DADES IDENTIFICATIVES Assignatura...

Guia docent

DADES IDENTIFICATIVES

Assignatura FISIOTERÀPIA I Codi 14021007 Ensenyament Fisioteràpia Curs 1r

Cr. total

Cr. teòr.

Cr. pràct.

Tipus Període Cicle ECTS Descriptors

24 9 15 Troncal Anual 1r 23.22 Idioma català/castellà Departament Medicina i Cirurgia/Ciències Mèdiques Bàsiques Coord./professor Carme Casajuana Briansó a/e [email protected]

Web http://www.urv.es/fmcs/pages/pag-fis-mostra.htm Descripció general

L’assignatura Fisioteràpia General és l’estudi de la utilització terapèutica d’alguns agents físics i de les valoracions funcionals que habitualment realitza el fisioterapeuta. Consta d’una sèrie de conceptes bàsics, tècniques generals i mètodes de valoració funcional. Ofereix a l’alumne una base sòlida teòrica i pràctica que anirà ampliant en els cursos següents.

DIVISIÓ DE L’ASSIGNATURA (BLOCS, APARTATS, MATÈRIES) NOM Professor/a responsable I. La fisioteràpia M. Ortega II. Higiene postural i transferències S. Montull III. Exploració. Balanç articular G. Bernal IV. Exploració. Balanç muscular G. Bernal V. Exploració. Palpació I. Salvat VI. Cinesiteràpia activa C. Casajuana VII. Teràpia manual M. Ortega VIII. Massoteràpia i TNM A. Ramogosa

I. Salvat IX. Relaxació S. Montull X. Termoteràpia E. Oliva XI. Hidroteràpia G. Bernal XII. Electroteràpia E. Oliva XIII. Física aplicada M. López XIV. Pràctiques hospitalàries G. Bernal

A. Ramogosa

AVALUACIÓ GENERAL ESTRUCTURA O BLOCS DE L’ASSIGNATURA % I. La fisioteràpia i VII. Teràpia manual 10 II. Higiene postural i transferències 9 III. Exploració. Balanç articular 3,5 IV. Exploració. Balanç muscular 11,5 V. Exploració. Palpació 8 VI. Cinesiteràpia activa 13 VIII. Massoteràpia i TNM 8 + 2 = 10 IX. Relaxació 2,5 X. Termoteràpia 2,5 XI. Hidroteràpia 4 XII. Electroteràpia 12 XIII. Física aplicada 10 XIV. Pràctiques hospitalàries 4

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 1 -

http://www.urv.es/fmcs/pages/pag-fis-mostra.htm

Guia docent

L’alumne serà avaluat de cada unitat temàtica independentment, i la nota que obtingui, sempre que sigui superior o igual a cinc, serà valorada segons el tant per cent assignat a cada unitat temàtica. En cas que no aconsegueixi el mínim exigit (5) d’una o diverses unitats temàtiques, l’alumne tindrà una possibilitat més de superar-les, de forma independent, al setembre. Si un cop esgotada la possibilitat l’alumne té una qualificació de suspens en alguna unitat temàtica, la qualificació global de l’assignatura serà de suspens. Les pràctiques de cada unitat temàtica són obligatòries; a partir de les dues faltes no justificades, l’alumne no podrà superar l’examen pràctic. L’examen pràctic s’avaluarà segons els ítems de valoració de cada professor. Per a les proves objectives tipus test, s’utilitzarà la fórmula de correcció següent: encerts-errors / 4-1 ------------------------------------ x 10 nombre de preguntes L’actitud negativa de l’alumne envers els seus companys i el professorat podrà repercutir negativament en un 10% en la qualificació final de l’assignatura. Aquest 10% el tenen per defecte tots els alumnes a l’inici del curs i, segons la seva actitud, el poden anar perdent al llarg del curs.


Guia docent

FISIOTERÀPIA

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

FISIOTERÀPIA Definir els diferents agents físics, enumerant la resposta que produeix el seu estímul. Comprendre les necessitats bàsiques de l’individu. Raonar les possibles dificultats en la relació amb el pacient. Enumerar els drets del pacient. Analitzar la funció i la relació del fisioterapeuta dins d’un equip de salut.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC FISIOTERÀPIA

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La fisioteràpia

1.1Concepte de fisioteràpia 1.2 Evolució històrica 1.3 Relació amb altres ciències.

Tema 2 El fisioterapeuta i el seu entorn 2.1 Paper del Fisioterapeuta i camps d’actuació 2.2 El fisioterapeuta en l’equip de salut 2.3 Hospital i atenció primària 2.4 Organització de la Sanitat a Catalunya 2.5 El pacient i el seu entorn. Drets de l’usuari 2.6 Relació fisioterapeuta-pacient. Secret professional

Tema 3 Mitjans fisioterapèutics i mitjans de valoració 3.1 Agent físic. Estímul-resposta 3.2 Tipus d’agents físics 3.3 Mitjans de valoració del pacient 3.4 El diagnòstic mèdic i el diagnòstic de fisioteràpia

METODOLOGIA FISIOTERÀPIA

Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

ATENCIÓ PERSONALITZADA FISIOTERÀPIA

Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia).Tel.: 977 310 300Virtual [email protected]

AVALUACIÓ FISIOTERÀPIA

Tipologia Descripció % Proves objectives de preguntes curtes

Preguntes sobre els principals temes teòrics conjuntament amb teràpia manual

FONTS D’INFORMACIÓ FISIOTERÀPIA

Bàsica GÉNOT, C.; NEIGER, H.; LEROY, A.; PIERRON, G.; et al. Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores. Madrid: Médica Panamericana, 1988.


mailto:[email protected]

Guia docent

HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES


HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES - Definir què és la higiene postural i les bases anatòmiques i biomecàniques imprescindibles per tal de raonar l’adopció de les mesures d’higiene postural dintre l’àmbit de la fisioteràpia (preventiva i terapèutica). - Identificar i anomenar correctament les zones del raquis i de les extremitats rellevants per a l’anàlisi de la postura. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions (AVD, món laboral, activitats lúdiques). - Correlacionar i aplicar aquestes mesures amb altres unitats temàtiques de l’assignatura de Fisioteràpia I. - Definir el concepte de transferències i el seu marc d’aplicació. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta) dintre els continguts pràctics de la unitat temàtica II i de la resta d’unitats de l’assignatura Fisioteràpia I. - Aplicar adequadament el mètode de mobilitzacions de pacients amb limitació funcional i/o amb discapacitat.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció a la higiene postural

1.1 Concepte d’higiene postural. Relació amb la fisioteràpia 1.2 Objectius de la higiene postural 1.3 Bases anatomofisiològiques per poder aplicar les pautes bàsiques d’higiene postural 1.4 Glossari terminològic

Tema 2 Conceptes biomecànics i fisiològics aplicats a la postura 2.1 La postura fisiològica: definició i característiques. Aspectes que influeixen en la postura. La postura patològica 2.2 Elements de l’aparell locomotor i la seva correlació amb la postura: elements ossis, músculs, parts toves periarticulars, altres aparells i sistemes 2.3 Elements del raquis. Funcions del raquis. Forces que actuen en aquesta zona

Tema 3 La higiene postural aplicada a les AVD, al món laboral i a les activitats lúdiques 3.1 Mecanismes lesionals: correlació postura – tipus d’activitat 3.1.1 Bipedestació 3.1.2 Sedestació 3.1.3 Deambulació 3.2 Mecanismes correctors: idees generals 3.3 Educació postural a les AVD 3.4 Educació postural en el món laboral i les activitats lúdiques 3.4.1 Maneig de grans càrregues 3.4.2 Maneig de petites càrregues repetitives 3.4.3 Pauta d’exercicis adaptada a l’activitat 3.5 Concepte d’ergonomia. Relació amb la fisioteràpia

Tema 4 Transferències: mobilització del pacient incapacitat 1.1 Introducció. Relació amb la higiene postural 1.2 Principis d’economia de l’esforç 1.3 Glossari de termes

Tema 5 Moviments bàsics en el trasllat de malalts 2.1 Transferències més habituals en la pràctica assistencial i hospitalària 2.2 Utilització de les ajudes mecàniques


Guia docent

METODOLOGIA

HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Tipologia Descripció Sessió magistral Presentació genèrica dels continguts de la unitat temàtica II: mínim de

continguts teòrics i pràctics que es volen assolir i àmbit de la seva aplicació.

Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

Inclouran tant continguts teòrics com pràctics. Algunes pràctiques es faran en grups de 2 alumnes (un fa de pacient i l’altre de terapeuta); d’altres, en grups de 5 alumnes partint problemes que plantejarà el professor i que cada grup haurà de resoldre i exposar a la resta del grup.

ATENCIÓ PERSONALITZADA

HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Presencial 1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h

2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h Lloc: despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i Ciènc. dela Salut).

Virtual [email protected]

AVALUACIÓ HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES

Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

S’avaluarà l’habilitat per dur a terme els continguts pràctics que s’han desenvolupat durant el curs.

50

Proves objectives de preguntes curtes

Problemes i preguntes relacionats amb els continguts teòrics i els problemes realitzats durant el curs (5 preguntes)

40

Problema Es resoldrà el problema plantejat a cadascun dels grups i s’exposarà a la classe.

10

FONTS D’INFORMACIÓ

HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Bàsica DOTTE, P. Método de manutención manual de los enfermos.

Ergomotricidad en el ámbito sanitario. Generalidades y educación gestual específica. 5a ed. Barcelona: Springer-Verlag Iberica, 1999. DOTTE, P. La manutention manuelle des malades (ergomotricité dans le domaine du soin) I. 6a ed. París: Maloine, 2000. KAPANDJI, A. I. Cuadernos de Fisiologia articular: Tronco y raquis. 2a ed. Barcelona: Masson, 1990. KOVACS, F. M.; GESTOSO, M.; VECCHIERINI, N. M. Cómo cuidar su espalda. Barcelona: Paidotribo, 1999. VIEL, E.; ESNAULT, M. Lumbalgias y cervicalgias de la posición sentada. Barcelona: Masson, 2001.

Complementària THEVENIN-LEMOINE, E.; TRICOT, A.; ORGERET, G.; SEGUY, E. Manutention des personnes handicapées. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation; 26-520-B10. París: Elsevier, 1998, p. 1-7.

Altres recursos Instituto de Reumatología [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.institutferran.org/consejos_espalda.htm> Escuela española de la espalda. Fundación Kovacs [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.kovacs.org/Actividades/EEDE.asp>



http://www.institutferran.org/consejos_espalda.htm

http://www.kovacs.org/Actividades/EEDE.asp

Guia docent

EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR


EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR - Definir què és el BA i per a què serveix. - Explicar plans i eixos de moviment. - Descobrir l’amplitud articular de les diferents articulacions del cos humà. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BA. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Raonar les limitacions d’aquestes proves. - Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).

- Diferenciar correctament el moviment en l’articulació que s’ha d’avaluar. - Aplicar el goniòmetre en els diferents moviments de cada articulació. - Diferenciar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient. - Aplicar la nomenclatura correcta segons l’amplitud articular del moviment. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC

EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Generalitats

1.1 Concepte de balanç articular 1.2 Mètodes de valoració i medició 1.3 Goniometria i tècniques de medició 1.4 Estudi general dels plans i eixos de referència del cos humà

Tema 2 Valoració del moviment articular de les ES 2.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les ES 2.2 Balanç articular de l’espatlla 2.3 Balanç articular del colze i avantbraç 2.4 Balanç articular del canell 2.5 Balanç articular de la mà i dits

Tema 3 Valoració del moviment articular de les EI 3.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les EI 3.2 Balanç articular del maluc 3.3 Balanç articular del genoll 3.4 Balanç articular del turmell

METODOLOGIA

EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.


EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310

300 Virtual [email protected]



Guia docent

AVALUACIÓ

EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 100


EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Bàsica DAZA, J. Test de movilidad articular y examen muscular de las

extremidades. Colombia: Médica Panamericana, 1996. KAPANDJI, A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro superior. 4a ed. Barcelona: Masson, 1989. KAPANDJI, A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro inferior. 4a ed. Barcelona: Masson, 1989.


Guia docent

EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR


EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR - Definir què és el BM i per a què serveix. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BM. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Raonar les limitacions d’aquestes proves. - Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).

- Identificar correctament el grup muscular que s’ha d’avaluar. - Identificar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient. - Aplicar la nomenclatura correcta segons el possible estat de la musculatura. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

- Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Balanç muscular. Mètodes de valoració

1.1 Concepte de balanç muscular 1.2 Recordatori històric 1.3 L’ Examen muscular 1.4 Paraules clau en la descripció de les proves 1.5 Sistemes de qualificació i registre

Tema 2 Estudi muscular de les EI 2.1 Maluc: músculs flexors, extensors, abductors, adductors i rotatoris 2.2 Genoll: músculs flexors i extensors 2.3 Turmell: músculs flexors, extensors, inversors i eversors 2.4 Peu: músculs flexors i extensors

Tema 3 Estudi muscular de les ES 3.1 Cintura escapular: músculs flexors, extensors, abductors, adductors i rotatoris 3.2 Colze: músculs flexors i extensors 3.3 Avantbraç: músculs supinadors i pronadors 3.4 Canell: músculs flexors, extensors i desviació radial i cubital 3.5 Mà i dits: músculs flexors i extensors

Tema 4 Estudi muscular del coll 4.1 Contractura. Debilitat. Escurçament de la musculatura del coll. Valoració de la musculatura del coll

Tema 5 Estudi muscular del tronc 5.1 Debilitat. Escurçament. Contractura de la musculatura del tronc. Valoració de la musculatura abdominal. Altres proves

Tema 6 Anàlisi de diferents grups musculars. Conseqüències de debilitats i escurçaments 6.1 Pectoral major, dorsal ample i rodó major 6.2 Trapezi i serrat major 6.3 Gluti mitjà, isquiotibials, quàdriceps, bessons i soli


Guia docent

METODOLOGIA

EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica


Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica

Cas pràctic.

ATENCIÓ PERSONALITZADA EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR

Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310300


AVALUACIÓ EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR



Proves objectives de preguntes tipus test

Examen tipus test de 20 preguntes. 40


Cas pràctic. 10

FONTS D’INFORMACIÓ EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR

Bàsica DANIELS, L; WORTHINGAM’S, C. Pruebas funcionales musculares: técnicas de exploración manual. 6a ed. Madrid: Marban, 1999. DAZA, J. Test de movilidad articular y examen muscular de las extremidades. Colombia: Médica Panamericana, 1996. KENDALL, H. Músculos: pruebas y funciones. 4a ed. Madrid: Marban, 2000.



Guia docent

EXPLORACIÓ: PALPACIÓ

OBJECTIUS D’APRENENTATGE EXPLORACIÓ: PALPACIÓ

- Discutir la teoria general de la percepció amb relació a les sensacions de la palpació. - Identificar mitjançant la palpació les diferents estructures anatòmiques accessibles de l’aparell locomotor. - Recordar el nom dels músculs i altres estructures a l’hora de palpar-los. - Anomenar les estructures que conformen àrees corporals superficials. - Relacionar algunes troballes de la palpació amb patologia que típicament tracta la fisioteràpia (SHRE, SCT, lesions de lligaments...). - Diferenciar, mitjançant la palpació, algunes desviacions de la normalitat en el raquis. - Desenvolupar l’expressió oral i les habilitats docents. - Establir una posició corporal correcta a l’hora de palpar. - Indicar la posició més correcta al company a l’hora de ser palpat.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC EXPLORACIÓ: PALPACIÓ

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció a la palpació. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes.

Errors que cal evitar

Tema 2 Palpació de la cintura pelviana. Palpació òssia: cresta i espines ilíaques, trocànter major. Espina del pubis, tuberositat isquiàtica. Palpació d'estructures toves: adductors, triangle de Scarpa, zona glútia, isquiotibials

Tema 3 Palpació de genoll, turmell i peu. Genoll: palpació òssia, palpació d'estructures toves, rombe popliti. Turmell: palpació òssia, palpació d'estructures toves, localització dels tendons. Musculatura de la cama. Musculatura intrínseca

Tema 4 Palpació de la cintura escapular. Palpació òssia: clavícula: articulació acromioclavicular i esternoclavicular. Apòfisi coracoide. Tròquiter, troquí, corredora bicipital. Escàpula. Palpació d'estructures toves: músculs. Aixella

Tema 5 Palpació del colze, avantbraç, canell i mà. Colze: observació, palpació òssia, palpació d'estructures toves, fosa cubital. Canell i mà: observació; palpació òssia: ossos del carp; estructures toves: túnels, tabaquera anatòmica, musculatura intrínseca

Tema 6 Palpació del raquis. Palpació i identificació de les apòfisis espinoses. Palpació de les articulacions cervicals. Transverses cervicals i dorsals. Palpació muscular. Musculatura erectora del raquis. Quadrat lumbar

METODOLOGIA EXPLORACIÓ: PALPACIÓ

Tipologia Descripció Activitats introductòries

Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Exposició de la teoria general de la palpació, amb l’objectiu, més que transmetre uns coneixements, de guiar la reflexió cap a la manera com construïm el coneixement a partir de la percepció (teoria constructivista). Exercicis bàsics de palpació: diferenciació de diferents estructures: múscul, nervi, tendó.

Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica.

L’alumne aprèn de l’alumne. Mètode didàctic actiu en el qual els alumnes, per grup, preparen una part de la pràctica que després expliquen a un grup de companys. El professor facilita una guia exhaustiva de les estructures que cal palpar i de la manera de fer-ho, així com material bibliogràfic i models anatòmics. Al final de les pràctiques es fa la palpació per parelles guiada pel professor.


Guia docent


EXPLORACIÓ: PALPACIÓ Presencial Despatx de fisioteràpia: dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h Virtual mariaisabel.salvat@ urv.net

AVALUACIÓ EXPLORACIÓ: PALPACIÓ


S’avaluarà la localització i palpació de les estructures estudiades durant el curs.

100

FONTS D’INFORMACIÓ EXPLORACIÓ: PALPACIÓ

Bàsica HOPPENFELD, S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades. México: El Manual Moderno, 1976. TIXA, S. Atlas de anatomía palpatoria del cuello, tronco y extremidad superior: Investigación manual de superficie. Barcelona: Masson, 2000. TIXA, S. Atlas de anatomía palpatoria de extremidad inferior. Barcelona: Masson, 2000.

Complementària SIMONS, D. G.; TRAVELL, J. G.; SIMONS, L. S. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo. Madrid: Médica Panamericana, 2002. TRAVELL, J. G.; SIMONS, D. G. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 2. Extremidades inferiores. Madrid: Médica Panamericana, 2004. CHAITOW, L. Palpation Skills: Assessment and Diagnosis Through Touch. Philadelphia: Churchill Livingstone, 2000. CHAITOW, L. Terapia Manual. Valoración y diagnóstico. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001. GREENMAN, P. E. Principios y práctica de la medicina manual. 2a ed. Madrid: Panamericana, 1998.


https://www.healthyshopping.com/books/SearchOutput.asp?srchby=author&searchstring=Chaitow%2C+Leon%2C+N%2ED%2E%2C+D%2EO%2E

https://www.healthyshopping.com/books/Topics.asp?ItemCode=72&ListType=Publisher

Guia docent

CINESITERÀPIA ACTIVA

OBJECTIUS D’APRENENTATGE CINESITERÀPIA ACTIVA

- Comprendre els mecanismes fisiològics en els diferents tipus de treball muscular. - Identificar l’amplitud de treball muscular. - Definir la contracció i el treball muscular. - Definir les cadenes cinètiques musculars. - Identificar la unitat cinètica. - Descobrir les bases neurofisiològiques de la reeducació propioceptiva. - Conèixer els principis generals de la teràpia de suspensió i teràpia de politges. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions. - Diferenciar entre els diferents tipus de treball muscular. - Utilitzar els diferents tipus de contracció muscular. - Aplicar la mobilització activa i assistida. - Aplicar els diferents tipus de la teràpia de suspensió i teràpia de politges. - Utilitzar els efectes dels muntatges en la teràpia de politges. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).

- Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC CINESITERÀPIA ACTIVA

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Cinesiteràpia

1.1 Introducció, concepte i classificació Tema 2 Cinesiteràpia activa

2.1 Principis generals, definició i objectius 2.2 Principis bàsics de l’exercici terapèutic

Tema 3 Activitat muscular: tipus de contracció Tema 4 Treball estàtic

4.1 Principis generals, definició i objectius 4.2 Tipus de resistències 4.3 Interès, avantatges i inconvenients

Tema 5 Treball dinàmic 5.1 Principis generals, definició i objectius 5.2 Tipus: treball concèntric i excèntric 5.3 Tipus de resistències; interès, avantatges i inconvenients

Tema 6 Classificació de la cinesiteràpia activa 6.1 Indicacions generals i contraindicacions

Tema 7 Potenciació muscular 7.1 Principis generals, definició i objectius 7.2 Concepte neurobiològic i energètic 7.3 Concepte de força i de resistència 7.4 Factors estructurals. Efectes de l’entrenament muscular

Tema 8 Tècniques específiques de potenciació muscular 8.1 Indicacions i contraindicacions 8.2 Metodologia del treball estàtic i dinàmic 8.3 Treball isocinètic. Definició i mètode

Tema 9 Trajectòries o carreres 9.1 Desplaçament lineal. Llei de la longitud. Amplitud de treball muscular 9.2 Modificacions morfològiques del múscul segons l’amplitud habitual de treball 9.3 Exemples de modificacions

Tema 10 Estirament muscular 10.1 Principis neurofisiològics i mètodes


Guia docent

Tema11 Cadenes cinètiques musculars

11.1 Principis generals, definició i objectius 11.2 Anàlisi de la unitat cinètica i tipus de cadenes cinètiques 11.3 Característiques diferencials 11.4Tipus de reclutament

Tema 12 Reeducació propioceptiva 12.1 Definició, història 12.2. Bases neurofisiològiques, receptors sensorials 12.3 Classificació dels receptors: vestíbul laberíntic, visuals, cutanis, articulars, musculars 12.4 Arc reflex, funcions sensitives motrius 12.5 Tractament en la reeducació propioceptiva

Tema 13 Teràpia de suspensió 13.1 Principis generals, definició i objectius 13.2 Tipus de suspensions

Tema 14 Teràpia de politges 14.1 Principis generals, definició i objectius 14.2 Tipus de teràpia de politges 14.3 Muntatges de circuits amb politges. Emplaçament de la 1a politja 14.4 Acció i efectes del muntatge

METODOLOGIA CINESITERÀPIA ACTIVA

Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica.



Cas pràctic.

ATENCIÓ PERSONALITZADA CINESITERÀPIA ACTIVA



AVALUACIÓ CINESITERÀPIA ACTIVA






Cas pràctic. 10


Guia docent


CINESITERÀPIA ACTIVA Bàsica GÉNOT, C.; NEIGER, H.; LEROY, A.; PIERRON, G.; DUFOUR, M.; PÉNINOU, G.

Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1987. NEIGER, H. Estiramientos analíticos manuales. Madrid: Médica Panamericana, 1998. ROCHER. Reeducación psicomotriz por la poleoterapia. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1978. SIMONET, J. Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia. Medicina Física. Madrid: Praxis Médica, 1998.

Complementària MICHAEL, J. Los estiramientos. Desarrollo de ejercicios. Barcelona: Paidotribo, 1992. MOREAU, J. P. Le Stretching postural. París : Editions Sand, 1985. NETTER, F. H. Sistema musculoesquéletico. Barcelona: Salvat, 1988.


Guia docent

TERÀPIA MANUAL


TERÀPIA MANUAL - Definir els problemes de la immobilització i els efectes fisiològics de la cinesiteràpia. - Enumerar i diferenciar els conceptes dels diferents tipus d’articulacions. - Identificar els tipus de mobilització. - Realitzar correctament les tècniques estudiades. - Col·locar correctament el pacient i realitzar les tècniques amb la higiene postural correcta.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC TERÀPIA MANUAL

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Cinesiteràpia

1.1 Concepte i efectes fisiològics 1.2 Mobilització terapèutica, definició i principis bàsics

Tema 2 Repòs i immobilització 2.1 Problemes derivats de la immobilització i de l’enllitament prolongat 2.2 Prevenció 2.3 Postures correctores

Tema 3 Les immobilitzacions 3.1 Concepte 3.2 Modalitats i tècniques

Tema 4 Cinesiteràpia passiva 4.1 Classificació, modalitats i tècniques 4.2 Efectes fisiològics i terapèutics

Tema 5 Mobilització passiva angular analítica de les articulacions 5.1 Tècniques i sistemàtica

Tema 6 Mobilitat articular 6.1 Hipomotilitat i hipermotilitat 6.2 Concepte de barrera articular 6.3 Tracció i desplaçament 6.4 Extensió prolongada i impulsos rítmics

Tema 7 Introducció sobre manipulacions 7.1 Concepte de fixació articular 7.2 Fonaments per a la realització tècnica 7.3 Indicacions, contraindicacions i accidents 7.4 Memoràndum per evitar accidents

Tema 8 Traccions i elongacions terapèutiques 8.1 Concepte. Modalitats i tècniques 8.2 Traccions vertebrals. Efectes fisiològics 8.3 Indicacions i contraindicacions

METODOLOGIA TERÀPIA MANUAL

Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.


Cas pràctic.


Guia docent


TERÀPIA MANUAL Presencial 11 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310

300 Virtual [email protected]

AVALUACIÓ TERÀPIA MANUAL



Proves objectives de preguntes curtes

3 preguntes de resposta curta. 15




Cas pràctic. 10

FONTS D’INFORMACIÓ TERÀPIA MANUAL

Bàsica GÉNOT, C. Kinesioterapia. Principios. Madrid: Médica Panamericana, 1988. SCHENEIDER, W. Medicina manual terapéutica. Barcelona: Scriba, 1989. KALTENBORN, F. M. Fisioterapia manual. Extremidades. 10a ed. Madrid: Mc.Graw-Hill-Interamericana, 2001.

Complementària Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia, medicina física. Madrid: Praxis Médica,1998. KALTENBORN, F. M. Fisioterapia Manual. Columna. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2000 TIESCHER, H. Kiroterapia. Del hallazgo al tratamiento. Barcelona: Scriba, 1993. GREENMAN, P. E. Principios y práctica de la medicina manual. Madrid: Panamericana, 1998.


Guia docent

MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR


MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR - Definir què és la massoteràpia i per a què serveix. - Recordar les normes bàsiques en l’aplicació de la massoteràpia. - Identificar les diferents maniobres bàsiques del massatge. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions. - Anomenar els efectes fisiològics de les diferents maniobres del massatge. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació de la massoteràpia. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Aplicar correctament les maniobres bàsiques del massatge. - Aplicar correctament el sentit i el ritme a l’hora de fer un massatge. - Col·locar correctament les mans damunt del pacient a l’hora de fer el massatge. - Descriure correctament el massatge damunt de la pell, músculs, les seves fibres i estructures subjacents, seguint correctament la direcció de les fibres musculars. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta). - Identificar els músculs i la direcció de les seves fibres a l’hora de fer el massatge. - Tractar els PG mitjançant les tècniques de pressió. - Relacionar la història i principis de la tècnica neuromuscular (TNM) amb la seva pràctica i el tractament del dolor d’origen muscular. - Explicar què és una banda tensa. - Explicar les diferents tècniques que utilitzen la pressió estàtica per tractar el dolor d’origen muscular. - Establir una posició corporal correcta a l’hora d’aplicar la TNM. - Anar amb cura i respecte a l’hora de destapar un pacient. - Utilitzar la TNM per a l’exploració i tractament de la musculatura curta (interossis, intercostals, multífids...).

CONTINGUTS MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La massoteràpia

Concepte de massoteràpia. Antecedents històrics de la seva aplicació Efectes fisiològics. Normes bàsiques de l’aplicació del massatge Indicacions. Contraindicacions Maniobres bàsiques del massatge clàssic

Tema 2 Massatge de fregament Concepte Classificació: maniobres del fregament superficial i maniobres del fregament profund Indicacions. Efectes fisiològics. Descripció de la tècnica Exemples de la seva aplicació Fregament superficial: en tot el cos, en especial a tota l’esquena en general Fregament profund: musculatura de l’esquena en general i a les extremitats

Tema 3 Massatge de fricció Concepte. Descripció de la tècnica i efectes de la seva aplicació Indicacions

Tema 4 Massatge de pressió Concepte. Classificació: Pressió lliscant: efectes, indicacions, modalitats d’aplicació Pressió estàtica: efectes, indicacions, modalitats d’aplicació Aplicació de la tècnica.


Guia docent

Tema 5 Massatge de pastament

Concepte. Indicacions. Contraindicacions Classificació:

Pastament superficial: descripció de la tècnica, efectes fisiològics Exemples de la seva aplicació: pinça rodada sobre l’esquena Pastament profund: descripció de la tècnica, efectes fisiològics, modalitats d’aplicació Maniobres del massatge de pastament profund

Exemples de la seva aplicació: massatge descontracturant del trapezi, zona dorsal i lumbar. Massatge descontracturant al quàdriceps i als isquiotibials

Tema 6 Massatge de vibració Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes. Indicacions Vibració mecànica

Tema 7 Massatge de percussió Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Maniobres del massatge de percussió Exemples de la seva aplicació: massatge de percussió sobre quàdriceps, isquiotibials i tríceps sural Aplicació específica: massatge de palmells buit (clapping)

Tema 8 Massatge de derivació circulatòria Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Aplicació de la tècnica a les ES i a les EI

Tema 9 Pressoteràpia Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Aplicació a ES i EI

Tema10 Massatge a les cicatrius Tractament per a les cicatrius retràctils. Concepte. Indicacions. Efectes fisiològics Aplicació de la tècnica

Tema 11 Massatge general a les extremitats inferiors Aplicació de la tècnica

Tema 12 Massatge general a tota l’esquena Aplicació de la tècnica

Tema 13 Tècnica neuromuscular Introducció. Definició. Descripció de la tècnica. Temps d'aplicació Freqüència. Advertències al pacient

Tema14 Aplicació al raquis cervical. Aplicació al raquis dorsal. Aplicació al raquis lumbar

Tema15 Aplicació a les extremitats. Aplicació a les mans. Aplicació als peus

METODOLOGIA MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR


Introducció al massatge. Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Construcció compartida de la tècnica. Iniciació en la sensació obtinguda mitjançant l’alliberament de la tensió muscular per pressió estàtica.


Aplicació de les diferents maniobres de massatge. Aplicació de la TNM al raquis i a les mans. Última classe: relació entre palpació i TNM.


Guia docent


MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR Presencial A. Ramogosa: 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia).

Tel.: 977 310 300 I. Salvat: despatx de fisioteràpia. Dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h

Virtual [email protected]; mariaisabel.salvat@ urv.net

AVALUACIÓ MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR


S’avaluarà la realització pràctica del massatge. 100


S’avaluarà la realització pràctica de la TNM 100

FONTS D’INFORMACIÓ MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR

Bàsica BOIGEY, M. Manual de masaje. 5a ed. Barcelona: Masson, 1993. CANAMASAS IBÁÑEZ, S. Técnicas manuales: Masoterapia. 2a ed. Barcelona: Masson, 1993. DUFOUR, M. Masajes. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation; 26-100-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-37. SALVAT I. La técnica neuromuscular. Fisioterapia, 1999; 21 (monográfico 2): 46-55. CHAITOW L. Técnica neuromuscular. 2a ed. Barcelona: Edicions Bellaterra, 1999F.

Complementària CANAMASAS, S. Técnicas manuales de masoterapia. Nivel I (entre capítulo 4, 5), Nivel II. CHAITOW, L. Neuromuscular technique. A practitioner’s guide to soft tissue manipulation. New York: Thorsons, 1983. CHAITOW, L. Modern Neuromuscular Techniques, 2a ed. Philadelphia: Churchill Livingstone, 2003. CHAITOW, L. Terapia manual. Valoración y diagnóstico. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001. CHAITOW, L.; DELANY, J. Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 1. The Upper Body. Philadelphia: Churchill Livingstone. 2001. CHAITOW, L.; DELANY, J. Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 2. The Lower Body. Churchill Livingstone, 2002. SIMONS, D. G.; TRAVELL, J. G.; SIMONS, L. S. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo. Madrid: Médica Panamericana, 2002.

Altres recursos CHAITOW, L. Modern Neuromuscular Techniques. [vídeo]



https://www.healthyshopping.com/books/SearchOutput.asp?srchby=author&searchstring=Chaitow%2C+Leon+and+DeLany%2C+Judith


https://www.healthyshopping.com/books/SearchOutput.asp?srchby=author&searchstring=Chaitow%2C+Leon+and+DeLany%2C+Judith


Guia docent

RELAXACIÓ


RELAXACIÓ - Definir què és la relaxació i la possible connexió amb l’aplicació de les tècniques fisioterapèutiques. - Definir les tècniques de relaxació més rellevants amb relació a la seva evidència científica. - Conèixer les indicacions i els límits que tenen a veure amb l’aplicació d’aquestes tècniques. - Aplicar la seqüència de passos que cal seguir pel que fa a les tècniques més rellevants.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC RELAXACIÓ

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La relaxació com a eina de suport en el tractament de fisioteràpia

Introducció. Aspectes fisiològics de la relaxació. Teories psicològiques en relació a la relaxació. Objectius de l’aplicació d’aquestes tècniques. Recerca realitzada pel que fa a les tècniques de relaxació. La sessió de relaxació: condicions ambientals, paper del terapeuta i progressió de la tècnica.

Tema 2 Mètodes de relaxació Introducció i bases de cada mètode. Mètode d’entrenament autogen (tècnica de Schultz): etapes. Mètode de relaxació muscular progressiva (tècnica de Jacobson): etapes. Tècnica d’Alexander. Altres tècniques: Sofrologia. Ioga. Visualització mental. Antigimnàstica. Tai-txi.

METODOLOGIA RELAXACIÓ


Presentació genèrica de la unitat temàtica.

Sessió magistral Exposició teòrica dels temes 1 i 2 a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

Realització de pràctiques al laboratori, en grups (màxim 25 persones), on es posaran en pràctica les tècniques de relaxació més rellevants.

ATENCIÓ PERSONALITZADA RELAXACIÓ

Presencial 1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h 2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h Lloc: Despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i CC de la Salut)


AVALUACIÓ RELAXACIÓ

Tipologia Descripció % Proves objectives de preguntes curtes

Problemes i preguntes sobre els principals temes teòrics.

100



Guia docent


RELAXACIÓ Bàsica BERNSTEIN, D. A.; BORKOVEC, T. D. Entrenamiento en relajación progresiva.

9a ed. Bilbao: Desclee de Broker, 1996. PAYNE, A. R. Técnicas de relajación. Guía práctica. 2a ed. Barcelona: Paidotribo, 1997.

Complementària CAUTELA, J. R.; GRODEN, J. Técnicas de relajación: manual práctico para adultos, niños y educación especial. Barcelona: Martínez Roca, 1985. MISSISTRANO, J. P. De la conciencia de sí mismo a los métodos de relajación y a la sofrología aplicados en kinesiterapia. Encycl. Med. Chir. Kinésithérapie-Medecine physique-Réadaptation; 26-137-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-10.

Altres recursos Instituto internacional de Sofrología Caycediana [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05]. <http://www.sofrologia.com>

Sección Española de la Escuela Internacional de Sofrología [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.sofro.net/index.htm>

VI Congreso de la Sociedad del Dolor (Salamanca, 2002) [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.sedolor.es/salamanca2002ponencia.php?id=2>


http://www.sofrologia.com/

http://www.sofro.net/index.htm

http://www.sedolor.es/salamanca2002ponencia.php?id=2

Guia docent

TERMOTERÀPIA


TERMOTERÀPIA - Enumerar i raonar els efectes locals i generals de l’aplicació del fred i calor. - Definir termoteràpia i crioteràpia. - Identificar i diferenciar els diversos procediments d’aplicació de la termoteràpia i els de la crioteràpia. - Definir geoteràpia i peloteràpia i enumerar-ne les propietats i tècniques d’aplicació. - Definir l’alta freqüència i enumerar-ne les característiques principals i les tècniques d’aplicació. - Enumerar i raonar les indicacions i contraindicacions de l’aplicació del fred i calor. - Considerar quina és la tècnica d’aplicació de la termoteràpia o crioteràpia més adequada per a cada àrea de tractament. - Considerar els riscos de l’aplicació de la termoteràpia i crioteràpia i evitar-los.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC TERMOTERÀPIA

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Termoteràpia

1.1 Concepte 1.2 Aspectes biofísics 1.3 L’agent calòric i l’estímul tèrmic 1.4 Efectes fisiològics locals i generals 1.5 Indicacions i contraindicacions generals 1.6 Modalitats de transmissió de calor

Tema 2 Termoteràpia d’aplicació general 2.1 Concepte 2.2 Modalitats 2.3 Efectes 2.4 Indicacions i contraindicacions

Tema 3 Termoteràpia d’aplicació local 3.1 Concepte 3.2 Modalitats descripció 3.3 Efectes terapèutics 3.4 Tècniques d’aplicació 3.5 Indicacions

Tema 4 Peloteràpia o geoteràpia 4.1 Concepte. 4.2 Propietats del fang. Tipus de peloides 4.3 Aplicacions. Indicacions i contraindicacions

Tema 5 Alta freqüència 5.1 Definició 5.2 Classificació 5.3 Efecte tèrmic 5.4 Mecanismes d’acció 5.5 Propietats i indicacions 5.6 Contraindicacions

Tema 6 Ones curtes 6.1 Definició 6.2 Producció 6.3 Efectes fisiològics i terapèutics 6.4 Tipus d’elèctrodes 6.5 Tècnica i dosificació 6.6 Indicacions 6.7 Contraindicacions 6.8 Ona curta pulsativa (diferències)


Guia docent

Tema 7 Microones

7.1 Definició 7.2 Producció 7.3 Efectes biològics i fisiològics 7.4 Aparell i tècnica 7.4.1 Components 7.4.2 Tipus d’irradiadors 7.4.3 Metodologia 7.5 Indicacions 7.6 Contraindicacions 7.7 Precaucions 7.8 Diferències respecte a l’ona curta

Tema 8 Helioteràpia i fototeràpia 8.1 Definició 8.2 Tipus d’helioteràpia 8.2.1 Helioteràpia 8.2.2 Teràpia per infraroig 8.2.3 Teràpia per ultraviolats 8.3 Característiques terapèutiques dels infrarojos 8.4 Indicacions. 8.5 Contraindicacions 8.6 Tècnica d’aplicació

Tema 9 Crioteràpia 9.1 Concepte. 9.2 Efectes fisiològics 9.3 Modalitats i tècniques 9.4 Indicacions i contraindicacions

METODOLOGIA

TERMOTERÀPIA Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

ATENCIÓ PERSONALITZADA TERMOTERÀPIA

Presencial Dimecres, de 12 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Convalescènciai Cures Pal·liatives). Tel.: 977 310 300


AVALUACIÓ TERMOTERÀPIA

Tipologia Descripció % Sessió magistral S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen teòric

tipus test. 100

FONTS D’INFORMACIÓ TERMOTERÀPIA

Bàsica ARAMBURU DE VEGA, C.; MUÑOZ, E.; IGUAL, C. Electroterapia, termoterapia e hidroterapia. Madrid: Síntesis, 1998. KNIGHT, K. L. Crioterapia. Rehabilitación de las lesiones en la práctica deportiva. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2000.

Complementària MARTÍNEZ, M.; PASTOR, J. M.; SENDRA, F. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt Brace, 1998. LEHMANN, J. F., DE LATEUR, B. J. “Diatermia y terapéutica superficial con calor, láser y frío”. Dins F. H. Krusen et al., Medicina física y rehabilitación. Madrid: Panamericana, 1994, p. 295-380.



Guia docent

HIDROTERÀPIA


HIDROTERÀPIA - Enumerar les bases físiques de la hidroteràpia amb les seves aplicacions terapèutiques. - Identificar els efectes fisiològics i terapèutics de la hidroteràpia. - Descobrir les aigües mineromedicinals. - Explicar les diferents tècniques en hidroteràpia. - Descobrir l’exercici dins de l’aigua. - Aplicar correctament les diferents tècniques en hidroteràpia. - Aplicar correctament exercicis aquàtics segons les indicacions terapèutiques. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC HIDROTERÀPIA

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Hidroteràpia

1.1 Concepte. Història 1.2 Fonaments físics i aplicació. Efectes fisiològics

Tema 2 Equipament i tècniques d’aplicació en hidroteràpia 2.1 Efectes terapèutics 2.2 Banys totals. Banys parcials. Banys alterns. Raig de pressió 2.3 Teràpies en piscines i tancs 2.4 Indicacions i contraindicacions

Tema 3 Hidrocinesiteràpia 3.1 Moviments i exercicis dins l’aigua. Progressió de l’exercici 3.2 Aplicació i exemples de les diferents tècniques 3.3 Indicacions i contraindicacions

Tema 4 Hidrologia mèdica 4.1 Concepte. Principals característiques i classificació de les aigües mineromedicinals 4.2 Indicacions i contraindicacions de les aigües mineromedicinals i de les cures balneàries 4.3 Concepte de balneoteràpia, talassoteràpia, crenoteràpia, helioteràpia i climatologia mèdica. Indicacions i contraindicacions

METODOLOGIA HIDROTERÀPIA

Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.

ATENCIÓ PERSONALITZADA HIDROTERÀPIA



AVALUACIÓ HIDROTERÀPIA

Tipologia Descripció % Sessió magistral S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen tipus test

de 20 preguntes. 100



Guia docent


HIDROTERÀPIA Bàsica MARTÍNEZ, M.; PASTOR, J. M. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt

Brace, 1998. MOLINA, A. Rehabilitación: Fundamentos, técnicas y aplicación. Valladolid: Médica Europea, 1990. VIÑAS, F. Hidroterapia: La curación por el agua. Barcelona: Integral, 1994.


Guia docent

ELECTROTERÀPIA


ELECTROTERÀPIA - Diferenciar els efectes de les diferents tècniques d’electroteràpia sobre l’organisme. - Adquirir les bases teòriques per realitzar valoracions electrodiagnòstiques. - Definir el concepte d’electroteràpia. - Identificar els diferents tipus de corrents elèctrics i altres modalitats d’electroteràpia. - Enumerar els efectes terapèutics de cada modalitat d’electroteràpia. - Deduir quin és l’estat d’afectació del nervi mitjançant proves electrodiagnòstiques. - Executar correctament una prova electrodiagnòstica. - Identificar la modalitat d’electroteràpia adequada segons els seus efectes terapèutics. - Considerar els riscos que es deriven de la mala aplicació de les diferents modalitats de l’electroteràpia. - Considerar quina és la tècnica d’aplicació correcta (col·locació d’elèctrodes, etc.) i la dosi adequada per a l’ús terapèutic dels mitjans físics que s’estudien en aquesta unitat.

CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC ELECTROTERÀPIA

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció

1.1 Història. 1.2 Definició d’electroteràpia 1.3 Definició de corrent elèctric 1.4 Definició d’estímul bioelèctric 1.5 Bases d’electricitat aplicades a electroteràpia 1.6 Paràmetres comuns als impulsos en els corrents de baixa freqüència 1.7 Tipus de corrents emprats en electroteràpia 1.7.1 Paràmetres que defineixen el corrent elèctric 1.7.2 Paràmetres que classifiquen el corrent elèctric 1.7.3 Classificació: - Segons la freqüència - Segons la polaritat - Segons la forma 1.8 Formes fonamentals d’aplicació del corrent elèctric en electroteràpia

Tema 2 Corrent galvànic 2.1 Definició 2.2 Fonts de producció 2.3 Aplicacions terapèutiques 2.4 Polaritat 2.5 Efectes fisicoquímics 2.6 Efectes fisiològics 2.7 Precaucions en aplicar corrents galvànic 2.8 Indicacions 2.9 Contraindicacions 2.10 Perills d’aplicació del corrent galvànic 2.11 Tècniques d’aplicació 2.12 Dosificació

Tema 3 Iontoforesi 3.1 Definició 3.2 Bases experimentals 3.3 Tècnica d’aplicació 3.3.1 Coneixements previs 3.3.2 Material necessari 3.3.3 Preparació i col·locació dels elèctrodes 3.3.4 Dosi i temps d’aplicació 3.3.5 Tècnica de Bourguignon 3.4 Productes més freqüentment utilitzats en iontoforesi 3.5 Exemple de tractament 3.6 Indicacions 3.7 Contraindicacions


Guia docent

Tema 4 Corrents excitomotors

4.1 Definició 4.2 Efecte excitomotor 4.3 Factors que influeixen la contracció muscular 4.4 Punts motors 4.5 Indicacions 4.6 Contraindicacions

Tema 5 Electrodiagnòstic 5.1 Definició 5.2 Objectius 5.3 Proves d’electrodiagnòstic 5.3.1 Corba I/T o corba d’impulsos rectangulars: - Introducció - Metodologia - Descripció de valors obtinguts i característiques que cal tenir en compte - Interpretació 5.3.2 Corba I/A o corba d’impulsos exponencials: - Introducció - Metodologia - Descripció de valors obtinguts i característiques que cal tenir en compte - Interpretació 5.3.3 Prova d’excitabilitat faràdica: - Introducció - Metodologia - Interpretació

Tema 6 Corrents exponencials 6.1 Definició i característiques 6.2 Paràmetres que cal tenir en compte per a una aplicació correcta 6.3 Tècnica d’aplicació 6.4 Indicacions i contraindicacions

Tema 7 Corrents faràdics i compensats 7.1 Definició. 7.2 Utilitat del corrent faràdic 7.3 Biofísica de la contracció muscular 7.4 Efectes biològics i fisiològics 7.5 Indicacions 7.6 Contraindicacions 7.7. Tècnica d’aplicació 7.7.1 Tècnica bipolar 7.7.2 Tècnica monopolar 7.7.3 Fases d’una sessió amb corrent faràdic 7.7.4 Determinació de la cronàxia

Tema 8 Estimulació russa 8.1 Definició i característiques 8.2 Indicacions 8.3 Riscos de l’electroestimulació

Tema 9 Corrents interferencials 9.1 Definicions. 9.1.1 Interferència 9.1.2 Corrent interferencial 9.1.3 Teràpia interferencial 9.2. Tècniques d’aplicació 9.3 Paràmetres 9.4 Tipus d’elèctrodes 9.5 Indicacions 9.6 Contraindicacions


Guia docent

Tema 10 Electroanalgèsia i TENS

10.1 Definició 10.2 Principis d’acció 10.3 Paràmetres 10.4 Tècniques o tipus d’estimulació: 10.4.1 E. convencional 10.4.2 E. de baixa freqüència 10.4.3 E. breu i intensa 10.4.4 E. burst 10.4.6 E. modulada 10.5 Aplicació d’elèctrodes 10.6 Indicacions 10.7 Contraindicacions

Tema 11 Teràpia per ultrasons (sonoteràpia) 10.1 Definició 10.2 Efectes fisiològics i terapèutics 10.3 Indicacions 10.4 Contraindicacions 10.5 Tècnica 10.6 Modalitats

Temes de treball

Documentació facilitada pel professor (del tema 12 al 17)

Tema 12 Corrent de Träbert 12.1 Definició 12.2 Efectes principals 12.3 Indicacions 12.4 Tècnica de tractament 12.5 Paràmetres

Tema 13 Corrents diadinàmics o modulats de Bernard 13.1 Definició 13.2 Classificació, modulacions o formes d’ona 13.3 Sensacions i efectes que produeixen 13.4 Elecció de les formes d’ona 13.5 Paràmetres 13.6 Indicacions 13.7 Tècniques d’aplicació 13.8 Tècniques segons patologies

Tema 14 Làser 14.1 Definició 14.2 Producció 14.3 Tipus de làser 14.4 Efectes biològics del làser terapèutic 14.5 Indicacions i contraindicacions 14.6 Tècnica

Tema 15 TEC 15.1 Definició 15.2 Efectes biològics 15.3 Tècnica d’aplicació 15.4 Indicacions 15.5 Contraindicacions

Tema 16 Magnetoteràpia 16.1 Definició i concepte 16.2 Bases 16.3 Modalitats 16.4 Indicacions

Tema 17 Bioretoalimentació (biofeedback) 17.1 Definició 17.2 Bases 17.3 Modalitats 17.4 Indicacions


Guia docent

METODOLOGIA

ELECTROTERÀPIA Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica

Demostració pràctica i repetició per part dels alumnes.

Treballs Quadern amb apunts que el professor facilitarà a l’alumne.

ATENCIÓ PERSONALITZADA ELECTROTERÀPIA

Presencial Dimecres, de 12 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Convalescènciai Cures Pal·liatives). Tel.: 977 310 300


AVALUACIÓ ELECTROTERÀPIA





Treballs Exposició i treball. 10

FONTS D’INFORMACIÓ ELECTROTERÀPIA

Bàsica ARAMBURU DE VEGA, C.; MUÑOZ, E.; IGUAL, C. Electroterapia, termoterapia e hidroterapia. Madrid: Síntesis, 1998. CHANTRAINE, A.; GOBELET, C.; ZILTENER, J. L. Electroterapia. Encycl. Mèd. Chir. Kinésitherapie Medicine Physique. Réadaptacion; 26-145-A-10. París: Elsevier, 1998, p. 1-24 MARTÍNEZ, M., PASTOR, J. M.; SENDRA, F. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt Brace, 1998. RODRÍGUEZ, J. M. Electroterapia en fisioterapia. Madrid: Panamericana, 2000.

Complementària

KHAN, J. Principios y práctica de la electroterapia. Barcelona: Jims, 1991. PLAJA, J. Manual de ultrasonoterapia. Barcelona: Masson, 1988. REIG, E. La estimulación eléctrica transcutánea. Madrid: Cardiva, 1993. REIG, E. Tratamiento del dolor con iontoforesis. Madrid: Cardiva, 1993. RODRÍGUEZ MARTÍN, J. M. Electroterapia de baja y media frecuencia. Madrid: Mandala, 1994. ZAUNER GUTMAN, A. Recientes avances en fisioterapia. Barcelona: Jims, 1993.



Guia docent

FÍSICA

OBJECTIUS D’APRENENTATGE (CONEIXEMENTS, HABILITATS, ACTITUDS)

FÍSICA - Definir les magnituds i unitats físiques utilitzades en fisioteràpia. - Explicar les relacions entre les magnituds que intervenen en els principis i teories físiques utilitzades. - Aplicar els principis i teories físiques a models senzills biomecànics i bioelèctrics. - Analitzar sistemes de forces en models biomecànics senzills en situació d’equilibri. - Descriure el comportament reològic dels principals teixits. - Identificar les magnituds físiques que intervenen en el cos humà tant en estat de repòs com d’exercici. - Analitzar les magnituds físiques que intervenen en els sistemes mecànics utilitzats en tècniques de fisioteràpia. - Descriure els sistemes de producció dels agents físics utilitzats en fisioteràpia. - Avaluar el conjunt de prestacions dels equips utilitzats en fisioteràpia a partir de les especificacions d’aquests equips. - Identificar les magnituds i unitats utilitzades en els equips productors d’agents físics i els seus mecanismes de control. - Identificar els riscos associats a la utilització d’agents físics en fisioteràpia. - Reconèixer els agents físics que intervenen en les tècniques, els seus mecanismes de control i els riscos associats. - Ésser conscient de les aportacions realitzades per altres disciplines a la fisioteràpia. - Mostrar interès per utilitzar amb precisió conceptes i relacions propis de la física. - Demanar l’ajut i col·laboració, en cas necessari, d’altres professionals qualificats en les tècniques i en el maneig dels agents físics.

CONTINGUTS - PROGRAMA TEÒRIC FÍSICA

Introducció Presentació. Física mèdica i fisioteràpia Tema 1 Vectors. Magnituds escalars i magnituds vectorials. Sistema Internacional

d’unitats (SI). Components d’un vector. Vectors lliures i vectors lliscants. Operacions amb vectors. Moment d’un vector respecte d’un punt. Exercicis

Tema 2 Estàtica. Equilibri translacional. Equilibri rotacional. Centre de gravetat. Estàtica aplicada al cos humà. Exercicis

Tema 3 Formes d’energia mecànica. Energia cinètica i energia potencial. Treball en translació i rotació. Exercicis

Tema 4 Reologia. Característiques i comportament del materials biològics. Propietats reològiques. Propietats de l’os, del cartílag i del teixit tou. Exercicis

Tema 5 Bases físiques de l’electroteràpia. Corrent elèctric. Tipus de corrent elèctric. Producció i control. Elèctrodes. Electricitat en el cos humà. Models elèctrics. Seguretat elèctrica. Exercicis


Guia docent

Tema 6 Ultrasons. Concepte. Producció. Propagació de l’onda ultrasònica en materials

biològics. Control del feix. Dosimetria. Riscos. Exercicis

Tema 7 Radiacions electromagnètiques: microones. Concepte. Producció. Interacció amb el material biològic. Control del feix. Riscos. Exercicis

Tema 8 Radiacions electromagnètiques: làser. Concepte. Producció. Paràmetres físics del feix. Control. Dosimetria. Riscos. Exercicis

CONTINGUTS - PROGRAMA PRÀCTIC FÍSICA

Bloc/tema/mòdul Descripció Problemes i exercicis

El 40% del temps assignat a la matèria es dedicarà al plantejament, discussió i resolució de problemes i exercicis prèviament proposats a l’alumne.

METODOLOGIA FÍSICA


Presentació genèrica de l’assignatura. Utilització de l’entorn virtual Moodle en l’assignatura.

Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Problemes i exercicis

Discussió a l’aula de la resolució dels problemes i exercicis plantejats.

ATENCIÓ PERSONALITZADA FÍSICA

M. López

Unitat de física mèdica. Dilluns i dimarts de 10 h a 11 h. Edifici 4, planta 3.

AVALUACIÓ FÍSICA

Tipologia Descripció % Proves objectives test i preguntes curtes

Blocs temàtics.

50

Prova pràctica

Problemes i exercicis.

50

FONTS D’INFORMACIÓ FÍSICA

Bàsica PEDRAZA, M. L.; MIANGOLARRA, J. C.; DIAS, D.; RODRÍGUEZ, L. P. Física aplicada a las ciencias de la salud. Barcelona: Ed. Masson, 2000. RODRÍGUEZ MARTÍN, J. M. Electroterapia en fisioterapia. 2a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2004. Apunts i material pràctic que es posarà a disposició de l’alumne.


Guia docent

PRÀCTIQUES HOSPITAL

OBJECTIUS D’APRENENTATGE PRÀCTIQUES HOSPITAL

- Aplicar els procediments adequats, corresponents a les diferents unitats temàtiques, per a la valoració de pacients de la unitat de fisioteràpia de l’hospital. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta). - Mantenir una actitud d’aprenentatge i de millora (manifestar interès per allò que es fa). - Manifestar respecte, valoració i sensibilitat davant el treball en les pràctiques hospitalàries. - Mantenir una actitud de responsabilitat pel que fa als compromisos adquirits envers el pacient, ell mateix, els companys i el professorat.

CONTINGUTS PRÀCTIQUES HOSPITAL

Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Equipament i tècniques d’aplicació en hidroteràpia.

Banys totals. Banys parcials. Banys alterns. Raig de pressió. Teràpies en piscines i tancs

Tema 2 Aplicació de les diferents maniobres bàsiques del massatge clàssic Tema 3 Aplicació dels diferents mitjans de la termoteràpia Tema 4 Aplicació de l’electroteràpia

METODOLOGIA PRÀCTIQUES HOSPITAL

Tipologia Descripció Pràctiques hospital

Aplicació a casos pràctics reals. Treball que es demana a partir d’un cas pràctic.

ATENCIÓ PERSONALITZADA PRÀCTIQUES HOSPITAL


Virtual [email protected], [email protected]

AVALUACIÓ PRÀCTIQUES HOSPITAL

Tipologia Descripció % Pràctiques hospital Pràctiques hospital

S’avaluarà cada alumne mitjançant una fitxa. Correcció del treball.

100




DADES IDENTIFICATIVES Assignatura...

Documents

Transcript of DADES IDENTIFICATIVES Assignatura...