CULTURA CLÀSSICA I

HUMANITATS

1. Grec i llatí: llengües vehiculars

de la Cultura Clàssica

Extensió dels pobles indoeuropeus

Comparació entre llengües

llatí sànscrit grecalemany

anticrus indoeuropeu

mater matar méter muoter mat mater*

Les llengües indoeuropees

Grup lingüístic Llengües antigues Llengües modernes

Indoirànic

-Llengües indoàries (sànscrit, vèdic)-Llengües indoiràniques (avèstic, mede, escític, persa antic)

Bengalí, hindi, parlars gitanos, singalès, urdú...

Germànic ProtogermànicAlemany, anglès, danès, feroès, islandès, neerlandès, noruec, suec

Cèltic Gaèlic, llengües britàniques Bretó, escocès, gal·lès, irlandès

Eslau Antic eslauBielorús, búlgar, eslovac, eslovè, macedoni, polonès, rus, serbocroat, txec, ucraïnès

Bàltic Bàltic antic, prussià Letó, lituà

Itàlic Llatí, osc, umbre Llengües romàniques

Grec Grec clàssic Grec modern

Albanès — Albanès

Armeni Armeni clàssic, traci, frigi Armeni

Anatòlic Hitita, lici, lidi —

Tokhari Tokhari A i tokhari B —

Civilitzacions de Creta (o minoica) i Micenes

Palau de Cnossos (Creta)

Porta dels lleons (Micenes)

Lineal A. Tauletes trobades a Akrotiri (Santorini) i a Cnossos

Lineal B. Sil.labogrames

Lineal B. Ideogrames

Lineal B.Tauleta

Colonització grega…

… i colonització fenícia.

L’alfabet grec

Alfabet grec Nom So Alfabet fenici

Α α alpha /a/ /a:/ (a llarga o breu) Aleph (') /?/

Β β beta /b/ Beth /b/

Γ γ gamma /g/ (ga,gue,gui,go,gu) Gimel /g/

Δ δ delta /d/ Daleth /d/

Ε ε épsilon /e/ (e sempre breu) He /h/

Ϝ ϝ digammao waw

/w/ (arcaica) Wau /w/

Ζ ζ zeta /dz/ Zain /dz/

Η η eta /e:/ (e sempre llarga) Heth (h*)

Θ θ theta /th/ (com za,ce,ci,zo,zu en castellà) Thet (t*)

Ι ι iota /i/ Yodh /j/

Κ κ kappa /k/ Kaph /k/

Λ λ lambda /l/ Lamed /l/

Μ μ mu /m/ Mem /m/

L’alfabet grec

Ν ν nu /n/ Nun /n/

Ξ ξ xi /ks/ Samekh (s)

Ο ο omicron /o/ (o sempre breu) Ain ()

Π π pi /p/ Pe /p/

Ϙ ϙ qoppa /k/ (arcaica) Qoph /q/

Ρ ρ rho /r/ Resh /r/

Σ σ, -ς sigma /s/ Shin /sh/

Τ τ tau /t/ Taw /t/

Υ υ ípsilon /ü/ (u francesa o ü alemanya) De Wau

Φ φ phi /fh/ (f aspirada) origen incert

Χ χ chi /kh/ (com la j castellana, però aspirada) origen incert

Ψ ψ psi /ps/ origen incert

Ω ω omega /o:/ (o sempre llarga) origen incert

Escriptura bustrofèdica

Colonització grega

Llengüesde la Itàliaprerromana

L’alfabet llatí

Alfabet grec oriental(o Jònicoatic):

Atenes i colònies gregues orientals

Alfabet grec occidental: (colònies gregues occidentals: Sicília i

sud d’Itàlia)ALFABET LLATÍ

Α Α A

Β Β B

Γ Γ C

Δ Δ D

Ε Ε E

va desaparèixer Ϝ F

Ζ Ζ G substitueix la Z en el 234 aC

Η Η H

Θ Θ numeral: C = 100

Ι Ι I

Κ Κ K

Λ Λ L

L’alfabet llatí

Μ Μ M

Ν Ν N

Ξ no existeix —

Ο Ο O

Π Π P

va desaparèixer Ϙ Q

Ρ Ρ R

Σ Σ S

Τ Τ T

Υ V V

Φ Φ numeral: M = 1000 numeral: D = 500

Χ Χ X , numeral: X = 10 V = 5

Ψ Ψ L = 50

Ω no existeix —

  Y (afegida al s. I aC)

  Z (afegida al s. I aC)