SOCIETAT

26 el 3 de vuit DIVENDRES, 15 DE MARÇ DEL 2013

Després de 75 anys sembla que poca cosa es pot explicar sobre la Guerra Civil espa-nyola (1936-1939) que no s’hagi divulgat ja en els mitjans de comunicació, però al-gun serrell hi ha de nou que hi té a veure, encara que sigui una mica d’esquitllada. La fotografia del bombardeig de Barcelo-na del 17 de març de 1938, per exemple, ha estat reproduïda a bastament i qui més qui menys la recorda. Sobre el casc antic, la zona de plaça de Catalunya i la Gran Via de la capital catalana s’aprecien diverses columnes de fum ocasionades per les ex-plosions d’un reguitzell de bombes llan-çades des d’una esquadreta italiana de Sa-voia -Marchetti, procedent de l’aeròdrom del Comando Aviazione Legionaria delle Ba-leari a l’illa de Mallorca. Aquest comando aeri era una de les grans aportacions que Mussolini va facilitar a Franco per lluitar contra la República espanyola. La imatge de la ciutat bombardejada va ser captada pel darrer aparell de l’esquadreta, proveït d’una càmera fotogràfica d’alta resolució i es va publicar a la premsa internacional.

Josep Santacana Marimon (1910-1938), el protagonista de la històriaAquest jove de 28 anys era l’hereu de cal Cana de Vilobí del Penedès (Alt Penedès),

una nissaga de llarga tradició en l’extra-cció i fabricació de guix. S’havia casat amb la veïna de Sant Martí Sarroca Inés Domè-nech Bargalló i el 7 de gener de 1937 havia nascut el seu fill Josep. Després de l’etapa escolar s’havia incorporat al negoci fami-liar que gestionava el seu pare, Josep San-tacana Olivella, i conduïa habitualment el camió de la petita empresa familiar. Ex-treien el mineral d’una pedrera anomena-da La Coma i disposaven d’un forn i d’un dels primers motors de vapor que es van instal·lar a la comarca per moure les rodes del molí. Quan a finals de 1937 es va mobilitzar la lleva del 1931 (els nascuts el 1910), Josep Santacana Marimon fou destinat a una caserna de Barcelona i li assignaren la conducció d’un camió militar. Aquell 17 de març de 1938 li van ordenar el trasllat de quatre tones de dinamita d’un punt a l’altre de la ciutat. Una vintena de soldats que es disposaven a celebrar un dinar de confraternitat van pujar també al camió ja que l’emplaçament del restaurant escollit coincidia amb el trajecte previst.Feia vint-i-quatre hores que l’aviació ita-liana provinent de l’aeròdrom de Mallorca havia iniciat els bombardeigs sobre la ciu-tat, ordenats pel mateix Mussolini. Entre el 16, el 17 i el 18 de març es van llançar un total de 44 tones de bombes que van causar 670 morts i 1.200 ferits. Eren les dues de la tarda. El camió carregat de soldats i d’explosius, conduït per Josep Santacana Marimon, va arribar a la cruïlla de Balmes amb la Gran Via quan les alar-mes ja sonaven, ja havien caigut algunes bombes al casc antic de la ciutat i la gent corria per protegir-se a les estacions del metro i als refugis. Just en aquell fatídic instant, una de les bombes va caure preci-sament sobre del camió i es va produir una gran explosió que va enderrocar molts dels edificis de la zona. Cap dels ocupants del vehicle no va sobreviure. Des del darrer aparell Savoia-Marchetti de l’esquadre-ta italiana del 8º Stormo Bombardamento Veloce (els falcons de les Balears) de l’Avi-azione Legionaria, l’operador encarregat de fotografiar els impactes de les bombes ja es devia adonar que la columna de fum provocada per la darrera explosió era molt superior a les anteriors. Quan va arribar a l’aeròdrom i un cop revelat el negatiu i obtinguda la corresponent fotografia, els comandaments italians de la base no entenien el perquè d’aquella enorme co-lumna de fum. Per un moment van pensar que algú s’havia pogut equivocar a l’hora de carregar les bombes als avions i n’hi hauria col·locat una de major potència. Fins que no es va aclarir la causa real d’aquella gran explosió es van suscitar algunes hipòte-sis estrafolàries, com que els italians havien provat un nou tipus d’explosiu que la premsa nacional i internacional van batejar amb el nom de bomba d’aire líquid.Amb la tecnologia actual no és cap problema encertar un vehicle en moviment, per petit que sigui, amb un míssil de precisió des d’una certa distància o des d’un drone teledirigit, però fa setanta-cinc anys era del tot impos-sible. Per això cal deduir que l’impacte de la bomba sobre el camió llançada des d’una al-çada de sis mil metres va ser totalment fortu-ït, com casual era que el vehicle anés carregat

La fatalitat d’un jove de Vilobí víctima d’una bomba de Mussolini// 75 anys després revivim la història del soldat republicà Josep Santacana Marimon, que va morir a Barcelona el 17 de març de 1938

Fotografia captada pel darrer aparell de l’esquadreta italiana dels Savoia-Marchetti que el 17 de març de 1938 va bombardejar Barcelona. Quan van arribar a la base de Mallorca i van revelar el rodet dels negatius es van adonar que inexplicablement la magnitud d’una de les explosions era molt superior a la resta. FONS OPERAZIONE MILITARE SPAGNA. UFFICIO STORICO DELL’AERONAUTICA MILITARE. ROMA

El soldat Josep Santacana Marimon (1910 – 1938), de cal Cana, veí de Vilobí del Penedès, casat amb Inés Domènech Bargalló i pare d’un nen de catorze mesos que també es deia Josep. FONS DE LA FA-MÍLIA SANTACANA VERDET

REPORTATGE

Societat

d’explosius i de soldats.Després de la Guerra Civil, la vídua de Josep Santacana Marimon, Inés Domènech Bargalló (1917-1979), amb el seu pare Magí Domènech Tutusaus i el seu germà Magí van constituir a Vilobí una petita societat per a l’extracció i fabricació de guix sota la denominació Vídua i fi ll de Josep Santacana. Un dels col·laboradors habituals de la fàbrica , Joan Nadal Olivella (1912-1979), de ca l’Olivelló, se’n va enamo-rar i el 1946 es van casar. D’aquest segon ma-trimoni va néixer una nena.

Josep Santacana Domènech, el fi ll del soldat republicà víctima del bombardeigEl fi ll del conductor del camió que va morir el 17 de març de 1938 a Barcelona és molt cone-gut a Vilafranca i al Penedès. Ha estat durant molts anys empresari del guix i de la restau-ració i és el penúltim president de l’Acadèmia Tastavins de Sant Humbert. “Des que vaig tenir ús de raó -explica Josep San-tacana Domènech-, vaig saber que el meu pare biològic havia mort a la guerra a causa d’una bomba llançada des d’un avió. A casa no se’n parlava massa d’aquesta qüestió, potser perquè no m’afectés més del compte. D’altra banda, l’es-timació que vaig rebre de la família i després del meu segon pare va ser tan gran que no vaig sentir cap buit en cap moment. No va ser fi ns després de la mort de Franco quan a través de llibres, foto-grafi es i documentals vaig començar a conèixer en detall en quines circumstàncies s’havia pro-duït el bombardeig, vaig saber que els avions no eren espanyols sinó italians i que els havia enviat Mussolini. M’hauria agradat saber on van enter-rar les restes del meu pare, si és que n’hi va haver després de l’explosió, però aquesta incògnita encara no s’ha aclarit. Qui sap si tard o d’ho-ra algú ho descobrirà !”La commemoració del 75è aniversari d’aquells bombardeigs coincideix amb l’admissió a tràmit per part de l’Audièn-cia Provincial de Barcelona d’una quere-lla criminal presentada per familiars de les víctimes contra els pilots i comanda-ments de les esquadretes d’avions italians. S’ha elaborat una llista amb 21 noms, en-tre els quals s’inclouen els de Buonami-co, Cassiani, Rossagnigo, Di Tullio, Corti,

Montanari, Ruspoli, Zucconi... Si les di-ferents recerques en marxa fructifiquen s’acabaran coneixent amb absoluta preci-sió tots els noms dels pilots i dels artillers que van desencadenar aquella tragèdia. No és una investigació gens fàcil ja que quan van viatjar a Mallorca amb els seus avions des d’Itàlia van utilitzar identitats falses en les seves documentacions perso-nals. Probablement no se’ls pugui jutjar, perquè deuen ser morts, però almenys es podria tancar definitivament aquest ca-pítol de la nostra història amb un judici i una sentència moral que satisfés i honorés les víctimes. Pot semblar poca cosa, però és tot el que reclamen.

DIVENDRES, 15 DE MARÇ DEL 2013 el 3 de vuit 27

Inés Domènech Bargalló (1917 – 1978) va quedar vídua el 17 de març de 1938 quan una bomba italiana va matar el seu marit, Josep Santacana Marimon. FOTO DEL FONS FAMILIAR NADAL DOMÈNECH

Una grua retira les restes d’un camió que va resultar totalment destrossat a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via arran de l’explosió d’una bomba el 17 de març de 1938. FOTO EXTRETA DEL DOCU-MENTAL LA MUTILATION DE BARCELONE.

Josep Santacana Domènech, de cal Cana, fi ll del conductor del camió que va resultar mort el 17 de març de 1938 a la Gran Via de Barcelona. Ha estat empresari del guix a Vilobí i de la restauració a Vilafranca i durant molts anys ha presidit l’Aca-dèmia Tastavins de Sant Humbert del Penedès. FOTO D’ANNA M. NADAL DOMÈNECH

Aquests són dos dels aparells italians Savoia-Marchetti que Mussolini va facilitar a Franco per lluitar contra la República. La fotografi a es va captar quan sobrevolaven la ciutat i el port de Tarragona. FONS OPERAZI-ONE MILITARE SPAGNA. UFFICIO STORICO DELL’AERONAUTICA MILITARE. ROMA

Carles Querol Rovira

Carles Querol carlesquerol.comHistoriador

Primer reportatge d’una sèrie sobre la darrera etapa de la Guerra Cívil amb motiu del 75è aniversari

www.el3devuit.cat

Participa al portalNova enquesta:

T’agrada la imatge gràfi ca de la Festa Major de Vilafranca 2013?

AUTOR