La influncia dIsaac Newton Hume epistemolgic 1

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.

• Un francs que arriba a Londres troba les coses molt canviades en filosofia, com en altres moltes coses. Ha deixat el mn ple i sel troba buit. A Paris, es veu lunivers compost de remolins de matria subtil; a Londres, no sen veu res daix, (...). Entre vosaltres cartesians tot succeeix per impuls del que res no es comprn, en el sr. Newton, s per una atracci la causa de la qual no es coneix.

• Voltaire , Cartes filosfiques , XIV

Voltaire

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.

• La ironia de Voltaire expressava la situaci denfrontament quasi per motius patritics que vivia la cincia a finals del segle XVII: cientfics britnics i europeus continentals enfrontats per formes diferents dentendre la cincia.

• La qesti que enfrontava els cientfics fou el problema de la gravetat .

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.

• Els seguidors de Descartes afirmaven que cada fracci de lespai havia destar ocupada completament per matria contnua, la qual cosa significava que cap realitat es podia moure sense comunicar el seu moviment a les realitats contiges i feia impossible, com creien els partidaris de Newton, el fenomen de l atracci , s a dir, la possibilitat que un objecte exercs una acci a distncia sobre un altre, sense que calgus la necessitat dun contacte fsic.

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.

• La gravetat era explicada a partir de la hiptesi dels remolins de matria o hiptesi dels vrtexs : la gravetat era el resultat de la fora que exercia sobre un objecte un remol de matria subtil invisible que larrossegava cap a baix, cap el seu propi centre.

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.

• En canvi, per als newtonians la matria no constitueix la totalitat de la natura, sin tan sols una petita part.

• L espai , a diferncia del que defensava Leibniz , un seguidor de Descartes en aquest aspecte, no era lordre de la coexistncia dels cossos ni la seva existncia depenia de lexistncia de cossos, sin una realitat absoluta, buida i infinita que feia possible lexistncia dels cossos i de les seves possibles relacions.

Diferents concepcions de lespai

• Leibniz

• Sense cossos no hi ha espai.

• No accepta lespai buit, lunivers s un continu de matria.

• Lespai s lordre de la coexistncia entre els cossos

• Newton

• Sense espai no hi ha cossos ni sn possibles les seves relacions.

• A lunivers, hi ha ms espai buit que matria.

• Lespai s una realitat absoluta.

Diferents concepcions de lespai

• Com va descobrir Newton , la manca de matria es posa de relleu considerant que lor, un dels materials ms densos, es deixa travessar fcilment pels efluvis magntics, per la qual cosa podem concloure que t ms porus que parts slides. Newton arrib a afirmar, mig en broma, que si tots els toms de lunivers es concentressin uns al costat dels altres, tota la matria de lunivers cabria en una closca de nou.

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic

• A aquells, com Leibniz , que consideraven latracci com aquest medi de comunicaci invisible, inintelligible, no mecnic, inexplicable, precari , sense fonament ni exemple , Newton responia: Jo no imagino hiptesis! .

Leibniz

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic

• Segons el cientfic angls, la gravetat explicada com una atracci a distncia entre un cos i un altre, no s cap hiptesi , sin una teoria que descriu simplement el comportament dels cossos fsics.

• Una hiptesi s all que no es dedueix dels fenmens; i les hiptesis, siguin metafsiques o fsiques, de les qualitats ocultes o mecniques, no tenen cabuda en la Filosofia Experimental . En ella les proposicions particulars sinfereixen dels fenmens i desprs es fan generals a travs de la inducci ( Principis matemtics de filosofia natural ).

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic

• Observaci, inducci, rebuig de plantejaments terics sense base emprica, s del llenguatge matemtic per expressar les relacions regulars entre els fets fsics... aquests sn els principis de la metodologia experimental que aplic Newton i que serv de base per al desenvolupament de la cincia posterior.

• A la qesti 31 de l ptica, insisteix en all que ha dsser la investigaci cientfica: "All que anomeno Atracci es podia desenvolupar mitjanant impulsos o altres mitjans que desconec. Utilitzo aquesta paraula noms per designar qualsevol Fora per la qual uns cossos tendeixen a dirigir-se cap a altres cossos, sigui quina sigui la seva Causa "

Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic

• La funci de la cincia havia dabandonar la recerca de les causes ltimes i centrar-se nicament en el descobriment de regularitats en la naturalesa i expressar-les matemticament.

Isaac Newton

El projecte de Hume

• El segle XVIII va viure el triomf del mtode newtoni. La cincia moderna es consolid gaireb arreu del continent europeu. El mtode newtoni fou acceptat per la major part dels filsofs illustrats, fins i tot els del continent, una vegada aconsegu la victria en la polmica que lenfront al cartesianisme.

El projecte de Hume

• Aquest mtode que havia fet progressar tant les cincies naturals, podia tamb ajudar al progrs de les cincies morals.

• El francs Montesquieu , per exemple, laplic a lmbit de la poltica, quan afirm que el govern correcte dun estat havia dsser el resultat de lequilibri entre tres poders: legislatiu , judicial i executiu.

El projecte de Hume

• De la mateixa manera que en lunivers fsic sobserva un equilibri de forces, en l"univers" poltic tamb seria convenient que exists aquest equilibri de forces, representades per aquests tres poders.

El projecte de Hume

• La primera obra de lescocs David Hume (1711-1776), Tractat de la naturalesa humana , duia com a subttol: Intent dintroduir el mtode experimental de raonament en els assumptes morals .

David Hume

El projecte de Hume

• Com veiem s fora explcita la seva militncia en el newtonianisme. Hume , com molts intellectuals de la illustraci, fou un newtoni convenut i va creure que el futur de les cincies que tenien a veure amb lacci i el comportament hum (tica, histria, psicologia, poltica ...) depenia de laplicaci daquest mtode.

El projecte de Hume

• Lobjectiu de Hume s el mateix que el de Descartes : cercar un fonament slid al coneixement. El filsof dEdimburg creia haver-lo trobat, no en les matemtiques, sin en lanomenada cincia de la naturalesa humana o cincia de lhome .

• Una cincia que estudia el funcionament, els principis i els lmits de la ment humana.

• Dalguna manera, totes les cincies estan subordinades a aquesta cincia: totes fan servir lenteniment, la mateixa eina intellectual. La solidesa i progrs de la cincia en general, segons Hume , depenia de lxit daquesta cincia primordial.

El projecte de Hume

• El mtode seguit per aquesta cincia havia dsser el mtode newtoni.

• La investigaci de lenteniment hum havia de mantenir-se fidel al lema de la filosofia experimental de Newton : Jo no imagino hiptesis!.

Mtode experimental de Hume

• Formar principis generals a partir dobservacions particulars ( Principi dinducci )

• Explicar els efectes a partir del menor nombre possible de causes ( Principi deconomia )

• Mantenir lexperincia com lmbit de coneixement legtim ( principi empirista )

• Rebutjar tot enunciat que vagi ms enll de lexperincia com si fos una illusi o una ficci de la ra ( principi antimetafsic )

Ontologia de Hume

• Hume no noms extraur de Newton una metodologia, sin tamb una ontologia: latomisme i la teoria de la gravitaci universal.

• Lequivalent als toms en Hume seran les percepcions simples de la ment i el de la gravitaci, els principis dassociaci didees .

• El filsof escocs, fascinat per la cincia de Newton , intentar investigar la ment humana com si dun fsic es tracts. Lenteniment hum era com una mena de naturalesa mental.

Ontologia de Hume

• Naturalitzant la ment, trencava amb el dualisme propi del mecanicisme cartesi , que havia separat la ment, per considerar-la espiritual, diferent al cos, material, lnic que mereixia un tractament cientfic.

• Lenemic a batre havia dsser linstint metafsic, un instint que fora la ra a aventurar-se ms enll de lexperincia, per territoris estranys i que s la causa principal dels nostres errors.

• (text 1, Abstract , Introducci, p. 1,2)