Per que ha caigut la Pedra?

Si e[ seu equilibri havia estat tan posat a prova al llarg del temps, pom pol ejrptiwt-se la seva caiguda, suposadament tota so la?

Una primera explicaci6, for~a versemblant, serta Mecte erosionador dels propis agents atrnosfWcs que al llarg del temps han anat mddelant la singular geometria que permetia la seva oscll.lac16, que.%nal- ment han deteriorat suficientment la base com per desestabilitzar Ia Pedra durant les Últimes tempes- tes.

Perb crec que encara és més vesemblant que l'acció de I'home pot haver accelerat molt notable- ment aquest pracb de degradack5, que amb tota se-

, gurelai havia de provocar finalment aquest esdeve- niment.

Aquest raonament es basa en el "fet que s'havia es26s el costum en malt visitants, d'obsewar com amb el balanceig provocat a la Pedra, es podien trencar i triturar les ampolles de vidre de les begudes que s'hi consumien. La introducci6 de les ampolles a I'esclet- xa, sols es padia ~ealitzar pel costat est que era I'ac- cessible, mentre que per la part oest, I'espectacular voladfs de la Pedra no ho feia possible.

Per altra part, el gran pes de la Pedra, de casi 100 toneq i la molt redujda superfície de suport amb la base, fa suposar que la gran pressi6 que aixo com- porta produ'ia una forta degradado de I'estructura crisial-lina d'aquestes roques i per tant, el balanceig de la Pedra produi'a una cohsidorable erosió medni- ca sobre les superffcies de contacte. Aquest fet fa pensar que el proch natural hauria fet que la pto- gressiva degradació rne&nica de la protuberhncia que feia d'eix d'oscil.laci6 provoqui% la seva caigu- da.

Al no haver estat així, crec mks versemblant con- siderar tambg IWecte que produia en els darrsrs anys la pols del vidre triturat a la zona de contacte de la Pedra en el seu punt de suport. Aquesta gols de vi- dre feia de capa protectora i reduia el desgast mesa- nic de les superficies de mhtaote. Perb al ser intro- du'it solament per un dels cosdats de I'armta de la

base, precisament per aquell pel qual el pendent de la base facilitava encara més la seva penetració, aqyersta protecció sols afectava a la part est de I'ares- ta, pr~duint una degradacio asim&trica. Per aquest motiu, la part oest anava essent mes erosionada mecanicament, desplaqant el pun? >de contacte en equilibri fins a deixar el centre de gravetat tant als Ifmits de lieslabilitat, que varen Rr possible que les rbfegue del vent produTqsin el seu Últim desplaga- ment (Fig. 3).

/ Zonadedesgast

Fig. 3. Possible configuraci6 de la zona de contacte.

Aquesta suposició de ser I'acció dels visitants de Pedralta el que hag u& provocat aquest esdeveni- ment de forma involuntaris i coI.lectiva, accelerant en alguns cents d'anys el que havia de anar-se produint de forma natural, crec que ha de ser considerada en la reflexió oberta sobre aquest fet.

Josep Amat Catedritic de la Universitat Politecnica de Catalunya

i membre de la Junta del Museu

Amrd del Ple de IYAjuntament de 25 de novembre de 1996

"PRIMER.- Suspendre preventivament ItaFoxgamenf de IlicBncies de parcel.laci6 de terrenys, d'ediflmcSo i d'enderroca- meht, pel termini m&im d'un any a cornp-

' tar des de la publicaei6 #aquesta resolu- cid al Butllelr Ofi~ial de la Província, en sfk hmbits se;gúents:

a) Pedralta

I b) Muntanya de Sant Elm e) Vista Alegre- Les. Penyes d) Frania rnaritirna de Les Penyes fins a fi de terme amb Santa Cristina amb la llmit de la Gra, de Tossa, inclbs al Puig de Can Toni o Bove e) Cala Sants

natural. La Llei 9i1893, &I patrimoni cultural catal& fl Punta deb Gukols o del Fortim la llei 12/1985, &Espais Maiur& 6 la maieixa llei del g) Riera de les Comes. SbI, ofere'ixen a I'Abministmcid h a 1 els instrriments suficients 'per a dur a teime aquesta twca deprotec- Amb la finalitat d'estudiar les modificacions ne- &#L cessar& a introduir en el Pla Generat d7Qrdenacib UIV.

Urbana per tal de gamtir la protecci6 dels paratges Tanmateix,.quedern a 1st vostra disposici6 per acla- d'interes bai,satgkfic wmentqts.

EI Di~ector General Josep M. Huguet i RReveet'.

Així, arran de la regvlaritzacib de la Ley para la cmsetwaeidrr dd patrimoni^ hi$fiSri~,o artMco naci- onal de 1972 (De~ret 2WW 972 de 15 de satern- bre), es permet de^ de 1q Generalitat que dds 133 espais gituniÍmque fins EIre estaven @talagats corn aMpintorescs" apafiir de la wiwiat @aquesta pro-

[mes de nogembre de 1 W3lZI a ~ W 4 s 22 que- in prolegits com 8 b&d'inter& rí@dailgl mpciaeió e Nátmaiistes. de Girona, El Punt, 33 ü'uctubk d~

Llargument 6s que m ~ t b d$ts espais protegits an- Keriorment Ran gerdut kite&Si que' $ res-

-

SEGON.- Els &nbifs afectats queden delimitats en pl&ols a s c d a ad6qmda amb detall suficient quq consten a IWpedient.

TERCER- Queden exdoses de la suspemi6 de IJic8rrcies dins eis arnbits assenplats on I'apartat pri- mer, les pakc&les que QnQuih. alassMc~iÓ de Zona 9, paisatge de xalets, SBgdns 'e1 vjgent Pia General d"O~denaoi6 Municipal i aquelks que Situades dins d'hbi t de planejament esptxitic i plans parcials vi- gents admeten usus d'habitatge en dificar:iohs en planta Baixa o en planla Bai* i una planta pis.

QUARTc- Publicar aquest acord rn el Butfleti Ofi- cial de la Provincia .i en un dels diaris de maj~r zrircu- laci6 daQuestaP

EDIFICIS ANTICS REHABlLlTATS .Recuperar patrimoni val la pena!>>

La Junta del Museu vol, des de les pagines de sempre preferible -i mes econbrnica, a curt termini- a I'hformatiu, difondre Ia iniciativa privada i felicitar tots mantenir la tipologia farmal dels edificis antics, dins els ciutadans de Sant Feliu que han tinguf la de les zones urbanes historiques. sensibilitat de restaurar la fagana del seu habitatge. Nosaltres pensem que, a llarg termini, es més Lembelliment de la ciutat és cosa de tots. La iniciati- rendible pera la ciutat rehabilitar les zones urbanes i va pública i la privada han de participar i col.tabot'ar els edificis antics, a fi de recuperar la prbpia Identltal. en'yn projecte comú: iecuperar patrimoni. Les Des d'aquiens proposm difondre i lloar la practica institucions -I'Ajuntarnent- han destirnular la iniciati- de la rehabiljtacid Sense pretendre fer ara i aqui una va privada en la rehabilitsrci6. relació exhaustiva, els mostrem alguns exempIes. En

Facilment hom pot pensar que I'obra nova 6s propers lnformaths en completa6m la llista

Carrer Ange Guimera

Carrer Sant Mamria Carrer Algav,~~

UNA CONC ES SI^ DEL 1959 LEGALITZA LES OBRES DEL "CLUB DE MAR"!

En el darrer Butlleti ens feiem ressb de la "Concesión otorgada por O.M. de 28/11/ pre~cupacio creixent que hi ha entre la nostra 1959 a TURISPANIA, SA.'' població -i visitants- arran de I'ocupacib d'espai públic -maritim i terrestre- de ]'edifici (Hi adjunta un indesxifrable plano1 en blanc "Club de Mar", que afecta part de la riha de i negre). garbi, el carni de ronda i que skndinsa pel mar fins a tocar les roques 'Santa Rosaria" i "Sang Es tracta, doncs, d'una resposta del to2 i fetge". insuficient i insatisfactoria.

La resposta del Servicio Provincial de Cos- tas en Girona ha estat breu i contundent:

DARRERES DONACIONS A LIARXIU MUNICIPAL

Gerard Bosch 19.6.1 996

- 1 llibre d'emblemes franquistes

Maria Xifro 14.08.1 996

- Notas históricas de la ermita de San Elmo en San Feliu de Guíxols (fulletó editat amb motiu de la inauguració de la restauració per la família Rius i Calvet, 1929)

- Copia de una carta que ha escrit la Antiquissima ciutat, vuy vila de Empuries, a Mossur de la Mota Mariscal de Fran~a. Impres de 6 fulls, 1643.

- Relaciun verdadera del feliz sucesso que ei Exer- cito de nuestro Catolico Rey (que Dios guarde) ha tenido el socorro de la Ciudad de Girona governando las Armas el Serenissirno D. h a n de Austria. lmpres de 2 fulls, 1653.

- Proposicia feta per 10s molts illustres Senyors Deputats del General de Cathalunya, a la junta de Brassos tinguda a 10 de Setembre 1640. Impres de 1 6 fulls.

- 1 insígnia de la Milícia Nacional Local Voluntaria de Jefes de Familia de Sant Feliu de Guixols del 1872. Llautó daurat.

Coral CypseMa (Centre Excursionista Montclar) 16.08.1 996

- Llibre enquadernat de partitures manuscrites ("La Marsellesa" arranjada per J.A. Clave i 2 amb música i lletra de J.A. Clave) pertanyents a la Coral Gesoria.

- Llibre enquadernat amb 3 partitures pertanyent a la. Coral La Constancia Ribatana (E. Morera, J.A. ClavB),

- Album de 10 partitures, pertanyent a la Coral Nova Gesoria,.

- Partitura manuscrita i enquadernada pertanyent a la Sociedad Coral Avant (Ventura.).

- 2 Partitures soltes (E. Morera) pertanyents a la Coral Nova Gesbria..

- 6 Partitures manuscrites pertanyents a la Cora1 Nova Gesoria (A. Thomas, Josep M. Vila, J. Fradera, J. Bonaterra).

- 7 Partitures manuscrites pertanyents a la Coral Gesoria (R. BarIumeus, R. Novi, Dianis Baró, J.A. Clave) .

- 2 Partitures enquadernades pertanyents a la Coral Avant (D.J. Reventós, Vidal Vidal)

Lluís Pallí Buxd 4.10.1996

- 1 cartilla militar del soldat Juan Pallí Selgas (1864- 1871), amb tapes de pell,

- 47 fotografies. Patronat drObreres de la Coope- rativa de Mn. Sants Boada.

- 2 llibretes de soci de la Cooperativa de Consu- mo Rdo. Santas Boada, 1975-1 983.

- 1 recordatori de 6 de juliol de 1939 dels morts per 4a horda rojo-separatista>>.

- 1 llibret dels estatuts del Nuevo Casino La Cons- tancia, 1967.

- 1 fullet de I'Associacio de la Sagrada Família. Visi- ta DomiciliBria de la Parroquia de Sant Feliu de Guíxols.

- 7 cartes de Jose Palli Rovira, 1939.

- I revista ~~Distinción~~, núm. 14, 1957, amb por- tada del pintor Josep Amat (detall d'un quadre del Passeig guixolenc)

AIbert Xirgu Salgas 13.11.1996

- Quadern de llicencia de navegació del bot "Jau- me" (1 977) que havia pertangut a Jaume Bas Torres.

Alfons Hereu Ruax 12.1 1 .I 996

- 1 llibret de sarsuela celebrada al Teatro Noveda- des de Sant Feliu.

AMPLIACI~ DEL FONS D'IMATGES El passat 21 de setembre de 1996 s'adquiria Anna

Maria Coll Quetglas un lot integrat per postals, foto- grafies en paper, plaques de vidre i documentació que havia pertangut a Pedro Rius i Calvet i datat basicament als anys vint. La relació detallada d'aquesta documentació és la següent:

- Un lot de 97 plaques de vidre de mida 10,5 cm x 4,5 cm (amb 2 imatges a cada placa). En total son 194 imatges.

- Postals: 11 de vistes de Sant FeIiu del fotbgraf R. Gassó, 1 posta1 dels banys Sant Elm de R. Mur, 1 de Ia platja editada per Viader, 1 de I'ermita de Sant Elm editada per Meli, 1 dluna festa als banys Sant Elm i 7 del jardí de la Torre Rius de Sant Gervasi (Eiarcelona).

38 postals amb vistes de llocs diversos, motius religiosos o romantics.

- 5 Fotografies en paper: de la casa Rius a la mun- tanya de Sant Elm, dels banys, de I'ermita i de la muntanya de Sant Elm. 1 de 17Escola Coral Martinenca (Barcelona).

- 13 fotografies familiars. - Dúplica de Don Pedro Rius.. . , 1 905.

ULTIMES DONACIONS. MUSEU D'HISTORIA

* Elena Esteva - Diversos grups de mostres cerarniques.

Mercedes i Lolita Gispert - 1 Crist dins vitrina envoltat d'elements marins.

* Serralleria Solés - 1 manxa i el seu conjunt per a fornal.

Jaume Salgas - 1 projecti[ esferic de ferro, t joc de contrapes per

a Iampara, 1 escopidora de porcel.lana, 1 plat, 3 escorridores de terrissa jaspiada i un aTllador.

* Fkre Mas - 1 fanai d'anara I'emesa, 1 .'G~aIl''fet amb planxes

de suro, 1 bossell d,gs. ull6 sgnse'les ciifries. * VictbrC @ a d h

- 1 bust de bronza de I?abdds Gandol, obra de I'escultor J. Balmafia.

* Ramon Tauler - 1 maquina drescriure marca Undenvord.

* Jaume Guhó (Allmentaci6 La Barraca) - 3 cantines de ferra; una d'elles, mesuradora.

* Antoni Sala - 8 rajoles decorades.

Gilbert Junque ,- 1 estoig de ganivet per carrar amb guia, 4 "ninets",

6 "daus", 1 premsa per a plats d'esrneril, 1 sedas graduable.

* "Ramionet" (Tres Tombs) - 1 rentador de caps amb suport de peu, 1 recipi-

ent manual de dutxa.

* Albert Xirgu Salgas Ha lliurat al Museu el bot de fusta a motor i a rem

de 24 pams "Jaume" amb al número 5% BA-4-41 61, abans pertanyent a Jaume Bas Torres.

* Olga Verges - 1 imatge entronitzada.

* Isidre Rivera - 1 trona de barber.

Cempresa de construmió Toledo esta rehabilitant el lacal de I'antiga easa Bonet, a la Rambla Vidal, I ha accedit que del mobiliari i objwtes que roslen des que ells varen comprar el local, el Museu s-de.ccidni elsqueconsideri inbressant per e formar part del seu fons. Agrdirn doncs des dkqui aquesta iniciativa.

Moli a la riera de les Comes

EXCURSIÓ A CARDENYA

El passat 23 de novembre rea- litzarem una ex- cursió pels vol- tants de Sant Fe- liu, una sortida a I'Ardenya. A I'arc de Sant Benet ens aplegarem un total de 50 perso- nes amb ganes de coneixer una mica mes del nos- tre entorn. Tot se- guit us farem una breu ressenya del recorregut:

Ens dirigirem cap a la riera de les Comes, pas- sant pel carn i dels Enamorats. Alla

en Néstor Sanchiz ens féu observar els molins que segueixen la linia de la riera i la sínia de fusta que es conserva en un cobert enmig de I'horta.

Ja després del carrer Pecher i al costat de la font de Mascanada ens aturarem al costat d'un dels pocs molins de gran envergadura que es conserven. Aquest pertanyia a la confederació Hidrografica del Pirineu Oriental.

Seguírem pel marge esquerre de la riera fins al Mas Tranquil. AIIa, a traves d'uns avellaners, pren- guérem el camí cap al Pla de les Mbdegues. Abans pero, ens aturarem a les hortes actualment de la fa- mília Puget, on observarem les feixes i el sistema d'aprofitament de I'aigua (pous, basses).

A partir d'aquí, comenqarem a pujar en direcció a la Cova de la Costa d'En Cirera, cova utilitzada anti-

gament com a refugi. És una roca natura1 d'uns 10 rn d'altura que fou usada per I'home primitiu com a lIoc d'enterrament. Actualment te entrada pel nordest sortida per la part oposada. Aqui es trobaren dife- rents eines (puntes de fletxa de sílex ganivets,...), ossos i fragments de cerarnica.

D'aqui continuarem pujant, sempre fixant-nos amb les formacions rocalloses que tenim al nostre voltant.

Aixi arribarem al sepulcre paradolmenic del Turo de 13Aliga, aixopluc natural arranjat amb tecnica cons- tructiva de tipus megalític per a ser usat com a lloc d'enterrament.

Acabem de pujar fins al Puig Gros (repetidor), amb gran panoramica en totes direccions. Aqui, segons les mostres recollides de material ceramic i lític, po- dria haver estat un bon conjunt cavernícola de carac- terístiques similars a la resta de coves.

Anem baixant passant pel paratge de les tres fonts i per la font del pastor- totes recuperades per ]'Albert Girones- cap al camí roma, tram alt, per dirigir-nos cap als sepulcres paradoheniques de Mas Assols, jaciments eneolítics. El primer es tracta d'una gran pedra granítica natural d'uns 4 m de llargada i 3 rn d'alt sostinguda per pedres menors, en un pendent de molta inclinació. En la part central hi hagué la cam- bra d'enterrarnents. El segon es troba a uns 6 rn de I'anterior, en un nivell més baix. En les dues es tro- baren restes bssies humanes i ofrenes (fragments de vas campaniforme, eines).

Fins a tornar a trobar la riera de les Comes, pas- sarem per una petita vall encerclada pel bosc amb tres barraques de vinya, una d'elles amb caracteris- tiques a remarcar:la porta, el teulat i les sitges o olles empotrades a les parets interiors.

I d'aquí, passant per can Ribot, fins la riera on havíem iniciat la nostra passejada.

Turó de 19Aliga

1 o

Barraques de vinya

EXCURSIONS A MONTSEGUR I CARCASSONA

Amb [es darreres excursions organitzades pel Museu hem intentat de coneixer un xic les terres on tingué lloc I'expansi6 dels catars (purs) o albi- gesos (de la ciutat dJAlbÍ), per Occitania. Els ca- tars predicaven una nova espiritualitat basada en la renúncia als bens materials i en una austeritat mes gran de IYEsglesia. (En els dossiers que vam donar se'n parla mes extensament).

Perb amb la nova manera d'entendre i viure el cristianisme, s'hi barrejaven motius socials i polí- tics que expliquen I'arrelarnent del catarisme -la religi6 dels Pirineus- en aquelles terres. Era una forma d'alliberar-se del poder de I'Església i de

donar cohesió política als comtats occitants, equi- distant del regne frances i del catalano-aragones.

El papa lnnocenci III va organitzar una croada per eradicar-hi 4heretgiag . El rei de Fran~a i els senyors feudals de nord van veure-hi I'ocasio d'es- tendre el seu domini sobre una zona aleshores sota la influencia del comtat de Tolosa i de la corona- catatano-aragonesa.

El rei Pere el Catolic va haver d'intervenir-hi, si volia mantenir la seva influencia, contra I'exercit co- mandat per Simó de Montfort. Cexercit catalano- araganes-occit8 va sofrir una derrota espectacu- lar a Muret (1213), on va morir el mateix rei Pere.

La creuada degenera en una sanguinaria guer- ra, portada amb una horrible crueltat.

El 1244 es rendí Montsegur, símbol de la resis- tencia catara. Mes de dos-cents *perfectes>> eren cremats per la Inquisició. Altres escolliren el camí de I'exili. Montsegur entra en la llegenda.

Després de visitar els castells de Queribus i Perapertusa organitzarem una segona sortida a ter- res catares.

El dissabte 12 d'octubre visitavem el castell de Montsegur, edificat a 1.207 m d'altitud sobre la part mes alta d'un espero de roca. Arquitectura medie- val a part, el mes bonic va ser I'extraordinari pano- rama que des del cim es pogué contemplar.

L1 de desembre érem a Carcassona. Acompa- nyats d'un guia, vam visitar el castell i les muralles enmig d'una impressionant ventada freda. A la tar- da, admirarem I'esglesia o basilica de Sant Nazari, romanitc i gWic, els vitralls -meravellosos- dels rossetons i de I'absis, la pica, rorgue, etc.

Amb la visita a Queribus, Perapertusa, Mont- segur i Carcassona donem per acabada I'aventura pels vestigis catars.

RESTES DE MURALLA I DE LA TORRE DEL CONSELL

Fa poc que han aparegut al subsbl de I'edifici de I'Ajuntament -en obres- un pany de paret de I'antiga muralla i, sembla, les restes de la base rectangular de la Torre del Consell o de Sant Bernardi i portal de la Pla~a a del Mar.

Se'n deia així perqug s'hi reunia el Consell (ju- rais, consellers i singulars de fa vila) des del segle XIV. Ja i'any 1399 hi foren convocats, al toc @una campana. El 1 O de novembre de 1399 els jurats de la vila, amb permis de I'abat Guillem, disposaren que a &rec d'assumptes propis de la vila es fes fer a I'esmentada pla~a un pbrtic a tocar el portal ...,,.

El 1407 el mateix Consell tracth de la canstruccí6 &una capella, potser la de Sant Bernardí.

Les reunions es feien en wna sala de la torre o, de vegades, -en uns bancs (in scannis), sota rescala de la torre anomenada popularment del Cansell=.

Notícies del 1458 ens informen que, almenys, hi havia planta h ixa -el portal- i dos pisos, comunicats per una escala molt estreta.

Com 4s sabut, el 1696 els francssos enderroca- ren les muralles, perb restaren aquells trossos ados- sats a edificis. I aquest seria el cas de que parlem.

ELS BRlGAOlSTES INTERNACIONALS, A SANT POL/S'AGARÓ

I be, el 15 de maig de 1938, s'hi celebra una festa per als infants de Sant Feliu.

Allí, hi trobaren la mort cinc brigadistes, que va- ren ser enterrats-amb tota solarnnitat al cernentir1 de Sant Feliu;

Georges Dallongeville, frances de 30 anys, i WQSf I 938 Dmne Kelvin, nordamerica do 25 anys, n01aji-t 938 Paul Fagard, f ranes de 27 anys, 1 8/0& 988 Vicent (Sias-eb,, fran&s"de 28 qhys,-l3'/Q6Il@B

Enguany, fa ben poc, els brigadistes internacio- Maurise @enri&r4 franc& rfe 32 m$k, ge/ nals han estat noticia al nostre pais, on Ran tingut 07/1938

una bona -digna- acollida. Segons uri testimoni oral, els brig"acBtes. que Penso que, donat que tambe s'hi varen estar -i volidr! tenien sent@¡ i assi$Pncia religiosa, i s"b'r

hi varen morir- a les nostres contrades, val la pena eStaren fips a finals deJany 19B8, de recordar-[os, breument, perb amb - . I'afecte per als qui patiren i donaren la vida per una causa justa, lluny del seu país.

EI paratge d'entre Sant Pol i la urba- nització de S'Agar6 no solament servi per acollir els refugiats de guerra d'altres zo- nes d'Espanya, sin6 que tambe els briga- distes internacionals hi trobaren un lloc de repos i de convalescencia per als fe- rits al front. La zona era molt vigilada per a protegir-10s de la curiositat i molkstia dels qui buscaven menjar.

Arribaren la primavera de 1938, quan

CENTENARI DE "L'OBSERVATORI CATALA" DE RAFEL PATXOT

Entre finals de 1896 i comenGaments de 1897, Rafel Patxot i Jubert (1872-1 964) va posar en fun- cionament I'observatori que instal.1a a la seva casa del Passeig del Mar. S'acompleixen, dones, cent anys d'un esdeveniment que havia de tenir un res- sb científic molt important, mes enlla dels Ilmits locals de Sant Feliu de Guíxols. El mateix Patxot en deixa constancia escrita:

Adquiri un refractar equaforial doble, construi't per MR. Mailhat de Paris. Aquesf instrument queda Ilest a Sant Feliu de Gukols just a ¡'entrada de /a primavera de I'any 1896, fun- cianant d'una manera satisfacf6r/aa. Tota la imtal,lacio 6s sa- piujada soia una cúpula de tela d'acer, de 5m 30 de diametre, obra dels germans Gilon de París, en /a consfruccid de /a gual deguérem malfiar-nos de les gestes de la tramuntana, per aixd la cOpula sobre el rail fermada per un doble galze que hi en- caixa horitzontalment. Part de dintre, la cúpula ds revestida de fusta rapada amb linoieum.. .

A mesura que passen els anys, la bibliografia referent a la personalitat i obra de Rafel Patxot es mes rica. El que significa Itinteres que continua desvetllant la seva tasca científica i cultural. Estu-

dis que --esperem-ho- prosseguiran a partir d'aquest any 1997.

Bibliografia

El propi Rafel Patxot en la seva "Introducci6" a la publicació de Meteorologia catalana. Obser- vacions de Sant Feliu de Guricols (1908) ja en parla, del seu observatori. Despr&s, Rossend Serra i Pages en el Discurs llegit per En ... @n la

sessi6 solemne celebrada /'-I I de desembre de 1926 al objecte de donar a cuneixer la persorra- lifat y obres de En Rafel Pa@d y Jubert ... El nos- tre estimat historiador local, finat fa poc, Joan Torrent i Fabregas, el 1962, rnitjanpnt la revista local &cora, ens record$ la import&nda de í'obra de Patxot, concretament ksmentada Mefeoro- Iogk catalana. Obsen/acion+.. Un any despres, Josep Ig18sies a Serra d'Or escrivia "L'abra i mecenatge irítel.lectual de Ratel Patxot i Jubert". El nostre antecessor a IIArxiu, Lluís Este va i Cruañas, va pu- blicar "Guixolencs il.1ustres. Rafel Pat- xot i Jubert (1872- 1964)" a Quaderns Municipals, l'any 1979. El curs 1988/ 89, sota la diremih de I'enyorada p~da- goga Margarita Wir- sing, Manuela Ma- noro, com a treball de la facultat de bio- logia de la Universi- tat de Barcelona, presenta uh treball inedit sobre Rafel Patxot. Joaquim Ma- luquer i Sostres, el 1994, donh a conei- xer el seu Rafel Pat- xot i Jubert, mace- nes i cientific. Qui subscriu aquesta nota ha publicafS fa ben pnc* "La casa Patx~t de Sant Feliu de Guíxols" a Revis- ta de Girona, núm. 174, genedfebrer 1996; i "Els inicis del catalanisme guixo- lenc. El Centre Ca- tala (1 901 -1 9O4)", a El catalanisme con- servador. Quaderns del Cercle, 14. Giro- na 1996.

Actualment Jo- sep M. Oliver tB ja a

la impremta el llibre Historia de la astronomia arnateur en España, un capitol del qual, bbvia- ment, est& dedicat a I'observatori de Rafel Patxot (i al guixolenc Emili Vila).

Tenim consthcia d'altres recerques que, ac- tualment, s'estan duent a terme, I'objectiu deis quab és la investigaci6 sobre el Canpnerpo- pujar de Rafel Patxot i Jubert.

JANER DE 18

BAROMETRE (A o.° graus y a nivell de mar)

MAxima de miljanes, . . em mm. d& I ,

lubirma tol*. . . . + 7673b mm. Mfnima de mitjanes. . . 7 4 ~ 5 3 41b. dis 3a.

PmmMi de minimes . . 755.63 mm. Ilfaimr Wslhlsr. . , . + 7aB.a bm. die 23 o les oh

Y 30"- wllwic16entnma mensual 35.6 mm. Bariucid midrna diu- . 13.9 mm. dia zr. Amplitud mltpat d i m . . 4+? mm. Varjacid mlnima&nrne . I,I mm. d i a t,q y 26.

TERMOMETRE (Graus C. a I ' o m h )

Nwma de mitjanes, . . ~!Z?Q diag. x&j&áqlql&. . . . . 7.'9. Mínima de mitjanes. . . - 0 . " ~ dia LI.

Osciltci&*ktrema meusual N.' 8. Variazi6 mbima diurea . ~a.' 4 dia q. lmplrtd miyu~~ tbmn . . 7.' 1. Vnriaciú mínima diumu . 3.' 3 dia g.

ro ta i C4.r mi+ (en mm .). . . . . . 86.7 mm . Durada de la @}a (en botes y minuts) . . 34b 40'. Dies de pluja en el m¿s . . . . . . . . 9 d. DM de mimada . . . . . . . - . . $ d. Intensitat de p h ja perdis . . . . - . . 4s mm. fnrensirarde pluja per hora . . .. . . . r.o mm.

Wnvoln superion: B i r d predominapla: W.-RudiaEid: NW. el dia 6 a les 15% PiN. el ra: a Ies gb g @NW, el rz a les ~Sh.-Bsb.ics m é s freqilenfe~: N. u lep gl y W. a les r54

QBSERYACIONS ESPECIALS

UNA EXPOSICIÓ CLOU ELS ACTES DE COMMEMORACIU DEL CENTENAR1 DEL CINEMA

El 21 de novembre s'inaugura I'exposici6 "El ci- nema a Sant Feliu de Guíxols". Aquesta mostra- que durara fins al 26 de gener de 1997- es el colo- fó de les propostes que s'han desenrotllat des d'aquesta rea amb I'objectiu de recordar el cen- tenari del cinema.

Aquestes activitats comenGaren amb I'edició- I'abril de 1995- del llibre Perspectives entorn dels cent anys de cinema a Sant Feliu de Gurirols rea- litzat per diversos guixolencs ((Afic, A. Bigas, N. Delgado, J. Vicens, E, Bussot, A. Ferrer, A. Hereu, A. Matas)

El desembre de 1995, amb pro- jeccio de la pel.licula "Delica- tessen", es present3 el cicle "Cent anys de cinema" al Teatre-Auditori el qual de febrer a juny de 1996 ens permeté de tornar a "anar al cine" a la nostra ciutat per poder veure "pel.lícules d'autor" en versi6 origi- nal i poder escoltar la presentació que ens feien diversos crítics de ci- nema (S. Montalt, A. Quintana, I . Merino,...).

Tambe a les escoles durant el darrer trimestre del curs 1995-96 els cursos de cicle inicial treballa- ren el Taller organitzat pel Servei

16

d'Educaci6 i per Cinetic "Cinema dlanimaciB finlandes".

1 així arribem a aquesta expo- sició, que es divideix en els se- gijents apartats: els edificis desti- nats a sales cinematogrhfiques, pel.1 icufes mes importants projec- tades a Sant Feliu, pel.lícules ro- dades a Sant Feliu, cineastes guixolencs, Cine-club Sant Feliu, I'Agrupacio Fotografica i Cinema- tografica de Sant Feliu de Guixols, el Festival Internacional de Cine- ma Amateur de la Costa Brava (1 962-f 982). Des d'aqul, agrai'm totes les persones, algunes d'etles protagonistes directes de la mos- tra, gracies a les quals ha estat possible aquesta exposició: Agru- paci6 Fotografica i Cinematogra- fica de Sant Feliu de Guíxols,

Maria Ciura Costa, Toni Ferrer Gallego, Anna Vicens, Peti qui Peti, Toni Ferrer Vicens, Judith Al- bertí, Alfons Hereu, Alexandre Matas, Jordi Rabell, Jordi Gallego, Joan Canadell, Narcís Masferrer, Jordi Bud6.

Tambe cal recordar que durant el període fe- brer-maig de 1997 se celebrara al Monestir el curs "Cinema negre" a carrec de Salvador Montalt, or- ganitzat per la Universitat de Girona.

BIBLIOGRAFIA

catalana a America ca. 1830:1870

El llibre de Cesar Yañez (resum de la seva tesi doctoral) ens permet aprofundir un cop mes en la historia de I'emigracib catalana a America des d'una bptica totalment allunyada de visions més o menys tradicionals o fins i tot colonialistes. I diem un cop rn8s perque amb la seva aportació estrictament guixolenca Sortir de casa per anar a casa ja ens presentava uns elements que ara ha desenvolu- pat i ha contextualitzat amb molta més. informació merces al seu treball d'investigació en altres ar- ius catalans i americans.

ld La primera anotaci6 que cal fer des del punt de vista guixolenc es fa importancia que te per Yañez el fons del nostre Arxiu Municipal i també altra do- cumentació particular que li ha permes endinsar- se en temes que fins ara eren poc coneguts o poc entesos per la majoria d'investigadors. Aquest fet ens deixa afirmar que el llibre es ben be una apor- tació mes de I'historiador xileno-catala a la nostra historia local, i esperem que no sigui ni de bon tros la darrera.

El llibre t6 una estructura que ens porta de la realitat menys palpable com son les lleis i la seva evolució a veure com funcionava I'emigracib en casos concrets'i reals. Tot aquest proces emmar- cat en la coneguda relaci6 entre comeq, navega- ció i emigració que és el punt de partida de la in- vestigaci6, el donar a coneixer la íntima relació que existeix entre els tres elements esmentats i que tant van marcar una part de I'economia i de la so- cietat catalana del s. XIXe, especialment de molts pobles mariners com Sant Feliu de Guíxols. La in-

- vestiaació li sermet a I'autor arribar a trobar les diverses línies de relacio existents i sobretot el poder demostrar que darrera de I'emigracio cata- lana hi ha unes necessitats economiques basa- des en poder tenir el maxim control del corner$ i la navegació amb America. Ell mateix ens resumeix 1 la situació amb les mateixes oaraules del titol del

L-eu llibre:

"..., 10s catalanes emigraban con "red", en el sentido de hacerlo con la proteccion que la red ofrece al funarnbulista ..., y '"red" emigran formando un tejido de intereses apoyado en sus conexiones familiares y empresariales".

El fet mes destacable es com Yañez troba i de- mostra abastament com les estrategies familiars són una base sblida dels esdeveniment relacionats amb I1emiaraci6. La seva recerca li permet veure

lies hi ha una explicació centrada en I'interes eco- nornic i comercial. Al mateix temps ens permet adonar-nos que una part de I'emigracio en aques- ta Bpoca no es ben be I'habitual, caracteritzada per les dificultats economiques familiars, sinó que qui sol emigrar és una part de les famílies relativament benestants, sempre cercant consolidar els lligams amb les colbnies americanes que els donaven uns bons rendiments. Dins de I'apartat dedicat a I'es- tudi d'aquest fet podem veure una analisi de les famílies guixolenques de I'epoca que es una qiies- tió poc treballada fins avui i que ca[ impulsar per poder veure com algunes de les imatges topiques són tals i com una "vila del vuitcents" era molt més que una petita illa de la festa, la bellesa i el bon viure.

En general podem afirmar que Yañez d6na una correctissima visió de la problematica estudiada i que ha deixat pocs buit en els seus estudis, per tant sera difícil superar la seva obra si no es ell mateix qui

com en cida moviment migratori de certes fami- a

CAN CUBIAS I LA PLACA EMPORDA

Objectiu: Rehabilitar i reactivar un espai d'in- teres per a la ciutat

Des de fa unes setmanes, s'esta gestionant entre, per una part, I'Ajuntament- regidors, tec- nics de l ' ~ r e a dJUrbanisme i la Comissi6 de Pa- trimoni de la Junta Tecnica del Museu- i, per I'aItra part, el promotor i contructor i els seus facultatius, la possible rehabilitació d'una cons- trucci6 emblematica, estrategicament situada entre els carrers Crjbias i Bourg de Péage, con- demnada a desapareixer per donar pas a un edi- fici de nova construcció.

La sensibilització que manifesten aquests de- partaments municipals per salvaguardar la iden- titat historico-arquitectonica de Sant Feliu ha fet momentaniament crei'ble el suposit de tenir cer- tes esperances perque aquesta edificació, des- prés dels estudis pertinents, resti dempeus amb una adequada restauració.

bbviamant, som conscients del dret legítim i legal del propietari sobre I'esmentat habitatge, emparat amb una llicencia dJobres correctament tramitada, aprovada i a punt d'executar. És per aixo, doncs, que des d'aquestes pagines volem agrair-li la seva bona disponibilitat per a buscar una solució que benefici1 ambdues parts.

L'objectiu no és altre que el de poder reactivar, mitjan~ant una actuaci6 pública- plaqa Emporda- i privada- la rehabi- litació de la casa Cúbias- una zona del casc urba degradada pe1 pas del temps i, alhora, in- cidir directament en la seva recuperació i dinamització, sense perdre I'empremta d'a- que11 indret.

No es pas casualitat que aquesta mena de punt neural- gic on conflueixen gairebé sis carrers- Cubias, Bourg de Pe- age, Sant Isidre, kngel Guime- ral Maragall i, un xic més des- plaqat, el de Tueda- sigui una configuració a I'atzar. Sinó mes

aviat produida per 11exp&i6 urbanística d'aquell sector a partir dels anys setanta del segle pas- sat, que acaba de definir una vialitat principal a ['entorn d'un Únic accés a la població provinent des de Palamós.

Estem, doncs, davant d'un dels primers pas- sos per arribar a una entesa i reutilitzar aquest espai en benefici de la cdlectivitat. Si aconse- guim una solucidr que satisfaci tothom per a la rehabilitació de la casa Cubias, haura de ser d'im- periosa necessitat I'ordenacio i posterior execu- ció del conjunt de la plaqa- inclosa I'actuaci6 sobre la riera de Tueda- dins uns terminis i les possibilitats economiques que hi pugui destinar la nostra administració.

D'aquesta manera, sense cap tipus de pre- tensi6 urbanistico-arquitectonica, I'amic Néstor ~

Sanchiz ha realitzat una cornposici6 artística de com podria quedar ordenat el sector. AI fons del dibuix, hom pot veure-hi la cas Cúbias; en pri- mer terme la font de Tueda convenientment res- taurada i protegida del nus viari dels carrers prin- cipals, així com la recuperació- amb tecniques constructives actuais i adaptades a l'idea origi- nal- del magnific disseny de la barana i pont de la riera- escut inclbs- realitzat per I'arquitecte Ge- neral Guitart I'any 1892, després de I'estudi de

Pont de meda (actu- al plaqa Empordh): Hom diu que per la similitud del . .

I capacitat-seguretat i respectiu sanejament del disseny d'aquestafont amb els materials emprats llit de la riera. per a la construcció del pont de Tueda es pot

I adjudicar a les caratWi%tiqhes arquitectbniques I Aquesta actuació, recolzada arn b la I instal.laci6 d'un mobiliari urba adient, així

com una :?nvenient plantació d'arbres i jardinedZt&ihada a aquest indret una re- novadsdfp&mica urbana, justament quan

. cornera$@bS@r un important punt d'enlta~ entre el sWti3r:de centre i el nou desen-

L volupament de serveis bhsics de la ciu- tat.

Característiques de la casa Cubias i de la placa Empmda

Edifici Wbias: ConstruR I'any 1870 per Narcís Cúbias i Rbas. Formava part

j d'un projecte de conjunt de vint habitat- ges. Hom pot considerar aquesta actua- ió com la primera que es realitza a la

nostra població, amb un disseny i gestió propia d'una promoció urbanistica de ca- r racter privat. Esteve Muxach, mestre de

, , cases i director de camins, fou I'autor del

I projecte.

Pon1 de la riera de Tueda: L1 de juliol de 1892, ['Ajuntament va presentar al De- partament dlObres PDbliques de la PPO- vincia, el projecte i memoria de la cons- rucció d'un dant sobre la riera de Tueda, ituat a I'extrem del carrer de la Processó actual Maragall) i inici del carni de

19

de ['arquitecte Guitart. Malgrat aixb, per& no esta del tot prou dar ni hi ha cap documentacid públi- ca que ens ho certifiqui de tal manera. El cert 6s que la seva construcci6 cal situar-la entre I'agost de 1901- quan I'alcalde Eduard Carbonell va demanar de subslituir la font del carrer del Mar per una de nova instal-lant la vella a laextrem del carrer de ta Processó, on hi havia hagut antiga- ment la caseta dels burots de la carrtera de Palamós- i el 26 de gener de 1904, quan s'apro- va la darrera despesa de [a seva construcció que puja a 47'50 pta.

Per aquestes dates, Guitart ja no era I'arqui- tecte municipaI ja que havia estat cessat el 5 de novembre de 1899. En canvi, ho era des del 3"1 de desembre d'aquell mateix any Ildefons Casamor, el qual ocuparia aquesta plaqa fins el 12 de gener de 1904. Fou I'arquitecte Casamor qui, amb la idea original del pont de Guitart, dis- senya com a obra de conjunt i'exquidda font de Tueda o cal continuar adjudicant la seva cons- trucci6 a General Guitart i Lostalo? Esperem treure mes endavant I'entrellat.

GERARDBUSSOT

SERVEI DE PUBLICACIONS I D'ARXIU JUNTA DEL MUSEU D'HISTORIA DE LA CIUTAT AREA DE CULTURA. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

D.L GI. 1.61 1-1988 - Gdiq183 Elges- Si. Feliu de G u i d s