CURS 2013-2014: Programacions · Cosmogonia i teogonia. Primeres generacions de déus. Del Caos als...

Programacions – Criteris d’avaluació i recuperació Dpt de Cultura Clàssica, Llatí i Grec Curs 2013-2014

1

Institut Gabriel Ferrater i Soler

DEPARTAMENT DE CULTURA CLÀSSICA,

LLATÍ I GREC

CURS 2013-2014:

Programacions

Criteris d’avaluació i recuperació

Institut d’Educació Secundària Gabriel Ferrater


2

ÍNDEX

1. ESO

a. 2n ESO: matèria optativa “Mitologia”

b. 3r ESO: matèria optativa “Civilització i cultura grecoromana”

c. 4r ESO: matèria optativa específica “Llatí”

2. BATXILLERAT

a. 1r Batx: matèria de modalitat “Llatí”

b. 2n Batx: matèria de modalitat “Llatí”

c. 1r Batx: matèria de modalitat “Grec”

d. 2n Batx: matèria de modalitat “Grec”

Al bloc del departament hi ha informació més detallada de cada matèria:

http://amarti35.wordpress.com/

http://amarti35.wordpress.com/


3

PROGRAMACIÓ MITOLOGIA GRECOROMANA 2n ESO

I.- Definicions i conceptes previs

1. Mitologia grecoromana. Definicions, conceptes bàsics i fonts de la mitologia clàssica 1.1. Què és un mite? definicions i conceptes: mite, mitologia, mitologia clàssica, conte – mite -

llegenda… 1.2. 1.2 La crítica dels mites; del mite al logos: història – ciència – filosofia 1.3. Els mites grecoromans: mitologia clàssica 1.4. Com ens han arribat els mites: oralitat i escriptura 1.5. Déus i homes. Iconografia

II.- Cosmogonia – Teogonia - Antropogonia

2.- L’origen dels déus: cosmogonia i teogonia. Del Caos als olímpics 2.1. Els déus grecs 2.2. Les qualitats dels déus 2.3. La vida a l’Olimp 2.4. L’herència grega i Roma 2.5. Cosmogonia i teogonia. Primeres generacions de déus. Del Caos als olímpics. 3.- L’origen dels homes: antropogonia 3.1. El mite de les races 3.2. Prometeu i robatori del foc 3.3. Deucalió i Pirra 3.4. Pandora 3.5. El càstig de Prometeu

4.- Els amors de Zeus: les metamorfosis 4.1. Els amors de Zeus. 4.2. Unions amb mortals i metamorfosis,aventures, fills, iconografia 4.3. Unions amb deesses i altres

5.- Els déus olímpics: funcions i atributs. Iconografia 5.1. Els déus de l’Olimp: Zeus – Hera – Posidó – Hades - Demèter - Hèstia - Afrodita – Ares – Hefest - Atenea - Àrtemis - Apol·lo – Hermes - Eros - Dionís

III.- La guerra de Troia

6.- La guerra de Troia. La Ilíada 6.1. Troia, entre la història i la llegenda 6.2. Orígens mítics de la guerra: Tetis i Peleu, naixement de Paris, Leda i el cigne. Judici de Paris. 6.3. El rapte d’Hèlena i l’inici del conflicte 6.4. Aquil·les, un model d’heroi 6.5. Els protagonistes de la guerra


4

6.6. Deu anys de guerra. La Ilíada d’Homer 6.7. La caiguda de Troia 7.- El retorn dels herois: Odisseu 7.1. Les travessies de tornada 7.2. Les aventures d’Odisseu 7.3. L’arribada a Ítaca

8.- La fugida d’Eneas 8.1. Eneas fuig de Troia 8.2 El viatge fins a Cartago 8.3. Dido i Eneas 8.4. La baixada als Inferns 8.5. L’arribada d’Eneas al Laci 8.6. Virgili i l’Eneida 8.7. La fundació de Roma

IV.- Herois i éssers sobrenaturals

9.-Herois i éssers prodigiosos 9.1. Hèracles i els dotze treballs 9.2. Teseu i el Minotaure: el laberint de Creta 9.3. Perseu i la Medusa 9.4. Èdip i el casal de Tebes 9.5. Jàson i els Argonautes. Medea 9.6. Orfeu i Eurídice 9.7. El món dels morts i càstigs exemplars: Sísif, Tàntal, Ixió... 9.8. Monstres i éssers prodigiosos

Temporització: consulteu el bloc de la matèria, on es pot veure la temporització de

quadrimestres ja passats, i el desenvolupament del actual :

http://amarti35.wordpress.com/mitologia-2n-eso/



5

CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

Avaluació: l’avaluació d’aquesta matèria optativa es farà de la següent manera:

o Exàmens: al llarg del crèdit farem tres exàmens sobre els continguts explicats i treballats

a classe.

o al 2n i 3r examen es farà el mateix dia una recuperació adaptada per a tothom

que tingui suspès un examen anterior, (o bé no s’hagi pogut presentar, sempre que

l’absència estigui justificada).

o Dossier – quadern de l’alumne : al dossier hi ha activitats i exercicis que s’han de fer per

a consolidar o repassar els continguts explicats. El dia de l’examen o en qualsevol

moment del quadrimestre es revisarà el dossier. Es valorarà fins a un 20 % de la nota

o Treballs: en alguns temes proposem tasques de recerca, elaboració i exposició oral a

classe. Es valorarà fins a un 20 % de la nota

o Actitud: es valorarà fins a un 10 % de la nota el comportament correcte a classe,

l’atenció, la disciplina i l’interès.

o Per a poder aprovar el crèdit cal arribar a un 40% de la nota amb els continguts. A partir

d’una qualificació de 3 tindrem en compte el dossier i l’actitud a classe

Models exàmens: 1r examen – 2n examen i recuperació

o Resum dels percentatges:

o exàmens: fins a un 80 %

o dossier: fins a un 20 %

o treballs: fins a un 20 %

o actitud: fins a un 10 %

Recuperació final de la matèria: al final del quadrimestre es valorarà per a aprovar la matèria

amb un Bé-6 com a màxim, la presentació del dossier amb tots els exercicis resolts

correctament, a mà, amb bona lletra i sense faltes d’ortografia -sense aquestes qualitats no es

valorarà la presentació del dossier- , els treballs demanats al llarg del crèdit, i una actitud

positiva a classe.

http://www.xtec.net/~amarti35/mitologia%202n%20eso/1r_examen.pdf

http://www.xtec.net/~amarti35/mitologia%202n%20eso/2n_examen_recuperacio.pdf


6

PROGRAMACIÓ CIVILITZACIÓ I CULTURA GRECOROMANA 3r ESO

1. Marc geogràfic de Grècia i Roma 1.1. Geografia de Grècia 1.2. Geografia d’Itàlia i l’imperi romà

2. Història del món grecoromà 2.1. Història de Grècia 2.2. Història de Roma i el seu imperi

3. Grecs i romans a la península ibèrica 3.1. Els grecs a Hispania: Emporion 3.2. Els romans a Hispania: Tarraco

4. Llengües clàssiques: grec i llatí 4.1. La llengua grega i els hel·lenismes 4.2. El llatí i les llengües romàniques

5. Espectacles, jocs i diversió a l’antiguitat 5.1. Grècia: Olímpia i els jocs – El teatre grec 5.2. Espectacles a Roma: amfiteatre, circ, teatre romà

6. Societat i política a Grècia i Roma 6.1. Esparta i Atenes: dos models de polis 6.2. Roma: societat i política

7. La ciutat i l’urbanisme a l’antiguitat. 7.1. Urbanisme i ciutat grega: acròpolis, àgora, edificis públics, la casa 7.2. Urbanisme i ciutat romana: termes i banys, domus i villae, vies de comunicació…

8. La vida familiar i quotidiana 8.1. Grècia (dona, matrimoni, fills, educació, vestits, una jornada, menjars, jocs…) 8.2. Roma (dona, matrimoni, fills, educació, vestits, una jornada, menjars, jocs…)

9. L’expansionisme militar a Grècia i Roma 9.1. Alexandre el Gran i l’exèrcit grec 9.2. Juli César i l’exèrcit romà

10. La literatura antiga 10.1. Literatura grega: èpica, lírica, prosa 10.2. Literatura romana: èpica, comèdia, lírica, prosa

11. L’art clàssic 11.1. Arquitectura grega i romana 11.2. Escultura grega i romana 11.3. Ceràmica grega 11.4. Pintura i mosaics. 11.5. Herència clàssica: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme…

12. La filosofia i la ciència 12.1. Filòsofs i científics grecs 12.2. Filòsofs i científics romans

13. Mitologia i religió al món antic 13.1. Trobareu tots els continguts d’aquest tema, si es considera oportú fer-lo a 3r d’ESO, a

la pàgina “Mitologia 2n ESO” 14. Pervivència del món clàssic al món actual

Temporització: consulteu el bloc de la matèria, on es pot veure la temporització de

quadrimestres ja passats, i el desenvolupament del actual :

http://amarti35.wordpress.com/cultura-classica-3r-eso


http://amarti35.wordpress.com/cultura-classica-3r-eso


7

CULTURA CLÀSSICA 3r ESO – CRITERIS D’AVALUACIÓ

Avaluació: l’avaluació d’aquesta matèria optativa es farà de la següent manera:

Exàmens: al llarg del crèdit farem tres exàmens sobre els continguts explicats i

treballats a classe.

o al 2n i 3r examen es farà el mateix dia una recuperació adaptada per a

tothom que tingui suspès un examen anterior, (o bé no s’hagi pogut

presentar, sempre que l’absència estigui justificada).

Dossier – quadern de l’alumne : al dossier hi ha activitats i exercicis que s’han de

fer per a consolidar o repassar els continguts explicats. El dia de l’examen o en

qualsevol moment del quadrimestre es revisarà el dossier. Es valorarà fins a un 20

% de la nota

Treballs: en alguns temes proposem tasques de recerca, elaboració i exposició

oral a classe. Es valorarà fins a un 20 % de la nota

Actitud: es valorarà fins a un 10 % de la nota el comportament correcte a classe,

l’atenció, la disciplina i l’interès.

Per a poder aprovar el crèdit cal arribar a un 40% de la nota amb els continguts. A

partir d’una qualificació de 3 tindrem en compte el dossier i l’actitud a classe

Resum dels percentatges:

exàmens: fins a un 80 %

dossier: fins a un 20 %

treballs: fins a un 20 %

actitud: fins a un 10 %

Recuperació final de la matèria: al final del quadrimestre es valorarà per a aprovar la

matèria amb un Bé-6 com a màxim, la presentació del dossier amb tots els exercicis

resolts correctament, a mà, amb bona lletra i sense faltes d’ortografia -sense aquestes

qualitats no es valorarà la presentació del dossier- , els treballs demanats al llarg del

crèdit, i una actitud positiva a classe.


8

PROGRAMACIÓ LLATÍ 4t ESO


9

LLATÍ 4rt. D’ESO

Avaluació continuada

Es realitzaran dos exàmens cada trimestre:

o El primer d’ells serà procedimental: exercicis de gramàtica i de traducció

o El segon versarà sobre teoria (cultura) i gramàtica (traducció). El percentatge en la

primera i segona avaluació serà del 30% cultura i 70% gramàtica. La tercera

avaluació el percentatge serà de 30-40% i 60-70% respectivament.

Es faran també proves periòdiques per repassar els darrers continguts de llengua treballats.

La nota final s’obtindrà a partir dels criteris següents:

o Actitud, participació i treball a classe i l’encomanat a casa: 15%

o Resultats de les proves de control: 15%

o Resultats dels exàmens: 70%% (de manera compensatòria, prevalent la nota de la

darrera avaluació sobre les obtingudes anteriorment).

Recuperació

A partir de la 1a avaluació la part de cultura suspesa serà matèria extra que podrà ser

recuperada en l’avaluació següent. La part de gramàtica s’aprovarà si s’aprova l’avaluació

següent.


10

Hi haurà un examen de recuperació al final de curs, amb tot el contingut de l’assignatura, per

aquells alumnes que ho hagin suspès tot i, podran ser recuperades també només les parts del

contingut suspeses.

Si l’assignatura queda finalment suspesa, es facilitarà un dossier d’activitats per a l’estiu i

quedarà superada l’assignatura si al setembre es presenta fet el dossier d’activitats i s’aprova

un examen, el contingut del qual estarà extret del dossier d’activitats

PROGRAMACIÓ LLATÍ 1r Batxillerat


11


12

Criteris d’avaluació Llatí 1r Batx.


Es realitzaran dos exàmens cada trimestre



primera i segona avaluació serà del 30% cultura i 70% gramàtica. La tercera avaluació

el percentatge serà de 30-40% i 60-70% respectivament).


Hauran de llegir Les Metamorfosis d’Ovidi (I-VI), l’Eneida de Virgili (I-VII), una comèdia de

Plaute



o Avaluació de les lectures: 15%

o Resultats dels exàmens: 70% (de manera compensatòria, prevalent la nota de la

darrera avaluació sobre les obtingudes anteriorment)

Recuperació

A partir de la 1a avaluació la part de cultura suspesa serà matèria extra que podrà ser

recuperada en l’avaluació següent. La part de gramàtica s’aprovarà si s’aprova l’avaluació

següent.


13

La lectura de les Metamorfosis s’avaluarà a partir d’un treball. Si el treball no s’aprova, es

podrà recuperar presentant-ne un altre amb les rectificacions que indiqui la professora. La

lectura de l’Eneida s’avaluarà a través de les sessions de classe que es dediquen (llibre per

llibre) en les quals la professora porta el control de la lectura de cadascun. Cada llibre de

l’Eneida no llegit es pot recuperar presentant un exercici sol·licitat per la professora en relació

a aquest llibre.

Es imprescindible haver superat aquestes dues lectures per poder aprovar les avaluacions a les

quals corresponen (1a i 2a.)

Hi haurà un examen de recuperació al final de curs, amb tot el contingut de l’assignatura, per

aquells alumnes que ho hagin suspès tot i, podran ser recuperades també només les parts del

contingut suspeses.

Si l’assignatura queda finalment suspesa, es facilitarà un dossier d’activitats per a l’estiu i

quedarà superada l’assignatura si al setembre es presenta fet el dossier d’activitats i s’aprova

un examen, el contingut del qual estarà extret del dossier d’activitats


14

PROGRAMACIÓ LLATÍ 2n Batxillerat


15


16

Criteris d’avaluació LLATÍ 2n de BAT


Es realitzaran dos exàmens cada trimestre



primera i segona avaluació serà del 20% cultura i 80% gramàtica. La segona avaluació

serà de 20-30% i 70-80% i la tercera avaluació el percentatge serà de 30-40% i 60-70%

respectivament.


La nota d'avaluació, seguint en general els criteris de correcció de les PAU, resultarà de la

proporció següent ( pot variar segons el temps dedicat a cada part)

- Traducció: 60-80 %

- Dins del del text: morfologia (25%) + sintaxi (25%) + traducció (50%)

- Es valora la coherència gramatical de l'anàlisi i la traducció, a més de la correcció

d'aquesta.

- cultura: 20-40 %; inclou també les lectures obligatòries, lligades especialment als

temes de literatura.


17



o Resultats de les proves de control: 10%

o Lectures: 10%

o Resultats dels exàmens: 70% (de manera compensatòria, prevalent la nota de la

darrera avaluació sobre les obtingudes anteriorment)

Recuperació.

Recuperació de les avaluacions parcials

o l'avaluació és contínua; per tant aprovar una avaluació implica considerar

superades les anteriors.

o Cultura - lectures: un examen suspès es podrà repetir o fer un treball

alternatiu.

Recuperació a l’avaluació extraordinària:

o Si la tercera avaluació està suspesa, cal recuperar tota la matèria de llengua a

l’avaluació extraordinària

o Si hi ha qualificacions negatives a les proves de cultura i lectures es podran

recuperar a l’avaluació extraordinària, tornant a fer una prova sobre els

continguts suspesos.


18

PROGRAMACIÓ GREC 1r Batxillerat

Extracte del decret 142/2008, DOGC 5183, amb el currículum de Grec

(text complet del decret) : trobareu els continguts desenvolupats per temes al bloc

http://amarti35.wordpress.com/grec-1r-batx/

OBJECTIUS

1. Llegir, comprendre i interpretar d'una manera coherent, amb l'ajut del diccionari, textos grecs

de dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.

2. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics

3. Establir relacions amb la llengua pròpia.

4. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua

5. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la

història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc

geogràfic.

6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el

protagonisme dels principals personatges, el gènere literari al qual pertany i la relació amb

alguns fets històrics, polítics i socials.

7. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena,

8. Tenir una visió humanitzada de l'entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i

reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i

en l'actualitat.

CONTINGUTS

La llengua grega

- evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants

dialectals.

- Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l'alfabet

grec amb l'abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han fet en l'establiment de

l'escriptura.

- transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí i de la seva transcripció al català.

- coneixement bàsic de la flexió nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en

textos breus o bé en sintagmes aïllats.

- formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa

(oposició present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi

- funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques

morfològiques i la seva integració en sintagmes.

- Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27humanitats%20i%20ci%E8ncies%20socials/grec.pdf




19

Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

- interpretar frases o textos breus en llengua grega.

- Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné

- tècniques de traducció i de comentari, valorant el contingut dels missatges de petits textos

- Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia,

aconseguides mitjançant el suport de les TIC.

El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia de les llengües modernes

- Aprenentatge del lèxic grec bàsic.

- Localització en un lèxic dels mots que formen part d'un text (diccionari).

- Distinció dels prefixos i sufixos i identificació de la paraula simple corresponent,

- Influència del grec en el llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües de cultura.

La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat

- Marc geogràfic del món grec a l'antiguitat i influència en la història de Grècia

o Lectura i interpretació de mapes, de plànols i imatges corresponents a escenaris

històrics, a edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l'antiga Grècia.

o principals conflictes que esclataren a l'antiga Grècia i els seus escenaris

- Sistemes polítics a Atenes i Esparta.

o Atenes i institucions democràtiques.

- vida quotidiana i esports dels grecs a l'antiguitat.

- religió grega i principals deïtats tenint en compte els seus atributs.

o Obres d’art antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega.

o genealogia dels principals déus a partir d’informació extreta d'autors grecs.

- Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d'obres o de fragments en

traducció.

- Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.

Aquests continguts es distribueixen entre 1r i 2n de batxillerat

Primer Batxillerat

La llengua grega: alfabet, morfologia i sintaxi

Evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern. Variants dialectals.

Alfabet grec i signes de puntuació.

Transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí. Transcripció al català.

Flexió nominal i pronominal bàsica. Aplicació en textos breus o bé en sintagmes aïllats.

Formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa (oposició

present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi

Identificació d'una forma nominal o verbal que morfològicament discrepa d’altres dins d’una sèrie.


20

Transformació del nombre gramatical dels elements que integren una frase i justificació dels canvis.

Funció sintàctica dels elements de la frase, segons la morfologia i la seva integració en sintagmes.

Partícules d'ús més freqüent.


Interpretació de frases o textos breus en llengua grega.

Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné

Tècniques de traducció i de comentari, valorant el contingut dels textos que es treballen.

Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia, aconseguides

mitjançant el suport de les TIC.


Aprenentatge del lèxic grec bàsic.

Ús del diccionari.

Camps semàntics i famílies lèxiques

Composició i derivació: prefixos i sufixos

Pervivència del grec en el lèxic científic, tècnic i literari actual


Geografia de Grècia i la seva influència en l’història

Història de Grècia. Principals escenaris. Conflictes

Sistemes polítics a Esparta i Atenes. Democràcia.

Vida quotidiana i esports dels grecs a l'antiguitat.

Caracterització de la religió grega. Principals deïtats, atributs, iconografia

Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura en traducció.

Assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.


21

Grec 1r batxillerat: criteris d'avaluació i recuperació

Cada avaluació farem dos exàmens:

o a cada examen entrarà tota la matèria de llengua vista a classe fins el moment i els temes de

cultura des de l’últim examen.

o la proporció habitual és la següent (pot variar segons el temps dedicat a cada part):

llengua: 60-70 %

cultura: 15-20 %

etimologia: 15-20 %

o cal una qualificació mitja de 5 entre els dos exàmens per tal d’aprovar l’avaluació, però a partir

d’un 4 podran influir positivament:

les proves de lectura

la tasca de classe, exercicis, participació, interès...

millora en el segon examen respecte del primer, ja que això indica un esforç de

superació positiu.

o la qualificació final d’avaluació serà la mitjana dels dos exàmens, amb l’arrodoniment

corresponent; per exemple: 6’4 serà un 6, 6’6 serà un 7. En tots dos casos pot variar

l’arrodoniment segons la tasca i les notes de classe, i un 6’4 pot ser un 7, o un 6’6 pot ser un 6.

Aquesta casuística s’estudiarà cas per cas.

Lectures obligatòries:

o cada avaluació hi ha una lectura obligatòria lligada a aspectes diversos de la cultura grega

clàssica, de la qual farem una prova escrita o un treball. Considerem aquestes lectures

fonamentals per a assolir una part de la matèria; i per tant la no presentació d'un treball o la no

superació d'una prova de lectura pot comportar una qualificació d'avaluació insuficient.


dels exàmens de llengua – etimologia - cultura: l'avaluació és contínua; per tant aprovar una avaluació

implica considerar superades les anteriors.

lectures: un treball suspès es podrà repetir; d'un examen suspès es podrà fer un treball alternatiu.


Si la tercera avaluació està suspesa, cal recuperar tota la matèria a l’avaluació extraordinària: llengua,

cultura i etimologia

Si hi ha qualificacions negatives a les lectures es podran recuperar a l’avaluació extraordinària,

presentant de nou els treballs demanats –corregits, naturalment, els defectes que havien provocat la

valoració negativa, o tornant a fer la prova de lectura suspesa.


22

PROGRAMACIÓ GREC 2n Batxillerat

Extracte del decret 142/2008, DOGC 5183, amb el currículum de Grec

(text complet del decret) : trobareu els continguts desenvolupats per temes al bloc

http://amarti35.wordpress.com/grec-2n-batx/

OBJECTIUS

9. Llegir, comprendre i interpretar d'una manera coherent, amb l'ajut del diccionari, textos grecs

de dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.

10. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics

11. Establir relacions amb la llengua pròpia.

12. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua

13. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la

història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc

geogràfic.

14. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el

protagonisme dels principals personatges, el gènere literari al qual pertany i la relació amb

alguns fets històrics, polítics i socials.

15. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena,

16. Tenir una visió humanitzada de l'entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i

reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i

en l'actualitat.

CONTINGUTS

La llengua grega

- evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants

dialectals.

- Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l'alfabet

grec amb l'abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han fet en l'establiment de

l'escriptura.

- transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí i de la seva transcripció al català.

- coneixement bàsic de la flexió nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en

textos breus o bé en sintagmes aïllats.

- formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa

(oposició present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi

- funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques

morfològiques i la seva integració en sintagmes.

- Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.


http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/Curriculum%20mat%E8ries/Modalitat%20d%27humanitats%20i%20ci%E8ncies%20socials/grec.pdf


http://amarti35.wordpress.com/grec-2n-batx/


23

- interpretar frases o textos breus en llengua grega.

- Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné

- tècniques de traducció i de comentari, valorant el contingut dels missatges de petits textos

- Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia,

aconseguides mitjançant el suport de les TIC.


- Aprenentatge del lèxic grec bàsic.

- Localització en un lèxic dels mots que formen part d'un text (diccionari).

- Distinció dels prefixos i sufixos i identificació de la paraula simple corresponent,

- Influència del grec en el llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües de cultura.


- Marc geogràfic del món grec a l'antiguitat i influència en la història de Grècia

o Lectura i interpretació de mapes, de plànols i imatges corresponents a escenaris

històrics, a edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l'antiga Grècia.

o principals conflictes que esclataren a l'antiga Grècia i els seus escenaris

- Sistemes polítics a Atenes i Esparta.

o Atenes i institucions democràtiques.

- vida quotidiana i esports dels grecs a l'antiguitat.

- religió grega i principals deïtats tenint en compte els seus atributs.

o Obres d’art antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega.

o genealogia dels principals déus a partir d’informació extreta d'autors grecs.

- Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d'obres o de fragments en

traducció.

- Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.

Aquests continguts es distribueixen entre 1r i 2n de batxillerat

Grec - segon Batxillerat

Llengua grega

Morfologia nominal bàsica i formes irregulars amb un alt índex de freqüència.

Morfologia verbal en els modes i en els temps més freqüents en textos de prosa narrativa:

o Tema de present i d'aorist en els modes indicatiu, infinitiu i participi.

o Característiques bàsiques del tema de futur i del perfet.

o Distinció bàsica dels trets que caracteritzen els modes personals (imperatiu, subjuntiu i

optatiu).

o Pràctica de la morfosintaxi verbal mitjançant la transformació de sintagmes d'un

determinat tipus a uns altres de significat equivalent.

o Interpretació de textos breus.

o Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana.


24


Traducció de textos de dificultat mitjana de prosa àtica i de temàtica cultural grega

Lectura en traducció d'obres senceres o en part

Maneig de les fonts en traducció i estudis sobre el món hel·lènic amb suports tradicionals i TIC.

El lèxic grec i la vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

Pràctica de maneig del diccionari.

Intensificació de l'aprenentatge del lèxic, posant en pràctica els camps semàntics i les famílies

lèxiques.

Reconeixement de procediments utilitzats en la composició i derivació de mots grecs.

Establiment de relacions lèxiques en la formació de paraules d’origen grec.

Derivació etimològica en terminologia científica, tècnica i literària.


Tradició textual des de l’antiguitat als nostres dies.

Procés de transmissió de la cultura clàssica i reconeixement de la tasca dels humanistes, del paper de la

impremta i dels ideals de la Il·lustració en la transmissió i la edició dels textos de Grècia i Roma.

Observació directa de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que

tenim al nostre abast i valoració del patrimoni clàssic del nostre entorn.

Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot l'epopeia homèrica i la

dramàtica

Aproximació als gèneres literaris en prosa: la història, la filosofia, l'oratòria i el sistema judicial, la

novel·la i la ciència.

Recollida d'informació a les biblioteques o les TIC

Identificació de referències culturals en la literatura, en les arts, en els mitjans de comunicació, en la

publicitat, etc.


25

Grec 2n batxillerat: criteris d'avaluació i recuperació

Cada avaluació farem

o 2 exàmens de llengua. Un examen serà de text vist i treballat a classe, i l'altre serà un

text no treballat a classe. A tots dos es podrà consultar el diccionari, amb l’apèndix

gramatical incorporat.

o 1 examen de cultura, sobre els temes de teoria fets a classe i les lectures relacionades

o establertes al programa. (es pot fer conjuntament o per separat dels anteriors)

o La nota d'avaluació, seguint en general els criteris de correcció de les PAU, resultarà de

la proporció següent ( pot variar segons el temps dedicat a cada part)

Traducció: 60-70 %

Dins del del text: morfologia (25%) + sintaxi (25%) + traducció (50%)

Es valora la coherència gramatical de l'anàlisi i la traducció, a més de

la correcció d'aquesta.

cultura: 15-20 %; inclou també les lectures obligatòries, lligades especialment

als temes de literatura.

etimologia: 15-20 %

o cal una qualificació mitja de 5 entre els dos exàmens per tal d’aprovar l’avaluació, però

a partir d’un 4 podran influir positivament i fer pujar fins a dos punts la nota final:

les proves de lectura

la tasca de classe, exercicis, participació, interès...

millora en el segon examen respecte del primer, ja que això indica un esforç

de superació positiu.

o la qualificació final d’avaluació serà la mitjana dels dos exàmens, amb l’arrodoniment

corresponent; per exemple: 6’4 serà un 6, 6’6 serà un 7. En tots dos casos pot variar

l’arrodoniment segons la tasca i les notes de classe, i un 6’4 pot ser un 7, o un 6’6 pot

ser un 6. Aquesta casuística s’estudiarà cas per cas.

(aquests criteris d'avaluació estan en funció de la informació que tenim en aquest moment

sobre la prova de selectivitat, i per tant són provisionals fins que tinguem la confirmació dels

criteris de correcció de les PAU d'aquest curs)


o dels exàmens de llengua - etimologia: l'avaluació és contínua; per tant aprovar una

avaluació implica considerar superades les anteriors.

o Cultura - lectures: un examen suspès es podrà repetir o fer un treball alternatiu.


o Si la tercera avaluació està suspesa, cal recuperar tota la matèria de llengua a

l’avaluació extraordinària: llengua i etimologia

o Si hi ha qualificacions negatives a les proves de cultura i lectures es podran recuperar a

l’avaluació extraordinària, tornant a fer una prova sobre els continguts suspesos.

CURS 2013-2014: Programacions · Cosmogonia i teogonia. Primeres generacions de déus. Del Caos als...

Documents

Transcript of CURS 2013-2014: Programacions · Cosmogonia i teogonia. Primeres generacions de déus. Del Caos als...