de Centres d’Estudis de Parla Catalana - 7 • Josepa Cucó i Giner (Universitat de...

• Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana - 7 •

1960-1980. Transicions i canvis

a les terres de parla catalana

Actes del VIII Congrés de la CCEPC(Barcelona · Cornellà de Llobregat, 10, 11 i 12 de novembre de 2011)

Directors de l’edició:Ramon Arnabat MataJosep Santesmases i Ollé

COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANAINSTITUT RAMON MUNTANER

COSSETÀNIA EDICIONS

Transicions.indd 3 24/11/12 20:16

Primera edició: novembre 2012

Cossetània Edicions • C. de la Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 602 591 • Fax 977 614 357

[email protected] • www.cossetania.com

© dels textos: els autors© d’aquesta edició: els editors

Correcció lingüística: Pineda Vaquer

Fotografia de la coberta: Difusió dels actes del Congrés de Cultura Catalana. Febrer-març 1976. Nicolás Vargas. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons PSUC-ICV

Fotografia de la contracoberta: Manifestació a la Rambla Nova de Tarragona contra la privatització del servei municipal d’aigües. Octubre 1977. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona

Amb el patrocini de:

Editen:Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Institut Ramon Muntaner

Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Impulso GS

ISBN: 978-84-9034-036-3

Dipòsit legal: T-1155-2012

Amb el suport de:


5

Índex

Presentació. El VIII Congrés de la CCEPC: els canvis en l’àmbit local en uns temps de transicionsper Ramon Arnabat Mata i Josep Santesmases i Ollé ............................................ 11

Conferència inaugural. Les transicions democràtiques: una conquesta ambiguaper Jordi Borja (Universitat Oberta de Catalunya) ................................................ 19

Conferència. El catalanisme nord-català i els reptes polítics (dels anys 1960 al 1981)per Andreu Balent (professor d’història i geografia)............................................... 35

ÀMbIT 1Ideologia, cultura i identitats

Ponència. Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la dictaduraper Carles Santacana (Centre d’Estudis de l’Hospitalet / Universitat de Barcelona) .................................................................................................. 61

Ponència. La producció cultural i la difusió de les idees, de la dictadura a la democràcia a les Illes Balearsper Sebastià Serra (Universitat de les Illes Balears) ................................................. 79


6

Índex

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 1. Quan les idees van passar a ser accions i propostes. Transicions i canvis a la Universitat, l’Església i els nous barris

a partir de la dècada dels seixantaper Jordi Mir Garcia (Universitat Pompeu Fabra) ................................................. 99

Comunicacions de l’àmbit 1

Les inundacions del 1962 al Vallès. La reacció popular i governamental a partir del cas de Rubíper Ramon Batalla i Galimany ............................................................................ 113

El naixement de la consciència ecologista al Baix Llobregat en resposta als projectes de desviament del riu Llobregat i d’abocador al Garrafper Josep Campmany Guillot (Centre d’Estudis de Gavà) .................................. 129

La premsa local a l’Aleixar (Baix Camp) i la represa de la llibertat d’expressió escrita periòdica (1976-1979)per Josep M. Ferran Torrent (Centre d’Estudis del Priorat) i Josep Maria Grau i Pujol (Centre d’Estudis de la Conca de Barberà) ......................................... 143

Els canvis en els models de comunicació: l’aparició de la premsa local als barris de Barcelona. La revista Carrer Gran de Gràcia com a modelper Joan Àngel Frigola i Berbel (Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis) ......149

Les accions conjuntes de la premsa forana de Mallorca en defensa de la llengua, la cultura i el territoriper Rafel Puigserver Pou (Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani, UIB) ...................................................... 161

Del SEU al SDEUB. La protesta estudiantil a la Universitat de Barcelona (1956-1968) segons els dietaris de la Facultat de Filosofia i Lletresper Agustí G. Larios (Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i els Intel·lectuals) .......................................................................................... 173

La CNT davant el nou model polític i sindical de la transició. El cas de Mallorcaper Pere Josep Garcia Munar .............................................................................. 187

Les joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya i el seu paper polític en els primers anys de la transició (1976-1980)per Josep Lluís Martín i Berbois (Universitat Autònoma de Barcelona) ............... 199

Els plantejaments sociopolítics vers la immigració a Mallorca als anys seixanta i setantaper Elisabeth Ripoll Gil (Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani, UIB) ...................................................... 211


7

Índex

El moviment de resistència antifranquista a Vilafranca del Penedès i a l’Alt Penedèsper Daniel Sancho París (Institut d’Estudis Penedesencs) .................................... 225

Vilafranca del Penedès: l’Església blava vs. la de «clergyman». La informació religiosa als setmanaris «Panadés» i «Tothom» de 1971 a 1975per Enric Tomàs Guix (llicenciat amb Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1978) .................... 237

ÀMbIT 2Moviments socials

Ponència. Església i moviments de resistència antifranquista a Catalunyaper Jaume Botey (Universitat Autònoma de Barcelona) ...................................... 265

Ponència. Antifranquisme, catalanisme i canvi polític (1956-1977)per Xavier Domènech (Universitat Autònoma de Barcelona) .............................. 287

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 2. Moviments socialsper Mercè Renom (Centre d’Estudis del Baix Llobregat) .................................... 309


La vaga de dones del tèxtil a Mataró a la postguerraper Margarida Colomer i Rovira (Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell) ............................................................................................... 323

El moviment veïnal i la seva capacitat de millorar les condicions de vida col·lectives d’un barri: el cas de Llefià (Badalona)per Miguel Cuesta Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona - Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica) ...................... 331

D’immigrants a gironins: el cas de germans Sàbatper Xavier Carmaniu Mainadé (Institut d’Estudis Gironins) ............................... 343

La crisi del moviment veïnal a finals de la dècada del 1970 a l’Hospitalet de Llobregatper Manuel Domínguez López (Centre d’Estudis de l’Hospitalet) ...................... 355

Les vocalies de dones: espai de conscienciació feminista en la Catalunya de la Transicióper Meritxell Ferré Baldrich (Grup de Recerca Consolidat ISOCAC - Universitat Rovira i Virgili) ........................................................................... 367

Associacions de veïns i associacions de pares d’alumnes. Moviments de base de la Transició a Sant Boi de Llobregatper Roger Mirabent Zenón (Universitat de Barcelona) ....................................... 379


8

Índex

Democràcia i llibertats: lluita política, obrera i ciutadana a Viladecans (1970-1979)per José Antonio Morales Rodríguez (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat) ........................................................................................ 389

La memòria antifranquista dels seixanta i setanta a Granollersper Eduard Navarro i Domènech (Centre d’Estudis de Granollers) ..................... 401

Sociabilitat i antifranquisme a Catalunya: l’Alt Penedès, 1939-1979per Ramon Arnabat Mata (Grup de Recerca ISOCAC - Universitat Rovira i Virgili) ............................................................................................. 411

Aportacions de l’Església mallorquina a la Transició democràtica (1960-1975)per Joan Josep Matas Pastor (Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, adscrit a la Universitat de les Illes Balears) ......................... 433

Els inicis del moviment social per a la defensa del territori a Menorca: el cas de s’Albufera des Grau (anys 1974-1975)per Laura Piris Coll ............................................................................................ 445

Comissió Intermunicipal d’Urbanisme - CIU: la lluita per l’urbanisme democràtic al Baix Llobregat (1976-1979)per José Fernández Segura i Elionor Sellés i Vidal (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat) ....................................................................... 457

La tancada de Motor Ibérica des dels mitjans de comunicació de l’èpocaper Jordi Rabassa Massons (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, UAB) ............ 469

96 dies de vaga a la fàbrica Roca (1976-1977)per Albert Alonso Quiñones (Centre d’Estudis de Gavà) .................................... 481

Les representacions de la Barcelona de la Transició en el cinema documental: els espais públics i els imaginaris culturals i socialsper Josep Costa i Mas (Universitat d’Alacant) ..................................................... 491

ÀMbIT 3Associacionisme i sociabilitat

Ponència. Sociabilitats de gènere: descobertes i noves conquestesper Josepa Cucó i Giner (Universitat de València) ............................................... 503

Ponència. Sociabilitat popular a la Catalunya del segon franquisme: espais de llibertat en construccióper Montserrat Duch Plana (Universitat Rovira i Virgili) .................................... 517


9

Índex

Relatoria de les comunicacions de l’àmbit 3. Associacionisme i sociabilitatper Marc Andreu Acebal (Universitat de Barcelona) ........................................... 531


El fons documental de la Magistratura de Barcelona, reflex dels canvis jurídics de la transició en l’àmbit de la justícia laboralper Àngels Barbero Garalut i Alexis Serrano Méndez (Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya) ..................................... 547

La preservació de la memòria històrica del moviment associatiu de Nou Barris 1960-1980per Neus González-Monfort i Arnaldo Gil-Albacete (Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris (Barcelona, Catalunya) ................. 573

Un barri en lluita. L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar en els seus inicis (1971-1979)per Pau Vinyes i Roig (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Tot Història Associació Cultural, Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals de la Universitat de Barcelona) .................................................. 585

L’Associació de Veïns Penyafel de Santa Margarida i els Monjos, exemple de la lluita veïnal a un municipi de l’Alt Penedèsper Daniel Sancho París (Institut d’Estudis Penedesencs) .................................... 599

La Festa de la Tardor, el lloc d’encontre de l’associacionisme santcugatencper Domènec Miquel Serra i Jordi Casas Roca (Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès) .................................................................... 611

Obra Cultural Balear de Menorca: un episodi de la transició cultural a Menorcaper Josep M. Vidal Hernàndez (Institut Menorquí d’Estudis) ............................. 621

El Casal de l’Espluga de Francolí: un assaig social, 1962-2010per Andreu Morta i Mora (secretari particular de Lluís Carulla (1963-1990) i de la Fundació Jaume I Carulla (1990-2003)) i Josep M. Vallès i Martí (membre de la Junta del Casal (1964-1981), president de l’entitat entre 1981 i 1985, president del Consell Social (1985-1991) i gerent del Casal (2006-2008)) ................................................ 635

La constitució i la construcció del Casal de Vila-rodona. Entre l’herència i la modernitatper Josep Santesmases i Ollé (Centre d’Estudis del Gaià) .................................... 647


10

Índex

Mossèn Joan Masip en l’HOAC catalana a comarquesper Xavier Garcia (periodista, escriptor, membre del Centre d’Estudis del Priorat i la Ribera d’Ebre) ........................................................................ 661


11

Presentació

El VIII Congrés de la CCEPC:canvis i transformacions socials en l’àmbit local en un temps de

transicionsRamon Arnabat Mata

Josep Santesmases i OlléEditors

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Baix Llobregat i del Museu d’Història de Catalunya i la complicitat de les universitats dels Països Catalans, van convocar el VIII Congrés de la CCEPC amb l’objectiu de promoure la recerca sobre els canvis ocorreguts en les societats del conjunt dels territoris de parla catalana entre 1960 i 1980, recerques realitzades des de la perspectiva del món local —els pobles, les ciutats i els seus barris, el món associatiu—, en les quals s’estudiessin aspectes vinculats a les dinàmiques o iniciatives territorials d’àmbit social, cultural, religiós, lúdic, esportiu, reivindicatiu, ecologista i/o naturalista, feminista, educatiu, associatiu, etc.

El VIII Congrés de la CCEPC, organitzat amb el títol 1960-1980. Transformacions i canvis a les terres de parla catalana, es va celebrar els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2011 al Museu d’Història de Catalunya (Barcelona) i al Citilab de Cornellà del Llobregat, amb la participació de dos conferenciants, una taula rodona, sis ponents, tres relators i trenta-cinc comunicants. A més de comptar amb la participació directa dels assistents a les tres jornades de congrés, moltes altres persones van poder seguir el seu desenvolupament en directe a través de streaming emès per Internet. Tot plegat ha permès assolir l’objectiu d’analitzar, a partir de la recerca, l’estudi i el debat, la implicació participativa de les persones i els col·lectius, des del seu lloc de vida, en els processos


12

Ramon Arnabat i Josep Santesmases

de tot ordre experimentats durant aquestes dues dècades, un període de transformació social, efervescent i creatiu. Recerca, estudi i debat realitzats des de perspectives discipli-nàries diverses: la història, la politicologia, la sociologia, l’antropologia, l’economia….

Durant les dècades dels seixanta i dels setanta del segle xx, tant la societat catalana i espanyola (antifranquisme, moviments socials, canvi demogràfic i social…), com l’europea (Maig del 68, Primavera de Praga, moviments feministes, ecologistes i paci-fistes…) i la mundial (contracultura americana, lluita per la independència a l’Àfrica, formulació del panarabisme i del panafricanisme…), experimentaren un seguit de canvis i transformacions impulsades per les mobilitzacions socials, mobilitzacions que van empènyer el poder polític a realitzar reformes socials i polítiques que milloressin el benestar de les persones i dels col·lectius que conformaven les comunitats locals. La coincidència d’una fase econòmica expansiva i l’increment de la participació dels ciutadans en la vida social i política, ja fos a través de les formes institucionalitzades o al seu marge, va permetre albirar que el canvi era possible: canvi en les formes de fer política, canvi en les formes de relacionar-se entre els sexes, canvi en la relació entre la humanitat i el medi, canvi en les formes de viure en família i en comunitat… En definitiva, els canvis que es movien entre les utopies, els projectes i les realitats, eren viscuts pels ciutadans de forma individual, familiar i col·lectiva amb intensitat. D’aquí que el VIII Congrés de la CCEPC hagi volgut analitzar aquestes dues dècades, i so-bretot hagi volgut fer un èmfasi especial en la participació ciutadana en aquests, tant des de la perspectiva local (centres d’estudis) com més general (universitats). Massa sovint els canvis i les transformacions socials se’ns presenten com l’obra de determinats personatges i col·lectius reduïts, marginant la participació popular. Massa sovint la història «oblida» les «veus baixes» dels processos històrics. Aquest Congrés ha volgut donar veu als «oblidats» i als «sense veu» que, sovint, són protagonistes dels canvis i de les transformacions socials.

El llibre que teniu a les mans recull les intervencions realitzades al llarg del VIII Congrés de la CCCEPC amb el títol: 1960-1980. Transformacions i canvis a les terres de parla catalana. La conferència inaugural, «Les transicions democràtiques: una con-questa ambigua» pronunciada per Jordi Borja (UOC), parteix de la subjectivitat d’una persona implicada en el procés des de la militància i l’activisme. Borja ens radiografia el temps de la transició anant a buscar-lo des del llarg període franquista, ens descriu els moviments socials, polítics i culturals que propiciaren els canvis de mentalitats en la societat i que maldaven per un canvi polític vers la democràcia, però Borja també s’interroga sobre les possibilitats del procés. En part respon, en part es mostra crític i, fins i tot, denuncia retraïments, renúncies i oblits programats.

Les sessions del Congrés van comptar també amb la conferència d’Andreu Balent, «El catalanisme nord-català i els reptes polítics (dels anys 1960 al 1981)», el contingut de la qual ens presenta bona part del moviment català d’aquestes dècades fins a l’arribada del poder de les esquerres a França. Ho fa també des de la subjectivitat que comporta


13

Presentació

haver-ne estat testimoni, actor i protagonista. Balent ens emmarca la Catalunya del Nord en les crisis industrials i agrícoles i en l’esclat del turisme de costa. Ens retrata la política nord-catalana, ens presenta el naixement d’un nou catalanisme, amb relacions amb el sud, i ens ofereix una minuciosa constatació de moviments i grups culturals i polítics que es desenvoluparen durant les dècades referides.

Hem agrupat els textos (ponències i comunicacions) en tres blocs, seguint els àmbits del Congrés: «Ideologia, cultura i identitats», «Moviments socials» i «Associacionisme i sociabilitat». Dins de cada un dels àmbits, els textos estan organitzats de la manera següent: primer trobareu les ponències, a continuació, la relatoria corresponent i, finalment, les comunicacions ordenades en funció de la relatoria per tal de facilitar la seva comprensió i comparació.

En el primer bloc, «Ideologia, cultura i identitats», hi trobem la ponència del pro-fessor Carles Santacana (UB), «Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la dictadura», en la qual ens aproxima al procés històric d’aquest període, tot incidint, per exemple, en el dinamisme cultural de la societat catalana i en el protagonisme dels joves amb fenòmens com la Nova Cançó. No oblida el panorama internacional i europeu, la lectura oberta del cristianisme a partir del Concili Vaticà II, la gran difusió del marxisme en el món cultural i la relació entre ambdues concepcions. Altres fenò-mens que condicionen la societat són la mobilitat de la població, l’onada migratòria, la transformació sociològica vers una societat de consum i l’ocupació de territori. Ens quedem amb la idea, àmpliament documentada, que la cultura s’avançà a la política en el procés transformador de la societat.

La ponència del professor Sebastià Serra (UIB), «La producció cultural i la difusió de les idees, de la dictadura a la democràcia a les Illes Balears», constata com des de la dècada dels anys seixanta fins als anys vuitanta, a les illes de Menorca, Menorca, Eivissa i Formentera es produeix un canvi profund que afecta l’economia i la societat, des de l’impacte del turisme de masses fins a la política de finals de la dictadura passant per un conjunt d’aportacions en el terreny de la cultura i de les idees formulades per part de professionals i d’intel·lectuals. La producció cultural i la difusió d’idees que s’analitza es refereix, bàsicament, al terreny de l’educació, al món de les publicacions periòdiques i editorial, al moviment associatiu i a les activitats culturals. Es fa èmfasi en un conjunt d’iniciatives que, partint de plantejaments ideològics, arriben en alguns casos a importants mobilitzacions ciutadanes. Fou una etapa de propostes de canvis, de mobilitzacions, de continuismes i de tensions a unes illes que deixaven de ser el «paradís» que el franquisme intentava transmetre.

Jordi Mir (UPF) ha optat per utilitzar la relatoria escrita d’aquest àmbit per remarcar dos temes que s’hi tracten i que de fet afloren en diverses aportacions del Congrés: la universitat i l’Església. La universitat en tot el seu procés de transformació des del sindicat franquista, el SEU, fins a la voluntat democràtica que introdueix la ruptura quan es va crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona.


14


És ben certa l’afirmació que, abans del procés polític de la transició, representat pels coneguts polítics que ocuparen els màxims càrrecs de l’Estat i representacions dels partits polítics, «la societat ja havia començat a canviar i ho va continuar fent després». En el cas dels sectors transformadors de l’Església, Mir se centra sobretot en les experiències de les parròquies de Santa Coloma de Gramanet, emmarcades en els moviments veïnals propis dels barris de nova edificació.

Les comunicacions d’aquest àmbit es poden agrupar, en funció dels temes tractats, en mobilitzacions populars (Ramon Batalla i Galimany), creació de consciència i mo-bilitzacions vertebradores (Josep Capmany Guillot), rellevància de la premsa (Josep M. Ferran Torrent, Josep M. Grau i Pujol, Joan Àngel Frigola i Berbel i Rafel Puigcerver Pou), moviment universitari (Agustí G. Larios), organitzacions sindicals (Pere Garcia Munar), participació política de la joventut (Josep Lluís Martín i Berbois), migracions internes (Elisabeth Ripoll Gil), franquisme i antifranquisme (Daniel Sancho París) i Església (Enric Tomàs i Guix).

El segon bloc, «Moviments socials», s’inicia amb la ponència de Jaume Botey (UAB): «Església i moviments de resistència antifranquista a Catalunya», en la qual es fa un exhaustiu repàs a la participació d’un important sector de l’Església catòlica en la variada xarxa de resistència antifranquista, tot fent especial èmfasi en el catalanista, el moviment obrer i universitari, l’Acció Catòlica especialitzada com la HOAC o la JOC i després en el sindicalisme de classe i les noves formacions polítiques en la clandestinitat, les parròquies i el moviment veïnal.

A continuació trobem la ponència de Xavier Domènech (UAB), «Moviments so-cials, societat civil i canvi polític a Catalunya», on es fa un exhaustiu repàs als movi-ments socials d’aquest país al llarg del període conegut com a tardofranquisme i de la Transició, a través d’obres de referència i monografies locals o de casos que han esdevingut modèlics, tot fent incidència en les relacions entre els moviments socials i el canvi polític, on es constata l’articulació de les noves xarxes relacionals formals i informals tant en els barris, com en les fàbriques, en les quals s’expressava la lluita pels interessos immediats i la lluita contra el règim franquista identificat com a enemic comú. Domènech emfatitza que, en aquests espais, interactuaven els diversos nivells de la societat civil catalana de signe opositor, produint fenòmens militants completament nous en les tres grans cultures marc de l’antifranquisme català: la catòlica progressista, la comunista i la catalanista.

Segueix la relatoria de Mercè Renom (CEMS-UPF i CECBLL), que analitza amb detall les catorze comunicacions presentades des d’àmbits molt diversos, tant pel que fa a la cronologia, com pels espais analitzats i les fonts emprades. Organitza la seva exposició al voltant de quatre eixos: 1) comunicacions que tracten de moviments cívics i veïnals de composició plural i heterogènia, com les associacions de veïns, o bé altres movi-ments més específics; 2) comunicacions que presenten lluites per la defensa del territori; 3) comunicacions que se centren en les vagues obreres de 1976; i 4) una comunicació


15

Presentació

que tracta de la capacitat que té el cinema de mostrar les societats i les cultures. Renom conclou que, en el seu conjunt, les comunicacions presentades en aquest àmbit mostren l’important paper dels moviments socials antifranquistes en l’erosió del règim, la seva iniciativa en l’assumpció i difusió de les demandes de democràcia social i política que van marcar la Transició espanyola, la gestació d’una nova cultura política, l’impuls pel canvi polític i la formació de persones preparades per assumir responsabilitats institu-cionals en la democràcia.

Finalment, trobem les comunicacions presentades sobre «Moviments socials», agrupades en quatre apartats. El primer apartat inclou els nou textos que tracten dels moviments cívics i veïnals de composició plural i heterogènia, com les associacions de veïns, o bé altres moviments més específics, com els de joves, d’ensenyants, de pares i mares, culturals, etc. A més, una comunicació està dedicada al paper de l’Església catòlica mallorquina en la mobilització social antifranquista. Els seus autors són José Miguel Cuesta (barri de Llefià de Badalona); Xavier Carmaniu Mainadé (barri dels Germans Sàbat de Girona); Manuel Domínguez (la crisi del moviment veïnal a l’Hos-pitalet); Meritxell Ferré Baldrich (les vocalies de dones); Roger Mirabent Zenón, en col·laboració amb Carles Serret Bernús (associacions de veïns i associacions de pares d’alumnes a Sant Boi de Llobregat); José Antonio Morales Rodríguez (lluita política, obrera i ciutadana a Viladecans); Eduard Navarro Domènech (memòria antifranquis-ta a Granollers); Joan Josep Matas Pastor (l’Església mallorquina) i Ramon Arnabat (antifranquisme a l’Alt Penedès).

El segon apartat inclou els dos textos que tracten sobre moviments socials de defensa del territori presentats per Laura Piris i Coll (s’Albufera des Grau de Menorca) i José Fernández i Elionor Sellés (Comissió Intermunicipal d’Urbanisme al Baix Llobregat). En el tercer apartat trobem dos estudis sobre vagues obreres i moviment obrer: el de Jordi Rabassa Massons sobre el paper dels mitjans de comunicació davant del tanca-ment de Motor Ibèrica i el d’Albert Alonso Quiñones sobre la vaga a la fàbrica Roca (1976-1977). El quart i darrer apartat d’aquest segon bloc recull el text de Josep Costa Mas sobre les representacions de la Barcelona de la Transició en el cinema documental.

El tercer bloc, «Associacionisme i sociabilitat», s’inicia amb la ponència de Josepa Cucó (UV), «Sociabilitats de gènere: descobertes i noves conquestes», que s’estructura en dues parts diferenciades. A la primera s’aclareix el terme de sociabilitat i s’hi introdueix la perspectiva de gènere i la diacronia, alhora que es presenta a grans trets el panorama que mostrava la sociabilitat a Europa i l’Amèrica del Nord durant la segona part del segle xix i la primera del xx. A la segona part s’analitzen els canvis i les inèrcies que es produeixen en els referits temps, utilitzant com a material de reflexió dos estudis etnogràfics realitzats a Europa sobre dones de classes populars urbanes.

A continuació trobem la ponència de Montserrat Duch (URV), «Sociabilitat popular a la Catalunya del segon franquisme: espais de llibertat en construcció», on traça un estat de la qüestió dels estudis sobre sociabilitat popular a la Catalunya de la dècada dels


16


seixanta i setanta del segle xx. Duch conclou que és evident que, a Catalunya, entre el 1960 i el 1980, apareixen nous espais per trobar-se i reunir-se, noves estructures per associar-se, nous rituals per celebrar… en la lògica de l’avenç modernitzador. I, afegeix, aquestes noves sociabilitats van crear nous espais vivencials, de convivència, d’inclusió social, que van servir per anar fent pràctica i acció col·lectiva socialitzant, tot vivint relacions d’être ensemble, facilitant una fita prou ambiciosa en termes de cohesió social.

La relatoria d’aquest àmbit va a càrrec de Marc Andreu (GRANMA-UB), que organitza la seva anàlisi de les nou comunicacions presentades en quatre blocs: arxius i noves fonts documentals; associacions de veïns: sociabilitat i lluita; experiències associ-atives cap a la politització, i el món rural. El text conclou afirmant que la historiografia comença a tenir clar (però encara no en la seva justa mesura) el paper de l’associacionis-me veïnal i de la sociabilitat popular urbana en ambients no metropolitans i allunyats de la influència directa dels moviments socials. I afegeix que aquesta línia de treball, al costat de la de redimensionar a l’alça la importància del moviment associatiu i la sociabilitat popular urbana en comparació amb el paper ja reconegut del moviment obrer com a agent de canvi i transició, són les principals aportacions de la majoria de comunicacions d’aquest àmbit.

Les comunicacions han estat agrupades en quatre apartats. El primer el configuren dos textos que comparteixen el caràcter instrumental a l’analitzar arxius o fons docu-mentals fins ara poc explorats pels investigadors, malgrat la seva importància: Àngels Barbero Garalut i Alexis Serrano Méndez estudien el fons documental de la Magistratura de Barcelona; i Neus González-Monfort i Arbaldo Gil-Albacete, les formes de preser-vació de la memòria històrica del moviment associatiu de Nou Barris (1969-1980). En el segon, trobem els treballs de recerca sobre associacions de veïns com a exemples de lluita i actors protagonistes efectius del canvi i transició a nivell local: Pau Vinyes i Roig estudia l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar; i Daniel Sancho París, l’Associació de Veïns Penyafel de Santa Margarida i els Monjos (l’Alt Penedès).

El tercer apartat l’integren dues recerques que analitzen realitats associatives que van actuar com a paraigües o com a incubadores del procés de canvi polític, social i cultural durant la transició: la de Domènec Miquel i Jordi Casas sobre la Festa de Tardor a Sant Cugat del Vallès i la de Josep Miquel Vidal sobre l’Obra Cultural Balear de Menorca. En el quart i darrer apartat, hi ha tres textos vinculats al món rural i als canvis viscuts en zones de la Catalunya Nova, molt lligats a personalitats concretes amb forta ascendència en el món associatiu local: el de Josep M. Vallès i Martí Andreu Morta i Mora sobre el Casal de l’Espluga de Francolí; el de Josep Santesmases i Ollé sobre el Casal de Vila-rodona; i el de Xavier Garcia sobre mossèn Joan Masip en l’HOAC catalana a comarques.

Aquest llibre, doncs, ofereix una àmplia visió i anàlisi dels moviments socials com a factors de canvis i transformacions en els països de parla catalana entre 1960 i 1980. Aquests moviments socials són estudiats a nivell local i comarcal des de Catalunya, el


17

Presentació

País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord, sense perdre de vista el marc general, i mitjançant la recerca realitzada pels centres i instituts d’estudis locals i comarcals i les universitats dels territoris de parla catalana, amb un enfocament pluridisciplinar (his-tòric, sociològic, politològic i antropològic) que permet obtenir una visió polièdrica, tant des del punt de vista cronològic, com temàtic i geogràfic dels canvis socials i dels moviments socials que els protagonitzaren durant aquestes dues dècades.


19

conferència inaugural

Les transicions democràtiques: una conquesta ambigua

Jordi Borja1

1. nota sobre el coeficient Personal, és a dir, el subjectivisme inevitable de l’autor

Nascut a 1941, fill de pares de classe treballadora, republicans, catalanistes i represa-liats. Infància i adolescència a l’Espanya negra dels anys quaranta i cinquanta. L’ambient del carrer i el que transmeten els mitjans de comunicació contrasta amb el que hi ha a casa i sobretot a l’escola: a partir dels quatre anys vaig a Les Écoles Françaises. El 1958 ingresso a la universitat; al cap d’uns mesos començo a conèixer estudiants de cursos superiors que progressivament es manifesten com antifranquistes, catalanistes, més o menys d’esquerres. M’integro al Comitè de Facultat, nucli clandestí que desenvolupa activitats polítiques i culturals i que té una gran influència a la «Cámara de Facultad», un consell format per cinquanta estudiants elegits, deu per cada curs, que formalment és l’estructura del SEU a cada facultat o escola. Als divuit anys assumeixo la responsa-bilitat del «comitè» (a proposta del que ho era fins aleshores, Isidre Molas) i ingresso

1 Geògraf urbanista. Director de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i d’Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya. President de l’Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals). Va formar part del govern de Barcelona de 1983 a 2005 i va ser membre del PSUC de 1960 a 1987. El seus darrers llibres són Llums i ombres de Barcelona (Editorial Empúries / Grup 62) i Revolución urbana y derecho a la ciudad (editat a l’Amèrica Llatina).


20

Jordi Borja

al PSUC. Una de les primeres activitats va ser precisament encapçalar una delegació de representants de diverses facultats i escoles reclamant al rector i al cap del SEU la creació d’una Càtedra de Llengua i Cultura Catalanes (que es va aconseguir). Els caps de setmana canvio els papers: construcció de nuclis «cívics» i obrers amb treballadors de Pegaso, amb membres de la Unió Excursionista de Catalunya, amb professionals de Badalona, etc. Aquesta activitat va provocar un exili forçat a finals de 1961.

No m’estendré gaire més, solament vull indicar des de quina posició parlo, com em vaig situar en el món, en el meu país. Vaig viure set anys a París. A finals de 1968 torno a Barcelona malgrat dos ordres de «busca i captura». Milito a Bandera Roja i retorno al PSUC al 1974. Passo uns mesos a la presó. Em vinculo als inicials moviments populars dels barris. Dono classes a la universitat i treballo de tècnic a l’Ajuntament de Barcelona, però em cessen per publicar una crítica a l’urbanisme de la ciutat. M’integro a la direcció clandestina del PSUC, responsable dels moviments populars i de la política municipal. Formo part de l’Assemblea de Catalunya. Visc intensament el procés de transició de 1975 a 1982.

Assumeixo, doncs, que el meu record i la meva reflexió sobre aquest període està inevitablement condicionat per una forta subjectivitat. Es manifesta una irreprimible tendència a veure la part positiva del procés. Hi ha un fet objectiu: s’aconsegueixen els objectius bàsics, els mínims si es vol, però era el que es plantejava als anys setanta: llibertats, amnistia, estatut d’autonomia. Ara ens sembla «normal» i «insuficient», a mi també: esperàvem que sobre aquestes bases es progressaria tant en l’aspecte social com nacional, però en aquell moment ho vam viure com una victòria. El fet de tenir una quota de responsabilitat política en el procés em fa tendir a pensar que es va fer el que calia, la qual cosa és discutible, però mai podrem saber si era o no possible fer uns plantejaments més radicals que imposessin uns canvis polítics i socials més avançats.

Era possible anar més enllà? No ho sé. Cal donar una resposta de blanc o negre? No ho crec. El discurs habitual de les elits polítiques ha estat respondre «blanc»; ara sovint es manifesta un pensament crític que diu «negre». La realitat és grisa. El que és segur és que no és, però, el canvi que volíem. Pensàvem que tot just s’iniciava un procés transformador en tots els àmbits de la vida col·lectiva i ens hem trobat amb una regressió de la democràcia que ens ha portat trenta anys enrere. Alguna cosa es va fer malament aleshores.

No renego de res del que es va fer des de la lluita democràtica en la dècada dels setanta. Tampoc vull especular sobre si la història podria haver estat diferent, però sí que cal avaluar els costos i els beneficis que ens ha portat la Transició fins avui. Hem de tenir-ne presents els beneficis, que ja sabem (Constitució i Estatut, drets i llibertats, polítiques socials, fins i tot, però molt condicionades pels interessos econòmics d’un capitalisme financer especulatiu), però també els costos, per acció i omissió. D’aquests costos és del que cal parlar, per no continuar anant endarrere, per anar endavant, i també cal reflexionar sobre les ocasions perdudes.


de Centres d’Estudis de Parla Catalana - 7 • Josepa Cucó i Giner (Universitat de...

Documents

Transcript of de Centres d’Estudis de Parla Catalana - 7 • Josepa Cucó i Giner (Universitat de...