CULTURA POPULAR VALENCIANALES FESTES: MOROS I CRISTIANS

Aquesta festa està basada en una divisió religiosa de dos bàndols, no exempta de prejudicis com que els musulmans són un poble invasor i infidel i que calia combatre. Gràcies a Deú tot açò ha anat canviant al llarg del temps.Actualment hi ha més interés en el passat musulmà de les nostres terres.Aquesta celebració mostra un passatge de la història: Conquesta i defensa del territori. Sacralitat i expressió d’identitat. Diversió (espontaneïtat, comportaments anàrcics i promiscus).

Els participants de la festa transmeten la història i ho assumeixen tot divertint-se.El 2005 se celebra en quasi dos-cents llocs sense parar de créixer. Serveix per moure l’economia de la localitat on se celebra (sastres, modistes, perruquers, maquilladors, coreògrafs, fabricants de trabucs...) Satisfan les demandes de quasi huit-centes comparses que necessiten la televisió i Internet per difondre’s.

Una festa universal

En zones de domini islàmic destaca Istambul (1582) on es representà la derrota de les tropes cristianes.Al S.XVI es representaren simulacres de batalla a Itàlia (Gènova, Ferrara i Trento), Croàcia i en l’actualitat (Mèxic i EEUU).

1

Estat espanyolAndalusia amb 88 celebracions de

Moros i Cristians és el segon lloc després del País Valencià on més hi ha: Granada (38); Almeria (29), Jaén (3), Málaga (5) i Cadis (1).Se centren en el segrest d’algun símbol cristià per part dels musulmans i acaba amb la recuperació d’aquest i la conversió dels infidels en mans dels reis catòlics.Aragó és la tercera zona de l’Estat. Té dances o “Morismas” que finalitzen amb la renúncia de la seua fe.Europa

Anglaterra: Morris Dances introduïdes pels espanyols al S.XVII i d’ací ha passat als EUA i Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.Dàlmata: Moreskas.

Itàlia: en diferents ciutats.Amèrica

Hi ha danses parlades i representacions teatrals: “Danzas de conquista” i “Correr la Morisma”.

Antecedents de la festa

Hi ha simulacres de batalla com el de Ceuta el 1309 on es celebrà la conquesta de la ciutat a mans de Jaume II. El 1373 visiten els Ducs de Girona i se celebrà una batalla nàutica.A Dénia el 1599 representaren un desembarcament moro. A més trobem els Alardos i soldadesques les quals acompanyen imatges religioses. Aquests es troben integrats en les festes patronals, és a dir, celebrades tots els anys.

Una festa moderna: tipologies d’aparició

Al País Valencià comença amb la industrialització a inicis dels S. XIX a les comarques

2

de la Serra de Mariola i les Valls del Vinalopó en un context de canvi social i de ruptura amb la societat tradicional.

Ara se celebra en dues-centes poblacions. Es basava en un simulacre i en l’actualitat s’inclou en la programació de les festes patronals (3 dies de festa). El primer dia són les desfilades; el segon són els actes litúrgics i la processó, el tercer les batalles i ambaixades mora i cristiana.

Alcoi començà el 1741. La festa s’ha estructurat d’una maenra moderna lligada a la industrialització i la modernització.

A la Vila Joiosa des de finals del S.XVIII fins el darrer terç del S. XIX hi ha simulacres de lluita entre els dos bàndols.

La substitució: Es el segon factor en el procés d’expansió ja que les festes patronals es desplacen pels nous actes de Moros i Cristians amb entrades, processó, batalles i ambaixades. Es consoliden l’últim terç del S.XIX a Ontinyent i Callosa d’En Sarrià.

Hi ha un procés com a nova implantació en què en algunes localitats es produeix una doble festa: les patronals estan tan arrelades que les de Moros i Cristians s’han de celebrar uns altres dies. Aquest és el cas de Benissa on se celebra laPuríssima Xiqueta i els Moros.

Complement de la festa patronal. Això ocorre en l’àrea metropolitana de València impulsat per ajuntaments perquè volien commemorar les senyes nacionals i la figura del rei Jaume I.

En alguns pobles la festa se centra en un acte (l’entrada); en canvi, a Paterna, Alaquàs o Elx acabà aconseguint un programa d’actes.

3

Mite i religió

La festa es relaciona amb el mite per la victòria miraculosa i amb el ritus perquè es relaciona amb certs patrons.

L’episodi de la Reconquesta amb figures a cavall de sant Jaume, sant Miquel i sant Jordi són el nus de l’èpica moderna.Hi ha hagut intercessions divines com, segons la llegenda, la intervenció el 23 d’abril de sant Jordi a Alcoi a lloms d’un cavall blanc per sobre de les muralles.A canvi Concentaina se celebra Sant Hipòlit perquè protegí la població d’epidèmies el

1600.

Al nostre territori el fil conductor de les celebracions és la conquesta catalanoaragonesa i la fundació del regne de València. És la recuperació del seu sentit festiu patriòtic de la festa.Els actes religiosos poden ocupar el lloc central (Alcoi, Concentaina...) de la programació i pot obrir i tancar la festa, com per exemple en pobles on la imatge està en una ermita i no en el temple parroquial. El trasllat i posterior tornada de la imatge marquen l’inici i l’acabament de la festa.El ritual comença, de vegades, amb la hissada de banderes, la lectura del pregó o la interpretació d’una peça teatral.

El calendari festiu

El calendari cristià gira a l’entorn del naixement de Jesús i la seua mort i Resurrecció. A partir d’ací i com vivim en una societat agrícola s’han anat afegint festes associades amb sants que protegien la salut,

la faena i l’amor. La societat industrial ho canvia tot i, per tant, les festes entre setmana canvien al cap de setmana i moltes es traslladen a l’estiu.Les festes de Moros i Cristians juguen un paper important en el desmantellament de lcalendari establert. S’ha introduït una festa cara (vestits, música, filaes...) propiciadores de sociabilitat. Això ha dut a actes de col·lecta: campionats esportius entre filaes, sopars, dinars recaptatoris i concursos.Quan acaba la festa se n’organitzen de nous anunciadors i preparadors de la de l’any següent ( presentació de càrrecs, lliurament del cartell anunciador de els festes, concerts

4

de música festera i pregó). Molts pobles celebren l’Equador, e´s ad ir, quan falta mig any per a la celebració.

El programa d’actes

Està molt estructurat: entrades cristiana i mora, processó del patró, conquesta dels moros i posterior reconquesta dels cristians. Vet ací la divisió:

1. LA VESPRA, NIT DE L’OLLA I ENTRADA DE BANDES: Pot ser un himne o pasdoble amb l’arribada de la imatge a la població que estava a l’ermita. Sobretot l’inici el marca l’entrada de bandes; sense la música i els músics no hi ha festa. Després els festers sopen als seus locals i en acabat, Nit de l’Olleta, que acaba amb la desfilada pels carrers vestits de paisà o disfressats.

2. ENTRADES – PROCESSONS – AMBAIXADES: L’endemà al matí els festers desfilen amb molt de colorit tots els membres agrupats. Més tard els dos exèrcits entren en símbòlic combat per una plaça. És la més cara per l’ostentació i la rivalitat. Hi haurà actes litúrgics, processons i presa de la plaça pels moros després de ser rebutjada la seua ambaixada. Més tard es reconquista pels cristians.

3. DESEMBARCAMENTS: En les poblacions costaneres després de l’arribada de les ambaixades hi ha un desembarcament a la matinada. Destaca la Vila Joiosa amb trenta barcasses i quatre mil festers.

4. CONTRABANS: entren a la ciutat filaes de contrabandistas (tabac) això dóna peu a un parlament on es critica la vida social i política del poble o país.

5. AMBAIXADES CÒMIQUES: Són baralles comunals on es llancen productes o líquids com aigua, vi, farina, ous, tomates, escuma, foc o coets.

6. CONVERSIONS: Al final d’algunes festes quan els moros asumiesen la seua derrota, esdespulla dels vestits musulmans, renuncia a les seues creences acusant-les de tot els seus mals. A Elx se somet la població a batejos.

7. LA MAHOMA: És una figura d’uns quatre metres vestit amb la indumentària d’una filà i que representa l’exploració i l’espionatge del terreny just abans de la conquesta.

Filaes i companyies festeres

En l’actualitat pot participar tots els ciutadans, no com abans que era patrimoni dels gremis, parròquies i/o companyies militars. A mitjans del S.XX, la festa comença un procés seriós de medievalització i adequació històrica. Podem comptar setanta-nou festes i huit-centes deu companyies (428 mores i 382 cristianes).Entre els filaes cristianes destaquem les inspirades en la Guerra del francés, en poblacions que celebraven la festa des del S XIX. Hi ha elements de l’EM (Templaris, els Almogàvers, Croats, Cids, Conqueridors...) Els pirates són els més anacrònics (corsaris i bucaners) unes altres filaes són d’inspiració carlista, fins i tot els vikings i vikingues de la Font de la Figuera.

5

En les filaes mores apareixen dos grups: els Tuaregs, en festes de més de cinquanta anys i els Marrocs que apareixen en festes centenàries. Uns altres prenen el nom de guerres hispanomarroquines de la segona meitat del S. XIX com les Kàbiles (Moros del Rif) i Guàrdia Jalifiana (1860, 1923, 1941).

A més a més tenen èxit els beduins (provinents del desert aràbic) i els berebers. També apareixen negres “Papues, negres egipcis, negres zulús”.Els almoràvits (fet històric del Magrib entre el S XI-XIII) els Abassies (Damasc VIII), ELS Berberics (Mediterrània occidental S XV- XVII), Mudèjars i Moricos (Castella- Aragó S. XIV- XVII), Califes (VIII-XI) I Taifes (S. XI).

LES AMBAIXADES: És la part més teatral en què s’escenifiquen romanços de fets històrics al voltant d’un castell de fusta. Les primeres ambaixades provenen del S. XVIII. Els texts actuals són originaris del primer terç del S XIX. L’antecedent el trobem al segle XVII en el teatre popular barroc. Poc de rigor històric i gust per l’orientalisme; poques vegades s’exalta Jaume I, però moltes el Cid i Guzmán el Bueno.Podem trobar també una exaltació patriòtica a Espanya.

MÚSICA, PÒLVORA I GASTRONOMIALa música la sentim desfilar, marxar en les cercaviles...destaquen els pasdobles festers i les marxes mores i cristianes.La música apareix a finals del S. XIX i principis del S. XX. Entre 1880 i 1882 apareix la Primera Diana i Mahomet (pasdobles).Després cal remarcar El Capità (1894) i Un moble més (1928).. El 1907 apareix la marxa mora, naixia el aps moro i esclataven els ritmes orientals.Al·leluia és cinquanta anys més tard la primera marxa cristiana i Paquito el Chocolatero s’estrenà el 1937.A partir de 1960 hi ha l’eclosió. Actualment hi ha concursos de música festera,

programes de ràdio i TV, gravacions de peces antigues i noves, innovacions, fusions d’estil i d’instruments com la dolçaina. Amb el tancament de CANAL 9 sembla que tot aquest procés s’ha aturat i ens hem de traslladar a la ciutat on se celebre la festa per tal de poder observar-la en directe. Els moros i cristians tenen música pròpia.

6

La pòlvora és una de les passions dels valencians. Esdevé una constant del geni festiu fins que Felip Vé prohibí el 1707 la tinença d’armes i la celebració.Fins a les primeries del S XIX tot s els pobles van obtenir llicència per disparar que no s’inicià el camí que conduiria a la festa actual: mosquets, canons, trabucs, arcabussos i espingardes (com la de la imatge).Pel que fa al menjar hem de remarcar els palts típics, les punxadetes i les tapetes. La dinàmica de la festa demana que es menge acompanyat, si es fa en públic és un

element socialitzador. Hi ha ciutats on els mejars al carrer ocupen un lloc important en el programa de celebracions

com a Alcoi amb la Nit de l’Olla.Un altre exemple és el de la Vila Joiosa on destaquem la cercavila al matí, que tot i no aparéixer en el programa d’actes ha cobrat una gran rellevància. Les companyies vagaregen d’un quarter a un altre esperant que els conviden a beure i menjar sempre al compàs del pasdoble.

El campellohttp://www.youtube.com/watch?v=SfXH-ii7-mI

Música

http://www.youtube.com/watch?v=kWcodHXEmQE

Paquito:

http://www.youtube.com/watch?v=VoWcr0UyALU

Alcoi turisme:

http://www.associaciosantjordi.org/

7