A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Xavi

nombre: Marta V., Iván

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Veinte mil leguas de viaje

submarino

encuadernación: Tapa dura c/sobrecub

medidas tripa: 13 x 19,5

medidas frontal cubierta: 13,5 x 20,1

medidas contra cubierta: 13,5 x 20,1

medidas solapas: 85 mm

ancho lomo definitivo: 21 mm

OBSERVACIONES:

Fecha:

de Johanna Spyri

GERONIMO STILTON

Nascut a l’Illa dels Ratolins, Geronimo Stilton és el director de L’Eco del Rosegador, el diari més famós de la seva illa natal. Ha escrit més de cent trenta llibres. Dedica el temps lliure

a col·leccionar antigues crostes de parmesà del segle XVIII, però sobretot adora escriure llibres,

en què explica divertides històries d’aventures.

9 7 8 8 4 1 6 5 2 0 0 2 2

10133806

La petita Heidi ha trobat la felicitat a les muntanyes de Suïssa, al costat del seu avi, d’en Pere i de les seves cabretes! Un dia, però, es veu obligada a marxar a la

ciutat de Frankfurt... Quanta enyorança de casa i dels seus amics! Aconseguirà la Heidi tornar als Alps amb

la seva nova amiga Clara?

Un clàssic de la literatura d’aventures lliurement adaptat per Geronimo Stilton, amb un munt

d’il·lustracions en color!

DE JOHANNA SPYRI

JOHANNA SPYRI(Zuric, 1827 - 1901)

Filla d’un metge i d’una poeta, va viure la infància en una casa a la muntanya, a l’altiplà que dóna al llac de Zuric. Entre el 1880 i el 1881, la Johanna va publicar les dues obres que narren la historia de la Heidi, que des de ben aviat va aconseguir un enorme èxit.

Heidi

T1_10133806 Heidi 001-006.indd 5 22/1/16 12:15

Heidi

El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ell són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.

Text original de Johanna Spyri, adaptat lliurement per Geronimo StiltonCoordinació de Patrizia Puricelli, amb la col·laboració de Benedetta Biasi (textos) i Roberta Bianchi (dibuixos) Col·laboració editorial d’Annalisa StradaCoordinació de textos de Sarah RossiEditing de Red Whale, Katja Centomo i Francesco ArtibaniDirecció d’editing de Flavia Barelli i Mariantonia CambareriCoberta de Flavio FerronDibuixos de referència de Roberta Tedeschi i Nicola PasquettoIl·lustracions de Maria Rita Gentili, Elisabetta Giulivi, Roberta Tedeschi, Luca Usai i Concetta Valentino Entintadors: Alessandro Battan, Jacopo Brandi, Paolo Ferrante, Maria Rita Gentili, Sonia Matrone i Luca UsaiColoristes: Cinzia Antonielli, Giorgia Arena, Alessandra Bracaglia, Maria Rita Gentili, Edwyn Nori i Nicola PasquettoDisseny gràfic de Superpao. Amb la col.laboració de Marta LoriniIdea original d’Elisabetta Dami

Títol original: HeidiTraducció: Xavier Solsona Brillas

© 2009, Edizioni Piemme S.p.A., Palazzo Mondadori - Via Mondadori 1, 20090 Segrate - Itàliawww.geronimostilton.com

International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi 8, 20123 Milà - Itàliaforeignrights@atlantyca.it / www.atlantyca.com© 2016, Editorial Planeta S. A.© 2016, de l’edició en llengua catalana: Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catwww.geronimostilton.cat

Primera edició: març del 2016

ISBN: 978-84-16520-02-2Dipòsit legal: B. 564-2016 Imprès a Espanya - Printed in Spain

Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació www.stiltoncheese.com

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual-sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’a-questa obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

T1_10133806 Heidi 001-006.indd 4 22/1/16 12:15

Cap als Alps

a localitat de Maienfeld comunica-

va amb el poble de Dörfli a través

d’un únic camí que recorria els prats i des-

prés s’enfilava suaument cap als Alps.

Un dia d’estiu, per aquell corriol caminaven

una nena de cinc anys i una dona encara

jove, tieta de la nena.

La menuda es deia Heidi i es movia d’una

manera maldestra, per culpa de les capes de

roba que portava, una sobre l’altra. Duia fins

i tot una mantellina de llana vermella, que

la seva tieta li havia fet posar per pujar

a la muntanya...

7

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 7 22/1/16 12:15

Amb tota aquella roba, la nena estava tan

acalorada que les galtes, normalment verme-

lles com pomes, ara li cremaven. La tieta i la

neboda caminaven en silenci;

ja havien fet una mica de camí

quan van arribar a la plaça de

Dörfli, el poblet on havia nas-

cut la tieta Dete.

Les seves velles ami-

gues, en veure-la tornar després de tant de

temps, van treure el cap amb CURIO-SITAT per saludar-la: algunes estaven

molt con tcntes de tornar-la a veure, d’al-

tres tan sols es preocupaven de saber on es

dirigia.

Una d’elles, que es deia Barbel i coneixia la

Dete des que era petita, va treure el cap per

la porta i va dir:

—Dete, com que puges a la

t’hi acompanyaré: jo també vaig cap allà! untanya,

8

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 8 22/1/16 12:15

Així doncs, la Dete i la Barbel es van posar a

xerrar, mentre la Heidi, cansada i acalora-

da amb tanta roba, s’havia quedat enrere.

Mentre avançaven, la Barbel va la Dete amb preguntes:

—Com és que has tornat?

—Acompanyo la Heidi a casa del seu avi —va

respondre la dona.

La Barbel va fer un :

—A casa del Vell dels Alps?!?

N’estàs ben segura, Dete? Aquell

home fa por... i no només a

mi! Sempre és a la seva cabana

i quan baixa al poble ens mira

amb duresa... No sé si és una

bona idea deixar la nena a les

seves mans.

La Dete es va :

—Jo me n’he ocupat fins ara, Barbel. Ara és

hora que el seu avi compleixi el seu deure! untanya,

BOT

9

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 9 22/1/16 12:15

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 10 22/1/16 12:15

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 11 22/1/16 12:15

—La Dete va tremolar de ràbia i va continuar:—

Ja no me’n puc fer càrrec, Barbel! He trobat

una feina molt bona a Frankfurt i no penso

rebutjar-la: en tinc molta necessitat.

INTRIGADA, la Barbel va continuar inter-

rogant la seva amiga:

—Així, és la filla de la teva germana Adelai-

da, oi?

—Sí, és ella... la petita Heidi!

—I el seu pare... el seu pare era el

fill del Vell dels Alps, oi?

La Dete va sospirar:

—Sí, es deia Tobies.

Impacient per saber-ne més, la Barbel va tor-

nar a la càrrega:

—I tu saps per què és tan retret,

el Vell?

—És clar que ho sé, però si descobreix que

ho he anat esbombant em ficaré en un bon

embolic!

12

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 12 22/1/16 12:15

La Barbel la va tranquil·litzar:

—No ho diré pas a ningú! Ens coneixem de

fa molt de temps: a mi em pots dir la veritat!

Aquell dia, la Dete no només estava amb ànim

de fer confidències sinó que tenia necessitat de

desfogar-se i explicar el que feia temps guar-

dava dins seu sense poder-ne parlar amb ningú.

—Quan era jove, el Vell dels Alps vivia

a Domleschg amb els seus pares i un germà

petit. El germà era un noi disciplinat i ser-

vicial. El Vell, en canvi, era tot el contrari: un

veritable rebel! Va marxar per fer fortuna

i va tornar a Domleschg amb un fill, en Tobies.

Era un noi molt trempat, es va convertir en

un excel·lent fuster i es va casar amb la

meva germana. Eren tan feliços quan va néixer

la Heidi! Els hauries d’haver vist... Malaura-

dament, un any després del naixement de la

Heidi, en Tobies i l’Adelaida van morir en un

ac cident. Del dolor, el Vell es va retirar a viure

13

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 13 22/1/16 12:15

a la cabana on encara és ara. La Heidi es va

quedar sola i jo vaig decidir ocupar-me’n...

Ara, però, ja no la puc tenir.

La Barbel, atenta i emocionada, es va

quedar en silenci esperant el final de la histò-

ria. Les dues dones estaven tan capficades en

els seus pensaments que havien perdut de vista

la Heidi.

La Dete es va girar i la va veure a la llunyania

que corria tota contenta.

S’havia tret la roba que l’engava-

nyava i s’havia quedat només amb

la camisola.

Al seu costat CORRIA i reia un jove pastor,

i al seu voltant pasturaven i saltironaven una

desena de cabres.

La Dete va cridar a la seva neboda:

—Heidi! Quina una n’estàs fent?

La Barbel la va tranquil·litzar:—No pateixis, Dete. Està amb en Pere, que

14

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 14 22/1/16 12:15

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 15 22/1/16 12:15

guarda les cabres dels habi-

tants del poble i les porta a

pasturar. Jo anava justament

a casa de la seva mare: és ví-

dua i viu amb l’àvia del noi.

Durant els mesos d’hivern, la

mare i l’àvia d’en Pere filen la per

a mi...

En dir això, la Barbel va assenyalar una petita

ca bana més aviat RÒNEGA. Després es va

acomiadar de la seva amiga i se’n va anar cap

a la cabana, mentre la Dete continuava

cridant la Heidi.

16

Cap als Alps

T2_10133806_Heidi 007-215.indd 16 22/1/16 12:15