.61L_r--AL----3L-g=1. IL

rnixç 1Š59 .5 ritil in._ 1 S 4 1 5O l=""T'A

DIADA AUTONÒMICA A LLUCMAJOR

Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en EspañaN.R.S.I. 30.3182/PM

laborado por Destilerias F. Vidal Catany. S.L. - C. San Francisco,

„,,,a .#0, •.•M -iiihkpiI. •-.40,1kt, :, an "i.:*:;.,

(Oftsv,P-

LLUCMAJOR113LESWE3=1:331

Revista MensualDep. Leg. PM - 350. 1.981 Any XIII

EDITAObra Cultural Balear de Llucmajor

•INFORMACIO i PUBLICITAT

C/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)•

DIRIGEIXCatalina Font

•

COL.LABOREN

Sebastià AlzamoraIgnasi BarcelóLlucia Caid&

Francina CapellàSebastià Cardell

Damia DuranBartomeu FontCatalina GarauAntoni Ginard

Franc JaumeAntoni LlompartLlorenç Mascará

Francisca MutMiguel Mut

Jaume OliverBartomeu Prohens

Sebastin RubíJaume SalvàTomeu Sbert

Jerônia SoclesGabriel ThomnsPere F. Torrens

Bàrbara Verdera

Miguel BarcelóMiguel BezaresCelso CalvinoMiguel CardellJoan ClarAntônia FontJoana FontMaties GarciasMiguel JanerColoma JuliàBenet LlompartAntoni MonserratMaties MutGuillem OliverMargalida PalouNanda RamonJosep SacarèsMiguel SbertCatalina SerraJoan SoclesArnau TomàsAntoni VadellFrancesc Verdera

•SECCIÓ ESPORTIVA

Coordinador: Joan QuintanaCalaboren

Joan Jaume, Jaume Manresa•

IMPRIMEIX

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n°2MANACOR

•El pensament de la Revista

s'expresa només a travésde l'Editorial

4 Editori alMemòria del temps perdut

ui Memores Tui. "Els teus en memória teva" diu la inscripció quecommemora, entre contenidors sadolls de fems i filferros de casetes,Ia batalla de Llucmajor. Set-cents anys després, la imatge d'un rei EnJaume hauria pogut encapçalar una celebració mes digna. Digna d'unpoble que durant la major part de la seva história ha viscut sota unesestructures estatals pròpies, una independència política certament le-hie però que només va poder anul.lar la força combinada d'un exercitfranco-castellà. Una celebració, en definitiva, digna d'una gent que

conserva la seva I lengua i la seva personalitat nacional, conra totes les empentes d'unpoder que fa tant com sap per ocultar aquestes i altres evidencies.

I. des de l'any 1715, ocultar les evidencies ha passat per antil.lar les institucionsprópies de les Balears: Decrets de Nova Planta, submissió al Consejo de Castilla i alCapita General, prohibició de la Ilengua nadiva i imposició del castellà, desaparició deIa Ilengua nadiva i imposició del castellà, desaparició del Regne i creació de la pro-víncia, etcetera. Del 1978 ença, contra totes les apariències, ocultar rev ident passa permantcnir la fórmula tradicional: assimilar les Balears a les estructures politiques es-panyoles i suprimir-ne qualsevol indici de diferencia.

Al contrari de Catalunya, el Pais Base Galicia o Andalusia, que II uitaren per guan-yar-se uns estatuts d'autonomia complets que permetien encarrilar un autogovern ver-tader i sòlid dins els limits que permet la construcció vigcnt, les Balcars varem essercastigades amb un Estatut residual, buit de competencies, que limitava greument lanostra capacitat d'autogovern. Un Estatut concedit des de Madrid que ens igualava ambprovíncies com Logronyo o Albacete. L'Autonomia no servia per afirmar la persona-hat política de les Balears sinó per dissoldre-la en el nou ordenament constitucionald'Espanya.

Tanmateix, la nova situació ens permetia un marge d'actuació política impensabledes de l'entrada a Mallorca del general d'Aspheld. Així, comunitats autònomes com lesCanaries o el Pais Valencia han sabut maniobrar per augmentar el seu sostre de com-petencies i guanyar avantatges econòmics i fiscals o dotar-se d'unes mínimes estruc-tures culturals: sistema cducatiu, radio i televisió.

A les Balears, en canvi, els dotze anys d'autonomia han estat dotze anys perduts.L'únic intent seriós de millorar la nostra posició institucional fou un projecte de. Re-forma de l'Estatut que, aprovat pel Parlament de Palma, dorm, des de fa anys, en un ca-laix a les Corts Espanyoles. Els dos partits majoritaris, PP i PSOE, decidiren enterrar-lo després que els seus caps "nacionals" signassin un Pacte Autonòmic que ha servitper mantenir-nos sense competencies en Educació, sense transferencies d'entitat i sen-se un finançament adequat per a les nostres institucions.

Els dotze anys d'autonomia en minúscula que s'han commemorat a Llucmajor hanestat dotze anys perduts perquè no hem reconstruit cap estructura de vertader governautònom però també perquè les magres competencies assumides pels gabinets de Ca-tiellas no han servit, ni de bon tros, per assumir els reptes fonamentals del país: el re-cobrament de la llengua, la cultura i la consciencia nacional, l'ordenació del territori iIa diversificació de l'economia. Al contrari: el castellà ha guanyat posicions pel que faa social, els mitjans de comunicació de les nostres illes depenen Imes de centres ex-terns que fa dotze anys, la destrucció del paisatge de les Balears, la desestructuració delseu territori i l'expoli dels recursos naturals s'han mantengut a un ritme creixent i sec-tors econòmics sencers com l'agricultura i la indústria han arribat a minims històricsmentre el comerç malviu sota gravíssimes amenaces. 1 l'elevada renda per capita noamaga que som la comunitat amb els salaris més baixos dc tot l'Estat.

Per tant, si les celebracions dels dies 4 i 5 de marg. a Llucmajor han de servir-nosper fer memória del temps perdut no ens quedara humor per fer-ne gaire festa. Si hi ale-gim els actes religiosos, impropis d'un estat laic, i l'aire inconfundible de coros i dan-zas que va desprendre tot el programa podrem recordar, una vegada més, quins són elsorígens polítics dels gestors del nostre pressumpte autogovern.

Però, feta la memòria del temps perdut, ara ens cal anar a la recerca del temps derecobrar-nos. •

LOCAL

El PSOE de Llucmajorha presentat la llistaper a les eleccionsmunicipals

El passat divendres, el Partit Socialista de Lluc-major, va presentar davant els mitjans de comunica-ció, els noms dels candidats a les properes eleccionsmunicipals, llista encapçalada pel Senador Ilucmajo-rer, Antoni Garcias.

Garcias, en nom dels candidats reunits, va parlarbreument sobre aquells, tot afirmant que es tractad'una llista nova, renovada amb 3 independents i, no-mós un, Morales, pertany a l'actual Consistori.

Va afegir també el Senador, que en cas de gover-nar en el próxim Ajuntament, faran una gestió de por-tes obertes de cara al poble, en contra del que fa l'ac-tual govern municipal, a firmant que es poden fer mol-tes més coses per Llucmajor, malgrat el fort endeuta-ment, "que s'ha d'aturar". "Llucmajor ha esdevingutuna ciutat dormitori, desconeguda, sense personalitatde desenvolpament industrial i agrícola, i el nostreprojecte anirà encani Mat a rehabilitar la ciutat enaquest sentit".

A les preguntes sobre si el seu càrrec de Senadorseria compatible amb l'alcaldia, va afirmar que sí ique, en qualsevol cas, "no pens cobrar cap duro coma membre pertanyent al nou Ajuntament".

Els noms dels 21 candidats presentats pel PSOEde Llucmajor són els segiiens:

Antoni Garcias (Senador a les Corts), MaravillaGutierrez (Hostaleria), Joan Gamundí (Funcionari pú-blic), Gregori Estarellas (Prof. d'EGB), Coloma Ra-mon (Estudiant), Rafel Morales (Hostaleria), JoaquinLiras (Pilot Línias Aèries), J. Antoni Escobar (Em-presari), Antoni Crespí (Prof. d'Institut), Antoni Va-lera (Taxista), Francesca Mena (Comerç), Enrique

Francesc Garcias, Antoni Mas, Felicia Ro-cha, Maria Roca, Antonio Carmona, Magdalena Fle-chas, Rosa M. Tena, Josep Sacares i Francisco Cór-

doba. I, com a suplents, Francesc Mut, J. Manuel Avi-les i Magdalena Garau. •

Plenari de l'Ajuntarnent

Petició de reconeixement devot als residents estrangersArnau Tomàs

Els 18 punts de l'ordre del dia del Plenari ordinari celebratper l'Ajuntament de Llucmajor, varen ser aprovats per unani-mitat, exceptuant el penúltim, en cl qual el grup socialista es vaabstenir, per la qual cosa en menys de mitja hora es va compli-mentar la reunió mensual.

Aquest punt va ser una moció del PP sobre el reconeixe-ment del dret de vot per als estrangers residents a Espanya,que pertanyen a la Unió Europea, una petició general de tot elPP per traslladar-la al Govern i ser debatuda al parlament, enproposició no de Llei, de cara a les properes eleccions Munici-pals i Autonòmiques. La controvèrsia del grup socialista , enboca de Joan Monserrat, va ser que "mentre els espanyolets nopuguem votar fora de la nostra nació en les mateixes condi-cions, no sembla correcte que els estrangers ho facin aquí".

El PP també va presentar una altra moció, aquesta sí que vaser aprovada per tots, instant a Inserso per tal que aquest mateixany construeixi l'edifici per a la III Edat al casal de Ca' n Clar,que l'Ajuntament va comprar per a aquesta finalitat i per al quals'ha confeccionat i aprovat al projecte corresponent.

La resta de temes aprovats sense discussió varen seraquests:

-Increment del preu de contracte per augment de l'IVA del'obra d'enllumenat púbic, clavegueram i abastiment d'aigua aBellavista.

-Aprovació de l'oferta de treball públic.-Proposta del Tribunal per tal de proveir la plaça d'Inter-

ventor.-Declaració d'interès municipal l'Associació "Hermandad

Rociera de s'Arenal".-Informació de la destitució de la representam de la badia de

Bellavista i cala Blava.-Concessió de subvencions per a l'esport base.-Text refès de la modificació del pia parcial de Regana.-Modificció puntual del PEGOU de Bellavista.-Denegar l'aprovació definitiva de la revisio i adaptació del

Pla Parcial del Sector IV-B (Toilerie).-Sol.licitud d'inclusió en cl Pla d'Equipaments del CIM. •

CENTRE RECONEIXEMENT CENTRE OFTÀLMICMEDIC - PSICOLÒGICAntoni Isern Oliver

CERTIFICATS MEDICS

OBERT DILLUNS I DIJOUS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17 a 21 hs. Tel. 66 22 82

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Gardas 1-A

Dilluns i Dijous

Tel. 66 22 82 (Llucmajor)

de 17 a 20 hs.

Dra. Cristina Bofill

Taula Rodona del PSM"L'Estatut d'Autonomia,la situació del'Ajuntament"

-Varen intervenir, per aquest ordre, Antoni Llompart,Pere Sampol, portantveu del grup parlamentari del PSMPartit Socialista de Mallorca i candidat al Parlament pelmateix partit, Sebastia Alzamora i Frederic Toledo.

A. Llompart va fer referencia al tipus d'Autonomia ques'ha gestiOnat al llarg d'aquests .12 anys, quail ficant-la de"tercera" i que ens ha arribat "via madrilenya al furgó deles autonomies espanyoles".

D'altra banda, Pere Sampol va remarcar els tres puntsque el PSM considera mes importants a l'hora de posar enmarxa un projecte polític: la manca d'aigua, la petitesa delterritori i cl tema de [energia elèctrica.

Tant els ponents, S. Alzamora, F. Toledo i A. Llompart,membres de la junta del PSM local, feren esment a una se-rie de punts basics en que el programa electoral municipalper als propers comicis, s'hauria de fonamentar: participa-ció ciutadana, treballar cap a una millora de serveis i aten-cions cap al turisme, reduir qualsevol tipus de creixementincontrolat (ordenació del territori).

En resum, la taula va concloure que el nou Consistoriha de saber enfrontar-se a l'endeutament actual, amb unapolítica engrescadora i promocionant la iniciativa social.L'Ajuntament ha de serei catalitzador d'aquestes iniciati-ves i el director democràtic.

Finalment, hi hagué una mica de &bat entre els com-ponents de la taula i el públic, on sortiren necessitats comper exemple la d'un Jutjat de la Instancia, una Biblioteca oun Registre de la Propietat. •

Josep Manuel Luna,candidat a Batle per UM

Al moment del tancar l'edició ens hem assabentat queel cap de llista d'Unió Mallorquina a les Eleccions Muni-cipals del 28 de maig és en Josep Manuel Luna.

UM-Llucmajor acaba de publicar un fulletó amb el tí-tol "No niés endeutament innecessari" on es fa una retie-xió sobre l'economia del nostre Ajuntament, sobre el fetque es duguin a terme unes accions, inersions i després su-periors a les possibilitats que te l'Ajuntament.

Els representants d'UM creuen que des de l'Ajunta-ment hi ha molta feina per fer perquè Llucmajor torni es-ser aquell poble Industrial, i que des de l'Ajuntament espoden potenciar les empreses dei poble i facilitar la crea-ció de noves empreses. •

Nota de la Redacció

A la carta que va sortir el passat mes de le-brer, signada per Magí Clar i Maria CailellaS, ondiu EBGAIU, EBGAIW i EBGAHQ ha de dir:EG6AIU, EG6AIW i EB6AHQ

I a l'entrevista "Quatre mots" no va aparèixerel titular "Antoni garcias, candidat a baile pelPSOE" •

COSMETICA

PERFUMERIA

REGALS

ROBA INTERIOR

Infants, home i dona

r LLENCERIA

\ f4t1° MERCERIA

C/. Major, 101 - Tel. 12 01 34 (Llucmajor)

LOCAL

Traspàs de l'ex-batled'abans de la democràciaSr. Sebastià Garau Aulet

A. TomàsM. Barceló

Dia 5 de febrer passat, a l'edat 83 anys, va morir el quefou batle de Llucmajor durant els anys 1945 a 1952, Se-bastià Garau Aulet, (E.P.D.). Era el darrer supervivent delsbaties que governaren la nostra ciutat ahans de la de-m oc ràc i a.

Sebastià Garau, (Molí Nou), el 1930, Ibu nomenat Di-positari de la "Sociedad de Ahorros de Llucmajor", "LaConfianza" la qual va esser fusionada amb tot cl seu actiui passiu per la "Caja de Ahorros y Monte de Piedad de lasBaleares" (avui, "Sa Nosra") i va ocupar el càrrec d'OficialDelegat d'aquesta entitat fins a la seva jubilació, el dia I Ide juliol de 1971.

Dia 30 d'octubre de 1945, fou nomenat batle de Lluc-major, càrrec que va deixar, per voluntat pròpia, el dia 28de setembre de 1952.

El 1947 el general Franco li concedí, al mèrit polític, lamedalla d'or de la "Orden de Cisneros".

Dia 30 de març de 1949, va esser proclamar DiputatProvincial de Balears per un període de tres anys.

Durant el seu manament com a Batle de Llucmajor esferen les següents millores:

Construcció de voravies als carrers del Convent, Unió,Miguel Rubí (avui Estrella), Esperança, Angels, Olivera,Melià, Mut, Sindicat, Sant Francese, Sant Pere, SantCristèfiil, etc. Obertura dels carrers Gómez Ulla, Pere Ant.Mataró, Bisbe Jaunie, Grup Escolar i Batle Mut. Prolon-gació de la Ronda Migjorn. Pavimentació asUtica de laPlaça d'Espanya, dels carrers Bisbe Taixequet i AntoniMaura i del passeig de Jaunie HI. Construcció de l'escalo-nada del carrer Onésimo Redondo (avui Terral) de s'Are-nal. Ampliació de la part nord del cementeri (venda de so-lars). Instal.lació de l'enllumenat públic a distints carrers.Adquisició i urhanitzaci6 de les finques de "Na Juanota"(Ronda Ponent).

A niés de la realització d'aquestes obres hem d' es-mentar també la proclamació de fill il.lustre de la Ciutat elque fou Bisbe de Lleida i Canonista a Trento, MiquelTomàs de Taixequet i la commemoració del Vie centenaride la mort del Rei Jaunie III amb la construcció de la creumonumental al "Camp de sa Batalla". •

La natura ens demostra......que la maternitat és un fetlisiológic

El nies de novembre aquesta revista va donar la notíciad'un let poc freqUent al nostre poble: el naixement d'un in-fant a casa seva. Tan sols han passat dos mesos i la notíciaes repeteix. Na Maria del Carme Márquez Gutiérrez, el dia26 de gener, va tenir un nin de 3'500 kgs. a casa seva, i elpart es va desenvolupar amb tota normalitat. Enhorabonaals parcs! •

Sebastià Garau, aportacióa l'anecdotari llucmajorer

El passai nies de febrer va morir Sebastià Garait Aulet,es Batle Molí Nou. Segur que seria llarga l'enumeració detotes les obres que amb el seu immanent com a batle es fe-ren a la nostra ciutat i seria llarga la Ilista dels càrrecs quedurant la seva vida ocupà i pels quais, dirrecs i obres, elrecordarà (o l'oblidarà) la histèria. El que si és ben cert,que a la memória del poble hi serà sempre present per unsesdeveniments que, just acabats de succeir i malgrat noconstar a cap llibre d'actes de l'arxiu municipal, el ferenC ntrar, juntament ani h protagonista dels lets, dins lacol.lecció de personatges Ilegendaris del nostre poble.

No crec que Sebastià Garau, home de bon past i atnbsentit de l'humor, s'en fadas gaire si gosam dir que els ba-ttes més recordais per la gent de Llucmajor serai] sempre:el Bade Mut que al terra de la Coma Pregona feu una rat-Ila als peus del cavait del Senyor de Catlar, i El Bade Mo-lí que un dilluns de Santa Càndida del 1949, acom-panyat de l'Unie torero que ha sortit de la nostra vila

...encalçaven es bou(lins sa pleta de Tió. ..

Les obres de primera línea arribaren al final (Foto: Joaii Vich)

I, Co C A I,

S'Arenal

Obres acabades a primera líneaTomeu SbertFoto: J. Vich

Quatre anys han durat les obresd'embelliment, ordenació i remo-delació de la primera línea, entreels edificis i la platja al Ilarg de canPastilla a son Verí. La zona Iluc-majorera ja construí un ample, fun-cional i modern passeig a l'Avin-guda Miramar. Formant part delmateix pia, s'Arenal-Ciutat sofriagreus molèsties perquè a l'estiu esparalitzaven les esmentades obres

avui, l'acabament és un fet.El pressupost inicial, anys en-

rera, va ser de devers dos-cents mi-lions de pessetes. Ara s'ha dit quesobrepassa en basant els dos milcinc-cents.

Josep Oliver, president dels ho-telers de la zona, i Joan Bauzà, re-gidor de turisme de Ciutat, han ma-nifestat a aquesta revista que espretén d'inaugurar les obres a lasegona quinzena del proper mesd'abril, es quasi segura la presenciadel ministre Borrell juntament amb les autoritats de la nos-tra Comunitat Balear. Les obres permeten dur a terme, compertoca i era planificat fa més de nou o deu anys, la semi-peatonització, una circulació restringida i només per a uncarril, des de son Verí cap a can Pastilla. És de remarcariacol.locació d'un empedrat especial, moltes palmeres i es-velts fanals públics, abans per al descans, zones ajardina-des la qual cosa, globalment, farà que els turistes que ensvisiten ho passin millor, perquè comptam amb una de lesminors platges d'Europa.

Ha passat el carnaval

Vistós i atractiu, amb una organització irregular, veié-rem un any més el gran carnaval de la platja de Palma. Lasortida, des de son Veil i l'arribada, a la plaça de les Me-ravelles, on hi havia el jurat qualificador format per JoanFageda, J. Oliver, J. Mulet, K. Isern...

Els principals premis foren per a s'Aranjassa, la Por-ciancula i el col.legi Sant Vicenç de Pail]. Algunes asso-ciacions de vefris i altres comparses també aconseguiren al-gunes distincions. Varen actuar les dues bandes de corne-tes i tambors pert), dins l'amplitud i llargada de la carana-va, la part musical quedava molt minvada.

Noticies breus

-L'equip de la UD Arenal, futbol, va aconseguir deixarels Hoes perillosos de la cua i el tàndem Quique-Sociestriomfa amb un plantell de jugadors molt motivats.

-Va arribar a la final la "Xallengue Ciclista Volta a

Mallorca" amb molt públic a l'arribada, amb les autoritatsencapçalades pel batle G. Oliver. Faltà l'esperada presèn-cia del campioníssim Indurain, que no va córrer.

-El Centre de la III Edat ja te nou local social i nou pre-sident. Ha augmentat considerablement el nombre de sodsi es diu que les coses van be.

-Ja es noten els primers moviments encaminats a pro-moure l'interès per al vot a les properes eleccions munici-pals. Tothom parlar del mateix. La gent no va de mentidesni d'injúries sinó que vol viure en concórdia i unió. Urgeix,senyors i senyores de s'Arenal, donar mesura de poble res-pectuós i cristià.

-El proper mes d'abril, nova diada de l'Angel, amb ro-meria al "Pont de ses set bogues". Un dia abans, a l'esglé-sia, vetllada poètica-musical, organitzada sota l'empar dela Parròquia i amb l'especial intervenció de s'Unió des'Arenal", amb intervencions que més endavant us co-mentarem.

-Miguel Mas Jordi Mulet i Antoni Morei-Francesc Ca-no foren les dues parelles guanyadores, a s'Arenal, de leseliminatòries corresponents al campionat de truc de les Ba-lears.

-Morí Damià Ensenyat Pons, un dels hotelers antics deIa zona. Que descansi en pau.

-L'equip de voici "s'Arenal-Can Montes" aconsegueiximportants triomfs en algunes sortides a terres de Catalun-ya.

-L'atleta arenaler David Ordóñez continua preparant-sea la residencia Blume, de Madrid. Estam davant una de lesmés importants promeses de l'atletisme espanyol. •

LOCAL

Rua '95

Guillem OliverFotos: Magí Clar

Entre el Dijous Llarder i cl Darrer Dia, tal dia com undissabte, enguany dia 25 de febrer, Sa Rua, Iambe a Lluc-

major fa sortir al carrer les idees, les formes, eis colors il'enginy de la gent per exterioritzar les seves pròpies cari-catures de la vida, cl sarcasme si tant voleu, la M'a, cl rit--re'ns de nosaltres mateixos, ja que sols així podrem treureIa xispa al let i al personatge quotidia que en veure'l con-

CLAPRepo, lotcjes, f dos d'Estudi Carnet— una

extensa gamma de precludes de perfumeria

• OFEPTES EN CAMMESFOTOGPAFIQUES

•VENDA DE CAMETS

Carrer Noll, 8 - T0 1. 66 06 32 - Llucmajor

III r, Q12 U E Q. I A

C/. d't: Vall, 49 Tel. 66 11 53

vertu t en disfressa arrebassa somriures i rialles.Les comparses i carrosses, nombroses com els anys an-

teriors varen invadir els carrers del poble i mostraren cl seugust millor o pitjor, emperò sempre dotat d'aquella carac-terística pròpia de les persones enginyoses que general-ment amb molt poques despeses resulten tan expressives.

Disfressats de caramels de tots colors i d'una grandolçura -que s'intuïa o se respirava-, perquè ho pareixiendolços realment; comparses bastant nombroses de disfres-sats de no-sabem-que, emperò que donaven color i calortota aquella bulla de gent desenfadada que per unes horeshavia deixat tots els maldecaps i se dedicaren a riure i ferriurc que es de les coses més agradables i reconfortants quepot fer alga.

Caixes de camions o de remolcs de tractors plenes denincts i ninetes d'allò més simpàtic que mos poguem ima-ginar, disfrcsats d'animalets o de jaietes. Comparses depersonatges de rondalles mallorquines, d'arlequins, de da-mes, de senyors blancs i negres. "Es pastoret" com sempre

molt ben arrelat espargia la seva simpatia pels carrers totpintat de negre.

Emperò una de les carrosses que mes ens va cridarl'atenció, va ser sens dubte una vella batedora que en No-fre Mut i els seus amics posaren en marxa -suposam quefeia molts d'anys que no funcionava, ja que fa temps quesols s'usen les "cossetxadores"-, i en va fer de renou i en vatirar pel seu tub de trossos de plàstics i paperins i suroblanc i fins i tot la palla d'un parell de garbes que duienpreparades. Aquesta i la gent que anava de treballadors delcamp d'anys enrera inclòs l'aspecte de la vella que anavaen cl carretet amb la somera, personal i ficada p'en MiguelBarralet, ens va fer molta de gràcia.

Amb pocs doblers i molta imaginació es fa un bonadisfressa, va quedar confirmat i ens va satisfer de poder-hocontemplar.

Ah! me n'oblidava. La comparsa de l'AV. de s'Estan-yol a qualcú no li va fer gens ni mica de gràcia.

Molts d'anys, amics. Fins l'any que ve si Deu vol! •

1

IA. DE LES ILLES BALEARSt.,(10A489 4 • ASAYC

1 NOSTRA r)DE i I

Els gegants de Menorca baileii abatis de la inauguració de la Mostra

de Cultura Popular.

Exhibició de ball mallorqui pel grup de dansa

LOCAL

Llucmajor va acollir els dies 4 i 5de març la celebració del diade les IIles BalarsLa cultura popular va ser la protagonista de la jornda autonòmica

Francesc VerderaFotos: Coloma Julià

Els passats 4 i 5 de març Llucma-jor va ser l'escenari de la Diada Au-tonòmica. Varen ser dos dies en quela cultura popular va ser la principalprotagonista. Cançons, balls folc16-rics, personatges de les Rondallesmallorquines, personatges de lesRondalles mallorquines, xeremiers,caparrots, dimonis, cossiers, cavalletsi els cavalls de Menorca, foren pre-sents als carrers de Llucmajor i, es-pecialment al passeig de Jaume III,escenari principal d'aquesta celebra-ció.

En aquest passeig es va instal.laruna carpa que contenia la primeraedició de la Mostra de Cultura Popu-lar.

El programa d'actes va començardissabte, dia 4, atilt) la inauguració deIa Mostra esmentada i amb una exhi-bició de halls populars dc Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera. Amitjan horabaixa, un carrussell de laPolicia Muntada de Palma, prop delcol.legi Rei Jaunie III. La jornada deldissabte es va completar amb una tro-hada de glosadors de Mallorca i deMenorca, un recital de cançons i to-nades (l'altre temps an+ una partici-pació de F. Mas (l'amo en Xesc deSon Cloquis) i un grup de Bunyola. Ial vespre, una ballada popular ambmúsica Nostra, Rondalla Bellver, EsRehost de Menorca i una agrupacióde les Pitiüses.

El diumenge dia 5, els Ilucmajo-rers es despertaren amb els sons delcercavila protagonitzat pels popularpersonatges de les rondalles, xere-miers, caparrots i dimonis de les Hies.Varen recórrer totes els carrers de laciutat tot convidant els ciutadans asumar-se a la celebració de la diadaautonOmica.

Acte seguit, a les II es va cele-brar la missa solemne, presidida

Trobada de glosadors

Les autoritats

bisbe de Mallorca. Un acte insti-tucional i entrega de les meda-lles d'or de la Comunitat Autò-noma de Balears 1995 als do-nants de sang de Mallorca, Me-norca, Eivissa i Formentera a laparròquia de Sant Miguel.

Després de l'exhibició de tirde fona, la plaça de l'AbeuradorRodona va ser l'escenari d'unrecital foleleiric, amb cançons,dansa i "jaleos" dels cavalls deMenorca, així com una agrupa-ció que a representar les IIlesd'Eivissa i Formentera.

Al passeig de Jaume III elscossiers varen balky, així cornels cavallets d' algunes localitatsde Mallorca. Fou una ocasió gai-rehé única de contemplar lesevolucions d' aquests grups, tanpeculiars, arrelats a la història i ala cultura mallorquina, que ac-tuen en comptades ocasions alllarg de l'any i només als seusmunicipis, coincidint amb lesfestes populars.

L' horabaixa va ser dedicat al'entrega d'estendards a les ca-ses de Balears a l'ex tenor de lesilles: Puerto Rico, Uruguai, Ar-gentina, Cuba, Barcelona i Ma-drid. També actuaren els grupsde balls de les cases regionalsd'altres comunitats autonòmi-ques afincades a Balears comCatalunya, Andalusia, Castella iLie& Extremadura, Aragó, Galí-cia y Múrcia.

La celebració del Dia de lesIlles Balars es va completar a les20 hores del diumenge, amb unaconcentració popular de gegantsi caparrots, representants de di-ferents localitats mallorquines iacompanyats per la Banda deMúsica de Llucmajor. El punt ifinal es va posar un castell defoes d'artifici. •

Els cossiers dels coros i dansesde l'alma

El President Gabriel Cafiellasentrega a Victor Gistau la medallad'or per als Donants de Sang.

Xeremiers

Exhibició del vestit eivissenc amb les set faldes

La policia muntada de Palma i els cavalls de Menorca.

LOCAL

CENTRE OPTICEXPOLENT

C/. Berga, 26 - Tel. 26 33 74S'ARENAL

LOCAL

/Quatre mots5 anys d'Euroidiomas LlucmajorC. FontFoto: C. Julià

Holguer Müller-Burck ésel director i professord'aquesta escola d'idiomes,ubicada al carrer de JaumeII, 48, a Llucmajor i que elproper 31 de març celebraràel seu cinquè aniversari.Després d'aquests cinc anysde tasca a la nostra ciutat,hem parlat amb el Sr. Mii-ller-Burck per tal de fer unrepàs a la seva escola.

-Quina evolució ha sofertEUROIDIOMAS LLUC-MAJOR durant aquests cincanys?

-Durant aquests anys defeina, l'escola d'idiomes haaconseguit d'atreure i mante-nir un gran nombre d'alumnesde totes les edats, que li ha es-tat fidel i que s'ha apuntat pera més que no un curs (de se-tembre a juny) i fins i tot haestudiat més d'un idioma.Quasi tots cis que estudiavenvaren aprovar, i alguns aeon-seguiren opcions diverses o certificats com First Certifica-te, oposicions, això ho feren amb exit.

-Quin tipus d'alumnat teniu: edats, nivells, partici-

-En un principi tení-em 205 estudiants dels quals119 estudiaven angles, 43 ale-many i 43 castellà per a estran-gers. Amb aquests grups vaigquedar molt satisfet perquègairebé tots varen aprendre adefensar-se i a comunicar-seen la Ilengua escollida. En-guany hi ha 60 alumnes matri-culats, 33 estudiants d'angles,15 d' alemany i 12 de castellà.

Els grups són màximde 6 persones de tots els ni-yells. Hi ha grups, majoritària-ment d'adults (el major té 71anys) per() també de nins (elmés petit té 6 anys). Totes lesclasses són fetes a mida de lesnecessitats de l'alumnat; es ob-vi, però, que també hi ha clas-ses particulars.

-Quines necessitatsbàsiques té un alumne seuper aprendre altres idiomes?

-Actualment, en unaEuropa comunitària i, sobretota Mallorca, que depèn en granmesura del turisme, es impres-cindible saber idiomes, tant per

al treball com per a la convivencia entre veins europeus. Sisap idiomes, augmenta cl coneixement de la cultura del'altra gent. Ja ho cliu la dita: "Es parlant que la gent s'en-tén". •

Restaurant

Gran ViaNoces - Banquets Comunions

i Bateigs

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

•EnquestaQue opinau sobrela Diada Autonômica,a Llucmajor?

Maria Antònia Alzamora.Estudiant

No se per què s'ha let a Llucma-jor, per?) el que no em sembla be esque mentre els gegants de Maó enca-ra actuaven, el President, G. Caiiellasja hagués inaugurat la Mostra i prk-ticament tothom ja hi hagués entrat.

Inès Ferragut.Jubilada

-Ens ha agradat molt, i està d'en-horahona l'alcalde de Llucmajor queha organitzat aquesta Mostra i agues-ta festa tan guapa.

Rafe! Ho!.Constructor

Trob que està be, perquè cele-brain els 12 anys d'Autonomia i veigbe que s'hagi let a Llucinajor.

Maria Ginard.Professora de Ilengiies.

clàssiques

Aquesta festa no m'acaba deconvèncer. Me pareix Ines un acte depropaganda d'imatge que no un actede vertadera participació popular. Amés a més, troh que hi ha poca gentque hi participi.

Biel Monserrat.Jubilat

Està molt he, es una festa precio-sa i va he que s'hagi let a Llucmajor.Així ha vengut molta gent i totes lescoses de les IIles Balears s'han j untaten aquest dia i hem tengut l'oportuni-tat de veure-les.

Tomeu Reda.Estudiant

M'agrada perquè podem veure to-tes les coses de les Illes Balears en unmateix lloc. Tots els costums d'untemps, arreplegats en un sol Hoc, iaixò em semhla interessant.

FUNERÀRIANostra Senyora de LlucA. SASTREC/ Revetla 9 i 11.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

El Sr. Sastre de Santa Maria, gerent de laFunerària Ntra. Sra. de Lluc, ha nomenat unrepresentant per atendre qualsevol serveifunerari, per informar sobre els preus, perpoder concertar el servei que es desitgi ambantelació i per poder evitar qualsevol sorpresa.

El nostre representant atendrà serveisparticulars i de la nostra Companyiad'assegurances les 24 hores.

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62

(Llucmajor)

OPINIÓ

Pel maig a segar vaigASI: secció de contactes

om un que a la desesperada, cerca materialhumá a través de la secció de contactes, elsempre sorprenent Joaquin Rabasco -el hider- capta candidats municipals i autonò-mics a través d'anuncis de premsa. N'hi haque són originals i desvergonyits tins a latomba política. No se si ja se'n canten les

absoltes, però el xibiu d'ASI segur que a hores d'ara ja potser a les portes de la desaparició. Al cap i a la fi, han com-plit la missió encomanada: frenar l'esquerra i afavorir ladreta. No hi ha hagut manies a l'hora de fer la feina i elsprocediments emprats han estat tota una novetat: popula-risme, verbalisme, demagògia, promeses mil i compli-ments ni un... Ja ho sabem: la fatxenderia i la vulgaritats'han passejat per Plaça sense cap vergonya i, a la Casa dela vila, s'hi han ensenyorit les males maneres, l'estil brut ila magror d'idees i fets.

Es clar que tant responsable en deu ser qui ho ha fetcom qui s'ha sortit afavorit. I es que la dreta d'obediènciesgasparina -el PP-, en aquest joc, hi ha apostat fort. No tot ésculpa d'en Rasco i los seus (que ja no són tants, perquè acada bugada perden un llençol i moltes rates ja han botat de

la barca que fa aigües). També cl PP n'ha sortit amb lesmans ensutzades: es ell qui, per darrera, ha mogut els Illsd' ASI. La responsabliat de les coses fetes -i de les no fetes:el govern de la vila en quatre anys ha estat molt magre- éscompartida. Ara diuen que PP i ASI han romput els pactes.Deu ser ver? Qui sap si no són estratègies per afrontar,amb decòrum, les eleccions.

En tot cas, don Joaquín, pel diari, posa anuncis i cercagent. Ofereix independència i honradesa -quesempre queda bé- i promet que els aspirants podran serbatle, regidor o parlamentari. Ara bé, ja advereix que se'npoden abstenir -i copiam literalment- "politicos corruptos,traidores, especuladores, mentirosos, chantajistas, pelotas,ladrones, vividores, tránfugas e intermediarios de partidospolíticos". Es veu que d' aqueset género, en van sobrats. •

SÍLVANUS

VO"I- /41 (fE TES-

K 1- /v 2 1- L. 1- f

PLACA 18serigrafia

ePLAÇA ESPANYA. 18

07620 LLUCMAJOR (MALLORCA)TELEFON 66 04 22

@

C

OPINIÓQuaderns de Fum Major

La invasió de les pagesetes mutantsMiguel CardellFotos: C. Julia

'hi havia, depagesetes, al-guna ambwambes, oamb malles delicra enlloc degipó, o amb

d'altres paròdies per l'estil:però no eren les pitjors muta-cions o tergiversacions onhem assistit aquests dies deCarnaval en temps de Quares-ma, aquesta pressumpta fira -ono pressumpta fira de vanitatsi falses nostalgies. Tambéhauria pogut titular aquest co-mentari de la gloriosa jornadad'exaltació i propaganda decañellisme "Herbes dolces etcircenses", en al.lusió a la tò-pica definició del que usavenels emperadors de Roma pertal de tenir contenta la plebs.Ja ens entenem. En parlava clmes passat, de la diferènciaque hi ha entre la cultura po-pular i la folklorització inte-ressada, i procuraré no reinci-dir. Però hi ha alguns docu-ments valuosos que no cm puc estar de citar: com cis co-municats de premsa del Gabinet corresponent de Presidèn-cia del Govern Balear sobre les festes. Per exemple aquellque parla dels glosadors: "una simpàtica competència en-tre sus practicantes", que No llevan indumentaria espe-cial, pero si hacen gala de un gran sentido del humor y demucho ingenio mientras desgranan sus versos en mallor-gm): y menorquín", i són "generalmente iletrados", i solenactuar "ante un público abigarrado". Semblen els comen-taris una mica racistes d'un missioner etnocCntric sobreaquells negrets, que malgrat tot fan coses tan agudes: ves-sen cstranyesa, sentiment de diferència i superioritat, con-descendencia.

I així podria reincidir en rellexions sobre, per exemple,que el primer mega-festival autonòmic es bast en cosesque tenen a veure amb el passat: ni amb cl present ni ambel futur. 0 sobre la desfilada que va tenir lloc "por el cas-co urbano.. , con el fin de que todo el mundo se despierte ypueda asistir", segons cl -simpàtic i entranyable!- cornu-nicat de Govern, com si els Ilucmajorers no tenguéssimdespertadors, ni coneixement, i fóssim nins que han mesterque els vagin a despertar per complir els preccptes de lafesta cloenda i decretal.

• • •

I hi assistiren, al show del'església. Missa solemneamb sermó convenientmentambigu del bisbe i acte pro-pagandístic-institucional,com Si no haguessin muntatun escenari al passeig.

Precedits per bandade música, xeremiers, mas-sers, cossiers i cavallets depega, arribaren els politics -en una comitiva de la qualpotser formaven part l'anticbatle de Sa Pobla, condem-nat per delicte electoral, ol'ex de Marratxí, per provarde fer embulls als papers a fide dissimular obres il.legals:a les revistes de Madrid eistreuen a la Ilista dels corrup-tes amb càrrec públic.

1 arribaren els discur-sos. El del batle, retòrica lo-cal i localista, coin pertoca al'amfitrió. Però ja al.ludintals tellies basics de la 111116(5,tant en usar expressions comautogovern o poble balearcom, sobretot en parlar de"la incorporación de Ma-llorca a la corona aragone-sa, i a una cultura ben defi-

nida que perdura fins als nostres dies". I si esta hen deli-ilida, senyor bade, perquè no ens deis cl nom?: eufemismesvariats que aconseguiren que una paraula no sortis ni unavegada als discursos: la paraula maleïda, al marge tabú, laparaula CATALÀ. (Pel que fa a perdurar fins als nostresdies, no sera gracies ach: el Ban repartit perles hotigues sique estava en català, però a la correspondència municipalque he rebut els darrers anys de la Casa de la Vila, hi per-dura poc, aquesta cultura tan definida: no hi perdura gens.I és que una cosa es fer retórica mitinera i una altra ser co-herent amh els fets)

• • •

Pet-6 tornem a la cosa del català. Es explicable que, si esvolen inventar una consciència que els mallorquins, me-norquins, eivissencs formam part d'un poble balear, primerens ho han de fer creure. No debades el jove filòsof ale-many Peter Sloterdijk ens recorda al seu llibre "Dins elmateix vaixell" que "la história de les idees polítiques haestat sempre una història de fantasies de la pertinença agrups i pobless". Fantasies, explica, en el sentit d' idees quees fan certes a si mateixes, que fan que, mentre funcionen,un grup huma sia -perquè creu que ho es- una societat, queun poble sia un poble mentre imagina amb èxit que ho és.Histèricament, les diferències entre un mallorquí i un ci-

N

vissenc o un menorquí, no més significatives que les que hipugui haver amb un senyor de CaleIla de Palafrugell, perentendre's (A la Crónica de la Conquesta, Muntaner diuclar que Mallorca fou poblada de "gent catalana": Deviavoler dir això, el batle, en parlar de la nostra terra com"bressol d'una raça forta i decidida", o inventava unsIlucmajorers genèticament talaiètics contra tota evidenciahistòrica'? Clar, que, ben pensat, hi ha certa llucmajororque ho es d'allò arcàic i talaiètic). La história de les illesd'ençà del segle XVIII es també la história dels intentsperquè una comunitat que se sentia a si mateixa com a ca-talana, fundada per l' heròic Rei En Jaume -quasi so-brehurrar a les RondaIles- se senti com espanyola. Ser "ha-lears" esdevé una forma de fingir que som algú, de do-mesticar la consciencia d'un fet diferencial, nacional, real,mentre seguim sent cada cop mes espanyol, tal com hoplanteja el canyellisme.

• • •

I si no, passen i escoltin la versió estil Guerra de les Gala-xies que el President va donar al seu discurs de la Batalhade Llucmajor: "Un fet luctuós per al Regne de Mallorca idolorós per a tot un poble que va perdre la seva autonomiacom a país i la seva vocació com a poble independent". Elbon rei "que representava la raé"... "els intrusos li varenrobar la sobirania del seu poble"...i, més envant "terrabanyada generosament per la sang dels màrtirs en defen-sa de la seva patria".

Corn a palícula no està malament. Com a história esal.lucinant. Ens pinta personatges del segle catorze actual-ment segons motivacions, idees, sentiments que no existi-ren fins al segle XVIII. Fa una qüestió de pàtries del queera la baralla de dos cunyats que "sentien la mateixa em-briaguesa de poder, tots clos eren igualment orgullosos...",segons Martinez Ferrando, per un "patrimoni familiar", enun context geopolític determinat i en una situació en laqual Pereci Cerimoniós era jerirquicament superior, en elqual "Jaume Ill inicia una politica temeraria" segons Ro-man Pinya Horns, historiador ben pròxim al PP i Iliure dequalsevol sospita de "catalanisme".

Caiiellas parla de la pàtria i el poble, quan està demos-

tradíssim que els mallorquinsd'aquell moment, ètnicament, queés com es consideraven Ilavors, espensaven a ells mateixos com a ca-talans. I la cosa dels màrtirs! JaumeIII, a qui els mallorquins feiencançons tractant-lo de mal rei, vavendre al rei de França el comptatde Montpelier, de la part continen-tal del Regne de Mallorca (aquestno el reivindica Caiiellas corn a Pa-is Balear'?) per pagar una expedicióde mercenaris i quatre fidels a fi dereconquerir Mallorca, d'on haviapartit sis anys abans "entre la indi-ferència dels seus vassalls", se-gons l'esmentat Pinya Horns, quicita distints historiadors que parlend'una ambaixada secreta enviadades de Mallorca al Cerimoniós perconvenir amb ell el lliurament de lacapital de l'illa, abans d'aquesta in-vasió del 1343, que acabaria ambl'esmentada fugida de Jaume.

Va trescar l'Illa dies, després de desembarcar al Nordsense trobar ajuda, (No he sabut que negun de la ciutat nede la ylla sen sia anat ab en Jaunie, sino un grech e un mo-To de Pollença e un hom sotil de Muro, que solia trair (i In-ca, e lo capita d'Inca lo ha rossegat e penjat„ escrivia alCeremoniós el governador Gilabert de Centelles) ipidament derrotat en una batalla en la qual, segons algunshistoriadors, la xi fra de baixes va ser relativament petita.

Clar que aquesta visió no serveix a la demagògia delPP, no permetria parlar d' intrussos, satinyant un anticata-lanisme que ni es gosa formular obertament. Potser perquèsabem que és millor que ells "procurar el efecto sin que senote el cuidado" segons les instruccions contra la nostrallengua del primer Borbó, que dir les coses obertament iarriscar-se a la replica documentada que els posi en evidèn-cia. El País Balear del carrellisme és nomes una hubotacontra la consciencia de catalanitat i les seves possiblesconseqüències socials i politiques. I és una lEtstima, unaocasió histórica desaprofitada de, sia quina sia l'opció defutur, bastir un projecte de recuperació nacional sobre la re-alitat dels fets i no sobre deformacions interessades. Des-graciadament, sembla cert que cl poder només vol la histò-ria per manipular-ha i Ilegitimar-se.

• • •

Com si no bastassin ells sols, per posar-s'hi, en evidencia.L'altra gran tema del discurs de Cariellas, el Molt honora-ble President, la denúncia del colonialisme del que ell ano-mena "la metrópoli", que no sé qui deu ser, ja que tambédiu que la Comunitat Autónoma de les Dies Balars "éspart integrant i essencial de l'Estat Espanyol"... llavors,com una part essencial pot ser una colónia del tot'? misterisque nomes pot saber un politic misser- que diu EstatCentral al Govern Central. I, tot parlant de sobirania, el se-gon gran tema: vindica majors competencies i diu que hemde celebrar que les Illes recuperen la seva "sobirania coma poble"... al diccionari, la parauleta vol dir "qualitat delpoder politic d'un estat o d'un organisme que no és sotmèsa cap altre poder".

Evidentment, aquest no es el nostre cas. No hi es de

CHEE: ii)EP MARTÍNEZ

LOCAL- CLIMATITZAT

TANCAT ELS DILLUNSC/. NICOLAU TADERNER, CANTONADAPASSEIG JAUME III. TEL. 12 03 12

OPINIÓmés recordar que el PP ha votat en contra, fa un parell justd'anys, a totes les institucions illenques no té represen-tants, d'una proposta de reafirmar el dret a l'autodetermi-nació, és a dir, la sobirania, de les Illes.

Per no recordar antiautonomismes radicals els anys deIa transició i l'elaboració de l'Estatut, de postures políti-ques que han fet possible la mica de descentralització ques'anomena, propagandísticament , sense vergonya, "auto-govern". Una situació que ratifica el Pacte Autonòmic, delqual Canyelles braveja que ens ha donat competencies -anecdòtiques i malpagades, xocolata per a un lloro pocexigent i amb nul.la tradició democratica- nomes perquè elseu partit el va signar.

I és que molt de predicar, però no hem d'oblidar dequin partit és. I quines són les seves polítiques sobre agues-tes qiiestions. Ja veurem que fa, n'Aznar, del projecte deRegim Fiscal especial, de les transferencies de competen-cies, de l'augment real de l'autogovern.

• • •

Ja entrar en olivetes. Caiiellas no es tallava de parlar de"mantenir i recuperar les senyes d'identitat com a poble",de cuidar i estimar "les tradicions i la cultura pròpies,d'acabar recordant que som rúnica comunitat amb llenguapròpia sense competencies en educació... tres dies desprésde milenars d'estudiants sortissen al carrer per protestarcontra una política clarament desfavorable a la conservaciói la normalització de l'ús del catala a les Hies.

Com si no fos explicit que tot un President a un granacte institucional usi el registre popular i no el solemne de

Ia llengua, que es el que en bon mallorquí s'hi ha usat sem-pre. 0 aquesta frase, que atribula a Jaume III: "mai no ensllevaran l'esperança". D'on, no ens la llevaran? de da-munt la taula, de davall el Hit? O volia dir no ens prendranl'esperança, que en castellà és "no nos quitaran", i es potmal traduir literalment com "no ens llevaran"

Clar, que a la fira hi havia, posats a haver-hi, una para-deta per les associacions de la tercera edat, i una per la TvIlucmajorera quasi tan gros com el que amuntegava alsprofessionals dels mitjans de comunicació en general. Peròno vaig veure el de la campanya de Normalització Lin-gtiística que diuen que existeix, però tal volta nomes siauna remor. Aquest es el llautó que no estan empeguelts demostrar, de convençuts que els votaran.

• • •

Hauria molt més per analitzar, al discurs presidencial. ComIa calculada ambigüitat d'un "nosaltres" que pot voler direls ciutadans de les Liles o el govern Caiiellas, en una vellatecnica d'identificació messianica entre governant i socie-tat, que es fa extensiva en aquest cas a un tercer terme:l'autonomia.

• • •

En resum, si aquestes són les idees polítiques de Cafiellasi els seus, que fan que no actuen en conseqüència. Oar:això és la mascara propagandística. Camutlatge pur, ideo-logia com a coartada. El mes que ve haurem de seguir par-lant d'eleccions: al cap i a la fi, el gran show que s'han in-ventat enguany, seguint les tècniques del turisme find ne-ofolklOric, la milionada que hi han gastat s'explica nomésconsiderant el temps que manca per a les eleccions. I aixòa un poble carent d'infraestructura cultural, superant per lesdeficiencies i el caos de l'economia municipal després dequatre anys de govern popular. Pei-6 en parlam, en comp-tes, per exemple, d'analitzar el paper de Gaspar Oliver i elPP en general a la concessió del negoci -gran negoci, ja queés obligatori passar per caixa- de la ITV, la revisió dels cot-xes, amb incompatibilitats, assessors de conselleria, socisde politics al poder... que ara ha anul.lat el Suprem. Una

nostrada, com l'altra que sortia aquests dies alsdiaris sobre percentatge -devers el 60 %- d'obresque el Govern concedeix directament, enlloc cie treure-lesa concurs, cosa que, en el millor dels casos, pot encarir-lesconsiderablement.

N' haurem de tornar a parlar, d'aquesta campanya lee-toral, preparant la qual el PP -bono, al manco algunes ges-tions passaren per la Casa de la Vila- convidava als Resi-dents estrangers a un àpat i els regalava un objecte -repre-sentatiu supès d'unes arrels que el nostre poble no oblida,segons deia el Batle al discurs esmentat- i l'acompanyavenamb un prospecte descriptiu i explicatiu que començava ai-xf: La zambomba... I no se com continuava pot ser, lírica-ment, "ximbombeta que cts de bona/ jo sempre t'alabaré/in' has de surar, si convé/ sa nierada i sa dona..." o, perventura, en pla expressionista político-nacional-pressupos-tari, "sa ximbomba ja no sona,/ no sona ni sonara/ perquèté sa pell de ea/ i sa canya que no és bona..." Estam benarreglats. •

Industries Semar, s.a

C/. Tomas Moserral, 6 - 8Tel. 66 01 57- fax: 66 29 01 (LLUOVIAJCP) Avda. Caries V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

TOPONÍMIA

De noms i de Hoes (XXIV)

S'Aguila des BorrassosS'Aguila d'en GuillemEls establits de s'Aguila

Amb aquestes entrevistes acabaml'estudi toponímic de s'Àguila de lespossessions más conegudes del termellucmajorer. Per donar-nos a conèixers'Aguila Vella o des Borrassos is'Aguila d'en Guillem hem parlatamb en Joan Ferragut i Bonet, nascuta Ca's Concos (Felanitx) el 15 de ge-ner de 1914 i amb la seva dona NaCatalina Roig i Amengual que va néi-xer a Santa Margalida (encara que elsseus parcs eren de s'Horta) el dia 18de maig de 1914. Els dos, emperòvengueren des de molt joves a viure aLlucmajor.

Per parlar dels establits ho hem fetamb l'amo Antoni Rosselló Adrover"Toni de Betlem", nascut a Manacorel 14 de juny de 1920.

Volem agrair també la col.labora-ció de Joan Ferrer Adrover i JaumeGelabert. Catalina Roig i Joan Ferragut

-Madó Catalina quan vengué-reu a viure a Llucmajor i que enspodríeu contar de s'Aguila des Bo-rrassos?

-A casa nostra primer estaren aSanta Margalida i des d'allà passarena una possessió anomenada "More-'let" que es del terme municipal deSencelles. Quan jo tenia devers set ovuit anys anàrem a s'Estalella on hiestürem vuit anys. Des d'allà els meuspares vengueren d'amos a s'26tguila

des Borrassos i n'hi estaren una tren-tena. Llavors quan noltros ens casà-rem anàremanürem a Ca's Concos a una fin-ca nostra.

A dins la Pieta des Borrassos hihavia carboners que eren de Mancor,record que un d'ells nomia Bernat Po-coví i feren una barraca de planta ro-dona, amb la paret feta de palres i lacoberta de ckritx. Aquest va quedar aviure per Llucmajor. Tot l'estiu vi-

vien en aquesta barraca.A dins es Porxat hi havia barra-

ques de roter encara que roters jo jano n'hi vaig veure. Teníem unesdues-centes ovelles, dos o tres parellsper a Ilaurar, nou o deu egües mallor-quines i un ase.

Estant allà de vegades féiem festai ball, una vegada a s' Àgui la des Bo-rrassos, altres a la d'en Quart, a CanMora...

A nioni Rosselló

TOPONÍMIA

I. so Tara... 4. clatters slier,.

Sessaelars

3. ses raisses.

d. .1 Figural de. Mora.

5. 011u1s.slioriec

7. a Camay.L... Tau. u Camera.

e regatral de Mara.

IC se Baas.II. so Barents .7 Rater.

IL u du

13. %/halal 4t OA.

15. as Quaaeana.

It Ira Lassa Tared.,

I/. sa

to•

I. sa Plus.

nu. de s'AI)04.3 snots. 41.a. :Mau. G.7.17mrs.S. es /lever-A ele MartsIs Tanta flu arrullen Tor.7. es •igwerral de alarm• ellarult■ che flamer11 u luau de srt .1,01■•■1

III ea Tanta d•Laa,II u Taneu de atvora ere Cues.

IL es •.1aura, Ale 11araIl.. Tau. sle *Tra.

slIqualetIA re Vicuna de Alum

In

l• laau I:aerates17. as Tua. dire IslaMer

u Taw, Ile ate 1,-weesI/. u !sou,30) ea Lhasa11. s'llariu.

12.

13. ma Luca slre Suladars.u Tura de slia

15. sa Taw. petas.

7s.• 2-1isaue eSe 11Itra

rer mart., reyal slum area I, 1.24.1.11 alacrlarsa,el. pa to Newest.

Capscorb

e

La gent que venia a tomarametles i esmotxar era de Llo-seta, n'hi va haver que tambéquedaren per aquí.

-L'amo En Joan, quinssón els sementers millors des'Aguila des Borrassos?

-A s'Aguila des Borrassostot és bo, però allò millor és esCampet. A dins aquest semen-ter i a dins sa Cisterneta abansquan es Ilaurava amb bísties ino amb tractor s'hi feien gírgo-les de cap o de card molt bo-nes, ara ja no se n'hi fan. Esdiuen de card perquè per fer-se'n hi ha d'haver cards gírgo-lers.

-Què ens podrícu contarde s'Aguila d'en Guillem?

-Hi teníem ovelles de raçaborda, a Inds cada any trèiemdos bous que pujàvem amb el"xerigot", per a ells sembràvemferratge. A l'hivern la vacapasturava per dins sa Pieta,menjava herbes, brosta... a l'es-tiu no hi pasturava per les pa-parres. A la llet de la vaca lamesclàvem amb la d'ovella ifeiem formatge. Tam bé en-greixàvem un parell de pores.

Quant a ametllers n'hi haviatant a s'Aguila d'en Guillem,on hi collíem de seixanta a se-tanta estèlits cada any, com as'Aguila des Borrassos, encaraque aquí és més gran i n'hi ha-via ales; els ametlers quan crenjoves i no estaven en el ple.Allè que hi ha a dins s'Aguilad'en Guillem són figueres.

-I córrer l'aigua?-Qualque vegada s'embassa-

va el Racó de Llucanet amb laCisterneta. A una paret des'Aguila d'en Guillem amb laCisterneta hi ha clavegueres.L'aigua quan corria venia desde s'Hort de Llucamet.

veure fer parets?-En vaig veure fer a en "Fi-

gó" i a en Felip "Cuera". El da-rrer va fer la paret de la partióde s'Aguila d'en Guillem is'Aguila des Borrassos hi estàmolt ben feta...

-L'amo Antoni que ens po-dríeu contar dels establits des'Aguila?

-A la possessió de s'Aguilahi ha dues parts amb establits,cis de la part de baix anant capa sa Marina, són els de sa Rota

S'Aguila Vella

Janine Gelabert

Portal de la capella de s'Aguila d'en Gu illem

Vella i els de dalt els del Camp d'enPalou i sa Conillera.

A ca nostra li diuen Can Barra-quer, i ho va comprar cl meu sogreque nomia Antoni Gelabert Servera.Els Panses també foren dels qui pri-mer compraren quan es va establir.

A ca nostra hi ha una cova on

l'amo hi volia fer les cases; en Goixoli deien. Ara està tapada de pedres.

Al sementer de sa Conillera hi en-tra Can Mora, Can Pansa i Can Mas-set, el tros d'en joan Monserrat "Bo-ter", i sa Tanca de Na Catalina de Ca-pocorb, també li diuen sa Punta o Cana Barraquera.

El sogre i neu va es-tar a s'Àguila cles Borras-sos i quan es va establir saConillera va comprar aixòi va venir aquí. Cree queho establiren devers l'any1926 perquè nosaltres fé-rem la casa el 1927. El quiho va establir va esser sonpare dels Borrassos. Hovenia l'amo en Gustí la-quetO i també va establirCapocorb Veil. CapocorbVell ho va establir desprésde la guerra. Llucamet esva establir rally 1936,l'any que va esclatar laguerra, el sementer era esRavel! Cobert, també hova establir en Jaquet6 i elvenien devers seixanta du-ros la quarterada. Dels dosestabliments de s'i\guilael més bo és el Camp d'enPalou, molt més que saConillera, s'ha de dir que

també aquest darrer és de molt bonaterra.

A s'Àguila quan l'establiren hovenien barato a devers dues mil pes-setes, i el bo el venien a dos mil cinc-centes pessetes la quarterada, varendir clue era cl ¡tom del tros. •

1,05rno es el cuartode bario de sus sueños? Hoy mismo, gracias a

nuestro ordenador,

podrá veren MASSANELLA

■•■

su nuevo cuarto de bario ROCA.A todo color y en tres dimensiones,sin que le falte ni un detalle: batiera,sanitarios, revestimientos cerámicos,grifería, complementos... Todo tal y

como usted había soñadoy sin empezar las obras.Venga a MASSANELLA y deje de soñar.

MASSAN ELLACtra.Valldemosa, 44 - Tel.75 03 45

Estudi del Transport i Difusiódel Dibxid de Sofre durant el Ciclede Brises a l'Illa de MallorcaRedacció

Aquest és un treball del Departament de Física dc laUniversitat de les Tiles Balears, realitzat pels Srs. Ro-mualdo Romero i pel llucmajorer Climent Ramis, en elqual s'avalua la quantitat de contaminació produïda pelsfums de la central elèctrica d'es Murterar i àrees afectadesi la que produiria una central eléctrica de les mateixes ca-racterístiques a la zona de s'Estalella i quines àrees afec-taria.

L'estudi, basat en dues simulacions, ha estat enfocattenint en compte una situació metereolègica especial,molt freqüent durant l'estiu i la més favorable per retenirsobre l'illa les pol.lucions emeses a la costa. Aquesta par-ticular situació es dóna a causa del règim de vents domi-nants anomenats brises (embat i terral).

A la primera simulació l'afluència del dielxid de sofre,proddt per la central d'Es Murtcrar, que es localitza alnord de l'illa és considerable. La convergència de la bri-sa marina al centre de l'illa limita l'extensió de la massacontaminant cap al Sud i la desvia cap a la Serra de Tra-muntana, la qual li impedeix el pas cap al Nord. A la nit esmou per la vora de la Serra i finalment s'hi concentraquan comença la nova brisa marina (embat). La simulaciórevela que durant el cicle de brises d'un dia, la zona quea nivell dc terra té una concentració elevada i petita i esconcentra al Sud de la Serra de Tramuntana (I).

La segona simulació s'ha realitzat per provar l'impac-te d'una hipotètica central idéntica a la del Murterar, si-tuada al Sud de Mallorca, concretament a s'Estalella.

Els resultats demostren que a nivells baixos no hi hainterferències entre la pol.lució d' ambdues centrals. Altravegada, la zona de convergencia de la brisa al centre del'illa intercepta el transport de la contaminació cap alNord, però en aquest cas pot progressar més cap a l'inte-rior de l'illa i aquest moviment continua durant la nit,després d'aturar-se l'embat. La difusió vertical és la prin-

Contanzinació a ¡dye!i del sõl a les 9 h.

cipal responsable de la intensitat de concentració durant eldia, arribant als valors alts al matí I', i a valors baixosl'horabaixa sobretot a la zona costanera augmentant alcentre de l'illa II'. Quan la brisa minva, la fumigació delsòl s'atura i un corrent d'aire descendent produ'it pel co-mençament d'una suau brisa terrestre (terral) és la res-ponsable de la concentració del die)xid de sofre, al co-mençament del proper cicle (matinada). En aquest sentitl'impacte de la hipotètica central és més important, per-qué tota l'àrea de l'est de l'illa és afectada per la pol.lució,incloent poblacions importants com Felanitx, Manacor,Artà i tots cls altres pobles de la comarca de Llevant, amés dels de Migjorn com Llucmajor, Campos i Santanyí,

expertSens dubte te convencerei

INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

ELÈCTRICAgo% fdia

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

E 75

25 50 75

W E (kw)

100

Contaminació a nivell del sal a les 15 h. Contaminació a 'rival del sal a les 5 hares

SO, AT ()ROUND LEVEL (,g/aì) TIME 0500 131'125

1 00

o

exceptuant la zona costanera III'.Aquest estudi, corn comenten els autors, podria servir

per millorar l'actual sistema de mesurar la contaminació,i per dissenyar millor una xarxa de mostreig pels controlsde qualitat ambiental de l'aire de Mallorca. Al mateix

temps aquest treball podria ser pres com a punt de re-ferencia per reprendre la discussió referent a l'impactedc futures centrals elèctriques i/o indústries a la nostrailla. •

JOIERIA I RELLOTGERIA

<CAS CODER>

DIA 19 DE MARÇ

FESTA DEL PARE

Pecoeclau-ko axkloie,s

Plaça Espanya, n. 24 - Tel: 66 16 02 (Llucmajor)C/. Ramon .Llull, 42 - Tel. 54 19 65 (Sa Pobla)

IFF LLER MECANICO

CUERADEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBIL

AGENT OFICIAL Pedro Noguera Enseñat

Taller autoritzat

g�nonautomòbils

eDiva nsolos s.s.CI Ro1. 30 • Tel. 66 22 13

NUEVO OPELCOFRies,

¡MI COCHE!

AUTOMÒBILSLLUCMAJOR S.L.Ronda de Ponent, 30 - Tel. 66 06 24 (Llucmajor)

SO CIETIAT

Xerrades4 \/ C:21

Dia de les Illes BalearsUn que escoltava

-Vaja una festada!-Sí, jo no n'esperava tanta, ni tanta gent.-Ja ens ho va dir el bade, que en vendria molta.- I això que el temps no va acompanyar, perquè si no

hagués fet tant de vent i fred, que hagués vengut més gentque no per les Fires.

-Jo crec que n'hi havia tanta com a les Fires, però no hopareixia, perquè tota es concentrava al Passeig de JaumeIII, on tengueren lloc la majoria dels actes celebrats.

-La primerea Mostra de Cultura Popular, com diuenels programes, em va agradar molt.

-I crec que a tothom.- d'agradar, quasi estaria millor dit "tastar", per-

què em vaig fixar que aquelles tendes que donaven menjuaper tastar, eren les més concorregudes.

-Sí, pareix que la "cultura popular" primer ens entra perla boca...

-I, que me'n dius, de la Missa del diumenge, on dona-ren medalles d'or als donants de sang de Mallorca, Me-norca, Eivissa i Formentera?

-Va ser tot molt brillant. amb la parròquia plena degom a gom.

-I tots els hums encesos!-Fins i tot va sonar l'orgue!-Quanta despesa, déu meu, per a la Parròquia!-El Ilum, res; les medalles d'or...-Tot ho pagarà, diuen, la Comunitat Autònoma.-Home! Qualque cosa haurà costat al nostre Ajunta-

ment.-Diuen que res de res, que tot ho pagarà el Govern Ba-

lear.-IS) sí que ens ha donat, de franc, unes feses de pinyol

vermell.-Sí, unes festes com no haviem vist mai a Llucmajor...

-A mi em va emocionar veure i sentir els balls i lescançons folklòriques de les Illes.

-I de la Peninsula, també.-La Policia Muntada de Palma...-I els glosadors, que feren molta bonda i no eren gloses

gaire picades.-A mi l'entrega d'estendards a les Cases de fora em va

sorprendre.-Per què?-Perquè no em pensava que n'hi hagués tantes.-És veritat. En vaig comptar dotze.-Sí, n'hi havia de Puerto Rico, Uruguai, Buenos Aires,

Santa Fe, de Córdoba, de Mendoza, San Pedro i fi ns i totde Cuba!

-Només faltava que hagués vengut en Fidel Castro!-Tal vegada l'any que ve, perqué és amic d'en Fraga...-No serà perquè sigui del mateix partit.-No, és perquè és gallec...-Es teu nas, només té arrels gallegues... •

SOCIEICAT

4k Mans a la feina

Centre de SalutMigjorn

1. Domingo Riutord. Auxiliar administratiu2. Damià Salva. Metge3. M. Carme Ferrer. Infermera.4. Guillem Amengual. Metge (U.b. Algaida)5. Enrique Villén. Auxiliar Administratiu6. Pepi Pades. Infermera. Responsable Infermeria.7. Alexandre Piza. Metge (U.b. Algaida)8. Isabel Socias. Metgessa9. Valenti Chacártegui. Pediatra10. Carme Vallejo. Infermera11. Pepita Comas. Infermera Pediatria12. Biel Ferrer. Infermer.13. Encarna Muñoz. Auxiliar Infermeria14. Catalina Cloquell. Auxiliar Administrativa15. Magdalena Rosselló. Infermera (U.b. Algaida)16. Catalina Salas. Infermera (U.b. Algaida)17. Catalina Serra. Comare.18. Joan E. Carrero. Metge. Coordinador mèdic.

SOCIETArT

EntrevistaBernardo Jiménez,cap de les oficinestècniques de CorreusColonia Julià

Fa quatre anys que Bernardo Jiménez Yam uza és elcap de les Oficines Tècniques de Correus de Llucmajor.Des del 1979, quan va arribar a Mallorca, ha estat a to-tes les oficines de Correus de Mallorca, Eivissa i For-mentera, i anteriormente Iambi havia estat a Saragossa,Tarragona, Reus, Sohn', Cambrils... Possiblement el con-tacte amb tanta gent deu ser la causa del tracte cordiald'aquest cordovès not a Fuentecarreteros.

-Quines tasques es realitzen a l'Oficina de Correus?-Les mateixes que a qualsevol ciutat de província. Pel

nombre d'habitants Llucmajor té una Oficina Tecnica de laclasse C, amb els serveis de Correus, Telègrafs i CaixaPostal. A mi em toca fer de tot: entregar un certificat, ven-dres segell, posar un telegrama...

Sempre anam mancats de personal; es va jubilar unempleat i no ens han enviat cap substitut.

-Amb quanta de gent comptau?-Hi ha cinc carters, o millor dit cinc persones per a la

classificació i repart, un oficial, jo com a executiu i l'enllaçrural de Randa. Randa, encara que pertany al terme muni-cipal d'Algaida, postalment pertany a Llucmajor; de la ma-teixa manera que Cala Pi i s'Estanyol pertanyen a Camposi les urbanitzacions de les "Badies" a s'Arenal.

-Hi ha époques de l'any que teniu més feina?-En general, Ilevat dels mesos de juliol, agost i setem-

hre, quan la correspondencia se redueix a un 50 %, semprehi ha molta feina, sobretot quan les cases comerciais fun-cionen; el problema és que el nostre personal es escàs. Esben cert que a les 3'30 no hem acabat mai i moltes vegadeshe de venir els horabaixes.

Per Nadal la feina ens sobrepassa i no ens queda mésremei que repartir també els dissabtes.

ENS ENVAEIX LA PROPAGANDA

-S'envien mês cartes comercials o més cartes perso-nals?

-Ens envaeix la propaganda i les cartes comercials. Amés, des de fa dos anys tots els banes, exceptuant "Sa Nos-tra", ens duen la correspondencia per als seus clients.

-Se certifiquen moltes cartes?-Cada vegada mês, per l'avantatge del tracte, mes se-

gur, més rapid, i la diferencia de preu de 130 PTA no ésgaire significativa.

La documentació s'hauria d'enviar certificada.-Quina funció té la Caixa Postal?-La Caixa Postal fa la mateixa funció d'un banc o d'una

caixa normal. Es fan ingressos a llibretes d'estalvi, reime-

graments, imposicions...La majoria d'oficines no estan autoritzades a pagar

xecs o a fer canvis de moneda. Es arriscat pagar un xec per-que moltes vegades tenim uns fons mínims. La veritat esque no hi ha molt de moviment a la Caixa Postal.

EL TELEGRAMA S'HA SUBSTITUÏTPEL TELEFON

-S'envien molts de telegrames?-Això ha decaigut . Ilevat dels casos d'aquelles empre-

ses o advocats... que necessiten el justificam, com a podernotarial.

També s'envien algunes felicitacions telegràfiques,però en general cl telegrama s'ha substituït pel telèfon.

-I paquets?-No s'envien massa paquets, i és que la gent no esta hen

in tórmada.Es poden enviar paquets per vaixells i arriben en vuit

dies, per avió en dos dies i per postal-exprés en un dia.Es poden enviar fins a un maxim de 20 kgs. i el quilo

sol valer 160 PTA, però a partir de 3 kgs. hi ha tarifes es-peciais a 80 PTA. kg.

-Han augmentat les taquilles dels Apartats de Co-rreus?

-En quatre anys s'han doblat. Quan jo vaig venir n'hihavia 150 i ara ja n'hi ha 300.

A les foranies hi ha molta gent, cada dia hi ha Inds gentque viu als xalets i per ara per alla no hi repartim.

-Amb quines dificultats vos trobau?-Als repartidors se'ls donen poques facilitats. Moltes

vegades la lletra dels sobres no és prou clara, i per altrabanda, les persianes mallorquines no són còmodes per tirarles cartes o les revistes. De vegades es veuen avisos quevolen pel carrer...

Així com GESA obliga a posar el comptador defora,s'hauria de posar un buss6 a cada casa.

I així és que a les Widnes de Correus de Llucmajores realitzen les mateixes tasques que a la central de Pal-ma, amb l'avantatge del tracte més directe.

En Bernardo voldria que tots els alumnes de Line-major passassin per Correus, per veure com es fa uncertificat, com s'omple un imprès... I és que cada diamés l'Administració pública és oberta a tothom. •

ENTREVISTA

D'ofici 1I Treballador de la pedraMiguel Rabassa Gamundí 17-11-1913Celso CalvifioFranc JaumeJoan JaunieFotos: C. Julià

L'altre dia de pages, parla-vem amb mestre Miguel Mulct"Masset", picador de pedra,avui tambó parlarem amb unaltre mestre de picar pedra,pet-6 com ja veureu la materiaprima i la feina no es la matei-xa.

Mestre Miguel RabassaGamundí, nasqué a Llucmajordia 17 de novembre.

La seva feina está íntima-ment relacionada amb elmares, amb aquesta pedra fa-cil, nies o manco compacta iagradosa a la vista i a la que eltemps dóna un color d'or yell.En el Diccionari de l'Art i delsOficis de la Construcció, enFuliana la descriu amb agues-tes paraules "Es una pedra debon treballar, abundant a lesBalears, que es treu d'uns dipò-sits d'arenes marines consoli-dades del període quaternari is'empra en la construcció". Perregla general hi ha marès comtí imarès escollit o de picar. El primeres manco compacte i s'empra per amuntar parets i construccions, quehan d'anar referides o arrebossades.El segon, en canvi, es per esser vist iamb ell s'elaboren cornises, voltes,arcs i cantonades i també per als re-vestiments. I es amb aquest marès es-collit que mestre Miguel ha fet feinala major part de la seva vida laboral.

-Com començàreu en aquest ofi-'9CI .

-El !lieu germa Rafel, que era unsanys major que jo, es va fer picape-drer i a vegades venia a ca nostra .ambuna plantilla per fer eis acabats al cel-ras de guix i em volia explicar com lafeia servir a l'obra, jo no ho compre-nia i ell em deia que passas per la fei-na i ho veuria.

El dia que hi vaig passar, la feinanie va agradar i aleshores em vaig tro-bar fent de picapedrer.

-Amb qui començàreu a fer fei-na?

-El meu mestre va esser MestreGori Garcies "Gallineta", amb ellvaig començar de picapedrcr, però undia em va dir que per fer uns panteonsal cementiri de Llucmajor, un per al'amo de Son Monjo, prop de s' Aran-jassa i l'altre per a l'amo en Miguelde Son Pieres, prop de Son Sunyer,cis dissabtcs i diumenges. No Ines fé-rem feina dos dies, ell en sabia poc ijo menys, i allô no marxava; a méstenia altres feines que l'estiraven mes.Veient que l'obra no estaria feia al'hora convinguda, va anar a parlaramb mestre Julia Veny, del carrerd'en Melia, que era un home moltvell pet-6 q tie tota la seva vida l'havia

passada fent de picador demares, arribaren a un acordels dos mestres amb la condi-ció que mestre Julia tendriaun ajudant al seu costat. Eldilluns a l'hora de començarla feina a l'obra, que reiem alpubic., mestre "Gallineta" cuiva dir que no tregues els or-meigs ja que havia d'anaramb mestre Julia al cementi-ri per fer els panteons.Va esser mestre Julia Vcny

el que nie va ensenyar a tre-ha I I ar el mares. Ho va feramb aquestes paraulcs "Quesaps fer-ho'!", senyalant unapega de mares que estavaprop de la tomba. Li vaig dirque no i ell en digue "jo, not' he d'ensenyar res, ets tu clque ho ha de veure, rascarasencara que et mengis tom lapeça". Jo el mirava fer lana i feia el mateix, desprésmostrava la pega zicabacla iell me senyalava on havia derascar Inds per enllestir-la. Ala primera pega que li vaigmostrar en va dir que estavatan be com la seva, però no

totes forenAmb ell vaig fer un grapat dc pan-

icons pel meu mestre Gori "Galline-ta".

També vaig aprendre molta cosaamb un santanyincr, amb ell vaig ferpanteons i quatre façanes.

Mestre Gori "Gallineta" cm va dirun dia que li havien comanat una re-forma d'una casa al carrer de sa Ban-dera i que volia que jo picas la façanade la casa amb mestre Miguel Coll.Amb aquest mcstre, picarem tota lafaçana, ens va quedar molt hé i l'amova estar tan content que ens va convi-dar a inenjar porcella dues vegades auna caseta que ten ia a s' Arenal.

Amb aquests tres mestres vaigaprendre que amb el mares s'hi ha deposar molt de seny i paciencia i foranervis, no s'ha de frissar niai, a vega-

ENTREVISTAdes per avançar cinc minuts perds treso quatre hores. I no basta tenir gustper la feina, no has de frissar mai ihas d'acabar les feines ben acabades.

També vaig aprendre amb en Jau-me Catany de "Can Cotxer", era es-cultor de fusta feia feines pels fustersde Llucmajor sobretot acabats de mo-bles que requerien feina de torner oescultor. Tenia un torn a ca sa mare,era una màquina, en la qual, subjec-tant-hi una peça de fusta s'imprimia aaquesta un ràpid moviment de rota-ció, amb què, posant-la en contacteamb una eina tallant, la peça s'arra-donia o rebia un perfil o un calibredeterminats. També esculpia Iletres,reginyols i motius florals als mobles.La feina en fusta m'agradava molt,era molt neta i fina, i a mesura que lamiraves más t'agradava. Pere) crecque en Jaume i jo no guanyàvem pelmeu sou.

Això va fer que me posàs pel meucompte, amb un soci n'Antoni Tomàs"Gamba", eren els anys quaranta, el47 o el 48, quan començàrem a ferfeina plegats.

-D'on era el marès que empra-veu?

-Com ja vos he dit, teiern feinaamb mares escollit, que es per esservist, i amb ell elaboràvem cornises,voltes, arcs, cantonades, brancals deportals i finestres, revestiments i pan-teons.

El mares pot esser de molts dellocs i a cada Hoc es poden treure ti-pus diferents de marès ja que aquestva canviant les característiques a me-sura que es va treballant la pedrera, auns redols de mares pot esser extraor-dinari i a altres no servir per fer bonafeina, això es veia a les pedreres onels trencadors deixaven reclaus i mo-rros de roca sense treure.

El mares que mes m'agradavaemprar era sense dubtes el de les' pe-dreres de Galdent dites també "Sapedrera de la Vila", que no donavenabast a la demanda, per a obres nosols de la vila sinó també de ciutat id'altres indrets de Mallorca.

Encara record quan un tros de lapedrera de Galdent segura-ment era perquè la penya tenia un pèl,una espècie de crul I natural que du lamateixa penya, que l'atravessa de daltabaix, i amb el mateix pes i més ambl'aigua i el temps, acabà per amollar-se. En aquest tros esbarroncat, MestreAntoni "Boleno" hi va enviar un tren-cador perquè tragues les peces per ferIa façana de ca seva al carrer de l'Es-

perano. Seguidament les pedreres dcGaldent foren explotades per uns dePorreres, que els deien de "SonGrau". Tot el mares que es va treureera marès roget, de mitjana duresa,de gra petit, net, sense pèls. El tempsel feia tornar més "guapo" i agafar elcolor d'or yell.

Aquest pares de Galdent era moltindicat per fer panteons, arcs, voltes,cantonades, revestiments de fames ibrancals de portals i finestres. No n'hihavia per a tots i tenia molta deman-da.

Un altre mares que vàrem emprarera el mares de Santanyí, era unmarès picador o de picar, molt bo icompacte, net i sense barraques(buits), de gra fi i feixuc. Aquestmares es un pm mes fort que el deGaldent però més Ilavoradís i ressis-tent a l'aigua. En un principi les pe-dreres estaven a Santanyí o el seusvoltants, pen) quan en Pallicer va co-mençar a fer maquines de segarmares, resulta que a moltes d'aque-Iles pedreres les peces es rompien de-gut a què tenien pets i llavors cercarenaltres pedreres per s'Horta de Fela-nitx, que és d'on el treuen avui. Eraindicat per a substituir el de Galdenten fames i panteons, però no agafael color d'or yell que tant agrada alsI I ucmajorers.

També empràvem el de Porreres,de les pedreres de Son Grau, es unmares de gra més gros, fluix i lieu-ger, molt ho d'obrar. Al ser lleugerera molt indicat per fer balcons i cor-nises.

El mares d'aquests tres Hoes, Gal-dent, Santanyí i Porreres, era per reglageneral de molt bona qualitat. Per?),d'aquests Hoes també hi havia pecesque no servien per fer aquestes fei-nes, i un bon picapedrer les havia deconèixer amb un cop d'ull.

A vegades empràvem mares d'al-tres llocs, si aquest ens agradava oagradava al propietari de la feina.

El mares de la zona costaneracompresa entre Ses Cadenes i Rega-na, passant per s'Arenal i Son Veil, ésun mares comú i generalment s'em-pra per fer parets i construccions.Però hi ha redols molt bons i noltroscompràvem carretades quail en sor-tien.

També hi ha marès acopinyat, deles pedreres que es voila entre Cala Pii Vallgornera, ran de la mateixa aiguade la mar, que és un pedreny un pocbrescat però dur, anomenat així per-què s'hi troben multitud de petites co-

pinyes fossilitzades. S'emprava per alrevestiiment de façanes. Avui aquestaexplotació està aturada. D'aquestmares n'empravem molt poc.

-On feieu la feina?-Quart jo vaig començar en aquest

ofici, la feina la fèiem a l'obra o en elI loc, en el cas dels panteons.

Cada mestre d'obres tenia un odos picapedrers entre els seus homes,pert) era més coma que els picape-drers fossin independents i treballas-sin pel seu compte.

El mestre d'obres ens comanavaIa feina i de vegades era el mateixpropietari el que venia a parlar ambnoltros. Una vegada acordar el ques'havia de fer, fets els dibuixos ade-quats i les plantilles, encarregàvemles peces a un Hoc o l'altre segons lafeina, anàvem a triar-les, aquesta erauna de les feines més importants jaque així sabíem el material que ten-dríem a l'obra i quin profit li podíemtreure, i finalment anàvem a l'obra icomençàvem.

Aquest tipus de feina ens obligavaa estar a sol i serena i moltes vegadesel mares era humit, i no es podia tre-ballar, altres vegades feia massa caloro massa fred. En una paraula, es per-dia temps.

Això ens va fer obrir un tallereten un cantó de ses Forques, on n'An-toni i jo feiern la feina a cobro sempreque podíem.

Així i tot encara anàvem a lesobres a la Vila i ens passàvem unsmesos a s'Arenal, a una caseta quehavíem llogat, en els mesos d'estiufeiern deu i onze hores de feina i viví-em com a pelegrins; fins que la feinaa LI ucmajor va augmentar tant quedeixarem d'anar a s' Arenal.

-Com feieu la feina i quills or-meigs?

-Amb el mares s'hi ha de posarmolt de seny i paciencia i fora nervis.I no hasta tenir gust per la feina, nohas de frissar mai i has d'acabar lesfeines ben acabales.

En primer lloc, la feina comença-va parlant amb el mestre d'obres i elpropietari per saber quina idea duien,de vegades ja venien amb un dibuixfet per l'arquitecte, principalment denGamundí, o aparellador, en Mora-gues, pea) la majoria volien una cosaque fos com a una al tra ja feta i que aells els agradava. Parlant i fent retxesacabàvem fitxant el que havia d'es-ser. El segon pas era dibuixar a ta-many natural, moltes vegades a la pa-ret del taller-et, l'obra a fer. I així po-

Yet 2ýcdnepqHistodiador Terrasa, 37

Teléfono 66 04 69LLUCMAJOR (Mallorca)

ser

díem treure les plantilles, defusta de xapa molt prima. Des-prés passavem a treballar elmares fins que acabàvem lafeina.

Per treballar el maresempràvem: el verduc per se-rrar les peces, el xorrac, l'ui-xol i les serres per fer trossos,el martell i la maça per picar,els esclops i els puntacorrentsper anar lent, les escarperes,les gúbies i les raspes, agues-tes fetes amb serres de ferrer, iper acabar el paper de vidre,que n'hi havia d'un parell decastes, eren per allisar elmares una vegada acabadal'obra. Per marcar moltes deles feines empràvem els com-passos de diferents mesures,els regles i si no bastava unacorda o cl fi I de ferro clavat auna punta (així vaig podermarcar rare de Ca na CatalinaSerra, la comare).

-I de les maquines?-Les maquines entraren

Ia feina els anys cinquanta iseixanta. La primera va ser una ma-quina per serrar mares, la va fer enToni Pal'leer al seu taller del carrerdel Sindicat. Record quan en Toni"Gamba" i jo anarem a parlar amb ell,noltros vollem una maquina com unaque coneixfem i de la que sabíem elpreu, acordarem que seria igual i al'hora de posar preu ens digue que pernoltros, que ja érem clients de la casa,el preu seria el mateix si be les horesi els materials havicn augmentat.

Aquella maquina al taller va ferque la leimt ants més depressa.

La segona maquina va ser una ras-palladora, també feta per en Pall jeer,era la segona que se feia a Malloroca,aquesta maquina una vegada col.lo-cada a la feina va haver de sofrir unesmodificacions fins que va quedar en-Ilestida i lent bona feina.

En els anys setanta entraren lesmaquinetes amb motoret electric quesubstitufen les eines.

Les maquines possibilitaren unaugment de la producció i una millo-ra de les condicions de treball. Amb

les maquines deixarem de sort ir a lerfeina a les obres i tota la leieni al ta-ller i nomes sot-act -1i per anar a pren-dre les mesures a les obres o per veu-re la peça col.locada i fer alguns re-toes.

-Quines feines fèieu?-En el taller o a les obres feiern cl

que ens comanaven, pere una de lescoses que tiles férem van ser panteonspel cementen, un any en férem mesde vint de mares de Galdent. El pan-teó el dihuixavem a tamany natural aIa paret del taller i després trèiem lesplantilles i anavem lent les diferentspeces en que se repartia. En algunsdels panteons que ferem les pecesduien gravats o alguna casta de dibui-xos mes o manco complicats. Aquestsmotius ornamentals els feia jo, pere avegades venia un català, el Sr. Bosch,a ajudar-nos i s'ha de dir que teniamolt bona ma per aquestes feines idarrera ell vaig aprendre moltes cosesde l'ofici, una de les seves obres queva sortir del nostre taller va esser elCrisi de Ca ses Monges del Cor deJesús, tamhe va fer angels per alguns

panteons i ornaments florals.També férem un grapat

d'arcs de diferents tamanys iformes. Arcs dc mig-punt,d'ansa de paner, rebaixats...revestiments i façanes, por-tals, quasi sempre de migpunt, també d'escarsers i deplans o de llinda, les dovellessón proporcionades a les me-sures, i lmestres, cantonades i"hi verners", cornises i bal-cons.

Miràvem que totes les feinesestassin proporcionades, fetesen gust i ben acabades.

-Hi havia altres tallers?-Hi havia el taller d'en Ver-

ger, devora l'Estació del tren,era una de les primeres serra-dores de mares per a la cons-trucció i també serrava elmares dels picapedrers, mol-tes vegades vaig anar a triarpeces i a senyar-les per ler feina a una o altra obra. Desprésel s duien amb el carro de tra-ginar els botots de vi (era uncarro de torn, tenia un torn per

carregar i (Iescarregar les bótes pati-nant damunt una post). El torn i lapost es feien servir per descarregar lespeces de mares de gruix d'emperador(30x40x80 cm) i les peces de gruixde rei (25x40x80) que empravem perfer les feines.

Un dels homes que feren feina aca nieva, En Miguel Llull "en 'face)",quan se' n va anar va posar un taller.Aquest es un dels tallers que encaraestan oberts a Llucmajor i fan moltbona feina.

-I el vostre?-N'Antoni Tomas i jo ferem molts

d'anys feina plegats i les coses roda-ven. Pere n'Antoni Tomas "Gamba",el meu soci, va haver de deixar la lei-na perquè la pols el perjudicava i tam-be al meu nebot li passa el mateix.Després va començar a fer-hi feina enJoan Boscana "Niu", el fill d'en Ber-nat Boscana "Niu", que avui es el seupropietari. En Joan Boscana "Niu" vafer feina Amb jo onze anys i quan joem vaig jubilar Ii vaig vendre el ne-goci. •

ECOLOGIA

ÇOLa nostra naturaLa caça il.legalSanti Suñer i Juan del RíoFoto:S. Suiier

Tots hem vist qualque vegada en una tenda o en les ca-ses del poble, ocells engabiats que no paren de cantar me-lodiosament quan prenen el sol. Nosaltres ens hem deten-gut un moment per contemplar la seva bellesa i admirar elseu cant, però mai no ens hem aturat a pensar d'on proce-dien aquests ocellets que es passen la vida tancats. Moltsd'aquests desafortunats animalets sán cagats il.legalmentals nostres camps, malgrat la Ilei els protegeixi. Caderne-res, rossinyols, verderols, etc. són capturats amb xarxesindiscriminadament, nomes la meitat dels ocells caçats so-hreviuran al trauma d'esser capturats, però ràpidamentaquests també moriran, de manera inevitable, dins una gà-bia, als pocs dies.

Existeix una Ilei que proclama que els occlis més petitsde 20 cm. no poden ser caçais per cap concepte, però mal-grat aquesta prohibició les botigues en són plenes. I, fins itot, a les mateixes botigues d'animals es venen les trampesper capturar-los.

Tots coneixem les òlibes, uns grans ocells blancs, noc-turns, que freqüentment volen per sobre el nostre poble ique habiten el campanar de l'església. Aquestes pacífiquesaus (si no On molestades) pateixen una gran persecucióper gent supersticiosa. Des de sempre s'han considerat lesòlibes animals de mals presagis i que simholitzen la mort,el per qué d'aquesta mala laina es ridícul: els seus costumsnocturns, el let que visquin a les cases (le camp i a les es-glésies i els sorolls que produeixen a la nit, fa que siguiconsiderada una especie maligna.

Encara que això sembli absurd, està causant la desapa-rició d'aquestes aus en molts llocs de lanostra comunitat, igual que en altres in-drets.

Contràriament, les 6libes sonmolt beneficioses per a l'agricultura,perquè eliminen una gran quantitat derates i de ratolins, dels quals s'alimen-ten. Haul -fern de ser conscients (Vaguestgreu problema que Ia que aquests bo-flies animals que són les òlibes, siguinexecutades d'una manera tan cruel comabsurda, per culpa de les supersticionsd'algunes persones que encara creuenen contes de bruixes. •

bus querei empalai en una alambradaper un funja. Pareix que el caçador quanva capturar l'ocellet aquest es va morir,i un ()cell mart al caçador no li serveixper vendre 'i.

FC• D 1__AIII

STISSE

Ca'n LlucSant Llorenç, 78 - a - Tel. 66 06 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

Venda de mostres • Parells solts

C/. Bisbe Taixaquet, 6 - Tel. 66 03 74 • LLUCMAJOR

C/. Impremta, n2 1 - (Pas d'en Quint)Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

CULTURA

Miguel Cardei! i Bartomeu Fio!,poetes en campanyaSebastià Alzamora

Ja te raó, en Miguel Cardell (sí, el mateix dels Qua-derns de Fun! Major d'aquesta revista) en asscnyarlarBartomeu Fiol com un dels grans poetes mallorquines -catalans- contemporanis a reivindicar. No se li ha fet cas,a Bartomeu Fiol, i ja seria ben hora de fer-n'hi, perquè esun poeta excel.lent amb una trajectòria ja ben llarga, de-finida i , sobretot, plena d'interès. Li ha passat, però, quesempre ha quedat una mica en segon terme, ocult darrereel Ilustre d'uns germans majors generacionals molt reco-neguts des d'un principi -Llompart, Bonet, Riera...-, Ilus-tre del qual ell també ha estat sempre mereixedor senseesser-ne mai del tot dipositari efectiu; o be, ha restat en zo-nes ombrívoles del reconeixement crític-públic, davantles esclators successives de certes modes literàries queels poetes catalans -especialment, mallorquins- anavenabraçant amb una passió i un afany d'exclusivitat nomésequiparables als que manifestaven, alguns anys després,en dejectar i menysprear aquestes mateixes modes (el re-alisme social en els seixanta i setanta, el neoavantguar-disme en els setanta i vuitanta, el neonoucentisme i lavirgucria más o menys barroquitzant i modernista en elsvuitanta i noranta). Modes amb les quals no combregavaBartomeu Fiol, almenys no de forma directa ni "ortodo-xa", per concentrar-se i reconcentrar-se en la poesia queinteressava, de filiació clarament anglo-germanica, i notant dispano-catalano-llatina. Fiol s'ha comportat sem-pre, dones, com un cas apart, com una individualitat ar-tística sorgida en un país normal, i això, en un país quemai no ha estat normal com Mallorca -com Catalunya-, ésjugar fort: ás arriscar-se a ser malinterpretat, a ser ma-lentes, a ser vist no com a individu sinó com a anomalia,així com efectivament li ha succeït a Bartomeu Fiol.

Tal vegada, doncs, hagi más que arribat el momentd'aclarir la confusió sobre Fio!, de reivindicar-lo. En Mi-guel Cardei!, dèiem, esta per aquesta feina, i ho diu i hodemostra sempre que tot treu a rattle el nom, la presenciai la poesia de Fiol en xerrades, en articles, en dedicatòries,en referències textuals... i en actes públics, si s'escau.Aquest va ser el cas de Púltima -de moment- activitatdins la -sana- campanya "Cardell pro Fiol": un acte públicen que Miguel Cardell va Ilegir poemes propis al salód'actes del Centre Cultural de "Sa Nostra", a Ciutat, iBartomeu Fiol en feu la presentació prèvia. Això era di-lluns passat -de quan escric-, dia 27 de febrer.

Bartomeu Fiol va llegir un text en què parlava de lapoesia de Miguel Cardell en particular i dc la poesia engeneral, tot apuntant algunes idees que serviren per il.lu-minar el perquè d'aquesta diferència que dèiem que ca-racteritza la producció poetica fioliana: una contundentafirmació de l'existència d'una certa poètica dels tempsobscurs...

Pel seu costat, Miguel Cardell va Ilegir, amb la sevaparticular died(' aspra i sobtada, una vintena -aproxima-dament- de poemes pertanyents als seus dos últims llibres,

de moments inèdits (Sota la volta de ferro i Les terassesd'Avalon, títol provisional). I això es important, perquèaquests nous poemes, aquests poemes encara no donats aIa impremta sett), pel meu gust, els millors de Miguel Car-dell. Per altra banda, es en aquests poemes on queda másclarament pales el reconegut -reconegut pel mateix autorIlucmajorer- mestratge exercit sobre Miguel Cardell perBartomeu Fiol i altres poetes "durs" de la nostra lírica(Damia Huguet, Miguel Bauça, Blai Bonet): eixutesa enIa sonoritat del vers, jocs metrics entre art menor i major,combinació del registre lèxic literari amb el popular, uncaracterístic irònic i juganer sentit de l'humor i de la ten-dresa... Després d'un llarg i profitós itinerari, en els anysd'aprenentatge, per carreteres amb fressa d'avantguardes(Elegia de grumers, Maganzines, Instamatic) i per dre-ceres de satira sentimental (Tebeo) Miguel Carden s'ado-na que ha acumulat una bona quantitat d' informació sobreels mecanismes de la literatura i de la vida (Material decalendari) i assumeix que ha arribat l'hora de confessarohertament ascendències i devocions (Fiol i Huguet alcapdavant). I tot això, ho posa al servei d'una meditacióentorn de la literatura i entorn de l'individu en relació a simateix i al seu entorn: una meditació que tant pot vehicu-lar-se a partir d'un joc de diseurs entre sornegueria i ten-sió dramatica (Sota la volta de ferro) com de la recrea-ció d'un mite artúric referent a la possibilitat de trobar unsentit al present i al futur (Les terrasses d'Avalon): el re-torn de l'heroi des d'una terra inconeguda, l'acomplimentdels somnis...

Cap a la consolidació del poeta Miguel Cardell i cap ala reivindicació del iloc que per dret i per leina fetapertoca al poeta Bartomeu Fiol: poetes en -sana- cam-panya a favor de la poesia i de la diferència, de la indivi-dualitat. Una campanya, a mes, bella per infrequent: nos'estila gaire (per vanitats?) que dos poetes es reconeguinpúblicamcnt interès mutu, sense cap mes motiu que unescertes afinitats estètiques i WI passar gust de la companyiade Nitre. Enhorabona. •

CULTURA

Llucmajorers davant el Tribunaldel Sant Ofici

Bartomeu Prohens Perelló

2. Les "proposicions":heretgia i blasfèmia.

Tres heretges IllucmajorersEs força habitual relacionar la

història del Sant Oriel amb alguns te-mes tòpics. Pel que fa a Mallorca lapersecució dels judaïtzants, i l'origendel xuctisme, són els primers temesque venen a la ment. També es co-rrent recordar la fòbia que tenia laInquisició contra la bruixeria. Noobstant això, la veritat es que cl fe-nomen del judaisme dels conversosmallorquins adquirí rellevància no-més a finals del segle XVII. La"bruixeria" fou un fet poc frequent, ien rcalitat s'hauria de parlar de feti-lleries i supersticions. El cas dc Mi-guel Mayol no fou per tant caracte-rístic d'aquel I moment. Si fos possi-ble parlar amb els mallorquins de fi

-nals del segle XVI sobrc la Inquisi-ció ben aviat pensarien en la repres-sió els moriscs, així com en els pro-blemes quotidians que es derivavende viure en un ambient de traïció. Enefecte, el Tribunal feia sentir la sevaforça en l' ambit de les heretgies mésclementals, com podien ésser les des-viacions teològiques, cl pensamentespontani del poble que no coneixiabe la doctrina catòlica.

Els errors que amb mes freqüèn-cia foren perseguits pel Sant Oficieren classificats com a "proposi-cions", és a dir, afirmacions que ana-yen contra la doctrina dc l'Esglésiacatèlica. En aquest sentit no s'had'oblidar que el Tribunal s'encarre-gava sobretot de la persecució del'heretgia, i aquesta es manifesta mésen cl pensament que no en les practi-ques. De fet si be es castigaven ague-Iles accions sospitoses de desviacio-nisme religiós, com per exemple elconjunt de costums que caracteritza-ven la comunitat morisca, en principiallô que preocupava era la paraula.Els penitenciats per delictes que pro-posicions constitueixen el 42'92 %(Perez LI. Muntaner LI i Colom M.,1986, p. XXX) del total dels que fo-ren processats en cl període de 1579-

1606. Aquest col.lectiu d'heretgesera format per persones d'escassaformació religiosa, i les opinions cas-tigades semblen avui gairebé inofen-sives. La blasfemia era inclosa enaquesta categoria pel fet de ser unde l icte social. La mala paraula afec-tada pel fet d'escandalitzar, i l'escàn-dol ja afectava la salut religiosa delpoble.

Quatre I lucmajorers foren empre-sonats per aquesta persecució de lamala paraula o paraula escandalosa.Potser el cas més interessant es cl deJoana Giberta, una dona que residia aIa Casa de la Pietat de Ciutat. Els al-tres tres casos, que succeïren els anys1583-84, ajudaran a centrar el teina.En primer Hoc Nadal Noguera, unpages de 67 anys, que manifesta unaopinió molt sospitosa que dull' a pen-sar que participava de la iconoclastiad' algunes confessions protestants.Fou condemnat a una multa de qua-ranta ducats "por haver dicho ha-blando de sanctos y imágenes que noeran cosa alguna que no había sinoun solo Dios" (p. 63), (1) No eraaquesta proposició desconeguda pelTribunal de Mallorca, i varen éssertres circumstancies atenuants les queferen que cl càstig no fos més sever:per una part la seva edat, per altra,que no havia sortit mai de Mallorca,

finalment, que era molt ignorant.L'edat i la ignorancia no eren enprincipi lets atenuants, però si Nadalhagués viatjat, tot hauria estat mésgreu. En aquest cas, la sospita s'hau-ria adreçat cap a les heretgies domi-nants en els Hoes que havia visitat.En efecte, un viatge a França podriaindicar un contagi calvinista, mentreuna estada a Algeria faria sospitarclue el pages havia admès alguns delsprincipis de l'Islam.

Un cas típic de blasfèmia es el deGabriel Pellizer, de quaranta anys.Gabriel, d'ofici "revendedor de fruc-ta" (p. 64), havia contestats unes ma-nifestacions religioses amb la frase"válame a mí Nuestra Señora del ca-rajo" (p. 64), i això sona a heretgia.El càstig fou més dur, misa majoramb "mordaça" i abjuració de levi,es a dir, abjuració amb lleugera sos-

pita d'heretgia. La mordassa, segonsLleonard Muntaner era un instru-ment que "posat a la boca subjectantels llavis o la Ilengua, serveix perpedir de mossegar o poder parlar".(Muntaner LI., 1984), p. LXII) nodeixar parlar simbolitzava cl càstigque s'aplicava als heretges de la pa-raula. Un altre Ilucmajorer blasfem,Pedro Garcia, de 22 anys, deia que"tener parte carnal con mugcres delpartido no era peccado, y reprehen-diendole de ello diciéndole que eragran peccado el dixo: tanta gente vay será peccado". (p. 143) La multa vaésser nomes de vint ducats perquè laproposició no afectava res que fosessencial al catolicisme. Per altrapart era una opinió molt arrelada en-tre la gent. Ell es disculpa amb l'afir-mació que "lo había dicho bestial-mente pensando que así lo tenía laiglesia". (p. 143) Aquesta explicaciópodia ésser acceptada. La ignoranciaera sempre un bon motiu de disculpasi es podia demostrar. La doble mo-ral d'aquella epoca consistia justa-ment en això, condemnar la teoria ino perseguir la practica de la prosti-tuc ió , que per cert es l'origen de l'es-trany cas d'"ateisme satanic" queafecta algunes de les dones de la Ca-sa de la Pietat de Ciutat de Mallorca.

Una dona de mala vidaJa des de 1565 tenim documenta-

da l'existència d'una casa a Ciutat deMallorca per aquelles dones que vo-lien arrepentir-se de la mala vida quehavien teilgut. Aquell any aquellainstitució benefica estava situada enel barri de la Calatrava, parròquia deSanta Eulalia. Tres anys després les"arrcpentides" anaven a viure a laparròquia de Sant Nicolau. No va es-ser pet-6 fins a 1592 que es decidí do-nar-los un Hoc adequat, que fou laCasa de la Pietat. Alvar Campanerrecolleix aquesta informació: "con-siderando los Jurados y otras perso-nas notable de la ciudad, lo conve-niente que era la fundación de unacasa de recogimiento de mujeres pe-cadoras, que voluntariamente qui-sieran entrar en ella y permaneceren el servicio de Dios..." (Campaner

A., 1984, 279-1) Aquesta casa de laPietat fou fundada pel pare Rafel Se-rra, amb l'objectiu que "les donespecadores convertides estiguessenrecullides y servissen a Déu..." (Cai-mari A., 1921, p. 57) El mateix anyde 1592 es començaren a escriure lesordenacions de la casa, i l'inspiradorera Rafel Serra. Un document repro-duït per A. Caimari ens explica lesintencions del fundador, que volia lainstitució "sempre uberta per a lesdones errades, desonestes, cortesa-nes, cantoneres y publiques pecca-dores specialment coxes, cegues y at-tolides, y no era per a las molt dis-cretas, y bencriades donselles; ni pera les magnànimes varonils y recolli-des viudes; ni per a les molt castesvirtuoses i lealíssimes casades..."(Caimari A., 1921, p. 60)

Si be la intenció era, per des-comptat, bona, sembla que uns anysmes tard es produí un contagi de re-bel.lió dins la Pictat. Això succeí elsanys 1797-98, i foren dotze les donesprocessades pel Tribunal. La primerarelació de causes de fe dedicada algrup defineix la casa, "donde acos-tumbran entrar mugeres que no vi-ven casta y honestament, así casa-das como solteras, donde suelen es-tar tiempo limitado" (p. 188) Gaire-bé tots els processos d'aquelles do-nes repeteixen les mateixes acusa-cions, excepte potser el d'Esperançade Rojas, que havia desenvolupat te-ories i pràctiques rues herètiques. Enel cas de la llucmajorera Joana Gi-berta, de 22 anys, ens trobam amb unconjunt de declaracions que concor-den amb les de les seves companyesd' inlbrtuni. Aquelles "arrepentides"desesperaven de Ilur situació, i ha-vien caigut a un ateisme estrany. Ne-gaven l'existència de deu, i la im-mor t alitat de l' ànima, però al mateix

temps afirmaven que el poder de Déuno havia manifestat el podrien acon-seguir del dimoni. Segons FrancinaMora, "no había Dios sino un nacery morir porque no era possible que sihubiese Dios las dexase padescertanto como padescían, y que no teníaesperança que Dios la ayudase sinoel diablo y que los demonios no erantan malos como los pintaban..." (p.188) Una altra processada, CatarinaLebres, deia que la casa de la Pietat"no era casa de devoción sino de de-monios" (p. 197), i fins i tot teniauna fórmula invocatbria molt revela-dora: "demonios, apoderaos de mialma, agora es tiempo que me aya-déis pues tenéis el poder, pues yo osIa tengo dada no la tomaréis puesDios no me ayuda ni puede" (p. 188)El cas de Joana Giberta ajudarà a en-tendre millor el context d' aquellescreenccs (o ateisme per desengany).El càstig d'aquella dona fou dun.Desterrament de Mallorca durantcinc anys, abjuració de levi i "mor-daça", que es posava als que deienblasfèmies. Però, què havia dit exac-tament?

I. Com les altres, deia que Déuno existia, ja que no les ajudava. Peraltra part indicava que les oracionsque altres germanes feien no eren de-dicades a Déu sinó al dimoni. El ge-neral totes les dones empresonadesestaven d'acord en aquest punt. Laineficàcia de les oracions, la inutilitatde demanar a Déu, tot allò les impul-sava a cercar altres solucions. Tambedigue a una dona que resava que"quanto más haría inenos tendría"(p. 192). L'oració no era útil, i pertant podia ésser que l'enemic del'Església fos l'autèntic Deu, i queper tant "los demonios no eran tanmalos como los pintaban" (p. 191)Aquestes afirmacions són, es evi-

dent, paradoxals, però la lògica nopreocupa als desesperats. Una vega-da que estava molt enfadada declaràque "el diablo tenia poder más queDios" (p. 192)

2. Com a conseqüència del rebuigal catolicisme Joana no creia en lacomunió. Aquesta incredulitat eraexplícita i molt coneguda a la Pietatja que sortia de missa en el momentde la consagració i Ilavors deia que"aquello que alçava el sacerdote noera más que un pedaço de masa, queIa sacristana lo hacia deforma, y noquería tomar paz..." (p. 191) Totesles pràctiques i oracions catòliqueseren segons Joana tan vàlides comles dels musulmans.

(1) Totes les notes referents a lescauses de fe són del llibre "El Tribu-nal de la Inquisición en Mallorca",amb transcripció, estudi preliminar inotes de Llorenç Perez, LleonardMuntaner i Mateu Colom. Veure bi-bliografia.

BIBLIORAFIA.

• Caimani Andreu, (1921), El Rt. P.Fr. Rafel Serra, observant de Mallor-ca, (1536-1620), Palma, FelipeGuasp.• Campanar, Al var, (1984), CronicónMayoricense, Palma de Mallorca,Ajuntament de Palma.• Muntaner Lleonard, (1984), Sobre"La fe, triunfante..." i els seus verta-ders promotors", a Garau Francisco,La fe triunfante, 1984, Palma, Mi-guel Font editor.• Perez Llorenç, Muntaner Lleonaal iColom Mateu, (1986), "El tribunalde la Inquisición en Mallorca. Rela-ción de causas de fe (1578-1806),Palma de Mallorca, Miguel Fon Edi-tor. •

PERRUQUERIA

PUIGSER VERHORARI: De dimarts a divendres

de 9 a 12 i de 1 5 a 19

Dissabtesde 8 a 17

C/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 66 11 12 - 64 05 14

CARNISSERIA XARCHERIA■

ZANO GUE RA

GARCIAS■

Plaça Espanya, 62 - Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

El judici del carnavalDramatis Personae:JawEn Pitarra, el FiscalDefensorSecretariUn frareAlgutzirBotxíCarnaval

JUTGE-Ordre a la Sala!. Que avui de galaanam vestits, atepeits, per fer judici ala sevici' que va cometre en escome-tre nostra moral el Carnaval.

Parla fiscal que avui te cal obrir lavista que tenc prevista que serà llargai molt amarga.

La ciutat clama perquè reclamajustícia cega. Veig que va cega tota lagent, amb gran lament d' indignaciópel deshonor dels darrers dies. Ambgreus orgies de satanisme quel'abisme cis desfressats emmarcaratsporta i comporta. Car, porta a porta,ens han ofès i han comes crims sensenom. I ara tothom, molt responsable,vol que un culpable sentenciem.

Procedirem així com cal i cl Car-naval duim a la barra. I, jo, Pitarra, sifos de vós, ben seriós, l'orba destral,fent de fiscal esmolaria i procediria icomençaria la lletania acusadora sen-se demora.

Pots començar.FISCAL:

-Sí, senyoria. Començaria si tencla venia.JUTGE:

-Tenia la venia.FISCAL:

Doncs, amb la venia...JUTGE:

-Això, amb la venia.FISCAL:

-.... del Tribunal avui ens cal quela foguera de la carrera tan criniinalque el Carnaval ha duit, en faci cen-dra i que en passi fent el record deldesconhort que, amb desvergonya,aquesta ronya duple a la Vila.

Molt prim no fila la nostra dretagent la punyeta dels bons costumsque, sense fums d'homes tan savis,els nostres avis feien valer. I ara elpoder que ens representa veig que enspresenta com a normal un carnavalper la Quaresma. I amh molta d'esmaens organitza, per fer la guitza alscristians, halls de gegants i desfres-

sats. I endiumenjats com Jezabel, cla-men al Cel en passejar-se per ufanar-se d'aquesta fira que es una pira devanitat i de pecat.

I amb imprudencia, la penitenciahem d'ignorar i el dejunar hem ohli-dat perquè hem tancat la sagristia.

L'Autonomia amh molta festa iuna feresta, procaç, comparsa, fent-ne una farsa, celebraran. I ens negaranamb tradoria l'autonomia que Inesens cal.JUTGE:

-Quina, Fiscal?FISCAL:

-Sí, senyoria. L'autonomia dePortugal.JUTGE:

-Valga'm déu val! Sou subversiu!FISCAL:

-És que m'escriu -i no m'ho co-bra- qualcú de l'Obra els manifests.JUTGE:

-Que ho són, de llests.FISCAL:

-Jo no hi faig sang i em surt defranc tot el discurs. "Visquen elsFurs" si es necessari, "visca el Rosarii Cristo Rei".JUTGE:

-Sou lloro veil_ Au, procediu.FISCAL:

- I que me'n diu sa senyoriad'aqueseta orgia'? De les festetes decent pessetes que hem de pagar ambremugar de dents estretes? No sónpunyetes! Perquè la crisi malalts detisi ens ha deixats, hen escurats elsbutxacons i els pulmons com unapansa.

Ansa per sana els dos partits henrepartits, han carregat. I in' han deixataquesta estrofa per pellerofa de Ilan-gonissa buida, estantisssa. I la cartillacom la cotilla de Sant Climent: ine-xistent!JUTGE:

-Prou de morfemes! Anau als te-nles que nos ocupen perquè preocu-pen aquesta gent.FISCAL:

-L'Ajuntament, sa senyoria sapque porfia per tot arreu. Sap quinacreu! Ningú li fia, car no es con fia enqui no paga. No se n'amaga ningú,d'això. I jo tenc por que, en endeutar-se tant i ofegar-se amb tants de cre-dits, els nostres redits s'hati6 de beu-re.

I això ho pot vcure fins una cega,que quan s' anega un gran vaixell hifan la pell també ells que neden si aprop es queden del trebolí que, en en-golir el transaWintic, forma l'AtUi-tic.

No val badar, que ensopegar unacarrossa fa niés destrossa com Inesgrossa es. I, després, es quan el mecà-nic et diu, "són mil nou-centesl'hora i tres-centes mil de les peces.Ja ho veus, les presses: ara a pagar,per no frenar!".JUTGE:

-Jo crec, Fiscal, que tant de malno hi deu haver. No hem de ser tanpessimistes. Que te previstes el pres-supost, cost el que cost, hones entra-des. No són dchades els beneficisque, amb bons oficis, pot obtenir, endirigir la inversió, un regidor.

FISCAL:Saps quins collons! Les inversions

cap on han fuit? Ja se n'han duit ambcamions els avions simuladors devols. Que els tords ja volen baixos!Buits els calaixos d'aquells britimicsfoils i tittnics.

¿I no vos fot aquest POOT ambque ara us fot bé la COPOT?

Ja ho veis, senyor procuradord'aquesta vila que avui s'enfila per

les parets i els ganivets veig que co-mença a esmolar, tensa, just de sen-tir-me. Doncs bé, afirma més d'un tu-rista que sense vista no hi ha plaer.DEFENSOR:

-Pues, que huh de fer?FISCAL:

-Quan no li toca no li pertoca,misser, no gani!

Vaig demanar-li en alemany detorsimany a un senyor que es profes-

sor devers Frankfurt i, amb quin en-surt, digue, amb encert:

-"Serà un desert tota Mallorca, laterra eixorca d'amics i bens i d'opu-lents visitadors -toquen el dos-. Que,d'avions, devers son Oms no en veu-reu pus... i adéu cus-cús!"

I a s'Estanyol la gent no vol sebreres pus de I' inconclús port esportiu.Perquè un xibiu temen que s'alci (ique ho encalci qui ho vulgui sehne,perquè a rebre hi som a temps encara-i dents no en queden gaire per aquestcaire del meu barram-). I patapim ipatapam! No in irem prim amb el ven-tim de l'escarment aquesta gent. I, sialgú gosa de fer-los nosa o protestarl'han de multar sense manies.JUTGE:

-I que fades en aquest cas?FISCAL:

-El que tu fas: aguantar metxadins de l'escletxa.JUTGE:

-Ets una fletxa.FISCAL:

-Som una fletxa, modèstia a part.JUTGE:

-I a l'altra part del nostre terme,que hi duis a terme?FISCAL:

T A I_ E R S SERVEI OFICIAL

CAELLAS ROTGER il

Lo último de Fiat ya esá aqui. Con más pasión, más

amor por el detalle. Fiat presenta el Fiat Punto.

Más seguridad, cada centrímetro del Fiat Punto

ha sido concebido para proteger la vida a bordo.

Más temperamento, un auténtico símbolo de fuerza

y energia, con una estabilidad y una manejabilidad

superiores a todo lo conocido hasta ahora en su

segmento. Más respeto por el medio ambiente,Ia que significa la reutilización total de los mate-riales que lo componen, excluyendo en su produc-

ción todo tipo de productos perjudiciales para lanaturaleza. Seis velocidades, el Fiat Punto 55

"6 Speed" transtorma todos los esquemas conven-

cionales de conducción.Sensaciones mas enérgicas y brillantes con con-sumos reducidos. Fl Fiat Punto presenta 19 ver-siones en 3 ó 5 puertas.Con el Punto, Fiat presenta lo nueva Fiat.

FIAT PUNTO. LA RESPUESTA.I2LIM

C/. Hispanitat, 19 - Tel. 66 06 47 (Llucmajor)

A l'Arenal? Valga'm Deu val!amb tant de trull que hi fan -no vulldir-ne altra cosa- cree que no hi gosadormir ningú. I en dejú se'n va el tu-rista -res de taxista per no gastar- apassejar per Can Pastilla. I així perillatot el turisme, si el proïsme, de mal-tractai, se'n va escapat. "Anxa és Cas-tilla!" que fets papilla ens ha deixats.JUTGE:

-I els convidats?FISCAL:

-"Hostes vengueren..." No deses-peren, que, per mes fer -no em vullrefer- van convidar-nos a sopar de vii panxeta a la caseta que ja no és d'ei-nes. I poques feines l'Ajuntament detenir esment del cobrament -que el re-glainent de l'urbanístic i el crematís-tic preveu- de multes a les estultes idomingueres gents vironeres, que enturbamulta de gent inculta les vostrespletes tot de casetes han envaït.

Cree que he complit, com un pro-feta, la meva meta. D'aquest fiscaltan.. , tan format... amb brillantina...tanta renyina no n'esperàveu. ¿,I vospensaveu que era per riure que emvaig desviure per, sense pacte, escriu-re l'acta acusadora que anit astora elprocessat? I condemnat el volem veu-re. I veure'l heure el calze amarg delgarrot Ilarg i de la pira en que ja expi-ra l'anima impia d'aquesta arpia: ElCarnaval!

Del Tribunal, amb gran pruden-cia, vull la sentencia sense conhort:pena de Mort!JUTGE:

-Gracies Fiscal, que qui val, val.La cosa es greu... mes, sigues

breu, bon defensor.DEFENSOR:

-Gracies senyor.

JUTGE:-Som senyoria.

DEFENSOR:-Sa senyoria, si em dan la venia.

JUTGE:-Teniu la venia.

DEFENSOR:-Deman clemència a la prudencia

del Tribunal, que cl Carnaval no tedefensa perquè l'ofensa que han l'etalguns contra els costums, tot empa-rant-se en que descansa nostra moral,el Carnaval greument acusa.

I no hi ha excusa que valgui.S'usa, en la confusa situació de la Na-ció, cercar disculpa. Tothom inculpala circumstancia i, amb gran constãn-cia passa el rosari algun diari. No hiha qui ho pari! Es un rosari de detin-guts i de disguts. I l'hemicicle semblaun ffisciele fulletinesc que omplc devese tot el Govern.

Com si algun pern bagués saltat,s'ha instal.lat el pessimisme al meca-nisme de tot l'Estat.

"Tot ja ha esclatat" chu a diari eldel rosari. I el que publica just rati fi-ca, amb mala llet, que s'ha desfet lamoral púbica dc la República ambtant de GAL i Brokerval.

Car si publica l'un, li replica l'al-tre amb encert. I així, el concert tenimarmai i el poble alçat i dividit senseprofit.

I hem d'anar vins.., hem d'anarvins que, mut) tanta brega, en la refre-ga perdem les misses. Les fregadis-ses amb gent del poble són una inno-ble diversió que, amb deshonor, a totsens mena, i sense esmena, a perdició.

Deman perdó. Deman clemència,seny i prudencia.

Verge Maria! sa senyoria, vós te-niu l'anima gran i magnanima i ho

demostrau si perdonau; que el Carna-val ja no fa mal a cap persona. I elFort, perdona.

JUTGE-Heu acabat?-Parla, acusat, pots defensar-te.Pots defensar-te, parlar, acusat. I

ara, que ha estat, que no chus res? Queet fas l'ofès? Pobre imprudent! Posa-hi esment en ta defensa que no es de-fensa tothom clue vol.

No té consol. é,Que ets sord, o mut(lue, sense embut, sense clin piu, cap-coi, cop-pt di, el defensor -que ambgran honor t'ha defensat- has recusatcaltant així? Parla mesquí que no és!minera callar a l'espera de que seque, mentre la fe perd el jurat contra-rial de tanta ofensa. Que, ami) ta de-fensa muda i esquiva, la normativahas mahnenat, l'Autoritat desacatat,despreciat la Fiscalia i l'agonia t'hasprolongat.

Desgraciat. Parla mcsquí! 0 volsmorir? Qui calla atorga! Qui caltaatorga! Qui calla atorga! - Au, idó:organitza botxí ara i aquí l'execuciód'aquest senyor, perquè l'edicte delveredicte tenc enllestit. I ja ha patitqui ja ha rebut! -Firma el rebut seyoralgutzil. Ferma amb un fil de ferro alreu que ja s'asseu al cadal .al on el seumal viure fineix -Que té pareix, bonsecretari?SECRETARI:

-Que aquest rosari de desventuraamb la lectura de la sentencia que laprudència d'aquesta sala avui avalas'acabaria. Sí, senyoria. Pue procedirara a Ilegir? Si tene la vènia.JUTGE:

-Tenia la veilla.SECRETARI:

... del Tribunal de la Moral i laQuaresma, amb molta d'estila us lie-giré, cl que heu de fer:

"El Carnaval que tant de mal fa aIa Moral, al cadafal l'heu de fermar iheu de pegar foc als tions. I als cre-maions ha de morir qui feu patin elsbons costums".FRARE:

I ara, tots junts, per la Quaresma iamb motta d'esma i penediment, femun moment d'oració. PREGUEM:"Senyor...Poble: Miran quin ibiscumFRARE: Dominus VobiscumPoble: S'hi ha enfilat un Wu)FRARE: De Spiritu TuoPoble: Que ho és, de ferest.FRARE: he Missa Est. •

SOCIETAT

penya4/des falcó

-L'Òliba, que es la madona de la plaça, sap que abansde les eleccions de maig tendrem un nou fill il.lustre deLlucmajor i també un nou retrat per col.locar a la sala d'ac-tes.

Es tracta del Sant Per Assentiment per perpetuar l'úni-ca paraula que es pot escoltar a les sessions plenaries. Qua-sibé tots els punts de l'ordre del dia es liquiden per assen-timent, els plenaris s'escabetxen en cinc minuts, i els ciu-tadans surten amb un dit a l'orella i l'altre en el... sense as-sabentar-se de res.

* * *

-Amb la creació del grup mixt, la jugada ha sortit per-fecta al senyor batle, per?) ha suposat una important pèrduaper als ciutadans en no poder escoltar les intervencions deRabasco.

El portantveu d'ASI s'ha quedat sense veu perquè siGaspar Oliver concedeix la paraula al grup mixt, l'ex-re-gidor d'AS!, F. Ferre, rapidament alça el braç i diu duesparaules consumint el torn. I tots ens quedam sense l'opor-tunitat d'escoltar les forces oratòries i les filosòfiques dis-quisicions d'aquell que va ser tinent de batle d'Urbanisme.

* * *

* * *

La diada Autonómica va convertir Llucmajor en la ca-pital de Balears. Cultura popular, folklore, cavalls de Me-norca, macers, gegants, dimonis, cossicrs, cavallets, om-pliren els carrers de la ciutat.

La plana major del Govern Balear va ser a la cita! vaaprofitar l'avinentesa per entregar medalles i diplomes. ElMussolet esperava rebre també alguna condecoració peròningú no se'n recorda. Els companys de "Sa Penya" no vo-len que sigui el darrera de la fira però dubten si entregar-liuna medalla de la Mare de Déu de Gracia o un pin delBarça.

* * *

-Llucmajorers i visitants han recorregut els stands de laMostra de Cultura. Naturalment, els flocs d'aquells ajunta-ments que oferien els productes tradicionals gastronòmicsvaren ser qui major alluència de públic enregistraren finsque pràcticament veieren consumides les existències. Mesd'un visitant va acabar calent d'orella, després de repetirmoltes vegades de cassalla, palo i d'herbes.

* * *

-Les eleccions ja són darrera el cantó i es tracta d'ulti-mar les llistes dels partits, que no es tasca Facil. AS1 ha pro-tagonitzat l'original iniciativa d' insertar un anunci a lapremsa on ofereix un lloc al seus candidats.

El partit de Rabasco, o, millor, dit, el mateix Rabasco,deixa el seu segell en enumerar la relació dels que quedenexclosos de la selecció, "ABSTENERSE: politicos co-rruptos, traidores especuladores, mentirosos, chantagistas,pelotas, ladrones, vividores, tránsfugas e intermediarios departidos políticos". Tota una sèrie de qualificatius que te-nen cabuda als discursos que normalment pronuncia cl pro-pi Joaquín Rabasco.

C/. Músic Joan Xamena, 12 • Tel. 66 14 84 • (Llucmajor)

- 12 anys d'"Autonomia"• La secretaria del nostre Ajuntament Ilegeix els infor-

mes a les sessions plenàries en castellà.• L'Ajuntament de Llucmajor envia cartes als ciuta-

dans nomes en castellà.• Quan tots els paisoss "normals tenen una sola bande-

ra, el nostre n'ha de tenir tres.• El cap de Protocol prohibeix que, a la missa solemne,

el cor Mixt canti "La Balenguera", etc. etc. etc... En tornaren parlarem mes. •

CENTRE DE PREPARACIÓ AL PARTrafa,ff ,WP/rb

(Comore)

També hi ha servei demassatges terapèutics

C/. Rigo, 73 - Tel. 66 24 90

Opinió

Joan Quintana

Més que un clubAra em vénen a la

memória alguns versosque parlen que un quantengui cinquanta anys novol ser com son pare,cansat i sense fe, amb untreball que l'embruteix,futbol cada diumenge, i¡titres coses que fan vill'anomenat "home del

carrer". Són versos del poeta Joan Oliver, has-tant antics, quan el tabac valia vuit pessetes i noobstant això, encara aplicables.

El tuti al bar, la televisió que mata el dia-leg familiar, la dona esdevinguda mula de cà-rrega entre la plaça, la casa i neteja. Són an-tics versos, dels antics temps, quan el futbolservia a l'anomenat "regim anterior" per aplicara tambe l'antiga fórmula de l'entrenament demasses o quan escriure o cantar en català erauna forma de rebel.lió.

Ha recordat aquests versos arran d'unapregunta que un periodista va formular a R.mendoza, quan va ser reelegit, recentment pre-sident del Real madrid. La pregunta era: Totdir-se que el Real Madrid és més que un club?".

Vaig quedar-me amb aquesta frase, tot ique ja la coneixia, "mes que no un club".Aquesta fórmula més o menys aquas temps.La resposta de Mendoza també tenia true. Ve-nia a dir que la gent està ban desencisada de lapolítica que aboca les il.lusions al futbol. I deutenir, opini, alguna raó, perquè des d'aquellstemps heròics mai no es va parlar tant de futbolen aquell veil país com ara mateix. No hemavançat gens? 0 hem avançat tant, que la de-mocracia se'ns ha tornat rutirania? Deu seraixò...

Quan la majoria de governants estan enentredit, o a la presó, la gent s'allibera amb elfutbol. El Barcelona es més que no un club i elReal Madrid, també. Ara nomes em deman siels nostres polítics i governants són més que

Alguna cosa més que no un club. •

<EsportsC.D. Espanya la Preferent

Una bona segona voltaJoaquinFoto: Quintana

Ja som de ple a la segona volta i de moment el CD Espan-ya porta una bona trajectória. Es a dir, en el moment d'escriu-re aquest comentari (3-111-95) només ha perdut un partit, elque el va enfrontar al Genova.

De moment, només us podem contar quatre partits estant ales portes de l'Espanya-Santanyí, que, en cas que els homes deJ. Llompart el guanyassin, i en vista de la situació de la classi-ficació, passarien a ocupar el que reafirmaria el nostre titular.

Espanya, 1 - Independent, O

Espanya: Amengual (2), Ginard (3), Corbalan ( I ), Cosme(2), Vicens (2), Ferretjans (3), J. Clar (2), Magaña (2), Rome-ro (2), Marín (2) i Almansa (-)

Canvis: Felipe (2) per Corbalán i Moreno (2) por Almansa.Gols: 1-0, m. 41, Magaña.Comentari: Petit però just triomf del quadre local. El gol del

trionif va ser aconseguit per M. Magaña que, a més va tenir alminut quaranta una altra oportunitat de marcar pet -6 finalment,el seu dispar va ser tornar pel travesser. La nota negativa del'encontre va ser la lesió d'Almansa, el qual hagué d'abando-nar el terreny de joc al minut 25, amb un esquinç de turmell.

Gènova, 5 - Espanya, 3

Espanya: Amengual (0), Ginard (0), Corbalan (0), Cosme(0), Vicens (2), Ferretjans (0), J. Clar ( I), Magaña (2), Rome-ro (0), Moreno (2) i Marín ( 1).

Canvis: Ruben (1) per Romero, i Bonet (1) per Ferretjans.Goles: 0-1, ni. 20, Marín; 0-2, m. 28, Moreno; 1-2, tn. 37,

X. Ferrer. 2-2, m. 51, Tolay; 3-2, m. 52, X. Ferrer; 3-3, in. 67,Rubén; 4-1, ni. 86, X. Ferrer i 5-3, m. 88, Borja.

Comentari: Els errors del rival més que no els encerts del'equip local, varen propiciar una merescuda victòria del C.D.Genova davant l'Espanya de Llucmajor. El quadre visitant vamostrar-se horrorós en la defensa i va facilitar la tasca delshomes de Clemente en un encontre gris per als de Llompart,ainh algunes circumstancies que més val oblidar i que no ancap favor de determinats jugadors.

Espanya, 3 - Petra, 1

Espanya: Salva (2), Ginard (2), Corbalan (2), Cosme (2),Vicens (3), Ferretjans (1), J. Clar (1), Magaña (2), Romero(2), Moreno (1) i Marín ( I).

Canvis: Toncte (2) per Ferretjans, Bonet (2) per Romero i

Trofeu Regularitat CD EspanyaQuintana

Aquesta suma prove de la puntuació de 0 a 3, recollida dels nostrescompanys corresponsals, que apareix cada dilluna al diari "Ultima Hora",obtinguda pels jugadors quan juguen fora i de qui firma quan l'equipIlucmajorer juga a Llucmajor. Aquestes dades són compatbilitzades finsdia 26 de febrer.

S'hi pot veure com el capità de l'equip, Cosme Tomàs, encapçala, demoment, aquesta puntuació, amb 48 punts juntament amb el màxim go-lejador de l'equip, Miguel Magaña. Els segueixen de prop, Miguel A. Vi-cens i Felip Bosca. •

..J..

o7

c,aun

!

17: vl

i;

X-

;

- ,.

rl

_.., !J. .1..!

i tr, c-,kA 0 u o u

7) 3 .tT,' 37 n 0 O. n

`.< ■.- '.‹ V .<O• V or a Do

I t ro e I I- , -.4 :,-, ,...-0- re C m n

. el 17 G.7 7 ro eu 00 C. D 7 d

P D• ..< r•ko ro ..< (D D• X

De e•

..-

4o.A

,

-,.;•

s¡fi4A.,A

1-3 .-• .,.. ‘... :,.; .r. ;.., `-. .-■ .-- , .--. - ....- (.3 ..': •S .S 0 '',000no nel•e•CO UPOOnno Per ■•••01006-

u c,. u _o o V o c ti o , o' , ,-, o n o 0 0p. P. lo (.1 40 .F C (D• 0 3 7 7 m 3crinCC C 37

7 ro 7 ei o 7 re de 7 a 7 7 e rte ro o u 0.„, mc , , .41 1-.• CO r. ■-• ■-. . nrie Z 7 7. Le rD X 0 A- 0 0, H L4

,1,+0 ,,,,J)..xoNGOd • - 00 LSZ ›Oere..1 3 I, 3 • 0 n 1 in • co V r u v 0 • 3

cu (Op D+ (a NM DI 4•0114,0411 XN,-(0D/D,,,,

.'J ',-, ,'. ,̀; '. cl Ç "gf, ,'z', F.' 'O. C• el , .0 0, or o ,7 0 el e.S

7 1.4 7 < ." ,1 rp 00 toi rD ]. Ip I (1, ..... (4 1.4.ere 0 r e7 nn e-• 7

- M. •

.--3I

ono

,-. (I) „, ,

0 c' nnoe p.

En•J- ,' ,• P. .§. 10

Ue.aee- 3

,I.u < ine

0..•s

S1I

o,c;0

, G.

SsceWe

.10

,C't1to

r+

AIH.,-

(7

:nt<-or•

r ;re, Fee H p slj CO..1., K, I-• o - -

X' ,r1 ,t-ri rn (a (1)■-• tn I- a Pe 71 7n 7 0 -a 0 etee el

; g •: : 'e: $' ,°t, < ,o -, v,

D1 14 4, La ‘. I U.u e 7 e 1... r,-., .,,,,, x< < -,., ,,, z .,..: .., v - ,.,, ....n n o 0.

,.< ,., 4.c Oo 0 p

MIMMINIMM

OMEN!

' " "

-

'

--. -

annitiononewomonanwomESIONSMESMESIESP2MENNIIMO

- 1111E22111

- ' NOMIZEOMININ

- II

•

MO ' 1 - ' ' '-' H MMOMMOMIMMI, t) ., I, , 1, 1, 1,

• I 1 -'' OMMOZOMMIMMI- 0 ,7 -,-J 0, VI

-0, 3 :0" C4' IVI O , ntO n - u eu a , o

e ,S O. > 7 To le-e 7

■.' :i 14 .7'IS X n o g e er

07 ne .'e • ere ..,! Co' (-), ,0 ere ! 7- 0 ' ir ep 0H 7 eo n o fu 7CD u -. , o „„Pee_ 1 ; ,-, a se< le,,se. e< 7 7 1-e. D Hes- Oce< neu H.

7 .

1,11 N., I -' \ r H lillOMMILMEIv ea‘ L‘') H NEMInnillallfflial,.., , i

I r-:7

'-' 1-13-' ''''N'1111 11 ,:r\' '-'-' I'‘) IONMEMIIIIIIIIMISIMI H E0

a,,,

rill 1111111111 ,,• EMI -, ,u „u „u r IlMainalaneno,1.;), . 0 . . 0 r s- eeel ,.ve sn , ..) .t' o co > to; S.PS On n• ea n La C,_, 7 n 7 • 7 el,-, s+ o dcoo,,D;.,b e ziaDP ' 44 ..<,---; .-0, o 1 o n o roy i ne 101 1.--1;,.., 11 U H • re 01. a. V 7 I u GIOSS •-• U a. 01 7 7CS 7 n ro ,11 0 !fie

fisS V See< -3 7 el .7

< ' ' 7 7 ß,"' ' DI '10 i I. e

--■ o _,

- I:e

_.

II 1111 II I._J ....., ., • . 1 , . ■ . ,H 7 'J N V (V .0

eee, IL, .••■ -, e , e_o

e‘e) Ns) ire e ne e--, 7 r

n) rs) i n., ,․) n., NJ N N

00 H H 0 --, H v n.) 0

,,.) o v , 1--' \ ) N 1--• N N 7Cu , , ... ■4- 1 ,.., ,,

(.4 (1 ' P.a o .r., ú, l'a!?;,o,•n,

4--' E ''-'.... ,,,.1

„ ,...,.,0-0 p

:>< 7 r,,. o, a,;-.< "g, .<

,...'g,,t::1

V' a Ir .

•IVvo

,1 731:.?„,

,

<

(‘) N .‘, ,-' V I-, N N N '-'

,

co.•,<a, p

oJE

cs..>-2...-T

r,g

?,

.

,9 'rT; 1,-4 o 4' 2 1,‘,.) Lc,-,' i-9 ,J1-'

.g..;

rr:)) _'-', 't 2 4 to , ''' t; o ;',I ó t

1

1

t.

ESPORTSRuben (2) per Moreno.

Gols: 1-0, m. 46, Magaña (p.); 2-0, m. 56, Magaña . 3-0, m. 72, Ro-mero i 3-1, m. 90, Gayii.

Contentari: Partit fred i avorrit,mancat d'intel.ligència futbolísticaentre dos equips que varen avorrir elrespectable, sobretot a la primerapart. La reanudació només va ser unamica millor i aim!) va ser causat per lasalsa dels gols. El Petra va demostraren la visita a Llucmajor que l'avánt-penúltim Hoc que ocupa no es per ca-sualitat.

La Unió, O - Espanya, 3

Espanya: Amengual (1 ), Gonard(2), Corbalan (2), Cosme (2), VVi-cens (2), Tomàs (2), Felipe (2), Ma-gaña (2), Romero (2), Ruben (2) iMarín (2).

Canvis: Ms (1) per Romero i To-flete (1) per Ruben.

Gols: 0-1, m. 12, Romero. 0-2, m.41, Felipe i 0-3, ni. 76.

Comentari: Una actuació delcol.leciat Rafel Rubert que no vaagradar gens i, al final, va haver desortir protegit per la força pública.Això no obstant, no ha de llevar me-rits al quadre llucmajorer, que vavèncer ben merescudament. •

Miguel Angel Corhakin Rigo,jugador del CD Espanya.

ESPORTSInfantils CD Espanya

Entrevista a Joan J. Riutort, entrenador

C. FontFoto: C.F.

-Quin balanç pots fer d'aquestatemporada 1994-95?

-La temporada, la realitzen bas-tant hé. Hem de pensar que el conjuntes format per 20 jugadors ciels quais13 On de primer any en aquesta cate-goria. Normalment, a l'equip titularsempre (milan) 5 o 6 jugadors de pri-mer any i aixe, resta força i experien-cia al conjunt, cosa que a d'altresequips no passa (és el cas del Barra-car o de ca'n Picafort). Si pensam quesom un equip bastant jove i petit, crec(lue podem estar prou satisfets, per-que els al.lots fan una bona campan-ya.

-Quines mancances trobes al'equip?

-Pens que aquest conjunt esta bas-tant hen compensat pel que fa a leslínies. Es obvi, no obstant, que potmillorar. Cree que la porteria es trobamolt ben coberta per Jaume, Rafel iJoan, i amb el temps segur que enca-ra millorarà més. La defensa és, pos-siblement, la part on hi ha mes man-calices. Tenim defenses amh moltaforça i esperit de Iluita però han demillorar molt la part tecnica i de con-trol de. la pilota. La part del centre delcamp la tenim mes compensada, te-nim gent que juga molt hé, pet- 6s'hauria de millorar l'aspecte físic iel defensiu. Segurament la davanteraés el millor de l'equip, hi ha moltaquai itat, pet -6 ha de niillorar en movi-ments ofensius i fer niés pressió al'equip contrari.

-Sembla que als diferents equips

de l'entitat CD Espanya hi ha pro-blemes interns. Tenim entes queaixò no passa als Infantils. És veri-tat? Per què?

-Be, crec que aquests problemesno els tenim i aixe, és gracies a tots,els delegats, famílies, jugadors i en-trenadors. Però fie, qui té mes culpaen aquesta bona situació crec que esToni Cladera, que sap portar molt héel seu treball de delegat i es troba benacompanyat pel delegat Ramon Can

-Per acabar, què valores més enun jugador d'aquesta edat?

-La disciplina d'un jugador i elseu comportament, així com la !mine-ra de tractar amh els companys. Permi, ai Xò es molt important però des-prés s'han de valorar 1=1)6 les con-dicions que aquest jugador té, tant fí-siques com tècniques, perquè iambesón prou importants. •

Atletisme

Medalla de plata per a A. Manresa

J.Q.

Agustina Manresa ha aconseguit la medalla de plata en salt d'alca-da als Campionats d'Espanya Junior, cie pista coberta, celebrats aques-ta cap de setmana (4 i 5 de març) al palau Sant Jordi de Barcelona.L'atleta I lucmajorera, que pertany al C.A. Inca va superar l'alçada de1'71 in. la qual cosa significa un nou record absolut.

Aquest suposa una excel.lent marca, sobretot per ser el primerany junior d'Agustina. El salt de 1'71 la situa entre les millors marquesd'Espanya. •

Antònia Maria Prats Garcia

PPRATS - GARCIA

Associada n. 564

_

i

'4LVITIT,0.1.,-

ilt.; ...***** ASOCIACION EUROPEA• • I i I

lit• : DE er■Té". -is. 71'"C----i..04,,,,•• PROMOTORES INMOBILIARIOS 1■1

Nir _:..A.r:tt!t AtPlaça Espanya, 59 - lr - esq. • Tel. I 2 07 24 RESTAURANTE

Fax. 12 06 74 ILlucmaiorl

Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

Avda. Caries VTel. 66 11 17

- IDIOMAS

cX6t C/A (, /0-1-e74,1,-e/rea faiálfre-e al-fd rcV,S' rfrOk

a, amalfr6

1(a1tics ieee/rc/áts

Academia d'IdiomesCarrer Rei Jaume H, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33

Ciclisme

Indurain a Llucmajor

Miguel lndurain (segon per la dreta) amb alguns companys de Banesto i un grup d'aficionats locals.

Joan Quintana "Junior"Foto: M. Clar.

Amb motiu de la IV ChallengeVolta a Mallorca, celebrada del 5 al 9de febrer, va tenir a la nostra illa relitdel ciclisme mundial i entre ells, undels millors ciclistes de tots els temps,el campioníssim, Miguel Indurain. Elcorredor navarrès no va prendre lasortida a la segona etapa que teniacom a sortida Llucmajor, però sí queel vàrem poder veure pels nostres ca-rrers, i niés concretament a la plaçad'Espanya, com aquesta fotografiamostra, amb alguns companysd'equip i alguns aficionats locals.També va aprofitar l'ocasió per de-gustar les nostres ensaïmades.

Indurain i l'equip seu, Banesto,com es habitual, va aprofitar el bontemps per començar a rodar i co-mençar una temporada el major ob-jectiu de la qual es cl Tour de França,que, en cas de guanyar-lo, seria el cin-què consecutiu.

M. I ndurai n compta ja, entre d'al-tres, i des de la professionalitat de1985, amb quatre triomfs consecutiusde la ronda francesa, concretament alsanys 1991-92-93 i 94, fou primer alGiro el 1992 i 93, subcampió

a la volta a Espanya el 1991, segonclassificat al campionat del Món deFons en carretera el 1993 i recordmande l'hora, fins que fa pocs mesos T.Rominguer ii arravatàs aquest privile-•

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Can Cajeta)

Fabricant Tiles Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)

DIA i 9 DE MARC:-

ESPECIAL DIA DEL PARE_IC-DIES D'ESTIL AAALLCDRCUT

&ands Potteries inallorgninesCordoncillos Arranges

Aros etc, etc.NOVETAT ESPE( IAL:

Ft at )s gravades en plaques d'oi

C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR

ESPORTS

Atletisme

Catalina Oliver, Campiona d'EspanyaAgustina Manresa, Récord AutonòmicJ.Q.

L'atletisme llucmajorer torna a es-tar d'enhorabona.

El passat mes, ducs atletes Iluc-majoreres varen pujar al Hoc més altdel pòdium. Ens referim a CatalinaOliver Tomas, la qual es va procla-mar campiona d'Espanya, i AgustinaManresa, que va obtenir un nou re-

cord autonòmic.

Catalina Oliver, campionad'Espanya Cadet.

La major de les germanes Oliver,va repetir exits al Campionat d'Es-panya de pista coberta. Aquest cam-pionat es va celebrar els dies 18 i 19de febrer a Saragossa. La cadet Hue-

Catalina Oliver.

majorera va estar a una gran alturaquan es va proclamar campiona d'Es-panya dels 300 m. llisos amb untemps de 41 segons i 59 decimes, des-prés d'haver aconseguit dc quedar fi-nalista a la semifinal disputada el diaanterior amb un temps de 41.40.

Enhorabona, Catalina Oliver, perla seva excel.lent actuaci6 i enhora-bona també a la seva entrenadora,Marian Ibarreche.

Agustina Manresa

Dels campionat de Balears d'Hi-vern, sense cap dubte la nota SIflI lì-cativa va esser aconseguida per l'atle-ta del C.A. Inca, Agustina Manresa,amb un salt (1'1 metre i 69 cm. La ma-jor de les germanes Manresa, que en-trena sota les ordres de Miguel Bujo-sa, a mes d'aconseguir un nou recordautonòmic amb el salt d' alçada, es vaimposar, igualment, en salt de longi-fuel, amb 5 metres, 24 cm. Enhorabo-na, doncs, a les dues joves cadets delnostre atletisme. •

Classificacions:

LLOC DATA REGULARITAT DESIGNATSEivissa 04/02/95 I. Joan Barceló 1. Joan Barceló

2. Miguel Pallicer 2. Gil Garau3. Salvador Paniza 3. Francisco Rosselló

Eivissa II/02/95 I. Salvador Paniza 1. Janer i Tomas2. Jancr i Tomas 2. Germans Ballester3. Germans Ballester 3. Julia Monserrat

Eivissa 18/02/95 I. Janer i Tomas 1. Janer i Tomas2. Julia Monscrrat 2. Germans Ballester3. Francisco Rosselló 3. Bernat Bonet

Eivissa 25/02/95 I. Salvador Paniza 1. Salvador Paniza2. Jeroni Tomas 2. Julia Monserrat

Notes ColumbUiles del mes de FebrerJoan Jaume SastreFoto: LI. Tomàs

Les curses del mes de febrer:

En aquest mes de febrer s'han duit a terme quatre amo-hades de coloms des d'Eivissa, cl temps ha acompanyat ino ha fet falta ajornar la data de la cursa en cap de les ve-gades. La velocitat amb que han estat cronometrats els co-loms en aquestes amollades ha variat segons el temps queha fet i en general els que han tornat ho han fet en bonescondicions.

Les perdues de coloms són de l'ordre d'un 40 % en ter-mes generals i resulten molt elevades si es comparen a lesperdues de fa deu anys. Aquestes perdues són resultat defactors, tan diversos com a: cl temps, les races de colomsreproductors, l'augment de la rapinya...

el primer dia, el que fa un total de 28 %.Lloc: ORIHUELA:VelocitatData 09/04/94Social:2. Liner i Tomàs amb el colom 511090/93 pardo mascle a1.613 mxin2. Janer i Tomàs ami) el colom 280821/93 pardo mascle a1.560 mxm

D'un total de 128 coloms engabiats se n'han enregis-trats 58 el primer dia, el que fa un total de 58 %.Lloc: BENISSAVelocitatData: 17/04/94Social:5. Janer i Tomàs amb el colom 50345/93 pardo mascle a1.279 mxm

D'un total de 138 coloms sen'han enregistrats 26 el que fa el 19 %.Hoc: ORIHUELAVelocitatData: 23/04/942. Janer i Tomas amb el colom5503555/93 blau mascle a 1.342 mxm.3. Jancr i Tomas amb el colom50387/93 gris mascle a 1.342 mxm

D'un total dc 134 coloms sen'han enregistrai 76 cl que fa un 57 %.Lloc: SANTA FEFonsData: 07/05/94General:1. Janer i Tomás ainh el colom50398/93 cendrós mascle a 494 mxm.

D'un total de 59 coloms enga-biats se n'han enregistrat 4, el que faun total del 7 %.

Entrevista a D. Llorenç Tomàs

En Llorenç Tomas es IluemajOrer, d'ofici administratiui colomista de cor i anima. Com a colomista actua fentTandem amb en Juan Janet-. El colomer Janer-Tomas avuite un l'oc d'importància dintre de la Colombófila Balear ies conegut no nomes a nivell de Comunitat Autónoma sino iambe a nivell Nacional.

Els resultats obtinguts a nivell social a la darrera tem-porada colombófila l'oren els següents:

EIVISSA 19/03/94 I . limer TomasClassificació General d'Eivissa:2. Jancr i TomasLloc: BINIARRESVelocitatData: 19/03/94Classificació Social:3. Janer-Tomas amb cl colom 50.308-93 pardo femella a1.288 mxin4. Janer-Tomas ami -) cl coloni 50.374-93 pardo mascle a1.285 mxm.

D'un total de 146 coloms engabiats s'han enregistrat 41

Classificació General "Trofeu Industrias SEMARS.A.:"2. Janer i Tomas amb 325Designats "Trofeu Frutas el Molino:4. Janer i Tomas 276.

Però l'entrevista que avui li fenil es per parlar de lesCurses de Colomins que el Grup Mallorca ha duit a termeen aquests darrers mesos i on el colomer Janer-Tomas hatingut un bon resultat, fet primer d'Orihuela a nivelI d' Illai segon a nivell inter-insular

-Com calificaries les curses de Colomins:-Són curses molt mogudes, fan afició i creen ambient.

Donen peu a que es parli de coloms i que els participants esmotivin en front de la propera temporada que s'acosta. Pertant la classificació que em mcreixen es molt positiva.

-Quants de viatgers han empreat?-Vaig seleccionar, de dintre el grup de colomins més

primerencs, nascuts en els mesos de gener i febrer, deuviatgers que degut al seu desenvolupament físic i a l'estatde la muda reunien les condicions adequades per dur a ter-me les curses. A aquest grup de deu colomins els vaigamollar a Ciutat, on se'n va perdre un d'ells i l'equip vaquedar de nou que són els qui he fat viatjar.

ESPORTS

-Quin menjar els has donat?-El mateix que la resta de coloms,

en aquest aspecte no han estat gensforçats. Crec, pet-6, que el que s'hauriade fer seria tenir un colomer a part perl'equip on els hi pogues donar un mi-nor menjar que els de rcpès que es elmenjar que es dona els coloms enaquestes dates.

-Quin entrenament els has donatabans de les curses?

-Aquests deu colomins, a més devolar damunt el colomer amb els altrescoloms han t'et deu amollades d'entre-nament, si be el Hoc Ines llunya l'ouCiutat. I després varen fer les amolla-(les de Santa Ponça amb la restacrequips que havien de prendre part ales curses.

-Què ens pots dir de les curses?-Han estat curses de velocitat, tres

Eivisses, un Calpe i un Orihuela. Les amollades d'Eivissaens han donat lloc a pensar que la majoria d'equips que enaquest any han pres part a les curses no estaven estirats.Arribam en aquesta conclusió per les notícies que tenim decolombòfils eivissencs els quals són qui saben que els co-toms voltaven damunt i no volien embarcar i per lagran quantitat de perdues que s'han tingut en aquestesamollades eivissenques a altres clubs. La Cursa de Calpeva ser molt positiva pets llucmajorers, no nomes pets re-sultats obtinguts per en Toni Oliver, sino també per les

"SANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

CeOlr V/V00/4

011 r/fr

poques perdues que es tengueren, de nou coloms liticina-jorers amollats a Eivissa se'n cronometraren sis. La d ure-ra cursa, des d'Orihuela, va ser catastròfica, de tots els co-toms amollats només es varen cronometrar clos viatgers almateix dia. Aquest resultat tan dolent ve moti vat pel diaque feia, jo no esperava que es clones l'ordre d'amolada jaque el dia no ho aconsellava, estava molt (vat i a estonesplovia un poc, i no veia el puig. El resu tat que cl !lustre co-lomer va obtenir en aquesta ampliada, de dos coloms en-gahiats enregistrarem un el primer dia, va ser molt ho te-nint en compte les circumstancies.

-Què ens podries dir d'aquest viatger?-En primer iloc he de dir-te que no es un viatger, sino

una viatgera, una femella rodada del 94 amh el nombre33.872, no es ni massa grossa ni massa petita, ben propor-cionada, que pesa com a una ploma i amb un ull viu.Aquesta viatgera ve d'una de les pal -cites que aquest anypassat, el 94, obtingueren un bon resultat, el seu germa cieniel , el nombre 33.871 del 94 la vaig dur al derbi de Caste-llón i va ser viatjada des d'Avignon a Franga.

-Ens podries afegir alguna cosa més damunt les cur-ses de colomins?

-Crec que en general s'obtingueren millors resultatsamh els equips de colomins si es pogués disposar d'unesinstal.lacions adcquades, es a dir disposar d'un colomerper ells, d'aquesta manera podríem forçar-los en el aspec-te físic, sense influir amb la resta de coloms que estan a unaèpoca de repòs. Això es el que es fa en els derbis de Bar-celona, Castellón i Eivissa.

Amb un colomer independent, es podria donar un men-jar més adequat a l'esforç que han de mantenir, en segonlloc es podria fer volar als coloms de l'equip controlant eltemps i augmentant aquest de forma progresssiva, i ten-drícm tiles faciliats per fer un nombre major d'amolladesd'entrenament perquè serien més bons d'agafar. I tot aixòsense molestar als altres coloms que estan en epoca derepòs.

Llorenç, gracies pel temps que ens has dedicat i es-perant que en aquesta temporda tenguis uns bons re-sulats amb el vostre colomer "Janer-Tomàs"

I per acabar, comunicar-vos que en aquest mes de fe-brer hem perdut cl nostre amic Climent Tomas. Que Déu eltengui a la seva glòria. •

Classificacions del Club ColumbUilAra, que esta a punt de començar

Ia temporada colutribéfila 1994-1995,és bon moment per tenir present lesclassificacions de la darrera tempora-da, que per altra part, per raons queno vénen al cas, no es publicaren en elseu moment.

CLASSIFICACIONS REGULARITAT:LLOC DATA REGULARITATEIVISSA 12/02/94 1. Gil GarauEIVISSA 19/02/94 1. Llorenç TomasEIVISSA 26/02/94 1. Llorenç SociasEIVISSA 05/03/94 1. Salvador PanizaEIVISSA 14/03/94 1. Bernat BonetEIVISSA 19/03/94 1. Janer-TomasEIVISSA 26/02/94 1. Salvador PanizaEIVISSA 09/04/94 1. Bernat Bonet.

La classificació General d'Eivissaés la següent:1.-Julia Monserrat2. Janer i Tomas3. Joan A. Aguiló

CLASSIFICACIÓ PER EQUIPSEquip A:-Llorenç Tomas-Joan Janer-Pedro Tomas-Climent Tomas-Miguel Mulet-Salvador Paniza-Llorenç SociasEquip C:-Julia Monserrat-Bernat Bonet-Joan Barceló-Antoni Oliver-Joan Jaume-Miguel Munar-Joaquín JanerEquip B:-Gil Garau-Bartomeu Garau-Sebastià Ballester-Jaume Ballester-Jeroni Tomas-Llorenç Tomas Pons-Francisco Roig

CURSES DE VELOCITATLloc: CALPData: 14/03/94I. Llorenç Socias amb cl colom24.562.92 blau mascle a 1.281 m oxm2. Julia Monserrat amb el colom59.917-91 cendrós femella a 1.278mxm3. Jeroni Tomas amb el coloni521.075-93 blanc mascle a 1.274ITIXM

4. Antoni Coll amb el colom 25.274-

92 pardo mascle a 1.262 mxm5. Climent Tomas amb el colom298.008-92 cendrós mascle a 1.259mxm

D'un total de 1152 coloms enga-biats s'han enregistrat 90 el primerdia, el que fa un total de 59 %.

Lloc: BINIARRESData: 19/03/941. Miguel Munar amh el colom50.491-93 gris mascle a 1.324 mxm2. Joaquín Janer amb el colom51.455-93 pardo femella a 1.315mxm3. Janer Tomas amb el colom50.308.93 pardo femella a 1.288 mxm4. Janer-Tomás amb el colom50.374.93 pardo mascle a 1.285 mxm5. Miguel Munar amb el colom512.479-93 ros femella a 1.273 mxm

D'un total de 146 coloms enga-biats s'han enregistrats 41 el primerdia, el que fa un total del 28 %.

Lloc: CALPData: 26/03/94Classificació general:I Julia Monserrat amb el colom25.487-92 cendrós femella a 1.073

XM

2. Miguel Munar amb el colom50.481-93 blau femella a 1.039 mxm3. Joan Barceló amb el colom 24.705-92 pardo femella a 1.024 mxm4. Jeroni Tomas amb cl colom51.405-93 cendrós mascle a 1.019mxm5. Llorenç Socias amb el colom50.601-93 cendrós femella a 1.014¡Ti X ni

D'un total de 158 coloms enga-biats s'han enregistrat 47 el primerdia 30 %.

Lloc: ALACANTGeneral1. Julia Monserrat amb el colom51046/93 bronze, mascle a 1.319mxm2. Jeroni Tomas amb el colom51.089/93 blanc femella a 1.300 mxm3. Francisco Roig amb el colom24925/92 mascle a 1.290 mxm4. Julia Monserrat amb el colom25515/92 bronze, femella a 1.290mxm5. Julia Monserat amb el colom51036/93 pardo femella a 1.286 mxm

D'un total de 152 coloms enga-biats se n'han enregistrats 78 el que faun total del 51 %.

Lloc: ORIOLAVelocitatData : 09/04/94General:1. Bernat Bonet amb el colom51161/93 pardo mascle a 1.619 mxin2. Janer i Tomas amb el colom51090/93 pardo mascle a 1.613 mxm3. Janer i Tomas amb el colom280821/93 pardo mascle a 1.560mxm4. Bernat Bonet amb el coloni60813/91 pardo femella a 1.559 mxm5. Julia Monserrat amb el colom25551/92 blau femella a 1549 mxm

D'un total de 128 coloms enga-biats se n'han enregistrats 58 el pri-mer dia, el que fa un total del 58 %

Lloc: BENISSAVelocitatData: 17/04/94General:1. Joan Jaume amb el colom60286/91 pardo femella a 1.335 mxm2. Bernat Bonet amb el colom25094/92 blau femella a 1.327 mxm3. Germans Ballester amb el colom50287/93 bronze. femella a 1.320mxm4.Julia Monserrat amb el colom50915/93 pardo mascle a 1.311 mxm5. Janer i Tomas amb el colom50345/93 pardo mascle a 1.279 mxm

D'un total de 138 coloms se n'hanenregistrat 26 el que fa el 19 %

Lloc: ORIOLAVelocitatData: 23/04/94General:1. Jeroni Tomas amb el colom71044/89 pardo mascle a 1.346 mxm2. Janer i Tomas amb el colom50355/93 blau mascle a 1.342 mxm3. Janer i Tomas amb el colom50287/93 gris mascle a 1.341 mxrn4. Julia Monserrat amb el colom51048/93 blau femella a 1.335 mxm5. Joan Aguiló amb el colom24223/92 cendrés femella a 1.307mxm

D'un total de 134 coloms se s'hanenregistrat 76 el que fa un 57 %.

Lloc: CAPVelocitatData: 30/05/941. Julia Monserrat amb el colom50909/93 bronze mascle a 787 mxm2. Julia Monserrat amb el colorn

FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

ESPORTS

6. Bernat Bonet 2487. Llorenç Socias 2408. Salvador Paniza 2069. Germans Ballester 19710. Llorenç Tomas 1841 .Juan A. Agullo 18112. Joaquin Janer 17913. Gil Gatau 17114. Joan Barceló 15415. Antoni Olier 14516. Miguel Mulet 13817. Francisco Roig 13618. Sebastia Mas 12419. Climent Tomas 11620. Antoni Coll 8421. Pedro Tomas 22. Bartomeu Garau 7423. Francisco Rosselló 4324. Col.legi Son Verí 25. Jaume Amengual

Designats1. Bernat Bonet 3282. Jeroni Tomas 1153. Joan Jaume 3024. Jailer i Tomas 2765. Julia Monserrat 271

Seguretat1. Julia Monserrat 5302. Joan Jaunie 4803. Gil Garau 4594. Bernat Bonet 4295. Miguel Munar 414

51005/93 blau femella a 592 mxm3. Joan Jaunie amb el colom24388/92 blau mascle a 530 mxm4. Jeroni Tomas amb el colom51441/93 gris mascle a 456 mxm5. Miguel Munar amb el colom50431/93 cendrós mascle a414 riixm

D'un total de 122 se n'han enre-gistrat 5 el que fa un 4 %

CONCURS DE FONS

Fons:Lloc: BAZAData: 17/04/94General:1. Germans Ballester amb el colom50255/93 pardo mascle a 1.413 mxm2. Julia Monserrat amb el colom25475/92 cendrós femella a 1.409mxm3. Germans Ballester amb el colom50257/93 pardo mascle a 1.377 mxm4. Llorenç Socias amb el colom50546/93 cendrós mascle a 1.372mxm5. Llorenç Tomas amb el colom280531/93 pardo femella a 1.351mxm6.Julia Monserrat amb el colom59932/91 bronze femella a 1,329mxm

D'un total de 68 coloms engabiatsse n'han enregistrats 31 la qual cosafa un total del 46 %

TROFEU PRESIDENTHONORIFIC1. Germans Ballester amb el colom50255/93 pardo, mascle a 1413 mxm,i amb el colom 50257/93 femella a1.324 mxm

Lloc: SANTA FEFonsData: 07/05/94

General:1. Janer i Tomas atilt) el colom50398/93 cendrós mascle a 494 mxm2. Julia Monserrat amb el colom25512/92 bronze mascle a 469 mxm3.Julia Monserrat amb cl colom25475/92 cendrós femella a 405 mxm4. Joan Barceló amb el colom24705/92 parda femella a 395 mxm

D'un total de 59 coloms engahiatsse n'han enregistrat 4, la qual cosa aun total del 7 %.

CURSES DE GRAN FONSGran Fons:Lloc: CAMPILLOSGran FonsData: 30/04/94Data: 30/04/94General:1. Miguel Munar amb el c olom24058/92 roig mascle a 476 mxm

Aquest colom es l'únic cronome-trat a Llucmajor en aquesta amolladacl segon dia (01-05-94)

D'un total de 56 coloms engabiatsse n'han enregistrat i això fa un totalde 2 %.ANELLA D'OR: 1.532 quilòmetresMiguel Munar amb el colom24058/92 roig mascle: Ca lp, Baza iCampillosANELLA D'ARGENT: 1.434 quilò-metres.Julià Monserrat amb cl colom25512/92 bronze mascle: CaIN/ Bazai Santa Fe (la suma de velocitats es de2.669 mxm)

LES CLASSIFICACIONS:Regularitat:I. Juliù Monserrat 3652. Jailer Tomas 3263. Jeroni Tomas 2564. Miguel Munar 2555. Joan Jaume 254

•

"Ilr

MARINAAGENT OFICIAL PEUGEOT

eLCkg NAVA L

ciel

TE DAMOS MAS QUE NADIE POR TU COCHE

FINS EL 31 IDE MARÇ

C/. MARINA, 104 - TEL. 66 05 21

EXPOSICID I VENDA: C/. MARINA S/N.

ZURICH

LLUCMAJORSEGUROS

Entre noltrosNAIXEMENTS

-Agustí Amengual i Vadell, fill d'Agustí i Antònia, nasqué el19-12-94-Maria del Carme Alberti i Servera, fill de Miguel i Esperançanasqué el 19-12-94.-Isabel Matas i Barceló filla de Jaume i Jet-Calla nasqué el 24-12-94.-Inès Ballester i Porcel filla de Joan-Manel i Fidela nasqué el 3-I-95-Maria Antònia Barceló i Suñer filla d'Andreu i Catalina nasquéel 7-1-95.-Gabriel Rigo i Navarro, fill de Baltasar i Antònia nasqué el IO-12-94-Antoni Pérez i Márquez fill d'Antoni i Maria del Carme nasquéel 24-1-95-Jordi Jiménez Mulet fill de Pere i Maria José nasqué el 23-1-95-Joan Pascual i Pavon fill de Joan i Carme nasqué el 25-1-95-Maria Pons i Gamundí, filla de Gabriel i Cándida nasqué el 31-1-95.-Margalida Salvà Puigserver filla de Joan i Práxedes nasqué el29-1-95-Miriam Pérez i Redondo filla d'Antoni i Maria dels Angels nas-qué el 10-2-95-Carme Escarrer i Parés filla de Gabriel i Francesca nasqué l' I 1-2-95-Marina Cardell i Miralles filla d'Antoni i Maria nasqué l' 11-2-95Isaac de Azarak Cerdà i Gelabert fill de Jaume-Josep i Frances-

ca nasqué el 7-2-95-Miquel-Angel Fuentes i Lagos, fill de Joan i Isabel nasqué el 12-2-95-Alba Mesquida i Sánchez, filla de Maties i Cristina nasqué el 20-2-95-Francesca Noguera i Calafat filla d'Antoni i Jerônia nasqué el22-2-95.-Maria-Manuela Obrador i Gelabert fi lla de Bartomeu i Catalinanasqué el 25-2-95.-Margalida Fullana i Cánaves filla de Pere i Maria-Antônia nas-que el 23-2-95.

MATRIMONIS

-Damià Salvá Garcies i Margalida Servera Catany, es casaren el5-11-94, a l'esg. de Sant Bonaventura. (MES DE NOVEMBRE)-Josep-Jaume Cerdà Pérez i Margalida Grimait Adrover es casa-ren el 15-10-94 a l'esgl. de Sant Bonaventura (MES D'OCTU-BRE)-Miguel Villanueva Vázquez i Susana Pérez Gutiérrez es casarendia 3-12-94 a l'esgl. de Sant Miguel.-Agustí Lara Piqueras i Blanca Maradova es casaren el 20-12-94a l'esgl. de Sant Miguel.-Josep Lluís González Izquierdo i Araceli Santiago Ruiz es casa-ren el 17-12-94 a l'esgl. de la Lactància.-Pere Joan Peña Sastre i Francesca Fernández García es casarenel 31-12-94 a l'esgl. de la Lactància.-Maties Mas i Mas i Margalida Fern( Rossinyol es casaren el 19-11-94 a l'esgl. de Sant Bonaventura (MES DE NOVEMBRE)-Gabriel Capó Serra i Maria Dolors Arbona Cafiellas es casaren el29-7-94 a l'esgl. de Ntra. Sra. de Gràcia (MES DE JULIOL)-Joan Pere 116 Salvà i Miquela Morales Comellas es casaren el 26-11-94 a l'esgl. de Sant Bonaventura.-Ramon Campaner Pons i Catalina Pons Ripoll es casaren el 14-l-95 a l'esgl. de Sant Bonaventura.-Moulay Rachid Alaqui Talib i Galina Ouchakova es casaren el8-11-94 al Jutjat de Pau.-Aureli Acebedo Lupiáñez i Morella Susana Vidal Yanez es ca-saren el 2-1-95 a l'esgl. de Sant Miguel.

-Joan Comas Jensen i Antònia Maria Adrover Barceló es casarenel 15-1-95 a l'esgl. de Sant Bonavenetura.-Joan Maria Martínez Martínez i Ulrike Helene Leasch es casarenel 29-12-94 al Jutjat de Pau.-Hipólit Jesús Pérez López i Encarnació Chamito Juzgado es ca-saren 1'11-2-95 a l'esgl de la Lactància,-Bartomeu Llompart Monserrat i Margalida Salvà Julià es casarenel 17-9-94 a l'esgl de Ntra. Sra. de Gràcia (MES DE SETEM-BRE)-Eduard Mastulas i Nicolasa Fernández Lirio es casaren el 30-I-95 al Jutjat de Pau.

DEFUNCIONS

-Miguel Font i Monsen-at, morí cl 2-1-95 als 86 anys-Damià Mir i Company morí el 2-1-95 als 89 anys.-Gregori Carbonell i Puigserver morí el 10-1-95 als 68 anys.

Aina Tomás i Puigserver morí el 13-1-95 als 93 anys.-Jerônia Ros i Fullana morí el 15-1-95 als 93 anys.-Gregori Rodríguez López morí el 27-12-94 als 84 anys.-Nadal Monserrat i Garau morí el 20-1-95 als 84 anys.-Guillem Adrover i Adrover morí el 27-1-95 als 65 anys.-Coloma Sastre Pellicer morí el 27-1-95 als 93 anys.-Charles Olaf Perry morí el 13-1-95 als 81 anys.-Antònia Monserrat i Monserrat moridl 31-1-95 als 95 anys.-Carme Leal Mantos morí 1'1-2-95 als 87 anys.-Maria Mercè Mercado i Bustos morí el 2-2-95 als 54 anys.-Margalida Torres Mas morí el 2-2-95 als 87 anys.-Damià Enseñat Pons morí el 3-2-95 als 78 anys.-Francesc Cladera i Crespí morí el 8-2-95 als 81 anys.-Joana Contestí i Torrens morí el 14-2-95 als 88 anys.-Joan Sbert i Roig morí el 15-2-95, als 78 anys.-Francesca Reda i Mut morí el 5-2-95 als 61 anys.-Lluís Montalvo i Navío, morí 1'11-2-95 als 52 anys.-Rafel Garcias Clar, morí el 17-2-95 als 71 anys.

GAT 687

SETMANA SANTASortides des de Palma

avió + Hotel + Trasllats

LISBOA: 13 - 17 d'abril 56.200,-

ORLANDO: 13 - 20 d'abril 143.500,- adults

107.000,- nins

ISRAEL: 12 - 20 d'abril 125.900,-

ROMA: 13 - 17 d'abril 64.900,-

ESLOVENIA: 12 - 17 d'abril 87.900,-

VENECIA: 66.500,-

GALICIA: 58.900,-

MADRID: 12 - 16 d'abril 46.500,-

I cira també al SUPERMERCATPROHENS de dilluns a divendres

de les 1 730 ct les 19'30 horesTel. 12 01 64 • LLUCMAJOR

CI. Maria Antònia Salvà, 38Tel. 26 74 50 • Fax. 26 90 00 S'ARENAL

Viajes

Passatemps9 Pobles del Raiguer (Mallorca)

N C I,G A NDLE V AS AAI L AL QABUNVCNO GEE D TENAP MACE A S LE CMGNT KSTB J NS L I XTARR AMTR OQC ANNB I V EFO L CBF MDCYSLIBL YP EJ CXKA AF RVP i T Z S BQDS RUARB E Z E Z MGSOT HCFL E LCF TI RF RS IARV T AM NEQDS AUHAB RP I LRLUF HLTCP EBU GE RH ADTA

Solució del mes passat-Collblau -Amer -Bec Vermell-Fotja -Abel lerol -Flamenc-Rascló -Griset -Morato

Pes forat

-Estam d'enhorabona!Ja tenim mes punts per a la recollida selectiva de dei-

L'augment de la conscienciació ciutadana pel que fa aIa preservació del medi, cada dia es major i l'Ajuntamenthi col.labora posant-hi els mitjans necessaris.

Allô que encara manca són contenidors per a piles o unIloc On poder-les depositar.

d'es rric•ix

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)

Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)Divendres horahaixa (1630 a 20h)

Carrer Majoi; 77 - Tel. 66 20 17 - LLUCMAJOR

AL VOSTRE SERVEI

/&wet/ k",odeu dete- la cove-a a cada

71-- -e --a6af-e-eu a la tfroser-e-a ci*oeféi,-

Za Iroeet--a cap-IrAiwete-áz, al( Jo"( asswe-eze-

eafrdé coe a ý«e lr&e &eeZeeu

,vale-cueelevé? 7-cove/ace,

APROFITAU LES OFERTES DEL DIA

LA MILLOR BOTIGA DE CADA DIAC/. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97- 12 06 98

BARTOMEU JAUME NADAL, S.A.RENAULT

Ronda Migjorn, s/n - Tels. 66 01 40 i 66 00EL PLACERDE VIVIRLOS

•

RENAULT RENAULT RENAULT

AU - ELECTRIC

Ronda del Ponent, 26 - Tel. 66 01 70 (LLUCMAIOR)

O BOSCH

°V.

p0 t.p/

,•

./ p■t•AIStliniittokt....., •

iv to Etp..

Taladradora de percusiónCS B 550 RE (Cierre Rapido)

ImerdrOmparataiadrareammillar

bapedeordlendirlad

Conmutadorded,acidecheedowercia

ParaundimmilaciodedeM

OoeTgoo0too pate

Bloduee de .ntereddor

inteduprixeleclrómee

Conleeleutodellicode

lavelo.daddegropwaadaptarseal.

dferen te,superle,es

0 BOSCH

•BLAUPUNKT

--Xf71===1S. L.

111M

ao l="14111 Rubi AutomóvilesLlucmajor, S.L.

Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18

C CIO CHI E 11:10 E NE 1141 ES F•A IQ A • SO 910/...

La prensa especializada no podia equivocarseal elegir al SEAT IBIZA Coche del Aflo en Espana r994('). Un automOvil fruto de La tecnologla alemana mas vanguardista

Construido en la fabrica mks moderna de Europa: Martorell. Un nuevo conctpto automovilista que recuperael placer y la alegria de conducir. Con seguridad y excelentes prestaciones. El mejot equilibrio entre calidad y precio.

Un reconocimiento. de los que mas saben. a la election de miles de conductores. Al futuro de una gran empresaUn Cerro del que tu tambitn puedes participar probándole en tu Concesionario SEAT. Y genet iciandote de unas condiciones

de compra únicas. Para llevarte el mejor Coche del Ago. Como tú quieras. Descabido

EMACOCIelP4 ATE

Aft RV CO ■ICIO i CIO 11:» IFL L1 IE IE5 A Et RAMS IE • CID Mt 41210 ILA IEEN TODA LA RED DE CONCESIONARIOS SEAT