo-tox o rucaparib). El TERMCAT ha dut a terme la revisió terminològica dels nous termes inclosos a l’obra.Aquest diccionari en línia correspon a la versió més actualitzada del Lèxic de fàrmacs, obra editada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona l’abril del 2008 amb el patrocini de l’Obra Social Caixa Sabadell2. La continuïtat de la col·laboració entre les institucions que la van elaborar —el COFB i el TERM-CAT— es materialitza en l’actualització que cada any, puntualment entre gener i febrer, es publica al web del TERM-CAT. El lector hi trobarà prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les ac-cions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identifi cació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la So-cietat Americana de Química. L’obra també inclou les Normes pràc-tiques per a la versió catalana de les denominacions comunes internacio-nals (DCI) de les substàncies farma-cèutiques3, en les quals es fonamenta la versió catalana dels fàrmacs que hi

tenen entrada, amb l’explicitació dels criteris d’adaptació gràfi ca i algunes in-dicacions sobre les formes sintagmàti-ques i l’accentuació. Aquests principis són el fruit de la col·laboració entre químics, farmacèutics i lingüistes de diversos organismes i agents implicats en l’ús d’aquestes substàncies i en la divulgació de terminologia mèdica i far-macèutica en llengua catalana. Un cop redactats, aquests criteris van ser rati-fi cats pel Consell Supervisor del TER-MCAT, l’òrgan permanent i col·legiat que s’encarrega de la fi xació de les de-nominacions catalanes per a designar els nous termes dels diversos àmbits d’especialitat.Prenent com a punt de partida la deno-minació anglesa aprovada per l’OMS de cada fàrmac, l’establiment de les denominacions catalanes es guia per l’equilibri, no sempre fàcil, entre els propòsits de màxim ajustament a les re-gles ortogràfi ques i morfològiques del català i la voluntat de no adoptar solu-cions gaire divergents de les preses en les llengües de comunicació internacio-nal més habituals. Així, s’hi han tingut en compte bàsicament els sis aspectes següents.1. Els canvis ortogràfi cs respecte de l’anglès. Per exemple: els grups -rh- i -th- se simplifi quen en -r- i -t-, respec-tivament (sodium morrhuate s’ha adap-tat com a morruat de sodi).2. Les terminacions dels noms. En ge-neral, a cada terminació anglesa li cor-respon una terminació catalana, igual que en la nomenclatura sistemàtica de química orgànica, entre altres casos. Per exemple: la terminació anglesa -ane s’adapta com a -à, mentre que -an s’adapta com a -an (bifemelane i bife-melà; busulfan i busulfan).3. La formació dels mots compostos. S’opta per mantenir la vocal d’enllaç entre els formants dels mots compos-tos en aquells casos en què també fi gu-ra en anglès i per prescindir-ne quan no apareix en la denominació anglesa. Per exemple: bromocriptine s’adapta com a bromocriptina, mentre que bromazine s’adapta com a bromazina.

4. La sintaxi en les denominacions sintagmàtiques. En els noms de fàr-macs constituïts per més d’un mot se segueixen les recomanacions sobre química orgànica4 i química inorgàni-ca5 publicades en català per l’Institut d’Estudis Catalans. Per exemple: tra-nexamic acid s’adapta com a àcid tra-nexàmic.5. El gènere. Les denominacions co-munes internacionals en català tenen gènere femení si acaben en a àtona i gènere masculí si acaben en qualsevol altra terminació. Així, imipramina és fe-menina, mentre que mornifl umat i pari-calcitol són masculines. 6. L’accentuació. En general, les deno-minacions catalanes acabades en vocal es consideren planes; en canvi, les que acaben en consonant solen ser agudes. Per exemple: alanina i cefpiroma són planes, però parecoxib i abarelix són agudes.A banda de la consulta de les denomi-nacions de principis actius recollides en el cos del lèxic, les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denomi-nacions comunes internacionals (DCI) de les substàncies farmacèutiques són un instrument rigorós per a l’adaptació al català del nom dels diversos fàrmacs que es van incorporant a la pràctica clínica. Així, el Lèxic de fàrmacs es pot considerar una obra de present, però també de futur, perquè l’edició en línia permet que es pugui consultar i actua-litzar de manera àgil i permanent.

Anna Llobet Solé,TERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/Presen-tacio/2. Si voleu més informació, vegeu LLOBET i SOLÉ, Anna. “Ibu-profè o ibuprofèn?”. Servei d’Informació Col·legial (2007), núm. 121, p. 71-72. També disponible en línia a: <http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/sic/sic121.pdf>3. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/12/docs/DL/LexicFarmacsDCI.pdf4. UNIÓ INTERNACIONAL DE QUÍMICA PURA I APLICADA. DIVI-SIÓ DE QUÍMICA ORGÀNICA. Nomenclatura de química orgà-nica: Seccions A, B i C: Regles defi nitives de 1979. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Consell Superior d’Investigacions Científi ques, 1989. ISBN 84-7283-132-95. UNIÓ INTERNACIONAL DE QUÍMICA PURA I APLICADA. Nomen-clatura de química inorgànica: Recomanacions de 1990. Barcelo-na: Institut d’Estudis Catalans, 1997. ISBN 84-7283-360-7

35-60 SIC 138_2.indd 4835-60 SIC 138_2.indd 48 14/06/13 10:5114/06/13 10:51


petits anuncis

MUTUALISTA JOVE

· ASSEGURANÇA DE 3O PRIMERS DIES: 300 € mensualsper cobrir les teves GUÀRDIES en cas de baixa laboral.

· ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ JOVE: aportació creixent de 3 €/mes, interès tècnic de l’1,75% + Participació en Beneficis.

· ASSISTÈNCIA EN VIATGE: per rebre assistència en els teusviatges et garantim 18.000 € per a despeses mèdiques, incloent-hi esports d’aventura o col·laboracions amb ONG’s.

Medicorasse l’informa: 902 198 984

A Mutual Mèdica hem pensat especialment en tu dissenyant el producte MUTUALISTA JOVE que et garanteix de forma gratuïtael primer any:

ASSEGURANÇA GRATUÏTA

DURANT EL PRIMER ANY

DE CONTRACTACIÓ

35-60 SIC 138_2.indd 4935-60 SIC 138_2.indd 49 14/06/13 10:5114/06/13 10:51

petits anuncis


petits anuncisConsultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mè-dic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Rda. General Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·la-cions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo consulta mèdica 100 m2

Balmes-Rosselló. Tots els despatxos com-pletament equipats, recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequible i negociable. INFORMACIÓ: Tel. 609 369 912

Lloguer de despatxosSituació: Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic de-dicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. Email: [email protected]

Despatx Via Augusta 106 m2

Consultoris un o més metges, 2 grans i 1 menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 Hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims. INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

Lloguer despatxosSituació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda. INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria te-lefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed. net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxosSituació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Centre de Negocis AGENDASituació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Aten-ció personalitzada amb recepcionista. Es porta agenda del metge. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores-dia-mes. INFORMACIÓ: www.centrodenegociosagenda.com; Tel. 934 880 606; Email: ofi [email protected]

Consultes externes a Policlínica Barce-lonaOferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals. INFORMACIÓ: Tel. 934 161 616. Email: [email protected]

Es lloga pis molt cèntric 100 m2

Equipat per a habitatge (o consulta). 3 habita-cions, amplis saló i menjador exteriors, bany, lavabo i cuina, calefacció central, escalfador, etc. Preu de lloguer assequible i negociable. Tracte directe sense intermediaris. INFORMACIÓ: Tels. 932 185 727 / 630 087 999

Neuròleg ofereix compartir despatx mè-dic amb altres professionalsSituat al carrer Balmes-Trav. de Gràcia. Preu per mòdul 200 €. INFORMACIÓ: Verónica. Tels. 618 469 025 / 932 072 034

Centre mèdic s’ofereix per col·laboraramb metges especialistes “mutualistes” i no mutualistes. Carrer Muntaner 335. INFORMACIÓ: Dr. Alkhadra. Tel. 665 910 836

Ganduxer-Via AugustaMagnífi c local de 1000 m2 aprox. Cantonada vidrada de 25 m. Diàfan. Molta llum natural. Estat impecable. Ideal per a petita clínica, consultoris, etc. També per a inversor. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Compro o llogo clínica dental en funci-onamentCompro o pago lloguer de clínica dental en procés de jubilació, amb clientela inclosa. INFORMACIÓ: Tel. 626 203 413

Consultes mèdiques i psicològiques - Gran de Gràcia i Trav. de GràciaEs lloguen despatxos totalment equipats. Molt bona comunicació i ambient. Per ocupar sales de forma individual o en equip. Servei de se-cretaria de 9 a 21, aire condicionat, calefacció, offi ce, espais informatitzats. Visiti la nostra web: www.espaciosmedicos.com. O passi a veure’ns sense compromísINFORMACIÓ: Tel. 932 183 919 / 625 477 117. Email: [email protected]

Particular lloga local assolellat de 150 m2 ideal per consulta mèdicaSituació: Capità Arenas, 3-5. Excel·lents comuni-cacions. (metro i bus de la Diagonal), 2 pàrquings de lloguer pròxims. 2 nivells: recepció planta baixa i despatxos a l’entresòl, 2 lavabos. Equi-distant de Clínica CIMA, Hosp. de Barcelona, IU Dexeus, al costat laboratori i clínica dental. Finca representativa, amb conserge i vigilància. INFORMACIÓ: Tel. 677 288 636. Email: [email protected]

35-60 SIC 138_2.indd 5035-60 SIC 138_2.indd 50 14/06/13 10:5114/06/13 10:51


petits anuncis

Es lloga despatxen centre mèdic Teknon. INFORMACIÓ: Dra. Ferrer. Tel. 667 680 329

Compartir despatx mèdicper fer servir només als matins. Espaiós, remo-delat, ben moblat. Situació: Diputació-Roger de Llúria. INFORMACIÓ: Tel. 620 611 952

Es lloga centre mèdic a Santa Coloma de GramenetSituació: Davant del metro i autobusos, a peu de carrer, situació immillorable. Pàrquing públic a 20 metres. Cartera de pacients 2000. El local té dues plantes amb ascensor, 17 boxes, i es deixa amb el mobiliari i material mèdic. Actualment està en ac-tiu. Tots els permisos municipals i sanitaris vigents. Preu: Es demana 2. 500€ de lloguer mensualsINFORMACIÓ: Sra. Montserrat. Tel. 652 183 930

Clínica dental amb dos gabinets lliurescompartiria espai amb professional d’estètica. INFORMACIÓ: Tel. 669 299 339. Email: [email protected]

Es lloga despatx mèdicSituació: Ronda General Mitre-Balmes. 50 m2. Aire condicionat i calefacció. Bona comunicació. Cèntric. INFORMACIÓ: Tels. 629 708 703 / 666 418 525. Email: catherinemayran@yahoo. fr

Centre mèdic lloga despatxosmatins o tardes, totalment equipats, amb secre-tària. Zona cèntrica: Roger de Llúria-Còrsega. INFORMACIÓ: Tel. 932 379 239

Reconegut centre reumatologic a Bar-celonaLloga despatxos preferentment reumatòleg, traumatòleg, clínica del dolor, dietista, podòleg, etc. Equip amb fi sioterapeutes, osteòpates, etc. Imatge corporativa i web del centre de la qual es pot formar part. Informatitzat. Cèntric. INFORMACIÓ: Srta. Merce. Tel. 933 186 969

Lloguer de consultaSituació: Calvet, 30 Diagonal-Francesc Macià Barcelona. Lloguer despatxos mèdics a estrenar, 320 m2 d’instal·lacions. Decoració alt estanding, completament equipats, a punt per treballar, amb tots els serveis, recepció trucades, agenda telefònica A/C, ADSL, etc. Darrers mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797

Lloguer Consulta a Muntaner-General MitreConsulta ideal per a dos o quatre metges. 2 sales d’espera, 2 despatxos i una sala de cures. Con-serge des de les 7 fi ns a les 22,30 hores. 75 m2. INFORMACIÓ: Fincas Anzizu. Tel. 620 926 337

Es lloga despatx mèdic per mòduls de matí o tardaa professionals de diferents especialitats mèdiques (acupuntura, naturopatia, osteopatia, kinesiologia, homeopatia, etc) en CentreMèdic Homeopàtic Atanor, situat a Av. Diagonal/Pau Claris. INFORMACIÓ: Sra. Lali. Tels. 934 160 787 / 934 159 550. Email: www. atanor. cat

Llogo despatxos mèdics cèntricsSituació: Consell de Cent-Girona. Comple-tament equipats, Dies/hores-matins o tardes, amb secretaria, recepció, sala d’espera, lavabos, internet. INFORMACIÓ: Elena Sanchez (de 8 a 15 h). Tels. 932 476 290 / 647 300 629

Solar equipaments sanitari-assistencialsSituació: Valldoreix. Aprox. 2.000 m2 fent can-tonada. Característiques immillorables per confi guració i ubicació. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Es lloguen despatxos per a consultaSituació: Zona Eixample-Gràcia, a 5 min. del metro Joanic (L4). Lluminosos, ben comunicats i tranquils. Inclouen aire condicionat, sala d’espe-ra, neteja i ascensor. Dues modalitats de lloguer: mensual i per hores. Possibilitat de compartir un mateix despatx. Preus segons ús. Per a més informació www. despatxosabarce-lona.comINFORMACIÓ: M. Rosa. Tels. 932 135 848 / 651 829 221. Email: [email protected]

Local nou 170 m2 Sarrià-Sant GervasiAdequat consultori mèdic, anàlisis clíniques, representació o ofi cines. Tracte directe propie-tari. Tan sols 900 € al mes incloses les despeses comunitàries. 350 € més per escriure contracte, sense comissions. INFORMACIÓ: Tels. 932 034 411 / 627 316 031

Clínica per compartir amb odontòleg, cirurgià plàstic, ORL o maxil·lofacialMolt ben situada a zona Plaça Molina. Totalment equipada, molta llum i bon ambient. Disposa de quiròfan ambulatori. Lloguer per mòduls de matí o tardes. Preu inclou recepció (de 8 a 19 h), manteniment, aigua, llum, calefacció, aire condicionat, fi bra òptica per internet, 2 sales d’espera, fi l musical. INFORMACIÓ: Tel. 678 625 272 tardes (a partir 16 h. )

Lloguer d’un despatx a Barcelonaen centre mèdic autoritzat. Localització Aribau-Via Augusta. INFORMACIÓ: Tels. 619 743 434 / 606 938 551

Lloguer de despatxos per passar consultaSituació: Aragó, 633, baixos. (Zona Clot-Barce-lona, a peu de carrer). Atenció personalitzada amb recepció i secretaria tot el dia des de les 8 h a les 19 h. Es porta agenda del metge. Ben co-municat, amb aire condicionat i calefacció. Preus segons dies i despatx. Preu: des de 95 €/mes. INFORMACIÓ: Santi Romo. Tel. 932 456 785. Email: [email protected]

Es busca laboratori d’anàlisis clíniques per llogarINFORMACIÓ: Jaume Arnal. Tel. 678 658 004. Email: jaumearnal@telefonica. net

Centre mèdic autoritzat amb número de registre lloga despatxen mòduls de matí o tarda. Zona Aribau-Via Augusta. INFORMACIÓ: Tel. 619 743 434

Es traspassa consulta mèdica de Trau-matologiaa Terrassa en funcionament. Amb cartera de clients. INFORMACIÓ: Tels. 935 100 023 (matins) 937 330 926 (tardes)

Es ven o es lloga de particular a particular consulta mèdicamoblada de 90 m2 a Plaça Lesseps, 33 (Barce-lona). Consta de 5 hab. + 2 banys, calefacció i aire condicionat. INFORMACIÓ: Tels. 934 069 118 / 616 665 256

Lloguer de despatxosSituació: Planta baixa a l’Av. Diagonal (Pl. Francesc Macià). Centre mèdic ofereix lloguer de despat-xos totalment equipats. Inclou: servei de recepció (coordinació d’agendes i trucades), sala d’espera, telèfon, wifi , calefacció, aire condicionat, servei de neteja, instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu competitiu. Fotos i més informació a www. despachosme-dicosbcn.com; Tels. 935 500 106 / 686 413 105 (Marisa)

Es comparteix despatx tardes o es lloga als matinsSituació: Dalmases-Dr. Roux. Té dos despatxos amb sala d’exploració, 2 sales d’espera, recepció, calefacció, aire condicionat, 1 lavabo. INFORMACIÓ: Tel. 649 810 975

Diversos

Boomerang-secretaria telefònicawww. boomerang-secretaria-telefonica.es. Ate-nem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: me-canografi a per ordinador en diversos idiomes, des d’1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. Email: [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-cia geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Classes d’anglès30 anys d’experiència. Tots els nivells. Particu-lars o petits grups. Matins o tardes, en el meu despatx o en el seu. INFORMACIÓ: Tel. 647 873 390. Email: [email protected]

InterioristaRealitza disseny interiors i reformes d’ofi cines, recepcions i consultes, habitatges i locals comer-cials. Gestió d’obres i pressupostos.INFORMACIÓ: Àngels. Tel. +34 696 400 484. Email: [email protected]

35-60 SIC 138_2.indd 5135-60 SIC 138_2.indd 51 14/06/13 10:5114/06/13 10:51

petits anuncis


ReformesObres de reforma “low cost” d’ofi cines, con-sultes, habitatges i locals comercials. Disseny d’interiors. Organització d’espais, gestió d’obres i pressupostos. INFORMACIÓ: Tel. +34 696 400 484. Email: [email protected]

Es busca metge jubilatPer compartir pis gran a Bonanova. INFORMACIÓ: Tel. 606 428 010

Habitatge

Es ven pis. Directe del propietariSituació: Pg. Bonanova. 235 m2, 4 habitacions + servei (total 5), 4 cambres de bany. Aire condicionat. Dobles vidres. 2 places grans de pàrquing. 2 piscines. 1 pati interior de 1. 000 metres. 2 ascensors. Porter. Vigilància 24 hores. Finca règia. Despeses comunitat 300 €. Es ven a preu inferior a la taxació. INFORMACIÓ: Sr. Alonso. Tel. 650 394 960

Diagonal-Pg. de GràciaPis a estrenar. Aprox. 80 m2, 2 habitacions, 2 banys (suit). Ampli saló-menjador, cuina total-ment equipada. Aire condicionat + bomba de calor, parquet, armaris. Exterior, alt, molt asso-lellat. Acabats de primer nivell. Finca senyorial amb porteria. INFORMACIÓ: Tel. 934 309 534

Treball

Senyora de 59 anysAdministrativa, auxiliar de clínica, amb experi-ència en informàtica, recepció. S’ofereix per a despatx, consultori o similar. INFORMACIÓ: Lourdes. Tels. 932 210 836 / 627 626 109

S’ofereix secretària recepcionistaAmb 15 anys d’experiència per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela Pi lar Albes. Tel . 619 141 780

Soc psicòloga, havent exercit com a tal,actualment fa 12 anys que treballo com a secre-tària en un Centre d’Atenció Precoç (CDIAP), busco feina tres tardes a la setmana. Coneixe-ments d’anglès. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Isabel Suriol. Tel. 678 632 038 (preferentment tardes)934 170 083 (contestador)

S’ofereix persona per treballar en con-sultaMatins o tardes. Persona treballadora i respon-sable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en ofi cina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i auxiliar diplomat en farmàcia. INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

Auxiliar d’infermeria de 45 anys amb referènciesS’ofereix per treballar en centre mèdic. Amb experiència en tasques de recepció i servei d’atenció al pacient. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria amb 15 d’experiènciacom a recepcionista-telefonista per treballar en consulta, clínica o similar. Tracte en públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Expe-riència a Vall d’Hebron, despatx mèdic i geriatria. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. Email: [email protected]

S’ofereix com a secretària mèdica o recepcionistaPer treballar en consulta mèdica. Horari partit o complet. Estudis fi ns al COU i formació d’ad-ministrativa. Experiència en consultes mèdiques de psiquiatria infantil i en laboratoris. Català nivell C. Certifi cat de professionalitat en gestió de RRHH. INFORMACIÓ: Romina Tallada Busquets. Tels. 934 234 952 / 625 583 353. Email: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínicaExperiència en recepció, call center, gestió de mútues, atenció al públic i programació d’agen-des. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brul l . Tel. 609 758 894

Secretària de direcció, per a consulta mèdica privada o similarMés de 20 anys d’experiència en diferents sectors. Do de gents, saber estar i marcada orientació de servei al client. Domini de l’entorn Offi ce. Català nivell C i nivell mig en francès i anglès. Preferentment Barcelona ciutat. INFORMACIÓ: Marga Sebastián. Tels. 609 265 852 / 932 852 200. Email: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaCom a recepcionista o telefonista, tasques admi-nistratives i auxiliar d’infermeria. Coneixement d’informàtica. Català Nivell C i anglès nivell mig. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 650 089 369 / 933 525 706. Email: [email protected]

Administrativa - Recepcionista - Tele-fonistaS’ofereix noia de 35 anys per treballar en con-sultori o clínica. Molta experiència en tasques administratives i en tracte amb el públic. Anglès i italià. Informàtica. Gran capacitat d’aprenentatge. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 653 423 669. Email: [email protected]

S’ofereix diplomada en infermeria per treballar per les tardesDisponibilitat immediata. En consultori mèdic, hospital i clínica, o com a infermera particular. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 699 698 113

S’ofereix per treballar en consulta o clínicaAuxiliar administrativa amb experiència a l’ICS durant nou anys. Coneixements d’informàtica a nivell d’ofi màtica. Català nivell C. Responsable, treballadora i amable. INFORMACIÓ: Marina Valls. Tels. 607 186 532 / 934 900 623

Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiènciaen atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofi màtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. Email: [email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionista per a consulta o centre mèdicÀmplia experiència en el sector. Responsable i resolutiva. Disponibilitat horària. Català i castellà. Informàtica. INFORMACIÓ: Gemma. Tel. 637 523 795. Email: [email protected]

S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista per a consulta mèdica,tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies. Jornada completa o parcial. 30 anys, responsable, bona presència. INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. Email: [email protected]

S’ofereix secretària-administrativaExperiència en atenció al client, programació de visites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mútues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació. INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 387 488

S’ofereix senyora de 54 anysamb experiència per treballar en consulta mèdica, clínica o similar com a recepcionista, telefonista o administrativa. Disponibilitat ho-rària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Griselda Anselmet Güell. Tel. 627 340 707. Email: [email protected]

Administrativa-recepcionistaamb experiència en recepció, consulta mèdica privada, gestió de mútues i agenda, transcripció d’informes, tasques comptables. . . s’ofereix per a consultori, hospital, etc. Títol d’auxiliar de clínica. Disponibilitat i horari sense problemes. INFORMACIÓ: Montserrat Moreno. Tel. 696 244 180. Email: [email protected]

Busco feina com a secretària o recepcio-nista en consultori o clínicaSituació: a Barcelona o rodalia. Noia de 29 anys amb estudis superiors. Domini del català i cas-tellà. Alemany elemental. Experiència en atenció a les persones i en tasques administratives. Informàtica i mecanografi a. Bona presència. Disponibilitat de jornada de matins (intensiu o parcial) o tot el dia fi ns a les 19 h. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Cristina Gomez. Tel. 659 016 063. Email: [email protected]

35-60 SIC 138_2.indd 5235-60 SIC 138_2.indd 52 14/06/13 10:5114/06/13 10:51


petits anuncis

Treballadora familiar, educadora infantil, auxiliar de geriatria, psicoterapeuta de 55 anysamb molta experiència amb el tracte al públic, s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Bona presència . Informàtica nivell usuari. Disponibi-litat d’horari. INFORMACIÓ: OLGA. Tel. 686 131 254. Email: olga. [email protected]

Administrativa-recepcionista amb ex-periènciaS’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Capacitat d’adaptació. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Castellà i català. Disponibilitat d’horari i moltes ganes de treballar. INFORMACIÓ: Inés Cortada Garcia. Tel. 627 722 259. Email: [email protected]

Recepcionista-secretària amb experièn-cia s’ofereix per treballar amb metge en consultori o clínicaBona presència, responsable, organitzada, edu-cada, idiomes. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Isabel . Tel . 609448872. Email: [email protected]

S’ofereix noia de 34 anys per a recepcio-nista en consulta mèdicaresponsable, educada i simpàtica. Disponibilitat d’horari i experiència en tracte al públic. Idi-omes: català i castellà, llengua materna, anglès nivell alt. Informàtica a nivell usuari. Títol ofi cial d’auxiliar de clínica. INFORMACIÓ: Maria. Tel. 616 094 531

S’ofereix senyora per treballar en consul-ta privada o centre mèdiccom a recepcionista, molta experiència en tracte amb el públic. Atenció telefònica. Agenda de visites. Passar la consulta. Arxiu. Informàtica a nivell d’usuari. Idiomes: castellà, català parlat, polonès i rus. INFORMACIÓ: Yolanda. Tels. 620 957 562 / 932 115 897. Email: [email protected]

Secretària-administrativa-recepcionistaAmb un any d’experiència a la Clínica MAZ Sant Honorat, amb estudis universitaris. 38 anys. INFORMACIÓ: Gemma. Tel. 679 743 572. Email: [email protected]

Auxiliar de clínica amb experiènciaS’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Disponibilitat d’horari. Castellà i català. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Montse Cortada García. Tel. 669 458 423. Email: [email protected]

Secretària mèdica administrativa per tre-ballar en consulta privada o centre mèdicResponsable i amb experiència en tracte amb públic. Idiomes: català i anglès. Word Excel i Power Point. Disponibilitat matins i jornada intensiva. INFORMACIÓ: Rosa. Tels. 629 930 215 / 934 364 193

Secretària administrativa polivalent39 anys, 20 anys d’experiència i bona presència. Tí-tol secretariat de direcció. Anglès, alemany i català nivell C. MS Offi ce avançat i programes de gestió. INFORMACIÓ: Ruth. Tel. 666 046 301. Email: [email protected]

Secretària administrativa-recepcionistaAmb experiència en consultori mèdic i atenció al pacient. Titulada en secretariat de direcció. Idiomes: català, castellà, alemany, anglès i francès avançat. Coneixement de MS offi ce i SIC. 47 anys, bona presència. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Marta Colomé. Tel. 649 984 889. Email: [email protected]

S’ofereix recepcionista, telefonistaamb àmplia experiència en gestió administrati-va, consultes personalitzades en programació d’intervencions, pressupostos i tractaments preoperatoris. Organitzada, puntual i molt responsable. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Inma Alcantara. Tel. 639 727 189. Email: [email protected]

S’ofereix recepcionista-telefonista i ad-ministrativa25 anys d’experiència. Atenció al públic i admi-nistració. Àmplia experiència en l’àmbit sanitari. Certifi cació de paquet offi ce. Català-castellà. Responsable i treballadora. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Mercè Romero. Tel. 677 797 903. Email: [email protected]

Auxiliar d’infermeria per treballar en centre mèdici consultes privades. Amb anglès, català. Dispo-nibilitat matins o tardes. INFORMACIÓ: Nancy Perales. Tels. 934 555 070 / 648 747 883. Email: [email protected]

Administrativa-Recepcionista (54 anys)Per a consulta mèdica o clínica. Amb expe-riència. Disponibilitat: dimarts i dijous de 8,30 a 13,30 h (possibilitat de dissabtes al matí),INFORMACIÓ: Maria. Email: [email protected]

Secretària mèdica-recepcionistaM’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima dispo-nibilitat. Amb experiència en consulta mèdica i gestió mutues. Títol d’auxiliar d’infermeria. INFORMACIÓ: Montse Gregori Valls. Tel. 646 315 935. Email: [email protected]

S’ofereix secretària administrativa recep-cionista amb experiènciaPer treballar en consulta mèdica. Excel·lents referències. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Montse. Tel. 633 408 882. Email: [email protected]

Recepcionista-telefonista 45 anys s’ofe-reix per a consulta privada, clínica o grup mèdicAuxiliar Clínica amb secretariat mèdic. Estalvi SS per discapacitat 33%. Actual treball caps de setmana, desitjo treball horari complet o matins o tardes. Treball actual amb grup mèdic de 10 pro-fessionals de 9 a 21 h. Agenda telefònica, treball amb mútues, arxiu i administració. Català nadiu. INFORMACIÓ: M. Carmen Garcia. Tel. 646 202 650. Email: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaSenyora de 48 anys d’edat, bona presència i amb àmplia experiència d’atenció al públic, s’ofereix per treballar en consulta mèdica. Incorporació immediata, disponibilitat horària completa. INFORMACIÓ: Beatriz. Tels. 934 052 758 / 660 938 070. Email: [email protected]

Recepcionista-administrativa: Barcelona i Maresme. Català, anglès elemental. Ofi màtica avançada. Exp: atenció telefònica, gestió agenda, redacció documents. Tracte agradable, resolutiva, bona presència. INFORMACIÓ: Tel. 669 725 165. Email: Solicitar C. V. : [email protected]

Auxiliar d’infermeria51 anys. Més de 20 anys d’experiència en sanitat pública i privada. S’ofereix per realitzar tasques administratives i donar suport al metge a la consulta. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Amparo Aragó. Tel. 627 691 800. Email: [email protected]

Administrativa-recepcionista amb 23 anys d’experiènciaS’ofereix per a consultori mèdic o clínica. Experiència en tracte amb públic i tasques administratives. Informàtica, català, anglès bàsic. Postgrau de recursos humans. INFORMACIÓ: Lidia. Tel. 630 545 567. Email: [email protected]

Infermera s’ofereix per treballar en con-sulta mèdica i clíniquesResponsable, bona presència, 40 anys. Dispo-nibilitat immediata. Mitja jornada o intensiva (preferiblement matins),INFORMACIÓ: Núria. Tel. 647 626 165. Email: [email protected]

Auxiliar d’infermeria i auxiliar dental s’ofereix per treballar en consulta mèdica10 anys d’experiència. Persona responsable, educada, culta i amb bona presència. Català i castellà. Disponibilitat entre 20 i 30 hores de treball a la setmana, matins o tardes, possibilitat de fl exibilitat en l’horari. Edat 48 anys. INFORMACIÓ: Núria Pastor. Tel. 699 718 828. Email: fl [email protected]

Dona amb més de 20 anys d’experiència com a administrativa i atenció al públic. Tinc habilitats informàtiques nivell usuari (Word, Acces), i Advance amb Excel, castellà i nivell mig d’anglès. FP Administratiu. Em considero una persona amb bon tracte personal, empàtica i responsable. Referències. INFORMACIÓ: Rosa Maria Ciurana Sauri. Tel. 625 995 598. Email: rmciura@telefonica. net

S’ofereix per treballar d’auxiliar adminis-trativa-recepcionistai telefonista en clínica i consulta mèdica. Amb 20 anys d’experiència. Disponibilitat d’horari. Francès natiu, català i castellà, parlat i escrit. Experiència de treball amb gent gran i de con-tacte amb la gent, tant telefònic com personal. Possibilitat de fer suplències per horesINFORMACIÓ: Mari Carmen Molina. Tel. 934 204 278. Email: [email protected]

35-60 SIC 138_2.indd 5335-60 SIC 138_2.indd 53 14/06/13 10:5114/06/13 10:51

petits anuncis


Dona de 54 anys s’ofereix per tasques administrativesi d’atenció al públic per consultori mèdic o clínica. Preferentment mitja jornada. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 639 230 960. Email: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínicaExperiència en atenció al públic i vendes. Informàtica a nivell d’usuari (paquet offi ce) i programes de gestió de vendes. Disponibilitat immediata i fl exibilitat horària. INFORMACIÓ: Rosa Espinosa de los Monte-ros. Tels. 933 711 380 / 671 637 649. Email: [email protected]

Administrativa-telefonista-recepcionistaDisponibilitat completa i immediata. Atenció al públic. Experiència en notaria. Idiomes: català i castellà. INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 666 100 498

Auxiliar administrativa busca feina en una clínica o consultori mèdicde Barcelona ciutat. Dona catalana de mitjana edat amb 30 anys d’experiència en tasques administratives i nocions de comptabilitat. Bon nivell de mecanografi a. Domini del castellà. Bona presència i de tracte afable. Disponibilitat horària total. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Tel. 933 118 324. Email : [email protected]

S’ofereix recepcionista-administrativa per a consultori mèdic47 anys, amb coneixements d’ofi màtica, respon-sable, bona presència i capacitat organitzativa, fl exibilitat horària i molta experiència en el tracte amb el públic. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Tel. 630 875 866. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 35 anysMolt seriosa i responsable, per treballar com a auxiliaradministrativa o recepcionista en centre mèdic. Experiència en consultori mèdic privat, bon tracte amb els pacients. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat mitja jornada o completa. Zones: Barcelona, l’Hospitalet o voltants. INFORMACIÓ: Esther. Tel. 605 153 187

Òptica optometristaSituació: Barcelona i voltants. Amb experiència en consulta oftalmològica i en clínica, s’ofereix per treballar en lloc similar. Funcions: refraccions i proves optomètriques (població adulta i pe-diàtrica), proves de diagnòstic oftalmològiques, adaptació de lents de contacte i assessorament al pacient. INFORMACIÓ: Imma. Tel. 606 718 217. Email: [email protected]

S’ofereix secretària, recepcionista i ad-ministrativa amb 32 anys d’experiènciaExperiència en recepció de trucades, atenció telefònica. Amb capacitat organitzativa i tracte humà. Experta en SAP i domini de les eines informàtiques. Incorporació immediata. Dispo-nibilitat tot el dia. Bilingüe català i castellà, nivell intermedi d’anglès. INFORMACIÓ: Roser. Tel. 661 416 925. Email: [email protected]

Secretària, recepcionista i administrativa amb més de 33 anys d’experiènciaExperiència en organització d’agendes, atenció telefònica. Amb capacitat organitzativa i tracte humà. Domini Word, Excel, Power Point, inter-net i correu electrònic. Idiomes anglès natiu, castellà i català. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Dolores Herrero. Tel. 637 874 612. Email: [email protected]

M’ofereixo per treballar en consulta mèdicaTasques d’administrativa i recepcionista. Dispo-nibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ: Maite. Tel. 626 480 757

Utillatges

Venc1- Microscopi Olympus. 4 objectius i contrast de fases. 2- Ecògraf Aloka SSD500 amb sonda convex adaptables a altres set amb impressora i carret suport. 3- Esterilitzador en sec Steribox Master. INFORMACIÓ: Dr. Juan Antonio Menchen. Tels. 934 549 192 / 639 390 404

Venda d’un equip Cynergy TM; MultiplexIdeal per al tractament de lesions vasculars cutànies amb làser PDL (colorant pulsat) i ND: Yag (neodimio yag) en únic pols. Casa comercial: Cyanosure. Antiguitat de 3 anys. Ref: 100-7002-181. Preu de venda: 30. 000 euros. INFORMACIÓ: Dra. Azucena Fernández. Tel. 934 541 221 de 10 a 14 h. Email: [email protected]

35-60 SIC 138_2.indd 5435-60 SIC 138_2.indd 54 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS

Nou Màster en Atenció Integralal Pacient Crònic

Entrevista a Jaume Padrós, codirector del Màster en Atenció Integral al Pacient Crònic. Aquest màster s’emmarca en el programa de formació del Centre d’Estudis Col·legials per a l’any acadèmic 2013-2014. L’objectiu d’aquest nou màster és oferir una visió integral a tots els professionals sanitaris de l’abordatge del malalt crònic, tant en

l’àmbit assistencial com en la gestió dels recursos sanitaris.

“Oferim una formació interdisciplinària per a l’atenció dels malalts crònics”

És la primera edició d’aquest màster. Per què han decidit posar en marxa aquest programa? A quines necessitats formatives respon?Jaume Padrós: Els canvis demogràfi cs i el progressiu envelliment de la població en les societats més desenvolupades —i la nostra no n’és una excepció—, han confi -gurat un escenari en el qual les malalties cròniques ocupen gran part de les con-sultes d’atenció primària i representen un percentatge important dels ingressos hospitalaris. El creixent grup de població de malalts de llarga duració requereix una resposta transversal, efi cient i efi caç en l’abordatge de la seva situació, tant des d’un punt de vista sanitari com de gestió dels recursos disponibles.Per donar resposta a aquesta necessitat emergent, el proper any docent 2013-2014 el Centre d’Estudis Col·legials del COMB impartirà un nou Màster sobre Atenció Integral al Pacient Crònic.

Quins són els objectius principals del programa docent?JP: Es tracta de preparar diferents pro-fessionals sanitaris, metges, infermers, psicòlegs, diplomats en treball social, i altres implicats en el procés assistencial dels malalts crònics perquè tinguin una visió global de les necessitats d’aquest tipus de pacient i puguin donar la solu-ció adequada en cada cas. El màster no pretén il·lustrar sobre cada patologia en detall des del punt de vista mèdic, sinó abordar els processos de manera inte-gral, posant èmfasi tant en el pacient com en el funcionament del sistema sanitari.

Que caracteritza les pràctiques que es realitzaran en diversos centres assis-tencials?JP: Hem plantejat que els alumnes no sols rebin una formació teòrica sinó una aproximació pràctica en centres assisten-

cials com residències geriàtriques, cen-tres sociosanitaris i CAP, entre d’altres, ja que la complexitat de l’atenció al pacient crònic es troba en diferents institucions. Les pràctiques són un total de 100 hores, que considerem que són sufi cients per-què qui accedeixi al curs tingui una visió aproximada de la realitat del pacient crò-nic.

A qui va dirigit el màster? Quin perfi l de professional en podrà treure més profi t?JP: No és un màster dirigit exclusivament a metges, el que ambicionem és oferir una formació interdisciplinària per a l’atenció dels malalts crònics de la qual es puguin benefi ciar tots els professio-nals sanitaris. El programa s’adreça a llicenciats i diplomats universitaris in-teressats a adquirir i aprofundir en els coneixements, les actituds i les habili-tats necessàries per oferir una atenció de qualitat als pacients amb malalties cròniques en les seves diferents etapes evolutives i gestionar adequadament els recursos disponibles.

Quines són les principals sortides pro-fessionals?JP: La mateixa actualitat de la gestió sa-nitària està reclamant professionals que puguin respondre a la necessitat evident d’atenció als pacients crònics. Les sorti-des professionals se situarien en el camp assistencial, de gestió de serveis o en ac-tivitats de recerca. Alguns exemples són serveis d’hospitalització sociosanitària o residencial, atenció primària i domici-liària, i disseny d’intervencions comuni-tàries. També cal destacar la introducció d’un element molt innovador, que és la preparació dels professionals perquè pu-guin assumir responsabilitats en els pro-cessos que afecten aquests malalts, que sovint són complexos perquè requereixen la interacció de diverses disciplines.

35-60 SIC 138_2.indd 5535-60 SIC 138_2.indd 55 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



35-60 SIC 138_2.indd 5635-60 SIC 138_2.indd 56 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

· Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president· Dr. Àlvar Net i Castel· Dr. Jacint Corbella i Corbella· Dr. Joaquim Ramis i Coris· Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent· Dr. Modest García i Moll· Dr. Manuel Armengol i Carrasco· Dr. Pau Casals i Caus· Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà· Dr. Francesc Cardellach i López· Dr. Carles Hervàs i Puyal· Sr. Leopold Galmes i Creus· Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció· Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya· Sara Fajula, arxivera del COMB

Un tast de la col·lecció...

21

K olpos és el terme grec relatiu a la vagina, l’arrel que permet cons-truir el concepte de colposcopi.

Un neologisme que va entrar a formar part de la terminologia mèdica a partir de la dècada de 1940. El Museu ha re-but dos d’aquests instruments, propis de la pràctica ginecològica, emprats per a l’observació directa i amplifi ca-da de tot el tracte genital inferior (coll, vagina i vulva). Està format per un sis-tema òptic amb un focus de llum que proporciona augments i permet exami-nar el coll de l’úter amb molta precisió. El colposcopi ha estat un aparell molt comú a les consultes ginecològiques i ha tingut un paper destacat en la pre-venció i diagnòstic precoç del càncer del coll uterí, així com en el seguiment i control de lesions de baix grau i ja tractades de la vagina i de la vulva. El primer colposcopi pertanyia a la se-nyora Núria Barloque Trius, que el pas-sat mes de juliol de 2012 va donar al museu, procedent de la consulta del seu marit i ginecòleg Antoni de Lara Camprodon, qui exercia en consulta privada i també a l’Hospital de Sant Pau. El colposcopi procedent del Berlín occidental ha estat donat per la doc-tora Maria Torrents Vergés, metgessa especialitzada en ginecologia des del 1973, jubilada recentment, i una de les precursores de la planifi cació familiar

natural a la ciutat de Barcelona des de fa més de 30 anys.D’altra banda, tot seguint la iniciativa de cerca, rescat, conservació, ordena-ció i difusió del patrimoni fotogràfi c i fílmic produït a Catalunya sobre tema mèdic, des del Museu seguim recopi-lant les orles de les facultats de me-dicina universitàries catalanes. Quant a les orles de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Mu-seu disposa de més de 50 orles de di-ferents promocions, que van des de la promoció de 1859-1865 fi ns la que va acabar l’any 1985. Aquest valuós patri-moni gràfi c i fotogràfi c suposa una im-portant font d’informació dels graduats en medicina i dels seus professors des de l’últim terç del segle XIX fi ns al segle XX. Aquesta font permet fer una anàlisi quantitativa dels estudiants i profes-sors de cada promoció i també la pos-sibilitat de posar rostre als metges dels quals fi ns ara només disposàvem del seu nom. A més, les orles constitueixen el refl ex estètic d’un tipus de grafi s-me, així com de la simbologia mèdica i d’altres elements pictòrics d’una socie-tat i cultura concretes. L’últim exemple d’aquesta font iconogràfi ca procedeix de la donació que ha fet el doctor Bar-tolomé Kaiser Saura: la seva orla de la promoció de 1956 de la Facultat de Me-dicina de la Universitat de Barcelona.

www.museudelamedicina.cat

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves fa-mílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material.Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic [email protected]

1. Orla de la promoció de 1956 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. 2. Colposcopi. Leisegang, West Berlin, c 1980.

35-60 SIC 138_2.indd 5735-60 SIC 138_2.indd 57 14/06/13 10:5114/06/13 10:51



El treball desenvolupat per a l’execució de la Nadala “Cari-catures de Metges”, produïda

pel COMB el passat desembre de 2012, s’ha ampliat i transformat en l’exposició del mateix títol que es pot visitar a la seu col·legial fi ns a fi -nals del 2013. L’aposta que el COMB fa per mantenir la qualitat cultural d’aquesta institució confi rma el com-promís col·legial per damunt de la di-fícil conjuntura actual.La recerca documental que mostra l’exposició no només és considera-ble atesa la presència de prop de dos centenars de metges caricaturitzats, sinó també pel fet excepcional que un mitjà com aquest permet fer una mi-rada a la història contemporània de la medicina catalana. En efecte, les pu-blicacions –generals i mèdiques, les

galeries d’art i les exposicions a insti-tucions mèdiques, els artistes del traç refl exiu i els professionals de la me-dicina formen les quatre potes d’una recerca excepcional. El COMB honora aquells metges i s’afegeix a una cade-na d’accions on l’exposició d’aquests tipus d’obra, que arrenca en el primer terç del segle XX i arriba fi ns la present exposició, demostra que el públic i el context de recepció d’una obra, com l’exhibida en aquestes manifesta-cions artístiques, atorga estatus i fa que el cànon establert pels experts sigui variable i dinàmic.Hem il·lustrat aquesta nota amb tres caricatures amb la intenció de mostrar algunes possibilitats d’estudi. El cas de Rosa Turu Marsal és el d’una cari-catura feta per Galeno en el context de la promoció d’estudiants de la Facul-

tat de Medicina de Barcelona llicen-ciada el 1921, entre els quals hi havia el propietari d’aquest fons Miquel Ra-mis o el futbolista blaugrana Paulino Alcántara. No obstant això, Rosa Turu, natural de Terrassa, tal com refl ecteix el dibuix, no es llicencià fi ns al 1923. Per què apareix, tan arreglada, davant d’una pacient amb un braç amputat, que disseca perplexa? Recull el di-buix un episodi acadèmic? Rosa Turu exerceix breument el 1923 a Terrassa i ja el 1924, casada amb el dibuixant i humorista Pere Prat, s’instal·la a Bar-celona, on treballa com a ginecòloga a l’escola d’infermeria de la Clínica San-ta Madrona. Com representar, l’any 1936, una especialitat acabada de nàixer com l’endocrinologia? El caricaturista Bon excel·leix a l’hora de refl ectir l’esperit i el context professional dels seus metges “objectes” de treball. Aquí, els cossos nus expressen malalties endocrines i els seus sexes queden ocults darrere l’acció màgica del met-ge Leandre Cervera qui actua darrera d’una taula on el pàncrees a la copa i la xeringa recorden la recerca sobre els illots pancreàtics i la nova teràpia insulínica. Un altre cas semblant el trobem arran la caricatura del doctor José Miguel Martínez, llicenciat a Barcelona el 1930. Els experts el consideren com un dels pioners en la formulació, de-limitació i consolidació de l’anestèsia com a camp disciplinari propi. A això va contribuir de manera substancial la seva pràctica després de la gue-rra, als anys 1940, a l’Hospital de Sant Pau, on creà i dirigí un Servei d’Anestèsia, impartí cursos i redactà els primers manuals de la matèria. El dibuixant Bon, ja als anys 1930, quan el doctor Miguel es comença a fer cà-rrec de les anestèsies del servei de cirurgia del doctor Joaquim Trias, fou capaç de fi xar els trets del nou expert: supressió química o física del dolor. I en el cas de la química, mitjançant el principal aparell al món europeu i americà d’infl uència francesa, des dels anys 1910, l’Ombredanne, amb la característica bossa de bufeta de porc, i amb un gas que tenia els dies comptats com a anestèsic, el CO2.

Caricatures de metges...

1. Leandre Cervera Astor, fi siòleg. La Medicina Catalana, 1936, MHMC. 2. José Miguel Martínez, anestesiòleg. Bon, anys 1930. Fons Família Bon.3. Rosa Turu Marsal, ginecòloga. Galeno, anys 1920. Fons Ramis, MHMC.

3

21

35-60 SIC 138_2.indd 5835-60 SIC 138_2.indd 58 14/06/13 10:5214/06/13 10:52


petits anuncis

CENTRESBarcelona · Alella · Arenys de Mar · Badalona · Begues · Canet de Mar · Cardedéu · Castelldefels · Cornellà de Llob. · Gavà · Girona · Granollers · L’Hospitalet de Llob. · Lleida · Madrid · Mataró · Molins de Rei · El Prat de Llob. · Sabadell · St. Cugat del Vallès · St. Joan Despí · St. Just Desvern · Sta. Coloma de Gramanet · Terrassa · Vic · Viladecans · Vilafranca del Penedès… consultar altres centres

LABORATORI CENTRAL Comte d´Urgell 161, baixos · 08036 BarcelonaFax: 93 451 23 30 · [email protected] · www.labmdb.com

Professionalitat, dedicació, atenció personalitzada i rapidesa

LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUESDR. MIQUEL DURAN BELLIDO - DR. JORDI DURAN COMPANYLlicenciats en medicina i cirurgia - Especialistes en anàlisis clíniques

CONSULTA IMMEDIATA D’ANÀLISIS PER INTERNET:

www.labmdb.comwww.labcatbio.com

AMBIENTALS: Estudi, valoració i assessorament de Qualitat Ambiental en edificis, oficines, quiròfans, instal·lacions alimentàries i esportives, etc. Contaminació Biològica (Control microbiològic de super- ficies, ambients, sist. aire condicionat. Àcars. Investigació LEGIONEL·LA). Contaminació Química. Control de Vapors i Gasos (Formaldehíds, COV, CO, CO2,...). Confort Ambiental (Tª, HR, Contami- nació acústica, lumínica…). Recompte de Partícules.AIGÜES: Estudi i anàlisi de potabilitat d’aigües de consum, industrials i residuals. Investigació de LEGIONEL·LA PNEUMOPHILA. Anàlisi Microbiològic, Fisicoquímic i de Potabilitat.ALIMENTS: Anàlisi de tot tipus d’aliments, estudis de Seguretat Alimentària: Implementació d’APPCC. Anàlisis Microbiològics, Químics, Control Higiènic-sanitari i Formació de Manipuladors.VETERINARIS

TITULACIÓ EN MEDICINA PREVENTIVA, SALUT PÚBLICA I MEDICINA DEL TREBALLInspectors acreditats de qualitat ambiental en interiors

CO

NTR

OLS

:

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com

Disposem de departament propi d´ANATOMIA PATOLÒGICA, de CITOGENÈTICA i de BIOLOGIA MOLECULAR.

OBERT ELS 365

DIES DE L’ANY

Laborables de 7 a 20 h.

Festius de 8 a 20 h.

Servei d’urgències

365 dies

Info

rmac

ió c

línica

93 453 86 36

Tel. 93 451 66 43 [email protected]

AFILIAT A LA MAJORIA DE MÚTUES I ENTITATS D’ASSEGURANÇA LLIURE

Enviament de SMS informatiu al finalitzar les analítiques.

35-60 SIC 138_2.indd 5935-60 SIC 138_2.indd 59 14/06/13 10:5214/06/13 10:52



35-60 SIC 138_2.indd 6035-60 SIC 138_2.indd 60 14/06/13 10:5214/06/13 10:52

DE METGES DE BARCELONA 12 5 9 10 36 21 - comb.cat · veis s’ha pogut mantenir en la situació...

Documents

Transcript of DE METGES DE BARCELONA 12 5 9 10 36 21 - comb.cat · veis s’ha pogut mantenir en la situació...