L'ACTUALITAT POLÍTICA

L'Estatut i les militaradasEn èpoques anteriors hi havia la idolatria

de la Raó d'Estat. Avui les coses, per sort,van d'altra manera : cap govern ja no gosaposar endavant de la justícia aquest fantas-ma, abans omnipotent. I això no, respon tansolament a la convicció heroica de fer allòque sigui bo i just, passi el que passi, sinóencara al convenciment que, al capdavall,les preteses raons d'Estat eren excuses perdeixar crims impunits o bé castigar la inno-cència d'una manera arbitrària, i la primeravíctima d'aquesta abominació era e1 mateix

tes tramitacions parlamentàries i adaptant-la a :es normes constitucionals, amb la de('home que no dubta d'intentar dur a laruïna la pau i la llibertat del país, i quepretén imposar-se pel sufragi de les_ armes.Es veu ben dar quina és l'actitud més pa,triótica i més honesta ; tot seguit veieu quiés que té raó. No hi ha dubte que 1'Es-panva més gran que és l'aspiració màximade Catalunya és més compatible amb la le-galitat que l'Espainya una i encadenada quesomiem els monàrquics. No hi ha dubte

Sanjurjo a Sevilla amb el sea fill i el coronel de la guàrdia civil.

tampoc que una vegada més es confirmi allòque diem sempre ; que un règim liberal aEspanya és impossible sense la llibertat deCatalunya, i que l'únic comí que hi hauriad'engrillonar-la, seria d'esclavitzar tota Es-panya de cap a cap. Amb Parlament obert irègim normal, la nostra voluntat sempreserà reconeguda ; en canvi, mai que arribés(que no arribarà), la militarada, seríem ne-gats nosaltres, i amb nosaltres tots els lla-mes de bona voluntat d'Espanya.

* * *

0, si no, vegeu com el fracàs de la «san-jurjada» ha fet caure l'oposició anti-estatu-tista, al mateix Parlament. No ; no és ve-ritat que estiguessin les Corts divorciadesde l'opinió ; a ]'inrevés, estaven divorciatsde les Corts i del país aquells que per ma-lícia o per enveja, dintre del Parlament,treballaven d'acord amb aquell que declaràles Constituents faccioses.

Seguiran aquests vents de coneórdia? Araarribem a un dels punts essencials de ladiscussió : el tema de finances ; sembla ques'ha trobat una fórmula satisfactòria. Peraixò mateix tindrà en contra el loquaç RoyoVillanova, els agraris i„potser, oh paradoxade les paradoxes!, aquells correligionarisdel senyor Giralt, el nostre conseller de Fi-nances a la Generalitat. No seria la pri-mera ni l'última vegada que passen cosessorprenents dinis aquest partit que no té capideal comú visible. I dels invisibles, homno en pot judicar d'una manera cómoda;som crítics i no saurins.

Però, qui sap ! A veiem si el senyor Ler-roux, amb la mateixa magnificència queprometia una Acadèmia Militar als saragos-sans, si el feien Poder, serà tan generósde no voler renyir amb nosaltres per unapesseta més o menys. Nosaltres, i don Ca-simir, ens n'alegraríem força.

LA "SANJURJADA”

El Sr. Ven>Eosa. — Ja ho deía jo!...

Any IV. Núm. 186 - Barcelona, dijous, 25 d'agost de 1932

Deja que defensava la uní=fat espanyola j volia en=cendre una guerra civily ^ ^►^ r^^►^r^^ !^ ■IIP111,1 .k.11:PI!^^^ 11.111 !111!1 !y 11111 111-!al PI II c11/4,.

Preu : 30 cèntims. - Pelat, . Telè{on 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

Estat, que s'invocava com a causa suprema.Diem això, perquè tant els que defensen

de biaix, com els que ataquen de cara elgeneral Sanjurjo i els seus collaboradors —els quals mentre escrivim aquestes línies pot-ser es troben cara cara de llurs jutges —sembla com si prestessin més d'atenció alspossibles beneficis o perjudicis que puguiocasionar a la República la severitat o laclemència, que no pas a la natura dels de-lictes comesos per aquells personatges, nia la sentència justa que els ha de caure ;qualsevol diria que, sublevats per un capricide llur imaginació, la República també elsha de jutjar segons el seu caprici. Com sil'acció d'un règim constituït tingués arrelssentimentals dintre la illegalitat. Com si lalluita del delinqüent i la justícia fos un cosa cas entre iguals.

Aquest ambient de sensibleria, aquestesapellacions a la Raó d'Estat són encara mésperilloses quan valen penetrar al sagrat delstribunals. En una paraula : sabem que seràjugat durant la brega judiciària l'argumentque el general rebel i els seus acòlits esproposaven d'evitar la desmembració d'Es-panya, causada per l'aprovació, en curs, de]'Estatut de Catalunya. Això desviarà, al-menys dintre de l'esperit del públic, la tra-jectòria de les argumentacions en pro i encontra. La Raó d'IEstat, segons uns, dema-narà la testa dels sublevats, i segons altres,llur impunitat o llur indulgència. Davantde la sala sisena del Suprem, hom intentaesfumar la figura dels processats, i asseureal banquet la figura de Catalunya. D'unplet de justícia, volen fer-ne un plet po-lític de la pitjor mena.

I nosaltres, que cas repugna tant la mu-nió de veus que han demanat que el governprengués per conseller en aquest fet nomésl'ira ; una ira, si voleu, justa ; però que dei-xava d'ésser-ho tot seguit que valia passardavant de la llei ; nosaltres, que hem sentituna certa angúnia veient la pueril crueltatdels que demanen a crits la sang d'un home,que potser la devia al pelotó de fusellament,però no mai a la cridòria de la turbamul ta ;nosaltres que veiem amb gust totes les ga-ranties de defensa que s'ha donat als pro-cessats, bé que hagin endarrerit un fanque duia pressa ; d'altra banda, trobem deltot extemporània i impertinent aquesta novamanera de situar el problema.

No cal dir que ni cal refutar l'absurdi-tat de la maniobra. Després de les afirma-cions que hom ha fet, que la insurrecció erarepublicana — amb braçals monàrquics da-munt dels braços monàrquics que la secun-daven — i que el cap de la rebellió fugiaa la frontera portuguesa per tal de retre'sa les autoritats espanyoles, no hi ha res quees mantingui ferm del que diguin i puguindir. I, a més, encara que fos veritat queel general Sanjurjo s'havia alçat contra l'Es-tatut de Catalunya, sempre estaria en peula veritat que el general no s'alçava contral'Estatut, sinó contra les Corts nacionalsque el votaven. I si contra els acords delParlament, fos recurs lícit d'alçar-se en ar-mes, que ens diguin quina mena de país ide República seria Espanya, ni quina dife-rència hi hauria entre la República d'arai la Monarquia trontollada de «pronuncia-mientas» del segle xix.

Creiem que ningú no caurà dins aquestparany barroer ; si algú n'estigués temptat,en té prou amb fer-se mentalment la supo-sició que el general s'havia rebellat a favorde l'Estatut de Catalunya, i que els cata-lans pretenien influir favorablement la sevasentència, per aquest motiu. Això dissipariatotes les boires ,pseudo-patriòtiques i posariad'evidència com és impertinent adduir raonsd'Estat dins de simples plets de justícia.

No hi ha pas intencions pures que mo-guin a cometre actes impurs. I la millardefensa que poden fer del nostre Estatutsón homes com Sanjurjo. Compareu la po-sició dels catalans, sotmetent llur causa a

De Dijous —•— a Dijous

FuncionariomaníaL'Estatut s'acosta, i encara que no serà

pas el que va plebiscitar Catalunya, ja potassegurar-se que en moltes qüestions sobre-passa tots els projectes d'autonomia redac-tats abans de l'adveniment de la República.Minimitzat i tot, l'Estatut sortit de les CortsConstituents posarà a prova les nostres fa-cultats polítiques i administratives. Els ho-mes que hagin d'aplicar-lo podran dir ques'han carregat un bon feix. Però no són pasindividualitats el que ens manca. Durantaquest any llarg d'espera s'han fet en aquestram descobertes molt interessants i cal supo-sar que sabrem pujar un bon planten d'ho-mes de govern, i que, amb possibilitats d'és-ser home de govern, es desvetllin vocacionsi es descobreixin aptituds.

No serà pas d'aquest ordre la primera di-ficultat amb què toparem. De pressa, moltde pressa, de seguida que s'aprovi l'Estatutens trobarem amb el problema de la im-plantació dels serveis dels departaments nousi amb l'ampliació o la reorganització delsexistents. El cas és saber evitar la funcio-nariomania. Aquest és, de moment, el perillanés gros de tots. Quan la Generalitat estrobi amb aquest problema, cal que no obli-di l'exemple de la casa del davant, l'exem-ple de l'Ajuntament. A la Casa de la Ciutathi ha sis mil funcionaris. Tothom està d'a-cord que en sobren. Més o menys mal pa-gada, aquesta legió devora una part moltconsiderable del pressupost, tan considerableque, com s'ha pogut veure -recentment, cadaajuntament que passes per aquella casa re-coneix que el problema és molt gros i quecal anar amb molt de compte sobre aquestaqüestió.

Seguint doncs l'exemple del municipi bar-celoní, la Generalitat, que manejarà un pres-supost molt més gros, hauria de tenir unnombre de funcionaris molt més elevat. Esimpossible encara calcular el pressupost dela Generalitat, però no és difícil aventurarque, en relació a aquest pressupost, si laGeneralitat fes com l'Ajuntament, ens ani-ríem a una plantilla de deu o dotze milfuncionaris. Si ens embranquéssim per aquestcomí, el desastre seria tan gros que ja espot .dir des d'ara que no ens en aixecaríemmai més.

En aquest afer hi comprometem el futurdel nostre prestigi 'polític i els -pocs dinersque l'Estat ens deixarà administrar. Comque caldrà refinan — no dic reforçar — lamàquina tributària, si el país s'adonava queno hem sabut fer res més que muntar unasil de funcionaris més o menys aptes, eltalle-talle seria eixordador.

Hem parlat molt de l'«element diferen-cial». Molt bé. Consti, però, que fins ara,un dels elements diferencials més caracte-rístics dels catalans era la repugnància peral, càrrec públic. Aquesta repugnància s'ex-plicava pel desinterès que ens inspirava ser-vir un Estat unitarista i anticatalà i per l'es-glai davant la possibilitat d'haver de prestanservei en alguna petita' ciutat de provínciesde les Castelles on un català es sent tanforaster i tan desplaçat. Eliminades aquestes

causes que ens allunyaven de la burocràcia,és possible que se'ns desvetlli una voracitatdigna de qualsevol poble famèlic. Alerta!Oue n'hi hagi pocs, bons i ben pagats. Moltalerta en el nombre, molt alerta a triar!I a l'hora de triar el personal tècnic, admi-nistratiu i d'ordre públic, cal ésser sever.Des de les Bases de Manresa que demanemque els funcionaris siguin catalans. Doncs,sobretot que siguin catalans i si pot éssercatalanistes ! I mantenir els pretendents rucsa una distància respectable. 1 triar, sobretota l'hora d'escollir la policia, entre la gentmés honesta.

M. B.

La democràcia ben entesaEsser demócrata és més d ifícil del que

molts creuen. A la nostra terna s'ha gastatmolt el tòpic de la democràcia per a fer-nosbeure a galet. La Unió Democràtica de Ca-talunya, partit nou de trinca, té uns diri-gents profundament demàcrates. Sembla queper tal de subvenir les despeses d'organit-zació dels serveis de premsa es demanà unaaportació collectiva. Tothom hi estava d'a-cord ; •perd a l'hora de fer efectiva la quan-titat han estat molts els que s'han negata pagar, invocant, com a excusa, els prin-cipis democràtics.

—Si no paguem tots, jo no donaré res—digué un.

—Això ; les coses es fan democràticamento no es fan—replicà un altre.

A hores d'ara encara no s'ha trobat quiencapçali la llista. Aixd és la democràciaben entesa.

El síbarífísme del Sr. PellicenaEls consellers i tècnics que amaren a se-

guir els aeroports d'Europa ja han tornat.Durant el viatge, En Póllicena les ha pas-sades negres, per tal com essent un consu-midor de «Coca-cola», en tot Europa no vapoder satisfer aquesta honesfa passió.

A Berlín, aquesta dèria si es descuida licosta un disgust seriós, car la senyoreta d'unbar no entenent el que el senyar Pellicenavolia, aquest s'esforçà de tal manera a fer-se entendre, que es dedicà a una mímicaexpressiva, marcant els dibuixos sinuosos dela botella de «Coca-cola», la qual cosa foumal interpretada per la dependenta, que ambalemany li va etzivar un seguit de male-diccions que deixaren el cap de la minoriade la Lliga en un mar de confusions.

Ja ho entenemA Arbúcies s'han celebrat Jocs Florals. La

cosa no té res d'estrany i fiins i tot semblanatural. El que no és tan natural és la pro-tecció que en aquests Jocs Florals s'ha fetde la poesia indígena.

El senyor Rafael Vila, poeta local, 1 do-lentet, obtingué tres dels premis anunciats.U:n amic el felicità :

--LL'enhoralbo;na, Vila. Ves qui ho haviade dir...

—Per alguna cosa sóc el president de lacomissió organitzadora—replicà l'alludit.

Estímul a la jovenfufUm dels caires més curiosos dels Jocs rlo-

rals d'Arbúcies fou l'ànsia de protecció ala joventut que sentien els organitzadors.

Un dels mantenedors, el venerable senyorArtur Vinardell i Roig, ens ho explicava.

—Hem concedit tants accèssits a fi d'esti-mular la joventut.

I efectivament, els accèssits foren ator-gats als senyors Lluís Millà, Mercè Vila,Martí Revoltós, Tintorer i Mercader, Fran-cese Gay, gairebé tots ells jovenets de mésde cinquanta anys.

El que s'ha de fer per estimular la jo-ventut !

Coses del doctor Dolcet(Era en vigílies de la presa de possessió

pel senyor Alcalá-Zamora de la Presidènciade la República. Un grup de diputats parlende la manera que caldrà vestir per a la oeri-mònia. El senyor Ossorio y Gallardo diu

—Jo crec, senyors, que el vestit més apropòsit seria el trajo de nit.

El senyor Dolcet pregunta càndidament—En pijama?Segons un diputat :per Barcelona aquesta

anècdota és rigorosament histórica.

Més coses del mateix diputatEs discutia qui seria el primer President

de la segona República Espanyola. El se-nyor Ossorio y Gallardo deia que el nome-nament per a tan alt càrrec devia atorgar-se a una persona sense enemics polítics,encara que no hagués figurat gaire, ja queels homes que havien format part de go-verns en temps de l'ex-rei podien ésser dis-cutits i en aquests moments—deia llavors elsenyor Ossorio—això pot resultar perjudicialal nou règim. A ésser possible convindriaque la persona que es nomenés fos elegidaper unanimitat o poc menys.- I dirigint-seal senyor. Dolcet,• que era present a aquellapenya de diputats, -li digué don Angel:

—Vostè, senyor Dolcet, cree que reuneixles condicions de l'home que s'hauria d'e-legir.

—J o?—contestà estranyat l'interpellat.Sí, home, sí. Vostó no ha tingut temps

de gastar-se. Compta amb simpaties demolts grups de la Cambra. Demés, és decreure que la minoria catalana el votariacom un sol home.

E1 senyar Dolcet, molt estarrufat, peròfent el modest, digué :

—No crec que així i tot tingués majoria.—Majoria potser no — replicà el senyor

Ossorio—; però la minoria de la Presidèn-cia crec que la tindria assegurada,

També diuen que és rigorosament històric.

El laïcisme del senyor PíchEl líder ,local del lerrouxisme, senyor Pioh

i Pon, s'ha tornat tan esquerrà que el mo-lesta oir parlar de correligionaris.

—Qué es eso de correligionarios ! — deiaa un grup de socis del Real Club Republi-cano — ; partidarios y basta!

Davant l'estranyesa d'algun dels oients,insistí :

—No somos laicos? Pues a demostrarloen todo momento !

PiquiponianaL'alcalde de Terrassa, juntament amb al-

guns components de la comissió de culturade la mateixa ciutat, anaren a Vilanova pera veure de prop fins a quin Punt oren atesesles colònies escolars d'aquella població.

L'alcalde de Vilanova, que es briindà a fer-los els honors, tingué, tot acompanyant-losa la platja, una de les seves més brillantspiquiponianes. Es tractava, simplement, decorrespondre a les paraules de sinoera admi-ració que la visió d'una important fàbricavilanovina havia desvetllat en els hostes ter-rassencs i el faceciós personatge ho creguéa bastament resolt deixant anar aquesta ex-clamació einfumeta

sí ; és 10 fábrica d'un tavernícolade la Lliga!...

Les bromes pesadesEn les curses de natació celebrades a Tar-

ragona, hi hagué un epíleg que gairebé ésde consuetud en aquesta mena de festes..Els nedadors tiraren el jutge a l'aigua...Aquest era En Robert Serinyà, que s'haviapassat tota la tarda cronometrant i tocantel xiulet.

Una espectadora de bona fe, en veure quetiraven a l'aigua un senyor tan mudat, ex-clamà :

—Qué fan aquests nois! Ara han tiratl'amo a l'aigua!

El nom fa a la cosaAmable Malastre, argelí i badoc, dissabte

fou víctima d'un carterista : denunciat el fet,recúperà la cartera i set mil francs que hihavia.

L'endemà fou novament «carterejat» ; no-més duia cinc mil pessetes.

Heus aquí un malastre ben poc amable,el del senyor Amable Malastre.

D'una gasefílla pregadaEs tracta de l'exposició d'uns treballs es-

colars d'un poble que no cal anomenar, peròque En Pujols coneix molt bé. Diu la gase-tilla ien qüestió :

«Entre tots els treballs mereixen una dis-tinció apart per el seu enginy i gust elmapa d'Espanya en relleu i el capritxós fu-nicular aeri. El primer fet pels alum-nes X. X.... i el segon pels ex-alumnesX. X.... Aquest funicular està dotat d'unmecanisme i un funcionament tant mera-vellós que no es diferencia amb res amb unde debò.

»Felicitem aquest dos ex-deixebles per laseva enginuitat.»

Els gossos del Dr. Soler DopffL',esmentat senyor, aquest estiu, va com-

parèixer a un hotel d'una població dela província de Girona, i encarregà dinarper ell, senyora, fills i xofer. Però vetadque quan ja s'anaven a començar de men-jar ]'arròs, l'administrador de l'hotel s'ado-nà que el doctor Soler Doff portava dosmagnífics gossos de caça que ja havien presel menjador per camp d'operacions, i es cre-gué en el deu# d'advertir-ho :

—Ah, no! De cap de les maneres! A totsels hotels del món...

—'Com !—contestà enèrgic 1 'interpellatEls meus gossos menjant ossos i a fora elcarrer? No, els meus gossos mengen al nos-tre costat, a casa i a tot arreu.

Però el doctor Soler Dopff s'estima tantels seus gossos que no va poder consentirque els traguessin del menjador, va agafar elbarret i se n'amà en busca d'un hotel on aldeixessin dinar en l'agradable companyia deles seves estimades bestioles.

MIRADOR INDISCRET

LÄI'E IITIYSobre els Jocs Florals. — L'altre dia

obro un diari catalá, i llegeixo uns titularsque diuen Vida literaria. A mi, naturalment,m'interessa moltíssim que la literatura delpaís tingui vida, i una d'aquelles vides queno s'acaben mai com la dels gats, que homafirma que en tenen set pel cap baix. Jaesperava veure sota els titulars del diari enqüestió, unes quantes dades d'importàinciao algun comentari que fes efecte, però totala vida literària quedava reduïda a dos ve-redictes de jocs florals de dos pobles d'a-quests que encara es volen fer passar elgust de fer refilar uns quants poetes sotaun envelat ple d'essències mortals, desprésd'haver-los llençat al nas la pell del conillque ha servit per un arròs que té les adhe-réncies i la sentida del xiclet, i després d'ha-ver ficat a la butxaca dels tristíssims poetasun bitllet de vint-i-cinc pessetes o una ma-trona de guix amb els llavis pintats de pur-purina i amb les celles falsificadas .pel sis-tema de les plomes d'oca.

La vida literària era això •i res més. Dosjocs florals, dels que es vénen celebrant aCatalunya d'ençà que les majordomes s'ena-moraven dels carlins dissecats i els rectorsrupestres van trabar que era una gran cosaacompanyar l'escuradents clavat al llavi ambuns quants redolins que afectaven a les nim-fes, a la ginesta i a la Mare de Déu deMontserrat.

Vaig tenir la paciencia de resseguir elnom dels premis i de les composicions pne-m•iades, i fins vaig llegir e i nom dels senyorsdel jurat.

Si aquestes coses passessin a Cast'ilblancoque és allí on feren aquelles brutalitats

amb els cadávers de dos civils —, o si pas-sessin només que a Penpïnyá, a mi no emfarien ni fred ni calor, i si deia que si volenfer jocs florals entre un paller, un os depollastre i una cooperativa, que els facin, isi els prova, que no s'estiguin de res. Aratinc de confessar que passant l'esdevenimenta vuit quilòmetres de Barcelona, entre unspaisatges i unes persones que em són pro-fundament simpaties, la cosa canvia d'as-pecte. Aquests jocs florals ja no em fanriure, sinó que, la veritat, em fan una micade pena.

No és la primera vegada que els jocs flo-rals, considerats com a número de festa ma-jor, entre ánecs difunts i pessics descomu-nals, han estat objecte de la meva tristesa.Fa quatre anys que després de molt tempsde no 'intervenir en cap d'aquestes rústiquesfacècies, em demanaren que fes de presi-dent d'uns jocs florals d'un poble de la vorade Barcelona. Jo vaig dir que era contraria aquesta sentimental institució, i que ac-ceptava la presidència per manifestar en elmeu discurs que ja era hora que en el nostrepaís s'acabessin aquesta mena de jocs flo-rals. Els organitzadors s'avingueren a lameva posició, una mica paradoxal ; jo vaigdir el que em va semblar, i el públic, en-cara que respectuós, es va quedar fred cornsi jo 1i hagués engegat una galleda d'aiguaa l'esquena.

Des d'aleshores, i abans i tot, he fet totsels possibles .per convèncer als meus amicsque no enviesin proses ni poesies als jocsflorals forans, que fessin el sacrifici de nocobrar una quantitat miserable que no elsha de curar de res, per salvar la dignitatliterària i professional.

Perquè la poesia és una cosa molt mésseriosa del que es pensen els abrandatspairalistes de casinet, que conjuminant uncartell de jocs florals es creuen que ja hansalvat la pàtria. Aquesta mena de certà-mens només serveixen per apedaçar ver-gonyosament les concupiscències dels poe-tastres ínfims, i per satisfer la vanitat d'unesreines de la festa que s'imaginen l'oro y elmoro, assegudes dalt d'una cadira dauradaque ha servit per fer Los dos sargentosfranceses.

Jo, quan era molt jovent, havia seguitels jocs florals rupestres, en companyia d'EnJosep Carner, d'En Jaume Bofill i Mates,d'En López-Picó, d'En Ruyra i d'altres ,per-sones respectabil(ssimes. Arribà un momentque vaig adonar-me que aquells certàmenspoètics eren una vergonya, i que cent pes-setes eren molt poca cosa pel paperet queens feien fer de poetes premiats, i per lespastes que després ens feien ingerir, i pelxampany Freixinet que ens obljigaven abeure.

Quan ve que un s'adona que fa una cosamal feta, si és una persona decent, deixade fer-la. Jo, i molts dels meus amics, vá-rem deixar córrer aquelles barriles poèti-ques. Però les barriles poètiques continuenexactament. Amb la dictadura varen min-var una mica, després han tornat a revis-colar, i ara presenten un estat de grotescamiseria.

Ha arribat el moment que els casinos iles entitats que organitzen jocs florals, ambla millor intenció del món, s'adonin quefent això no fan cap bé ni a la literaturani a la cultura del país, sinó que tot plegatés un desprestigi per la poesia i també pelspoetes.

Els diners que es gasten en els premis ien les despeses de la festa, és molt millorque els gastin comprant llibres, o empedrantcarrers, o en un castell de focs artificials,o, si volen, en una solemne costellada al'aire lliure, que això, si més no, és alegre,és bo per la salut ¡ no fa cap mal a la poe-sia.

JosEr .MARIA DE SAGARRA

L'ESTIUEIG RETROSPECTIU

nr r

RELLoTGE

Ei millor enmecanisme defabricaciósuïisa en mo-dels creats iexecutats per.

JOIER Rambla del Centre, 33 - Passatge Bacardí, 2

Plaers familiars

Les «senyorassesn a la platja

Societat Espanyola de Carburs MethI'Iics

Correus' Apartat 190 Mallorca, 232Telèfon 73ei

Telep., "Carburos"

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN 99 0 /o DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defila i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris í domèstica : : GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

BARCELONA

MIRALOR.2

Document alEi dia 15 d'agost es repartiren a l'esglé-

sia parroquial de Sitges uns fulls que espubliquen sota el títol Verdad y Libertad,impresos per L. Vilamala, Valencia, 246,Barcelona, corresponents al núm. 26 de 'asèrie III i1 on es tracta així de l'amorlliure :

«Amor libre quiere decir que un hombrejoven o viejo está hoy con una mujer y ma-ñana ese mismo hombre, joven o viejo, selas entiende con otra mujer, y pasado ma-ñana ese mismísimo hombre se enreda conotra mujer, y así

Pasó un día y otro díaun mes y otro mes pasó,y el que dijo que volvíano volvió.

Es decir, ese hombre, joven o viejo, queanduvo de juerga can todas esas mujeresno volvió a preguntar por las madres nipor los hijos. Y esas mu j eres, al verse aban-donadas y deshonradas, procurarán tambiéndesentenderse de las infelices criaturas paraestar más... libres. Y de toda esta manada,saldrá otra manada de niños y niñas sinpadre ni madre ni perrito que les ladre,como ha sucedido en Rusia.—Y en España,quienes son los partidarios del amor libre?Hasta ahora, que yo sepa, son partidariosdel amor libre los perros y las perras, losburros y las burras, los zorros y las zorras(¿cómo no?) y otros animales tan racionalescomo éstos. Y... el amor libre, es decir, lagolfería a todo pasto, dicen los nuevos re-dentores, que es una de las bases principa-les para el engrandecimiento de España, yyo os digo, y vosotros lo entenderéis perfec-tamente, que con el amor libre bajará deprecio la carne humana, pero la peseta...bajará también. Padres y madres sólo ospido un favor, y es que penseis en vues-tros hijos, y sobre todo, en vuestras hijas.»

Francament, ara comencem a témer perl'espiritualitat, tan esbombada, de Sitges.Amb aquests documents i aquells senyoras-sos que parlen el més analfabet dels dialec-tes castellans, no quedará pedra sobre pe-dra del Cau Ferrat.

Més política que administracióDurant la dictadura foren nomenats ad-

ministradors del Santuari de la Mare deDéu del Vi•nyet, de Sitges, l'occitanista Jo-sep Carbonell, conegut pel Pepet Tribula-cions, i l'americano retirat Joan Arias, queté per mal nom Safaretjada.

Cuitem a dir que l'esperit de l'occitanistavencé de seguida el de l'americano retirati que el vestit de paperina que cobria laVerge romànica aná a parar a l'armari men-tre es reparava la imatge sota l'experta di-recció de mossen Trens, el qual, sigui ditde passada, a més d'entendre molt en ar-queologia i iconografia, és el mantenedordel prestigi de la millor xocolata del móni de les coques de Vilafranca. Altrament,I'occitanista encarregà una pintura a l'Obiolsi un projecte de reforma total de la façanadel Santuari a l'arquitecte, dibuixant i críticJosep Maria Ràfols, i portà a terme una sè-rie de millores , que li han valgut el títol dePontífex dels Administraidors.

Heus ací, però, que l'Ajuntament de Sit-ges, que controla l'administració del Santua-ri, per ésser aquest propietat del Municipi,destituí fulminantment els administradorsCarbonell i Arias, precisament el dia de lafesta d'enguany, la qual s'escau sempre el5 d'agost, sota pretext de desaires rebutsi de comptes poc clars.

Amb tot, ningú no es vol creure, per exem-•pie, que les senyores dels administradors esposessin les joies de la Mare de Déu ni•que s'emportessin a casa els mocadors dels•cèntims, després de passar la bacina. Sem-bla que la causa de la degradació públicaés, realment, la manca de política. La ma-joria consistorial esquerrana s'ha sentit ofe-sa perquè no l'han invitada a les festes.

—Però si no van a missa !—replicaven elssenyors Carbonell i Arias, en actitud de de-fensa.

—Bé, bé—responia el vicari, més viu quela tinya —, però hi deleguen la representa-ció en les mullers i les filles, encarregadesde mantenir l'equilibri davant els elementsde dreta de la colònia d'estiuejants, quefan gran consum de perfumeria a casa l•al-calde i de conserves a casa el segon tinent!

Sembla provat que la Humanitat, de Je-sucrist ençà, ha viscut molts anys — a laratlla de i,800 — sense descobrir aquestacosa que ara en diem l'estiueig. L'estiueig,per definició, és una certa manera de passar

l'estiu especialment cara a la gent de lesciutats. Actualment, els fills dels mostresamics casats, per tendres que siguin, tenenuna idea molt clara de l'estiueig, de lesseves grácies i dels seus inconvenients. Noanaven pas • així les coses a començamentsde segle. I no perquè els nostres amics notinguessin fills, sinó perquè aleshores l'es-tiueig, que ara és mundà, popular i demo-crátic, no era ban bé mundà, ni popular, nidemocràtic i gairebé direm que no era niestiueig.

El senyor de Barcelona passava 1'hivenna una casa del carrer Ample i, en arribarla calor, considerava que l'hora d'admirarla Naturalesa era arribada. Aleshores, aga-fava la barba, l'esposa i els fulls i es tras-lladava* a la torre de Sarrió, de Sant Ger-vasi, de Les Corts i fins dels Josepets. Elsmés arriscats descobrien l'estiueig de mun-tanya i s'enfilaven heroicament a Vallvi-drera. Els faetons pujaven plens de maletesi de personal. Des d'allá dalt, unes se-nyores arna bates blanques i uns senyorsamb gorra de plat, contemplaven una Bar-celona sense Eixampla que es torrava sotael sol.

Als barris populars, els que avui dia vo-tarien l'Esquerra sortien per les voreres iles finestres i es menjaven unes síndriesmonumentals. De balcó a baleó, es parlavadel temps, •i, de tant en tant, un guàrdiamunicipal de sainet de l'Emili Vilanova re-lliscava amb una pela de síndria i anavaa parar de bigotis al mig de l'empedrat.

A la Barceloneta, però; ja hi havia elsbanys. «El Tritón» era l'establiment del po-pulatxo ; «La Sirena» i «La Deliciosa», totplegat amb un tuf de sardina fregida quegirava la cara. 'Als «Orientals,, s'hi banya-ven les famílies, que hi anaven amb faetó.Sant Sebastià ja tenia un aire mundà i pe-caminós que no li han pogut treure maimés del damunt. Als banys de Sant Miquelhi anaven els capellans i la Junta de Dames.Els matins dels dies clars, la platja eraplena de coro,netes i de senyores devotes,que fugien del sol com del mateix i^imoni.

El Club de Regates ja funcionava. Hihavia un esportiu famós, el senyor Vilalta,el que va fundar el Lyon d'Or, i més tardel Refectorium. El senyor Vilalta tenia unyatdh que es deia Nitetis, que era la passióde la seva vida. Cada quinze dies, l'obse-quiós yatehmain convidava els amics a feruna excursió ,per mar. Es tractava, perexemple, d'anar a Calella. A l'hora convin-guda arribaven els invitats. Tots els invitats.No mancava mai un ingenu que preguntés :

—I el senyor Vilalta, encara no ha arri-bat?

=E1 senyor Vilalta — responia greumentel capità del yatch — ens espera a Calella.Hi ha anat en tren.

z**L'estiueig a fora tenia un aire medicinal

i excursionista. Els senyors anaven a tendre

les aigiies a La Puda, a Caldes, a Montca-da. Els balnearis eren plens de capellans ide catalanistes que llegien uns números deLa Veu endarrerits de quatre dies. Perquèl'estiueig, barrejat amb l'excursionisme, pro-porcionava resultats d'un catalanisme deli-rant. Al caure la tarda, els fills d'aquellssenyors de barba negra i de gorra japonesatornaven de la muntanya cantant Els Se-gadors. Als voltants del Montseny podeuveure encara aquelles torres d'arquitecturacatalanista, .plenes de Sants Joodis matantel drac i de Verges de Montserrat que seuendamunt de quatre versos del Virolai.

Excursionisme i catalanisme... El doctorRobert i En César August Torres varendescobrir Camprodon i uns pagesos queduien unes barretines flamejants. Quant,uns anys més tard, En Cambó va poderconvèncer el doctor Robert, la meitat de lafeina ja li havien fet aquelles temporadessanes ipatriòtiques á la vora del Pirineu.El doctor Robert, que havia representatFlor de un día o espinas de una flor alteatre estiuenc de Camprodon, ingressava ala política pel camí honrat de l'excursio-nisme. •

Sembla que fon a Montcada on es vainaugurar l'estiueig espectacular. Han par-la d'unes batalles de flors sensacionals id'una certa manera de dir : «Jo estiuejo aMontcada» que constituia un títol de dis-tinció indiscutible.

A l'ombra de Montcada va néixer l'es-tiueig brillantíssim de Sardanyola. Era l'è-poca escandalosa del triomf del gramòfon.Entre les famílies existien uns odis mor-tals per culpa de si el meu gramòfon tocavamillor que el teu. Per sortir de dubtes, aSardanyola, En Josep Maria Roviralta vaorganitzar un concurs de gramòfons. N'hiparticiparen trenta. Peça única, el Táparne,tápame. Jurat qualificador, l'Enric Grana-dos i En Malats.

Després del veredicte, les passions conti-nuaren més enceses que mai.

L'èxit de Caldetes no va venir fins moltmés tard. Els senyors que sabien francèsdeien, però, que Caldetes era el nostreDeauville. El Casino Colon encara era defusta i el Passeig dels Anglesos encara noexistia. Les elegàncies tenien de passejarpels carrers del Callao, de La Paz o de SanJosé i, quan volien descobrir món, s'arri-baven fins els Pins, el Túnel o la Mina.

Fou a Caldetes on es varen ballar, ara favint-iodos anys, els últims llanceros. I foutambé a Caldetes on es va inventar la modade parlar en castellá. Fa molts anys, moltsanys, que al Casino Colon una senyoretaque jugava al burro (el bridge encara nohavia traspassat el Pirineu) va dir a granscrits :

—Mamá, niamá; Juanita tiene la groga.Als senyors de Caldetes correspon també

l'honor d'haver inventat l'estiueig galant.L'época corresponia amb la de l'Edén deles cortines, la dels valsos d'En Tataret id'En Domènec Mombrú, quan En SalvadorAndreu, més conegut pel Pastilletes, era

•l'as de la dansa. Dones bé ; la• fama volque els senyors de Caldetes, un cop tenienles famílies al llit, fessin pujar de Baroe-lona unes dones pintades i escandaloses...

Una mica més enllà, al Monte Calvariod'Arenys, diu que la Raquel Meller es ba-nyava amb xampany...

Mentrestant, el poeta Maragall escriviales Vistes al mar.

* * *

La facècia estiuenca que, segons les no-tícies més recents, ha anat considerablementde baixa, havia tingut moments d'una es-plendor particular. A Puigcerdà (aleshores,els que anaven a Puigcerdà tenien un xicl'aire dels que se m'anaven a l'altre món), aPuigcerdà, dèiem, l'Antoni Roses (a) el Xato,havia descobert un sistema per a fer cantarels galls, per intempestiva que fos l'hora. Eltruc consistia amb un cert moviment debraços i uns certs cops a les anques. Totsels galliners de Puigcerdà havien presenciatl'experiment. El Xato feia el seu fet, i elsgalls cantaven. Els de més a la vora, res-ponien ; els de més enllà, també. Una nit,va despertar els pollastres cerdans a la una.A les dues, ja cantaven els de Vich.

A Canet, ja a l'any 1897, els esplais es-tiuencs tenien més malícia. Es d'aquellaèpoca una auca de la guerra de Cuba, es-crita, evidentment, en mànegues de camisa

Para que te hagas cargoesto es Cuba, sin embargo.

¿Queréis española Cuba?y todos responden : ¡uva!

Y hasta nos queman la caña.Nada, nada : ¡ viva España!

Este feo que aquí vesMáximo Gómez es.

Les coses anaven així.

Es pot dir que l'automòbil ha mort l'es-tabilitat, la tranquillitat, l'honestedat i laserietat de l'estiueig. Quan una família feiaels paquets i abandonava Barcelona era pera no tornar-hi fins al cap de tres mesos.

El bany de la nena

Cap senyora que tingués per perdre s'hauriadeixat veure, de juliol a setembre, pel car-rer de Fernando. Per això, les escapatòriesque, en circumstàncies excepcionals, feienels homes a Barcelona agafaven fàcilmentun aire escandalós.

Un dissabte del mes d'agost, a la tarda,varen trabar-se a1 vell Continental cinc se-nyors respectabilíssims. Varen començar abeure, a beure.

I a beure.El dilluns al matí, els cinc senyors res-

pectabilíssims i altres cinc senyors que noconeixien, varen despertar-se al moll de l'es-tació de Vich.

JOSEP MARTA PLANES

Aquell fanátic de la navegació, •obret,es marejava.

latges marsans, 1 A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges Marítims i Aeris - Viatges a "Forfait"

Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

Excursions en Autocar

Poblet i Santes Creus - S'Agaró - Nord d'EspanyaSol e liciti opuscles explicatius

L'ORDRE PÚBLIC A CATALUNYA

Roflexîons d'un ex-manitestantLa implantació de serveis de policia i d'or-

dre públic genuïnament catalans, segons l'Es-tatut, repercutirà d'una manera ben estra-nya dins l'ànima de tots aquells que, coml'autor d'aquest article, foren sempre fer-vents catalanistes, i s'acostumaren a veureen el policia, en l'agent, un enemic i unanosa.

—Com?—es diran—.Es possible que elnostre cor s'entendreixi a la vista d'un guàr-dia? Que ens omplim d'una sensació con-fortable de repòs, guaitant la força del seu

Però que desaparegui d'entre nosaltres—això sí—, tot aquest caos virolat d'unifor-mes sense mesura. Tenim civils, guàrdiesde seguretat, guàrdies d'assalt, mossos d'es-quadra, urbans, agents gairebé vestits depaisà, que responen al nom de «matalas-sers)), etc. Els uns porten només una man-gala de fusta ; d'altres van armats fins lesdents ; d'altres, entremig. Uns van tots solsd'altres en parelles ; d'altres de tres en tres ;de quatre en quatre ; de cinc en cinc. Araen veieu de cavall ; ara de peu ; ara dalt

POR ESOS MU@IDOS.—Escara de caza en loe confines de Europa.

Caricatura de «La Publicidad», del 17 de gener de 1919

Companyia General de TramviesVenoent el I.er de setembre proper

él cupó núm. 37 de les Obligacionsal 5 % d'aquesta Companyia, es posaa coneixement dels senyors tenedorsque el pagament de l'esmentat cupórestarà obert des de 1'alludit dia, araó de dotze pessetes cinquanta cèn-tims, deduint pessetes x'8o83 per alsimpostos del Tresor, en les següentscases de Banca : S. A. Arnús-Garí,Banca Arnús, S. A., i Crédit Lyon-nais.

Barcelona, 16 d'agost de 1932.El Director,

ALFRED ARRUGA

Companyia General de tramviesVenoent el I. er de setembre proper

el cupó núm. 21 de les Obligacionsal 6 % d'aquesta Companyia, s'assa-benta als senyors tenedors que el pa-gament de l'expressat cupó restaràobert des de l'alludit dia, a raó dequinze pessetes, deduint pessetes 2'o913per als impostos del Tresor, en lessegüents cases de Banca : S. A. Ar-nús-Garí, Banca Marsans, S. A.,Banca Annús, S. A., i Crèdit Lyon-nais.

Barcelona, 16 d'agost de 1932.El Director,

ALFRED ARRUGA

aspecte i l'eficàcia de l'armament que 1'a-com,panya i Ii dóna prestigi, l'arrodoneix?Aplaudirem les seves evolucions contra elsenemics de Catalunya? Oh dolça i novasensació de sentir-se amo, i de sentir-se béa casa ! Si les revolucions no es fessin peraixò, quin sentit comú tindrien?

Tots—tret de quatre folls i tocal oires-vam tastar una espècie d'estrena d'aquestesemocions, amb l'esdeveniment de la Repú-blica : vèiem, amb orgull, passar pel nostrecostat les forces al servei de l'ordre—el «nos-tren ordre—i pensàvem : )(Aquells governa-mentals poca-penes del eègim anterior te-nien una sort que no se la mereixien ! Vede gust poder-te posar del cantó de Pauto-ritat constituida !» I això ens els feia do-blement odiosos, i els volíem mal de totesles temporades que havíem viscut a la in-tempèrie ciutadana, lluny de les comoditatsafirmatives.

Però alió era un preludi de l'alegria queel bon català sentirà que se 1i esmuny perl'ànima el dia de demà, contemplant lesforces de l'ordre de Catalunya, ben cata-lanes, collaborant a la construcció del nos-tre místic edifici nacional.

Mirana Fora

Desarmant que és un gust

Fa poc han tingut lloc les imposants ma-niobres marítimes de l'esquadra italiana. ElDuce mateix havia d'inaugurar-les. Hi haassistit Víctor Manuel, voltat de totes lesautoritats; el rei passà en revista cent tren-ta quatre vaixells d'alta mar. L'hidroaviógegant Guidoni, escortat de les esquadretesde bombardeig, ha tres part al festival.

Per si això no fos prou significatiu, Mus-solini mateix ha escrit coses així, no fa, gai-re, a Il Popolo d'Italia :

«Només la guerra pot posar enteramenten valor l'energia humana, imprimint el se-gell de la noblesa sobre els pobles que tenenel coratge d'afrontar-la.»

«El feixisme no creu en la possibilitat oen Futilitat de la pau perpètua.»

Tothom s'ho pensava, però calia que elpropi Mussolini ho digués ben explícita-ment.

Demanda de confidents

Alguns diaris hitlerians del sud d'Alema-nya han publicat aquest anunci :

«ALTO! ALTO!

Abans que, convençut de la veritat de laidea nacional-socialista, abandoneu el partiten què heu militat fins ara, reflexioneu!Potser podeu servir millor l'ideal nacional-socialista

RESTANT AFILIAT A AQUEIX PARTIT

i informant-nos regularment sobre la sevaactivitat i les seves intencions.

Que cada lector sigui un agent del nos-tre servei d'informacions!

El vostre anonimat és garantit pel secretprof essional.

El vostre treball serà tingut tan en comp-te com els sacrificis de cada camarada delpartit o de les tropes d'assalt.

Trameteu regularment els vostres infor-mes a la nostra redacció.»

Qüestió de qusíos

En una platja de la Riviera, el famóspintor Kees Van Dongen, tot fumant la sevapipa, fa tertúlia animada. Es ve a parlarde L'Angelus de Millet, el famós quadro —tan mediocre i tan reproduït — al qual unindividu ha donat algunes ganivetades.

—Deu tractar-se d'un boig—diu una se-nyora del grup.

Aleshores, Van Dongen, deixant escaparun glop de fum entre les seves espesses bar-bes, només diu:

—Per mi, l'autor del fet és més aviat unveritable aficionat a la pintura.

podria haver=hi un pitjorLa Comissió de Belles Arts de la ciutat

de Boston ha refusat el retrat de l'ex-go.vernador Allen, que havia d'ésser collocat ala sala d'honor de l'Ajuntament, perquè l'es-mentat funcionari hi és representat en unaactitud que ha semblat de poca prosopopeia.

L'ex-governador Allen duu, en el retrat,les mans a les butxaques.

Hauria estat pitjor, naturalment, haver-lorepresentat amb les mans a les butxaquesdels seus conciutadans.

Massa cobdíciaConey Island és un parc d'atraccions im-

mens, freqüentat per seixanta mil personesa la vegada. El film Solitud,—presentat ensessió MIRADOR, dóna idea del que és el for-migueig humà d'aquell indret que ara hempogut tornar a veure al cinema, però en elsreportatges, cremant com un lluquet.

El sorprenent no és que s'hi hagi calatfoc, sinó que el sinistre s'hagi produit en

aquesta època de l'any. Els altres anys, untros o altre de Coney Island cremava; a fide temporada, i a la primavera següent hihavia noves atraccions, installades a des-pesa de les companyies asseguradores.

Però enguany la recaptació és magra i elsbarraquers de Coney Island han «deixat))cremar la meitat del parc abans d'hora. Esdiu, als Estats Units, que les companyiesasseguradores estan molestades per aquestabarroeria i l'any vinent pensen augmentarles primes d'assegurança.

GRANS NOVETATS EN

CORBATES INARRUOABLES

Jaume I, 11

Teléf. 11655

Jovenfuf en la vellesaNaturalment, l'home arriba a la se-

nectut, i aquest període de la vidaés quan l'organisme va perdent lesseves forces, per falta d'assimilació.

Si s'aconsegueix combatre en unvell la postració nerviosa, donar ener-gia al seu cor i restablir les sevestorces, tindrem un home jove.

Els metges han comprovat que l'ac-ció de la Kola aïllada produeix no-més una excitació ; cal associar-li,com ho està en l'enèrgic reconstituentFOSFO- - GLICO - KOLA DOME-NECH, el glicerofosfat de calç, pro-ducte que per la seva acció regene-radora corregeix el defecte de la Kolai augmenta el seu poder reconstituenten altíssim grau.

1

oIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIumePER A FOTOGRAVATS, LA CASA _

=ANTON 1 MART 1 Màxima rapidesaMàxima qualitat

ARCS, 7 : TELEFON 18664 : BARCELONA

7IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIll11111111111111111111111111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'

Coîery! la pell sao, acta, joye, írcsc i gamada

ÂId!ti's tlepressa, amb simplement

lixO 110 acollegu!rà

amó la

ASTA

* )¿)

MIRABDR

VIDES PINTORESQUES

Un Borbó tronat

El príncep Edgard de Borbó

complementari, l'informador afegia — : Crecque és pretendent al tron d'Albània.

Ja era tata una professió, però d'aquellesque salen mantenir el que l'exerceix simul-tanejant-la amb una altra que no figuratampoc als anuaris : la de «sablista». El po-bre general, a canvi de prometre alts càrrecsdel govern albanòs, treia diners àdhuc delscriats de l'Ateneu. De vegades els tornava,amb una propina espléndida, però desprésdemanava una quantitat més alta que lasuma del manlleu anterior i la propina queel premiava. Era tan gran senyor, que nopodia pagar l'erdlustrabotes de mà a mà :deixava anar una pesseta a terra, i l'altreque la collís. Devia ésser aquesta la provamés fefaent de la seva sang principesca.

Es deia que era fill natural de FrancescJosep d'Austria i de la princesa Alícia deBorbó-Parma, a la qual el vell emperadoraustríac proporcionà després un marit, l'ar-xiduc Ferran IV d'Habsburg, gran duc deToscana. Naturalment, al Gotha no es pottrobar cap rastre d'aquest origen, però nomancava qui, afegint-li unes patilles ambla imaginació, trobés una semblança entreel suposat pare i el que se'n deia fill.

Tot d'una, deixant un rastre de deutes,va desa!paréixer. I ara l'hem tornat a trobar,a la crònica negra dels diaris. El príncep'Edgard de Borbó Parma ha mort a París,en un hotel sòrdid, assassinat per una amantque el mantenia amb la venda de potinguesde tocador que ella mateixa elaborava.

Un Borbó que mor en aquestes condi-cions, i ha vivotejat en les que ja es podensuposar, és un tema pels diaris, sobretot al'estiu, época d'aparició de la «serpent demar».

Si se l'havia de creure, aquest Barbó ha-via nascut — dels pares ja esmentats — alcastell de Runkelstein, el 19 de novembrede 187o. (Actualment, Runkelstein, situata l'Alt Adige, pertany a Itàlia i s'anomenaCastel Roncolo.) Però aquell any el castellera en ruines i deshabitat. Fins deu anysdesprés no l'adquirí i restaurà l'arxiducJoan Salvador, que portant el nom de JoanOrth havia de morir misteriosament a l'A-mèrica del Sud.

Segons explicava el príncep Edgard, elseu pare el féu ingressar a l'Escola de Ma-rina, d'on sortí oficial, i la seva joventutresidí a Austria i Espanya. A París s'ena-morà d'una americana casada amb un fran-cès, filla d'un agregat militar de l'ambai-xada nordamericana a París. L'emperador,disgustat per aquest casament amb unaprotestant divorciada, !trencà tota relació

amb ell. L'americana s'arruïnà, però ell,cavallerós, s'hi casà i en tingué fills.

El que és cert, és que a la cambra delcrim s'ha trobat una carta del mort a unfill seu resident a Amèrica, indicant-li tidestí que havien de tenir unes joies amb1'águila 'bicèfala i la cor ona imperial aus-tríaca, que també han estat trobades.

Era dones, realment, un príncep austríac?En 1910 estigué a Viena pues dies, perquèla policia no veia amb bons ulls que es di-gués parent de l'emperador. En 1913 se'ltroba a 'Trieste i a Fiume, fent-se passartan aviat per coronel nordamericà, com pergeneral turc i sempre pretenent el tren d'Al-bània, sostingut per un grup de financiersamericans i per la casa imperial austríaca.

Un any més tard es fa passar per gene-ral de l'exèrcit de Mackensen, i en 1915,a Atenes, per coronel espanya]. Aquest ma-teix any és detingut a Itàlia, suspecte d'es-pionatge. La intervenció de la cort espa-nyola li estalvia un càstig més gros que elde la simple expulsió que 11 fou aplicat.

Això faria creure que es tractava realmentd'un Borbó. Sembla que hi ha tants Bor-bons i Borbonets escampats pertot, rics ipobres, que als genealogistes més expertsels roda el cap. Encara que els documentsque ara usava el claven com a fill d'undesconegut i d'Alícia de Borbó, i no sónfalsificats, la legació austríaca ha desmentitque fos Borbó ni de lluny ni de prop i unperiodista italià recorda que l'any 1917 foucondemnat, a Itàlia, sota el nom de Lo-rioli i no sota el de Borbó. La legació al-banesa, per la seva banda, ha declarat queno el coneixia com a pretendent al trond'Albània. Però sembla cert que en 1915,quan fou detingut per espia, cobrava de Vie-na i d'uns nordamericans que es deviencreure posar diners a guany, a rescabalar-se'n després amb la hisenda albanesa.

Sigui el que sigui, anava deixant pertotel seu obligat rastre de «sablassos» i desomnis de grandeses. Com que, posat aheretar, un «sablista» no té aturador, laseva dona, morta fa tres anys, li haviadeixat onze milions, que no podia heuremancat de diners per pagar els drets desuccessió, i en 1936 havia d'entrar en pos-sessió del castell de Runkenstein, actual-ment en mans del govern italià.

Tot esperant-ho, vivia a París estatjat acasa d'algú que s'havia compadit d'ell, il'aragonesa que l'ha mort l'ajudava a man-tenir-se. Se'ls vela a tots dos en un cafèprop del Tihéátre Français. Ell encara duiabotes de muntar i cravache, i es veu queencara desvetllava passions, si ha estat lagelosia el motiu de l'assassinat. Es parlatambé d'una història d'espionatge. Se'l creucomplicat amb la «sanjurjada». Tot el quees vulgui, d'aquest vulgar estafa empeltatde somiatruites. Perquè fa l'efecte que ellmateix havia arribat a creure's el que voliafer creure als altres.

Un dia, un amic seu el veié tot preocu-pat : li havien ofert no menys que quatretrons balcànics i no sabia per quin deci-dir-se.

R. M.

d'un auto, una moto o una trista bicicle-ta... Si hom de traduir al català tantesd'institucions no hi acabarem mai la feina.

Tampoc serà excessiu fer un estudi delsmètodes de repressió : en això els catalanssom molt primmirats. Nosaltres que hemsofert aquelles càrregues precedides d'uns es-garips, de banda dels mantenedors de l'or-dre, i del regim i de la indivisible, comaquests : Muera Cataluña, c...! ; Viva Es-paña, l...! ; J... catalanes!, i de pitjors itot, si n'hi ha, desitjaríem que els nostresagents tustessin el cap dels «dolents» d'unamanera contundent, però silenciosa. Unacàrrega de policia no és cap cacera, i elsglapits no hi fan gens de falta.

Aquelles escenes de ]'edat de pedra, quetenien com escenari corrent les .Rambles: iel carrer de l'heroi de Covadonga (el qual,de passada, no sabem que mai hagués estata Barcelona, ni que hi tingués res a fer, ja.que no va donar resultat ni per empaitarels moros d'algun Ajuntament radical, o deservidors dels lacais dels successors de lareial familia de Covadonga), aquelles esce-nes eren dutes a cap per uns subjectes es-carrancits, armats d'uns sabres descomunals,que feien ferides a qui tocaven, .però quetocaven a ben poca gent, a causa de la difi-cultat de llur maneig i de la inexperiènciai del poc vigor dels salbrejadors que els bran-daven a tort i a dret. No voldríem que lanostra policia dugués coses tan prehistòri-ques, ni fes tan mala pinta.

Tampoc creiem que sigui de cap profitaquesta confusió que actualment regna en-tre els policies del carrer i la policia judi-cial, social i criminal ; ens sembla que lasemblança de noms ha illusionat massa elsque han aplegat en un cos activitats tan in-dependents i distintes : així com no voldríemper la nostra terra tanta diversitat d'unifor-mes, no ens plauria el defecte a la inversa :la confusió, mare dels malentesos.

Finalment, ara que gràcies als destinsque, de sobte, s'han girat favorables a Ca-talunya, podrem tenir la cura del nostreordre, i podrem, per tant, sentir-nos totjoiosos del nostre policeman, no voldríem perres del món que estigués tarat d'aquest de-fecte, tan corrent a Espanya, de voler ferel gall : ha d'ésser fort i, a estones, temi-ble ; però no ha de meravellar les dones niesverar les criatures. Ha de donar, sobre-tot, la sensació d'una bona persona ques'imposa a les males persones, en nom dela llei. Una lluita de policies i pertorbadorsha de figurar dins dels posssibles, l'eternabatalla del bé contra el mal ; mai una ba-ralla de pinxos del govern contra els pin-xos de l'aposició.

Per això proposem als futurs organitza-dors dels nostres serveis policíacs, que, enredactar el reglament del cos d'agents delcarrer, els triïn forts 1 cepats ; els ensenyinmolta giminàstica ; així amb llur presènciaja s'imposaran i si no n'hi ha prou, sabranpersuadir els reacis. Però també, al costatde la classe diària de cultura física, una es-toneta d'urbanitat. Això simplificarà moltles coses.

ROSSEND LLATES Jerusalem vol estàfuesLa premsa de Jerusalem està en plena

efervescència . Qüestions polítiques? Resd'això. Religioses? Tampoc. La cosa és mésgreu : Jerusalem no té monuments.

Conforme als antecedents judaics de laciutat, complementats per la dominació tur-ca, a Jerusalem no hi ha cap estàtua. Elscarrers i les places només serveixen per cir-cular-hi.

Els confrares hierosolimitans demanen queel nou pla d'urbanització segons el mètodeeuropeu — bateig dels carrers, numeració deles cases, etc. —, comprengui també l'erec-ció d'uns quants monuments.

En això dels monuments, tot és comen-çar. Després, ningú no pot dir on acabarà.Pobre Jerusalem, si es troba amb algunacosa com la plaça de Catalunya.

Visifa grafuitaEl professor Marion, el conegut cirurgià

de l'hospital Lariboisière de Paris, autord'obres clàssiques de la seva especialitat, nopot suportar que persones de posició el tro-bin fora del des putx i li parlin dels seusmals, fruint així d'una visita gratuita.

Fa pocs, a les sis de la tarda, l'hora enquè més plena va la rue Royale, quan eldoctor Marion anava a pujar al seu cotxe,una senyora l'aturà i li contà amb tot luxede detalls les seves misèries d'ordre renal,per acabar demanant un consell professionalen tota forma.

El doctor Marion, després d'escoltar-la,digué amb tota serietat :

—Molt bé, ara mateix ho arreglarem. Volfer el favor de despullar-se?

Vuit o deu anys enrera, voltava per Bar-celona un home que duia invariablementbotes de muntar i, a la mà, allò que elscavallistes en diuen una fusta. Però malgrataquesta indumentària, no l'havia vist ningúa cavall. Feia llargues estades a l'AteneuBarcelonès, on era el centre d'una «penya»heterogènia i que no feia pas massa bonaespina. Quan algun soci de la casa, sor-pres de trabar un home vestir d'aquellamanera, preguntava qui era, li responien :

El general Borbó — i, com a detall

Passeig de Gràcia, 87.-Telèfon 79681Sessions contínues:

Tarda, de 4 a 81 mitja 1 nit, deloa12Butaca. una pesseta

Noticiari - Reportatges - DocumentalVENEDORS DEL MON (Documental)

CATIFA M ÀSï ICA ("Fox.)LES ILLES DELS PIRATES (Represa)

Equlp sonor R. C, A. Photophone

ASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

LA PROXIMA TEMPORADA

Fil ms que veuremD'aquí un mes ja haurà començat la nova

temporada de cinema. Ja és temps doncsque, seguint les nostres habituds en arribaraquesta data, avancem als nostres lectorsuna llista de títols deis films que veuremdurant la pròxima temporada. No ,pas unallista molt completa, cosa que seria per nos-altres extremament fàcil, ja que es limita-ria a un simple treball de copista, sinó una

aquests dominis els americans. Sembla quees tracta d'un gènere genuünament vienèsdins el qual la gent d'Europa és capaç d'in-ventar alguna cosa força escaient.

De les cinc operetes donarem només untítol : El Congrés dansa, que va precedit jaa hores d'ara d'una certa fama com a unaopereta extraordinàriament reeixida. De lescinc'altres produccions creiem obligat senya-

De «L'Atlàntida» de Pabst

llista com més cenyida sigui possible dinsun criteri de selecció.

No es tracta de fer profecies ni de llançarpronòstics, sinó d'apuntar aquells títols queofereixen prou garanties per poder-ne espe-rar alguna cosa de bo. Prestigi deis direc-tors, informacions deslligades de tota :pre-ocu,pació comercial, i també notícies i ecosrecollits a través de la premsa de fora a l'en-torn de les bones escenes, heus ací dadesconvergents a la llum de les quals anem aconfegir una llista de títols.

Després de tot, el desprestigi de què elcinema gaudeix davant de malta gent téper causa que aquesta gent va al cinemaa l'atzar, conducta que ningú no aprovariatractant-se de lectures, concerts o teatres.Ací, com a tot arreu, hi ha classes i nomsi cal refiar-se dels noms competents a fi derecollir el mínimum de desillusions. Heusací doncs uns quants títols.

Per començar tindrem un film de KingVidor, Champ, on reveurem el gran petitactor Jackie Cooper. Tot fa preveure un filmde gran categoria. Un gran esdevenimenttambé promet ésser-ho Noies d'uniforme deLeontine Sagan. A remarcar que es tractad'un film pensat i realitzat per una donai del qual es pot dir a tall d'elogi que hatingut la rara virtut de commoure l'opiniópública i .promoure un corrent de comen-taris que excedeixen de molt els límits dela crítica de cinema. Nosaltres des d'aquíhem estat els primers de parlar-me a Bar-celona i és molt probable que aquest filmfaci l'objecte d'una sessió especial organit-zada per MIRADOR.

Dins la producció europea cal assenyalartambé L'Atlàntida, la nova versió de la no-ve].la de Benoit, rodada suara per Pabst. Estracta d'un film de grams dimensions, portata cap per la Nero Films, la marea que abirens oferia M, l'esplèndid film de Fritz Lang.D'aquest director enguany no tindrem res ;en canvi, veurem dos films d'E. A. Dupont,Titànic i La tragèdia del far (Tenebres),dos drames a base d'emocions d'alta ten-sió. El cèlebre autor de Variété les ha fetesper compte de la Bip.

La Ufa presenta deu produccions de lesquals cinc són operetes, circumstància queno cal comentar, però que diu molt sobreel moment actual del cinema alemany. Vala dir que des del punt de vista comercialels alemanys han aconseguit desbancar en

lar, Emili i els detectius, film que ha cridatforça l'atenció per la circumstància d'ésserinterpretat exclusivament per infants. Di-guem també que d'aquestes deu produccions,vuit seran presentades aquí en versió fran-cesa, • una altra dada a recollir fortamentsimptomàtica de les tendèarcies dels produc-tos alemanys. Per fi, hi ha tres films inter-pretats per Kathe de N ^agy. Alguns delsnostres lectors potser recordaran que vàremassenyalar les aptituds d'aquesta xamosanoia quan l'estrena aquí, ja fa tres anys,d'Els fugitius. No l'havíem tornada a veuremai més. Es doncs amb satisfacció que lle-gim ara el seu nom en un lloc tan preemi-nent de les llistes de la Uifa.

Tornarem sobre la producció europea mésendavant, ja que per avui les dades són en-cara molt incompletes. Anem per la produc-ció americana.

Tres Clarence Brown, Emma, Anima lliu-re i Amor en venda. Films ens diuen d'ins-piració molt arriscada, temes difícils. Brownha abandonat aquest any Greta Garbo, laqual ha passat a mans de Georges Fitz-maurice en el drama d'espibmatge MataHari i de Robert Z. Leonard en Susan Le-no.x. Ens diuen que Grand H&tel no s'es-trenarà pas aquesta temporada ; així doncs,no hi ha sinó dos films de Greta Garbo.

Encara que no molt amics de classificarels films pels noms dels artistes, per amora la claredat, diguem, ara que hem citatGreta Garbo, que els films de Marlene Die-trioh per la nova temporada són també dos,els dos, per què dir-ho! de Sternberg, L'ex-prés de Xangai i La Venus rossa.

No hi haurà Cha•plin ni Harold Lloyd.Dins el cinema cómic no s'anuncia sinó u^n

Buster Keaton, Carrers de Nova York, quepromet ésser cosa bona de debò.

W. S. Van Dyke anuncia fins a quatreproduccions. Res de particular, sembla. Na-turalment que diem això tot pensant enOmbres blanques. 'Per ]'aspecto comercialen el sentit que cal veure-hi un gran èxitde públic, devem esmentar Tarzan, trans-cripció de la novella fulletimesca tan cone-guda aquí com a tot arreu.

Harry Beaumont, que tarot contribuí allançar Joan Crawford, torna a dirigir-la enSalvada. També Adobphe Menjou ha estatdirigit per ell en. L'etern Don Joan.

Hi haurà un Douglas amb el títol bensuggestiu de La volta al món en vuitantaminuts, i dos films de Glòria Swanson, In-discreta i La reina Kelly, aquest darrer diri-git per 'Erie von Stroheim.

Podem esperar confiats — les fotografiesque tenim a la vista signifiquen totes ellesuna gran intelligència — El Dr. Arrowsmith,de John Ford ; i diem també el mateix d'Elterror de la xurma, filar de Howard Hawks,que els mostres lectors assabentats esperenamb el títol de Scarface, film que vol sobre-passar tots els films de gangsters produïtsfins ara.

En el número vinent completarem aques-ta informació. De moment ja podem dir quel'aspecte de la nova temporada ens Peco-mana optimisme. Les llistes de les cases fangoig de debò ; donen a entendre un esforçformidable per a salvar la situació, contratantes circumstàncies que la fan difícil avuipel que fa al cinema.

J. PALAU

Saló Catalunya Capitol Cinema TEMPORADA DE GRANS REPRESES

A PREUS REDUITS

II

Del dia 25 al dia 28 del corrent

DESAMPARADOPER GEORGE BANCROFF

Ballet rusoPER LOWELL SHERMAN I C. BR00K

Dos fiims "Paramount"

Preferència

General

El Código Penal(en castellà) PER MARIA ALBA,CARLES VILLARIAS I B. NORTON

EL CIRCOPER CARLIE CHAPLIN

Dos films "Artistes Associats"

1 `50 pessetes

0`75 "

MIRACOR

EL CINEMA4

anys únicament algun erudit historiadordels començaments heroics del cinema es-mentarà els noms, un dia universalmentconeguts, d'un Valentino o d'una Ber-tini. I no gasa incloure també en aques-ta seguretat d'oblit .algun dels artistesactuals que més preferències gaudeixenen el món cinematogràfic, perquè és moltdolorós admetre per endavant que elsnostres afectes de moment seran tambéengolits per la voracitat impassilble delsanys. Perquè nosaltres admirem a cons-ciència l'art de Greta Garbo, per exem-ple, creiem que aquest art perdurarà, simés no en el record, a través dels segles.Qui ens ha pot assegurar, tanmateix?Només una persona que hagués estat tanclarivident, l'any 1916, per a dir->nos queaquelles poses enternidores de la Borelli, queemplenaven els cinemes, caurien en l'abísdel ridícul més absolut i serien renegadesàdhuc per les noies anèmiques que més s'hiextasiaven, mentre que aquell personatgeinsignificant que tirava plats de nata a lacara dels policies i s'esbatussava grotesca-ment anib un tal «José» deis bigotis de pa-raigan, hauria d'assolir una glòria única i,per ara, ben perdurable.

I, nio obstant, la lectura d'una simple re-lació d'estrelles esborrades del oe1 de lapantalla m'ha tornat .als temps de la mevainfantesa. Inoblidables tardes dels dijous,en aquell Kursaal de vestíbul emmirallat ipista de patins en el pati lateral! Qui enstornaria l'apassionament per aquelles ses-sions denses i plenes d'interés? La cinema-tografia italiana havia assolit el seu puntdolç. La Menichelli, la Leda Gys, l'Hespè-ria, la Lyda Borelli, la Itala Almirante Man-zini es deixaven morir arrossegant-se pertotes les catifes i arrapant-se a tots dls marcsde porta. IEIs galans, fogosos cavallers decalba prematura i panxeta delicada, es deienGustavo Serena, Alberto Capozzi, A. Collo,Tullio Carminatti, Febo Mari (aquest dar-rer tenia, de més a més, unes certes pre-tensions poètiques i es conjuminava uns ar-guments simbòlics que deixaven petites lestragèdies grandiloqüents de Gabrielle d'An-nunzio).

La cinematografia escandinava acabava laseva curta i gloriosa trajectòria, amb aque-lla famosa marca Nordisk, que topava ambl'inconvenient dels eognoms revessos per afer-los populars. Hom començava a deixarlloc en els programes alls films de sèriesamericans, i els cinemes populars s'estre-mien d'emoció amb les gestes trepidants del«Conde Hugo», del qual gairebé mai ningúno arribà a saber que es deia Francis Ford,de la Lucile Lave, que era la Grace Cu-nard, i del forçut Eddie Polo, que vam ar-ribar a patir, en carn i ossos, a Barcelona.Es clar que les persones de gust trobavenque aquestes diversions populars no podiencomparar-se amb els espectacles histèrics deguarda-roba, que la Tocino i la Cesar Films

Elliot Dexter

Un balançGeorges Altman, crític inconformista, les

opinions del' qual hem retret més d'unavegada, ha començat a fer, des de les pà-,gines de Monde, el seu balanç de la tem-porada passada.

((Molts films. Els studios francesos treba-llen de ferm, malgrat la crisi... Agafeu unaobra de teatre, ben calenta, ben cuita (Ma-rius, Fanny), gireu i remeneu, bateu i ser-viu : èxit. Agafeu un vell vodevil ben gas-tat, fregueu, feu lluent, unteu els vells res-sorts : un bon film per al gran públic.

Agafeu una dona ben bonica: Greta, Joan,Dorothy, Medge, Emmy, etc, (compte ambles noves estrelles), estireu-la sobre un di-van, tombeu-la sota la besada del masele,feu-la jeure, ballar, cargolar-se, plorar, riurei maquillar-se, sex appeal: film de luxe.

Agafeu un revòlver, dos revòlvers, um ban-dit, dos bandits, etc : film ple de movi-ment.

Agafeu Chiappe, o la seva senyora, entrepolicies, o Herriot parlant de la seva Fran-ça, o Boncour-Deroulède : una vivent actua-litat.»

Després de passar en revista la produc-ció francesa, de la qual només salva el filmde René Clair, acaba :

«Així, per diverses raons, els únics filmsde valor d'aquesta temporada han arribatd'Aleman ya. Sembla que només hem cone-gut els millors, i que, segons diuen, la pro-ducció berlinesa corrent no té res a envejara la nostra. Potser sí. Però vull remarcarque àdhuc en films mitjans, corrents, comEl Congrés dansa, Rasputin, o, d'un nivellmillor, Sobre l'empedrat de Berlín, Pichlerbanquer, hi ha alguns moments de cinemaque no hi són en la producció guíe se'nsdóna ací ; és cert que els alemanys han cer-cat millor que nosaltres de compendre leslleis i les possibilitats noves del mot i delso a la pantalla. Com prova, els nousefectes de No man's land, .els magnífics si-lencis i els sorolls delicats de La llum blava,algunes imatges de M, l'atmosfera sonora,nova del tot, que amara L'Opéra de quat'-sous, la música d'acompanyament d'Elsgermans Karamazoff...»

Les dues «Atlánfides»Pabst ha rodat L'Atlàntida.mPerè hi ha una Atlántida anterior —

de 1921 — dinis la història del cinema. UnaAtlàntidal gens menyspreable que caldriareveure ara, per a fer una comparança. Caldir que la direcció de 1921 és interessantís-sima : Jacques Feyder (recordi's El Bes,film perfecte). La interpretació a càrrec dela Napierkowska (Antinea), i de Angelo(Morhainge).

Marcel Carné ha fet a Pour vous unacomparació detallada de les dues.

Segons aquest escriptor, la versió de 1921és «mesurada, llarga i regular», «un riuque passa mandrosament, com a disgust,entre les prades», «misteri allusiva, «orno-ció abase de tendresa», «sensualitat fei-xuga». Per contra, la versió de 1932 hioposà «una impetuositat de tots els ims-tants; una recerca constant del fet dra-màtic i pictòrica, «una atorrentada que esprecipita sobre l'obstacle i l'abat», «mistericoncret», «una bellesa freda i nua ; unamica austera».

Brigitte Helm : l'Antiinea somiada.»Hi ha, veient aquestes dues taules de

comparació, el problema de la fidelitat alnovellista. Quin deis dos traductors (tra-duttore : tradittore) ha traït més claramentel pensament de Benoit?

Henri Tracol planteja a Vu aquesta qües-tió. I diu : «Decididament, la comparacióno és pas possible. L'Atlàntida de Pabsti la de Feyder estan situades en dos plansdiferents. Direm, però, que Feyder està in-finitament més a prop de Benoit que Pabst ;car ha fet un film d'ordre narratiu, episòdic,anecdòtic.

En canvi .alguns detalls de 1'escenografiai de la interpretació ens fan riure decidida-ment.»

La parella cèlebreStan Laurel i Oliver Hardy són a' Europa.

No són a Barcelona com un anunci deteatres podria fer suposar, truc ximple ipoca-solta que potser haurà agafat algunincaute, tot i la deformació deis noms i lanota de la M. G. M. advertint la super-xeria.

Naturalment, han estat assetjats a pre-guntes. Sobre llar manera de treballar, handit :

«No preparem mai cap truc per enda-vant. Improviseim sabre un argument acu-radament establert : és una trama sobre laqual les «troballes» cauen com a mosques.No cal cercar el gag, perquè ja ve en elmoviment i neix del moviment mateix.Aquest és el secret de la «vida» del ci-nema.»

CamaleonismeEl nostre crític Josep Palau és enemic

de classificar els films per les vedettes, i evi-dentment té raó. Però és el cas que homsol veure que els mateixos actors fan sem-pre els mateixos papers. Els directors fa-briquen films adequats al carácter admèspel públic, que ha de tenir tal o tal ultraestrella.

Perú ara s'anuncien, en el cinema ame-ricà, alguns canvis en el caràcter dels papersque han fet cèlebres molts noms.

Norma Shearer assaja un nou gènere enSmiling through ; Joan Crawford diuen quetambé canviarà; Jean Harlow ja és méssimpàtica en Red Dust ; Barbara Stanwyckfarà un paper xinès en The bitter tea ofgeneral Yen ; Ruth Chatterton farà comèdia.

Mentre Douglas roda Robinson Crusoe ales mars del Sud, Mary Pickford vol treba-llar en papers dramàtics ; 'Elissa Landi seràuna dona dominadora en The sign of theCross ; Constance Bennett es decanta a lacomèdia en Two against the world.

donaven i que es deien Cabiria, Espartaco1 Quo Vadis?, en els quals excellia la mus-culatura de l'un dia famós Bartolomeo Pa-gana, «Maciste».

Però a poc a poc les pellftules de seriesanaven imposant-se i apareixia un nou as-tre rutilant : la Pearl White, que assolia lafama amb els Misteris de Nova York i LaMàscara de les dents blanques. I entremig

de les «superserial» i de les còmiques dedos rotllos, en les quals despuntaven Ros-coe Arbuckle «Fatty», Cha iplin i MabelNormand, substituïda després per !EdnaPurviance, començaven tímidament lesprimeres comèdies americanes de la Fa-mous Players, que ens revelaven Mar-guerite Clark, Wallace Reid, Lila Lea,Mart/ Pickford i Douglas Fairbanks. Elsprimers drames de societat de la Vita-graph, les còmiques de la Triangle i laKeystone, ]'aparició de les vampiresses,amb Theda Rara, i dels cow-boys, ambl'inoblidable Bill Hart (que agra romanretirat al cim d'una muntanya, envellinten la solitud i l'oblit, igualment que 'El-mo Lincoln, el primer intèrpret de Tar-

Dorothy Dalton

zan), els films dramàtics que universalitza-ven el renom de Pauline Frederick i deDorothy Dalton, i les primeres flappers ambViola Duna i Magde Kennedy ; els galansplens de virior i d'optimisme, com CharlesRay i Elliot Dexter i agiten vell rondinaire,mort fa anys, que es deia Theodore Ro-berts. Aniríeu extreient del fons de la me-mòria, amb relativa exactitud, noms i nomsque avui corresponen a éssers desapareguts,morts o fracassats. Qui es recorda de Su-zamne Grandais, que assolí un èxit tan granen aquell film francés Midinettes? Qui hafet esment de la mort de William Russell,de Mabel Normand, d'Earle Williams, deMartha Mansfield o de Dustin Farnum?I, tanmateix, el traspàs d'algun d'aquestsfou tan tràgic com el de Lya de Putti, deBarbara La Marr o de Wallace Reid. Peròmoriren ja lluny de la popularitat.

El cinema parlat ha arreconat una pilad'artistes de mèrit, i ningú no ha cregut útilfer-nos saber que Lilian Gish abandonava1.0 pantalla pel teatre o que Raymond Grif-fith s'ha convertit en escriptor.

Noms oblidats, i més noms encara queja ens serien completament desconeguts ique corresponen a éssers que un dia ensferen riure o emocionar. Fugacitat de laglòria, força devoradora del cinema que con-sumeix una llarga teoria de fantasmes sa-crificades per a elevar-lo, en un esforç cons-tant i ple de dolorosos entrebancs, a la ca-tegoria d'art. Cares oblidades que un diaompliren de somnis moltes imaginacions ique avui vegeten en la mediocritat d'unavida difícil o entre la corrua lamentable dels«extres)).

RAFAEL TASIS 1 MARCA.

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

Probablement el cinema, i en un graumolt més reduït, el periodisme, són les acti-vitats en les quails hom pot arribar a assoliruna popularitat més extensa i ressonant,per() de menys durada. Noms que un diaferen glatir milions de cors, .en tot el món,01 cap d'uns quants anys, molt pocs, nomésdesperten un vague ressò en la memòriad'algun fidel admirador. D'ací vint-i-cinc

LA GLORIA EFÍMERA

Cares oblidades

AL TEATRE GREC DE MONTJUIC

Una "Electra" modernaUN ANIVERSARI

c^d pe110

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

A rts Gràfiques

Aguliers, 1 I Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

L'«Electra» de Ho ffmannsthal al Teatre Grec de Montjuïc

Felip Pedrell

LLEIDA, BROTO, VALL D'OR=DESA, JACA, SAN SEBASTIÁN,SANTANDER, SANTILLANA,COVES D'ALTAMIRA, SÒ1IA,BURGOS, ALH AMA D'ARAGÓ,

• SARAGOSSA,són els llocs que hom visitant en la interessant

excursió en luxós autocar Pullman de

Víafges CafalòníaRambla Esfudís, 12 • Tel. 23252

per als dies 18e25 setembre

* * *

Donaven força a les allegacions, el crèdítd'energia, de sinceritat i de rectitud de totel que Pedroll tan bellament anava dient,tan bell com fondament pensat. Un mo-ment d'espectació. El musicògraf roman uninstant immòbil, rígid. Tot d'una, aixeca elcap i dels seus llavis brollen aquestes pa-raules enceses :

)(L'artista modern, atent a les veus delspobles, ha trobat en la cançó popular — lareintegradora de la consciència de les races— els principis damunt dels quals cada na-cionalitat funda el seu drama líric, canviantla primera essència del cant en pur elementdramàtic.»

El mestre Pedrell parla de nacionalitzaciói de la grandiloqüència de construcció poli-fònica de 1'abulés Tomás Luis de Victoria.En escoltar aquest nom, gels ulls de LluísMillet, l'esperit de l'Orfeó Català, s'illumi-nen.

El musicador de La Celestina es traba apunt d'enllestir la seva conferència i dipo-sita en les ànimes dels oients aquest llegatespiritual :

«Recordeu-vos de la nostra música nacio-nal i popular, oh, músics del nostre país!Ella us guarda i us crida .amb veu impera-tiva i afectuosa.» I afegeix : «VulgaritzeuWagner, i com oil els grans de totes lesgrans escales, els grans de totes les gransescoles de totes les èpoques ï de tots elstemps ; i aquells altres grans, els anònims,els infinitament petits però grandíssims iexcelsos custodis de l'anima nacional. !Elsbots vells rebran la pura substància de l'o-bra que aneu a empendre amb 1'empeinta igallardia que mereix tan bona causa. Pertal motiu ens és permès beure en vas propi.Aixequem-lo dones, i bevem a la prosperitati significació de la nostra obra.»

En aquest desè aniversari de la mort d'enFelip Pedrell, tinguem un record .per aquestantecessor dels estudis musicogràfics, queens va llegar un món de músics que nohem conegut, però dels quals hem rebut so-nora vida.

RAFAEL MORAGAS

NOVETATSEN CAMISES

Jaume I, 11Teléf.11653

MIR?BDR 5

EL TEATRE

D'ençà que Hoffmannsthal va escriure laseva Electra fins avui, en veritat, han pas-sat moltes coses. Des del naturalisme alsimbolisme i del realisme a l'escola del si-lenci, les idees i les doctrines que s'hansucceït han deixat ja bon xic rerassagadesles que portaren Haffmannsthal a manlle-var aquesta ingent figura de la tragèdiagrega per donar-ne al seu públic una novaversió i en la forma en qué la hi domà.

Es bont cert que totes aquelles teoriesestètico-literàries que defensava ardidamentHaffmannsthal en llibres, revistes i periè-dics, queden ja desplaçades del tot en rela-ció a la sensibilitat i les tendències que do-minen avui en el món de les arts - potser,si bé ho recerquéssim, més per qüestió deforma que no pas d'essència—. Però po-dem també observar, per altra banda, quela més gran part del que ha produït Hoff-mannsthal en la seva activitat de drama-turg, s'aguanta encara amb un aplom i unafermesa que manca del tot a moltes abresque després hem vist sortir amb gran espe-tec de ditirambes que ens les presentavencom a renovadores de l'art escànic, propul-sones del seu progrés i orientadores defini-tives del camí que ha de portar, però ques'han enfonsat al cap de ben poc temps perno tornar-se'n a parlar mai més sinó coma curiositat o com a document.

Hugo de Hoffmannsthal, nat en 1874, aViena, dedicat de joveníssim a l'estudi deles balles lletres, quant a teories i doctrineses ressentí un xic de la pesantor metodit-zant d'aquestes disciplines en el medi onles estudià. Però potser aquelles ensenyan-ces l'allunyaren de creure's que portava laveritat a la butxaca, inventada d'ell sol oinsuflada en el seu esperit per qui sap quinainspiració divina i el privaren d'imaginar-seque era un geni creador de tot de cosesque abans d'ull ningú no havia somiat.

Hoffmannsthal deklicà el seu millor tempsa estudiar els models clàssics, a analitzar,sospesar i dissecar els millors exemples queens han donat les èpoques passades i, enci-sat d'ells, a ells va acudir diverses vegadesper a les seves produccions. La seva ins-piració dramàtica fou encarrilada molt so-vint vers la interpretació, dins el marc queexigia l'evolució dels costums teatrals i amb

VESTITS DE BANY

BARNUSOSLA MILLOR COL'LECCIÓELS MILLORS PREUS

LES MILLORS LLANES

F. Vehils Vidal32, A. Portal Angel, 347, Plaça Uníversítat, 7

VESTITS DE LLANABANY, A 6'75 PTES.

altra cosa que xerrameca i guardarroba d'ín-fima qualitat —, sinó que tenen una rel mésprofunda : el talent poètic del que els feiaservir.

Referint-nos a l'obra que és motiu d'a-questes radies, tots sabem que si bé iElectra,Clitemnestra, Orestes, Egist, són tipus im-mortals, en mans d'un mal autor tenen lamort segura. Hoffmannsthal, però, sabé en-tendre'ls en el seu íntim ésser, s'Impregnàde Ilurs passions i llurs sentiments i ens endonà una creació que no és una reconstruc-ció arqueológica, sinó una interpretació benviva d'aquell tema etern per una sensibili-tat intelligent del fi de segle, que en féuuna autèntica producció del seu temps.

Per al seu profit, Hoffmannsthal, de cadauna de les tres Electres clàssiques, en vaextraure el que millor li semblà. Suprimitel ahor, deixà de banda també diversos per-sonatges, com Pílades que tan ban paperfa en Esquil i, especialment, en Eurípides,que el fa acabar casant-se amb Electra. Encanvi, conservà la deliciosa Crisotemis deSàfocles i hi afegí alguns personatges acces-soris, com la petita serventa piadosa, quearrodoneixen l'acció, substituint, poc o molt,els comentaris del ohor. No cal dir que elsentiment religiós que, encara que en dossentits força diferents domina en'.Esquií iiEurípides i que gairebé només apunta enSèfocles, en arribar a Hoffmannsthal ha des-aparegut cornpletament.

Tot això són coses que poden ésser con-siderades de ben diferent manera segons elpunt de vista en què hom vulgui veure-les.Tant pedem clamar al sacrilegi com podemlloar el desig d'incorporació a l'escena mo-derna del formidable i atraient personatgeque és la filla d'Agammenon. •

Per() l'important és el resultat, i no espot pas dir que l'a'btingut per Hoffmanns-thal sigui dolent, sinó força al contrari. Camapuntem en començar, els costums, els gus-tos, les tendències estètiques i sentimentals,del fi de segle fins avui han experimentatum canvi que en altres temps hauria estatqüestió d'un centenar d'anys, i és ben sig-nificatiu que una obra informada segons elscorrents dominants llavors, avui emocionii apassioni com ho fa aquesta.

Però parlar de l'Electra de Haffmanns-thal ens distret un xic massa de parlarde la magnífi ca creació que en fa Marga-rida Xirgu, la insuperable tràgica que usfa seguir pas a pas tota l'acció amb l'ànimasuspesa de la seva declamació patètica i po-derosa. Es fa seu el personatge amb totala seva intensitat esveradora ; tot el seuorganisme vibra i es retorça sota la fúriaobsessionadora de la venjança per llençar-sedesprés, un cop aconseguida aquesta, a l'es-paordidora dansa en qué cau retuda.

Cal dir que Margarida Xirgu és secun-dada de manera eficient per tota la sevaconípanyia ami, correcta declamació i mo-viments ben acoridats. Josefina Santaulàriai Eloísa Vigo, en Crisotemis i Clitemnes-tra, Alfonso Muñoz i Alberto Contreras, enOrestes i Egist, entenen molt bé llurs res-pectius papers.

Quant al llenguatge d'aquesta traducció,ens sembla que podria ésser una mica méscastigat. El text — suposem que deu éssertraduït al castellà per 'Eduardo Marquinade la traducció que en català féu JoaquimPena en 1912 — no perdria res amb una re-visió un xic atenta.

Per acabar, podem dir que aquesta repre-sentació d'Electra i la recitació de poesiesd'Alcover, Maragall, Verdaguer i Carneramb què Margarida Xirgu ens regalà abansde la representació, han estat la redempcióde'. Teatre Grec de Montjuïc ; el primer es-pectacle digne que ens hi ha estat ofert.

JOAN CORTES

Pérez de AyalaL'any 190o es publicava a Madrid una

revista setmanal dirigida per Luis Bello :Europa. Revista d'un to enlairat i objectiu,d'orientació moderna, i detonant per tant,que topava amb l'ambient d'aquell Madrid,tarat de tipisme, de patrioterisme coloniali de deixalles del sub-romanticisme echega-rayesc. Era una revista serena, però sub-versiva per reacció contra de l'ambient.

La revista duré poc temps. El necessari,peró, per a assenyalar u nes orientacions —que no es seguiren — i per a afirmar la so-lidesa d'uns nous valors • intellectuals. Anysmés tard, surt la revista España, productede la fermentació espiritual provocada per laguerra gran en un sector intellectual selectei de la topada d'aquest amb l'ambient ger-mandfil madrileny.

La primera té un to objectiu ; la segonaés orientada en un sentit batallador directe.Predominava, en aquesta, el tema de la crí-tica aplicada a tots els aspectes de la vidaespiritual espanyola. La política, la literatu-ra, cl teatre, les arts.

I és enaquestes planes on es revela eicrític teatral auténtic, absent de la vida in-tellectual espanyola de Clarín ençà. Ja erahora! La de la crítica no és pas una fun-ció exclusivament d'elogi o de blasme ; ésuna feina d'anàlisi i d'orientació ; d'aquira-tament de valors, i de reiligament i rolacióentre les manifestacions literàries del djai l'arrel clàssica, destriant-ne el que hi hade permanent i el que hi ha de balder.

Abans de Pérez de Ayala, en la críticateatral regna el confusionisme més agut ;de les planes de les revistes que hauriend'ésser orientadores, se n'han apoderat elsressenyaires interessats, que segueixen coma norma crítica l'elogi desmesurat i siste-màtic.

En l'horitzó de la crítica es dibuixa unadoble finalitat : la de fer-la servir d'esquerper a assolir un prestigi i aprofitar aquestper a tenir, més endavant, facilitats per aestrenar.

En aquestes condicions, el ressenyaire, enpla d'especulador, acata els prestigis con-sagrats i els aireja tant com li és possible,per tal d'aconseguir el seu ajut preciós.Tata la resta és judicada de cara al públic.

Alió que aquest aplaudeix com a bo, ésalió que el crític considera excellent. Elcrític esdevé un turiferari, un ,encensaire in-condicional dels noms consagrats i un ajutimportant dels que comencen. Als autors deprimera categoria els converteix en semi-déus, en tabús. Així 'Eéhegaray, més enda-vant Benavente. No discutim davant seu.Limitem-nos a a-genollarsnos davant seu.

Apareix la revista España i sorgeix el crí-tic. Va desbrossant i aclarint el camí in-trincat del teatre. D'un a un, sospesa elsseus valors autèntics i essencials, i n'asse-nyala els defectes, D'un a un els situa allloc que els pertoca.

Benavente, que és el màxim prestigi tea-tral del país, no resisteix l'envestida dela crítica. Cau fet a bocins. El crític, ambuna aguda perspicacia, en remarca la pe-danteria, el pseudo.-transcendentalisme, elverbalisme inflat, característic del seu tea-tre ; la viscositat del seu enginy ; la tendèn-cia a les sentencies moralitzadores estrafo-làries agafades pels calbells. Darrera de Be-navente caigueren tots els sub-valors delteatre. Arnidhes és elevat a la categoria clàs-sica.

Es inapreciable la feina de depuració dutaa cap per Pérez de Ayala amb les sevescrítiques. S'encara, valent, con tra dels pre-judicis i de l'ambient m'ef g ic que enra-reixen el teatre ; ataca les obres bandejantel respecte que solen produir els noms con-sagrats, no deixant-se cohibir per les res-plendors de la glòria, utilitzant un proce-diment crític que podria ésser qualificat dematemàtic. Mai carn ara la crítica no haestat sacerdoci i exemplaritat.

Malgrat el seu to objectiu i seré, les sevescrítiques semblen, per contrast amb l'entesainteressada establerta, d'una virulència id'un apassionament que són molt lluny detenir. El ver anàlisi és qualificat de roben-tada...

No hi fa res. El temps és el que fa pre-valer la raó. I el temps és el que ha tingutcura de demostrar les falles i els ,defectesdel teatre echegarayesc i benaventià, i, ambcomptades excepcions, del teatre castellà.

El que succeix, és que en el moment deproduir-se les topades, els representants delsector interessat cuiten a perdre posicionsestratègiques ; a les raons objectives salenoposar la llagrimeta patriòtica. Demostrar,per exemple, la falsetat del teatre benaven-tià equival, segons ells, a destruir barroera-ment els fonaments del teatre nacional...etcétera, i altres t()pics. Ja que no podenoposar unes raons o d'altres, apellein a lacoacció. Tot és en va.

Espanya, però, és un país en el qual lesorientacions de la selecció no poden ésserexercides amb l'assiduïtat que caldria, per lasenzilla raó que no existeixen d'una maneranormal. Són — i han d'ésser — encara fillesd'una convulsió espiritual. La feina del crí-tic, esporàdica, intermitent, no pot tenirper això mateix l'eficàcia que tindria cas depoder ésser exercida altrament. Es per aixòque, entre un període de crítica renovadorai l'altre, trobem aquests llargs intervals deconfusionisme.

:Espanya és un país en construcció.de començar pels fonaments. La qual cosaexplica que hi predomini un terme mitjàmediocre, i que hom exalci prestigis i valorsamb tota la lleugeresa i la inconsciència, iels doni unes proporcions desmesurades imonstruosos.

La crítica és ]'alambí que destria i valo-ra, posant-los al lloc que els pertoca, elsvalors fonamentals; no pas incenser. I allàen la crítica de teatre es limita a fer aquestafeina rutinària i perniciosa, d'esma, es por-qué encara es produeix la selecció al revés.En comptes d'ésser la selecció la que orien-ta les masses, són aquestes les que coaccio-nen les seleccions fins que les anullen.

Ara que tot són Estampas i Crónicas, finsa quan una altra Europa, una altra España,o un altre Pérez de Ayala?

JAUME PASSARELL

anava a podrir-les. Pedrell podrà ésser dis-cutible com a compositor, ,però el que d'ellval és la tasca de musicàgraf. En un altreordre d'activitats, és comparable amb Me-néndez y Pelayo.

L'autor de la Hispaniae Schola musicaSacra creia en l'insuperable valor del quebrolla de l'originalitat, i allunyava tot el quecreia producte de l'artificiositat. Si en els,anys joves de Pedrell la majoria dels nos-tres músics no llegien res, el mestre tortosíllegia per tots.

Pera no es trobava en ell l'erudició so-lament, tot i essent aquesta tan portentosa.Per mi, valia més encara el seu criteri.No amava als manuscrits a la recerca detroballes per vanitat de musicòleg, sinó aressuscitar composicions i edats. Tenia, comMenéndez y Pelayo, la facilitat i la felici-tat de les descobertes. Pedrell va compendrei sentir la música antiga .amb una perspi-càcia inigualada. Es possible que tant ellcom Menéndez y Pelayo conservessin algu-na cosa del Tostado i del Brocense, i nofóra estrany que en la visió de l'art musical

F qlaubertd que en somnis rrvaeSprop

veure l'heroic de les Termèpiles. No em sorpendria

gens que Pedrell hagués «parlat en vida»amb Palestrina, Victoria, Cabezón, Brudieui Morales.

* * *

L'autor de la .partitura de La Celestina,que havia llegit tot el que deia haver 'llegit,jutjava clàssics, romàntics i moderns, na-cionals i estrangers, amb criteri propi i pelseu compte. Cas extraordinari pel país i perl'època. Per això els seus estudis, de pri-mera mà, independents, tenen un doble va-lor : a més a més de l'intrínsec, el de l'ori-ginalitat.

Ara que es compleix el dese aniversaride la mort del mestre, val la pena que l'es-colteu.

Pedrell es troba, una tarda d'hivern (ge-ner de 1902), inaugurant el curs de confe-rències d'aquesta Associació Wagneriana quetant ha fet per la cultura catalana. L'enti-tat tot just porta dos mesos d'existència ies troba allotjada al carrer de la Canuda,allà on avui hi ha la Sala Mozart.

Hi ha gran interès a escoltar la sevaconferència. Fa tant de temps que no n'hadonada cap! Abans d'aparèixer En Pedrell,veieu Em Joaquim Pena, ànima de l'entitati cridat a portar tot un moviment musicali cultural que per sort encara dura. Tambéhi són el poeta Jeroni Zanné, Lluís Mi^llet,Enric Granados, Isaac Alibéniz — a una mà,un barret de copa i en l'altra, un havà apa-gat —, Salvador Vilaregut, el mestre Aliói el seu amic el barretaire Coutier, el doctorLluís Suñé i Medan, Joan Gibert (corn podiaMancar-hi lo tortosí Gibert si parlava lo Pe-drell?), el pianista Ferran Via, PenginyerGuillem Arís, Francesc Ferrer Maristany,Fortià Vilaseca, Oleguer Junyent (que aca-ba de presentar-se per primera vegada coma escenògraf, al Liceu, en un decorat per aLa posta dels déus), Anfós Par, DomènecEspanyol (que ja s'està rempescant un llibreque s'anomenarà Parsifal considerat comapoteosi de la religió catòlica), Adrià Gual,Mas i Serracant, Joan Maragall, Alexandrede Riquer, Joaquim Borralleras (que estudiaper metge), Josep Mavia Roviralta (que tiraper enginyer), els germans Uriach, JosepMaria Segura Tallien (aleshores repòrter aLas Noticias i que acabà essent baríton demalta fama i actuant en els millors teatresdel món), el malaguanyat Sans Rossell, elcatedràtic i violinista Lauro Clariana, elplorat Miquel dels Sants Oliver, el mestreAntoni Colomer, l'artista Bonnín, la liede-

rista Carme Amat, Carles Folch, AmaliPrim, l'avui doctor Francesc d'A. Sentinyà,•els catedràtics Antoni Rubió i Lluch i Jor-dan d'Urries, el pobre Josep Maria Ballvé,i tants i tants d'altres.

* * *

La veu d'en Pedrell s'aixeca :«A una de les contingències més agra-

dables que de vegades, no sempre, podenpresentar-se en la vida d'unartista, dec la grata satisfaccióde trobar-me entre vosaltres,en l'entranya de la pàtria ama-da.»

El mestre vaparlant i el filde la seva veu desapareix detant en tant. Però després al-xeca les mans i exclama ambveu més sencera :

«Per això no és. de més co-mentar la superior divinacióde Goethe, dirigint-la, natural-ment, als pessimistes que tansols saben cantar hossanes aqualsevulla temps passat, nomillar, és ben cert, que l'ac-tual ; o als jeremíacs, eternslarnentadors dels presents (pes-simistes de pitjor qualitat queels altres), incrèduls del pro-grés humà, tan pobres d'ener-gia com raquítics d'esperit.»

No és possi=ble descriure l'e-fecte que tal declaració pro-dueix en tre l'auditori de laWagneriana.

***

En Felip Pedrell, vellet debarba d'argent, amb veu suaui to de dolç reny, continuadient

«Les clares visions de Goe-the es fixen amb certera mi-rada en aquells dos pols rege-neradors d'atracció del món del'art i davant d'un d'ells, querepresenta un ideal ignomiinia-sament oblidat, qui no té enel seus llavis una paraula d'e-xecració contra aquell huma-nisme del Renaixement quetracta de bàrbar •Pa lestrina,a poc de tancar els ulls el

«prínceps musicra»? I qui no es condol da-vant de l'oblit criminal en qué diversesgeneracions de la mateixa Aemanya tenenel músic més creient dels temps moderns,l'admirable Bach?»

els canvis que comportava la transformacióde la posta en escena del que foren creatsençà, dels antics temes tràgics i dramàtics,els quals animà de nova vida i de nouesclat.

Però aquesta nova vida i aquest nou es-clat no provenen pas només del fet queHoffmannsthal poés la seva inspiració enels models clàssics — d'altres hem vist quesota la mateixa inspiració no ens donen

Fa prop d'una cinquantena d'anys, lamúsica que es produïa a Espanya era d'unvalor molt relatiu. La veritat és que el millarque es produïa era alguna que al tra sar-suela i, això sí, immillorables partitures degénero chico madrileny.

En mig d'aquest panorama, aparegué lafigura de Felip Pedrell, figura preeminenten la cultura musical, que defensà aquellesarrels nn{sicals tan nostres de la infecció que

L'Escola Normal de ParísPoques vegades una institució haurà exer-

cit una in fluència tan seguida, passant d'unageneració a l'altra sense decaure ni un mo-ment, com l'Escola Normal Superior de laveïna república.

Haver estat alumne de l'Escola Normalés una garantia que tothom accepta sensediscussió.

IEIs homes que han passat pels claustresd'aquell edifici, conserven amb orgull el seutítol de normalien i ham els el retreu comsi això sol ja fos un [mera.

Seria difícil trabar una sala branca del

en un marc de llibertat més ample. Des-apareixen els cursos especials. Cal anar ala Sorbona. Normalistes i universitaris te-nen els mateixos professors.

Aquesta unificació formal no aconsegueix,però, la unificació dels esperits. La mateixarivalitat tradicional perdura al través delsalumnes. Una mena de determinant afa-voreix el nivell dels normalistes. Llur mit-jana és més elevada que la de la Sorbona.Els exàmens en donen cada any la prova.

Per quines raons s'explica aquest fet?Ameu a saber ! Potser per la rigorosa se-

L'Escola. Normal Superior de París

MIRADOR

SUBSCRIPCIÓDE VACANCES ò

Els subscripfors quevulguin rebre MIRADOR

=°- al lloc on esfíuegin, no =han de fer més que comu=nícar a aquesta Admínís=

W (ració llur nova resídén=cía, on els serà adreçat elsetmanari sense augmenfde preu.

Igualment comuniquem Eals compradors al núme=ro que el vulguin rebre enla seva residència d'estiu,que hem obert un servei

d de subscripcions de va=canees, per un mínimumde 4 números, al preu Ecorrent de 0`30 pessetesel número.

Adminísfració deMIRADOR, Pelaí, 62, 4.*

5 Telèfon 153001!lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111iii!Illa

S'adquireixen exemplarsdels números

56, 120 i 153

MIRADEDORAdreçar•se a I'Adminisfraciós

Pelaí, 62. =Telèfon 15300

6

MIRADOR

LE/ LLETRE/LITERATURA POLONESA UNA INSTITUCIÓ EXEMPLAR VARIETATS

"Les pedres que parlen"A París hi ha una societat polonesa ex-

quisida, tota impregnada de cultura fran-cesa i que, per la polidesa i la conversació,ha conservat tot el refinament del nostresegle xvitt. La mateixa societat es trobaa Polònia, on la tradició francesa ha sobre-viscut a totes les vicissituds polítiques i enparticular al nacionalisme més actiu. N'ésun bon testimoni Lazare de Gérin Ricard,marsellés d'origen, però periodista a París,que ha freqüentat llargament els medis po-lonesos d'aquesta capital, i que ha fet, desmesos enrera, un magnífic viatge per Polò-nia. Lazare de Gérin és un dels francesosque actualment coneix millor el poble .po-lonès. Gràcies a all he llegit algunes de lesmés belles obres d'aqueixa remarcable li-teratura polonesa en la qual la novella téuin lloc tan important. I si he parlat de lasocietat polonesa actual, és no solament per-què ell me n'ha informat, sinó també, isobretot, perquè em sembla que hi ha unlligam estret entre la floració de la novellapolonesa de la nostra época i la cultura igels costums d'aqueixa sodietat. IEs que,també, una literatura que alguns crítics hanjutjat tan particular que seria gairebé In-comunicable a la resta del món, no pot es-capar-se del tot d'ésser entesa i gustadapels europeus occcidentals, essent sortidad'una semblant societat i feta per a aques-ta societat. El llibre l'anàlisi del qual vaiga intentar ho demostra, al meu sentir, cla-rament. Però no vull tenir l'aire d'escamo-tejar el problema no tenint en compte comes mereix el judici d'un d'aquests críticsdels quals parlava ara mateix i que emsembla que fan confusió. Els costums es-trictament polonesos poden ésser-nos estran-gers i mal coneguda la història de Polònia ;tota una part de la literatura polonesa con-temporània pot pendre-hi temes, un marccertes formes de sentiment; però no ésmenys cert que en les obres que mereixende fer-se llegir, tot això no sabria velarl'interès veritable, que és, pertot i sempre,en totes les literatures, la humanitat eterna.L'alludit crític alemany pretenia, fa algunsmesas, que la literatura polonesa actual éstan estretament lligada al sòl nacional queresta incomprensible a qui no coneix la his-tòria, la constitució i l'estructura social delpoble polonès. Admetent que tingui raó desd'un cert punt de vista i en una certa me-sura, vetaquí una obra que porta una escla-tant excepció a aquesta regla.

Es una novella de Venceslas Berentz, queha aparegut en la collecció polonesa de laN. R. F., admirablement traduïda per PaulCazin. Es una novella simbòlica en què lapoesia i les idees no perjudiquen la vida,sinó que l'animen d'una manera estranya.

L'acció té lloc cap a la fi de l'Edat mit-jana en una ciutat que no és designada ique pot ésser situada indiferentment sobrel'una 'o d'altra riba de l'011er. Es la Ciutat,de la mateixa manera que els personatgessón : els burgesos, els cavallers, els vaga-bunds, el prior del convent, el ferrer, lareina, la maritornes, els escolars, els boti-guers.,. El dia del perdó de Sant Florià(festa polonesa que fa suposar que els fetsocorren a Polònia) la ciutat és envaïda pelsvagabunds. Joglars, ministrels, saltimban-quis de tota mena, són conduïts per unclergue que ha penjat els hàbits a la figuera,un poeta savi, el «goliard». Aquesta ciutatensopida, dominada per les agulles de lacatedral, disputada pels dominics i francis-cans, aquesta ciutat formiguejant es mord'avorriment, El materialisme dels seus bur-gesos, aferrats a un ordre egoista, i el terrormetafísic escampat pels frares, es repartei-xen el cor dels homes. Res de fantasia, dellibertat, d'alegria : l'acedia, l'ombrívol pe-

^IIIIIIIIIIuIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuImIIIIIIIIIZ

ALS SUBSCRIPTORSI COMPRADORS DE

cat de tristesa, rosega les ànimes. Nomésels vagabunds vénen a dur-li el que 1i mancade plaer i de poesia ; però el remei és em-metzinat, car, amb l'alegria, conté la 111-cència, amb les nobles aspiracions huma-nes, desencadena la inquietud de l'esperis .IEls saltimbanquis diverteixen el- populatxo,els joglars encanten les danses, però l'exem-ple de llur vida lliure i de llurs ficcionssentimentals revifen en tothom ferments en-dormiscats. Les dones deserten el llit con-jugal per anar a coquetejar i ballar amb elsestudiants enjogassats ; aquests, després delabacanal, no pensen més que evadir-se alcamí ral amb els vagabunds. Només el go-liard veu tancar-se-li totes les portes. Laseva poesia és massa sàvia i els clerguestemen el que conté de paganisme i d'heret-gia. Però no és aquest l'únic dolor del poe-ta . Estima una bailarina que es dóna alprimer que es presenta. L'ex-frare és tur-mentat alhora pels remordiments del claus-tre i les temptacions de la carro, la nostàl-gia dels estudis reposats i l'orgull de laseva llibertat.

(Decididament, la folla dels vagabundsha fet radar el cap de tothom. El més va-lent deis cavallers del reialme, el defensorde la ciutat, per tal de preservar el secretdel seu amor culpable amb la reina, mataun oficial de la casa del rei. Ha de fugirde la ciutat. La reina, embruixada pels con-tes dels joglars, havia somiat ésser Ginebrai el] vol seguir els passos de Lançarot.

Amb la malenconia del goliard i l'angoixadel cavaller, l'autor ens passeja a través dela ciutat. Hi ha ací vint quadros d'art aca-bat, d'un color, d'un relleu, d'un moviment,d'una flama poètica i satírica que tepe s ellector suspès entre la illusió i la vida.

A la taverna ons'han reunit (i on elcap feble del goliard en dejú oedeix uninstant, amb les seves forces corporals, sotala feixuguesa de la seva doble amargor),els vagabunds s&i convidats a 'lluitar per ladeslliurança del cavaller. L'armadura d'a-quest li ha estat proporcionada pel ferrer,escultor de les portes de 'bronze de la cate-dral, i és tallada amb el mateix patró quela de Parsifal. Aquest artista forjador tambéés un obrer del somni ; com el metge he-resiarca, que acaba d'arrencar el goliard ala mort, ha pogut franquejar les portes,però els vagabunds i els estudiants han del-xat més d'un mort a la ciutat, El ferrer ésferit ; la bailarina ha desaparegut. Al tom-bant d'un camí, el goliard abandona la tropa.Vol refugiar-se en un claustre. Ha fran-quejat el llindar dels franciscans, però laincomprensió del prior i el seu orgull feritel llancen fora del convent. Anirà a moriral camp ras, sobre el cos temptador de laballarina retrobada, en mig de ruïnes an-tigues i de bardisses, després d'un deliri depoesia pagana i d'horror. Els vagabundsretroben el seu cadàver, després d'una ter-rible nit de tempesta, i obtenen del priorque els deixi enterrar-lo. El sàbat del go-liard ha tingut per aperidant» a l'interiorde la ciutat, el del ferrer que ha sucumbita les seves ferides després d'haver beguttota la nit .amb la Mort. No resta alpriorfranciscà (que té, ell també, el seu llevatd'heretgia i el seu somni) sinó mostrar alsestudiants el veritable objecte de llur recer-ca : «Pertot on sostindreu, per la flamadels vostres joves cors, la causa de l'Espe-rit — els diu —, complireu el servei delGraal.»

«Això — conclou l'autor — és la novellade les ànimes vagabundes i de l'eterna in-quietud de l'esperit de l'home, que us éscontada ací sota la figura de les coses anti-gues. • I sobre els quatre tons que donavenels instruments, el dels trobadors, dels jo-glars i dels monjos, a fi de donar a lespedres de les albes humanes la vida i elcolor del temps.»

Es un bel! mite, l'autor l'ha pastat detant de carn viva, matisat de tant de colorsveritables, que cada u de nosaltres, .per pocque sigui turmentat pel somni, pot reco-nòixer-hi la imatge del seu esperit i delseu cor.

Hi ha en aquest llibre estrany moltes decoses secundàries, encisadores o fortes, queobren múltiples perspectives sobre la cultu-ra i el talent de l'escriptor. Heus-en acíun, almenys, que ha franquejat d'un saltla muralla de Xina en qué el crític alemanypretenia tancar la literatura polonesa. Aaquesta crítica de sistema, i potser d'humor,com preferiria el llibre que•Lazare de Gérinens deu sobre la societat polonesa i la lite-ratura que aquella ha format! Hi ha certa-ment en aquest poble una barreja de réve-rie eslava en què el realisme es combinaamb la poesia més extraordinària ; posseeix,per expressar-la, els mitjans d'una culturaen què podem reconèixer sense gran esforçla influencia de la llatinitat. Aqueixa socie-tat polonesa contemporània, que conserval'encís de la més amable de les poquesfranceses i en qué són possibles uns llibrespuixants i curiosos com els que Paul Cazini els seus collaboradors han ja publicat, és,al nostre temps una bella llegenda. Esperopoder contar-vos-la.

PIERRE-J. ROUDIN

pensament francès on no hi hagués excellitalgú procedent de ]'(Escola Normal.

Això ha establert en els medis intellec-tuals una alta consideració pels ex-alumnesd'aquella casa. Així, és fàcil de compendrequin és el sortós paper que l'Escala repre-senta en les altes directives de l'espirituali-tat francesa.

El bo d'aquella Escola és el contingutliberal que la informa, el procés d'irradia-ció que exerceix al través dels seus homes.

Aquesta essència liberal de les doctrinesi dels procediments, perdura des del dia dela seva fundació i no han valgut vicissitudsper anorrear-la. Ho ha resistit tot. Ha estatel baluard de les doctrines d'esquerra en elsmoments en qué el país semblava virar enpes cap a la dreta.

Encara avui els ,puntals més sòlids delliberalisme en el camp de la política o enel de les lletres, responen a la filiació nor-malista.

La incessant funció nodridora que l'Es-cola Normal ha exercit en les seleccionscridades a regir els destins morals del país,la situa en un nivell de privilegi reconegutper tothom.

No sabem quines directives pendran a Ma-drid la recent Facultat de Pedagogia i laque hi ha anunciada a Barcelona cas que— no ho volem dubtar — arribi a crear-se.

Tant de bo que fossin una obra semblant.Heus ací per qué se'ns acut de parlar

d'aquesta benemérita institució francesa,emplaçada en el carrer d'Ulm, un dels méstranquils de la capital.

* * *Amb la Revolució hom volgué canviar

les directives de l'ensenyament. Fins llavors,aquest s'havia nodrit de la iniciativa par-ticular. El clergat en feia gairebé una qües-tió de monopoli.

Calia orientar' l'alt i el petit ensenya-ment. Calia, sobretot, preparar gent, esta-blir un fogar de professors que fossin ga-rantia de les noves idees. La idea d'unaEscola Normal Superior s'imposà. La Con-venció se n'ocupà em una de les darreressessions, us cop posats en marxa els aferspolítics més urgents.

La concepció que hom tenia, però, d'a-questa (Escola era desproporcionada a larealitat del moment. Hom ho volia fer toten gran. No hi havia concurrents i els pro-vocaren. A l'efecte, foren reclutats 300 alum-nes entre els mestres de les províncies. Elcontingut d'aquests alumnes era deficientís-sim. Navegaven en pèlag en no trobavensuport i naufragaven. Ara l'un, ara l'altre,anaren desertant.

Tretze anys després es produí un intentde reorganització. Era el moment de Na-poleó. Aquest sentia, igual que els ,conven-cionals, la necessitat de dotar el país deprofessors aptes que fossin garantia de laseva política. El seu propòsit, perd, trobàdificultats voluminosos. No reeixí. Fins l'any1841 l'Escala no quedà de fet constituïda.

El règim interior d'aquesta Escola comen-ça essent rigorós.

Durant tot el segle xix, els alumnes sónpensionaris. L'Escola pren el caràcter d'unacaserna. S'estableix un horari( inluexible.Hom s'aixeca aviat, se'n va al llit aviattambé. Durant la nit, unes rondes de vigi-lants volten pels patis de l'edifici. Les sor-tides estaven fixades els dijous i els diu-menges. L'uniforme era obligatori : levita ibarret de copa alta.

Els cursos eren donats per professors es-pecials, seleccionats entre els més illustres.Brunetiere (literatura francesa), Thiurot(grec), Fustel de Coulanges, etc. Aquestsprofessors formaven un cos especial.

Els alumnes s'anaven fent al mètode es-pecial que imperava a la casa ; això elsoposava, a poc a poc, al mètode la Sor-bona. D'aquesta oposició nasqué una riva-litat que encara dura ara. La mesura d'a-questa rivalitat la donen els concursos, lesbeques, tots aquells cotes que poden posa rde relleu l'esperit de competòncia.

La reforma de ]''ensenyament, operadal'any 1901, afectà l'Escola Normal Supe-rior també. A partir d'aquesta data, elsalumnes són encara pensionaris, però la du-resa del règim s'ha atenuat. Hom es mou

lecció d'aspirants. Cada curs es presentenuns 300 candidats. D'aquests, solament n'in-gressen 3o a lletres i 20 a ciències.

Potser per les grans facilitats de treballde qué disposen.

A l'Escala hi ha una biblioteca d'uns400,000 volums. Els alumnes en disposen alseu pler. Hi ha una gran confiança. En llocde demanar llibres i omplir butlletins, s'hipassen el dia.

Hi ha dues grams categories d'alumnesa l'Escola : Els que treballen ;purament iexclusivament coses escolars (professors) iels que, a més a més d'això, es senten atretspel teatre, per l'art, per la literatura, perla política. Aquests segons, afegeixen alsseus estudis normals els d'una llicenciatura.

Després del pas de M. Lanson per la di-recció de la casa, s'intenta retornar al sis-tema de l'ensenyament especial. Avui hi haalguns professsors que en lloc de donar elscursos a la Sorbona, han estat restituïts al'Escala. Aquests queden, de fet, lligats ala casa. Els altres poden amar-hi si valen,sense que per això perdin el seu lloc d'irra-diació en altres establiments d'ensenyamenton professin.

Malgrat el caràcter taxatiu de la carreraque hom prepara a l'Escola, la gran lliber-tat de qué gaudeixen els alumnes i el sen-tit vivent de la seva cultura, fan que moltsd'ells dediquin l'atenció a altres activitatsa les quals sovint acaben donant-se de ple.

Això explica que en les diversos branquesdel pensament francés hi hagi representantsd'origen normalista.

Professors de la Sorbona, literats de nom,polítics i homes d'Estat, periodistes, hanpassat per l'Escala Normal.

Dels 140 membres de 'l'Acadèmia France-sa, 12 són normalistes. L'actua'l Cambra dediputats compta amb ro ex-alumnes de l'Es-cola Normal.

Es curiós de remarcar com tots ells estanafiliats a partits d'esquerra.

El tret potser essencial de l'esperit del'Escola, és el de la seva independència.Una independència digna, no doblegada maisota cap pressió, per alta que hagi estat.Un establiment que hagi tingut corn a granmissió desenvolupar la facultat crítica delsseus alumnes, no podia procedir d'altra ma-nera. Heus ací por qué trobem gairebé sem-pre l'Escala a 1'oposició.

Amb l'adveniment de la República es for-men dos partits entre la generació escolarfrancesa : els conservadors i els avançats.L'Escola Normal pren la tendència avan-çada.

Durant les contraposades passions de l'aferDreyfus, tata l'Escola era dreyfusista.

A partir de l'any 1924 sembla experi-mentar-se una minva d'entusiasme en lesopinions polítiques. Això no vol pas dir quehi hagi absència de criteri per les qüestionsObligues. Existeixen dos grups reduidís-sims de tendències extremes : comunistesi Acció francesa. La gran massa és al cen-tre, amb un balanceig més a l'esquerraque a la dreta. Té una posició íntima libe-ralíssima, però no fa política activa.

Hom diria que l'Escola ha perdut la com-bativitat d'altres temps. Conserva, però elmateix gust pels llibres, la mateixa passióper la vida de l'esperit, pel manteniment dela llibertat de judici — exercici de la crí-tica — que ha fet tothora de l'Escola unbaluard de l'oposició en tots els períodesinjustos. Només l'afebliment general de lasituació política en els medis específicamentintellectuals de la vana república explicaaquest replegament del medi normalista.

Els normalistes, generalment, són d'ori-gen humil. Gairebé tots són becaris, a dife-rència d'altres centres d'ensenyament, d'a-lumnes de bona posició social.

Hom s'adona, passejant-se ,per les llar-gues galeries de l'edifici del carrer d'Ulm,que el to de les joventuts que hi desfilenés molt diferent del continent mitiner, ver-bal, dispers de les joventuts de la Sorbona.

Hom pensa si en travessar les portes del'Escola Normal Superior, els admesos s'a-donen de tot el prestigi que ha acumulatl'edifici i carreguen amb la responsabilitatd'augmentar-lo.

RAMON XURIGU!ERA

Una fesí sensacional.—Elsjueus són d'origen ibèric?Una grossa batalla d'erudits i de tòonics

acaba de començar. Aquesta batalla ha estatiniciada per 0.-V, de L. Milosz amb unarticle que ha publicat fa tres setmanes aLes Nouvelles Littéraires. Aquest article ensinteressa vivament. Tracta d'establir nomenys que uns orígens ibèrics al poble jueu.

La cosa és, dones, carregada de sensa-ció i de suggestions per nosaltres, molt mésencara pels ebsesionats amb la fallera d'és-ser «cristiano viejo» , 'posem per cas.

De primer antuvi hom té la impressióque 0.-V, de L. Milosz ha descobert unanova «serpent de mar» per a ús dels eru-dits. Una «serpent de mar» amb cites dela Bíblia•

Perquè és la Bíblia la màxima prova da-munt la qual 0.-V. de L. Milosz estableix laseva sensacional teoria. La teoria que estàdonant llac a un apassionant debat en elqual prenen part Serge Attis, David Bor-man (rabí), M.-E. Peillet i el nostre colla-borador 0!liver Brachfeld.

Heus ad les paraules d'0.-V. de L. Mi-losz

))JO he cuitat a demanar auxili als pri-mers capítols del Gènesi : Després l'Eternva plantar un jardí a Edèn, de cara al'Orient i hi ficà l'home que l'havia for-mat.» La descripció de l'Edèn és una cosasuperba. I bé, aquest iEdén, segons Miloszno seria una altra cosa que Adna o Anda,paraula que seria 'l'arrel —' indubtable! —d'una forma primitiva, que donaria lloc aAndalusia.

Altrament, el nom hebreus, en la llenguavernacle és IBRI ; d'IBRI, em treu Milosz,alegre i entusiàsticament, IBERS!

D'Ibèria, doncs, procedirien tots els jueusestablerts a Orient, que coneixem situatshistòricament.

Un cop realitzada aquesta afirmació trans-cendent, tot se li torna a Milosz un camíplaner. Del nom Hiddekel, en fa, arabit-zant-lo, Guadalk, és a dir, Guadalquivir.Guadalquivir, que corre a l'Orient de l'As-síria (és a dir, de la Sierra [Morena]). Totsels noms parallels que trobem a Orient —Aden, Assíria — no són més que noms ambels quals els hebreus evocaven els llocs ve-ritables d'Espanya. Així, Eufrates seria unaderivació d'Ebre ; Ebre, procedent també —com Tibre, Tíber — del mot hebreu.

Les conclusions del senyor Milosz sónd'una audàcia fantàstica. Els erudits n'hamrestat estupefactes. Caldria regirar moltsconceptes, si a darrera hora resultés que,tots plegats, representem el més autèntic dela raça jueva.

Milosz és .ple d'optimisme ; rebenta desatisfacció. En una petita nota en la quales digna contestar els seus contrincants con-tinua les seves sensacionals descobertes.

Espanya, diu, és anomenada entre elsjeus Sfarad. Canviant la f, per p, ens dona-ria Sparad ; i, en un grau més amunt, Pa-radís. Espanya seria dones el primitiu Pa-radís. (Cosa a ,enllaçar amb el nom de Jardíde les Hespérides que Espanya té en la mi-tologia clàssica.) Justament l'estrella pro-mesa per Crist a1 Guanyador, en el llibrede l'Apocalipsi, s'amena Asalrpar, d'on Hes-pèria, Iberia!

Més encara! Si nosaltres prolonguem unamica la lletra N, de l'alfabet hebreu, quefigura en la inscripció INRI de la creu delCrist, la convertirem en una B. Aleshores :IBRI, hebreus, ibers ! !

* * *

La sensacional tesi d'0.-V. de L. Miloszes discuteix apassionadament. El seu autor,n'està cada dia més orgullós. «L'estudi apro-fondit d'aquest tema mina portat a d'altresconstatacions espeterrants des del punt devista de l'exegesi sagrada, sobretot la de1'Apocalipsi•»

La modestia no pot ésser més exemplar.Però la promesa resta solament fins que

els seus punts de vista quedin amplamentdesenvolupats en llibre.

** e

La tesi que acabem d'apuntar no ha d'es-pantar-nos, però, després dels sensacionalsestudis que en 5905 i 1903 publicà mossènMarian Grandia, prev. En aquests estudises cercava de demostrar, com qui no diures, que el català procedia directament del'hebreu. Es tracta d'una teoria divertidís-sima per la pertinàcia amb qué l'autor eslliura a la seva veritat. Per a descobrir elsecret de cada mot, el fa dringar al full deldiccionari. «Pregunto a rapan, p. ex., tuque'm dones? Y ell nègre y malcarat norespón. Coménço a vocalisar-lo en ran, ren,rin, ron, run ; rana, rena, rina, rona, runa ;ranch, rench, rinch, ronch, runch ; rand,rend, rind, rond, rund..,», etc. [Ranan enhebreu vol dir so trèmul. I efectivament],«d lavors sénç estirar gayre aquell rapan tanmègre'm dona rana, raneta, renacuajo...» To-tal, granota. Es a dir, l'animal que fa elso trèmul.

Les raons eren bon convincents per alDr. mossèn Marian Grandia, prev.

,0IIIIII1II11I11II11IIIIIIIIIIIIIIII1111111IIII1111111111111:

•

Llibreria Cafalónía3, Ronda de Sant Pere, 3té en venda i subscriu a les revistes:

Homes and Gardens(anglesa)

The Ideal Home(anglesa)

House and Garden(americana)

House Beaufiful(americana)

Les millors per a la decoració de la llar

MIMIMMECM

Mi

MI

MI

OS

MI

MINMNI

CM

dllllllllllllllllllllllllllllllil1111I11lIIIIIIIIIlIIIIIIL.

Pasta de CeraEl fang preferit pelsnostres millors artistes

Olivera, 25 - Teléf. 31816

PROJECTORUN SALVAMENT. — De totes les foto-

grafies que la premsa ha llençat aquests diesa la voracitat deis curiosos del «pronunciá-miento» militar, potser la més interessantde totes és aquella que presenta el pdblesevillà salvant una tela de Julio Romero deTorres un moment abans d'incendiar el pa-lau on aquesta tela era installada. Aquestatela era l'anomenada El alma de la copla.Això, segurament és en descàrrec de l'ins-tint estètic popular que veu una cosa moltseva en el pintor cordovès que tenia unmisteri de misticisme sensual molt típic.Potser un Tizià, per exemple, hauria estatabandonat a la destrucció incendiària... Peròara ens interessa remarcar el fet positiu.Aquest minut de serenitat que els incendia-ris de Sevilla—instintivament tan certers !-han trobat, per a, abans de castigar la traï-ció ,pel foc, salvar, com una reliquia reli-giosa, una obra d'art.

CAiRLO RIM, .l'esplèndid dibuixant hu-morístic, ha publicat darrerament urna his-torieta de viva actualitat ara que la foto-grafia s'estén cada dia més en el món con-temporani. Representa un moment de facinquanta anys. Quan el primer fotògraf esposà al costat del paisatgista per a interpre-tar — el] també — el seu paisatge. L'Artistai el Mecànic — el xamberg i la gorra —'ini-ciem una cruel batalla d'insults i de crits.

El darrer quadro de la historieta presental'artista vestit a la moderna. El fotògrafs'ha posat el xamberg. Caro Rim explica :

De cette bataille historiquequi ne pit fin que cette annéesortit la photographie artistiqueet la peiryture instantanée,

SOBRE UNA PINTURA ESPORTIVA,—Es curiós que la pintura no hagi trobatencara el seu Montherlant o, almenys, elseu Kiestemackers. Els pintors no sentenla bellesa de l'home en tensió en actitudesportiva. Ens hem d'acontentar amb lesinstantànies fotogràfiques. Si algun assaighi ha és ben :poc interessant ; res que pu-gui comparar-se, per exemple, a aquell poe-maanomenat Plattho de Rafael Alberti, oa una de les pàgines d'H. de Montherlant.Marimetti ha dit que un automd'bil llençata gran velocitat és més bell que la victòriade Samotràcia. Si el pintor és un acadèmicels models més purs ha d'anar-los a cercaral camp d'esport. Ja hi anava — darrerael guerrer de la llança, darrera el caçadorde l'are tivant—el pintor prehistòric, deco-rador de cavernes. Ja hi anava el pintorgrec. I l'escultor.

La persistència del classicisme és ací. Tan-mateix — i això no haurien d'ignorar-ho elsnostres humanistes — el tros de Barcelonaque s'assembla més a Grècia és la piscinadel Club de Natació.

—Els savis fan les frases i els idiotes lesrepeteixen.

—A quin savi has sentit dir això?(La Novela Semanal, Buenos Aires)

El maquinista. — Es aquesta la via deKansas City, si us plau?

(Judge, Nova York)

^4m e^P

Al fill del milionari se lli ha escapat labomba.

(Ric et Rac, París)

Ingres — Retrat de Mlle. Rivière

La Llotja de Palma

MIRADDRa

LES ARTS I ELS ARTISTES

El nostre article, Necessitat d'una disci-plina, ipuiblicat fa poc en aquestes pàgines,ha tingut un èxit que, emprant la conegudafrase feta, podríem dir que ha sorprès 'amateixa empresa. Tot Barcelona n'ha anatple. Un antic nostre n'ha sentit parlar finsi tot en el Club de Natació. I ino cal dirque en les penyes d'artistes joves no s'haparlat durant alguns dies d'altra cosa. Finshan circulat dibuixos en els quals els nensindisciplinats eren castigats per nosaltres enquadros que portaven aquesttítol : Costa o la aplicación.

Es veu que la disciplina noés santa de la devoció demolts dels nostres artistes jo-ves. I que el nostre article vaproduir el mateix efecte d'unafiblada en llaga oberta. Esveu també que, o bé els nensalludits temen molts partida-ris, o el pobre Antoni Costano en té cap ni un.

Però com que totes les dis-cussions a les quals nosaltreshem assistit i aquelles a lesduals no ham estat presents,però de les quals tenim refe-rències, demostren que el nos-tre article no ha'estat ben in-terpretat i que no ha estatcomprès el sentit que nosal-tres donàvem a la paraula dis-ciplina, creiem necessari feralguns aclariments.

S'ha cregut que, per a nos-altres, disciplina equivalia aun lent esforç realitzat per aaconseguir l'encaix acadèmicdel model. I s'ha dit que ha-víem rectificat sobtadamentuns punts de vista que sem-pre havíem defensat. No. Tan-ta disciplina pot haver-hi enuna tela naturalista com enun quadro abstracte. En el cu-bisme, per exemple, Juan Grisera un disciplinat i Survageun indisciplinat.

Sí, evidentment : un noi queva pacientment .a Llotja téuna disciplina. Pere també laté aquell que estudia geome-tria per a compondre bé unquadro. O aquell que, agafantles coses •pels cabells, estudiales sensacions primàries iidèntiques que desvetllen entot ésser humà una horitzontal o una ver-tical, un blau o un vermell. Disciplina ésJoan Miró treballant La masia vuit me-sos seguits, vuit hores cada dia. (Som llunyde les falles improvisacions de taula de cafèdels nostres nens genials.) Disciplina són elscentenars de dibuixos que va fer Cézannequan es va enamorar de Rubens i, decidita prescindir dels empastaments, va voler in-augurar una nova manera. I disciplina ésel pintor japonès que es fa malbé la vistaanalitzant anys i anys la floreta o el brid'herba per a poder arribar a la síntesi defi-nitiva, a la simplificació essencial. 'Es clar,doncs, que la nostra disciplina no té res aveure amb .allò que ensenyen a les Acadè-mies de Belles Arts.

S'ha dit, també, que, en citar l'exempled'Antoni Costa, volíem imposar la manerad'aquest pintor a tots els altres. f ens hansuposat partidaris d'un uniformisme caser-nari, menyspreador dels particularismes tem=peralmentals. No. Cada temperament had'escollir la disciplina que li escau. I uncolorista disciplinarà la relació entre els seuscolors com un dibuixant disciplinarà les se-ves línies.

lleis diaris : «En acabar la conferència, elpúblic, que havia seguit amb la més vivaatenció les brillants disquisicions de l'orador,l'aclamà frenèticament durant una bona es-Urna.»

—D'on has tret aquest llibre?—Del lloc on els amagues de costum,

mamà.

(Gazzetta del Popolo, Roma)

(Punch, Londres)

Orient i OccidentHi han dit també la seva aquells que es

creuen genials. Aquests han desenterrat eltòpic esbravat de la intuïció, panacea uni-versal i excusa de tots els anarquitzants.I han afegit que una disciplina ha d'anullarforçosament el balbuceig sublim de la ins-piració. A aquests, els podríem citar la frasede cert escriptor francés : el geni és unallarga paciència. I els podríem citar, tam-bé, allò que va dir Levinson a propòsit dela bailarina Moa Mandu : Malfiem-nos de la

inspiració quan no estiguem segurs dels nos-tres mitjans. Levinson té raó. La disciplina,no solament no escanya la inspiració, sinóque , li forneix els mitjans adequats per amanifestar-se. Dóna una base sòlida a lestroballes de la intuïció que, sense una bas -tida, són repapieig inintelligiible 1 balbuceigd'analfabet.

Els partidaris del primer raig ens han dit,encara, que, obligats a triar entre un intuï-tiu i un disciplinat, escollien sense pensar-s'hi gens ni mica el primer. Ni l'un nil'altre. Nosaltres escollim l'artista que sapequilibrar exactament la disciplina i la ins-piració, la tècnica i l'emoció.

La disciplina és un mitjà. Cal subratllar-ho. Evidentment, la disciplina per la disci-plina no és res. Però cal que sigui la reglaque ha d'acceptar tot principiant. Es el preude la perfecció. I tot artista normal ha deplegar-se a una disciplina inicial. Tant l'a-cròbata com el músic, tant el ballarí comel literat, tant l'escultor com el pintor. Calestudiar a fons la tècnica fins a posseir-laa la perfecció. I després oblidar-la. Pereaquesta técnica, durament apresa i desprésoblidada, restarà arrapada en el més pro-fund de l'artista. que, sense preocupar-se'n,l'aplicarà instintivament i serà la base in-conscient de totes les seves improvisacions.Aquesta aplicació espontània d'una tècnicaconscienciosament adquirida és la veritabledisciplina. Disciplina viva. Aquella disciplinaque, com deia D.-P., ha d'ésser «tan gra-ciosament, íntimament disposada des de din-tre, que no es vegi la tramoia o la tisorao el regle o el compàs». Tota la resta noés res més que balbuceig d'indocumentat.

SEBasTnA GASCH

ELS PLAERS DELS DIUMENGESD'ESTIU

Quan l'orxata ja s'ha acabat(Gazzetta del Popolo, Roma)

El buldog.—Per què crida tant?El fox-Terrier.-.No veus que el pianista

li trepitja la cua?(Le Rire, París)

Alguna vegada m'ha agradat de dir quetrobo establerta la unió de l'esperit d'Orienti de l'esperit d'Occident damunt l'illa deMallorca. Mallorca actua de llaç entre duescivilitzacions i de dues cultures. Per quinescauses he pervingut a una transcendènciatan alta, la histeria us en parla sense mis-teri, quan us explica la vida del rei Jaume,just en el moment que el ,Conqueridor agafales barbes del rei mallorquí — un moment

només! — per a triomfar, diuen, d'una ju-guesca.

Per aquest moment es sobreposen damuntl'illa dues maneres d'ésser qué' l'han anataglutinant fins avui. Trobeu en els mallor-quins un fons d'orientals ; una indolència ex-quisida, un gust pel ban menjar una micapicant, si és possible; um goig per la cançómonótona a l'hora de la sega (sega d'unssegadors que porten la camisa com una xi-laba). Gust pels cavalls i per les curses debraus. Noms d'arrels semítiques — Alcúdia,Banyalbufar, Benissalem—als pobles. I plan-tes tropicals. 1 uns ulls negres i indolentsen les dones de la pagesia.

Sobre tot això — tan oriental — els ho-mes — gairebé tots empordanesos — del reiEn Jaume. El rei En Jaume que parla unallengua d'arrel europea i que ha d'emplenarl'illa de la nova parla i de pinacles gòtics.

Després, tota la histeria veritable de Ma-llorca és una lluita silenciosa i terrible en-tre el nou i el vell, entre el conqueridor quearriba i el conquerit que resisteix ; entre elsmous possessors de les terres i els homesque les treballen ; entre els nobles i els xue-tes ; entre el pinacle i el minaret.

Per això l'obra típica de Mallorca és tur-bulenta. Per això hi ha en Ramon Llullaquesta barreja de sensualitat i de misticis-me. Per això les columnes de la Llotja gò-tica de Palma tenen forma depalmera.

I I

He anat escrivint això, repetint una lleuapuintació antiga. Tinc damunt la taula elsetè volum de la Història de l'Art que estàpublicant Editorial Labor de Bar celona, enuna tasca que ens honora a tots plegats.

Aquest volum està referit a l'art gòtic.Hi ha una part, general, signada per HamsKarlinger. Una altra, dedicada al gòtic es-panyol, obra d'Elie Lambert. La traducció

E guàrdia.—Per què va amb un peu adalt i un altre a baix?

E professor distret.—Ai, gràcies d'haver-m'ho avisat. Em pensava que em tornavacoix.

(The Tátler, Londres)

-^Em penso que et diverteix molt jugaral golf.

—Divertirme? Al golf s'hi juga bé omalament. No s'hi busca divertir-se.

(The Tabler, Londres)

ha estat feta per Pascual Galindo. La partde tipografia i gravat és realitzada amb lafastuositat i el bon gust acostumats enaquesta editorial.

Han acordat, segurament, aquestes notessobre Orient i Occident, el fet que el volumanteriorment publicat dins aquesta obra fosel dedicat a l'art islàmic, signat per Glück-Díez, davant del qual ens caldrà repetir elsmateixos elogis ; però també el fet que Kar-linger comenci la seva explanació sobrel'art gòtic — occidental —explanant l'obses-

sió de' l'Orient típica del mo-ment de les Croades.

Efectivament. Tota l'Edatmitjana és un imperatiud' Unitat, Es cerca — es so-mia — la constitució d'un im-peri únic, romà, catòlic, uni-versal.

Es per això, segurament,que l'Europa devastada, des-sagnada, feta malbé, ha giratels ulls — amb una curiositatanhelant — vers els temes me-dievals. Les promocions ante-riors, en canvi, eren esbojar-rades pel Renaixement. Desde Taine i Gobineau, i Burck-hardt, fins a Castro i Coster,passant per Walter Pater, iEdith Sichel, i Arnold í tantsd'altres, l'estampa brillant delRenaixement era una subju-gació constant.

Ha estat però una reacciómoral — acompanyada de cer-tes dificultats de darrera horaper a fixar exactament el con-cepte renaixentista —la queporta aquest desig d'unitat so-bre una base ampla de comu-nitat i de cristianisme. 'El lli-bre de Landsberg — L'Edatmitjana i nosaltres—és bentípic en aquest aspecte.

III

Worrimger concep l'estil gò-tic com una mena de ferment.Aquest ferment — nòrdic —vindria representat ja, em prin-cipi, pel romànic i seria un

esforç de mobilitat expressiva d'activitat ensentit immaterial actuant sobre l'art clàssic.

«El gòtic, com a principi d'una forma ar-tística — diu Karlinger —, significa la plenaseparació de l'Occident en relació amb Bi-zanci.» Es a dir, que tenim, d'una banda,un art que no solament estableix una dife-rència enèrgica amb el món oriental, sinóque cerca d'anihilar-lo. Aquesta voluntat ésla Croada ; és el rei En Jaume prenent perla barba el petit rei mallorquí.

El ,gòtic entra en un moment apassionantper a les gents. Representa la primavera delmón nostre que ja ha conegut hiverns espa-ventables ; hiverns que fan enyorar prima-veres perdudes de «Ciutat de Déu» i ale-gria cristiana i comunitat de pobles.

El gòtic que triomfa després de la lluita.El gòtic que si a la Llotja de Palma deMallorca ha de oedir encara i deixa que lescolumnes se li tornin palmeres, edifica glo-riosament al costat seu l'arquitectura deci-dida i encesa de la Catedral.

GUILLEM DIAZ-PLAJA

BADRINAS

I I III IIIIIIiIII I II INIIIIIII

MOBLESIIII IIIII IIIIIII111lII lIlIII1

Dia gonal, 460

Shaw ha dit que hi ha negres que viuencom els anglesos del segle xvm.

(Guerin meschino, Milà)

Ella.—Has donat massa propina.Ell.—Fixa't en ]'abric que t'ha donat.

(Le Petit Journal, París)

De la disciplina, encara

Suscriviu=vos a MIRAD ORPelaí, 62. = BARCELONA

BüTLLETI DE SLIBSCRIPCIO

EI Sr.

que viu a

carrer n .o

cel preu li)cat de 3'50 pies. trimestre.

de de 193Signatura

es subscriu a MIRADOR

ESCOLTEU LES EMISSIONS D'EAJ-15L'EMRADIO ASSOCIACIO , CATALANAConcerts selectes per la seva orquestra, integrada per artistes dedestacada personalitat musical. Concerts corals pels millors orfeonsde Catalunya. Sessions de ballables per jazz, Bandes, orquestres.Sardanes per cobles. Discos seleccionadíssims. Emissions fototelegrà-fiques, reportatges, retransmissions de partits de futbol, concerts,

conferències, cursos d'idiomes, sessions infantils.

FEU - VOS RADIO ASSOCIACIOSOCIS DE tat, 25, enl. - Teléf. 24853

Compreu la revista setmanal CATALUNYA RADIO, portaveu de Ràdio=Associació

Oficines Ronda Universl-

AGENCIA GENERAL DE ANUNCIOSQ Q V D

Comunica als seus clients í amics que des del dia 1.r del corrent,

les seves oficines han quedat definitivament instal'lades al modern

edifici anomenat "CASA DE SANT JORDI", CASP, 26, principal,i ensems assabenta í ofereix a totes les 'cases anunciadores del nos-tre país, la darrera exclusiva de publicitat dintre dels

ferrocarril Metropolità de Barcelona, S. A. (transversal)i l'enllaç amb els F. C. del Nord d'Espanya

BARCELONA: Casp, 26, pral, Telèfon 16606 Carrer de Tarragona; 7, 2.° - M)A DRID

MIl?ABDR8

RADIO DISCOSL'acció persistent i el seny de la ràdio [NOTES DOMCRSLS

Una vegada implantat l'Estatut, el res-sorgiment de Catalunya ha d'ésser obra dela voluntat dels catalans, esmerçada de duesmaneres : amb l'acció persistent i amb elseny d'aquesta acció. Es a dir, Catalunyahaurà de treballar amb fe i 'entusiasme pertal de demostrar que té condicions de go-vernar-se per ella mateixa, concentrant enel seu treball no sols la irrttelligèncla que liha estat posada en dubte, sinó una rectitudi una honradesa incorruptibles. Si arribésel cas, que no arribarà, n'estem segurs, quela seva emancipació fos desafortunada o.insuficient, admetrem àdhuc que se 1i poguésretreure, si voleu, ta seva aparent mancade preparació, però mai la seva manca d'ho-norabilitat, la seva manca de bona admi-nistració.

Cal que tots posem gran cura que 'en eldos dels diversos camps dins dels qualsla Catalunya nova tindrà d'establir la sevafutura grandesa, no hi neixi de bon antuvila mala herba. Cal seleccionar els bo rnesque han de portar a terme la tasca del nos-tre engrandiment i cal exigir-los la màximalleialtat i el màxim comediment ; la màximaausteritat i la màx i ma aspiració de con-vertir Catalunya en una nació decorosa,digna i moralment gran. Hi té perfectedret.

JE1s homes encarregats de senyalar lesorientacions futures de la Catalunya nova,han d'ésser aquells que més fondament sen-tin l'esperit de sacrifici i els qui, demés deles condddions adequades dins cada cas,gaudexin d'un prestigi moral a tota prova.Prescindir d'aquestes indicacions fóra un

error que podria portar funestes conseqüèn-cies.

Cada sector de les activitats ciutadanesha de seleccionar els elements que oferei-xen unes majors garanties por• a collaborardesinteressadament a la Catalunya rica, iplena, ipulcra, que tots tenim l'obligacióde crear. I aquells que dins de cada sectordisposin d'elements de judici que puguinservir per a la fixació del criteri respectiu,estan en el deure de dir-ho clarament, des-pullant llur opinió de tot partidisme i mi-rant el bé de la pàtria que hom vol reedi-ficar .

Arribats a aquest punt, nosaltres tenimalguna cosa a dir en l'aspecte de la radio-telefonia, que, encara que no ho sembli,és un dels més importants per l'esdeveni-dor, car caldrà crear l'Emissora de Cata-lunya, la qual ha d'ésser, no en dubteu,un dels instruments de major eficàcia perals ideals de cultura, art i beneficència, sen-se l'acompliment dels quals cap poble noté dret a existir.

La radiodifusió de Catalunya ens ha estatmolt regatejada. Si 'l'Associació Nacional deRadiodifusió no se n'hagués preocupat, ésben segur que l'Estatut no en parlaria. Nohi ha estat inclosa, però, en la forma quel'Associació volia. De la mateixa maneraque s'han retallat altres importants atribu-cions, la radiodifusió està amenaçada de nodonar tot e1, rendiment que pot i deu es-perar-ne Catalunya, si la nostra Generali-tat, una vegada aprovat totalment l'Esta-tut, no es preocupa de pendre posicionsdintre del terreny de la ràdio, incorporant-la al seu govern en tot allò que les facul-

tats concedides li ho permetin, i situantCatalunya, radifàlnicament parlant, en elmateix nivell que les altres nacions euro-

pr a portar a terme aquesta tasca unxic difícil, tenim a Barcelona elements ne-cessaris que coneixen a fons el problema ique són a bastament coneguts per la sevarectitud. Aquests elements poden situar só-lidament la ràdio de Catalunya, rodejant-lade les condicions que al nostre entendre hade tenir i que són les que transcrivim a con-tinuació :

1. a — Garanties d'ordre científic i tècnic,que responguin a una moderna concepcióde la ràdio.

2. a — Preparació organitzadora que per-meti estructurar-la en foma que s'adapti ala manera d'ésser del poble català.

3. a — L'experiència necessària, ben de-mostrada, sobre coneixements artísties, cultu-rals i benàfics, íntimament relacionats ambla ràdio.

4.a Garanties d'ordre administratiu, re-colzades per una intatxable moralitat i, so-bretot, capacitat de desinterès. Això vol dirque aquestes garanties s'ha de exigir queno es basin en un concepte de negoci, sinóen un desig de fer que progressi econòmi-cament l'Emissora de Catalunya, a profit deCatalunya mateixa i de ningú més.

5. a — Catalanització de la ràdio, per talque la cultura catalana assoleixi, per mitjàde la seva gran emissora, aquella preponde-rància que nesessita por a enfortir-se mo-ralment. Quan arribi l'hora, ja es parlaràde les concesions que calgui fer por aquestcantó.

Doncs bé. Aquestes qualitats, intellectuals,administratives i, sobretot, morals, són—tot-hom ho sap—el major timbre de glòria de

l'Associació Nacional de Radiofusió. No ésfalta de modèstia és la veritat. L'Associa-ció ha sofert persecucions i privacions perésser catalana i no l'ha mogut mai cap ficomercial. L'Associació ha tingut semprel'hegemonia hispànica en matèria de ràdioi ha estat ella la que ha donat la pauta deles emissions. L'Associació fa més de vuitanys que labora incansablement per la ra-diodifusió de Catalunya i ha hagut de sos-tenir tremendes lluites contra el centralis-me. Quina entitat de ràdio podrà dir altretrant?

Hem de acabar sostenint el que hem afir-mat al començament. Catalunya ha de res-sorgir amb l'acció persistent i amb el seny,cercant en cada aspecte de la seva vida elshomes que encarnin aquestes cabdals qua-litats.

L'Associació Nacional de Radiodifusió té agran honor poder dir que el seu historialha estat la plasmació d'una acció enèrgicainestroncable, a prova d'adversitats, i unseny exemplar, posats sempre al servei deCatalunya.

RAMON PEREZ VILAR

La T. S. E contra el grisúLa tècnica de la ràdio ha permès coll o-

car un dispositiu d'alarma per avisar sen-se perill, a goo cents metros de distància, elsobrers que treballen a les mines.

El dispositiu que acaba d'ésser inauguratamb èxit a les mines d Bruay, consisteixen un amplificador de dues làmpares pro-veïdes de micròfons i en comunicació ambaltparlants distribuïts per les diferents ga-leries de la mima.

Es d'esperar, gràcies a aquest dispositiu,que es podrà avisar amb temps als obrersquan es presenti el temible grisú.

Radio a Amèrica

La nomenclatura de les ciutat america-nes ens reserva sorpreses, s'hi descobreixun París, al costat d'un Betlem i d'un Li-mages. Un Charleston al costat d'un SantPetesburg.

Més heus ací que Amèrica poseeix unaciutat que ha estat batejada Ràdio, que estraba dins de l'Estat de Virginia, tocanta Arlington.

Com sempre, el americans baten el rè-cord.

El «Times» elogia la ràdioEl Times, el diari anés important anglès,

ha dedicat un interessant article a la B.B. C. Un dels principals paràgrafs diu :

«El que hem de elogiar abans que res,en els programes de la B. B. C., és la po-lítica adoptada que permet a les personali-tats oficials més eminents, de parlar a lanació sobre qüestions importants afectes aella. La veu autèntica desperta una atencióque la paraula impressionada no pot obte-nir, i com que la radiodifusió forma partdel reialme dels sons, aquesta manera d'as-segurar les audiències nacionals constitueixtn dels més importants serveis públics por-tats a terme per la B. B. C.n

Una estació negraEntre les 6o6 emissores americanes, hom

s'admira que no hi hagi un servei per alpoble de color, ja que els negres no podenpendre part en els programes de les. emis-sions americanes.

Ens hem assabentat, però, que això s'a-conseguirà dintre poc, gràcies a la inicia-tiva d'un grup d'intellectuals que han solli-citat l'ajut fi inancier dels capitalistes de Har-lem. Solament manca l'autorització de laRàdio Comissió Federal.

La publicitat feta pels industrials negresdurant les emissions d'aquesta emissora nodeixarà d'ésser ben pagada.

La propera estació de LisboaEl contracte per a la construcció de la

gran emissora nacional portuguesa a unade les petites muntanyes que dominen Lis-boa, acaba d'ésser arranjat entre els P. T.T. i la Standart Electric Co.

El contracte estipula que a principis del'any vinent l'emissora té d'inaugurar-seamb 20 kw.-antena. Les societats artísti-ques i literàries del país ja es preparen pera organitzar programes escollits a la novaemissora. Estem segurs que trobarà un au-ditori propici a Catalunya.

Un diari fototelegràlicEl vaixell alemany Bremen té, com tots

el gran transatlàntics, el seu diari. Per a laredacció i illustració, es necessitava fins araun equip d'obrers especialitzats.

Des d'algunes setmanes ençà, el Bremenposseeix una installació receptora de fotote-legrafia que li permet rebre la imatge de lespàgines d'informació d'un gran diari ale-many, pàgines que després de compagina-des i completades amb una sèrie de notí-cies de bord, constitueixen un excellent,diariper a distreure els passatgers.

IMPRESOS COSTAAsalto. 4.5.- Barceiune