Dades geogràfiques de Bèlgica

Laia Ibañez

Situació geogràfica

• La seva superfície total, incloent-hi els cosos d'aigua, és de 33.990 km², mentre que la superfície terrestre és de 30,529 km². Bèlgica té tres regions geogràfiques principals.

• l'alta Bèlgica: situada al sud-est i constituïda pel massís de les Ardenes

• la Bèlgica mitjana: situada al nord de la línia Sambre-Mosa, territori de transició a la baixa Bèlgica, amb altituds sempre inferiors als 200 m;

• la baixa Bèlgica: regió que no passa dels 50 m d'altitud i que constitueix un bocí de la gran planura de l’europa del nord i que no està separada per cap

accident geogràfic natural dels Països Baixos.

Principals rius• L'altiplà central és ondulada, escassament elevada i

travessada per molts cursos fluvials, en la qual s'ubiquen un gran nombre d'amplis i fèrtils valls rics en sòl al · luvial. En diverses àrees es troben coves, grutes i barrancs.

• Les terres altes de les Ardenes formen un altiplà amb nombrosos boscos a una alçada mitjana de 490 m. S'estén cap al sud de Bèlgica, l'interior de Luxemburg i al nord-est de França. Aquí es localitza el Botrange, el pic més alt de Bèlgica (694 m). La regió és en general rocosa i poc apta per a l'agricultura.

• Els rius principals són el Escalda (Scheldt) i el Mosa. Tots dos neixen a França i són navegables en la seva major part al seu pas per Bèlgica.

Principals muntanyes• Es divideix geogràficament en 3 regions: la plana costanera al

nord-oest, l'altiplà central i els planells de les Ardenas al sud-est.

• Seguint l'exemple dels Països Baixos, la planicie costanera ha guanyat alguns espais del Mar del Nord (polders) per mitjà de dics i canals. En aquesta regió hi ha la plana de Flandes, part de la conca Belgo-neerlandesa.

• L'altiplà central, a l'interior, és una àrea llisa i de poca altitud, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per nombroses vies navegables, com els rius Mosa, el seu afluent el Sambre i el Escalda. Aquí també hi ha estructures d'un relleu més aspre, com coves i petites goles.

• La regió de les Ardenas és més accidentada que les altres dues. En aquesta regió es localitza el punt més alt de Bèlgica, la Signal de Botrange, amb només 694 metres d'altitud. El massís hercinià es divideix, al seu torn, en: Condroz, un altiplà baixa i coberta de boscos, la Famenne i la Fagne, depressions entre el Condroz i les Ardenas, i, finalment, les Ardenas pròpiament dites, amb boscos, landes i torberes.

• La regió de les Ardenas és més accidentada que les altres dues. En aquesta regió es localitza el punt més alt de Bèlgica, la Signal de Botrange, amb només 694 metres d'altitud. El massís hercinià es divideix, al seu torn, en: Condroz, un altiplà baixa i coberta de boscos, la Famenne i la Fagne, depressions entre el Condroz i les Ardenas, i, finalment, les Ardenas pròpiament dites, amb boscos,

landes i torberes.