CURS D’INFERMERIA PNEUMOLÒGICA Cirurgia Toràcica

Isabel Díaz Martos Infermera gestora de l’Àrea de Malalties Respiratòries Hospital Universitari de Bellvitge - IDIBELL Universitat de Barcelona L’Hospitalet. Barcelona. 19/06/2013

FULL DE RUTA

1. Introducció

2. Anatomia i Fisiologia

3. Drenatges toràcics

4. Toracocentesis

5. Procés quirúrgic / Ferides

• Cervicotomies

• Esternotomies

• Cirurgia de paret

• Toracotomies

• Toracoscòpies

INTRODUCCIÓ 1

Segle V a C. es practica per 1ª vegada el drenatge toràcic Segle XV Serefeddin Sabunmoglu escriu 1è llibre de text de cirurgia, descriu la punció dels empiemes a través dels espais intercostals XVII “ Los chupadores de heridas” 1825 Jackson fa les 1a referències de la utilització del tub de tòrax 1875 Playfair fa la descripció del sistema de drenatge sota aigua 1876 Gotthard Bülau fa servir el drenatge sota aigua sistemàticament pel tractament dels empiemes 1910 Robinson va afegir la succió al sistema fent servir bombes de buit

1933 Evarts Ambrose Graham realitza la primera pneumonectomia 1963 James Hardy realitza el primer trasplantament de pulmó 1968 es crea la vàlvula de Heimlich S’anomena Cirurgia (del grec XƐíp cheir “ma” i ἓpƴov érgon “treball” d’on XƐIpoupƴƐía cheirourgéia “trabajo manual”) a la pràctica que implica la manipulació mecànica de les estructures anatòmiques amb una finalitat mèdica, ja sigui per diagnòstic, per teràpia o pronòstic. El processos patològics que es tracten son de caràcter congènit, displàsic, inflamatori, tumoral i traumàtic. És temps de tecnologia i d’aplicació de la informàtica a la medicina.

INTRODUCCIÓ 2

ANATOMIA I FISIOLOGIA

Anatomia Paret toràcica Marc ossi: - 12 parell costelles - Clavícules - Estenó - 12 vèrtebres dorsals Pla muscular: - Intercostals - Diafragma

ANATOMIA I FISIOLOGIA

Bases Anatòmiques

• Espai intercostal (A)

• Paquet vasculonerviós (B)

• Pleura parietal (F)

• Cavitat pleural (G)

• Pleura visceral (H)

• Pulmó (I)

Pell

ANATOMIA I FISIOLOGIA

Anatomia Paret Toràcica

• Pleura parietal

• Costal

• Diafragmàtica

• Mediastínica

• Pleura Visceral

• Pulmons

(retractilitat)

ANATOMIA I FISIOLOGIA

Anatomia Toràcica

• Cavitat pleural

• Espai virtual

• Líquid pleural escàs

• Pressió negativa

• Íntim contacte

3

1

2

Espai Virtual

BASES FISIOLÒGIQUES

BASES FISIOLÒGIQUES

FONAMENTAL

PRESSIÓ NEGATIVA = ASPIRACIÓ

La pleura té la CAPACITAT de REABSORBIR l’aire i/o líquid acumulat a la cavitat degut a l’existència d’un gradient de pressions a favor del seu pas des de la pleura vers la sang

Bases del sistemes de drenatges

Col·lector Segell d’aigua Control aspiració

DRENATGES TORÀCICS

Introducció

El drenatge toràcic és el mecanisme per aconseguir:

• L’evacuació del contingut de la cavitat pleural

(aire – líquid).

• Restitució de la pressió negativa.

• Reexpansió pulmonar.

DRENATGES TORÀCICS

Indicació (1)

• Pneumotòrax

• Traumàtic

• Espontani

• Hipertensiu

• Hemoneumotòrax

• Quilotòrax

• Hemotòrax

• Vessament pleural

• Empiema

DRENATGES TORÀCICS

Indicació (2)

Pneumotòrax

Empiema

Hemotòrax (recient/antic)

PostIQ (serohemàtic +/- fuita)

Indicació (3)

• Cirurgies

• C. Toràcica

• C. Cardiaca

• C. de l’esòfag

DRENATGES TORÀCICS

DRENATGES TORÀCICS

Tubs Toràcics

Tipus Argyle

Tipus Blake

Tipus Pleurecath

DRENATGES TORÀCICS

• Sistemes humits • Sistemes secs

Drenatge digital amb control de fuites

Sistemes de Drenatges

• Bülau simple

• Pleurevac

• Amb aspiració permanent autònom

DRENATGES TORÀCICS

Sistemes de Drenatges

•Dispositius domiciliaris • Pneumostat • Vàlvula de Heimlich

Sistema

Unidireccional

DRENATGES TORÀCICS

BÜLAU

Segell d’aigua

Connexió al pacient

Connexió aspiració

paret

• Receptacle únic

• Segell d’aigua de 300cc. (amb les

pneumonectomies el segell és superior, per

compensar la diferència de pressió de la cavitat).

• Connexió pacient

• Connexió aspirador

BÜLOU

DRENATGES TORÀCICS

PLEUREVAC: sistema humit

Segell d’aigua

Connexió al pacient

Càmara recol·lectora

Columna control

aspiració

Connexió aspiració

paret

Tres cambres:

• Recol·lectora

• Segell d 'aigua. S’omple amb aigua estèril seguint les

instruccions del model utilitzat. Permet la

visualització de les possibles fuites aèries.

• Cambra de control de succió (fins a -20 cm H2O s’ha

de revisar ja que l’aigua s’evapora).

PLEUREVAC: sistema humit

DRENATGES TORÀCICS

PLEUREVAC: sistema sec

Segell d’aigua

Control aspiració

Connexió aspiració

Segell d’aigua

Control visual correcta aspiració

PLEUREVAC: sistema sec

• El funcionament és igual al del sistema humit.

• Avantatges:

• Es silenciós

• Permet una major succió, fins a -40 cm H2O

• Te una manxa (taronja) que al connectar

l’aspiració s’expandeix

• No necessita aigua per la succió

DRENATGES TORÀCICS

Amb aspiració permanent autònom: Drenatge digital amb control de fuites

Receptal d’un sol ús

Connexió pacient Suport i

bateria

Visualitzador gràfics

Sistema digital amb aspiració permanent autònom

• Receptacle d’ un sol ús

• Tub de doble llum

• Font de succió pròpia, silenciosa

• Visualització del gràfic: (fuites, potència de l’aspiració)

• Port USB

• Port d’adaptació a la corrent

Avantatges:

• És petit

• Permet la monitorització continua del pacient

• Independència per la deambulació

• Sistema d’alarmes

SISTEMES DE DRENATGES

DRENATGES DIGITALS

DISPOSITIUS DOMICILIARIS

PNEUMOSTAT

VÀLVULA D’HEIMLICH

MATERIAL I TÈCNICA DE COL·LOCACIÓ

COL·LOCACIÓ DEL DRENATGE

CURES INFERMERES

Objectius

• Maneig eficaç del sistema de drenatge toràcic

• Minimitzar el risc d’infecció

• Identificar i prevenir complicacions associades

• Conservar la via aèria neta de secrecions

• Donar confort al pacient durant el procés

CURES INFERMERES

• Estat de consciència

• Funció respiratòria:

• Control de saturació

• Administració d’oxigen segons pauta

• Funció cardiovascular:

• Control de TA, FC i Tª

Valoració del pacient( 1)

• Identificar signes d’emfisema subcutani

• Control de sagnat

• Dolor (EVA)

• Control de l’apòsit

• Control del drenatge

• Signes d’alerta: dispnea, inquietud, cianosi

CURES INFERMERES

Valoració del pacient( 2)

CURES INFERMERES

• Informar al pacient dels procediments que farem

• Control de la consciència

• Control de les constants

• Control de la respiració

• Repòs al llit durant 1-2 hores post-col·locació drenatge

• Mobilització precoç

• Cures de la ferida quirúrgica

• Control del drenatge / aspecte del dèbit

• Fixació del catèter pleural

• Connexió a l’aspiració una hora després de la col·locació

CURES INFERMERES

• Control del dolor

• Administració d’anagèsia

• Canvi del receptal del drenatge

• Obtenció de mostres

• Fisioteràpia respiratòria

• Control de la dieta

• Higiene suplència/ajuda

• Administració de fibrinolítics

• Col·laboració en l’administració de “talco”

• Registres

• Educació sanitària

CURES INFERMERES

Administració d’Urokinasa

Material

Procediment:

C0MPLICACIONS

Durant la inserció:

• Pneumotòrax: punció accidental del pulmó

• Hemotòrax: laceració vasos intercostals i

adherències

• Laceració òrgans abdominals

i toràcics

• Reacció vasovagal

• Emfisema subcutani

• Col·locació subcutània

C0MPLICACIONS

Un cop instaurat:

• Edema de reexpansió: tos, dispnea, dolor

• Pneumotòrax (a tensió)

• Atelectàsies o pneumonia

• Infecció: empiema

INCIDÈNCIES

FUITA: continua descartar desconnexió !!!

• Revisar circuit

• Reajustar connexions

• Revisió de l’apòsit vigilant sortida accidental del

drenatge

Sortida accidental del drenatge:

• Col·locar apòsit amb vaselina.

• Tranquil·litzar

• Avisar al MG

• Pinçar momentàniament el tub toràcic

• Tallar en cas necessari l’extrem del tub del

sistema recol·lector

• Aseptizar la punta del drenatge

• Col·locar una connexió estèril nova

• Tornar a connectar

• Despinçar

• Control de l’estat respiratori del pacient

• Avisar i registrar

Desconnexió del drenatge:

INCIDÈNCIES

Vigilar l’aparició coàguls o fibrina:

• Munyir el drenatge

• Aspirar amb una xeringa d’alimentació

• Pleurecath: rentar amb 10 cc de

sèrum fisiològic

Obstrucció del drenatge

INCIDÈNCIES

TRASLLATS

• Desconnectar l’ASPIRACIÓ

• Mantenir el receptal per sota del tòrax.

• MAI pinçar el drenatge (només per

indicació mèdica)

• Tornar a CONNECTAR a l’arribada a

l’habitació

RETIRADA DEL DRENATGE

• Dèbit inferior a 150-200cc/dia (post-cirurgia)

• Absència de fuites

• Radiologia amb reexpansió pulmonar

Signes d’alerta • Emfisema subcutani • Dispnea • Taquipnea • Dolor toràcic

RETIRADA DEL DRENATGE

TORACOCENTESIS

Objectiu • Preparar adequadament al pacient i facilitar el procediment d’obtenció de mostre i/o evacuació de líquid pleural amb finalitat diagnòstica i/o terapèutica. • Minimitzar el risc d’infecció • Afavorir la col·laboració del pacient i disminuir la seva angoixa • Identificar i col·laborar en la prevenció de complicacions associades com:

• Hemorràgia • Xoc hipovolèmic • Pneumotòrax • Emfisema subcutani

TORACOCENTESIS

Indicacions • Diagnòstica

• Vessament pleural de causes desconegudes • Pneumonies amb vessament no resolt amb tractament

mèdic • Insuficiència cardíaca amb vessament unilateral (sobre tot esquerra)

• Cirrosis hepàtica amb sospita d’infecció

• Evacuadora • Vessament en pacient amb compromís de la funció

respiratòria (dispnea, taquipnea, I. Respiratòria)

TORACOCENTESIS

Contraindicacions

• Tractament anticoagulant

• Incapacitat del pacient per col·laborar

• Vessament de poca quantia

• Infecció o cremades extenses de la pell

TORACOCENTESIS

Recursos (1) • Preparació

• Aigua i esponja amb sabó • Guants d’un sol ús • Gasses estèrils

• Realització • Taula auxiliar i coixí (per recolzament del pacient) • Guants, talles i gasses estèrils • Xeringues de 10 ó 20cc. • Tap de goma per la xeringa • Atropina • Anestesia local • Agulles IM o catèter • Tubs d’assaig estèrils

TORACOCENTESIS

Recursos (2)

• Realització

• Flascó d’hemocultius

• Heparina sòdica al 1%

• Apòsit adhesiu hipoal·lèrgic

• Equip d’evacuació

• Recipient contenidor

• Clau de tres passos

• Povidona iodada

TORACOCENTESIS

Preparació

• Identifiqueu els flascons i/o els tubs per la recollida

de mostres

• Recordeu al pacient que haurà de romandre quiet i

respirar a volum corrent per evitar lesions a la pleura

• Indiqueu al pacient en quina posició s’ha de col·locar

• Col·loqueu-vos els guants d’un sol ús. Netegeu la zona

de punció i l’àrea adjacent, esbaldiu-la i assequeu-la

• Aseptizeu la zona amb una turunda amb solució

antisèptica

TORACOCENTESIS

Realització (1) • Renteu-vos les mans • Col·laboreu amb el metge a realitzar el procediment • Acomodeu al pacient • Prepareu un camp estèril • Valoreu l’estat general del pacient:

• Nivell de consciencia • FR, FC • L’aparició de signes de complicacions

• Munteu el sistema recol·lector. Comproveu el funcionament correcte del sistema de drenatge fins a obtenir la quantitat indicada (toracocentesis evacuadora) • Desinfecteu la zona de punció amb Povidona iodada, si cal apliqueu un spray protector i un apòsit.

TORACOCENTESIS

Realització (2)

• Indiqueu al pacient que es quedi en repòs

• Ajudeu-lo a col·locar-se sobre el costat NO puncionat

durant 1 h.

• Curseu les mostres (toracocentesis diagnòstica)

• Informeu al pacient que se li realitzarà una radiografia

de tòrax de control post-toracocentesis

TORACOCENTESIS

Cures preventives

• Assegureu-vos de la retirada del tractament anticoagulant

i coagulació correcte

• Comproveu la realització de la radiografia de tòrax post

procediment

• Controleu les constants vitals, el dolor, la dispnea i els

signes de sagnat

TORACOCENTESIS

Educació sanitària • Informeu al pacient que haurà d’estar en repòs durant 1 hora després del procediment • Expliqueu al pacient que ha d’avisar en cas de dolor o dispnea

Registre • Data i hora del procediment • Procediment realitzat • Planificació de les cures post-punció • Registreu les mostres cursades • Valoració de l’estat del pacient:

• Signes vitals • tolerància al procediment

• Quantitat de líquid drenat • Estat de l’apòsit

CLASIFICACIÓ OMS

La incidència del càncer de pulmó està ajustada a l’edat

i les tases de supervivència pels diferents tipus

histològics.

• Carcinoma de cèl·lules escamoses o epidermoide

• Carcinoma microcític

• Adenocarcinoma

• Carcinoma de cèl·lules grans

Càncer de pulmó

• Principal causa de mort per càncer

• Edat de freqüència 55-65 anys

• Els tipus més freqüents són diferents entre homes i

dones

• El consum de tàbac es el factor de risc més

important, i es la causa del 22% de les morts

mundials per càncer en general, i el 71% de les morts

mundials per càncer de pulmó

• El pronòstic en general es desfavorable

PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES

Incisions toràciques:

• Toracotomia lateral

• Anterolateral

• Mediolateral

• Posterolateral

• Esternotomia

• Lesions anteriors mediastíniques

• Cirurgia cardiaca

Toracoscòpia

PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES

Ingrés del pacient • Programat

• Urgències

• Trasllat d’un altre centre

Procedència

• Quiròfan

• RPQ

Protocol estància RPQ

• Segmentectomia ( 24h.)

• Lobectomia (24h.)

• Pneumonectomia (48h.)

• Estenosi traqueal (72h.)

PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES

Arribada del pacient

• Ferida quirúrgica/ apòsit

• Drenatge toràcic/ Redó/ Bel·lòvac

• Catèter Epidural o Paravertebral o (protocol)

• PCA de morfina (protocol)

• Vies perifèriques i/o centrals

• Sonda vesical a vegades

PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES

Cervicotomia • Resecció traqueal • Goll endotoràcic

Esternotomia • Cirurgia de mediastí • Timectomia

Cirurgia de paret • Pectus • Resecció de tumor • Síndrome de la 1a costella • Síndrome de Chyriax • Toracostomia

PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES

Toracotomia • Tumor de paret • Segmentectomia • Lobectomia • Pneumonectomia • Cirurgia del diafragma

Toracoscòpia • Simpaticolisi • Biòpsia pulmonar • Pleurodesis amb talc

• Vessament pleural • Pneumotòrax

• Segmentectomia • Lobectomia • Tumor de mediastí

FERIDES

Una ferida es una lesió traumàtica a la pell o a les mucoses amb interrupció de la seva continuïtat i amb afectació variable de les estructures adjacents

Ferides:

• Agudes

• Quirúrgiques

• Cròniques

• UPP

• Vasculars

• Oncològiques

FERIDES

Segons el risc d’infecció

• Netes

• Contaminades

• Col·lonitzades

• Col·lonització crítica

• Infectades

Les ferides netes es donen en condicions d’estricte asepsia i el tancament és per primera intenció.

FERIDES

Factors relacionats amb la infecció:

• Deteriorament de la integritat de la pell

• Estat nutricional del malalt

• Exposició a agents immunosupressors

• Malalties cròniques

• Edat

• Hàbits higiènics

• Resistències als propis microorganismes

FERIDES

Factors relacionats amb la infecció de la ferida quirúrgica:

• Cirurgia abdominal • IQ de 2 o més hores • IQ brutes • Inapropiada profilaxis antibiòtica • Inapropiada preparació de la pell • Hospitalització prequirúrgica • Eliminació del pel • Alt risc quirúrgic i anestèsic • Manca de suplement d’oxigen durant la IQ • Inadequada analgèsia • Malnutrició

FERIDES

Signes i simptomes d’infecció de les ferides quirúrgiques:

Locals: • Dolor • Eritema • Calor local • Embutiment • Secreció purulenta • Retard cicatrització • Abcès i mala olor • Dehiscència • Crepitació

Sistèmics:

• Linfagitis

• Eritema extens

• Febre (5/7 dies post IQ)

• Elevació TA, FC, FR

FERIDES

Tipus de cicatrització:

• 1ª intenció (quirúrgiques)

• 2ª intenció (sutura amb anestesia local)

• 3ª intenció

• 4ª intenció

Cures infermeres: • Vigilància de la temperatura i l’aspecte de la ferida quirúrgica (diagnòstic precoç de seromes i infeccions) • Analgèsia òptima/control del dolor • Cura diària amb retirada de punts/grapes i drenatges amb la major asèpsia

FERIDES

Complicacions de la ferida quirúrgica:

• A curt plaç

• Defectes de cicatrització

• Hematoma

• Seroma

• Infecció

• A llarg plaç

• Cicatrització inestètica

• Intolerància al material de sutura

FERIDES

Ferida neta:

• Fase inflamatòria

• Fase granulació

• Fase cicatrització

Contaminació Infecció Necrosi

Ferida bruta

FERIDES

Cervicotomia:

• Reseccions traqueals

• Golls endotoràcics

• Retirar meitat de grapes al 5 dies

• Col·locar steri-strips

• Necrosi vores del triangle/intersecció

FERIDES

Cirurgia traqueal

Posició llit 30-40˚

Coll en flexió

SNG aspiració intermitent 24-48h.

Si el pacient presenta fístula traqueoesofàgica

previ a la cirurgia, es realitzarà una gastrostomia

Ingesta oral 48h. Pastoses

Re educació per la deglució

Aerosolterapia / humidificació

Control dolor / analgesia

FERIDES

Cirurgia traqueal

Complicacions

• Edema glòtic-subglòtic

• Dehiscència sutura

• Disfonia / Paràlisi cordes vocals

• Fístula arterio-traqueal

FERIDES

Esternotomia: • Cirurgia del mediastí • Timectomia

El tancament fins fa poc, era amb cerclatge metàl·lic. Actualment es fa servir material reabsorbible. Complicacions:

• Dehiscència • Al tossir es mou tota la ferida • Al tocar la ferida s’enfonsa l ’esternó • Tto: repòs i col·locació d’arnès

• Seroma • Osteomielitis Mediastinitis

Infecció greu

FERIDES Cerclatge metàl·lic

Sutura contínua

FERIDES Cerclatge metàl·lic

Sutura discontínua

FERIDES

Cirurgia de paret:

• Excissió

• Toracostomia

• Toracoplàstia

FERIDES

Cirurgia de paret

Pectus carinatum l’esternó està cap a fora

Pectus excavatum, hi ha depressió de l’esternó i dels

cartílags costals

• Es una malformació

• Més freqüent en els homes

• Majoria de pacients estan asimptomàtics, però es

pot donar baixa tolerància a l’exercici, pressió

sobre el cor, musculatura respiratòria més dèbil.

A nivell psíquic, autopercepció de la seva imatge

FERIDES

Cirurgia de paret

Complicacions Pectus

• Pneumotòrax/ hemotòrax

• Problemes ferida quirúrgica

• Queloides

• Que es produeixi dany a nivell cardíac o afectació de

grans vasos

• Rotació de l’esternó

FERIDES

Cirurgia de paret

Tumors ( malignes)

Es fa una resecció complerta de les costelles afectades

I resecció parcial d’una costella sana per sobre i per sota

• Resecció del tumor amb reconstrucció de la paret

toràcica, pròtesi

• Reconstrucció de la musculatura i la pell, amb empelts

( pectoral major, rectes abdominals, dorsal...)

Síndrome 1a Costella

Síndrome de Chyarax

Toracostomia

FERIDES

Toracotomia • Cirurgia del diafragma • Segmentectomia • Lobectomia • Pneumonectomia

Complicacions: • Dolor • Infecció • Seroma • Emfisema • Sagnat • Empiema • Insuficiència respiratòria • Arítmia

FERIDES

Toracotomia

• Cirurgia del diafragma

• Segmentectomia

• Lobectomia

FERIDES

Toracotomia

• Cirurgia del diafragma

• Hernies

• Segmentectomia

• Resecció del segment afectat

• Lobectomia

• Resecció del lòbul afectat

FERIDES

FERIDES

Toracotomia Cures infermeres

Si el pacient porta apòsit convencional:

• Netejar la ferida quirúrgica amb sèrum

• Assecar be la zona i aplicar Povidona iodada

• Apòsit amb gases estèrils i col·locació d’apòsit

transparent, els dos primers dies. Després es deixa

a l’aire

• Cura del punt del tub toràcic i fitxar-lo

Si porta apòsit oclusiu de surgical, no tocar-lo

• Apòsit amb gasa central i bores d’hidrocoloide

• Si signes de sagnat retirar per revisió de la ferida

• Si nó hi ha cap incidència, pot estar fins a una

setmana sense retirar-lo

FERIDES

Pneumonectomia (1)

• Drenatge tipus Bülow MAI connectat a aspiració

• Segell d’aigua entre 900 ó 1200 cc, per evitar

desplaçament del mediastí.

• Capçalera de llit a 45˚.

• Decùbit supí amb inclinació d’uns 20 (amb coixí)

sota el costat sa.

• No lateralitzar al pacient cap el costat sa en cas de

fístula bronquial (signes de brocoaspiració: tos,

expectoració seropurulenta abundant).

FERIDES

Pneumonectomia (2) • Retirada del drenatge a les 24/48 hores. • Al tercer dia postquirúrgic mobilització molt lenta cap al costat operat. • El mediastí triga un mes i mig a fixar-se • La cavitat es reomple de líquid en un mes

FERIDES

Pneumonectomia (3) Complicacions

• Col·lapse: Atelèctasi • Alteració ritme cardíac • Pneumotòrax • Sagnat • Desviació òrgan: Mediastí • Infecció: empiema amb o sense fístula. • Vessament pleural • Insuficiència respiratòria • Mort

La infecció destrueix la sutura i provoca fístula broncopleural

Conseqüències del procés • Puja el diafragma • Els espais intercostals es van fent més petits • El mediastí es desplaça cap al costat operat

La cavitat es va fent més petita

Pneumonectomia

Cures postoperatòries

• Mobilització precoç

• Respiracions profundes i tos efectiva

• Fisioteràpia respiratòria i funcional

• Manteniment d’una bona hidratació

• Deixar l’hàbit tabàquic

• Repòs relatiu durant les primeres setmanes

• Evitar els ambients de fum o de substàncies

químiques irritants

Educació sanitària

Cirurgia toràcica

FERIDES

Toracostomia • La cavitat infectada es neteja a quiròfan • Es realitza un tall de les costelles de l’arc costal • Es sutura la pell cap endins

Toracostomia

Cura • Arteria pulmonar està a l’aire (risc de sagnat) • Fer servir gases amb fil radioopac • Contabilitzar-les

1 mes 2 mes

Toracostomia

Cura • Els primers dies la cura la fa el cirurgià, posteriorment la fa la infermera • Muntar camp estèril • Pintar amb Povidona iodada tots els bordes de la ferida • Netejar la cavitat amb gases mujades amb sèrum • Si hi ha presència d'esfàcels s’han de retirar • Assecar tota la cavitat • Si es necessari, aplicar apòsit d’Aquacel®, posar gases estèrils i tancar amb apòsit d’hidrocoloide • Si nó, es posaran gases estèrils doblegades i en sentit vertical, muntant-les unes a sobre de l’altra fins omplir tota la cavitat, i finalitzar amb apòsit oclusiu • Registrar nº de gases que hi ha a la cavitat

Toracostomia

Evolució

5 mes 6 mes

Toracostomia

Cura d’aquest cas • Cura amb factors de creixement d’origen plaquetar

Abans Després

Toracoscopia

Indicacions diagnòstiques i/o tractaments de:

• Malaties pleurals

• Malalties pulmonars

• Lesions mediastíniques

• Lesions pericàrdiques

• Traumatismes toràcics

Toracoscopia

• Mínima invasió

• Exploració complerta i detallada de la cavitat toràcica

• Minimitzar el trauma quirúrgic

• Facilitar la recuperació postoperatòria

• Minimitzar el temps d’estada hospitalària

• Disminueix el dolor postoperatori

Toracoscopia

Toracoscopia

Toracoscopia

Procediments quirúrgics CTO 2012

N %

Lobectomia 109 23.2

Toracoscòpica 5 1.1

Oberta 104 22.1

Segmentectomia 63 13.4

Toracoscòpica 51 10.8

Oberta 12 2.3

Pneumonectomia 7 1.5

Toracotomia exploradora 6 1.3

Toracotomia exploradora per neoplàsia 8 1.7

Toracoscòpies 86 18.3

Mediatinoscòpia/Med. Stemmer 10 2.1

Biòpsia pulmonar (toracoscòpica 16 3.4

Simpaticolisis toràcica 37 7.8

Cirurgia tiroidal 13 2.7

Cirurgia del timus/tumors mediastí 14 2.8

Altres (drenatges, adenectomia, excissió bulles, pericardiectomia, paret tòrax, decorticació pulmonar, desbridament pleural…) 100 21.3

Total 469 100

Procediments quirúrgics CTO

Procediments quirúrgics CTO

0

20

40

60

80

100

120

Tipus de resecció pulmonar 2012

21,22%

66,67%

2,20%

5,50% 4,40%

Segmentectomia

Lobectomia

Bilobectomia

Pneumonectomia

Toracotomia exploratòria

Resum de l’activitat quirúrgica del càncer de pulmó intervingut 2012

• La intervenció més realitzada és la Lobectomia

• Els lòbuls més afectats son els superiors

• El tipus histològic més freqüent va ser l’adenocarcinoma

• Les complicacions més freqüents van ser:

• La insuficiència respiratòria

• Les arítmies

• La mortalitat perioperatòria va ser del 3.6%

• La tasa de reintenvenció va ser del 2.1%

Gràcies