Vivim un moment his-tòric i cal saber on som i cap on volem

anar. La Universitat Catalana d’Estiu vol contribuir a aques-ta reflexió amb dues taules ro-dones que encaren el present i el futur immediat del procés independentista.

La primera, que tindrà lloc avui al migdia, porta per títol Any Zero. On som i reunirà representants dels partits polí-tics que van acordar la data i la pregunta de la consulta del 9 de novembre. Així, Josep Rull, Gemma Calvet, Josep Vendrell i David Fernàndez

explicaran en quin moment som del procés sobiranista.

La segona taula rodona por-tarà per títol Any Zero. I ara què? i tindrà lloc el dia 23 d’agost. Carme Forcadell i Elisenda Paluzie explicaran com cal encarar el procés a partir d’aquest moment.

La visió del partits políticsJosep Rull ja va ser present a l’UCE del 2013

L’UCE AL DIA

falten

81 dies pel #9n14

CIÈNCIES DE LA NATURA. Estudi so-bre les cigonyes (de 9 a 2/4 d’11) Recerques de primats en ecosistemes africans (de 2/4 d’11 a 12). SALUT. La cooperació interna-cional des de Catalunya: Les noves mane-res de fer. El paper dels col·legis professi-onals (de 9 a 10) La formació en medicina internacional, salut global al XXI (de 10 a 11) L’ètica del cooperador, càncer al tercer món (d’11 a 12). DRET. Defectes en els productes i responsabilitat davant del con-sumidor (de 9 a 2/4 d’11) Vies de reclama-ció a l’àmbit del consum (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT. L’home davant el mirall (de 9 a 2/4 d’11) Sarcasme, ironia i bon hu-mor (de 2/4 d’11 a 12). CIÈNCIES SOCI-ALS. Adquisició i canvi d’hàbits lingüístics (de 10 a 11) Cap a una conducta lingüísti-cament assertiva (d’11 a 12). HISTÒRIA. Les conseqüències econòmiques de la Guerra de Successió i el creixement eco-nòmic set-centista: vells i nous debats (de 9 a 10) La dialèctica identitària Catalunya/Espanya a començaments del XIX (de 10 a 11) La Renaixença com a fenomen europeu (d’11 a 12). LITERATURA. El centenari de Joan Vinyoli (de 9 a 12). SEMINARIS. L’obra de Roís de Corella en la València de la segona meitat del XV. Textos, paratextos i contextos d’obres literàries catalanes en la València del XV (d’11 a 12) - La Mediterrà-nia i la mediterranitat des de la perspectiva europea (de 10 a 11). FORMACIÓ CUL-TURAL. 1714, què representà als PPCC: Andorra (d’11 a 12) - Coneixement de Ca-talunya Nord: la possible dissolució amb la desaparició del departament i la reforma de les regions (de 10 a 12) - Català. Nivell mit-jà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. El país que volem (de 9 a 12). A les 12 del migdia AC-TES. On som. A les 3 de la tarda FÒRUM OBERT. Joan Vinyoli 1914-2014. Presen-tació de Neu, fang, rosada, constel·lació de Jordi Llavina. SEMINARIS. La contami-nació ideològica en les enquestes del CIS. L’eix nacional (a 1/4 de 4). TALLERS. Viquipèdia - Fotografia digital - Doblem en català - Dansa - Sardanes - Cançons po-pulars - Muntanyisme. A les 4 de la tarda JORNADES. V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE: La transició cap a la re-pública catalana - El país que volem. Taller de formació de relators. FÒRUM OBERT. Presentació de La captivitat inadvertida de Jordi Sales. A les 5 de la tarda ACTES. El nou país que volem. FÒRUM OBERT. Presentació d’El general Prim d’Arnau Cònsul - Presentació de Tragicomèdia a secundària (Memòries d’un mestre cremat) de Lluís Vives - El paper de les ANC exteri-ors - Presentació de l’ANAE - Inauguració de l’exposició «Atrapats dins la guerra». A les 6 de la tarda JORNADES. Catalunya Nord a l’abast. FÒRUM OBERT. Recor-datori del professor Pere-Enric Barreda. A 2/4 de 10 del vespre ESPECTACLES. Festival Grup de Folk. A les 11 de la nit TAT. El boig de les campanilles de Serafí Pitarra. CINEMA. Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada.

“L’escalfament global és ob-jectivament preocupant. Es-tem perdent espècies però en-cara més preocupant és el que aquesta pèrdua indica. Quan mires la temperatura d’un pa-cient, més important que sa-ber si té febre és saber-ne les causes. En aquest sentit, es-tem modificant les condicions perquè els humans estiguem a gust i amb salut al planeta i això també és preocupant”. Aquestes afirmacions les ha fetes a Prada Martí Boada, que acaba de tornar d’una ex-pedició internacional al Parc Nacional de Yasuní, a l’Equa-

El planeta en alerta

dor, una de les zones amb més biodiversitat del planeta. Però Boada obre una porta a l’optimisme: “tenim capacitat tecnològica i científica sufici-ent però hi ha força ineptitud

política. El drama dels nostres ecosistemes és que no seguei-xen els ritmes electorals. Els polítics tenen cicles de quatre anys i només estan atents als cicles curts”.

Martí Boada impartint una de les seves classes a l’UCE

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Dimecres, 20 d’agost del 2014

DIUEN...

@Laiavidalc La legitimi-tat democràtica no és deter-minant pel reconeixement internacional, prevalen qüestions estratègiques, diu @lopezbofill a #ucestiu

@ E u r o p a P r e s s _ C AT @llenguacat acusa el #Go-vern de fer “més laxa” la llei del #cinema, a la @UCE_CAT: #uce_cat #ucestiu

@jfgras A les 1es Jornades Canemàs a UCE Prada apart de Cultura Popular i Tradi-cional vaig parlar @ISOC-CAT @puntcat @racocatala @dmontserratnono

@EspaiMatadeJonc Demà UCE debat independència i Països Catalans #9N2014 #araeslhora #UCE2014 @assemblea @Drassanes-CAT

@dbalears L’Orquestra dels Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove també seran presents a Prada @OJIPC #CorJo-vePPCC

@AlfonsLabrador M’ha sorprès q Boi Ruiz intervin-gui a la Universitat de Pra-da: deu ser per explicar com es desmantella i privatitza la sanitat pública

@eduardorepi: “Aquesta Espanya a la que em diuen que traeixo és la que va tra-ir els meus pares i els va obligar a venir a Catalunya” #uce2014

@naciodigital Huguet: «ERC no pararà fins portar l’Estat espanyol als tribunals» http://www.naciodigital.cat/noticia/72983/huguet/erc/no/parara/fins/portar/estat/espa-nyol/tribunals … #ucestiu

rebla. L’èxit dels continguts del Grup Nació Digital està flanquejat per una gestió tècnica en constant transformació, que assegura l’aprofitament màxim del treball. Si voleu conèixer aquest projecte periodístic i empresarial, el 21 i 22 d’agost, de 3 a 5 de la tarda, tindrà lloc el taller Periodisme digital, experiències i futurs, amb les intervencions de Salvador Cot i Quico Sallés (periodistes) i de Jordi Font i Miquel Serrabassa (tècnics).

Al taller Periodisme digital, experiències i futurs (21 i 22 d’agost, de 3 a 5) el Grup Nació Digital, fundat a Vic el 1996, exposarà un model d’èxit que combina qualitat de continguts, especialització territorial i temàtica i gestió tècnica. La irrupció dels digitals va obrir un debat sobre el futur dels diaris de paper. Com podia competir un producte de pagament amb la immediatesa i la gratuïtat? Però a hores d’ara, la crisi econòmica, sumada a una altra crisi sistèmica del model de negoci de tots els mitjans de comunicació, també posa en qüestió el present i futur dels digitals, que encara han de perfilar el seu model periodístic i d’ingressos. Hi ha, però, algunes experiències d’èxit. És el cas del Grup Nació Digital. Nascut com una edició d’informació d’Osona el 1996, avui és una plataforma periodística que aplega una trentena edicions territorials i temàtiques, que aquest 2014 s’ha convertit en el primer digital en

català a assolir els 2 milions d’usuaris únics. “L’audiència és important perquè aporta ingressos publicitaris, però la nostra gran aposta són els continguts propis de qualitat en totes les nostres edicions, és a dir, recuperar el periodisme à l’ancienne i combinar-lo amb la necessària actualitat i les xarxes socials”, explica el director de Nació Digital, Salvador Cot. “Si els digitals tenim alguna possibilitat de supervivència és, precisament, tornant a fer periodisme clàssic”,

Periodisme à l’ancienne

L’accés a les noves tecnologies, un element clau del nou periodisme

Era el 1994. Els actes centrals se celebraven tots al gimnàs del Liceu Renouvier, encara poc habili-tat a aquesta mena d’esdeveniments. Un dels actes d’aquella edició ens mostra l’actual rector, Sal-vador Alegret, entre el lingüista Isidor Marí i el desaparegut compositor de sardanes perpinyanenc Max Havart. Vint anys després, Alegret i Marí tornen a ser a l’UCE.

ARA QUE FA 20 ANYS

Feu servir el hashtag #ucestiuPodeu seguir-nos a:Twitter: @uce_catFacebook: Universitat Catalana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

Taller d’Assaig Teatre,TAT (de Vilafranca del Penedès) El boig de les campanilles, de Serafí Pitarra.Les gatades de Pitarra eren textos irreverents i picants, escrits en un català sense nor-mativa. Pitarra és el divulga-dir d’un teatre en català que va saber atreure el públic.

a les 11 de la nitHall dels esports

ESPECTACLES

Diari de Prada / Dimecres, 20 d’agost del 2014 Viu l’UCE /

EL MOMENT INSTAGRAM

Amb el nom El procés i la nova immigració. A propò-sit dels 50 anys d’Els altres catalans, de Francesc Can-del, l’UCE 2014 ha volgut reconèixer la tasca dels im-migrants andalusos en la construcció nacional de la nova Catalunya. L’acte, que s’ha fet coincidint amb el 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans, ha reunit Pere Baltà (presi-dent de la Fundació Candel), Eduardo Reyes (president de Súmate), Ferran Soriano (es-cultor) i Jesús Martínez (pe-riodista), que han estat pre-sentats pel rector de l’UCE Salvador Alegret.Eduardo Reyes ha explicat que per a ell, Francesc Candel

CINEMA

Els més petits s’ho passen bé a l’esplai. Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidadade David Andreu i Josep Sabaté.Josep de Calassanç Serra i Puig, ‘Cala’, va ser un incansable lluitador en favor dels Països Catalans, que va refugiar-se a Ca-talunya Nord a principi dels anys 70. Des d’aleshores va estar vinculat al món associatiu i reivindicatiu de Catalunya Nord i va participar en la fundació de l’associació Arrels (escola i ràdio), Aire Nou de Baó, de la revista satírica El Fiçó i del casal Jaume I de Perpinyà. Cala va morir el desembre de 2011.Els directors de la pel·lícula seran presents a la projecció i al posterior col·loqui.

Cinema Lido a les 11 de la nit

Els altres catalans

ha estat un referent. “Per a mi va significar molt perquè el vaig conèixer personalment. Vivíem molt a prop i ell parla-va amb tothom. Era un visio-nari. Jo he sentit en boca seva com vaticinava coses que ara estan passant. Deia que nos-altres defensaríem Catalunya com la nostra pròpia terra, amb tanta o més fermesa que els propis catalans.”El president de Súmate es de-clara optimista. “Sóc una per-sona emprenedora i aquest és el repte més gran de la meva vida. Si ens quedem al sofà de casa faran el que vulguin amb nosaltres, com ho han estat fent fins ara. En canvi, si junts ens proposem fer un país nou i millor, ho aconseguirem”.

Francesc Candel (a la dreta) a Prada, amb l’editor Roger Costa-Pau

Grup de FolkCreat el 1968, i amb una vida efímera que no va arribar a l’any, el Grup de Folk va ser-vir per posar els fonaments de la música popular catalana moderna del darrer mig segle.Són els pares del rock i del folk català que viuen una se-gona joventut als escenaris. a dos quarts de 10 del vespre Plaça de la Vila

Vinyoli centenariUn dels esdeveniments lite-raris de l’any és la celebració del centenari de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984). L’obra de Vinyoli està forma-da per uns 500 poemes aple-gats en 17 llibres, des de Pri-mer desenllaç (1937) fins a Passeig d’aniversari (1984). A més, va traduir al català poemes de Friedrich Wilhelm Nietzsche i de Rainer Maria Rilke. L’obra escrita entre 1970 i 1984, que correspon a

la seva etapa de maduresa, és la que ha aconseguit interes-sar més al públic i a la crítica, que l’ha distingit amb diver-sos premis.Enguany, l’UCE dedica qua-tre sessions a l’estudi de la seva obra. Les sessions estan compreses en els cursos de literatura que aquest any tam-bé presten atenció a altres escriptors nascuts el 1914: Martí de Riquer, Enric Massó i Josep M. Boix i Selva

4 / La contra

L’ENTREVISTA

«Volem que els vins de l’Alguer etiquetin en català»

Mario BrunoSíndic de l’Alguer

Havieu vingut mai a la Universitat Ca-talana d’Estiu? ?

No, és la primera vegada que hi vinc i per a mi és important perquè l’UCE és una institu-ció que promou la llengua i la cultura catalana. Jo vull que la llengua sigui una cosa viva a la meva ciutat perquè és una riquesa que tenim, que ens di-ferencia i ens uneix.Quina és la situació del ca-talà a l’Alguer i com hi vo-leu incidir?Ja hi ha un pla estratègic de política lingüística. És un pla de tutela i recuperació del català de l’Alguer, tant en l’àmbit familiar, com en l’administració, el turisme i l’esport. Hem de triar les pri-oritats i començar a fer coses concretes. Volem que l’algue-rès sigui present al menú dels restaurants, a la toponomàs-tica urbana –primer el carrer en alguerès, després la via en italià– i que sigui emprat tant per la gent com per les insti-tucions. Per aquest motiu, les comunicacions del municipi també es faran en alguerès i farem el que calgui per fer tornar la llengua a l’escola. Com s’ha de relacionar l’Alguer amb la resta dels Països Catalans?Tenim bones relacions ins-titucionals amb els Països Catalans però hem de créixer més. Últimament les relaci-ons s’han fet més freqüents i ja no es limiten només als in-tercanvis culturals sinó tam-bé als comercials. Hem fet

acords de col·laboració amb la Generalitat i altres institu-cions. La llengua es ha posat junts i ho hem d’aprofitar.Molts catalans veuen l’Al-guer com un territori exòtic on també es parla català. Més enllà del tòpic, què ofe-reix l’Alguer?L’Alguer no és un tòpic; és una petita realitat de l’illa de Sardenya. Tenim un patrimo-ni que és la llengua catalana en la seva variant algueresa que ens fa únics i que ens uneix als Països Catalans. La nostra història s’ha fet amb diverses dominacions que han passat per la ciutat. El gò-tic català, per exemple, hi ha deixat un senyal evident. Els darrers anys, a Prada, hem descobert grans vins algueresos. Què els falta per ser coneguts a Catalunya?A l’Alguer hi ha dues grans empreses vinícoles, Sella & Mosca i la Cantina Santa

Maria La Palma, que pro-dueixen vins força coneguts a escala internacional. Però també hi ha petits productors que es volen donar a conèi-xer i que es caracteritzen per una producció petita però de qualitat. S’hauria de fer algu-na acció promocional als ter-ritoris catalans per publicitar aquests productes, i volem que sigui amb una etiqueta en alguerès. Com veieu el procés inde-pendentista a Catalunya?Jo crec en el dret a l’autodeter-minació i en particular en una Europa que representi els po-bles que en formen part. L’Al-guer és un poble de Sardenya però que té un vincle de ger-manor amb Catalunya i mira amb gran atenció aquest pro-cés pacífic i democràtic. Con-siderem positiu que un poble amb una història pròpia i fortes tradicions identitàries tingui un reconeixement superior.

Mario Bruno és, des del 8 de juny, el nou síndic de l’Al-guer. Un dels eixos de la seva campanya electoral va ser la promoció de la llengua catalana. Buno es va im-posar a Maria Grazia Salaris, candidata de Forza Italia.

1714-2014

Diari de Prada / Dimecres, 20 d’agost del 2014

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

Llengua, perseguida; dret civil, perseguit; dret polític, abolit; llibertats individuals, constitucionals i territorials catalanes, abolides; nom, reduït a una expressió geogràfica com la Itàlia abans de 1859, i com la Polònia fa cent anys; enveja contra nosaltres; avorrició contra les nostres llibertats i els costums, i institucions nostres; veus aquí el que n’ha tret i en treu Catalunya de ser espanyola, d’aquesta Espanya absolutista, «conquistadora» nostra, orgullosa amb els catalans, i amb els mateixos castellans; orgullosa amb tots els «provincians» i humil, vassalla, covarda, amb els estrangers, sobretot amb els alemanys i austríacs. Per tot arreu és mirada amb desdeny i com a nació decaiguda a més no poder, la bandera d’Espanya; desitgem que la catalana, que té els mateixos colors i més barres, torni a fer simpàtica la bandera groga i vermella per tot el món. Podent ser Estat lliure, per què voler ser províncies uniformades i centralitzades, ni departaments centralitzats i uniformats? Ni espanyols, ni francesos súbdits; sinó catalans lliures, autònoms, confederats amb pactes lliures o amb senzills tractats d’aliança, Llibertat i fraternitat, res de vassallatge, ni de subjecció: independència i amistat de germans, tant respecte dels espanyols, com dels francesos.

Josep Narcís Roca i Farreras. Ni espanyols ni francesos, 1886