8nes Jornades d’Educació Especial

ESCOLA INCLUSIVA: LES CLAUS DEL PROCÉS

Barcelona, 18 de febrer de 2011

EL FUTUR ROL DELS CENTRES

D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Climent Giné. Universitat Ramon Llull

Josep Font. Escola l’Estel (Associació Sant Tomàs) i UVic

Guió

1. Presentació

2. Objectius

3. Mètode

4. Resultats i discussió

5. Propostes de millora

1. Presentació

● Origen de l’estudi:

‒ El rol dels centres d’EE en un context d’escola inclusiva,

motiu de debat i reflexió arreu.

‒ Neguit i preocupació dels professionals des de fa massa

temps.

● Antecedents: L’estudi elaborat pel Departament of Education

d’Irlanda (2006)

● Rellevància a casa nostra:

‒ Necessitat de clarificar la situació en la perspectiva de la

LEC

‒ Indefinició per part de l’Administració

‒ Aportació al debat internacional a partir de dades pròpies

‒ Diverses iniciatives dels centres d’EE en els darrers anys

2. Objectius

● Conèixer les pràctiques de suport que duen a terme els

centres d’EE en relació als centres ordinaris.

● Explorar com els centres d’EE veuen el seu paper en el marc

d’una escola inclusiva.

● Elaborar propostes que permetin avançar.

3. Mètode

● Participants: Equips directius de tots els centres d’EE de

Catalunya públiques i concertades (108).

● Instrument:

‒ Qüestionari elaborat per part del grup de recerca a partir

del “The Future Role of Special Schools” (Department of

Education, Irlanda, 2006).

‒ Consta de dues parts. En la primera es recullen dades

demogràfiques dels centres. La segona es divideix en sis

eixos i consta de preguntes obertes i tancades.

‒ Els eixos són: fortaleses i debilitats del centre: relacions

amb l’exterior; els reptes actuals i futurs; el suport a

l’escola inclusiva; la formació dels professionals; i el

suport que el centre rep de l’Administració.

3. Mètode

● Procediment:

‒ Revisió bibliogràfica

‒ Elaboració de l’instrument

‒ Judici d’experts (5)

‒ Treball de camp. Tramesa del qüestionari als centres per

e-mail acompanyada d’una carta els equips directius.

‒ Anàlisi de les dades

4. Resultats i discussió

● Les dades corresponen a 48 centres (45%)

● Els resultats del treball de la recerca i la seva discussió es

presenten en relació a:

1. La informació que es pot extreure de les dades

demogràfiques.

2. Les fortaleses i debilitats dels centres.

3. Les pràctiques actuals que aquests desenvolupen.

4. Futur rol dels centres d’educació especial.

4.1. Resultats i discussió. Dades demogràfiques

4.1. Resultats i discussió. Dades demogràfiques

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

33-64% 65-74% > 75

Percentatge d'alumnes matriculats d'acord amb el grau de disminució

4.1. Resultats i discussió. Dades demogràfiques

● Interrogants que plantegen aquestes dades:

‒ Estan ben definides les funcions dels centres d’educació

especial i la població que han d’atendre?

‒ En un sistema que es defineix inclusiu, com s’explica que

el nombre d’alumnat en els centres d’educació especial

augmenti progressivament?

‒ Estan clars els criteris d’avaluació dels alumnes amb

necessitats educatives especials i de derivació a

determinats tipus de serveis i suports?

‒ Sembla que els centres d’educació especial es

converteixen, massa vegades, en un recurs per donar

resposta a alumnes i situacions que el propi sistema

educatiu no sap resoldre adequadament.

4.2. Resultats i discussió. Fortaleses i debilitats

4.2. Resultats i discussió. Fortaleses i debilitats

● La percepció dels centres és força més alta en relació a les

seves fortaleses que no pas en relació a les seves debilitats.

● No tot el que els centres consideren fortaleses ho són en

realitat.

● L’anàlisi detallada de les dades indica que:

‒ Són fortaleses:

El coneixement especialitzat

Les relacions i els suports a les famílies

Les adaptacions de materials

El treball en equip

El compromís dels educadors

4.2. Resultats i discussió. Fortaleses i debilitats

‒ Són debilitats:

Els sistemes d’avaluació

La provisió de recursos

Facilitar suports externs

● Àmplia experiència en la modalitat d’escolarització

compartida.

● Pocs centres que realitzen tasques de suport i/o

assessorament a les escoles ordinàries (11 de 48).

● Poca col·laboració en temes de formació i de recerca.

4.3. Resultats i discussió. Pràctiques actuals

● Els centres d’EE consideren que els centres ordinaris no

donen o no poden donar una resposta eductiva adequada als

alumnes amb discapacitat que assisteixen a aquets centres.

Possibilitat de donar resposta als alumnes de l’escola d’educació especial

Infantil Primària Secundària

SI 25% 18% 13%

NO 25% 25% 65%

4.3. Resultats i discussió. Pràctiques actuals

● Proposen:

‒ Formació del propi personal.

‒ Millor coordinació entre els diversos professionals.

‒ Més recursos (tecnològics, humans, materials,

econòmics, etc).

‒ Plantejar i desenvolupar experiències i pràctiques

compartides.

‒ Assessorament als professionals dels centres ordinaris.

‒ La presència de professionals més especialitzats

(personal sanitari, psiquiatre, etc.).

● No queda clar què fan realment les escoles o què pensen que

haurien de fer.

● D’acord amb la falta de concreció de les respostes que els

centres donen a les preguntes d’aquest apartat, sembla ser

que són realment poques les pràctiques que els centres

d’educació especial porten a terme amb els centres ordinaris.

4.4. Resultats i discussió. Futur rol

● Els centres plantegen les següents funcions:

1. Per una banda es pensa en la continuïtat del centre actual

per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives

especials. Una gran majoria creuen que s’han de mantenir en

el futur.

2. Per l’altra banda, les escoles es visualitzen com a centre de

recursos i d’assessorament i formació especialitzada en un

context inclusiu.

● Per desplegar aquestes propostes els centres reclamen:

● Més recursos humans i materials

● Mobilitat dels professionals i flexibilitat horària

● Criteris clars de coordinació amb els centres ordinaris

● Més formació

● Major implicació de les famílies i de les escoles

● Proporcionar suport als equips docents dels centres ordinaris

● Una política clara per part del Departament d’Ensenyament

4.4. Resultats i discussió. Futur rol

● Les propostes que realitzen els centres d’EE de Catalunya

són força coincidents amb les que es plantegen en altres

contextos.

● En quin context s’ha de plantejar el futur rol dels centres

d’educació especial?

● Com es pot avançar cap a una escola de tots i per a tots, i

quin paper hi ha de fer l’educació especial i els centres

específics?

● És suficient plantejar el futur rol dels centres d’educació

especial?

● Cal començar a plantejar quina és la forma més apropiada

per atendre a tot l’alumnat en una escola per a tots i, a partir

d’aquí, quina ha de ser l’oferta que es proporciona als

alumnes amb NEE o amb algun tipus de discapacitat?

5. Propostes de millora

● Pretenem anticipar possibles escenaris de desenvolupament

dels centres d’EE.

● Aquest objectiu suposa tenir clar el punt d’arribada. I el que

tenim és un dilema (Fuchs, Fuchs i Stecker, 2010):

‒ Fer cada vegada més “borrosa” l’educació especial.

‒ Preservar una realitat amb identitat pròpia i robusta

avalada per la tradició.

● La resposta és complexa. O bé no hi ha tal dilema, i

l’alternativa és que els centres d’EE haurien de proveir

suports que promoguin resultats personals valuosos tant en

contextos especialitzats com ordinaris.

● La LEC avalaria una resposta en aquesta direcció (art. 2 i art.

81.4.)

● El que pretenem és presentar algunes propostes de cap a on

haurien d’anar els CEE en base als resultats i la recerca

disponible.

5.1. Propostes de millora. Administració Educativa

a) Fer explícit el model de provisió de serveis per als alumnes

que no segueixen un desenvolupament típic, que no hauria

de ser tant “lineal” com “multidimensional”; ni tant

“prescriptiva” com “col·laborativa”.

b) Establir els criteris d’avaluació/identificació de les necessitats

de suport dels alumnes amb necessitats de suport i procurar

que se segueixin.

c) Definir el què s’espera de les escoles d’EE, en el marc de

l’escola inclusiva. Funcions i rols dels professionals.

d) Promoure i documentar pràctiques basades en evidències.

e) Formació/actualització.

f) Avaluar els processos seguits.

5.2. Propostes de millora. Comunitat

a) Complementarietat i coordinació dels serveis de la comunitat

educatius, sanitaris i socials.

b) Aliances entre els serveis i institucions polítiques, culturals i

ciutadanes.

c) Relació estable amb les Universitats per qüestions de

recerca, innovació i formació.

5.3. Propostes de millora. Escola d’EE

a) Els centres d’EE han de ser “proactius” en el disseny i en les

decisions que comprometen el seu futur.

b) Excel·lir en l’atenció als alumnes amb més greus necessitats

de suport, estiguin on estiguin escolaritzats.

c) Promoure resultats personals valuosos.

d) Prendre les decisions educatives a partir de pràctiques

basades en evidències.

e) Fer del treball amb les famílies un component fonamental del

sentit i del pla d’acció de les escoles d’EE.

f) Especial atenció a l’etapa de TVA.

g) Definir el rol dels especialistes; en particular el professorat de

suport.

h) La formació i innovació com a ètica personal i col·lectiva ha

de ser el motor de canvi i millora.

i) Vetllar per la salut emocional dels equips.

8nes Jornades d’Educació Especial

ESCOLA INCLUSIVA: LES CLAUS DEL PROCÉS

Barcelona, 18 de febrer de 2011

EL FUTUR ROL DELS CENTRES

D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Climent Giné. Universitat Ramon Llull

Josep Font. Escola l’Estel (Associació Sant Tomàs) i UVic