Davínia’PastorPastor’ Seqüènciadidàctica ... · "La Caputxeta Vermella" (FINN, J. Contes...

Davínia Pastor Pastor Seqüència didàctica: Cultura i Literatura Popular

1

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA:

CULTURA I LITERATUA POPULAR

Davínia PASTOR PASTOR

Universitat d’Alacant

[email protected]

14 d'abril de 2011

Les activitats que programarem a continuació es localitzen a una classe de

4t d'ESO de vint alumnes d'un institut de Sant Vicent del Raspeig, l’IES Sant Vicent.

Aquest és un territori de predomini lingüístic valencià, tot i que el grau d'ús social

d'aquesta llengua és minoritari. A aquesta classe identifiquem tres alumnes

valencianoparlants mentre que la resta són castellanoparlants que han rebut la

docència a l'escola dins d'un programa d'immersió lingüística i que a l'institut fan

un programa d'educació en valencià. Per tant, tenen un nivell de valencià alt però

es treballa com a segona llengua. A més, cal remarcar que es tracta d'un grup

format pels mateixos alumnes des de l'inici a l'escola, és per açò que és una classe

que es coneix i que no ha viscut alteracions al llarg del temps.

La nostra seqüència didàctica està formada per dèsset activitats que es

realitzarien durant dos setmanes i mitja, per tant serien huit les sessions emprades

per a posar-‐les en pràctica.

Fent referència a la metodologia, promourem mètodes comunicatius com el

del text i el nocional funcional, amb l'objectiu de mostrar a l'alumnat

castellanoparlant que el valencià s'usa més enllà del centre educatiu, sent una

llengua viva i mostrant-‐ne la seua utilitat pràctica.

El tema triat, Cultura i Literatura Popular, té per objectiu principal apropar

a tots els alumnes, i especialment a aquells que els seus pares provenen de zones

d'Espanya castellanoparlants, el folklore dels Països Valencians. Però a més

d'aquesta finalitat, hem establit altres com són les següents i que justifiquen les

activitats triades:

a) Reforçar la fonètica de l'alumnat. Amb el pas del temps, el valencià

parlat a Sant Vicent del Raspeig ha evolucionat per influència directa


2

del castellà, fet que ha provocat la pèrdua de la pronunciació dels

trets fònics característics de la llengua. És per aquesta raó que volem

treballar l'articulació de: /ll/, /s/, /z/, /b/, /v/, i les vocals obertes

amb la finalitat de què la classe siga conscient de què existeixen i que

han de fer els anteriors fonemes en el seu oral.

b) Conscienciar a l'alumnat de què hi ha una literatura i una cultura

anterior a l'actual la qual es fonamenta en novel·les i tecnologia.

c) Saber diferenciar entre els diferents tipus de textos que formen la

literatura popular.

d) Enfortir les seues capacitats afectives cap a la cultura i literatura

tradicionals de la terra en la qual viuen.

e) Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua

pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seua

patrimoni cultural.

f) Desenrotllar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la

participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a

aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats,

així com valorar l'esforç amb la finalitat de superar dificultats.

g) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i

treball individual i en equip com a condició necessàries per a una

realització eficaç dels professos de l'aprenentatge i com a mitjà de

desenrotllament personal.

h) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits

escolar, familiar i social.

i) Captar les idees essencials de textos orals i escrits. Saber sintetitzar

allò que s'ha aprés o s'ha llegit.

j) Aplicar els coneixements previs sobre el valencià i les normes de l'ús

lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i

escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos de la

seqüència didàctica.


3

k) Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els

diccionaris escolars i el reforçament del seu ús.

l) Utilització autònoma de les biblioteques i de les tecnologies de la

informació i la comunicació de manera autònoma.

m) Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes

relacionats amb l'activitat acadèmica, utilitzant el suport de mitjans

audiovisuals.

n) Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de

l'àmbit acadèmic.

o) Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi

comunicatiu: escolta atenta, respecte del torn de paraula;

participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris

orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les

experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i

atenció a les fórmules de cortesia.

p) Fomentar el treball en equip.

q) Per últim, apropar a l'alumnat a la realitat de la cultura i la literatura

popular mitjançant una eixida a un poble on les tradicions i les

creences es troben molt arrelades i vives entre la gent major.


4

A continuació plantejarem les activitats que formen la nostra seqüència

didàctica:

1) ACTIVITAT (de creació d'expectativa): Imagineu que ens trobem a l'època

quan els vostres avis eren petits i no hi havia una educació escolar igualitària ni hi

havia electrònica ni electricitat. Què hi creieu que feien per a entretenir-‐se? Com es

divertien i s'oblidaven dels problemes i de la quotidianitat?

OBJECTIUS: Reflexionar sobre el passat; conscienciar sobre la importància

dels fets tradicionals; saber treballar en un gran grup.

CONTINGUTS: c) L'opinió personal a partir de revisar els coneixements

previs sobre el tema proposat.

p) Creació d'una opinió oralment sobre el passat.

a) Valoració d'allò que feien els nostres avantpassats en el

seu temps lliure.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: comprensió oral i expressió oral/

sintaxi i semàntica (cohesió i coherència)

DESCRIPCIÓ: El professor plantejarà la pregunta a la classe i ells hauran de

mostrar els seus coneixements previs de manera oral, pensant prèviament allò que

volen dir. El professor tindrà la funció de revisar la cohesió i coherència dels juís

que argumenta l'alumnat.

MATERIAL: L'enunciat de l'activitat.

INTERACCIÓ: Gran grup.

DURADA: 5 minuts.

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte que l'alumnat respecte el torn

de paraula i les idees presentades per la resta de companys. També valorarà que

les propostes siguen adequades al context acadèmic i coherents, a més de la

participació i correcció lingüística.

SESSIÓ: 1a.


5

2)

ACTIVITAT: Abans de començar la nostra aventura pel passat, heu de buscar

per parelles una de les següents paraules al diccionari i redactar el seu significat

d'una manera senzilla per a què la resta de companys la comprenguen: literatura

popular; refrany; conte; rondalla; llegenda; embarbussament; endevinalla;

cançó; romanç.

OBJECTIUS: Reforçar l'ús del diccionari; diferenciar els conceptes

principals sobre els quals es parlarà a classe; establir significats ben diferenciats;

crear un nou significat a partir del donat pel diccionari; saber treballar en parelles.

CONTINGUTS: c) La definició de termes literaris.

p) Recerca de paraules al diccionari; distinció clara entre

mots que poden semblar sinònims.

a) Col·laboració en la recerca dels mots per parelles i en la

seua reformulació.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: comprensió lectora, comprensió oral,

expressió escrita i expressió oral/ lèxic i sintaxi.

DESCRIPCIÓ: En la primera part de l'exercici, el professor proposarà a la

classe la recerca d'un mot del llistat per cada parella. La paraula serà assignada pel

professor. A continuació repartirà deu diccionaris, 1 per parella. El professor

tindrà la funció d'ajudar a l'alumnat a reescriure els significats d'una manera

senzilla i que siga comprensible per la resta de companys. Més tard, cadascuna de

les parelles llegiran la definició que han creat per a la paraula que tenien assignada

i la resta de persones la copiaran.

Aquesta activitat té una segona part en la qual el professor comprovarà que

la classe ha entés els significats que han copiat i han cercat. D'aquesta manera, el

professor preguntarà les següents qüestions: Quina diferència hi ha entre conte i

llegenda? i entre llegenda i rondalla?. Les preguntes estan focalitzades sobre els

tres termes més conflictius per a diferenciar-‐los dels deu mots que s'havien manat

cercar. La classe haurà de respondre a les dos preguntes, i quan el docent està

segur que tot ha quedat comprés donarà fi a l'activitat.


6

MATERIAL: Deu diccionaris i el llistat de paraules.

INTERACCIÓ: La primera part de l'activitat serà per parelles mentre que la

segona part es realitzarà en gran grup.

DURADA: 20 minuts.

AVALUACIÓ: El professor s'anotarà al quadern individual de l'alumnat com

han treballat per parelles i la seua actitud davant l'exercici proposat. A més,

avaluarà que tots hagen trobats els mots i que tinguen clares les definicions.

SESSIÓ: 1a.


7

3)

ACTIVITAT: A partir de l'escolta del conte de "la Caputxeta Vermella",

redacteu en grups de quatre persones una nova versió d'ell adaptada a l'actualitat

amb un mínim de 200 paraules. (Podeu llegir l'exemple escrit per J. Finn)

"La Caputxeta Vermella" (FINN, J. Contes per a nens i nenes políticament correctes. Barcelona: Quaderns Crema, 2010)

Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa

Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va

demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia –no perquè això

fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa

a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en

plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant

que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta

gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven.

Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat que

aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al

cistell. Ella li va contestar:

–Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir

cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.

–¿Saps, maca?–li va dir el llop–. Per a una noieta no és gaire segur caminar per

aquest bosc tota sola.

– Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista–li va dir la

Caputxa Vermella–, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat

social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment.

Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.


8

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el lloc–a qui la seva

condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes de

pensament ortodox i occidental– sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va

irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible

venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i

tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i

es va ficar al llit.

La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:

–Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com

un homenatge al teua paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

–Vine més a prop, nena, que pugui veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

–Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada.

Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

–És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

–Àvia, quin nas tan gros que tens...Relativament, és clar, i sens dubte atractiu, a

la seva manera.

–És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.

–Àvia, quines dents tan grosses que tens!

–Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc–va dir el llop, i va saltar del llit.

Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa

Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestida del llop, sinó

per aquella voluntària invasió del seu espai personal.

Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell s'estimava

més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents a la

caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la

Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.

–Escolta, noi! ¿Què t'has cregut?–li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien

les paraules.


9

–Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma

pensi per tu!–va exclamar la Caputxa Vermella–. Sexista! Discriminador d'espècies

animals! ¿Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els

seus problemes sense l'ajut/da d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de

dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll.

Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir

un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el

respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni

conservants.

OBJECTIUS: Motivar la imaginació i la creativitat; comprovar els

coneixements que té l'alumnat sobre l'actualitat; comprovar els coneixements

previs sobre la creació de textos literaris i, concretament, d'un conte.

CONTINGUTS: c) El conte

p) Creació d'una adaptació del conte i activació de la

imaginació.

a) Actitud creativa per posar en relació fets d'actualitat amb

l'estructura d'un conte.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió lectora, comprensió oral i

expressió escrita; lèxic i sintaxi (cohesió i coherència)

DESCRIPCIÓ: El professor proposarà l'activitat i veuran el vídeo de la

versió original de "La Caputxeta Vermella". Seguidament, llegiran el text que el

professor repartirà amb una versió més actual del mateix conte. A partir d'aquesta

lectura, la classe es dividirà en grups de quatre persones, cinc grups en total, i

cadascun d'aquests grups crearan la seua pròpia versió actual de "La Caputxeta

Vermella" durant 10 minuts. El professor ajudarà en aquest procés resolent dubtes

i realitzant les correccions dels textos finalitzats. A continuació, els grups triaran

un portaveu en cadascun d'ells per a la lectura de la seua composició, i la resta de

grups actuaran com a jurat donant a conèixer la seua opinió. Finalment, i a partir

de les opinions de la classe, el professor decidirà quin conte és el més original i es

troba més relacionat amb temes de l'actualitat.


10

MATERIAL: Enllaç al vídeo de la versió antiga de "La Caputxeta Vermella":

http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/11?referer=%2Finici%2Faut

or%2F15; projector; document amb un exemple del conte de "La Caputxeta

Vermella" adaptat a l'actualitat.

INTERACCIÓ: Petit grup de quatre persones.

DURADA: 30 minuts.

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte la creativitat dels cinc grups i la

col·laboració de tots els membres a més dels temes tractats al conte en relació amb

l'actualitat. També avaluarà la correcció lingüística, la cohesió i la coherència del

text.

SESSIÓ: 1a.


11

4)

ACTIVITAT: Les paraules subratllades al conte de "La Caputxeta Vermella"

tenen la característica comuna de ser polisèmiques:

A partir de l'anterior definició, penseu per parelles els possibles significats que

poden tindre les següents paraules mitjançant el seu ús en oracions: braç, cor, a cap

cap cap el que cap en aquest cap, bleda, escala, gall.

OBJECTIUS: Reflexionar sobre l'ús del lèxic; activar la imaginació i els

coneixements previs; practicar la formació d'oracions a partir d'una paraula.

CONTINGUTS: c) La polisèmia

p) Recerca dels possibles significats dels mots donats a

l'enunciat; formació d'oracions per a trobar les definicions possibles.

a) Valoració de la dificultat d'emprar lèxic del qual no es

coneixen tots els seus significats i que poden variar segons els context en el qual es

troben.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Expressió escrita, expressió oral,

comprensió oral i comprensió lectora/lèxic i sintaxi.

DESCRIPCIÓ: El professor presentarà el terme "polisèmia" a la classe.

Seguidament, proposarà l'activitat a l'alumnat que haurà de buscar per parelles

diferents significats per a una mateixa paraula a partir del seu coneixement previ

sobre el lèxic. El professor podrà proporcionar diccionaris a aquelles parelles que

tinguen més dificultats a l'hora de trobars contextos on emprar les paraules

polisèmiques, a més de poder ajudar-‐los amb la sintaxi de les oracions. Després les

oracions serien llegides per 6 voluntaris, i aquells alumnes que conegueren usos

diferents els explicarien a classe.

MATERIAL: Llistat de paraules, diccionaris.

INTERACCIÓ: En una primera part, l'activitat es realitzaria per parelles,

però la seua correcció seria en gran grup amb les aportacions de la resta de

companys.

La POLISÈMIA es dóna quan un mot té més d'un significat i els significats estan relacionats entre ells. La distinció entre els diversos significats ve determinada pel context en què apareix el mot polisèmic. Les paraules més usuals són les que tenen més possibilitats d'adquirir nous significats.


12

DURADA: 15 minuts.

AVALUACIÓ: El professor prendrà nota dels coneixements previs a les

fitxes individuals de l'alumnat. A més, avaluarà positivament el treball per parelles

i el respecte del torn de paraula i de les intervencions dels companys. Per últim,

tindrà en compte la sintaxi emprada per a formar les oracions.

SESSIÓ: 2a.


13

5)

ACTIVITAT: A partir de la lectura de l'article de Bernat Capó, contesta a les

següents preguntes:

a) Quina és la idea principal del text?

b) Que importància té el safareig a l'actualitat? i al passat?

c) En què situació es troben els safareigs actualment? Quina és la teua opinió

al respecte?

d) Qui tenia per costum anar al safareig? Per què?

e) Quina podia ser l'opinió dels homes sobre el safareig?

f) Resumeix l'article de Bernat Capó en 5 línies seguint un ordre coherent.

g) Escriu una valoració personal de 7 línies sobre l'article que has llegit.

"Safareig" per Bernat Capó

(CAPÓ, B. Costumari Valencià vol. 2. València: Edicions del Bullent, 2008)

El safareig, per si hi ha algú que no ho sap, és un receptacle de parets d'obra

i de forma quasi sempre rectangular –un petit estany– que té moltes utilitats, entre

les quals destaca rentar la roba. I d'això mateix parlarem ara. De safareigs, en

tenim de casolans, que mai no poden faltar en una caseta de camp, sempre al costat

del pou, i de públics, construïts pels municipis al costat d'una font i dels quals té

cura el saferetger, la missió del qual és canviar-‐ne l'aigua adesiara perquè les

dones puguen anar-‐hi a fer la safaretjada, després que a casa hagen fet la bugada,

que és l'operació de posar allò que es vol rentar en lleixiu.

La major part dels safareigs tenien –encara se'n pot veure algun, en bon ús,

que compleix la seua finalitat en alguns llogarets– una gran porxada per donar

ombra a les dones. Avui en dia, amb excepcions, aquesta arquitectura s'ha

enfondrat perquè les mestresses generalment ja no han d'eixir de casa per rentar,

ja que gairebé totes disposen de l'aparell mecànic molt més còmode i net i que, per

descomptat, els evita haver d'anar al safareig amb la feixuga càrrega del cabàs amb

la bugada, que unes portaven al cap, mitjançant una rodella de draps anomenada

capçana, i d'altres al maluc.


14

Els safareigs públics han significat per a les dones allò que les barberies han

estat per als homes, és a dir, que al voltant de les pedres del safareig s'explicaven

les notícies pobletanes, portant a col·lació tot allò que feia al cas, ja foren enraonies

o falòrnies, saquejant vides alienes, jutjant casoris, prometatges i conductes, fins al

punt que al llarg dels anys, i atesa la força del costum, es creà la locució fer safareig,

que designa el lloc o el rogle on es parlen xafarderies i també s'empra quan es vol

referir a un conjunt de crits, al soroll.

Els homes, per la seua banda, sempre han estat reticents de transitar pels

voltants d'un safareig públic per por a la conversa femenina, ja que quan s'ajunta

un grapat de dones cobren tanta força i s'envalenteixen tant que no hi ha ningú

capaç d'encaixar les invectives i les burles del femellam, que aprofita la situació per

manifestar allò que en unes altres condicions mai no gosarien dir. Si el vianant era

casat, encara hi havia una mica de respecte, no gaire, però si es tractava d'un fadrí,

el deixaven baldat amb ganes de fugir del lloc i de no tornar mai més per les

proximitats d'un safareig mentre hi hagueren dones rentant roba i enrogint les

cares dels joves espantívols.

Avui, llevat d'uns pocs casos, el safareig públic ha desaparegut per manca

d'activitat. És un record del passat. Perquè no s'oblide aquesta arrel nostra, alguns

ajuntaments s'han dedicat a reconstruir-‐los i a conservar-‐los com a monuments

d'un altre temps.

OBJECTIUS: Comprendre articles costumistes amb expressions populars;

valorar el seu contingut semàntic i sintàctic; motivar a la classe a llegir textos de

diferent procedència encara que puguen parèixer aparentment avorrits o sense

importància.

CONTINGUTS: c) L'article costumista.

p) Contestació a les preguntes formulades sobre el text.

a) Valoració de la importància dels fets tradicionals a tota

mena de textos, com en aquest cas l'article periodístic.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió lectora, expressió escrita,

comprensió oral i expressió oral/lèxic i sintaxi.


15

DESCRIPCIÓ: El professor repartirà l'article als alumnes i presentarà

l'activitat amb la corresponent explicació de les preguntes a les quals han de

respondre. Durant el procés de la realització de l'activitat, el professor tindrà per

finalitat la d'ajudar a aquells alumnes que tinguen dubtes sobre vocabulari o sobre

la redacció de la resposta a les qüestions.

Quan tots hagen acabat, el professor triarà un alumne per cadascuna de les

preguntes, i si hi ha algun alumne que té una contestació diferent haurà d'explicar

perquè ha cregut que eixa era correcta, podent donar lloc a més d'una resposta per

pregunta.

MATERIAL: L'article i les preguntes.

INTERACCIÓ: Individual.

DURADA: 20 minuts.

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte la redacció de les respostes, a

més de comprovar si tots han comprés el text llegit. A més, se'n portarà totes les

respostes per a corregir la sintaxi, l'ortografia, la cohesió i la coherència, i

d'aquesta manera poder prendre nota al quadern individual dels alumnes

d'aquelles coses que fan mal i d'allò que encara poden tindre mancança.

SESSIÓ: 2a.


16

6)

ACTIVITAT (d'ampliació): Identifica per parelles el significat de les

expressions subratllades a l'article anterior a partir del context en el qual es troben.

OBJECTIUS: Introduir als lectors al món de les frases fetes i dels refranys;

conscienciar-‐los de la seua importància i del seu valor semàntic.

CONTINGUTS: c) Les frases fetes i els refranys a un article periodístic.

p) Explicació de les frases subratllades a partir del context.

a) Actitud positiva davant la identificació del significat de les

frases i valoració de la seua importància al passat i al present.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: comprensió lectora, comprensió oral i

expressió oral/sociolingüística (expressions)

DESCRIPCIÓ: El professor presentarà l'activitat mitjançant el text treballat

a l'enunciat anterior. Els alumnes hauran d'identificar per parelles el significat de

les frases subratllades a partir del context que les envolta, mentre que el professor

els orientarà en aquesta recerca. Per a concloure, les parelles presentaran els

significats que han assignat a cadascuna de les frases fet que pot ser contrastat

amb el resultat de la resta de companys, i el professor els corregirà en cas de què

s'equivoquen.

MATERIAL: Article de Bernat Capó.

INTERACCIÓ: Per parelles.

DURADA: 10 minuts.

AVALUACIÓ: El professor avaluarà el treball realitzat per cada parella i les

seues intervencions orals, tenint en compte la correcció lingüística, la cohesió i la

coherència.

SESSIÓ: 2a.


17

7)

ACTIVITAT: Cerca a les següents pàgines d'Internet

(http://refranyer.blogspot.com/ o http://usuaris.tinet.cat/jpv/) o llibres de la

biblioteca municipal, 4 refranys relacionats amb una de les següents temàtiques:

oratge, animals, menjars, estacions de l'any, malalties. (Per exemple: Gallina

vella fa bon caldo). Posteriorment, explica el seu significat.

OBJECTIUS: Fer una recerca mitjançant recursos electrònics o bibliogràfics;

motivar l'interés pel significat amagat dels refranys; conscienciar de la importància

que tenien i tenen els refranys a la cultura popular.

CONTINGUTS: c) Els refranys segons les temàtiques.

p) Recerca de refranys a partir de temàtiques establides i

dels seus significats.

a) Valoració de la importància i cultura que amaguen els

refranys.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió lectora, comprensió oral,

expressió escrita, expressió oral/sociolingüística, lèxic.

DESCRIPCIÓ: El professor explicarà l'activitat i repartirà les temàtiques per

grups de 4 persones, una temàtica per grup sent 5 grups en total. Cada membre

d'aquest grup haurà de fer la recerca dels refranys que pertanyen al seu tema de

forma individual a les pàgines d'Internet proposades pel professor o a les

biblioteques municipals. Al dia següent, el grup posarà en relació tota la informació

que han trobat per a evitar repeticions. Posteriorment, els grups explicaran a la

resta de la classe els refranys que han trobat en relació al tema que tenien assignat.

MATERIAL: L'enunciat de l'activitat; els enllaços d'Internet; els llibres

sobre refranys a la biblioteca municipal.

INTERACCIÓ: Encara que es troben en grups de quatre persones, la recerca

s'ha de realitzar individualment.

DURADA: Explicació de 5 minuts a la segona sessió; correcció de 20 minuts

a la tercera sessió.


18

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte la bibliografia que han

consultat, a més de si els refranys estan correctament relacionats amb la temàtica

assignada i comprovar que no s'han equivocat amb els significats. A més, avaluació

la correcció lingüística, la sintaxi i la coherència en les intervencions orals dels

grups, prenent nota en el quadern individual dels alumnes.

SESSIÓ: Explicació a la segona sessió i correcció a la tercera sessió.


19

8)

ACTIVITAT: Realitzeu un debat oral i breu de 10 minuts on desenvolupeu els

següents punts:

a) La rellevància dels refranys al passat i a l'actualitat.

b) Per què els refranys són coneguts com frases amb molta saviesa?

OBJECTIUS: Reflexionar sobre l'ús dels refranys; desenvolupar l'expressió

oral espontània; crear opinions crítiques de fets que no coneixes totalment;

respectar el torn de paraula i l'opinió de la resta de persones.

CONTINGUTS: c) El debat sobre els refranys.

p) Creació d'una opinió personal que s'ha de defensar.

a) Actitud crítica positiva davant la proposta de treball per

haver de crear una opinió personal, a més d'avaluar els seus coneixements previs

sobre el tema proposat.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral i expressió

oral/sintaxi i semàntica (coherència i cohesió)

DESCRIPCIÓ: El professor explicarà l'activitat i establirà les regles que

s'han de seguir per a poder realitzar-‐la: respectar el torn de paraula i les opinions

de la resta de companys. D'aquesta manera i ordenadament, els alumnes

explicaran els seus punts de vista sobre les preguntes realitzades, per a poder

arribar a una conclusió grupal quant al tema que es tracta. Per la seua banda, el

professor tindrà la funció d'evitar problemes pel que fa al torn de paraula, a més de

corregir les incorreccions gramaticals.

MATERIAL: L'enunciat.


DURADA: 10 minuts.

AVALUACIÓ: S'avaluarà la capacitat individual de crear una opinió crítica

en relació a un tema, a més de la improvisació per a expressar els seus pensaments.

D'altra banda, els professor prendrà nota d'aquelles errades gramaticals o

oracionals que hauran de ser treballades en classes posteriors.

SESSIÓ: 3a.


20

9)

ACTIVITAT (de reforç): Practica la pronunciació dels següents

embarbussaments, enganyifes i endevinalles en grups de quatre persones, prestant

atenció als fonemes que s'indiquen als títols dels diferents apartats.

EMBARBUSSAMENTS, ENGANYIFES i ENDEVINALLES PER A LA FONÈTICA

(CORREIG, M./L. CUGAT/M. RIUS, Una capseta blanca que s'obri i no es tanca.

Barcelona: Graó, 1986)

1) /b/ i /v/

Babau, ven vi bo i ven bé

–Ribes, que robes raves?

–No els robo, els raves, que els rebo.

2) /s/ i /z/

Porta'm aquell sac de pa sec i treu-‐ne un pessic, que l'amo jo sóc i el vull per

fer suc.

3) /ll/

Cull la palla amb la paella i llença l'ampolla vella.

Lleva't i cull la palla vella que es mulla

4) e oberta i e tancada

Sóc fill d'un vell mil·lenari

i tinc onze germans més,

si busques al calendari

m'hi veuràs estiu i hivern. (El mes)


21

ENGANYIFA: Què t'estimes més, set forats al cap o un eixam d'abelles al cul?

(Set forats al cap, perquè ja hi són)

5) o oberta i o tancada

Sota al pont hi ha una nina

que renta un davantal de cartolina.

Que la flor tria i la flor treu.

Què és això?

Una cosa, coseta,

una cosa, cosassa,

que no cap en tota la plaça,

lluent, lluent,

que crema a tothom

i ningú no se'n sent. (el sol)

Dues capsetes menudes

que obren i tanquen alhora,

i a dins guarden una nina

que mai no surt a fora. (Els ulls)

Ma mareta és tartamuda,

el meu pare és cantador,

vesteixo blanc de per fora

i tinc sang groga en el cor. (l'ou)

OBJECTIUS: Treballar i practicar la pronunciació dels fonemes que

presenten dificultats per als valencianoparlants que reben influències del castellà;

articular correctament els fonemes en diferents graus de dificultat; conscienciar

sobre la rellevància d'aquesta característica en la part oral del valencià.

CONTINGUTS: c) La pronunciació dels trets característics del valencià.


22

p) Articulació de les fórmules populars proposades.

a) Valoració dels trets fonètics del valencià com a un

element important.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: comprensió oral, comprensió escrita i

expressió oral/fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor realitzarà una explicació prèvia per a aclarir les

diferències entre els fonemes més conflictius del valencià, i d'aquesta manera

orientar a aquells alumnes que tenen dificultats per a poder pronunciar-‐los.

Seguidament, el professor els repartirà una fotocòpia amb el material que han de

pronunciar en petits grups de quatre persones. Aquest tret de treballar en grup pot

facilitar l'articulació dels fonemes perquè els alumnes es poden ajudar entre ells i

ensenyar-‐se tècniques. El professor passarà pels grups per a escoltar la

pronunciació dels fonemes i ajudar a tots aquells alumnes que presenten més

dificultats que la resta.

MATERIAL: L'enunciat amb el llistat dels embarbussaments, endevinalles i

enganyifes.


DURADA: 15 minuts.

AVALUACIÓ: El professor prendrà nota de les dificultats individuals que

tenen els alumnes per a poder continuar treballant-‐los en classes posteriors. A

més, tindrà en compte l'esforç i la voluntat per a aprendre.

SESSIÓ: 3a.


23

10)

ACTIVITAT: Crea i redacta una llegenda de 150 paraules en petits grups de

quatre persones a partir d'una de les fotografies següents.

Primera opció: La cara del moro (Alacant)

Segona opció: El Puigcampana i L'illa de Benidorm


24

Tercera opció: Els banyets de la Reina a Campello


25

ANNEX: LLEGENDES DE LA NOSTRA TERRA

(BORJA, J. Llegendes del Sud. València: Edicions del Bullent, 2005)

"La cara del moro" (Alacant)

[...]Revisitar les pedres velles i històriques del castell de Santa Bàrbara

confirma el que ja sabíem: que Santa Bàrbara és, a Alacant, destinació

absolutament obligada per al viatger. La vista panoràmica de la ciutat, de la seua

comarca i de la seua mar justifica de sobre l'enuig de l'ascensió. I ens invita, encara,

a rememorar les múltiples versions llegendàries de la Cara del Moro retallada en

els perfils del Benacantil.

[...]Una altra, per la seua banda, ens parla de Zahara, la princesa mora del

castell, que s'enamora de Ferran, un valerós i trempat jove cristià. Un mal dia, un

sentinella els descobreix festejant. El pare de la bella princesa, Ben Abed-‐el-‐Hacid,

ordena que executen l'agosarat cristià al matí següent. La princesa suplica

clemència. El pare accepta indultar-‐lo només en el cas que, al sendemà, els camps

d'Alacant apareguen coberts per un mantell blanc de neu. La princesa plora tota la

nitai suplica a Al·là el prodigi impossible: que neve a la ciutat d'Alacant. Al dia

següent, la princesa s'aboca a la finestra i veu un esplèndid mantell blanc que

cobreix el benacantil i tots els camps del voltant: són els pètals de la flor de

l'ametler, que s'han escampat pertot arreu. Tanmateix, quan corre a buscar l'amant

és tard: ja penja de la torre més alta.

La tràgica història acaba, si fa no fa, pitjor que la de Tirant i Carmesina: la

desesperada jove s'abraça a l'amant i tots dos cauen espenyats, Benacantil avall. El

rei moro, penedit, demana a Al·là el castic més dur. I queda, així, petrificat, amb la

cara retallada sobre la roca del Benacantil: tota l'eternitat exposat a la vergonya

pública, a expenses de les inclemències del temps. Fins i tots, hi ha qui diu que els

ametlers amb flors rosades no són sinó els descendents dels que, als peus de la

Cara del Moro, van quedar tenyits per la sang dels malaurats amants.


26

"La llegenda del Puigcampana: la coltellada de Rotlà" (Marina Baixa)

[...] Rotlà, un poderós cavaller, era un dels dotze pars de Carlemany. I diuen

que va arribar a les terres de la Marina en un dels seus viatges pel món. I diuen,

també, que quan va arribar ací va conèixer la donzella més bella que mai no hauria

imaginat. A l'ombra del Puigcampana, un amor pur i tendríssim va començar a

brollar entre el cavaller i la donzella. Perquè, perdudament, se'n van enamorar: ell,

d'ella; i ella, d'ell.

Com en la vida, sembra que no podia ser, tanta felicitat perllongada com la

que vivien els dos amants. I Rotlà va ser informat d'un terrible malefici: tan bon

punt els últims rajos de sol il·luminarien la finíssima pell de la donzella, aquesta

moriria. Podeu imaginar-‐vos els sentiment d'impotència d'aquell gegant enamorat.

I la desesperació de comprovar, quan el sol ja es ponia darrere el Puigcampana,

que, efectivament, la donzella perdia les forces i deixava anar l’alè de la vida.

Mogut per la força del desesper, Rotlà, sense pensar-‐ho dues voltes, va pujar

dalt la mítica muntanya, va desenfundar el coltell i li va obrir l'obertura que ara es

coneix com la Coltellada de Rotlà. D'aquesta manera, uns últims rajos de sol es van

filtrar per aquell forat i van perpetuar la vida de la donzella i l'amor amb l'encara

recordat gegant Rotlà.

Com que tot en la vida té un final, després d'aquella mitja hora d'amor i vida

prorrogada, el sol es va pondre definitivament darrere el Puigcampana, i la

donzella, tal com havia estat pronosticat, es va desfer entre els braços de Rotlà.

Tanta va ser la ràbia del gegant davant la fatalitat irreversible d'aquella mort

injusta, que va agafar els tros de muntanya que ell mateix havia tallat i el va llançar

allà enmig de la mar, a la badia de Benidorm. Aquest i no un altre és l'origen de

l'illa de Benidorm, testimoni mut, amb el Puigcampana, de l'amor llegendari entre

el cavaller i la donzella. .[...]

"Els banyets de la reina" (Campello)

[...] Segons expliquen les veus de la ficció, quan la torre sentinella del

Campello va passar a mans barbaresques, una de les dones del cap de l'exèrcit

moro era coneguda com la Reina. Bellíssima que enlluernava, aquella Reina era


27

adesiara obsequiada pel seu cabdill amb tresors de tota la Mediterrània. Tot i això,

va demanar a l'home que li construïra uns banys: ningú no ho sabia, però eren les

ablucions de lluna, dins la mar, el secret últim de la seua bellesa incontestable.

Quan l'home li diu que no, que això de construir-‐li uns banys no pot ser, plora a la

llum de la mitja lluna. I una llàgrima que rellisca galta avall acaba desprenent-‐se de

la pell de seda: cau sobre la mar, flota per damunt les ones i rep un precís raig de

lluna. El cel es fa blan. Baixa la marea i... Es descobreixen els Banyets!. La Reina, des

d'aquell dia, hi pren el bany, igual estiu que hivern. I va ser coneguda com la dona

més bella de tota la Mediterrània. Per això, encara hi ha qui va als Banyets de la

Reina a banyar-‐se amb l'esperança de descobrir el vell secret de la Reina i eixir

d'allà com l'home o la dona més bell o bella del món.

OBJECTIUS: Activar la imaginació i els coneixements previs sobre la

llegenda; conscienciar de la rellevància que tenen les llegendes per a donar

explicacions a l'existència de llocs o de característiques.

CONTINGUTS: c) La llegenda.

p) Creació d'una llegenda a partir d'una de les tres opcions.

a) Avaluació positiva de les llegendes per a donar

explicacions a l'existència de diferents llocs o a les seues característiques.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral, expressió escrita i

expressió oral/sintaxi i semàntica (cohesió i coherència), fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor proposarà l'activitat als 10 últims minuts de la

3a sessió i dividirà la classe en cinc grups formats per quatre persones. A

continuació, realitzarà una pluja d'idees per a donar exemples a l'alumne i així

tindre idees per a la creació de la llegenda.

Durant els quinze primers minuts de la quarta sessió es llegiran les cinc

creacions, i el professor corregiran les incorreccions oracionals i gramaticals. A

més, depenent del temps que li quede, pot tindre la possibilitat de llegir les

llegendes reals en relació amb les fotografies.

MATERIAL: L'enunciat i les fotografies.



28

DURADA: 10 minuts de la 3a sessió per a l'explicació de l'activitat i per a

proposar idees, i la correcció tindria una durada de 15 minuts a la 4a sessió.

AVALUACIÓ: El professor prendrà nota de l'originalitat del treball en grup,

a més d'aquelles incorreccions oracionals i gramaticals per a poder continuar

treballant-‐les en classes posteriors. Per últim, podrà tindre en compte la fonètica

que han posat en pràctica quan s'ha llegit el text, per a comprovar si l'exercici de

fonètica ha complit la seua finalitat.

SESSIÓ: Explicació i començament de l'activitat a la 3a sessió, i la correcció

es realitzaria a la 4a sessió.


29

11)

ACTIVITAT: Creeu i redacteu una representació teatral de cinc minuts a

partir de la rondalla en grups de cinc persones. A més, han d'haver tants personatges

com membres sou al grup per a realitzar la seua escenificació.

LES RONDALLES DEL NOSTRE POBLE

"Miracles de Sant Vicent" (Sant Vicent del Raspeig)

(CATURLA, J. Rondalles de l'Alacantí. Alcoi: Marfil, 2009)

a) "Miracle del burro":

Va arribar sant Vicent Ferrer en certa ocasió, ja fa més de cinc-‐cents anys, al

poble que avui es diu Sant Vicent del Raspeig. Venia el pare Vicent amb la idea de

celebrar la predicació dels tres dies, com sol fer-‐se en aquest poble.

Aleshores Sant Vicent del Raspeig devia ser quatre cases escampades pels

voltants de l'ermita del Raspeig. A aquesta ermita arribà el pare Vicent dalt del

seua ase, que tots sabem que Sant Vicent viatjava amb burro. El sant entrà dins

l'església, on tots l'esperaven, i deixà fora, a la porta, el seu ruc, que l'acompanyava

sempre. Llavors començà la predicació.

Però fora de l'església hi havia uns xics males persones, d'aquests que no

falten mai en cap lloc i que aquí salem dir-‐los graciosos, i començaren a burlar-‐se

del burro.

–Vegeu quin burro més escanyat! –deia l'un.

–Mireu que és lleig! –feia l'altre.

Tot dient aquestes coses, un d'ells li estirava les orelles, un altre se'n pujava

dalt i no va faltar qui li volguera arrancar la cua a força d'estirar-‐li-‐la. El poble

animal aguantava aquelles burles amb molta paciència fins que va arribar el

moment en què ja no va poder més. Aleshores, amb les potes de darrera soltà un

parell de guitzes amb tan mala fortuna que un d'aquells xics, el més petit de tots,

rebé el colp enmig del font i va morir allí mateix.

Llavor, els pares del xiquet entraren dins l'església fent grans crits i plorant:


30

–Ai, pare Vicent! Que el seu burro ens ha mort el xiquet! Ai, quina desgràcia

més gran! –feia la mare.

Altres persones, commogudes pel fet, deien al sant:

–Heu vist? No haguéreu deixat el burro a la porta i no hauria passat açò!

Pare sant Vicent baixà del púlpit, va eixir al carrer i va dir a l'ase:

–Escolta: estic molt disgustat amb tu, així és que fes el favor de tornar-‐li la

vida a aquest xiquet. Si no ho fas, en aquest moment hem deixat de ser amics i

companys de camins tu i jo.

Mansament, el ruc s'acostà al xiquet i, quan n'era ben a prop, li va bufar amb

força sobre la cara. A l'instant, el xiquet va tornar a la vida.

Aleshores, el pare Vicent es girà de cara als graciosos i els va dir:

–Això és perquè sapieu que un humà no es pot riure de ningú: ni d'un burro!

Tots quedaren molt admirats de veure allò i comprengueren que no és bo

fer burla de ningú.

b) "Miracle del mocador":

A l'altre dia de la predicació, l'església, jo us ho podeu figurar, era plena de

gom a gom, no hi cabia ni la punta d'una agulla.

El pare Vicent va pujar al púlpit per fer el sermó als feligresos i li van cridar

l'atenció dues coses: el silenci d'expectant que hi havia i les robes i els vestits tan

bons i luxosos que tots duien.

Pare sant Vicent va començar el sermó com solia, amb aquestes paraules:

–Bona gent! Ara us diré la matèria que us vull predicar i és sobre la caritat.

Mes, primerament... –anava a dir com sempre "resarem una avemaria", però

aquesta vegada no fou així– mes, primerament...us voldria dir que m'ha

impressionat molt que aneu tan elegants, tan ben vestits i tan mudats. Aquí, pel

que es veu, tot aneu molt bé. Però no em sembla bé del tot, per tal com jo sé que hi

ha gent al poble que passa molta fam. I ja em pense que hi haurà algú que dirà:

"Oooi! El pare Vicent ens vol desbaratar les festes i ens vol amargar el dia". I jo li

dic que no té raó.

La gent callava. Un silenci espés s'havia emparat de tota l'església fins que

un home dels principats del poble va dir:


31

–Pare Vicent, en aquest poble no tenim pobres que passen fam.

Respongué sant Vicent:

Sí, senyor, ja ho crec. Jo no sé on viu, però us dic des d'aquí que hi ha una

persona que s'està morint de fam en aquest moment.

Aleshores, el senyor important que havia parlat abans replicà:

–Si això és cert, mostreu-‐nos-‐ho.

Llavors sant Vicent va traure un mocador de la butxaca, el mostrà als

feligresos i els digué:

–Seguiu aquest mocador: allí on pare, trobareu la persona que us dic.

Tot seguit soltà el mocador, el qual no caigué en terra. Per contra, un vent

suau, que ningú no sabia d'on venia, se l'emportà cap al carrer. La gent abandonà

l'església per tal de seguir el mocador miraculós i tots pogueren veure com eixia

del poble i queia davant una cova que tots pensaven que era deshabitada.

Quan entraren allí dins, hi trobaren un vell tombat en terra que

vertaderament es moria de fam. En aquell moment comprengueren que sant Vicent

deia la veritat, donaren menjar al vell i el socorreren com calia.

c) "Sequet però sanet":

El tercer dia de la predicació fou impressionant. Hi havia tanta gent que no

cabien tots dins l'ermita del Raspeig. Mai no s'havia vist al poble una cosa així.

Hòmens i dones vinguts d'Alacant, de tots els pobles de la comarca i potser des de

més lluny, omplien l'església i bona part del replanell que s'estenia davant la porta

principal.

Pare sant Vicent va fer un sermó com calia. Allí, s'hi va parlar de tot: del cel,

de l'infern, dels pecats; i sempre tots estigueren ben atents a la paraula encesa

d'aquell home que els tenia a tots encisats, emocionats i commoguts.

El sermó va ser llarg, però l'atenció d'aquella bona gent mai no decaigué.

Tan sols se sentien els mots del predicador i els sanglots d'algunes persones

impressionades, com sempre solia passar, per les coses que contava sant Vicent.

Quan acabà la predicació, un llaurador del poble, que havia assistit els tres

dies als sermons, va dir al sant:


32

–Pare Vicent, tot això que heu dit ens ha agradat molt. Les vostres paraules

són un consol per a aquells qui patim en aquesta vida. Però jo us voldria explicar

que aquí tenim un problema molt gran: l'aigua. Pare Vicent, aquí plou molt poc i

nosaltres vivim de la terra, i molts anys hem passat fam per causa de la sequedat

tan gran que hi ha. Aquest poble és molt sec! Que no pot ser que ploga un poc més

en aquesta terra?

El pare Vicent no se sorprengué gens d'aquesta petició, perquè havia

corregut moltes terres i coneixia els patiments dels llauradors quan falta l'aigua.

Però, així mateix, també sabia que això no tenia solució. Aleshores, amb un

somriure comprensiu que volia dir "açò no té remei", respongué:

–Ai, Ai! Ho voleu tot! Aquest poble serà sequet però sanet –i mentre se

senyava afegí–: Jesu, fili David, miserere nobis.

I des d'aquell dia, diuen, el poble del Raspeig, actualment, Sant Vicent del

Raspeig, du com a lema aquesta frase del sant.

OBJECTIUS: Activar la imaginació i els coneixements previs que tenen

sobre l'estructura d'un text teatral; eliminar la vergonya per a poder actuar davant

de la classe; valorar les diferents possibilitats que té la rondalla en concret, i la

literatura popular en general.

CONTINGUTS: c) El text teatral i la rondalla.

p) Transformació d'una rondalla en un text teatral.

a) Valoració positiva de les diferents possibilitats que té els

diferents textos literaris de la literatura popular.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: comprensió escrita, comprensió oral,

expressió escrita i expressió oral/sintaxi, semàntica (coherència i cohesió) i

fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor explicarà l'activitat i repartirà els tres textos

entre els quatre grups formats per cinc alumnes. Una de les rondalles estarà

repetida encara que tindrà per finalitat comparar les dos versions creades pels

alumnes.


33

Els alumnes transformaran la rondalla en un text teatral, i hauran de revisar

els seus coneixements previs sobre l'estructura d'aquest. Per a fer aquesta primera

part de l'activitat tindran 10 minuts. El grup es repartirà els papers que poden

crear a partir de la rondalla, i assajaran en veu baixa l'actuació que realitzaran

davant de la resta de la classe. Durant aquest procés, el professor ajudarà als grups

que tinguen dificultats en qualsevol aspecte possible (gramatical, oracional,

estructura, escenificació, etc) i prestarà atenció a l'organització grupal del treball.

Pel que fa a la segona part de l'activitat, els grups eixiran davant de la resta

de la classe i escenificaran la seua adaptació teatral de la rondalla. I, finalment, la

resta de companys podrà donar la seua valoració sobre les representacions amb

raons justificades, posant així en pràctica la part oral i espontània del valencià.

MATERIAL: L'enunciat i la rondalla.

INTERACCIÓ: Petits grups de cinc persones.

DURADA: Per a la primera part de l'activitat, és a dir, la redacció d'una breu

representació de les rondalles, es necessitarien 15 minuts; i per a la segona part en

la qual els grups realitzarien la representació teatral, es necessitarien 25 minuts.

AVALUACIÓ: Es prendrà nota del treball fet en equip i de la seua

organització del treball. A més, s'avaluarà l'adequació del text al context acadèmic

en el qual es troben, la correcció gramatical i oracional, i la fonètica. Per últim, es

tindrà en compte la posada en escena i si han realitzat un bon ús de l'estructura del

text teatral.

SESSIÓ: 4a.


34

12)

ACTIVITAT (de creació d'expectativa): A partir dels fragments de les tres

cançons que heu escoltat, creieu que els vostres avis quan eren petits com vosaltres

també tenien música i cançons per a cantar en el seu temps lliure?

OBJECTIUS: Conscienciar l'alumnat de què la música actual dels grups més

importants dels país tenen un precedent, sent aquest la música tradicional dels

pobles i les cançons creades per a fer més divertit el treball o la vida quotidiana;

activar els coneixements previs sobre la matèria i la imaginació.

CONTINGUTS: c) La cançó.

p) Relació de la música actual amb la creada al passat dels

nostres avis i besavis.

a) Valoració de l'estreta relació que existeix entre la música

actual i la música creada al passat per a gaudir del temps lliure que es tenia o per a

fer més amé el treball del camp o de la casa.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral i expressió escrita/

sintaxi, semàntica (cohesió i coherència) i fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor posarà fragments de tres cançons del panorama

musical actual. A continuació, formularà la pregunta que es troba a l'enunciat per a

fer pensar a l'alumnat sobre la relació de la música creada al nostre present amb la

possibilitat de què al passat també s'emprara música. Per la seua part, els alumnes

hauran d'argumentar la seua resposta a la pregunta, creant així un petit debat on

tots podran donar a conèixer la seua opinió.

MATERIAL: Enunciat de l'activitat; enllaços de les cançons:

ü Gossa sorda-‐ "Camals mullats":

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

ü Grup Macedònia-‐ "Bla, bla, bla":

http://www.youtube.com/watch?v=J0Z3_z5ObQc

ü Grup Macedònia-‐ "Bèsties":

http://www.youtube.com/watch?v=jWfot6TmttU&feature=related


DURADA: 5 minuts.


35

AVALUACIÓ: El professor prendrà nota dels aspectes relacionats amb

l'expressió oral dels alumnes de forma individual, i realitzarà les correccions que

crega convenient en relació amb la fonètica, la correcció lingüística i l'adequació al

context.

SESSIÓ: 5a.


36

13)

ACTIVITAT (d'ampliació): Cerqueu al següent enllaç en grups de 3

persones, quatre cançons de diferents temàtiques d'una de les següents comarques:

Marina Baixa, Marina Alta, Alacantí, Alcoià, Alt Vinalopó, Baix Segura i del Comtat.

Després copieu els enllaços i les seues temàtiques.

OBJECTIUS: Activar els coneixements previs sobre la matèria i la seua

capacitat deductiva; conscienciar sobre la importància de la música popular a

dècades anteriors per la seua situació econòmica i històrica; crear interés per la

matèria que s'ha cercat.

CONTINGUTS: c) La diversitat de música popular.

p) Cerca de diferents tipus de cançons populars a partir de

diverses comarques i pobles.

a) Valoració positiva sobre la rellevància de la gran

diversitat pel que fa a tipus de cançons populars segons la seua finalitat, donant

lloc a una gran riquesa musical en música tradicional.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió lectora, comprensió oral,

expressió oral/semàntica, lèxic (cohesió i adequació) i fonètica.

DESCRIPCIÓ: Quan a la primera part de l'activitat, el professor presentarà

l'activitat a la classe i escriurà l'enllaç necessari a la pissarra a una sala

d'ordinadors amb projector i altaveus. Seguidament formarà grups de tres

persones a qui assignarà una de les set comarques proposades diferents, i sobre

aquestes hauran de buscar tres cançons de diferents temàtiques. Cada grup

disposarà d'un ordinador. Quan les hagen trobades, hauran de copiar l'enllaç i la

temàtica.

La segona part de l'activitat consistirà en la presentació per grups de la

informació que han trobat a l'enllaç, explicant de forma deductiva les temàtiques

de les cançons. Després d'aquesta exposició, s'escoltaran les cançons de cada grup.

MATERIAL: Enunciat de l'activitat; sala d'ordinadors amb projector i

altaveus; enllaç: http://canpop.resolt.net/

INTERACCIÓ: Petits grups de tres persones.

DURADA: 30 minuts.


37

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte la col·laboració per igual dels

tres membres de cada equip. A més a més, avaluarà les seues explicacions orals i la

seua capacitat deductiva per a assignar un significat a les diferents temàtiques.

D'altra banda, el professor prendrà nota de les característiques pròpies d'una

intervenció oral com són: la fonètica, l'adequació al context acadèmic i la correcció

lingüística, realitzant les correccions que crega pertinents.

SESSIÓ: 5a.


38

14)

ACTIVITAT: Cerqueu per parelles aquelles paraules de "El romanç de la

donzella" que poden amagar un símbol diferent del què apareix literàriament al

romanç . (Exemple: "Brodar" amaga el símbol de dóna fadrina en edat de casar-‐se)

"EL ROMANÇ DE LA DONCELLA"

A la voreta del mar

hi ha una donzella

que broda un mocadoret

per a la reina.

Quan li fou a mig brodar

li'n manca seda,

veu venir un mariner

que una nau mena.

I el mariner va cridant:

Qui em compra seda?

Jo bé de sedeta en vull,

diu la donzella.

De quin coloret la vols?

Blanca o vermella?

Jo vermelleta la vull,

que el cor m'alegra.

Amb el cant del mariner

dorm la donzella

i a la remor de la mar

ella es desperta.

Mariner, marineret,

torneu-‐me en platja,

que els aires que porta el mar

em faran nosa.

Això sí que no pot ser

que heu de ser meua.

Set anys que jo vaig pel mar

per vós, donzella.

De tres germanes que som,

jo la més bella.

L'una du sabata d'or,

l'altra de seda.

Símbol: element sensible que es pren com a signe figuratiu d’un altre per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre ells o d’una convenció.


39

La gran, casadeta amb un duc,

l'altra és princesa.

I jo, pobreta de mi,

marinereta.

No en sou marinera, no,

que en sereu reina.

Que jo sóc el fill del rei

que l'Anglaterra.

OBJECTIUS: Activar la imaginació per identificar paraules que poden tindre

diferents significats segons la lectura que es realitze; prendre consciència de què

no tot és com sembla ser aparentment a un text; donar importància a l'anàlisi de

textos des d'un punt de vista més profund, prestant atenció a tot allò que pot

semblar sense importància.

CONTINGUTS: c) El romanç i els símbols.

p) Recerca de símbols al romanç.

a) Valoració positiva del llenguatge, sent vist com una eina

amb una gran valor perquè un mateix mot pot amagar una referència a un altre

diferent.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral, comprensió lectora i

expressió oral/sintaxi i semàntica (cohesió i coherència), fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor presentarà l'activitat amb la conseqüent

explicació del significat de "símbol". A continuació, l'alumnat realitzarà una lectura

individual i personal amb la finalitat de trobar paraules que puguen fer referència

a més d'un significant, i per a fer-‐ho podran fixar-‐se en l'exemple que trobaran a

l'enunciat. El professor tindrà com a finalitat la d'orientar als alumnes en la seua

recerca. Quan tots hagen acabat la identificació, el professor triarà a cinc alumnes

que exposaran la informació que han trobat. En cas de què hagueren alumnes que

hagen identificat més d'un símbol, tindran l'oportunitat de col·laborar i completar

la tasca.

MATERIAL: L'enunciat de l'activitat, la definició de "símbol" i el "romanç de

la donzella".


DURADA: 15 minuts.


40

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte la capacitat de l'alumnat de

posar en pràctica la seua explicació de "símbol" en el romanç. A més a més,

avaluarà de forma individual les respostes, prenent nota de les incorreccions

oracionals, lèxiques i fonètiques que tinguen per a donar la corresponent

correcció.

SESSIÓ: 5a.


41

15)

ACTIVITAT: Prepareu una presentació mitjançant un recurs electrònic

(PowerPoint) en grups de quatre persones on expliqueu cada membre del grup una

festa tradicional del poble d'on prové la vostra mare/pare. (màxim de 3 diapositives

per persona)

OBJECTIUS: Interessar-‐se les festes i les tradicions dels pobles dels pares i

mares; valorar la igualtat de tots els pobles espanyols per compartir el fet de tindre

una cultura i una literatura popular pròpia i independent de la resta; conscienciar

de la rellevància que tenen tots els pobles d'Espanya per al seua estudi; apropar

l'institut a la família demanant la seua ajuda per a aconseguir informació.

CONTINGUTS: c) Les festes tradicionals.

p) Creació d'una presentació sobre les festes tradicionals

mitjançant el suport informàtic.

a) Valorar la importància de la cultura, les tradicions i la

literatura de tots els pobles espanyols.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Expressió oral, expressió escrita,

comprensió oral/sintaxi, semàntica (cohesió, coherència) i fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor presentarà l'activitat durant els cinc últims

minuts de la 5a sessió. En primer lloc, preguntarà als alumnes d'on provenen els

seus pares. A partir d'aquesta pregunta, formarà cinc grups amb quatre persones

cadascun d'ells amb alumnes que tenen pares de diferents punts d'Espanya. A

continuació, el professor establirà les normes per a preparar i presentar

l'exposició. D'aquesta manera, tots hauran d'acudir de forma individual als seus

pares per a informar-‐se sobre alguna festa important dels seus pobles d'origen. Els

tres alumnes de Sant Vicent del Raspeig triaran tres festes diferents del municipi

per a no explicar les mateixes. Quan aconseguisquen aquestes dades, hauran de

reunir-‐se per a posar la informació en comú i reunir-‐la en un document

PowerPoint amb un màxim de tres diapositives per persona. A més, la presentació

haurà de tindre una introducció sobre les parts que tindrà.

La segona part de l'activitat es realitzarà a la 6a sessió, sent la part

corresponent a la presentació del treball elaborat. Cada grup tindrà 6 minuts per a


42

realitzar la seua exposició, i després de cadascuna d'elles, la resta de grups

donaran a conèixer les seues opinions personals amb raons ben justificades.

MATERIAL: L'enunciat de l'activitat; informació facilitada per la família;

sala d'ordinadors amb projector; suport informàtic creat pels alumnes.


DURADA: 5 minuts de la 5a sessió per a explicar la tasca a la classe, i la 6a

sessió completa per a les exposicions (6 minuts per grup).

AVALUACIÓ: El professor tindrà en compte el resultat final del treball

mitjançant el suport informàtic creat pels grups i la seua posada en escena davant

de la resta de la classe. A més, els grups hauran de valorar les exposicions amb

raons ben justificades. D'altra banda, el professor prendrà nota de forma individual

al llibre de notes sobre la correcció lingüística, la fonètica, l'adequació de la

presentació al context acadèmic en el qual es troben, i la participació per igual de

tots els membres del grup.

SESSIÓ: Explicació de l'activitat a la 5a sessió, i la presentació es realitzaria

a la 6a sessió.


43

16)

ACTIVITAT (d'avaluació): A partir de tot el que s'ha explicat sobre la

literatura i cultura popular, redacta un text d’argumentació de 200 paraules on

presentes les teues conclusions sobre la rellevància de tot el que hem estudiat i la

seua importància a l'actualitat.

OBJECTIUS: Organitzar les idees presentades i explicades a les anteriors

sessions; sintetitzar d'una manera coherent i cohesionada la informació; identificar

la informació que és rellevant.

CONTINGUTS: c) Recopilació de tota la informació explicada al llarg de les

sessions.

p) Organització i síntesi de tot allò aprés en forma de text

argumentari.

a) Valorar tota la matèria que s'ha assimilat al llarg de les

sessions i la seua importància en relació a la societat actual.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral, expressió escrita i

expressió oral/sintaxi, semàntica (cohesió i coherència) i fonètica.

DESCRIPCIÓ: El professor explicarà l'activitat i realitzarà una pluja d'idees

fent memòria d'algunes idees que s'han tractat a sessions anteriors. Seguidament,

l'alumnat redactarà el text argumentari on presentarà els coneixements que ha

comprés i ha memoritzat sobre la cultura i la literatura popular. El professor tindrà

la finalitat de resoldre dubtes i de corregir els escrits que estiguen finalitzades. Per

últim, set alumnes llegiran els seus texts per a ser avaluats per la resta de

companys i així comprovar si manquen idees importants a la resta d'escrits.

MATERIAL: Enunciat de l'activitat.


DURADA: 45 minuts.

AVALUACIÓ: El professor avaluarà l'opinió que té cada alumne sobre els

temes tractats i la informació que han considerat rellevant. També prendrà nota

sobre la cohesió, coherència, sintaxi i semàntica dels textos.

SESSIÓ: 7a.


44

17)

ACTIVITAT (d'ampliació en col·laboració amb el professor/a de

coneixement del medi): Eixida a la Canyada del Fenollar per a posar en pràctica

tot allò hem aprés al llarg d'aquesta seqüència didàctica.

OBJECTIUS: Mostrar tot l'estudiat a classe fora de l'aula i que l'alumnat

pose en pràctica tot allò que ha aprés durant la seqüència didàctica; conscienciar

als alumnes de la importància que té la cultura i la literatura popular per persones

com són els nostres majors; protegir les nostres tradicions, la nostra cultura i la

nostra literatura popular per a evitar la seua degradació i conseqüent desaparició a

través de les generacions futures; apropar a tota la classe a les tradicions d'un

poble amb la finalitat de provocar l'interés en el folklore d'altres localitzacions.

CONTINGUTS: c) La literatura i la cultura popular traslladades a la realitat

d'un poble.

p) Visita a la Canyada del Fenollar per a comprovar que tot

el que s'ha tractat a classe continua viu, i que moltes coses es perden amb el pas

del temps.

a) Conscienciació de la importància que té el folklore i de la

necessitat que hi ha actualment de continuar traspassant aquesta cultura de pares

a fills per a evitar la seua desaparició.

HABILITAT/NOCIÓ LINGÜÍSTICA: Comprensió oral, expressió oral/ -‐

DESCRIPCIÓ: El professor, amb la col·laboració del professor/a de la

matèria de coneixement del medi, realitzarà una eixida a la Canyada del Fenollar

amb la finalitat de mostrar a l'alumnat que tot allò que s'ha tractat i s'ha explicat a

classe és la realitat dels pobles i d'algunes ciutats del País Valencià. D'aquesta

manera i amb l'ajuda d'alguns dels veïns i veïnes d'aquesta partida o poble, es

mostrarà l'antic safareig que, encara que es troba en ruïnes, les veïnes podrien

explicar com era el passat en aquell lloc i les cançons que es cantaven en ell. També

s'explicarà la costum de fer colònies i sabons amb les herbes i les llegendes

associades a l'ermita de sant Jaume i les seues festes. A més, dos de les veïnes

cuinaran bunyols i mones amb la col·laboració dels alumnes.

MATERIAL: -‐


45


DURADA: L'activitat es presentaria als 10 últims minuts de la 7a sessió, i es

realitzaria a la 8a sessió al llarg d'un matí i part de la vesprada.

AVALUACIÓ: El professor avaluarà la participació dels alumnes en les

activitats proposades i la seua interacció amb els veïns i veïnes que ens mostraran

la Canyada del Fenollar.

SESSIÓ: 8a


46

Finalment, incloem les fonts d'informació emprades per a realitzar la nostra

seqüència didàctica:

� BIBLIOGRAFIA:

ADELL, V. Recull de refranys valencians. València: Denes, 1997.

BADIA, D/N. VILÀ/M. VILÀ, Contes per fer i refer. Barcelona: Graó,

1988.

BADIA, D./M. VILÀ, Jocs d'expressió oral i escrita. Vic: Eumo, 2009.

BATALLER, J. Jocs populars. València: Edicions del Bullent, 1986.

BATALLER, J. Les rondalles valencianes. València: Ceic Alfons El Vell,

1999.

BENAL, A. Lletres de joc. Didàctica de la literatura a l'EGB. Alzira:

Bromera, 1987.

BORJA, J. Llegendes del Sud. València: Edicions del Bullent, 2005.

CAPÓ, B. Costumari valencià vol. 1 i 2. València: Edicions del Bullent,

2008.

CATURLA, J. Rondalles de l'Alacantí. Alcoi: Marfil, 2009.

CONCA, M. Els refranys catalans. València: Eliseu Climent, 1988.

CORREIG, M./L. CUGAT/ M. RIUS, Una capseta blanca que s'obre i no

es tanca. Barcelona: Graó, 1986.

DUQUE, M. El cicle de la vida. Ritus i costums dels alacantins d'abans.

València: Edicions del Bullent, 2003.

FINN, J. Contes per a nens i nenes políticament correctes. Barcelona:

Quaderns Crema, 2010.

GISBERT, F. Màgia per a un poble. València: Edicions del Bullent,

2008.

OLIVERA, C./R. BLANCO, Dites i refranys. Barcelona: La Galera, 2008.

ORIOL, C. Introducció a l'etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la

cultura catalana. Valls: Cossetània, 2002.

TORRENT, V. La música popular. València: Alfons el Magnànim, 1990.

VALOR, E. Rondalles valencianes. València: Tàndem, 2000.


47

� PÀGINES D'INTERNET

Joc per a practicar els refranys i les frases fetes:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/04_4.html

Explicació de tots els subgèneres que formen la literatura

popular: http://blocs.xtec.cat/elblocdelemili/2010/09/27/la-‐

literatura-‐popular/

Les rondalles:

http://www.uv.es/%7Esillam/RondallaNet/rondallistica.htm

Contes visuals i orals:

http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/11?referer=%2Fin

ici%2Fautor%2F15

La polisèmica:

http://aplitic.xtec.cat:80/merli/cerca/fitxaRecurs.jsp?idRecurs=/7397

&sheetId=null&nomUsuari=null&inxtec=0

Aplec de refranys: http://refranyer.blogspot.com/

Aplec de refranys (II): http://usuaris.tinet.cat/jpv/

Revista sobre el folklore: http://www.omnium.cat/ca/escola-‐

catalana/literatura-‐popular-‐tradicional_380.html

Aplec de documents etnopoètics:

http://www.alcanar.com/entitats/cel/textlitpop.htm

Projecte "Canpop": http://canpop.resolt.net/

Vídeos musicals:

ü Gossa sorda-‐ "Camals mullats":

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

ü Grup Macedònia-‐ "Bla, bla, bla":

http://www.youtube.com/watch?v=J0Z3_z5ObQc

ü Grup Macedònia-‐ "Bèsties":

http://www.youtube.com/watch?v=jWfot6TmttU&feature=relate

d


48

Davínia’PastorPastor’ Seqüènciadidàctica ... · "La Caputxeta Vermella" (FINN, J. Contes...

Documents

Transcript of Davínia’PastorPastor’ Seqüènciadidàctica ... · "La Caputxeta Vermella" (FINN, J. Contes...