DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)

Ministerio de Fomento Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo

Document Bàsic HR Protecció enfront del soroll

Amb comentaris del Ministeri de Foment

Articulat: Setembre 2009 Comentaris: Juny 2015

Documento Básico HR - Protección frente al ruido con comentarios

HR-i

Disposicions legislatives

El articulat d'aquest document bàsic va ser aprovat pel Reial decret 1371/2007, de 19 d'octubre (BOE 23-octubre-2007) i posteriorment ha sigut modificat per les disposicions següents: - Correcció d'errors del Reial decret 1371/2007, de 19 d'octubre (BOE 20- desembre-

2007).

- Reial decret 1675/2008, de 17 d'octubre, pel qual es modifica el Reial decret 1371/2007 (BOE 18-octubre-2008).

- Correcció d'errors i errates de l'Ordre VIV/984/2009, de 15 d'abril (BOE 23 setembre -2009).

DB HR amb comentaris

Conforme a l'establit en l'article 35.g) de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció general d'Arquitectura i Política d'Habitatge ha respost a nombroses consultes relacionades amb la interpretació i aplicació del Document Bàsic DB HR del Codi Tècnic de l'Edificació

Esta versió del DB HR incorpora, al costat del text articulat del DB, els principals comentaris, aclariments i criteris d'aplicació resultat d'aquestes consultes, dels quals s'han publicat les següents versions anteriors: - 30 de juny de 2011

Comentaris, aclaracions i criteris d’aplicació

Els comentaris que ja existien en versions anteriors figuren amb aquest tipus de lletra, amb aquesta sangria i amb una línia vertical fina en el marge esquerre.

Els comentaris, aclariments i criteris d'aplicació que s'incorporen o modifiquen significativament en aquesta actualització figuren amb una doble línia vertical en el marge esquerre.

En aquest document apareixen també referències a la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, versió publicada en la web del CTE en data 1 d'agost de 2009, que amplien i desenvolupen els comentaris continguts en aquest document..


HR-ii

Introducció I Objecte

Este Document Bàsic (DB) té per objecte establir regles i procediments que permeten complir les exigències bàsiques de protecció enfront del soroll. La correcta aplicació del DB suposa que se satisfà el requisit bàsic "Protecció enfront del soroll". Tant l'objectiu del requisit bàsic "Protecció enfront del soroll", com les exigències bàsiques s'aquesta- blecen en l'article 14 de la Part I d'aquest CTE i són els següents::

Artícul 14. Exigències bàsiques de protecció enfront del soroll (HR)

El objectiu del requisit bàsic “Protecció front el soroll” consisteix a limitar, dins dels edificis i en condicions normals d'utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll puga produir als usuaris com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per a satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran i mantindran de tal forma que els elements constructius que conformen els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per a reduir la transmissió del soroll aeri, del soroll d'impactes i del soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l'edifici, i per a limitar el soroll reverberant dels recintes. El Document Bàsic “DB HR Protecció enfront del soroll” especifica paràmetres objectius i sistemes de verificació el compliment de la qual assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de protecció enfront del soroll.

II Àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació d'aquest DB és el que s'estableix amb caràcter general per al CTE en el seu artícul el 2 (Parteix I) exceptuant-se els casos que s'indiquen a continuació: a) els recintes sorollosos, que es regiran per la seua reglamentació específica;

El DB HR no especifica valor límit d'aïllament acústic per als recintes sorollosos. No obstant açò, han de complir-se els valors límit de soroll especificats per la Llei del Soroll, en concret en el RD 1367/2007. En alguns casos, els recintes sorollosos solen regularse per altres reglaments com a ordenances municipals, que han de complir-se a més del que especifica la Llei del Soroll i els seus desenvolupaments reglamentaris

Els recintes sorollosos són aquells en els quals el nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat és major o igual que 80 dBA. Si el recinte té un nivell de pressió sonora estandarditzat ponderat A, comprès entre 70 i 80 dBA es considera com a recinte d'activitat. Exemples de recintes sorollosos són: recintes d'ús industrial, locals amb equips de reproducció sonora o audiovisuals, locals on es realitzen actuacions en directe, tallers mecànics, etc. Durant la realització del projecte, rares vegades es coneix l'activitat concreta que va a desenvolupar-se en el que en principi podrien qualificar-se com a recintes d'activitat, i en conseqüència es desconeix, així mateix, si el nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat, ponderat A, del recinte serà major que 80 dBA. Per açò, i mancant informació més precisa, el projectista podria considerar aquests recintes inicialment com d'activitat, fent constar aquesta qualificació en les Instruccions d'ús i manteniment de l'edifici. Si posteriorment, es preveu que l'activitat que va a realitzar-se supera els 80 dBA, s'adoptaran les mesures acústiques oportunes perquè els nivells de inmisiòns en els recintes adjacents no superen els valores límit establits en cada cas.

b) els recintes i edificis de pública concurrència destinats a espectacles, tals com a auditoris, sales de música, teatres, cinemes, etc., que seran objecte d'estudi especial quant al seu disseny per al condicionament acústic, i es consideraran recintes d'activitat respecte a les unitats d'ús adjacents a l'efecte d'aïllament acústic;


HR-v

El DB HR no regula els criteris, ni els procediments per al disseny acústic de recintes de pública concurrència destinats a espectacles. No obstant això, si un d'aquests recintes fos adjacent amb un recinte protegit o habitable de una unitat d'ús diferent, han de complir-se els valoris límit d'aïllament acústic especificats a l'apartat 2.1. del DB HR.

c) les aules i les sales de conferències el volum de les quals sigui major que 350 m3, que seran objecte d'un estudi especial quant al seu disseny per al condicionament acústic, i es consideraran recintes protegits respecte d'altres recintes i de l'exterior a l'efecte d'aïllament acústic;

El DB HR no regula els criteris, ni els procediments per al disseny acústic d'aules i sales de conferències de volums majors que 350m3. El seu disseny seria propi d'un estudi acústic específic.

d) les obres d'ampliació, modificació, reforma o rehabilitació als edificis existents, excepte quan es tracti de rehabilitació integral. Així mateix queden excloses les obres de rehabilitació integral dels edificis protegits oficialment en raó de la seva catalogació, com a béns d'interès cultural, quan el compliment de les exigències suposi alterar la configuració de la seva façana o la seva distribució o acabat interior, de manera incompatible amb la conservació d'aquests edificis.

El contingut d'aquest DB es refereix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit bàsic "Protecció enfront del soroll". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requi- situats bàsics, la qual cosa es possibilita mitjançant l'aplicació del DB corresponent a cadascun d'ells.

Independentment d'aquestes exclusions de l'àmbit general d'aplicació del CTE, per a cadascun dels aspectes que es regulen en aquest DB: aïllament acústic, temps de reverberació i soroll d'instal·lacions, s'especifica a quins recintes i tipus d'edificis s'apliquen cadascuna de les exigències.

III Criteris generals d’aplicació

Poden utilitzar altres solucions diferents a les contingudes en aquest DB, en aquest cas haurà de seguir-se el procediment establert en l'article 5 del CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment de les exigències bàsiques. El Catàleg d'Elements Constructius del CTE aporta valors per determinades característiques tècniques exigides en aquest document bàsic. Els valors que el Catàleg assigna a solucions constructives que no es fabriquen industrialment sinó que es generen en l'obra tenen garantia legal quant a la seva aplicació en els projectes, mentre que per als productes de construcció fabricats industrialment aquests valors tenen únicament caràcter genèric i orientatiu. Quan es cita una disposició reglamentària en aquest DB ha d'entendre's que es fa referència a la versió vigent al moment en el qual s'aplica el mateix. Quan es cita una UNEIX ha d'entendre's que es fa referència a la versió que s'indica, encara quan existeixi una versió posterior, excepte quan es tracti de normes corresponents a normes EN o EN ISO la referència de la qual hagi estat publicada en el diari oficial de la Unió Europea en el marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/CE sobre productes de construcció, en aquest cas la cita ha de relacionar-se amb la versió d'aquesta referència. Com ajuda a l'aplicació del Document Bàsic DB-HR Protecció enfront del soroll, el Ministeri d'Habitatge elaborarà i mantindrà actualitzada una Guia d'aplicació del DB-HR, de caràcter no vinculant, en la qual s'establiran aclariments a conceptes i procediments i exemples d'aplicació i que inclourà a més unes fitxes corresponents als diferents apartats del DB, disseny, execució i control, amb detalls constructius, seqüències del procés d'execució, llistats de revisió mèdica en control, etc. Aquesta guia es considerarà Document Reconegut a l'efecte de la seva aplicació. IV Condicions particulars per al compliment del DB-HR

La aplicació dels procediments d'aquest DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el mateix s'estableixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE,

les condicions de projecte, les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8, respectivament, de la Part I del CTE.


HR-vi

V Terminologia A efectos d'aplicació d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva han d'utilitzar-se conforme al significat i a les condicions que s'estableixen per a cadascun d'ells, bé en l'Annex A de aquest DB, quan es tracti de termes relacionats únicament amb el requisit bàsic "Protecció enfront del soroll", bé en l'Annex III de la Part I del CTE, quan siguin termes d'ús comú en el conjunt del Codi.


HR-vii

1 Generalitats 1. 1 Procediment de verificació

Índex

2 Caracterització i quantificació de les exigències

2.1 Valors límit d'aïllament 2.2 Valors límit de temps de reverberació 2.3 Soroll i vibracions de les instal·lacions

3 Disseny i dimensionament

3.1 Aïllament acústic a soroll aeri i a soroll d'impactes 3.2 Temps de reverberació i absorció acústica 3.3 Soroll i vibracions de les instal-lacions

4 Productes de construcció

4.1 Característiques exigibles als productes 4.2 Característiques exigibles als elements constructius 4.3 Control de recepció en obra de productes

5 Construcció

5.1 Execució 5.2 Control de la execució 5.3 Control de l’obra acabada

6 Manteniment i conservació

Annex A. Terminologia

Annex B. Notació

Annex C. Normes de referència

Annex D.Càlcul de l'índex de reducció de vibracions en unions d'elements constructius

Annex E. Mesura i valoració de la millora de l'índex de reducció acústica, ∆R, i de la reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes, ∆L, de revestiments

Annex F. Estimació numèrica de la diferència de nivells deguda a la forma de la façana Annex G. Càlcul de l'aïllament acústic d'elements constructius mixts

Annex H.Guia d'ús de les magnituds d'aïllament en relació amb les exigències Annex I. Opció simplificada per a habitatge unifamiliar adossat

HR-iv

Annex J.Recomanacions de disseny acústic per a aules i sales de conferències Annex K. Fitxes justificatives

Document Bàsic HR - Protecció enfront del soroll amb comentaris

HR-1

1 Generalitats

1.1 Procediment de verificació 1 Per a satisfer les exigències del CTE referent a la protecció enfront del soroll han de:

a) aconseguir-se els valores límit d'aïllament acústic a soroll aeri i no superar-se els valores límit de nivell de pressió de soroll d'impactes (aïllament acústic a soroll d'impactes) que s'estableixen en l'apartat 2.1;

b) no superar-se els valors límit de temps de reverberació que s’estableixen en l’apartat 2.2;

c) complir-se les especificacions de l'apartat 2.3 referents al soroll i a les vibracions de les instal·lacions.

2 Per-a la correcta aplicació d'aquest document ha de seguir-se la seqüència de verificacions que s'exposa a continuació:

a) cumpliment de les condicions de disseny i de dimensionament de l'aïllament acústic a soroll aeri i de l'aïllament acústic a soroll d'impactes dels recintes dels edificis; aquesta verificació pot dur-se a terme per qualsevol dels procediments següents:

i) mitjançant l'opció simplificada, comprovant que s'adopta alguna de les solucions d'aïllament proposades en l'apartat 3.1.2.

ii) mitjant l'opció general, aplicant els mètodes de càlcul especificats per a cada tipus de soroll, definits en l'apartat 3.1.3;

Independentment de l'opció triada, han de complir-se les condicions de disseny de les unions entre elements constructius especificades en l'apartat 3.1.4.

Es necessari incidir que la forma d'unió entre elements determina el valor d'aïllament acústic final obtingut en obra, de tal forma, que és fonamental un bon disseny de les trobades. (Apartats 2.1.B i 3.1.1 de la Guia d'Aplicació de lDB HR Protecció enfront del soroll)

b) compliment de les condicions de disseny i dimensionament del temps de reverberació i

d'absorció acústica dels recintes afectats per aquesta exigència, mitjançant l'aplicació del metode de càlcul especificat en l'apartat 3.2.

c) compliment de les condicions de disseny i dimensionament de l'apartat 3.3 referents al soroll i a les vibracions de les instal·lacions.

d) compliment de les condicions relatives als productes de construcció exposades en l'apartat 4. e) compliment de les condicions de construcció exposades en l'apartat 5.

Per-a el compliment dels valors d'aïllament acústic finals és fonamental una posada en obra que no menyscab les condicions acústiques dels elements constructius.

Apartats 2.1.B i 3.1.1 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

f) compliment de les condicions de manteniment i conservació exposades en l’apartat 6. 3 Per-a satisfer la justificació documental del projecte, han d'emplenar-se les fitxes justificatives de l’Annex K, que s’inclouran en la memòria del projecte.

L’annex K conté un exemple de fitxa justificativa de referència. Poden utilitzar-se un altre tipus de formats sempre que es consigne en el projecte tota la informació necessària per a garantir el compliment de l'exigències del DB HR.


HR-2

2 Caracterització i quantificació de les exigències

1 Per a satisfer les exigències bàsiques contemplades en l'article 14 d'aquest Codi han de complir-se les

condicions que s'indiquen a continuació, tenint en compte que aquestes condicions s'aplicaran als elements constructius totalment acabats, és a dir, albergant les instal·lacions de l'edifici o incloent qualsevol actuació que puga modificar les característiques acústiques d'aquests elements

2 Amb el compliment de les exigències anteriors s'entendrà que l'edifici és conforme amb les exigències acústiques derivades de l'aplicació dels objectius de qualitat acústica a l'espai interior de les edificacions incloses en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll i els seus desenvolupaments reglamentaris.

2.1 Valors límit d'aïllament

Les exigències d'aïllament del DB HR s'apliquen a:

- Edificis d'ús residencial: Públic i privat; - D'ús sanitari: Hospitalari i centres d'assistència ambulatoria; - D'ús docent; - Administratius. Existeixen altres tipus d'edificis, com els de pública concurrència destinats a espectacles, ús comercial, edificis d'aparcament, etc., en els quals el DB HR no regula l'aïllament acústic.

En els casos en els quals el DB HR no especifica el nivell de l'aïllament acústic d'un edifici, la propietat, l'arquitecte, projectista, etc. sempre pot especificar què condicions acústiques ha de tenir aquest edifici, igual que sempre pot especificar-se un nivell major d'aïllament acústic que l'exigit.

(Apartats 2.1.A i 2.1.2.1 de la Guia d'Aplicació de lDB HR Protecció enfront del soroll) En general, en el DB HR les exigències d'aïllament acústic s'estableixen mitjançant índexs que expressen l'aïllament acústic en l'edifici acabat i poden comprovar-se mitjançant un assaig d'aïllament acústic normalitzat. El valor d'aquest mesurament és directament comparable amb el de l'exigència. Així ocorre amb els índexs DnT,A, D2m,nT,Atr.i L’nT,w que expressen aïllament acústic a soroll aeri procedent de l'interior, exterior i d'impactes respectivament.

Nomes en casos concrets, com en el cas de la tabiquería interior d'habitatges, el DB H respecifica exigències a elements constructius en termes d'índexs de laboratori, com l'índex de reducció acústica ponderat A, RA

2.1.1 Aïllament acústic a soroll aeri Els elements constructius interiors de separació, així com les façanes, les cobertes, les mitgeres i els terres en contacte amb l'aire exterior que conformen cada recinte d'un edifici han de tenir, en conjunció amb els elements constructius adjacents, unes característiques tals que s’hi complisca:

Les exigències d'aïllament acústic entre recintes s'estableixen: - Entre una unitat d'ús i qualsevol recinte de l'edifici que no pertanga a aquesta unitat d'ús. - Entre recintes protegits o habitables i: o Recintes d'instal·lacions. o Recintes d'activitat o sorollosos. exigències d'aïllament acústic entre un recinte i l'exterior s'apliquen només als recintes protegits de l'edifici. Exigències d'aïllament acústic entre recintes s'estableixen: - Entre una unitat d'ús i qualsevol recinte de l'edifici que no pertanga a aquesta unitat d'ús. - Entre recintes protegits o habitables i: o Recintes d'instal·lacions. o Recintes d'activitat o sorollosos. Les exigències d'aïllament acústic entre edificis s'apliquen indistintament als recintes protegits i habitables confrontants amb un altre edifici, és a dir, en contacte amb una mitjanera. De la mateixa forma, si un edifici de qualsevol ús inclou recintes d'ús residencial públic o privat o hospitalari, aquests recintes han d'aïllar-se de la resta d'activitats de l'edifici. En el DB HR es consideren que són unitats d'ús i s'apliquen les exigències d'aïllament acústic del DB HR relatives a soroll entre recintes. (Apartat 2.1.2.2 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)


HR-3

Els valors límit d'aïllament acústic a soroll aeri entre recintes s'apliquen tant a recintes adjacents verticalment com a recintes adjacents horitzontalment.

En general, les exigències d'aïllament acústic es defineixen mitjançant magnituds que expressen l'aïllament acústic in situ i poden comprovar-se mitjançant un mesurament d'aïllament acústic en l'edifici acabat. Aquestes magnituds són la diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, DnT,A, per a soroll aeri interior, la diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, per a soroll de tràfic, D2m,nT,Atr, per a soroll exterior i el nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT,w, per a soroll d'impactes. Els valors de mesuraments d'aïllament acústic són directament comparables amb els valors d'aïllament acústic exigits.

No obstant açò, es contemplen situacions particulars, en les quals l'exigència d'aïllament acústic a soroll aeri entre recintes, DnT,A, se substitueix per valors mínims de l'índex global de reducció acústica, RA, de l'element de separació vertical entre aquests recintes, és a dir, se substitueix l'exigència d'aïllament entre recintes, per una exigència d'aïllament d'elements constructius. Est és el cas de:a) Els elements de separació verticals amb portes o finestres disposats entre un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre recinte de l'edifici, que no pertanga a la unitat d'ús i no siga d'instal·lacions o d'activitat, vorer punts 2.1.1.a.ii i 2.1.1.b.ii del DBHR; b) Els elements de separació verticals amb portes entre un recinte habitable i un recinte d'instal·lacions o d'activitat, vegeu punt 2.1.1.b.i.i.i del DB HRc) La tabiquería interior dels habitatges, que ha de tenir un valor de RA d'almenys 33 dBA.; d) El recinte de l'ascensor sempre que la maquinària de l'ascensor estiga en una cambra de màquines

independent del recinte de l'ascensor, que ha de tenir un valor de RA d'almenys 50 dBA. e) Els conductes d'extracció d'aire que discorreguen dins d'una unitat d'ús, que han de revestir-se amb

elements constructius amb un valor de RA d'almenys 33 dBA, llevat que siguen d'extracció de fums de garatges en aquest cas han de revestir-se amb elements constructius amb un valor de RA d'almenys 45 dBA.

(Apartats 1.3.1.1, 2.1.2.3.1 i 2.1.2.4 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll) a) En els recintes protegits:

Sempre que un recinte es combinen usos propis de recintes protegits i recintes habitables es considera que el recinte és protegit, com per exemple, el saló amb la cuina integrada..

i) Protecció enfront del soroll generat en recintes pertanyents a la mateixa unitat d'ús en edificis d'ús residencial privat:− El índex global de reducció acústica, ponderato A, RA, de la tabiquería no serà menor que 33 dBA.

Una unitat d'ús pot tenir recintes habitables o protegits. Els passadissos dins d'una unitat d'ús estan considerats com a recintes habitables. Els recintes d'instal·lacions o d'activitat no es consideren una unitat d'ús en si mateixos. Quan pertanguen a una unitat d'ús, s'aplicaran les exigències d'aïllament acústic especificades en els punts 2.1.1.a.iii i 2.1.1.b.iii.

ii) Protecció enfront del soroll generat en recintes no pertanyents a la mateixa unitat d'ús: − El aïllament acústic a soroll aeri, DnT,A, entre un recinte protegit i qualsevol altre recinte

habitable o protegit de l'edifici no pertanyent a la mateixa unitat d'ús i que no siga recinte d'instal·lacions o d'activitat, confrontant vertical o horitzontalment amb ell, no serà menor que 50 dBA, sempre que no compartisquen portes o finestres.

Quan si les compartisquen, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, d'aquestes no serà menor que 30 dBA i l'índex global de reducció acústica, ponderato A, RA, del tancament no serà menor que 50 dBA.

iii) Protecció enfront del soroll generat en recintes d'instal·lacions i en recintes d'activitat:


HR-4

Ld

dBA

Uso del edificio Residencial i hospitalari Cultural, sanitari(1), docent i ad-

ministratiu Dormitoris Estances Estances Aules

Ld ≤ 60 30 30 30 30 60 < Ld ≤ 65 32 30 32 30 65 < Ld ≤ 70 37 32 37 32 70 < Ld ≤ 75 42 37 42 37

Ld > 75 47 42 47 42

− El aïllament acústic a soroll aeri, DnT,A, entre un recinte protegit i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat, confrontant vertical o horitzontalment amb ell, no serà menor que 55dBA.

En edificis d'ús residencial públic o privat o hospitalari, les zones destinades a usos diferents a aquests, com a locals comercials, d'ús administratiu, garatges, etc., es considera que són recintes d'activitat.

Tots els aparcaments es consideren recintes d'activitat respecte a recintes habitables i protegits excepte els de ús privatiu en habitatge unifamiliar.

No es considera recinte d'instal·lacions al recinte de l'ascensor llevat que aquest tinga la maquinària incorporada.

iv) Protecció enfront del soroll procedent de l’exterior − El aïllament acústic a soroll aeri, D2m,nT,Atr, entre un recinte protegit i l'exterior no

serà menor que els valors indicats en la taula 2.1, en funció de l'ús de l'edifici i dels valors de l'índex de soroll dia, Ld, definit en l'Annex I del Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, de la zona on se situa l'edifici.

Les exigències d'aïllament acústic de l'exterior només s'apliquen a recintes protegits. En el cas d'altres recintes, tals com a recintes habitables, d'instal·lacions o activitat,. el DB HR no especifica cap nivell d'aïllament acústic, podent la propietat, l'arquitecte, projectista, etc. especificar què condicions acústiques han de tenir aquests recintes.

Taula 2.1 Valors d'aïllament acústic a soroll aeri, D2m,nT,Atr, en dBA, entre un recinte protegit i l'exterior, en funció de l'índex de soroll dia, Ld.

(1) En edificis d'ús no hospitalari, és a dir, edificis d'assistència sanitària de caràcter ambulatori, com a despatxos mèdics, consultes, àrees destinades al diagnòstic i tractament, etc.

− El valor de l'índex de soroll dia, Ld, pot obtenir-se en les administracions

competents o mitjançant consulta dels mapes estratègics de soroll. En el cas que un recinte puga estar exposat a diversos valors de Ld, com per exemple un recinte en cantonada, s'adoptarà el major valor.

− Quan no es dispose de dades oficials del valor de l'índex de soroll dia, Ld, s'aplicarà el valor de 60dBA per al tipus d'àrea acústica relatiu a sectors de territori amb predomini de sòl d'ús residencial. Per a la resta d'àrees acústiques, s'aplicarà el que es disposa en les normes reglamentàries de desenvolupament de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. (Apartat 2.1.1.1 de la Guia d'Aplicació del DBHR)

− Quan es prevé que algunes façanes, tals com façanes de pati interiors d’illa de cases

tancats o/i desllunats, així com façanes exteriors en zones o entorns


HR-5

tranquils, no van a estar exposades directament al soroll d'automòbils, aeronaus, d'activitats industrials, comercials o esportives, es considerarà un índex de soroll dia, Ld, 10 dBA menor que l'índex de soroll dia de la zona.

Si l'edifici té un pati interior o es tracta d'una poma tancada, la reducció de 10 dBA en el nivell de Ld no s'aplica si l'edifici es troba en una zona amb soroll exterior dominant d'aeronaus, ja que aquest és un soroll que afecta a tot l'edifici, inclosos els patis interiors o de poma.

− Quan en la zona on se situe l'edifici el soroll exterior dominant siga el d'aeronaus segons establisca en els mapes de soroll corresponents, el valor d'aïllament acústic a soroll aeri, D2m,nT,Atr, obtingut en la taula 2.1 s'incrementarà en 4dBA.

Si la zona on se situa l'edifici està en la petjada acústica d'un aeroport, es considerarà que el soroll exterior dominant és d'aeronaus.

b) En els recintes habitables:

i) Protecció enfront del soroll generat en recintes pertanyents a la mateixa unitat d'ús, en edificis d'ús residencial privat:

- El índex global de reducció acústica, ponderat A,RA, de la tabiquería no serà menorquí 33 dBA

ii) Protecció enfront del soroll generat en recintes no pertanyents a la mateixa unitat d'ús: − El aïllament acústic a soroll aeri, DnT,A, entre un recinte habitable i qualsevol altre recinte

habitable o protegit de l'edifici no pertanyent a la mateixa unitat d'ús i que no siga recinte d'instal·lacions o d'activitat, confrontant vertical o horitzontalment amb ell, no serà menor que 45 dBA, sempre que no compartisquen portes o finestres.

Quan sí les compartisquen i siguen edificis d'ús residencial (públic o privat) o hospitalari, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, d'aquestes no serà menor que 20 dBA i l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, del tancament no serà menor que 50 dBA.

iii) Protecció enfront del soroll generat en recintes d'instal·lacions i en recintes d'activitat: − El aïllament acústic a soroll aeri, DnT,A, entre un recinte habitable i un recinte

d'instal·lacions, o un recinte d'activitat, confrontants vertical o horitzontalment amb ell, sempre que no compartisquen portes, no serà menor que 45dBA. Quan si les compartisquen, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, d'aquestes, no serà menor que 30 dBA i l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, del tancament no serà menor que 50 dBA.

Les exigències d'aïllament acústic entre un recinte i l'exterior no s'apliquen en el cas de recintes habitables.

c) En els recintes habitables i recintes protegits adjacents amb altres edificis:

El aïllament acústic a soroll aeri (D2m,nT,Atr) de cadascun dels tancaments d'una mitgera entre dos edificis no serà menor que 40 dBA o alternativament l’aillament acústic a soroll aeri (DnT,A) corresponent al conjunt dels dos tancaments no serà menor qu50 dBA.

En el cas de mitgeres, hi ha dues exigències d’aillament acústic:

1. La exigencia D2m,nT,Atr ≥ 40 dBA per als tancaments de cada edifici, que és l'exigència utilitzada en l'etapa de projecte: L'aïllament acústic entre dos recintes depèn de factors tals com els elements constructius de separació, elements de flanc, volums, superfícies, tipus d'unions, etc. Com pugues no existir o desconèixer-se la distribució i característiques geomètriques de l'edifici


HR-6

confrontant, és aconsellable projectar el tancament de l'edifici propi complint amb l'exigència d'aïllament acústic a soroll aeri de D2m,nT,Atr ≥ 40 dBA. A mes, les mitgeres que vagen a quedar descobertes perquè no s'ha edificat en els solars adjacents o perquè la superfície de les mateixes excedeix a les de les adjacents han de complir la exigència de aïllament acústic a soroll aeri de D2m,nT,Atr ≥ 40 dBA.

2. L’exigència DnT,A ≥ 50 dBA per al conjunt de dos tancaments, és una exigència vàlida únicament a l'efecte de mesurament d'aïllament i sempre que l'edifici adjacent estiga construït.

Entre dos edificis, no existeixen exigències d'aïllament a soroll d'impactes entre recintes adjacents, ni amb una aresta horitzontal comuna.

2.1.2 Aïllament acústic a soroll d'impactes

Les exigències d'aïllament acústic a soroll d'impactes entre recintes estan aclarides en la taula 2.1.2.3 de la Guia d'Aplicació del DB HR

Els elements constructius de separació horitzontals han de tenir, en conjunció amb els elements constructius adjacents, unes característiques tals que es complisca:

a) En els recintes protegits,

i) Protecció enfront del soroll procedent generat en recintes no pertanyents a la mateixa unitat d'ús: El nivell global de pressió de soroll d'impactes, L’nT,w, en un recinte protegit confrontant vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb qualsevol altre re-cinto habitable o protegit de l'edifici, no pertanyent a la mateixa unitat d'ús i que no siga recinte d'instal·lacions o d'activitat, no serà major que 65 dB. Aquesta exigència no és aplicable en el cas de recintes protegits adjacents horitzontalment amb una escala.

Aquesta excepció solament és aplicable a escales que donen servei a diverses unitats d'ús en edificis en altura. En el cas d'escales d'ús privatiu, tals com les escales d'habitatges unifamiliars adossats o d'habitatges tipus dúplex, el nivell de pressió de soroll d'impactes, L’nT,w, entre un recinte que continga una escala que siga aquesta adjacent vertical o horitzontalment amb un recinte protegit d'una unitat d'ús diferent, no serà major que 65 dBA..

ii) Protecció enfront del soroll generat en recintes d'instal·lacions o en recintes d'activitat:

El nivell global de pressió de soroll d'impactes, L’nT,w, en un recinte protegit confrontant vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb un recinte d'activitat o amb un recinte d'instal·lacions no serà major que 60 dB.

b) En els recintes habitables: i) Protecció enfront del soroll generat de recintes d'instal·lacions o en recintes de activi-

doneu: El nivell global de pressió de soroll d'impactes, L’nT,w, en un recinte habitable confrontant vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb un recinte d'activitat o amb un recinte d'instal·lacions no serà major que 60 dB.

Les exigències d'aïllament a soroll d'impactes, les opcions general i simplificada i els assajos segons les normes UNEIX EN ISO 140-6 i UNEIX EN ISO 140-7 consideren que la transmissió de soroll d'impactes té lloc, generalment, entre un recinte emissor situat damunt d'un altre recinte receptor; el DB HR no estableix exigències d'aïllament a soroll d'impactes entre un recinte i l'immediatament superior.


HR-7

2.2 Valors llimit de temps de reverberació 1 En conjunt els elements constructius, acabats superficials i revestiments que delimiten un aula o una

sala de conferències, un menjador i un restaurant, tindran l'absorció acústica suficient de tal manera que: a) El temps de reverberació en aules i sales de conferències buides (sense ocupació i sense

mobiliari), el volum de la qual siga menor que 350 m3, no serà major que 0,7 s. b) El temps de reverberació en aules i en sales de conferències buides, però incloent el total de

les butaques, el volum de les quals siga menor que 350 m3, no serà major que 0,5 s. c) El temps de reverberació en restaurants i menjadors buits no serà major que 0,9.

El DB HR no regula ni els criteris, ni els procediments per al disseny acústic de recintes destinats a espectacles, ni d'aules i sales de conferències de volums majors que 350m3. No obstant açò, si un d'aquests recintes fóra adjacent amb un recinte protegit o habitable d'una unitat d'ús diferent, han de complir-se els valors límit d'aïllament acústic especificats en l'apartat 2.1 del DB HR. (Apartats 2.0 de la Guia d'Aplicació del DB HRProtecció enfront del soroll)

2 Per a limitar el soroll reverberante en les zones comunes els elements constructius, els acabats

superficials i els revestiments que delimiten una zona comuna d'un edifici d'ús residencial public, docent i hospitalari confrontant amb recintes protegits amb els quals comparteixen portes, tindran l'absorció acústica suficient de tal manera que l'àrea d'absorció acústica equivalent, A, siga almenys 0,2 m2 per cada metre cúbic del volum del recinte.

2.3 Soroll i vibracions de les instal·lacions 1 Es limitaran els nivells de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguen transmetre als recintes

protegits i habitables de l'edifici a través de les subjeccions o punts de contacte d'aquelles amb els elements constructius, de tal forma que no s'augmenten perceptiblement els nivells deguts a les restants fonts de soroll de l'edifici.

2 El nivell de potència acústica màxim dels equips generadors de soroll estacionari (com els cremadors, les calderes, les bombes d'impulsió, la maquinària dels ascensors, els compressors, grups electrògens, extractors, etc.) situats en recintes d'instal·lacions, així com les reixetes i difusors terminals d'instal·lacions d'aire condicionat, serà tal que es complisquen els nivells de inmisió en els recintes adjacents, expressats en el desenvolupament reglamentari de la Llei 37/2003 del Soroll.

3 El nivell de potència acústica màxim dels equips situats en cobertes i zones exteriors annexes, serà tal que a l'entorn de l'equip i en els recintes habitables i protegits no se superen els objectius de qualitat acústica corresponents.

4 A més es tindran en compte les especificacions dels apartats 3.3, 3.1.4.1.2, 3.1.4.2.2 i 5.1.4.

El DB HR tracta del soroll d'instal·lacions de dues maneres: − Regula el nivell d'aïllament dels recintes d'instal·lacions quan són adjacents amb recintes protegits i

habitables. Vegeu apartat 2.1.del DB HR. − Indica que s'han de complir els valores límit de inmisión sonora a l'interior dels recintes establits en la

Llei 37/2003 del Soroll i els seus decrets complementaris.

És important recordar que, a part de la Llei 37/2003 del Soroll i del DB HR, les instal·lacions han de complir els decrets autonòmics i ordenances municipals sobre soroll ambiental, que poden ser més exigents que la Llei del Soroll, juntament amb les seues reglamentacions específiques.


HR-8

3 Disseny i dimensionament

3.1 Aïllament acústic a soroll aeri i a soroll d'impactes 3.1.1 Dades prèvies i procediment 1 Per al disseny i dimensionament dels elements constructius, pot triar-se una de les dues opcions, simplificada o general, que figuren en els apartats 3.1.2 i 3.1.3 respectivament. 2 En tots dos casos, per a la definició dels elements constructius que proporcionen l'aïllament acústic a soroll aeri, han de conèixer-se els seus valors de massa per unitat de superfície, m, i de ín- diu global de reducció acústica, ponderat A, RA, i, per al cas de soroll d'impactes, a més dels anteriors, el nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat,Ln,w. Els valors de RA i de Ln,w poden obtenir-se mitjançant mesuraments en laboratori segons els procediments indi cados en la normativa corresponent continguda en l'Annex C, del Catàleg d'Elements Constructius o altres Documents Reconeguts o mitjançant altres mètodes de càlcul sancionats per la pràctica. 3 També ha de conèixer-se el valor de l'índex de soroll dia, Ld, de la zona on se situe l'edifici, com s'estableix en l'apartat 2.1.1.

3.1.2 Opció simplificada: Solucions d’aïllament acústic

1 La opció simplificada proporciona solucions d'aïllament que donen conformitat a les exigències d'aïllament a soroll aeri i a soroll d'impactes.

2 Una solució d'aïllament és el conjunt de tots els elements constructius que conformen un recinte (tals com a elements de separació verticals i horitzontals, tabiquería, mitgeres, façanes i cobertes) i que influeixen en la transmissió del soroll i de les vibracions entre recintes adjacents o entre l'exterior i un recinte. (Vegeu figura 3.1).

Figura 3.1. Elements que componen dos recintes i que influeixen en la transmissió de soroll entre amb dòs

3 Per a cadascun d'aquests elements constructius s'estableixen en taules els valors mínims dels paràmetres acústics que els defineixen, perquè juntament amb la resta de condicions establides en aquest DB, particularment en el punt 3.1.4, se satisfacen els valors límit d'aïllament establits en l'apartat 2.1.

L'elecció d'elements constructius (tabiquería, elements de separació verticals, horitzontals,mitgeres, façanes i cobertes) que complisquen els valors de les taules, satisfan les exigències d'aïllament acústic a soroll aeri i d'impactes simultàniament, sempre que es complisquen a més les condiciones relativas al disseny de los trobades i a l'execució que s'especifiquen en els apartats 3.1.4 i 5.1 del DB HR.


HR-9

3.1.2.1 Condicions d'aplicació

1 L'opció simplificada és vàlida per a edificis de qualsevol ús. En el cas d'habitatge unifamiliar adossat, pot aplicar-se l'Annex I.

A pesar que l'opció simplificada és vàlida per a qualsevol tipus d'edifici, està plantejada per a edificis residencials preferiblement. L'aïllament acústic en l'edifici depèn dels volums, superfícies de separació, etc. de manera que l'opció simplificada s'ha dissenyat per a recintes de dimensions similars als quals es donen normalment en habitatge. L'opció pot aplicar-se a edificis d'altres usos, però en aqueixos casos, pot resultar conservadora.

2 L'opció simplificada és vàlida per a edificis amb una estructura horitzontal resistent formada per forjats de formigó massissos o alleugerits, o forjats mixts de formigó i xapa d'acer.

Les taules de l'opció simplificada no s'apliquen a forjats de fusta, ni a forjats mixts de fusta i formigó. No obstant açò, l'opció simplificada pot utilitzar-se per a façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior en edificis d'estructura de fusta, ja que en aquests casos, les transmissions indirectes a través dels elements constructius que estan connectats a la façana, coberta o sòl en contacte amb l'aire exterior són menyspreables.

3.1.2.2 Procedimiento d’aplicació

Per al disseny i dimensionament dels elements constructius, han de triar-se: a) la tabiquería;

En l'opció simplificada, l'elecció del tipus detabiquería condiciona l'elecció dels elements de separació verticals i horitzontals, ja que latabiquería, a més de ser una partició entre dos espais, és un element de flanc que influeix en la transmissió de soroll entre recintes. Les transmissions per flancs a través de latabiquería són, en la majoria dels casos, les transmissions que més minven l'aïllament acústic dels elements de separació horitzontals, i per a limitar aquestes transmissions indirectes, s'exigeix en l'opció simplificada que la tabiquería complisca uns valors mínims de massa i d'índex de reducció acústica, RA.

b) els elements de separació horitzontals i els verticals (vegeu apartat 3.1.2.3.): i) entre unitats d'ús diferents o entre una unitat d'ús i qualsevol altre recinte de l'edifici que no

siga d'instal·lacions o d'activitat; ii) entre un recinte protegit o un recinte habitable i un recinte d'activitat o un recinte

d'instal·lacions; c) les mitgeres (vegeu apartat 3.1.2.4); d) les façanes, les cobertes i els sòls en contacte amb l'aire exterior. (vegeu apartat 3.1.2.5) )

La opció simplificada consta de quatre taules que defineixen les característiques acústiques que han de complir els elements de separació:Tabiquería, elements de separació verticals, elements de separació horitzontals,mitgeres, façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'exterior. Per a saber què condicions han de complir-se en cada tipus d'edifici és necessari zonificar l'edifici i reconèixer les unitats d'ús i saber com se situen. Han de complir-se les especificacions de les quatre taules per a edificis en els quals les unitats d'ús estan separades per elements de separació verticals i horitzontals tals com un edifici d'habitatges o un hotel. En el cas que es tractara d'un edifici en el qual les unitats d'ús només estan separades per elements de separació verticals, tal com és el cas d'habitatges adossats, s'aplicaria només l'apartat relatiu als elements de separació verticals i de façana, coberta i sòls en contacte amb l'aire exterior.

(Apartat 2.1.4.2 de la Guia d'Aplicació del DB HRProtecció enfront del soroll )

Per el general, els elements d'aquestes taules poden combinar-se de qualsevol manera, és a dir, poden combinar-se qualsevol element de separació vertical, amb qualsevol forjat,tabiquería i façana, sense embargament, algunes combinacions són poc habituals en la pràctica constructiva o no són recomanables des del punt de vista de l’aïllament acústic, de tal forma que en alguns casos l’opció simplificada no


HR-10

contempla aquestes combinacions o les limita imposant condicions més restrictives.

(Apartat 2.1.4.3.1 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

3.1.2.3 Elements de separació

3.1.2.3.1 Definició i composició dels elements de separació

1 Els elements de separació verticals són aquelles particions verticals que separen una unitat d'ús de qualsevol recinte de l'edifici o que separen recintes protegits o habitables de recintes d'instal·lacions o d'activitat (Vegeu figura 3.2). En aquesta opció es contemplen els següents tipus

: a) tipus 1: Elements compostos per un element base d'una o dues fulles de fàbrica, formigó o

panells prefabricats pesats (Eb), sensetrasdosado o amb un trasdosado per tots dos costats (Tr); b) tipus 2: Elements de dues fulles de fàbrica o panells prefabricat pesats (Eb), amb bandes

elàstiques en el seu perímetre disposades en les trobades de, almenys, una de les fulles amb forjats, sòls, sostres, pilars i façanes;

c) tipus 3: Elements de dues fulles d'entramat autoportant (Ee).

En tots els elements de dues fulles, la càmera ha d’anar farcida amb un material absorbent acústic o amortidos de vibracions.

TIPO 1 TIPO 2 TIPO 3

Eb Element constructiu base de fàbrica o de panells prefabricat pesats (una o dues fulles) Tr Trasdosado<br< span="" style="box-sizing: border-box;">/>Ee Element d'entramat autoportante<br< span="" style="box-sizing: border-box;"> />

F Forjat Sf Sòl flotant Ts Sostre suspès B Banda elàstica</br<></br<>

Figura 3.2. Composició del elements de separació entre recintes

2 Els elements de separació horitzontals són aquells que separen una unitat d'ús, de qualsevol altre recinte de l'edifici o que separen un recinte protegit o un recinte habitable d'un recinte d'instal·lacions o d'un recinte d'activitat. Els elements de separació horitzontals estan formats pel forjat (F), el sòl flotant (Sf) i, en alguns casos, el sostre suspès (Ts). (Vegeu figura 3.2).

3 La tabiquería està formada pel conjunt de particions interiors d'una unitat d'ús. En aquesta opció es contemplen els tipus següents (Vegeu figura 3.3):

a) tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats pesats amb suport directe en el forjat, sense

interposició de bandes elàstiques;

b) tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques disposades almenys en les trobades inferiors amb els forjats, o recolzada sobre el sòl flotant;

c) tabiquería d'entramat autoportante.


HR-11

Envans de fábrica de panells

prefabricats pesats amb

suport directe en el forjat

Envans de fàbrica o de panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques o recolzada sobre el sòl flotant

Envans d'entramat autoportant

T Envans F Forjat Sf Sol flotant B Banda elástica

Figura 3.3. Tipus de tabiquería 4 Les solucions d'elements de separació d'aquest apartat són vàlides per als tipus de façanes i mitjaneres següents: a) d'una fulla de fàbrica o de formigó;

b) de dues fulles: ventilada i no ventilada: Les solucions d’elements de separació d’aquest apartat són vàlides per als tipus de façanes i mitjaneres següents: amb fulla exterior, que pot ser:

− pesada: fàbrica o formigó; − lleugera: elements prefabricats lleugers com a panell sándwich o GRC. ii) amb una fulla interior, que pot ser de: − fàbrica, formigó o panells prefabricats pesats, ja siga amb suport directe en el forjat, en el sòl flotant o amb bandes elàstiques; − entramat autoportant.

La façana juga un paper important en el cas de l'aïllament acústic entre recintes ja que és un element de flanc que transmet vibracions entre recintes. Per aquest motiu, aquest apartat relatiu a les condicions dels elements de separació entre recintes arreplega també el tipus de façanes a les quals es pot aplicar les taules 3.1, 3.2 i 3.3.

3.1.2.3.2 Paràmetres acústics dels elements constructius Els paràmetres que defineixen cada element constructiu són els següents:

a) Per -a element de separació vertical, la tabiquería i la façana: i) m, massa per unitat de superfície de l'element base, en kg/m2; ii) RA, índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element base, en dBA; iii) ∆RA, millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, en dBA, deguda al

trasdossat. Els valors de la millora ∆RA d'un trasdossat depenen de la massa de l'element base sobre el qual s'instal·la. Han de triar-se aquells trasdossat el valor dels quals és almenys l'especificat en la taula 3.2, sempre que s'haja obtingut sobre un element base amb massa d'almenys l'especificada en la taula 3.2.

b)

i) Per a l'element de separació horitzontal: m, massa per unitat de superfície del forjat, en kg/m2, que correspon al valor de massa

per unitat de superfície de la secció tipus del forjat, excloent àbacs, bigues i massissats ii) RA, índex global de reducció acústica, ponderat A, del forjat, en dBA iii) ∆Lw, reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, en dB, deguda al sòl

flotant;


HR-12

iv) ∆RA, millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, en dBA, deguda al sòl flotant o al sostre suspès

Els valors de la millora ∆RA d'un sòl flotant o un sostre suspès depenen de la massa del forjat o llosa sobre el qual s'instal·la. De forma conservadora, han de triar-se aquells sòls flotants o sostres el valor dels quals és almenys l'especificat en la taula 3.3, sempre que s'hagen obtingut sobre un forjat o llosa de massa d'almenys l'especificada en la taula 3.3.

3.1.2.3.3 Condicions mínimes de la tabiquería En la taula 3.1 s'expressen els valors mínims de la massa per unitat de superfície, m, i de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, que han de tenir els diferents tipus de tabiquería

Tabla 3.1. Paràmetres de la tabiquería

Tipus

m 2

kg/m RA

dBA Fàbrica o panells prefabricats pesats amb suport directe

70

35 Fàbrica o panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques

65

33

Entramat autoportant 25 43

Segons el tipus de tabiquería, l'índex de reducció acústica, RA, exigit en aquesta taula és major que 33 dBA. Aquests valors són coherents amb els valors d'aïllament acústic obtinguts en laboratori per a aquestes particions.

3.1.2.3.4 Condicions mínimes dels elements de separació verticals

1 En la taula 3.2 s'expressen els valors mínims que ha de complir cadascun dels paràmetres acústics que defineixen els elements de separació verticals.. D'entre tots els valors de la taula 3.2, aquells que figuren entre parèntesi són els valors que han de complir els elements de separació verticals que delimiten un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat. Les caselles ombrejades es refereixen a elements constructius inadequats. Les caselles amb guió es refereixen a elements de separació verticals que no necessiten trasdossats.

Els valors de la taula 3.2 garanteixen el compliment de les exigències d'aïllament acústic a soroll aeri entre recintes d'unitats d'ús diferents, que ha de ser: − DnT,A ≥ 50 dBA (entre recintes protegits o entre qualsevol recinte d'una altra unitat d'ús i un recinte protegit); − DnT,A ≥ 45 dBA (entre recintes habitables o entre qualsevol recinte d'una altra unitat d'ús i un recinte habitable). En l'opció simplificada, es considera que l'element de separació vertical projectat entre dues unitats d'ús és el mateix independentment que separe recintes habitables, protegits o altres recintes de l'edifici, sempre que aquests últims no siguen d'instal·lacions o d'activitat. (Apartat 2.1.4.3.3 de la Guia d'Aplicació del DBHR Protecció enfront del soroll)

El recinte de l'ascensor (sempre que aquest no siga del tipus motxilla), ha de tenir un RA ≥ 50dBA segons l'establit en l'apartat 3.3.3.5 del DBHR. Tots els elements de tipus 2 i 3 de la taula 3.2 tenen un índex de reducció acústica major que 50 dBA. Si per al recinte de l'ascensor, s'empren elements de tipus 1 trasdossat només per una cara, ha de tenir-se en compte que RA (i. base+trasdossat) = RA i. base + ∆RAtrasdossat ≥ 50 dBA

2 En el cas d'elements de separació verticals de tipus 1, el trasdosado ha d'aplicar-se per ambdues cares de l'element constructiu base. Si no fóra possible trasdossar per ambdues cares i la transmissió de soroll es produïra principalment a través de l'element de separació vertical, podrà trasdossarse l'element constructiu base solament per una cara, incrementant-se en 4 dBA la mejo- ra ∆RA del trasdossat especificada en la taula 3.2.


HR-13

3 En el cas que una unitat d'ús no tinguera tabiquería interior, com per exemple un aula, pot triar-se qualsevol element de separació vertical de la taula 3.2.

4 D'acord amb l'establit en l'apartat 2.1.1, les portes que comuniquen un recinte protegit d'una unitat d'ús amb qualsevol un altre de l'edifici que no siga recinte d'instal·lacions o d'activitat, han de tenir un índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, no menor que 30 dBA i si comuniquen un recinte habitable d'una unitat d'ús en un edifici d'ús residencial (públic o privat) o hospitalari amb qualsevol un altre de l'edifici que no siga recinte d'instal·lacions o d'activitat, el seu índex global de reducció acústica, ponderat A, RA no serà menor que 20 dBA. Si les portes comuniquen un recinte habitable amb un recinte d'instal·lacions o d'activitat, el seu índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, no serà menor que 30 dBA.

Els elements de separació verticals amb portes, entre una unitat d'ús i qualsevol recinte habitable o protegit de l'edifici han de complir amb RA ≥ 50 dBA. Tots els elements de la taula 3.2 del DB HRtenen un RA major que 50dBA. Per tant, tots els elements de la taula 3.2 són també vàlids en el cas de particions que tenen portes o finestres.

5 Amb caràcter general, els elements de la taula 3.2 són aplicables juntament amb forjats de massa

per unitat de superfície, m, d'almenys 300kg/m2. No obstant açò, poden utilitzar-se amb forjats de menor massa sempre que es complisquen les condicions arreplegades en les notes indicades a peu de taula per a les diferents solucions.

6 En el cas que un element de separació vertical escometa a un mur cortina, podrà utilitzar-se la taula 3.2 assimilant la façana a alguna de les contemplades en la taula, en funció del tipus específic d'unió entre el mur cortina i l'element de separació vertical.

7 A fi de limitar les transmissions indirectes per flancs, les façanes o mitgeres, a les quals escometen cadascun dels diferents tipus d'elements de separació verticals, han de complir les condicions següents:

D Des del punt de vista de l'aïllament acústic, la façana no és solament parteix de l'envolupant de l'edifici, sinó que a més és un element de flanc que influeix en la transmissió de soroll i vibracions entre recintes. Per a limitar aquest tipus de transmissions, en l'opció simplificada s'especifiquen una sèrie de condicions que han de complir les façanes perquè puguen projectar-se conjuntament amb els elements de separació verticals. Aquestes condicions figuren a continuació. (Apartat 2.1.4.3.1 i taula 2.1.4.3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll) Les mitgeres s'han assimilat a façanes, ja se són un element de flanc al que escometen els elements de separació verticals i que, per açò, transmet soroll i vibracions

a) Elements de separació verticals de tipus1:

i) per a la façana o mitgera d'una fulla o ventilada de fàbrica o de formigó ha de complir-se: − la massa per unitat de superfície, m, de la fulla de fàbrica o de formigó, ha de ser almenys 135kg/m2; − l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la fulla de fàbrica o de formigó, ha de ser almenys 42dBA. Aquesta façana no pot utilitzar-se en el cas de recintes d'instal·lacions. En el cas d'un element de separació vertical que separe un recinte d'instal·lacions o d'activitat de qualsevol altre recinte habitable o protegit i tinga una façana d'una fulla com a element de flanc ha de trasdossarse aquesta façana per a evitar les transmissions indirectes a través de la fulla principal. ii) per a la façana o mitgera pesada de dues fulles, no ventilada, la massa per unitat de superfície, m, de la fulla exterior ha de ser almenys 130kg/m2; iii) per a la façana o mitgera ventilada o lleugera no ventilada, que tinga la fulla interior d'entramat autoportant:

− la massa per unitat de superfície, m, de la fulla interior haver de ser almenys 26 kg/m2;

− l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la fulla interior ha de ser almenys 43;

A més de complir la condició ii i iii, perquè puga aplicar-se la taula 3.2, la trobada entre la façana o la mitgera i

l'element de separació vertical de tipus 1 ha de complir l'especificat en l'apartat

3.1.4.1.1.1. (Apartat 3 de la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, Fitxa


HR-14

En la taula 3.2 no es contempla el cas d'elements de separació de tipus 1 i façanes lleugeres no ventilades amb fulla interior de fàbrica. Tampoc es contempla el cas de façanes de dues fulles, amb fulla interior de fàbrica, de formigó o de panells prefabricats pesats usats conjuntament amb tabiquería de entramat autoportant, ni el de façanes de dues fulles amb fulla interior d'entramat autoportant usats conjuntament amb tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats pesats.

Aquesta última restricció es deu al fet que en les taules s'ha assimilat que la tabiquería interior és del mateix tipus de material (fàbrica o entramat) que la de la fulla interior de les façana, de tal forma que en un edifici amb tabiquería interior de fàbrica, s'utilitzaria un trasdossat de façana de fàbrica, i el mateix succeiria amb la tabiquería d'entramat. Aquesta indicació es refereix al fet que per a utilitzar la taula 3.2 el tipus de material: Fàbrica o entramat del trasdossat de façana i el de la tabiquería han de coincidir, encara que no és necessari que tinguen el mateix espessor. Encara així, si en un edifici el tipus de trasdossat de façana és d'un altre sistema constructiu al de la tabiquería, es pot utilitzar la taula 3.2, assimilant aquest cas al de tabiquería de fàbrica, que és més restrictiva.

b) Elements de separació verticals de tipus2: i) per a la façana o mitgera de dues fulles pesada, no existeixen restriccions; No existeixen restriccions sempre que es complisquen les condicions de disseny d'unions establides en l'apartat 3.1.4.1.1.2. (Apartat 3 de la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxa ESV-02.a i ESV-02.b) ii) per a la façana o mitgera d'una sola fulla o ventilades amb la fulla interior de fàbrica o de formigó: − si la massa per unitat de superfície, m, de l'element de separació vertical és menor que 170 kg/m2, no està permès que aquests escometen a aquest tipus de mitgeres o façanes; − si la massa per unitat de superfície, m, de l'element de separació vertical és major que 170 kg/m2, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la mitgera o la façana a la qual escometen ha de ser almenys 50 dBA i la seua massa per unitat de superfície, m, almenys 225 kg/m2. En la taula 3.2 no es contempla el cas d'elements de tipus 2 que escometen a façanes de dues fulles, ventilades o no, amb fulla interior d'entramat autoportant. Tampoc es contempla el cas d'elements de tipus 2 que escometen a façanes lleugeres de dues fulles.

c) Elements de separació verticals de tipus3:

i) per a la façana o mitgera pesada de dues fulles, amb fulla interior d'entramat autoportant: − la massa per unitat de superfície, m, de la fulla exterior haver de ser almenys 145kg/m2; − l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la fulla exterior de- be ser almenys 45.

No existeixen restriccions sempre que es complisquen les condicions de disseny d'unions establides en l'apartat 3.1.4.1.1.3. (Apartat 3 de la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxa ESV-03)

ii) per a la façana o mitgera ventilada o lleugera no ventilada, que tinga la fulla interior d'entramat autoportant: − la massa per unitat de superfície, m, de la fulla interior haver de ser almenys 26 kg/m2; − l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la fulla interior ha de ser almenys 43dBA. En la taula 3.2 no es contempla el cas d'elements de separació verticals de tipus3 que escometen a façanes d'una fulla o façanes de dues fulles, ventilades o no, amb fulla interior de fàbrica, formigó o panells prefabricats pesats. La unió entre un element de separació vertical d'entramat i una façana amb fulla interior de rajola ha d'estudiar-se per a evitar les transmissions per flancs. En aquest sentit, el DBHR desaconsella aquesta unió.

Independentment de l'indicat en aquest apartat, les mitgeres i les façanes han de complir l'establit en els apartats 3.1.2.4 i 3.1.2.5, respectivament. Respecte a la taula, el seu ús i la seua organització vegeu apartat 2.1.4.3.3.4 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll. Específicament, vegen-se: − apartat 2.1.4.3.3.4.1 per a elements de separació verticals de tipus 1; − apartat 2.1.4.3.3.4.2 per a elements de separació verticals de tipus 2; − apartat 2.1.4.3.3.4.3 per a elements de separació verticals de tipus 3.


HR-15

Taula 3.2. Paràmetres acústics dels components dels elements de separació verticals Elements de separació verticals

Tipus Element base(1)(2)

(Eb - Ee)

Trasdossto(3)

(Tr) (en funció de la tabiquería)

Tabiquería de fàbrica o Tabiquería de entramat

panells prefabricats pe- autoportant sats (4)

m RA

kg/m2 dBA ∆RA ∆RA

dBA dBA TIPO 1 Una fulla o dues fulles de fàbrica amb Trasdossat

67 33 16(8) (11)

120 38 14(8) (11)

150(7) 41(7) 16(8) 13(11)

180 45 (11)

13 9 (12)(11)

200 46

10(13)

11(11) (10)(11)

250 51 (13)

6(13) 4 (8)(13)

300 52

3(13) 3(13)

8 (8)(13)

(9) 300(7) 55(7) - -

350 55

5 (13)

0(13)

(13) (8)(11) (6)

400 57

0(13) (13)

2 (13) 0 (13)

(6)(13) (6) TIPOS 2 Dues fulles de fàbrica amb bandes elàstiques perimètriques

(5) (5) 130 54

- -

170(5) 54(5) - -

(200)(6) (61)(6)

- - TIPOS 3 Entramat autoportant

44(12) 58(12) (52)(9) (64)(9) (60)(10) (68)(10)

(1) En el cas d'elements de separació verticals de dues fulles de fàbrica, el valor de m correspon al de la suma de les masses

per unitat de superfície de les fulles i el valor de RA correspon al del conjunt. (2) Els elements de separació verticals han de complir simultàniament els valors de massa per unitat de superfície, m i d'índex

global de reducció acústica, ponderat A, RA. (3) El valor de la millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA, correspon al d'un trasdossat instal·lat sobre

un element base de massa major o igual a la qual figura en la taula 3.2. (4) La columna tabiquería de fàbrica o panells prefabricats pesats s'aplica indistintament a tots els tipus de tabiquería de

fàbrica o panells prefabricats pesats inclosos en l'apartat 3.1.2.3.1. (5) La massa per unitat de superfície de cada fulla que tinga bandes elàstiques perimètriques no serà major que 150 kg/m2 i

en el cas dels elements de tipus 2 que tinguen bandes elàstiques perimètriques únicament en una de les seues fulles, la fulla que recolza directament sobre el forjat ha de tenir un índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de elements 42 dBA.

(6) Aquesta solució és vàlida únicament per a tabiquería d'entramat autoportant o de fàbrica o panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques en la base, disposades tant en la tabiquería del recinte d'instal·lacions, com en la del recinte protegit immediatament superior. D'altra banda, aquesta solució no és vàlida quan escometen a mitgeres o façanes d'una sola fulla ventilades o que tinguen en aïllament per l'exterior.


HR-16

La massa per unitat de superfície de cada fulla que tinga bandes elàstiques perimètriques no serà major que 150 kg/m2 i en el cas dels elements de tipus 2 que tinguen bandes elàstiques perimètriques únicament en una de les seues fulles, la fulla que recolza directament sobre el forjat ha de tenir un índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de elements 45 dBA.

(7) Aquesta solució és vàlida si es disposen bandes elàstiques en les trobades de l'element de separació vertical amb la tabiquería de fàbrica que escomet a l'element, ja siga aquesta amb suport directe o amb bandes elàstiques.

(8) Aquestes solucions no són vàlides si escometen a una façana o mitgera d'una fulla de fàbrica o ventilada amb la fulla interior de fàbrica o de formigó.

(9) Aquesta solució de tipus 3 és vàlida per a recintes d'instal·lacions o d'activitat si es compleixen les condicions següents: − Es disposa en el recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat i en el recinte habitable o recinte protegit adjacent horitzontalment un sòl flotant amb una millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA major o igual que 6dBA; − A més, ha de disposar-se en el recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat un sostre suspès amb una millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA major o igual que: i. 6dBA, si el recinte d'instal·lacions és interior o l'element de separació vertical escomet a una façana lleugera, amb fulla interior d'entramat autoportant; ii. 12dBA, si l'element de separació vertical de tipus 3 escomet a una mitgera o façana pesada amb fulla interior d'entramat autoportant. Independentment de l'especificat en aquesta nota, els sòls flotants i els sostres suspesos han de complir l'especificat en l'apartat 3.1.2.3.5.

(10) Solució vàlida si el forjat que separa el recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat d'un recinte protegit o habitable té una massa per unitat de superfície major que 400 kg/m2.

(11) Valors aplicables en combinació amb un forjat de massa per unitat de superfície, m, d'almenys 250kg/m2 i un sòl flotant, tant en el recinte emissor com en el recinte receptor, amb una millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA major o igual que 4dBA;

(12) Valors aplicables en combinació amb un forjat de massa per unitat de superfície, m, d'almenys 200kg/m2 i un sòl flotant i un sostre suspès, tant en el recinte emissor com en el recinte receptor, amb una millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA major o igual que 10dBA i 6dBA respectivament;

Aquesta condició està motivada per a limitar les transmissions indirectes a través dels forjats. Aquesta condició és només aplicable en el cas de forjats de 200kg/m2. Els forjats de masses majors, no requereixen d'un sòl i un sostre suspès amb aquests valors de ∆RA per a limitar la transmissió indirecta. Independentment de l'especificat en aquest punt, els forjats han de complir les exigències d'aïllament a soroll aeri i d'impactes establits en el punt 2.1 i l'especificat en la taula 3.3 de l'opció simplificada d'aquest DB.

(13) Valors aplicables en combinació amb un forjat de massa per unitat de superfície, m, d'almenys 175kg/m2. Independentment dels especificat en les notes 10, 11 i 12, els sòls flotants i els sostres suspesos han de complir l'especificat en l'apartat 3.1.2.3.5.

3.1.2.3.5 Condicions mínimes dels elements de separació horitzontals

1 En la taula 3.3 s'expressen els valors mínims que ha de complir cadascun dels paràmetres acústics que defineixen els elements de separació horitzontals.

En l'opció simplificada, es tria el mateix element de separació horitzontal per a cada planta, excepte en aquelles zones on els recintes protegits o habitables limiten amb recintes d'instal·lacions o d'activitat, en les quals l'aïllament acústic exigit és major. Segons siga l'aïllament acústic exigit entre els recintes, (instal·lacions, activitat, etc.), es triaran diferents sòls flotants i sostres suspesos. Es parteix de la dada de massa per unitat de superfície del forjat projectat per motius estructurals. A partir d'aquesta dada s'obté el sòl flotant requerit, i si fóra necessari, un sostre suspès. En la taula 3.3 es fa referència a la tabiquería del recinte receptor, açò és a causa que a través de la tabiquería que conforma els recintes es produeixen transmissions indirectes que exciten els forjats, donant com resultat una pèrdua d'aïllament acústic a soroll aeri i a soroll d'impactes. S'ha diferenciat entre tres tipus de tabiquería: − de fàbrica recolzada directament sobre el forjat; − de fàbrica recolzada sobre bandes elàstiques o disposada sobre el sòl flotant; − d'entramat. Des del punt de vista de la utilització de la taula 3.3, la tabiquería recolzada sobre un sòl flotant, s'assimila a la tabiquería recolzada sobre bandes elàstiques.


HR-17

2 Els forjats que delimiten superiorment una unitat d'ús han de disposar d'un sòl flotant i, si escau, d'un sostre suspès amb els quals es complisquen els valors de millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA i de reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw especificats en la taula 3.3.

L La manera més efectiva d'aïllar el soroll d'impactes és la d'emprar sòls flotants, que en general tenen uns bons valors de reducció de la pressió de soroll d'impactes, ∆Lw i segons el cas, milloren també en aïllament a soroll aeri. Per a usar la taula 3.3, ha de triar-se el sòl flotant amb el ∆Lw requerit i segons el cas, triar un sostre suspès amb la millora ∆RA, especificada en la taula. (Apartat 2.1.4.3.4.1 del la Guia d'Aplicació delDB HR Protecció enfront del soroll)

3 Els forjats que delimiten inferiorment una unitat d'ús i la separen de qualsevol altre recinte de l'edifici

han de disposar d'una combinació de sòl flotant i sostre suspès amb els quals es complisquen els valors de millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA

En el cas de recintes d'activitat o instal·lacions que se situen sota unitats d'ús, només s'exigeix que la combinació de sòl flotant i sostre suspès complisca amb el valor de millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆.

4 A més, per a limitar la transmissió de soroll d'impactes, en el forjat de qualsevol recinte adjacent

horitzontalment amb un recinte pertanyent a unitat d'ús o amb una aresta horitzontal comuna amb el mateix, ha de disposar-se un sòl flotant la reducció del qual del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, siga l'especificada en la taula 3.3. (Vegeu figura 3.4). De la mateixa manera, en el forjat de qualsevol recinte d'instal·lacions o d'activitat que siga adjacent horitzontalment amb un recinte protegit o habitable de l'edifici o amb una aresta horitzontal comuna amb els mateixos, ha de disposar-se d'un sòl flotant la reducció del qual del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, siga l'especificada en la taula 3.3.

En general, la manera d'aïllar a soroll d'impactes un recinte consisteix a actuar sobre el forjat on es van a produir els impactes, instal·lant un sòl flotant, que impedisca la transmissió entre recintes superposats, però també entre recintes adjacents i recintes amb una aresta horitzontal comuna. A pesar que les exigències d'aïllament a soroll d'impactes L’nT,w ≤ 65 dB (Vegeu apartat 2.1 del DB HR), no són aplicable en recintes habitables, sí ho són per als recintes protegits, que siguen adjacents vertical, horitzontalment o tinguen una aresta horitzontal comuna amb recintes d'altres unitats d'ús o qualsevol altre recinte de l'edifici. En aquest sentit, convé instal·lar sòls flotants també en els recintes habitables, ja que solen estar en contacte amb un recinte protegit adjacent horitzontalment, verticalment o amb una aresta horitzontal comuna. És per açò que l'ús de sòls flotants s'estén a la pràctica totalitat de recintes d'un edifici, com pot veure's en la figura 3.4. (Apartats 2.1.2.3.2 i 2.1.4.3.4.1 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

5 En el cas que una unitat d'ús no tinguera tabiquería interior, com per exemple un aula, pot triar-se qualsevol element de separació horitzontal de la taula 3.3.

6 Entre parèntesi figuren els valors que han de complir els elements de separació horitzontals entre un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o d'activitat.

7 A més de l'especificat en les taules, els sostres suspesos dels recintes d'instal·lacions han d'instal·lar-se amb amortidors que eviten la transmissió de les baixes freqüències (preferiblement d'acer). Així mateix els sòls flotants instal·lats en recintes d'instal·lacions, poden comptar amb un material aïllant a soroll d'impactes, amb amortidors o amb una combinació de tots dos de manera que evite la transmissió de les baixes freqüències.

8 Amb caràcter general, la taula 3.3 és aplicable a façanes lleugeres ventilades i no ventilades amb la fulla interior d'entramat autoportant. La fulla interior de la façana ha de complir les condicions següents:

a) La massa per unitat de superfície, m, ha de ser almenys 26kg/m2; b) L'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, ha de ser almenys 43dBA

Respecte a la taula, el seu ús i la seua organització vegeu apartat 2.1.4.3.4.2 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll. Específicament, vegen-se:

− apartat 2.1.4.3.4.2.1 per a elements de separació hortizontales quan en els recintes hi ha

una tabiquería de fàbrica amb suport directe; − apartat 2.1.4.3.4.2.2 per a elements de separació hortizontales quan en els recintes hi ha

una tabiquería de fàbrica amb bandes o amb recolze en el sòl flotant; − apartat 2.1.4.3.4.2.3 per a elements de separació hortizontales quan en els recintes hi ha

una tabiquería d'entramat


HR-18

Disposició de sòls flotants per a limitar la transmissió de soroll d'impactes entre recintes adjacents horitzontalment (1-1’) i entre recintes amb una aresta horitzontal comuna (2-2’)

Figura 3.4. Esquema en secció vertical. Disposició dels sòls flotants.


HR-19

Taula 3.3. Paràmetres acústics dels components dels elements de separació horitzontals Sòl flotant i sostre suspès

(Sf) y (Ts) en funció de la tabiquería

Forjat(1)

(F)

Tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats

pesats amb suport directe en el forjat

Tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques o

recolzada sobre el sòl flotant.

Tabiquería d'entramat autoportant

Sòl flotant

(2)(3)

Sostre

suspès (5)

Sòl flotant

(2)(3)

Sostre

suspès (5)

Sòl flotant

(2)(3)

Sostre suspè

s (5)

Condicions de

la façana

(6) m

kg/m2

RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA ∆RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA ∆RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA 0 2 6 7

∆RA

dBA 8 7 5 2H 1

175 44

26 3 15

2

15 4 26

(31) 15

8 4 9 14 15 19 (4) (9) (14) (15) (17) (18)

0 2 4

0 15 12 5 1H 4 3

(15) (10) (5) 2H (4) (1) (0)

1H 7 6 5 2H

200 45

225 47

25 (30) 24

(29)

8 15 (14) (15) (19)

0 2 5

15 17 (9) (15) (19)

5 2

(15) (14) (11) 15 8 5 1 0

(15) (9) (7)

24 (29) 23

(28)

6 7 2 9 15 (1) (2) (9) (11) (16)

0 2 4 0 2 5 9 14 15 (0) (2) (8) (9) (12) (13)

1 0

15 5 1H 2

(15) (14) (7) 2H (5) (0)

1H 4 3 2H 0

15 8 5 1H 2 1 0

(13) (11) (5) (4) 2H (1) (0)

1H


HR-20

Taula 3.3. Paràmetres acústics dels components dels elements de separació horitzontals. Sòl flotant i sostre suspès

(Sf) y (Ts) en funció de la tabiquería

Forjat(1)

(F)

Tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats

pesats amb suport directe en el forjat

Tabiquería de fàbrica o de panells prefabricats pesa-

dos amb bandes elàstiques o recolzada sobre el sòl

flotant.

Tabiquería d'entramat autoportant

Sòl flotant

(2)(3)

Sostre

suspès (5)

Sòl flotant

(2)(3)

Sostre suspès (5)

Sòl flotant (2)(3)

Sostre suspès(5)

Condicions de

la façana

(6) m

kg/m2

RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA ∆RA

dBA ∆Lw

dB 22

∆RA

dBA

0 2

∆RA

dBA 10 5

∆Lw

dB 21

∆RA

dBA 0 2 0

∆RA

dBA 2 0 2H 9

250 49

9 (27) (6)

(9)

0 (15) (10) (26)

2 9

(0) (2) (6) (9) (11)

5 1H 0

(11) (9) (5) 2H (2) (0)

1H

3 15 0 4 0 0 2H

18 8 5 9 4

300(4) 52

16 2 4

(3)

1 0

(15)

16 0 2

(0) (2)

2 0 1H

(5) (4)

(21) (7) (8) (9)

(6) (5) (4)

(21) (5) (10)(7)

(7)

(0) 2H (0)(7)

(15)

0 12 1 8

(9) 0

(11) 1H

0

350(4) 54

16 2 5 8 1

12 0

15 0 0 14 0 5 (0)

5 0 (3)

1H ó 2H

(19)

0 2 2 0

(1) (4) (5) (8)

(11) (5) (4) (2)

(19)

(2) (3)

(8)(7)

(5) (7) (8)

(2) (0) 2H

(0)(7)

(7) (5) 1H (4)

14 9 2 5 5 2 15

12 0 0 11 0 0 1H ó 2H

400(4) 57

(17)

(0) (4) (6)

(6) (1) (0)

(16)

(0) (5)(7)

(0) (1) (4)

(0) (0)(7) 2H (9) (7) (3)

(10)(7)

0 0

(0)(7) (6)

(8) (9)(7)

(1) 1H (0)

(0)(7)

12 0 4 5 0

10 0 0 10 0 0 1H ó 2H

450 58 (15)

(0) (3)

(3) (0)

(15)

(0) (4)(7)

(0)

(0) (0)(7) 2H (4)

(6)(7) (0)(7)

(3) (4)

(2) 1H (0)


HR-21

(7)(7) (0)(7)

12 0 0( 10 0 0( 9 0 0( 1H ó 2H

500 60

(17) (4)

(5)

(7) (5) (15)

(0)

(3)(7)

(0)

(0)(7) (14)

(0) (1)(7)

(0)

(0) (0)(7) 2H (1)

(1) (3)(7)

(0) 1H (0)(7)

(1) Els forjats han de complir simultàniament els valors de massa per unitat de superfície, m i d'índex global de reducció acústica ponderat A,RA.

(2) Els sòls flotants han de complir simultàniament els valors de reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, i de millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA.

(3) Els valors de millora de l'aïllament a soroll aeri, ∆RA, i de reducció de soroll d'impactes, ∆Lw, corresponen a un únic sòl flotant; l'addició de millores successives, una sobre una altra, en un mateix costat no garanteix l'obtenció dels valors d'aïllament.

(4) En el cas de forjats amb peces de entrebigat de poliestirè expandit (EPS), el valor de ∆Lw corresponent ha d'incrementar-se en 4dB.

(5) Els valors de millora de l'aïllament a soroll aeri, ∆RA, corresponen a un únic sostre suspès; l'addició de millores successives, una sota una altra, en un mateix costat no garanteix l'obtenció dels valors d'aïllament.

(6) Per a limitar les transmissions per flancs, en el cas de la tabiquería d'entramat autoportant, en la taula 3.3 apareixen els símbols

− − 1H, per a façanes o mitgeres d'1 fulla o façanes ventilades de fàbrica o de formigó, que han de complir; i. la massa per unitat de superfície, m, de la fulla de fàbrica o de formigó haver de ser almenys 135kg/m2; ii. l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la fulla de fàbrica o de formigó ha de ser almenys 42dBA.

− 2H, per a façanes o mitgeres de dues fulles, que han de complir: i. per a les façanes pesades no ventilades o ventilades per l'exterior de la fulla principal amb la fulla interior d'entramat autoportant o adherit:

− la massa per unitat de superfície, m, de la fulla exterior haver de ser almenys 145kg/m2; − l'índex global de reducció acústica, ponderat A, R , de la fulla exterior ha de ser almenys 45dBA.

ii. per a les façanes o mitgeres pesades ventilades per l'interior de la fulla principal o lleugeres ventilades o no ventilades, amb la fulla interior d'entramat autoportant:

− la massa per unitat de superfície, m, de la fulla interior haver de ser almenys 26kg/m2; − l'índex global de reducció acústica, ponderat A, R , de la fulla interior ha de ser almenys 43dBA;

Les solucions per a façana de dues fulles també són aplicables en el cas que els recintes siguen interiors. (7) S Solucions d'elements de separació horitzontals específiques per al cas de garatges.

3.1.2.4 Condicions mínimes de les mitgeres

1 El paràmetre que defineix una mitgera és l'índex global de reducció acústica, ponderat A,RA. 2 El valor de l'índex global de reducció acústica ponderat, RA, de tota la superfície del tancament que constituïsca una mitgera d'un edifici, no serà menor que 45 dBA.

Aquesta condició s'aplica als tancaments de mitgera d'un edifici, independentment que el tancament de l'edifici adjacent estiga construït o no. Aquesta condició és suficient per al compliment de les dues exigències relatives a les mitgeres establides en l'apartat 2.1 d'aquest DB.

3.1.2.5 Condicions mínimes de les façanes, les cobertes i els sòls en contacte amb l'aire exterior. 1 En la taula 3.4 s'expressen els valors mínims que han de complir els elements que formen els buits i la part cega de la façana, la coberta o el sòl en contacte amb l'aire exterior, en funció dels valores límit d'aïllament acústic entre un recinte protegit i l'exterior indicats en la taula 2.1 i del percentatge de buits expressat com la relació entre la superfície del buit i la superfície total de la façana vista des de l'interior de cada recinte protegit. 2 El paràmetre acústic que defineix els components d'una façana, una coberta o un sòl en contacte amb l'aire exterior és l'índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll exterior dominant d'automòbils o d'aeronaus,RA,tr, de la part cega i dels elements que formen el buit. 3 Aquest índex, RAtr, caracteritza al conjunt format per la finestra, la caixa de persiana i el aixecador si ho hi haguera. En el cas que el aireador no estiguera integrat en el buit, sinó que es col·locara en el tancament, ha d'aplicar-se l'opció general .


HR-22

v

c

S

L'aïllament acústic d'un element mixt, tal com una finestra amb una caixa de persiana incorporada, pot estimar-se mitjançant la fórmula següent:

S ·10 −0,1·Rv , Atr + S ·10 −0,1·Rc , Atr R

on:

A,tr = −10·lg v

c [dBA]

RA,tr índex global de reducció acústica, per a soroll de tràfic del conjunt format per la finestra i la caixa de persiana, Rv,A,tr índex global de reducció acústica, per a soroll de tràfic de la finestra, [dBA]; Rc,A,tr índex global de reducció acústica, per a soroll de tràfic de la caixa de persiana, [dBA]; S àrea total del conjunt finestra + caixa de persiana [m2]; S àrea de la finestra, [m2]; S àrea de la caixa de persiana, [m2];

(Apartat 2.1.4.4.1 de la Guia d'aplicació del DBHR

4 En el cas que la façana del recinte protegit fora en cantonada o tinguera esquivaments, el

percentatge de buits es determina en funció de la superfície total del perímetre de la façana vista des de l'interior del recinte.

En comptabilitzar el percentatge de buits des de l'interior de cada recinte, poden triar-se finestres amb diferent índex d'aïllament RA,tr, en pràcticament cada recinte de dimensions diferents d'un edifici. Per exemple: En el cas d'un edifici d'habitatges, el percentatge de buits en un saló pot superar el 60%, no obstant açò el percentatge de buits en un dormitori sol ser del 30%. Per a evitar la multiplicitat de finestres amb diferent aïllament acústic en un edifici, pot seleccionar-se el cas més desfavorable, que és: - El recinte més exposat al soroll, és a dir, amb un índex de soroll dia, Ld, major. - El recinte de major percentatge de buits - El recinte que tinga unes majors exigències d'aïllament acústic. • En edificis d'ús residencial i hospitalari, els dormitoris. • En edificis d'ús cultural, sanitari, docent, administratiu, les estades. En general, les finestres, els airejadors i les caixes de persiana són elements de poc aïllament acústic i els més determinants en l'aïllament acústic global de les façanes. L'aïllament d'una finestra depèn de factors com el tipus de vidre i de la classe de permeabilitat al pas de l'aire de la mateixa, generalment relacionada amb el sistema d'obertura. El tipus de material no té influència. El Catàleg d'Elements Constructius aporta informació sobre el RA,tr de finestres. Es tracta de descripcions genèriques que a més són conservadores. També pot recórrer-se a fabricants de finestres. (Apartat 2.1.4.4.2 de la Guia d'aplicació del DBHR protecció enfront del soroll)


HR-23

Taula 3.4 Paràmetres acústics de façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior de recintes protegits

Nivell límit exigit

(Tabla 2.1) D2m,nT,Atr

dBA

Part cega

100 % RA,tr dBA

Part

cega ≠ 100 %

RA,tr dBA

Buits Percentatge de buits

(2) RA,tr dels components del buit dBA

Hasta 15 % De 16 a 30%

De 31 a 60%

De 61 a 80%

De 81 a 100%

D2m,nT,Atr = 30

33 35 26 29 31 32

33 40 25 28 30 31

45 25 28 30 31

D2m,nT,Atr = 32

35 35 30 32 34 34

35 40 27 30 32 34

45 26 29 32 33

D2m,nT,Atr = 34(1)

36 40 30 33 35 36

36 45 29 32 34 36

50 28 31 34 35

D2m,nT,Atr = 36(1)

38 40 33 35 37 38

38 45 31 34 36 37

50 30 33 36 37

D2m,nT,Atr = 37

39 40 35 37 39 39

39 45 32 35 37 38

50 31 34 37 38

D2m,nT,Atr = 41(1)

43 45 39 40 42 43

43 50 36 39 41 42

55 35 38 41 42

D2m,nT,Atr = 42

44 50 37 40 42 43

44 55 36 39 42 43

60 36 39 42 43

D2m,nT,Atr = 46(1)

48 50 43 45 47 48

48 55 41 44 46 47

60 40 43 46 47

D2m,nT,Atr = 47

49 55 42 45 47 48 49

60 41 44 47 48

D2m,nT,Atr = 51(1)

53 55 48 50 52 53 53

60 46 49 51 52 (1) Els valors d'aquests anivelles límit es refereixen als quals resulten d'incrementar 4 dBA els exigits en la taula 2.1, quan el soroll exterior dominant és el d'aeronaus. (2) L'índex RA,tr dels components del buit expressat en la taula 3.4 s'aplica a les finestres que disposen de airejadors, sistemes de

microventilació o qualsevol altre sistema d'obertura d'admissió d'aire amb dispositius de tancament en posició tancada.

És important ressaltar que la taula anterior està basada en la idea que les finestres són els elements de menor aïllament acústic i els que solen limitar l'aïllament acústic enfront del soroll exterior del conjunt. Aquesta situació que és la més usual, pot invertir-se en determinats casos en els quals els tancaments opacs tenen un aïllament similar al de les finestres, com pot ser en les solucions de façana o coberta lleugera de panell sándwich de fusta. En tals casos, pot usar-se la taula 3.4 del DB HR, tenint en compte que “part cega” ha d'assimilar-se a l'element constructiu amb índex RA,tr major , ja siga est una finestra o qualsevol tancament. “Buit” ha d'assimilar-se a aquell tancament amb RA,tr menor.


HR-24

3.1.3 Opció general. Mètode de càlcul d'aïllament acústic 1 L'opció general conté un procediment de càlcul basat en el model simplificat per a la transmissió acústica estructural de la UNEIX EN 12354 parts 1, 2 i 3. També podrà utilitzar-se el model detallat que s'especifica en aqueixa norma. 2 La transmissió acústica des de l'exterior a un recinte d'un edifici o entre dos recintes d'un edifici es produeix seguint els camins directes i els indirectes o per via de flancs. 3 En el càlcul de soroll aeri s'usa l'aïllament acústic aparent R’ (o índex de reducció acústica aparent), que es considera en la seua forma global RA’; en el càlcul de soroll d'impactes s'usa el nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat L’n,w.

3.1.3.1 Procediment d’aplicació 1 Per al correcte disseny i dimensionament dels elements constructius d'un edifici que proporcionen

l'aïllament acústic, tant a soroll aeri com a soroll d'impactes, ha de realitzar-se el disseny i dimensionament dels seus recintes tenint en compte les diferències en forma, grandària i d'elements constructius entre parelles de recintes, i considerant cadascun d'ells com a recinte emissor i com a recinte receptor.

E El càlcul d'aïllament acústic es realitza per cada parella de recintes. El que obliga a realitzar prèviament una selecció de parelles de recintes de l'edifici en els quals l'aïllament és més desfavorable en funció dels volums, superfícies i unions entre elements.

2 Ha de procedir-se separadament al càlcul de l'aïllament acústic a soroll aeri tant d'elements de

separació verticals (particions i mitgeres)i elements de separació horitzontals, com de façanes i de cobertes (vegeu figura 3.1), i al càlcul de l'aïllament acústic a soroll d'impactes dels elements de separació horitzontals entre recintes superposats, entre recintes adjacents i entre recintes amb una aresta horitzontal comuna (vegeu figura 3.7).

3 A partir de les dades prèvies establides en l'apartat 3.1.1, ha de determinar-se l'aïllament acústic a soroll aeri (DnT,A, diferència de nivells estandarditzada, ponderada A) i el nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT,w, per a un recinte, tenint en compte les transmissions acústiques directes dels elements constructius que ho separen d'uns altres i també les transmissions acústiques indirectes per tots els camins possibles, així com les característiques geomètriques del recinte, els elements constructius empleats i les formes de trobada dels elements constructius entre si.

4 Els valors finals de les magnituds que defineixen les exigències, diferència de nivells estandarditzats, ponderada A, DnT,A, i nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat ,L’nT,w, es expressaran arrodonits a un nombre enter. Els valors de les especificacions de productes i elements constructius podran usar-se arrodonits a enters o amb un decimal i en les magnituds de càlculs intermedis s'usarà una xifra decimal.

3.1.3.2 Hipòtesi per al càlcul. Comportament en obra dels elements constructius 1 Les transmissions per via directa i per via de flancs han d'establir-se en termes d'aïllament mesurat

in situ. No obstant açò, a l'efecte d'aquest DB es consideren vàlides les expressions següents:

R situ = Rlab

Ln,situ = Ln,lab

[dB] (3.1) [dB] (3.2)

sent

Rsitu índex de reducció acústica d'un element mesurat in situ, [dB] Rlab índex de reducció acústica d'un element mesurat en laboratori, [dB] Ln,situ nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat in situ, [dB] Ln,lab nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat en laboratori, [dB]


HR-25

2 D'igual forma, per a revestiments tals com a sostres suspesos, sòls flotants i trasdossats, els valors mesurats in situ de la millora de l'índex de reducció acústica, ∆Rsitu, i de la reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes per revestiment de la cara d'emissió de l'element de separació, ∆Lsitu, i de la cara de recepció de l'element de separació, ∆Ld,situ, poden aproximar- s'a els valors mesurats en laboratori:

ΔR situ = ΔRlab [dB] (3.3) ΔL situ = ΔLlab [dB] (3.4) ΔL d,situ = ΔL d,lab [dB] (3.5)

sent ∆Rlab millora de l'índex de reducció acústica d'un revestiment d'element constructiu vertical o

horitzontal mesurat en laboratori, [dB]; ∆Llab reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes d'un revestiment de forjat en la cara

d'emissió de l'element de separació mesurat en laboratori, [dB]; ∆Ld, lab reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes mitjançant una capa addicional sobre la

cara de recepció de l'element de separació mesurat en laboratori, [dB]. Per a forjats homogenis de massa per unitat de superfície menor que 300 kg/m2 o forjats de bigues de fusta, no han d'usar-se els valors de reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes, ∆L, mesurats sobre un forjat normalitzat.

3 Per a l'aplicació dels valors ∆RA en el mètode de càlcul, on apareixen com sumant lineal, han de complir-se les condicions d'ús següents: a) la relació de masses per unitat de superfície entre l'element constructiu base vertical i el revestiment ha de ser igual o major que 2; b) la relació de masses per unitat de superfície entre el forjat i el sòl flotant ha de ser igual o major que 2.

4 En el cas que no es complisquen aquestes condicions, ha d'utilitzar-se l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA del conjunt format per l'element base vertical i els trasdossats o del conjunt format pel forjat i el sòl flotant.

5 Per a l'aplicació dels valors ∆Lw en el mètode de càlcul, on apareixen com sumant lineal, ha de complir-se que la relació de masses per unitat de superfície entre el forjat i el sòl flotant ha de ser igual o major que 2. Quan no es complisca aquesta condició ha d'utilitzar-se el nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, Ln,w, del conjunt format pel sòl flotant i el forjat.

6 Per simplificació en la notació, a partir d'aquest punt es considerarà: Rlab = R, Ln,lab = Ln , ∆Rlab = ∆R, ∆Llab = ∆L y ∆Ld,lab = ∆Ld.

7 En les unions, la transmissió in situ es caracteritza per l'índex de reducció de vibracions per a cada camí de transmissió de l'element i al j, Kij. Aquest és funció de la diferència de nivells de velocitat promediada en adreça Dv,ij, situ . El seu valor s'obté mitjançant les fórmules de l'Annex D, a partir de la relació de masses per unitat de superfície, del tipus d'unió i dels elements constructius.

3.1.3.3 Mètode de càlcul d'aïllament acústic a soroll aeri entre recintes interiors

1 La diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, DnT,A, utilitzada per a recintes interiors es calcula mitjançant l'expressió:

0,32 ⋅ V DnT,A = R' A +10 ⋅ lg

Ss [dBA] (3.6)

DnT,A, expressa l'aïllament entre recintes, que depèn de: − l'element constructiu de separació; − els elements de flanc;


HR-26

n

∑

− el tipus d'unió entre elements constructius; − el volum i la superfície de separació entre els recintes.

sent V volum del recinte receptor, [m3]; Ss àrea compartida de l'element de separació, [m2], R’A índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, [dBA].

2 L'índex de reducció acústica aparent en obra R’ es calcula de forma general mitjançant l'expressió: R' = −10 ⋅ lg τ' sent

[dB] (3.7)

τ’ factor de transmissió total de potència acústica, definit com el quocient entre la potència acústica total radiada al recinte receptor i la potència acústica incident sobre la part compartida de l'element de separació, per als diferents camins directes i indirectes (de flancs) que s'indiquen en la figura 3.5.

Figura 3.5 Definició dels camins de transmissió acústica ij entre dos recintes. Planta o secció

3 Per a obtenir l'índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, R’A, s'utilitzaran els índexs globals de reducció acústica dels elements constructius, RA, aproximadament Rw+C de la UNEIX EN ISO 717-1, donant com resultat els corresponents valors d'aïllament in situ. Els índexs de reducció acústica, RA, d'elements constructius homogenis poden calcular-se segons la llei de massa, expressions A.16 i A.17 de l'Annex A, encara que és preferible usar valors de- acabats en laboratori.

R' A

= −10 ⋅ lg 10 − 0,1RDd,A + n

∑10 − 0,1RFf,A + n

∑10 − 0,1RDf,A +

10 − 0,1RFd,A + A 0 S

∑10 − 0,1Dn,ai,A [dBA] (3.8)

F = f =1 f =1 F =1 s ai = ei,si

sent

RDd,A índex global de reducció acústica per a la transmissió directa, en dB (dBA, per a soroll rosa); RFf,A índex global de reducció acústica per a la transmissió indirecta, del camí Ff, en dB (dBA, per a soroll rosa);

RDf,A índex global de reducció acústica per a la transmissió indirecta, del camí Df, en dB (dBA, per a soroll rosa);

RFd,A índex global de reducció acústica per a la transmissió indirecta, del camí Fd, en dB (dBA, per a soroll rosa);

Dn,ai,A diferència de nivells normalitzada, ponderada A, per a la transmissió de soroll aeri per via directa, a través de airejadors o altres elements de construcció xicotets, Dn,i,A, o per via indirecta, Dn,s,A, a través de distribuïdors i passadissos o a través de sistemes tals com a conductes d'instal·lacions d'aire condicionat o ventilació;


HR-27

n nombre d'elements de flanc del recinte, que normalment és 4 però pot ser diferent segons el disseny del recinte;

Ss àrea compartida de l'element de separació, [m2]; A0 àrea d'absorció equivalent de referència, de valor A0=10 m2.

4 L'índex global de reducció acústica per a la transmissió directa es determina a partir de les dades de l'element de separació segons l'expressió que segueix:

RDd,A = RS,A + ∆RDd,A [dBA] (3.9)

sent

RS,A índex global de reducció acústica de l'element de separació per a soroll rosa incident, [dBA]; ∆RDd,A millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments del costat de

l'emissió i de la recepció, en dBA, per a soroll rosa. Aquest valor s'obté directament de resultats disponibles per assajos en laboratori per a la combinació triada o es pot deduir dels resultats obtinguts de cadascun dels revestiments per separat:

Un revestiment: ∆RDd,A = ∆RD,A ó ∆RDd,A = ∆Rd,A

∆R [dBA] (3.10)

∆R Dos revestiments: ∆RDd,A = ∆R D,A +

d,A

2 ó ∆R Dd,A = ∆R d,A +

D,A

2 [dBA] (3.11)

Es triarà com a valor meitat per al cas de dos revestiments, el menor d'ells.

5 LEls valors dels índexs globals de reducció acústica per a la transmissió per flancs es determinen

mitjançant les expressions:

RFf,A RF,A + R f,A

= + ∆R 2

Ff,A

+ K Ff + 10 ⋅ lg

Ss l0lf

[dBA] (3.12)

RDf,A RS,A + R f,A

= + ΔR 2

Df,A

+ K Df + 10 ⋅ lg

Ss l0lf

[dBA] (3.13)

RFd,A RF,A + RS,A

= + ΔR 2

Fd,A

+ K Fd + 10 ⋅ lg

Ss l0lf

[dBA] (3.14)

sent

RF,A índex global de reducció acústica de l'element de flanc F, (en dBA, per a soroll rosa),

Rf,A índex global de reducció acústica de l'element de flanc f, (en dBA, per a soroll rosa), ∆RFf,A millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments de l'element de

flanc, del costat de l'emissió i de la recepció, (en dBA, per a soroll rosa), ∆RDf,A millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments en l'element de

separació del costat de l'emissió i/o de l'element de flanc en la recepció, (en dBA, per a soroll rosa),

∆RFd,A millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments en l'element de flanc del costat de l'emissió i/o de l'element de separació en la recepció, (en dBA, per a soroll rosa).


HR-28

Aquests valors s'obtenen directament de resultats disponibles per assajos en laboratori per a la combinació triada o es poden deduir dels resultats obtinguts en cadascuna de les capes implicades independentment (ij= Ff; Fd oDf)

Un revestiment: ΔRij,A = ΔRi,A ó ΔRij,A = ΔR j,A

ΔR [dBA] (3.15)

ΔR Dos revestiments: ΔRij,A = ΔR i,A +

j,A

2 ó ΔR ij,A = ΔR j,A +

i,A

2 [dBA] (3.16)

Es triarà com a valor meitat per al cas de dos revestiments, el menor d'ells.

Kij índex de reducció de vibracions per al camí per flancs ij (ij = Ff; Fd o Df),

[dB]; Els Kij es calcularan d'acord a l'Annex D. Ss àrea compartida de l'element de separació, en m2 lf longitud comuna de l'aresta d'unió entre l'element de separació i els elements de flancs F i f, [m]; l0 longitud de l'aresta d'unió de referència, de valor l0 = 1 m.

3.1.3.4 Mètode de càlcul d'aïllament acústic a soroll aeri en façanes, en cobertes i en sòls en contacte amb l'aire exterior. 1 Quan el soroll exterior dominant és el ferroviari o el d'estacions ferroviàries, s'ha d'usar la magnitud

d'aïllament global D2m,nT,A. Quan el soroll exterior dominant és el d'automòbils o el d'aeronaus, la magnitud de l'aïllament global és D2m,nT,.

L'ús d'un o un altre paràmetre, D2m,nT,A o D2m,nT,Atr, es deu a l'ús de l'espectre normalitzat de soroll de tràfic o de soroll ferroviari o estacions ferroviàries, en l'obtenció del paràmetre global d'aïllament a partir de l'espectre d'aïllament mesurat en façana D2m,nT. Vegeu Annex H del DB HR. Independentment de l'ús d'una o una altra magnitud, les exigències aplicables seran les indicades en la taula 2.1, encara que s'expressen en termes de soroll de tràfic.

El valor de D2m,nT,Atr es pot aproximar mitjançant D2m,nT,A + Ctr, usant per a Ctr, el valor del terme d'adaptació espectral per a soroll de tràfic de l'índex de reducció acústica de l'element d'aïllament més feble, generalment la finestra, que s'obtindrà en les dades dels productes o en tabulacions incloses en el Catàleg d'Elements Constructius o altres Documents Reconeguts.

En el cas que no es dispose de dades d'entrada dels elements constructius sobre l'índex de global de reducció acústica ponderat A para soroll de tràfic, RA,tr, pot fer-se l'assimilació anterior. Si es disposa de dades de RA,tr de tots els elements constructius que produeixen lestransmsiones, s'utilitzarà el mètode amb els valors de RA,tr obtenint-se el valor final de D2m,nT,Atr, sense necessitat de sumar el terme d'adaptació espectral Ctr de la finestra.


HR-29

Figura 3.6 Definició dels camins de transmissió acústica des de l'exterior al recinte.

2 La diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, de la façana o de la coberta, ve donada per l'expressió:

D2m,nT,A

= R'A

+ΔL fs

+ 10 ⋅ lg V

6T0S

[dBA] (3.17)

D2m,nT,A expressa l'aïllament entre un recinte i l'exterior, que depèn de: − la part cega: façana o coberta; − els buits; − els elements de flanc; − les unions entre elements constructius; − la forma de la façana, és a dir, si existeixen balconades, reculades, etc. − el volum del recinte receptor i la superfície de la façana.;

De tots aquests elements, la part que influeix més en l'aïllament d'una façana o coberta és el buit. De fet l'aïllament acústic màxim del conjunt (finestra + parteix cega) que pot obtenir-se és aproximadament 10 dB major que l'aïllament de l'element més feble (normalment la finestra o la caixa de persiana). Per açò, per a millorar l'aïllament acústic de façanes, l'esforç cal centrar-ho a millorar l'aïllament acústic de la finestra, emprant finestres de millor qualitat. (Apartat 1.3.1.4 de la Guia d'Aplicació del DB HRProtecció enfront del soroll)

sent

R’A índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, [dBA]; ∆Lfs millora de l'aïllament o diferència de nivells per la forma de la façana, [dB], que figura en

l'annex F; aquest factor només és aplicable en el cas de soroll d'automòbils i soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries, i no en el cas de soroll d'aeronaus;

V volum del recinte receptor, [m3]; S àrea total de la façana o de la coberta, vista des de l'interior del recinte, [m2]; T0 temps de reverberació de referència; el seu valor és T0 = 0,5 s.

3 L'índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, R’A, s'obté considerant les transmissions

directes i indirectes de la mateixa manera que en l'índex global de reducció acústica entre recintes interiors. (Vegeu figura 3.6).

4 La transmissió per flancs comprèn tots els camins indirectes, inclosos els corresponents a elements de façana o de coberta que no pertanyen al recinte.


HR-30

0

R' A

= −10

⋅ lg 10

n −0,1Rm,A + ∑10

n −0,1RFf,A + ∑10

n −0,1RDf,A + ∑10

−0,1RFd,A + A 0 S

∑10

−0,1Dn,ai,A [dBA](3.18) F=f =1 f =1 F=1 ai=ei,Si

sent

Rm,A índex global de reducció acústica de l'element constructiu mixt (aïllament mixt), ponderat A

[dBA]. En l'Annex G es detalla el càlcul de l'aïllament d'aquests elements; n nombre de camins indirectes.

Per a aireadores sense tractament acústic es considera:

S0 Dn,e,A = −10 ⋅ lg

10 [dBA] (3.19)

on

S àrea del airejador, [m2].

Es recomana que l'índex Dn,i,A de el aireadorsiga d'almenys el valor de l'índex global de reducció acústica de l'element constructiu mixt,Rm,A, perquè no es produïsca un minvament de l'aïllament acústic de la façana..

3.1.3.5 Mètode de càlcul d'aïllament acústic a soroll aeri per a medianerías Cadascun dels tancaments d'una mitgera es dimensionarà amb el mètode de càlcul d'aïllament acústic a soroll aeri de l'apartat 3.1.3.4. L'aïllament acústic a soroll aeri vindrà dau en termes de la diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, per a soroll exterior, D2m,nT,Atr. El valor de D2m,nT,Atr es pot aproximar mitjançant D2m,nT,A + Ctr, usant per a Ctr, el valor del terme d'adaptació espectral per a soroll de tràfic de l'índex de reducció acústica del tancament de la mitgera, que s'obtindrà en les dades dels productes o en tabulacions incloses en el Catàleg d'Elements Constructius o altres Documents Reconeguts.

En el cas que no es dispose de dades d'entrada dels elements constructius sobre l'índex de global de reducció acústica ponderat A para soroll de tràfic, RA,tr, pot fer-se l'assimilació anterior. Si es disposa de dades de RA,tr de tots els elements constructius que produeixen les transmissions, s'utilitzarà el mètode amb els valors de RA,tr obtenint-se el valor final de D2m,nT,Atr, sense necessitat de sumar el terme d'adaptació espectral Ctr de la finestra.

3.1.3.6 Mètode de càlcul d'aïllament acústic a soroll d'impactes 1 Les situacions amb transmissions més importants del soroll d'impactes corresponen a recintes superposats, recintes adjacents i recintes amb una aresta horitzontal comuna formant diedres oposats per l'aresta. (Vegeu figura 3.7).


HR-31

Recintes adjacents

Recintes superposats

Recintes amb una aresta horitzontal comuna

Figura 3.7 Definició dels camins de transmissió entre dos recintes (Vista en secció vertical).

2 El nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat es calcula mitjançant l'expressió:

L'nT,w = L'n,w −10 ⋅ lg (0,032 ⋅ V )

[dB] (3.20)

L’nT,w, expressa l'aïllament acústic a soroll d'impactes entre recintes o in situ, que depèn de: − l'element constructiu de separació; − els elements de flanc; − el tipus d'unió entre elements constructius; − el volum del recinte receptor.

sent

V volum del recinte receptor, [m3]; L’n,w nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB].

3 El nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, L’n,w, resultant, per a recintes superposats, recintes adjacents i recintes amb una aresta horitzontal comuna es calcula mitjançant les expressions que s'indiquen en els següents apartats.

4 Podran aplicar-se valors globals a totes les magnituds dels elements constructius que apareixen en el càlcul.

3.1.3.6.1 Recintes superposats

1 El nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat ve dau per:

L'n,w

= 10

⋅ lg 10

n 0,1Ln,w,d + ∑10

j=1

0,1Ln,w,ij

[dB] (3.21)

sent


HR-32

∑

Ln,w,d nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, a causa de la transmissió directa, [dB];

Ln,w,ij nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, a causa de la transmissió indirecta, o per flancs, [dB];

n nombre de flancs o d'elements de flanc, generalment 4. 2 La transmissió directa val:

Ln,w,d = Ln,w - ∆L w - ∆L d,w [dB] (3.22)

sent

Ln,w, nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB]; ∆Lw reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes per revestiment del costat de

l'emissió, (p.i. sòls flotants), [dB]; ∆Ld,w reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes per revestiment del costat de la

recepció, (p.i. sostres suspesos), [dB].

3 La transmissió indirecta des de l'element i al j val:

Ln,w,ij

= Ln,w

− ∆L w

R − R + i,A j,A

2

− ∆R

j,A

− Kij − 10 ⋅ lg

Si

lijl0

[dB] (3.23)

sent

Ln,w nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB]; ∆Lw reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes per revestiment, col·locat en aquest

cas, del costat de l'emissió, (p.i. sòls flotants), [dB]; RA índex global de reducció acústica d'un element, ponderat A, [dBA]; ∆Rj,A millora de l'índex global de reducció acústica per revestiment de l'element j, [dB]; Kij índex de reducció de vibracions per a cada camí de transmissió de l'element i al j, [dB]; Si àrea de l'element excitat, [m2]; lij longitud comuna de l'aresta d'unió entre l'element i i el j, [m]; l0 longitud de l'aresta d'unió de referència de valor 1 m, [m].

3.1.3.6.2 Recintes adjacents i recintes amb una aresta horitzontal comuna En aquests casos no existeixen transmissions directes. Les expressions resultants són immediates a la vista de les figures corresponents i de les relacions per als diferents camins de transmissió indirecta assenyalats en el punt anterior para Ln,w ij:

n L'n,w = 10 ⋅ lg 10

j=1

0.1Ln,w,ij

[dB] (3.24)

amb la mateixa notació que l'expressió 3.21.


HR-33

3.1.4 Condicions de disseny de les unions entre elements constructius Han de complir-se les següents condicions relatives a les unions entre els diferents elements constructius, perquè al costat de les condicions establides en qualsevol de les dues opcions i les condicions d'execució establides en l'apartat 5, se satisfacen els valores límit d'aïllament especificats en l'apartat 2.1.

Aquest apartat arreplega una sèrie de disposicions constructives encaminades a minimitzar les transmissions indirectes entre recintes.

3.1.4.1 Elements de separació verticals

3.1.4.1.1 Trobades amb els forjats, les façanes i la tabiquería

3.1.4.1.1.1 Elements de separació verticals de tipus 1 1 En les trobades dels elements de separació verticals de dues fulles de fàbrica amb façanes de dues

fulles, ha d'interrompre's la fulla interior de la façana, ja siga aquesta de fàbrica o d'entramat i en cap cas, la fulla interior ha de tancar la càmera de l'element de separació vertical o connectar les seues dues fulles.

2 En les trobades amb la tabiquería, aquesta ha d'interrompre's de tal forma que l'element de sàpia- ració vertical siga continu. En el cas d'elements de separació verticals de dues fulles de fàbrica, la tabiquería no connectarà les dues fulles de l'element de separació vertical, ni interromprà la càmera. Si fóra necessari ancorar o travar l'element de separació vertical per raons estructurals, solament es travarà la tabiquería a una sola de les fulles de l'element de separació vertical de fàbrica o s'unirà a aquesta mitjançant connectors.

Es tracta d'interrompre la transmissió entre recintes a través de la tabiquería i de la fulla interior de la façana. (Apartat 3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxa ESV-01)

3.1.4.1.1.2 Elements de separació verticals de tipus 2

1 Les bandes elàstiques han de col·locar-se en les trobades dels elements de separació verticals de tipus 2 i els forjats, les façanes i els pilars.

Les bandes elàstiques interrompen la transmissió de vibracions en la unió entre elements. (Apartat 3 de la Guia d'Aplicació del DB HRProtecció enfront del soroll, fitxa ESV-02.a, ESV-02.b.)

2 Quan un element de separació vertical de tipus 2 escometa a una façana, han de disposar-se

bandes elàstiques: a) en les trobades amb la fulla principal de les façanes d'una fulla, ventilades o amb el de façanes amb l'aïllament per l'exterior; b) en la trobada amb la fulla exterior d'una façana de dues fulles.

3 En les trobades amb façanes de dues fulles, ha d'interrompre's la fulla interior de la façana, ja siga

aquesta de fàbrica o d'entramat i en cap cas la fulla interior de la façana ha de tancar la càmera de l'element de separació vertical.

4 La tabiquería que escometa a un element de separació vertical ha d'interrompre's, de tal forma que l'element de separació vertical siga continu.

Es tracta d'interrompre la transmissió entre recintes a través de la tabiquería i de la fulla interior de la façana. (Apartat 3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxa ESV-02.a i ESV-02

5 En el cas que la tabiquería siga de fàbrica o de panells prefabricats pesats amb bandes elàstiques, les bandes elàstiques han de col·locar-se en el suport de la tabiquería en el forjat o en el sòl flotant.


HR-34

3.1.4.1.1.3 Elements de separació verticals de tipus 3 1 Ha d'interposar-se una banda d'estanqueïtat en la trobada de la perfilería amb el forjat, els pilars,

altres elements de separació verticals i la fulla principal de les façanes d'una fulla, ventilades o amb l'aïllament per l'exterior, de tal forma que s'aconseguisca l'estanqueïtat.

2 En les trobades amb façanes de dues fulles, ha d'interrompre's la fulla interior de la façana, i en cap cas, la fulla interior de la façana ha de tancar la càmera de l'element de separació vertical.

3 La tabiquería que escometa a un element de separació vertical ha d'interrompre's, de tal forma que l'element de separació vertical siga continu. En cap cas, la tabiquería ha de connectar les fulles de l'element de separació vertical, ni interrompre la càmera.

Es tracta d'interrompre la tranmisión entre recintes a través de la tabiquería i de la fulla interior de la façana. (Apartat 3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxa ESV-03)

3.1.4.1.2 Trobades amb els conductes d'instal·lacions Quan un conducte d'instal·lacions col·lectives s'adosse a un element de separació vertical, es re- vestirà de tal forma que no disminuïsca l'aïllament acústic de l'element de separació i es garantisca la continuïtat de la solució constructiva.

3.1.4.2 Elements de separació horitzontals

3.1.4.2.1 Trobades amb els elements verticals 1 Han d'eliminar-se els contactes entre el sòl flotant i els elements de separació verticals, pilars i

envans amb suport directe; per a açò, s'interposarà entre tots dos una capa de material elàstic o del mateix material aïllant a soroll d'impactes del sòl flotant.

(Apartat 3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll, fitxes SF-01 i )

2 Els sostres suspesos o els sòls enregistrables no seran continus entre dos recintes pertanyents a unitats d'ús diferents. La cambra d'aire entre el forjat i un sostre suspès o un sòl enregistrable ha d'interrompre's o tancar-se quan el sostre suspès o el sòl enregistrable escometa a un element de separació vertical entre unitats d'ús diferents.

3.1.4.2.2 Trobades amb els conductes d'instal·lacions 1 En el cas que un conducte d'instal·lacions, per exemple, d'instal·lacions hidràuliques o de ventilació,

travesse un element de separació horitzontal, es recobrirà i se segellaran les folgances dels buits efectuats en el forjat per a pas del conducte amb un material elàstic que garantisca l'estanqueïtat i impedisca el pas de vibracions a l'estructura de l'edifici.

2 Han d'eliminar-se els contactes entre el sòl flotant i els conductes d'instal·lacions que discórreguen sota ell. Per a açò, els conductes es revestiran d'un material elàstic.

3.2 Temps de reverberació i absorció acústica

3.2.1 Dades prèvies i procediment

1 Per a satisfer els valores límit del temps de reverberació requerits en aules i sales de conferències de volum fins a 350 m3, restaurants i menjadors, pot triar-se un dels dos mètodes que figuren a continuació:


HR-35

a) el mètode de càlcul general del temps de reverberació a partir del volum i de l'absorció acústica de cadascun dels recintes de l'apartat 3.2.2.

b) el mètode de càlcul simplificat del temps de reverberació, apartat 3.2.3, que consisteix a emprar un tractament absorbent acústic aplicat en el sostre. Aquest mètode només és vàlid en el cas d'aules de volum fins a 350 m3, restaurants i menjadors.

2 En el cas d'aules i sales de conferències, ambdues opcions són aplicables si els recintes són de formes prismàtiques rectes o assimilables.

El mètode de càlcul proposat pel DB HR és aplicable només a aules i sales de conferències amb formes prismàtiques rectes o assimilables. En el cas de recintes amb formes bovejades, el mètode no garanteix un confort acústic, ja que poden produir-se focalitzacions de so. En aquests casos seria necessari un estudi específic que garantisca les condicions acústiques del recinte.

3 Ha de calcular-se l'absorció acústica, A, de les zones comunes, com s'indica en l'expressió

3.26 de l'apartat 3.2.2. 4 Per a calcular el temps de reverberació i l'absorció acústica, han d'utilitzar-se els valors del coeficient

d'absorció acústica mitjà, αm, dels acabats superficials, dels revestiments i dels elements constructius utilitzats i l'àrea d'absorció acústica equivalent mitjà, AO,m, de cada moble fix, obtinguts mitjançant mesuraments en laboratori segons els procediments indicats en la normativa corresponent continguda en l'annex C o mitjançant tabulacions incloses en el Catàleg d'Elements Constructius o altres Documents Reconeguts del CTE. En cas de no disposar de valors del coeficient d'absorció acústica mitjà αm de productes, podran utilitzar-se els valors del coeficient d'absorció acústica ponderat, αw d'acabats superficials, dels revestiments i dels elements constructius dels recintes

El coeficient αw, que és el coeficient d'absorció acústica ponderat segons la UNEIX EN ISO 11654 i és un valor que la majoria de fabricants de productes per a condicionament acústic subministra. Pot utilitzar-se aquest valor en cas de no disposar dels valors del coeficient d'absorció mitjà, αm, per a les freqüències de 500, 1000 i 2000 Hz.

5 Ha de dissenyar-se i dimensionarse, com a mínim, un cas de cada recinte que siga diferent en forma, grandària i elements constructius.

6 Independentment de l'especificat en aquest apartat, en l'Annex J s'inclouen una sèrie de recomanacions de disseny per a aules i sales de conferències.

3.2.2 Mètode de càlcul general del temps de reverberació

1 El temps de reverberació, T, d'un recinte es calcula mitjançant l'expressió:

T = 0,16 V A

[s] (3.25)

sent

V volum del recinte, [m3]; A absorció acústica total del recinte, [m2];

2 L'absorció acústica, A, es calcularà a partir de l'expressió: n N

A = ∑ α m,i ·Si + ∑ A O,m,j + 4 ⋅ mm ⋅ V (3.26)

sent i=1 j=1

αm,i coeficient d'absorció acústica mitjà de cada parament, per a les bandes de terç d'octava centrades en les freqüències de 500, 1000 y 2000 Hz;

Si àrea de parament el coeficient del qual d'absorció és αi, [m2];

2 Aom, j àrea d'absorció acústica equivalent mitjana de cada moble fix absorbent diferent [m ];

V volum del recinte, [m3].


HR-36

S

mm coeficient d'absorció acústica mitjà en l'aire, per a les freqüències de 500, 1000 y 2000 Hz i de valor 0,006 m-1.

El termini 4 ⋅ mm ⋅V

és menyspreable en els recintes de volum menor que 250 m3.

3.2.3 Mètode de càlcul simplificat del temps de reverberació. Tractaments absorbents dels paraments 3 En la majoria dels casos pot emprar-se un tractament absorbent uniforme aplicat única- ment en el

sostre. Els valors mínims del coeficient d'absorció acústica mitjà del material o sostre suspès figuren en l'apartat 3.2.3.1.

El mètode simplificat de temps de reverberació suposa que tota l'absorció del recinte està en el sostre.

4 En aquells casos en els quals no siga possible trobar un material o un sostre suspès amb el valor de coeficient d'absorció acústica mitjà requerit en l'apartat 3.2.3.1, han d'utilitzar-se a més tractaments absorbents addicionals al del sostre en la resta dels paraments, segons l'apartat 3.2.3.2.

3.2.3.1 Tractaments absorbents uniformes del sostre

Les equacions que figuren a continuació expressen el valor mínim del coeficient d'absorció acústica mitjà, αm,t, del material o del sostre suspès per als casos següents:

a) aules de volum fins 350 m3: i) sense butaques

entapissades:

α = h ⋅ 0,23 − =0,12 (3.27) m,t t

ii) amb butaques entapissades fixes:

αm,t

= h ⋅ 0,32 − =0,12 − 0,26 (3.28)

St

b) restaurants i menjadors:

α = h ⋅ 0,18 −

0,12 (3.29) m,t

S t

sent h altura lliure del recinte, [m]; St àrea del sostre, [m2].

3.2.3.2 Tractaments absorbents addicionals al del sostre Els tractaments absorbents empleats en els paraments han de complir la relació següent:

n αm,t ·St = ∑ αm,i ·Si

i =1

(3.30)

sent

αm,t coeficient d'absorció acústica mitjà del sostre obtingut de les expressions 3.27, 3.28 i 3.29, segons corresponga;

St àrea del sostre, [m2]; αm,i coeficient d'absorció acústica mitjà del material utilitzat per a tractar l'àrea Si;


HR-37

Si àrea de parament el coeficient del qual d'absorció es αm,i, [m2].

3.3 Soroll i vibracions de les instal·lacions

3.3.1 Dades que han d'aportar els subministradors Els subministradors dels equips i productes inclouran en la documentació dels mateixos els valors de les magnituds que caracteritzen els sorolls i les vibracions procedents de les instal·lacions dels edificis:

a) el nivell de potència acústica, LW, d'equips que produeixen sorolls estacionaris; b) la rigidesa dinàmica, s’, i la càrrega màxima, m, dels jaços elàstics utilitzats en les bancades

d'inèrcia; c) el amortiguamiento, C, la transmissibilitat, τ, i la càrrega màxima ,m, dels

sistemesantivibratorios puntuals utilitzats en l'aïllament de maquinària i conductes; d) el coeficient d'absorció acústica, α, dels productes absorbents utilitzats en conductes de ventilació

i aire condicionat; e) l'atenuació de conductes prefabricats, expressada com a pèrdua per inserció, D, i l'atenuació total

dels silenciadors que estiguen interposats en conductes, o encastats en façanes o en altres elements constructius.

3.3.2 Condicions de muntatge d'equips generadors de soroll estacionari 1 Els equips s'instal·laran sobre suports antivibratoris elàstics quan es tracte d'equips xicotets i

compactes o sobre una bancada d'inèrcia quan l'equip no posseïsca una base pròpia suficientment rígida per a resistir els esforços causats per la seua funció o es necessite l'alineació dels seus components, com per exemple del motor i el ventilador o del motor i la bomba.

2 En el cas d'equips instal·lats sobre una bancada d'inèrcia, tals com a bombes d'impulsió, la bancada serà de formigó o acer de tal forma que tinga la suficient massa i inèrcia per a evitar el pas de vibracions a l'edifici. Entre la bancada i l'estructura de l'edifici han d'interposar-se elements antivibratoris.

3 Es consideren vàlids els suports antivibratoris i els connectors flexibles que complisquen la UNEIX 100153 IN.

4 S'instal·laran connectors flexibles a l'entrada i a l'eixida de les canonades dels equips. 5 En les ximeneres de les instal·lacions tèrmiques que porten incorporats dispositius electromecànics

per a l'extracció de productes de combustió s'utilitzaran silenciadors.

3.3.3 Conduccions i equipament

3.3.3.1 H idràuliques

1 Les conduccions col·lectives de l'edifici hauran d'anar tractades amb la finalitat de no provocar molèsties en els recintes habitables o protegits adjacents 2 En el pas de les canonades a través dels elements constructius s'utilitzaran sistemes antivibratoris tals com a maniguets elàstics estancs, coquillas, pasamuros estancs i abraçadores desolidarizadoras. 3 L'ancoratge de canonades col·lectives es realitzarà a elements constructius de massa per unitat de superfície major que 150 kg/m2. 4 En les cambres humides en els quals la instal·lació d'evacuació d'aigües estiga despenjada del forjat, ha d'instal·lar-se un sostre suspès amb un material absorbent acústic en la càmera. 5 La velocitat de circulació de l'aigua es limitarà a 1 m/s en les canonades de calefacció i els radiat- cap de bestiar dels habitatges. 6 L'aixeteria situada dins dels recintes habitables serà de Grup II com a mínim, segons la classificació d'UNEIX EN 200. 7 S'evitarà l'ús de cisternes elevades de descàrrega a través de canonades i d'aixetes d'ompliment de cisternes de descàrrega a l'aire. 8 Les banyeres i els plats de dutxa han de muntar-se interposant elements elàstics en tots els seus suports en l'estructura de l'edifici: sòls i parets. Els sistemes de hidromassatge, hauran de muntar-se mitjançant elements de suspensió elàstica esmorteïda.


HR-38

9 No han de recolzar-se els radiadors en el paviment i fixar-se a la paret simultàniament, llevat que la paret estiga recolzada en el sòl flotant.

3.3.3.2 Aire condicionat 1 Els conductes d'aire condicionat han de ser absorbents acústics quan la instal·lació ho requerisca i han d'utilitzar-se silenciadors específics. 2 S'evitarà el pas de les vibracions dels conductes als elements constructius mitjançant sistemes antivibratoris, tals com a abraçadores, maniguets i suspensions elàstiques.

3.3.3.3 Ventilació

1 Els conductes d'extracció que discórreguen dins d'una unitat d'ús han de revestir-se amb elements constructius l'índex global dels quals de reducció acústica, ponderat A, RA, siga almenys 33 dBA, llevat que siguen d'extracció de fums de garatges en aquest cas han de revestir-se amb elements constructius l'índex global dels quals de reducció acústica, ponderat A, RA, siga almenys 45 dBA. 2 Així mateix, quan un conducte de ventilació s'adosse a un element de separació vertical se seguiran les especificacions de l'apartat 3.1.4.1.2. 3 En el cas que dues unitats d'ús adjacents horitzontalment compartiren el mateix conducte col·lectiu d'extracció, es compliran les condicions especificades en el DB HS3.

3.3.3.4 Eliminació de residus 1 Per a instal·lacions de trasllat de residus per baixant, han de complir-se les condicions següents:

a) els conductes han de tractar-se adequadament perquè no transmeten sorolls i vibracions als recintes habitables i protegits adjacents. b) El magatzem de contenidors es considera un recinte d'instal·lacions i el sòl del magatzem de contenidors ha de ser flotant.

3.3.3.5 Ascensors i muntacàrregues 1 Els sistemes de tracció dels ascensors i muntacàrregues s'ancoraran als sistemes estructurals de

l'edifici mitjançant elements amortidors de vibracions. El recinte de l'ascensor, quan la maquinària estiga dins del mateix, es considerarà un recinte d'instal·lacions a l'efecte d'aïllament acústic. Quan no siga així, els elements que separen un ascensor d'una unitat d'ús, han de tenir un índex de reducció acústica, RA major que 50dBA.

Quan un ascensor no té cambra de màquines, no s'aplica l'expressat en aquest punt, sinó que l'aïllament acústic, DnT,A, entre el recinte de l'ascensor i el recinte protegit ha de ser almenys de 55 dBA. Si un ascensor de motxilla i la seua maquinària generen uns nivells de pressió acústica reduïts poden aplicar-se el procediment de les solucions alternatives descrit en l'apartat 5 de la part I del CTE i emprar-se solucions de tancament de buit d'ascensors amb un aïllament acústic, DnT,A, entre els recintes protegits i el recinte de l'ascensor menor que 55 dBA, sempre que en els recintes adjacents, habitables i protegits, no se superen els objectius de qualitat de l'apartat 2.3 d'aquest DB i de la llei del Soroll i més concretament del RD 1367/2007. En tals casos, han de justificar-se amb un estudi específic els nivells de pressió acústica produïts per l'ascensor en recintes habitables i protegits adjacents mentre l'ascensor estiga en funcionament.

2 Les portes d'accés a l'ascensor en els diferents pisos tindran topalls elàstics que asseguren la

pràctica anul·lació de l'impacte contra el marc en les operacions de tancament. 3 El quadre de comandaments, que conté els relés d'arrencada i parada, estarà muntat elàsticament

assegurant un aïllament adequat dels sorolls d'impactes i de les vibracions.


HR-39

4 Productes de construcció

4.1 Característiques exigibles als productes 1 Els productes utilitzats en edificació i que contribueixen a la protecció enfront del soroll es

caracteritzen per les seues propietats acústiques, que ha de proporcionar el fabricant. 2 Els productes que componen els elements constructius homogenis es caracteritzen per la massa per

unitat de superfície kg/m2. 3 Els productes utilitzats per a aplicacions acústiques es caracteritzen per:

a) la resistivitat al flux de l'aire, r, en kPa s/m2, obtinguda segons UNEIX EN 29053, i la rigidesa dinàmica, s’, en MN/m3, obtinguda segons UNEIX EN 29052-1 en el cas de productes de farciment de les càmeres dels elements constructius de separació. b) la rigidesa dinàmica, s’, en MN/m3, obtinguda segons UNEIX EN 29052-1 i la classe de compressibilitat, definida en les seues pròpies normes UNEIX, en el cas de productes aïllants de soroll d'impactes utilitzats en sòls flotants i bandes elàstiques. c) el coeficient d'absorció acústica, α, almenys, per a les freqüències de 500, 1000 i 2000 Hz i el coeficient d'absorció acústica mitjà αm, en el cas de productes utilitzats com a absorbents acústics. En cas de no disposar del valor del coeficient d'absorció acústica mitjà αm, podrà utilitzar-se el valor del coeficient d'absorció acústica ponderat, αw.

4 En el plec de condicions del projecte han d'expressar-se les característiques acústiques dels productes utilitzats en els elements constructius de separació.

4.2 Característiques exigibles als elements constructius 1 Els elements de separació verticals es caracteritzen per l'índex global de reducció acústica, ponderat

A, RA, en ; Els trasdossats es caracteritzen per la millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA, en dBA.

2 Els elements de separació horitzontals es caracteritzen per: a) l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, en dBA; b) el nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, Ln,w, en dB. Els sòls flotants es caracteritzen per: a) la millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA, en dBA; b) la reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, en dB. Els sostres suspesos es caracteritzen per: a) la millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA, en dBA; b) la reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, en dB. c) el coeficient d'absorció acústica mitjà, αm, si la seua funció és el control de la reverberació.

3 La part cega de les façanes i de les cobertes es caracteritzen per: a) l'índex global de reducció acústica, Rw, en dB; b) l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, en dBA; c) l'índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll d'automòbils, RA,tr, en dBA; d) el terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll rosa incident, C, en dB; e) el terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll d'automòbils i d'aeronaus, Ctr, en dB. El conjunt d'elements que tanca el buit (finestra, caixa de persiana i airejador) de les façanes i de les cobertes es caracteritza per: f) l'índex global de reducció acústica, Rw, en dB; g) l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, en dBA; h) l'índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll d'automòbils, RA,tr, en dBA; i) el terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll rosa incident, C, en dB; j) el terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll d'automòbils i d'aeronaus, Ctr, en dB; k) la classe de finestra, segons la norma UNEIX EN 12207; En el cas de façanes, quan es disposen com a obertures d'admissió d'aire, segons DB-HS 3, sistemes amb dispositiu de tancament, tals com airejadors o sistemes de microventilació, la verificació de l'exigència d'aïllament acústic enfront de soroll exterior es realitzarà amb aquests dispositius tancats.


HR-40

4 Els airejadors es caracteritzen per la diferència de nivells normalitzada, ponderada A, per a soroll d'automòbils, Dn,i,Atr, en dBA. Si dits airejadors disposaren de dispositius de tancament, aquest índex caracteritza alaireador amb aquests dispositius tancats.

5 Els sistemes, tals com a sostres suspesos o conductes d'instal·lacions d'aire condicionat o ventilació, a través dels quals es produïsca la transmissió aèria indirecta, es caracteritzen per la diferència de nivells acústica normalitzada per a transmissió indirecta, ponderada A,Dn,s,A, en dBA.

6 Cada moble fix, tal com una butaca fixa en una sala de conferències o un aula, es caracteritza per l'àrea d'absorció acústica equivalent mitjà, AO,m, en m2.

7 En el plec de condicions del projecte han d'expressar-se les característiques acústiques dels productes i elements constructius obtingudes mitjançant assajos en laboratori. Si aquestes s'han obtingut mitjançant mètodes de càlcul, els valors obtinguts i la justificació dels càlculs han d'incloure's en la memòria del projecte i consignar-se en el plec de condicions.

En les expressions A.16 i A.17 de l'Annex A se facilita el procediment de càlcul de l'índex global de reducció acústica mitjançant la llei de massa per a elements constructius homogenis arrebossats per tots dos costats. En l'expressió A.27 es facilita el procediment de càlcul del nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat per a elements constructius homogenis.

4.3 Control de recepció en obra de productes 1 En el plec de condicions s'indicaran les condicions particulars de control per a la recepció dels

productes que formen els elements constructius, incloent els assajos necessaris per a comprovar que els mateixos reuneixen les característiques exigides en els apartats anteriors.

2 Haurà de comprovar-se que els productes rebuts: a) corresponen als especificats en el plec de condicions del projecte; b) disposen de la documentació exigida; c) estan caracteritzats per les propietats exigides; d) han sigut assajats, quan així s'establisca en el plec de condicions o ho determine el vaig donar- rector de l'execució de l'obra, amb la freqüència establida.

3 En el control se seguiran els criteris indicats en l'article 7.2 de la Part I del CTE. 5 Construcció

En el projecte es definiran i justificaran les característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, així com les condicions d'execució de cada unitat d'obra, amb les verificacions i controls especificats per a comprovar la seua conformitat amb l'indicat en aquest projecte, segons l'indicat en l'article 6 de la part I del CTE.

5.1 Execució Les obres de construcció de l'edifici s'executaran amb subjecció al projecte, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director d'obra i del director de l'execució de l'obra, conforme a l'indicat en l'article 7 de la Part I del CTE. En el plec de condicions s'indicaran les condicions particulars d'execució dels elements constructius. Especialment es tindran en compte les consideracions següents:

De cara al compliment de les exigències d'aïllament acústic establides en l'apartat 2.1 d'aquest DB, és essencial que la posada en obra dels elements constructius projectats no menys cap les propietats acústiques dels mateixos. En aquest sentit el DB HR assenyala els punts més problemàtics. (Apartat 3 de la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

5.1.1 Elements de separació verticals i 1 Els endolls, interruptors i caixes de registre d'instal·lacions contingudes en els elements de separació

verticals no seran passants. Quan es disposen per les dues cares d'un element de separació vertical, no seran coincidents, excepte quan s'interpose entre tots dos una fulla de fàbrica o una placa de guix laminat.

2 Les juntes entre l'element de separació vertical i les caixes per a mecanismes elèctrics han de ser estances, per a açò se segellaran o s'empraran caixes especials per a mecanismes en el cas dels elements de separació verticals d'entramat autoportant.


HR-41

5.1.1.1 De fàbrica o panells prefabricats pesats i trasdossats de fàbrica

1 Han d'emplenar-se les nafres i els tendeles amb morter ajustant-se a les especificacions del fabricador de les peces.

2 Han de retacarse amb morter les fregues fetes per a pas d'instal·lacions de tal manera que no es disminuïsca l'aïllament acústic inicialment previst.

3 En el cas d'elements de separació verticals formats per dues fulles de fàbrica separades per una càmera, han d'evitar-se les connexions rígides entre les fulles que puguen produir-se durant l'execució de l'element, degudes, per exemple, a rebabas de morter o restes de material acumulats en la càmera. El material absorbent acústic o amortidor de vibracions situat en la càmera ha de cobrir tota la seua superfície. Si aquest no emplena tot l'ample de la càmera, ha de fixar-se a una de les fulles, per a evitar el desplaçament del mateix dins de la càmera.

4 Quan s'empren bandes elàstiques, aquestes han de quedar adherides al forjat i a la resta de particions i façanes, per a açò han d'usar-se els morters i pastes adequades per a cada tipus de material.

5 En el cas d'elements de separació verticals amb bandes elàstiques (tipus 2) l'acabat superficial dels quals siga un arrebossat, han d'evitar-se els contactes entre l'arrebossat de la fulla que porta bandes elàstiques en el seu perímetre i l'arrebossat del sostre en la seua trobada amb el forjat superior, per a açò, es perllongarà la banda elàstica o s'executarà un tall entre tots dos arrebossats. Per a rematar la junta, podran utilitzar-se cintes de cel·lulosa microperforada.

6 De la mateixa manera, han d'evitar-se: a) els contactes entre l'arrebossat de l'envà o de la fulla interior de fàbrica de la façana que porten bandes elàstiques en la seua trobada amb un element de separació vertical d'una fulla de fàbrica (Tipus 1) i l'arrebossat d'aquesta; b) els contactes entre l'arrebossat de la fulla que porta bandes elàstiques en el seu perímetre i l'arrebossat de la fulla principal de les façanes d'una sola fulla, ventilades o amb l'aïllament per l'exterior.

5.1.1.2 D'entramat autoportant i trasdossats d'entramat 1 Els elements de separació verticals d'entramat autoportant han de muntar-se en obra segons les

especificacions de la UNEIX 102040 IN i els trasdossats, bé d'entramat autoportant, o ben adherits, han de muntar-se en obra segons les especificacions de la UNEIX 102041 IN. En tots dos casos han d'utilitzar-se els materials d'ancoratge, tractament de juntes i bandes d'estanqueïtat establits pel fabricant dels sistemes.

2 Les juntes entre les plaques de guix laminat i de les plaques amb altres elements constructius han de tractar-se amb pastes i cintes per a garantir l'estanqueïtat de la solució.

3 En el cas d'elements formats per diverses capes superposades de plaques de guix laminat, han de contrapesar-se les plaques, de tal forma que no coincidisquen les juntes entre plaques ancorades a un mateix costat de la perfilería autoportant.

4 El material absorbent acústic o amortidor de vibracions posat en la càmera ha d'emplenar-la en tota la seua superfície, amb un espessor de material adequat a l'ample de la perfilaria utilitzada.

5 En el cas de trasdossats autoportants aplicats a un element base de fàbrica, es raspallarà la fàbrica per a eliminar rebabas i es deixaran almenys 10 mm de separació entre la fàbrica i els canals de la perfilería.

5.1.2 Elements de separació horitzontals

5.1.2.1 Sòls flotants 1 Prèviament a la col·locació del material aïllant a soroll d'impactes, el forjat ha d'estar net de restes

que puguen deteriorar el material aïllant a soroll d'impactes. 2 El material aïllant a soroll d'impactes cobrirà tota la superfície del forjat i no ha d'interrompre's la seua

continuïtat, per a açò es solaparan o segellaran les capes de material aïllant, conforme a l'establit pel fabricant de l'aïllant a soroll d'impactes.

3 En el cas que el sòl flotant estiguera format per una capa de morter sobre un material aïllant a soroll d'impactes i aquest no fóra impermeable, ha de protegir-se amb una barrera impermeable prèviament a l'abocament del formigó.

4 Les trobades entre el sòl flotant i els elements de separació verticals, envans i pilars han de realitzar-se de tal manera que s'eliminen contactes rígids entre el sòl flotant i els elements constructius perimètrics.


HR-42

5.1.2.2 Sostres suspesos i sòls enregistrables 1 Quan discórreguen conductes d'instal·lacions pel sostre suspès o pel sòl enregistrable, ha d'evitar-se

que aquests conductes connecten rígidament el forjat i les capes que formen el sostre o el sòl.+ 2 En el cas que en el sostre hi haguera lluminàries encastades, aquestes no han de formar una

connexió rígida entre les plaques del sostre i el forjat i la seua execució no ha de disminuir l'aïllament acústic inicialment previst.

3 En el cas de sostres suspesos disposaren d'un material absorbent en la càmera, aquest ha d'emplenar de forma contínua tota la superfície de la càmera i reposar en el dors de les plaques i zones superiors de l'estructura portant.

4 Han de segellar-se totes les juntes perimètriques o tancar-se el plenum del sostre suspès o el sòl enregistrable, especialment les trobades amb elements de separació verticals entre unitats d'ús diferents. 5.1.3 Façanes i cobertes La fixació dels cèrcols de les fusteries que formen els buits (portes i finestres) i lluernes, així com la fixació de les caixes de persiana, ha de realitzar-se de tal manera que quede garantida l'estanqueïtat a la permeabilitat de l'aire.

5.1.4 Instal·lacions Han d'utilitzar-se elements elàstics i sistemes antivibratoris en les subjeccions o punts de contacte entre les instal·lacions que produïsquen vibracions i els elements constructius.

5.1.5 Acabats superficials Els acabats superficials, especialment pintures, aplicats sobre els elements constructius dissenyats per a condicionament acústic, no han de modificar les propietats absorbents acústiques d'aquests.


HR-43

5.2 Control de l'execució 1 El control de l'execució de les obres es realitzarà d'acord amb les especificacions del projecte, els

seus annexos i les modificacions autoritzades pel director d'obra i les instruccions del director de l'execució de l'obra, conforme a l'indicat en l'article 7.3 de la Part I del CTE i de- més normativa vigent d'aplicació.

2 Es comprovarà que l'execució de l'obra es realitza d'acord amb els controls establits en el plec de condicions del projecte i amb la freqüència indicada en el mateix.

3 S'inclourà en la documentació de l'obra executada qualsevol modificació que puga introduir-se durant l'execució, sense que en cap cas deixen de complir-se les condicions mínimes assenyalades en aquest Document Bàsic.

5.3 Control de l'obra acabada 1 En el control se seguiran els criteris indicats en l'article 7.4 de la Part I del CTE. 2 En el cas que es realitzen mesuraments in situ per a comprovar les exigències d'aïllament acústic a

soroll aeri, d'aïllament acústic a soroll d'impactes i de limitació del temps de reverberació, es realitzaran per laboratoris acreditats i conforme a l'establit en les UNEIX EN ISO 140-4 i UNEIX EN ISO 140-5 per a soroll aeri, en la UNEIX EN ISO 140-7 per a soroll d'impactes i en la UNEIX EN ISO 3382 per a temps de reverberació. La valoració global de resultats dels mesuraments d'aïllament es realitzarà conforme a les definicions de diferència de nivells estandarditzada per a cada tipus de soroll segons l'establit en l'Annex H.

En el DB HR no s'estableix l'obligatorietat de realitzar mesuraments acústics com a comprovació que s'han complit les exigències. No obstant açò, sí s'estableix el tipus d'assajos i la normativa conforme a la qual s'han de realitzar aquests mesuraments, en el cas que es realitzen. Ha de tenir-se en compte la modificació d'Article 4, apartat 4 – a) de la Part I del CTE, introduïda com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reial decret 410/2010, de 31 de març, pel qual es desenvolupen els requisits exigibles a les entitats de control de qualitat de l'edificació i als laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació, per a l'exercici de la seua activitat (Apartat 3.3 de la Guia d'Aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

3 Per al compliment de les exigències d'aquest DB s'admeten toleràncies entre els valors obtinguts per

mesuraments in situ i els valores límit establits en l'apartat 2.1 d'aquest DB, de 3dBA per a aïllament a soroll aeri, de 3 dB per a aïllament a soroll d'impacte i de 0,1 s per a temps de reverberació.

4 En el cas de façanes, quan es disposen com a obertures d'admissió d'aire, segons DB-HS 3, sistemes amb dispositiu de tancament, tals com airejadors o sistemes de microventilació, la verificació de l'exigència d'aïllament acústic enfront de soroll exterior es realitzarà amb aquests dispositius tancats.

6 Manteniment i conservació

1 Els edificis han de mantenir-se de tal forma que en els seus recintes es conserven les condicions

acústiques exigides inicialment. 2 Quan en un edifici es realitze alguna reparació, modificació o substitució dels materials o productes

que componen els seus elements constructius, aquestes han de realitzar-se amb materials o productes de propietats similars, i de tal forma que no es menyscaben les característiques acústiques del mateix.

3 Ha de tenir-se en compte que la modificació en la distribució dins d'una unitat d'ús, com per exemple la desaparició o el desplaçament de la tabiquería, modifica substancialment les condicions acústiques de la unitat.


HR A-1

Annex A. Terminologia

Absorció acústica, A: Quantitat d'energia acústica, en m2, absorbida per un objecte del camp acústic. És funció de la freqüència. Pot calcular-se, per a absorbents plànols, en cada banda de freqüència f, mitjançant l'expressió següent:

A f = α f ·S [m2] (A.1) sent

Af absorció acústica per a la banda de freqüència f, [m2]; αf coeficient d'absorció acústica del material per a la banda de freqüència f; S àrea del material, [m2].

Aïllament acústic a soroll aeri: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en dBA, entre el recinte emissor i el receptor. -Per a recintes interiors s'utilitza l'índex DnT,A. -Per a recintes en els quals algun dels seus tancaments constitueix una façana o una coberta en les quals el soroll exterior dominant és el d'automòbils o el d'aeronaus, s'utilitza l'índex D2m,nT,Atr. -Per a recintes en els quals algun dels seus tancaments constitueix una façana o una coberta en les quals el soroll exterior dominant és el ferroviari o el d'estacions ferroviàries, s'utilitza l'índex D2m,nT,A. Aïllament acústic a soroll d'impactes: Protecció enfront del soroll d'impactes. Ve determinat pel nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT,w, en dB. Àrea acústica: Àmbit territorial, delimitat per l'Administració competent, que presenta el mateix objectiu de qualitat acústica. Les àrees acústiques es classificaran, en atenció a l'ús predominant del sòl, en els tipus que determinen les comunitats autònomes, les quals hauran de preveure, almenys, els següents: a) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial. b) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial. c) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles. d) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat en el paràgraf anterior. i) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requerisca d'especial protecció contra la contaminació acústica. f) Sectors del territori afectats a sistemes generals d'infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamen. g) Espais naturals que requerisquen una especial protecció contra la contaminació acústica. Àrea d'absorció acústica equivalent, A: Absorció acústica, en m2, corresponent a un objecte de superfície no definida. Correspon a l'absorció d'una superfície amb coeficient d'absorció acústica igual a 1 i àrea igual a l'absorció total de l'element. Bancada d'inèrcia: Perfil d'acer o de formigó reforçat amb armadures, capaç d'absorbir els esforços causats pel funcionament d'un equip, particularment durant les arrencades. * Definició procedent de la Llei 37/2003 de 17 de novembre, del Soroll Banda d'octava: Interval de freqüències comprès entre una freqüència determinada i una altra igual al doble de l'anterior. Banda de terç d'octava: Interval de freqüències comprès entre una freqüència determinada f1 i una freqüència f2 relacionades per (f2/f1)3 = 2. Banda elàstica: Banda de material elàstic d'almenys 10 mm d'espessor utilitzada per a interrompre la transmissió de vibracions en les trobades d'una partició amb sòls, sostres, pilars i altres particions. Es consideren materials adequats per a les bandes aquells que tinguen una rigidesa dinàmica, s’, menor que 100MN/m3 tals com el poliestirè electrificada, el polietilè i altres materials amb nivlls de prestació anàlegs. Coeficient d'absorció acústica, α: Relació entre l'energia acústica absorbida per un objecte, usualment pla, i l'energia acústica incident sobre el mateix, referida a la unitat de superfície. És funció de la freqüència.


HR A-2

Els valors del coeficient d'absorció acústica i de l'àrea d'absorció acústica equivalent s'especificaran i usaran en els càlculs arredonits a la segona xifra decimal. (Exemple: 0,355 → 0,36). Coberta: Tancament superior dels edificis, horitzontal o amb inclinació no major que 60º sobre l'horitzontal, que inclou l'element resistent – forjat – més l'acabat en la seua part inferior – sostre –, més revestiment o cobertura en la seua part superior. Ha de considerar-se coberta tant la part cega de la mateixa com les lluernes. Coberta lleugera: Coberta la càrrega permanent del qual no excedeix de 100 kg/m2. Corba de referència per al nivell de pressió de soroll d'impactes (UNEIX EN ISO 717-2): Corba constituïda pel conjunt de valors de nivell de pressió de soroll d'impactes que s'indiquen a continuació:

Taula A.1 Corba de referència per a soroll d'impactes.

f Hz

Lref,w(f) dBA

f Hz

Lref,w(f) dBA

100 62 630 59 125 62 800 58 160 62 1000 57 200 62 1250 54 250 62 1600 51 315 62 2000 48 400 61 2500 45 500 60 3150 42

Diferència de nivells estandarditzada en façanes, en cobertes i en sòls en contacte amb l'aire exterior, D2m,nT: Aïllament acústic a soroll aeri d'una façana, una coberta o un sòl en contacte amb l'aire exterior, en dB, quan la mesura del nivell de soroll exterior, L1,2m, es fa a 2 metres enfront de la façana o la coberta.

Es defineix mitjançant l'expressió següent:

D2m,nT

= L1,2m

− L 2 + 10 ⋅ lg T

T0

[dB] (A.2)

sent

L1,2m nivell mitjà de pressió sonora mesurat a 2 metres enfront de la façana o la coberta, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; T temps de reverberació del recinte receptor, [s]; T0 temps de reverberació de referència; el seu valor és To=0,5 s.


HR A-3

Diferència de nivells entre recintes, (o aïllament acústic brut entre recintes), D: Diferència, en dB, entre els nivells mitjans de pressió sonora produïts en dos recintes per l'acció d'una o diverses fonts de soroll emetent en un d'ells, que es pren com a recinte emissor. En general és funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent: D = L1 − L 2 [dB] (A.3) sent

L1 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]

Diferència de nivells estandarditzada entre recintes interiors, DnT: Diferència entre els nivells mitjans de pressió sonora produïts en dos recintes per una o diverses fonts de soroll emetent en un d'ells, normalitzada al valor 0,5 s del temps de reverberació. En general és funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

DnT

= L1

− L 2 + 10 ⋅ lg T

T0

[dB] (A.4)

sent

L1 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; T temps de reverberació del recinte receptor, [s]; T0 temps de reverberació de referència; el seu valor és T0=0,5 s. Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes, en cobertes i en sòls en amb- tacte amb l'aire exterior, D2m,nT,A: Valoració global, en dBA, de la diferència de nivells estandarditzada d'una façana, una coberta o un sòl en contacte amb l'aire exterior, D2m,nT, per a soroll rosa. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

D2m,nT,A

= −10

⋅ lg

n

∑10 i=1

(LAr,i −D2m,nT,i ) / 10

[dBA] (A.5)

sent

D2m,nT,i diferència de nivells estandarditzada, en la banda de freqüència i, [dB]; LAr,i valor de l'espectre normalitzat del soroll rosa, ponderat A, en la banda de freqüència i, [dBA]; i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

En cas que el soroll exterior dominant siga el ferroviari o el d'estacions ferroviàries també s'utilitzarà aquest índex per a la valoració global, però usant els valors de l'espectre normalitzat de soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries, ponderat A. Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes, en cobertes i en sòls en amb- tacte amb l'aire exterior per a soroll d'automòbils, D2m,nT,Atr: Valoració global, endBA, de la diferència de nivells estandarditzada d'una façana, una coberta, o un sòl en contacte amb l'aire exterior, D2m,nT per a un soroll exterior d'automòbils. Es defineix mitjançant l'expressió següent:


HR A-4

A

D2m,nT,Atr

sent

= −10

⋅ lg

n

∑10 i=1

(LAtr,i −D2m,nT,i ) / 10

[dBA] (A.6)

D2m,nT,i diferència de nivells estandarditzada, en la banda de freqüència i, [dB]; LAtr,i valor de l'espectre normalitzat del soroll d'automòbils, ponderat A, en la banda de freqüència i,

[dBA]; i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

En cas que el soroll exterior dominant siga el d'aeronaus també s'utilitzarà aquest índex per a la valoració global, però usant els valors de l'espectre normalitzat de soroll d'aeronaus, ponderat A. Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, entre recintes interiors, DnT,A: Valoració global, en dBA, de la diferència de nivells estandarditzada, entre recintes interiors, DnT, per a soroll rosa. Es defineix mitjançant l'expressió següent.

DnT,A

= −10

⋅ lg

n

∑10 i=1

(LAr,i −DnT,i ) / 10

[dBA] (A.7)

sent

DnT,i diferència de nivells estandarditzada en la banda de freqüència i, [dB]; LAr,i valor de l'espectre normalitzat del soroll rosa, ponderat A, en la banda de freqüència i, [dBA]; i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

Diferència de nivells normalitzada d'elements de construcció xicotets, Dn,i: Diferència de nivells normalitzada, en dB, atribuïble a elements de construcció xicotets. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

Dn,e = L1 − L 2 + 10 ⋅ lg 0 A

[dB] (A.8)

sent

L1 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; A àrea d'absorció acústica equivalent del recinte receptor, [m2];

2 A0 àrea d'absorció acústica equivalent de referència, de valor A0=10 m .

Diferència de nivells per la forma de la façana, ∆Lf,s: Millora de l'aïllament acústic a soroll aeri de façanes, en dB, per efecte d'apantallaments deguts a petos, formes especials i reculades. (Vegeu annex F). Es defineix mitjançant l'expressió següent:

∆L f,s = L1,2m − L1,s + 3 [dB] (A.9)

sent

L1,2m nivell mitjà de pressió sonora mesurat a 2 m enfront de la façana o la coberta, [dB]; L1,s nivell mitjà de pressió sonora mesurat en el plànol de la façana o la coberta, [dB].


HR A-5

Element constructiu homogeni: Element d'una sola fulla de fàbrica, de formigó, productes pétreos, etc. Es consideren forjats homogenis les lloses de formigó, els forjats amb elements alleugerats ceràmics i de formigó i els forjats de xapa colaborante. Element constructiu mixt: Element format per dos o més parts de quanties d'aïllament diferents, muntades unes com a prolongació d'altres fins a cobrir el total de la superfície. Exemples: paret formada per un muret sobre el qual munta una vidriera, mur de façana amb finestres, envà amb una porta etc. (Vegeu Annex G). Element d'entramat autoportant: Element constructiu format per dos o més plaques de guix laminat, subjectes a una perfilaria autoportant i amb una càmera farcida amb un material porós, elàstic i acústicament absorbent. Element de flanc: Element constructiu adjacent a un element de separació, pel qual es produeix la transmissió acústica indirecta estructural o per via de flancs. Elements de construcció xicotets: Elements d'àrea menor que 1 m2, excepte finestres i portes, que col·locats en els elements de separació verticals, façanes i cobertes, transmeten el so entre dos recintes o entre un recinte i l'exterior, tals com: - elements de climatització; - aireadores; - ventiladors; - conductes elèctrics; - sistemes d'estanqueïtat, pasamurs...etc. Espectre de freqüències: Representació de la distribució d'energia d'un so en funció de les seues freqüències components. Normalment s'expressa mitjançant nivells de pressió o de potència en bandes de terç d'octava o en bandes d'octava. Espectre normalitzat del soroll d'aeronaus, ponderat A: Representació, en forma numèrica, dels valors de pressió sonora, ponderats A, corresponents a soroll d'aeronaus en les freqüències en bandes de terços d'octava i d'octaves.

Taula A.2 Valors de l'espectre normalitzat de soroll d'aeronaus, ponderat A. fi

Hz 100 125 160 200 250 315 400 500 630

LAav,i dBA -23,8 -20,2 -15,4 -13,1 -12,6 -10,4 -9,8 -9,5 -8,7

fi Hz 800

1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000

LAav,i dBA -9,5

-10,5 -11,0 -12,5 -14,9 -15,9 -18,6 -23,3 -29,9

Espectre normalitzat del soroll d'automòbils, ponderat A: Representació, en forma numèrica, dels valors de pressió sonora, ponderats A, corresponents a soroll d'automòbils en les freqüències en bandes de terços d'octava i d'octaves.

Taula A.3 Valors de l'espectre normalitzat de soroll d'automòbils, ponderat A.

fi LAtr,i Hz dBA

fi LAtr,i Hz dBA

100 -20 125 -20 160 -18

800 -9 1000 -8 1250 -9

200 -16 250 -15 315 -14

1600 -10 2000 -11 2500 -13


HR A-6

400 500 630

-13 -12 -11

3150 4000 5000

-15 -16 -18

Espectre normalitzat del soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries, ponderat A: Representació, en forma numèrica, dels valors de pressió sonora, ponderats A, corresponents a soroll ferroviari en les freqüències en bandes de terços d'octava i d'octaves.

Taula A.4 Valors de l'espectre normalitzat de soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries, ponderat A.

fi LAef,i

Hz dBA fi LAef,i

Hz dBA 100 -20 125 -20 160 -18

800 -9 1000 -8 1250 -9

200 -16 250 -15 315 -14

1600 -10 2000 -11 2500 -13

400 -13 500 -12 630 -11

3150 -15 4000 -16 5000 -18

Espectre normalitzat del soroll rosa, ponderat A: Representació, en forma numèrica, dels valors de pressió sonora, ponderats A, corresponents a soroll rosa normalitzat en les freqüències en bandes de terços d'octava i d'octaves.

Taula A.5 Valors de l'espectre normalitzat de soroll rosa, ponderat A.

fi LAr,i

Hz dBA fi LAr,i

Hz dBA 100 -30,1 125 -27,1 160 -24,4

800 -11,8 1000 -11,0 1250 -10,4

200 -21,9 250 -19,6 315 -17,6

1600 -10,0 2000 -9,8 2500 -9,7

400 -15,8 500 -14,2 630 -12,9

3150 -9,8 4000 -10 5000 -10,5

Estades: Recintes protegits tals com: salons, menjadors, biblioteques...etc. en edificis d'ús residencial i despatxos, sales de reunions, sales de lectura...etc. en edificis d'altres usos. Façana: Tancament perimétrico de l'edifici, vertical o amb inclinació no major que 60º sobre l'horitzontal, que ho separa de l'exterior. Inclou tant el mur de façana com els buits (portes exteriors i finestres). Façana lleugera: Façana contínua i ancorada a una estructura auxiliar, la massa de la qual per unitat de superfície és menor que 200 kg/m2. Freqüència, f: Nombre de pulsacions d'una ona acústica sinusoïdal ocorregudes en un segon. Freqüència crítica, fc: Freqüència límit inferior a la qual comença a donar-se el fenomen de coincidència consistent en què l'energia acústica es transmet a través de l'element constructiu en forma d'ones de flexió, acoblades amb les ones acústiques de l'aire, amb la consegüent disminució de l'aïllament acústic. Es defineix a partir de les constants elàstiques de l'element constructiu, mitjançant l'expressió següent:

=6.4 ⋅ 10 4 ρ ⋅ (1− σ 2 ) fc = [Hz] (A.10) d E


HR A-7

sent

d espessor de la paret, [m]; ρ densitat, [kg/m3]; E modul de Young, [N/m2]; σ coeficient de Poisson.

Índex de reducció acústica aparent, R’: Aïllament acústic, en dB, d'un element constructiu mesurat in situ, incloses les transmissions indirectes. És funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

R' = L1 − L 2 + 10 ⋅ lg S

A

[dB] (A.11)

sent

L1 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; S àrea de l'element constructiu, [m2]; A àrea d'absorció acústica equivalent del recinte receptor, [m2].

Índex de reducció acústica d'un element constructiu, R: Aïllament acústic, en dB, d'un element constructiu mesurat en laboratori. És funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

R = L1 − L 2 + 10 ⋅ lg S

A

[dB] (A.12)

sent

L1 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB]; L2 nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; S àrea de l'element constructiu, [m2]; A àrea d'absorció acústica equivalent del recinte receptor, [m2].

Índex de reducció acústica per via indirecta, Rij: Diferència entre els nivells sonors dels recintes emissor i receptor, deguda a la transmissió acústica per via indirecta o per flancs. Índex de reducció de vibracions per a camins de transmissió sobre unions d'elements constructius, Kij:. Diferència entre els nivells mitjans de velocitat entre tots dos costats de la unió, promediada en les dues adreces, normalitzada a la longitud de la unió i a la longitud d'absorció equivalent dels elements a cada costat. És una magnitud relacionada amb la transmissió d'energia en una unió de dos elements constructius Es defineix mitjançant l'expressió següent:

Kij = Dv,ij,situ + 10 ⋅ lg lij

ai,situ ⋅ a j,situ

dB;

Dv,ij,situ ≥ 0dB

[dB] (A.13)

sent

Dv,ij,situ diferència de nivells de velocitat promediada en els dos sentits de propagació per a cada

camí de transmissió ij sobre la unió, [dB]; ai, situ longitud d'absorció equivalent de l'element i mesurada in situ, [m]; aj, situ longitud d'absorció equivalent de l'element j mesurada in situ, [m]; lij longitud comuna de l'aresta d'unió entre l'element i i el j, [m].


HR A-8

i

Com a primera aproximació les longituds d'absorció equivalent poden prendre's com ai, situ= Si / l0 i aj, situ= Sj / l0, per a tot tipus d'elements, amb la longitud d'acoblament de referència l0 =1 m. Si en aquest cas l'índex de reducció de vibracions, calculat segons l'Annex D, té un valor menor que el valor mínim de Kij min, llavors s'utilitza aquest valor mínim, l'expressió del qual ve donada per:

1 1 K ij,min = 10 ⋅ lg lij ⋅ l0 + [dB] (A.14)

Si S j

sent

ij camins de transmissió Ff, Fd o Df; l0 = 1 m longitud de l'aresta d'unió de referència; Si àrea de l'element excitat i (forjat), [m2];2 Sj àrea de l'element radiant j en el recinte receptor, [m ].

Índex de soroll dia L : Índex de soroll associat a la molèstia durant el període dia i definit com el nivell sonor mitjà a llarg termini, ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes dia d'un any. S'expressa en dBA.. Índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, d'un element constructiu, R’A: Valoració global, en dBA, de l'índex de reducció acústica aparent, R’, per a un soroll incident rosa, normalitzat, ponderat A. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

R' A

n

= −10 ⋅ lg ∑10(LAr ,i −R'i ) / 10

i =1

[dBA] (A.15)

sent

R’ índex de reducció acústica aparent en la banda de freqüència i, [dB]; LAr,i valor de l'espectre del soroll rosa normalitzat, ponderat A, en la banda de freqüència i, [dBA]; i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

Índex global de reducció acústica aparent, R’w: Valor en decibels de la corba de referència, a 500 Hz, ajustada als valors experimentals de l'índex de reducció acústica aparent, R’. Índex global de reducció acústica, ponderat A, d'un element constructiu, RA: Valoració global, en dBA, de l'índex de reducció acústica, R, per a un soroll incident rosa normalitzat, ponderat A. Els índexs de reducció acústica es determinaran mitjançant assaig en laboratori. No obstant açò, i en absència d'assaig, pot dir-se que l'índex de reducció acústica proporcionat per un element constructiu d'una fulla de materials homogenis, és funció quasi exclusiva de la seua massa i són aplicables les següents expressions (llei de massa) que determinen l'aïllament RA, en funció de la massa per unitat de superfície, m, expressada en kg/m2:

m ≤ 150kg / m2 R A = 16,6 ⋅ lgm + 5 [dBA] (A.16)

m ≥ 150kg / m2 R A = 36,5 ⋅ lgm − 38,5 [dBA] (A.17) A partir dels valors de l'índex de reducció acústica R, obtinguts mitjançant assaig en laboratori, aquest índex es defineix mitjançant l'expressió següent:

* Definició procedent del Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a l'avaluació i gestió del soroll ambiental.


HR A-9

2

A

R i

R i

n

R = −10 ⋅ lg ∑10(LAr ,i −Ri ) / 10

i=1

[dBA] (A.18)

sent

valor de l'índex de reducció acústica en la banda de freqüència i, [*dB];

LAr,i, valor de l'espectre del soroll rosa, ponderat A, en la banda de freqüència i, [*dBA]; i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

De forma aproximada pot considerar-se que R A = R w + C .

Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll exterior dominant d'automòbils, RAtr: Valoració global, en dBA, de l'índex de reducció acústica, R, per a un soroll exterior d'automòbils. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

R Atr

= −10

⋅ lg

n

∑10 i =1

(LAtr,i −Ri ) / 10

[dBA] (A.19)

sent

valor de l'índex de reducció acústica en la banda de freqüència i, [dB];

LAtr,i valor de l'espectre normalitzat del soroll d'automòbils, ponderat A, en la banda de freqüència i, [dBA];

i recorre totes les bandes de freqüència de terç d'octava de 100 Hz a 5 kHz.

De forma aproximada pot considerar-se que R Atr = R w + Ctr

Índex global de reducció acústica, Rw: Valor en decibels de la corba de referència, a 500 Hz, ajustada als valors experimentals de l'índex de reducció acústica, R segons el mètode especificat en la UNEIX EN ISO 717 – 1. Longitud d'absorció equivalent de vibracions d'un element constructiu, a: Longitud equivalent a l'absorció de vibracions d'un element constructiu. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

a = 2,2π S c o Ts

fref

f

[m] (A.20)

sent

Ts temps de reverberació estructural de l'element, [s]; S àrea de l'element constructiu, [m2]; f freqüència, [Hz]; fref freqüència de referència, de valor 1000 Hz, c0 velocitat de propagació, [m/s].

Material porós: Material absorbent d'estructura alveolar, granular, fibrosa, etc., que actua degraden- do l'energia mecànica en calor, mitjançant el fregament de l'aire amb les superfícies del material. Mitgera: Tancament que limita en tota la seua superfície o en part d'ella amb altres edificis ja construïts, o que puguen construir-se legalment.


HR A-10

T nT

Millora de l'índex de reducció acústica d'un revestiment, ∆R: Augment de l'índex de reducció acústica d'un element constructiu per addició d'un tractament o revestiment a l'element constructiu base. Es valora per la diferència entre l'índex de reducció acústica d'un element constructiu de referència amb el revestiment de millora i el propi de l'element constructiu de referència. És funció de la freqüència. Millora de l'índex global de reducció acústica d'un revestiment, ∆Rw: Augment de l'índex global de reducció acústica d'un element constructiu per addició d'un tractament o revestiment a l'element constructiu base. Es valora per la diferència entre els valors globals de l'índex de reducció acústica d'un element constructiu de referència amb el revestiment de millora i el propi de l'element constructiu de referència. Millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, d'un revestiment, ∆RA: Augment de l'índex global de reducció acústica d'un element constructiu per addició d'un tractament o revestiment a l'element constructiu base. Es valora per la diferència entre els valors globals de l'índex de reducció acústica, ponderat A, d'un element constructiu de referència amb el revestiment de millora i el propi de l'element constructiu de referència. Nivell de potència acústica, LW: Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L = 10 ⋅ lg W W W

[dB] (A.21)

0

sent

W potència acústica considerada, [W]; W0 potència acústica de referència, de valor 10-12W.

Nivell de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT: Nivell de pressió sonora mitjà, en dB, en el recinte receptor normalitzat a un temps de reverberació de 0,5 s, quan l'element constructiu de separació respecte al recinte emissor és excitat per la màquina d'impactes normalitzada. És funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L' = L − 10 ⋅ lg T 0

[dB] (A.22)

sent

L nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; T temps de reverberació del recinte receptor, [s]; T0 temps de reverberació de referència; el seu valor és T0=0,5.

Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat d'un element constructiu horitzontal, Ln: Nivell de pressió sonora mitjà en el recinte receptor referit a una absorció de 10 m2, amb l'element constructiu horitzontal muntat com a element de separació respecte al recinte superior. Tal element és excitat per la màquina d'impactes normalitzada, en condicions d'assaig en laboratori (manca de transmissions indirectes). És funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L = L + 10 ⋅ lg A n 10

[dB] (A.23)

sent

L nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; A àrea d'absorció equivalent del recinte receptor, [m2].


HR A-11

p p

Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat in situ, Ln,w: És el valor a 500 Hz de la corba de referència ajustada als valors experimentals de nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat, L’n. Si els nivells experimentals estan donats per a bandes d'octava, el valor a 500 Hz es redueix en 5 dB. Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat in situ, Ln: És el nivell de pressió sonora mitjà en el recinte receptor normalitzat a una absorció acústica de 10 m2, quan l'element constructiu de separació respecte al recinte superior és excitat per la màquina d'impactes normalitzada. És funció de la freqüència. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L'n = L + 10 ⋅ lg A 10

[dB] (A.24)

sent

L nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB]; A àrea d'absorció equivalent del recinte receptor, [m2].

Nivell de pressió sonora, ponderat A, LpA: Nivell que valora un soroll complex mitjançant un valor únic emprant la ponderació A. Per a un soroll d'espectre conegut, en bandes de terç d'octava o en bandes d'octava, es defineix mitjançant l'expressió següent:

LpA = 10 ⋅ lg ∑10(Li + Ai ) / 10

i

[dBA] (A.25)

sent

Li nivell de pressió sonora en la banda de freqüència i, [dB]; Ai valor de la ponderació A en la banda de freqüència i, [dBA].

Nivell de pressió sonora, Lp: Es defineix mitjançant l'expressió següent:

2

L = 10 ⋅ lg p = 20 ⋅ lg p [dB] (A.26) p 0 0

sent

p pressió sonora considerada, [Pa]; p0 pressió sonora de referència, de valor 2·10-5 Pa.

Se sobreentén que les pressions sonores s'expressen en valors eficaços o *rms, llevat que es diga el contrari.

Nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT,w: Valoració global del nivell de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT

Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat d'un element constructiu horitzontal, Ln,w: Valor a 500 Hz de la corba de referència ajustada als valors experimentals de nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat, Ln. Si els nivells experimentals estan donats per a bandes d'octava, cal reduir en 5 dB el valor a 500 Hz. El nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat es determinarà mitjançant assaig en laboratori. No obstant açò, i en absència d'assaig, pot dir-se que el Ln,w proporcionat per un element constructiu d'una fulla de materials homogenis, és funció quasi exclusivament de la seua massa i és


HR A-12

T

∫ p

aplicable la següent expressió definida en la norma UNEIX EN 12354-2, que determina el nivell de pressió, en funció de la massa per unitat de superfície, m, expressada en kg/m2:

Ln,w = 164 − 35·lgm [dB] (A.27)

Nivell mitjà de pressió sonora en un recinte, L: Nivell corresponent a la mitjana temporal i espacial del quadrat de la pressió acústica, estenent la mitjana espacial a l'interior del recinte exceptuant les zones de radiació directa de les fonts i les pròximes a les parets, sòl i sostre. Per a exploracions de la pressió al llarg de trajectòries contínues representatives que s'agranen en un temps T es defineix mitjançant l'expressió següent:

1 p2 (t) L = 10 ⋅ lg dt T 2

0 0

[dB] (A.28)

sent

p(t) valor de la pressió acústica en l'instant t, [Pa]; p0 pressió sonora de referència, de valor 2•10-5 *Pa;

Per a exploracions de la pressió en n punts discrets es defineix mitjançant l'expressió següent

1 n L / 10 L = 10 ⋅ lg ∑ 10 pi

n i =1

[dB] (A.29)

sent

Lpi nivell de pressió sonora mesurat en el punt i, [dB]. Quan les diferències entre els valores components són menors que 4 dB, es pot prendre com a nivell mitjà la mitjana aritmètica dels anivelles components. Nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat, ponderat A, LA,T: Nivell mitjà de pressió sonora, ponderat A, en un recinte referit a un temps de reverberació de 0,5 s. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L A,T

= L A

− 10 ⋅ lg T

0,5

[dBA] (A.30)

sent

LA nivell mitjà de pressió sonora, ponderat A, en un recinte, [dBA]; T valor mesurat del temps de reverberació, [s].

Nivell sonor continu equivalent estandarditzat, ponderat A, LeqA,T: Nivell sonor continu equivalent, ponderat A, referit a un temps de reverberació de 0,5 s. Es defineix mitjançant l'expressió següent:

L eqA,T

= L eqA

- 10 ⋅ lg T

0,5

[dBA] (A.31)

sent


HR A-13

eqA ∑ t

LeqA nivell sonor continu equivalent, ponderat A, en els períodes establits, [dBA]; T valor mesurat del temps de reverberació, [s].

Nivell sonor continu equivalent, ponderat A, LeqA: Ve definit, en dBA, pel valor LeqA. Per a sorolls de nivell variable en el temps es defineix mitjançant l'expressió:

T

1 L( t )pA / 10 L eqA = 10 ⋅ lg

T ∫10 0

dt [dBA] (A.32)

sent

L(t)pA nivell de pressió sonora, ponderat A, en l'instant t, [dBA]; T interval temporal considerat, en s.

Quan els nivells d'un soroll, LpAi , es mantenen pràcticament constants (± 2 *dB) en cada interval temporal tu ,(T = ∑i tu), es pot usar l'expressió:

L = 10 ⋅ lg 1 10 T

i

LpA,i / 10 i

[dBA] (A.33)

Objectiu de qualitat acústica*: Conjunt de requisits que, en relació amb la contaminació acústica, han de complir-se en un moment donat en un espai determinat. Panell prefabricat pesat: Es consideren elements prefabricats pesats els panells de formigó, guix o qualsevol material amb característiques similars. Ponderació espectral A: Aproximació amb signe menys de la línia *isofónica amb un nivell de sonoritat igual a 40 fonis. En el marge de freqüències d'aplicació d'aquest *DB, la corba de ponderació A ve definida pels valors següents:

Freqüència Taula A.6 Valors de la corba de ponderació A

Hz 100 125 160 200 250 315 400 500 630 Corba de ponderació

dBA -19,1 -16,1 -13,4 -10,9 -8,6 -6,6 -4,8 -3,2 -1,9

Freqüència Hz 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000

Corba de ponderació dBA -0,8 0 0,6 1,0 1,2 1,3 1,2 1,0 0,5

La ponderació espectral A se utilitza per a compensar les diferències de sensibilitat que l'oïda humana té per a les diferents freqüències dins del camp auditiu.

Potència acústica, W: Energia emesa en la unitat de temps per una font acústica determinada.

Pressió acústica, p: Diferència entre la pressió total instantània en un punt determinat, en presència d'una pertorbació acústica i la pressió estàtica en el mateix punt.

Recinte: Espai de l'edifici limitat per tancaments, particions o qualsevol altre element de separació. Recinte d'activitat: Aquells recintes, en els edificis d'ús residencial (públic i privat), hospitalari o administratiu, en els quals es realitza una activitat diferent a la realitzada en la resta dels recintes de l'edifici en el qual es troba integrat, sempre que el nivell mitjà de pressió sonora estandarditza- do, ponderat A, del recinte siga major que 70 *dBA. Per exemple, activitat comercial, de pública concurrència, etc. * Definició procedent de la Llei 37/2003 de 17 de novembre, del Soroll


HR A-14

A partir de 80dBA es considera recinte sorollós. Tots els aparcaments es consideren recintes d'activitat respecte a qualsevol ús excepte els de ús privatiu en habitatge unifamiliar.

Recinte d'instal·lacions: Recinte que conté equips d'instal·lacions col·lectives de l'edifici, entenent com a tals, tot equipament o instal·lació susceptible d'alterar les condicions ambientals d'aquest recinte. A l'efecte d'aquest DB, el recinte de l'ascensor no es considera un recinte d'instal·lacions llevat que la maquinària estiga dins del mateix. Recinte habitable: Recinte interior destinat a l'ús de persones la densitat de les quals d'ocupació i temps d'estada exigeixen unes condicions acústiques, tèrmiques i de salubritat adequades. Es consideren recintes habitables els següents:

a) habitacions i estades (dormitoris, menjadors, biblioteques, salons, etc.) en edificis residencials; b) aules, sales de conferències, biblioteques, despatxos, en edificis d'ús docent; c) quiròfans, habitacions, sales d'espera, en edificis d'ús sanitari o hospitalari; d) oficines, despatxos; sales de reunió, en edificis d'ús administratiu; e) cuines, banys, condícies, passadissos. distribuïdors i escales, en edificis de qualsevol ús; f) qualsevol un altre amb un ús assimilable als anteriors.

En el cas en el qual en un recinte es combinen diversos usos dels anteriors sempre que un d'ells siga protegit, a l'efecte d'aquest *DB es considerarà recinte protegit.

Es consideren recintes no habitables aquells no destinats a l'ús permanent de persones o l'ocupació de les quals, per ser ocasional o excepcional i per ser sota el temps d'estada, només exigeix unes condicions de salubritat adequades. En aquesta categoria s'inclouen explícitament com no habitables els trasters, les càmeres tècniques i golfes no condicionades, i les seues zones comunes. Recinte protegit: Recinte habitable amb millors característiques acústiques. Es consideren recintes protegits els recintes habitables dels casos a), b), c), d). Recinte sorollós: Recinte, d'ús generalment industrial, les activitats del qual produeixen un nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat, ponderat A, a l'interior del recinte, major que 80 dBA. Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes (o millora de l'aïllament acústic a soroll d'impactes) d'un sòl flotant o d'un sostre suspès, ∆L: Diferència entre el nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat d'un forjat normalitzat de referència amb el sòl flotant o el sostre suspès i el propi del forjat de referència. És funció de la freqüència.

Reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes (o millora global de l'aïllament acústic a soroll d'impactes) d'un sòl flotant o d'un sostre suspès, ∆Lw: Diferència entre el nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat del forjat de referència normalitzat i el calculat per a aqueix forjat de referència amb el sòl flotant o el sostre suspès. (Vegeu Annex I).

Revestiment: Capa col·locada sobre un element constructiu base o suport. Es consideren revestiments els trasdossats en elements constructius verticals, els sòls flotants, les moquetes i els sostres suspesos, en elements constructius horitzontals.

Soroll blanc: Soroll que conté totes les freqüències amb la mateixa amplitud. El seu espectre expressat com a nivells de pressió o potència, en bandes de terç d'octava, és una recta de pendent 3 dB/vuitena. S'utilitza per a efectuar les mesures normalitzades.

Soroll estacionari: Soroll continu i estable en el temps. Es consideren sorolls estacionaris els procedents d'instal·lacions d'aire condicionat, ventiladors, compressors, bombes impulsores, calderes, cremadors, maquinària dels ascensors, etc., reixetes i unitats terminals.

Soroll exterior dominant: Es considera que el soroll d'aeronaus o el soroll ferroviari o el d'estacions ferroviàries és dominant enfront del soroll d'automòbils en un espai exterior dau quan l'espectre del soroll en aqueix espai, ponderat A, desplaçat en una quantia de nivell adequada proporciona diferències menors que 1,5 *dBA en, almenys, 10 terços d'octava, en ajustar-ho respectivament a l'espectre del soroll d'aeronaus o d'estacions ferroviàries.


HR A-15

Soroll rosa: Soroll l'espectre expressat del qual com a nivells de pressió o potència, en bandes de terç d'octava, consisteix en una recta de pendent 0 *dB/vuitena. S'utilitza per a efectuar les mesures normalitza- dónes.

Silenciador o unitat d'atenuació: Dispositiu capaç de reduir el nivell de pressió sonora entre la seua entrada i la seua eixida que s'acobla al conducte d'eixida de gasos d'equips o xarxes d'instal·lacions per a atenuar el soroll.

Sistema: Instal·lació compartida per dos recintes que fa que la transmissió de so es produïsca de forma aèria indirecta. És el cas de conductes d'instal·lacions, com a conductes de ventilació o aire condicionat, sostres suspesos, etc.

Sòl flotant: Element constructiu sobre el forjat que comprèn el paviment amb la seua capa de suport i l'una capa d'un material aïllant a soroll d'impactes.

Envans de fàbrica: Envans formada per unitats de muntatge en humit, tals com a rajoles buits, rajoles perforades, blocs de formigó, blocs d'argila alleugerida, envans d'escaiola massissa, etc.

Envans d'entramat: Element constructiu format per dos o més plaques de guix laminat, subjectes a una perfilaria autoportant i amb una càmera que pot estar farcida amb un material porós, elàstic i acústicament absorbent.

Terme d'adaptació espectral, C, Ctr: Valor en decibels, que s'afig al valor d'una magnitud global obtinguda pel mètode de la corba de referència de la ISO 717-1 (Rw, per exemple), per a tenir en compte les característiques d'un espectre de soroll particular. Cada índex global, ponderat A, porta incorporat el terme d'adaptació espectral de l'índex global associat, derivat del mètode de la corba de referència.

Quan el soroll incident és rosa o soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries s'usa el símbol C i quan és soroll d'automòbils o aeronaus el símbol és Ctr.

Temps de reverberació estructural d'un element constructiu, Ts: Temps, en s, corresponent a una caiguda del nivell de vibració de 60 dB, a partir del cessament de l'excitació. Cal distingir entre els valors mesurats en laboratori, Ts,lab i els mesurats in situ, Ts,situ per al mateix element.

Temps de reverberació, T: Temps, en s, necessari perquè el nivell de pressió sonora disminuïsca 60 dB després del cessament de la font. En general és funció de la freqüència. Els valors de les exigències establits com a límit, s'entendran com la mitjana dels valors a 500, 1000 i 2000 Hz.

Els valors del temps de reverberació s'especificaran i usaran en els càlculs arredonits a la primera xifra decimal. (Exemple: 1,25 → 1,3)

Transmissió acústica directa: Transmissió del so al recinte receptor exclusivament a través de l'element de separació, bé per la seua banda sòlida o per parts de comunicació aèria, tals com a escletxes, obertures o conductes, etc., si els hi hagués.

Transmissió acústica indirecta: Transmissió del so al recinte receptor a través de camins de transmissió diferents del directe. Pot ser aèria i estructural; també es diu transmissió per flancs. Extradossat: Element suplementari de l'element constructiu vertical Es consideren els extradossats següents:

a) una o diverses plaques de guix laminat subjectes a un entramat; b) un panell format per una placa de guix i una capa de material aïllant adherit o ancorat

mecànicament a l'element base; c) el conjunt format per una fulla de fàbrica amb bandes elàstiques perimètriques i una càmera

reomple amb un material absorbent, porós i elàstic.

Unitat d'ús: Edifici o part d'un edifici que es destina a un ús específic, i els usuaris del qual estan vinculats entre, sí bé per pertànyer a una mateixa unitat familiar, empresa, corporació, bé per formar part d'un grup o col·lectiu que realitza la mateixa activitat. En qualsevol cas, es consideren unitats d'ús, les següents:

a) en edificis d'habitatge, cadascuna dels habitatges; b) en edificis d'ús hospitalari, i residencial públic, cada habitació inclosos els seus annexos; c) en edificis docents, cada aula o sala de conferències incloent els seus annexos;


HR A-16

El concepte d'unitat d'ús és vital per a determinar les exigències d'aïllament acústic entre recintes aplicables a qualsevol edifici, ja que els valors d'aïllament acústic a soroll interior s'apliquen a unitats d'ús diferents. Una unitat d'ús pot ser un edifici de un únic titular, com per exemple, un edifici d'ús administratiu d'una *sóla companyia o un edifici pot estar dividit en diverses unitats, com estableix en aquest punt el *DB *HR. Respecte als edificis d'ús habitatge, hospitalari, residencial públic i docent, el *DB *HR defineix què recintes específicament són considerats unitats d'ús. En aquest tipus d'edificis poden existir altres recintes diferents d'aquests, però el *DB *HR no defineix que siguen unitats d'ús. Existeixen edificis d'ús terciari que són molt heterogenis, per exemple, un centre comercial, uns jutjats, etc, en els quals el *DB *HR no defineix quins són les unitats d'ús i per tant, en un sentit estricte, el *DB *HR no defineix exigències d'aïllament acústic a soroll interior. En aquests casos, és el promotor, l'arquitecte, projectista, etc. qui pot definir les prestacions acústiques o els nivells d'aïllament acústic dels recintes en funció de l'ús i de l'activitat que es realitze en cadascun dels espais. (Apartat 2.1.2.2.1 de la Guia d'Aplicació del *DB *HR Protecció enfront del soroll)

Zona comuna: Zona o zones que donen servei a diverses unitats d'ús.


HR B-1

Annex B. Notació

En aquest annex s'arrepleguen, ordenats alfabèticament, els símbols corresponents a les magnituds que s'utilitzen en aquest DB juntament amb les unitats. α: Coeficient d'absorció acústica αf: Coeficient d'absorció acústica d'un material per a la banda de freqüència f αi: Coeficient d'absorció acústica del material i αm: Coeficient d'absorció acústica mitjà αm,i Coeficient d'absorció acústica mitjà del material i αm,t Coeficient d'absorció acústica mitjà del sostre αw: Coeficient d'absorció acústica ponderat segons la UNEIX EN ISO 11654 Φ Factor de directivitat de la font ρ: Densitat, [kg/m3] σ: Coeficient de Poisson τ: Transmissibilitat d'un sistema antivibratori τ’: Factor de transmissió total de potència acústica ∆L: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes d'un revestiment, [dB] ∆Ld: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes mitjançant una capa addicional sobre la

cara de recepció de l'element de separació, [dB] ∆Ld,lab: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes mitjançant una capa addicional sobre la

cara de recepció de l'element de separació, mesurat en laboratori, n [dB] ∆Ld,situ: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes mitjançant una capa addicional sobre la

cara de recepció de l'element de separació mesurat in situ, [dB] ∆Ld,w Reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes per revestiment del costat de la

recepció, [dB] ∆Lfs: Diferència de nivells per la forma de la façana, [dB] ∆Llab: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes d'un revestiment de forjat, mesurat en

laboratori, [dB] ∆Lsitu: Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes per revestiment de la cara d'emissió de

l'element de separació, mesurat in situ, [dB] ∆L(f): Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, d'un

revestiment, [dB] ∆Lw: Reducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes d'un revestiment, [dB] ∆R: Millora de l'índex de reducció acústica d'un revestiment, [dB] ∆Rd,A: Millora de l'índex global de reducció acústica per revestiment de l'element de separació en el

recinte receptor, [dBA] ∆Ri,A: Millora de l'índex global de reducció acústica per revestiment de l'element i, [dBA] ∆Rij,A: Millora de l'índex global de reducció acústica per a cada camí de transmissió indirecta, [dBA] ∆Rj,A: Millora de l'índex global de reducció acústica per revestiment de l'element j, [dBA] ∆Rlab: Millora de l'índex global de reducció acústica d'un revestiment, mesurat en laboratori

[dB] ∆Rsitu: Millora de l'índex de reducció acústica d'un revestiment mesurat in situ, [dB] ∆Rw: Millora de l'índex global de reducció acústica d'un revestiment, [dB] ∆RA: Millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, d'un revestiment, [dBA] ∆RA,l: Índex global de la millora de l'índex de reducció acústica, per a la corba de referència amb

freqüència crítica baixa, [dBA] ∆RA,m: Índex global de la millora de l'índex de reducció acústica, per a la corba de referència amb

freqüència crítica mitjana, [dBA] ∆RD,A Millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, per revestiment de l'element de

separació en el recinte emissor, [dBA] ∆RDd,A: Millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments del costat de

l'emissió i/o recepció de l'element de separació per a soroll rosa, [dBA] ∆RDf,A: Millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments en l'element de

separació del costat de l'emissió i/o de l'element de flanc en la recepció per a soroll rosa, [dBA]

HR B-2

2

∆RFd,A: Millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments en l'element de separació del costat de l'emissió i/o de l'element de flanc en la recepció per a soroll rosa, [dBA]

∆RFf,A: Millora de l'índex global de reducció acústica, per efecte de revestiments del costat de l'emissió i/o recepció de l'element de flanc per a soroll rosa, [dBA]

a: Longitud d'absorció equivalent de vibracions d'un element constructiu, [m] co: Velocitat de propagació, [m/s] d: Espessor de la paret, [m] e1: Espessor de l'element flexible interposat, [m] f: Freqüència, [Hz] fc: Freqüència crítica, [Hz] fref: Freqüència de referència de valor 1000 Hz, [Hz] f0: Freqüència de ressonància, [Hz] h: Altura lliure d'un recinte, [m] k’: Rigidesa dinàmica d'una suspensió o sistema antivibratori, [MN/m3] lf: Longitud comuna de l'aresta d'unió entre l'element de separació i els elements de flancs F i f,

[m] lij: Longitud comuna de l'aresta d'unió entre l'element i i el j, [m] l0: Longitud de l'aresta d'unió de referència de valor 1 m, [m] m: Massa per unitat de superfície, [kg/m2] m: Càrrega màxima, [kg/m2] m: Coeficient d'absorció acústica en el si de l'aire, [m-1] mm Coeficient d'absorció acústica mitjà en l'aire, per a les freqüències de 500, 1000 i 2000Hz, [m-1] m’i: Massa per unitat de superfície de l'element i en el camí de transmissió ij, [kg/m2] m’⊥i: Massa per unitat de superfície d'un altre element, perpendicular a l'i, que forma la unión,

[kg/m2] n: Nombre d'elements de flanc del recinte n: Nombre de camins indirectes n: Nombre total de materials caracteritzats per un coeficient d'absorció acústica diferent p: Pressió acústica, [Pa] p0: Pressió sonora de referència, de valor 2·10-5 Pa, [Pa] p(t): Pressió acústica en l'instant t, [Pa] r: Resistivitat al flux de l'aire, [kPa s/m2] s’: Rigidesa dinàmica, [MN/m3] A: Àrea d'absorció acústica equivalent, [m2] A: Àrea d'absorció acústica equivalent d'un recinte, [m2] Af: Absorció acústica per a la banda de freqüència f, [m2] Ai: Valor de la ponderació A en la banda de freqüència i, [dBA] AO: Àrea d'absorció acústica equivalent d'un moble fix, [m ] AO,m: Àrea d'absorció acústica equivalent mitjana d'un moble fix, [m2]; A0: Àrea d'absorció equivalent de referència, per a habitatges és 10 m2, [m2] C: Amortiment del sistema antivibratori C: Terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll

rosa incident, [dB] Ctr: Terme d'adaptació espectral de l'índex de reducció acústica per a soroll d'automòbils i soroll

d'aeronaus, [dB] C0: Amortiguament crític D: Pèrdues per inserció, [dBA/m] D: Diferència de nivells entre recintes, [dB] Dn,ai,A: Diferència de nivells normalitzada, ponderada A, per a la transmissió de soroll aeri per via

directa ei o indirecta Si de tots els sistemes instal·lats, [dBA] DnT: Diferència de nivells estandarditzada entre recintes interiors, [dB] DnT,i: Diferència de nivells estandarditzada en la banda de freqüència i,[dB] DnT,w: Diferència global de nivells estandarditzada, [dB] DnT,A: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, entre recintes interiors, [dBA] Dn,e: Diferència de nivells normalitzada d'un element de construcció xicotet, [dB] Dn,e,A: Diferència de nivells normalitzada, ponderada A, d'un element de construcció xicotet, [dBA]

HR B-3


Dn,e,Atr: Diferència de nivells normalitzada, ponderada A, d'un element de construcció xicotet, per a soroll exterior dominant d'automòbils o d'aeronaus, [dBA]

Dn,s,A: Diferència de nivells normalitzada, ponderada A, per a transmissió indirecta a través d'un sistema, [dBA]

Dv,ij,situ : Diferència de nivells de velocitat promediada en els dos sentits de propagació per a cada camí de transmissió ij sobre la unió mesurada in situ, [dB]

D2m,nT: Diferència de nivells estandarditzada en façanes i en cobertes, [dB] D2m,nT,A: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes i en cobertes, per a soroll

rosa i per a soroll exterior dominant ferroviari o d'estacions ferroviàries, [dBA] D2m,nT,Atr: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes i en cobertes, per a soroll

exterior dominant d'automòbils o d'aeronaus, [dBA] D2m,nT,Ai Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en la banda de freqüència i,[dB] E: Mòdul de Young, [N/m2] Kij: Índex de reducció de vibracions per a cada camí de transmissió ij (ij = Ff; Fd o Df) Kij

min: Valor mínim de l'índex de reducció de vibracions KDf: Índex de reducció de vibracions per al camí de transmissió Df, [dB] KFd: Índex de reducció de vibracions per al camí de transmissió Fd, [dB] KFf: Índex de reducció de vibracions per al camí de transmissió Ff, [dB] L: Nivell mitjà de pressió de soroll d'impactes en un recinte, [dB] L: Nivell mitjà de pressió sonora en un recinte, [dB] Ld: Índex de soroll dia, [dBA] LeqA: Nivell sonor continu equivalent, ponderat A, [dBA] LeqA,T: Nivell sonor continu equivalent estandarditzat, ponderat A, [dBA] Li: Nivell de pressió sonora en la banda de freqüència i, [dB]; Ln: Nivell sonor equivalent nit [dBA] Ln: Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB] Ln,lab: Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat en laboratori, [dB] Ln,r(f): Nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forja normalitzat, [dB] Ln,r+(f): Nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forjat normalitzat

amb el sòl flotant, [dB] Ln,r,0(f): Nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forjat normalitzat

de referència, [dB] Ln,r,0+(f): Nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forjat normalitzat

de referència incrementat amb els valors de la reducció del nivell de soroll d'impactes del sòl flotant, [dB]

Ln,r,0,w: Nivell global de pressió de soroll d'impactes del forjat normalitzat de referència, de valor 78dB, [dB]

Ln,r,0+,w: Nivell global de pressió de soroll d'impactes del forjat normalitzat de referència incrementat amb els valors de la reducció del nivell de soroll d'impactes del sòl flotant, [dB]

Ln,situ: Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat in situ, [dB] Ln,w: Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB] Ln,w,d: Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat per a la transmissió directa, [dB] Ln,w,ij: Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat per a la transmissió indirecta, o per flancs [dB] Lp: Nivell de pressió sonora, [dB] Lpi: Nivell de pressió sonora en el punt i, [dB] LpA: Nivell de pressió sonora ponderat A, [dBA] Lref,w(f): Corba de referència per al nivell de pressió de soroll d'impactes, [dB] LAr,i: Valor de l'espectre normalitzat de soroll rosa, ponderat A, en la banda de freqüència i,

[dBA] LA: Nivell mitjà de pressió sonora, ponderat A, en un recinte, [dBA] LAav,i: Valor de l'espectre normalitzat de soroll d'aeronaus, ponderat A, en la banda de freqüència i, [dBA] LAef,i: Valor de l'espectre normalitzat de soroll ferroviari o d'estacions ferroviàries, ponderat

A, en la banda de freqüència i, [dBA] LAtr,i: Valor de l'espectre normalitzat de soroll d'automòbils, ponderat A, en la banda de freqüència i,

[dBA] LA,T: Nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat, ponderat A, [dBA] LW: Nivell de potència acústica, [dB]

HR B-4

L’n: Nivell de pressió de soroll d'impactes normalitzat mesurat in situ, [dB] L’nT: Nivell de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, [dB] L’nT,w: Nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, [dB] L’n,w: Nivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, [dB] L(t)pA: Nivell de pressió sonora, ponderat A, en l'instant t, [dBA] L1: Nivell mitjà de pressió sonora en el recinte emissor, [dB] L1,s: Nivell mitjà de pressió sonora mitjà en el plànol de la façana o la coberta, [dB] L1,2m: Nivell mitjà de pressió sonora a 2 metres de la façana o la coberta, [dB] L2: Nivell mitjà de pressió sonora en el recinte receptor, [dB] R: Índex de reducció acústica d'un element constructiu, [dB] Rcon: Índex de reducció acústica, per a cada banda de terç d'octava, de l'element constructiu base

amb el revestiment, [dB] Rsin: índex de reducció acústica, per a cada banda de terç d'octava, de l'element constructiu base

solament, [dB] Rf,A: Índex global de reducció acústica de l'element de flanc f per a soroll rosa incident, [dBA] Ri: Índex de reducció acústica en la banda de freqüència de i, [dB] Rij,: Índex de reducció acústica per via indirecta, per a cadascun dels camins ij (ij = Ff; Fd o

Df), [dB] Rij,A: Índex global de reducció acústica per via indirecta, ponderat A, per a cadascun dels camins ij

(ij = Ff; Fd o Df), [dBA] Ri,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element i, [dBA] Rlab: Índex de reducció acústica d'un element mesurat en laboratori, [dB] Rm,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu mixt, [dBA] Rsitu: Índex de reducció acústica d'un element mesurat in situ, [dB] Rw: Índex global de reducció acústica, [dB] RA: Índex global de reducció acústica d'un element, ponderat A, [dBA] RA,tr: Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll exterior dominant d'automòbils o

d'aeronaus, [dBA] RDd,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a la transmissió directa, [dBA] RDf,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a la transmissió indirecta, del camí

Df, [dBA] RFd,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a la transmissió indirecta, del camí

Fd, [dBA] RFf,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, per a la transmissió indirecta, del camí

Ff, [dBA] RF,A: Índex global de reducció acústica de l'element de flanc F per a soroll rosa incident, [dBA] RS,A: Índex global de reducció acústica de l'element de separació per a soroll rosa incident,

[dBA] R0 Índex de reducció acústica de la corba de referència per a mesuraments amb la paret base de

referència amb freqüència crítica baixa, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100- 5000Hz, [dB]

R0,A Índex global de reducció acústica, ponderat A, de l’element constructiu base, [dBA] R0,l: Valors de l'índex de reducció acústica de la corba de referència per a mesuraments amb

la paret base de referència amb freqüència crítica baixa, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100-5000 Hz, [dB]

R0,m: Valors de l'índex de reducció acústica de la corba de referència per a mesuraments amb la paret base de referència amb freqüència crítica mitjana, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100-5000 Hz, [dB]

R1,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element de major aïllament acústic, generalment la part cega de la façana o de la coberta, [dBA]

R2,A: Índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element de menor aïllament, generalment els buits, portes, finestres i lluernes, [dBA]

R’: Índex de reducció acústica aparent d'un element constructiu mesurat in situ, [dB] R’i: Índex de reducció acústica aparent en la banda de freqüència de i, [dB] R’w: Índex global de reducció acústica aparent, [dB] R’A: Índex global de reducció acústica aparent, ponderat A, [dBA] S: Àrea, [m2] Sa: Àrea d'un tractament addicional de superfície, [m2] Sh: Àrea dels buits d'una façana o d'una coberta, [m2] Si: Àrea de cada element i amb coeficient d'absorció acústica αi, [m2]

HR B-5


s

Sj: Àrea de l'element radiant j en el recinte receptor, [m2] S : Àrea compartida de l'element de separació, [m2] St: Àrea del sostre, [m2] S0: Àrea del airedajor, [m2] T: Interval temporal considerat, [s] T: Temps de reverberació d'un recinte, [s] T: Temps de reverberació en el recinte receptor, [s] Ts: Temps de reverberació estructural d'un element, [s] Ts,lab: Temps de reverberació estructural d'un element mesurat en laboratori, [s] Ts,situ: Temps de reverberació estructural d'un element mesurat in situ, [s] T0: Temps de reverberació de referència; el seu valor és 0,5 s, [s] V: Volum del recinte receptor, [m3] W: Potència acústica, [W] W0: Potència acústica de referència, de valor 10 -12 W, [W]

HR C-1

Annex C. Normes de referència

En aquest annex s'indica la relació de normes incloses en el DB-HR, ordenades com segueix: en primer lloc les UNEIX EN ISO, després les UNEIX EN i finalment les UNEIX i, dins de cada grup, seguint un ordre numèric. UNE EN ISO 140-1: 1998 Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de

construcció. Part 1: Requisits de les instal·lacions del laboratori sense transmissions indirectes. (ISO 140-1: 1997)

UNE EN ISO 140-1: 1998/A1:2005

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 1: Requisits de les instal·lacions del laboratori sense transmissions indirectes. Modificació 1: Requisits específics aplicables al marc de l'obertura d'assaig per a particions lleugeres de doble capa (ISO 140-1: 1997/AM1: 2004)

UNE EN ISO 140-3: 1995 Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de

construcció. Part 3: Mesurament en laboratori de l'aïllament acústic al soroll aeri dels elements de construcció. (ISO 140-3: 1995)

UNE EN ISO 140-3: 2000 ERRATUM

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 3: Mesurament en laboratori de l'aïllament acústic al soroll aeri dels elements de construcció. (ISO 140-3: 1995)

UNE EN ISO 140-3: 1995/ A1:2005

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 3: Mesurament en laboratori de l'aïllament acústic al soroll aeri dels elements de construcció. Modificació 1: Condicions especials de muntatge per a particions lleugeres de doble capa. (ISO 140-3:1995/AM 1:2004)


construcció. Part 4: Mesurament in situ de l'aïllament al soroll aeri entre locals. (ISO 140-4: 1998)


construcció. Part 5: Mesurament in situ de l'aïllament acústic al soroll aeri d'elements de façanes i de façanes. (ISO 140-5: 1998)


construcció. Part 6: Mesurament en laboratori de l'aïllament acústic de sòls al soroll d'impactes. (ISO 140-6: 1998)


construcció. Part 7: Mesurament in situ de l'aïllament acústic de sòls al soroll d'impactes (ISO 140-7: 1998)


construcció. Part 8: Mesurament en laboratori de la reducció del soroll d'impactes transmès a través de revestiments de sòls sobre un forjat normalitzat pesat (ISO 140-8: 1997)

UNE EN ISO 140-11: 2006

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 11: Mesurament en laboratori de la reducció del soroll d'impactes transmès a través de revestiments de sòls sobre sòls lleugers de referència (ISO 140-11: 2005)

UNE EN ISO 140–14: 2005

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 14: Directrius per a situacions especials in situ.

HR C-2

(ISO 140-14: 2004)

UNE EN ISO 140–16: 2007

Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 16: Mesurament en laboratori de la millora de l'índex de reducció acústica per un revestiment complementari (ISO 140-16: 2006)

UNE EN ISO 354: 2004 Acústica. Mesurament de l'absorció acústica en una càmera reverberant.

(ISO 354: 2003)

UNE EN ISO 717-1: 1997 Acústica. Avaluació de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 1: Aïllament a soroll aeri (ISO 717-1:1996)

UNE EN ISO 717- 1:1997/A1:2007

Acústica. Avaluació de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 1: Aïllament a soroll aeri. Modificació 1: Normes d'arrodoniment associades amb els índexs expressats per un únic nombre i amb les magnituds expressades per un únic nombre. (ISO 717-1:1996/AM 1:2006)

UNE EN ISO 717-2: 1997 Acústica. Avaluació de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 2: Aïllament a soroll d'impactes (ISO 717-2: 1996)

UNE-EN ISO 717- 2:1997/A1:2007

Acústica. Avaluació de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 2: Aïllament a soroll d'impactes. Modificació 1 (ISO 717-2:1996/AM 1:2006)

UNE ISO 1996-1: 2005 Acústica. Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental. Parteix 1:

Magnituds bàsiques i mètodes d'avaluació. (ISO 1996-1:2003)

UNE-EN ISO 3382-2:2008 Acústica. Mesurament de paràmetres acústics en recintes. Parteix 2: Temps de reverberació en recintes ordinaris (ISO 3382-2:2008).

UNE EN ISO 3741:2000 Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de les fonts de soroll

a partir de la pressió acústica. Mètodes de precisió en càmeres reverberants. (ISO 3741: 1999)

UNE EN ISO 3741/AC: 2002

Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de les fonts de soroll a partir de la pressió acústica. Mètodes de precisió en càmeres reverberantes. (ISO 3741:1999)

UNE EN ISO 3743-1:1996 Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll.

Mètodes d'enginyeria per a fonts xicotetes mòbils en camps reverberants. Part 1: Mètode de comparació en càmeres d'assaig de parets dures. (ISO 3743-1: 1994)

UNE EN ISO 3743-2:1997 Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll

utilitzant pressió acústica. Mètodes d'enginyeria per a fonts xicotetes mòbils en camps reverberantes. Part 2: Mètodes per a càmeres d'assaig reverberants especials. (ISO 3743-2: 1994)

UNE EN ISO 3746:1996 Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a

partir de la pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envolupant sobre un plànol reflector. (ISO 3746: 1995)

UNE EN ISO 3747:2001 Acústica. Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a

partir de la pressió acústica. Mètode de comparació in situ. (ISO 3747: 2000)

HR C-3

UNE EN ISO 3822-1: 2000

Acústica. Mesurament en laboratori del soroll emès per l'aixeteria i els equipaments hidràulics utilitzats en les instal·lacions de proveïment d'aigua. Part 1: Mètode de mesura (ISO 3822-1: 1999)

UNE EN ISO 3822-2: 1996

Acústica. Mesurament en laboratori del soroll emès per l'aixeteria i els equipaments hidràulics utilitzats en les instal·lacions de proveïment d'aigua. Part 2: Condicions de muntatge i de funcionament de les instal·lacions de proveïment d'aigua i de l'aixeteria (ISO 3822-1: 1995)

UNE EN ISO 3822-2: 2000 ERRATUM

Acústica. Mesurament en laboratori del soroll emès per l'aixeteria i els equipaments hidràulics utilitzats en les instal·lacions de proveïment d'aigua. Part 2: Condicions de muntatge i de funcionament de les instal·lacions de proveïment d'aigua i de l'aixeteria (ISO 3822-2: 1995)

UNE EN ISO 3822-3: 1997

Acústica. Mesurament en laboratori del soroll emès per l'aixeteria i els equipaments hidràulics utilitzats en les instal·lacions de proveïment d'aigua. Part 3: Condicions de muntatge i de funcionament de les aixeteries i dels equipaments hidràulics en línia (ISO 3822-3: 1997)

UNE EN ISO 3822-4: 1997

Acústica. Mesurament en laboratori del soroll emès per l'aixeteria i els equipaments hidràulics utilitzats en les instal·lacions de proveïment d'aigua. Part 4: Condicions de muntatge i de funcionament dels equipaments especials (ISO 3822-4: 1997)

UNE EN ISO 10846-1: 1999

Acústica i vibracions. Mesura en laboratori de les propietats de transferència vibroacústica d'elements elàstics. Part 1: Principis i línies directrius. (ISO 10846-1: 1997)

UNE EN ISO 10846-2: 1999

Acústica i vibracions. Mesura en laboratori de les propietats de transferència vibroacústica d'elements elàstics. Part 2: Rigidesa dinàmica de suports elàstics per a moviment de translació. Mètode directe. (ISO 10846-2: 1997)

UNE EN ISO 10846-3: 2003

Acústica i vibracions. Mesuraments en laboratori de les propietats de transferència vibroacústica d'elements elàstics. Part 3: Mètode indirecte per a la determinació de la rigidesa dinàmica de suports elàstics en moviments de translació. (ISO 10846-3:2002)

UNE EN ISO 10846-4: 2004

Acústica i vibracions. Mesuraments en laboratori de les propietats de transferència vibre-acústica d'elements elàstics. Part 4: Rigidesa dinàmica en translació d'elements diferents a suports elàstics. (ISO 10846-4: 2003)

UNE-EN ISO 10848- 1:2007

Acústica. Mesura en laboratori de la transmissió per flancs del soroll aeri i del soroll d'impacte entre recintes adjacents. Part 1: Document marc (ISO 10848-1:2006)

UNE EN ISO 10848- 2:2007

Acústica. Mesura en laboratori de la transmissió per flancs del soroll aeri i del soroll d'impacte entre recintes adjacents. Part 2: Aplicació a elements lleugers quan la unió té una influència xicoteta. (ISO 10848-2:2006)

UNE-EN ISO 10848- 3:2007

Acústica. Mesura en laboratori de la transmissió per flancs del soroll aeri i del soroll d'impacte entre recintes adjacents. Part 3: Aplicació a elements lleugers quan la unió té una influència important. (ISO 10848-3:2006)

HR C-4

UNE EN ISO 11654:1998 Acústica. Absorbents acústics per a la seua utilització en edificis. Avaluació de l'absorció acústica (ISO 11654:1997)

UNE EN ISO 11691:1996 Acústica. Mesura de la pèrdua d'inserció de silenciadors en conducte sense

flux. Mètode de mesura en laboratori. (ISO 11691:1995)

UNE EN ISO 11820:1997 Acústica. Mesuraments in situ de silenciadors. (ISO 11820:1996)

UNE-EN 200:2008 Aixeteria sanitària. Aixetes simples i mescladors per a sistemes de subministrament d'aigua de tipus 1 i tipus 2. Especificacions tècniques generals.

UNE EN 1026: 2000 Finestres i portes. Permeabilitat a l'aire. Mètode d'assaig. (EN 1026: 2000)

UNE EN 12207: 2000 Portes i finestres. Permeabilitat a l'aire. Classificació. (EN 12207: 1999)

UNE EN 12354-1: 2000 Acústica de l’edificació. Estimació de les característiques acústiques de les

edificacions a partir de les característiques dels seus elements. Part 1:

Aïllament acústic del soroll aeri entre recintes. (EN 12354-1:2000)

UNE EN 12354-2: 2001 Acústica de l'edificació. Estimació de les característiques acústiques de les edificacions a partir de les característiques dels seus elements. Part 2: Aïllament acústic a soroll d'impactes entre recintes. (EN 12354-2:2000)

UNE EN 12354-3: 2001 Acústica de l'edificació. Estimació de les característiques acústiques de les

edificacions a partir de les característiques dels seus elements. Part 3: Aïllament acústic a soroll aeri contra el soroll de l'exterior. (EN 12354-3:2000)


edificacions a partir de les característiques dels seus elements. Part 4: Transmissió del soroll interior a l'exterior. (EN 12354-4:2000)


edificacions a partir de les característiques dels seus elements. *Part 6: Absorció sonora en espais tancats. (EN 12354-6:2003)

UNE EN 20140-2: 1994 Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i en elements

d'edificació. Part 2: Determinació, verificació i aplicació de dades de precisió. (ISO 140-2: 1991)

UNE EN 20140-10: 1994 Acústica. Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i en Acústica.

Mesurament de l'aïllament acústic en els edificis i dels elements de construcció. Part 10: Mesurament en laboratori de l'aïllament al soroll aeri dels elements de construcció xicotets. d'edificació. Part 2: Determinació, verificació i aplicació de dades de precisió (ISO 140-10:1991). (Versió oficial EN 20140-10:1992)

UNE EN 29052-1: 1994 Acústica. Determinació de la rigidesa dinàmica. Part 1: Materials utilitza- dos

en sòls flotants en habitatges. (ISO 9052-1:1989). (Versió oficial 29052-1: 1992)

UNE EN 29053: 1994 Acústica. Materials per a aplicacions acústiques. Determinació de la

resistència al flux d'aire. (ISO 9053: 1991)

UNE 100153: 2004 IN Climatització: Suports antivibratoris. Criteris de selecció

UNE 102040: 2000 IN Muntatges dels sistemes de envans de plaques de guix laminat amb estructura metàl·lica. Definicions, aplicacions i recomanacions

UNE 102041: 2004 IN Muntatges dels sistemes de trasdossats amb plaques de guix laminat. Definicions, aplicacions i recomanacions

HR D-1

Annex D. Càlcul de l ’ índex de reducció de vibracions en unions d’e lements construct ius.

1 Poden obtenir-se els índexs de reducció de vibracions, Kij, en unions d'elements constructius per als

diferents tipus d'unions; a partir de les expressions que s'indiquen a continuació. Aquestes expressions estan donades en funció de la magnitud M, definida com:

M = lg m' ⊥i m'i

(D.1)

sent m’i massa per unitat de superfície de l'element i en el camí de transmissió ij, [kg/m2]; m’⊥i massa per unitat de superfície de l'altre element, perpendicular a l'i, que forma la unió, [kg/m2].

2 Per al càlcul de M, ha de prendre's únicament la massa corresponent a l'element base o forjat connectat als elements constructius confrontants i han d'excloure's les masses de les capes de revestiment, tals com a sòls flotants, *trasdossats i sostres suspesos.

3 En general, la transmissió és poc dependent de la freqüència en l'interval de freqüències comprès entre 125 Hz i 2000 Hz. En els casos en els quals s'indica la qualificació 0 dB/vuitena a continuació de la fórmula, pot considerar-se que la transmissió és independent de la freqüència.

Els esquemes que apareixen en la següent taula són unions molt simplificades que poden ser una representació en planta i en secció. L'utilitzar una expressió o una altra en un càlcul, depèn de:

− El nombre d'elements que conflueixen en la trobada. Si es tracta d'un element que escomet a un altre, seria una unió en T. Si es tracta de dos elements que escometen a un altre en el mateix punt, és una unió en creu. Exemple d'una unió en T és la vista en planta d'un envà que escomet a un element de separació vertical.

− El tipus d'elements constructius, distingint entre: o Elements homogenis o Elements d’entramat autoportant o Elements amb bandes elàstiques o Façana lleugera

Unió rígida en + d'elements constructius homogenis:

K13 = 8,7 + 17,1M + 5,7 ⋅ M2 dB; 0 dB/octava (D.2)

K12 = 8,7 + 5,7 ⋅ M2 (= K 23 ) dB; 0 dB/octava (D.3)

Unió rígida en T d’elements constructius homogenis:

K13 = 5,7 + 14,1M + 5,7 ⋅ M2 dB; 0 dB/octava (D.4)

K12 = 5,7 + 5,7 ⋅ M2 (= K 23 ) dB; 0 dB/octava (D.5)

HR D-2

Unions en + i en T d’elements constructius homogenis amb elements flexibles interposats.

K13 = 5,7 + 14,1M + 5,7 ⋅ M2 + 2 ⋅ ∆1 dB; (D.6)

K 24 = 3,7 + 14,1M + 5,7 ⋅ M2 dB; − 4 dB ≤ K 24 ≤ 0 dB; (D.7)

K12 = 5,7 + 5,7 ⋅ M2 + ∆1 (= K 23 )

Sent:

dB; (D.8)

∆1 = 10 ⋅ lg (f / f1 ) dB para f > f1 (D.9)

f1 = 125 Hz si (E1 / e1) ≈ 100 M N/m3

E1 mòdul de Young, en N/m2,

(D.10)

e1 espessor de l'element flexible interposat, [m].

En el cas d'unions en + amb només 1 element flexible interposat, pot utilitzar-se l'expressió següent:

K13 = 5,7 + 14,1M + 5,7 ⋅ M2 + ∆1 dB;

Unions d'elements constructius homogenis i façanes lleugeres

K13 = 5 + 10 M dB; mínim 5 dB; 0 dB/octava (D.11)

K12 = 10 + 10 M (= K 23 ) dB; 0 dB/octava (D.12)

a façana,situ = S fachada / l0 , con l0 = 1 metre (D.13)

Unió d'elements d'entramat autoportant i elements constructius homogenis

K13 = 10 + 20 M - 3,3 ⋅ lg(f / fk ) dB; mínim 10 dB (D.14)

K 24 = 3,0 + 14,1M + 5,7 M2 dB; (m2 / m1 ) > 3; 0 dB/octava (D.15)

K12 = 10 + 10 M + 3,3 ⋅ lg(f / fk ) dB; ( = K 23 ) (D.16)

fk = 500 Hz; alleuger, situ = Slleuger / l0 ,

con l0 = 1metre (D.17)

Unions d'elements d'entramat autoportant

K13 = 10 + 20 M - 3,3 ⋅ lg(f / fk ) dB; mínimo 10 dB (D.18)

K 12 = 10 + 10 M - 3,3 ⋅ lg(f / fk ) dB; ( = K 23 ) (D.19)

fk = 500 Hz; asitu = S / l0 , con l0 = 1 metro (D.20)

HR D-3

Cantonades

K12 = 15 M - 3 dB; (= K 21 ); mínim - 2 dB; 0 dB/octava (D.21)

Canvi d’espessor

K12 = 5M2 - 5 dB (= K 21); 0 dB/octava (D.22)

Per a altres sistemes constructius no contemplats en la norma UNEIX EN 12354-1, poden calcular-se els índexs de reducció de vibracions, *Kij, mitjançant altres formulacions desenvolupades a aquest efecte.

És el cas dels elements constructius de dues fulles de fàbrica, formigó o panells prefabricats pesats i aquests mateixos amb bandes elàstiques en el seu perímetres, tal com s'especifica en les solucions de Tipus 2 de l'apartat 3.1.2.3:

Unions en + i en T d'elements constructius de dues fulles homogènies S'utilitzen m i RA del conjunt de l'element de separació de dues fulles

K12

= 30 + 10 ⋅ M − 3,3 ⋅ lg( f

500

) = K 23 dB

K13

= 20 + MAX (10; 10 + 20 ⋅ M) − 3,3 ⋅ lg( f ) dB

500

Unions en + i en T d'elements constructius de dues fulles homogènies amb bandes elàstiques interposades en el seu perímetre S'utilitzen m i RA del conjunt de l'element de separació de dues fulles

K12

= 7,5 + 10 ⋅ M2 + 3,3 ⋅ lg( f 500

) = K 23 dB

K13 = 4,7 + 14,1⋅ M + 5,7 ⋅ M2 dB

K 24

= 7,5 + 20 ⋅ M2 − 3,3 ⋅ lg(

f ) dB 500

HR D-4

K12

= 30 + 10 ⋅ M − 3,3 ⋅ lg( f

500

) = K 23 dB

K13

= 20 + MAX (10; 10 + 20 ⋅ M) − 3,3 ⋅ lg( f ) dB

500 S’utilitzen m y RA del conjunt de l'element de separació de dues fulles

Unions en + i en T d'elements constructius de dues fulles homogènies amb bandes elàstiques interposades en el perímetre d'una de les fulles

K12 = 8,7 + 5,7 ⋅ M2 = K 23 dB

K13 = 8,7 + 17,1⋅ M + 5,7 ⋅ M2 dB

K 24 = 8,7 + 17,1⋅ M + 5,7 ⋅ M2 dB

S’utilitzen m y RA de l’element constructiu base

K12 = 5,7 + 5,7 ⋅ M2 = K 23 dB

K13 = 5,7 + 14,1⋅ M + 5,7 ⋅ M2 dB

S’utilitzen m y RA de l’element constructiu base

K12

= 30 + 10 ⋅ M − 3,3 ⋅ lg( f

500

) = K 23 dB

K13

= 20 + MAX (10; 10 + 20 ⋅ M) − 3,3 ⋅ lg( f ) dB

500 S’utilitzen m y RA del conjunt de l'element de separació de dues fulles

HR E-1

Annex E. Mesura i valoració de la millora de l’índex de reducció acústica, ∆R, i de la reducció del nivell de pressió de soroll de impactes, ∆L, de revestiments.

E.1 Millora de l'índex de reducció acústica, ∆*RA, de revestiments Per a obtenir en laboratori els valors ∆*RA de revestiments, han de complir-se les condicions següents:

a) la relació entre les masses per unitat de superfície de l'element constructiu base portador vertical i del revestiment ha de ser igual o major que 4;

b) la relació entre les masses per unitat de superfície del forjat i del sòl flotant ha de ser igual o major que 3.

E.1.1 Mesura en laboratori

1 El valor de la millora de l'índex de reducció acústica, ∆R, s'obtindrà, en funció de la freqüència, per a les bandes de terç d'octava de l'interval 100-5000 Hz, mitjançant la diferència entre els *valo- cap de bestiar de l'índex de reducció acústica de l'element constructiu base amb el revestiment (o amb el sòl flotant), *Rcon, i sense ell, *Rsin mesurats en laboratori conforme a la norma UNEIX EN ISO 140-3, mitjançant l'expressió: ∆R = Rcon − Rsin [dB] (E.1)

sent

Rcon índex de reducció acústica, per a cada banda de terç d'octava, de l'element constructiu base amb el revestiment, [dB];

Rsin índex de reducció acústica, per a cada banda de terç d'octava, de l'element constructiu base solament, [dB];

2 L'element base no ha d'alterar el seu índex de reducció acústica durant els dos mesuraments. L'element base ha d'estar en condicions finals de guarit i assecat o bé els dos mesuraments s'han de dur a terme dins d'un interval de temps suficientment curt. En la norma UNEIX 140-16, es descriuen més detalls de com aconseguir aquestes condicions.

3 Per al cas d'elements de separació verticals poden utilitzar-se dos elements constructius base: a) un element constructiu homogeni de massa per unitat de superfície 350 50 kg/m2, la

freqüència de la qual de coincidència se situe en la banda d'octava centrada en 125 Hz, per la qual cosa es denomina paret base amb freqüència de coincidència baixa; si les peces són buides la seua densitat no ha de ser menor que 1600 kg/m3, i les seues ressonàncies d'espessor han de ser iguals o majors que 3150 Hz;

b) un element constructiu homogeni, de massa per unitat de superfície aproximadament 70 kg/m2, la densitat de la qual siga 600 50 kg/m3, amb un arrebossat de guix en el costat on va el revestiment i una freqüència de coincidència dins de la banda d'octava de 500 Hz, per la qual cosa es denomina paret base amb freqüència de coincidència mitjana;

4 Per al cas d'elements de separació horitzontals s'usarà com a element base una llosa de formigó armat d'acord amb la norma UNEIX EN-ISO 140-8.

5 Independentment de l'especificat en els punts anteriors podrà realitzar-se l'assaig utilitzen- do com a element base, tant per a l'element de separació vertical com per a l'horitzontal, aquell sobre el qual es col·locarà un revestiment o sòl flotant in situ.

HR E-2

E.1.2 Valoració

1 Per a obtenir el valor global de la millora de l'índex de reducció acústica, ∆RA, de revestiment de parets ha d'utilitzar-se la corba de referència R0,l de la taula E.1 o R0,m de la taula E.2, segons que s'haja realitzat el mesurament amb la paret base de freqüència crítica baixa o de freqüència crítica mitjana respectivament.

Taula E.1 Valors de l'índex de reducció acústica R0,l de la corba de referència per a mesuraments amb la paret base de referència amb freqüència crítica baixa, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100- 5000 Hz.

f Hz

R0,l dB

f Hz

R0,l dB

100 40 800 53,6 125 40 1000 56 160 40 1250 58,4 200 40 1600 61,1 250 41 2000 63,6 315 43,5 2500 65 400 46,1 3150 65 500 48,5 4000 65 630 51 5000 65

R0,l,A = 52,7 [dBA]

Taula E.2 Valors de l'índex de reducció acústica R0,m de la corba de referència per a mesuraments amb la paret base de referència amb freqüència crítica mitjana, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100- 5000 Hz.

f Hz

R0,m

dB f

Hz R0,m

dB 100 27,0 800 30,5 125 27,0 1000 32,8 160 27,0 1250 35,1 200 27,0 1600 37,6 250 27,0 2000 40,0 315 27,0 2500 42,3 400 27,0 3150 44,6 500 27,0 4000 47,1 630 28,0 5000 49,4

R0,m,A = 33,4 [dBA]

2 Per a obtenir el valor global d'un revestiment de forjats, tals com a sòls flotants, sostres suspesos etc., es procedirà de manera anàloga però usant la corba de referència de la taula E.3.

Taula E.3 Valors de l'índex de reducció acústica R0 de la corba de referència per a mesuraments amb el forjat pesat de referència amb freqüència crítica baixa, en les bandes de terç d'octava de l'interval 100-5000 Hz.

f Hz

R0

dB f

Hz R0,l dB

100 40 800 51,9 125 40 1000 54,4 160 40 1250 56,8 200 40 1600 59,5 250 40 2000 61,9 315 41,8 2500 64,3 400 44,4 3150 65 500 46,8 4000 65 630 49,3 5000 65

R0,l,A = 51,5 [dBA]

3 El valor de ∆RA s'obté mitjançant la diferència entre els valors de l'índex de reducció acústica global, ponderat A (vegeu equació A.15), corresponents a les corbes virtuals R0+∆R y R0: ∆R A = (R0 + ∆R)A − R0,A [dBA] (E.2)

HR E-3

−20

sent (R0+∆R)A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu base amb

el revestiment, [dBA]; R0,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu base solament, [dBA];

4 En el cas que l'assaig es realitzara sobre un element base diferent de l'element base amb freqüència de coincidència baixa, ni l'element base amb freqüència de coincidència mitjana, la valoració global s'efectuarà segons l'expressió E.2, prenent com a R0,A l'índex de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu base utilitzat.

5 Cada corba de referència porta a un valor diferent de l'índex global de millora:

a) índex global de la millora de l'índex de reducció acústica, per a la corba de referència amb freqüència crítica baixa ∆RA,l; b) índex global de la millora de l'índex de reducció acústica, per a la corba de referència amb

freqüència crítica mitjana, ∆RA,m; 6 Els valors ∆RA anteriors poden aproximar-se mitjançant els valors corresponents ∆(Rw+C), per a

ambdues corbes de referència. Anàlogament per al soroll de tràfic, quan escaigui, es té ∆(Rw + Ctr). En tots dos casos si la diferència amb els valors globals ∆RA és d'1dB o major no es consideraran els resultats obtinguts que impliquen l'ús de C o Ctr.

E.2 Reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes, ∆L, de sòls flotants

Per a obtenir en laboratori els valors de ∆Lw de sòls flotants, la relació entre les masses per unitat de superfície del forjat i del sòl flotant ha de ser igual o major que 2.

E.2.1 Mesura en laboratori 1 El valor de la reducció del nivell de pressió de soroll d'impactes, ∆L(f), s'obtindrà, en funció de la

freqüència, per a les bandes de terç d'octava de l'interval 100-3150 Hz, mitjançant la diferència entre els valors del nivell de pressió de soroll d'impactes del forjat normalitzat sense i amb el sòl flotant, mesurats en laboratori conforme a la norma UNEIX EN ISO 140-8, usant l'equació:∆L(f ) = Ln,r (f ) − Ln,r + (f ) sent

[dB] (E.3)

Ln,r(f) nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forjat normalitzat, [dB];

Ln,r+(f) nivell de pressió de soroll d'impactes, per a cada banda de terç d'octava, del forjat normalitzat amb el sòl flotant, [dB].

2 Ha d'utilitzar-se com a forjat normalitzat, en una instal·lació o laboratori de mesura, una llosa homogènia de formigó armat de (120 +40 ) mm d'espessor uniforme.

E.2.2 Valoració global

1 El valor de la reducció de nivell global de pressió de soroll d'impactes, ∆Lw, d'un sòl flotant s'obtindrà segons es defineix en l'Annex A, usant els resultats experimentals mesurats conforme a les normes UNEIX EN ISO 140-6 i UNEIX EN ISO 140-8, i valorant-los globalment conforme a la norma UNEIX EN ISO 717-2.

2 El valor de ∆Lw d'un sòl flotant s'obté mitjançant l'expressió següent:

∆L w = Ln,r,0,w − Ln,r,0+,w = 78dB − Ln,r,0+,w

sent [dB] (E.4)

Ln,r,0,w Nivell global de pressió de soroll d'impactes del forjat normalitzat de referència, de valor 78 dB; Ln,r,0+,w Nivell global de pressió de soroll d'impactes del forjat normalitzat de referència incrementat

amb els valors de la reducció del nivell de soroll d'impactes del sòl flotant, (Ln,r,0+(f) = Ln,r,0(f) + ∆L(f)), [dB].

HR E-4

Taula E.4 Valors del nivell de pressió de soroll d'impactes, Ln,r,0(f), del forjat normalitzat de referència per a cadascuna de les bandes de terç d'octava de l'interval 100-3150 Hz.

f Hz 100 125 160 200 250 315 400 500 630

Ln,r,0(f) dB 67

67,5 68

68,5 69

69,5 70

70,5 71

f Hz 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150

Ln,r,0(f) dB

71,5 72 72 72 72 72 72

Ln,r,0,w = 78,0 [dB]

HR F-1

Líne

a de

mira

so

bre

la fa

chad

a:

Líne

a de

mira

so

bre

la fa

chad

a:

Annex F. Estimació numèrica de la diferència de nivells a causa de la forma de la façana

Taula F.1 Diferència de nivells deguda a la forma de la façana per a les diferents formes de la façana i diferents

orientacions de la font acústica

∆Lfs

en dB

1 plànol de faça- na

2 galeria

3 galeria

4 galeria

5 galeria

Absorció acús- tica del sostre (αm)

No s’aplica ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9

<1,5 m 0 -1 -1 0 -1 -1 0 0 0 1

No s’aplica

1,5-2,5 m 0 No s’aplica

-1 0 2 0 1 3

> 2,5 m 0 1 1 2 2 2 3 3 4 6

6 balconada

7 balconada

8 balconada

9 terrassa

∆Lfs

dB

Absorció acús- tica del sostre (αm)

barana oberta Barana tancada

≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9 ≤0,3 0,6 ≥0,9

<1,5 m -1 -1 0 0 0 1 1 1 2 1 1 1 3 3 3

1,5-2,5 m -1 1 3 0 2 4 1 1 2 3 4 5 5 6 7

> 2,5 m 1 2 3 2 3 4 1 1 2 4 4 5 6 6 7

absorció del sostre

altura de la línia de mira

plànol de la façana

font de soroll

Figura F.1 Línia de mira sobre la façana

HR G-1

S

2

S

S

Annex G. Càlcul de l'aïllament acústic d'elements constructius mixts

1 L'índex global de reducció acústica d'elements constructius mixts (aïllament mixt) es calcula

mitjançant:

n S − Ri , A R = −10·lg ∑ i ·10 10 [dBA] (G.1) m, A

j =1

sent

Rm,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu mixt, [dBA]; Ri,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element i, [dBA]; S àrea total de l'element constructiu mixt, [m2]; Si àrea de l'element i, [m2];

2 La situació més corrent combina dos elements d'aïllament acústic diferents, que la seua expressió és:

R = R

− 10 ⋅ lg 1− S2 )10 −(R1,A −R2,A ) / 10 + S2

[dBA] (G.2)

m,A 2,A (

sent

Rm,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element constructiu mixt, [dBA]; R1,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element de major aïllament acústic,

generalment la part cega de la façana o de la coberta, [dBA]; R2,A índex global de reducció acústica, ponderat A, de l'element de menor aïllament, generalment

els buits, portes, finestres i lluernes, [dBA]; S àrea de l'element de menor aïllament, [m2]; S àrea total de l'element constructiu mixt, [m2].

El sumand logarítmic representa, per tant, el canvi d'índex global de reducció acústica respecte a R2,Al fet que ocasiona la presència de l'element d'àrea S1 i índex global de reducció acústica R1,A. La forma més pràctica d'aquesta expressió, en les aplicacions, consisteix a suposar R2,A < R1,A, és a dir, expressar l'índex global de reducció acústica de l'element constructiu mixt en termes de l'element de menor aïllament.

3 La següent gràfica expressa l'increment d'aïllament sobre R2,A en funció de la relació d'àrees S/S2 i la diferencia R1,A-R2,A. El valor obtingut en la gràfica se sumarà al valor R2,A per a obtenir Rm,A.

HR G-2

Rm

,A-R

2,A

Incr

emen

to s

obre

R2,

A

R1,A-R2,A (dBA)

12 R1,A-R2,A>20

20 11

10 15

9

8 10

7

6

5

5 4

3

2

1

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

S/S2

Figura G.1 Índex global de reducció acústica d'elements constructius mixts

4 En la pràctica, R1,A-R2,A>20. En aquests casos en els quals R1,A>>R2,A, pot usar-se:

R R 10 S

lg [dBA] (G.3)

m,A = 2,A +

⋅ S 2

HR H-1

Annex H. Guia d'ús de les magnituds d'aïllament en relació amb les exigències

H.1 Aïllament acústic a soroll aeri En la taula H.1 s'inclouen les magnituds implicades en les exigències d'aïllament enfront del soroll aeri amb indicació dels procediments i normes de mesurament i valoració global, per a les diferents situacions tipus d'aïllament en funció del soroll incident implicat.

Taula H.1 Situació tipus

d'aïllament Soroll incident o

dominant exterior Magnitud, equació i Norma de

mesurament Magnitud de Equació

valoració global a aplicar Entre recintes interiors

Rosa

DnT(f) (A.4) UNE EN ISO 140-4

DnT,A (A.7) Entre recintes i el exterior

Ferroviari

UNE EN ISO 140-5 D2m,nT(f) (A.2) (soroll d’altaveus)

D2m,nT,A (A.5)

Automóviles Aeronaus

D2m,nT,Atr (A.6)

H.1.1 Coeficients d'adaptació espectral

1 La UNEIX EN ISO 717-1 introdueix els termes d'adaptació espectral C i Ctr per als sorolls incidents i exterior d'automòbils respectivament.

2 Encara que les exigències d'aïllament s'estableixen en termes de la ponderació A poden acceptar-se les aproximacions següents, sempre que les diferències siguen menors que 1 dB:

DnT,w + C D2m,nT,w + C D2m,nT,w + C tr

com a aproximació de DnT,A

com a aproximació de D2m,nT,A

com a aproximació de D2m,nT,Atr

entre recintes interiors (H.1) entre un recinte i l'exterior (trens) (H.2) entre un recinte i l'exterior (automòbils) (H.3)

3 Les ponderacions globals de l'aïllament segons el mètode de la corba de referència, designades amb

el subíndex w, així com els termes d'adaptació espectral, han de fer-se conforme a la UNE EN ISO 717-1.

H.2 Aïllament acústic a soroll d'impactes

1 La taula H.2 esquematitza les magnituds i normes per al mesurament i valoració global del nivell de soroll d'impactes estandarditzat.

Taula H.2 Medició Valoració

Magnitud Norma Magnitud Norma L’nT(f) UNE EN ISO 140-7 L’nT,w UNE EN ISO 717-2

2 El valor del nivell global de pressió de soroll d'impactes estandarditzat, L’nT,w, es determinarà

mitjançant el procediment que s'indica en la UNEIX EN ISO 717-2, a partir dels resultats de mediació realitzats en bandes de terç de vuitena ajustant-la a la corba de referència d'acord a la UNE EN ISO 140-7.

HR I-1

Annex I. Opció simplificada per a habitatge unifamiliar adossat

Este apartat s'aplica als habitatges unifamiliars adossats, però també es pot aplicar a qualsevol edifici en la qual les unitats d'ús estiguen separades de la resta de l'edifici per elements de separació verticals, però no per elements de separació horitzontals. Si les unitats d'ús comparteixen l'estructura horitzontal, els forjats han de complir amb els valores límit d'aïllament acústic a soroll d'impactes per a recintes adjacents horitzontalment i amb una aresta horitzontal comuna, però no han de complir els valors d'aïllament acústic a soroll aeri. L'exemple més clar d'aquesta circumstància és l'habitatge unifamiliar adossat en la qual els forjats o lloses que formen l'estructura horitzontal són compartits pels habitatges, sense existir entre habitatge i habitatge una junta estructural. (Apartat 2.1.4.3.4.3 de la Guia d'aplicació del *DB *HR Protecció enfront del soroll)

A més, en el cas d'habitatges adossats que compartisquen estructura horitzontal, ha d'evitar-se la transmissió a soroll d'impactes entre un recinte que continga una escala que siga aquesta adjacent amb un recinte protegit d'una unitat d'ús diferent. Segons el comentari d'apartat 2.1.2 a), el nivell de pressió de soroll d'impactes, L’nT,w, entre tots dos recintes no serà major que 65 dB.

I.1 Elements de separació

I.1.1 Condicions mínimes de l’envans

Si l'estructura de cadascun dels habitatges unifamiliars és independent de les altres, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de l’envans d'un habitatge unifamiliar adossat no serà menor que 33 dBA. Si l'estructura de cadascun dels habitatges unifamiliars no és independent de les altres, el envans ha de complir l'establit en l'apartat 3.1.2.3.3.

I.1.2 Condicions mínimes dels elements de separació verticals 1 En cas que les estructures de cadascun dels habitatges fóra independent dels altres, l'element de

separació vertical dels habitatges ha d'estar format per dues fulles, cadascuna d'elles amb un índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de, almenys, 45 dBA.

2 En el cas que els habitatges compartisquen l'estructura horitzontal, l'element de separació vertical de les mateixes ha de complir l'establit en l'apartat 3.1.2.3.4.

3 Ha de procurar-se que els equips d'instal·lacions generadors de soroll i vibracions no siguen confrontant amb recintes protegits d'altres habitatges. En el cas que diversos habitatges compartisquen equips disposats en un recinte d'instal·lacions adjacent amb alguna d'elles, els elements de separació verticals que delimiten aquest recinte han de complir els valors que figuren entre parèntesis en la taula 3.2 de l'apartat 3.1.2.3.4.

En el cas d'habitatges unifamiliars que disposen d'ascensor s'han de complir les especificacions contingudes en l'apartat 3.3.3.5 d'aquest DB.

I.1.3 Condicions mínimes dels elements de separació horitzontals 1 Si els habitatges comparteixen l'estructura horitzontal, els forjats han de disposar d'un sòl flotant que complisca l'establit en la taula I.1.

HR I-2

Taula I.1 Paràmetres dels components dels elements de separació horitzontals, quan les vivendes comparteixen l'estructura horitzontal

Forjat(1)

(F)

Sòl flotant(2)(3) (Sf)

en funció de l’element de separació vertical Element de separació

vertical de tipus 1 Element de separació

vertical de tipus 2 Element de separació

vertical de tipus 3 m RA

kg/m2 dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA ∆Lw

dB ∆RA

dBA 175 44 14 10 22 10 23 10 200 45 13 10 20 10 21 10 225 47 13 10 19 10 20 10

250(4) 49 8 10 13 10 14 10 300(4) 52 9 0 11 0 12 0

(1) Els forjats han de complir simultàniament els valors de massa per unitat de superfície, m i d'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA..

(2) Els sòls flotants han de complir simultàniament els valors de reducció del nivell global de pressió de soroll de impactes, , ∆Lw, i de millora de l'índex global de reducció acústica, ponderat A, ∆RA.

(3) Els valors de millora de l'aïllament a soroll aeri, ∆RA, i de reducció de soroll d'impactes, ∆Lw, corresponen a un únic sòl flotant; l'addició de millores successives, una sobre una altra, en un mateix costat no garanteix l'obtenció dels valors d'aïllament.

(4) En el cas de forjats amb peces d’entrebigat de poliestirè expandit (EPS), aquest valor de ∆Lw ha d'incrementar-se en 4dB. Per a utilitzar la taula I.1 del DB HR es parteix de les dades de massa per unitat de superfície (kg/m2) del forjat que s'ha projectat per motius estructurals. (Apartat 2.1.4.3.4.3.1 de la Guia d'aplicació del DB HR Protecció enfront del soroll)

2 En el cas que diversos habitatges compartisquen equips disposats en un recinte d'instal·lacions adjacent verticalment a alguna d'elles, els elements de separació horitzontals que separen tots dos recintes han de complir els valors que figuren entre parèntesis en la taula 3.3 de l'apartat 3.1.2.3.5.

3 Aquestes condicions no són aplicables en el cas d'habitatges que no compartisquen l'estructura

horitzontal.

I.2 Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior Les façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior, han de complir l'establit en el apartat 3.1.2.5.

Annex J. Recomanacions de disseny acústic per a aules i sales de conferències

1 En el cas d'aules i sales de conferències de volum fins a 350 m3, les següents recomanacions sobre la geometria dels recintes i la distribució dels materials absorbents tenen per objecte millorar la intel·ligibilitat de la paraula.

2 Han d'evitar-se els recintes cúbics o amb proporcions entre costats que siguen nombres enters. 3 Quant a la distribució dels materials absorbents, es recomana una de les dues opcions de disseny següents (Vegeu figura

J.1): a) opció 1. Es disposarà un material absorbent acústic en tota la superfície del sostre, la paret frontal serà reflectora i la

paret posterior serà absorbent acústica per a minimitzar els ressons tardans; b) opció 2. Es disposarà un material absorbent acústic en el sostre, però només es cobrirà la part posterior del sostre,

deixant una banda de 3 m d'ample de material reflector en la part davantera del sostre. La paret frontal serà reflectora i en la paret posterior es disposarà un material absorbent acústic de coeficient d’absorció acústica similar al del sostre.

.

Opció 1 Opció 2

Figura J.1. Vista en planta de les opcions 1 i 2

4 Per a valors iguals d'absorció acústica total dels elements que componen el recinte, és més recomanable disposar un passadís central que dos passadissos laterals per a l'accés d'alumnes.

HR K-1

Annex K Fitxes justificatives

K.1 Fitxes justificatives de l'opció simplificada d'aïllament acústic Les taules següents arrepleguen les fitxes justificatives del compliment dels valores límit de aillament acústic mitjançant l'opció simplificada.

Envans. (apartat 3.1.2.3.3) Tipus Característiques

de projecte exigides m (kg/m2)= ≥

RA (dBA)= ≥

Elements de separació verticals entre recintes (apartat 3.1.2.3.4) Ha de comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació verticals situats entre: a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol un altre de l'edifici;

b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat. Ha d'emplenar-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a) y b)

Solució d'elements de separació verticals entre:…………………………………………………………………………................ Elements constructius Tipus característiques

de projecte exigides Element de separació vertical Element base m (kg/m2)= ≥

RA (dBA)= ≥ Trasdossat per ambdós costats ∆RA (dBA)= ≥

Element de separació vertical amb portes i/o finestres

Porta o finestra R (dBA)= ≥ 20 A 30

Tancament RA (dBA)= ≥ 50 Condicions de las façanes a les que s’escometen els elements de separació vertical Façana Tipus característiques

de projecte exigides m (kg/m2)= ≥

RA (dBA)= ≥

Elements de separació horitzontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5) Ha de comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació horitzontals situats entre:

a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol un altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'emplenar-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a) i b)

Solució d'elements de separació horitzontals entre:………………………………………………………………………................ Elements constructius Tipus Característiques

de projecte exigides Element de separació horitzontal Forjat m (kg/m2)= ≥

RA (dBA)= ≥ Sòl flotant ∆RA (dBA)= ≥

∆Lw (dB)= ≥ Sostre suspès

∆RA (dBA)= ≥

Mitgeres. (apartat 3.1.2.4) Tipus Característiques

de projecte exigides RA (dBA)= ≥ 45

HR K-2

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior (apartat 3.1.2.5)

Solució de façana, coberta o sòl en contacte amb l'aire exterior:………….………………….…………………………………… Elements constructius Tipu

s Àrea (1)

(m2) % Buits Característiques de projecte exigides

Part cega =Sc RA,tr(dBA) = ≥ Buits =Sh RA,tr(dBA) = ≥ (1) Àrea de la part cega o del buit vista des de l'interior del recinte considerat.

HR K-3

K.2 Fitxes justificatives de l'opció general d'aïllament acústic Les taules següents arrepleguen les fitxes justificatives del compliment dels valores límit de aillament acústic mitjançant el mètode de càlcul.

Envans . (apartat 3.1.2.3.3) Tipus Característiques

de projecte exigides m (kg/m2)= ≥ -

RA (dBA)= ≥ 33

Elements de separació verticals entre: Recinte emissor Recinte

receptor Tipus Característiques Aïllament acústic en projecte exigit

Qualsevol recinte(1) no pertanyent a la unitat d’us (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Protegit

Element base m (kg/m2)=

RA (dBA)=

Trasdossat ∆RA (dBA)=

DnT,A = ≥ 50


Porta o finestra

Tancament

RA= ≥ 30

RA= ≥ 50

De instal·lacions Element base m (kg/m2)= RA (dBA)=


DnT,A = ≥ 55

De activitat Element base m (kg/m2)= RA (dBA)=


DnT,A = ≥ 55


Habitable

Element base m (kg/m2)= RA (dBA)=


DnT,A = ≥ 45


Porta o finestra

Tancament

RA= ≥ 20

RA= ≥ 50

De instal·lacions (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Element base m (kg/m2)=

RA (dBA)=


DnT,A = ≥ 45

De instal·lacions (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Porta o finestra

Tancament RA= ≥ 30

RA= ≥ 50

De activitat (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Element base m (kg/m2)= RA (dBA)=


DnT,A = ≥ 45

De activitat (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Porta o finestra

Tancament

RA= ≥ 30

R = ≥ 50 A

(1) Sempre que no siga recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat. (2) Només en edificis d'ús residencial o hospitalari;

HR K-4

Elements de separació horitzontals entre: Recinte emissor Recinte

receptor Tipus característiques Aïllament acústic en projecte exigit

Qualsevol recinte(1) no pertanyent a la unitat d’us

Protegit

Forjat m (kg/m2)= RA (dBA)= Ln,w (dB)=

Sòl flotant ∆RA (dBA)= ∆Lw (dB)=

Techo suspendido ∆RA (dBA)= ∆Lw (dB)=

DnT,A = ≥ 50

L’nT,w= ≤ 65

De instal·lacions Forjat m (kg/m2)= RA (dBA)= Ln,w (dB)=



DnT,A = ≥ 55

L’nT,w= ≤ 60

De activitat Forjat m (kg/m2)= RA (dBA)= Ln,w (dB)=



DnT,A = ≥ 55

L’nT,w= ≤ 60

Qualsevol recinte(1) no pertanyent a la unitat d’us

Habitable

Forjat m (kg/m2)= RA (dBA)=

Suelo flotante ∆RA (dBA)=

Sostre suspès ∆RA (dBA)=

DnT,A = ≥ 45

De instal·lacions Forjat m (kg/m2)=

RA (dBA)= Sòl flotant ∆RA (dBA)=

∆Lw (dB)=


DnT,A = ≥ 45

L’nT,w= ≤ 60

De activitat Forjat m (kg/m2)=

RA (dBA)= Sòl flotant ∆RA (dBA)=

∆Lw (dB)= Techo suspendido ∆RA (dBA)=

∆Lw (dB)=

D = ≥ 45

nT,A

L’nT,w= ≤ 60

º

(1) Sempre que no siga recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat.

Mitgeres : Emissor Recinte receptor Tipus Aïllament acústic en

projecte exigit Exterior

Qualsevol D2m,nT,Atr= ≥ 40

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior Soroll Exterior Recinte receptor Tipus Aïllament acústic en

projecte exigit Ld=

Protegit

Part cega:

Buits: D2m,nT,Atr = ≥

HR K-5

Tipo de recinto:.................................................................................... Volumen, V (m3):

S Element Acabat Àrea,

(m2)

αm

Coeficient d'absorció acústica mitjà 500 1000 2000 αm

Absorció acústica (m2)

αm ⋅ S Sòl

sostre

Paraments

Objectes(1) Tipus Àrea d'absorció acústica

equivalent mitjana A O,m (m2 )

500 1000 2000 A O,m

A O,m ⋅ N

Absorció aire (2) Coeficient d’ atenuació de l’aire,

mm (m-1) 500 1000 2000 mm

4 ⋅ mm ⋅V

0,003 0,005 0,01 0,006 n N

∑ m,i i ∑ O ,m, j m Absorció acústica del recinte resultant i =1 j =1

V

T, (s) T = 0,16 V Temps de reverberació resultant A

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= ≥ =0,2·V

Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= ≤

K.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de l'absorció acústica La taula següent arreplega la fitxa justificativa del compliment dels valores límit de temps de reverberació i d'absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul

A, (m2) A = α ·S + A + 4 ⋅ m ⋅

(1) Només per a sales de conferències de volum fins a 350 m3

(2) Només per a volums majors a 250 m3

HR K-6

K.4 Fitxes justificatives del mètode simplificat del temps de reverberació

La taula següent arreplega la fitxa justificativa del compliment dels valores límit de temps de reverberació mitjançant el mètode simplificat.

Tractaments absorbents uniformes del sostre:

h St

Tipus de recinte Altura lliure, (m) Àrea del αm,t sostre. Coeficient d’absorció acústica mitja

(m2)

Aules (fins 250 m3)

Sense butaques entapissades

α = h ⋅ 0,23 − =0,12 =

m,t S t

Amb butaques entapissades

0,12 αm,t = h ⋅ 0,32 − − 0,26

S = t

Restaurants i menjadors

α = h ⋅

0,18 − 0,12

=

m,t S t

Tractaments absorbents addicionals al del sostre:

S Element Acabat Àrea,

(m2)

αm

Coeficient d'absorció acústica mitjà 500 1000 2000 αm

Absorció acústica (m2)

α m ⋅ S

n

∑ αm,i ·Si = αm,t ·St = i =1

DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)

Engineering

Transcript of DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)