Saps que parlar foradat és una locució que significa ‘dir coses sense trellat’? I que zitzània vol dir ací ‘discòrdia que es posa entre persones que estaven en harmonia’?

Opinar i enraonar

És ben probable que tots coneguem la dita que resa: «Cada u és amo dels seus silencis i presoner de les seues paraules.» Sens dubte, es tracta d’una sàvia consigna, que pretén ensinistrar-nos sobre la conveniència d’evitar parlar foradat, però que, dissortadament, ens sol vindre al cap justament quan hem deixat anar una beneiteria o alguna frase que ens compromet.

En realitat, la dita al·ludeix a dos actituds antitètiques molt esteses: parlar en excés o callar tothora. Els qui parlen en excés, potser influïts pels programes actuals de debat –en què els teòrics experts tan prompte arreglen la crisi econòmica, com fan ploure en el desert–, ignoren que el qui molt parla, molt erra. I, com que ho ignoren, es creuen capacitats per a parlar de tot, encara que no en sàpien ni un borrall.

En el pol oposat, els qui callen tothora porten la primera dita fins al paroxisme i són capaços de passar hores sense badar boca. No obstant això, ser amo de tants silencis pot significar, també, una certa autocensura, motivada per un excés de prudència, per falta de confiança o pel temor que una opinió puga sembrar zitzània.

Al remat fa l’efecte que, com en tantes coses en la vida, entre parlar més del compte i no dir-ne ni xufa, la virtut es troba en el punt intermedi: opinem, enraonem, si pot ser amb respecte i coneixement de causa, millor encara. I, això sí, com ja ens advertia Joan Fuster: «Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.»

Curs de valencià C1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 5. Opinions i censura

B1. Les preposicions

B2. Els pronoms febles

A Comprensió i expressió

Exercici 1. Llig el text següent i, després, exposa oralment què n’opines. En la teua intervenció, pots usar un guió. Per a preparar-te’l, pots respondre a les preguntes que et proposem més avall.

Exercici 2. Expressió escrita. Escolta dos voltes aquest àudio sobre la censura. Anota totes les idees que et semblen rellevants per a preparar un resum d’unes 150 paraules, d’acord amb les instruccions següents:

Eres periodista d’un mitjà en línia i assisteixes a una xarrada sobre la censura. Prepara un text per a una notícia breu en què inclogues almenys els ítems següents:

• Temes tabú

• Diferències entre sistemes de govern

• Exemples històrics de censura

• El paper de l’apoderament ciutadà

B Normativa i gramàtica

ORAL

Cita cultural

Divendres, 2 de març, 18.30 h

Seu Universitària d'Alacant

Cinema: Mascotes

https://goo.gl/gRpJXz

La censura i la llibertat d’expressió https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u05-a01.mp3

Les preposicions https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u05-a02.mp3

Els pronoms febles https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u05-a03.mp3

Saps que aiatol·là és una autoritat religiosa xiïta? I que somoure significa ‘traure una cosa del seu estat de repòs’?

Les preposicionsPreposicions àtones i tòniquesLes àtones poden ser simples (a, amb, de, en, per)O compostes (cap a, com a, des de, fins a, per a)Reducció de preposicions compostes (cap, com, des, fins)L’expressió del lloc i les preposicions a i enL’expressió del temps: al matí, de nit, al gener, per l’hivern...Les preposicions per i per a davant d’infinitiuPreposicions menys habituals: barata, deçà, dellà, ultra...

El pronoms feblesFuncions: reprenen un element i ocupen una funció sintàcticaN’hi ha 14: el, la, els, les, en, ho, em, et, ens, vos, es, li, els, hiComplements directes determinats, indeterminats i neutres:pronoms {el, la, els, les} / en / ho1a i 2a persones del discurs i reflexius: em, et, ens, vos, esComplement indirecte: li, elsComplements de règim, circumstancials i predicatius: en, hiVariants formals dels pronoms: el, l’, ‘l, -lo / en, n’, ‘n, -ne...

Respon a les preguntes següents si necessites ajuda per a extraure’n la teua opinió:

a) Estàs d’acord amb la dita amb què comença el text? Per què?

b) Per què creus que algunes persones s’atreveixen a parlar de temes que desconeixen?

c) Diries que l’autocensura és una actitud molt estesa?

d) Com interpretes l’aforisme de Joan Fuster?

Una primera idea que em ve sovint al pensament és la desautorització que (a)____________ vegades patiu els mestres per part d’algunes famílies dels vostres alumnes. Com (b)____________ que les persones adultes no (c)____________ clar que els infants, i especialment els adolescents, actuen de manera diferent segons on són, segons (d)____________ volen? Recordes (e)____________ ara el teu últim cas. Recordes la cara que feia el nen i com et mirava, com mostrava clarament que ja sabia que els pares estaven fora de joc..., però, com (f)____________ deia? Com podia contradir en aquell moment el que havia explicat (g)____________ seus pares? I després, què? Com ho vas fer quan us vau trobar novament a l’aula o al passadís? Segur que vas saber fer-ho, perquè, de recursos, no (h)____________ falten.Doncs, mira, et diré que això no ho puc entendre. No em cap al cap aquesta conducta dels pares. Com és possible que escolten (i)____________ fills i els donen tota la credibilitat? És evident que (j)____________ veu la part de les coses que (k)____________ afecta directament. Però em costa entendre (l)____________ les famílies vénen i, davant de les criatures, posen en entredit les informacions que els dónes.

Maria Jesús Comellas, Carta a una mestra

Fascicle 5. Opinions i censura

C Vocabulari i pronúncia

Exercici 3. Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

Exercici 6. Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que apareix entre parèntesis:

Evocar no és, com afirmen alguns, reviure el passat per rescatar-lo, sinó donar-li, finalment, sepultura: descriure’l per darrera vegada abans de ____________ (‘POSAR-LO DAVALL DE TERRA, SOTERRAR-LO, ENTERRAR-LO, REBLIR-LO’) sota la pols definitiva... Així doncs, camine per un barri que ____________ (‘DIFÍCILMENT, A PENES’) reconec, per més que hi vaig nàixer i hi vaig viure fins a ben entrada l’adolescència. Sé que és aquell barri natal perquè la ____________ (‘DESIG EXCESSIU DE RIQUESA’) constructora no pot ____________ (‘AMUNTONAR, ACUMULAR, REUNIR FENT MUNT O MUNTÓ’) més cases pel pendent ____________ (‘QUE ESTÀ PLE DE ROQUES’), serra amunt, i encara és possible resseguir-hi amb la mirada l’antiga senda del Portet, les penyes esgallades pel ____________ (‘SACSEIG O TREMOLOR DE LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA’) de 1748, l’escarpat imponent de la Creueta, al punt més elevat del qual ____________ (‘ALÇAR-SE, POSAR-SE DRET, EN POSICIÓ VERTICAL’) encara la creu que li dóna nom.Per aquest barri residencial d’ara, de cases unifamiliars i edificis de poca ____________ (‘DIMENSIÓ D’UN COS EN DIRECCIÓ VERTICAL’), endreçat i redundant, hi havia hagut, en els anys de la meua infantesa, les Eretes: un altre barri, tanmateix de cases velles, rudimentàries, ____________ (‘QUE FORMA RENGLERA, QUE ÉS COL·LOCAT DINS D’UNA FILERA’), resignadament, a vora d’un antic caminal de terra i ____________ (EN PLURAL, ‘CONCAVITAT EN LA SUPERFÍCIE D’UN COS SÒLID, FORAT FET EN UN TERRENY’) que feia aleshores a manera de carrer, encarades a una falda escalonada de bancals perduts d’ametlers i garrofers. Més amunt, la serra estricta: roca viva, entre els ____________ (‘CLEVILL, CLIVELL, FISSURA’) de la qual sols creix l’____________ (‘ARBUST MOLT ESPINÓS, DE FULLES SIMPLES I ESCASSES, I DE FLORS GROGUES XICOTETES AGRUPADES EN RAMELLS’), la sajolida i la pebrella: «Terra de pebrella, caga’t en ella!» Aquell barri de les Eretes el constituïa un únic carrer, un pany de cases en filera, totes les quals miraven cap a la serra com una ordenada bateria de vigilants apostats en una ____________ (‘EXCAVACIÓ LLARGA I ESTRETA QUE SERVEIX PER A PROTEGIR ELS SOLDATS’). Era un barri als afores ____________ (‘DE VERES, DE VERITAT, DE DEVERES’), no com ara que ja és una prolongació cap a ponent de la ciutat, amb carrers asfaltats, cases ben pintades, ____________ (‘COBERTA D’UN EDIFICI FETA DE TEULES’) roges de teula nova i ____________ (‘RECEPTACLE ON ES DEPOSITA LA CORRESPONDÈNCIA’) de ferro a la porta.

Toni Cucarella, Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts

Exercici 5. Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en la graella:

Exercici 4. Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera. En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms febles corresponents:

a) A pesar de les dificultats, vam superar la prova. ____________ hi havia moltes dificultats, vam superar la prova.

b) He obert la finestra amb l’objectiu de refrescar l’ambient.He obert la finestra ____________ refrescar l’ambient.

c) M’han assignat un lloc preferent en qualitat de soci més veterà.M’han assignat un lloc preferent ____________ soci més veterà.

d) Hem d’esperar ací fins a rebre el permís per a entrar.Hem d’esperar ací ____________ rebem el permís per a entrar.

e) No vaig creure ni una paraula de tot el que em va dir.No ____________ ni una paraula de tot el que em ____________.

f) L’oferta estava en esta tenda i en aquella que fa xamfrà.L’oferta estava en esta tenda i ____________ fa xamfrà.

g) Últimament, viatgem a Itàlia molt sovint.Últimament, viatgem a Itàlia amb ____________.

h) Molt enfadat, li vaig dir: «Pren les claus i obri la porta!»Molt enfadat, li vaig dir que ____________ les claus i ____________ la porta.

i) Vols repartir tu els fulls als alumnes?Vols ____________ tu?

j) En el partit de hui ens han tret tres targetes roges.En el partit de hui ____________ han tret ____________ roges.

a) gaire

b) pot ser

c) tindríem

d) el què

e) potser

f) li’ls

g) als

h) et

i) als seus

j) tots

k) l’

l) perquè

Quines són les implicacions regionals de la invasió i l’ocupació de l’Iraq per part dels _______________ (ACRÒNIM DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA)?Pense que no tan sols la regió, _______________ (SINÓ / SI NO) el món en general, _______________ (PERCEBRE) correctament la invasió nord-americana _______________ (COM / COM A) una provatura, un intent d’establir una nova norma sobre l’ús de la força militar. Aquesta nova norma la va expressar de forma general la Casa Blanca _______________ (EL / AL) setembre de 2002 en un informe que proposava una doctrina bastant innovadora i extraordinàriament radical sobre l’ús de la força al món. No és _______________ (GENS / RES) casual que els timbals de guerra començaren a sonar just _______________ (ALESHORES / A LES HORES).La nova doctrina no _______________ (PASSAT IMPERFET DE PREVEURE) una guerra per a actuar davant d’un enemic declarat, _______________ (EL QUE / COSA QUE) es podria argumentar amb una interpretació forçada de la Carta de les Nacions Unides, sinó que proposa una guerra preventiva abans que _______________ (APARÉIXER) el problema. Per _______________ (DESCOMPTAT / SUPOSAT), no tots els estats tenen la capacitat de crear una nova norma. Així, si _______________ (LA / L’) Índia envaeix el Pakistan per posar fi a unes atrocitats monstruoses, això queda fora de la norma. La manera més senzilla d’establir una nova norma és triar un objectiu totalment indefens, que puga ser esclafat fàcilment. Però, per a fer-ho i conservar la credibilitat, has d’espantar _______________ (A LA GENT / LA GENT) i descriure l’objectiu com si fóra una terrible amenaça, responsable dels atemptats _______________ (DEL / DE L’) 11 de setembre i preparada _______________ (PER A / PER) tornar a atacar. La població creu aleshores que la invasió de l’Iraq _______________ (SÍ QUE / SÍ) es fa en defensa pròpia.

Noam Chomsky, Ambicions imperials

gens

potser

tinguem

que

pot ser

s’ho

a

t’hi

als

tothom

li

el perquè

massa

es

tenim

allò que

podria ser

els ho

els

te’n

els seus

totes les persones

els

per què

ORALExercici 8. Escolta atentament cada una de les huit preguntes que apareixen en l’àudio següent i respon oralment. Per a fer-ho, segueix les pautes que t’oferim i completa la frase de resposta. Entre cada pregunta, deixarem deu segons.

Exercici 7. Ompli els buits de les oracions següents amb la preposició adequada de les que t’oferim en el requadre. En corregir-les, llig-les en veu alta:

La sintaxi és la part de la lingüística que s'encarrega d'estudiar com combinem les paraules per a formar significats més complexos: les oracions. Aquestes combinacions es poden analitzar des de dos punts de vista: què són, és a dir, quins elements les componen; i quina funció exerceixen dins de l'oració.

Així, si ens centrem en el primer punt de vista, trobarem que les paraules, en associar-se, donen lloc als sintagmes: verbal, nominal, adverbial, adjectiu i preposicional. Els quatre primers tenen com a nucli, respectivament, un verb, un nom, un adverbi i un adjectiu, mentre que els últims són introduïts per una

Ens centrarem ara en el segon punt de vista, és a dir, les funcions sintàctiques dins de l'oració simple. Una oració simple consisteix en la unió d'un subjecte i d'un predicat. El predicat és allò que es declara del subjecte. Si expressa una acció, el predicat és verbal: Les dos xiquetes miren la televisió. Si expressa una característica del subjecte, el predicat és nominal: El vostre gosset és molt graciós.

Els predicats nominals estan formats per un verb copulatiu (ser, estar, paréixer, semblar) i un atribut, que sol ser representant generalment per un sintagma adjectiu o un sintagma nominal:

• Eixe joguet és preciós. • Eixe joguet és el meu regal d’aniversari.

Els predicats verbals tenen com a element bàsic el verb, que determina quins complements l'acompanyen. Els verbs transitius necessiten un CD per a arredonir el significat:

• M'han fet una bona oferta. • El jardiner ha podat la bardissa.

El CD és representat per un sintagma nominal. Només pot ser introduït per la preposició a quan es tracta d'un nom propi o d'un pronom, o bé quan s'altera l'orde sintàctic lògic:

• Hem vist a Maria. • L'han avisat a ell. • Als teus amics, els han expulsat. • No va poder atrapar el policia al lladre.

En la veu passiva, el CD passa a ocupar la posició de subjecte passiu:

• Els teus amics van ser expulsats. • El lladre no va ser atrapat pel policia.

Els verbs intransitius no necessiten cap complement per a tindre sentit ple, o bé exigeixen un CRV:

• El públic va callar. • Hem renunciat a la beca. • Ningú es fia d’ell.

El CRV és sempre representat per un sintagma preposicional, que sol ser introduït per les preposicions a, de o en, entre altres.

En algunes oracions també poden aparéixer uns altres complements. El CI fa referència al destinatari de l'acció verbal i és representat per un sintagma preposicional introduït per les preposicions a, per a:

• Regalarem un telèfon mòbil al iaio.

Els CC expliciten diversos aspectes del discurs, com ara el lloc, el temps, la causa, la manera, la quantitat, la finalitat, l’instrument, la companyia... Poden ser representats per un sintagma preposicional o per un sintagma adverbial:

• Van trobar una cartera anit en la platja. • El van castigar durament per lladre.

Els CN són exercits per un sintagma preposicional i expandeixen un nucli nominal, com si foren un adjectiu:

• Li hem regalat el puzle dels animals de la granja.

Finalment, el CP és representat per un sintagma adjectiu i presenta una segona predicació referida al subjecte o al CD de l'oració:

• Els alumnes van eixir de classe molt il·lusionats. • Hem considerat molt positiva la seua actitud.

D Anàlisi lingüística

Sintaxi: l’oració simple

barata, com, com a, deçà, devers, envers, malgrat, mitjançant, per, per a, sota, ultra

a) El comportament de Manel __________ els seus companys és modèlic.

b) Ens van comunicar la incidència que havien tingut __________ un fax.

c) Canteu __________ uns àngels, quina veu més dolça que teniu!

d) Damunt de la taula he deixat unes monedes __________ comprar el pa.

e) __________ furtar-li tots els estalvis, en el banc el van tractar __________ un pidolaire.

f) Hem venut la collita d’olives __________ tres-cents euros.

g) __________ l’escassesa de pluges, els bancals __________ la séquia encara produeixen.

h) El nou tren que va __________ Castelló és encara més lent que l’anterior.

i) Estic entrenant-me a consciència __________ competir en una carrera de muntanya.

j) M’encanta caminar __________ la pluja i deixar-me amerar per l’aigua!

a) –PREGUNTA. –Sóc jo qui ___ aconselle i ___ instruïsc.

b) –PREGUNTA. –No, no ___ està, com no siga que ___ haja posat esta matinada.

c) –PREGUNTA. –Sí, ___ he vista, i també ___ he vistes dos més de molt interessants.

d) –PREGUNTA. –No ___ sé, però jo no vull anar-___ a buscar-___.

e) –PREGUNTA. –Sí, ___ duc les bresquilles que van encomanar. Vols tastar-___ alguna?

f) –PREGUNTA. –Oh, no ___ he recordat! No saps com ___ lamente!

g) –PREGUNTA. –___ basa en diversos fets reals, però ___ centra en un cas de corrupció.

h) –PREGUNTA. –No ___ estic ajudant perquè no ___ ha demanat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u05-a04.mp3

Verbal Predicat Els alumnes estudien la lliçó atentament.

Nominal Subjecte, complement directe (CD) El meu amic s’ha comprat un cotxe nou.

Adverbial Complements circumstancials (CC) Hui ens hem alçat molt enjorn.

Adjectiu Atribut, complement predicatiu (CP) Pere està enfadat.La xiqueta ha tornat molt cansada.

Preposicional Complement de règim verbal (CRV), complement del nom (CN), complement indirecte (CI) i CC.

Es prepara per a la prova de cros amb obstinació.Van fer moltes preguntes al mestre.

Sintagma ExempleFuncions que sol realitzar

a) Els teus amics no han arribat encara al poble.

b) La germana de Joan ha contat als xiquets una història increïble.

c) Anit vam passar molt de fred en el cinema.

d) Els clients ens van agrair efusivament la nostra ajuda.

e) Aquella ciclista va acabar la prova esgotada.

f) Hem refet amb l’ordinador el treball final.

g) El professor estarà hui molt ocupat.

h) Hem anat amb Maria a la inauguració de l’exposició.

i) Nosaltres confiem cegament en els seus consells.

j) Les meues nebodes col·laboren convençudes en eixe projecte.

Exercici 9. D’acord amb la informació anterior, indica quina funció sintàctica exerceixen els complements que apareixen subratllats:

Saps que esgallar significa ‘esguellar, esgarrar, fer a trossos’ i que s’aplica sobretot a la tela i al paper? I que ací pany fa referència a una porció de carrer no interrompuda per cap travessia?

preposició. Cada un d'aquests sintagmes pot exercir unes determinades funcions sintàctiques:

La primera similitud la trobem amb el verb essere en infinitiu i la forma culta del verb ser en valencià, ésser. La distribució entre tots dos (essere i stare) és bastant similar al valencià. Així, per a expressar un estat transitori, en italià s’usa stare: sto bene oggi estic bé hui. Mentre que, per a expressar una característica essencial, s’usa essere: lui è una persona buona ell és una bona persona. Per a indicar situació, stare indica permanència i essere presència puntual, en una distribució semblant a la del valencià: Io sono a casa (puntual) / Io sto a casa (durador). Quant als pronoms, la forma io (jo) presenta la tonicitat sobre la i, mentre que lei (ella, vosté) conté una e oberta [ɛ]. Mira a continuació uns altres verbs d’ús molt habitual:

Com has pogut veure, quasi totes les persones es formen d’una manera molt regular. Fixa’t, per exemple, en les de 2a persona: sei, stai, hai, puoi, vuoi. D’altra banda, com també ocorre en francés, el sentit del verb tindre és representat en italià per la forma corresponent al verb haver. D’aquest verb volem destacar les formes que contenen la grafia h. Aquesta lletra és quasi inexistent en l’ortografia de l’italià, ja que només és present en aquestes formes de avere i en alguns estrangerismes (handicap, hotel, harem...).

Pel que fa als articles en italià, presenten un ús molt pròxim al valencià i al francés:

La forma bàsica en masculí singular és il: il quaderno, il libro (el quadern, el llibre). Davant de vocal, s’usa l’: l’amico, l’occhio (l’amic, l’ull). Mentre que la forma lo apareix sobretot davant de s líquida: lo specchio, lo stadio (l’espill, l’estadi). El correlat plural de il és i: i quaderni, i libri, mentre que gli és el plural de lo, l’: gli amici, gli occhi, gli specchi, gli stadi. Quant a la pronúncia, el dígraf gl representa el so [ʎ] geminat, mentre que el grup ch sona [k]. Pel que fa al femení, l’article la, com en valencià, també s’elideix davant de vocal: l’aula, l’amore (l’aula, l’amor).

La formació del plural és un dels trets més característics de l’italià. Mentre que en valencià el morfema bàsic és –s, en italià ho és el morfema –i. Aquesta diferència prové de l’evolució des del llatí. Mentre que el valencià evoluciona des del cas acusatiu (que expressava el complement directe), l’italià ho fa des del nominatiu (que expressava el subjecte). Al costat del morfema –i, l’italià usa el morfema –e per a indicar el plural en les paraules femenines que, en singular, acaben en –a. En el quadre següent, apareixen respectivament les paraules italianes corresponents a gos, gat, company, home i dona:

Per acabar aquest primer tast comparatiu entre el valencià i l’italià, veurem a continuació el vocabulari bàsic referit a les localitzacions:

Com a curiositat, la paraula popolo significa poble, però quan fa referència al conjunt de la ciutadania. Per a indicar una ciutat menuda, en italià es diu villaggio, encara que també usen el mot paese (país) per a aquest últim sentit.

Autoria: Juli Martínez Amorós. Amb la col·laboració d'Òscar BanegasÀudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.espuntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

E El valencià com a pont

El valencià i l’italià (1)

L’italià és una llengua romànica parlada sobretot a les repúbliques d’Itàlia i San Marino, a la Ciutat del Vaticà i als cantons suïssos de Ticino i els Grisons. Quasi seixanta milions de persones la tenen com a llengua materna. L’italià és una de les llengües que més semblances presenta amb el valencià en tots els nivells de l’anàlisi lingüística, com veurem al llarg de quatre unitats. Comencem comparant els pronoms personals i els verbs ser i estar en present d’indicatiu:

Solucions:Exercici 3EUA / sinó / perceben / com a / el / gens / aleshores / preveia / cosa que / aparega / descomptat / l’ / la gent / de l’ / per a / sí que

Exercici 4A pesar que, Malgrat que, Tot i que o Encara que / per / com a / fins que / creguí, digué / en la que / molta freqüència o assiduïtat / prenguera o prengués, obrira o obrís / repartir-los-els / ens n’han tret tres de roges

Exercici 5a) massa, b) pot ser, c) tinguem, d) allò que, e) potser, f) els ho, g) als, h) te’n, i) els seus, j) tothom, k) l’, l) per què

Exercici 6colgar-lo / amb prou faenes / cobdícia / amuntegar / rocallós / terratrémol o terratrèmol / es dreça / alçària / arrenglerades / clots / badalls / argilaga o argelaga / trinxera / de debò / teulades / bústies

Exercici 7a) envers, b) mitjançant, c) com, d) per a, e) Ultra, com a, f) barata, g) Malgrat, deçà, h) devers, i) per, j) sota

Exercici 8a) l’aconselle, la instruïsc, b) ho està, s’hi haja posat, c) l’he vista, n’he vistes, d) ho sé, anar-hi, buscar-lo, e) els duc, tastar-ne, f) me n’he recordat, ho lamente, g) Es basa, se centra (o es centra), h) l’estic ajudant, m’ho ha demanat

Exercici 9a) CC temps, CC lloc, b) CN, CI, CD, c) CC temps, CD, CC lloc, d) CI, CC manera, CD, e) CD, CP, f) CC instrument, CD, g) CC temps, Atribut, h) CC companyia, CC lloc, CN, i) CC manera, CRV, j) CP, CRV

Exercici 10a) Ell té una gossa negra. b) Jo sóc a l’oficina en este moment. c) Nosaltres tenim una botiga en este carrer. d) Bruno i jo som bons amics. e) L’espill està trencat! f) Tens els ulls verds, són molt bells.

Exercici 10. D’acord amb la informació que acabes de llegir i tenint en compte les similituds entre les dos llengües, tradueix de l’italià al valencià les frases següents:

a) Lei ha una cagna nera. ________________________________

b) Io sono in ufficio in questo momento. ________________________________

c) Noi abbiamo un negozio in questa strada. ________________________________

d) Bruno e io siamo buoni amici. ________________________________

e) Lo specchio è rotto! ________________________________

f) Hai gli occhi verdi, sono molto belli. ________________________________

cittàscuola

negoziofarmacia

piazza

ciutatescolabotigafarmàciaplaça

stradamuseo

ospedaleufficio

ristorante

carrermuseuhospitaloficinarestaurant

parcobiblioteca

stazionechiesa

cafeteria

parcbibliotecaestacióesglésiacafeteria

IoTuLui, leiNoiVoiLoro

sonoseièsiamosietesono

JoTuEll, ellaNosaltresVosaltresElls, elles

sócereséssomsousón

IoTuLui, leiNoiVoiLoro

stostaistastiamostatestanno

JoTuEll, ellaNosaltresVosaltresElls, elles

esticestàsestàestemesteuestan

Essere Ser o ésser Stare Estar

hohaiha

abbiamoavetehanno

Avere

tinctensté

tenimteniutenen

Tindre

possopuoipuò

possiamopotete

possono

Potere

pucpotspot

podempodeupoden

Poder

vogliovuoivuole

vogliamovolete

vogliono

Volere

vullvolsvol

volemvoleuvolen

Voler

Italià

Maschile

SingularPlural

Femminile Masculí Femení

Valencià

il, lo (l’)i, gli

la (l’)le

el (l’)els

la (l’)les

Singular

Masculí Femení

Plural

il caneil gatto

il compagnol’uomo

la cagnala gatta

la compagnala donna

Masculí Femení

i canii gatti

i compagnigli uomini

le cagnele gatte

le compagnele donne

Descriure consisteix a explicar amb paraules qualsevol element de la realitat: una persona, un objecte, un mecanisme, un paisatge... Fem descripcions molt sovint: per exemple, quan juguem a endevinar personatges o objectes, quan expliquem com ha canviat un amic de la infantesa, quan destaquem les magnífiques prestacions del cotxe que ens hem comprat o quan exposem com és l’entorn on té lloc una història.

Quan descrivim, podem ser objectius (i tractarem de reflectir la realitat de manera neutral) o subjectius (i mostrarem la realitat a través dels nostres ulls). En la descripció de persones, podem centrar-nos en l’aspecte físic o en el psicològic. Per a descriure objectes, podem subratllar l’aspecte, el color, la forma, les dimensions, etc.

F Tipologia textual

La descripció (1)

Pots trobar més informació sobre la descripció en l’apartat «Habilitats comunicatives» de les unitats 8 i 16 de Punt per punt B2

Exercici 11. Expressió escrita. Escriu una descripció de prop de 250 paraules a partir de la proposta següent:

En l’escola dels teus fills volen fer una excursió, però encara no saben a on aniran. Tu coneixes un poble que consideres l’idoni per diverses raons. Fes-ne una descripció que els ajude a prendre la decisió.