De coop i volta coneixerem el

Cooperativisme

Guia per al docent

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Edita: Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses. Generalitat de Catalunya

Autor: Aposta, Escola de cooperativisme www.aposta.coop

Amb la Col·laboració:

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. www.cooperativestreball.coop

Maquetació:

Edició: abril 2008

Introducció

De coop i volta coneixerem el cooperativisme, és un material didàctic format per una guia per al docent i un material audiovisual (vídeo) “De Coop i Volta”.

La present guia està orientada per ser treballada a Educació Secundària, preferentment a 3r i 4t d’ESO i a Batxillerat dins les assignatures d’Economia i Organització Empresarial.

La durada aproximada de les activitats que es proposen és de 4 a 5 hores.

2

Índex El cooperativisme Pàg. 4

Orígens del cooperativisme Pàg. 4

Què és una cooperativa? Pàg. 6

1. Alguns exemples pràctics Pàg. 7

Els valors cooperatius Pàg. 11

Els principis cooperatius Pàg. 14

Els socialistes “utòpics” Pàg. 16

Les classes de cooperatives Pàg. 21

Funcionament de les cooperatives Pàg. 25

Com es crea una cooperativa Pàg. 25

1. Procés de constitució Pàg. 26

Diferències entre una societat mercantil i una societat cooperativa

Pàg. 27

Cooperativisme avui a Catalunya Pàg. 29

Punts clau Pàg. 30

Per saber-ne més Pàg. 31

Bibliografia Pàg. 31

3

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

De Coop i volta coneixerem el cooperativisme

El cooperativisme Per definir cooperativisme prendrem com a punt de partida la distinció bàsica entre els conceptes de cooperació (acció cooperativa), cooperativisme i cooperativa.

En un sentit ampli, entenem per cooperació l’acció concertada entre els membres d'un grup social per a la consecució d'un fi (Enciclopèdia Catalana).

El cooperativisme és un moviment que es presenta com una reacció davant un context social concret, el de la Revolució Industrial (s. XIX), marcat per l’individualisme i contra un sistema econòmic que és a la vegada, expressió i causa del mateix. La novetat que incorpora el cooperativisme resideix en la intenció d’harmonitzar l’interès individual amb l’interès col·lectiu.

El cooperativisme té la seva concreció en la cooperativa com a forma d’empresa que integra una doble dimensió social i econòmica assumint el seu caràcter solidari, que implica un compromís entre els seus membres.

Proposta d’exercici individual

Prèviament a l’inici del tema és important que l’alumnat faci una reflexió sobre el concepte de cooperativisme, per poder-la contrastar amb la definició que en tindrà al final de les sessions.

En un primer moment es pot demanar al participant que escrigui la seva definició de Cooperativisme (amb una frase, dibuix, diagrama, etc.) i una breu explicació de per què ho ha fet. Cal que hi posi el seu nom.

Un cop finalitzada la sessió es torna a repetir l’activitat per veure si ha modificat o no la seva visió particular d’aquests termes.

4

Orígens del cooperativisme Els orígens

Tot i que les persones sempre han establert entre elles formes de treball igualitàries, el cooperativisme tal i com l’entenem avui sorgeix arran dels efectes provocats per la doble revolució política i social de finals del segle XVIII, en un context marcat per la misèria de la majoria de la població.

En el transcurs del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, el cooperativisme rebrà influències molt variades, essent les més significades les dels socialistes coneguts com a utòpics (el comte Saint-Simon, Étienne Cabet, François Marie Charles Fourier, i sobretot Robert Owen), i les del catolicisme més progressista, que elaborà la doctrina social de l’Església. Fins i tot alguns pensadors liberals mostraran interès pel cooperativisme: John Stuart Mill o Léon Walras. Al llarg del segle XX, serà considerat alternativament com a eina de transformació social, com a fórmula per fugir de la misèria, com a instrument de les polítiques d’ocupació o com a mètode de desenvolupament dels països pobres. Ja entrats en el segle XXI, de forma creixent es considerarà el cooperativisme com una alternativa idònia per orientar l’activitat econòmica al servei de les persones i gestionar-la amb criteris democràtics, responsables i sostenibles.

Sigui com sigui, els primers projectes cooperatius no van partir tant del posicionament intel·lectual previ de les seves promotores i promotors, com de l’aplicació del sentit comú a la resolució de problemes d’economia domèstica.

Les primeres cooperatives van ser organitzades a Europa a mitjans del segle XIX, en un moment que els canvis industrials i urbans modificaven molt ràpidament les formes de vida. A les ciutats fabrils una gran part de la població va patir marginació, pobresa i exclusió social; davant d’aquesta situació la classe obrera va començar a

organitzar-se per consumir, treballar i prestar-se diners.

The Rochdale Pioneers (1865)

Gran Bretanya, país pioner de la revolució industrial, fou l’escenari de les primeres experiències cooperatives. El 1827 les famílies obreres britàniques es van començar a organitzar per comprar conjuntament, constituint les primeres cooperatives de consum de què tenim constància. Al mateix temps, artesanes i artesans promogueren les primeres cooperatives de treball, per tal de fer front a les exigències de les noves formes productives, basades en el maquinisme i la divisió del treball. Es calcula que l’any 1832 hi havia a Gran Bretanya 500 cooperatives.

La major part d’aquestes cooperatives britàniques incipients van tenir una vida curta, però el seu exemple s’estengué a la resta de països europeus a mesura que una bona part de la població patia els efectes adversos del nou model social capitalista. El proletariat francès va organitzar durant la dècada de 1840 algunes de les primeres cooperatives de treball amb èxit; i a partir de 1850 es dugueren a terme les primeres experiències de banca cooperativa als estats alemanys.

El 12 d’agost de 1842, fruit d’un acord entre l’Associació Mútua de Teixidors i l’Ajuntament de Barcelona, es crea la primera cooperativa de què es té constància al nostre país: la Companyia Fabril de Teixidors a Mà, que donava ocupació en els seus tallers a obrers i obreres sense feina, especialment vaguistes.

5

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

En aquest context de cooperativisme incipient, el 1844 té lloc a La Rochdale (petita ciutat propera a Manchester) la constitució de la Societat d’Honorables Pioners, amb la finalitat de subministrar als seus membres productes de qualitat a preus justos.

Les cooperatives basades en el model de la Societat d’Honorables Pioners de La Rochdale van ser conegudes a Catalunya a través de Joan Totau i de Fernando Garrido, que s’havien exiliat a la Gran Bretanya per motius polítics. A més, dos diaris en feien propaganda: Asociación, dirigit per Josep Roca i Galès i El Obrero, dirigit per Antoni Gusart.

Tot i que inicialment la pràctica cooperativa s’aplicava al consum i a la producció, les classes populars van comprendre durant el segle XIX que qualsevol activitat econòmica podia realitzar-se en forma cooperativa, tant a la ciutat com al camp.

A mitjans del segle XIX, una gran part de l’Europa rural estava essent abandonada per la seva població. Milions de persones es van instal·lar a les ciutats. Qui es quedava al camp havia d’aprendre moltes coses si volia sobreviure: nous mètodes de producció agrícola, la gestió del diner, la compra de subministraments fiables, la comercialització, etc. A mesura que passava el segle, una part cada vegada més gran de la població rural va descobrir que podia assolir aquests objectius de manera més eficaç a través de les cooperatives.

A partir de 1880 la pagesia, principalment a Dinamarca, Alemanya i Gran Bretanya, va dur a terme les primeres experiències de cooperativisme agrari, que aviat s’estengueren a altres països; a Catalunya, l’any 1888 es va constituir una cooperativa pionera en el camp català: la Societat de Pagesos de Valls. Aquesta experiència reeixida va servir d’estímul perquè les petites associacions de pagesos i pageses s’agrupessin progressivament en cooperatives.

El Moviment Cooperatiu a Catalunya (Dossier de Premsa – El pes del Cooperativisme a Catalunya, Confederació de Cooperatives de Catalunya. 2005)

- Els orígens del cooperativisme català se situen al 1842, quan es funda la primera cooperativa a Catalunya, que és també la primera de l’Estat espanyol: la Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona. Aquesta cooperativa de treball associat neix per la pròpia organització de 200 obrers del tèxtil que són acomiadats a causa d’una vaga.

- El 1931 el Govern central de la Segona República promulga la primera Llei de Cooperatives.

- El 1932 l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorgà a la Generalitat competències en matèria de cooperatives.

- A partir de la primera cooperativa el 1842, i fins al 1939, les cooperatives creixen notablement en diferents àmbits a més del treball associat, especialment el cooperativisme agrari i el de consum. El cooperativisme d’ensenyament com a resposta d’un model pedagògic i d’escola determinat, i el cooperativisme d’habitatge, tenen el seu esclat en la dècada dels seixanta.

- El retorn de la democràcia torna a impulsar un creixement accelerat del model cooperativista.

Què es una cooperativa? L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) defineix la cooperativa com una associació autònoma de persones que s’han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

6

7

1.- Alguns exemples pràctics

Abacus, SCCCL www.abacus.coop

Consumidors i treballadors associats fan possible Abacus cooperativa

Els orígens d’ Abacus cooperativa estan estretament vinculats al’Associació de Mestres Rosa Sensat i als moviments de Renovació Pedagògica a Catalunya.

Abacus es va fundar l’any 1968 com a cooperativa de consumidors, ciutadans que exercien el dret a organitzar-se per autoproveir-se del material educatiu en les millors condicions possibles de qualitat i preu.

Actualment té 535.433 socis consumidors i 306 socis treballadors.

La fageda, SCCL www.fageda.com

La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona, davant la necessitat de cobrir un buit assistencial i acollir les persones amb discapacitat psíquica i malalties mentals de la comarca de la Garrotxa. Es

considerava que el treball podia actuar com element rehabilitador important en el tractament de la discapacitat i de la malaltia mental. No obstant, el fet de poder trobar una feina estable era un repte molt difícil per a aquest tipus de persones.

Actualment la Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, que té com a finalitat la integració sociolaboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica o trastorns mentals severs. Està formada per 203 persones, inclosos els usuaris i professionals.

Interesport, SCCL http://www.intersport.es/

INTERSPORT és la cadena de botigues d'esports més gran del món, amb 5.000 botigues a 32 països. A l’Estat espanyol, INTERSPORT és present a 44 províncies amb més de 350 punts de venda.

Intersport España és una cooperativa de serveis de comerç d'esport fundada el 1970 i que quatre anys després es va associar a la corporació suïssa del mateix nom. Amb seu central a Rubí (Barcelona),avui té 120 socis i 340 botigues, que el 2006 van facturar 309 milions d'euros.

8

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Cooperativa Plana de Vic, SCCL http://www.cpv-vic.com/

El novembre de 1966, un grup de ramaders de la comarca d’Osona va celebrar una Assemblea amb l'objectiu de crear un organisme que coordinés els pagesos i que intentés solucionar alguns dels problemes econòmics i d'organització que els afectaven. Pel maig del 1968

finalment es va acceptar la constitució de CAC, la Cooperativa Agrària Comarcal Plana de Vic. En l'actualitat, la Cooperativa ha superat els 5.000 milions de facturació i ofereix un ampli ventall de productes i serveis que pretenen assegurar la competitivitat dels socis cooperativistes. En definitiva, vint-i-cinc anys més tard de la seva creació, els ideals que van fer veure la necessitat de crear una cooperativa agrària segueixen sent vàlids en totes les seves dimensions.

Fagor http://www.fagor.com

Fagor Electrodomésticos és una cooperativa de treball associat membre de Mondragón Corporación Cooperativa; ja va ser l'empresa pionera d'aquesta corporació i encara avui en dia en continua sent una de les més importants. Va sorgir l'octubre de 1955 quan cinc exestudiants de l'escola professional de Mondragón (Luis Usatorre, Jesús Larrañaga, Alfonso Gorroñogoitia, José María Ormaechea i Javier Ortubay) van comprar el taller Otalora, situat a Vitòria i que tenia llicència per construir aparells d'ús domèstic. Van anomenar l'empresa Talleres Ulgor, paraula formada per les inicials dels seus cognoms.

El 1959, imbuïts de les idees de José María Arizmendiarrieta, fundador de l'escola professional, van transformar l'empresa en cooperativa. El taller de Vitòria es va traslladar a Mondragón i el 1959 van registrar com a marca Fagor, després que els fos impossible registrar Tagor. L'empresa seria coneguda a partir de llavors com Fagor, encara que oficialment va continuar sent Ulgor fins a 1990.

Fagor va ser la cooperativa més dinàmica de les que es van fundar a Mondragón en aquella època, i va contribuir decisivament a la formació d'altres cooperatives (la de la Caixa Laboral el 1959, l'Escola Politècnica el 1964 i l'embrió de MCC el mateix any).

T.U.S, SCCL http://www.tus.es/

TUS, S. Coop. C. Ltda. (Transports Urbans de Sabadell) fou constituïdal'any 1982 per un grup de treballadors agrupats en una Cooperativa detreball associat, amb la finalitat de realitzar el transport urbà de la ciutatde Sabadell per tal d'atendre les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Transports Urbans de Sabadell va ampliar el seu servei en número de línies i autobusos, millorant així la seva qualitat. L'equip humà escompon de 165 treballadors i una flota de 64 vehicles.

9

Proposta d’exercici en grup

Nom de l’activitat: Entre tots fem un quadrat

Presentació És un joc que s’ha de dur a terme en grups de cinc persones. Es tracta d’una activitat amb figures geomètriques que formen un quadrat. Aleshores, entre els cinc membres del grup s’ha d’aconseguir fer cinc quadrats idèntics.

Objectius • Treballar la cooperació entre els i les membres del grup.

• Treballar la comunicació entre les persones de l’equip.

Material Folis de colors retallats en forma de quadrat (aquests quadrats, al seu torn, s’han de retallar amb formes geomètriques d’acord amb la plantilla).

Des

envo

lupa

men

t S’han de fer grups de cinc persones, a cadascuna de les quals se li ha de donar un sobre amb peces geomètriques. L’objectiu del joc és que cada participant aconsegueixi fer un quadrat de la mateixa mida amb les formes retallades, i tot en complet silenci.

El problema és que les figures que rep cada persona en el sobre no estan ordenades, és a dir, únicament amb aquestes no es pot completar el quadrat.

També pot donar-se el cas que una persona tingui molt poques fitxes, i que un altre en tingui més de les que li calen. Per tant, cal que els participants s’intercanviïn les fitxes, però sempre en silenci. No es pot agafar cap peça de cap jugador.

Aleshores, només es poden deixar al mig les que no interessin i esperar que un altre jugador en cedeixi alguna.

Con

clus

ions

Un cop finalitzat el joc (sol durar uns 20 minuts), podem fer moltes preguntes per animar la conversa. No cal dir que han d’estar relacionades amb el comportament cooperatiu durant el joc. Poden ser del tipus següent:

- Com us heu sentit? - Com s’ha sentit el jugador que tenia molt poques peces? - Algú s’ha adonat que el jugador “x” tenia tan poques peces? - Heu hagut de trencar algun quadre per poder fer els altres? - Quan heu vist la solució? - Què heu sentit quan algú no respectava les regles del joc? - Us heu enfadat amb algú perquè no veia la solució? - Com creieu que podríeu haver acabat abans? - Ha estat un obstacle el fet de no haver pogut parlar? - Heu utilitzat la comunicació no verbal per entendre-us?

És una dinàmica molt interessant perquè a partir del joc es poden treure conclusions sobre les dinàmiques del grup de monitors, com ara les següents:

- Necessitat de treballar en equip.

- Importància dels canals d’informació i comunicació oberts a tothom perquè la gent s’adoni que participa d’un projecte comú.

- Integració de tots, com a base per poder construir quelcom.

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Plantilles:

Els valors cooperatius El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals: autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.

Autoajuda: el grup que assumeix una cooperativa manté una interrelació de suport i de treball individual en funció de la meta comuna.

Responsabilitat: totes les persones que conformen un grup cooperatiu estan pendents de complir sempre el treball que els correspon. Mai es permet que l'assoliment de l'equip es pari per haver posposat alguna tasca.

Democràcia: la màxima autoritat dintre d'un grup cooperatiu és la reunió en Assemblea de tots els seus integrants. Les decisions es prenen entre tots.

Igualtat: totes les persones del grup cooperatiu tenen els mateixos drets i deures. L'assignació de càrrecs directius té una finalitat cooperativa perquè no hi ha privilegis especials.

Equitat: les persones que integren les cooperatives es comporten sempre de manera justa i equitativa, entenent que el reconeixement del treball aportat per cada associat és la base del bon funcionament d'una empresa cooperativa.

Solidaritat: la persona cooperativista sempre està disposada a donar suport a altres persones. Mai és indiferent a la injustícia ni a l'atropellament de la dignitat humana.

Honestedat: la persona cooperativista es mou per un comportament i expressió amb coherència i sinceritat, i d'acord amb els valors de veritat i justícia.

10

Transparència: els i les cooperativistes tenen una actitud o actuació pública que mostra, sense ocultar o silenciar, la realitat dels fets.

Responsabilitat social i compromís amb els altres.

Alhora hi ha uns VALORS FONAMENTALS, dels quals s’han derivat els Principis Cooperatius: TREBALL, DEMOCRÀCIA, SOLIDARITAT i EDUCACIÓ. Aquests valors es correlacionen íntimament entre ells en una relació sinèrgica, ja que cada un per ell tot sol no té la força ni la profunditat, l’abast ni l’eficàcia que ofereixen en conjunt. Podríem dir que aquest quatre valors, al cap i a la fi, expliquen una realitat: LA PERSONA.

TREBALL: treballar requereix esforç físic i mental, però no ho entenem com un “sacrifici obligat”, sinó com un camí per créixer, per realitzar-nos. Les persones tenim capacitats i qualitats que cal que desenvolupem per a no generar-nos un sentiment de frustració. A través del treball podem aconseguir desenvolupar moltes d’aquestes capacitats.

Ens estem referint a un concepte ampli del treball, que no té res a veure amb la reducció al valor econòmic que en fa l’economia liberal. Concebem el treball com un fet inseparable de l’ésser humà; és el seu dret i la seva obligació.

DEMOCRÀCIA: valorar la pròpia opinió, el compromís assumit personalment i defugir el gregarisme i la uniformització causats per l’opinió general són algunes de les actituds que requerim per a entendre la màxima “’UNA PERSONA, UN VOT”.

Només podrem aportar valor al nostre entorn si acceptem els valors propis, treballant per fer-los millors i, des de la igualtat, demanant l’opinió d’altri. Només podrem millorar si ens obrim a la crítica i a la confluència d’idees i això és possible confiant en nosaltres mateixos. Es difícil confiar en les altres persones sense confiar en un mateix o mateixa.

L’experiència de la democràcia no consisteix a fer participar cada persona en tot. La democràcia és compromís individual, delegant la tasca –sense abdicar mai– en altres persones perquè cal organitzativament o perquè hi ha una altra persona més capacitada.

SOLIDARITAT: l’entenem com el fet de prescindir de la cultura de la confrontació i substituir-la per la cultura de la cooperació.

La cooperació i la solidaritat no són patrimoni del cooperativisme. La solidaritat és extremadament productiva perquè és multiplicadora de l’esforç individual. Ja sabem que la unió fa la força. Avui, però, es parla més de sinèrgia, fent referència a aquest efecte multiplicador de la solidaritat.

EDUCACIÓ: l’estudi, la preparació i el vigor mental són el millor patrimoni que tenim. Si les persones són la força de les cooperatives, cal que aquestes persones creixin, i així facin créixer la cooperativa.

La Cooperació no és només un sistema, una fórmula; és, sobretot, una forma d’ésser amb amb els altres, un estil de vida, personal i social.

11

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

12

Proposta d’exercici en grup

En grups de tres persones digueu què enteneu per cadascun dels valors del moviment cooperatiu. Un cop finalitzat, contrasteu les vostres definicions amb les que han fet la resta dels grups.

Valor Definició del grup Conclusió final

Autoajuda

Autoresponsabilitat

Democràcia

Igualtat

Equitat

Solidaritat

Honestedat

Transparència

Responsabilitat social

13

Els principis cooperatius Els principis cooperatius, proclamats també per l’Aliança Cooperativa Internacional (1995), són les pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la pràctica:

1r. Adhesió voluntària i oberta

Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies, sense cap tipus de discriminació.

2n. Gestió democràtica per part dels socis

Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament per les persones sòcies, que tenen igualtat de drets i deures (una persona, un vot) i participen activament en la definició de les polítiques i en la presa de decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant els socis i les sòcies.

3r. Participació econòmica dels socis

Les persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament.

Per ser soci o sòcia d’una cooperativa cal realitzar una aportació de capital.

4t. Autonomia i independència

Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades per les

persones sòcies. Si firmen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part dels seus socis i mantinguin l’autonomia cooperativa.

5è. Educació, formació i informació

Les cooperatives han de destinar una part dels seus excedents a la formació de les persones membres de la cooperativa, per tal d’assegurar que totes entenen bé la complexitat i riquesa de les cooperatives i tenen les habilitats necessàries pera dur a terme les seves responsabilitats amb eficàcia. Les cooperatives se senten responsables d’informar i divulgar el cooperativisme.

6è. Cooperació entre cooperatives

Les cooperatives poden assolir el seu màxim potencial mitjançant la col·laboració pràctica de les unes amb les altres, tant en l’àmbit local com en l’àmbit internacional.

7è. Interès per la comunitat

Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats en els àmbits econòmic, social, cultural i ecològic, mitjançant polítiques aprovades per les persones sòcies.

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Proposta d’exercici individual

Marca amb una X les accions emprenedores que podrien respondre a una cooperativa:

• En Marc, la Maria i en Vidal volen muntar una empresa d’esports d’aventura. Cadascun ha aportat 6.000 € per poder endegar la iniciativa.

• 10 famílies de persones disminuïdes físiques han comprat una furgoneta de transport adaptada. Una de les famílies hi ha posat el doble de capital que la resta i ara decideix llogar-la a un veí, també amb dificultats de mobilitat.

• L’Anna i la Laura han muntat una empresa de cultiu ecològic. Totes dues hi treballen i cooperen enormement.

• Un col·lectiu format per 20 persones crea una empresa per a la compra d’aliments de més qualitat i millor preu.

Solucions:

Accions emprenedores que SÍ que podrien respondre a una cooperativa:

• En Marc, la Maria i en Vidal volen muntar una empresa d’esports d’aventura. Cadascun ha aportat 6.000 € per poder endegar la iniciativa.

Es tracta de tres persones amb un objectiu comú que fan una aportació inicial de capital per engegar una empresa. Es tracta d’una informació molt limitada que no contempla altres aspectes definitoris de les cooperatives però no exclou que ho pugui ser.

Com veurem més endavant, un dels requeriments per crear una cooperativa de treball és que estigui formada per un mínim de tres persones. Per tant, aquest exemple podria respondre a una cooperativa.

• L’Anna i la Laura han muntat una empresa de cultiu ecològic. Totes dues hi treballen i cooperen enormement.

Es tracta de dues persones amb un objectiu comú que fan una aportació inicial de capital per engegar una empresa. Es denota una preocupació pel medi i per la responsabilitat social. Es tracta d’una informació molt limitada que no contempla altres aspectes definitoris de les cooperatives però no exclou que ho pugui ser.

Com veurem més endavant, un dels requeriments per crear una cooperativa de treball és que estigui formada per un mínim de tres persones. Per tant, aquest exemple no pot correspondre a una cooperativa, tot i que els valors i els principis podrien encaixar-hi perfectament.

• Un col·lectiu format per 20 persones creen una empresa per a la compra d’aliments de més qualitat i millor preu.

Es tracta d’un grup de persones amb un objectiu comú i amb una necessitat concreta que s’uneix per ajudar-se mútuament i aconseguir millor qualitat i preus. Aquesta adhesió és voluntària i n’hi ha una activitat econòmica.

Es tracta d’una informació molt limitada que no contempla altres aspectes definitoris de les cooperatives però no exclou que ho pugui ser.

2

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Accions emprenedores que NO responen a una cooperativa:

• 10 famílies de persones disminuïdes físiques han comprat una furgoneta de transport adaptat. Una de les famílies ha posat el doble del capital que la resta i ara decideix llogar-la a un veí, també amb dificultats de mobilitat.

Es tracta d’un grup de persones amb un objectiu comú, d’ajuda mútua i amb caràcter solidari. Però en aquest cas trobem un element molt important contrari als principis cooperatius: el fet d’haver aportat més capital no implica poder decidir unilateralment aspectes relacionats amb la furgoneta. És a dir, en aquest cas xocaríem amb el valor d’igualtat o amb el principi de gestió democràtica.

Els socialistes utòpics

Saint Simon (1760-1825)

Va ser partidari d’una nova societat econòmica que va denominar “República Cooperativa” en què el propietari de la producció no fos l’empresari, sinó el col·lectiu.

Charles Fourier (1772-1837)

Sostenia la tesi que tot treballador ha de realitzar més d’una tasca a efectes d’evitar la monotonia en el treball.

Robert Owen (1771-1858)

Encara que la base de la seva doctrina no es troba en les cooperatives sinó en el sistema fabril i l’educació popular, es considera un dels antecessors més importants del moviment cooperatiu, no només pel que va fer en vida, sinó també pel fet que alguns dels seus deixebles van fundar la societat cooperativa dels “Pioners de Rochdale”.

Philippe Buchez (1796-1865)

Pare del cooperativisme francès. Analitza un sistema de principis fonamentals de la cooperació, que es corresponen, en la seva majoria, amb les del cooperativisme en general.

Proposta d’exercici

Per tenir una idea més clara i reflexionar sobre els socialistes utòpics, us proposem buscar informació (biografia, punts clau de la seva vida relacionats amb el cooperativisme...).

Pot ser un petit treball d’investigació de cada un dels socialistes utòpics que hem anomenat anteriorment.

18

19

Proposta d’exercici en grup

Nom de l’activitat: Sobreviure en el desert

Presentació És un joc que s’ha de dur a terme individualment i en grup. Es tracta de la simulació d’una situació en què el grup ha de prendre decisions de manera consensuada.

Objectius • Treballar la cooperació entre els i les membres del grup.

• Treballar la comunicació entre les persones de l’equip.

• Treballar la presa en grup de decisions.

Material Fotocòpies de la graella de notes (plantilla a la plana següent).

Situació Són les deu del matí d’un dia d’agost, i heu efectuat un aterratge d’emergència al desert de Sonora (Estats Units d’Amèrica). L’avió amb els cossos del pilot i copilot s’ha cremat i ha quedat destrossat. Vosaltres, passatgers, no heu patit cap dany.

El pilot no va poder comunicar la localització abans d’aterrar. Poc abans del sinistre us va comentar que estàveu a 130 km de la població més propera i que us trobàveu uns 1.290 km fora de la ruta traçada al pla de vol.

La zona on heu caigut és molt àrida amb només cactus. L’últim informe meteorològic indica que es pot arribar a 45º, 54º a nivell del sòl. Vestiu roba lleugera, màniga curta, pantalons i sabates de carrer. Tots teniu mocador. Entre tots reuniu 2 € en monedes, 340 € en bitllets, un paquet de cigarretes i un bolígraf.

Abans de l’incendi de l’avió s’han pogut rescatar 15 objectes.

Des

envo

lupa

men

t Cal classificar els articles segons la utilitat que puguin tenir per a la vostra supervivència de l’1 al 15 per ordre d’importància, siguent l’1 el més important i el 15 el menys important.

El nombre de supervivents és idèntic al número de components de l’equip.

L’equip ha decidit mantenir-se unit.

Tots els articles estan en bones condicions.

Treball individual. Etapa 1. Temps 10 minuts.

Cada membre ha de classificar individualment tots els articles.

Treball en equip. Etapa 2. Temps 20 minuts.

Un cop finalitzada la classificació individual, es passarà a fer la grupal de manera consensuada i acceptada per totes les persones de l’equip. Un cop es comença la discussió no es pot modificar el que ha fet cap membre.

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Articles Etapa 1

Clas. Ind.

Etapa 2

Clas. grup

Etapa 3

Experts

Diferència

E-1 i E-3

Diferència

E-2 i E-3

Lot (de 4 piles)

Ganivet (tipus navalla)

Mapa del sector aeri de la zona

Impermeable de plàstic (gros)

Baumanòmetre

Mirall de senyora

Pistola del calibre 45

Paracaigudes (blanc i vermell)

Envàs de sal 1.000 pastilles

Un litre d’aigua per persona

Un llibre (“animals comestibles del desert”)

Ulleres de sol per persona

2 litres de suc de taronja

Un abric per persona

Brúixola (magnètica)

SUMA

20

21

Sumes totals. Puntuacions com més baixes millor.

Info

rmac

ió Baumanòmetre. És un instrument que permet mesurar la força que exerceix la sang a

les parets de les artèries. Permet detectar anomalies relacionades amb la pressió sanguínia i el cor.

La sang no flueix de forma continua, ho fa a en onades que corresponen a cada batec. La pressió té dos mesures: la pressió sistòlica, és la pressió màxima i la diastòlica, que és la mínima. En general, quan una persona dorm, la seva pressió disminueix i quan té activitat física, s’eleva.

Inst

rucc

ions

A continuació, l’ordre dels objectes per a ús exclusiu del director del joc.

1. Mirall de cosmètics. Entre tots els objectes, el mirall és absolutament crític. És l’aparell més indispensable per comunicar la presència del grup. Durant el dia pot generar un reflex de 5 a 7 milions del poder de la llum.

2. Abric. Un cop establerta la comunicació, el següent problema és frenar la deshidratació dels cossos. El 40% de la humitat del cos es perd a través de la deshidratació, respiració i transpiració. La transpiració es pot frenar amb l’abric, impedint que la calor i l’aire sec contactin amb la pell.

3. Un litre d’aigua. Es pot viure tres dies amb només els articles anteriors. Seria convenient beure només quan es tingui molta necessitat per tal de mantenir la lucidesa.

4. Dos litres de suc de taronja. Molt útil pel tema de la deshidratació i el nivell de vitamines i sucre a la sang.

5. Lot. Recurs per enviar senyals durant la nit. Durant el dia també pot servir per encendre foc; el con reflector i la lent es poden utilitzar com a senyal. El cilindre de les bateries es pot utilitzar per cavar.

6. Paracaigudes (vermell i blanc). Es pot fer servir com a senyal i com a refugi.

7. Ganivet (tipus navalla). Pot servir per muntar una tenda, tallar cactus i extreure humitat.

8. Impermeable de plàstic. Es pot fer un alambí solar per poder extreure aigua.

9. Pistola calibre 45 (carregada). Passat el segon dia, es pot haver perdut la parla i no poder caminar. La pistola pot ajudar a comunicar-se per sons. Tres trets ràpids és el senyal internacional d’auxili.

10. Unes lleres de sol per persona. Cap el segon dia la fototalmia i la retinitis poden ser un greu problema.

11. Baunamòmetre. Els materials d’aquest instrument poden servir per cobrir parts del cos i frenar la deshidratació.

12. Brúixola magnètica. Per reflectir la llum.

13. Mapa aeri de l’àrea. Pot ser útil per fer foc o com a paper higiènic.

14. Llibre. Pot ser útil per fer foc o com a paper higiènic.

15. Pastilles de sal. La sal no reté l’aigua al cos, provocant una deshidratació immediata.

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Les classes de cooperatives Hi ha molts tipus de cooperatives i la classificació s’acostuma a fer en base a dos criteris diferents:

Per la classe d’activitat que realitzen, les cooperatives es classifiquen en:

Cooperatives Associen... Agràries Persones, físiques o jurídiques, que són titulars d’explotacions

agrícoles, ramaderes o forestals, per fer activitats i serveis empresarials encaminats a la millora de les explotacions dels socis, així com de la població agrària i del desenvolupament del món rural. A més, les cooperatives agràries també poden realitzar conjuntament l’explotació comunitària d’una terra i l’aprofitament del bestiar, terres i immobles susceptibles d’explotació agrària.

Marítimes, fluvials o lacustres

Persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions dedicades a activitats pesqueres, aqüicultura o d’indústries de pesca, que tenen per objecte tot tipus d’activitats i operacions encaminades a la millora econòmica i tècnica tant de les explotacions dels socis, com dels membres del seu entorn social.

D’assegurances Exerceixen l’activitat asseguradora d’acord amb la legislació sectorial vigent.

De consumidors i usuaris

Tenen com a objecte primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i els seus familiars, i el desenvolupament de les activitats necessàries per a l’increment de la informació, la formació i la defensa dels drets dels consumidors i usuaris.

De crèdit Tenen com a objecte exclusiu satisfer les necessitats de finançament i potenciació dels estalvis dels socis respectius, primordialment, i de terceres persones, en la mesura que la normativa específica aplicable ho autoritzi, mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit.

D’ensenyament Tenen com a objecte procurar o organitzar qualsevol mena d’activitat escolar o docent, en alguna branca del saber o de la formació tècnica, artística, esportiva o d’altres, i també prestar serveis que facilitin l’activitat docent, com la venda de material, la pràctica de l’esport o els serveis de cuina, entre altres. Aquestes cooperatives estan formades per la lliure associació de pares i mares, d’alumnat o de les persones que el representen legalment, de personal docent i de personal no docent. Si agrupen personal docent i no docent s’apliquen els criteris establerts per les cooperatives mixtes; en aquest cas, els estatuts han de regular expressament la proporcionalitat entre els diferents col·lectius en el moment de l’exercici dels drets. Les cooperatives d’ensenyament que només associen pares i mares o alumnat es regeixen per les normes establertes per a les cooperatives de consum, excepte pel que fa al nombre mínim de socis. Les cooperatives d’ensenyament que només associen personal docent i personal no docent es regeixen per les normes de treball associat.

22

D’habitatge Tenen l’objecte de procurar a preu de cost habitatges, serveis o edificacions complementàries als seus socis, organitzar-ne l’ús dels elements comuns i regular-ne l’administració, conservació i millora

Sanitàries Cooperatives d’assegurances l’activitat empresarial de les quals consisteix a cobrir riscos relatius a la salut dels socis o assegurats i dels seus beneficiaris.

De serveis Persones físiques o jurídiques que són titulars d’explotacions industrials o de serveis, i professionals o artistes que exerceixen llur activitat per compte propi a fi de comprar subministraments, serveis o emprendre operacions destinades a la millora econòmica i tècnica de les activitats professionals o de les explotacions dels seus socis.

De treball associat Vom a mínim, tres persones físiques que, mitjançant llur treball, es proposen produir béns o prestar serveis a terceres persones. L’activitat cooperativitzada en les cooperatives de treball associat és el treball.

Mixtes Compleixen finalitats pròpies de diverses classes de cooperatives i unifiquen les diverses activitats en una sola cooperativa de primer grau.

23

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Per la seva base social, les cooperatives poden ser de primer grau i de segon grau o ulterior:

- A les cooperatives de 1r grau es poden associar les persones físiques i jurídiques. Per constituir una cooperativa d’aquest tipus són necessaris com a mínim 3 socis o sòcies, a excepció de les cooperatives de consumidors i usuaris, on el número depèn de la població del lloc on es vol crear la cooperativa.

- Les cooperatives de 2n grau o ulterior estan integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d’ésser una cooperativa.

Proposta d’exercici en grup

Feu un llistat de les cooperatives existents a la vostra comarca /Catalunya i digueu a què es dediquen.

Cooperatives A què es dediquen

Solucions:

Per a poder realitzar aquesta activitat es pot consultar el directori de cooperatives elaborat i actualitzat per l’Observatori de Cooperatives de Catalunya, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i finançat per la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.

Aquest directori ofereix dades sobre: activitat, productes / serveis, i dades de contacte. Malgrat tot, l'Observatori només compta amb la informació de les Cooperatives que han volgut donar-la, de manera que els resultats són, en tots els sentits, parcials.

L’adreça és: www.observatori.coop/cat/DirectoriLlista.php

També es pot consultar la relació de planes web de les diferents federacions de cooperatives que proposem en aquest document. En aquests espais també s’ofereix informació detallada de les cooperatives vinculades a un territori.

Proposta d’exercici en grup

Podeu fer una visita a alguna empresa cooperativa de l’entorn. Per conèixer quina és la més adient podeu consultar la relació de planes web que es proposem en aquest del document.

24

Proposta d’exercici en grup

Ben segur que coneixeu moltes empreses cooperatives. Relacioneu cadascuna d’elles amb el diferents tipus que hem comentat.

La Fageda

Abacus Cooperativa

Cooperativa Plana de Vic Assegurances

Intersport Consumidors i usuaris

Arrossaries del Delta Crèdit

Eroski Ensenyament

Educadors d’Acolliment Social Habitatges

Radio Taxi Sanitàries

Llet Nostra Serveis

Lloc Nou Treball associat

Caixa d’Enginyers Mixta

Consum Cooperativa (supermercats) Agrària

Hospital de Barcelona - Soc. Coop. d’Instal·lacions Assistencials Sanitàries

Fagor (electrodomèstics)

Solució:

La Fageda Agrària Abacus Cooperativa Consumidors i usuaris i treball associat Cooperativa Plana de Vic Agrària - ramadera Intersport Serveis Arrossaries del Delta Agrària Hospital de Barcelona Consum Educadors d’Acolliment Social Treball Associat Radio Taxi Transport Llet Nostra Agrària Lloc Nou Habitatge Caixa d’Enginyers De crèdit Eroski Consumidors i Usuaris i treball associat Consum Cooperativa Consumidors i Usuaris i treball associat Fagor Treball associat

25

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Funcionament de les cooperatives Els Estatuts socials regeixen el funcionament de la cooperativa. Els estatuts són com una mena de constitució que, consensuada per totes les persones sòcies, regularà la vida de la cooperativa. Per tant, la seva importància és indubtable i no té cap més limitació que la pròpia llei (Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives - DOGC núm. 3679, 17.07.2002)

Les cooperatives es gestionen democràticament a través dels seus òrgans socials.

L’Assemblea general és el màxim òrgan d’expressió de la voluntat social. Els seus acords són obligatoris per a tots els socis. Pot decidir sobre qualsevol assumpte no delegat en un altre òrgan. Està formada per totes les persones sòcies.

1 persona sòcia = 1 vot El Consell rector és l’òrgan de representació i de govern de la cooperativa, que gestiona l’empresa i exerceix, quan s’escau, el control permanent i directe de la direcció o gerència. Estableix les directrius generals d’actuació, d’acord amb la política fixada per l’assemblea general.

Les persones membres del Consell Rector són escollides per l’assemblea d’entre els socis i les sòcies de la cooperativa.

Els Interventors de comptes són l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica i social de la cooperativa.

Com es crea una cooperativa?

Per funcionar com a cooperativa cal legalitzar-se. Però abans d’iniciar els tràmits calen dos etapes prèvies: el reclutament de les persones sòcies i l’elaboració del pla de viabilitat empresarial.

Les persones que es proposen constituir una cooperativa tenen la denominació legal de fundadors. El conjunt format pels fundadors es coneix amb diversos noms: comissió gestora, grup promotor, grup emprenedor, etc.

Els fundadors, amb l’assessorament que creguin convenient, han de portar a terme les gestions necessàries per constituir la cooperativa. El resultat de la seva feina, de cara a la constitució de la cooperativa, ha de ser:

Aspecte Repte del grup promotor pel que fa a la constitució

Socis treballadors Un mínim de tres persones estan disposades a constituir la cooperativa i a ser-ne sòcies treballadores.

Pla d’empresa Existeix un pla d’empresa que els socis i les sòcies inicials consideren viable i es responsabilitzen de dur a terme.

Capital inicial

Cada soci i sòcia inicials està disposat a pagar, en el moment de la constitució, com a mínim, el 25% de la seva aportació obligatòria al capital social. La suma de les aportacions pagades inicialment per tots ells no pot ser inferior a 3.000 euros.

Les despeses produïdes per les gestions dels fundadors són a càrrec de la cooperativa. L’èxit de la cooperativa dependrà en bona mesura d’aquestes persones. Cal que compleixin els següents requeriments:

26

- adscripció als principis cooperatius;

- capacitat per aportar els recursos econòmics imprescindibles per l’inici de l’activitat;

- convenciment de la necessitat de constituir una cooperativa com a millor opció per satisfer els seus interessos.

Una cooperativa és una empresa que haurà de competir en el mercat amb altres empreses. Per aquest motiu és molt important definir acuradament el projecte empresarial i considerar aspectes com:

- bona definició del producte o servei a prestar;

- definició d’objectius, recursos disponibles i organització de l’empresa;

- l’equilibri entre els preus de compra i els preus de venda, mantenint una bona relació qualitat-preu;

- el control de costos;

- el coneixement del mercat;

- el coneixement de la normativa legal aplicable.

Un cop superada aquesta primera fase comença pròpiament la creació de la cooperativa.

Procés de constitució

1. Sol·licitud de certificació de denominació social –nom de l’empresa.

Els promotors han de triar el nom de la cooperativa projectada i sol·licitar per escrit al Registre de Cooperatives un certificat de denominació social. No hi pot haver prèviament cap altra cooperativa amb aquesta denominació. El nom ha d’incloure obligatòriament “SCCL” (Societat Cooperativa Catalana Limitada).

2. Redacció dels estatuts socials.

Els estatuts socials regeixen el funcionament de la cooperativa. La seva primera redacció correspon al grup promotor i ha de ser aprovada pel socis que constitueixin la cooperativa. Els estatuts quedaran inscrits en el Registre de Cooperatives, juntament amb l’escriptura pública de constitució.

L’assemblea general (que és la reunió formal de tots els socis i les sòcies i l’òrgan màxim de la cooperativa) podrà modificar els estatuts socials quan ho cregui convenient, sempre que la modificació proposada obtingui, com a mínim, el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de vots dels socis i les sòcies assistents.

3. Celebració de l’assemblea constitutiva.

L’assemblea constituent és la reunió de tots els socis i les sòcies inicials de la cooperativa que decideixen formalment i fan constar en acta: la constitució de la cooperativa projectada, l’aprovació els estatuts socials i la designació de les persones sòcies amb facultats.

4. Escriptura pública

Tots els socis i sòcies constituents han d’anar a una notaria, que atorgarà una escriptura pública. Aquesta, a més de la identificació dels fundadors, contindrà els acords adoptats per l’assemblea constituent.

5. Codi d’identificació fiscal

Cal anar a l’Agència Tributària a Catalunya per tal d’obtenir el Codi d’Identificació Fiscal (CIF).

27

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

6. Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD)

És un impost de naturalesa directa que grava les persones jurídiques.

7. Inscripció en el Registre de Cooperatives

Per inscriure la cooperativa, cal que les persones designades per l’assemblea constituent ho sol·licitin al Registre de Cooperatives.

8. Alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Per operar en el mercat i iniciar l’activitat empresarial, cal donar-se d’alta en aquest impost. L’IAE és un impost que grava la realització d’activitats empresarials, professionals o artístiques.

9. Alta en l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les entregues de béns i les prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals.

10. Alta a la Seguretat Social

És l’últim pas formal en la posada en marxa de la societat: els socis treballadors i, si escau, els socis de treball s’han de donar d’alta a la Seguretat Social.

11. Llicències municipals i altres tramitacions administratives

12. Comprar i legalitzar els llibres societaris.

Diferències entre una societat mercantil i una societat cooperativa

Mercantil Cooperativa

Poder En mans del capital. La/es persona/es que més aporta/en té/nen el poder de l’empresa.

Compartit. El poder està en mans de les persones sòcies.

Vot Accionistes. 1 acció (capital invertit) = 1 vot

Socis i sòcies 1 persona sòcia = 1 vot

Benefici En funció del capital aportat En funció de l’aportació a l’activitat cooperativitzada.

Pèrdues Fluctuen segons cotització Reducció de bestreta salarial

Remuneració Salari Bestreta salarial mensual (a compte dels beneficis a repartir al finalitzar l’any)

28

Proposta d’exercici en grup

Trobeu les principals semblances i diferències entre les empreses cooperatives i les empreses mercantils.

Empresa cooperativa Empresa mercantil

Qui aporta el capital?

A qui pertanyen els mitjans de producció?

Qui té el poder de decisió?

Qui designa les persones dirigents?

Qui pot formar part d’una cooperativa?

Qui en rep els beneficis?

Proposta d’exercici en grup

Ara que ja teniu més informació sobre les cooperatives, destaqueu quins són els principals avantatges i inconvenients de crear una cooperativa.

Avantatges Inconvenients - - -

- - -

29

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

Proposta d’exercici en grup

Visionat i debat sobre la pel·lícula Cadena de favors (Directora: Mimi Leder. 2000) – La pel·lícula transcorre a Las Vegas i tracta del tema de la gratuïtat i la solidaritat.

Sinopsi: Un professor amb la cara plena de cicatrius decideix demanar a l’alumnat mètodes per millorar el món. Un dels alumnes inventa uns sistema simple: ajudar tres persones en algun tema que no podrien superar ells tots sols; aquestes tres persones, al seu torn, han d’ajudar tres persones més i així infinitament.

Proposta d’exercici en grup

Visionar la pel·lícula Un lloc al món (Director: Adolfo Aristarain. 1992) – La pel·lícula treballa els valors de la cooperació, de la solidaritat, trobar-se un mateix...

Sinopsi: Ernesto torna al seu poble i recorda la seva infància i els temps de lluita contra el cacic. El seus pares van fundar una cooperativa que agrupava petits ramaders en defensa de la llana de les seves ovelles. En aquells moments va aparèixer Hans, un geòleg espanyol que buscava petroli per al cacic.

Cooperativisme avui a Catalunya (Observatori del Cooperativisme a Catalunya)

A Catalunya hi ha més d’1.000.000 de persones vinculades al cooperativisme, en la suma de persones sòcies de treball, sòcies treballadores, treballadores i sòcies de consum.

El 15% dels catalans són socis d’alguna cooperativa, ja sigui com a socis treballadors o bé com a socis consumidors.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més nombre de cooperatives de l’Estat espanyol.

Les cooperatives a Catalunya representen el 26% del conjunt de cooperatives de l’Estat espanyol.

En termes de creació de cooperatives els darrers tres anys, Catalunya representa una tendència del 12% en relació al conjunt de creació de l’Estat.

Les cooperatives catalanes produeixen actualment a l’entorn del 6% del PIB de Catalunya.

En termes d’ocupació, les cooperatives catalanes representen el 2% de l’ocupació a Catalunya.

30

El perfil de la cooperativa catalana és de petita i mitjana empresa, amb una tendència actual cap a la dimensió més mitjana.

Esta implantades en tot el territori català: no hi ha cap comarca sense presència cooperativa.

En termes d’ocupació, i pel que fa a la temporalitat de contractació, es destaca una major estabilitat, basada en un menor nombre de contractes temporals que se situen sobre el 21%, en contrast amb el 23 % de la resta de fórmules empresarials.

Cooperatives existents a Catalunya segons tipus (a data 31 de març de 2008)

Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres Ebre Total

Treball associat 2.243 165 276 161 214 3.059

Agràries 91 31 189 102 54 467

Consum i usuaris 82 7 14 15 4 122

Habitatges 74 0 4 3 0 81

Ensenyament 76 2 9 3 1 91

Serveis 125 15 8 1 5 154

Mixtes 22 3 0 1 3 29

Assegurances 0 0 0 0 0 0

Sanitàries 1 0 0 0 0 1

Crèdit 1 0 1 0 0 2

Marítimes, Fluv.i Lac. 3 1 0 0 0 4

2n grau 23 3 10 7 3 46

TOTAL 2.741 227 511 293 284 4.056

Font: Departament de Treball. Direcció General d'Economia Cooperativa i Creació d'Empreses i Serveis Territorials del Departament de Treball.

Punts clau

1 persona sòcia = 1 vot gestió democràtica patrimoni col·lectiu

Per saber-ne més: - A Catalunya existeixen les següents entitats representatives del cooperativisme:

Confederació de Cooperatives de Catalunya Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya

31

De Coop i Volta coneixerem el cooperativisme

32

Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes de Catalunya Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Aposta, Escola de cooperativisme AraCoop, SCCL

- Altres adreces d’interès:

Fundació Catalana de Cooperació Fundació Roca i Galés Observatori del cooperativisme de Catalunya Aliança Cooperativa Internacional Direcció d’Economia cooperativa i social. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya

Bibliografia • Documentació diversa cedida per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i

que està a disposició en els seus arxius.

• Entrevistes realitzades per la Confederació de Cooperatives de Catalunya a les diferents federacions. Aquestes reflexions es poden trobar a www.cooperativescatalunya.coop

• Garcia Jané, J.; Via Llop, J.; i Xirinacs Damians, L. (2001): La dimensió cooperativa. Economia social i empresa al segle XXI. Icària editorial. Barcelona.

• Generalitat de Catalunya (2001). Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya.

• Moreno Martínez, M. i Pérez Peral, A. (2001): La innovació en les petites empreses catalanes. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

• Vázquez, A. (1998): El modelo vasco de transformación empresarial retando al futuro. Hobest. Bilbao.

• Vázquez, A. (2001): Retando al futuro: un modelo de transformación empresarial. Ed. de Santos. Madrid.