D’ASSAIGS DE CONREUS EXTENSIUS D’HIVERN. · tocatta * forza liprima grizzly recital nk bravour...

PRESENTACIÓ DE RESULTATS

D’ASSAIGS DE CONREUS

EXTENSIUS D’HIVERN.

RECOMANACIONS PER LA

CAMPANYA 2009-2010

Jornada Tècnica

IRTA-Mas Badia

31 d’agost de 2009Mas Badia

IRTA – Mas Badia

PRESENTACIÓ DE RESULTATS D’ASSAIGS DE CONREUS EXTENSIUS

D’HIVERN. RECOMANACIONS PER LA CAMPANYA 2009-2010

Dilluns 31 d’agost

9:45 h Entrega de documentació

10:00 h COLZA

Noves varietats de colza d’hivern.

10:15 h FAVÓ

Utilització de Roundup per el control de frares (Orobanche crenata) en el favó.

10:30 h VARIETATS DE CEREAL D’HIVERN

Noves varietats d’ordi de cicle llarg. Resultats i recomanacions.

Noves varietats d’ordi de cicle curt. Resultats i recomanacions.

11:00 h Pausa – cafè

11:30 h VARIETATS DE CEREAL D’HIVERN (cont.)

Noves varietats de blat de cicle llarg. Resultats i recomanacions.

Noves varietats de blat de cicle curt. Resultats i recomanacions.

Resposta varietal a la fertilització nitrogenada en blat i ordi.

12:30 h CEREAL D’HIVERN PER A FARRATGE I BIOMASSA (Triticale, Civada i Sègol)

12:45 h EFECTES DE L’APLICACIÓ DE N EN CEREAL D’HIVERN AFECTAT PER NEMATODES

Pràctiques agronòmiques que incideixen en l’afecció dels atacs de nematodes.

Efectes de l’aplicació de N en cereal d’hivern amb atac de nematodes.

13:00 h Final de la sessió.

PRESENTACIÓ DELS

RESULTATS D’ASSAIGS

DE CONREUS EXTENSIUS.

Recomanacions per a la

campanya 2009-2010

La Tallada d’Empordà,

31 d’agost de 2009

28/08/2009

3

COLZA

SUPERFICIE DE CONREU DE COLZA A LES

COMARQUES GIRONINES

Font:DAR

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Su

perf

ície

cu

ltiv

ad

a (

ha)

Any

Superfície cultivada de colza (ha)

5

VARIETATS DE COLZA D’HIVERN INTERIOR DE GIRONA

GIRONA INTERIOR

(Sembra d'hivern)

Varietats assajades durant 3 o més

anys

HYBRISTAR*

ES HIDROMEL*

PR46W31*

RECITAL

STANDING**

Varietats assajades durant 2 anys

FORZA

ES SAPHIR*

CANTI CS

LIPRIMA

TOCCATA*

CHAMPLAIN*

GRACE

* Híbrid restaurat

** Associació híbrid línea

GIRONA INTERIOR COLZA (Sembra de tardor)

ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%)

RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 – SILS (la Selva)

VARIETATS

Nombre de campanyes d'assaig (Nombre d'assaigs)

VARIETATS Producció (kg/ha 9 % humitat)

Separació de mitjanes

Test Edwards &

Berry ( = 0.05)

4 ANYS

(4)

3 ANYS (3)

2 ANYS (2)

1 ANY (1)

STANDING** 115,4 104,1 105,3 109,0 ES HYDROMEL* 4552 A

PACIFIC (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 JETIX 4501 AB

AVISO 95,0 95,4 94,9 95,1 FORZA 4483 AB

HYBRISTAR* 116,3 115,7 117,9 HYBRISTAR* 4377 ABC

ES HYDROMEL* 115,2 117,4 122,6 ES ARTIST* 4344 ABC

LIBRI CS* 109,5 106,0 108,2 ES SAPHIR* 4320 ABC

PR46W31* 106,6 103,6 102,4 HYCOLOR* 4312 ABCD

RECITAL 105,5 105,1 111,3 ALPAGA 4308 ABCD

SUN 100,6 100,1 105,6 SATORI 4156 ABCD

FORZA 116,1 120,7 RECITAL 4134 ABCD

ES SAPHIR* 112,8 116,3 CANTI CS 4089 ABCD

CANTI CS 107,8 110,1 STANDING** 4049 ABCD

LIPRIMA 107,2 101,1 NK BRAVOUR 4029 ABCD

TOCCATA* 105,4 104,1 LIBRI CS* 4017 ABCD

CHAMPLAIN* 103,2 95,9 SUN 3923 ABCD

NK GRACE 102,2 102,3 EXCALIBUR* 3905 ABCD

HORNET* 101,3 92,6 TOCCATA* 3865 ABCD

NK BRAVOUR 94,2 108,5 PR46W31* 3802 ABCD

GRIZZLY 92,6 98,7 NK GRACE 3800 ABCD

JETIX 121,2 LIPRIMA 3754 ABCD

ES ARTIST* 117,0 PACIFIC (T) 3714 ABCD

HYCOLOR* 116,1 GRIZZLY 3665 BCD

ALPAGA 116,0 CHAMPLAIN* 3563 CD

SATORI 111,9 AVISO 3532 CD

EXCALIBUR* 105,1 HORNET* 3440 D

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

1134 3457 3858 3714 Coeficient de

variació: 5,16 %

(T) Varietat testimoni (*) Varietats híbrides (**) Associacions híbrid línea

En l’assaig de la campanya 2008-09 s’han

observat diferències de producció entre varietats.

Els majors rendiments s’han obtingut en ES

HYDROMEL, JETIX, FORZA, HYBRISTAR, ES

ARTIST, ES SAPHIR, HYCOLOR, ALPAGA, ....

En tres o més anys d’assaig han destacat

HYBRISTAR, ES HYDROMEL, LIBRI CS,

PR46W31, RECITAL, STANDING, …

En dos anys d’assaig han destacat FORZA, ES

SAPHIR, CANTI CS, LIPRIMA, TOCCATA,

CHAMPLAIN, GRACE, …

6

Resultats experimentals

VARIETATS DE COLZA – RESULTATS GENVCE CAMPANYES 2006-07, 2007-08 i 2008-09

VARIETATS PRODUCCIÓ

(kg/ha)

ÍNDEX PRODUCTIU

(%)

SEPARACIÓ DE MITJANES

Test Edwards & Berry (α=0,05)

NÚMERO D’ASSAIGS

TOCCATA * 3942 112,0 a 26 ES SAPHIR * 3794 107,8 ab 24 HORNET * 3763 106,9 ab 26 CANTI CS 3680 104,5 ab 26 NK GRACE 3644 103,5 ab 24 SUN 3574 101,5 ab 24 RECITAL (T) 3521 100,0 ab 26 FORZA 3500 99,4 ab 26 GRIZZLY 3393 96,4 ab 25 NK BRAVOUR 3379 96,0 b 26 LIPRIMA 3283 93,2 b 26

MITJANA DELS ASSAIGS (kg/ha) 3588

ÍNDEX 100 100 (kg/ha) 3521

Coeficient de variació (%) 13,72 *: varietats híbrides; T: varietat testimoni

Els resultats de la red GENVCE de

les tres darreres campanyes, amb

26 assaigs, han mostrat diferències

significatives de producció entre

varietats. El grup amb majors

rendiments ha estat format per

TOCCATA, ES SAPHIR, HORNET,

CANTI CS, NK GRACE, SUN,

RECITAL, FORZA i GRIZZLY.

7

COLZA D’HIVERN – COMPARACIÓ VARIETATS

HÍBRIDES – LÍNIA – Interior de Girona

(Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09)

Tipus de varietats

Rendiment

(kg/ha al 9%

d’humitat)

Altura

(cm)

VARIETATS HÍBRIDES (HYBRISTAR, LIBRI CS i PR46W31)

4055 A 156 A

VARIETATS LÍNEA(PACIFIC, RECITAL i SUN)

3744 B 140 B

p = 0,0002 p <0,0001

130 135 140 145 150 155 160 165 170 175

RECITAL

GRIZZLY

FORZA

LIPRIMA

PACIFIC (T)

AVISO

NK GRACE

STANDING**

SUN

CANTI CS

ES HIDROMEL*

CHAMPLAIN*

PR46W31*

ES SAPHIR*

HYBRISTAR*

TOCCATA*

Altura (cm)

Varietats híbrides

Varietats línea (excepte la

varietat STANDING, que és

associació híbrid - línea)

Les varietats híbrides presenten un major

potencial de rendiment que les línea (en tres

anys d’assaig han donat 311 kg/ha més).

Aquest no sempre s’expressa en totes les

condicions de conreu.

Les varietats híbrides presenten una major

altura de la planta finalitzada la floració .

8

-2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8

LIPRIMA

PACIFIC (T)

ES SAPHIR*

HYBRISTAR*

ES HIDROMEL*

TOCCATA*

PR46W31*

STANDING**

RECITAL

FORZA

NK GRACE

SUN

AVISO

CHAMPLAIN*

CANTI CS

GRIZZLY

Inici de la floració (dies respecte PACIFIC)

CICLE (data d’inici de la floració)Rendiment

(kg/ha al 9% d’humitat)

PRECOÇ (ES HYDROMEL, ES SAPHIR, FORZA, HYBRISTAR, LIBRI CS

LIPRIMA, PACIFIC , PR46W31, RECITAL i TOCCATA)

4119 A

MITJÀ A TARDÀ(AVISO, CANTI CS, CHAMPLAIN, GRIZZLY)

3787 B

p <0,0001

En els darrers tres anys d’assaig les

varietats de cicle més tardà han

presentat produccions inferiors

COLZA D’HIVERN – CICLE I RENDIMENT –

Interior de Girona

(Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09)

CARACTERÍSTIQUES DE LES VARIETATS DE

COLZA D’HIVERN

9

VARIETAT ANY REGISTRE EMPRESA

SUBMINISTRADORA TIPUS VARIETAL FLORACIÓ ALTURA

AVISO 2000 ACEITES BORGES PONT Línea Mitjana Mitjana a baixa

CANTI CS 2005 SEMILLAS CAUSSADE Línea Mitjana Mitjana

CHAMPLAIN 2006 LIMAGRAIN IBÉRICA Híbrid restaurat Mitjana Mitjana

ES HYDROMEL 2004 ARLESA SEMILLAS Híbrid restaurat Precoç a molt precoç Mitjana

FORZA 2005 SES-VANDERHAVE Línea Precoç Baixa

GRIZZLY 2004 RAGT IBÉRICA Línea Tardana Baixa

HYBRISTAR 2005 SES-VANDERHAVE Híbrid restaurat Molt precoç Mitjana a alta

LIPRIMA 2004 AGROSA Línea Molt precoç Baixa

NK GRACE 2005 KOIPESOL SEMILLAS Línea Mitjana a precoç Mitjana a baixa

PACIFIC 2004 LIMAGRAIN IBÉRICA Línea Molt precoç Mitjana a baixa

PR46W31 2003 PIONEER HI-BRED Híbrid restaurat Precoç a molt precoç Mitjana a alta

STANDING 2001 S.A. MARISA Associació híbrid (70 % ISH99-13)

línea (15 % PICKUP + 15 % TALENT) Precoç Mitjana

SUN 2005 AGRUSA Línea Mitjana Mitjana

TOCCATA 2002 KOIPESOL SEMILLAS Híbrid restaurat Precoç a molt precoç Alta

Les varietats més precoces a floració han estat HYBRISTAR, LIPRIMA i PACIFIC. La més tardana ha

estat GRIZZLY.

La varietat que ha presentat una major altura de la planta ha estat TOCCATA. Les més baixes han

estat FORZA, GRIZZLY i LIPRIMA, totes elles varietats línea.

10

VARIETATS DE COLZA – CONTINGUT EN GREIXCAMPANYES 2006-07, 2007-08 i 2008-09

* Híbrid restaurat

** Associació híbrid línia

El contingut en greix ha

variat poc entre varietats.

Les que han presentat els

majors continguts han estat

SUN, TOCCATA, HORNET,

GRACE, PACIFIC i NK

BRAVOUR, entre altres.

40 42 44 46 48

SUN

ES SAPHYR *

HORNET *

CANTI CS

NK GRACE

TOCATTA *

FORZA

LIPRIMA

GRIZZLY

RECITAL

NK BRAVOUR

Contingut en greix (%)

37,0 38,0 39,0 40,0 41,0 42,0

RECITAL

CHAMPLAIN *

LIBRI CS *

FORZA

AVISO

LIPRIMA

ES SAPHYR *

GRIZZLY

PR46W31 *

ES HYDROMEL *

HYBRISTAR *

STANDING **

NK BRAVOUR

PACÍFIC

GRACE

HORNET *

TOCCATA *

SUN

Contingut en greix (%)

RESULTATS XARXA

CATALUNYA

RESULTATS XARXA GENVCE

11

EL CORC DE LES SÍL·LIQÜES DE LA COLZA

(Ceutorrynchus assimilis)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

11

-mar

ç

18

-mar

ç

25

-mar

ç

01

-ab

r

08

-ab

r

15

-ab

r

22

-ab

r

29

-ab

r

06

-mai

g

13

-mai

g

20

-mai

g

27

-mai

g

03

-ju

ny

Rat

io (

nº

ind

ivid

us/

dia

)

DiaRatio Assimilis 07 Ratio Assimilis 08 Ratio Assimilis 09

CORC DE LA SÍL·LIQUA

(Ceutorrynchus assimilis)

MOSQUIT DE LA COLZA

(Dasyneura brassicae)

El corc de les síl·liqües és una plaga important en algunes

zones productores (Navarra).

Les captures realitzades en la zona de l’interior de Girona

han estat molt baixes.

13

FAVÓ

VARIETATS DE FAVÓ

Litoral de Girona

GIRONA LITORAL FAVÓ


RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2007-08 – LA TALLADA D’EMPORDÀ

VARIETATS


VARIETATS Producció

(kg/ha 13 % humitat)


Test Edwards &

Berry ( = 0.05) 8 ANYS

(8) 7 ANYS

(7) 3 ANYS

(3) 1 ANY

(1)

RUMBO 136,9 144,0 159,0 235,3 RUTABON 3953 A

DEL PAIS 126,7 130,6 147,6 216,4 RUMBO 3899 A

PROTHABON 101 100,0 100,0 100,0 100,0 DEL PAIS 3586 A

VITABON 101,8 94,9 124,7 VITABON 2067 A

RUTABON 141,8 238,6 PROTHABON 101 1657 A

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

3581 3486 2951 1657 Coeficient de

variació: 32,42 %

(T) Testimoni.

La campanya 2008-09 no s’han observat diferències significatives entre varietats.

En vuit anys d’assaig la varietat que ha mostrat un millor comportament productiu ha estat RUMBO.

500 550 600 650 700 750

PROTHABON 101

PAIS

RUMBO

VITABON

RUTABON

Pes de 1000 grans (g) al 14% d'humitat

VARIETATS DE FAVÓ – PES DEL GRA

Litoral de Girona

La varietat RUTABON és la que ha presentat un

gra de mida més gran

CARACTERÍSTIQUES AGRONÓMIQUES

DE LES VARIETATS DE FAVÓ

COLOR TIPUS FLORACIÓ MIDA VARIETATS RECOMANADES

VARIETAT

ORIGEN

ANY REGISTRE

EMPRESA SUBMINISTRADORA

DE LA FLOR

SEGONS CICLE INICI DURACIÓ ALTURA DEL GRA Girona litoral

DEL PAIS

Espanya

No registrada

Població local

Blanca amb taques negres

Primavera

Mitjana a precoç

Mitjana a curta

Mitjana

Mitjà a petit

PROTHABON 101

Espanya

1982

SEMILLAS BATLLE


Primavera

Mitjana

Curta

Mitjana a baixa

Mitjà a petit

RUMBO

Espanya

1991

SEMILLAS FITÓ


Primavera

Precoç

Curta

Mitjana

Mitjà

****

RUTABON

Espanya

1998

SEMILLAS BATLLE


Primavera

Precoç

Curta a molt curta

Mitjana a baixa

Gros a molt gros

VITABON

Espanya

1998

SEMILLAS BATLLE


Primavera

Precoç

Mitjana a curta

Mitjana a alta

Mitjà

Totes les varietats assajades han estat de tipus primavera. Les més precoces a floració han estat RUMBO, RUTABON i

VITABON.

Les varietats amb una planta més baixa han estat PROTHABON 101 i RUTABON. La que ha presentat una major altura de

la planta ha estat VITABON.

La varietat RUTABON és la que ha presentat un gra de mida més grossa.

TRACTAMENT AMB ROUNDUP CONTRA

FRARES (Orobanche crenata) –

2007-08 i 2008-09

Tractament

Rendiment

(kg/ha al 14%

d’humitat)

TRACTAT AMB ROUNDUP 4390 A

NO TRACTAT 3439 B

p = 0,0155

ROUNDUP Plus (36 % glifosat) a 0,160 l/ha

• 1er tractament: aparició de les primeres flors

• 2on tractament: quinze dies més tard, entre inici i plena

floració.

El primer any el tractament amb ROUNDUP ha provocat fitotoxicitat (un

color verd més pàl·lid). Tot i això sembla que no ha afectat el quallat de

les tavelles. Els frares han aparegut més tard i amb menys vigor.

En el conjunt dels dos anys, en les parcel·les tractades amb ROUNDUP,

s’han obtingut rendiments superiores en 951 kg/ha. L’efecte del

tractament ha estat similar en totes les varietats.

19

CEREAL

D’HIVERN

20

Font:DAR

SUPERFICIE DE CONREU DE CEREALS

D’HIVERN A LES COMARQUES GIRONINES

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

20000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Sup

erf

ície

cu

ltiv

ada

(ha)

Any

BLAT TOU ORDI CIVADA TRITICALE

21

BLAT TOU DE CICLE CURT

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE CURTGIRONA LITORAL



VARIETATS





Test Edwards &


(5) 3 ANYS

(3) 2 ANYS

(2) 1 ANY

(1)

ARTUR NICK 105,3 112,0 121,2 107,8 GADES 7995 A

ODIEL 105,2 101,6 96,1 97,8 ANAPO 7795 AB

ANAPO 104,2 113,3 118,7 108,6 PEÑALON 7743 AB

SARINA 103,8 96,7 97,7 87,6 ARTUR NICK 7741 AB

GALEON 100,0 100,0 100,0 100,0 TEJADA 7725 AB

DOLLAR 98,4 88,3 92,8 82,4 SENSAS 7537 ABC

GAZUL 92,3 96,8 104,6 97,8 GALEON (T) 7177 ABCD

SENSAS 111,6 119,7 105,0 MAPEÑA 7116 ABCDE

GADES 105,7 112,3 111,4 BADIEL 7085 ABCDE

SALAMA 101,6 104,2 96,1 GAZUL 7022 ABCDE

PEÑALON 107,9 107,9 ODIEL 7018 ABCDE

MAPEÑA 105,6 99,1 SALAMA 6896 ABCDE

OSADO 97,6 94,2 ABDERRAMAN 6843 BCDE

CATEDRAL 95,3 90,3 PALESIO 6812 BCDE

BADIEL 95,2 98,7 OSADO 6760 BCDE

TEJADA 107,6 CATEDRAL 6483 CDE

ABDERRAMAN 95,3 SARINA 6287 DE

PALESIO 94,9 DOLLAR 5917 E

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

6949 6940 6746 7177 Coeficient de

variació: 5,05 %

(T) Varietat testimoni.

GIRONA LITORAL

(Sembra d'hivern)


anys

ARTUR NICK

ODIEL

ANAPO

SARINA

GALEON


SENSAS

GADES

SALAMA

La campanya 2008-09 s’han observat diferències significatives de producció entre varietats. Els rendiments més elevats

s’han obtingut amb GADES, ANAPO, PEÑALON, ARTUR NICK, TEJADA, SENSAS, …

Amb cinc anys d’assaig han destacat les varietats ARTUR NICK, ODIEL, ANAPO, SARINA i GALEÓN. Amb tres anys ha

destacat SENSAS, GADES i SALAMA.

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE CURT Comparació Girona Litoral – Regadiu de Lleida

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

85

,0

90

,0

95

,0

10

0,0

10

5,0

11

0,0

11

5,0

12

0,0

Índex productiu respecte GALEON - Girona Litoral

Índex productiu respecte SARINA - Regadiu de Lleida

SALAMA

ARTUR NICK

ANAPO

SENSAS

GALEON (T)

GAZUL

SARINA

ODIEL

GADES

Globalment les varietats més productives presenten una bona adaptació tant al litoral de Girona, com

al regadiu de Lleida.

Les dades suggereixen una millor adaptació de SALAMA i ODIEL al regadiu de Lleida.


BLAT TOU DE CICLE CURT

VARIETATS ANY

INSCRIPCIÓ EMPRESA SUB- MINISTRADORA

TIPUS D’ESPIGA

PRECOCITAT D’ESPIGAT

TALLA

RESISTÈNCIA

DENSITAT ESPIGUES

PES ESPECÍFIC

AJAGUT CENDROSA SEPTÒRIA ROVELL

BRU ROVELL GROC

ANAPO 04 PRO.SE.ME Amb

aresta Molt precoç

Mitjana a alta

Baixa Baixa Mitjana a

baixa Baixa Alta Mitjana Alt

ARTUR NICK 02 AGRUSA Amb

aresta Precoç a molt

precoç Mitjana a baixa

Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

alta Alta Mitjana Mitjà a alt

DOLLAR 87 SERVICENTRE GUITART

Amb aresta

Mitjana Mitjana a alta

Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

alta Alta Mitjà a alt

GADES 05 RAGT GENETIQUE

Amb aresta

Mitjana a precoç

Baixa Mitjana a

baixa Baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Alta Alt

GALEON 00 LIMAGRAIN IBÉRICA

Amb aresta

Precoç Baixa a

molt baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Baixa Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana a alta Mitjà a alt

GAZUL 92 LIMAGRAIN IBÉRICA

Amb aresta

Precoç Mitjana Baixa Baixa Baixa Alta Mitjana Baixa Alt

ODIEL 03 LIMAGRAIN IBÉRICA

Amb aresta

Precoç Mitjana a baixa

Mitjana Mitjana Mitjana a

baixa Molt baixa

Mitjana Mitjana Mitjà a alt

SALAMA 06 S.A. MARISA Amb

aresta Mitjana a precoç

Mitjana a alta

Mitjana Baixa Mitjana a

baixa Alta

Mitjana a baixa

Alt a molt alt

SARINA 95 LIMAGRAIN IBÉRICA

Sense aresta

Mitjana a precoç

Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Baixa Baixa Mitjana Mitjana Mitjà a baix

SENSAS 06 S.A. MARISA Amb

aresta Mitjana a precoç

Alta Baixa Mitjana a

baixa Mitjana Baixa Mitjana a alta

Alt a molt alt

Les varietats que han presentat una data d’espigat més precoç han estat ANAPO i ARTUR NICK; pel contrari, les més tardanes han estat

DOLLAR, GADES, SALAMA, SARINA i SENSAS.

La varietat de talla més baixa ha estat GALEON; pel contrari, la més alta ha estat SENSAS.

Les varietats més sensibles a l’ajagut han estat ANAPO, GAZUL i SENSAS.

Les varietats més susceptibles a cendrosa han estat ANAPO, GADES, GAZUL i SALAMA; i a rovell bru ODIEL, ANAPO, SARINA i SENSAS.

Les varietats que han presentat una major densitat d’espigues han estat DOLLAR i GADES; pel contrari , la que ha presentat una menor

densitat ha estat GAZUL.

Els pesos específics més elevats s’han obtingut amb SALAMA i SENSAS; pel contrari, el més baix amb SARINA.

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE CURT –

Susceptibilitat a rovell bru (Puccinia recondita)

0 1 2 3 4 5 6 7

GAZUL

SALAMA

OSADO

ARTUR NICK

PEÑALON

GALEON

GADES

MAPEÑA

DOLLAR

ANAPO

SENSAS

CATEDRAL

SARINA

ODIEL

BADIEL

Rovell bru (Escala visual 0-9)

El rovell bru és una malaltia important, principalment en les comarques litorals de Girona. En

aquestes en més de la meitat dels anys s’observa amb severitats altes.

Les varietats més susceptibles a rovell bru han estat BADIEL, ODIEL, SARINA, CATEDRAL,

SENSAS i ANAPO; pel contrari, les menys afectades han estat GAZUL, SALAMA, OSADO i ARTUR

NICK.

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE CURT

Incidència del rovell bru (Puccinia recondita)

0

1

2

3

4

5

6

7

8

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09

Varietats susceptibles (ODIEL i SARINA)

Varietats més resistents (ARTUR NICK i GALEON)

Pro

du

cció

(kg/

ha

al 1

3% d

'hu

mit

at)

Ro

vell b

ru (Escala visu

al 0-9)

La major part dels anys amb atacs severs de rovell bru han mostrat una major productivitat les

varietats més resistents.


Qualitat farinera

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 1,60

W

P/L

ANAPO

ARTUR NICK

CALIFA SUR

GALEON

GAZUL

ODIEL

SARINA

GADES

CATEDRAL

BADIEL

SENSAS

MAPEÑA

PEÑALONOSADO

Varietats millorants: GAZUL, SENSAS, CALIFA SUR, BADIEL, CATEDRAL

Varietats interessants per la seva extensibilitat: ARTUR NICK, ODIEL, SARINA ?, OSADO ?....

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE CURTVarietats millorants – Susceptibilitat a malalties foliars

0

1

2

3

4

5

6

7

8

CA

TED

RA

L

GA

DES

CA

LIFA

SU

R

OSA

DO

AN

AP

O

GA

ZUL

SEN

SAS

BA

DIE

L

OD

IEL

SAR

INA

GA

LEO

N

AR

TUR

NIC

K

Ce

nd

rosa

(Esc

ala

visu

al (0

-9)

Les varietats millorants normalment

han presentat produccions més

irregulars que la resta. Moltes d’elles

s’han mostrat susceptibles a

malalties foliars:

Rovell bru. BADIEL, SENSAS i

CATEDRAL s’han comportat com a

susceptibles.

Cendrosa. La majoria han estat

susceptibles, especialment

CATEDRAL i CALIFA SUR.

0

1

2

3

4

5

6

7

BA

DIE

L

OD

IEL

SAR

INA

AN

AP

O

SEN

SAS

CA

TED

RA

L

GA

DES

GA

LEO

N

AR

TUR

N

ICK

GA

ZUL

OSA

DOR

ove

llb

ru (E

scal

a vi

sual

(0-

9)


Fusarium graminearum a espiga

0

5

10

15

20

25

30

35

19-a

br

21-a

br

23-a

br

25-a

br

27-a

br

29-a

br

01-m

aig

03-m

aig

05-m

aig

07-m

aig

09-m

aig

11-m

aig

13-m

aig

15-m

aig

Plu

vio

metr

ia (

mm

)

Dies

En l’assaig de varietats de blat tou de la Tallada

d’Empordà s’ha observat un percentatge elevat

d’espigues afectades per Fusarium graminearum.

Les varietats més afectades han estat les d’espigat

precoç, que ha coincidit el període de floració amb

pluges continuades. Pel contrari, en les varietats

d’espigat més tardà, la floració s’ha produït en un

període amb absència de pluges i s’han vist menys

afectades per aquest fong.

0

1

2

3

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7

Fusa

riu

m a

esp

iga

(esc

ala

visu

al 0

-3)

Data espigat (dies respecte GALEON)

ANAPO ARTUR NICK

ODIELGALEON

GAZUL

GADES

OSADO

SENSAS

SALAMA

SARINADOLLAR

Data d’espigat de GALEON: 23 d’abril


Contingut en DON

L’atac de Fusarium graminearum en espiga pot provocar

l’aparició de micotoxines en el gra de blat: DON

(deoxinivalenol) i ZEA (zearalenona).

El contingut màxim de DON admès en blat no transformat és

de 1250 µg/kg.

PARCEL·LA VARIETAT

PLUJA EN

FLORACIÓ

CONREU

PRECEDENT

TREBALL

DEL SÒL

CONTINGUT

EN DON

µg/kg

CAMP DE

L’ALEIX ARTUR NICK Sí

BLAT DE

MORO LLAURAT2380

CAMP DE

L’ENTRADA ARTUR NICK Sí FAVÓ LLAURAT 330

En les parcel·les on s’han donat condicions favorables a l’atac de Fusarium

graminearum, com coincidència de pluja i humitats altes durant la floració,

conreu precedent blat de moro o sorgo, entre d’altres , com el CAMP DE

L’ALEIX, el contingut en DON del gra de blat pot haver estat per sobre dels

màxims admesos.

Foto: DAR

31

ORDI DE CICLE CURT

VARIETATS D’ORDI DE CICLE CURT GIRONA LITORAL



VARIETATS





Test Edwards &


(4) 3 ANYS

(3) 2 ANYS

(2) 1 ANY

(1)

COUNTY 124,1 127,6 119,8 110,8 MANETT 6411 A

GUSTAV 121,5 122,4 121,4 116,2 CLAMOR 6409 AB

CLAMOR 119,3 117,4 108,3 124,3 VIVALDI 6296 ABC

BRAEMAR 103,2 100,7 95,9 91,3 BELGRAVIA 6046 ABCD

CULMA 102,3 98,1 92,7 110,1 GUSTAV 5993 ABCD

MARNIE 102,2 95,5 83,2 82,9 CRISTALIA 5795 ABCDE

GRAPHIC (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 JIMENA 5735 ABCDE

HENLEY 98,5 92,2 83,2 89,1 COUNTY 5716 ABCDE

BELGRANO 98,0 94,3 89,9 91,2 CULMA 5676 ABCDE

SCARLETT 85,7 80,3 81,9 89,1 PARIGLIA 5404 ABCDEF

CRISTALIA 118,1 110,4 112,4 SIGNORA 5363 ABCDEF

SHAKIRA 85,9 77,8 83,9 PEWTER 5266 ABCDEF

VIVALDI 111,5 122,1 JB MALTASIA 5237 ABCDEF

SIGNORA 109,1 104,0 JENNIFER 5235 ABCDEF

ERLINA 89,6 72,9 GRAPHIC (T) 5156 ABCDEF

MANETT 124,3 BRAEMAR 4705 BCDEF

BELGRAVIA 117,3 BELGRANO 4703 BCDEF

JIMENA 111,2 HENLEY 4596 CDEF

PARIGLIA 104,8 SCARLETT 4596 DEF

PEWTER 102,1 THORGALL 4485 DEF

JB MALTASIA 101,6 SHAKIRA 4324 DEF

JENNIFER 101,5 NUEVO 4274 DEF

THORGALL 87,0 MARNIE 4273 EF

NUEVO 82,9 ERLINA 3761 F

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

5340 4936 5549 5156 Coeficient de

variació: 8,11 %

(T) Testimoni.

GIRONA LITORAL

(Sembra d'hivern)


anys

COUNTY

GUSTAV

CLAMOR


CRISTALIA

La campanya 2008-09 s’han observat

diferències significatives de producció

entre varietats. Els rendiments més

elevats s’han obtingut amb MANETT,

CLAMOR, VIVALDI, BELGRAVIA,

GUSTAV, CRISTALIA, JIMENA,

COUNTY, …

Amb quatre anys d’assaig han destacat

les varietats COUNTY, GUSTAV i

CLAMOR; amb tres anys CRISTALIA; i

amb dos anys VIVALDI i SIGNORA.

VARIETATS D’ORDI DE CICLE CURT

Comparació Girona Litoral – Regadiu de Lleida

80,0

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

125,0

130,0

80

,0

85

,0

90

,0

95

,0

10

0,0

10

5,0

11

0,0

11

5,0

12

0,0

12

5,0

13

0,0

Índex productiu respecte GRAPHIC - Girona Litoral

Índex productiu respecte GRAPHIC - Regadiu de Lleida

HENLEY

CRISTALIACOUNTY

GUSTAV

SCARLETT

GRAPHIC (T)SHAKIRA

CULMAMARNIE

BELGRANO

Les varietats COUNTY, GUSTAV i CRISTALIA han mostrat una bona adaptació al Regadiu de Lleida

i a Girona Litoral. Tot i això, la zona litoral de Girona és molt selectiva per a les varietats d’ordi. Així

algunes varietats, com HENLEY, SCARLETT, BELGRANO, entre d’altres, han mostrat una bona

adaptació al Regadiu de Lleida, però pitjor a Girona Litoral.

CARACTERÍSTIQUES DE LES VARIETATS

D’ORDI DE CICLE CURT

VARIETATS

ANY INSCRIPCIÓ

EMPRESA SUB-MINISTRADORA

PRECOCITAT D'ESPIGAT

TALLA

RESISTÈNCIA DENSITAT

D’ESPIGUES

PES ESPECÍFIC

AJAGUT

CENDROSA HELMINTOS-

PORIOSI RINCOS- PORIOSI

ROVELL BRU

BELGRANO 05 LIMAGRAIN IBÉRICA

Tardana Baixa Mitjana Baixa Mitjana a baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Alta Mitjà

BERANGERE 90 S.A. MARISA Precoç a molt

precoç Alta Baixa Baixa Mitjana a baixa Mitjana Mitjana Baixa Alt

CLAMOR 05 SEMILLAS BATLLE Mitjana a precoç Mitjana a

alta Baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa Baixa Mitjana Mitjana Alt a molt alt

COUNTY 99 AGRUSA Tardana Baixa Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana Baixa Mitjana Mitjana a alta Mitjà a alt

CRISTALIA 04 AGRAR SEMILLAS Precoç Mitjana a

baixa Mitjana a

alta Mitjana a alta Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Mitjana Mitjana Alt

CULMA 01 S.A. MARISA Mitjana Mitjana a

baixa Baixa Mitjana a alta Mitjana a baixa Baixa Mitjana Mitjana a baixa Alt

GRAPHIC 90 RAGT IBERICA Mitjana Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa Mitjà a alt

GUSTAV 05 LIMAGRAIN IBÈRICA

Mitjana Baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Mitjana a baixa Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjana a alta Mitjà a alt

MARNIE 03 DISASEM Precoç Mitjana a

alta Mitjana a

baixa Mitjana a alta Mitjana a baixa Mitjana Mitjana a alta Mitjana a baixa Alt

Les varietats que han presentat una data d’espigat més precoç han estat BERANGERE, CRISTALIA i MARNIE; pel

contrari, les més tardanes han estat BELGRANO i COUNTY.

Les varietats de talla més alta han estat BERANGERE, CLAMOR i MARNIE; pel contrari, les més baixes COUNTY i

GUSTAV.

Les varietats més sensibles a l’ajagut han estat BERANGERE, CLAMOR i CULMA.

Les varietats més susceptibles a cendrosa han estat BELGRANO i BERANGERE; a rincosporiosi CLAMOR, COUNTY i

CULMA; i a rovell bru BELGRANO, GRAPHIC i GUSTAV.

Les varietats que han presentat una major densitat d’espigues han estat BELGRANO, COUNTY i GUSTAV.

Les varietats que han presentat un major pes hectolítric han estat CLAMOR, BERANGERE, CRISTALIA, CULMA i

MARNIE.

35


Pes hectolítric respecte Data d’espigat

Moltes de les varietats que han presentat els pesos hectolítrics més elevats tenen una data

d’espigat precoç.

60,0

61,0

62,0

63,0

64,0

65,0

66,0

67,0

-3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0

Pe

s H

ect

olít

ric

(kg/

hl)

Data d'espigat (dies respecte GRAPHIC)

ERLINA

BELGRANO

COUNTY

SCARLETT

BRAEMAR

MARACA

SIGNORA

MARNIECRISTALIA

HENLEY

SHAKIRA

CLAMOR

VIVALDI

GRAPHIC

GUSTAV

CULMA


Sensibilitat a l’ajagut

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

SCARLETT

CULMA

CLAMOR

GRAPHIC

MARNIE

GUSTAV

BRAEMAR

COUNTY

BELGRANO

ERLINA

MARACA

HENLEY

VIVALDI

SHAKIRA

CRISTALIA

SIGNORA

Ajagut (%)

Les varietats més sensibles a l’ajagut han estat SCARLETT, CULMA, CLAMOR, GRAPHIC,

MARNIE i GUSTAV.

37

BLAT TOU DE CICLE LLARG

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE LLARGSECANS FRESCALS GIRONA INTERIOR


RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 – VILOBÍ D’ONYAR (la

Selva)

VARIETATS





Test Edwards &

Berry ( = 0.05)

4 ANYS

(4)

3 ANYS (3)

2 ANYS (2)

1 ANY (1)

PALEDOR 124,8 131,0 112,4 117,9 EXOTIC 7652 A

ANDALOU 121,0 125,1 110,5 114,6 NOGAL 7440 AB

BOTTICELLI 119,9 120,9 113,2 121,0 AGUILA 7358 AB

BOKARO 117,3 119,0 106,0 113,5 BANDERA 7326 ABC

ISENGRAIN 109,2 109,3 106,0 115,6 GARCIA 7287 ABC

EQUILIBRE 107,1 108,5 104,2 114,6 BUENO 7245 ABC

SOISSONS (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 MECANO 7237 ABC

GARCIA 126,4 116,0 123,1 BOTTICELLI 7158 ABCD

INGENIO 120,6 113,6 112,7 PREMIO 7147 ABCD

INOUI 120,1 108,7 115,3 CAMARGO 7080 ABCD

NOGAL 116,2 117,7 125,7 PALEDOR 6979 ABCD

SOGOOD 115,8 102,3 105,2 SOLLARIO 6944 ABCDE

EXOTIC 120,9 129,3 ISENGRAIN 6841 ABCDE

AGUILA 114,3 124,3 INOUI 6823 ABCDE

BUENO 113,1 122,4 EQUILIBRE 6784 ABCDE

CAMARGO 111,8 119,6 ANDALOU 6781 ABCDE

BRAMANTE 109,2 114,1 BRAMANTE 6754 ABCDE

INNOV 108,8 112,1 MV KOLO 6718 ABCDE

ANDINO 102,1 106,8 BOKARO 6717 ABCDE

FIORENZO 100,5 111,2 INGENIO 6668 ABCDE

MARIUS 94,6 103,3 AREZZO 6642 ABCDE

BANDERA 123,8 INNOV 6633 ABCDE

MECANO 122,3 AZRAEL 6597 ABCDE

PREMIO 120,8 FIORENZO 6578 ABCDE

SOLLARIO 117,3 SOBALD 6550 ABCDE

MV KOLO 113,5 ANDINO 6322 BCDE

AREZZO 112,2 SOGOOD 6226 BCDE

AZRAEL 111,5 FORTIN 6165 CDE

SOBALD 110,7 MARIUS 6115 CDE

FORTIN 104,2 SOISSONS (T) 5918 DE

ANDANA 92,2 ANDANA 5458 E

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

6094 6617 6717 5918 Coeficient de

variació: 5,42 %


ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%) RESULTATS PRODUCTIUS DE LA

CAMPANYA 2008-09 (kg/ha 13 % humitat)

VARIETATS


4 ANYS (8)

3 ANYS (6)

2 ANYS (4)

1 ANY (2)

VARIETATS VIC

(Osona) SOLSONA

(El Solsonès) MITJANA

PALEDOR 126,7 133,2 132,7 127,0 EXOTIC 9556 6469 8013

ANDALOU 118,2 118,2 119,3 115,4 GARCIA 9307 6454 7881

ANDELOS 116,6 116,7 120,0 125,9 BANDERA 9770 5681 7726

EQUILIBRE 114,9 117,9 117,8 116,9 PALEDOR 8871 6325 7598

ISENGRAIN 113,3 113,2 117,7 105,8 NOGAL 9305 5733 7519

BOTTICELLI 111,9 116,8 118,7 101,5 BUENO 9068 5904 7486

BOKARO 110,7 114,2 114,9 113,6 ANDELOS 8096 6709 7403

RODRIGO 110,0 107,5 107,3 108,0 MECANO 8975 5702 7339

MARIUS 102,2 102,2 103,1 111,5 FIORENZO 8677 5810 7244

SOISSONS (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 PREMIO 8910 5443 7177

NOGAL 131,7 140,4 123,6 AZRAEL 9005 5306 7156

GARCIA 126,9 125,9 131,3 AREZZO 8158 6074 7116

SOGOOD 124,9 123,9 109,5 SOLLARIO 7996 6235 7116

AGUILA 123,3 125,7 118,4 AGUILA 8291 5885 7088

INGENIO 116,4 119,8 111,5 EQUILIBRE 8319 5726 7023

FIORENZO 116,0 115,3 120,2 CAMARGO 8710 5332 7021

INOUI 115,0 118,5 106,5 INNOV 8262 5669 6966

BRAMANTE 105,4 113,4 96,3 SOBALD 9288 4640 6964

EXOTIC 135,5 133,1 ANDALOU 7811 5905 6858

INNOV 124,4 115,9 INGENIO 8754 4947 6851

BUENO 122,3 123,8 MARIUS 8057 5388 6723

CAMARGO 113,2 115,3 BOKARO 7455 5958 6707

ANDINO 111,8 112,6 ANDINO 7418 5890 6654

BANDERA 126,1 ANDANA 7764 5502 6633

MECANO 121,1 ISENGRAIN 8419 4630 6525

SOLLARIO 120,2 SOGOOD 7348 5643 6496

AREZZO 119,5 RODRIGO 7411 5463 6437

PREMIO 117,8 INOUI 7394 5330 6362

AZRAEL 117,0 BOTTICELLI 8044 4455 6250

SOBALD 111,8 FORTIN 7257 5120 6189

ANDANA 110,8 MV KOLO 6856 5445 6151

MV KOLO 104,1 SOISSONS (T) 7476 4675 6076

FORTIN 103,3 BRAMANTE 7750 4154 5952

ÍNDEX 100 (kg/ha)

6290 6261 5872 6076 Coeficient de

variació: 5,73 6,32

(T) Testimoni.

GIRONA INTERIOR

(Sembra de tardor)


anys

PALEDOR

ANDALOU

BOTTICELLI

BOKARO


GARCIA

INGENIO

INOUI

NOGAL

SECANS FRESCALS

(Sembra de tardor)


anys

PALEDOR

ANDALOU

ANDELOS

EQUILIBRE

ISENGRAIN

BOTTICELLI


NOGAL

GARCIA

SOGOOD

AGUILA

Girona Interior

La campanya 2008-09 s’han observat diferències significatives de producció

entre varietats, presentant els rendiments més elevats EXOTIC, NOGAL,

AGUILA, BANDERA, GARCIA, BUENO, MECANO, BOTTICELLI, PREMIO,

CAMARGO, PALEDOR, SOLLARIO, entre d’altres.

Amb quatre anys d’assaig han destacat les varietats PALEDOR, ANDALOU,

BOTTICELLI i BOKARO; amb tres anys GARCIA, INGENIO, INOUI i NOGAL;

i amb dos anys EXOTIC, AGUILA, BUENO i CAMARGO.

VARIETATS DE BLAT TOU DE CICLE LLARG

Comparació Girona Interior – Secans Frescals

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

125,0

130,0

135,0

95

,0

10

0,0

10

5,0

11

0,0

11

5,0

12

0,0

12

5,0

13

0,0

13

5,0

Índex productiu respecte SOISSONS - Interior de Girona

Índex productiu respecte SOISSONS - Secans Frescals

NOGAL

ANDALOU

BOKARO

SOISSONS (T)

SOGOOD

PALEDOR

INOUI

EQUILIBRE

ISENGRAIN

BOTTICELLICCB INGENIO

GARCIA

En els darrers anys han aparegut en el mercat un conjunt de varietats que superen àmpliament els

rendiments del testimoni SOISSONS, tant a Girona Interior com als Secans Frescals. Entre aquestes

figuren PALEDOR, GARCIA, NOGAL, SOGOOD, ANDALOU, BOTTICELLI, CCB INGENIO, INOUI i

BOKARO. D’aquestes, NOGAL i SOGOOD, semblen mostrar un millor comportament relatiu als

Secans Frescals.


BLAT TOU DE CICLE LLARGVARIETATS

ANY INSCRIPCIÓ

EMPRESA SUB- MINISTRADORA

TIPUS D’ESPIG

A

PRECOCITAT D’ESPIGAT

TALLA

RESISTÈNCIA DENSITAT

ESPIGUES PES

ESPECÍFIC AJAGUT CENDROSA SEPTÒRIA

ROVELL BRU

AGUILA 05 AGRAR SEMILLAS Sense aresta

Mitjana a tardana

Mitjana a baixa

Mitjana a alta

Mitjana a alta

Mitjana Alta Mitjana Mitjà

ANDALOU 02 S.A. MARISA Sense aresta

Mitjana Mitjana Alta Mitjana Baixa Mitjana Mitjana Mitjà a alt

ANDELOS 06 LIMAGRAIN IBÉRICA

Sense aresta

Mitjana a tardana

Mitjana Mitjana a

alta Baixa Mitjana Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjà

BOKARO 03 S.A. MARISA Amb

aresta Mitjana Mitjana Alta Baixa Baixa

Mitjana a baixa

Mitjana Alt

BOTTICELLI 04 LIMAGRAIN IBÈRICA

Amb aresta

Precoç Mitjana a alta

Alta Mitjana Mitjana Mitjana a

Baixa Mitjana a

alta Alt a Molt

alt

EQUILIBRE 03 AGROMONEGROS Sense aresta

Tardana Mitjana a baixa

Alta Mitjana a

alta Mitjana Mitjana

Mitjana a baixa

Baix

GARCIA 06 AGRUSA Sense aresta

Mitjana Mitjana Alta Mitjana Mitjana a

baixa Mitjana Mitjana Mitjà

INGENIO 06 AGRAR SEMILLAS Amb

aresta Mitjana

Mitjana a alta

Mitjana Mitjana Mitjana Baixa Mitjana a

baixa Mitjà a alt

INNOV 06 KOIPESOL SEMILLAS

Sense aresta

Mitjana a tardana

Mitjana a baixa


baixa Mitjà a baix

INOUI 05 AGRAR SEMILLAS Amb

aresta Mitjana a tardana

Mitjana Mitjana a

alta Alta Mitjana Alta

Mitjana a alta

Mitjà a alt

ISENGRAIN 98 S.A. MARISA Amb


Mitjana a alta

Mitjana a alta

Mitjana a alta

Mitjana Baixa Mitjana Alt

MARIUS 80 AGRAR SEMILLAS Sense aresta

Mitjana a precoç

Alta Baixa Mitjana a

baixa Baixa Mitjana Alta Mitjà

NOGAL 06 S.A. MARISA Amb

aresta Precoç

Mitjana a alta

Baixa Mitjana a

alta Mitjana Alta

Mitjana a alta

Alt

PALEDOR 05 AGRUSA Sense aresta

Mitjana a tardana

Mitjana a alta

Alta Alta Mitjana a

alta Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjà a alt

SOGOOD 06 SEMILLAS CAUSSADE

Sense aresta

Molt tardana Mitjana Alta Alta Mitjana a

alta Mitjana Mitjana Mitjà a baix

SOISSONS 90 AGRUSA Amb


Mitjana a alta

Alta Mitjana a

alta Mitjana a

baixa Baixa Mitjana a

alta Alt

Les varietats que han presentat una data d’espigat més precoç han estat BOTTICELLI i NOGAL;

mentre que les més tardanes SOGOOD i EQUILIBRE.

Les varietats més sensibles a l’ajagut han estat MARIUS i NOGAL.

Les varietats que han presentat el pes hectolítric més elevat han estat BOTTICELLI, BOKARO,

ISENGRAIN, NOGAL i SOISSONS.


Data d’espigat

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8

SOGOOD

EQUILIBRE

INNOV

INOUI

ISENGRAIN

ANDELOS

SOISSONS

BRAMANTE

PALEDOR

AGUILA

GARCIA

BOKARO

BUENO

ANDALOU

ANDINO

RODRIGO

EXOTIC

INGENIO

FIORENZO

MARIUS

NOGAL

CAMARGO

BOTTICELLI

Espigat (dies/SOISSONS)

Les varietats SOGOOD i EQUILIBRE han estat les que han presentat una data d’espigat més

tardana.

42

64,0

66,0

68,0

70,0

72,0

74,0

76,0

78,0

80,0

-6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8

Pe

s H

ect

olít

ric

(kg/

hl)

Data d'espigat (dies respecte SOISSONS)

SOGOOD

EQUILIBRE

INNOV

ISENGRAIN

AGUILA

PALEDOR

BRAMANTE

SOISSONS

GARCIAANDELOS

BUENO

RODRIGO

EXOTIC ANDALOU

BOKARO

ANDINO

INGENIO

FIORENZO

MARIUS

NOGAL

CAMARGO

BOTTICELLI

INOUI


Pes hectolítric i Data d’espigat

Les varietats de cicle més llarg moltes vegades presenten pesos hectolitrics baixos.

100

120

140

-6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8

Índ

ex

pro

du

ctiu

(%

)

Data d'espigat (Dies respecte SOISSONS)

SOGOOD

EQUILIBREISENGRAIN

INOUI

SOISSONS

PALEDOR

BOKARO

ANDALOU

GARCIA

NOGAL

BOTTICELLI INGENIO


Índex productiu Girona Interior i Data d’espigat

A la zona de l’interior de Girona, les varietats de cicle massa llarg veuen penalitzada la seva

capacitat de producció.

44

titulo de la presentacion

28/08/2009


Susceptibilitat a cendrosa

0 1 2 3 4 5 6

RODRIGO

BOKARO

ANDELOS

EXOTIC

INNOV

GARCIA

ANDINO

INGENIO

ANDALOU

BOTTICELLI

MARIUS

NOGAL

BRAMANTE

AGUILA

FIORENZO

EQUILIBRE

SOISSONS

CAMARGO

ISENGRAIN

BUENO

SOGOOD

PALEDOR

INOUI

Cendrosa (Escala visual 0-9)

Les varietats RODRIGO, BOKARO i ANDELOS han estat les que han presentat una major

susceptibilitat a la cendrosa.


Qualitat farinera

0

50

100

150

200

250

300

350

0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 1,60

W

P/L

SOISSONS

GARCIABOKARO

CCB INGENIO

PALEDOR

ANDALOU

INOUI

ANDELOSRODRIGO

MARIUS

ETECHO AGUILA

BOTTICELLI

ISENGRAIN

NOGAL

FIORENZOSOGOOD

ANDINO

BUENO

EQUILIBREEXOTICBRAMANTE

INNOV

Varietats millorants: CCB INGENIO ?, NOGAL ?

Varietats interessants per la seva extensibilitat: MARIUS, PALEDOR, INNOV, BRAMANTE.

47

ORDI DE CICLE LLARG

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGSECANS FRESCALS GIRONA INTERIOR


RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 – VILOBÍ D’ONYAR (la

Selva)

VARIETATS





Test Edwards &


(4) 3 ANYS

(3) 2 ANYS

(2) 1 ANY

(1)

CIERZO 114,3 106,5 106,2 102,1 YOOLE 7036 A

GILENA 113,5 115,0 109,7 114,7 GILENA 6809 AB

COUNTY 110,7 109,5 107,0 110,7 MARADO 6610 AB

CULMA 110,4 109,1 103,9 101,1 MANAVA 6591 AB

REGALIA 109,3 109,4 112,1 107,4 COUNTY 6571 AB

MESETA 108,1 105,7 110,6 110,5 MESETA 6560 AB

HISPANIC 104,3 93,6 92,6 81,5 CARTEL 6553 AB

PEWTER 102,4 98,8 99,7 97,2 REGALIA 6376 AB

GRAPHIC (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 OROFIL 6305 ABC

KETOS 116,4 105,0 103,0 AZARA 6275 ABC

MARADO 115,3 105,6 111,4 KETOS 6113 ABC

SEDUCTION 106,7 98,9 98,9 ORKIDE 6079 ABC

PROTIDE 100,9 98,8 98,5 CIERZO 6057 ABC

AZARA 109,3 105,7 CULMA 5999 ABC

MANAVA 108,5 111,1 ANACONDA 5960 ABCD

CARTEL 106,7 110,4 GRAPHIC (T) 5935 ABCD

MASCARA 104,8 90,9 SEDUCTION 5867 ABCD

ANACONDA 104,0 100,4 ARUVA 5863 ABCD

ANAKIN 101,7 88,5 PROTIDE 5844 ABCD

PUBLICAN 98,4 71,2 COMETA 5828 ABCD

CLAIRION 91,2 75,0 PEWTER 5769 ABCD

YOOLE 118,6 MASCARA 5392 ABCD

OROFIL 106,2 ESTRELLA 5338 ABCD

ORKIDE 102,4 ANAKIN 5252 ABCD

ARUVA 98,8 HISPANIC 4835 BCD

COMETA 98,2 CLAIRION 4450 CD

ESTRELLA 90,0 PUBLICAN 4227 CD

QUENCH 65,4 QUENCH 3883 D

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

5138 5531 5997 5935 Coeficient de

variació: 10,14 %



RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 - VIC

VARIETATS

Nombre de campanyes d'assaig

(Nombre d'assaigs)

VARIETATS

Producció



Test Edwards & Berry

( = 0.05)

4 ANYS (7)

3 ANYS (5)

2 ANYS (3)

1 ANY (1)

MESETA 106,9 104,1 96,6 93,6 MASCARA 8698 A

REGALIA 103,6 102,7 95,5 88,5 MANAVA 8585 AB

CULMA 101,2 97,7 94,8 88,9 OROFIL 8479 AB

GRAPHIC (T) 100,0 100,0 100,0 100,0 GRAPHIC (T) 8472 AB

PEWTER 100,0 98,3 91,9 81,2 SEDUCTION 7950 ABC

CIERZO 99,5 98,3 94,2 83,5 QUENCH 7928 ABC

HISPANIC 90,6 86,9 82,2 75,5 MESETA 7927 ABC

ANACONDA 105,4 97,0 91,3 PROTIDE 7870 ABC

KETOS 104,2 94,5 88,3 ANACONDA 7733 ABC

PROTIDE 102,5 95,0 92,9 ORKIDE 7644 ABC

SEDUCTION 101,8 98,5 93,8 CULMA 7534 ABC

MARADO 97,5 90,6 81,2 PUBLICAN 7509 ABC

PUBLICAN 102,5 88,6 AZARA 7509 ABC

ANAKIN 101,8 86,2 REGALIA 7496 ABC

MANAVA 101,4 101,3 KETOS 7478 ABC

MASCARA 100,4 102,7 YOOLE 7470 ABC

CLAIRION 93,4 82,6 ANAKIN 7306 ABC

CARTEL 90,0 82,4 COMETA 7172 ABC

AZARA 89,9 88,6 CIERZO 7075 ABC

OROFIL 100,1 CLAIRION 6997 ABC

QUENCH 93,6 CARTEL 6984 ABC

ORKIDE 90,2 ARUVA 6954 ABC

YOOLE 88,2 MARADO 6878 BC

COMETA 84,6 PEWTER 6876 BC

ARUVA 82,1 ESTRELLA 6824 BC

ESTRELLA 80,5 HISPANIC 6396 C

ÍNDEX 100 (kg/ha)

6969 7331 7783 8472 Coeficient de variació (%)

8,34


SECANS FRESCALS

(Sembra de tardor)


anys

MESETA

REGALIA

CULMA

GRAPHIC

PEWTER

CIERZO


ANACONDA

KETOS

PROTIDE

SEDUCTION

GIRONA INTERIOR

(Sembra de tardor)


anys

CIERZO

GILENA

COUNTY

CULMA

REGALIA

MESETA


KETOS

MARADO

SEDUCTION

Girona Interior


entre varietats. Els rendiments més elevats s’han obtingut amb YOOLE,

GILENA, MARADO, MANAVA, COUNTY, MESETA, CARTEL, ….

Amb quatre anys d’assaig han destacat les varietats CIERZO, GILENA,

COUNTY, CULMA, REGALIA i MESETA; amb tres anys KETOS, MARADO i

SEDUCTION; i amb dos anys AZARA, MANAVA, entre d’altres.

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARG

Comparació Girona Interior – Secans Frescals

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

85

,0

90

,0

95

,0

10

0,0

10

5,0

11

0,0

11

5,0

12

0,0

Índex productiu respecte GRAPHIC - Interior de Girona

Índex productiu respecte GRAPHIC - Secans Frescals

GRAPHIC (T)

KETOS

CULMAMARADO

HISPANIC

PROTIDE

SEDUCTION

REGALIA

MESETA

CIERZOPEWTER

Les varietats KETOS, REGALIA, MESETA i SEDUCTION han presentat una bona adaptació a

Girona Interior i als Secans Frescals. Les varietats MARADO, CULMA i CIERZO semblen

presentar una millor adaptació a l’Interior de Girona.

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARG

Rendiment segons tipus varietal Girona Interior

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

Varietats alternatives Varietats d'hivern 6 rengles Varietats d'hivern 2 rengles

Índ

ex

pro

du

cti

u (

%/G

RA

PH

IC)

CO

UN

TY

CU

LM

A

GR

AP

HIC

PE

WT

ER

CIE

RZ

O

KE

TO

S

MA

RA

DO

RE

GA

LIA

GIL

EN

A

HIS

PA

NIC

ME

SE

TA

SE

DU

CT

ION

En la zona Girona Interior han mostrat una bona adaptació varietats alternatives, d’hivern de

sis rengles i d’hivern de dos rengles. Aquesta comparació és només vàlida per les varietats

que s’han inclòs en l’estudi.

51

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGRendiment segons tipus varietal i zona agroclimàtica

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0


Índ

ex

pro

du

ctiu

(%/G

RA

PH

IC)

CO

UN

TY

CU

LMA

GR

AP

HIC

PEW

TER

CIE

RZO

KET

OS

MA

RA

DO

REG

ALI

A

GIL

ENA

HIS

PA

NIC

MES

ETA

SED

UC

TIO

N

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

125,0


Índe

xpro

duct

iu (%

/GRA

PHIC

)

COU

NTY

CULM

A

GRA

PHIC

PEW

TER

CIER

ZO

KETO

S

MAR

ADO

REG

ALIA

GIL

ENA

HIS

PAN

IC MES

ETA

SEDU

CTIO

N

85

90

95

100

105

110


Índe

xpro

duct

iu (%

/GRA

PHIC

)

COU

NTY

CULM

A

GRA

PHIC

PEW

TER

CIER

ZO

KETO

S

MAR

ADO

REG

ALIA

GIL

ENA

HIS

PAN

IC

MES

ETA

SEDU

CTIO

N

85,0

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0


Índe

xpro

duct

iu (%

/GRA

PHIC

)

COU

NTY

CULM

A

GRA

PHIC

PEW

TER

CIER

ZO

KETO

S

MAR

ADO

REG

ALIA

GIL

ENA

HIS

PAN

IC

MES

ETA

SEDU

CTIO

N

Secans àrids i semiàrids Secans semifrescals

Secans frescals Girona Interior

Aquesta comparació és només vàlida per les varietats que s’han inclòs en l’estudi. Les dades

suggereixen una bona adaptació de les varietats alternatives en els secans àrids i semiàrids.

CARACTERÍSTIQUES DE LES VARIETATS

D’ORDI DE CICLE LLARG

VARIETATS ANY

INSCRIPCIÓ EMPRESA SUB-MINISTRADORA

PRECOCITAT D'ESPIGAT TALLA

RESISTÈNCIA

DENSI-TAT

D’ESPI-GUES

PES

ESPE-CÍFIC

AJAGUT CENDROSA HELMINTOS-

PORIOSI RINCOS- PORIOSI

ROVELL BRU

ANACONDA 07 DISASEM Mitjana a tardana

Baixa a molt baixa

Mitjana Mitjana Mitjana Baixa Mitjana Mitjana Mitjà a alt

CIERZO 05 EUROSEMILLAS Mitjana a precoç

Mitjana a alta

Baixa Mitjana a

baixa Mitjana

Mitjana a alta

Mitjana Mitjana a baixa

Mitjà

COUNTY 99 AGRUSA Tardana a

molt tardana

Baixa a molt baixa

Mitjana Mitjana Baixa Baixa a

molt baixa Mitjana

Mitjana a alta

Mitjà a alt

CULMA 02 S.A. MARISA Mitjana Baixa Mitjana a

baixa Mitjana a

alta Mitjana a

baixa Baixa a

molt baixa Mitjana a

alta Mitjana a alta

Alt

GILENA 04 LIMAGRAIN IBÉRICA

Precoç a molt precoç

Mitjana a baixa

Mitjana a baixa

Mitjana Mitjana a

baixa Alta

Mitjana alta

Mitjana Mitjà a alt

GRAPHIC 90 RAGT IBERICA Mitjana Baixa Mitjana Mitjana Mitjana a

baixa Baixa a

molt baixa Mitjana a

baixa Mitjana a alta

Mitjà a alt

HISPANIC 93 S.A. MARISA Molt precoç Mitjana a baixa

Baixa a molt baixa


alta Mitjana Alta

Mitjà a baix

KETOS 03 LIMAGRAIN IBÉRICA

Mitjana a tardana

Mitjana Mitjana a

alta Mitjana a

baixa Mitjana a

baixa Alta

Mitjana a alta

Baixa Mitjà

MARADO 04 RAGT IBÉRICA Tardana Alta Mitjana a

baixa Baixa

Mitjana a baixa

Mitjana a alta

Mitjana a alta

Baixa Baix

MESETA 06 S.A. MARISA Mitjana Mitjana a baixa

Mitjana a baixa


alta Mitjana

Mitjana a alta

Alt

PEWTER 02 AGRUSA Mitjana Baixa a

molt baixa

Mitjana a alta

Mitjana a alta

Mitjana a baixa

Mitjana a alta

Mitjana a alta

Mitjana Alt

PROTIDE 06 LIMAGRAIN IBÉRICA

Mitjana Mitjana a alta

Baixa Mitjana Mitjana a

baixa Alta

Mitjana a baixa

Mitjana Mitjà a alt

REGALIA 03 AGRUSA Mitjana a precoç

Mitjana a alta


baixa Mitjana Mitjana Baixa Mitjà

SEDUCTION 04 SEMILLAS CAUSSADE

Mitjana Mitjana Baixa a

molt baixa Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjana Mitjana a

alta Mitjana

Mitjà a alt

Les varietats que han presentat una data d’espigat més precoç han estat HISPANIC i GILENA; mentre que les més

tardanes COUNTY i MARADO.

Les varietats que han presentat una talla més baixa han estat ANACONDA, COUNTY i PEWTER, totes elles alternatives.

53

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGPes hectolítric segons tipus varietal Girona Interior

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

40,0

45,0

50,0

55,0

60,0

65,0


Pe

sh

ect

olí

tric

(kg/

hl)

CO

UN

TY

CU

LMA

GR

AP

HIC

PEW

TER

CIE

RZO

KET

OS

MA

RA

DO

REG

ALI

A

GIL

ENA

HIS

PA

NIC

MES

ETA

SED

UC

TIO

N

En la zona Girona Interior moltes de les varietats que han presentat els pesos hectolítrics més

elevats corresponen a ordis alternatius. Aquesta comparació és només vàlida per les varietats que

s’han inclòs en l’estudi.

54

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGDensitat d’espigues segons tipus varietal Girona Interior

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

500

700

900

1100

1300

1500


Esp

igu

es/

m2

CO

UN

TY

CU

LMA

GR

AP

HIC

PEW

TER

CIE

RZO

KET

OS

MA

RA

DO

REG

ALI

A

GIL

ENA

HIS

PA

NIC

MES

ETA

SED

UC

TIO

N

En la zona Girona Interior normalment les varietats que han presentat una menor densitat d’espigues

han estat d’ordi de sis rengles. Aquesta comparació és només vàlida per les varietats que s’han

inclòs en l’estudi.

55

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGAjagut segons tipus varietal Secans semifrescals

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

Els resultats de la zona dels Secans Semifrescals mostren una major sensibilitat a l’ajagut d’algunes

varietats d’ordi d’hivern de dos rengles. En la zona interior de Girona el comportament és diferent.

Aquesta comparació és només vàlida per les varietats que s’han inclòs en l’estudi.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0


Aja

gut (

%)

CO

UN

TY

CU

LMA

GR

AP

HIC

PEW

TER

CIE

RZO

KET

OS

MA

RA

DO

REG

ALI

A

GIL

ENA

HIS

PA

NIC

MES

ETA

SED

UC

TIO

N

56

VARIETATS D’ORDI DE CICLE LLARGRincosporiosis segons tipus varietal Secans semifrescals

Campanyes 2006-07, 2007-08 i 2008-09

Les varietats més susceptibles a la rincosporiosis estan normalment entre les d’ordi alternatives.

Aquesta comparació és només vàlida per les varietats que s’han inclòs en l’estudi.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5


Rin

cosp

ori

osi

(Esc

ala

visu

al 0

-9)

CO

UN

TY

CU

LMA

GR

AP

HIC

PEW

TER

CIE

RZO

KET

OS

MA

RA

DO

REG

ALI

A

GIL

ENA

HIS

PA

NIC

MES

ETA

SED

UC

TIO

N

57

TRITICALE

VARIETATS DE TRITICALEGIRONA LITORAL GIRONA INTERIOR


RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 – VILOBÍ D’ONYAR

VARIETATS





Test Edwards &


(6) 3 ANYS

(3) 2 ANYS

(2) 1 ANY

(1)

BIENVENU 110,5 127,0 120,8 106,1 COLLEGIAL 7551 A

TRICOLOR 102,7 111,7 120,0 91,2 FORRICALE 7509 A

SENATRIT(T) 100,0 100,0 100,0 100,0 TRUJILLO 7392 AB

TITANIA 98,4 105,8 105,8 104,9 SECONZAC 7364 AB

TRIMOUR 154,0 137,6 105,8 BIENVENU 7310 AB

AMARILLO 134,8 135,5 106,0 AMARILLO 7302 AB

TREMPLIN 133,5 129,0 97,1 TRIMOUR 7287 AB

TRITIKON 114,4 115,9 88,0 TITANIA 7226 AB

COLLEGIAL 129,8 109,6 IMPERIOSO 7049 AB

SECONZAC 129,8 106,9 SENATRIT (T) 6888 AB

FORRICALE 114,1 109,0 INTEGRAL 6843 AB

TRUJILLO 109,4 107,3 MONTIJANO 6806 AB

IMPERIOSO 107,1 102,3 TREMPLIN 6687 AB

MONTIJANO 106,0 98,8 TRISMART 6303 AB

VERATO 97,6 87,4 TRICOLOR 6283 AB

INTEGRAL 99,4 TRITIKON 6059 B

TRISMART 91,5 VERATO 6022 B

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

5619 5924 6472 6888 Coeficient de

variació: 5,87 %

(T) Testimoni.


RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2008-09 –LA TALLADA D’EMPORDÀ

VARIETATS





Test Edwards &


(4) 3 ANYS

(3) 2 ANYS

(2) 1 ANY

(1)

TITANIA 152,2 157,5 143,6 139,4 BONDADOSO 10439 A

TREMPLIN 149,3 148,6 118,4 105,8 IMPERIOSO 9383 AB

TRITIKON 148,4 150,0 129,3 111,3 AMARILLO 9166 AB

BIENVENU 139,8 141,8 115,9 103,8 FORRICALE 9162 AB

TRICOLOR 107,4 92,2 72,2 65,0 MONTIJANO 8526 AB

SENATRIT 100,0 100,0 100,0 100,0 TITANIA 8057 BC

BONDADOSO 193,3 176,0 180,6 INTEGRAL 8055 BC

AMARILLO 192,6 173,4 158,6 COLLEGIAL 8054 BC

TRIMOUR 164,3 129,0 83,2 TRISMART 7774 BCD

TRUJILLO 136,6 121,9 88,9 SECONZAC 7581 BCD

IMPERIOSO 168,1 162,4 TRITIKON 6431 CDE

MONTIJANO 162,4 147,5 TREMPLIN 6116 CDE

FORRICALE 160,7 158,5 BIENVENU 5997 CDE

COLLEGIAL 153,3 139,4 SENATRIT (T) 5779 DE

SECONZAC 132,1 131,2 TRUJILLO 5140 E

VERATO 71,6 58,2 TRIMOUR 4808 EF

INTEGRAL 139,4 TRICOLOR 3758 F

TRISMART 134,5 VERATO 3364 F

ÍNDEX 100 (Kg/ha)

5135 4964 5608 5779 Coeficient de

variació: 7,13 %

(T) Testimoni.

GIRONA LITORAL

(Sembra de tardor)


anys

TITANIA


BONDADOSO

AMARILLO

TRIMOUR

GIRONA INTERIOR

(Sembra d'hivern)


anys

BIENVENU


TRIMOUR

AMARILLO

TREMPLIN

Girona Litoral


entre varietats. Els rendiments més elevats s’han obtingut amb

BONDADOSO, IMPERIOSO, AMARILLO, FORRICALE i MONTIJANO.

Amb quatre anys d’assaig ha destacat la varietat TITANIA; amb tres anys

BONDADOSO, AMARILLO i TRIMOUR; i amb dos anys IMPERIOSO,

MONTIJANO, FORRICALE, entre d’altres.

Girona Interior


entre varietats. Els rendiments més elevats s’han obtingut amb COLLEGIAL,

FORRICALE, TRUJILLO, SECONZAC, entre d’altres.

Amb quatre anys d’assaig ha destacat BIENVENU; amb tres anys TRIMOUR,

AMARILLO i TREMPLIN; i amb dos anys COLLEGIAL i SECONZAC.

VARIETATS DE TRITICALE

Comparació Girona Litoral – Girona Interior

90,0

110,0

130,0

150,0

170,0

190,0

90

,0

11

0,0

13

0,0

15

0,0

17

0,0

19

0,0

Índex productiu respecte SENATRIT - Interior de Girona

Índex productiu respecte SENATRIT- Girona Litoral

AMARILLO

SENATRIT (T)

TITANIA

BIENVENUE

TRITIKON

TREMPLIN

TRIMOUR

TRICOLOR

Les varietats AMARILLO i TITANIA han mostrat una millor adaptació relativa a les comarques

litorals.

60


TRITICALE

VARIETAT ANY

INSCRIPCIÓ EMPRESA

SUBMINISTRADORA PRECOCITAT

ESPIGAT ALTER-

NATIVITAT

TALLA

RESISTÈNCIA

COMPONENTS DEL

RENDIMENT PES

ESPECÍFIC

AJAGUT

CENDROSA

ROVELL BRU

DENSITAT ESPIGUES

PES GRA

AMARILLO 07 DISASEM Precoç a mitjà Hivern Molt alta Baixa Alta Alta Mitjana Mitjà Mitjà

BIENVENU 02 AGRUSA Precoç a mitjà Hivern Alta Mitjana a

alta Baixa Alta

Mitjana a baixa

Mitjà Mitjà a alt

BONDADOSO 06 AGROVEGETAL, S.A. Molt precoç Alternatiu Mitjana a

alta Baixa Mitjana Alta Mitjana Molt alt

Alt a molt alt

SENATRIT 94 LIMAGRAIN IBÉRICA Molt precoç Alternatiu Mitjana Mitjana a

alta Alta Molt baixa

Mitjana a baixa

Mitjà Mitjà

TITANIA 00 SEMILLAS BATLLE Precoç Alternatiu Alta Mitjana a

baixa Alta Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjà a alt

Mitjà

TREMPLIN 03 S.A. MARISA Mitjà a tardà Hivern Alta a

molt alta Mitjana a

baixa Baixa Alta Alta Mitjà Mitjà a alt

TRICOLOR 98 S. A. MARISA Mitjà a tardà Hivern Alta Mitjana a

alta Molt baixa Alta Mitjana Mitjà Mitjà

TRIMOUR 05 S.A. MARISA Precoç a mitjà Hivern Alta Mitjana a

alta Baixa Alta Mitjana

Mitjà a alt

Mitjà

TRITIKON 03 DISASEM Mitjà a tardà Hivern Alta a

molt alta Mitjana

Mitjana a baixa

Mitjana a alta

Mitjana Mitjà a

alt Mitjà a

baix

TRUJILLO 87 Varis Molt precoç Alternatiu Molt alta Baixa a

molt baixa Alta Baixa

Mitjana a baixa

Alt Mitjà a

baix

Les varietats més precoces a espigat han estat BONDADOSO, SENATRIT i TRUJILLO; pel contrari, les més tardanes

TREMPLIN, TRICOLOR i TRITIKON.

Les varietats que han presentat una talla més alta han estat AMARILLO, TRUJILLO, TREMPLIN i TRITIKON; pel contrari, la

més baixa SENATRIT.

Les varietats més sensibles a l’ajagut han estat TRUJILLO, AMARILLO i BONDADOSO.

Les varietats més susceptibles a cendrosa han estat TRICOLOR, BIENVENU i TREMPLIN; i a rovell bru SENATRIT i

TRUJILLO.

La varietat que ha presentat una major densitat d’espigues ha estat TREMPLIN.

La varietat que ha presentat un major pes hectolítric ha estat BONDADOSO; pel contrari, el més baix s’ha observat en

TRITIKON i TRUJILLO.

61


Data d’espigat

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

SENATRIT

BONDADOSO

FORRICALE

TRUJILLO

IMPERIOSO

MONTIJANO

TITANIA

TRIMOUR

BIENVENU

AMARILLO

VERATO

TRITIKON

TRICOLOR

TREMPLIN

COLLEGIAL

SECONZAC

Espigat (dies respecte SENATRIT)

Les varietats més precoces a espigat han estat SENATRIT, BONDADOSO, FORRICALE,

TRUJILLO i IMPERIOSO; pel contrari, les més tardanes SECONZAC, COLLEGIAL,

TREMPLIN, TRICOLOR i TRITIKON.

62


Susceptibilitat a cendrosa

Les varietats més susceptibles a cendrosa han estat TRICOLOR, TRIMOUR, SECONZAC,

BIENVENU, TREMPLIN, TRITIKON, COLLEGIAL i BONDADOSO.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

FORRICALE

IMPERIOSO

MONTIJANO

SENATRIT

TRUJILLO

VERATO

AMARILLO

TITANIA

BONDADOSO

COLLEGIAL

TRITIKON

TREMPLIN

BIENVENU

SECONZAC

TRIMOUR

TRICOLOR

Cendrosa (Escala visual 0-9)

63


Susceptibilitat a rovell bru

Les varietats més susceptibles a rovell bru han estat SENATRIT, VERATO, TRUJILLO i

TITANIA.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

AMARILLO

BIENVENU

BONDADOSO

TRICOLOR

TREMPLIN

TRIMOUR

COLLEGIAL

MONTIJANO

SECONZAC

IMPERIOSO

FORRICALE

TRITIKON

TITANIA

TRUJILLO

VERATO

SENATRIT

Rovell bru (Escala visual 0-9)

Resposta de l’adobat

nitrogenat per a diferents

varietats d’ordi i blat

Resposta de l’adobat nitrogenat a diferents varietats d’ordi i blat• Conèixer el comportament de diferent material vegetal (espècie,

alternativitat, cicle...) en diferents ambients, anys i localitats per establir-ne relacions entre la producció i les dosis de N aplicat.

• Disseny experimental– Factorial : Dos factors (varietat i dosi N) aleatoritzats en cada bloc

• Varietats – 4 varietats de blat i 4 d’ordi en cada localitat

• Adobat– 0/50/100/150 UN aportats en cobertora

• Localitats– La Tallada d’Empordà– Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)(Aquests assaig s’han portat a terme durant les campanyes 07-08 i 08-09)

• Sembres– La Tallada d’Empordà (primerenca i tardana)– Sant Dalmai

Varietats de blat

LA TALLADA Alternativitat Cicle

ARTUR NICK Alternatiu Precoç

GALEON Mitjà/Precoç

ODIEL Mitjà/Precoç

SARINA Tardà

SANT DALMAI

BERDUN Hivern Precoç

BOKARO Mitjà

BOTTICELLI Certa alternativitat Precoç

NOGAL Certa alternativitat Precoç

HIV

ERN

TAR

DO

R

Varietats d’ordi

LA TALLADA Alternativitat Cicle

CLAMOR Alternatiu Curt

COUNTY Llarg

CULMA Curt

GRAPHIC Curt (mitjà)

SANT DALMAI

CIERZO Hivern (mig) Mitjà

COUNTY Alternatiu Llarg

CULMA Alternatiu Curt

MESETA Hivern Mitjà

HIV

ERN

TAR

DO

R

Blat d’HivernLocalitat: La Tallda d’Empordà

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

0 UN 50 UN 100 UN 150 UN

ARTUR NICK

GALEON

ODIEL

SARINA

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

0 UN 50 UN 100 UN 150 UN

ARTUR NICK

GALEON

ODIEL

SARINA

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

0 UN 50 UN 100 UN 150 UN

LT/B/1/09

ARTUR NICK

GALEON

ODIEL

SARINA

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

0 UN 50 UN 100 UN 150 UN

LT/B/2/09

ARTUR NICK

GALEON

ODIEL

SARINA

Dosi N

Ren

dim

ent

(kg

/ha)

Sembra primerenca - 07-08 Sembra tardana- 07-08


0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

Artur Nick

Galeón

Odiel

Sarina

Blat d’HivernLocalitat: La Tallda d’Empordà

Dosi N

Ren

dim

ent

(kg/

ha)



0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

Artur Nick

Galeón

Odiel

Sarina

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

Artur Nick

Galeón

Odiel

Sarina

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

Artur Nick

Galeón

Odiel

Sarina

Y=ax+b

Dosi N

Pendendent

a= -1.26

a= 16.86

a=0.92

a= 1.9

Efecte Varietat Efecte Dosi Dosi*Varietat

Artur Nick 7195 A 150 6705 ANo significatiu(totes les varietates comporten similar respecte l’aplicació de N)

Sarina 6505 B 100 6618 A

Galeon 6105 C 50 6496 A

Odiel 6103 C 0 6088 B

N disponible PS: 15 Kg N/haRecomanació : 80 kg N/ha

Prodcucció


Basada en:•Balanç N•Seguiment vegetació

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

CLAMOR

COUNTY

CULMA

GRAPHIC

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

CLAMOR

COUNTY

CULMA

GRAPHIC

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

CLAMOR

COUNTY

CULMA

GRAPHIC

Dosi N

Ren

dim

ent

(kg/

ha)



Y=ax2+bx+c


County 7349 A 150 6639 A

SignificatiuClamor 6381 B 100 6467 A

Graphic 6380 B 50 6435 A

Culma 5847 C 0 6418 A

0100020003000400050006000700080009000

10000

0 50 100 150

CLAMOR

COUNTY

CULMA

GRAPHIC

Ordi d’HivernLocalitat: La Tallada d’Empordà



Blat i Ordi de TardorLocalitat: Sant Dalmai

Dosi N

Blat 07-08

Ordi


Botticelli 5222 A 150 5747 A

No SignificatiuNogal 4997 A 100 5183 AB

Bokaro 4907 A 50 4664 B

Berdun 4167 B 0 3700 C

0

2000

4000

6000

8000

10000

0 50 100 150

Berdun

Bokaro

Bottincelli

Nogal

0

2000

4000

6000

8000

10000

0 50 100 150

Berdun

Bokaro

Bottincelli

Nogal

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0 50 100 150

Series1

Blat 08-09


Culma 4937 A 150 5048 A

No SignificatiuCierzo 4728 A 100 5193 A

Meseta 4724 A 50 4821 A

County 4717 A 0 4045 B

a= 7.32 a=20.41

N disponible PS: 60 Kg N/haRecomanació : 0-50 kg N/ha

07-08

08-09



Conclusions•Pel cultiu de blat de tardor i d’hivern i l’ordi de tardor: totes les varietatsassajades es comporten similar respecte la dosi de fertilització nitrogenada.•Pel cultiu d’ordi d’hivern, existeixen diferències varietals en la respostaproductiva del cultiu en funció de la dosi de N aplicada

Ex: CLAMOR presenta una disminució més acusada del rendiment a dosis altes de N. Es pot relacionar amb l’alternativitat , alçada i susceptibilitat d’ajagut.

•Les varietats assajades presenten diferent potencial productiu entre elles per cada zona d’assaig.

•En la majoria de casos existeix resposta productiva a l’aplicació de N. En increntar la dosi no s’observen diferències de producció significatives. Per tant la dosi òptima és de 50 kg N/ha. •En la resta, no exiteix un increment significatiu de producció en aplicar N.

•La dosi recomanada segons la metodologia del balanç de N i el seguimentcomplementari en vegetació es correspon amb les dosis òptimesobtingudes.

CEREAL D’HIVERN PER A

FARRATGE I BIOMASSA

(Triticale, Civada i Sègol)

Conreus d’hivern per a farratge o per biomassa

SÈGOL FARRATGER

CIVADA FARRATGERA

TRITICALE FARRATGER

2

PRODUCCIÓ DE MATÈRIA SECALa Tallada d’Empordà i Vilanova de la Muga

Campanya 2008-09

VARIETAT ESPÈCIE

PRODUCCIÓ

DE MATÈRIA

SECA (t/ha)

SEPERACIÓ

DE

MITJANES

SENATRIT Triticale 19,7 A

TITANIA Triticale 19,5 A

AMARILLO Triticale 18,4 A

ALCUDIA Civada 17,8 A B

CALATRAVA Civada 17,1 A B

PLACIDO Sègol híbrid 17,1 A B

BELLAMI Sègol híbrid 17,1 A B

TRIMOUR Triticale 17,0 A B

CHAMBORD Civada 16,0 A B

AINTREE Civada 16,0 A B

PREVISION Civada 15,3 A B

HAMEL Civada 14,8 A B

SAIA Avena strigosa 13,1 B

S’han observat diferències significatives de producció de matèria seca entre varietats. Els

rendiments dels triticales SENATRIT, TITANIA i AMARILLO han superat la civada SAIA.

328/08/2009

PRODUCCIÓ DE MATÈRIA SECA

PER ESPÈCIES

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

TRITICALE SEGOL CIVADA A.STRIGOSA

% M

S

Pro

du

cció

de

Mat

èri

a Se

ca

(Tn

MS/

ha)

Espècies

PRODUCCIÓ MATÈRIA SECA MATÈRIA SECA (%)

Les majors produccions de matèria seca s’han observat amb els

triticales. La civada negra (Avena strigosa) es la que ha presentat uns

menors rendiments.

La civada negra es la que ha presentat un major contingut de matèria

seca.

428/08/2009

PRODUCCIÓ DE MATÈRIA SECA SEGONS EL

MOMENT D’APROFITAMENT – La Tallada d’Empordà

0

5

10

15

20

25

-5 0 5 10 15 20 25 30 35 40

Tn

MS

/ha)

Dies respecte l’espigat

La Tallada d’Empordà 2009

SAIA PREVISION TITANIA BELLAMI línia gral

Sègol híbrid: BELLAMI

Avena sativa: PREVISION

Avena strigosa: SAIA

Triticale: TITANIA

La producció de matèria seca s’ha incrementat de forma similar entotes les espècies a mesura que s’ha endarrerit el momentd’aprofitament.

5

PRODUCCIÓ DE MATÈRIA SECA SEGONS EL

MOMENT D’APROFITAMENT – Vilanova de la Muga

Avena sativa: PREVISION

Triticale: TITANIA

La varietat de triticale TITANIA ha presentat una producció de matèria seca superior a

la civada PREVISION.

La producció de matèria seca no ha variat en funció del moment d’aprofitament, en cap

de les dues varietats

0

5

10

15

20

25

-10 0 10 20 30 40 50

Pro

du

cció

de

Mat

èri

a Se

ca(T

n M

S/h

a)

Dies respecte l'epigat

PREVISION TITANIA

628/08/2009

COMPARACIÓ SEGONS L’APROFITAMENT

DE LA CIVADA

FARRATGE- BIOMASSA I GRA

Preu civada (total planta) per a biomassa 72 €/t – producció 12 t/ha; Preu civada

henificada 48 €/t – producció 12 t/ha; Preu gra de civada 120 €/t – producció 5 t/ha.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

0

20

40

60

80

100

120

140

BIOMASSA FARRATGE GRA

€/ha€/Tn

Rendiment econòmic Preu mercat

titulo de la presentacion

28/08/2009

AFECTACIÓ EN EL CULTIU DE

CEREAL D’HIVERN:

DETERMINACIÓ DE POBLACIONS

DE NEMATODES FITOPATÒGENS

SÍMPTOMES OBSERVATS EN PARCEL·LES

D’ORDI, BLAT I CIVADA

• Afectació en forma de rodals.

• Esgrogueïment generalitzat a la zona afectada

• Debilitament progressiu del cultiu al rodal afectat: desenvolupament insuficient de la planta

• Reducció del filloleig

RESULTATS MOSTREIG 1

Ind. / 100 cc

Id mostra Cultiu Tipus mostra Heterodera sp. Pratylenchus sp.

CASTELLÓ-1 Blat sòl 240 320

CASTELLÓ-2 Blat sòl + planta 360 45

CASTELLÓ-3 Blat sòl 140 472

CASTELLÓ-4 Blat sòl + planta 25 275

Camp Mas-1 Civada Sòl 400 3000

Camp Mas-2 Civada sòl + planta 500 1410

CASTELLÓ-5 Ordi Sòl 1550 85

Mas Badia-1 Ordi sòl 1000 260

Mas Badia-2 Ordi sòl + planta 1000 100

IND. /CC DE SÒL AFECTACIÓ

0 - 200 Contaminació lleu

200 - 500 Contaminació moderada

500 - 1200 Contaminació important

> 1200Contaminació molt

important

RESULTATS MOSTREIG 2

Id mostra CultiuTipus

mostra

Quists

/planta

Pratylenchus

sp.Meloidogyne Heterodera sp.

CAST 1 blat marge 120 25 150

CAST 2 blat centre 22 1140

CAST 3 blat sa 4 25 75 25

CAST 4 blat tractament 70 385

CAST 5 ordi Sa No 50 25

CAST 6 ordi Simptomes 3 40 150

CAST 7 ordi No simpt 3 700

Vi 1 Blat Sa 25

Vi 2 Blat marge 3

Vi 3 Blat centre 180 280

MARÇA

1 ordi

Sòl +

planta 80

Indiv. En

arrels

MARÇÀ

2 ordi No afectat 100

MARÇÀ

3 ordi marge 20

MARÇÀ

4 ordi afectat 670

IND. /CC DE SÒL AFECTACIÓ

0 - 200 Contaminació lleu

200 - 500 Contaminació moderada

500 - 1200 Contaminació important

> 1200Contaminació molt

important

RESULTATS

ENQUESTA

• Poca alternança

de cultius

• Majoritàriament

ja hi havia

problemes en

cultius anteriors

• No hi ha

diferencies entre

laboreig simple o

profund

PARCEL·LA

Profunditat del sòl >90 100,0

Secà / Regadiu 75,0 / 25,0

No salinitat sòl 100,0

No entollament 100,0

Tipus de sòl

Franc 75,0

Sorrenc 12,5

Argilós 12,5

Elements grollers

Inapreciable 87,5

CULTIU ACTUAL

Blat 37,5

Civada 12,5

Ordi 50,0

CULTIUS

ANTERIORS

Poca alternança de

cultius 100,0

Problemes similars

Sí / No 62,5 / 37,5

FERTILITZACIÓ

Orgànica

Sí / No 62,5 / 37,5

Mineral

Sí / No 87,5 / 12,5

LABOREIGSimple 50,0

Profund 50,0

EFECTES DE L’APLICACIÓ DE N EN

BLAT AFECTAT PER

NEMATODES

1

Com combatre els NEMATODES

- Aportar N no és una solució, sols ajuda a superar

els símptomes.

- Al quedar atrofiades les arrels, el cultiu no té

accés al N ni a l’aigua que hi ha en sòl.

- A vegades sense fer-hi res o a vegades amb el N

que apliquem, les arrels reaccionen i exploren

zones on si que tenen disponibilitat de N.

- La rotació amb cultius on no s’hi hostatgin els

nematodes pot ajudar a disminuir les poblacions.

Assajos realitzatsTallada 08 Tallada 09 Castelló 09

Antecedents Cereal Hivern Cereal Hivern Gira-sol – Cereal

Hivern

Cultiu Assaig Blat Blat Blat

N sòl (0-60

cm) a sortida

d’hivern

(KgN/ha)

50 50 100

Aportacions

de N en fons

(KgN/ha)0 0 0 0 20 20

Població

nematodes a

Sortida Hivern

Ind. / 100cc

Heterodera sp. Pratylenchus

sp.


sp.


sp.

- -1000

(*)

180 1140

(*)

22

(*) Poblacions de 1000 Ind./100cc de sòl es consideren importants.

Disseny de l’assaig

Aplicació 1 Aplicació 2

Dosi total Inici Febrer Mitjans Març

0 0 0

50 50 0

50 25 25

50 0 50

100 100 0

100 25 75

100 50 50

100 0 100

150 150 0

150 50 100

150 100 50

150 0 150

- Blocs a l’atzar

- 3 repeticions

- Diferents dosis de N

- Diferent fraccionament

Recomanació segons mètode del

balanç de N (KgN/ha)

Castelló 09 La Tallada 09

50 100

Parcel·la de Castelló

PR

OD

UC

CIÓ

(kg

/ha a

l

13%

d'h

um

itat)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0 20 40 60 80 100 120 140

Castello Tallada08 Tallada09KgN/ha

Resposta a l’aplicació de N en

parcel·les afectades per nematodes

-L’Efecte parcel·la és important.

- El N disponible al sòl varia en funció de la parcel·la.

- L’eficiència del nitrogen aplicat varia en funció de la parcel·la.

- La dosi òptima varia en funció de la parcel·la.

Producció (Kg/ha al 13% d’humitat) en funció de la

aportació de N en cobertora

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

0 50 0 100 0 150 0

0 0 50 0 100 0 150

0 50 100 150

PR

OD

UC

CIÓ

(kg

/ha a

l

13

% d

'hu

mit

at)

FEBRER

MARÇ

TOTAL

Aportacions de Nitrogen properes a

la detecció del problema milloren el

desenvolupament del cultiu.

(KgN/ha)

Contrast Hipòtesis

(P < 0.05)

Nsols1 VS Nsolsn2

(Producció)

Castelló 09 Tallada 09 Tallada 08

0,001 0,0074 0,0316

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

LA TALLADA 09

% E

ficiè

ncia

Tractament

Eficiència del nitrogen aportat

[(Pcioi – Pcio0)/Kg Naportat]

Eficiència del nitrogen aportat

[(Pcioi – Pcio0) / KgNaportat]

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

CASTELLÓ D’EMPÚRIES09

% E

fici

ènci

a

Tractament

CONCLUSIONS

-Aportar nitrogen en parcel·les de blat afectades per

nematodes pot contribuir a promoure el desenvolupament de

la planta, però no és un mètode per a solucionar l’afectació

per nematodes.

- Les dosis òptimes a aportar no difereixen de les

recomanacions obtingudes utilitzant el mètode del balanç de

nitrogen.

- Les aportacions de N properes a la detecció del problema

són les més eficaces.

D’ASSAIGS DE CONREUS EXTENSIUS D’HIVERN. · tocatta * forza liprima grizzly recital nk bravour...

Documents

Transcript of D’ASSAIGS DE CONREUS EXTENSIUS D’HIVERN. · tocatta * forza liprima grizzly recital nk bravour...