D’ARQUEOLOGIA I - ceipac.ub.educeipac.ub.edu/biblio/Data/A/1019.pdf · ponÈncies paleontologia...

PRIMERES JORNADES

D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIADE PONENTBALAGUER I LLEIDA, 17 I 18 D’ABRIL DE 2015

COMISSIÓ ORGANITZADORA

Josep Gallart Fernàndez Arqueòleg territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Àngel Galobart LorenteCap del Grup de Recerca del Mesozoic Institut Català de Paleontologia

Montserrat Baiges MinguellaCol·laboradoraServeis territorials de Cultura a Lleida

Rosa Mercado GuiradoCol·laboradoraServeis Territorials de Cultura a Lleida

Marta Monjo GallegoArqueòloga TerritorialServeis Territorials de Cultura a Lleida

Gerard Pamplona MolinaCol·laboradorServeis Territorials de Cultura a Lleida

Josep Tort BardoletTècnicServeis Territorials de Cultura a Lleida

Robert Querol ButiaAuxiliar administratiuServeis Territorials de Cultura a Lleida

Xavier Reñé EscuéAdministratiuServeis Territorials de Cultura a Lleida

Montserrat Sorolla RaedoAdministrativaServeis Territorials de Cultura a Lleida

Carme Alòs TrepatDirectora del Museu de la Noguera

Eva Solanes PotronyConservadora del Museu de la Noguera

Josep Giralt BalagueróDirector del Museu de Lleida: diocesà i comarcal

ORGANITZACIÓ

DIPÒSIT LEGAL L 373-18 DISSENY I MAQUETACIÓ: cr3ativa.com IMPRESSIÓ: Arts Gràfiques de la Diputació de LleidaEDICIÓ 2018

PONÈNCIES PALEONTOLOGIADINOSAURES A LES TERRES DE LLEIDA: ESTUDI PALEONTOLÒGIC I GEOLÒGIC DEL JACIMENT DEL CRETACI SUPERIOR DE L’ESPINAU (LA NOGUERA) ......................................................................................................................................................................................................................................... 12

Víctor Fondevilla, Novella Razzolini, Francesco Battista, Bernat Vila, Àngel Galobart

PONÈNCIES ARQUEOLOGIAEL POBLAMENT PREHISTÒRIC DEL PREPIRINEU DE LLEIDA: NOVES DADES I APORTACIONS METODOLÒGIQUES ................................................................................... 22

Miquel Roy Sunyer, Jezabel Pizarro Barberà, Javier Plasencia Figueroa, Jorge Martínez-Moreno, Rafael Mora Torcal

ABRIC PIZARRO (ÀGER, LLEIDA): UN NOU JACIMENT DEL PALEOLÍTIC MITJÀ AL PREPIRINEU ORIENTAL................................................................................................. 32

Susana Vega Bolivar, Sofía C. Samper Carro, Jezabel Pizarro Barberà, Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno, Alfonso Benito-Calvo

ROCA DEL BOUS (CAMARASA, LLEIDA): UN MODEL PER A LA TRANSMISSIÓ DE CONEIXEMENTS SOBRE ELS NEANDERTALS A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ............................................................................................................................................................................................................................... 40

Xavier Roda Gilaber, Jorge-Martínez-Moreno, Ignacio de la Torre Sainz, Rafael Mora Torcal, Miquel Roy Sunyer, Alfonso Benito-Calvo, Susana Vega Bolívar,

Javier Plasencia Figueroa, Jezabel Pizarro, Sofia Samper Carro

COVA GRAN DE SANTA LINYA, LA HISTÒRIA DELS ÚLTIMS 50.000 ANYS AL VESSANT SUD DELS PRINEUS ............................................................................................... 50

Rafael Mora Torcal, Jorge Martínez-Moreno, Alfonso Benito-Calvo, Paloma González Marcen, Susana Vega Bolivar, Miquel Roy Sunyer, Xavier Roda Gilabert, Sofia Samper Carro

DARRERES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR FINAL AL VESSANT SUD DELS PIRINEUS OCCIDENTALS CATALANS: LA TRANSICIÓ ENTRE EL MAGDALENIÀ SUPERIOR I EL MAGDALENIÀ MITJÀ A LA COVA DEL PARCO (ALÒS DE BALAGUER, LA NOGUERA) ...................................... 60

Xavier Mangado, Marta Sánchez de la Torre, José-Miquel Tejero, Natàlia Egüez, Gala García-Argüdo, Óscar Pérez-Parque, Josep Maria Fullola, Maria Àngels Petita, Raül Bartrolí

EL JACIMENT DE CANTORELLA (MALDÀ, URGELL): ESBÓS D’UN HÀBITAT A L’AIRE LLIURE DEL NEOLÍTIC FINAL-CALCOLÍTIC I DEL BRONZE PLE .............. 68

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Dominika Nociarová

UN ENTERRAMENT COL·LECTIU EN BALMA, DE L’EDAT DEL BRONZE, AL TERME MUNICIPAL DE TORREBESSES (EL SEGRIÀ) .................................................... 82

Miquel Gea Bullich

LA FORTALESA DELS VILARS (ARBECA, LES GARRIGUES): NOVES APORTACIONS SOBRE LA PRIMERA EDAT DEL FERRO I L’ÈPOCA IBÈRICA (2010-2015) ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 88

Natàlia Alonso, Joan Bernal, Alba Castellano, Sergi Gonzàlez, Emili Junyent, Joan B. López, Jordi Martínez, Jordi Mazuque, Ariadna Nieto, Josep Antoni Oliva,

Gaël Piquès,Georgina Prats Sílvia Vila

DARRERES NOVETATS AL MOLÍ D’ESPÍGOL (TORNABOUS, URGELL): LA INTERVENCIÓ DE L’1% CULTURAL DE L’ANY 2013 ........................................................ 100

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Gemma Piqué Palacín, Jordi Principal Ponce, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

TRETZE ANYS DE RECERCA A LA FORTALESA ILERGETA DELS ESTINCLELLS. CAMP D’EXPERIMENTACIÓ DE LA PROTOHISTÒRIA (CEP): UN MODEL CIENTÍFIC I PEDAGÒGIC ........................................................................................................................................................................................................................... 110

Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Rafel Jornet, Natàlia Alonso, Borja Gil, David Asensio, Laia Castillo, Marta Merino, Mireia Pinto

EL NUCLI IBÈRIC DEL TOSSAL DE LA PLETA (BELIANES, L’URGELL), UNA CIUTAT ILERGETA DEL SEGLE III AC ................................................................................. 122

David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Cristina Garcia-Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès

PUIG CASTELLAR (BIOSCA, LA SEGARRA). UN CASTELLUM DE LA SEGONA MEITAT DE SEGLE II AC A L’INTERIOR DE CATALUNYA ............................................ 130

Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà, Josep Guitart

EL CASTELLUM ROMANOREPUBLICÀ DE MONTERÓ 1 (CAMARASA, LA NOGUERA): UN POST AVANÇAT DEL NORD-EST DE LA CITERIOR ................................ 140

Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós

| 2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT6

ÍNDEXÍNDEX

EL TOSSAL DE CAL MONTBLANC (ALBESA) .............................................................................................................................................................................................................. 148

Lluís Marí Sala, Víctor Revilla Calvo

LA VIL·LA DEL ROMERAL (ALBESA, LA NOGUERA): UN EXEMPLE D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI D’ILERDA EN ÈPOCA IMPERIAL ..................................................... 154

Lluís Marí Sala, Víctor Revilla Calvo

LA CIUTAT ROMANA DE IESSO. PARC ARQUEOLÒGIC DE GUISSONA (2011-2014) ......................................................................................................................................... 160

Josep Guitart, Joaquim Pera, Núria Romaní, Núria Padrós, César Carreras, Esther Rodrigo, Josep Ros, Gemma de Solà

GESTIÓ, RESULTATS I RECERCA DEL PROGRAMA D’ARQUEOLOGIA URBANA DE GUISSONA (2010-2014) ............................................................................................... 174

Josep Ros Mateu

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL SUBURBIUM DE LA CIUTAT ROMANA DE IESSO (GUISSONA, LA SEGARRA) ..................................................................................... 184

Dídac Pàmies Gual

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA ALS SARCÒFAGS DE MORULLS DE GERB (LA NOGUERA) .................................................................................................... 188

Núria Armentano, Dominika Nociarová, Anna Camats, Marta Fàbregas

LA NECRÒPOLIS TARDOANTIGA DE SANTA MARIA DEL PLA, SEGLES VI-VII (ÀGER, LA NOGUERA) ........................................................................................................... 196

Òscar Trullàs Ledesma

EL JACIMENT IBÈRIC I VISIGOT DEL TOSSAL DEL MORO (CASTELLSERÀ, L’URGELL). DARRERES NOVETATS .......................................................................................... 202

Òscar Escala, Anna Colet, Marta Mulet, Jordi Mazuque, Jordi Martínez

RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA DUTA A TERME AL JACIMENT DE MIRAMBÓ (SANT MARTÍ DE MALDÀ, L’URGELL) .................. 210

Núria Armentano Oller, Josep Gallart Fernàndez, Dominika Nociarová, Miquel Torres Benet, Francesc Busquets

TREBALLS DE CONSOLIDACIÓ DEL RECINTE EMMURALLAT DEL PLA D’ALMATÀ (BALAGUER) 2013-2014 .............................................................................................. 224

Esteve Nadal Roma

EL CASTELL FORMÓS DE BALAGUER: UN PALAU ANDALUSÍ? DARRERES DESCOBERTES ............................................................................................................................. 228

Carme Alòs, Joan Bové, Carme Brusau, Javier Escuder, Eva Solanes, Mireia Subirada

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A L’ENTORN DE L’ANTIGA SANTA MARIA D’ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA) ...................................................................................... 236

Marta Mulet, Marta Aguilà

LA CULTURA MATERIAL DE LA TORRE DEL CARAGOL (LA FORÇA D’ESTANY, PONTS, NOGUERA) ............................................................................................................... 244

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

DARRERES INVESTIGACIONS AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC D’ANTONA (ARTESA DE SEGRE, LA NOGUERA) ........................................................................................... 254

Anna Camats, Josep Ros

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLSANTA. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES DE 2008 A 2012 ................................................................................................. 262

Josep Maria Vila Carabasa

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL CALL DE TÀRREGA 2011 ....................................................................................................................................................................... 278

Oriol Saula Briansó, Anna Colet Marcé, Jordi Mazuque

L’ADOBERIA DEL CARRER SANT ANTONI DE LLEIDA ............................................................................................................................................................................................... 288

Marta Morán Álvarez

2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 7

ÍNDEX

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL VILOT. L’ANTIGA VILA D’ALMACELLES........................................................................................................................................................... 294

Montse Gené Castan, Josep Ibarz Gilart

REDESCOBRINT EL PASSAT: ARQUEOLOGIA URBANA A LA VILA D’AGRAMUNT (L’URGELL) ........................................................................................................................ 304

Òscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano

RESULTATS PRELIMINARS DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS DARRERS PROJECTES DE RESTAURACIÓ DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA (VALLBONA DE LES MONGES, URGELL) ...................................................................................................................................................................................................................... 316

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

FITXES ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 329LA CONSTRUCCIÓ DE L’EMBASSAMENT DE L’ALBAGÉS: RELACIÓ D’INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES REALITZADES EN EL PATRIMONI CULTURALIMMOBLE AFECTAT PER L’OBRA (ANYS 2010-2012) ................................................................................................................................................................................................ 331

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE L’ALBI (LES GARRIGUES) .............................................................................................................................................................. 335

CONTROL ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL PARC EÒLIC DE LES ROTES (LA GRANADELLA I BELLAGUARDA, LES GARRIGUES) .................. 339

CONTROL ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE D’ENDERROC DE L’EDIFICI SITUAT AL CARRER MIRACLE, 9 BALAGUER (LA NOGUERA, LLEIDA) ................................... 341

EL CASTELL DE CASTELLÓ DE FARFANYA .................................................................................................................................................................................................................... 343

INTERVENCIÓ PREVENTIVA A LA PLAÇA MAJOR D’ARTESA DE SEGRE............................................................................................................................................................... 345

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE DEL PLA DE BARRIS DEL NUCLI ANTIC DE PONTS (LA NOGUERA, LLEIDA) ...................................................................... 347

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC (BALAGUER, LA NOGUERA) ........................................................................................ 349

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A LA COL·LEGIATA DE SANT PERE D’ÀGER ........................................................................................................................................ 351

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA A SANTA COLOMA (ÀGER, LA NOGUERA) ................................................................................................................................ 353

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE LA GIRONELLA (BALAGUER, LA NOGUERA) ....................................................................................................................... 355

L’ABRIC DEL XICOTÓ (ALÒS DE BALAGUER, LA NOGUERA). NOVES EVIDÈNCIES DEL NEOLÍTIC ANTIC A LA VALL MITJANA DEL RIU SEGRE ................................. 357

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DEL CASTELL DE SANT MIQUEL D’ALTA-RIBA .................................................................................................................................. 359

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE CONCABELLA. EXCAVACIÓ DE LA TORRE NORD-OEST (ELS PLANS DE SIÓ, LA SEGARRA) ..................................... 361

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT IBÈRIC DEL PLA DE LES TENALLES DE GRANYANELLA (LA SEGARRA) ........................................................................... 363

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC DE CERVERA .............................................................................................................................. 365

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A LA TORRE DEL CASTELL IVORRA, “TORRE DEL MORO” ............................................................................................................. 367

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SANTA FE ....................................................................................................................................... 369

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A BOVALAR ............................................................................................................................................................................................... 371

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CAMPANAR I LES COBERTES DE DUES CAPELLES AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA .............. 373

RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA I DE L’ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE L’ENTERRAMENT ENT-271 DEL CEMENTIRI PARROQUIAL DE L’ANTIGA SANTA MARIA D’ALCARRÀS.......................................................................................................................................................... 375

RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L’HORTA HISTÒRICA D’ALCARRÀS: EL CAS DEL MOLÍ DEL SASTRE ............................................................................... 377

UN FORN PREHISTÒRIC AL RACÓ DEL BENEFICI ...................................................................................................................................................................................................... 379

ÍNDEX ÍNDEX


INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE TÀRREGA (L’URGELL) ............................................................................................................................................................... 381

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC AL CASTELL DE VERDÚ ........................................................................................................................................................................... 383

EL POU DE GEL D’AGRAMUNT (L’URGELL) .................................................................................................................................................................................................................. 385

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL SOLAR NÚM. 30 DEL CARRER POU DEL GEL (TÀRREGA, URGELL)UN NOU TRAM DE LA MURALLA BAIX-MEDIEVAL DOCUMENTAT EN EL MARC DELS TREBALLS DE RECUPERACIÓ PATRIMONIAL DEL POU DE GEL .................. 389

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT ............................................................................................................................... 393

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA DEL SITJAR (VILAGRASSA, URGELL) .......................................................................................................................................... 395

ÍNDEX


ARQUEOLOGIA ARQUEOLOGIA


LA VIL·LA DEL ROMERAL (ALBESA, LA NOGUERA):

UN EXEMPLE D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI D’ILERDA EN

ÈPOCA IMPERIALLluís Marí Sala a, Víctor Revilla Calvo b

RESUMLa vil·la del Romeral és un establiment amb una complexa

seqüència d’ocupació al llarg de l’època imperial. La pri-mera fase correspon a un edifi ci de característiques poc

defi nides que es basteix a inicis del segle I dC. Aquesta construcció és substituïda per un gran edifi ci, amb funció

residencial i dotat de balnea, que sembla haver estat en ús durant els segles I-III dC. Cap a mitjans segle IV es duu

a terme una reconstrucció monumental que utilitza noves formes arquitectòniques i decoratives, però l’edifi ci sem-

bla abandonar-se aviat. Algunes evidències indiquen una reocupació en època visigoda.

PARAULES CLAUVil·la, mosaics, hàbitat rural, paisatges, antiguitat tardana.

ABSTRACTThe Roman villa of Romeral is a settlement with a rather

complex sequence of occupation throughout the Roman im-perial period. The initial phase corresponds to an indistinct

construction dated to the fi rst century AD. This construction is later substituted by a large residential area, equipped with balnea, which seems to be dated between the fi rst and third

centuries AD. Approximately in mid-fourth century AD a signifi cant reconstruction was carried out, drawing on new

architectural and decorative features. However, this building seems to be abandoned soon after. Some evidence may sug-

gest a reoccupation during the Visigothic period.

KEYWORDS Villa, mosaic, rural settlement, landscapes, Late Antiquity.

a. ArqueoRadar, SLb. Universitat de Barcelona

ARQUEOLOGIA


INTRODUCCIÓEntre les darreries del segle I aC i els segles V-VI dC, les terres de Ponent van ser ocupades progressivament per una munió d’assentaments rurals que la investigació arqueològica està en procés de definir. Aquests establiments ocupaven sobretot el territori vertebrat per la xarxa hidrogràfica que formen els rius Segre i la Noguera Ribagorçana. En el vèrtex de l’estruc-tura de poblament se situava la vil·la, alhora residència dels propietaris i centre d’explotació agropecuària. Aquesta dualitat explica la creació d’una arquitectura acurada que combinava programes constructius i decoratius luxosos amb la presència d’estructures i instal·lacions destinades a l’activitat agrícola-ramadera i artesana.En el territori més proper a la ciutat d’Ilerda s’han identificat algunes vil·les de gran importància per la seva arquitectura. Algunes han estat objecte d’excavacions parcials, como Torre Andreu (la Bordeta) o el Tossal del Moro (Corbins) (Rafel, 1993; Marí, Revilla, 2003b). L’entitat d’altres només ha estat definida a partir d’evidències indirectes, com el cas de la vil·la de Raimat (Pérez et al., 1988). Sense cap mena de dubte, però, la vil·la més coneguda és la del Romeral, al terme d’Albesa. Les intervencions realitzades en aquest lloc des del 1961 han permès reconstruir les ca-racterístiques i l’evolució d’un assentament ocupat de forma ininterrompuda durant un període de poc més de 4 segles, des d’època d’August/Tiberi fins a inicis del segle V dC. Dins aquest espai temporal ha estat possible identificar una sèrie de fases constructives molt ben definides, que corresponen a un edifici de grans dimensions i amb una complexa orga-

nització interna. La presència d’una pars urbana definida per un programa decoratiu acurat i l’existència de certes infraes-tructures bàsiques (com uns balnea), permeten definir l’esta-bliment com una vil·la amb una pervivència, com a mínim, entre un moment avançat del segle I i les darreries del segle IV inicis del V dC. El lloc també ha proporcionat evidències de freqüentació en època visigoda.La vil·la del Romeral es troba a quatre quilòmetres al NO d’Al-besa, sobre la primera terrassa al·luvial de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, i a 13 quilòmetres de la confluència d’aquest riu amb el Segre. L’emplaçament de la vil·la a la cota de 252 m i la seva posició, 18 m sobre el riu, li atorga una àmplia visió de la riba dreta i la vall del riu al S i SO, pel fet que cap al nord i el nord-est la suc-cessió de terrasses i l’absència d’accidents del relleu impor-tants asseguren el domini visual de les primeres formacions orogràfiques del Prepirineu: la Serra Llarga i el Montsec d’Ares. La disposició de la primera d’aquestes formacions i dels dos cursos fluvials esmentats defineix una plana molt àmplia, de forma aproximadament triangular que va perdent alçada suaument des del NE. L’elecció de l’emplaçament també pre-tenia reforçar l’efecte monumental de l’arquitectura. Finalment, l’emplaçament triat permetia un accés fàcil a la xarxa viària local. Molt a prop de la vil·la, a la partida de Cal Montblanc, se situa una construcció, de funció imprecisa i da-tada entre els segles I i IV, que controlava visualment el traçat de dues vies que es dirigien cap als dos passos de la Serra Llar-ga: Algerri i Castelló de Farfanya (Rovira, Marí, 1998).

Figura 1. Planta general de l’edifici, amb indicació de les fases altimperials, en gris, i la fase del segle IV, en negre. En color vermell, estructures de pletes modernes.



HISTÒRIA D’UN DESCOBRIMENTLa vil·la va ser descoberta de forma casual l’any 1961, quan es va localitzar un primer mosaic. Els anys 1965, 1966 i 1968, sota la direcció de Rodrigo Pita i Luis Díez-Coronel, l’IEI va endegar sengles campanyes d’excavació que van permetre localitzar un conjunt de mosaics policroms i delimitar bona part d’un edifici de grans dimensions que responia als models més sofisticats de l’arquitectura rural romana (Pita, Díez-Coronel, 1963; Díez-Coronel, 1970; Díez-Coronel, Pita, 1969-1970 1966 i 1970; Pita, Díez-Coronel, 1964-1965). L’atenció atorgada a la localització i recuperació dels mosaics explica el limitat co-neixement de la vil·la, tot i aparèixer en estudis científics im-portants (Gorges, 1979). De fet, només es va intervenir en les galeries pavimentades amb mosaics que envoltaven el pati del peristil -que no va ser excavat- i algunes habitacions dels costats N i O. A més, els treballs es van concentrar en les darre-res fases d’ocupació: les relacionades amb una reorganització global de l’edifici dins el segle IV i el posterior abandonament. Les fases més antigues només es van documentar mitjançant sondeigs molt limitats. Aquest fet ha dificultat els intents pos-teriors per definir l’evolució general de la vil·la i interpretar, en particular, la fase representada per la construcció de l’edifici senyorial. En termes generals, els descobridors parlen d’una primera ocupació que se situaria entre els segles I a III dC i que finalitzaria amb les suposades destruccions que acompan-yaren les incursions bàrbares del 260 dC. Amb posterioritat, dins el Baix Imperi, s’hauria bastit un nou edifici, organitzat de forma rigorosa a l’entorn d’un peristil i decorat amb luxe, que hauria estat destruït en el context de les invasions del segle V dC.L’any 1968 els treballs es van interrompre i no es va realitzar cap nova intervenció fins al 1995, quan es va iniciar un progra-ma sistemàtic d’excavacions arqueològiques. Aquestes exca-vacions han permès ampliar el coneixement de la vil·la i docu-mentar les fases d’un establiment que neix la primera meitat del segle I dC i que va ser reconstruït i reformat diverses vega-des, transformant la seva arquitectura i naturalesa fins a finals del s. IV (Marí, Revilla, 2003a; Marí, Revilla, 2006) (fig. 1).

LES PRIMERES FASES D’OCUPACIÓ (SEGLES I-III DC)Les excavacions recents han proporcionat evidències d’un primer establiment de certa entitat, bastit amb carreus de grans dimensions. Se’n desconeixen, però, les característiques i la funció. Les úniques evidències d’aquesta fase són les rases de fonamentació, que havien estat espoliades dels carreus, i un dipòsit amb les parets de morter de calç i paviment d’opus signinum. El dipòsit havia estat excavat a les graves quater-nàries que formen la terrassa sobra la qual s’assenta el con-junt, i estava conservat en una alçada de poc més d’un metre. La data fundacional i la durada d’aquesta primera fase no es poden precisar encara, atès que l’únic element de datació són els materials recuperats dels nivells d’amortització del dipòsit esmentat. Entre aquests materials, cal destacar una copa de parets fines tipus Mayet XXXVII 1a, de probable producció bè-tica, amb cronologies d’època de Tiberi-Claudi (López Mullor, 1989, p. 175-180). Aquesta datació no es pot aplicar a tot el conjunt, ja que el dipòsit podia haver estat reomplert com a part d’una reforma parcial del lloc.A la segona fase d’ocupació correspon una construcció amb

una clara funció residencial. Es tracta d’ un edifici de grans di-mensions que sembla organitzat a l’entorn d’un pati central i que va ser objecte de diverses modificacions. Fins al moment, s’han delimitat 3 costats d’un edifici de planta quadrangular, encara que la major part d’estructures han estat documenta-des en l’angle SE. En el costat S s’han pogut excavar algunes estances que semblen pertànyer a uns balnea: una gran habi-tació amb paviment d’opus signinum, que podria correspon-dre a la cella frigidaria, al costat d’una piscina (piscina frigida-ria), a la qual s’accedia a través de dues grades. Cal destacar la presència de nombrosos fragments de lapis specularis, caiguts damunt el sòl de la piscina, procedents, versemblantment, de les obertures que il·luminarien el recinte. Aquest complex, que sembla en ús durant els segles II-III dC, va ser amortit-zat, en un sol moment, amb un potent estrat de materials de construcció. Els materials ceràmics recuperats (sigillata hispànica tardana 37) situen aquesta amortització a l’entorn mitjans-de la segona meitat del segle IV dC. Recentment, a l’E de la piscina, ha estat identificat un gran espai dotat de calefacció per hipocaust. Aquest espai devia formar part, sens dubte, dels balnea, del qual, però, encara no ha estat possible establir-ne les dimensions (l’amplada mínima és de 6,30 m) i l’organització interna. Tampoc hem identificat, de moment, el praefurnium. Això impedeix, per tant, definir com s’organitza-va el recorregut dels banys (fig. 2 i 3). La rellevància d’aquesta pars urbana és confirmada per l’exis-tència d’un programa ornamental de gran qualitat. A part d’un fragment de fust de columna de marbre trobat en els

Figura 2. Piscina de les termes altimperials.

Figura 3. Detall de l’hipocaust disposat a l’est de la piscina.

ARQUEOLOGIA


nivells d’amortització de la piscina, el 2005 es van recuperar fragments d’un labrum i una gran placa esculpida amb la reproducció del cap de Medusa, que servia com a brollador. Aquesta peça es va recuperar en un estrat datat en el segle IV i no se’n pot precisar la ubicació original –tal vegada el recinte dels balnea? El bon estat de conservació de la peça i la fragi-litat del material sobre el qual es va esculpir, pedra arenosa, no semblen abonar que hagués estat exposada a l’aire lliure.A la mateixa fase (sense que es pugi precisar el moment de construcció) corresponen dos grans dipòsits rectangulars d’opus signinum. Es tracta, molt possiblement, d’una gran ins-tal·lació de premsat que ocuparia tot el sector O de l’edifici, tot configurant una pars fructuaria. Els dos dipòsits van ser amortitzats al segle IV.

EL SEGLE IV: LA RECONSTRUCCIÓ DE LA VIL·LALa segona meitat del segle IV la vil·la va ser reconstruïda de forma total. Aquest canvi va suposar l’aprofitament selectiu d’estructures i espais de la fase anterior, però també l’arrasa-ment d’altres i la creació d’un nou programa decoratiu. El nou edifici, de planta quadrangular, s’organitza a l’entorn del pati d’un peristil delimitat per quatre galeries porticades de 26 m de longitud màxima i 3,20 m d’amplada. D’aquesta plan-ta únicament sobresurten els volums que corresponen a dos espais singulars: una exedra al costat NO i una sala octogonal, precedida per un passadís, a costat SE. El conjunt, per tant, es presenta com una construcció compacta. A part de les ga-leries del peristil, que organitzaven la circulació dins l’edifici, alguns passadissos secundaris faciliten l’accés a altres depen-dències de caràcter més privat. Fins al moment només s’ha pogut establir amb seguretat la disposició de les habitacions situades en els costats NO, SO i part del SE de la vil·la. L’àrea total ocupada és d’uns 3.000 m2.Al costat N destaca, ocupant una posició central, l’exedra ja esmentada, que està dividia en dos espais: un de rectangular i un altre de rematat per un absis, inscrit dins d’una obra de planta quadrada que sobresortia de la paret NO de l’edifici. L’organització d’aquest àmbit i la seva decoració musiva, la més rica del conjunt conservat, així com la seva posició axial, fan pensar en un triclinium o en un oecus. Aquest tipus de sa-les s’inspiren en els models de l’arquitectura oficial romana i en seus cerimonials. Traslladats ràpidament a les residències aristocràtiques, aquests espais serveixen per mostrar el poder i la riquesa dels grans propietaris tardoromans. Els paral·lels, amb cronologies de segle IV, són ben coneguts a Catalunya: Darró, a Vilanova i la Geltrú; Torre Llauder, a Mataró (López Mullor et al., 1992; Prevosti, Clariana, 19932; per Hispània: Chavarría, 2007).A ambdós costats del triclinium/oecus hi ha sengles àmbits de funció diversa. A l’est, podem trobar 2 estances a les quals s’accedia des del peristil a través d’un passadís d’un metre d’amplada cobert amb un paviment de terra batuda. L’habi-tació més propera a la gran sala va experimentar una evolució complexa al llarg del temps. Els treballs d’excavació van per-metre documentar un senzill paviment, també de terra batu-da, que n’havia substituït un d’anterior de mosaic.A l’esquerra, hi ha un àmbit –versemblantment un cubicu-lum– al qual s’accedia directament des del peristil. L’àmbit comptava amb un paviment d’opus signinum i estava dividit,

per un petit muret, en dos espais menors. A la dreta, un estret passadís comunica la galeria del peristil amb dos espais bes-sons, tal vegada dos cubicula, que presentaven una complexa seqüència estratigràfica. En la darrera fase de la vil·la –segle IV-, malgrat que en aquests dos àmbits es va documentar un senzill paviment de terra batuda, hi ha evidències que estava previst dotar-los d’un paviment de mosaic, motiu pel qual no es pot descartar que es tracti de les habitacions del dominus, ja que estarien situades a la part més pregona de la vil·la. El costat O de l’edifici presenta una major complexitat arqui-tectònica. Aquí s’ha identificat un gran espai, amb una super-fície per sobre dels 100 m2, on potser estava previst bastir el triclinium estival i una galeria sobre el riu. En la fase altimpe-rial, aquest espai acollia una instal·lació de premsat d’oli i/o vi, amb dues cisternes de regulars dimensions. Per sobre l’amor-tització de la instal·lació de premsat, s’hi havien començat a aixecar les estructures del triclinium/galeria, així com procedir a decorar les parets i el sostre amb estuc pintat i en relleu, respectivament.En un moment encara no determinat, però que sembla si-tuar-se dins la fase del segle IV, l’angle SO de l’edifici va patir una destrucció parcial com a resultat d’un esfondrament de la terrassa natural en la qual s’assenta la vil·la. Aquest fet només va afectar algunes habitacions, però en tractar-se d’un angle, això devia perjudicar l’estabilitat estructural de tot el conjunt. El sector va ser reconstruït enretirant el mur de tanca de l’edi-fici respecte al límit de la terrassa i aixecant noves habitacions de dimensions més petites.Aquesta reestructuració va comportar la creació de dues no-ves habitacions. La més propera al triclinium, versemblant-ment, hauria estat un espai important, com evidencia la dis-posició davant de la porta de la composició coneguda com Emblema Z. La pèrdua de la paret posterior i l’aixecament d’un nou mur de tancament enmig de l’habitació va impos-sibilitar l’ús previst inicialment. Al costat d’aquesta primera, hi ha una nova habitació, en aquest cas un cubiculum, divi-dida en dos espais menors: el més allunyat de l’entrada, de forma rectangular i més petit, era destacat i separat de l’altre per dues columnes o pilastres adossades. Ambdós espais eren decorats amb mosaics policroms. El més luxós pavimentava l’espai de dimensions menors, i sembla el lloc més reservat, tal vegada per emplaçar-hi el llit. L’habitació comunicava in-directament amb el peristil mitjançant un petit passadís de servei pavimentat amb petites peces ceràmiques disposades en forma d’espina. Aquesta disposició dels accessos reforçava el caràcter privat i la intimitat de l’habitació.Pel que fa al costat E, fins al moment només s’han identificat algunes habitacions de planta quadrada, fortament arrasades per les tasques de conreu modern, i un àmbit rectangular que s’obria al peristil amb una gran porta flanquejada per dues bases de columna. La disposició i l’ús dels elements ornamen-tals per destacar la porta fan pensar que segurament es tracta d’un passadís que comunicava el peristil amb l’exterior o amb un espai important.Al sector sud s’ha localitzat, i excavat parcialment, una habi-tació de grans dimensions, a la qual s’accedeix per una porta de dos metres d’amplada. La importància d’aquesta habita-ció sembla evident per la seva situació oposada al doble es-pai que configura el triclinium/oecus del costat nord i pel fet



que el llindar de la porta estava singularitzat amb un motiu ornamental en mosaic que reproduïa una palma. Tant el tema del motiu com la seva acurada execució semblen indicar, per tant, l’accés a l’interior d’un espai de prestigi. A través d’un petit corredor de poc més d’1 m d’amplada pavimentat amb decoració musiva l’espai esmentat comunicava amb una altra habitació de planta octogonal, que sobresortia del conjunt de l’edifici.El darrer element d’interès d’aquest projecte arquitectònic és el pati del peristil. Aquest espai –d’uns 400 m2 de superfície i de forma lleugerament trapezial, era delimitat per un petit mur de poc més de 40 cm d’alçada sobre el qual es recolzarien les columnes que sustentaven la teulada.L’obra constructiva d’aquesta fase és modesta, ja que con-sisteix en una barreja de morter de calç i pedres i còdols de dimensions mitjanes, ordenats de forma que els murs mos-tren l’aparença d’un opus spicatum rústec. La pedra treballa-da només s’utilitza en alguns angles i portes, i com a basa-ment de pilastres adossades i columnes. L’únic mur de límit extern conegut fins ara, el que tanca l’edifici pel costat nord, està recobert, externament, amb un parament de petits falsos carreus que en realitat són pedres de forma irregular i amb la cara vista treballada per donar l’aparença de bloc. Aquesta simplicitat contrasta amb un programa decoratiu de quali-tat en el qual destaca el conjunt de mosaics policroms ja es-mentat, objecte de diversos estudis (Díez-Coronel, Pita, 1966, 1969-1970 i 1970; Pita, Díez-Coronel, 1963 i 1964-1965; Pita, 1969; Blázquez et al., 1989; Navarro, 1999; Marí, Revilla, 2006). Els mosaics decoraven tres de les galeries del peristil (B, C, E), dos passadissos del costat sud (H, I) i el cubiculum del costat oest (A/F) i el triclinium/oecus (D, G).A part dels mosaics, altres elements completaven l’efecte vi-sual de la decoració. Des de les primeres intervencions, s’ha fet evident la presència de fragments de plaques de marbre per a revestiment de paret, de fragments de pintura parietal (més de dos-cents, apareguts dins de la cisterna situada a l’oest), alguns de decorats amb motius geomètrics i vegetals (garlandes i fulles) i, en especial, una certa quantitat de frag-ments d’estuc pintat. Aquests estucs reproduïen motius ve-getals (garlandes) que delimitaven espais en quart de cercle, amb una forma i una organització similars a la d’alguns dels mosaics del peristil. Aquests fragments devien formar part de la decoració del sostre d’una o més habitacions –tal vegada el conjunt triclinium/galeria. Finalment, també cal destacar la recuperació de dos capitells de marbre, un basament de co-lumna i diversos fragments de fust.La cronologia d’aquesta fase d’ocupació, que sembla la més important del Romeral, se situaria entre mitjans del segle IV i, tal vegada, inicis del segle V (ocupant tot el primer terç?), quan es produiria l’abandonament. Els descobridors de la vil·la par-len d’una destrucció violenta relacionada amb les incursions dels sueus, a inicis del segle V, i la inseguretat generada pels bagaudes, grups camperols potser associats a alguns bàrbars, a mitjans segle V dC, que afectaren especialment algunes ciu-tats de la vall de l’Ebre i que van obligar a la intervenció de tropes romanes. Amb tot, es tracta d’episodis molt diferents i que no coincideixen clarament amb les cronologies que pro-porciona la vil·la.Els factors històrics, d’altra banda, han de ser situats en el seu

context precís. Les escasses fonts escrites sobre la Hispània del segle V conegudes fins fa poques dècades, com Orosi i Hidaci, oferien una imatge catastròfica inserida en el debat polemitzador que va enfrontar intel·lectuals cristians i pagans en els darrers moments de l’Imperi d’Occident (una revisió, a Junyent, Pérez, 1994; Pérez, 1996; més recent, Arce, 2005). Però la documentació estrictament contemporània, com la correspondència de Consenci amb Sant Agustí, obliga a revi-sar aquesta imatge. Aquesta correspondència mostra la rela-tiva inseguretat que vivia el territori a inicis del segle V, però també la coexistència entre romans i bàrbars, aquests darrers desitjosos d’aprofitar les oportunitats que els oferia una socie-tat avançada i mostra també la intensa vida d’una petita so-cietat urbana de l’interior de la Tarraconensis i la capacitat de les seves elits per relacionar-se amb altres ciutats, com Osca o Tarraco (Amengual, 1992). Aquestes dades contrasten radi-calment amb la Ilerda en ruïnes de què parlaven altres autors llatins.Els resultats de les darreres excavacions han ajudat a precisar alguns dels problemes que presenta la datació de les diver-ses fases, però tampoc aporten solucions definitives. Pel que fa a la fase d’hàbitat que acompanya la creació del progra-ma de mosaics, la troballa d’algunes ceràmiques africanes i hispàniques (sigillata africana D dels tipus Hayes 58; sigillata hispànica tardana Drag. 37) en els estrats d’amortització dels depòsits i la piscina, així com en els nivells d’anivellació rela-cionats amb els mosaics, suggereix una cronologia avançada del segle IV, potser de la segona meitat de la centúria. Això coincideix amb la datació establerta a partir de la decoració musiva (Blázquez et al., 1989).D’altra banda, diverses evidències suggereixen que el projec-te de reconstrucció de la vil·la no es va completar i que els treballs van durar poc temps. La importància de les reformes arquitectòniques i el desenvolupament integral (o així ho semblava) del programa musivari van fer pensar als primers excavadors en una vil·la completada en els seus mínims de-talls. En realitat només es van construir i decorar alguns espais importants, relacionats amb la vida privada i les necessitats de representació dels propietaris. En primer lloc, l’oecus i alguns cubicula, així com els eixos de circulació representats per les ales N, S i O del peristil. En altres llocs de l’edifici només es van desmuntar estructures anteriors i es van preparar les superfí-cies per a la pavimentació. Altres indicis, com la troballa d’una pastera per preparar morter, en un angle del pati, avalen que l’edifici només s’havia acabat i s’utilitzava en part.

LA FI DE LA VIL·LA: ENTRE LA FREQÜENTACIÓ I LES REOCUPACIONSLes excavacions més recents tampoc han confirmat la creença tradicional d’una destrucció violenta de l’edifici. Ben al contra-ri, sembla més probable un abandó ordenat i segurament to-tal, realitzat en un únic moment. Abandonada la vil·la, l’edifici devia restar en peu durant un període de temps relativament ampli i serviria com a abric ocasional de pastors o camperols. També s’ha documentat l’esfondrament de la teulada de les galeries del peristil sense la més petita traça d’incendi. Aques-ta freqüentació ocasional i els processos d’espoli que pateixen normalment els edificis a l’antiguitat tardana, per a la recupe-ració de materials arquitectònics, devien accelerar la ruïna de

ARQUEOLOGIA


l’edifici.Al sector E hom constata la presència d’estructures molt sen-zilles construïdes amb material reaprofitat (còdols de mida diversa, alguns petits carreus, fragments de teula) sobre els estrats de destrucció que cobreixen les restes de l’edifici del segle IV. Es tracta d’un o dos espais de planta rectangular i dimensions molt reduïdes. En un estrat associat a aquestes estructures s’ha recuperat un fragment de plat de TSAD forma Hayes 107. El fragment presentava un vernís molt diluït, mat, color ataronjat, aplicat a l’interior i a la part superior del llavi; l’argila era de color ataronjat més fosc, molt grollera i rugo-sa, amb abundants partícules de desgreixant. La cronologia d’aquesta forma, encara debatuda, se situa entre la segona meitat avançada del s. VI i mitjans del s. VII (Hayes, 1972, p. 171; Atlante I, p. 102; Reynolds, 1995, p. 146 i 166). La seva associació a estructures pot indicar l’existència d’un petit hà-bitat, permanent o estacional, que respon a noves pautes so-cioeconòmiques (una unitat camperola?) i culturals.

BIBLIOGRAFIA AmenGuAl, J. (1992). Els orígens del cristianisme a les Balears i el

seu desenvolupament fins a l’època musulmana. Palma de Mallorca: Moll.

Arce, J. (2005). Bárbaros y romanos en Hispania: 400-507 AD Madrid: Marcial Pons.

cArAndini, A. [dir.] (1981). Atlante delle forme ceramiche, I, Cera-mica fine romana nel Bacino mediterraneo (medio e tardo impero). Roma: Enciclopedia dell’arte Antica, Classica e Orientale.

Blázquez, J.m.; lópez monteAGudo, G.; neirA Jiménez,, m.l.; sAn nicolás pedráz, m.p. (1989). Mosaicos romanos de Lérida y Albacete, Corpus de mosaicos de España, fascículo VIII. Ma-drid: CSIC.

chAVArríA, A. (2007). El final de las villae en Hispania (siglos IV-VII dC). Turnhout: Brepols.

díez-coronel, l.; pitA, r. «Una villa con mosaicos en Albesa (Lérida)». A: DA (1966). Actas del IX Congreso nacional de Arqueología Valladolid, 1965. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, p. 348-357.

díez-coronel, l.; pitA, r. «El mosaico de la galería norte de la villa romana de “El Romeral”». A: DA (1970). Actas del XI Congreso Nacional de Arqueología, Mérida, 1968. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, p. 769-773.

díez-coronel, l.; pitA, r. «Informe sobre la segunda campaña de excavaciones de la villa Romana de ‘El romeral’ en Albesa, provincia de Lérida». Noticiario Arqueológico Hispánico, Vol. 13-14 (1969-1970).

GorGes, J.G. «Les villas hispano-romaines. Inventaire et proble-matique archeologiques». Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, Vol. 37 (1979).

hAyes, J.w. (1972). Late Roman Pottery, Londres: The British Sc-hool at Rome.

Junyent, e.; pérez, A. «El Bajo Imperio ilerdense: las excavaciones de la Paeria». A: DA (1994). III Reunió d’Arqueologia Cris-tiana Hispànica, Maó, 1988. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 127-150.

lópez mullor, A. (1989). Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña, Barcelona: Portico.

lópez, A.; fierro, X.; cAiXAl, A.; cAstellAno, A. (1992). La primera

Vilanova. L’establiment ibèric i la vil·la romana d’Arró, Darró o Adarró de Vilanova i la Geltrú. Síntesi dels resultats de les darreres recerques arqueològiques i històriques. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.

mArí, l.; reVillA, V. «L’arquitectura i el programa ornamental de la vil·la romana del Romeral: estat de la qüestió i darreres excavacions (Albesa, la Noguera)». A: DA (2003). Actes de les jornades d’arqueologia i paleontologia 2000, comarques de Lleida, Lleida 30 novembre-1 i 2 desembre 2000. Barce-lona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu-nya, p. 363-387.

mArí, l.; reVillA, V. «El tossal del Moro (Corbins-Segrià). Econo-mia i organització de l’espai en una vil·la del territori d’Iler-da». A: DA (2003). Actes de les jornades d’arqueologia i pale-ontologia 2000, comarques de Lleida, Lleida 30 novembre-1 i 2 desembre 2000. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 343-361.

mArí, l.; reVillA, V. (2006). La vil·la romana del Romeral. Els Mo-saics, Lleida: Ajuntament d’Albesa

mArí, l.; reVillA, V. «La vil·la romana del Romeral, a Albesa (la Noguera). Evolució arquitectònica i funcional d’un esta-bliment rural a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre els s. I-IV dC». Revista d’Arqueologia de Ponent, Vol. 16-17 (2006-2007).

nAVArro, r. «Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca». A: de pAlol, p.; plAdeVAll, A. [dir.] (1999). Del romà al romànic, història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 142-144.

pérez, A. «La ciutat d’Ilerda, de la conquesta romana al Baix Im-peri (s. II aC- V dC)». Fonaments, Vol. 9 (1996).

pitA, r. «Mosaicos romanos tardíos en las comarcas del Segre y del Cinca». BSAA, Vol. 34-35 (1969).

pitA, r.; díez-coronel, l. «La Villa romana y mosaicos de ‘El Ro-meral’, en Albesa (Lérida)». Ampurias, Vol. 25 (1963).

pitA, r.; díez-coronel, l. «Informe sobre la primera campaña de excavaciones de la Villa romana de ‘El Romeral’, en Albesa (Lérida)». Noticiario Arqueológico Hispánico, Vol. 8-9 (1964-1965).

preVosti, m.; clAriAnA, J.f. (1993). Torre Llauder, Mataró. Vil·la ro-mana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generali-tat de Catalunya.

reynolds, p. (1995). Trade in the Western Mediterranean, A.D. 400-700: the ceramic evidence. BAR International Series 604. Oxford: Tempvs Reparatum.

roVirA, J.; mArí, l. «Un tram fossilitzat de la via romana Menàr-guens-Albesa (la Noguera, Lleida) i consideracions sobre la xarxa viària zonal». A: DA (1998). XIè Col·loqui Interna-cional d’Arqueologia, Puigcerdà, 1997. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, p. 191-199.

D’ARQUEOLOGIA I - ceipac.ub.educeipac.ub.edu/biblio/Data/A/1019.pdf · ponÈncies paleontologia...

Documents

Transcript of D’ARQUEOLOGIA I - ceipac.ub.educeipac.ub.edu/biblio/Data/A/1019.pdf · ponÈncies paleontologia...